Vous êtes sur la page 1sur 113

LEXIQUE OCCITAN-FRANAIS de MAX ROUQUETTE

(les mots occitans de Max Rouquette)

par Jean-Guilhem Rouquette


EDITION 2010
Conditions dutilisation :
Toute utilisation, exploitation ou communication de ce lexique des fins commerciales est strictement interdite sans
lautorisation de son auteur (voir en dernire page).

Ce lexique reprend les mots de Max Rouquette avec la plupart du temps une citation tire de luvre.
Les citations sont numrotes de 1 44 selon lorigine :
Cycle Verd Paradis :

Romans

Posie

Thtre

Traductions

Indits en 2007

Divers

1 Verd Parads I
2 Verd Parads II
3 Lo Grand Teatre de Dieu.
4 LUlh dau Cat.
5 Las Canas de Mids
6 Lo Libre de Sara
7 Lo Corbats Roge
8 Remembrana de la vida ordinria.
9 Desrts.
10 La Crca de Pendaris.
11 Tota la sabla de la mar.
12 Los Dona dr.
13 Mija-Gauta o Lo gentilme de veire.
14 Saumes de la nuch.
15 Lo maucr de lunicrn
16 Daic mil ans de lutz.
17 Bestiari I
18 Bestiari II.
19 Lo Metge de Cucunhan
20 Lo Miralhet.
21 La Pastoralas das Volurs.
22 Aquel que non jamai dorms.
23 Lo Jc de la cabra.
24 Lo Pater als ases.
25 La Podra dembrnia.
26 Lo Glossari.
27 Lendevinhaire.
28 Medelha.
29 La Rsa Bengalina.
30 Monsur Lovis.
31 Lepopia de Papa Popv.
32 Canta-Loba.
33 Las St Planetas.
34 La Gruma e la Sau.
35 Reviradas. (Dante : LInferno ; Omar Khayyam : Rubbayat ; Lorca :
Romancero gitano ; Cante Jondo ; Divan del Tamarit ; Llanto perIgnacio
Sanchez Miejias) ; Santillana ; Machado ; Matej Bor ; Neruda ; Rilke ;
John-Millington Synge : The Play-boy of the Western World ; The
Shadow of the Glen ; Pomes de F. J. Temple)
36 Pomas de Prsa.
37 Las abelhas dau silenci.
38 Lo Cant de la Chicana.
39 Cronica legendria dels trobadors (1937)
40 Dins las bocas dau pble dc (1943)
41 Le Livre du Tambourin (1986)
42 Articles
43 Proses diverses.
44 Discours et confrences

Remarques :
Certains mots de MR sont inconnus des dictionnaires : enveirent, veirent, massibran, galibon, pibrna, silingut, aubilha,
canhotet, intrasent, molhaca, palafica, etc
Le mot catalan enyorana est utilis sous la forme enhorana pour dire nostalgie (langui ou nostalgia) dans les premiers
crits (par ex. au dbut de lAutbi de nu). De mme le mot desitg pour desir, est utilis dans les premires traductions.
Certains mots sont utiliss en des sens largis particuliers : androna au sens de bouge, taverne, auvari au sens de tumulte,
escarnir au sens de meurtrir, blesser, restanca au sens de vestige, barranda au sens de ravin, etc
Prononciation : certains mots sont connus sous leur forme phontique : piudl (piurel), le r intervocalique se prononait d
Argelliers, village natal de MR, comme en montpellirain.
Comme dans tout le montpellirain, il y a vocalisation de nombreux termes languedocien dans ce parler intermdiaire avec le
provenal : dau, quau, ostau, pusa, sauvatgina, aubre, vu (il veut), peu (poil, cheveu), dralhu, portau, bu (beau),
cristau, rossinhu, lindau, auju, su (le sol), cuga, linhu, campanau, etc. Une normalisation abusive a supprim ces
vocalisations dans certaines ditions, en particulier de Verd Parads I et II, mais elles sont conserves en gnral dans les Verd
Parads III et IV (Lo Grand Teatre de Dieu, et Lulh dau cat)
Lcriture dels se prononce das. Parfois MR crit aussi das pour : de las.
Hsitations (dues au diffrents correcteurs dortographe des Verd Parads dont il ne reste pas les manuscrits), entre au et al,
aucu et aucl, campanau et campanal, cu et cl, solu et solelh, suva et slva, mirau et miralh, gu et gl, cau (il faut)
et cal (surtout au dbut des crits) ; on ne sait, vu que MR ncrivait pas en gnral sur ses manuscrits les accents sur les o, sil
prononait oume (graphie ome) ou ome (graphie me) pour larbre lormeau. Certains mots ont une criture variable selon les
livres et lpoque de leur parution (anuch, enui, enug, pour : ennui)

Notes de JG Rouquette :
Le lexique ne donne pas toutes les occurences des mots dans luvre. On a retenu en priorit celles qui
pouvaient donner lieu une citation intressante.
Certains mots sont douteux, suggrant soit une erreur, soit une faute de frappe ou une erreur de
transcription. Ils sont signals par un point dinterrogation. Les traductions sont la plus part du temps celles
ralises par MR lui-mme dans les ditions franaises de ses livres. Elles sloignent parfois dune
traduction littrale, rendant alatoire la signification prcise dun mot.
Les mots sont donns avec les graphies utilises dans les diffrentes ditions, qui peuvent diffrer entre
elles. En particulier pour les diffrentes ditions de Verd Parads I et II. La graphie de VP III et IV
respectent beaucoup plus la graphie des manuscrits de MR, graphie trs variable souvent dailleurs. Cette
variabilit explique quun mme mot se trouve sous plusieurs entres. Je nai pas toujours fait le choix dune
version normalise, sachant bien que parfois, une normalisation abusive peut dformer et trahir la ralit
phontique de lexpression du montpellirain parl par MR, intermdiaire entre le provenal et un
languedocien plus central. Jai simplement parfois indiqu entre parenthses la version plus courante du
dictionnaire dAlibert.
Prononciation : o et se prononcent comme ou franais ; se prononce comme o fr. ; nh (vinha) se
prononce comme gn fr. (vigne) ; lh (abelha) se prononce comme ill (abeille) fr ; au, eu, iu et ou se prononcent
ou, ou, ou, ou ; ai, ei, oi, se prononcent a, e, o ; e se prononce ; la consonne finale r de linfinitif des
verbes ne se prononce pas en montpellirain, ni le n final, et v se prononce souvent b (vin prononc bi)

A
a bl ime (far) : faire exprs. Lavtz pas fach a bl ime ? (3)
a la non-creis, non creba : sans jamais progresser ; los autres, escurament, a la non-creis, non crba,
fan son temps de vida coma escobaires das arenas.(6)
abalausit : abasourdi. fasi labalausida(29)
abaliment : levage.(6)
abalir : lever, nourrir. aqus ieu que lai abalit despui lora de sa naissena (35)(Synge, Balarin
III).
abandon : E son abandon, lo dau mond, per el, lo del, per lo mond. Agt lu fach sa causida. Rebutat,
los rebutava. Coma la cagaraula, se fagut son mond, e lo carrejava sus son esquina, de lnga.
Solament, ra pas ml, e avi de dents e darpas. E fasi pas bon de si fretar. Mai dun i daisst un flc
de codena. E dautres i enfanguron sa suprbia. (13)
abarir : voir abalir. Mes idia quaqus lo voler de Dieu que tot lo mond deve faire une fin doa o
crudla, e quaqus sa volontat que tot lo mond deve abarir una granda familha per lo noiriment de la
trra (35)(Synge, Balarin III).
abaunatge : vacarme, trouble. MR lutilise au sens de violence sexuelle : benlu que prta en ela la
frucha daquel abaunatge(4)
abausit : excessif, exagr. Per stre, de cps, cridaire e abausit, son devotitge ne mstra pasmens una
mena desperit de fe.(6)
abausissent : foisonnant. La cigala virona ls / de migjorn abausissent.(35)(Temple).
abausonar (s) : scrouler. La nuch de trses jasents, / destelas dau nas cachat, / espra lascle de
lauba / per tota sabausonar. (35)(Lorca, Romancero).
abelan : gnreux, libral. Abelan, dubrt a tota misria, Baroncelli(6)
abelhla : gupier (oiseau). (6)
abelir : plaire. (tant mabels vstre corts comand : rponse en occitan de Arnaud Daniel Dante dans
la Divine Comdie) (2)
abelugat : tincelant. Mas totjorn lindes e durs / escudiers abelugats / mos ulhs miran un ubac / de
metals e de rocasses (35)(Lorca).
abenar : puiser, user. aquel amarum que sabii pas coma farii per labenar.(10)
abenatge : puisement ; fins qua la fin das temps e labenatge das segles = consommation des
sicles.(29)
abenatge : usure. aprs tota aquela cascadla dabenatge e de cambiaments (7)
abestit : abruti. (3)
abeurador : bar, buvette. (12)
abeuratge : boisson. Senauct e mant querre dabeuratge. Avi de muscat de Lunel qura delicis.
(13)
abitarla : refuge, relais de voyageurs. (4)
ablasidura : fltrissure. lablasidura de las carns e de las caras(3)
abondar : combler. si dis, de cps, que segus plan un rasonament que labonda (13) ; Que tota causa
que veja, labonde damarum (28)
abondat : qui dborde, combl. la paraula quand son planhum sespands a ras de la fnt
abondada.(5)
abonde : exubrance, foisonnement. lo malaise ont aquel amic me trasi amb son abonde e son anar
(13)
aborgaliment : urbanit, vie urbaine. las vilas ont laborgaliment lembarra dins lo fielat enveirent de
leis(13)
aborgalit : civilis. Lo cinem sra pas encara aborgalit, entortovilhat de rglas e dempachs.(5) Ont
lime sol los rescondi jos un biais mai aborgalit.(11)
aborir (abolir): abolir, effacer. Cada nuch abors duna goma escura lme que ses abandonat a sa
door.(5)
aborrir : abhorrer, avoir en aversion. Que vostra fisionomia / Enlusiri fins qu'au centre / Ont la lutz es
aborrida.(35)(Santillana)
abramat : affam, assoiff. lo cremant apstol, jove lop abramat dabsolut (3)
3

abramat : avide. sas mans abramadas de saupre(4)


abrasar : embraser. De vin ! De vin ! Que sas flambas mabrasan (35)(Khayyam).
abrasamar : embraser. E tot lo tendrum, tot lo ruscle que los abrasamava es vengut polsa grisa.(5)
abrasamat : affam, avide. ra abrasamat de saupre.(4) Bstia abrasamada que sap en un long
badalhar mostrar sas dents.(13)
abrasat : exhalt, embras. dins lo boliment darquimias escuras, abrasadas per la pestilncia.(10)
abrivada : Labrivada, ques lo viatge das buus de las pradas o de la manada a las arenas.(6)
acairar : lapider. los joves, un cp, an arrapat un baug e an acairat lo paure el, tant que ses sauvat,
rebusant e grumejant e ses negat dins la mar. (35)(Synge, Balarin III).
acaissadura : morsure. (2)
acampar : ramasser. (1) ; Acampa lo cotl (28)
acanhardar (s) : se mettre au cagnard (dans un coin abrit au soleil en hiver). Ont se faguron sa
pichta vida, estrechona, asardosa. Mas ont, fin finala, sacanhardron.(5)
acantonar (s) : se blottir, se mettre dans un coin. (1)
acantonar : serrer dans un coin. acantonvem lo riton causit davana lo mai bl(1)
acapament : ajustement, arrangement, adaptation. (2)
acapar : ranger, mettre en ordre. (10)
acatar (acaptar) : dissimuler, cacher. la bstia resconduda, acatada a lagach(10)
acivadar (s) : sinjurier. Mas se posqut pausar entre las doas regas enemigas quarrestavan pas de
sespiar e de sacivadar.(13)
aclapaire : enterreur, ravageur, destructeur. Aclapaires de recrda, rauba-frucha, passant que mai non
trna, e rauba-filha. (28) ; tyran. Aquelas teunas estelas fernissentas dins lo vent e la freg de l'exilh es que
demra de la pensada catalana. Teune lum, mas que velha dins l'ombra. Pro per arromplir d'una claror
d'apocalipsi la nuch sens sm de l'aclapaire. Pro per que sensovenga que lo nom de vstra auba ser lo nom de
sa tardor. Pro per sanctificar d'espr un sacrifici qu'es pas solament per la patria vstra, mas per lo mond e per la
libertat dau mond.(44)(Accueil des catalans, Toulouse, 1952)

aclapar : lapider. En dautres temps, nen cali pas mai per se faire aclapar. ( ? ) ; Aclapats duna vila a
lautra, rebalvem amb un orgulh de rei, un long mantl de piras trachas. (28)
aclapat : cras, accabl, navr. (1) aprs un temps de silenci aclapat dau Monge (34)
aclatar (s) : se rabattre. Entre quudola lo vent defra, que saclatan las flambas e que lo cendre vla
(7)
aclatar (s) : se tapir, se coller au sol, saplatir ; saclatava mai encara au su (2) ; An encoronat de
sacrat e de fabuls una vida que saique se lameritava, mas pas mai que la dels escurs que jot las
bombas e linfrn, aclatats dins un trauc enaigat, tenin lenga a lenemic.(13)
aclatat : qui pse, qui accable. lo tristum sens paraulas aclatat sus lo camp.(13)
acoquelit : grumeleux. La tanta de T. davant un fuc vira e revira son culhir dins un platat. Es tota
socitosa e rondina entre sas dents : Aqu es tot acoquelit . Acoquelit ? li fau. De ques ai ?
Eh ! vesetz pas que fai de coquels ! .(40)
acorcha : raccourci. (20)
acordanas (las) : les fianailles. (6)
acotat : attach, fix, cal. (1)
acotir (s) : se poursuivre. Revesi la cort de lescla. Al luc de sacotir coma fasin totjorn(4)
acotir : poursuivre. (2). acotigurem sus las pradas enfloridas de parpalhons de lutz (36). ; E dire que
fasi lo semblant dstre mrt e que trna a la vida, e que macots coma una vilha mostela que pista un
rat (35)(Synge, Balarin II). ; e los membres de son fraire, lun aprs lautre, trachs a la maissa dau
revenge que los acotissi. (28)
acraumit : sale, crasseux. (2)
acrin : fate. los teules dacrin (2)
acrin : crte. un acrin esquiu de rcs blancs sus un cl linde e pur.(1)
acrochonit : ratatin, rduit. lrt, emai que si acrochonit a que se vei dins las vilas, es e demra e
vu demorar limage desglesit e lontanh dun Parads.(3)
a-de-reng : la suite. (2)
a-de-reng : E antau a de reng de lnga = Et ainsi de suite.(4)
adobar : arranger. los Cants dAuvernha (e dOccitnia tota) de Josep Cantaloba, que los adobt
duna orquestracion sens los trar.(42)(Sur 3 disques de Cantaloba).
4

adobum : assaisonnement, ce qui amliore une soupe (os, lard, etc). coma ladobum dins la
menstra. (12) aqueles que, dins lombra, detrs, cranejavan e i trasin melicosament dins lesquina
ladobum de son fu.(5)
adombrat : ombrag. (3) ; assombri : adombrat adej dabsncia (42)(Hommage Marcel Carrires)
adrera : myrtille. de gelaria dadrera.(4)
adret : versant au sud. sos penjals dadret tocats adej de lusor matinira (13)
adurre : amener, conduire. (29) Cada minuta de ma vida durbs lo temps duna minuta novla que me
pt adurre la mrt (5) ; Dangls negres adusin / mocadors e aiganu. (35)(Lorca, Romancero). ; Sii
estat fra content de vos conisser, de las novlas que mavtz aduchas dau grand amic.(13)
afaitar : prparer, accomoder. afaitatz las monturas(35)(Temple).
afamana : famine. quand los espicirs non cridavan lafamana(26)
afanar (s) : se lasser, se fatiguer. ni que son cr safane de lorgulh (15)
afanat : reint, fatigu, puis. (1)
afasendat : affair.(21)
afecionat : passionn ; la rodaira dau cl, afecionada als jcs de la trra.(3)
afecionat : trs intress. (35)(Synge, Ombra de la comba).
afenatge : lieu avec du foin o lon hbergeait les chevaux, mules et nes. (10)
aferiment (peut-tre pour aferament ou aferrament) : volont farouche. una mena de passion e
daferiment questona un pauc.(13)
aferratge : pturage naturel. Lestiu se refan als aferratges dau Cailar, pradas asagadas per lo Vistre.(6)
afiscaire : excitant. Avi delembrat laire afiscaire de la carriira.(13)
afiscament : excitation. De ieu que me perde de fons en aquel afiscament. (34)
afiscar : apprter. la patz daquel membre ont devi los afiscar per un parisser de quaucas oras(5)
afiscat : passionn, excit. lagach afiscat de grcia dau mond de la masqueta.(10)
aflat (a l) de : la faveur de, sous linfuence de. (10)
aflat de (a l) : au gr de. volastrejant coma a laflat dau vent.(2)
aflat : influence, faveur. aquel rai darrir de la vida, quemai aflat pron voide de la realitat, i ra son
ultim aver.(13) daflats resconduts (3) e los aflats qua la naissena mancan pas de davalar sul
front de cadun(33) signe. ont seri nascut lo Rei estrange jot laflat duna estla movedissa.(4)
afogat : affair. las formigas afogadas que rebalavan arderosas de faisses que las escrachavan vint
cps.(1)
afrairar : assembler, rassembler. Dieu nos afraira (34)
afrau : dsir, lan, rut. mas pas sens espra, la de la talent, la de lafrau, la de la sm. (11) lafrau
que fa udolar la sauvatgina quand la prima i bols au sang.(2)
afrau : le rut. lafrau, que pt anar despertar, au fons de la bruga, limor laguiosa de la
sauvagina(12) lamor es pas quuna mosidura venguda sentar sus lafrau ques un besonh
primitiu(2) coma las bstias innocentas quand la prima i voja lafrau dins la sang. (34) Mas ra
vengut una dansa calhla, la de la desirana, la de lafrau, la dau ruscle. (7)
afustar : viser. Lavii plan afustat. Capitre.(10)
agaa : pie. (2) ; badar coma dagaons : rester bouche be. rem aqu, me navisre lu, a badar coma
dagaons. (13)
agach : regard. de lagach quavals lo mond, de las bocas que se mesclan dins lescur, de las parplas
davaladas, de las mans quan solas un agach dins sa crca de lng dun cs. (28)
agachon : illeton. (2)
agacin : cor au pied. estimron quacomenava a i esquichar los agacins e a i segar la peteta.(12)
agalancir : aubpine. Lo camin de Sant Jaume. Lachs e tremolant coma au vent de la prima qualque
agalancir florit.(10) glantier. lagalancir, davant que se rescnde en sas espinhas. Quand se perd
dins la barta dabriu. (36)
agals : oblique. (10) Los ulhs drechs torcigut en agals (35)(Dante, cant VI).
agandir : atteindre ; lo trauc per ont sagandissi dins las cambras.(2)
agandir : arriver, atteindre. avi lu fach dagandir fins a lespatla. (1). agandir au vilatge =
arriver au village. (1)
aganit, -ida : vide, creux. una semblana tant macada, neblada, aganida, que se cali forar per i
reconisser lme aquel que, cambiat, saique, e bravament, vesii tant de jorns per setmanas.(13)
5

agarrir : dtruire, assaillir. Cal deslargar lo secret per que vos agarrigue pas.(5)
agarrit : saisi. Estransiat, agarrit de tan de trecimacis qui embulavan lesperit(6)
agast : rable de Montpellier. la comba de lAgast, per lagast que i ra e que i es pas pus(13)
agolopar : envelopper. la lutz nos vendri agolopar de sa mascari(13) ; Mas, enfin, ra una part
plena daquel espectacle, e mai que ne siagusse pas que lazards alentorn quagolopava lo smi de son
estranja, sautarla e tindanta musica.(13)
agradar : La lutz sola quagradatz = la seule lumire que vous acceptez. (34)
agradla : oseille (plante). (6) (10)
agranada : agrene, grains rpandus pour attirer les perdreaux. lagranada es mortala au perdigalh.
(1)
agrs : raisin vert, verjus. Ploras agrs de limon / agre despra e de boca.(35) (Lorca, Romancero).
agrat de (a l) : au gr de. balanadas a lagrat de lr. (1)
agre (un) : territoire (dun animal ou dun homme au figur). Rei dins son agre, aqu la lei. (2) ; Ai
benlu atrovat, aici, un agre que degs me lo vendr pas discutir... (13)
agrejar : tourner laigre, devenir acide. Per lora, donc, re un ametlir jove. Agrejant, de cps, per
trp de saba e pas pro de saber. (13)
agrifol : grand houx. Au mens jot lagrifol per los vts de cap-dan.(13)
agrita : cerise griotte. (4)
agromelar (s) : se rassembler, se regrouper. Aquela noblessa, sens mestir, tot escs capabla de
guerrejar, e que, pasmens, la podin pas daissar davalar a descaire, aqu lescach que cali per
sagromelar, frt e mrt, alentorn dau secret (13)
agromelit (agromolit) : agglutin. dissams de moscas agromelidas si abandonavan a lextasi(3)
agromolir (s) : se recroqueviller. las esquinas sagromoliguron(2)
agromolit : peletonn, blotti, accroupi. Los chins agromolits a lentorn dau fogau se rabinavan a seguir
sabe pas quina caa meravelhosa. (1)
agrum : aigreur, got acide. E quescoba, per lo temps duna nuch, tot lagrum de la vida amolonat de
long dun an. (13)
agrumelar (s) : sagglutiner, sentasser. sonava estrange en aquel molon de passants quarrestavan
pas de se venir agrumelar, sovent per badar tres minutas, e de se destacar dausida, mai dun cp.(13)
agrumelat, -ada (agromelat) : ramass, accroupi, pelotonne ; la capeleta romana agrumelada sus
son pelenc.(2)
agrunla : prunelle (fruit du prunellier). los bartasses dagrunla = les fourrs de prunelliers. (1)
agrunels : prunellier. lagrunels, quavi dej sas granas color de mar fosca(1)
agure (aver) : une forme pour aver : avoir.
aguraire : augure, devin. aguraires que sabin pas laguraire qure(4)
aigadir : vier (3)
aigals : un vent de la mer (2). vent grec (18). vent humide venu de la mer. una febre que li tornava
cada cp que bufava de laigals (23).
aigalosa : panicaut (sorte de chardon). (Mistral traduit : arrte-buf, bugrane pineuse). Las conoissim,
las aigalosas, de flors jaunas, seguras delas, e que de la trra a laur de son espelison ponchan de tot
vam sas lanas afustadas. (1)
aiganu : eau de neige. Nstre riusset es daiganu e bombs dins sas piras. (1)
aigardent : eau de vie. (1)
aigarl (adj.) : deau, comme leau. que remenan sens fin aquela musica aigarla (13)
aigat : inondation. an pas jamai vist venir lo mau, pas mai que la mala fam e los aigats grands.(10)
aigatge : rose. (1)
aiguier : vier. (22)
airu : aire battre le bl. (1) ; Quand lairu sents a blat (13)
aisina : vase, rcipient. Teuna paret de la vida, prima escauma de la pl, paura aisina ont la sang dorms
coma en son castl (28)
aissa : aine. sentigure un pes dins laissa, au rasic de la cuissa(10)
aissejanta : gmissante. La maire malauta e aissejanta(3)

aissejar : geindre, se plaindre, gmir. (3) Lo sang escampat aisseja / sa canon muda de srp.
(35)(Lorca, Romancero). ; E non jamai se podi pas alassar de tocar las crdas grvas. De las faire
gingolar, aissejar, tindar esps e tibat, e fonsut.(13)
ajaar (s) : se coucher. Coma las srps mai terriblas encara quand sajaan.(28) ; son rond, coma
aquel que se fan, cats o cans, davant de sajaar. (13)
ajustas (las) : les joutes. (1)
alandar (s) : souvrir en grand. Los ulhs esterlucats salandan (17)
alandar : ouvrir en grand, dployer. (1) E vesii que coma garlanda, las velas rotjas alandadas sus la
mar. (34) Dulhs alandats coma de paumas (13) ; ra alandat. Se podi pas arrestar. = Il tait lanc
(dune personne qui part dans de grands discours).(13)
alandat : au jeu de balle au Tambourin, faire voler la balle trs haut.(41)
alausa : alouette. (35)(Lorca, Meijias).
albenc : aubier, partie tendre et blanche sous lcorce. Aquel me sembla trra / pl de rusca, carn
dalbenc / cambas de racinum tras (35)(Temple).
albrga : alberge, pavie, varit de pches (fruit). (29)
albrga : pche de vigne. (2)
aleda : asphodle. (2)
alejar : battre de laile. (1)
alestir : prparer, disposer. (1) Un rossinhl cantt : Un jorn de bonur alests un an de
lagremas (35)(Khayyam).
aleta (far l) : planer en battant des ailes comme les perviers. vegt rodar dins lo cl / dalas negras
espandidas / qua grands ceucles doament / dins lr blau fasin laleta. (17) ; Mas son arma fai laleta
au cl de Dieu (34)
alhada : bouillon dail. (10)
alibofier : styrax. (10) ; son nom en occitan, plan bl, pasmens, e que, dins tot ime dc fai espelir lo
rire : laubre als alibfis . Aquel nom, tant bl, e que fai tindar tant clarament sos rasics de la lenga
araba, es plan conoscut, tot de long de la migterrana, es ques lo, mai bl de totes, daquel parelh tant
present dins lime de tot me, coma dins lombra de sas cauas. E que la frucha dau styrax i sembla
tant.(13)
alisar : polir. Per que lo tot siague complit / ques escrich dins las piras / e lo sang primordial / trne
venir a la fnt / sens lo mendre agach per laiga / qualisa las sasons / de sa plena
innocncia.(35)(Temple).
alnguis (far d) : faire des histoires. bl me qura, fasi pas dalonguis per lo seguir.(6)
alpilistra : plante dornement. (3)
alquifs : alquifoux, sulfure de plomb utilis pour vernir les poteries. (13)
alquimia : alchimie. Mas tot saupre a son acomenana es sovent alquimia.(10)
alunhar (s) : sloigner. (2)
aluqueta : allumette. (13)
amaar : assommer, tuer. Ai amaat mon paure paire, en fasent antau, dimar fasi la setmana (35)
(Synge, Balarin I).
amador : amant. Fins amadors dins la lutz de prima que i prsta lamor, volant sus lo crestenc de gruma
de son rsa (36)
amagatal : cachette. lo temps marrit, subran levat, se sabi pas quane amagatal(11) Per tus, la neu
dau cicne es lamagatal dau pecat (34)
amagat (a l) : en douce, en cachette. (13)
amainar (s) : se calmer. Ant en c de las Manas e de son rei terrible, en c daqueles crs que non
sabon samainar a las umanas preguiiras (35)(Orfu as infrns).
amaisament : apaisement.(10)
amaisar : adoucir, apaiser. (2)
amalautir : rendre malade. Mascari blanca o negra, los Bomians an las doas, tan per anequelir,
engrunar, amalautir e tuar que per aparar, garir e sauvar.(6)
amaliment : irritation. lo mut amaliment dau novl capelan. (3)
amaluc : hanche. menar nstra darrira vaca per fin finala i petar la camba a lamaluc (35)(Synge,
Balarin II).
7

amalugar : accabler de coups. manquron de lamalugar. (1).


amalugar : meurtrir, frapper. de quana desirana de se veire amb los ulhs dun autre, ven que se
serve antau que vos podri amalugar ?(5)
amalugat : MR traduit ainsi le mot : choqu (35)(Synge, Balarin I).
amalugatge : meurtrissure. lamalugatge de la gurra (13)
amanhagar : caresser. (1)
amarla : prunier de Ste Lucie. MR traduit merisier. (6) (11) prunier de Sainte-Lucie, que trai las
fbres (Lo trescalan)(2)
amargana : amertume. (1)
amargum (amarum) : amertume. Un rt, una jova balanada, un flascon de vin, mon desir e mon
amargum : vaqu lo mieu Parads e lo mieu Infrn. Mas quau a traversat lo Cl e
lInfrn ?(35)(Khayyam).
amarvit : mobile, alerte, veill. Basili ra un bl jogaire, prim, lste, amarvit coma largent-viu(8) ;
los moissets amarvits.(35)(Temple).
ambeds : de concert, tous deux. lo Jutge seguiri, ambeds amb lo sentenciat, aquela Messa.(4)
ambient : ambiance. E bracejava coma per bailar un pauc desps au voide de son dire, e benlu per
escomenjar davana aquel estrange ambient (13)
amblejar : marquer le rythme. a acompanhar au pian lo film mut e quavi lambicion de
lamblejar.(13)
ambrsi : imbcile. ra lo lord que fasi, lo pesuc, lestanciur, lambrsi(23)
amenana : politesse, crmonie. sen anron amb bla amenana. (39)
amenanas : MR traduit : fte de noces. Lo bl temps per las amenanas de lase (7) .
amermar : affaiblir, diminuer. finiri ben per namermar los poders da mesura que sesperlongari
lo temps de la partida.(8)
amestrejar (mestrejar) : dominer, prendre le dessus. Fai que la descubrta daquela mena estranja de
faidits i avi amestrejat tot lime (13).
ametla : amande ; las primiiras ametlas, aquelas que son coma de lach, e que sus un crostet de pan
fresc se pdon ofrir au ri, se ven a passar per lo camin.(1)
ametlon : amande encore tendre, frache. de dents tan blancas coma la carn de lametlon.(2)
amira : mire. Lo papach-rs sant quilhar sul canon de mon fusilh. A tocar lamira.(5)
amira : point de vue. Estent lamira pro nauta que tne de tota obra (13)
amirar : contempler, observer. Dau mai amira, e dau mai sos passes e sos verses se sarrarn de l'oratri
voide del sant, de la capeleta perduda, dels carrairons de la montanha ont s'es esvalit lo pas dau
carbonir.(42)(Hommage Pons)
amistat : Amb aquela mena damistat un pauquet mespresosa que se baila tan plan en aqueles que vos
fan pas ombra. O als paures.(10)
amoar (s) : steindre. la nuch quand los lums saman los uns aprs los autres.(1) ; Sa vida
sama coma un lum qua pas pus dli (34) ; Lums que saman, espers que sesclairan. Auba. Lums
que sesclairan, espers que saman. Nuch.(35)(Khayyam).
amodar la set : tancher la soif. li avin aprs a pas despertar de sets quavi res per las amodar. (7) ;
Avi viscut una set inacababla. E que, de pas stre amodada, finissi que de sa vida preni tot, en plaa
de tot autre lagui.(13)
amolaire : rmouleur. (3) MR aimait citer cette comptine : Lamolaire sap pas faire / lo mestir de
cordonir / la lesena i fai pena / lo linhu i fai paur (pron. pou).
amolir (s) : samolir. Sii pas quuna repapiaira que samols de son cantar (13)
amma : amome, nom de plantes comme la cardamome, le gingembre, etc. (29)
amor : amour. Lamor que non destruss es pas lamor. Un carbon non fai pas la calor dun brass. La
nuch e lo jorn, lamant vertadir crema de dolor e de gauch.(35)(Khayyam). ; que perdes, aqu es lo
liure amor quals reiaumes fai tant paur. Tant paur coma la mrt que nega totas sas leis. Lamor que son
recrd sol, sa sola odor fai endilhar las cavalas dins la prada, e que te fai espelir un fremin dins
lesquina. (28)
amora : mre (fruit). (2)
amorar (amoar) : teindre. fins que samrce la reba.(10)
amorrat : pench, inclin, le museau sur amorrats sus lo ferrat, lo nas dins laiga.(1)
8

amudar (amudir) : rendre muet, endormir. aquela set non jamai amudada =cette soif jamais teinte.(33)
amudir : rendre muet. de ques : sacrifici ? que tamuds. (34)
amudit : silencieux. Cantilena dis plan larmonia entristesida, lo cant un pauquet amudit dau pota (J.S.
Pons) de segur lo mai naut de lora dara. (42)(Calendau, 1938)
anar dau cs : aller la selle. (10)
anci (ou ncia) : angoisse. (1) MR prononait anci accentu sur le i : lalen que veni / boca de la
prima / trebolar danci / la filheta prima. (37) ; dins la rumor saura de lanci (35)(Temple).
ancola : contrefort dun btiment. (2)
andada : voie, chemin. E ensajar, antau, de se faire tanben un ime de femna, coma es qua sentida de la
desirana dels mes, e, mes en sa plaa, ne melhor conisser benlu las andadas e los secrets. (13) ; Mas
se pt ensajar dendevinhar las dralhas e los carrairons quantau los endralhron en una andada ont i
avi mai de cps a reaupre que de plasers, donor e de pecunha a rastelar.(13)
andada : lan, mouvement. Coma aurii poscut desconsolar aquela andada ont se destriava subretot lo
recrd duna absncia.(13)
androna : impasse. Espeligurem au jorn dins una carrireta que semblava puslu una androna.(13)
androna de nuch : bote de nuit. (12)
androna : caveau (10).
androna : fond de boutique. dins landrona dun boquinista, empudentida dun fum, de lnga, de
tabac, que nra a vos levar lalen (13)
androna : rduit, cachot. Mas presonir que delembra, fin finala, la sarralha e la clau que ten pas e fins
per cantar dins sa trista androna (5).
androna : repaire. Mas i bastari de tancar la prta de son androna(5) ; bauge, tanire. Lo vilh lobs
fins que sorts de landrona. (28)
androna : MR traduit souvent par bouge, taverne. Batin las egas, e coma fasin aval dins las andronas
das prts, jogavan de sus. (3) andronas que remandavan a lr clar sa sauvagina escura(5) . de
las andronas ont se delembra la nuch. (4). E somiam de serenas. Coma se ne mancavan dins las
andronas dau prt.(34)
androna : abme (fig.). o la mar, amb sas andronas, sas baumas dinfrn e sos Dracs. (34)
anequelit : puis lo lum anequelit das ciris das repausadors abandonats.(4) ; la bstia magra,
anequelida.(2)
anequeliment : anantissement. (2) ; dcrpitude. Es que ne siam lencausa se pertot fan de nautres
destrangirs ; se siam lo jovent en c dels vilhs, los vius entre los mrts, la fra au mitan dau flaquitge
e de lanequeliment. (28)
anequelir (s) : sestomper, svanouir, saffaiblir ; De las formigas lo recrd tu sanequeligut coma un
paure fum (2) ; Taniris anequelir a lora de tocar lautisme revenge ? (28)
anequelit : affaibli, diminu. (1)
anet : canard. La paraula umana i lisava sus lime coma laiga sus lesquina dun anet.(5) ; Fetge gras
dauca o danet (13)
angni : agonie. La mrt vertadira puslu quaquel angni que non jamai fins.(4)
angrla : lzard gris des murailles. prim coma una angrla(8)
anma (arma) : me. (2) ; dun pple (irlands) que ses reculit sus son passat, qua desterrat coma
une vielha espada rovilhada la lenga mespresada e desbrombrada e que na fait lanma e larma viva de
sa renaissena (42)(Sur Synge, 1943)
ansin : ainsi. Ansin si = ainsi soit-il (34)
antan : autrefois.
antau : ainsi.
antifa (batre l) : battre la campagne, courir le monde. aqueles escachets dmes e de femnas batin
lantifa.(13)
antifa (batre l) : battre la chamade. lo cr que bati lantifa (7)
anuch : ennui. Coma tota fsta, aquela de lanuch e de la languituda.(4)
aparar (s) : se dfendre. Se cal totjorn aparar dels autres(21)
apegar : appuyer. una mena de tomba escura ont degs ausa pas pus apegar la man sus una
taula(10)

apegar : infliger. A lo quaclapa lo malur, basta pas que sofrigue, i cal encara apegar tot un aparelh de
vergonha que mai encara lo desparts das autres.(4)
apegat : appliqu, appuy, coll. (2) una figuiira apegada au rc a mija nautor.(1)
apensamentit, -ida : rveur (-euse), songeur. coma lestela matinosa la solitria dau matin quand
velha, apensamentida sus las lausas de la basilica.(34)
aperaval : l-bas. (1)
aps (perdre l) : perdre pied. (10)
api (far l) : faire lidiot. (12) . Fagus pas lapi ! = ne fais pas le niais ! (34)
api : cleri. culhir lapi sens caucigar lo grelh =ceuillir le cleri sans pitiner le germe (comble de la
dlicatesse).(29) Culhissi lapi sens caucigar lo grelh = il cueillait la branche sans pitiner le germe.
(2)
apiejat : appuy. aquel biais apiejat que prenon las gents quand parlan a un enemic(2)
apilada : insistante, appuye, soutenue (10) ; una votz rebalanta e apilada coma lra lulh de bstia
que me mirava.(2)
apilar (apielar) : appuyer. lesquina apilada a la paret.(1)
apinhelat : amoncel, accumul, entass comme des pignons dans une pomme de pin. E la majestat dun
cu de nvols blancas apinheladas coma de trnes de Dieu (Fnt Mrta) (1).
aplatissat : aplati. Un maarl dagrunelir aplatissat amb tres ponchas quassucari los savantasses de
Dublin ! (35)(Synge, Balarin III).
apondre : ajouter. sus las grvas copas clinadas sapondi lo pes duna abelha rossa(1)
aponhalar : poignarder. los mstres de la Republica de Venezia, los famoses e misterioses Detz ,
mandron descanaires, per anar aponhalar au fins fons de lUngaria, ont ra anat portar sos secrets
daquel art, tal obrir de sas veiraris de Murano, las dstre un esclau vertadir, embarrat de fra dins
son iscleta, e quavi capitat de sescapar. (13)
apostma (un) : abcs. (10)
apostma : purulence, pus, abcs. Un entristesiment de lnga que pren las colors de lapostma.(10)
apostmi : abcs, purulence. (2) ; nautres lavem lo drech de rire daquel reiaume des las ombras ont
tot se crompa au prtz de la messrga, quand es pas de largent. Un amor que saua dins aquel
apostmi, pt pas stre un amor verai : ne pt pas stre que lescarni.
aprimar (s) : samaigrir, samincir. Coma se lo smi a bls ulhs dubrts, podi, de quauqua mena de
biais, escanar o escampar la rason o los poders de lime. Entre que, privat dels poders de limaginari,
lo parlar saprima, sapaurs e vira pas pus que dins lestrech encastre dun vocabulari estequit e dun
jc, de trp ensarrat, de las idias.(13)
aprimat : amaigri. aprimat coma un cht(5) ; La vielha C. es magra coma un cht. Avans la gurra,
ra bela coma se ditz aic de quauquun de grs. Del temps que fau bolir ma seringa, se passa las
mans sul ventre, e, tot sospirant, fai : Sim plan aprimats (1943)(40)
aprimat : aminci. lombra aprimada e giganta de las magras pibolas. (1)
aprivadar : apprivoiser. Que i a fra vertats qui cal de temps per sapoderar de tas mesolas. Tant
estranjas que forestiras a ta vida e a ta vertat de lora dara. Las cal longtemps aprivadar... puslu si
aprivadar, davant que vengusson acostumncias. Per, pui, venir passion... e coma vici. Si cal, i trne,
aprivadar. (13)
apunchat : pointu : lulh mai apunchat i veir pas que de rebats (34)
aquela empega ! : elle est bien bonne ! ; a alors ! (27)
aquet : au jeu de balle au tambourin, le camp qui fait face la batterie. (Italien : Rimessa) (41)
aquetar : reprendre la balle venue du battoir (Italien : rimettere
aquetaire : joueur de fond au jeu de balle au tambourin, celui qui renvoie la balle envoye par le batteur
adverse. (8) (Italien : remettitore)
aqu te quite ! : au revoir. (13)
arbos : bois darbousiers. (8)
arbocir : arbousier. (2)
arcandir : brocanteur, contrebandier. MR traduit par : baladin. (6)
arcandir : sbire. los arcandirs dau Legat. (4)
arcanir : arnaqueur. La Camarga seri lu negada per un escach darlris, darcanirs.(6)
arcbalestir : arbaltrier. (2)
10

arcli : clovisse. Lavenidor, davant el, bada coma un arcli.(5)


arcolan : arc-en ciel. (2)
arders : fougueux, ardent. Lo vin rajava de pertot e son perfum sauvatge vos arrapava au nas. Era
arders coma una jove bstia.(1)
ardidesa : hardiesse. siagusse coma fantasi de calinhaire en crca dardidesa e de druditge (13)
ardre : brler, dsirer ardemment. de lample luc, ont ardes de tornar (35)(Dante).
arena : plage de sable. sus larena desrta ont la mar trai coma degas sas rsas avalidas.(6)
arencada : hareng saur. (2)
arescle : au jeu de balle au tambourin, cercle de lamelles concentriques en bois qui constituait larmature
sur laquelle tait tendue et cloue la peau parchemine du tambourin. (8) (Catalan : ariscle)
aret : blier. Es que lo mond sap pas quavtz vos apopelat un aret magre, de tant que lo Snher Avsque
de Connaught i a reconoscut los elements dun crestian quand la manjat aprs en ronhon fricassat
(35)(Synge, Balarin I).
argelabre (pour argels) : gent pineux. los rius assecats ont senhorejavan de totas sas ponchas
largelabre e larnivs.(2)
argels : gent pineux. (4)
argent-viu : mercure. Basili ra un bl jogaire, prim, lste, amarvit coma largent-viu(8)
argent-viu : maladie des vgtaux due un champignon. Au pastre G., fau : Sabetz, vos, ques
largent-vieu ? Largent-vieu ? Aqu es lo mau dels aubres, dels olieus subretot ; quand i a un
trauc ont las brancas se nosan, laiga i chauma e lo bi vielh se poirs. Aqus largent-vieu. Es per aqu
que cada an los cal recurar. Es una bona notacion sus aquel mot. Mas misteris, es lo mau batejat
-meteis pels pastres de mon pas per nomar la causa que fai, en un endrech marcat, e sempre aqu,
morir en una nuch, tota feda o bedigs que se i ajaa. La vertadira rason es encara desconeguda. m
crei ques degut au racinum que poirs dejs, dins la trra.(40)
argutatge : argutie. tot un fum de pensars, de rasons, darguments, dargutatges.(4)
arlandir : pillard, voleur, truand. (4). Que si la dun sant o aquela dun arlandir.(24)
arlri : fanfaron, zigoto. (6). Avtz pas vist un joine arlri passar sul camin de bona ora o ir a jorn falit
(35)(Synge, Balarin II).
arlri (adj.) : peu srieux, foltre. ne vejt un que i semblt, emai de lunt, lo mens arlri.(12)
arlri (n.) : plaisantin. aprs nonanta nu arlris que li avin fach perdre son temps. (7).
arlri (n.) : rigolo (au sens pas srieux). (6). ; planqu : coma los arlris que sarrengavan per
sesparnhar lo front de gurra, e per aparar sa preciosa vida, per se faire mudar, en darrir (13)
arlri (n.) : sacripant. (4).
arma : arme ; me. Un jorn ai vist detz diables escarlatins que me volin entonar mon arma dins un
barralet de quatre litres (35)(Synge, Balarin III).
armadura : armure. Chivalirs, embarrats dins lo ferre de sas armaduras, sens cara, sens peu, sens
bocas, amb solament dulhs lusents au fons de sos traucs. (13)
armalhs : pain sans levain cuit sous la cendre. sinhe dau sacrifici, la blanca luna darmalhs(4)
armanhla : songe-creux, fainant. Ques pas quun paure pantassaire, una armanhla. (7)
armasi (armari) (un) : une armoire, un placard. (35)(Synge, Balarin I).
armari (un) : un placard. sembla que lan lotjat dins larmari de las escobas.(13)
arna : mite. tot aqu marfit, raspat, rosegat per las arnas, damoat per la polsa e lo temps.(5). una
poncha de lana manjada a mijas per las arnas.(13)
arnavs : paliure (plante pineuse de la garrigue), Epine-du-Christ : los arnavesses lo retenin per son
mantl. Vos conoisse, fagut Jsus, aguere vstra companha au Calvari, de vstres clavls mavin
fach una corona. (La nuch dau papach-rs) (1)
aronda : hirondelle. (17)
arpa : pioche 2 ou 3 dents. Mas vengut un temps ont larpa fogut grva, de mai en main a sa man.
(Lo camp de Sauvaire)(1)
arpa : serre, griffe. Sags, me comprenetz ben, daparar un monopli capital de la capitala : la
centralisacion das temps dantena. Entre companhs de las dents lngas e das arpas en crcs.(42)(Sur 3
disques de Canteloube).
arpatejar : sagiter vainement. me semblava que i avi una ora quarpatejava dins lo membre.(4)
arquebisbe : archevque. (22)
11

arquinejar : arnaquer. (5)


arrajar : faire rayonner. La fe congrelha lo Sant e lo Sant arraja la fe.(6)
arrajar : irradier. (5) ; De fosfr, a levant, arraja.(35)(Temple).
arrapar : attraper. (1)
arrapat es pres : ce qui est pris est pris. que te tomba jot lo nas, lo prenes. Arrapat es pres ! (19)
arrapat : bien pris. Los buus de Camarga, arrapats, desquina drecha. (6).
arrapat : trapu. (2). dins aqueles mases arrapats e romans.(1). En sesquichant, qura un pauquet
mai arrapat que la sauvatgina.(3) ; ra un caraco solitari, totjorn solitari, arrapat despatlas, sornarut,
e color saurla de sagin trist.(13)
arrasonar : interpeller. avii pas pro dulhs, dausidors, de narras e de mans, de lenga e dime, per
paupejar, tastar, sentir, ausir, niflar e arrasonar tota causa. (13)
arratge (d) : flots. plorava darratge, secotida de sangluts.(10)
arratge : dins larratge dau solelh matinir = lardeur du soleil du matin.(3)
arratge : rayonnement. dins larratge adorable dau Ponent.(5) sens que, pasmens, i perdsse res
daquel arratge que, mai quuna cara, quuna espatla o la delcia doa de las corbas totas de son cs, la
fasi ela. (13)
arraulit,-ida : engourdi, transi. (35)(Lorca, Miejias).
arredonit : arrondi. veirs subran ondejar mos rens, e se sarrar de ta boca lo plen arredonit duna
espatla. (34)
arremassit : rendu la friche, abandonn. los camps arremassits.(2). las vilhas, maugrat dans e
dans quran arremassidas(3)
arremassir : retourner la friche. las lias sarremassisson. (36)
arribana : arrivisme. tant de mijornals enfebrats darribana(13)
arribar : nourrir. (2) ; quand veni setembre, sabrivava pas que de figas.(5) ; Sens ges damistat a
nosar, a arribar dau present de lamistat.(13)
arrogantitge : arrogance. (35)(Synge, Balarin II).
arromplir : remplir. son taon voide, que tornre arromplir.(10)
arronze : ronce. (36)
ars (ar) : paliure, plante pineuse de la garrigue (arnavs). (1) ; un ars se teni au mitan, amb sas
magras fulhas rosslas, sas agulhas e sos crcs.(1)
arsinat : altr, mourant de soif. (35) (Lorca, Meijias).
article (articulacion) : articulation. (10)
asagar : arroser. Ant a lrt, que lo vilh lasagava. (4)
asclat : fl, fou. (4)
asclat : fendu. (2)
ascle : clat de bois. (10)
ase : estomac. un melon que i rompligut pro lase per i levar aquela sentida de manca quanava fins a
lanci.(3)
ase : ne. E nautres, inocents e riseires i anvem coma un ase cargat de latas. Tot drech.(13)
asemprat : convoqu. las voses / respelidas au bruch dau pas leugir / dau vilh manit / vonvonejan
dins lo brusquet panic / dels ans asemprats.(35)(Temple).
aserau : rable. podm somiar dau Canad davant lAserau(3)
asilentit : rendu silencieux. Thamar dintra silenciosa / dins l'alcva asilentida(35)(Lorca, Romancero).
asirana : haine. Lasirana, au fins fons das stres entredormits, desmenava sas srps. (3)
asondar : dborder, inonder. (10)
assadolat : ressasi, repu, satisfait. La set avugla de la carn, quand es assadolada, de ques que demra :
la pacincia de patir, la de morir, le de sassecar, rba, planta o aubre qua vist sa frucha sesvanir.(28)
assassin (un) : une chaffoure, une mle. Aqu finigut per una batsta, un assassin.(12)
assassin (un) : une pagaille. aquel rebalads degut faire un bl assassin. (4)
assassin (un) : un meurtre, un crime. Defra daic, joine me, o benlu que vau apondre un assassin a
mas valentis de ui. (35)(Synge, Balarin III). ; Quand tota vida es pas quun claps de malur, de malor,
dassassin. (28)
assecotir (s) : se poursuivre. Antau, sus fons de cendre sassecotisson los rebats.(5) Me vas encara dire
que tassecutisse (34)
12

assecutar (s) : se poursuivre. (1)


assecutir (s) (sassecutar) : se poursuivre. las alas grandas daquel molin non jamai finissin de
sassecutir sens jamai se rejnher.(4)
assucar : assommer. Voide ra lo cl ont sassucava a cercar la fnt de tota causa.(3)
ast : lance. last asards de quauque sordat pantassaire.(5)
ast : broche. lo flume escur de la vida que passa en vos coma last dins la pintarda.(5)
asterlt : astrologue. (33)
astrada : destine. (1)
astre : destin. Aqu ton astre (34) ; Mas que val la pena, aqu es puslu los oficials, los importants.
Aqueles que passjan, sens un agach per degs, la carga grva coma lastre dau mond, duna
responsabilitat que lenaua en subre dau comun.(13)
astruc : chanceux.
astruganas : compliments. Amb las melhoras astruganas de la sason (35)(Synge, Balarin I).
asugat (agusat) : aiguis. Lo glavi de lastrada es plan asugat. (35)(Khayyam).
ataular (faire) : dstabiliser, renverser. Lo bl stre de rason, aquel que lo plec duna fulha de rsa pt
faire ataular o desforviar de son camin. (5)
ataular (s) : tomber, verser (charette). la mula quavi lisat sataulava sul flanc(10)
ataular (s) : se laisser tomber, saffaisser. sataulant sus una cadira (35)(Synge, Balarin III).
ataular : basculer. cali pas, per anar trp redde, faire tot ataular.(4)
ataular : renverser. una armada que degs au mond la posqut pas ataular.(31)
ataulir (obrador) : atelier, comptoir. (13)
atat : tombeau. (1)
aterrar : au jeu de balle au tambourin, jeter la balle au sol de faon rduire au maximum sa possibilit
de bond. (41)
atetonit : pendu au sein de sa mre. Aimavem, totes dos, aquel rescontre dels aubres e dels mes. Ont
lme se sents pas estrangir, perdut, valent a dire, enemic au mitan dau pble atetonit a sa trra. (13)
ateunir (s) : saffaiblir, sattnuer. (2)
ateunit : aminci. (10)
atiralhir : attirail. (10)
atissaire : excitant. sabe pas masqueta tan crudla, tan atissaira coma una masqueta de carn viva(5)
atissament : agacement. De tot biais, vesii dins lo dire dAmerantina, sabi pas quane gost, dirai pas de
gelosi, mas datissament : un ostau que sembla, dins la vida dun me, tner tant de pes coma una
femna...(13)
atissar : exciter, narguer. Desfisa lo malur. Atissa lo mau. (28)
atrivat : attir. Lo Marqus ra vengut en Camarga atrivat per quau, per qu, o sabe pas.(6)
aturar (s) : se tarir, sarrter. Quand satura dins lo sablir, lo peuc darrir de la sabla fina(13)
aturar (s) : se tarir. E la fnt, sm vu pas que sature, la cal pas jamai daissar de rajar.(5)
aturat : teint. una votz despui de sgles aturada.(3)
aturat : tari. Dau fuc destiu aturadas / las fontetas retiradas / en la frescor de la nuch(14).
fnt aturada = source tarie. (1)
au cp : la fois. lagach perdut, au cp, e sobeiran sus lstre.(5)
auba : peuplier blanc. (6)
aubrja (aubrga) : pche de vigne. (3)
aubilha : belle fille. e safortigut dins son penjal per aquela bla aubilha(8)
aubilha : brin (de fille). a tan polida aubilha(12). estime melhor una bla aubilha coma vos = je
prfre une belle plante comme vous(3)
aubre mstre : grand mt dun navire. I agt, pui, los mes dau Rei. Daqueles que seguiguron. Los
que, primirs, sentrevron duna marina, tant de gurra coma de negci o de pesca. E que vesin
sanequelir las selvas ont fasin venir e pui ressar, a ras de trra los aubres mstres de sos bastiments.
(13)
aubret : arbuste. Tal aubret que sabe, tal restingle, tal puds, tal aladrn, tala blaca (13)
aujl (auju) : aeul. (1)
aula (ola) : marmite, pot. Nes das contes coma de las aulas anticas que larqueolg recampa en cent
morcls dins la trra ; e que refai laula en repegant los flcs.(5)
13

aumrna : aumne. Que sen ane a laventura coma la Maria de lAmor, e que pregue laumrna als
tres camins o que vende als mes de canons. (35)(Synge, Ombra de la comba).
aura : vent. (1)
aureta : brise. dins un alen daureta freja.(1)
auriira : limite ; lo mond escur, gigant, espaurugant e sens auriiras.(2). lo silenci sens auriiras de
lestiu. (1). Dins sos ulhs sespands tot un cl avenidor, dins sa fonsor sens auriiras.(10)
auriira : lisire, ore. (1) ; a laurira dau camin.(35)(Temple).
aurigan (origan) : origan. daurigan, aquela majorana quaic ven granda e que sembla pas, quand la
culhisstz, quagsse fra udor.(5)
aurimant : aimant (mtal). se sarran a bles paucs. Coma fai dau frre laurimant.(10)
auril : le loriot (oiseau). lulhau de seda e de jacint de lauril.(5)
aurila : aurole. una mena de trelutz qui servs daurila. E que barbela doament.(33). ; mon
aurila destelas e la luna.(1) ; E vertat quaquela fsta i manca bravament la beluga de sacrat ques lo
solelh duna tradicion. E laurila de mistri que, melhor quun solelh, sap espandir sus que tca. (13)
auriu : loriot (oiseau). Passe, ulhau dr en la rama / faula dau mond / sul bonur brnhe de lamor /
autra faula de vida.(29). ; lauriu estranh, vestit daur e quaima se rescondre de tot agach.(2)
auritge : orage. (1)
aurotge : ombrageux, farouche, sauvage. (7)
ausida (d) : aussitt, tout de suite.
ausidors : les oreilles. Es vrai que i a dexemples quom aima mai ne pas parlar, per la vergonha qum
podri ne tirar ; fai quon aima mai se tapar los ausidors, barrar los ulhs e faire lo que
dorms.(42)(Article sur Synge, 1943)
autar : autel. (2)
autciprs : cyprs. un autciprs fosc e linde senauava coma una flamba sacrada.(1)
Autisme (l) : le trs-haut. (2)
auturs : hautain. aquel me estrange, tant misteris, auturs (13)
auvari : dsastre. (4)
auvari : accident. e a parira mrt se, per cp dazard, lescorreguda se finissi dins quauque
auvari.(13)
auvari : ennui, incident. Dins lo revolum dauvaris de tota mena que massucan(5)
auvari : MR utilise souvent ce mot au sens de tumulte (10) (2). Mas lauvari que detrs sa cara lisa
revolunava dins son sicap, finigut que gisclt. (4) ra lauvari de tot un mond que lo moviment a pres
dins sa man de tempri. (1) Era pagat per saupre que la colra, lauvari, la batsta repausan totjorn
pregondament ensepelits, mas lst a mrdre, en un nis de silenci e de patz.(3)
auvari : vacarme, fracas. (sens du mot propre la langue de MR) ; un auvari de jaupaments.(1). Per la
fenstra dubrta, sauss lauvari duna fin de na : rires, cants,(22)
auvarum : tumulte, dommages. giscladas dauvarum e de sang, ques lo pas acostumat dels
mes.(11)
avaliment : anantissement, disparition, dsolation. E ara lo temps, de sa man seca, i avi apegat una
autra cara que voli pas sensovenir de la primira que per melhor ne mostrar lavaliment, lo degalhat,
lime esvalit, la despartida en camin. (13)
avalir : dtruire. Solament per ausir / la campana de la Vela /avaligure mon jardin de Cartagena
(35)(Lorca).
avalir (s) : disparatre. la srp savaligut dins las rbas.(1)
avalisca ! : maudit soit ! (20)
avalit : dtruit, us, abm, ananti. la cara avalida per un maucr quavi plan la color de tot aquel
ostau.(2)
avaus : chne-kherms. (1) la tsta tant pelada coma un srre quand lo fuc a cremat sos avausses.
(35)(Synge, Ombra de la comba).
avedre : forme de aver : avoir.
avenidor : avenir. lavenidor, aqus lagre das innocents. O de los que lo fan.(4) ; Dautres me
butavan cap a lavenidor, bl miralhet per las lausetas. Quau es que pt parlar de lavenidor autrament
que coma los endevinhaires que ne sabon pas res, mas fan coma...(13)

14

avenir (v.) (advenir) : advenir. quanar au fons de la glaa mavengue (35)(Dante). ; Per faire que
ques avengut siagusse pas jamai estat.(13)
aver (un) : un troupeau. (1)
aveusat : rendu veuf. E, per mai dun, lescasena descapar al tustassau de companhs dazard dels
mascles, quasiment aveusats en cla.(13)
avi : anctre. (1)
aviada : direction, voie trace. Aqu lo det de lastre levat sus lembongol de las aviadas.(35)(Temple).
aviat : qui va vite, qui comprend vite ; MR traduit par : fin, intelligent ou dli (Lo gasogn). son ime
tant aviat e corts.(8) Pron aviada que sis per lendevinhar (34)
aviat : veill, subtil, fin. Te crese mai aviat quo sembles.(31)
aviat : mis en train, subtil. Nendevinhavan lime fra aviat. (7)
avinena : caractre avenant. Era tot avinena. Cortesi.(5)
avinens : avenant. (12)(mot des troubadours)
avogar : avouer.
azard Baltasar (a l) : au hasard, tout risque. (Devise des princes des Baux en Provence, qui
prtendaient descendre du roi-mage) (3) ; Dins la set, la crca de la bona fortuna, dau benurs azardBaltasar que trevava sos smis.(13)
azards : incertain. dun biais azards, li pren la man. (34) ; Quau vs que se perde son temps a te
legir ? Quant ni aur prstes a te seguir en aquel viatge azards, e a se mesclar a la vida azardosa e
delembrada dun mond ensepelit ?(13)

B
babarauda : manteau noir capuchon, habit de Carnaval. Labb de Sauvages, dans son dictionnaire, dit
que ce manteau, en usage Montpellier au XVIe sicle, permettait aux proches parents de cacher leurs
sentiments pendant un enterrement. ran, totes dos, ensepelits dins la capucha granda e lo long mantl
negre que se dis encara babarauda. (13)
babarta : blatte, cafard. Son reis dau mond coma la babarta jos sa lausa.(10)
babt : chrysalide, larve ; son uu un jorn espels. E dau babt giscla una abelha daur.(10)
babt : chrysalide, nymphe du ver soie. Se sentissi voide coma lo cocon quand lo babt ses
deslargat.(5) MR aimait citer cette comptine : Nene, nene, petiton / La mam ques al canton / per far
cire lo cocon / Lo cocon se creba / Lo babt renega.
babt : gros ver, larve. coma deissams de babts sus la purulncia dau poder.(10)
babt : ver qui rentre dans le cerveau des moutons et qui leur donne le tournis. E se mett a virar, a virar
couma un aret qua lo babt. (La sorneta dau Tavan)
babt : ver du papier, larve. Los vielhs pergamins, rosegats per las furas o adornats de camins trces
que, dins son esps, si fan los babts(13)
bacanal : vacarme. (1)
bacanau (un) : brouhaha, bacchanale. (2)
bachc : saugrenu, farfelu. ra un jc al cp esterlucant e bachc(12) ; Los de Venzia an plan
rason. En aquela fsta bachca, tant val stre masqueta e nen jogar la ventura. Dubrta a tota foli. E
mai a lultima. Aquela ont lme trai la man au mau negre que lamenaa. A la man dssas que
lespra, quand siaguesse au fons de laiga. E que lenclauss.(13)
bachocada : folie, extravagance. Loprateur, la bachocada mai descabestrada que se psque
engimbrar per vos bailar idia de que pt stre lo libre camin de la creacion. (5)
badalhonat : baillonn. aquela vertat, de tant de temps badalhonada(13)
badar : ber, bailler aux corneilles, rester bouche be. Les habitants dArgelliers avaient pour escais :
Los badaires, les badauds, parce quils restaient admirer le superbe panorama du village perch.
Argelirs : Badar los esparvirs sus aquela rsa de silenci, pausa dau temps per lencant dels
simples.(35)(Temple).
badas (de) : en vain. (1)
badat (per) : pour rien. (29)
bafrs : empiffrage. (10)

15

bagolada : bavardage. Aqu plan de bagoladas de pota per una filha gratar sos prusitges (35)(Synge,
Balarin II).
bajaula : ( ?) sra pas estat las bajaulas de nstre me, la casqueta daur li seri tombada sus lo nas.
(2)
bajc (bachc) : farfelu, un peu fou. (1)
balan : quilibre. (1) ; rythme : de las rsas solas veni lo balan, las rsas prigondas dau plaser (28)
balan : hsitation. Sens balan, sens conscincia malautejanta. (42)(Hommage Barthes)
balancejar : hsiter, peser le pour et le contre, se demander. balancejave sestimave melhor de
mabandonar au poton de mas rbas mortalas (28)
balandrat : balanc. siatz aqu, balandrat e bolegat au bot duna crda (35) (Synge, Balarin II).
balarin : baladin. (MR a traduit du franais la pice de Synge, The Play-boy of the Western World / Le
Baladin du Monde Occidental.) E ben ! Sitz plan vos lo Balarin passejaire dau Mond Occidental
(35)(Synge, Balarin II). ; Balarins de farcejada, desforviats dins lo grand mistri de la mrt.(10)
balastre : ballast. (35)(Temple)
balestrir : arbaltrier, le Sagittaire. (2)
balet : perron. (2) ; balcon. Aquela cara, terriblament, ra dun mascle, coma tant sen podi veire al
Carnaval fams : un nas drech, dangle pro marcat amb lo front, entre que la brega, jot lo nas, fasi
balet lunt davant la boca e lo menton que rescondi de son ombra (13)
balti : bal. lo smi i es estat tant long coma als autres lo grand Balti. (13)
balin-balan : cahin-caha. Posqusse lo tornar veire amb una dent sola, qui fague mau, e un ulh sol que
vege trenta siis diables a cada virador dau camin, e una sola vilha camba de bi per sen anar, balinbalan, dins las flambas de la tomba (35)(Synge, Balarin II).
banarut (ou manjaperas) : le capricorne (insecte).lo manjaperas passa pus / crocat a sas longas
banas / e coma portat dins lr / en la solemnitat de sa volada.(17)
Banarut : le Capricorne (constellation). (1)
banasta : panier. lidia te pren de lescampar a la banasta.(5) Mas que se pt faire es mai naut e
mai grand que que se pt creire. Ensaja tot : la banasta es pas facha per demorar badanta e voida.
(36) ; Vengurem davant la prta granda dau Grand L. lo restaurant mai grand, mai ric, mai carivenc
de la vila. Lo de laristocracia, dels borgeses fortunats, a mitat sovent milects , dels grands
negociaires. Enfin de que Mija-Gauta sonava generalament : lo desss de la banasta. E, aqu, voli
pas parlar, coma en francimand, de la panira. Disi plan banasta dins la sentida dau linge salle que si
met.(13)
banaston : porteur de seaux dans la vendange. Cala que fai banaston vai de la cla a la carreta.(2)
banca : comptoir. A drecha, una mena de banca amb desss de psts tapats de flascons e dorjus
(35)(Synge, Balarin I).
banca : tribune. Mas se cal tner a la banca dau Govrn (13)
bandar (se) : se saoler. (1)
bandida : La bandida, lo retorn das buus a las pradas, a la sansoira(6)
bandir : exclure, repousser. en mme temps que nos bands, aquel trabalh nos enracina e nos estaca.
(39)
bandir (se) : se retirer, sexclure. tot lo vilatge ont finisse de viure ses bandit. (2)
banhadoira : baignoire. sola e destemporada, una banhadoira que sa blancor trelusissi estranjament
sus lrba rasa.(5)
banlega : banlieue. Msa : Banlega, benlu, duna ciutat aprefondida que las anguilas ne venon trevar lo
forum.(35)(Temple).
banqueta : banc. una banqueta-lich (35)(Synge, Balarin I).
baralh : agitation. la paura ela jai entre flaquitge e baralh.(10)
baralh : bruit confus. lo resson creissent dun baralh.(21)
baralhejar : fureter, vagabonder. Que venga pas encara baralhejar a lentorn dau mas(20)
baranda : balustrade ; Demra sus sa baranda / verda carn e peu verd, / somiant de la mar amara.(35)
(Lorca, Romancero).
barbaju : joubarbe. (2)
barbasta : gele blanche. lrba rasa cramada per la barbasta.(2) ; La barbasta dAumelas est un
pome de Pomas de prsa qui parle du troubadour Raimbault dOrange et de son pome La flor inversa.
16

barbelejar : griller denvie. La Veusa Quin, que barbeleja de se maridar (35) (Synge)
barbelar : palpiter, griller denvie. (33)
barbeta : amarre de chaloupe. Sii un aubre passejaire / mos rasics son tant de barbetas.(35)(Temple).
barbotir : marmonner (4) ; bredouiller : Barbots paraulas escuras (34). ; murmurer : Cadun sap quai
pas jamai barbotit la mendra pregria (35)(Omar Khayyam)
barcars : flotte de bateaux, port. Tornre a la carriira ont un daqueles calabruns de barcars
trelusissi dins lr (13)
barda : le bt de la mule. jos los pins de son rt m'ajuda a cargar, sus la barda de la sauma, un fais de
correjlas (42)(Hommage Pons)
barenc : ravin. (35) (Lorca, Romancero)
barradura (MR utilise aussi barrira) : barrire, clture. Espilhatz coma se pren la barradura. Aqu
que se dis : cavalar ! (35)(Synge, Balarin III).
barranda : MR traduit : ravin, peut-tre une variante de : barrenc. Se cranisstz pas calavencs e
barrandas que son lordinari de mon camin (29)
barraquir : aubergiste de campagne. (35)(Synge, Balarin I).
barrar : fermer. (1)
barrejat : mlang. la raa de buus vilha, e pas encara barrejada, avi banas en lira(6)
barri : quartier. Quand passrem los darrirs lums dels barris, tombrem dins la franca nuch (13)
barri : rempart. (1) ; aquel beure amar quentre tus e ieu vai levar son barri(34) ; Ont lo vergonhs
atrobava lo poder reial de tner a quanta femna que siague, e mai la pus aborgalida, un dire quauri
pas, autrament, passat los barris de sas dents. (13)
barrolh : verrou. Lo buta defra e passa lo barrolh (35)(Synge, Balarin I).
barrollar : voyager, errer. lo mond, despui qua blas encambadas i barrollas(3)
barrutlaire : errant, vagabond. sul camin de lutz ont Chaplin se nanava, etrn barrutlaire, de son pas
dauca grva, tot fasent vironejar lo jonc de sa gingla.(5)
barrutlatge : errance. Portaires das olors vilhas dau barrutlatge / que lo silenci i es lo saupre
unenc.(35)(Temple).
barts : fourr. (1)
bartassir : bruant (oiseau). (1)
bartavla : babillarde, bavarde. Sertz pas jamai sauve enluc sanatz caquejar amb una cla de
bartavlas coma aquelas que se passejan sul camin amb los gendarmas en i parlant a la chut-chut, a
lembrunit (35)(Synge, Balarin II).
bassa : au jeu de balle au tambourin, ligne mdiane aux quarante mtres. Se dit aussi dune balle qui
narrive pas franchir cette ligne. (Italien : linea di mezzo) (41)
bastana : suffisance. Pas quaquela idia danar trabalhar jot lagach cafit de bastana dels sarrapiastras de la Carrira de Rivol i bailava lenteriga.(13)
bastana (a) : suffisamment. una idia a bastana larga.(13)
baston de Sant Jaume : rose trmire. (2)
bata : sabot danimal. las batas de la mula(10)
bateire : au jeu de balle au tambourin : battoir, batteur, celui qui met la balle en jeu avec un battoir (
long manches chez nous, en forme de mandoline chez les Italiens) (Italien : battitore) (41)
batir (uu) : uf avort. sus luu batir dun Dinosaure.(5)
batre lantifa : battre la chamade. Lo cr i bati lantifa.(12)
bauca : la bauca, lrba das sgles, lrba etrna, etrnament usclada, etrnament gelada, e que
sempre lva jos la pluja o a larrage dau solelh, lo vam vertus de son creis, confle de la saba escura
butada per las venas de la trra.(2)
bauca : gramine tige dure. la bauca, rba lnga, sauvatja e garruda, tant sarrada coma lo blat,
demanda pas au solelh e a la trra que de viure sa vida umila dins son canton. (1)
baudor : joie, allgresse. Olor dels jorns uroses, ont es la baudor dautres cps ?(28)
baudufa : enflure, ampoule. Avi de grssas baudufas quarrestavan pas de coflar jot la pl (3)
baudufa : toupie. (1)
baug : fou. syn. : falord, mato, asclat, embalausit, fadat, timbol. (4)
baujum : folie. Aquel baujum, sau de la vida, sola mena de biais per poder tner lo cp sens stre mudat
en feda de jaa o en gal dins sa polalha.(4) ; Ont ra la part de smi, dimaginari, desper, daquel
17

baujum que, sens eles, la vida ven lu infrn. Infrn que se mors denui dstre sens flambas, sens
diables, sens flumes de fuc, sens fanga cremanta, sens temptacions, sens set, sens autre despoder que lo
desesper dstre me ? (13) ; Lo baujum es de creire que lo mond es pertot parir. E mai baug ancara
aquel que vu empausar a la cara tota de la trra, la lei de frre dun reglet immudable.(43)(Sus lime
religis, 1988)
bauma : grotte. (1)
bba : moue ; far la bba = faire la moue ; una mena de bba li espompissi las bocas, mai plenas,
mai carnalas, e dubrtas sus de dents lusentas de cadl. (2) Aquela lucha per la bba ra un pauc
bufca(12)
bc dalzena : avocette (oiseau de Camargue). (6)
becarda : bcasse. becs de becarda giganta que sa maire auri fautat amb un corbs.(10)
becarda : bcasse. Aucl solitari e mut, caminant dins lrba banhada, entre ronzasses, prta sus ela las
colors rovilhadas e terrosas daquel temps Es un aucl de fin dau temps Sola vida de las combas
sonantas, es laucl de la soletat e de la malanconi. (1)
bedigs : mouton dun an. un bedigs de montanha (35)(Synge, Balarin II).
beguda : buvette, bar. la beguda que se ven totjorn aplantar a cinquanta metres duna casrna.(13)
bls (far de sos bls) : faire le beau.
bl-bl (far son) : flatter, cajoler, faire son effet. Es una pira de Tartaria, que fai pron son bl-bl(5)
beles paucs (a) : lentement, petit petit, peu peu. (1)
beliga (bediga) : brebis dun an. e ara me vaqu sola amb cent beligas sus lo srre e sens ges de lenha
per livrn. (35)(Synge, Ombra de la comba).
belia : bijou, parure, ornement. Lats, perfums e copas, boquetas, peusses e lngs ulhs, belias
quarrona lo Temps, belias. Soletat, austeritat e trabalh, meditacion, pregueira e renonciament,
cendras quescracha lo Temps, cendras ! (35)(Khayyam 1934).
belias : prix gagn un jeu, rcompenses. (MR utilise aussi : jias, plus courant). Aqu sas belias. Una
carlamusa ! un violon que na jogat un trobaire dun cp ra ! Un maarl dagrunelir aplatissat amb
tres ponchas quassucari los savantasses de Dublin ! (35)(Synge, Balarin III).
belri ou belria : bijou. A vstre atge, m ten pas de besonh de belris.(2) ; Pauras belrias
abandonadas, trne al vstre rebat, sola, coma au temps urs, tan paura coma als temps passats. (28)
beluga : tincelle. (1)
benastrugana : approbation, viatique, feu vert. Podrai pas res faire, de tot biais, quage pas sa
benastrugana.(34)
benc : asprit. de plntis estripats e crocats a cada benc de sas peiras.(6)
benestana : biensance.(6)
bercada : brche, fissure. de grandas bercadas ont passan lo jorn e lo vent(5)
bercar : brcher, casser, briser. Son dire trufarl avi bercat son talh = son verbe moqueur avait
mouss son tranchant. (3)
berlingau : berlingot. (13)
bernads : butor (chassier de Camargue). (6)
bernat-pescaire : hron. La filha endaurada / ra un blanc bernat-pescaire / e laiga lendaurava.
(35)(Lorca, Tamarit).
bertassada : lieu couvert de buissons (berts ou barts). Es quicm mai que treluss, si vs plan mandar
los ulhs, dins lespessa bertassada de listria e de las istrias. (13)
bs : bouleau. (3)
bescontorn : contorsion, dtour. tant de contorns e de bescontorns(10) ; E benlu qura aqu la
rason de sos bescontorns per desfugir lo punt espinhs (13)
bessautar : (terme de jeu de cartes) omettre, ngliger. E bessautar una vertat es tot un art(13)
bstia : Sabm pas pus la bstia antica que subreviu au mond ensebelit que fogut sieu. E pasmens es
encara e mai que mai viva. E volm pas saupre ques ela que nos mena e nos desmena.(10)
besuc : louche, vain ; ges de paraula besuca.(3)
besucari : vtille, bagatelle, mesquinerie. aqus besucaris de sanar entrevar de parplas
dagaa.(13) ; per remandar als smis voides duna nuch las besucaris totas das mes.
besuquet : qui fait le difficile, le dlicat. De vin ! Quant que si Sii pas besuquet. (35)(Khayyam).
besuquet : vtilleux, recherch. lo parlads forat e besuquet dau Patron(13)
18

besuquet : superficiel. Au desrt (emai saqu satrba dautres dangirs) la vida de las vilas,
lassucanta semblana dau plaser, lo Parads de fiira per los tucles, apareis, de lunt, amb tot que
ten de voide, dartifici, de besuquet.(13)
Betelm : Bethlem. (1)
betonica : btoine. (2)
bu-bu (faire) : faire des ftes, des grces. (12)
bu-lli : chouette effraie. entre quudola lo beu-lli(10) ; Es per aqu que las vese (lo cr de las
vilhas) amb de masquetas que li bailarin lo semblant de cavcas, de chts, de dugasses, de
catamiaulas, de beu-lli, de cara blanquinla, udolant a la mrt, e sens granda pietat au cr ; miralhs,
adej, de la mrt triomflanta e dau mau. (Prface de Mde)
biaa : besace, ou son contenu : repas quon porte au champ. cosinava sa biaa.(6)
biaa : sacoche pour le repas. (4)
bigs : pioche deux dents. (2) Ai just levat lo bigs e i ai deissat tombar lo talh sul suc de la tsta
(35)(Synge, Balarin I).
bijon : benjoin (rsine parfume dun styrax (voir alobfis), arbre de Borno et Java). (10)
bilheta : tiquette. cada rba, cada planta, ten sa bilheta plan en vista, amb sos nom latins(3)
bilht : rondin de bois. (2)
bisbe (vieux) (evsque) : vque. Un voler d'unificador luss dins sa cara de jove bisbe (42)(Hommage
Alibert.
biset : biset, pigeon de roche. (11)
bissext : anne bissextile. (10)
bistorn : dtour. Aval la rsa lontana / las bocas de cent bistorns / Aval la dna vestida / dels fucs de la
desirana / e dels raufls dau aganh. (37)
bivre (vibre) : castor de Camargue. Lo bivre, aquel bastisseire qua sempre enclausit lme per son
saupre e son biais de cavar.(6)
blaca : chne blanc. (1)
blaimar : blmir. (13)
blanejar : bruiner. (1)
blanda : salamandre. Au fons de laiga das ulhs dorms la blanda dau desir (2). Se la srp voli / se la
blanda podi / davalarin lo mai frt cavalir. (prov.) (1)
blaquira : bois de chnes blancs (blaca). (1)
blasin : bruine. (2)
blasinejar : bruiner. (35)(Matej Bor).
blastme : blasphme, juron. Daqu entre aqu sonavan / blastmes de crsta rotja.(35)(Lorca,
Romancero).
blau (de) : negre de blau = noir bleut.(10)
blavinu : blme, livide. De las clas mai blavinlas / espia lusir los fucs / de la nuch que
mors.(35)(Temple).
bloca : boucle (de cheveux). Sas blocas blavas dacir / lusisson entre sos ulhs. (35)(Lorca,
Romancero).
blocar : boucler (cheveux). (1)
bloquir : bouclier. lo bloquir vieu de la fe ! (22)
boca : bouche.
bocas (las) : les lvres ; le delta dun fleuve. La boca de sang, las bocas tremolantas de
leissam(35)(Temple). ; Vic la Gardila : A la fin duna davalada de vinhas, a las bocas dun grand
pals de folcas.(35)(Temple).
bcha : boule (ptanque). jogar a las bchas.(1)
bodin : boudin. E ben, aquel cocarro es clar coma de bodin.(35)(Synge, Balarin I).
bodre (a) : en dsordre, sens dessus dessous. espandida sul lenu, en bodre (13)
boet : roitelet, troglodyte (oiseau minuscule). (1)
bofila : boursoufflure, enflure, ampoule. Aqueles que sespompisson coma se lo mond ra estat fach pas
que per eles, per sa bofila, sa cria, son anar majests dases cargats de relquias. (7)
bofila : bulle. Fe e dobte, error e vertat, son pas que mots tant voides quuna bofila. Mirgalhada o
neblada aquela bofila es limatge de ta vida.(35)(Khayyam).
19

bofiga : bulle dair. Certesa e dobte, messorga e vertat, son pas que de mots tant voides coma una bofiga
dr. Irisada o escura aquela bofiga es un imatge de la vida. (35)(Khayyam, version 1995)
bofiga : vessie. (10)
bi (pron. bo) : bois. lo bi cirat das mbles.(3)
bois (pron. boui) : buis ; los boisses, vestits de roge per livrn.(2). lamara olor das boisses
roginoses. (2)
bla : boule. lo chapelet de blas dautciprs.(4)
boldrira : bourbier. o la fanga de las boldriras de la mementa. (35)(Temple).
bolet : cpe. (1)
bolidor : lieu trs chaud, bouillonnement. son chuc e son fum i vojavan dins lo sang lo fuc dau
bolidor.(3)
bolidor : rsurgence bouillonnante ; aiga de fnt plana o bolidor.(5)
boliira : limite, frontire, borne. cercavem a devinhar las boliiras daquel mond estrange que se
rescondi dau solelh.(1)
boliira : borne. Lo Poder dau Rei es sens boliiras.(29)
boliira : ombra sens boliiras = ombre sans limites.(2)
bolfi : bouffi, gros lard. prim coma una angrla, emai ses dins las carns dun bolfi(6)
bomb : bond. Bon sautaire ! Fams per los bombs ! (35)(Synge, Balarin III).
bombet : corsage. e la manca, au contra, de bombet plan consequent.(13)
bombir : bondir. bombir, bombir, tota la vida ra aqu. (2)
bomian : gitan. E nstre fuc de bomian trasi son fum au nas de las ciutats que se clavavan davant
nautres. ! rescondtz vstre aur, vstres cavals, vstras galinas, quand passa lo vent dau liure jovent.
(28)
bonar : bonheur. cali qu'aquel amor subran fogusse dalhat, que fogusse estripat lo vl lumens e
messorguir dau bonar. Benlu que cali se recordar dau mau per que lo diamant vengusse mai linde
(42)(Hommage Pons)
bonha : bosse, tumeur. Cara de bonha = face de carme.(4)
bonheta : beignet. ludor aspra de lli de las bonhetas.(13)
bonur : Sabi encara que, coma lo trt, lo bonur mors joine me. Quand, per cp dasard, vos passa a
prt, lo cal pas mancar. Lo prene a la volada e plan lo sarrar dins lo ponh tot lo temps que lastre vos en
daissar lser e poder. (5)
bordelira : maquerelle. (10)
bordir : fermier. (5)
bordilha : ordure. las bordilhas que flotejavan sus laiga trebola.(12)
borls : brouhaha, effervescence. Era pas lo borls deissam enirat(8)
borls : trouble, agitation. lo dobte vengut desvari e borls dins son ime.(12)
borls : tumulte. Vle dormir lo sm de las pomas, / malunchar dau borls das cementris. (35)(Lorca,
Tamarit).
brnhe : aveugle. tant barrat quuna cara de brnhe.(3) ; avii un autre grand escarnit, sordanha
coma un vilh topin, e brnhe mai qua mijas.(13)
brni : aveugle. Los brnis de la vida vertadiira. Aqueles que sespompisson coma se lo mond ra estat
fach pas que per eles, per sa bofila, sa cria, son anar majests dases cargats de relquias. (7)
borra (estre de) : entrer dans la bagarre. E mai se devii, ieu tanben, i stre de borra.(13)
borra (de prumiira) : de grande qualit, au top. Vstre Champagne es de primira borra.(13)
borrs : bure. sos ulhs que magachavan dau fons de sa bauma de borrs.(10)
borrau : aubique, varit de figue noire. lo do borrau de Babilnia(23)
borre : bourgeon. bourgeonnement. Un trauc negre en plaa de lulh drech, cavat e bordejat de borres
cruses de carn roginosa (13)
borrelar : torturer. Bufatz desss per me borrelar (35)(Synge, Balarin III).
borrilh : borrilhs de nu = flocons de neige.(10)
borrilh : flocon de poussire. lo su sens un borrilh.(3)
borronar : bourgeonner. las vinhas que borronan.(1)
borrut : velu. (1)
borseta : vsicule. la borseta espermatica que reten lo semen vengut de las colhas.(10)
20

bortolaiga : pourpier. las filhas i faguron una sopa de bortolaiga.(6)


bs (plur. bsses) : pour bsc, bsques : bois (fort darbres). que mra avengut mai dun cp dins
de convrsas amb dmes de la trra e dels bsses.(13)
boscar : chercher. E lepigrafa tirada de Dune, de Frank Herbert, que bosca, ela, a las raras de
Borgs.(42)(Sur Portulan de Roland Pcout)
boscarida : fauvette. Es, dins ton stre, luu dau cocut dins lo nis de la boscarida. (6)
bota ! : allez ! (2)
bota (pron. bouta) : tonneau. los vins vilhs samaduravan dins sas botas damorir.(1) ; Lo quescota
au teatre es pas una bota sens fons, mas puslu quicm coma un violon, prest a tressalir au primir tocar
daquel arquet meravelhs ques la votz umana.(42)(Sur Volpone, 1941)
botelh : grapillon. (1)
botelh : mollet de la jambe. la persecucion, cadla enrabiada que vos arrapa als botelhs(13)
boton : essieu de roue. Las rdas cracinejan doament. An de jc als botons.(10)
botriga : vessie, ampoule. botriga confla de vent. (7)
bovau : Lo bovau, ceucle de cledas ont la bstia es embarrada davant dstre arrapada per las banas,
reversada, e tracha au su. (6)
bragalon : plante (aphyllante de Montpellier). (3)
bragard : gaillard. segur que siatz un fams bragard ! (35)(Synge, Balarin)
bramalsca : crve-la-faim. Mas per un sant vertadir, quane molon destanciurs, de bramalescas, e
autres trochamands. (7)
bramavaca : colchique ; la bramavaca, mortala au bestiau(3)
brand : balancement, une vole. Un brand de nuch e de fuc (2)
brandar : chanceler, tanguer. Marcel Carrieras, se lo cali qualificar duna sola paraula, es aquela de
fidelitat que vendri primira. A pas jamai brandat, de ges de mena de biais.(42)(Hommage Carrires)
brande : branle (danse) ; danse en gnral (3) ; coma aiga de riusset quand escoladissa bombs
gaujosa sus las piras e fai mil revolums onte lo solelh fai son brande e la prima sa musica. (13) ; de bls
braes qui fasin davant los ulhs lo brande de las srps. (13)
brandejar : mettre en branle. la tira dels ttols, brandejats en son nombre mai que per son pes dbra
viva e gisclada dun besonh dau dedins.(13)
brndol : branle, agitation. reculhigut ges dindica, de ges de mena de brndol(8)
brandussar : brandir. Brandussa los flascons (35)(Synge, Balarin II).
branle : branle. sospirant sus lo branle, la nuch, de la luna dins laiga. (18)
brasilhar : faire griller sur la braise. La porpra dels pavts / brasilha dins lo vspre(35)(Temple).
brau : taureau. garrut coma un brau. (2)
breca (berca) : brche. tos peusses blancs quilhats alentorn de ta tsta coma un vilh berts prche
duna breca per ont sautan las beligas (35)(Synge, Ombra de la comba).
brela : berceau. (2)
brela : berceuse. e sencantava de brelas.(10)
brega : lvre. (1)
bren o de bran (de) : de bric ou de broc. dau luc ont lo pble mena, de bren o de bran, sa paura puta
de vida.(11)
bresca : rayon de miel dans une ruche. (1)
bresilhar : gazouiller. (1) ; gazoullis : Son bresilhar, sa paraula ninia, sa set de saupre (28)
bretonejar : bgayer. Rescontrt un me vilh, sol que lauri poscut reconisser e que, perdut dins
latge, bretonegt de paraulas de vent. (36)
bru, breva : bref, brve. Aqu nos ven en memria lo mot occitan : bru. Que vl pas dire solament
cort. Mas paraula, saique breva. E coma se diri en francs lapidaire . E donc sarrada dins son temps
e son nombre. E d'ont mai frta e cargada de poder.(43)(Joan de Zacaria).
brica (briga) : une miette. Demorava pas sus trra una brica de nvol (35)(Lorca, Tamarit).
brieu (briu) : un moment. de brieus de silenci e de represas. Barra los ulhs un brieu. (1)
brieu : brin. mos paters a cada brieu de palha dau teulat que nos abriga la tsta (35)(Synge, Balarin
III).
brca (a la) : ensalada a la brca = salade sauvage que lon peut ramasser facilement en tirant sur la
tige sche qui est au milieu.(1)
21

brca : tige, bche, petit bton. ra passat a la brca(3)


brofoni : bourrasque.(1)
bronzinament : bourdonnement. (2)
broquilha : brindille. las broquilhas de frigola. (1)
bruga : bruyre. (1)
brugs : terrain bruyres. e lo brugs quescala lo serre (13)
brugasses : buissons de bruyres. (1)
brullaire de vin (daigardent) : bouilleur de cru, distillateur ambulant. (35)(Synge, Balarin II).
brusiment : bruissement. es a tres cent legas daquel brusiment raufels de viravent sus lo teulat.(13)
brusir : bruire. I agt un temps sens que brusigusson las fulhas de sause.(3)
brusquet (dim. de brusc) : petite ruche. (1)
brstia : bote. quichats coma darencadas dins sa brstia. (2)
brut : sale (1). Ms tus quau sis que te sis fach tan brut. (35)(Dante, Cant VII)
brutitge : grossiret. Tot desperat mra tresr, davana. O podii pas remandar. Per brutitge. Per
trefoliment.(13)
buc : chicot de branche casse. manida, quand, tombada sus un buc agut de bruga, e nafrada(11)
budl prim : intestin grle. las bocas dau budl prim dins lo budel grs.(10)
bufet : soufflet (pour le feu). (5)
bufila (bofila) : bulle. Mai dmes de pelhas, de simbls, de bufilas, ufles dun vent que tenon per
importncia.(13)
bufla (bufila) : bulle. Fins qu'a que, noirit de son stre, daisse res d'ela qu'una bufla voida, amb
un semblant de vida escura, sens saupre coma ni perqu (2)(Latac de Joan-Enric Fabre)
buu : taureau de Camargue ; buf.
buu : gros bateau de pche trs ventru. e per brieus, tanben, espiant passar las goeletas, los buus de
pesca, e los merlussirs que velejan sus mar (35)(Synge, Balarin II).
buu-marin : phoque plerin. En Camarga, los buus marins aimavan entre tot sassadolar de rasims
dins las vinhas de sablas que son csta la mar.(6)
butassar : bousculer. (4) ; Trempassats, butassats de lnga per de joves pressats, dins las cridadissas e
los rires (13)

C
cabassa : tronc darbre, branche matresse. e nafra la cabassa fresca / de la nuch, de fresc copada.
(35)(Lorca, Tamarit).
cabca : chouette. (3)
cabeladura : chevelure. Lo temps es passat de las cabeladuras leonencas e de las barbas profeticas ; lo
temps a passat de las votzes daram. Ara, cal bastir.(42)(Hommage Alibert)
caberlaud : chabot (poisson de rivire). Aqus lora melhora per lo caberlaud a la mosca.(24)
cabstre : treuil, corde de poulie. lo reglet de calcular e lo cabstre a desrabar los rasics carrats. (7)
cabinet : placard. Dedins se vesi un cabinet cavat dins la paret amb encara los grases de las pstes.(2)
cabir : tre contenu. Ara sabi que dins la realitat e dins sa paraula, cabi tant de messorga coma dins
lo cant dau smi. E que, benlu, lo camin mai cort per venir a tocar lo mond ra aquel dau smi.
cabiscl : chef. (4)
cabotaire : caboteur. Partit per desss las clas prner un cabotaire per ladret o lubac (35)(Synge,
Balarin II).
cabreta : bcassine, qui a un cri comme une chvre qui ble, oiseau de Camargue. (6)
cabucl : couvercle. (1)
cabucla : couvercle. la benediccion de las cabuclas = le repas de midi. (2)
cabussar : renverser, faire tomber. Beu e delembra que lo ponh de la malor, lu, te capbuar.
(35)(Khayyam). ; Lo tirassant, lo cabussan au su (35)(Synge, Balarin III).
cacals : clat de rire. (2)
cachadura : meurtrissure. Te derrabars pas lo cr per faire au sieu una cachadura (28)
cacha-grun : pour dsigner les gardians doprette. Mas au michant temps, tot aquel cacha-grun, coma
se dis, sestavans e demra pas pus que los mes de mestir.(6)
22

cachar : blesser, oppresser. Mas lo mau cacha.(5)


cachat : press, oppress. (2)
cachavilha : cauchemar. perduts en un mond parir, de smi o de cachavilha, mond al rebors, al
rebors de lautre (13)
cacibralha : (pj.) la racaille, la canaille. en subre das clscs sens glria de la cacibralha.(12)
cacibralha : populace. La cacibralha, que, coma tota cacibralha, ven pas cercar quela meteissa
alentorn duna escasena, quanta que siague.(6) ; ran pas encara venguts a sas plaas, estent que tot
poder se vl lent e majests quand los grands sazardan a se mesclar dun pauc prche a la
cacibralha.(13)
caco : voyou marseillais. (6)
cala : levar de cala = supplanter, librer quelquun en le remplaant. Lme sol que, sus la cara da
la trra, vos podi levar de cala e vos tornar la patz.(33)
cadabre : carcasse (vivante ou morte). e sos vilhs cadabres se sentissin a mand de finir.(3)
cadabrs : grande carcasse. E Barta, lautre grand dau despartament que vengut clinar son cadabrs e
sa cara grva sus nstra taula e nos traire sa patassa grva.(13) ; Coma una farfantla. I a de cps que
sabe que se viravan la tsta, savisarin que rebale ges dombra. Coma se lo sang de lesper sra tot
espandit lo jorn de mon malur. E que res demorsse pas de mon grand cadabrs, quuna pl tant tuna
coma aquela de la cigala, abandonada sus la rusca. Lo solelh i passa al travrs. Coma fari ombra ?(13)
cadl : jeune chien ; trs jeune homme (2) ; los policirs daquel pas son de paures mesquins onstes e
de garganta seca, que tocarin pas lo peu dun cadel de pegt sens vos avisar dins lo silenci de la
nuch.(35)(Synge, Balarin I).
cadla : chienne. Deman, a migjorn, la cadla aur perdut sos cadls. (28)
cadelha (forme montpelliraine pour calelha) : lanterne. Lo cap troncat lo teni per lo peu / penjat dins
sa man coma cadelha (35) Dante.
cadeneda : bois de cades. (1)
cadt (cast) (du verbe caire) : tomber, chuter. aquela patz i cadt desss coma una tartarassa sus
una paura calha.(6)
cadiral : fauteuil. (2)
cadrant : terme injurieux adress une femme. (20)
cafir : remplir, envahir. la faissa ra cafida darronzes.(2)
cafir (se) : se gaver. Los gramaticians e los saberuts silentoses son mrts sens aver poscut sentendre sus
lstre e lo non-res. Ncis, mos fraires, contunham de nos regalar dau chuc de la grapa, e daissem
aqueles grands mes se cafir de rasims de passarilha. (35)(Khayyam).
cafit : combl. Baila-i e sers cafit ! (21)
aganh (sagan) : rut. la civada arderosa dau aganh. (7) Aval la dna vestida / dels fucs de la
desirana / e dels raufls dau aganh.(37)
aganh : sabbat, agitation. un aganh de desiranas enemigas(10)
aganhs : tapageur. de tant que men vau passar una vida aganhosa a contar distrias romanescas
despui aquesta ora fins qua la poncha dauba dau darrir jutjament. (35)(Synge, Balarin III).
cagaraula : escargot. (1)
cagassiira : chiottes. tanca ton trauc de cagassiira !(31) ; de corvadas... de corvadas... de lnga,
las tufras, las cagassiras, las cambradas descobar, la plonja (13)
caimar : traner paresseusement. la lisada de laiga granda caimant majestuosa cap a sa fin, plenitud e
non-res.(5)
can : hargneux. (3) e coma veni totjorn can quand i avi aqu una marrida femna, lo diable en
persona, nimai sos quatre paires saurin pas poscut entendre amb el (35)(Synge, Balarin I)
can : mchant. Lo can es aquel que crei pas a res.(22)
caire (fotre en) : importuner, embter. lo can espandit a lombra, e que las moscas fotin en caire.(4)
caire : tomber, choir ; doras casron dins lo voide. (2)
caire : tomber. La pluja daissava pas de caire a ferratats.(2) ; Ai! qu'a la bona ora venga / Aquel que
de per Sant Payo, / Casir mon presonier. (35)(Santillana).
cairelira : meurtrire (chteau). (5) (un cairl est un carreau darbalte)
ai-siam ! : y est ! nous y sommes ! (21)

23

caissau : molaire, dent. La claror de la luna i veni fins que dins la garganta, e se vesi sos tres
caissaus.(3)
caitiu (ime) : esprit tortueux, rus, malin. (10)
calabssa : fond de cale dans un bateau (30) ; cachot : A las nu de la nuch / lo menan en calabssa /
entre que los gardas civils / bevin totes limonada. (35)(Lorca, Romancero).
calabrun : crpuscule. anave tocar lautra riba. La dau vspre, dun amar e fosc calabrun (13)
calada : pierre, caillou. (2)
caladat : pav. dara endavant polsa sens ime a ras de caladat.(10)
aladunha : chlidoine, quaplans las verrugas.(2)
calaml : chalumeau. (1)
calandrin : jeune alouette. (6)
calar : caler ; calar un la = tendre un lacet (pige pour les lapins ou les oiseaux).(1)
calar : caler, ajuster ; calar de lcas = poser des piges faits avec des pierres et des btons : La leca es
un la que nos deu venir de ledat de la pira. Es fach duna lausa dun palm de costat e pas trp grva,
quapilada a una autra pira mai espessa ques pausada davans, tenon levada quatre brcas que se
contrarian (1)
caladat : pav. ra aquela mda quassegurava a Titla una part de sa magra vida. Estranjament suava
e solitria de canejaire dau caladat.(13)
calavenc : gouffre. lajudar a sortir daquel calavenc de dolor e de rbia(10) ; St o uch o nu ans
bastan, ara, per marcar lo calavenc que desparts los quan fach la gurra e los autres (13)
calavenc : ravin. (1)
calelha : lanterne. (1)
calhar : figer. Aqu es ieu, que me cal parlar ? Per que lr non se calhe (28)
calhl : scabreux. Aqus de trp calhl per un monge. (34)
calhl : ambigu, incertain. Me pense que te vene pesuca, calhla, e cargada damenaas.(34) ; Aqu la
dralha. Emai ses pron calhla e plena despinhas (34)
calhl : incertain. ortogrfia calhla(5)
calhl : quivoque. las filhas, frmas calhlas de la temptacion (34). ; Eran patrons daqu de novl e
destrange, dun pauquet calhl, lo cinem.(5)
calhl : grivois (3) ; vicieux. Dins los gorgs de la mar podris cercar, de bada, res de tan fals, de tant
escalabrs, de tant esquieu, de tan calhl que lo vstre parlar un fum que ven als ulhs. E los fan
plorar. (34)
calims : grosse chaleur, canicule. (2)
calinhaire : amoureux (subst.), galant. siagusse coma fantasi de calinhaire en crca dardidssa e de
druditge.
calinhatge : flirt, drague. (3) E samanhagavan de tendre calinhatge (29)
calinhs : clin (adj.). Un joine me calinhs coma vos (35)(Synge, Balarin II).
cals : trognon, bton court et pais. lo mau de tota glria : de lunh sembla un solelh, quand vos
sarratz ven beluga, e pui a la tocar, es pas quun cals (brandon) ont sentredorms un recrd de calor
tebesa.(10)
cals : chicot darbre, souche. un trace de cals de sause, traucat coma una castanhiira.(31)
cals : (fig.) : MR traduit ainsi pour : dur--cuire. E pui crestz pas ques bravament vergonhs quand
aqus los vilhs calsses quatisson los joves ? (35-(Synge, Balarin II)
calossut : noueux, bossel. Un camin carretir, calossut, peirs, canhotet.(4)
calossut : robuste. un canon de trra, estrech e calossut (3)
caluc : fou. syn. : mato, asclat, embalausit, fadat, cantaluna, baug, timbol.(4)
cambart : douleur au poignet. O arrapar lo cambart a fra de virar la manivla dau motor.(8)
cambarut : chasse manteau noir (oiseau de Camargue) (6)
cambau : MR traduit ainsi le mot jarretire, qui se dit plutt en occitan cambaliga. farai faire au
diable de cambaus amb tos membres. (35) (Synge)
cambet : chassier de Camargue (petit chevalier). (6)
cambirla : cabriole. (1) Ges de cambirlas de delfin, a ras de la barca. (34)
cambussa : chassier de Camargue. (chevalier). (6)

24

camin : chemin. Quau es que dubrigut los camins ? Quau durbigut per rocasses e bsques los primirs
carrairons dau pug ? De volurs, de faidits, de caaires sens fuc ni luc, de traites, de sentenciats,
dexilhats, la mena mai traa dau mond, la rausa de la trra, la vergonha de la creacion. (28)
camin de Sant Jaume : (chemin de St Jacques) : la Voie Lacte. (1)
caminiira : chemine. (1)
campada : campement, bivouac. E sempre defugir la darrira pausada e los fucs de campada
(35)(Temple).
campalich : lit de camp. (39)
campanal : clocher. (18)
campanau : clocher. Dau campanau las oras de frre tombavan de plomb(5)
campejar : poursuivre, courir aprs, traquer. Pde pas campejar tota la nuch aquel paure ! (21)
camps (bailar) : laisser le champ libre, donner relche. Lescur, au vspre, bailava camps a la mitat
dme qura demorat.(4)
camps (de) : en cong. la setmana davans, qura de camps.(7)
camps (far) : tre en cong, en vacances.(4)
canalhon : fripon. Crestz pas, emai siagusse bandat, que daissarai ma filha viure sens se maridar amb
un canalhon foligaud coma vos ? (35)(Synge, Balarin III).
canau (la) : le chneau. lo degot de las canaus, planir, sens relambi, assucant.(3)
cancelat : annul, rsili. Trompetatz dins las vilas movedissas / quan pas repaus quen lo desir de
laiga / sus los camins cancelats per los vents.(35)(Temple).
candl : torche. Enlusir la nuch amb los candls dels cs nstres(35)(Temple).
candeletas (faire de) : faire de cabrioles, tte en bas. E a lga danar escoutar la paraula de Diu, sen
ant faire de candeletas e contar de sornetas a una bla rsa que sespelissi per aqu.(La sorneta dau
Tavan, 1928)
canejaire : arpenteur. ra aquela mda quassegurava a Titla una part de sa magra vida. Estranjament
suava e solitria de canejaire dau caladat.(13)
canhard : cagnard, lieu abrit du vent et au soleil. Encolobrat / en un canhard / de rcas blancas / escote
los aucls / dau vent blau / escobant lestiu. (35)(Temple).
canht : rude, rugueux. Rcs durs e canhts e mossuts. (37)
canhotet (camin) : chemin cahoteux. Canht ra lo camin (4).
canhotet : bossel. una lutz per forviar lo mond esquieu e canhotet (34) ; una pira plan desparira
de las autras. La prengure entre dets. Lo dejot, color daquela trra roja castanha qura la de la cla
tota, ra mesclat de rasics drbas emmargats dins las venas dau rc. Mas, de lautra part, e mai que
canhoteta, ra cubrta de bla color verdejanta.(13)
canhotet : MR traduit parfois : chaotique. lo temps avi aplanit lo su canhotet daprs lo desfci.(8)
canhotet : cahoteux. la vida en sos camins esquius e canhotets. (7)
canissa : claie de roseaux. (2)
canla : caille. Es ben lo vin melhor de la trra. Sents la pira a fuc, la canla, e la trra cremada(22)
canla : boyau, tube. dins lestrecha canla ont ra esquichat (3)
canla : conduite, canalisation, galerie. que lr de gl posqusse pas anar lunt dins la canla
estrecha. (6)
canons (los) : duvet des oiseaux. (1)
cantaluna : allum, fou. (4)
cantl (de) : de biais. (2)
cantu (de) : de champ, sur la face la moins large. (3)
cantre : chantre. (1)
canturla (virar) : perdre la tte. Un mond despavent e de baujum. De qu virar canturla (10) . Cal que
lensorde de paraulas, a i faire virar canturla(33)
caparrut : ttu, opinitre. Dagres fusilhs caparruts / tindan per tota la nuch. (35)(Lorca, Romancero).
capbord : cingl. E de Maria disin : bauja, capborda, falorda, ncia, fadada, embelinada,
abestida(3)
capbord (pron. cabour) : idiot, bte. Mavtz pas ausit dire qura lo mai capbord dels capbords, de tal
biais que dara en avant saupr la desfortuna de lorfanl amb vilhs e joves per se trufar del, sacrar,
senirar contra el, e i mandar de cps de ps, coma a un can ronhs ? (35)(Synge, Balarin III).
25

capbuar (cabussar) : faire tomber (3). Bu e delembra que lo ponh de la malor, lu, te capbuar.
(35)(Khayyam).
cap-de-jovent : chef de la jeunesse, meneur des jeunes. Tot lastre possible au cap-de-jovent !
(35)(Synge, Balarin III).
capejar : hocher la tte. non jamai finissi de capejar coma un ase quand vu pas tirar (2). Capejave,
ieu, lr entendut.(10)
capelada : coup de chapeau. O per romegar dins sas bocas una mena de responsa a la capelada solemna
que tenin benlu per escrna o trufari.(13)
capelan : plante (muscari). violeta e grassa amb de campanetas amolonadas a la cima, e li disim lo
capelan per sa color de setmana santa. (1)
capitar : rencontrer, atteindre. retz lo que mai que degs, lo podi comprner, capitar e
endevenir(13)
capitar : russir, rencontrer. (2)
capt : terme de jeu de cartes : K.O. men anre un pauc capt (30).
capt : penaud. (3) ; Mo devre plan avogar : nre capt. E mai en plen. (13)
capriar (se) : sacharner , sentter, sobstiner. una fra que lauri romput se capriava en el a
cridar lo voler e lo poder de la vida (3). Se capriava a i cercar una cara, la dau Jutge (4). se caprit
a la cercar (3). Lo demni, lo cau pas prene de front. Senon, se capria, satissa, e tot es perdut (22).
capriat : entt. sos envls capriats en grands ceucles espaurugats(3)
caprifulh : chvrefeuille. (3)
captner (se) : se tenir, se matriser. Se sap captner (7).
captner : contenir. coma se lostau e tot que podi captner (6). Coma las chifras. Que tot o
captenon : espandi, temps(5)
captenena : maintien, port de tte. Mas ai vist la bla / Bona captenena, / La cara plasenta,
(35)(Santillana).
caps : caulet caps = chou pomm.(12)
capusar : faonner avec un couteau. (2) Mira aquel penche. Era un flc de bi. Quora lan capusat, de
quanta dolor patigut ! Mas ses negat dins lo peu embaumat dun jovent.(35)(Khayyam).
capusar : tailler dans le bois, sculpter. amb un cotl capusavem sas brancas nvas.(1)
caput : ttu, obstin. la tremolanta crida dau grilh, fisanosa e capuda dins son resson despr
perdut.(3)
capvirla : cabriole. (2)
caquejar (caquetar) : bavarder, caqueter. Fagutz lo semblant daver sm, que se savisava quavtz tan
bon biais per caquejar, caquejari fins qua la primauba (35)(Synge, Balarin I).
cara : visage. Mas, enfin, coma que siague, de ques lme sens la cara ? Gibs, gi, panard, magre,
gras, aqu es pas que fai lme. Lme es pas que lo rebat de son arma e de son ime. E sens aquel
rebat, es pas pus res. Quuna ombra, quuna trva de nuch, sens gost ni gosta, una mena despaventalh
dels aucelons, una peteta que fan sautar amb de fiusses, sus un trents, per faire rire los manits.(13) ;
Per de que la cara es coma la boca dun potz. Pt pas tot dire de que rescond. Ques aqu la trapla,
la pantena. Que cadun vl pas, mas que cadun, sens o saupre, cala als autres. En un jc ont degs ganha
pas.(13)
carabassa : calebasse (35) (Lorca, Romancero)
carabassa : roulette (jeu de hasard). aquel guss a fach faire quincanla a lme de la carabassa
(35)(Synge, Balarin III).
carabenat (peut-tre pour carabens TdF) : taillis de roseaux. E per los carabenats / de temons sachent
la manca.(35) (Lorca, Romancero).
caraco : nom des gitans en Languedoc.
caravanas : cheminement. La paur que sabe pas gaire dmes, a despart de los quan bevut quauque
aigardent, mas que seri baujum au mitan daquelas entremijas, aigardent que ne pt faire de bstias
arrabiadas, nen sabe pas gaire per la pas conisser, la pas saupre, e se trufar de sas caravanas, dins
lime, dins la carn, dins los peusses e la pl.(13)
carbon : bubon, inflammation gangrneuse. (10)
carcanhament : dispute, querelle. (28)

26

carcanhar (se) : se chamailler, se disputer. Se carcanhron coma dagaas a la branca nauta dun
ametlir (3). Lo Ben e lo Mau se carcanhan en aquel mond. (35)(Khayyam)
carcanhar : tourmenter. Per de que me carcanhar ? (22)
carcinar (se) : se calciner, se faire du mauvais sang. Vendrtz pas vilh se vos carcinatz antau per pas
grand causa.(33)
carcinat : ravag, calcin. La sm espaventava aquela arma laguiosa e carcinada.(3)
cardabla : cardabelle, grand chardon au ras du sol du Larzac. (23)
cardina (una) : un chardonneret. (2)
carestelat : cribl. coma las fedas de novembre, quand lo su, de pertot, es tot carestelat daglans.(3)
carestelat : sem dtoiles. lo cu carrastelat(1)
cariven(c) : coteux. (3) ; aqueles mes que se podin gaire crompar, de trp carivenc qura, la
famosa barrilla , ques la consuda dAlicanta (13)
carivend : qui renchrit, qui demande un prix survalu. (8) ; coteux, qui cote cher : Carivend lesper
durbit per lo ponhal Mai carivend lo defci, la vergonha e lo mesprtz. (28)
carlamusa : cornemuse. (10) ; e farii venir lo tocaire de carlamusa a vstra na per lo carri de
bancs de Crossmolina o de Ballina (35)(Synge, Balarin II).
carlin : varit de chien. de quauque carlin que sa mestressa ne voli faire un lion.(13)
carnairl : carnier. i talht la tsta e la mett en un carnairl. (39)
carnassiira : gibecire. Penjava, de la paret, de carnassiiras avalidas (2)
carnelatge : carnage. (4)
carnifalhas : morceaux de viande, les viandes. Coma lo can de la na, qua travrs das barrls nifla e
vei las carnifalhas de la fsta. E que se ne pt faire una mena de revbi. De tsta.(5)
carpan : claque, bourrade. me mandar un grand carpan dins lesquina(21)
carpan : gifle, taloche, soufflet, coup. Prengut en plen morre un fams carpan (5) ; Quant bogre de
guss ! Avtz donc jamai pres de carpan a lescla, que sabtz pas lo nom de quavtz
fach ?(35)(Synge, Balarin I). ; ni sanava pas, un cp de mai, acampar lo carpan grand que, peteta
sagnosa, lescampari sul revrs dau camin.(13)
carpinatge : querelle, dispute. Cadun auri poscur fugir e se nanar doament coma fan los cats aprs
doradas de carpinatge. (2)
carpinhada : querelle, dispute, chamaillerie. Es plan domatge que las seguidas d'una dura captivitat de
gurra, coma pui una bra universitria, saique de pes per la causa occitana, l'age desforviat, amb
d'autras rasons, de la guida necessria d'una accion que, le, se desfagut en caplas, carpinhadas e
autras besucaris que semblan, per pas dire que son, lo mau ben aimat e lo pecat, terriblament mortal de
nostre pas tot. Passem. Amb l'orgulh pasmens, de saupre que lart de s' enganar sus l'adversari es, de
segur, una invenion occitana.(42)(Hommage Camproux)
carpinhar (se) : se chamailler, se disputer. (10)
carpinhatge : dispute, querelle.
carps : hargneux, nervant. (2)
carps : furies. tot damenaant que i avi dins los gsts daqueles carps.(8)
carrairon : sentier. (1) madralhe per lo carrairon de las peiras, das arronzes e de las srps. (34)
carral : sillon, ornire. (10)
carrar (se) : se plaire. la rusada se carra dins la delcia dstre pas quuna paraula volanta, una paur
subtila que sap pas de quau costat saparar. (10)
carrar (se) : se pavaner. entre que me carrarii alentorn, fumant ma pipa e bevent tot mon sadol
(35)(Synge, Balarin II). ; Cranhisse mai que la cisampa mai gelada de decembre aquel grand vent de
boca que fai ondejar de drapls e se clinar o au contrari se carrar, de tstas ennevadas (13)
carrastl : colonne vertbrale, lpine dorsale. Davale doament de lng dau carrastl fins qua las
ancas(23) ; Los pensars e la pensada generala que devin espelir le dins " Per lo camp occitan ",
adej espremits entre tant d'articles e letras , siguet lo carrastl dau jove moviment que se cercava
(42)(Hommage Camproux)
carrastelat (cl) (carestelat) : ciel fourmillant dtoiles. dau cl carrastelat, davalan.(3)
carrastelat : cribl, constell. un cl carrastelat destelas.(1)
carrau (lo) : flche. una mena de Sant Sebastian a lespra das carraus empennats.(13)

27

carrau : soc (sens driv du prcdent : flche du soc de la charrue). Entre que lo carrau fai rega /
reversant la trra e las peiras / e refai letrne camin. (37)
carreg : transport, convoi. Espie que se prd / un carreg cap au Migjorn.(35)(Temple).
carrla : poulie. (3)
carrelet : flche. Era carrelet dins lr(17)
carrelira : meurtrire (rempart). mas non pas sens carreliras, rondas, per larcabusa.(5)
cartabl : cahier, carnet, livre de raison. (10)
cartabl : criteau. ti apegan son cartabl dins lesquina, e aqu te quite(5)
cartabl : tiquette. Avm mes un cartabl, amb escrich desss tot que cal, sus un flascon voide.(1)
cartl : affiche. (1)
casau : cabane. vesin pas que casaus miseroses (4)
casau : masure. per agandir au casau, sens prta ni fenstra, duna caraca(28)
caseta : box du cochon. (2)
cast : cabane. (2) ; coma los orjus blaus dins los casts dau Connaught ? (35)(Synge, Balarin III)
castanhira : pole chataignes. Dins lo fons de la castanhira / los traucs valon tan que lo ferre(29)
castiment (castigament) : chtiment. Anem, lva-te per reaupre ton castiment (35)(Synge, Balarin III).
casut : chu, tomb. (du verbe caire) : se nre pas crocat amuna rca / aurii casut en bas sensa
butada. (35) (Dante, Cant XXVI).
catamiaula : chattemitte, hypocrite. (31) ; chouette (dont le cri voque un gmissement) : Es per aqu
que las vese (lo cr de las vilhas) amb de masquetas que li bailarin lo semblant de cavcas, de chts,
de dugasses, de catamiaulas, de beu-lli, de cara blanquinla, udolant a la mrt, e sens granda pietat au
cr ; miralhs, adej, de la mrt triomflanta e dau mau. (Prface de Mde)
catigt : matelote, ragot pais. Lo pogau, part majora de la taula camarguesa, alestit en catigt. (6)
catla : caille. quand ausissi piular, dins son balan pressat, la catla dins lo blat (5). devrs los
camps de lusrna ont la catla revrsa lo cap per cantar.(1)
cau : il faut. (1)
cauca : poque du battage du bl, dpiquage. Dins distrias antau, la vertat es tant lu perduda coma lo
mau dire... Un coma lautra son pas que polsa per caucas, vlan dins lr e sesbevon en un virar dulh.
(13)
caucanha : peu importe. Caucanha ! = Quimporte !
caucar : fouler. (1)
caucatge : dpiquaison. (6)
caucatge : pitinement. (1)
caucavilha (cachavilha) : cauchemar. (2)
caucida : chardon. los molins de Mykons, amb sas alas quan la semblana duna flor de
caucida.(5) ; Dara en avant condamnats a se tornar metre en camin, per sempre mai crestats de trra
mairala, butats per lo vent de la malediccion coma las cauidas dels ermasses desfortunats.(13) ; Las
caucidas secas, rdas trachas dins lespandi dau desrt, lo vent divrn las enrebala sens pietat, sens
relambi, jot la plja e lo gu. Siam pas mai quuan caucida derrabada a sa trra e que rda a tot vent e
que sestripa a tota pira. (28)
caucigar : fouler, pitiner. fins qua caucigar lo camin carretir duna comba.(1) ; De quana mena de
malor, de quane mau secret sanava faire lo resson, a mig camin de la confessa que fai desliure, e de
lorgulh mespresat e caucigat que ten fra mau per sesparnhar do cridar, de tot son stre. (13)
caumanhs : chaleur torride. (1) ; Lescrich de Pecout nes trevat. Mond de lerms, de la pira, de la
cal e de las moscas. Dau silenci, dau caumanhs. De las parets de tpia. Mond dau smi de cara au
mond aseptisat de l american way . Aquel que sas causas son sens reire-causas.(42)(Sur Portulan de
Roland Pcout)
caumar : se reposer. la nu ondulada cauma (35) (Lorca)
caupre : contenir. De qu seri lo remdi que caup pas de pu de virja, de cendre de momia (3)
caupre : tre contenu, tenir, trouver place. Lo daissave caupre dins son espra afeccionada.(10)
cauquilhada : grosse alouette. las cauquilhadas gisclavan dins la claror(4)
caus de lagulha : le chas de laiguille. coma un vilh sastre sul caus de lagulha(13)
cavar : creuser. me devii cavar ma plaa dins lesps dau mond que ai i ran (13) ; Fan son perfach
coma o farin darrir lestva, e los pes ben assegurats dins la rega que van, cavant la trra, e seguits
28

daucelons en fsta.(13) Mas lo desir es un fnix. Quand son cendre es vengut freg, alara, coma la luna
nva, escala sus los srres. S'estira, agacha de pertot. A set, a talent. Una set jove lo cava e lo mu.(2)
cavca : chouette chevche, petite chouette. Es per aqu que las vese (lo cr de las vilhas) amb de
masquetas que li bailarin lo semblant de cavcas, de chts, de dugasses, de catamiaulas, de beu-lli, de
cara blanquinla, udolant a la mrt, e sens granda pietat au cr ; miralhs, adej, de la mrt triomflanta e
dau mau. (Prface de Mde)
ceba : oignon. de pls de ceba = des choses insignifiantes. : Se risi, entre el, de veire necessari de
desrengar un Menistre de la Republica per pausar lo sagl de sa presncia augusta sus de discutas sus
de pls de cba.(13) ; Moses nen sacht quicm, qui demort quaranta ans amb son pble. Que
mancava pas, quand patissi trp de las moscas, de la fam e de la set, di recordar amb una votz de
malancni e de Parads perdut, las cbas dEgipta, que sen coflavan cada jorn que Dieu fai, sus las
trras de Faraon.(13)
celinguet : voir : selinguet.
cese : pois-chiche. (2)
cu (cl) : ciel. (1)
ceuclar : au jeu de balle au tambourin, se dit dune balle qui dvie dans sa course en dcrivant une
courbe. (41)
cu-sin : ciel clair, sans nuage, firmament. sesperlonga per la comba / inacabable un fremin / de
lagrema de cu-sin.(14)
cu-sin : znith, firmament. enauava au cu-sin los smis mai lindes e mai nauts das mes (3). ;
sentissi son estela quescalava au cu-sin (2). ; Agla dins lo cu-sin.(11)
chacar (jacar) : papoter, jacasser. Demran a chacar una ora.(26)
chaspar : caresser, palper. un escachet de filhassas que fan la vida e que los escolans son plan uroses
danar chaspar(10)
chauchilhar : patauger. chauchilhrem un brave moment dins una fanga encara mai espessa e jalada
que per carriiras.(13)
chauma : pause. Una mena de chauma se paust sus la galari.(8)
chaumar : sarrter en groupe pour se reposer (brebis). (fig) : lrba dau valat tota chaupilhada ont
lescach de las filhas avi chaumat.(1)
chaupilhar : pitiner. (1)
chaure (sen) : sen moquer. Que lo pecat de sen chaure es lo mai gru de totes.(21)
chaurelhar : dresser loreille. (10)
chavana : bourrasque. aquel rire que matraversava, chavana urosa e descabestrada(10)
chicana : passage tortueux travers une srie dobstacles (pour dfendre un rempart). MR traduit le titre
de son recueil La canta de la chicana par : Le Chant du Labyrinthe.
chicanar : tricher. Sabes pas chicanar al jc, mas gasanhas totjorn.(25)
chichomia : fricasse. de qu i podi faire la paura chichomia que bolissi dins lo pairu de mascas
chichomia : sorte de mauvais ragot, salmigondis. engolir sabe pas quane rra chichomia(5)
chichon : petite chose. lai poscut faire... lai fach, e mai quichat lo chichon (la dtente du fusil)...
aquel que fai fuc...(13)
chifrar : calculer, mditer, penser. Mas, ma memria es pas d'aiga. E sacht pas jamai s'enclaure per
sempre mai sus aquel nom que tant me fasi chifrar e somiar.(43)(Joan de Zacaria)
chimarra : simarre (robe dapparat porte par les matres duniversit au XVIe sicle). (10)
chinarda : meute de chiens. (1)
chincha-merlincha : sexe de lhomme (Mistral traduit, lui : sexe de la femme). lo chincha-merlincha :
quicm que sembla una srp, qua lo biais duna srp, mas ques pas una srp (29)
chinchon : truc, petite chose. lo chinchon que fai partir lo cp (la dtente du fusil).(13)
chirilla (girilla) : girole (champignon) ; chanterelle. (1)
chorlar : lamper, boire longs traits. Los blus an paur del e savis aquel cocarro dins lostau, se
natrobari pas un sol per venir nistar aperaqu, emai se los cans venin chorlar de visqu de
contrabenda dins lo fumers de la bassa-cort (35)(Synge, Balarin I). ; e tot chorlant nsta clareta, /
seguirem entre chaque flc / lo clar pantais das beluguetas. (Meditacion dau cht, 1929)

29

chorma : foule. la chorma das viatjaires(4). ; la chorma qui braceja e crida a lentorn (6) ;
que tot de long de lan los pivla, aqu es lo grand recapte, lo vin a bodre, lauvari amists de la
chorma, loblit fin finala, per un parelh o tres doras, de sa misria e de sa solesa.(13)
chorma : groupe, troupe ; la chorma das aucls. (3)
cht : chouette, hibou. lo cht solitari abandonava au vspre una lagrema de cristal.(1)
chusclar : sucer. (20)
cibola (pron. ciboula) : la tte. De que i virar la cibola.(12)
cicuda (ciguda) cige. Pintra una crotz sus ta prta / e marca ton nom dejot, / perqu ciguda e ortiga /
faran creis dins ton costat (35)(Lorca, Romancero).
cieucle : cirque. los joglaires das cieucles (3). pauras bstias de cieucle.(13)
cigalejar : tinceler, tre bloui. los bartasses dagrunla, que cigalejavan de la blancor dels lenus.
(1)
cimbl (simbl) : un anar un pauc cimbl = une allure un peu bizarre. (2)
cimbl (simbl) : leurre (oiseau attach pour faire se poser les oiseaux libres, terme de chasse). sus
aquel solir de lenha ont, au mens, serim pas aplantats coma cimbl dins la fanga.(13)
cimla : rameau mort (maladie du chne yeuse). (2)
cimelat : branche de chne malade du ciml, dessche. E la fulha dau ram cimelat gira au vent. (15)
cinsa : odeur de roussi. que sentissi a cinsa.(31)
cinsa : toile brle et charbonne dont on se servait en guise damadou. Tot aqu puslu color de
cinsa.(13)
cintada (cenchada) : ce que lon porte la ceinture. (35)(Lorca, Tamarit).
cinze : punaise. lorra palhassa cafida de niras, de pesolhs e de cinzes.(2)
circle : cirque. (6)
cisampa : bise (vent). livrn, quand bufa la cisampa(6). la cisampa nos vengut tapar la boca e
lalen, coma una man de gu.(2)
cisu (de podar) : scateur. (1)
civada : avoine. (1)
civadassa : folle avoine. (8)
clafir : combler, remplir. Dante la sabi, vstra fra, el que dins sa misria ufanosa disi per el que vau per vosautres :
Mai grand que los ris e los grands de la terra : aquel que ten una lenga nacionala sobeirana. E Mistral l'a reprs per vosautres,
e nos fai gaug e onor de vos lo tornar dire d'un cr clafit :
Quau tn sa lenga tn la clau
Que dei cadenas lo deliura.
(44)(Accueil des catalans, Toulouse, 1952)
clantir : retentir. La paraula viva, e que sarrsta pas de clantir(30)
Claps (lo) : nom populaire de Montpellier, un claps est un lieu couvert de pierres. Als quatre vents dau
mond lo Claps trasi granas.(10)
clapassir : montpellirain. (4)
clar (un) : une clairire, une troue. folastrejar dins un clar asolelhat (35)(Synge, Balarin III).
clarebrun : crpuscule. (1)
clarent : clair. (1)
clas : glas. los classes lents (2)
clastra (la) : le clotre, le monastre par extension. (2)
clastra : clotre, lieu clos de murs. las clastras, que despartisson los mes entreles, se lvan totas.(6)
clausa : au jeu de balle au tambourin, la ligne de fond ; se dit dune balle qui franchit, la vole, cette
ligne. (Italien : intra) (41)
clava : trace de pas dune bte. es sant aquel que daissa ges de clavas. (7)
clavaire : trsorier. Pire, lo clavaire dau Gal. (1)
clavar : accomplir, finir, conclure. los csses daquelas quavin clavat lo temps de sa vida.(1)
cleda : barrire en forme de claie.
cleds : grillage, treillis, jalousie (volet). la lutz jga als escacs / a la cima dau cleds.(35) (Lorca,
Romancero).
clina : pente. (1)
clinhons (de) : les paupires closes. De clinhons, per pas tornar vser limage encusador(5)
30

cloca : poule pondeuse. (2)


clocada : clocada de perdigalhs = compagnie de perdreaux.(1)
cls (clsc) : crne, tte. los cps me bacelavan lo clsc. (4)
cls : noyau. Que degs nen podri saupre per quana rason cali que de melons se cafigusson de
granas. O las ceriiras de clsses.(10)
mstre : lessentiel. (2)
coar : couver. (1)
cobesena : convoitise. dins son ime de sentidas de cobesena, lu escampadas.(6)
cobids (cobs) : avide. cobids de curiositat (35)(Synge, Balarin II).
cca : gteau, biscuit. vivii de caf, o duna cca a migjorn. (4) ; Una caissa a ccas = une bote de
biscuits.(21) ; E fasiam lomeleta pascala, aqu, defra, sus tres piras quabrigavan lo fuc. E i avi la
fogassa, lanhl de Pascas, lo vin blanc de tres ans e las ccas dau bolangir. (13)
cca : touffe de cheveux. Avii dej sos peus tr en la man / e tirassat dej mai duna cca (35)(Dante,
Cant XXXII).
cocanha ! (caucanha !) : peu importe ! (1)
cocarro : gueux, va-nu-pied. sanar mesclar dengimbrar un partit amb de cocarros acampats dins lo
mesprs de la moneda(4).
cocarro : quidam. Lo cocarro es empegat. Ten, dins lesquina, son cartabl e sa chifra (5). ; avm
pas de temps a estraar amb lo primir cocarro que crca a charrar. (2)
cochar : chasser ; coma los cans que, cochant quauque sauvatgina sens cara, sran perduts sens
retorn dins la seuva muda de labsncia.(2)
cochar : chasser, faire partir. coche son image coma un tavan quatissa(10). ; Cala cocha las
moscas.(2). ; las castas indianas, cochadas per las invasions(6)
cochavestit : mendiant. (21)
cochs : press, plein de hte. (11)
cocodrilha (una) : crocodile. Ara, mon cr, vos contarai / lo bon cr de la cocodrilha.(17)
cocomla : mot gnrique pour les champignons. Acampavan e fasin secar de cocomlas.(8)
codonh : coing. (2)
codonhir : cognassier. (1)
cofir (confir) : mijoter, mitonner. Aimarii melhor demorar joine me e cofir dins mas passions daqu
la fin das temps, puslu que dafrontar lassaut dun sauvatge coma el que davala de Dieu sap ont.
(35)(Synge, Balarin III).
cogat (coat) : couv. Finit lr pesuc cogat per lauratge en espra. (28)
cla : bande dindividus, quipe de vendangeurs. per parelhs o per clas(3)
cla : colline. la linha dacrin dun orizont de doas clas,(3)
colat (marrit) (marrit cols) : voyou. Lo pensar es marrit colat. Que vai totjorn cercar renas a quau
que si. (18)
colat (colar) : colerette, collier. (6) ; amb vos espandida fins au vstre colat entre las flors de la trra.
(35)(Synge, Balarin III).
cl-de-senhora : varit de figue. (23)
colomb : pigeon. Mas Ismal Girard sabi, coma dis Nietzsche, que las idias caminan pas, e de
longtemps, quamb de passes de colombs (42)(Hommage Ismal Girard).
comand : ordre donn, commandement. suspreses per lo comand davalat de la nvol(17) ; dins
lesteriganha de las leis e de sos comands (13)
companha (tner) : tenir compagnie. me sembla que lo mstre te vai tner companha quand veir tot
lo lagui quas (35-(Synge, Balarin I).
compartir : distribuer, rpartir. e coma justa, ta virtut comparts ! (35)(Dante, Cant XIX).
comps : quilibre. i fai leion de comps / de solitria colona. (35)(Lorca, Romancero).
compliment : accomplissement. Son pas que trces o morcls. Ensags, puslu que compliment.(13)
conchar : souiller, salir. Es que pensariatz ensajar de conchar sa santa memria ? (24)
conchat : souill, sali. sas mans conchadas de trra e de fanga.(5)
condamina : meilleure terre du village. los recs frescs laurats duna condamina. (2)
condolncia : compassion. aquela tiira de desconsolats, vogats a ma condolncia(13)
confinhs (los) : la frontire. Se sarravan das confinhs.(12)
31

confront : terrain ou pays limitrophe. la darrira ciutat davant los confronts. (6)
congrear : engendrer. La trra congret drba verda (1)
congreiar ou congrelhar : voir congrear.
conhat (-ada) : beau-frre, belle-sur. (10)
conilh : lapin. (1) Pble de smi, fum denebriats, rebats de lautre mond, lo de cada jorn, revirat coma
pl de conilh.(13)
conisser : lo conisser, lo saupre, que ne siam trp sovent plan orgulhoses, es pas quuna masqueta
de carton, pintorlejada darcolan, quaqu nos arrenga de pausar sus los esglaris dau mond.(10)
consirat : dsir. las caras totas de las femnas quavi consirat.(5)
consirs : soucieux, inquiet. laiga demorava sempre a lescur de la trra, e laucl consirs passava
sens se pausar. (1)
consol (consolament ou sola) : consolation. E saique mon bra la sarrava un pauc mai per i bailar
consol e fisana.(13)
consuda : consoude, prle. (6) ; la consuda quaima plan las ribas mlas, trempas daiga, dels
rius.(13)
conte de ma grand-la-brnha : conte de grand-mre. maurii poscut pensar en un Ostal emmascat
au fin fons dun conte de Ma-Grand-la-Brnha.(13)
cp (stre de) : tre en forme. Un vspre, qura demorat silents plan longtemps, ieu que sentissii
qura pas de cp (13)
copet (lo) : la nuque. (1). tressaligut, dau copet a las slas.(5)
coqul : flocon de neige. nescampt los coquls que sarredonissin en prlas sus la carn de la
flor(13)
coqul : grumeau, flocon. sus son ventre vu coquls / e gresilh sus sas espatlas.(35)(Lorca,
Romancero).
coquilh : flocon. coquilhs de lana (34)
corada : entrailles, boyaux. Entre sas cambas penjavan sas tripas ; / se vesi la corada e lo sac triste /
que mrda fai daqu que sengols (35) (Dante, Cant XXVIII).
coralh : piment rouge. (2)
coralin : couleur de corail, vermeil. (35)(Temple)
corcha : raccourci. (1). E sacaminron dins lo davalador per prene la corcha.(4)
crda : corde ; trame : aqueles res que son la crda de la vida. (34)
crda : au jeu de balle au tambourin, la ligne des joueurs davant, dispose en V ouvert.
cordirs : les joueurs davant au tambourin. (Italien : terzini).
cordilh : lacet (soulier). Unas botinas a cordilhs (35)(Synge, Balarin).
cordurar : coudre. Lo cocha-vestit se met a cordurar un canton de sa vsta (35)(Synge, Ombra de la
comba).
corliu : courlis (oiseau de Camargue). (6)
cornalira : anse (au dpart, anse dune comporte, une semau). A passat temps, aquel vasi ra un paure
amador que gingolava de linchalhena duna femna. La cornalira, au cl dau vasi son bra, que
ceuclava lo cl de la tant aimada. (35)(Khayyam).
cornhir : cornouiller (arbre). (1)
cornila : sophage, gosier. lo chuc de lalbrga quand me davala dins la cornila(29)
correjla : liseron. (1)
corselon : corselet. lo mantl volant fernissent encara dau vu sus lo corselon de seda negra, prim (2)
cosent : cuisant. (1)
csta dau : ct du. assetat csta dau vilh(1)
cotana : obstination. Tant beu la ieu li calre / Que caset amb sa cotana / Ras d'una mata de pta.
(35)(Santillana)
cotl : couteau. Dans la premire dition de Verd Parads II (A tots 1974), un phrase p. 69 errone de
lIrange doit tre corrige ainsi : aquel det sens pietat, agut coma lo fiu dau cotl (et non pas lo fiu dau
cl), remandava tota causa a lombra e a loblit (2).
cotl (cotla) : iris (plante). los cotls que sespandisson de pertot e tapan tot de sas lamas
verdas(3) ; Un gigant daiga sengrunt sus los srres / e lo val rodt amb sos cans e sos cotls.
(35)(Lorca, Tamarit).
32

cotelet : iris (plante). (1)


cotigar : chatouiller. e vau pas longtemps faire encara lo mrt, ara, quai una rampa dins lesquina,
lanca que me du, e una gara de mosca dau diable quarresta pas de me cotigar lo nas. (35)(Synge,
Ombra de la comba).
cotigs : chatouilleux. lo Cant fonsut. Aquel que monta coma aiga de fnt per sespandir a ras de la
fnt, dins lo trelutz de lr, e ris, jot lalen cotigs de laureta.(13)
cotrejat : terre cultive. (6)
cotria : ensemble. venir cotria = venir ensemble. qu i bailarai tanben mon cs, que ven cotria(33) ;
Auriam cantat, cotria (34) ; Que patissi, coma tant e mai que tant, de tot que desparts los mes
dOccitnia a lora de lesfr de cotria (effort de tous) que, tant tragicament, nos sona e nos deuri
recampar.(42)(Hommage Marcel Carrires)
cougar : coucher. (1)
covejana (cobejana) : convoitise. Aqus que jamai vos causigut pas per sa covejana. (6)
covesiar (cobesejar) : convoiter. Los alquimistas, ra pas tant laur que covesin. Laur que poirs e
quensagnoss la carn dels mes. E que fai de fanga de son sang e de bordilha de son arma. Aquel aur
que perseguissin entre sos smis e son soscar, ra, tot simplament, limmortalitat. (36)
covidament (cobesament) : avec convoitise. pren lo veire covidament e sasseta ras dau fuc
(35)(Synge, Balarin III).
covidana (cobesena) : convoitise. Quand tant de causas satrobavan enebidas per lo carcan, senon de
las leis, au mens duna morala non escricha qura tant, e mai benlu mai pesuca que lautra. E
quengabiava tot, pensars, desiranas, covidanas, cridas de la carn e de larma, jot la cabucla daram
de la vergonha e dau silenci.(13)
covids (cobs) : avide. covids de curiositat. (35) (Synge)
covisar (cobesejar) : convoiter. A tu de me dire de mai bl, mai ric, que podris covisar.(29)
cracinejar : grincer. (1) ; crisser.
cracinar : grincer. Antau list aquel moment tant mau acomenat e quara senflorissi damistat franca.
Ne siagure apasimat. Ai en di que cracina.(13)
cranament : grincement. Quand se vei tant de cranaments, tant de susadas, tant dmes que bracejan
coma de damnats (42)(Calendau 1938)
cranar : grincer. rdas cranantas. (1)
cranel : grinant. (4)
cranejar : grincer. Aimava plan jogar amb lo vocabulari e lo faire cranejar. (13) Vengut al nstre
davant, de luont, tibat coma un arquet dins son vestit negre de coga dagaa, un mstre dostal que me
fagut somiar dau bl e solemne e pasmens frairenal aucl, que tant laime, e mai se sovent craneja de
trp sus los ametlirs.(13)
cramaucl : originaire de Carmaux. (29)
cranc : crabe. cranc ml = bernard lermite(10) ; Au mens lanci. Cranc que rosiga larma e la cava
dau dedins.(13)
crnher : craindre. ma vida engrevada per los demans de crnher (29)
cranir : craindre. Cranigut de senganar per un smi.(3)
crebat : partie du bonnet des tudiants mdecins. Sul cap la galeta de vels e los crebats roges das
escolans de medicina.(13)
crei (que se) : prtentieux. Philly es un me que se crei e ques nci (35)(Synge, Balarin III).
creire (sen) : tre fier de, se rengorger ; monsen Ermabecira sen cresi de sa capeleta.(2)
cremalh (lo) : la crmaillre. Ai bailat la patz a Cresa, ai bailat la patz a Creon. Ai agut lagui de li
bailar lo cremalh de limmortalitat. Au reiaume de las ombras son davalats entre que lo Palais crema
(28)
cresena : vanit. aquela mena que viu dins son segur e sa cresena (3). lo restant desrisri de la
cresena e de lacontentament daquels que vivon coma sran els quan arremplaats los dieus (4)
crespina : chance, veine. Una astrada unenca, una crespina coma mil ans distria ne bailan ges
desemple.(22)
crespe : crpe de deuil. Entre que, sola e perduda, es pas pus res que belia de bazar, que se vendon a
ponhats. E que, se las perdtz, per cp dazard, metrtz pas lo crespe a lase.(13)

33

crtge : cicatrice. (10) ; Cada cara, pagina nva dun do e bl pergamin, mai o mens tapat descrichs, e
que la vida i marca, a plecs, a recs, a crtges, sas arpas duras.(13)
cretjat, -ada : cicatris. La trra se porgs plena / de nafraduras cretjadas (35)(Lorca, Romancero).
crevelat : cribl. (35)(Lorca, Meijias).
crc : gond. la vilha prta que cranava en virant sus sos crcs.(1)
crocar : accrocher, raccrocher (tlphone) (4)
crocat : accroch. crocats per sos arronzes.(1)
cria : vanit, arrogance, certitude, prtention. Avi trop de cria (4). Lo Mal, lentemenar dins sa cria
(34). ; Degs vos vendr pas assucar de sas cridas o de sa cria. (13)
crs : tombe. (3) ; Ges de flors sus mon crs / ont los arronzes conquistaires / rescondon los escrichs
bufcs / de la naissena e mai dau trme.(35)(Temple).
crosar lo jc : au jeu de balle au tambourin, jouer en diagonale. Le jeu du tiers et des cordiers, le plus
souvent.
crosin-crosant (lo signe de) : le signe de croix fait avec le pouce sur une partie du corps. (2)
crostet : croton ; (fig) le rat. lo crostet de la familha.(5)
crsti : croton. la saca coflada de crstis de pan dur. (3)
crsti : cancre. Emai siaguessetz pas quun crsti, avtz lo drech de saupre quun laironatge, aqus
quand m rauba o qum pana quauquun.(35)(Synge, Balarin I).
crta : cave, sous-sol. (1) ; Sentidas, imatges, esmogudas, musicas, rebats, nbla, fum o cendre, tot aqu
es ques ensepelit dins las crtas de la memria silentosa de lstre.(13)
croton : petite cave. quauqua prta ferrada de croton. (1)
croton : cave, caveau. es pas un croton coma tant se ne vei dins un estable dase o de cabra. (10)
crusl : creuset. amb sa gruma ara petrificada, en fra dau crusl, e que los avi, per leternitat,
marcadas de sa lei (13)
cruvl : crible, tamis. las paraulas sen van entre que dintradas, coma laiga dins un cruvl.(3)
cucula : capuchon de moine. (2)
cugar (clucar) : cligner des yeux. Sos ulhs cugavan de las agachar de lnga(5)
cugar : ciller. lo recrd daquel agach i fagut cugar. (3) ; Aqueles mrts, pausats aqu coma
tombron, ni avi que, de lnga, lagachavan. Sens cugar.(13)
cugat : ulhs cugats = yeux clos.(1)
cujar : penser, croire. Ieu soi tieu, najas pas dobte / Sens falhir ; / E non penses mai, ni cuges, / sens
mentir. (35) Sentillana.
culada : pice dans la partie arrire de la cabane gardiane. (10) ; arrire-salle. Coma los de quauqua
sauvagina a lespra en la culada de sa bria. (13)
culir (culhir) : cueillir. Manques pas de culir totes los fruchs de la vida. Vai-ten a tota taula e causs la
mai granda copa. Cresegues pas quAllah fague compte de tas decas o de tas vertuts. Garda-te de
mespresar que te pt rendre urs.(35)(Khayyam).
cultura : Una cultura, emai se vei, assetada adej sus las clas, la mrt que 1espia, e subretot s'o sap,
deu faire coma se i ra pas e s'afortir de tot fuc, de tota lenha, de tot lo vam que st sgles an amolonat
dins sa lenga. Sens que res ni degs la psque despartir de l'accion politica per que nes una forma, tant
coma una justificacion.(42)(Hommage Camproux)
cura-terralha : plongeur (vaisselle). Aqu un bogre quauri la saviesa de Salomon se lo prenim coma
cura-terralha (35)(Synge, Balarin I).
curbecl : couvercle. (1)
cussonar (se) : devenir vermoulu. las fustas que se cussonavan.(2)

D
dalhar : faucher. Au jeu de ballle au tambourin, se dit du joueur qui, par un geste incontrl de faucheur,
envoie la balle hors du jeu, du ct oppos la main qui joue.
damoar : (voir amoar).
daqu (una) : une chose, un quelque chose ; una daqu lonhdana e desconeguda. (2)

34

daverar : atteindre avec effort. Aurai de bon temps se davere lautisma belia que cerque ara, e aqus
vstra promessa de me maridar dins la quinzenada quand aurn publicats los bans (35)(Synge, Balarin
III).
dora : de bonne heure.
duna : soudain.
daissar : la nu avi daissat de tombar = la neige avait cess de tomber.(1)
dalha : faux. (4)
damorar (damoar ou damossar) : teindre. Podtz damorar la candla. (21)
dana : La dana es lo giscle, lo cant sautarl de letrne jovent. Es lautar de nstra beutat. Lo parlar
dau cs, son cant extasiat, son agandida a la parabanda dels dieus. La dana es la garlanda dau temps
(7)
Dante : Mas i avi lo Dante. Sol. Caput. Entestardit dins son voler daram, dins son smi ferotge, au
cp, e tendre coma un amor de joventut. (7)
dapasset : petits pas. (12)
daqus : truc, machin. Demra aquela daqus, en fra de nautres (7). Es una daqus, aqu que
disi quand lo jovent voli saupre (7)
datta (fr.) (dti) : datte (fruit). (35) Dante.
davalador : descente, pente. (2)
davaladura : descente. (1)
de cara a : en face de. (13)
de(s)masiat : excessif. aquela despensa desmasiada e sompturia.(13)
de(s)mentar : rendre fou. Tenlucerna, Medelha, e te desmenta.(28)
debanar : drouler, dvider. sa vida se vai ara debanar coma sra sol(5)
deca (ou dca) : dfaut. Sii res, sii res / Res quuna deca dins la lutz.(17) ; un bonur sens ges
dombra ni mai de dca. Ont se delembrava fin qua lidia de lombra e de la dca.(13)
defci (lo) : la dfaite, la dconfiture, le dsastre ; de sgles de temps lemmascament avi jogat. Ara
veni lo defci das encantaires.(2) ; Veni descobar lo moment de vergonha, de defci, de malurana.
(13)
defci : dcouragement. Solament, i avi las oras de defci.(13)
dfi : dfi. es totjorn perilhs de faire de dfis au diable.(3)
degalhar : abimer. Faire denfants per que la vida los degalhe(4)
degaunhar (desgaunhar) : imiter, refaire, singer. (1)
deglesir (desglesit) : effondr, dfait. E lo vilh ara, romput, deglesit, sra trach sus sos ginolhs
magres(4) ; Devtz stre tot deglesit, de caminar amb de ps cachats e sagnoses (35)(Synge, Balarin I).
deglesit : dlabr. lo paure el ra bandat pas qua sentir un veire. Avi un trace destomac tot deglesit
(35)(Synge, Balarin II).
degot (un) : une goutte. Se recrda coma aimava, sot la pluja, reversar la tsta e reculhir sul morre los
grans sarrats das degots de lauratge.(2)
dejot : dessous. Ont los pensars escurs, rarament exprimits, estrechament sarrats e rebufats en la
tenbra silentosa dels dejots de larma, se podin deslargar librament jot lo cobrt encantat de la
masqueta.(13)
delargar : dguerpir. Volis pas demorar quand avim de besonh de tu, ara que navem pas pus de
besonh, agacha de delargar lste (35)(Synge, Balarin I).
deliure : libre, libr ; mar deliura : haute mer. per de que vle viure coma aquel manit escur / que se
voli levar lo cr en mar deliura. (35)(Lorca, Tamarit).
demamats : sevrs, privs. de mascles demamats de tendrum e de carn.(13)
demasiat : excessif. aquela despensa que mai dun politician auri plan volgut faire tner per
demasiada e somptuari (13)
demenar (desmenar) : agiter. peisses escurs de las baumas marinas, e que lo demenavan el,
escurament, en sa tenbra. (4)
demesir (se) : dprir. Me daissatz pas demesir ! (23)
demesir (se) : dprir, suser, diminuer, seffriter. Ara lespasa ra liurada etrnament a lombra, au
rovilh, fins que se demesisca dins lumor de lrba e la semblana de largela.(2)

35

demesir (se) : se diminuer, se rduire, spuiser. coma la feda que se demess sus un su trp cargat
daglans(5)
demesit : dpouill, diminu. lOfici, demesit de sa grandor de vspras e dau cant de las
campanas(1) ; sus un biais de vida ont se sentisson desseparats, demesits, escarnits, delembrats(3)
derrabar (desrabar) : arracher. Te derrabars pas lo cr per faire au sieu una cachadura (28)
derruscar (desruscar) : corcer ; (fig) violer. lonor de sa srre, que lautre lauri derruscada(4)
desaguici (desaci) : haine. Ara quicm qura pas desaguici ligava los dos que se miravan dins una
pausa longa. (Latat de Joan Enric Fabre). (2)
desace (desaguici) : haine. Se paust coma savi de besonh de posar de fras encara dins la dolor e
dins lo desaci. (3)
desace : acrimonie ; aquel desace que los anima e los desmena (3)
desace : haine, dtestation. desace per desace, au mens quaqu cste pas res !(21)
desace : inimiti, haine. Mens desseparats per la paret mitana que per lantic desace (Lo Sant de
paret)(3)
desaci : ddain, haine ; un silenci conflat damargana, de desaci e de rbia. (1)
desaise : malaise. (3)
desanat : dlabr, mal en point. Los grands ostalasses demoravan tant fosques, tant desanats.(13)
desapesat : ayant perdu pied. la mula quavi lisat e desapesada, bati laiga de sas batas.(10)
desaviadura : dchance. Quana pietat aquela desaviadura(10)
desaviat : gar, perdu. ra lunt, darrir, desaviat dins sa trevana daqueles jorns. (13)
desbondar (se) : se rpandre. E que lo bonur se desbonda (34)
desborronar : divaguer, radoter, dire nimporte quoi. Jurarem quaqus un baug e non pas vstre vilh.
Podrii jurar que lai vist desborronar sus la riba tot ui. (35)(Synge, Balarin II).
desboscar : dbusquer. aurai lser de lo desboscar, dins lo nombre de las raulas(34)
descabear : dcapiter. avin descabeat lo Rei (13)
descabestrar : dchaner, dbrider. Descabestravem los elements(1)
descabestrat : dbrid. un orgulh descabestrat.(1)
descabucelar : enlever le couvercle. Quai passat bona part de ma vida a descabucelar, en idia, la
clsca dels autres per i endevinhar lanar de son pensar.(13)
descaissalat : dent. La maissa descaissalada (3)
descambarlat (escambarlat) : les jambes cartes. (4)
de(s)carcassar (se) : se dmener. lo cadels se decarcassava per li seguir.(3)
descasible : prissable, caduc. Quand tota forma descasibla savals dins los jcs de la luna e de
lombra(3)
descatalanat : rabattu (bord dun chapeau). las alas descatalanadas de son capl.(13)
desconfida : dfaite, dconfiture. de desconfidas sens nom.(8)
desconsolat : dsespr. (1)
descr : angoisse. una mena de descr que vos sarrava lo ventre. (18)
descors (descreis) : dcours, lune dcroissante. vos atrobarai de mestressas totjorn mai polidas a
cada descors de la luna. (35)(Synge, Balarin III).
desencusa : excuse, alibi. Los cochavestits, ne cau, son la desencusa dau brave mond.(21)
desenflorar : dflorer en ramassant des fleurs. Aquest an, la segonda recrda de mu es estada paura. A
pas pro plogut. I a pas agut pro de flors. Disii a mon fraire : Es vrai quaquest an lessncia despic e
de frigola se vend talament quan tot acampat ? , e el me fai : Pas aic ; aic es tot escs san
desenflorat. (40)
desenflorena : fltrissure, perte de la fleur de la jeunesse. (4)
desrt : Lo desrt es luc elegit de la mascari, de las farfantlas, de la manca, dels miratges e de las
desiranas que congrelha. Se vei au desrt tot que, dins las vilas o vilatges, la vida de cada jorn
tempacha de veire. Que lime si nega, esbleugit, escalustrat per los rebats en moviment etrne, per los
bruchs e los ressons que vos demenan e vos desforvian de lessencial. (13)
desfautar : manquer, faire dfaut. E sabe, ara, quaurai lu que me desfauta per dintrar au cr de ton
mond : una arma.(34)
desfautar : tre en dfaut. Allah sol sap tot, dises ? Quora me fagut, sabi que beurii de vin. Se
marrestave de beure, tot lo saupre dAllah desfautari.(35)(Khayyam).
36

desfci (defci) : dsastre, ennui, abattement ; lespra dun canton de blau entre los nvols dun temps
de desfci e de desespr.(3)
desfci : dsastre. lo desfci tot de ma vida.(10)
desfs (faire) : dfier. (10)
desforviar : dtourner. (3) Tot stre, tocat dau Maudich, nen pt stre desforviat, quand siagusse pas
que dun pauquet. (34)
desforviat : dvoy. (1)
desgalhatge (degalhatge) : dtrioration. (10)
desgarrolhat : dsarticul, disloqu. Aquelas petetas desgarrolhadas, menavan son brande destemporat
(6)
desgaubiat : gauche, sans la manire (2) ; espincha, desgaubiat, tot alentorn (35)(Synge, Balarin).
desgaunhada : parodie, caricature. marcar la desgaunhada de tant de parladissas a lacrin (12)
desgaunhar : contrefaire. (2) ; res a la semblana de lamor coma lo desgaunhar de lamor (28)
desgaunhar : imiter, singer. desgaunhar lo rossinhu(1)
desgaunhatge : caricature, contrefaon. los maus que, de vos, fan lo desgaunhatge de la vida.(10)
desgaunhatge : grimace. aquelas votz vengudas, sembla, de Dieu e que son pas que desgaunhatge e
rire de can. (3)
desglesir (se) : se desscher. Deissari pas la trra se desglesir(26)
desglesit : disjoint, dform. los membres desglesits(3)
desglesit : disloqu, dmoli, diminu physiquement, djet. (2) ; Sertz pas tant desglesit de caminar
(35)(Synge, Balarin I)
desgostar : dgoter, ennuyer. Un mot per clavar. Crese que l'escrivan d'c es, mai qu 'un autre, al
servici d'una lenga amenaada. Per mantner un public e aquela lenga, me sembla qu 'i devm parlar un
lengatge que l'ajude a viure sa lenga, e pas len desforviar tot seguissent d'exercicis dichs "d'avant garde
"que son per el tant de mistris e lo pdon pas que desgostar. Aqu, au mens, que me pensi. (42)(Sur le
mtier dcrivain doc, 1989)
desirana : dsir. Los camins de la desirana son escurs coma lo ventre de la trra. E los camins de
l'ime tant escurs. (2)
deslargat : laiss tomber, relch. avii bravament deslargat.(13)
deslargat : lche, mal assur, relch. per tant que son amistat me semblava pasmens de trp
deslargada per poder recaptar quauqua secreta sonada. (13)
desliure, -a (deliure) : libre, libr. lo fremin de sauvagina de la desirana que rodava dins mon sang
e dins mon ime, a aquela ora, just, ont desliuras per lescur, las mandras sanavan rejnher dins la
bruga.(13)
desmaissar : dcrocher la mchoire. rire fins qua se desmaissar(5) ; (fig.) los quassecuts lo
revenge desmaissat de lasirana (28)
desmamar : sevrer. lo tendrum quescurament nran coma desmamats, e lo plaser que bramava sos
rencs.(2)
desmamat : sevr. lo lament das desmamats.(5) ; de mascles desmamats de tendrum e de carn.(13)
desmargat : rire coma de desmargats = rire comme des fous.(1)
desmargat : dtraqu. a bufar coma de desmargats dins una cana de ferre per coflar de
flascons.(13) ; A despart que siague desmargat de lesperit, coma se ne vei tant (13)
desmargat : disloqu, dmantibul. un cs desmargat e tot ensagnosit.(3)
desmasiat (demasiat) : excessif. (voir demasiat).
desmenar : agiter lesprit. (6) ; pas la vida de cada jorn dins lime e lanar de cadun. Mas, la vida
ques detrs. La que nos prta, que nos desmena, que nos trva.(13)
desmenar : agiter. los ceucles de lutz que lo soleh desmena a travrs de la rama.(3)
desmenar : nerver, agiter. Quicm la trevava e la bolegava, e la desmenava(3). quauqua autra
desmenada de baujum.(10)
desmenat : agit. Coma velas desmenadas.(17)
desmentar : perdre lesprit. (Lo cotl) tenlucerna, Medelha, e te desmenta. (28)
desmentada (paur) : peur panique. Rompre la tuna paret que nos apara de la paur desmentada.(10)
despar : impair. Nombre despar (35)(Lorca, Romancero).

37

desparaulable : innefable. Aqu la sason desparaulable, la de lesper, aquela ont las armas
despacientadas de sespompir, cercan las solesas embaumadas. (35)(Khayyam).
desparlar : dlirer, mdire, dire nimporte quoi, parler tort et travers. Desparlas, amiga. De las
causas de Dieu, se deu pas desparlar (34)
despartida : sparation. E ara lo temps, de sa man seca, i avi apegat una autra cara que voli pas
sensovenir de la primira que per melhor ne mostrar lavaliment, lo degalhat, lime esvalit, la
despartida en camin. (13)
despartit : spar. Ai viscut aquel mond despartit.(10)
despelhandrat : dpenaill. Un orgulh desrisri e despelhandrat, liurat a las dents agudas de la rispa.
Los Dn Quichta dau secret.(13)
despenja-figas : homme trs grand. Lo Sambotur ten pas lunt de dos mstres dauada. Ne cal pas mai
per li valer lo desace e la critica de la vilha Marion : Lavetz pas vist ? crida per carriera, lavetz pas
vist aquel despenja-figa, aquel guss, aquel manjaire, aquel galipands ; pas que per lo vestir, ne cal un
parelh quanen totes nuses ! (40)
despertar : rveiller. (1)
despiechat : dpit. (5)
despoder : impuissance. Aquela trevana que despui la gurra, arrsta pas de me despertar dau smi
desvelhat ont camine sens relambi. Aqu es ieu, de cps, que la sone. Mas, mai sovent aqu es ela,
desperela que sespels dins lime ; e que me sauva dau despoder e de la misria dstre.(13)
desportar : se dtendre. li bailt doas oras per se pausar dau viatge, se lavar de la polsa dau camin, se
desportar. (7)
desrabar : arracher. (1)
dessagatar : couper les rejetons. Lo vinhairon, sra segur de sa recrda, anari pas jamai fotjar, podar,
descaucelar, nimai dessagatar. (23)
dessenat : insens, qui a perdu la tte. Per ieu baug desfortunat / Per l'amor tant dessenat
(35)(Santillana).
destemporat : anachronique, hors du temps. Aquel mesclum de glrias avi quicm destrange e de
destemporat.(12)
destimporat : intempestif. una man longa e frma, que sarrre doament e sens alnguis
destemporats. (13)
destimborlat : affol. coma una feda destimborlada per trp daglands.(2)
destrbi : trouble, incident. Es au dimenge darrir de Carnaval quavengut aquel destrbi que me porta
pena.(13)
destorbiat : troubl. Tot escs destorbiat per los manidets, mena crudla per laucelilha e per los
vilhs.(3)
destrnher : oppresser. Vai destrenhent tant grvament la dna de pensaments damor e de laguis. (39)
destriar : dcouvrir, discerner, distinguer. vle pas dire quai dej destriat(10). ; La dignetat,
qura de bon comprene que la podin pas destriar de per se.(6) ; la creacion romansca. Que, per
ieu, coma tota vertadira creacion, du portar sa carga de sens coma la rsa sa carga de perfum : sens
que degs la psque destriar ni vser. Entre que nes tot emplenada.(13)
destruci : destruction, ravage ; vida clausa sus son destruci enfin segur (2). la natura es un destruci
baug, un estraatge gigant (2) ; una cara, au cp de pietat e despavent, un dstruci afrs. (13)
desvari : destruction. la carn, un cp larma envolada, es liurada a son desvari.(10)
desvari : extravagance, dlire, drangement, garement. Lme es drech, lespaurugal es enemic de la
verticala. Son mond natural es aquel dau desvari. (4)
desvari : trouble, dsarroi, dtresse. (5) ; E pui crestz ques pas trist de tornar sen anar, senmascar
tot sol a cercar dels ulhs las femnas e las filhas coma las armas perdudas en desvari espian lo Snher
Dieu ? (35)(Synge, Balarin II) ; I a res bailat dau pauc damistat, de calor, de man sarrada, dau flc de
pan, dau veire de vin que los aurin benleu, au mens per un jorn, sauvats dau desvari.(13)
desvariar qqun : troubler qqun, dconcerter. de tempris que desvariavan aquela paura republica de
bestilas(1)
desvariar : lo temps se desvaria = le temps se gte.(1)
desvariar : choquer. que vos desvaria es aquela mitat de semblana animala. (34)
desvariat : dsempar, gar (mentalement). (35)(Synge, Balarin III).
38

desviar : driver. Plu. De gralhas / desvian dins lo rovilh / e lo beton de las garas.(35)(Temple).
devistar : dvisager, regarder intensment. (34)
deume : dme. los que podin pagar lo deume de la prta(13)
deus : vers. (1)
Diable : E somiave dau Diable panard e de tot aqueles, esperits o ombras, quavin lo poder de
descabucelar los ostaus, e benlu las clscas, per i veire, per i legir lestrange e sovent terribla ventura
das vivents. (13)
diari : journal intime. (4)
Dieu : I cali Dieu per poder sofrir aquel mond. Dieu, aquel mond que lme porta en el, e quarriba pas
jamai sens malor a ne derrabar lo racinum testard. (7)
digne : me podii plegar dins mon digne, e men anar(30)
dire : Per que lo dire basta pas se pt pas sestampar dins lime de lautre tant que ne fagut dins
lime daquel que parla. I cal la fra de la vida, e lo mistri de las causas, e lanar das cents azards
que fan leveniment. Lo tocar dau cotl, e la dolor de la plaga.(10)
doat (toat) : galerie, conduit souterrain. demorar jot trra dins de caunas o de doats, cavats dins lo
su.(6)
dobtat (esser) : tre suspect. ra pas nautres que podriam stre dobtats daquel crime.(10)
doga : douve, douelle de tonneau.
dolina : ( ? ) (peut-tre MR a voulu dire : verdina, roulotte des gitans ?). Entre las barracas de fiira, se
vesin pron las dolinas amb los fiusses duna a lautra.(13)
doloirar (se) : (provenal) saffliger, gmir. Se vs connisse la patz, la serenitat, corba-te sus los
deseiretats daquela vida, sus los pichts que se doloiran dins lo malur e tu te trapars
urs.(35)(Khayyam)
dlre (se) : se plaindre, gmir. La pira es un front ont se dlon los smis (35)(Lorca, Meijias).
domaisla : libellule. (17)
dona : don. E bevi coma una licor la votz linda que prega pas quuna dona de lstre(5)
dona-dr : sosie. (12). Los dona-dr : titre dun roman de MR.
drs (adv.) : vers. virats appassionadament drs la botanica e la zoologia.(10)
dosilh : fausset dune barrique, robinet. Quand anave au dosilh de laiguira (3)
du : deuil, douleur. menar du = se lamenter (voir menar).
dralha : draille (chemin des troupeaux).
dralhon : sentier. (35)(Lorca, Tamarit).
dralhu : clarine (cloche dune bte dans un troupeau). los dralhus das avers.(1)
dralhu : grelot, grosse cloche des troupeaux transhumants. (1)
drilhana : jubilation, orgie, luxure. lo giscle, lo baujum, la drilhana de Babilna (13). Tota la
drilhana escricha au libre doras daquela nuch. (7)
drlle : enfant, garon. (3)
drlle : drle, amusant.
druditge : gaillardise, exploit sexuel. siagusse coma fantasi de calinhaire en crca dardidsa e de
druditge (13).
duganaud : huguenot. (3)
dugs : hibou, grand-duc. (Prface de Mde).
dugon : petit-duc (rapace). (2)
duna : tout coup, soudain. sortit duna, semblava, dau non res de lr, au mitan dau planu (13)
durbir : ouvrir.

E
ga : jument. Ont as tas gas, cr de Mai ? : De tot biais son de paraulas encantadas. Los potas las
campejan. Los manits las atrvan. Sens cercar. (Canas de Mids -19/04/81)(5)
gas : cartes (jeu) ; tocar las gas = jouer aux cartes.(1)
eigatge (aigatge) : rose. A semblana de las flors / Dins la sason de l'estiu / A quau manca l'eigatge / E
qu'escansan las calors (35)(Santillana).

39

ime (MR crit souvent : ime) : instinct ; Los camins de la desirana son escurs coma lo ventre de la
trra. E los camins de lime tant escurs. (2) ; La vspa, ela, sap per ime, qu'aquel ventre es lo desfaut
sol de la Tarentla (2)
ime : esprit. (voir ime)
eisil (exilh) : exil. (3)
eissalats (uus) : ufs frits. (2)
eissarts : terres dfriches. (1)
eissor : source. aquela eissor dubrta sus un cl de lutz e despr. (11)
eissugar : essuyer. Gastaretz vstra arma a leissugar sens fin coma una cabucla de coire. (3)
elements : Lr, lo fuc, laiga e la trra. La fra desconeguda de la vida que, saique pren sa calor e
vertut daqueles elements. Los esperlonga. E nes part, e nes seguida. E aqu la sau de la vida.(10)
li : lys. (1)
embals : civire. espandit sus lembals, redde coma un pauferre.(29)
embalausir : merveiller, fasciner. tant grand devi stre quembalausissi, ben lunt darrir el,
aqueles ulhs sens vistons.(3)
embalausit : bahi, merveill (4) ; troubl, abasourdi : e ara, semblas embalausit (34)
embalausit, -ida : bloui, tourdi ; la mosca embalausida de lum e de calor.(1)
embarbadas : greffon de vigne, bouture. (5)
embausamat : embaum. (5)
embelinar : sduire. ensajava, per tota mena de biais, di embelinar la filha. (3)
embelinar : ensorceler ; se laissar embelinar = se laisser embobiner.(4)
embelinat : idiot, qui se laisse embobiner. (3)
embevut (embegut) : imprgn. un pauquet embevut de lodor cara dau tabat(5)
embobelinar (mlange de embobinar et embelinar) : enjler, embobiner. De ques que vos empacha de
demorar, a despart que la Veusa e las manidas vos embobelinan (35)(Synge, Balarin II).
embolh : complication. Que serin destemporadas e desvariadas se las causas anavan sens ges
dembolhs.(5)
embolh : embarras. sanava trobar dins un embolh sens nom.(10) ; ela que fai tant dembolhs amb
aquel cadels (35)(Synge, Balarin III).
embolum (envolum) : volume. son embolum daissant plaa a lr, a de lutz, a de vent (4)
embongol : nombril. i demra pas pus coma solelh que son embongol.(10)
embonigon ( criture fautive, embongol se prononce embounigou accentu sur le i, et non pas sur le
dernier ou ) il faudrait crire : (embongol) ou (embonigo) : nombril ; un embonigon de pl de seda
ensatinada qui bailava lo vertolhon.(3)
embonilh : nombril. Ni avi per sespetar la pl dau ventre e sestripar lembonilh.(10)
embornhat : aveugl. Aquela corsejada dau nu esterluca aqueles que si adonan, que vl dire que ne
son embornhats. (13)
embraigada (embriagada) : ivresse. Passat lembraigada duna setmana dencantament, vengut lora
das comptes.(4)
embraigament (embriagament) : ivresse ; un embraigament sens vertolhon (3)
embraigar (s) (sembriagar) : senivrer. Ques bas aquel cr que non sap pas aimar, que non pt
sembraigar damor ! (35)(Khayyam 10)
embriac,-aga : nivr,-e. (1)
embriagament : ivresse. (1)
embriagat : nivr. sa joventut embriagada per quavi fach de sas mans.(1)
embrivar (abrivar) : acclrer. Lo cr dau prire se tornt embrivar(4)
embroncar (s) : trbucher, broncher. (1)
embrunit (a l) : la tombe de la nuit. Sertz pas jamai sauve enluc sanatz caquejar amb una cla de
bartavlas coma aquelas que se passejan sul camin amb los gendarmas en i parlant a la chut-chut, a
lembrunit (35)(Synge, Balarin II).
embucada : petite dchirure. mas a las tenbras de son ime, i demra aquela embucada que sagna.
(36)(Pomas de Prsa)
embugar : imprgner. Son ma carn. Man embugat lime.(5)
embular : tromper, enjler ; embular lesperit = embrumer, embrouiller lesprit.(6)
40

embut : entonnoir. la sabla qura encara dins lembut daquel sablir(4)


emmandar : renvoyer. E lemmandron a cps de piras. (1)
emmargar (s) : semboter, saccorder. i cal bailar de leis que semmargan plan amb lo vira-vira
essencial de son viure.(13)
emmargar : enfoncer. Perque cali quaquela carn fra semmargue en ela(2) ; A despart de cartas
postalas, solas tacas de clar e dombra sus las parets, apegadas, puslu emmargadas als cantons dau
miralh. (13)
emmargat : infiltr. es un naz, emmargat, a bl esprssi, dins los rengs americans(31)
emmascar : (voir enmascar).
emmoirat : moir. sus son riban de seda emmoirada.(10)
empalaficar : ficher sur un pieu. (23)
empan : aune. alara, de tot ai, sauprem que ne val lempan. (3)
empantenar : piger. coma lo flc de codena que fan niflar a la ratuna per la melhor empantenar.(6)
empantenat : pris au pige comme dans un filet. Era empantenat. E o sabi pas.(6) ; Antau lo cr entre
ronzs / dins livrn clavat de fogaus / e la cistrna entre las mans dels ures / e lo dobte empantenat
despr.(35)(Temple).
empastat : pt. coma digerissi pas son empastat de lengas de rossinhus(33). Grcias per la
becarda pensativa ! / Grcias per lempastat ont es enclausa ! (17)
empaumat : empaumats de paur = saisis de peur.(13)
empediment : empchement. deu tanben aver sa carga dempediments.(12)
empedir : empcher. Non empedigues son fatau anar. (35) (Dante, Infrn, Cant V v.22)
empedit : empch, entrav, embarrass. E ne venin a demorar muts e coma empedits quand li cali
parlar a una femna, a una filha (2)
empedit : embarrass. ne serin tant empedits coma un rat amb tres nogas.(3)
empedit (pour emperit, r intervocalique se prononait d dans le Montpellirain) : voir emperit :
ignorant.
empegat : embarrass. (35)(Synge, Balarin I).
empegolar (s) : sembourber, semptrer. Lo Jutge sempegolava dins lo pensar dau temps escolads.(4)
empeirar : figer, paralyser, ptrifier. Aquel lorditge, aqu drre los empeirava. (6) ; Coma un quau
vilh miralh de sa malor / dins la foscor destria un estrangir / e que recuola un pauc, e que trantalha / e
quempeirat pensa pas qua fugir (16)
empenhar : engager, donner en gage. abandonant sos bens, los empenhron a de renovirs.(13)
empenta : gouvernail. la barca sens vela, sens remas e sens empenta.(6)
emperit : ignorant, bon--rien, cancre. aquel emperit qua pas jamai poscut tocar a son second libre,
tant es vertat que tornava sovent de lescla amb de cambas que panardejavan jot el, e plen de nhcas
dstre estat picat coma lase dun estamaire (35)(Synge, Balarin III).
emperlejar : parpiller. (1)
emprenhada : enceinte, grosse ; un ventre de prga-dieu, uflat coma sra emprenhada. (1) ; Entre
maucr e gaug, savist que sa vida veni, ara, tant plena coma femna emprenhada : dun fruch que
degs podi pas saupre se seri bl o lords, se solament vendri a terme. Mas que basta per cambiar la
vida. A la cargar dun pensar gru e viu, e caput.(13)
emprenhar : rendre enceinte, engrosser. la bna plja divrn quemprenha lo ventre de la trra de la
frucha de lestiu venent.(4)
empurar : embraser. De vin ! de vin ! Que sas flambas mempuran (35)(Khayyam 11)
empusar : exciter, attiser le feu. fasin pas quempusar la rbia muda que li sarrava las dents.(1)
enaigat : bien arros. ra l'OC d'Ismal Girard, aquel OC onte tota la fra d'una joventut que
m'embraigava gisclava amb una frescor d'rt enaigat.(42)(Hommage Louis Alibert)
enairat : arien, lev dans lair. la grcia enairada de la montanha. (1)
enanar (s) : sen aller, senfuir. Benlu que tornssen los mes enanats que li fasin una vida(2)
enartament : exhaltation. una mena de gaug poderosa lenravalt a lacrin de lenartament fisic.(5)
enartar : exalter, renforcer. Ont tot servs, malur, absncia o mrt, a enartar totjorn la misteriosa
acordana de dos stres atalentits de nstre quun e de delembrar de fons lo mond. (4)
enartar : hausser, lever. Enartt la Camarga a lauada dun mit.(6)

41

enartar : rehausser, souligner. Las masquetas dau Carnaval : una cara blanca e dos traucs per los ulhs
: cara de femna - cara dme, cara de patz e de secret ; sols vius, e mai quencastrats, los ulhs vestits
dombra. Coma per enartar de viu ques un ulh. Limatge autisme de la vida. Aquel rebat lusent e
moveds que dis la vida quand es present. E ques signe de mrt quand es perdut.(13)
enaurar (s) : slever. E la trra que senaurava aqu / de paur quagut, de mar se fagut n vel (35)
Dante
encalat : chou (bateau). perduda sus lo vaste coma una nau de Cristu Colomb, encalada,
delembrada sus larena.(6)
encalivament : accablement de chaleur de midi. lencalivament de mijorn.(13)
encalustrar (s) : se scandaliser, soffusquer.nos cali pas nos encalustrar se vesiam venir de
gardas(10)
encalustrar : choquer, tonner, offusquer, scandaliser. (6)
encalustrat : effray, offusqu. (28) ; demi-fou : Los sacamands de Jason, se vle, ne farai un tropl de
bedigas calugas revolumant sens relambi dins la plana. E del un pastre encalustrat (28).
encanejar (s) : se rtrcir, strangler dans un passage troit (la cana). Sacht que sa vida veni de
sencanejar davant de sacabar. Coma la sabla dau sablir. (11)
encanhament : acharnement, irritation. Lencanhament es signe pron conoscut dau vielhonge.(30)
encanhar (s) : sexciter. Mes vejaire que sertz un brave manit ben onste au trabalh e se mavtz pres
au contra totara quand vos encanhavetz amb las filhas, ieu bailarii pas un fiu drba per un jove
quauri pas un fir esperit e un cr coratjs. (35) (Synge, Balarin II).
encanhat : exhalt, excit. Quencanhada per la calor nos vai embaumar tot lo viatge. (5)
encant : enchantement, magie, charme : Lencant escapa a tota paraula seri pas encant Se dis
pas se fai o se fai pas (Le charme chappe toute parole il ne serait plus charme Il ne se
raconte pas il se fait ou ne se fait pas)(Trad. MR) (34)
encapar (s) : sentter. Sencapa, coma una mula que vl pas recueular.(22)
encapar : accepter, supporter. Aqu que lo jove qura o podi pas encapar.(10)
encapar : admettre, accepter. una religion quauri calgut, per lencapar, la larga bravana dun vilh
curat de lancian temps(3)
encapar : se faire une ide ; lo pde pas encapar = je ne peux pas my faire. (2)
encaume (Mistral crit engaume) : scorie. MR lutilise dans Aquel de Santa Elena : quand lendeman,
toquron trra, lescur ne veni pas dau vspre davalant, mas de lencaume, la gruma refrescada e
calhada de lescopit dun volcan perdut.(6)
encausa : Mas me portari pena de te veire patir per son encausa ( cause de lui) (34)
enchaut (m) : il mimporte, je me soucie. perque vengure e que lausigure / en prumir, que de
tu menchaugut, te dirai.(35)(Dante)
enchautar (s) : sen moquer. (23) Se sabis coma menchaute dels quatre elements de la natura e de las
cinc facultats de lme. Dunis filosfs gregaus, dises, podin prepausar cent devinalhas as escotaires ?
De tot ai menchaute da fons. Prta de vin, jga dau lat e que sas musicas me remembran las dau
labech que passa coma nautres.(35)(Khayyam).
enchichorlar (s) : senivrer. dels mes que se nencantan e que se nenchichorlan (7)
enchichorlar : enivrer. las flors dau magnoli quespandisson un perfum estranjament secret e carnal
quenchichorla. (3)
enchichorlat : ivre, enivr. boca enchichorlada dins la vesprada, o la nuch duna fsta. (3)
enchusclar (s) : senivrer. De lachuscla / pui tenchuscla(17) ; E los ulhs de lenfant ran solets /
per senchusclar daquel espandi.(17)
enclastre (encastre) : clture. E nos ajudan a veire que las civilisacions sedentrias son tant de molons
de cadenas, mai o mens endauradas ont finissem per pas stre mai que de fedas dins los enclastres.(6)
enclaure : enclore, enfermer. dins lanar terriblament azards dels dos aucls de fuc, cieuclant un
alentorn de lautre, cercant lo biais melhor de lenclaure, amb lo risc mendre, dins lo camp de sa
gisclada mortala (13)
enclausiment : charme, ensorcellement, envotement, magie. cali veire lenclausiment de sa
cara(1) ; Semenava lencant, lenclausiment (3) ; La mrt ?... non. Una mena, puslu d'enclausiment
vital que fari d'ela, per el, en son reculhiment, lo reliquari e lo noiriment de sa descendncia.(2)

42

enclausir : envoter. Eran aqu tibats coma se se volin enclausir.(3) I a bl temps que lavenc
menclauss. (34)
enclausir : fasciner. de que enclausir lulh vrge e crudl duna vipra(5)
enclausit : ensorcel. (1)
encls (enclutge) : enclume. Tant ben los martels cantavan / subre l'encls somnanbul (35)(Lorca,
Romancero Gitan).
encola (ancola) : contrefort dune construction. (1)
encontre (l) : le contraire. D'unes dison fauta de veire la paraula d'c culhida a las bregas meteissas
de Casaus que Bladr los reculhigut en francs e que, pui, los revirt, per d'unes en gascon. Soi, ieu,
segur de l'encontre.(44)(Prface Contes de Blad)
encrrer (s) : senfuir, prendre la fuite. Corrs au vilh Mahon amb la sapa, lo fai encrrer per la prta,
seguit de la chorma (35)(Synge, Balarin III).
encreire (s) : senorgueillir, faire lorgueilleux ; Frair Beneset sabi pro que los mes sen devon pas
jamai encreire de que sabon, de tant ques grand que sabon pas.(2)
encusar : accuser. Menvergonhe, de cps, daqueles pensars sus tant dstres que, de per son nombre,
nan saique pron per mencusar dun jutjament fals (13)
endarrairat : attard. Un rai de luna endarrairat / somiava sul sen de la filha. (37)
endarrierar (s) : sattarder. (1)
endaurada (daurada) : dorade (poisson).(35)(Temple).
endecar : gcher. E quescurament vos perdona pas di venir enfosquir e mai endecar lo bl jorn que,
per eles, fai, defra.(13)
endecat : altr, entach. Aquel dun me sol, dun paure monge sens poder e que nen ven a se veire
escur, dont mai ven, emai endecat dins son idia del(34)
endeliciar (s) : Mendelcia de tausir quand nos atrovam totes dos daccrdi = Ce mest dlices de
tentendre. Quand nous nous accordons, tous les deux. (34)
enderairar : attarder, retarder. Senderairt longtemps en aquel smi.(5). Se fagut una gaug de faire
rebalar e senderairar lora de la sm.(6)
endrs : trpied. Era votz de sibila antica sus lendrs(16)
endrva : plante de Camargue. (6)
endevenana : droulement, avnement. D'ara en avant, i avi que d'unes dison astrada, azard o
quicm mai, e qu'avi nosat l'endevenena de las causas tant per una coma per l'autre (2)
endevenanas (las) : les vnements, les concidences, les conjonctures, les hasards. (6)
endevengut : russi. Ai endevengut tant de meravilhas. (28)
endevengut : Vilha estampa !tai plan endevengut = Vieux filou ! je tai bien devin. (12)
endevenir (s) : saccorder. un cant que sendeveni tant amb lo movement de tota carn(1)
endevenir : accorder, se mettre en accord. dendevinhar son pensar, de lendevenir.(4) ; Mas que
sabii que nos podim pas endevenir. Estent que parlavem pas de parir.(43)(Un manit encantat)
endevenir : comprendre, rencontrer. Ges dagach esperlongat sus un rebat de smi, que las femnas tan
plan los sabon endevenir.(8)
endilhar : hennir. (5)
endivisa : devise. Era son endivisa : aqu ser coma Dieu o voldr (5)
endolentit (adj.) : endolori.
endolentita (subst.) : douleur. ma vida engrevada per los demans de crnher e lendolentida dau
passat.(29)
endormidoira : berceuse. (1)
endormidoira : jusquiame. lendormidoira per apasimar la malor (2)
endormidoira : somnifre, narcotique (3) ; dormance : endormidoira dau tantst (13)
endormidor : bcassine sourde, oiseau de Camargue. (6)
endrechiira : direction. un esfr de gigant, au cp umil e poders, e pacient e testard dins una
endrechira que dau mai anava e dau mai se delargava en avenguda.(42)(Hommage Ismal Girard)
enebir : effacer. jos la doa claror quenebs tota pena e tota gaug, tota vida e tota mrt(1) lusets
quenebs la tenbra aprs lulhau cort de son vl. (36)
enebir : interdire (36) ; Ont tot vos es porgit de ques enebit. (13)
enfachinament : envotement.(6)
43

enfalenar : empester, puer. fum que tot o enfalena (2). ; Lostau enfalenava daquelas udors de
misria (5). ; son alen quenfalena.(26)
enfalenat : empest. E lo buta, lo trai, lescampa dins lr enfalenat de mrt e de susor febrosa.(10)
enfangat : embourb. Per ieu, lo smi ra aquel mond, autre que lo nstre, trp enfangat dins
lacostumana, e que ven brnhe a fra de passar entre las causas sens las agachar, e fin finala, sens
las veire. Un mond donc, de tenbra mla ont avem la semblana de viure entre que sabem pas solament
onte es que sim. E ont degs, a despart dun ponhat, perd pas un degot de son precis temps a se
laguiar dau coma nimai dau perdequ. (43)(Un manit encantat)
enfant : en occitan, au singulier, peut avoir le sens du fils ou de la fille, mme adultes, en rapport aux
parents.
enfectament : ennui mortel. despandir un chale sus lenfectament dau trabalh.(6)
enfenolhatge : contamination. Per laparar denfenolhatge(24)
enfetar (enfectar) : ennuyer, importuner. Sabi pas se sas paraulas enfetarin pas son paire(4)
enfetar (enfectar) : ennuyer. Jamai dins lo present que lenfetava. (5)
enfichoirar : harponner. ai mancat de prner siis meses en cabana per stre anat amb una forca a
fems enfichoirar un peis (35)(Synge, Balarin I).
enflorida : floraison. en son temps denflorida (34)
enfuronat (enferonat) : furieux, furibond, exaspr. Violaire enfuronat / Amnon fugs sus sa cavala.
(35)(Lorca, Romancero).
enfusclar (enfluscar ; enfuscar) : monter la tte, exciter. (13)
engana : salicorne (plante de Camargue). ra tombat dins una engana, sentissi a pals.(2)
engana-pit : un peu escroc. (18)
enganar (s) : se tromper. Benlu que te sis enganat que te cresis fra endavant e amb, lunt
endarrir, un mond ensepelit. Entre qua pas arrestat, emai rescondut, de te seguir. Era dins tus, a
tesperar. E se trna far veire. Antau la pals. Rescond dans e dans son secret. E pui, un jorn, dau
fons tenebrs de laiga, espels la flor miraclosa, jamai vista, e que, pasmens, dautres lan vista, en de
temps avalits. Estremada en de mementas esvalidas. I ra, pasmens, e viu encara. (34)
engarafatar (s) : avaler de travers, sengouer. (12)
engarafatat : qui strangle, qui stouffe. la vilha cridt encara, vilha sarralha angarafatada de
rovilh.(3) ; Per beure, ara, manca cada cp de sestrengolir. Tosss e sa cara ven de la color dun
viedase. Quand lavem fach beure, me ditz una vesina, ses engarafatat. (40)
engard : hangar. Un vilh engard, mas gigant, quavi longtemps servit au pelhaire vengut milionari
(13)
engaume : scorie (voir : encaume)
engaudir (s) : se rjouir. Fiorenza engauds-te que sis tant granda (35)(Dante, Cant XXVI).
engenh : gnie. coma trevat duna mena dengenh que lo tresmudava.(8) ; A despart que me desfaute
lengenh creator, ques el, vertat, pastat de la carn metissa de lamor.(13)
engenh : talent, adresse, ingniosit. Era tot enfant quavi pres lengenh de bufar dins lautbi de son
paire.(1)
engni : gnie. (35) (Dante).
engibrat : couvert de givre. los cades, pelegrins engibrats de luna.(9). MR utilise le mot pour traduire :
pruin, couvert de pruine : Un agave engibrat / dardeja sos banilhons / dins la cal blava.(35)(Temple).
engimbrar : concevoir. es la mena de ben mai santa que se psca engimbrar. (2)
engimbrar : combiner, agencer, organiser. sacht enzengar quavi, dins sa tsta, alestit,
engimbrat(8)
engimbrar : composer. Entre ques amb de sang, de nuch, de mrt, de trra e de cl que lo Temps,
masc inacabable, pasta e ingembra sos terribles encants.(3)
engimbrar : fabriquer, concevoir, mettre en uvre. fasiam secar la rusca per nengimbrar de siblets
(1). ; Magnl siagut primir a engimbrar los principis duna classificacion.(3)
engimbrar : susciter. lo Mau, los embolhs quengimbra son nom dins lo pensar dau mond, aqus
totjorn el que ganha.(10)
engimbrar : comploter. De ques que pdon engimbrar antau mesclats a lombra (34)
engimbrat : accoutr. Trapron Vidal trist, dolent e antau engimbrat coma un fl. (39)
englasiat : pouvant, effray. alandari sos ulhs englasiats de malancni. (4)
44

engle (engue) : aine. Amnon, prim e concret, / dins la torre l'espiava, / los engles plens de gruma
(35)(Lorca, Romancero).
engolar (engolir) : avaler. (1)
engolir : engloutir. Sentisse que la mar se vai durbir per mengolir(34)
engraissa-prc : salade sauvage (porcelle). (3)
engravar : graver. Coma se i ran encara, cauds de la piada e i semblava, engravats dins la pira.(13)
engravar (engrevar) : rendre lourd, pesant ; accabler. Aquesta, mengravt de tant de laguis / Amb la
paur venguda de sa vista / Que perdre lespr danar mai naut(35)(Dante).
engrepesiment ( ? ) : crpi. (Curieuse forme dune dition, probablement une erreur, peut-tre simple
faute de frappe ou contamination entre engrepit et engrepesit) (2)
engrepesir : engourdir.(1) ; Per nautres, lesfrai, la pietat, lorror fins qua nos engrepesir la pl,
arromplissin lo silenci de la nu e lespandi de la Canorga (13)
engrepesit ( ? ) : crpi. (peut-tre contamination de engrepit par engrepesit = engourdi)(3)
engrepiment : crpi. Los engrepiments sen anavan totes au su.(3)
engrepit : le crpi ; Vejre lengrepit das ostaus e dau mond sasclar, se desfaire, venir gris e
paure(5). Auri potonejat la rusca dun aubre, lengrepit dun ostau, lo morre dun ase(12)
engrevar : alourdir, rendre pesant. ma vida engrevada per los demans de crnher e lendolentida dau
passat (29) ; accabler. Cada matin, leiganha engreva las tulipas, las jacintas e las vieuletas, ms lo
sorelh los deliura de sa trelusenta carga. Cada matin, mon cr es mai greu dins mon pitre, ms ta
mirada lo deliura de son tristum.(35)(Khayyam). ; aggraver : E ausavem pas mudar ni bolegar per pas
engrevar de trp la sentida desconsolada dau malurs. (13)
engrunar (s) : seffondrer. (1)
engrunat : boul, effondr. (1)
engue : aine. lo plec de lengue.(10)
engulhar : enfiler, prendre le chemin de. pogut engulhar lo davalador (1) ; Un mond de las leis
estrechas, duras, e ques tot escs si podem engulhar de quauques passes, e tot penecant, la lutz
pallinla de las calelhas que tremlan au bot de nstre bra. (13)
enhorament (mot catalan) : nostalgie. quand un lagui denhorament lo ponhissi(1)
enhorana (eniurana) : nostalgie. MR utilise ce mot catalan (enyorana) au sens de nostalgie dans ses
premiers textes. los ulhs clars de mos aujus, gelats dans e dans de nu, de lucha e de vent, de
soletat e denhorana (Lautbi de nu)(1). ; un estranh e lonhdan pas perdut, que vos preni sens
remdi lenhorana di tornar (2). syn. : langui, nostalgia.
enhorana (ignorana) : ignorance (36).
enirana : rpulsion, aversion. tuar un me dins lo revolum de lasirana, de la colra, de lenirana
e dau revenge.(4)
enirar : irriter, mettre en colre. (10)
enirament : irritation. Tant es frt lo maucr, e, amb el, lenirament que me trebola e que me trva (13)
enirat : furieux, en colre, irrit. Pui los mes daissan anar lo buu enirat (6). ; los demnis enirats
de lasirana e de la michantisa.(3)
eniurana : nostalgie (litt.) (catalanisme voir enhorana) (2)
enjana : engeance, espce. (2)
enjulhament : sduction. un brande mesclat de prudncia e denjulhament.(5)
enjulhament : sduction, manire denjler. Dise pas lamor, mas lenjulhament e sos laces.(26)
enlastar (enastar) : embrocher. quand serai en camin dins lescur a enlastar de salmons dins lOwern
o lo Carrowmore (35)(Synge, Balarin III). ; transpercer : Una malor de fuc li enlasta lo cs. (42)
enlucernament : blouissement, aveuglement. lora de la mrt extrma, de lenlucernament que
remanda tot au non-res.(5)
enlucernar : griser. lo vin que rescaufa e quenlucerna. (1)
enlucernar : blouir. (1)
enlucernat, -ada : bloui. totas enlucernadas de plaser.(1)
enluc : nulle part. Ont es ? Enluc e pertot. Es coma lo vent sens cara e lo temps sens memria (28)
enlusentir : enluminer. las flors de laton fachas per enlusentir lautar de Sant Adornin. (3)
enmandar (emmandar) : chasser, renvoyer. Aquel la caar per tota vila / Fins que lage remesa dins
lInfrn / Donte lenveja, en prima, lenmandt.(35)(Dante)
45

enmascar (s) : sennuyer. quanta rason avtz de vos enmascar tant quaqu. (35) (Synge, Balarin II).
ennevar : enneiger. quafraira los mes amb los ametlirs vilhs. Quan dins lo cr de son fust
aquelas ombras, entre que, la prima, encara sovent ennevada, los ennva, pasmens, dultimes e
tremolants parpalhons. (13)
enodiar : har, dtester. e frene mon engni mai que mai, / per que non corre, que virtut non lo guida ;
/ per que sa bona estla o major causa / me la bailat, ieu meteis non lendie. (35)(Dante, Cant XXVI).
enravalar : entraner. per la sola benurana duna comunion que tot enravala, lo cr e lime e lo cs.
(13)
enrebalar : entraner. e tornava a nos enrebalar sus los camins francs de la ventura.(1)
enreddenar (s) : se raidir. sentissin senreddenar las cuissas que los anavan traire dun cp sus
lautre. (3)
enregada : direction, alignement. (8)
enretenar (s) (senreddenar) : se raidir. e te vejre tenretenar tot drech e clinar lo front. (34)
enroginat : rougi, devenu tout rouge. Me sentigure palle, au cp, e subran enroginat (13)
ensaurit : dor, jauni. lo clsc ensaurit e lusent (6)
ensengar (s) : sajuster, sarranger, sagencer. Vesi las causas coma anavan sensengar.(12)
ensengar : fabriquer ; De miliirats dobrirs an obrat per ensengar lo modl aquel(5)
ensengatge : agencement. Que tot ne du stre espepissat pel menut, fauta de mau ne seguir
lensengatge, lordonament, lo fiu que ne mena lo debanar en sa vergonhosa seguida. (13)
ensenha : constellation. Dins lensenha de lAgla, Altar es duna man dau Camin de Sant Jaume.(5)
ensenhas (las) : les constellations. aquel miralh quofrissi, la nuch, al pble de las ensenhas, lo cr
silents de tot un pble dmes.(1)
ensucat : hbt. Lo rc, cara dssa / de la trra ladra / blanqus dejs lulh / ensucat de la luna /
evri mrt.(35)(Temple).
enta : greffe. Aquel que i an entat un ren, enta qua tan ben pres sens lombra de ges dauvari(5)
entanchar (s) : sachever. es un bl jorn per vautres, lo que sentancha. (2) ; La bla orada
imprevista sentenchava.(10) ; Quaqus bu, quaqus do quand tot sentancha ben. Sabe pas saquel
bl smi sentancha ben, nimai coma(29) ; lo movement sentancha, duna, en una patz ont tot pareis
finit. (2) ; Los grans dau sablir, los grans darrirs, sentanchavan dins lembut.(13)
entanchar : achever, terminer. e mai aqus a lAmaru quentanchars ta vida de gardian.(6)
entar : greffer. (syn. empeutar) (2). Sas entat sus ton cr la rsa de lAmor, ta vida es pas estada vana
o sas ensajat dausir la votz dAllah o sas levat ta copa en risolejant au plaser.(35)(Khayyam)
entardir (s) (satardar) (satardivar) : sattarder. Caron demon, amb sos ulhs de brasa / i fasent
signe, las reculs totas ; / de rema pica las que sentardisson. (35)(Dante, Infrn)
enteriga : colique. Bevtz pas trp quand fai caud, quaqu baila lenteriga.(22)
enteriga : (fig.) dpit. Lenteriga qui vendri, au brave mond.(4)
entonar : mettre en tonneau. Un jorn ai vist detz diables escarlatins que me volin entonar mon arma
dins un barralet de quatre litres (35)(Synge, Balarin III).
entornar (s) : revenir, se retourner. (1)
entornar : entourer. Ps sondar la nuch que nos entorna.(35)(Khayyam).
entortovilhar : entortiller, ficeler. (1) Tus ligat, entortovilhat dins las cadenas de ta Lei de la
paraula sens cara que te nega dins sa tenbra (34) ; Los potas dc e mai que mai los dau trobar clus
aimavan lo jc das contraris coma dins aquel vers : Ieu soi Arnaut que plora e vai cantant. E aimavan
fra dins lorgulh enebriat de sa rica civilisacion de faire mstra de bus sentiments un pauquet
entortovilhats.(44)(Dante e la lenga dc, 1928)
entraire (s) : se tirer de, sextraire. Antau dau bas de la rca, de rcs / sentrasin, que partissin valats
e plans /fins quau potz, que los tronca e recap.(35) (Dante, Cant XVIII).
entraire (s) : MR traduit : tre question de, sagir. Saique sentrasi de causas secretas ? (28)
entramblar : entraver. Lavin pas solament entramblat. (7)
entravacar : entraver. la posqusson entravacar dins aquel trabalh de fortuna. (7)
entrebescar : embrouiller. Son anats cercar Dieu per mentrebescar de batalhatges(4) ; Dont mai
anave, dont mai mentrebescave en pensar a tot aqueles pichts dramas de quatre sus (13)
entrebscle : enchevtrement. aquel entrebscle, aquel resson de la bstia dins lme(5)

46

entrebscle : mandre, entrelacement. Tot reprs encara per la vida de la ciutat ont re tornamai dintrat
e que menfangava dins sos entrebscles.(10)
entreclar : demi-clart, pnombre. Los vesi coma vestits de lentreclar de son absncia de deman(11)
entredormit : assoupi. (1)
entredurbir : entrouvrir. Coma se lo mond se veni dentredurbir (34)
entrelusida : claircie, entre-lueur. Un risolet passt, entrelusida, sus las bregas de lautre(4)
entrelusida : lueur passagre. (1) ; Mas, un ulhau, e lustra se tancava. Mas lo rebat de la prla sra
vist en una corta entrelusida.(13)
entrelusor : embellie, claircie. (6)
entrelusor : lueur passagre, changeante. dins lentrelusor de la luna. (1)
entremijas : circonstances. la paraula finala que los astres apondin a totas las entremijas quavin
acampadas (6). Lo cal pas jutjar dins las entremijas de lora dara.(6)
entremijas : entre-deux. Aqu lva pas res a ques la lei dau roman. A sas leis. Son necessari
contrapunt. Las entremijas de claror e de foscor, de lent e de redde, de somiaire e de viu.(13)
entrepachar : dranger, embarrasser. que degus los vengue pas entrepachar.(3)
entrepachat : embarrass. Nen siagure lu entrepachat, coma una rat amb tres nogas.(13)
entrepenjat : suspendu. dau risolet entrepenjat (6)
entresigne (entresenha) : renseignement. Pui ques nstra astrada en aquel mond de sofrir pui de
morir, es que devem pas sovetar de rendre au mai lu a la trra, nstre cs misers ? E la nstra anma
quAllah lespra per la jutjar sus sas vertuts, me dises ? Vos respondrai aqu subre quora aurai los
entresignes dun que tornari den c das mrts.(35)(Khayyam).
entrevar (s) : sagir. Coma sra dautres que sentrevava (8). ; Aqus pas de sus que sentreva Ai
dich de sacrifici(34)
entrevar (s) : MR lutilise au sens de : sagir. sentrva pas de secrets terribles.(10)
entrevar (s) : sintresser , soccuper de, prendre garde , se soucier de. Los banquirs an mes de segles
a sentrevar de Camarga.(6). lo paire avi pas gaire de temps per sentrevar dau manit. (4). devi
sentrevar de tner los comptes(3)
entrevar : occuper, intresser. lo prtz dun quicm que lentrevava.(13)
entrevar (s) : sarranger, faire en sorte. Entreva-te per que degs age pas a patir de ta sagessa
(35)(Khayyam 4)
entrevar (s) : soccuper . Christy, gaujs e plen dalen, sentreva a netejar de botinas de femnas
(35)(Synge, Balarin II).
enuch : ennui.(4)
enug : ennui. Me sauprs, un jorn, granmercejar, de lunt, per lo pensar de taver bailat lamor sens
lamarum, la fe sens lasirana, lo gaug sens lenug.(13)
enui : ennui. (3)
enuiar (s) : sennuyer. Me fastz ara soscar que ses trist de senuiar tot sol, les benlu mai de sanar
mesclar als ncis de la trra ! (35)(Synge, Balarin III).
enveirent : invisible. Ce mot a surpris quelques philologues, parce que, inconnu des dictionnaires, il
serait non conforme la construction normale de loccitan. Mais la langue populaire ne respecte pas
toujours des rgles analyses postriori par les grammaticiens. Voici la citation dun poma grivois : Lo
Bn Remdi, de 1891, du Flibre Henri Montabr, mdecin n en 1830 Clermont-lHrault et mort en
1895 Montpellier (Texte photocopi dun manuscrit transmis par Christian Gayraud).( Le flibre
signait : Uzna ) :
que sentissi quand lenflura
veni tornar veirenta e dura
vite au remdi corrissi. (1)
MR a d entendre ce mot, soit Argelliers, soit auprs de ses patients quand il tait mdecin de campagne
Aniane et dans les villages voisins. Le mot est prsent dans toute luvre. MR lui tait trs attach. sa
sentida descampat. Descampat de tota vida, remandat a son canton, enveirent e present coma lo can a
son ostalet. (13) ; E coma veire al travrs de la ridla escura coma suja de nuch, dins lo voide enveirent
de lavenidor ? (13) ; e lo seguit sens fin dels empachs de tota auada que finisson per vos aclapar, vos
gastar, vos mudar en peteta, desmenada de tota man, coma las que se vei dins lo teatre per manidets, e
quun quauquun denveirent fai danar amb de cordilhs.(13)
47

envistar : dvisager. lenvistar, de front (34)


enzengar (ensengar) : agencer, monter, organiser. un mas ont avin enzengat un establatge modl de
polalha.(2)
enzengar (ensengar) : fabriquer, produire. sacht enzengar quavi, dins sa tsta, alestit,
engimbrat(8)
epifania : piphanie, annonciation. Coma la gacha espra lalba / espre la blanca epifania / duna flor
respelida.(35)(Temple).
r de dos rs : un drle dair, un air ambigu. (26)
r : un r de dos rs = un air ambigu, mi-figue mi-raisin. (4)
rba das dedals : digitale. (3)
rba dau fetge : pervire des murs, que neteja lo sang.(2)
rba dau lagui : myrte, que trna la patz au cr malaut.(2)
rba de la lca : douce-amre (herbe). lrba de la lca, per susar las umors marridas. (2)
rba de Nstra-Dama : paritaire (herbe qui saccroche aux murs). (1)
rba de Sant Rc : pulicaire dysentrique. quespots las fbres e la psta.(2)
rba-a-dedals : digitale (plante vnneuse). espia amb dulhs cafits / drba-a-dedals e de feuse.(14)
erbolisar : herboriser. (3)
erms : dsert. Que fai mai amar encara lerms sens fin ques vstra part.(4)
erms : espace aride, dsert. Quand das quatre vents, un erms conois pas dautra boliira que lorizont
dau cl, aquel erms es un desrt.(2)
erms : friche. ra un vilh rmas entre los autres, dins un canton color de pira e dolivir. (1)
ermassit : en friche. (2)
rme : dsert. Moses la vist dins los espandis de sos rmes. (36)
rme : friche. Anava per vinhas, per rastolhs, per garriga, per rmes. (3)
rme : lande. Quand la nu tapa los camps e los rmes (sus Larzac).(1)
ernhs : hargneux. lo mond ernhs, espinhs e can, de lEscla de medecina(10)
rsa : vague de la mer. (2)
esberlucant : blouissant. avans de sen anar tornamai dins los lums esberlucants de son eternitat
(La sorneta dau taban, 1928)
esbeurar : pour esbeure.
esbeure : dissiper (brume), vaporer. lo trabalh sol arribava a esbeure aquela sentida amara(8)
esbeure : imbiber, absorber. Esbevuts = Abolis.(4) ; una daquelas chormas coma las que seguissin
au desrt son patriarca, dins la crca de son Dieu, que las vilas esbevin, fasin delembrar, tornavan
rendre al non-res.(13)
esbevent : effaant, vaporant. Reis e Reinas e varlets passavan, un esbevent lautre(5)
esbevut : vapor. quand tornrem la tsta, ra despareguda. Ela e sa companha. Esbevudas. (13)
esbleugir : blouir. (1)
esbleugigant : blouissant. Lespatla de la luna esbleugiganta de claror. (36)
esca : amadou. Una pelha. Passida e seca coma desca.(33)
escabassar : couper la tte, assommer. E dins lora fogut escabassat. (7)
escabassar : tter, claircir (les sarments). dau temps quescabassava los gavls tendres.(8)
escabl : cheveau. los fiusses daur de la paraula que dau mrt au viu teissi una mena descabl.(3)
escacalassar (s) : clater de rire. Pui Mija-Gauta sescacalasst.(13)
escaas : chasses. lautra demra quilhada sus sas escaas, coma entrepachada.(2)
escach : bande danimaux. un escach de lops = une horde de loups.(1)
escach : escouade : lescach cantant dels smis deslargats. (37)
escach : tas, troupe, grand nombre. Mavise quas conoscut bl escach dmes, emai demorsses dins un
luc solitari (35)(Synge, Ombra de la comba) ; maugrat lo temps e lescach de cap-dans passats (13)
escachar : rompre, briser. Lo vle engrunar per maver escachat la tsta dun cp de bigs (35) (Synge,
Balarin II)
escachet : petit troupeau. los gardians se mainan de mantner agropat lescachet.(6)
escacs : jeu dchecs. (35)(Lorca).
escafit (esclafit) : aplati. (2)
escafit : triqu. paura peteta escafida.(24)
48

escainomar : donner un surnom. (35)(Dante, Cant XXVI).


escais : surnom.(5)
escaissar (s) : se rompre, se dchirer. sents sescaissar son cr. (35) (Lorca, Romancero).
escaissar : mordre (1) ; tu quas atalat lo carreton de lase, e fach doas legas e mig per veire lme
quavi escaissat lo nason de la dna en jaune sus la csta dau Nrd (35)(Synge, Balarin II).
escalabrs : escarp. (2) Me sii endralhat dins lo camin mai escalabrs de ma vida.(34)
escaleta (una) : squelette. (2) ; quauquas regas : lescaleta de la dicha que lo Director de cabinet dau
grand me avi pas avut lo temps de desvelopar.(13)
escalprar : ciseler, tailler, sculpter. E que las arpas dau temps i an tant escalprat la cara(10) ; Lo vam
dau pas dins ta rauba / escalpra tas encambadas. (37)
escalprat : sculpt. de petetas escalpradas dins la pira.(3) ; E mai los grands ostaus escalprats per la
nu semblavan venir dun daquels smis ont res sembla pas pus a ques (13).
escalustrar : offusquer, effrayer. Alara, per stre, me cal forar. Enreddenar. Los despertar de son smi
mortal. Los escalustrar fins que sen saupsson mau.(13)
escambarlat : cartel. Sii lescambarlat, estirat entre dos muls, e que pt pas cridar sa malor (34) ;
Trras dc escambarladas per lo voler divisaire de la colonisacion parisenca (Pars comprs coma
signe dau Poder central, dau mond reial, amb la Cort tota que ne viu e que lo manten, super classa de
dominacion)(42)(Hommage Ismal Girard).
escampador : dcombres, dpotoir, dcharge. (1)
escampat : exclu. la vida dura e escampada das veirirs(13) ; ra plen de son lagui. Quescafava
lautre, major, que lo trevava e lo rosigava dins lime : sa sentida descampat.(13)
escampatge : appareillage. Un grand veissu de mar dubrta preste a lescampatge.(6)
escampeta : vasion, fuite, fugue. Era pas de la gurra que parlava, es, puslu lescampeta quavi
conoscuda.(13)
escampilhat : parpill. (1)
escanador : coupe-gorge. Bernadeta mauri pas fach venir dins un escanador. (13)
escanaire : trangleur, tueur, meurtrier. (12) ; Aqus solament amb un escanaire ordinari coma sen vei
set jorns de la setmana quaqueles bogres asardarin sa carcassa, mas aqueste me deu stre mai que
terrible quand i escaufan las aurelhas (35)(Synge, Balarin I).
escanar (s) : strangler. a cridar fins a sescanar. (1)
escanar : accabler, trangler. (1)
escandilhada : coup de soleil, lumire aveuglante. Venent de la granda escandilhada de mijorn, me
semblt dintrar dins la nuch.(10)
escandilhada : flamboiement du soleil. coma una nvol de polsa lenta davalant davant lescandilhada
dau tresmont.(13)
escanelar : pourfendre, fendre un arbre en deux dans le sens de la longueur. de faire de negci puslu
que de sescanelar au nom de la Crotz o de la Mija-luna. (6)
escanncia : tranglement, touffement. Es estada, coma ieu, tocada de veire que lo jovent tosss encara,
duna tos leugira e seca que ven de la garganta. Es aquela escanncia me fai.(40)
escansar : puiser. A semblana de las flors / Dins la sason de l'estiu / A quau manca l'eigatge / E
qu'escansan las calors (35)(Santillana).
escansat : crev de fatigue, puis. me sii escansat a caminar despui dimar. (35) (Synge)
escapolon : troupe, chantillon. un escapolon damics causits e fidls de sos revbis(5)
escarabilhar (s) (escarrabilhar) : se dlurer. aquelas venturetas, paures ensags de sescarabilhar en
fra e mai naut que dins la vida vidanta de cada jorn (13)
escarabilhat (escarrabilhat) : veill, dlur. E daquela bla aubilha, tuna, lsta e escarabilhada(3)
escarabissa : crevisse. E perdequ cal que las nuchs las passssem a esperar que las ensenhas ajan
clavat son lent anar descarabissas, per saupre que deman far de nautres ? (28)
escaramochet : un peu farceur. (pithte burlesque forme sur Scaramouche). Dans une comptine
populaire : Ai un fraire escaramochet / per eiretage ma bailat un siulet.(8)
escaravissa : crevisse. Sa convrsa a lanar de lescaravissa. Sen vai coma ven.(10)
escarcalhada (una) : carquillement. (13)
escarcalhat : carquill. (1) ; entrouvert. Bla frucha espelida, escarcalhada (13)

49

escarni (escarniment) : caricature, imitation, contrefaon. Un amor que saua dins aquel apostmi, pt
pas stre un amor verai : ne pt pas stre que lescarni.(28)
escarni : meurtrissure. liurat a la cremason dau solelh tant quals escarnis de la pluja e dau freg
(3)
escarni : drision. (28)
escarnida : offense. Nafrada, bercada, escarnida.(5)
escarnir (s) : dchirer. las bstias sescarnisson pas entrelas = les btes ne se dchirent pas
entrelles.(6)
escarnir : le mot vient de carn ; escarnir, cest enlever la chair de la peau pour pouvoir la tanner. MR
utilise le mot la plus part du temps au sens de meurtrir, blesser, offenser.
escarnir : meurtrir.escarnigut lo can que recuolava per sauts = il frappa, meurtrit le chien qui
reculait(1) ; lo caval quescarnigut a cps de talon (1). ; lestrange demni vestit dun nom sol,
que sol bastava a espaventar lo mond e a lescarnir, la Psta (10) ; Los ivrns los escarnissin per i
bailar la fra e lendurena dau sordat.(5)
escarnir : blesser, offenser. la luna es masca e cal crentar de lescarnir. Jalosa de tot bonur trp lunt
dau gl de son miralh.(3)
escarnir : effaroucher : Per te pas escarnir (34)
escarnir : martyriser, torturer. lo borrel lescarnigut tot lo demai de la nuch (4)
escarnir : mpriser, insulter. Pars qua cargat lo mot rgionalisme de tot lo verin possible per melhor
escarnir e remandar a la mediocritat, tot ques pas el.(5)
escarnir : meurtrir, blesser moralement, dsobliger. aquel estafads sembla pas laver escarnida.(2)
escarnir : offenser, blesser, railler ; Avi pas lo drech descarnir aquela arma linda (2) ; Te pde tot
dire sens tescarnir (31). ; Te vle pas escarnir (34).
escarnit : meurtri. Escarnidas per lo tussir que las avi desmargadas(3)
escarrabilhar (s) : revenir la vie, se dgourdir. E lo pble tot dels cortesans sescarrabilht. (7)
escarrabilhat, -ada : fringant, veill, dgourdi. e de polidas femnas escarabilhadas que risin amb
los mes. (35)(Synge, Balarin I).
escarraunhar : gratigner. (2)
escarrir (esquerrir) : difficile, abrupt. rem en passa de desfaire de tufras dins son flc de camp dau
diable, freg, escarrir e peirs (35)(Synge, Balarin II).
escasuda : russite. atrobava a son escasuda un rire-gost de fanga.(2)
escata : caille. sa natura de peis, sas escatas (34) ; es pas lescata que fai la srp (34) ; Las
escatas dau ventre de la srp. (7)
escaucl : dchaussement de la vigne, fosses creuses autour du cep pour le fumer. me devi un
cinquantenat de jornadas descaucls, un vintenat de podas, tres setmanas de dessagatatge(19)
escaufstre : moi ml de crainte. Per lo pagaire de la renda acomenct un temps de lagui, danci,
descaufestre.(6)
escauma : caille. Teuna paret de la vida, prima escauma de la pl, paura aisina ont la sang dorms
coma en son castl.(28)
escaume : caille. sembla un ton, vestit descaumes que trelusisson au solelh. (34)
esclairl : lacune. I a pas pus res quun picht manca : un esclairl(26)
esclapaire : refendeur. MR lutilise pour : sculpteur (escalpraire). Avii finit per me dire que
lesclapaire avi trespassat lo mde acostumat dau cavalir dominator, o de leri morissent entre los
braces de la patria, e quavi volgut mostrar, sens o dire, que que daissa listria es pas res entre que
la faula viu totjorn, e, Fens o Unicrn, senaua totjorn a la fin sus lo cendre de las glrias avalidas.
(13)
esclata : flure. Una nafrada veni de si dubrir. Una esclata.(11)
esclata : gercure, crevasse. aua un p, paupeja sas esclatas. (35) (Synge, Balarin I).)
esclata : gerure. e pren pas desclatas a la man(31)
esclata (esclat) : clat. dau maucr emmargat dins sa carn e dins son ime, coma esclatas dacir
delembradas (13)
esclavige : salsepareille. lesclavige a pas son parir per despurar la sang.(2)
esclet (escret): pur, sans mlange. lo camin esclet, escondut e estrech(2). malor tota escleta. (2)
esclussi : clipse. (5) ; . aprs un esclussi de sm e doblit (28)
50

escobatge : balayage. (3)


escobilhaire : boueur. (3)
escobilhas : ordures. (2)
escire : cuire. E mai i esci encara(3). ; emai que massequsse un pauc de trp la pl, quara
mesci (34)
escla : Es a lescla quaprengut a se despartir dau mond. Aqus pas qua lescla quaprengut a lo
veire coma causa diferenta del e el dau mond (4)
escomenjar (esconjurar) : exorciser, conjurer. E bracejava coma per bailar un pauc desps au voide de
son dire, e benlu per escomenjar davana aquel estrange ambient (13)
escomenge : blasphme, imprcation. (1)
escomesa : dfi. Lescomesa, qura son biais dstre, au mens quand ra pas au sieu, e lunt de tot
agach, semblava que lagsse delembrada a lostau. (13)
escometre : dfier, mettre en gage. degs dels Mstres dau veire a pas jamai escoms son arma per
sabe pas quant bonur terrenal.(13)
escondilha : cachette, mystre. espandi blau e secretas escondilhas de la nuch.(4)
escopeta : escoupette, arme feu. (30)
escpi : crachat. los escpis en forma destlas dau fuc enemic.(13)
escopinha : salive. lescritura, santa escopinha duna iranha esconduda quauri per nom
limaginari(4)
escrna : affront. Dans e dans dumilitat e descrnas recebudas en silenci lo retenin au mai fosc de
sa rbia. (1)
escrpi : cormoran (crb-marin). (6)
escrpi : scorpion. escrpi enceuclat per la brasa(4)
escorpiu : scorpion. (5)
escorreguda : course, parcours. Estrange cs qua tant servit, e que persegus son escorreguda amb
lanar pausat e sobeiran de la luna.(10)
escossura : Lescossura ques un talh fach a laurelha de la feruna, das buus.(6) (entaille).
escotir (s) : mener sa vie, crotre. los aucls sescotissin dins son escur. (2)
escrach : crachat. I basta pas de lescanar : i lo cal encara curbir descrachs.(4)
escrancar : craser, accabler. las talhadas de vels fosc, escrancadas de silenci jos lo cendre dau
cl.(2) ; dtruire : Mas toqut a la politica. E la politica l'escranqut (42)(Hommage Barthes)
escrancar (s) : seffondrer, se dmolir. Un jovent silents, un me trp de lnga mut, lo mau los sagata,
los rosega. Se lo daissatz anar, un jorn sescrancar. O dins la fugida ; ques adej fra, mas que se
pt contner. O dins lo baujum.(13)
escrancat : dlabr, effondr. (2)
escret : sans tache, pur. quand dau passar tornava, flors escretas / lo tropl blanc dels smis
benastrucs (16). lo vin escret (le vin pur) (34)
escret : secret. mos fruchs de vida, los culhir, los reaupr, los aprefondir dins lescur mai escret de
sa carn (28)
escrich : Lescrich es, mai que la paraula, lo mond dau mistri e dau secret. un pauc de libre usatge
bailava a lescrich una brilhana, un rebat, e de ressons que satrban pas jamai dins la paraula a ras de
boca. Laigardent a costat dau vin (4) ; Se passa a lacte. Que senchauta ben de tot escrich. E lo
quescriu pas ses pas jamai socitat dels problmas de lescrich, e de sas leis.(13)
escriure : cal pas crentar de sespandir. Per se melhor delembrar dins lescrich. E daissar la paraula
a lautre, quen nstre dedins se rescond. Lo de la memria granda.(5)
escriure : Escriure, aqus pas desgaunhar lo mond, mas lo refaire, linventar, dins lr de la libertat,
los flcs de vertat estent pas que la lenha daquel grand fuc. Una lenha que se mors en cendre.(5)
escriure : Lescriure, per lo ques sol, es coma una posaraca quarrsta pas de tirar laiga dau pensar e
de ne sonar dautra, de las fonsors ont samaga.(10)
esculh (esculh) : cueil, rcif. (35) (Dante).
escumadoira : cumoire. aquela saca de pl mai traucada quescumadoira (24)
escumenjat : excommuni, maudit. (2)
escurassar : laguer, monder. Lo pin grand sen vai per brancassas. Caldri lescurassar.(30)

51

escuresina : obscurit. Emai los mistris, plan sovent escurs per las armas simplas, quran aqu per
trevar de sos rebats descuresina los pensars e los smis dau mond.(43)(Sus lime religis)
escurina : obscurit. (1)
escutlar (pron. escullar) : dverser, verser (on dit : escutlar la sopa), exposer. los mots, los fasi
virolejar st cps sus sa lenga davant de los escutlar(12) ; Un seguit que nos escutlari sa sentncia
(13)
esgarramachar : carter les jambes violemment. e de me faire dels dets tant de crcs per tarrapar, te
crocar, te reversar, tespandir, tesgarramachar, te durbir, temmargar, tescotelar, tempalaficar(23)
esgaudir (s) : se rjouir, sbaudir. e que tornsse cantar e sesgaudir. (39)
esglai : pouvante. per quau sap trespassar lesglai daquel image (2)
esglari : terreur, pouvante. (3) ; Que los encants totes, que los esglaris de la nuch escalen ensems amb
ela. (28)
esglariat : pouvant. (5)
esglariat : hagard. dmes espelhats, esglariats e sagnoses (3)
esglasiat, -ada : effar, -e. (35)(Synge, Balarin III).
esgraufinhar : gratigner. E la matria, aqu es rufe, dur, gru, pesuc, e refastinhs, pro sovent. E
segus pas totjorn, e mai sen manca, las alas dangl de la desirana, qula vla de pertot, e tant naut
que ges de rca aguda, ges despinha, ges darronze, i venon pas esgraufinhar la pl.(13)
eslhau (ulhau) : clair. Quicm dins son ime li fai qu'auri degut fugir o picar coma l'eslhau (2)
esmaut : mail. lesmaut viu clavelat dagachs.(35)(Temple)
esmerilh : meri. Freta son vent la figuira / a lesmerilh de sa rama (35) (Lorca, Romancero).
esmenda : amende honorable. avi cr e volontat de faire esmenda dela (39)
esmu : moi, motion. (3) ; E venon antau, coma laiga a las bocas de la fnt, aqueles Pomas sens
posia coma los batejt, dun biais trufarl, qua lelegncia de lhumour. E que basta de los relegir
per plan, tornamai, reviure lesmu, sempre viu, de la descobrta.(42)(Hommage Camproux).
espacejar (s) : se promener. ra un jove de vint ans que sespacejava(6)
espacejar : promener. de vilatge en vilatge espacejan una vida que recrda Sant Francs. (1)
espada : pe. dunes amb aquela espada trelusenta que manqut embornhar los ulhs (13)
espalmat : lagu ; (fig) : estropi. (1)
espampl : pampres. (35) (Lorca)
esparcet : sainfoin. (1) Mas fedas ran tant capudas quanavan dins la civada dun, dins lesparcet de
lautre (35)(Synge, Ombra de la comba).
espardilha : espadrille. (2)
esprgol (pron. espargou) : asperge. (2)
espargon (criture fautive, esprgol se prononce espargou accentu sur le a, et non pas sur le ou), il faut
crire esprgol : asperge. Camarga, parads amenaat de tota man per lespandi que recueula davant la
vinha e lo ris e los espargons.(6)
esparnhar : viter : e tesparnha de passar la vida sens nen saupre lo gost (34)
esparpalhar : parpiller. esparpalhats als quatre vents (44)(Cinquantenaire de lI.E.O.)
esparsir (s) : se rpandre, spandre. lo mau que pui sesparss e corrs coma encendi dagost.(10)
espartelha : espadrille. (1)
esparvin : parvin, tumeur du jarret des nes ou chevaux. e ara, se vai revirar au mieu contra, e me
parlar asprament coma una vilha a lase quauri los esparvins e que butari davant ela per escalar lo
srre. (35)(Synge, Balarin II).
espatarrat : couch, tal. De cans espatarrats a lombra(11)
espatlar (s) : se dmettre lpaule, se rompre le cou ; una que resquilht e manqut sespatlar (2) ;
crentava de sembroncar e de sespatlar suls rcs.(13)
espaurugal : pouvantail. vejre a la cima voida dun bl cereirir, un espaurugal(4)
espava : pave. Sii aquel me, de segur. Lespava e la rona de tres cps vint ans (35)(Synge, Balarin
III).
espavent : pouvante. cara clausa / dels nstres antics espavents.(35)(Temple).
espeirigar : pierrer. espeiregat de quintals de rocalha. (7)
espelhar : corcher. A Marsis i costt dstre espelhat tot viu.(5)

52

espelhandrat : en haillons, dpenaill. sa magra lauseta de companha, tapada coma podi de gonlas
espelhandradas (13).
espelhat : lim. un vilh taps espelhat (1) ; pauressas espelhadas dau non-res = pauvresses
loqueteuses du nant. (37)
espelucar : plucher ; (fig.) explorer, dtailler. Tot mra set, mistri a espelucar, causa a conisser,
frucha a arrapar, carn a agantar, nuch a nistar. (13)
espeluga : grotte, abri sous roche, caverne (1). posada a las baumas secretas daquel dedins ques
nstra espeluga dAli Baba.(5) ; Ni avi un quavi la tissa de faire tindar las crdas grvas de sa
mandolina. Tocava pas las claras que quand avi de besonh de retrapar pui, amb mai encara de
delcias, lo ton despeluga de las grvas.(13)
espepilhar ( esparpalhar ) : parpiller. los crstis, davant de los espepilhar per la becada, los cal
anar querre.(3)
espepissaire : coupeur de cheveux en quatre. (1)
espepissar : dtailler minutieusement. Ques lo contengut de tot que te vene, de trp long, espepissar.
(13)
espr : Pro per me tornar, violeta dins lagre de la nu, aquel grelh de la vida ques lespr.(10)
espra (l) : afft ; attente. Lespra es, eternament, una soletat pensativa (1) ; E que mai dins lamor,
lespra es mai doa quuna presncia, plan sovent. (18)
esperdigalhar (s) : spanouir, se rpandre en criant. E tota la gaug dau mond sesperdigalhava dins lo
matin.(10) ; avi vist los aucls sesperdigalhar dins los aubres. (2) ; Ni avi un quavi la tissa de
faire tindar las crdas grvas de sa mandolina. qura pron estrange quand cadun sap quaquel
esplech de musica sesperdigalha puslu dins los aguts bombissents e danaires que dins la
meditacion.(13)
esperdigalhar (s) : sengaillardir. E los mes sesperdigalhan. An lu fach de delembrar que li
empacha lo bonur.(10)
esperdigalhat : moustill. Alleluia pel perdigalh / que vos ten desperdigalhat !(17) ; Solament i avi
quicm que, de fons, men sabii mau. ra de jogar la filha. Per la convrsa amorosa, daqu rai,
mauri puslu esperdigalhat.(13)
esperiment (experiment) : exprience (due lge). (22). las fruchas doas e amaras dau sieu
esperiment.(4)
esperlongar (s) : se prolonger. (1)
esprras : convulsions de lagonie. las alquimias sens quau seriam lu sus lo brd dau camin a faire
nstras esprras.(10)
espsses (los) : les fourrs. E de davaladas per semmargar entremitan das espsses trevats escurament
per la mandra, lo rabs, lo singlar.(4)
espetorida : ptarade. (30)
espia : espion. (4) lo pble amarguejant de sos pavons das cent ulhs, coma tan despias. (34)
espic : lavande aspic. (1)
espigalhar : glaner. (35) (Dante).
espinchon (faire) : faire le guet, reluquer. (3)
espinchon (faire) : se cacher et surgir brusquement comme quand on joue faire peur un enfant. Per
faire espinchon, coma aiman los drlles (13) ; E sos ulhs de claror que, dins aquel anar, fasin
espinchon e me tornavan risolejar dins lo lusent de lultima lagrema. (13)
espinchonar : montrer le nez. una rsa blanca, al revrs, a tocar lo mocador de seda blanca
quespinchonava dins la mda daquel temps.(13)
espinchons : lo jc despinchons = le jeu de cache-cache. (18)
espingla : pingle. (1)
esplech : outil. caissas plenas desplechs espotits o rots(4)
espola : navette pour tisser. Veja las tristas quan quitat lagulha, / lespola e la filosa, a se far
devinhairas (35) (Dante).
espolsar : battre, mettre une racle, triller. e crestz quuna candla i levar la tissa de
mespolsar ?(23)
espolsar : secouer. (3)

53

espompilhar (s) : se faire valoir, se gonfler dimportance. Los joves dau vilatge acomencron a levar lo
nas e a sespompilhar. A faire son gal. (8)
espompir (s) : spanouir, se dilater. soleta, se ten drecha e sespels, e sespomps. (7). E la pira
sespomps dins son agach. (7)
espompir (s) : se gonfler, se glorifier. re un pauc trace per me menar a mespompir. (4)
espompir (s) : staler. La fiira de novembre sespompissi jot la davalada lenta e de lnga de las
fulhas de platanas e de la plja. (13)
espompir (s) : se prlasser, prendre ses aises. e sempre de la flor linda se conflar lo fruch poirit ont
sespomps lo verme. (28)
espompit : panoui. Lo mendre cp es la fin de la rsa trp espompida. (35)(Khayyam).
esporcar : salir. un sagataire de bn ostau. Daqueles quan lo gaubi de se pas esporcar las mans.(5)
esporcat : sali, souill. sul lenu esporcat de graissa o de sanguinada.(10) ; Me recordar dun
trepador, de sas lausas, de sas decas, de sas macaduras. Emai siaguesse esporcat. (43)(Lo trepador)
esportin : cabas de sparterie pour craser les olives. (35) (Lorca, Planh per Meijas)
esposador : puisette. Mon fielat es un esposador de pescaire.(5)
espotir : craser. sespotigut la clsca, perdt tot ime e, dins los tres jorns, morigut.(5)
esprssi (a bl) : tout exprs. un trauc cavat a bl esprssi.(1)
esquieu : abrupt, escarp. Camin esquieu = chemin abrupt. (34) Per las carriras esquivas / montan las
capas sinistras (35)(Lorca, Romancero).
esquieu (esquiu) : farouche, sauvage. intristesit de desquieu que rescondi lafaire.(5) ; A ma
drecha anava, enveirenta, son ombra esquiva.(13)
esquieu (esquiu) : intime. es tant esquieu que ne ven un secret (34).
esquieu : scabreux : Cal una Lei per anar dins lescur. Una lutz per forviar lo mond esquieu e canhotet
(une lumire pour viter le monde scabreux et bossel. Trad. MR). Plen darronzes e de srps. (34)
esquieu : pineux. Ni mai, per los autres, de pas dever respondre a de questionaments esquieus, quand
son pas verinoses.(13)
esquieu : difficile, tortueux. Tant de smis alentorn duna idia e de las sentidas que, de long de son
camin esquieu, i bolegavan dins lime.(13)
esquilon : grelot. (1)
esquinar : dchirer, rompre. cada passa sul tresps lesquinava per mai duna setmana.(11)
esquintat : extnu, dmoli, fatigu, harass. Tornron esquintats daquela crca de tot un lng jorn.(8) ;
Aquela causa de paura lenha esquintada (7) ; Mas sii esquintat de caminar.(35)(Synge, Balarin I).
esquirl : cureuil. E lesquirl daqu dalai, que lencantava de sas cambirlas.(4)
esquiu : abrupt, escarp. Sas parets esquivas la barran a tota autra vida que la sieuna.(6)
esquiu : dangereux, prilleux. Fai que passt urosament las passas mai esquivas.(5)
essugar (eissugar) : essuyer. sessuga las mans au davantal (35)(Synge, Balarin II).
estabosit : hbt, stupfait.(6)
estadant (estajant) : habitant. dels ostaus grands veuses de tots estadants. (18)
estads : flegmatique, calme. Un plen escalir denquistaires, estadisses, rasats de fresc e la pipa au
bec.(26)
estafads : altercation, bagarre, bataille. Aprs aquel estafads, lo vspre nos semblt una mar de patz e
de ben stre (10) ; aquel estafads sembla pas laver escarnida (2) ; E quand se rescontrrem
tornamai, me parlt pas jamai daquel estafads que lo recrd me nescosi coma una mena de
repentitge. (13)
estafads : brouhaha. lo grand estafads samaist. (2)
estafads : gchis, scandale. a te trp mesclar daquel estafads i vas daissar de plumas. Quand se
nifla un estafads, la vida sarrsta(3)
estafads : cohue, tumulte. Amic, fagues ges de plan per deman. Sabes pas solament se podrs acabar la
frasa que vs acomenar. Deman serem benlu plan lunt daquel estafads, e dej parirs a los que sen
anron i a st mila ans.(35)(Khayyam)
estafir : estafier, garde arm, garde du corps ; spadassin ; milicien ; sbire. un escach destafirs,
cargat darmas, ponhals, espadas(29) ; De la mar, quand agachave la trra, i podii endevinhar los
estafirs que me gueitavan. (34) ; aquela semblana que fasi somiar dAl Capone e de sos estafirs (13).
estamar : rtamer, bcler. tot aqu fogut estamat en un virar dulh. (2)
54

estamina : tamine, passoire, filtre. la mocion finala, afustada penecosament, passada a lestamina
dau pes de cada mot (13)
estamina : oriflamme, bannire, tendard ; afustar laurelha a tota paraula que debanari sas
estaminas per carriira(3) ; Amb sos drapus e sas estaminas.(13)
estampa : empreinte. Ont se vei antau venir e sescolar tant de caras, tant de miralhs, per lanci, lo
gaug, lamor, lo baujum, labestiment, lo desesper, caras portant son estampa (13)
estampa : mauvais sujet, phnomne, type bizarre. Man parlat daquela estampa. (35) (Synge, Balarin
I) ; Mes vejaire que sitz una estampa, Christy Mahon, lo mai estampa de totes los passants quai vist
passar fins quau jorn de ui (35)(Synge, Balarin II).
estampat : imprim. un estampat de quatre paginas.(4)
estampl : affiche. un estampl de cinem amb limage de Miqula Morgan.(5)
estampl : panneau. los pintrron penjats per un p sus un estampl que passejron per la vila.(6)
estampl : vacarme, scandale. tot alestir per faire gisclar un estampl. (1)
estampu (faire son) : piquer une colre, faire sa crise, faire du scandale. (8)
estampu : affiche. E lme ra aqu, au mitan daquel clar, davalat tot drech dun estampu de cinem
american(13)
estampu : scandale. Siagut un estampu terrible.(4) ; Estimre melhor de me calar. Que laurii
poscut nafrar per trp dimportncia bailada a aquel estampu capbords.(13)
estampu : bagarre. Dirai quun me estrange es una meravelha amb son dire poders ; mas a veire
ques un estampeu de reire-cort e un cp de fotjadoira, ai aprs que i a tot un avenc entre una istria de
cocarro e un crime afrs. (35)(Synge, Balarin III).
estana : situation, position. Estana tragica e mai que mai nevrosanta.(12)
estanci : tage. (8)
estanciur (estancilhaire) : MR traduit par : faiseur. daquel estanciur ! Coma la sachut
embelinar !(33)
estanciur (estancilhaire) : filou, faiseur de dupes, imposteur. (5) ; ...Lestanciur, lo jorn de davant la
batalha, i prengut un mau de ventre que semblava i dure mai que mai... (13)
estanciur : faiseur de dupes. Rabels, quaimava pas gaire aquel estanciur (Nostradamus), lavi nomat,
per escais, Mstra dans .(10)
estanhl : petit tang, mare. flor destanhl montada de la fanga escura.(4)
estar : rester, demeurer. una minuta ont esta sens ges de movement (2) ; de la vida de la trra e das
mes, estava res (2) ; Non jamai estari plus tot drech, los ps dins lrba. (36)
estaudl : trteau, estrade. (1)
estavanir : svanouir. un fremin nu quagt lu fach de la negar a ras destavanir.(3)
estc : adresse, habilet. Vos que sabtz, me vle fisar a vstre estc.(33)
estc : art, truc, astuce. Dison quavtz lestc dendevinhar davana que se deu passar(4).
agron lestc de se dire tot (12)
estc (istinct) : utilis par MR au sens dinstinct, probablement de faon errone, la place de istinct ou
estinct, la prononciation voisine. los pas deslargar per lo mond davant quamb son jove estc,
siagusson alestits a nacarar la ventura azardosa.(11) tenem un pauc de la sauvatgina aquel estec
que nos mena e nos desmena. (34)
estelina : ciel toil. la soletat jot lestelina(4)
estencils (ustensilhas) : ustensiles de cuisine. los estencils de cosina.(13)
estendilhat : expos, tal. latiralhir tot, estendilhat daqu dalai sus mbles e banquetas.(10) ; e de
quauri poscut, e mai i auri pas mancat, venir elixir velens dins larma, ne faire, au bl contrari, lo
signe, de lnga afortit e estandilhat, de son sang e de son plaser.(13)
estequir (s) : se rtrcir, satrophier. Sestequs de trp prene (5). lestomac sestequs de pas
manjar(29). Las vilhas an lime que sestequs a bles paucs, e finisson que veson pas que lo biais
menut de las causas.(3)
estequit : tique, chtif.
esteriganha : toile daraigne. (3)
esterlucant : blouissant, aveuglant. largela blanca ra esterlucanta de rebats e fendasclada (1) ;
los ostaus esterlucants de cal blanca(5) ; los paires dau desrt qui venin esbeure las fadaris,
las mascaris esterlucantas dau desrt.(13)
55

esterlucat : bloui. ulhs esterlucats de smi.(1)


esterlucat : cervel. (13)
esterlucat : berlu. MR luse pour traduire : scandalis, dans la traduction du Balarin dau Monde
occidental de Synge, acte I. Plus loin, il traduit ainsi pour : qui nen revient pas. Plus loin encore, pour
effar.
esterlugar : (voir : esterlucar).
esternugar : ternuer. en se despertant per tussir o per esternugar dins lo silenci de la
nuch.(35)(Synge, Balarin I).
estva : poigne de la charrue. (10) Mas un quicm, dins ieu, me desmenava e teni de sarrada lestva.
(13)
estibar : tirer. Tot lo pes de son cs tibat estiba una crda que se vei pas.(6)
estigana : but, fin, dessein, intention. Dins aquela estigana, mandt una ambassada (6). ; dins
lestigana duna nauta fidelitat a lesperit populari qua pas jamai significat mediocritat (5). ;
desvelar fins qua las estiganas das crs.(4)
estirar : repasser du linge. (2)
estiralhar (s) : stirer. Quand la carn despolhada se recrda de la bstia, aquela quau fons de cadun,
aprivadada, encadenada, remandada au silenci de loblit, acomena a sestiralhar, a badalhar davant
danar e de venir sus sos ps de vels, pantra negra, amb son raufl do e lulhau verdet de sos ulhs
de filha.(13)
estirassar (s) : se tirer par les vtements, sentraner. (2)
estofat de biu : tuve de taureau. (6)
estomagat : impressionn. (35)(Synge, Balarin I).
estornl : tourneau. (1)
estorrar : essorer. pota () / coratge / lava, braa, refresca, estorra, / bacela jos lunas e solelhs / los
milions de mots de lutz / e crba / paure animal de Dieu.(35)(Temple).
estorrolhar (s) : staler au soleil ou devant le feu. (11)
stra : fentre. (1)
estraa : origine, race. Sa perfeccion ra marca de son estraa.(5) ; aqueles tanben son de lestraa de
Jason. (28)
estraar : dchirer. las pelhas de luxe, saqu se pt comprner, vle dire los vestits pas de trp
estraats.(13)
estraar : gaspiller, gcher. la monina drecha questraa sos bens e de sos poders fai tant de vicis
(28).
estraatge : gaspillage. (2)
estracha (estraa) : origine, race. Estrangira de fons de ton reiaume per lo vielhonge tan coma per ton
estracha(28)
estrafaciat : grimaant, dfigur, rendu difforme. Avi res destrafaciat nimai dasirs.(3)
estralh : trace, vestige. sol estralh de sgles esvanits dun cp(4) ; estralh delembrat de quauca
raa desconoguda.(6)
estralhat : gar. Agulhatge estralhat / calhat per lo rovilh.(35)(Temple).
estrambrd : enthousiasme. (1)
estrangir : Tot me es un estrangir. Lo mond que vivem es pas quuna messorga granda. La messorga.
(7) ; Estrangirs ! o siam per la trra tota. Es que ne siam lencausa se pertot fan de nautres
destrangirs ; se siam lo jovent en c dels vilhs, los vius entre los mrts, la fra au mitan dau flaquitge
e de lanequeliment. (28) ; Lo deves saupre, aqu es lostau dels estrangirs, sens fuc ni luc, sens fe ni
lei. Daqueles quan fugit son pas, son rei, son pble ; los quassecuts lo revenge desmaissat de
lasirana, e las chinaredas acarnassidas dau malur. (28)
estrangolir (s) : strangler. la Dna, a lautre bot, cridava secors e mancava sestrangolir
dindignacion (13)
estrangolifaire : trangleur. de mans destrangolifaires(4)
estransiar : mettre en transes. MR traduit par : bouleverser. e que passa coma lo vent davant
questaca, enlucerna, estransia nstre esperit.(6)
estransiat : MR traduit : boulevers dinquitude.(6)
estransinar : angoisser. una languison que mestransina.(3)
56

estrava : trave (bateau).(35)(Temple).


estraviat (extraviat) : cart, exclu. dmes tenguts estraviats de la vida comuna(13)
estrem (extrem) : extrmit. una mena de fbre que sespandigut dins lestrem de las carns. (7)
estremar : mettre en sret, enfermer, cacher. Davant de manar estremar dins lo sm.(10)
estremar : ranger, mettre labri. (2) Lo Monge estrema de fielats dins un canton, jos la banqueta de la
barca (34)
estrementida : crainte, terreur. Voldrii un jorn notar, sens ges de lagui de tot que se fai alentorn,
lessencial de mas paurs, de mos fantasmas, de mas estrementidas, amb aquel linde agach dau moment e
tota la posia que ne raja de pertot. Musica.(Note)
estrementir (s) : smouvoir, frmir. Frair Beneset ra ben, au mond, lo sol que podi endevenir, sens
sestrementir, que laguiava tant Frair Sauvstr (2) ; aquela quavant tu avi pas dubrt sas cuissas
quau fust dels aubres ont escalava, e que sestrementissi de sentir dins son ventre lo montar de la saba
e lescur tremolar de la trra. (28)
estrementir (s) : trembler de crainte, terroriser. la soldatesca, per que melhor sestrementisse
lenemic, ser vestida de roge. (6)
estrementir : faire frissonner. se levt una rispa que nos estrementigut.(2)
estrementit : branl, secou, saisi. Basta di dintrar per nstre coma estrementit, dun fremin. (7)
estrieu : trier. Los estrieus barrats per davant, per la traversa de lesps.(6)
estrigossar (s) : stirer. sembla que sestrigossan las parets enveirentas mas aclapantas duna
carcr.(10)
estrip (un) : une dchirure, un accroc. (1)
estripar (estrifar) : dchirer. sa crida mestripa lausidor. (34) Aquela rbia de sestripar a tot
arronze que passa entre que delembras de bn o de bl que te ven a las mans (34)
estubat : fum (poisson). (6)
esvalir (s) : disparatre. (2) ; dels carrairons de la montanha ont s'es esvalit lo pas dau carbonir
(42)(Hommage Pons)
esvalir : submerger. aquela posia poderosa esvalissi mon cr.(1)
esvalit : dtruit, ananti, effac. E ara lo temps, de sa man seca, i avi apegat una autra cara que voli
pas sensovenir de la primira que per melhor ne mostrar lavaliment, lo degalhat, lime esvalit, la
despartida en camin.(13)
esvanir : dissiper, faire disparatre. Quora sonje au savi qure, me sembla laiga que ten la forma dau
vasi e lo fum quesvans lo vent.(35)(Khayyam).
esvanit : vanoui. (1)
esvari : MR traduit : trouble social. Lo sgle XVII es marcat per dos esvaris grands en Avinhon. Lo
garguilh das Galeans e das Baroncellis(6)
esvartar : dtourner, carter. MR traduit aussi : effacer. Un mond nu que lo macava, lesvartava e lo
negava de nonrs.(11) ; Sola, la gruma de la mar vendri tocar de sa nu la claror endaurada dau p
divenc. E nesvartar la marca dins la sabla.(11) ; la nuch, baume amar e suau quesvarta tota
messorga e nos daissa nus davant la realitat nusa.(2) ; una espada de fuc per esvartar lo mau e sos
pantais(3) ; Aquela paraula esvartava tot lo demai. Coma un solelh que vos embrnha de son fuc.
(13)
esvartar (s) : scarter. En aquela comba espessa / D'onte s'esvarta lo srre (35)(Santillana).
esvartar : viter. Se pt pas esvartar.(24)
etrne : ternit. Que letrne es la paraula-clau de lamor. E lamor o prsta a la desirana de tot lo
temps que desirana demra. (13)
eternitat : Que tota vida samerita leternitat. E que la sola que podm ensajar di porgir eternitat
entenduda coma un pauc mai quuna vida dme es aquela de lescrich.(4) ; Aquel gost de sang e de
mrt que baila tant de prtz a las amors dels mes. Leternitat que voli desfugir la Melusina quand se
volgut venir la nvia dun mortal. I ganhar una arma, au prtz de la mrt.(13)
ura (subst. fm) (forme languedocienne) : lierre (5). Granada ra una luna / negada entre las uras
(35)(Lorca, Tamarit). ; Lrt de Parads, ont, dins la rama das uras, siulava, enveirenta, la srp, a ras
de front, entre abelhas e vspas vonvonejant. (13)
eurre (subst. masc.) : lierre. (1)
evri : ivoire. una cana dau ponhat devri fin e escalprada (13)
57

exilh : Qual es qua pas agut, al bel paese, la, dove lc suona, quand seri pas quun jorn solet, la
sentida de lexilh ? E mai terriblament mai aguda, quand aquel exilh se passa au sieu, sus son agre, entre
los mes de son sang e de son pas. (Casa di Dante) (7)

F
fabrica (conselh de) : conseil civil de gestion dune glise. (2)
fachinir : magicien. (29)
fadat : fada, fou (folie douce). (3)
fadli : fou (folie douce). (4)
fafach : jabot. las tortoras, quand se coflan lo fafach(3)
fafaroge : rouge-gorge. (13)
fafat (fafach) : jabot. (1)
faidit : seigneurs occitans chasss et bannis aprs la Croisade contre les Albigeois ; exil en gnral. Fai
que la descubrta daquela mena estranja de faidits (aqu es el, tot primir quavi dich lo mot, tant
prche del, e mai se de sgles lo despartissin de son ime) i avi amestrejat tot lime.(13) ; la vida
resconduda de faidits que siagut la dels Reformats.(13)
faire miejorn : faire la sieste. (1)
faire pinchon : apparatre et disparatre trs vite. un tune lum caminava, fasent pinchon entre las
pilas.(2)
faire (se) : saccorder, sentendre, se lier damiti. la vida dessepara los stres mai fachs per se faire
entre eles.(13)
faire tirar : aller de lavant. (10)
faissir : portefaix, docker. faissir dau port de Marsilha.(6)
falgairla : fougre. Espandidas jos lo solelh fins qua la falgairla escura que ne bordeja los
camps(23)
falibustir : imposteur, flibustier. (31)
falord : tourdi ; i cal somiar, e passar pas davant coma de falords.(2)
falord : un peu fou ; syn. : fadli, caluc, nci, mato, asclat, embalausit, fadat, cantaluna, baug, timbol.
(4)
falquejada (falquetada) : foudroiement. Siagut coma una falquejada, per un ulhau que latraverst de
cap en p. (36)
falquejar (falquetar) : fasciner (tuer la manire du faucon, falquet), foudroyer. aquelas formas
passadissas, que tant falquejan(11) ; per falquejar tota formiga que i vendr espiar. (18) ; Anavan
lunt, davant eles, ont, saique, un imatge terrible la falquejava. (13)
falquejat : envot, fascin. a lausidor falquejat de nstre amic (12)
falquetar : tuer la manire des faucons, foudroyer. sa ventura umana, lu trencada en son plen,
falquetada.(6)
fanabregon : micocoulier. las brancas lisas e nudas das grands fanabregons despolhats.(13) ; Les
jeunes arbres des micocouliers fournissent les longs manches lgrement flexibles des battoirs au jeu de
balle au tambourin.
fangs : bourbier. lo fangs sempre chaupilhat.(3)
fangassier (fanguir) : bourbier, sables mouvants. duna man coma de lautra dun estrech carrairon,
tespran los fangassirs de la cara tan suava.(6) ; aqueles fangassirs de Camarga que te digerisson
un brau o un me coma una soca de morven (4) ; la dels peluts dins sos fangassirs e sas escuras
batstas (13)
fangassier : rle deau (oiseau de Camargue). (6)
fantasieirs : fantaisiste, bizarre, changeant. la luna, tan ligada a la carn de la femna, tan misteriosa
coma ela, tan fantasieirosa.(10)
fantauma (la) : fantme. (4)
fantaumejar : phantasmer. Cinquanta ans, adej Fai una plega Cinquanta ans qua Tolosa, en un
picht amphi de lUniversitat, dins la carriera dau Taur, a que me sembla, davant un trentenat de
mond, sai pas fantaumejat, siagut afortida la naissena de lInstitut dEstudis
Occitans.(44)(Cinquantenaire de lI.E.O.)
58

far : phare. Tal es lo recrd esvalit per las rsas / ont lo far levat velha au desrt dau vent.(35)(Temple).
farfantar : halluciner. la filha farfanta un taure de jansemin. (35) (Lorca, Tamarit).
farfantla : apparition. (4)
farfantla : hallucination. (13) lubie : Vle pas parlar d'una centralisacion occitana en luc d'aquela que
nos aclapa encara, e qu'es pas que farfantela, quand se sap lo gost occitan dau carpinhatge e dau
campanilisme.(42)(Hommage Camproux)
farga : forge. (2)
farineta : bouillie de farine. a comptar de ui, te veirai cosinar ma farineta e me lavar las patatas, per
de que sii, dara en avant, campion dels combats totes. (35)(Synge, Balarin III).
fasan : faisan. coma se un mstre dostal me servissi lo fasan a la Duc de Morny (13)
fasti : dgot. (2) ; Aqu lo fasti ven puslu dels mes que de la natura. Tant de rasons de la vida sociala
son cargadas damarum quand es pas de vmi.(13)
fastigs : fastidieux, ennuyeux. E lisavan sens relambi, reddes jot sa cara unida e fastigosa, coma laiga
dun flume en fugida cap a la mar.(13)
fau : htre. (5)
faucilh : martinet (oiseau). entre que los faucilhs ngres a volada montavan dins lo cu amb de lngs
crits dalegria. (1) ; Lo faucilh es la nichola dau jorn. (18) ; Ges de paraula, ges de musica me pdon pas
rendre lo bonur coma aquelas passadas de faucilhs, dins lo bl davalar dau jorn, cap a la patz serena e
al benstre dun calabrun destiu. De vos sarrar lo cr. Tant coma la pena. Tant coma lo du. (13)
faus-fila ( una faufila) : filament, faufilure. un silenci aprefondit solament per lo faus-fila dun cant
de grilh.(3)
fautrna : aristoloche (plante haute qui envahit les vignes) (1)
favaraulet verd : haricot vert. (13)
favaraulet : haricot. (4)
favaron : haricot en grains. ra aqu, el, a lusir estranjament coma una prla malauta entre mitan duna
taulada de ceses, lentilhs o favarons.(13)
favaru : haricot. Anavm au pesquir en forma de grana de favaru.(13)
fe : quai pas la fe, mas quai lamor de tota fe que recampa los mes dins lesmoguda dstre
ensems.(5)
felen : petit-fils. (2)
felze (lo ou la) : la fougre. dins las combas tenebrosas tapadas de brugas e de felzes(3) ; Sens
parlar de la felze ombrosa, dau cendre tant ric.(13)
femers : fumier. (2)
femna dau secret : rebouteuse. (19)
fenassa : folle avoine. (6)
fenda : fente. Crestz pas que si una famosa meravelha de pensar que fai detz jorns que lo piste amb
aquela fenda au clsc ?(35)(Synge, Balarin II).
frme : los jaupars au frme = aboiements des chiens quand le sanglier est arrt et se dfend.(3)
fernir : frissonner, frmir. Quand passe, darrir lo cotl, lo pas de la pl, sii mai dun cp a mand de
fernir.(10)
feron : froce, furieux, sauvage. Eran desmenadas de plaser, duna gaug ferona.(3)
ferrada : La ferrada qura a lacomenana, simple marcatge de las bstias au ferre de gardian.(6)
ferramenta : la ferraille. E pui si fasi la tria, e demplegats rengavan en molons, en tres o quatre
estatges, cada mena de causas : los vestits aic, la ferramenta alai, los estencils de cosina, endacm
mai.(13)
ferrat : seau mtallique. (1)
ferratja : fourrage. laissa umorosa / e doa / coma ferratja de graus(35)(Temple).
ferre : trident de gardian. e lo ferre dau gardian ajuda tanben e lo manobrar.(6)
ferre : pige en fer. los ferres de sauvatgina, aic e alai esconduts, jot un pauc de polsa (13)
ferre-corb : fer courbe, outil de verrier. (13)
feruna : les btes sauvages. (6)
festuc : ftu. que nos pallva coma un festuc de palha e nos enrebala(10)
fu : fiel. se torna claure sus son fu.(5)

59

fielosa : quenouille. Sa paraula semblava se debanar duna fielosa e crrer entre sos dets coma aiga
viva(10)
figuira (una) : un figuier. Quuna figuira, la podtz derrabar dins la garriga e la tornar aplantar a
Pars dins lestrech duna cort. Urosa viur saique, mas adieu las figas ! (13)
fintar : feinter. E non finte e n'ai fintat / En bona fe. (35)(Santillana).
fiu : fil ; brin. Un fiu drba = un brin dherbe.
fiular : filer, tisser. Podtz fiular vstres encantaments, voses amorosas ! (35)(Khayyam).
fisica (torn de) : tour de prestidigitation. aquel guss a fach faire quincanla a lme de la carabassa
emai a lo que fasi sos torns de fisica (35)(Synge, Balarin III).
fisson : dard. sa lenga lsta coma lo fisson de la bstia, sos mots de verin.(1)
flabuta : flte. (29)
flacunha : faiblesse. Dins la flacunha ques la part de la femna (6)
flagir : flchir. De quantes planhums flagir encara las Manas ? (35) (Orfu as Infrns).
flaira : parfum. Dobris-te mon fraire, a totas las flairas, a totas las colors, a totas las
musicas.(35)(Khayyam).
flame : flambant. un flame cap-de-jovent.(1)
flandrinejada : flnerie. lo plaser de la flandrinejada dins lo movement de la gent(10)
flandrinejar : flner. entre que los espiave flandrinejar dins lo solelh caud (35) (Synge, Balarin I)
flandrins : MR traduit ainsi le mot flatteur ( ? ) (35)(Synge, Balarin).
flaquitge : faiblesse. (10) ; Lo canonge de Santa Ulalia que, reformat per flaquitge, podi pas versar per
una arma ont auri fach la gurra.(13)
flasco : bouteille, flacon. I mstra lo flasco e lo veire.(21)
flasquet de bira : canette de bire. (12)
flasquet : petit flacon. (10)
flatinga : caresse. a ta flatinga sabandona.(14) ; E dire que i avim bailat tot aquelas flatingas
(35)(Synge, Balarin III).
flauma : glaire. A nuch, lo vilh ses mes a tussir. Fau a la vilha : Escups ? Nani, fai pas que de
flauma. (40)
flc : morceau. coma un flc de vels.(1)
floquet : particule. Tot ques pas res per tant e tant dstres que sabon pas solament quan lo bonur
dstre, ni mai que son. E que nadan dins lo temps e lespandi coma tant de floquets menuts de fina polsa
dins lo bra espandit dun rai de lutz.(13)
flume : fleuve. Lanar dun flume es sol que pt bailar idia dau poder de la vida. La mrt, aqus
pas que sa gruma. (7)
focil major : radius. (10)
focil petit : cubitus. (10)
fogau : foyer, tre. un grand fogau ont crema un fuc de torba (35)(Synge, Balarin I).
folet : tourbillon de poussire. Passt tot son sgle coma un folet.(32)
folet : tourbillon de sable dans le vent. la musica fasi de revolums de claror, coma de folets, jcs de
vent dins la sabla, lestiu. (1)
folclre : folklore. Ne sabe que la sola paraula folklre i fai cridar las dents. E sai que qu'an rason se
se pensan a las carnavaladas que trp sovent se i amagan detrs. Mas, se lo mot es estat enrabalat dins
la fanga, aqu leva pas res a de vertadir que lo mot a volgut, primir, significar. Lo Folklre es
mejan de conoissena, de conoissena de se. Es, porgit a la man nstra, lo miralh lo mai linde ont nos
retrobar en retrobant de melhor que i avi dins lo pble d'aqueles que pensavan e somiavan dins
nstra lenga. Son smi, son pensar, sos images los mai ufanoses e los mai encarnats son demorats preses
au filat de las paraulas corduradas dins un rdre qu'ra l'rdre meteis de son biais de
pensar.(44)(Prface aux Contes de Blad).
fonha : bouderie. ne discutissin doradas amb de crits, de colras e de fonha.(2)
fnt : source ; Era coma aquel que sap una fnt sot la rca duna trra estrla. E quausa pas picar lo
rc de paur de lasclar e que la fnt se prde per sempre mai.(2)
fnt : source. En cadun dels mes es resconduda una fnt, ques sieuna, plan sieuna, e qua ges de
besonh danar posar en c dels autres, entre que laiga de cadun es la sola que li conven. E quaqueles
que pdon an lo dever de la bailar als autres. (7)
60

frabanda : extrieur. podiam cercar a las frabandas dels Palaisses lo luc(25)


forabandir : exclure. Dins la posia dun bestiari, lo tendrum forabands pas lironia, ni mai la
fantasi.(17)
foran : extrieur. las doas escalas foranas que ne davalavan se mesclavan sus un sol planu. (3)
foraviar (forviar) : viter. Foraviava tot lo rdol qura endavant de la bauma de la Sibila.(11)
forcat : charrue. An delembrat lo gost de frre / dau forcat(15)
forestir : tranger, extrieur. Los aubres, plantas e mai rbas, las flors, se podin retrapar entre elas,
lunt de lagach forestir dels mes e dels manits. (13)
forgar (furgar) : plonger dans, fouiller, fureter. sa man drecha i furga.(21)
frt e mrt : tout prix (5) ; De toutes mes forces : Lai volgut, frt e mrt, ieu, tanben (34) ; aqu
lescach que cali per sagromelar, frt e mrt, alentorn dau secret (13)
fortuna : chance. Sauvar una arma, o aumens i en bailar la fortuna (34)
forviar (se) : se dtourner (2) ; se fourvoyer, sgarer. E aqu es aqu que vegre coma mre poscut
forviar.(13)
forviar : viter. La sola causa de crentar e de forviar ra que los gendarmas vengusson pas nistar(3)
forviat : dtourn, dvi. Mas un mite cioma aquel de Meda, sufs que si tot escs forviat, rasclat de
son vestit danticalha (). Lo cr, lai, el tanben forviat de sa semblana greca (Prface de Medelha /
Mde)
fos (pron. fous) : source. bauma de smi e rebat de ta fos(16)
fotralitge : niaiserie. coma se ma quista i semblava bachocada e fotralitge.(13)
fotria : colre, rage. ai pas encara jamai atissat sa fotria. (22)
fotz (fos) : source. la fotz aturada(17)
fraisse : frne (arbre). (1)
francimand : franais. Escriure en francimand seri estat per el la prba quescrivi per dautres,
destrangirs, vle dire destrangirs a sa sentida, a son ime e quaurin res comprs a son biais de
pensar. E que laurin mespresat, desconegut. (4) ; Una malediccion, coma aquela, que sespandigut de
Sant Lovis a la Revolucion franchimanda de 1789.
frangilha : petite frange. (4)
frangosta : framboise. (3)
frapacion : naver una frapacion = en tre frapp.(6)
frauma : arroche pourpier (plante de Camargue). (6)
fregels : frileux. en son vielhonge fregels(10)
frejal : pierre froide, calcaire dur, silex. (11)
frejols : (voir fregels).
frelhar : frler ; flirter (8) ; Cranissii pas pus, au mens per lora, de me faire frelhar (13)
fremin : frisson. (1)
fressar : froisser. eissugut sas mans en fressant de romanins. (5)
freta : au jeu de balle au tambourin, nom de la muraille qui fermait un des grands cts du terrain, et dont
laction sur les balles faisait partie du Jeu, une certaine poque.
frict : ragot. de frict de feda.(5)
frigola : thym. (1)
fringaire : galant, amant. Bertran de Born, dis la Cronica dau Temps, ra bon cavalir, bon
gurrier, bon fringaire e bon trobador (44)(Dante e la lenga doc, 1928)
fronsir : (voir : fronzir)
front a (de) : affront , en face de. es pas de front a Dieu que vas stre (34)
fronzit : fripp, rid. tant patir de la freg e de la talent qua la fin me serai fronsida coma passarilha.
(34)
fronziment : froissement, froncement. sens quagsse ausit ni lo bruch de la prta ni mai lo fronziment
de la rauba.(13)
fruch de boca : Ai culhit un polit imatge poetic. Quand vlon dire dun jovent que parla plan, qua bona
lenga, que sap plan dire que vu, e, per parlar coma Mirelha, qum passari sa vida e sas velhas a
lausir, dison aic daquel jovent : A de fruch de boca ! (40)
fruchalha : viscres. aquel desace organic nosat a la fruchalha (3)
fruchir : verger. caminavan dins los smis coma un ortolan dins son fruchir(4)
61

fulbre (fug-lbre) : un oisif, un fainant. (3) ; un fuglbre quauriatz vist alongat la mitat dau jorn
dins las felzas brunas, lo ventre au solelh. (35)(Synge, Balarin II).
fumers : tas de fumier. (35)(Synge, Balarin I).
fura (la) : le furet. (1)
fura : souris. (1) De tant qual temps dau collgi, la fureta dels camps ra sovent convidada a lostau de
la fura de vila. (13)
furaire : fureteur, curieux. tant de conoissena acampada per aquel esperit curis, afecionat e furaire
(42)(Hommage Marcel Carrires).
furga (furg) : fouille. lunh de las furgas enebidas ont los rabasses encantan lo cantic de las
mosiduras.(35)(Temple).
furgar : fouiller, fureter. (1)
furgar : fouiller. aqueles ulhs que lavin furgat coma per i derrabar una vertat qui escapava.(4)
fust : tronc darbre. a labric dun fust de roire gigant (3) ; E sos fusts balancejats coma tant
daubres de veissus(5) ; lo fust de laubre. (2)
fusta (la) : la crosse du fusil. (1)
fustani : futaine (toffe). (2)
fustir : charpentier. (2)

G
ga : gu. cap a Selvareal ont passre lo ga que laiga ra pausada.(10)
gbia : espace entre 2 ranges de souches de vigne. (1)
gabinet : placard, bahut. (voir cabinet). lusisson a ras dau gabinet lo foet lis e la cana de
bois.(35)(Temple).
gabre : perdreau mle. coma lo gabre au temps de laparelhatge, delembra lamenaa dau
caaire(3) ; coq dInde e dins la tenbra de son ventre bombir lo giscle sacrat de mon gabre (28)
gach : geai. (1)
gacha : guetteur, sentinelle. (35)(Temple)
gachla : MR traduit : tamaris. (6)
gafet : crochet. La rda agusa punhals / e gafets de corba aguda.(35) (Lorca, Romancero).
gafeta : mouette. Vent, vent, gafeta blanca / Vent, vent, rire daucl(15) ; las gafetas escampadas
per los tempris se venin revenjar suls camps descobilhas (13)
gafon : gond. sausigut cranejar los gafons duna prta.(3) ; Davant la minuta desmu ont ausirin
lo planhum das gafons de la prta greva, quand, lenta e magestosa, virari doament per i dubrir lo
clarebrun de lostau divenc (43)(Le giml de Saint-Guilhem-du-Dsert)
gag (gach) : geai. (1)
gaita : guetteur, garde. lo Capitani de las gaitas (10) ; Ombra de la gaita sus lo barri, sers la gaita de
tas nuchs. (28)
galabontemps : bon vivant. au mitan de galabontemps e de pistachirs(22)
galapastre : bergeronnette. (6)
galbralhat : jeune coq longues jambes. (fig. = grand dadais). la filha daisst pas als pichts
galbralhats lo mendre signe despr.(8)
galejon : hron. Es pas solament ma paraula quausiretz ; ausiretz tanben lo crit dels galejons sus las
aigas (35)(Synge, ombra de la comba).
galibon : arbre en bordure dun champ ou dune route, arbre-borne. Ces arbres taient entretenus pour
leurs feuilles ou pour les glands afin de nourrir les btes. (2) ; sens auriiras ni galibus.(10)
galibus : arbres en bordure de chemins pour marquer la limite. MR traduit baliveaux, terme de forestier
pour dsigner les arbres que lon conserve lors dune coupe, pour servir de haute futaie. De roires grands,
galibus per camins.(13) ; los galibus, ombras nautas per se penjar sus lo blanc rebat dau camin
grand (1)
galimandrs : vaurien, truand, faiseur, mas-tu-vu. (29)
galinejar : far galinejar las carns = donner la chair de poule.(19)
galinla : poulette deau, espce de rle. (6)
galipands : homme de trs grande taille. (Voir despenja-figas).
62

gals (de) : de biais. (1) ; Sus un me, la vista dels autres es totjorn, mai o mens, de gals. Fai que, per
aqueles que lan pas conoscut, o solament en quauqua part de sa vida, i cal reculhir mai dun testimni
per se sarrar de sa vertat. Se tant satroba que se posque conisser la vertat de quau que si.(13)
gals en poncha (de) : de travers. ont tot anava de gals en poncha(13)
gals en poncha (de) : se dit de ce qui est mal fait, fait peu prs ; ce qui est de travers. E lo demai que i
demra es estat tan laurat, capvirat, escampat, estirat, de gals en poncha, qui demra res de que pt
esprimir una arma.(13) ; Aqueles, pastrolhants dins laiga fangosa de sos valats trces, quanavan de
gals en poncha per camps e rts. (13)
gali : joyeux. aquel pble viu e cantarl e gali. (3)
galon : petit gu. lo dire daquel nom me bastava per los veire passar al galon(13)
gamat : enrou ; goitreux. (1)
gamat : gt, pourri. tot de gamat, de gastat, que pertot rebala(33)
gamat : gt, pourri. MR utilise au sens de : contamin. sol que demra quand lo cs es
gamat(10)
gamata : auge de bois (des maons par ex.). (5)
gandina : courtisane. (5)
gandir (agandir) : atteindre. tan luncha qua caminar sens fin jamai non lauri gandida.(1)
gandla : gondole. ton cs, aquela lnga gandla(4)
gandla : rigole, caniveau. (1)
gangui : filet tranant la pche. tirar lo gangui (11). ; a traire lo gangui per i pescar sa
brasucada(29)
ganha (gasanh) : gain, profit. Ma naissena bailt pas a lunivrs ges de ganha.(35)(Khayyam).
ganivet : bistouri. (10)
ganivet : canif. (2)
ganta : oie sauvage. (6)
garamauda (crrer la) : courir le guilledou, la prtentaine. E coma es ques vengut tant pit ? Benlu
qura a crrer la garamauda amb las filhas ? (35) (Synge, Balarin II).
garanhon : talon. Se vegt coma un garanhon, un daqueles amaires que las femnas i fan sa
legenda.(11)
garat : guret. (1)
garba : gerbe, bouquet. (1)
garbin : vent marin. (34)
garda (la) : le garde.(4)
gardeta : gurite. (23)
garl (garrl) : boiteux. Un carnaval en camin, vengut de lautra man de la cla, quaranta cinc ans,
fasent dos quintals cinc liuras sus la bascula, amb una camba garla, un ulh brnhe, e ques una femna
malviventa amb los joves coma los vilhs (35)(Synge, Balarin II).
gargaleta (a la) : la rgalade (boire). Refusava pas jamai de beure un cp, quand fogusse a la
gargaleta.(10)
gargalha : gorge. Aquel alen fach de lr de totes, mas quun cp passat dins ma gargalha(10)
gargamla : gorge. (1)
gargatira : gorge. I ai tot escs quichat doament la gargatira(29)
gargolh : remous, rle dun mourant. (3)
garguilh : dbat. al Decan per latge daquel estrange garguilh.(12)
garguilh : dispute. Lo garguilh das Galeans e das Baroncellis.(6)
garguilh : grabuge, querelle, gchis. Sabe quand finir luman garguilh.(4)
garguilhada (a la) : la rgalade (boire). (1)
garnacha : tunique. la garnacha sagnosa de leri (5). Garnacha portava / En aur e tenguda / Per
brca endaurada / Que ben lusissi. (35) (Santillana)
garolha (cercar) : chercher querelle. (2)
garramacha : gutre. (1)
garrl : boiteux ; bizarre, qui cloche : I avi dins sa pausa arrestada, coma penjada en esfr plen,
quicm de garrl qura pas gaire natural. (13)

63

garri : rat. (1) ; Duna bona lei, e de bl ime, a la partena. E que ven, dins lusatge, tant espinhosa
quun sac de garris.(13).
garrolha : chne-kherms. una barba seca e crocuda de garrolha.(2)
garrut : robuste, vigoureux. (1)
gasanhar : gagner. Gratissant de las patas, se gasanhava daqu dalai, pro per avanar a bles
paucs.(3)
gasta-camin : gte-chemin, chemineau, vagabond. ra pas ermitan, mas gasta-camin. (7)
gaubi : lgance, grce, manire, savoir faire. Mistral, amb son gaubi demoniac(6) ; Li dise : Dieu
vos mantenga, / Montanhla de bel gaubi (35)(Santillana).
gaubi : habilet. un sagataire de bn ostau. Daqueles quan lo gaubi de se pas esporcar las mans.(5)
gaud (gaug) (la) : la joie, la jouissance. (6)
gauda : bassine. (1) ; escampant laiga de la gauda per la prta (35)(Synge, Balarin I).
gaudre : torrent (5) ; daisses pas ton dire tenrebalar dins son gaudre (34) ; Sen vai, de cps coma
gaudre, de cps coma grand flume alentit dins sa passejada per las planas. (13)
gaug : la joie. Gaug est fminin (1) et parfois masculin (34) chez MR : la gaug dau mond li florissi lo
cr (1). Volii ges dombra sus ton gaug. Te volii vser urs. E mon gaug, tan coma lo tieu, seri vengut
grand. (34) ; aquela gaug gisclanta dels manits quand, libres de lescla, sespandissin al vaste dau
defra. Coma si venin di porgir, en present, lo mond tot. (13)
gaunha : joue. Aqu me manten lulh viu e la gaunha fresca.(4)
gaunhejar : singer, grimacer. gaunhejavan en una vergonha plan retipada. (7)
gaunheta (far) : faire des mimiques ( un bb). (12)
gausir : jouir. E quau es que nos podri privar dau plaser de jogar e de gausir de lngel ?(5)
gavl : sarment ; un fais de gavls = un fagot de sarments. (1)
gavl : javelle, brasse de crales. (35)(Temple)
gavelaire, -a : qui ramasse les sarments. Los podaires, tapats coma monges, fasin son bra e las
gabelairas los seguissin, corbadas dins la gbia (13)
gavelar : lier des sarments. (2)
gelat : glace ( manger). E qua la pausa, quand se fai la venda de gelats o de pistachas (13)
gels : jaloux. flors de nu, tunhas, e que tremolavan au vent gels (Lo camp de Sauvaire)(1) ; I avi
ges de paret per sabrigar / entre lubac gels e sa pl nusa (Aqueles ; Lo Maucr de lUnicrn)(15) ;
lo rire de can das geloses de tot peu.(10) Dans les 2 premires citations, peut-tre que gels a le sens
de : de gel. Mme si cela nest pas attest dans les dictionnaires.
grla : jarre. las grandas grlas dli, tapadas dun cabucl de fusta, e las grlas dolivas vrdas.(1)
gerlir : cave o sont les jarres. la frescor benurosa de son gerlir.(3)
geta : bourgeon, rejet. (2)
giba : bosse. una giba, un relu ques pas la mitat esps coma lo det menut(10)
giblat : pli, tordu. (1)
gibs : bossu. Un cp ra un Rei crudl, tan crudl e mesfisant que de tot son pble volgut pas faire que
de giboses. (2)
gieure (giure) : givre. (29)
gimblar : plier (branche). Parts pas jamai que la fulha mrta. Laubre se gimbla pas per la retner.
Aqu la vida. (33)
giml : Nom dun vestibule lentre de lglise romane de St Guilhem-du-Dsert. MR crit que l
sarrtaient un temps, avant dtre admis dans lglise, les cathares repentis qui devaient se faire plerins
pour expier. Passat lo teatre grand de son renegament, ran condamnats a sanar clinar vergonhosament
davant tal o tala sant o santa (las vierjas negras ran aqu de primira borra), i passar de temps a
plorar, a se pentir, a se picar lo front contra la pira dau lindau, per qui durbisson la grand prta de la
glisa. E si mesclar a la preguira das aimats de Dieu. () Mas, de mai estrange, es, fin finala, lo
nom daquel endrech : lo giml. En occitan e St-Guilhem es en Occitnia, gimar vl dire plorar. O
bramar, coma se disi quand rem drlles, bramar que mstra de plors que son pas a la muda. Mas que
van cotria amb de cridas e de suplicacions. (43)(Le giml de Saint-Guilhem-du-Dsert)
gimblat : courb. una esquina bassa, magra e gimblada(2)
ginbra (ginbre) : genvrier. (1) ; la trida que se daissa anar, de plomb, a ras dau laquet ont ven
amoar lo fuc que i an alucat au bec las granas blavas dau ginbre. (13)
64

ginsta : gent. (4)


gingibre (gingimbre) : gingembre. (6)
gingla : badine. la gingla de Chaplin(5)
gingla : verge, baguette. gingla devri.(31)
gingolar : gmir. (1) Se vs conisser la patz, la serenitat, clina-te sus los delembrats de la vida, sus los
menuts que gingolan dins la desfortuna, e te trapars urs. (35)(Khayyam) ; Magrada lamador que, de
bonur, gingola, e mespresa la cara-bassa que barbots una pregria. (35)(Khayyam).
ginjorla : jujube. mon amora negra, ma ginjorla endaurada.(23)
gip : pltre (35)(Lorca).
gipu : chipie. vilh gipu ! (20)
girar : tourner. (1)
giroleta : girouette. (31)
gisclar : pousser des cris aigus. Ses mesa a gisclar a udolar. (28)
gisclet : jet deau. Entre qum se pt crire frt dins la vista dun luchaire o lesvaniment dun uu que
se daissava mlament sautar dins lr sus lo gisclet que lo breava. (13)
gita (geta) : badine. fasi molinar sa gita de cavalir.(13)
gita : pousse darbre, rejet, branche. una gita de lAubre de vida. (7). coma una planta que fai borres
e pui gitas, e pui flors, e pui frucha(4)
gitada : jete, mle. (35)(Synge, Balarin III).
giure : givre. (2)
glacina : verglas. sa camba de bi resquilht sus la glacina(5)
glai : glaeul. Ta boca es coma un large glai roge(22)
glau : glaeul. Daissa lo florir lli de robina / daissa lo venir lo glau dau valat(15)
glavi : glaive. (32)
glot (glop) : goutte. d'autres culhisson los glops / de sa flor martirisada. (35)(Lorca, Romancero). ;
beure un glot a quauqua fnt (35)(Synge, Balarin III).
gbi : goujon. Mut coma la crida despoderada dau gbi.(4)
gbi : grondin, gobie (gros poisson de mer). dins la semblana dun gbi que venon de pescar e que, de
tot son stre, bada coma un agaon e crida secors a lr dins sa paur de trespassar. (12)
gi : boiteux. (2)
golafre : goulu. lo fuc golafre de sa fotria(13)
golams (un) : une souillon, une personne malpropre. (8) ; Jogar cent rtles, la santoneta, la mandrona,
la puta, lescarabilhada, la pita, lo golams, la mariamca, la bigta, lesterlucada, la trochamanda, la
dna-dbras, te sabe, ieu ? (13)
golams : grossier personnage. Un que jga dau mstre e tracta lautre coma un golams.(10)
gonla : robe, jupe, jupon. Sra desfacha la gonla per davant e vegt sos tetons blancs (3) ; de
gonlas per me tapar los ps (34)
gonfon : gond. La prta rodt sus sos vilhs gonfons.(36)
gnha : gifle. Te vas prner un parelh de gnhas.(13)
gonhafier : malotru, homme sans valeur. MR lutilise au sens de : sbire. los gonhafirs dau Rei.(29)
gorg : gouffre ; trou deau. Dins los rius quasseca lestiu, i a de gorgs que demran sempre plens daiga
perque son au ras de quauque fnt desconeguda.(1)
gorga : cruche. Sus dorjus ancians, tanben, sus de gorgas e de gorgolinas(13)
gorgolina : petite cruche (1) ; cruchon eau (13).
gorrinatge : dbauche. las formas totas dau pecat, dau gorrinatge e dau vici(10)
gorrinitge : dbauche. atissant per son gorrinitge lo michant ime quencadenat per la religion(3)
gossatira : paillarde, de prostitue. de maniras gossatiras. (3)
gosta (sens gost ni) : insipide. Fai que dun cap-dbra de fra, de rigor, de fantasi, de posia,
damargana e de vertat, an fach quicm sens gost ni gosta, tebs, sens nrvis e que perd daqu tota sa
prigonda significana. (42)(Sur Volpone, 1941)
Grabir : Gabriel. Langl Grabir, amb sas grandas alas blancas e sa cara asardosa de bl manit,
entre me e filha. (7)

65

grad (pron. grat) (gra) (plur. : grases) : degr. davant lo miralh dau lavab passavan de braves
moments a assegurar lo grad leugir de penjads sus laurelha e lo front daquel fraire secularisat de la
mitra davsque o dau qupi de Comandant. (13)
gralha : corneille. (5) ; una vilha masca amb una lenga qua fach fugir las gralhas e los aucls de
mar (35)(Synge, Balarin II).
gramens : chiendent. MR semble prendre au sens de gramine : e balan dun bl gramens dins
laureta.(6)
grana (de manhan) : uf de ver soie. tan teune e menut coma una grana de manhan (7)
granal : susceptible de donner des graines, semence. (35)(Lorca, Meijias).
granolha (la) : le magot. (21) ; sarrar la granolha = serrer les cordons de la bourse. Per de quo cal
dire, aquela granolha servissi pas solament a onorar las pensions dels desmargats de la gurra, mas
tanben a pagar los foncionaris de son menistri. (13).
granolhir : crabier de Mahon (oiseau de Camargue). (6)
grasal : coupe, vase. (10)
grat (gra) (plur. : grases) : degr. los parents de tot grat daquel o daquela qum marrida (3) ;
escalar los grats dau cl. (34) ; Los escalirs, largs e nbles, fachs per la passa augusta de senhors
enrubanats e de capls de pluma, per melhor dins lo salut, nescobar los grases. (13)
gratapaus (de) : 4 pattes. se trai de gratapaus davant la femna(23)
gratissar : gratter. Gratissant de las patas, se gasanhava daqu dalai, pro per avanar a bles paucs.(3)
gratissada (gratussada) : rature. Ton astrada es escricha. Ges de gratissada i cambiar res. (35)
(Khayyam)
grau : goulet entre les tangs et la mer. coma doas mars que se mesclan las aigas per un grau.(3)
gravilha : petits graviers, gros sable. Unenca dins son tot, de lo sentir qu'ondeja au travrs de la
gravilha, conois un ferniment que ven sieu, tanben.(2)
gravitacion : Lo mond es fach fin finala duna immensa gravitacion de smis.(13)
graufinhada : gratignure. una graufinhada de la pluma sul pergamin(10)
graule : caprice, accs de frnsie. Daissava passar lo graule en sa rbia. (12)
gravs : lieu pierreux. (1)
greda : craie. (1)
grella : grle. un tempri de grella(5)
gru, -va : grave. Podem laimar coma un daqueste pas per sos verses greus e per letrne seris de
son raconte (44)(Dante e la lenga dc, 1928)
gru, -va : lourd. Despui los tavans pertot, pertot, viron, viron, seguisson las muralhas, espinchant
pertot, e tustant pertot sas tstas grevas en cercant sempre la veritat e lme, quand lo vei, sempre,
sempre, cerca a lo tugar.(La sorneta dau tavan, 1928)
grevar : peser, tre lourd. que mai lespre e mai me grevar. (35)(Dante, Cant XXVI).
grifon (influenc par le grifon figurs par les bouches des fontaines) : fontaine. I passavan per la boca
coma laiga raja dau grifon (3). de las fontetas claras coma das grifons de vin e de mu.(5)
grifol : jet deau. Letrn grifol / passs los azuleros / quan vist las cavalcadas / tintinejantas / en la
nuch sarrasina.(35)(Temple)
grifol : houx
grilh, grilhet : grillon. (1)
grimari : grimoire. Sabi pas legir e, per aqu, teni una mena de crenhena davant tot fulh cubrt
daquels grimaris ont ra saique pas talament lunt de vser mascaris e penadas dau diable.(13)
grimaud : sorcier, jeteur de sorts. lo parlar das encantaires, mascs, embelinaires, fachinirs, grimauds
e autres armatirs e saganas. (29)
grimpador : monte raide. per passar un grimpador estrech e rambalhat despinhas.(13)
grola : savate, soulier. un parelh de grolas ben clavadas, de bn cur esps, plan solidas(21)
grolhum : grouillement. lo grolhum das pbles.(12)
grolla (grola) : chaussure (1) ; savate, soulier (10) ; Mas per ont anar me rabalar las grollas ? (13)
gropa : croupe. perqu pas montar de gropa. (35) (Lorca, Cante Jondo)
gropion : croupion. (21)
grom : cohue, grouillement, bousculade. Ges de cridadissas, ges de grom (5) ; la rda movedissa dels
danaires subran renduts au grom (13)
66

grom : grouillement. encara longtemps trevat dau grom de limaginari (4)


gruma : cume. La gruma das mes avi passat.(3). La gruma e la sau = dernire pice acheve de
MR. (34) ; Totas las quan vist la mar / un jorn se retirar delas / e que nan servat au cr / que la gruma
e lamarum. (28)
guita : chauguette, tour de guet. Guita qura coma lespra dun vaissu dins sa caminada capuda
sus las rsas dau temps.(3)
guita : sentinelle. E sul teulat de la glisa, las gueitas quapegan sus sas ussas sas mans dombra per
saparar dau solelh. (36)
guinchar : sincliner, se pencher. Saluquron de candlas tunhas que guinchron coma una flamba jos
lo vent(1)
guinchar : lorgner, guetter. la luna jova guincha lo solelh vilh.(5)
guinchar : loucher. tot guinchant, vesi, entre sos ulhs, lo nas illustre que tant semblava(12)
guinche : louche (suspect). (29)
guinda : dinde. (21) (2)
guindard : dindon. Perdequ pas un guindard ? Es que mange de guindas, ieu ? (21) ; Es pas als mrts
que se penson. Es pas qua eles. Se fan sa fsta, coma que ne vire, e ne sii lo brave guindard. (13)
guindola : cerise guigne. (4)
guindola : griotte, cerise aigre ; tner sa guindola = tre ivre.(3)
guindola : ivresse. Lo nstre tresaur ? Lo vin. Lo nstre Palais ? La tavrna. Las nstras fidlas
amigas ? La set e la guindola. (35)(Khayyam 7)
guindolir (ginjorlir) : jujubier. coma se, sus un guindolir, espelissi quauca rsa rotja (7)
guinia : populace. Una filha de ton reng se deu pas mesclar a la guinia.(25)
guiraud : aigrette (oiseau de Camargue). (6)
guiraud : hron ; MR traduit par butor ( ? ) (oiseau) dans La Crca de Pendaris. (10)
guiraudet : petit hron cendr. (6)
gus : gueux. Antau, e a bles paucs, plan redde, los gentilmes veirirs venguron los guses dau secret.
Ligats per sa noblessa a la paurilha dels boscatirs.(13) ; amb una mena de noblessa pro gusa per pas
empausar lo mendre respect.(13)
guss : gaillard, gredin. Dtz mila benediccions per tot aqueles quaic son, que, fin finala, avtz fach de
ieu un guss de bona mina (35)(Synge, Balarin III).

I
idolar (udolar) : hurler. (13) Un bravs de drlle coma vos copari pas solament lo siulet a una porcela
quidola.(35)(Synge, Balarin I).
iglau (iglau) (ulhau) : clair (orage). tot esperant de lautre liglau, la passa, tant corta que
siagusse, ont lo lassitge, benlu, o la rotina, i fari cugar de la parpla, lo temps de bombir.(3)
iglau : clair ; Lo temps dun iglau, la vegt pas pus.(3) ; en un iglau dorgulh de familha (35)(Synge,
Balarin I).
ime (a bl) : foison, sans compter. (6)
ime (ime) : instinct. lime prigond que lo trasi contra la bstia.(3)
ime (ime) : esprit. Mes dintrat dins lime (34)
ime (ime) : humeur. Soi pas dime a far convrsa. (34)
ime (ime) : imagination. Ton ime tengana.(34)
imor : humidit. de tacas dimor negrejantas porgissin sus la paret de formas estranjas(3)
imor : humour. Limor ques destacament de tota cria, jc dau mainatge espandit au mond das grands e
qui porgs un pauc de la frescor esvalida, rai de solelh suls espandis de lenui.(5)
imor : bonne humeur. amb una imor un pauquet mespresosa (35)(Synge, Balarin).
impedir (empedir) : empcher. Non impedigues son fatau anar. (35) (Dante, Infrn, Cant V, v. 22)
impedit (empedit) : embarrass, maladroit. Res dimpedit coma un sant per aconsolar una femna.(3)
impropri : injure, juron, insulte, imprcation. quauques murmurejars de maucontents, qui cal son
compte dimpropris.(30) ; cridas, impropris e vitupris.(5) ; Mas a lora ont laiga vai rajar del
flasquet, Martin dun cp de ponh lo fai volar a vint passes e sen van totes dos, jos los impropris del

67

vilatge, ferotges, mas segurs, ara de demorar dins son pantais, ont le monde es bel e ont, cadun per
lautre es bel e bon coma un jove dieu.(42)(Sur Synge, et sa pice : La fontaine des 4 saints, 1943)
Inacabable : Infini. En delai de la Trra, en delai de lInacabable, cercave a veire lo Cl e lInfrn. Una
votz solemna mo digut : Lo Cl e lInfrn son en tus. (35)(Khayyam).
inchalhena : nonchalence. A passat temps, aquel vasi ra un paure amador que gingolava de
linchalhena duna femna. (35) (Khayyam).
inchalhent : nonchalant. serin lentas coma dinchalhents recrds balanats au ritme dau smi (1) ;
jot laflat inchalhent de las set planetas.(10)
inconoscable (inconeissable) : inconnaissable. Cranisses que te pt tombar deman ? Ages fisana,
senon lo malur mancari pas de respner a ta crenta. Testaques pas a res, demandes res a degs, que
sigue gent, que sigue libre, perqu nstra astrada es inconoscable.(35)(Khayyam).
inconsent (inconscient): inconscient. (6)
indi : indigo. (35)(Temple).
infrn : enfer. Ont ra la part de smi, dimaginari, desper, daquel baujum que, sens el, la vida ven lu
un infrn ? Infrn que se mors denui dstre sens flambas, sens diables, sens fuc, sens fanga
crementa, sens temptacions, sens set, sens autre despoder que lo desesper dstre me. (13)
innocent : innocent. Son, aqueles dos innocents, la tindla de mon flaquitge. (28)
innocent : idiot, niais, simple desprit : Nos ventz pas de dire que vstre enfant es un nci, e coma es
que farin per faire triomfle a un innocent ? (35)(Synge, Balarin III).
insolentar : insulter. tant que nos rem carpinhats, ieu, e dos autres que me semblron linsolentar,
dins lauada ont lavii quilhada. (13)
interva : information. lAngl auri lexclusivitat de sas intervas.(12)
intrasent (entrasenta) : remarquable, caractristique, qui sort de lordinaire. de mai intrasent(6) ;
Mescutlt pasmens, a la debuta, una causa intrasenta (13)
ironda : hirondelle. (1)
issor (eissor) : source (de lumire), claircie). Coma una issor, passat loratge.(13)
istar (estar) : rester ; lo cr, en aquela nuch tant suava, istava mut coma un nis sens aucls.(1). e
ieu quiste aqu, rc que parts las aigas au mitan dau riu.(3)
istar suau : rester tranquille, se calmer. Istatz suau ! Aqus pas vstre enfant (35)(Synge, Balarin III).

J
ja : gte. Sentissii que me rescondi fra causas. Benlu. Mas, sens la veire, avii la sentida que la
lbre ra au ja. I caldr ben que sortigusse.(13)
jaa : bergerie. (1)
jaa : au jeu de balle au tambourin, ligne virtuelle marquent larrt dune balle aprs son premier bond,
ou son point de sortie du terrain, lancien jeu de chasses, avant ladoption du jeu italien beaucoup plus
rapide, impos par MR en 1954.
jacada de teatre : boniment. Aqu deu venir de cr, e non pas coma jacada de teatre. (33)
jacaire : bavard ; bl jacaire = beau parleur (5) ; los jacaires de carrira o de caf de Tolosa o de
Montpelhir (5) ; los marinirs son pas jacaires (34)
jaiet : jais. (10)
jansemin : jasmin. Ambe tot lo gip / das marrits camps, / res jonc damor e jansemin banhat.
(35)(Lorca, Tamarit).
japar (un) : glapissement, un jappement. (2)
japilhar : aboyer comme un jeune chien. Una chinareda / perduda japilha / drs lo fanal que poncha /
son ulh de coire.(35)(Temple).
jarjalha : plante de Camargue (esparcette). (6)
jasent : accouche. E Sara tirada de la sm per ajudar la jasent, la rescaufar, tapar lenfant(6)
jaunet : bouton dor (plante). (1)
jaunet : plante (lotier cornicul). (6)
jaussemin : jasmin. E, de lnga, portava sus lo plec naut de laurelha, una flor de jaussemin, qui veni
a ras de lulh, a lauada de las narras, porgir lulor divenca que flotejava dins lr dins los palaisses
de Levant e los dires de las milantas e una nuchs. (43)(Lo semafra del Cap-Bon)
68

jauverd : persil. (2)


jc : au jeu de balle au tambourin, dsigne la fois le jeu dans son ensemble (qui est maintenant un sport
reconnu) et le terrain o on le joue. A jc ! tait le cri du batteur lorsque, aprs les balles dessai auxquels
il a droit, il annonce une balle qui devra tre compte.
jcs : jeux denfants : lo carrelet, lo cotelet, a las peiretas. (1)
jias (las) : prix au gagnant dun jeu. (35)(Synge, Balarin III). Ganhar las jias = remporter le concours.
joguina : jouet. Lats, perfums e copas, boquetas, cabeladuras e longs ulhs, joguinas que lo Temps
espots, joguinas ! Vida austra, solesa, e trabalh, soscar e pregria, renonciament, cendre que lo Temps
espots, cendre ! (35)(Khayyam 1995).
jl : petit poisson dont on fait des fritures comme lperlan pour la mer, et le goujon pour la rivire. Cest
la poutine des niois. Un jl es un jl = un sou est un sou (prov.)(10)
jolverd : persil. (2)
jongure (forme languedocienne du prtrit de jnher) : E i jongure = Et je lui rpliquai. (35) Dante.
jovent : Lo jovent ? Crese quaqu es que i a de mai prche de la semblana de Dieu(4)
juc (pron. : chuc) (chuc) : jus. (3)
jurada : serment. Fasem de juradas que non tenem, e nos nen chautam de la nstra
vergonha.(35)(Khayyam).
jusieu : juif. (10)
jussl : julep (pharmacie). (2)
jussu : julep (prparation pharmaceutique).(3)
jutge : Jutge que se jutjari I caldri leternitat emai encara(4)

L
labech : vent de Lybie (2) ; e lo labech nos raubava a las bocas lo raufl (28)
la : pige (laet)(1) ; collet (pige). (2)
laca : flaque deau. Lo vent, per cps, fasi risejar las lacas. (7) ; De gals la lenta tartana / sus las lacas
de vin marrit / de las brugas espandidas / lisa a ras de las rbas pallas.(35)(Temple).
lachenc : cochon de lait. foti una paur mortala als lachencs e a las porclas quidolavan. (35) (Synge,
Balarin).
lachugueta : petite laitue. (29)
lachuscla : euphorbe. Lo brande de las ombras e de la claror de saba de lachuscla bailan vam a las
mans que se crcan(3)
ladre : lpreux. (6) ; lo trauc jamai tapat duna mitat de nas de ladre (13)
laganhs : chassieux (yeux). (3)
lagui : souci, inquitude. aquel lagui estonat davant lespaci subran dubrt per la nuch.(1) ; ra
saique sol au Menistri a se faire tant de laguis.(13)
laguiar (se) : se lasser. m se lguia lu de refaire lo rossinhl (1) ; se soucier (2)
laguiar (se) : sennuyer. de tant quaurai quasiment pron pietat dau Snher Dieu que de lng dels
sgles totes, se lguia dstre tot sol, assetat sus son trne dr (35)(Synge, Balarin III).
laguis : inquiet. (1) ; re dintrat dins lo lich tebs dun bonur laguis, coma aquel de lagach primir.
(13)
laire : voleur. Espia dau cl sus damants descondons, de laires donor, damoroses en raubatri.(13)
laironatge : larcin. (35)(Synge, Balarin I)
laissa : bande de terre, plate-bande. las laissas ont florissin encara la rsa, lli, lo baston de Sant
Jaume,(2)
laissa : tagre, lutrin, pupitre. (1)
laissa : range de vigne. vendemiairas que ne conoissin las laissas e los recantons.(8)
lancejanta : lancinante. la crida lancejanta de la carn abramada(3)
landar : couler, scouler, filer. E la nuch landava. (12). landava, coma la luna entre nvols dins lo
cl.(4)
landar : errer. la luna, que landa eternament(17)
langonha : indcis. Era trp langonha, trp daissa-faire, trp bonifaci. (7)
languison : nostalgie. (5)
69

languison : ennui. lo bl smi descapar a la vida ordinria, sempre egala, totjorn parira, facha
dacostumanas, que son camin mena au lassitge e a la languison.(13)
lanha : gmissement, plainte. (11)
lanhant : plaintif. los signes de sa lanhanta adoracion. (3)
lanhs : plaintif. entre aquelas rgas se levari, nva, estranja, lanhosa, la cara daquel desconegut
que me trva(5)
laquet : A Argelliers, pays trs sec, dsigne une mare. (1) La luna dargent-viu / dins lo laquet se banha
(Lo Banh de la luna).
lasrt : lzard. (1)
laugir (leugir) : lger. Quanta anma laugira, la dau vin ! Terralhirs, per aquela anma laugira,
fasetz de flascons dau ventre plan lis ! (35)(Khayyam).
lausenja : louange. la lausenja entre nosautres a pas jamai servit qu'a saludar los que per sempre mai
quitavan la trra e la vida. Avem pas la man facha a manejar l'encensier.(42)(Hommage Alibert)
lauseta : alouette. Paure Jason, paure mercant que daissas lo cl, la trra e linfrn per una lauseta
magra. (28)
lausir : laurier. (1)
lat : luth. Quita ton lat, ma tant aimada, pui que los aucls van cantar(35)(Khayyam).
lavanha : mare deau artificielle, fond argileux ou pav, sur le Larzac, pour les brebis. una lavanha,
granda flor espelida fai de sgles. A devut stre bla quand un caladat sarrat ne reteni lo large pends
que la cucla. Ont laver, quand trna das patis, davala a laiga sabeurar.(5)
lec (prendre un) : prendre une sauce. Lo Petit (qua un mes de mens que ieu, e manca pas escasena de
me lo tornar dire) me conta que fai una quinzenada, quand fagut un fams auratge, ne tornt trempe
coma una sopa : te nai pres un lec ! de mai sec quavii, ra la lenga ! (40)
lec (prendre un) : prendre un coup. sa semblana famosa navi pres un fams lec.(12)
lec (tner son) : en avoir assez. (10)
lec (passar lo) : (peut-tre lec pour let) : passer le relais. La guitarra sarrestava pas que per passar lo
lec a lacordeon. (3)
lec (prner) : prendre contact. aprs doradas a jogar lauclh, se venin doament mai o mens
tornar prner lec amb la realitat de la trra.(13)
leca : pige dorigine prhistorique form avec une pierre maintenue leve par un jeu de btons. (4)
lecafria : lche-frite. lo pandemonium daquela vida remanda larma au canton de son fuc, au
lenhir, a la lecafria.(13)
lecaplat : index. (5)
lime : lgitime. Pagant de son amor perdut, de son bn e de sas penas, un ben lime e non jamai
agandit. (2)
lemonir : citronnier. (2)
lenga : esser tot lenga = tre daccord.(19) ; tner lenga = tenir tte. la dels escurs que jot las bombas
e linfrn, aclatats dins un trauc enaigat, tenin lenga a lenemic.(13)
lenga-cana : cynoglosse. quajuda a ben sentredormir.(2)
Lengadc : Languedoc. aspre Lengadc, trra muda e qu'amadura longtemps son rare e precis cant ;
nauta pacincia, fe silenciosa e frta del seu silenci, patz serena d'un esperit qu'elegiguet un jorn la
branca onte, coma un issam, s'estacari sa vida (42)(Hommage Louis Alibert)
lengueta (faire) (lingueta) : faire envie, tenter. De ques, quun cp taver dins mos braces, podrii
atrobar que me posqusse faire lingueta ? (3) ; Rondelet avi pallevat tot un fum de questions que nos fan
lengueta.(10)
lengueta (far) : faire envie. La calor dun cs viu, de mans de ferre, despatlas de luchaire, de cuissas
coma de maissas de lion, aqu pt faire lengueta, lo temps dun smi. (34)
lenha : bois de chauffage. (2)
lentilh : tache de rousseur (30) ; grain de beaut. La rosla posa sa color vermelha en lo sanc dun
Emperaire ensepelit. La vieuleta nais dau lentilh questelava la cara dun jovent. (35)(Khayyam)
lentilhs (los) : les lentilles (plante). (6)
lequet : gourmand. sus sas bocas lequetas passava una poncha aguda de lenga umorosa e roja.(2)
lsa : platebande de jardin. Amb sos aubres e sas lsas abandonadas a lrba sauvatja, lrt(13)

70

lesena : alne (poinon, outil de cordonnier). sas mans, ponhidas per lagra lesena(1) MR aimait
citer cette comptine, quil devait lEscoutare : Lamolaire sap pas faire / lo mestir de cordonir / la
lesena i fai pena / lo linhu i fai paur.
lessa : muge (poisson). La lessa, que vai de mar en pals per los graus, es tanben una part bona de
revengut per los pescaires. (6)
let : cochonnet, au jeu de boules ; but. Tner lo let = suivre son but. Sacontentava pas de tne lo let,
sens se laguiar de saupre se i auri quauquun per lo tornar levar, nespandir e nenriquir las
resultas.(42)(Hommage Camproux)
let (prendre lo) : prendre la parole ; quand se calava un brieu, prenii lo let.(3)
let (tner lo) : occuper la parole. La vilha sola teni lo let (10) ; tenir la conversation : E benlu mai
parlaire, li teni lo let, li remandava la pauma.(8)
let (tner lo) : tenir le sommet. los quinze que dins aquela pontannada tenin lo let de la glria(12)
let (traire lo) : engager la conversation, lancer un sujet de conversation. Basta di traire lo let (29) ;
traire lo let = lancer la balle. Lo Cancelir li trasi lo let.(10)
leu, leva : lger, legre. mai leva legna conven que te prte.(35) (Dante, Infrn).
lu : poumon. sausissi siblar e roncar los raufls qui emplenavan lo lu. (3)
levada : entrailles. manlvan coma relquia la levada, la fruchalha.(5)
levada : leve, digue.(6)
levant : orient. lo solelh quadej endaura lo crestenc despui los orizonts palustres, e la mar que
carreja los levants.(35)(Temple).
levat (levam) : levain. (29)
lexic : complementari de tot diccionari, lescrich (lcriture) srva, el, las frmas de dire que son,
fin finala, lo rebat de las frmas dau pensar.(Canas de Mids 23/4/81). (5)
levita : redingote.
libre : un livre. Las de pausar vanament de questions as mes e as libres, ai volgut madreiar au
flascon. Ai pausat mas bocas sus sas bocas e ai dich doament : Quand serai mrt ont anarai ? . Ma
respondut : Beu a ma boca. Beu longtemps. Tornars jamai aic. (35)(Khayyam).
libre (pour : liure) (un) : espace libre. darrir lorizont, un libre, dubrt sus la vida, la ventura, lo clar
de vida.(5) ; Lisam, lisam, coma dastres que se calinhan de lunt dins lespandi, que se fan lo brande
dels colombs, la dana dau sabre dels gals, mas que se mantenon pas dins son balan etrne que per lo
libre que los desparts de lautre.(13)
libre (pour : libertat) : libert. Men vau dins lo libre dau mond, dins lespandi que dorms pas, jot lo
solelh, mas, per el, dana. (34) ; Lo retorn au libre ques lr dau mainatge. (13) ; coma aquela dau
castl sorne e negrs dont Melusina, srp volanta, se trast dins lo grand libre de la nuch en una crida
qura, au cp, de deliure e de desespr.(13)
libre (liure) (adj.) : libre. Libre de tot lagui de vida, lavat de tota carga, lo cr sauve de tot amarum.(13)
licrna : licorne. lbre espaurugada o licrna forviada de sos camps lunaris deternitat.(13)
ligassar : lier. per aquel capitan ligassat per la mrt. (35)(Lorca, Meijias)
limau : limace. una mar envasidora de limaus, que, pas que lidia, nai lo vmi. (29)
limfrar : bfrer. Tant qua limfrar i a pas ges de jorn que compte. (12)
limfre : gourmand. Limfres que son venguts, quand an tant perdut.(13) ; u ! ques beu vstre cat ! fai
D., femna que ven faire doras lo matin. Mas dins la jornada a vist a lbra lo dich cat. Lo vespre, trna
dire son gost per la beutat de la bstia. Lo voletz ? Oh ! non, es trp limfre ! (40)
limon : citron. culhigut limons redonds / e los trast dedins laiga / fins que siague tota daur.
(35)(Lorca, Romancero).
limonier (caval) : cheval de trait. un conilh tan grand quun caval limonir (35)(Synge, Ombra de la
comba).
limpa : bourbe, limon. (fig.) : mucosit : lo ridl de parplas, cofladas, semblava, duna limpa
trebola(13)
limpar : glisser. Mas lo temps ra coma Rse : limpava tot lis de tot son pes de causa(4)
lmpia : bave, salive (1) ; La Virja gars denfants / amb de lmpia destla. (35)(Lorca, Romancero).
lmpia : la salive, leau la bouche un fum que fai venir la lmpia sespands.(2)
lindau : seuil dune maison. (1)
linde : limpide, pur. (1) aiga linda = eau limpide.
71

lingasta : tique (syn. : pat, rese). (voir rese).


linge (adj.) : mince, dli, fluet. (5)
linge (adj.) : ple (blanc comme linge). Luna, presta au miralh lo rai long qualongas la nuch sus la
cara dau que dorms, subran linge e mai freg que tu. (28)
linhu : ligneul (outil de cordonnier). sas mans, ressadas dau linhu(1)
lipejar : laper. Mas Mija-Gauta finissi de lipejar a glops menuts sa flabuta de cristal.(13)
lirga : glaeul. Siagut la lirga dels valats.(11)
lirga : iris jaune ; Juan Antonio de Montilha / davala mrt lo penjal, / son cs arromplit de lirgas / una
miugrana als tempes. (35) (Lorca, Romancero).
lisada : glissement, glissade. la lisada de laiga granda caimant majestuosa cap a sa fin, plenitud e
non-res (5) ; gimblats per recampar de ponhats de nu e la pastejar dins las doas mans, saparar dels
autres, e se pas espandir en una lisada. (13)
lisca (lesca) : tranche, couche. Que si pausa en liscas amolonadas, fortuna ensepelida que lime i pt
anar posar. (13)
lisquet : lgant. un me plan vestit, emai lisquet(5)
listl dessenhat : bande dessine. (5)
listl : bande de terrain. (2)
listl : bande. acoment de debanar los lngs listls de seda dAsia que fasin son turban.(5)
listl : lame de parquet. dau cranejar dun listl dau su(4)
lfia : pet. (10)
loira : loutre. La loira nadaira e pescaira que se manten en Camarga dins las aigas de michant
agandir.(6)
lna : tang, lagune, eau calme. (35)(Lorca, Trufari de Don Pedro cavalcant, Romance amb de lnas).
lonchat (onchat) : huil. (5)
lonhdan : lointain. Non sabe de quin avi lonhdan mes vengut aquel image. (1)
lonjar (onchar) : oindre, humecter. aquel rebat dli qui lonjava la mirada. (12)
lonjs (onchs) : huileux. son peu lonjs e lusent. (28)
lord : laid. Montanhlas del Moncayo / Dieu vos baile bona annada, / Que del varlet lo mai lord /
Saupritz faire un cavalier(35) (Santillana) ; ra aqu lo luc ont la bla se pt bailar lestrange plaser
de se tner per lorda. Entre que la que pats dstre lorda, se pt bailar lo vertolhon de la beutat (13) ;
c, un rre capons, lord a faire paur, vstre retrach tot cagat (35)(Synge, Balarin II).
lord : pais, lourdaud. Era coma totjorn lords dins son anar pesuc(5). ra fortassa, lorda, mau
penchinada (3).
lorditge : laideur. Aquel lorditge, aqu drre los empeirava. (6)
Lugar : toile du berger (Vnus). Lo lugar, pira linda e clara, lusissi au front de la nuch(3)
Lugar : ltoile du matin. daissant au front dau cl lo diamant tremolant de Lugar (3) ; I a tanben
daubas quan Lugar au front. (34)
luminari : lustre. ont fagut gisclar los lums esterlucants dun luminari emperlejat de flcs de veire
coma sen vei dins las glisas.(13)
luna : E la luna rajava. Doa plja sens rais, tota de lutz, de lach, de recantons ont una telaranha veni
miralh a mijas ; e cendre, e absncia, dautre part. Absncia tota per de quaquela lutz ra la de
labsncia. ra pas dau passat ni de lavenidor. E vivi pas mai dins lora dara. ra miracle, miratge,
enfachinament, farfantla. I se podi res fisar, res crocar, res porgir. ra aqu emai i ra pas. Coma lo
mond, coma la vida, ques pas quondejar de la luna dins laiga, dins lo vent, dins lo voide de lr. Dins
la lutz sens lum dau smi. (Lo Sant de paret).(3)
lunet : ver-luisant. La prima i semena sos lunets, aigatge de vrd e ml clarum, flamba que sembla sortir
de la trra e que recrda aquel lum estrange qualuca la nuch als ulhs de la sauvatgina (1) ; Daqu
dalai, i avi de lunets dins lo valat, resconduts au fons de lrba coma un pensar delembrat, coma lo
mirar neblat quan los mrts aimats dins los smis. (Bn de la nuch) (1)
lusena : (voir lesena).
luset (luseta, lucila) : luciole. lusets quenebs la tenbra aprs lulhau cort de son vl. (36)

M
72

maca : meurtrissure. las macas de sa cara(3)


macadura : meurtrissure, blessure. E la politica l'escranqut. D'una macadura sens
repaus.(42)(Hommage Barthes)
maarl : (voir : massarl)
machta : chouette. (1)
machucar (machugar) : mcher, mchonner. (35)(Synge, Balarin I).
maganha : difficult, situation embarrassante. ser pecat de semmargar en tala maganha.(33)
maganha : maladie pidmique. (10)
maganha : misre, galre, vie difficile. E la fsta gisclava daquela maganha.(3)
maganha : tracas. coma vos vese trp emmargada dins la maganha.(27)
maganha : vice, tare. Ai ! Genoveses, mes estrangirs / a tot costum, e plens de la maganha / perqu
non siatz dau mond escampilhats ? (35)(Dante, Cant XXXIII).
magencar : labourer la vigne au mois de mai. (3)
magencar : labourer la vigne, lbourgeonner en mai.sas vinhas amorosament magencadas(8)
magistrau : mistral. (10)
magriule : chtif. (2) ; lo Poder actual fai ara lo Snher Grand amb las Comunas per melhor encara
remandar una regionalisacion que, tant magrieula que se psque concebre, demra una de sa paurs
primiras (42)(Hommage Ismal Girard).
mainatge : enfance. Lo Parads, los mes lan au cr. Ten benlu das rebats dau mainatge.(3) ; Ont es lo
mainatge dau Migjorn / que son cr terrible tusta / jos la lausa ? (35)(Temple). ; Benlu que las
espinhas de la vida avian estripat la linda rauba de mainatge ont se rescond la posia. Qu'es un cant. E
cal aver l'eime a cantar.(42)(Hommage Barthes)
majorana : marjolaine. (5)
malaba : bubon de la peste.(10)
malaiga : dcomposition des eaux des tangs lt, par manque doxygne (eutrophisation). la malaiga,
ques poiriment de las aigas palustras.(10)
malaisit : mal laise. (35)(Synge, Balarin III).
malancni : mlancolique. MR lutilise comme substantif pour mlancolie : au travrs duna nbla de
malancni e damarum. (3) ; Rodejava sus sa cara sabe pas quane rebat de malancni (13)
malanconi : mlancolie. (1)
malandra : maladie de langueur, de consomption. (10)
malandrs : malingre, maladif. un vilh aucl mirgalhat, malandrs e desplumat. (24)
malendran (malandran) : malfaiteur. Una cara de malendran se pega au veire. (face patibulaire)(21)
malhla : lange. Es ela que desfai la malhla e que la refai e que se lva la nuch per lo manit(27)
malhorquin : lvrier de Maillorque. La vilha es coma los malhorquins : un cp pres lo p, fins totjorn
per jnher la lbre. (22). An de malhorquins que dison quarrapan la lbre a corsa(28)
malitge : mchancet, malice. E i avi saique pas malitge dins lime dau Sant Rei (13) ; E pasmens pron
misteris per pas rescondre de secrets e de malitge.(13)
malitrna : maritorne. (8)
malon : carreau, pav. (3) List suls bls malons (13)
malon : carrelage. (2)
malon : tomette pour paver un sol. (2)
malor : douleur, souffrance. La compassion, aqu se parts plan aisidament. Pas la malor ni lo malar
(10) ; Los crestians i dison : pecat. I dise malor. Ges de mau es pas pecat. Mas sovent, dolor.(5) ;
Perdequ nisser ?Quand cada jorn porgs un malur nu, quand deman ten pas quuna cara : la de la
malor, la dau mau. Quand tota vida es pas quun claps de malur, de malor, dassassin. (28)
malparat : adversit. (2)
maltra : martre (animal comme une belette, mais brune et blanche) (5)
man de (a) : auprs de. (6)
manada : troupeau de taureaux en Camargue. (6)
manaira : hache. los tres fraires ne cantavan tot obrant de la manaira e dau podet(8) ; E sa vida
tota, aquel astre trencat a la manaira.(13)
mancar (li) : lui faire tort. ges de cancelir, tant orgulhs que si, ausari pas li mancar.(10)

73

mancenilhir : mancenillier (arbre dont lombre passait pour mortelle). se despartir cap e tot de
lombra de mancenilhir dun mond per quau tot ques en delai de Versalhas compta per pas res.(5)
manchet : manchot. De panards, de manchets, de cambas de bi, de brnhes, e mai daqueles que fan
anar sus de fautulhs de rdas.(13)
mancip : adolescent. (10)
mand de (a) = sur le point de. (1)
mandra (la) : le renard. (2). A lorigine renarde femelle, mais a fini par dsigner tout renard.
mandra : renard. Aic mut e ligat per la vstra espra tant animala coma la de la mandra, stz mai dins
lo rc de la vida primitiva. (1)
mandragola : mandragore. es ora de se cenchar de mandragola.(23)
mandrona : prostitue, entremetteuse.(22)
Man, Tecl, Fars : mots crits en lettres de feu sur les murs dun banquet de Nabuchodonosor lui
annonant sa fin. (13)
manl : pan. Estremave dins mas cauas los manls de ma levita(4)
manescau : marchal-ferrand. (3) ; I avi lo manescau pas lo que se passeja fir coma Artaban, sus sa
cavala blanca, nani mas aquel que clavela los ferres a la dicha cavala (13)
manet : manchot. (12)
manetas : menottes. (8)
manganla : magouille. en fra de tota manganla, re una mena dauguri caluc(4)
manganlas : faons, manires, intrigues. Quand per ieu, fan pas tant de manganlas(4)
manganeta (manganla) : entourloupe. (6)
mangonir : revendeur, dtaillant. fasi lo matin, au mercat, lo mangonir.(13)
manhada (manhaga) : douillette, mignonne. tot lisant son peu duna man grasseta e plan
manhada.(13)
manira : manire de dire ; pour dire quelque chose, pour manire. Aqu es pas de ui, i fagure,
manira.(10)
manifacir : malin, adroit de ses mains. (8)
manifacir : intrigant, tripatouilleur. e fau que siagutz un manifacir maladrech per anar entarrar
vstre paure vilh de rescondons (35)(Synge, Balarin III).
manipolaire : manipulateur, magouilleur, intrigant. Dieu lajude, de vos aver pres per un prodigi, quand
sitz pas quun picht manipolaire, inventaire duna istria coma quauritz engrunat vstre vilh.
(35)(Synge, Balarin II).
manipli (un) : une manuvre. (2)
manipli : intrigue. un das maniplis dau Marrids. (3)
manipli : ma calgut ensengar aquel picht manipli = jai d arranger ce petit tour de passepasse.(33)
manipli : magouille. los dos o tres possibles maniplis que se podin enzengar dins son ime
caitiu.(10). Aqu res de mai quun manipli(4)
manit, -ida (lo, la) : enfant. Dau manit es la patria lo pas qua pas jamai vist.(1)
manjana : vermine. (2)
manja-peras : capricorne (insecte longues cornes) qui aime manger les poires mres et qui pond dans
le bois et dans les poutres des maisons. (2)
manjarossa (manjarsa) : ctoine dore qui dvore les roses. (manjarossa est une prononciation locale).
(1)
manjucar : manger lentement, mcher. Manjavan pauc, mas manjucavan drbas sacradas(4)
manlu : emprunt. Lora veni de pagar linters das manlus.(5)
manbra : un manuvre, un amateur (fig) ; i avi pas lo mendre endrech pro clar per un manbra coma
Sagnagal.(2)
manla : grosse bouteille. Fasin flasquetas, manlas e damajanas.(13)
manse : domestiqu. lo buu salvatge, apariat a un buu manse(6)
mantelet (faire lo) : traner de laile, en parlant des oiseaux blesss, vieux ou malades. rabalejava de
lala coma un pol que fai lo mantelet. (4)
marfir : se faner. laur de sos mantls sacrats se marfs a la solelhada.(6)
marfit : fan. letras marfidas ont beluguejt un esperit enfuocat per lamor(4)
74

marga : marche (pays). un pas de marga (Lemosin) tant amenaat de desoccitanisacion coma los
autres (42)
margal : dsir sensuel, rection (de margue = manche) ; Lo margal, au matin, lo despertt. (3)
margalh : dsir ; herbe (ray-grass). Conoissi ges de margal. E mai ne mangsse a maissa plena. (7)
margalh : ivraie. lo margalh fresc de tot laigatge de la nuch sespandissi (1)
marge (lo) : la marge, la limite. (1)
mariamca : sainte nitouche. Jogar cent rtles, la santoneta, la mandrona, la puta, lescarrabilhada, la
pita, la golamasas, la mariamca, la bigta, lesterlucada, la trochamanda, la dna dbra, te sabe
ieu ?(13)
mariamla : fille sotte. (12)
marmanda (far) : faire merveille. Laurigan fai marmanda sus de costlas a la grasilha.(5)
marrit cols : mauvais coucheur, mauvais garon. (10)
martelet (faire lo) : battre comme avec des coups de marteau. (Le martelet tait un jeu des enfants ou
jeunes gens dans les villages viticoles, qui accrochaient la nuit une pierre une poigne de portail en fer,
avec une ficelle, elle mme lie une corde plus longue quils tenaient de loin, labri, pour frapper la
pierre contre le portail, et rveiller les dormeurs sans se faire voir). Lavii tracha, la paraula que tant me
capriava, e que testarda en mon sicut arrestava pas de faire lo martelet.(13)
masca : sorcire. La Psta. Masca de la masqueta negra.(10)
mascarat : masqu, voil. las femnas mascaradas (13)
mascari : sorcellerie, magie. Lamor es una escura mascari. Vu de prestigi que lo mistri sol es
capable de tner. (3)
masel : abattoir.
maselaire : assassin. sens degus per demandar se sitz un maselaire o de que que si (35)(Synge,
Balarin II).
maselar : tuer (le cochon), abattre. Dise pas que vos maselar(26)
maselari : boucherie. Lo buu baila tanben de carn per la maselari.(6)
maselatge : massacre. I es pas estat bailat de barrar los ulhs sus son pas liure. Au contrari a poscut
veire lo maselatge de Salvador Allende, e son pble, un cp de mai jos las cadenas. (42)(Hommage
Pablo Neruda).
maselatge : btiments dun mas. (3)
maselir (pron. masi) : fermier dun mas. Es que sii pas lenfant dun grs maselir (35)(Synge,
Balarin I).
maselir : boucher. (1)
mast : petit mas isol. Los dau camin ne veson mai en una setmana quun mast en mila ans.(3)
masqueta : masque. La Psta. Masca de la masqueta negra.(10) ; Que tota paraula es masqueta, senon
messorga. (13) ; Antau nasqut Venzia la granda. La grand Masqueta sus la cara nuda de la mar.(13)
massarl (maarl) : masse darmes, matraque, massue. Lo maarl empachar pas jamai la lauseta de
cantar. E la lauseta, per faire calar lo maarl, i caldri prner lespada. (3)
massibran (faire lo) : faire les cent coups, faire lintressant, le fier--bras. Tot lo temps que i es bailat
de faire antau son massibran sus lestaudl qui a prestat lo sgle.(13) ; Ai fach, aval, lo massibran coma
non jamai enluc. (34) ; Es pas jamai estat tan treslusent, tan massibran, tan violent dins sas fotrias, tan
terrible dins lo rire.(30) ; Per trefoliment. De me faire, e de trp quichaire, massibran.(13) ; Ms la
granda acampada, lo Tavan noun ra vengut. Pensaba quara qura dins lo jardin, avi pas besonh de
digs per viure, manjar, samusar, faire lou massibran. (La sorneta dau Tavan, 1er texte de MR publi
dans la Campana de Magalona, 1928)
masss : massif. (35)(Lorca).
massugar (pour : machugar) : mastiquer. Salomon acomenct a massugar lo cendre e a nos contar las
litanias de las vanitats. (29)
mastrugar (mastegar) : mcher. Carton mastrugat = papier mch. (13)
mata : touffe dherbes, de plantes, darbustes. Las matas fernissentas, las arrapavem a plen ponhat tot
rebalant sus laira (1) ; Lo mrle que vai duna mata a lautra mata(1) ; Entre que, jot lo vestit, lo pu,
noirit, sarrat, friselat, sacampa en esps, matas ufladas de roslas e de joncs alentorn de las fnts de la
vida. (13)
mato : fou. (4)
75

matrassar : meurtrir. los agachavan dun r de dos rs que li matrassava lo cr.(8)


mau : le mal. son los que non fan pas lo mau. Coma se podin, coma savin lo coratge do faire. Mas
li agrada melhor do delembrar. Non vivon pas, que tota vida es pastada dau mau. Son mai muts que los
mrts. Aiman mai se castrar, aiman mai passar coma dombras que son, de mrts en susvivena, que de
reconisser lo reiaume dau mau. (28)
maubiais : maladresse. coma la gent dau Miejorn, ra mai eloquent per limatge que per lexplica
non pas per maubiais, mas per aquel gost quavi de la causida mai urosa, mai a tocar lo sens e la
sentida mai sarrada deles.(13)
maucr : curement, dcouragement, dsespoir. (1) (4) ; tourment : Lo maucr de lUnicrn / Le
tourment de la licorne est un recueil de posie de MR. ; MR traduit par : nause dans Mde : Res que
tenga contra la vertat, la maucr gisclada dau fons de larma. (28)
maufars : malfaiteur, malfaisant. (3)
maufatan : truand. avi levat la vida a un me, quand siagusse un maufatan(4)
mauparada : catastrophe. Las mauparadas, dau gl, de las malautis, de la secada, de la grla(4)
mauparada : danger, msaventure. a quane maucr, a quana mauparada, a quana escrna que lo
fari sagnar, anava pas sexpausar lamic (13)
mauparlar : mdire. En defra dau mauparlar qua pas de besonh dau saupre, sufs dimaginar.(13)
mau-traire : se conduire mal, blasphmer. Me vle pas mau-traire de son Sant-Nom.(4)
Medela : Mde. Ara sii Medelha. Sabe pas de lrba que la poison. Sabe pas dau mond que lo verin.
(28)
membre (un) : pice dune maison. Vivi sol dins de membres ont la ratuna ra sa companha.(2)
membre (un) : un local. Era un membre que tocava la gleisa(3)
mena : espce. Dintra dun cp dins lo mond terrible de la mena (2)
mena : manire. E mon agach tornava a lestrange Vergli, quau rebat estequit de la mena endolentida
dAlighiri que passejave en aquel infrn de Carnaval, sra fach la desgaunhada lontana e trufarla
del Duca, del Signore e del Maestro . (13)
menar de cort : jouer serr.(4)
menar du : se lamenter. dautres se lguian tot sols e prenon lo mau de la mrt a menar du dins lo
negre de la nuch.(35)(Synge, Balarin III).
menbre : svre, funbre. Lo parir solelh a jubilar / sus los blats emprenhats / los moissets amarvits /
las gralhas menbras.(35)(Temple).
menstra : potage. (12)
menstra : lixir. Lo dictame qura licor, menstra damor, e que, per los potas de tots temps, ra
cargat coma una bomba H, de poders emmascats e dencants terribles. (Note)
menhar : abaisser ; pas que per me menhar las dolors. (2)
menims : minutieux. que vivim, la nuch coma lo jorn, jot lagach menims das autres. (5)
menimosament : soigneusement, mticuleusement. (1)
ment (tner da) : guetter, surveiller. Tant enracinat que podi lstre, avi totjorn dins lime aquela
paur de la suspresa, que lo teni da ment sus lo mendre fremin quauri poscut secotir la mar de las
vinhas.(13)
menudalhas : amuse-gueule, petits fours. las menudalhas ensucradas(12).
menudalhas : bricoles. I a fra menudalhas que podriatz faire acampar de cauquilhatges per
emblanquir de lach de cal lo dedins de nstra barraca, bastir una cabana per las aucas, o tibar una pl
nva sus lo vilh negafl que tene. (35)(Synge, Balarin II).
merchand de mrt subita : charlatan, marchand dorvitan. (voir mrt subita)
mericocar : enjoliver. qum auri volgut o mericocar per agradar a sa memria.(3)
meridiana : sieste. la meridiana quen aquel temps de lestiu ra una costuma necessria.(4)
mesola : moelle. quand lo lassitge damor nos agandir las mesolas (3). la trva de nuch, que sa
mirada vos trai la gl dins las mesolas(2)
mestrana : matrise. Mestrana de lescritura, sentida de la corcha, ime de las correspondncias, poder
devocacion, non pas simpla mas re-creacion dins un univrs ques pas que lo sieu, tot adralha aquela
prsa a se pausar coma la mai bla que siaga estada facha en Occitnia.(42)(Sur Portulan de Roland
Pcout).

76

met : mets prfr, choix prfr. Lamarum ra sa delcia, lo mau son met, lo malur sa fin.(3) Ni avi
un quavi la tissa de faire tindar las crdas grvas de sa mandolina. Era sa causida, son met, sa
delcia.(13)
met : mets ; es pas son met = cest pas son affaire.(10))
mussa (mlsa) : rate. La bstia gardar pas que son cr, lo leu e lo fetge. Daquel, flc deleit, lo vielh
caaire entre los dets derraba lo feu, sorga damargana. LEspanhu demanda la mussa e un autre
vu lase per lo coflar de farcidura.(40)
micalha : miette. Mas los poders dels enfants dau solelh non se partisson pas. Li basta pas la micalha
dau revbis.(28)
michantisa : mchancet. (3)
michor : moiteur. Dins la michor de la tantossada. (3)
migon : fumier de crottin de brebis. dins sa barba satrva pas, jot lo det, de perlas de migon.(31)
milect : 1000 hectos, gros propritaire viticulteur. (5)
Miquel lardit : matamore. aquel Miquel-lardit prst a tot, basta qui dison de japar, de tustar(4)
miracle : E ben, siatz un miracle ! = Eh bien, vous tes prodigieux ! (35)(Synge, Balarin II).
miralh : miroir. Miralh, lulh dau nonrs, trna-me la luna crudla. Fai-la montar de linfrn ont
samaga. (28)
miranda (far) : faire merveille. (1) ; Ont lo lagui essencial de cadun e de caduna ra de faire miranda, e
de lusir a lagach das autres (13)
miratge : mirage. Las vilhas, dins aquel passatge dau mau, las vle, coma es, de vertat, sovent, lo
pensament public, quicm de marrit, limage de la vida quand nes venguda a latge sens pietat, coma e
saique per de que, sens miratges. (Prface de Mde)
mirgalhat : diapr. flors mirgalhadas balanadas per laureta mai doa de labriu(10)
mirgalhejar : miroiter, scintiller. Escrivi per el tot sol. Per parlar primir de tot essencial que se
rescnd darrir la vida. E de tot que mirgalheja de pertot e de tot biais e que de ne veire quun flc au
cp, coma se fai totjorn, m fins per lo delembrar. E la vida te sembla sens color, tristoneta, laguianta, e
fastigosa. Quand es mai rica que la mar (4) ; quand la paraula fai pas mirgalhejar dins lr los rebats
verdets de la messorga. (29) ; per aqueles que se daissan pas esterlucar per las pauras candlas que
creson dstre de solelhs, per lo mirgalhejar de las abitudas e lo roncar das assadolats (13)
mitanetat : mitoyennet. (3)
mitralhaira : mitrailleuse. la sulfataira (lo nom que los daic bailavan a la mitralhaira) (13)
miugrana : grenade. (10) ;
miugranir : grenadier. (1)
moc (pron. mouc) : penaud, tout bte. (12) ; Ne demorre moc.(13)
mca : gifle. Un parelh de mcas.(13) ; e fai esfrai de tant longtemps viure, vos o dise, e daver
denfants que se degalhan, que son contra vos e que vos laguiatz de los cridar e di mandar de mcas
(35)(Synge, Balarin III).
mocl (morcl) : morceau. (1)
mofle : moelleux, souple, lastique. (1) ; E ben, aqu un lich prpre e mofle per subreps (35)(Synge,
Balarin I).
moge : ciste cotonneux (arbuste de la garrigue). (2)
moissalalha : les moustiques, vol de moustiques. (6)
moissau : moustique. (2)
moisset : pervier, mouchet. aquel ulh de moisset (Lo Sant de paret)(3) ; dins lo rdol ont avi
daissat lenemic per melhor i gisclar subre, coma o fai lo moisset sus la lauseta (13) ; Lo parir solelh a
jubilar / sus los blats emprenhats, los moissets amarvits, las gralhas menbras.(35)(Temple)
moissor : moiteur. Daucls banhats / cridas de la sau / escalan las clas / ont lestiu coa sa
moissor.(35)(Temple).
moja (la) (lo moge) : ciste (arbuste de la garrigue). (2)
moleda : mie. lanar mecanic das colombs quand crcan de flcs de moleda.(3)
molenc : mou. los moviments molencs e circularis de quauqua amiba (13).
molhaca ( ?) (bolhaca ?) : bouillie. (3)
molinar : moudre. E rodavan las alas dau bu molin, aquel que molina lo vent e sap pas res de la
farina.(13)
77

monestir : monastre. (5)


monge (la) (lo moge) : le ciste cotonneux (arbuste de la garrigue). (3)
monge (un) : un moine.
monifla : sexe de la femme. Es que, de sa monifla, a pas fach un fenhant.(10)
monina : guenon. Totes de smias, de moninas viciosas.(12)
monja (moge) : ciste (arbuste de la garrigue). (2)
montilha : dune. (4)
moquet : penaud. (3)
mora (morra) : mourre, jeu ancien avec les mains o lon doit deviner le nombre de doigts plis ou
dresss. (11)
mormolh (pron. mourmoul) : murmure. (2)
mormolejar : murmurer. Grifon, tu boca vertuosa / que, sens relambi, mormoleges ton cant pur
(35)(Rilke).
morralh : mors de cheval. sarrava lo morralh(10)
morrastl : varit de raisins noirs. (1)
morrau : muselire. savi pas avut la maissa presa dins lo morrau de la pira freja (3). Se
lempausava coma un morrau.(11)
morre : monticule arrondi (en forme de museau). Lo riu sec lestiu, dins son escorreguda serpentosa, a
ceuclat als tres quarts un morre que seri leu fach de laplanir per ne faire la scna. (Prface de
Medelha / Mde)
morre de leu : face difforme, laide. Lo miralh es pas jamai lencausa dun morre de leu (34)
morrut : renfrogn. (33)
morrut : grosses lvres, comme un muffle. Ques demorat, de milenaris, emmargat dins las
semblanas de las bstias, peludas, morrudas e de front bas.(13)
mortilhs, -osa : moribond, -e, mourant. a ras das rbas mortilhosas / senauran de lstas lusors / drs
ma ribira dormilhosa.(35)(Temple).
mrt peleta : le spectre de la mort, la mort sous forme de squelette. Amb lo capels grand e lo mantl
negre, semblava la mrt peleta en camin sus los camps de segar. (6)
mrt subita (merchand de) : marchand dorvitan, charlatan. I avi tanben aquelas rbas terriblas qui
disin psta quanta que siague sa cara o puslu son morre de merchand de mrt subita.(5)
mortals : mourant. (4)
morton : avorton. morton gisclat de las amors dau cieucle, de la fiira e dau mond erbagiu (4)
morven : genvrier de Phnicie. (4) ; dau dolent alexandrin ont DArbaud se delembrava en longas
cantilenas, tot delembrant, dau cp, las piadas de la Bstia, entre sansoira e morvens.(42)(Hommage
Camproux)
mser : traire. Un autre cp, me disii despiar Jana de Barnaud quavi la man tant lsta per mser las
vacas o per faire un formatge (35)(Synge, Ombra de la comba).
mosidura : moisissure ; la mar inacababla de la nuch das monds, que sens o saupre srva en ela la
vida, coma una mosidura de lazard, coma tres cps pas res.(2)
mosqueda (mosqua) : mosque. (35) Dante, Khayyam 1934)
mosqueta : mosque. (35) (Khayyam 1995)
mossa : charrue versoir. per ausir cranejar las rdas de frre de las mossas e das forcats quand
trnan de laurar. (2)
mossegar : mordre. Ai la camba mossegada (35)(Synge, Balarin III).
mostla : belette. (1)
mosts : gluant, poisseux comme le mot de raisin. Setembre nos quitava las mans totas mostosas.(1) ;
De sang, de sang de pertot, mosts e caud, espandit tot de long de son camin. (28)
mostrana : talage de splendeurs. una ciutat industriala encara frta, e mai desplumada de son
anciana mostrana. (6)
mota : la cuite. La mota quavi pas encara finit dassecar. (7)
muda (a la) : sans bruit. I cal anar a la muda = il faut y aller sans bruit (34)
muditge : mutisme. (1)
mjol : muge (poisson de mer et dtang). istava mut coma un mjol. (13)
muraire : maon, celui qui monte les murs. (2)
78

muralheta : mur de pierres sches. (1)


mureta : mur de pierres sches. (2)
muscle (un) : une moule. Que los mes si estacan coma de muscles a son rocs(3)
musica : La musica pura. Aqu la paraula vertadiira. Lo cant prigond, destacat de tota causa. Montat
delas, saique, qua tota rsa i cal son fumers, a tota aiga sa fnt tenebrosa. Aqu se complissi lo
prtzfach de lme. Son dire nus. (7)

N
Nadal : Nol. Vengut Nadal e sa nuch tendra que nos restaca au mond dels stres totes, vle dire que
res dentre las causas se pt pas delembrar. Lo cr sentredurbs lo temps duna nuch, per lonor dels
mes (13)
nafrat : meurtri, bless. (1)
nafrada (nafradura) : blessure. Las cinc nafradas dau Crist (35)(Lorca, Romancero).
nap : navet. Sang de naps ! (28)
narbons : narbonnais (vent). (2)
nard : nard, huile essentielle des Indes, parfum, baume. (35)(Lorca, Romancero).
narra : narine. Dins lulor de pissa que, maugrat lesfr, de contunh, de las srres, senhorejava sens
relambi en aquel espandi e vos arrapava a las narras entre dintrat.(13)
nbla : brume, brouillard. E lo picht fum dels smis nstres, la nbla de nstras idias, son pas que
nbla dau matin sus la cara enveirenta das palusses. (36)
nci : niais. E nos tner per reis quand siam pas que de sirvents. Necessaris, mas ncis. E lo mens nci es
aquel que sap que les.(10)
negafl : petit bateau des tangs, fond plat, prissoire. sus sos negafls, los caaires quespran dins
la tenbra, a la primauba, la passa das clverds e de las sarclas.(5)
negar : nier ; noyer. Paure riu quand rescntra la mar. Que si nga de si negar.(4)
nna : berceuse. Sabi de sansnhas, de canons, de nnas.(8)
nna-nna : berceuse. La nna-nna de lalexandrin. (36)
nsci (nci) : sot. (3)
nspla : nfle. aquel rebat de nspla, doament balancejada(13)
nhca : bosse, ecchymose, contusion. plen de nhcas dstre picat, picat coma lase dun estamaire.
(35) (Synge, Balarin III).
Niana : Aniane (Hrault). linnocent de Niana (lescais dau mond de Niana es : los innocents).(4)
nichola : engoulevent. De ratapenadas, de bu-lli o de nicholas(29)
niira : puce. (3)
niflar : priser. tabat per niflar.(3)
niflar : renifler. Niflava las odors que dins la nuch rodejan. (36)
nimfia : nympha, nnufar. Anvem al pesquir en forma de grana de favaru, ont sespompisson,
lestiu, las nimfias, que daisson, pui, livern, las clscas estranjas, traucadas de vint e set cambretas,
de prta redonda, dont ses envolada la grana, per mantner e o fan despui los Faraons que ne
pausavan dins sos atacs, simbls de respelida e deternitat la raa, e nassegurar lespandi e, sens fin,
la presncia dins lr e la lutz. (13)
nini (adj.) : naf, enfantin. Son bresilhar, sa paraula ninia, sa set de saupre e de tot reaupre de ta
boca (28)
ninia (ninia) (una) : poupe. pauras ninias de cada jorn, que fan rire pas que de pensar quan
poscut congrelhar la desirana de quau que siague.(13)
nistaire : fureteur. La luna, tant blanca, tant trva, tant nistaira.(3)
nistar : dvisager. Lo mond me nistavan jot lo nas dun biais que magradava pas gaire.(4)
nistar : flairer, fureter. una nuch a nistar(13)
nistar : mettre le nez dans. que los gendarmas vengusson pas nistar dins sos afars.(3)
noga : noix. la noga dura de sa clsca(5)
nom (picht) : prnom. Onte l'enfant de Zacaria, trespassat i a fra temps, i deu stre marcat amb son
picht nom de Joan. E puoi, lo de familha, que ten pas compte d' aquel de son vilh.(43)(Joan de
Zacaria)
79

non-res : le nant. aquel rt ont flaira en lespandi sens lutz lo perfum embriagant dau nonrs.(2) .
E se la vertat, nuda, coma se deu, satrba pas dins la nudetat, so podm dire, dau nonrs. Que tant
menclauss coma la cara azardosa dun dieu. Quant que si.(10)
non-sai : lignorance, le non-savoir. Los savis e los sabentasses los mai glorioses an caminat en la
tenebra dau non-sai. Pasmens ron los flambus de son temps. quan fach ? An prononciat quauquas
paraulas escuras e se son entredormits. (35)(Khayyam)
nos corrent : nud coulant. (1)
noviat : fianc. A que se sap, es pas jamai estat noviat.(2)
noviatge : noce. Noviatge dau vent e dels ciprsses / tala es la vendmia dau cr / dins lembriagadissa
de lochava.(35)(Temple).
nuch : nuit. Aqus la nuch que la nuch nos espia / sus lautra riba de la nuch. Aqus la nuch que
lo dedins das causas / dins lescura claror non ven als ulhs. (15)

O
ochava : huitime heure dans les monastres. lora ochena dau jorn monastir, e que conoissin plan
los trabalhadors dins son camp, que disin de lora segonda passat mijorn : lochava canta. (7)
di : haine. Quand i a pas pus plaa per lamor, lasirana sola deu superar tot, ldi pertot e totjorn.
Ldi, sola vertat que lo mond te laja ensenhat. (28)
ola : pot, marmite. Nra rompls lola e la pausa sus lo fuc (35)(Synge, Ombra de la comba).
olent : odorant. Sant Miquel canta as veirinas / efb de tres mila nuchs, / olent l'aiga de Colonha /
escavartat de las flors. (35)(Lorca, Romancero).
lga : parfum, fragance. llga de las plantas secadas ra mai doa e mai pura que lencs.(1)
li dinfrn : huile de mauvaise qualit pour les lampes. Es pas terrible donchar una carrla amb un
pauc dli dinfrn a la pluma lnga de la coeta dun gal.(23)
oliu : olivier. (1)
olivastre : olivier sauvage. (6)
olme : ormeau. (3) ; lo camin dels olmes, amb son ombra, balme dau caumanhs destiu, o son
tendrum de prima e sa palor verda en son fremin (13)
olor : odeur. (1)
m : orme. Sra levat un alen pron tune ques tot escs se fasi fernir las fulhas nautas das mes dau
brd dau camin. (3) ; Lo pas de lme mrt, qum sap pas pus ses per de sang espandit per un
sagataire ques nomat antau, o se, longtemps, laubre sec, lme, servigut pas a marcar aquel passatge
entre dos srres...(13)
ombrina : pnombre. (1)
me (ome)(ume)(olme) : orme. (arbre). (1)
ondada : averse. Cinquanta ans de solelhs e dondadas / dormissin dins lo pargue
misteris(35)(Temple).
ondrar : orner, parer. una prima per ondrar de joves gavls la vinha negra.(1)
onjar (onchar) (l) : lonction. lonjar apostolic(6)
opilacion : obsession, obstination. sesparnhar lopilacion de limage (5) ; ran lo signe mai segur
de sas opilacions.(10)
opilar (s) : sobstiner, sobsder. Non vau de s'opilar / Contra mai frt que ieu (35)(Santillana)
rb : aveugle. un vent rb a vos copar lo morre. (1)
rda (l) : tocar lrda = sonner le tocsin.(21)
ordal : harde (danimaux). Bartasses de frre ni barris, avencs ni pals an jamai arrestat los ordals
electrics sus lo camin de son astre. (35)(Temple).
orfanl : orphelin. orfanls dins la selva escura.(5)
originas : Embarram lesfrai dau mond de las originas en amolonant sus sa cara las masquetas riseiras
dau saupre e los prestigis de sas creacions. (10)
orju : cruche (1) ; de psts tapats de flascons e dorjus (35)(Synge, Balarin I).
orju : arrosoir. E sos vint e set traucs (frucha de las nimfias), quo fan semblar a la poma dun orju
per asagar las flors, lempachan pas de far soscar duna clsca dme. (13)

80

rta (anar per) : errer laventure, rder, vagabonder. Despui que lo cl, maucorat, a defugit la trra,
se vei pas pus passar dangls que van per rta.(17) ; Lo vent, un baug quarrsta pas danar per rta
(13)
ortolan : jardinier. aquel mond an lo mau dau can de lortolan, que pt pas, sens vmi, engolir de
legums, mas vl pas que degus mai ne prengue(4)
s bertrand : coccyx. seri un asard se me daissavan una pluma sus lo clsc e sus ls-bertrand.(29)
sca : encoche, entaille, cran. los signes que marcan las scas de lanar mortal o sauve.(10)
sca : passar lsca = passer les bornes.(4) passar lsca : exagrer. Mas dire que ne perdre lo sm e
la fam, seri saique passar bravament lsca. (13)
sca : Un cotl a sca = un couteau cran darrt.(35)(Synge, Balarin I).
ostau : maison. (1)
ouchava : la 8ime heure des monastres : 2heures aprs midi, heure de la sieste. lo cant de louchava
dins linfinit dau silenci.(4)
um : orme. (1)
oume (ome, olme, me) : orme (arbre) (1)

P
pachacalha : cancans, bavardages vains. los trabalhs son pas que pachacalhas per faire de vts
finals que lo Menistre veir pas jamai(13)
pacan (pagan) : paysan. Polida / Es que siatz pacana ? (35)(Santillana).
paire : pre. La valena es un tresr en un endrech solitari, e mes vejaire quun ques capable de tuar
son paire, desfisari lo mai rusat dels diables amb una forca sus las lausas de linfrn (35)(Synge,
Balarin I).
pairu : chaudron. Que tot ra aic mesclat coma en un pairu de masca.(13)
paissira : petit barrage. Lo vibre arrsta lo corrent amb de paissiiras de brancas e dargela.(6)
palafica : pilotis. Los Galeses i aplantron de palaficas per si bastir pron naut sus laiga sas cabanas de
canas e de rausas.(13)
palaficat : ptrifi dtonnement. son cr palaficat.(33)
palet : palet. lautre sabi plan qua bolegar los palets sus lo rectangle de la marla(8)
palferre : pieu, barre mine. Aquel ulh de ciclp, semblant daquel ont Ulisses emmargut son palferre
enrogit au fuc. (13) ; Antau caminava. Redde coma un palferre (13)
palhassa (pan de) : varit de pain : pain de paillasse. (3)
palhir : grange. (1)
palhir : grenier, o lon mettait les fourrages ou la paille. (1) Une nouvelle de Verd Parads I est Tantst
daquel palhir = Aprs-midi de ce grenier.
pali : enseigne, dais. un seguit de porta-palis = un cortge de porte-enseignes(4) ; Gardan lo
sieu : aquel mond de messrga, daur, de caufaliech, de carnifalhas, de palis, de tendas de seda, de
carris e donors, paures oficis de rengs, de ttols e de cargas, ont tenfangas, tu, leri, la flamba de
Medelha. (28)
pallevar : soulever. Un mond encotonat e pauruc que reten son alen, sembla, crenta de pallevar au su
quauca nbla malefica.(10)
pals (la) : la lagune, le marais. (1)
pals : tang. davant que lauba acomence a faire lusir lestam das palusses de Magalona(3) ;
Antau la pals. Rescond dans e dans son secret. E pui, un jorn, dau fons tenebrs de laiga, espels la
flor miraclosa, jamai vista, e que, pasmens, dautres lan vista, en de temps avalits. Estremada en de
mementas esvalidas. I ra, pasmens, e viu encara. (34)
pampalheta : paillette. E lArcangl mozarab / amb pampalhetas escuras (35)(Lorca, Romancero).
pana : graisse. lo cotelet que desparts lo nrvi de la pana(10)
pana : velours grossier. veston de pana. (35) (Lorca)
panar : voler. Emai siaguessetz pas quun crsti, avtz lo drech de saupre quun laironatge, aqus
quand m rauba o qum pana quauquun. (35)(Synge, Balarin).
panard : boiteux. (2) ; De panards, de manchets, de cambas de bi, de brnhes, e mai daqueles que fan
anar sus de fautulhs de rdas.(13)
81

panardejar : boiter. Patcheen que panardeja dun p (35)(Synge, Balarin).


panl : pan dhabit, lange. mcan lo drlle e mai i estreman lo panl.(23)
panissa : panic (plante qui saccroche aux pantalons). la panissa que sapega de pertot. (2)
panlevar (pallevar) : soulever. Agut un gru sospir, coma se panlevava un ostau.(13)
panolha : bedaine. passejava adej una debuta de panolha quaprometi de venir bla (8) ; una
grssa baudufa, tibada coma ta panolha(29)
panta : MR traduit : fourne du boulanger. li veni sanctificar sa panta. (7)
pantaiada : rverie. una mena de brande de lutz e de carn que lenravalt en una prigonda
pantaiada.(5)
pantais : rve. (1). Entre que, per ieu, lo smi es la semblana dau pantais de la sm, que vai sens ime
ni rason.(10)
pantaissar : rvasser. ra vilh e fantasieirs, estrangir ; passava tot son temps a pantaissar dins la
nbla espessa (35)(Synge, Ombra de la comba).
pantena : pige (poche mise lentre du terrier du lapin la chasse au furet). Ques aqu la trapla, la
pantena.(13)
papach-rs (pron. paparous) : rouge-gorge. (1)
papagai : perroquet. lufanosa liuria dau papagai(4)
parabanda : parapet, terrasse, balustrade. apiejat a la parabanda (1) ; perron, terrasse (2)
parat, -ada : prsent, offert ; tendue (main) : Quen tota man parada veja un cotl (38)
paratge : forme dgalit. (5) (mot et valeur des troubadours)
paraula (stre de) : tenir sa parole.
paravirar : virer de bord. (30)
paredon : palier. tot lo davant de la prta, lo paredon(4)
parlufir : bavard. lme ra pas parlufir ni contaire.(13)
parpalhejar (parpelejar) : battre des paupires, clignoter. lo parpalhejar tremolant de las estlas.(1)
parpla : paupire. Lo vin ten la color de la rsa. Lo vin es benlu pas lo sang de la vinha, mas aquel de
la rsa. Aquela copa es benlu pas de cristal, mas dazur empeirat. La nuch es benlu pas que la
parpla dau jorn. (35)(Khayyam).
parpla dagaa : (paupire de pie) = babiole, chose sans importance. (13)
parrt : blier. Es que me bailaritz la vaca rotja quavtz e lo parrt de montanha (35)(Synge, Balarin
II). ; Es pas amb dAi ! ai ! ai ! que fagure conquistar a Jason la pl daur dau parrt divenc raubada a
mon paire. (28)
partir : partager, diviser. los ciutadans de la ciutat partida (35)(Dante, Cant VI)
passa que tai vist : expr. : bien le bonjour (ironique) ou passez muscade ! Una valhena que fai
risolejar tres minutas, e passa que tai vist.(12)
passant : vagabond, mendiant, errant, passant. (1) ; passant que mai non trna (28)
passar : e passa que tai vist = comme si rien ntait.(1)
passar : dpasser. Passa lo cieucle de Dan Davies o los sants missionaris que presican contra la vilani
das mes.(35)(Synge, Balarin I).
passarilhar (rasim) : faire scher du raisin. quand se passarilha lo rasim(3)
passarilhas : choses fanes, passes, vieilles guenilles. passarilhas de seda o de brocart(4)
passarilha : raisin sec. tant patir de la freg e de la talent qua la fin me serai fronsida coma passarilha
(34)
passat-deman : aprs demain. (4)
passat-ir : avant-hier. (1)
passerat : moineau. (3)
pastenaga : carotte sauvage, ombelle. (1) E la pastenaga, adej rostida dau gl, se clina coma una
pauressa. (36)
pastenaga : raie (poisson). Demort longtemps apegat au su coma una pastenaga.(31)
pastrolh : pataugement. lo pastrolh, dins la fanga, de las batas de la mula(10)
pastrolh : bourbier. Dins lo pastrolh de fanga lusenta ont tremolava lo rebat de las calelhas paurassas
daquel temps.(13)
pastrolhar (se) : se peloter. Sa convrsa ra puslu aquela de las mans. Se pastrolhavan amb una
aplicacion meritosa.(13)
82

pat : tique. (syn. : lingasta ; rese). Voir : rese.


patarin : nom donn aux cathares. (Aquelas montanhas) : Lo cant dels desseparats e de lesper. Auri
poscut tanplan estre alargat per de patarins, dau temps que sos preires e tant d'autres avin passat los
serres pirenencs per se tirar de las arpas dels inquisidors.(42)(Hommage Barthes)
pati : pturage. la lavanha, ont laver, quand trna das patis, davala a laiga sabeurar.(5)
patin e cofin (de) : de tout et de rien. E mai se lo cant calhl daquel dire, dau temps qura acarat a la
Dna, e que parlavan de tot e de res, de patin e de cofin, de Sagat e Magat e mai de Pastenaga, menava
son brande de srp parlaira dins lentreclaror secreta de son ime. (13)
patin patan pas res : rien du tout. aqus un drech de patin patan pas res (13) ; Aqu ven de labitud,
das mila res de patin patan pas res, que vos desseparan de lessncia de las causas(26)
patria : patrie. Estrange pas que, pasmens, coma que ne vire, a conoscut st sgles de vida. Coma se
lidia de patria teni solament, coma embarrada, dins lespandi enveirent de son
parlar.(44)(Cinquantenaire de lI.E.O)
pats : pacage. (2)
patusclant : pataugeant. me tornt aquel tr de lInfern ont es dich, de las armas en bodre, patusclant
dins la mija tenbra das palusses maldichs(13)
pauc-parla : peu bavard. Qura pron secret e pauc-parla.(13)
pauferre : barre mine. espandit sus lembals, redde coma un pauferre.(29)
pauma : la balle, dans le jeu de balle au tambourin, sport pratiqu dans lHrault et en Italie. (Italien :
palla).
paur (una) : un pouvantail. coma sabi que la paur garda las vinhas, sabi tanben que la luna plena
lo gardava.(2)
paur : peur. La paur que desrusca lo voler e que nega lespr. E fai lo lich dau mau que pui
sesparss(10)
paurugament : timidement. (35)(Synge, Ombra de la comba).
pausada : halte. (35)(Temple).
pausadament : tranquillement. Bel present, una arma que lInfrn, amb sa pacincia deternitat,
lespra, pausadament, en i tenguent lo forn de caufat. (34)
pausador (pron. paosadou) : lieu de repos, pause, halte. rem a ras dau potz, boca negra, imorosa, e
maire de ressons sens fin quand, manidets, nos i veniam clinar sus son voide que nos enclausissi, que
nos sonava per son mistri plen desfrai e qui trasiam de cridas per que melhor nos las remandsse.
Aic, tornamai, lo soscar la prengut. Aqu, saique, un pausador (13)
pavon : paon. Lo bl pavon, quand se pavona / dubrs un bon centenat dulhs(17)
p : piste (chasse, chien). Fasi mai duna ora que la chinarda ra partida, lunt, sus un p.(5)
pebre dase : sariette. (17)
pebre long : gattilier (arbrisseau odeur de poivre). (2)
peuc : une pince, un petit peu. Sentigure coma un teune peuc de pietat (13)
pecunha : argent (monnaie). Pren sus la taula un debs plen de pecunha e lo met en pcha. (35)(Synge,
Ombra de la Comba).
pegt : cordonnier. (1)
pira-de-fuc : silex. cada jorn, los perdigalhs estelarn la polsa de son pas prudent per la delcia
duna prla de gu davalant dins sa grja de pira-de-fuc.(1)
pirafita : pierre plante. e cada cp, aplantavan una pirafita per marcar lendrech de sa fin.(5)
peiru (pairu) : chaudron. (1) (5) ; Entre qura solament dau cuu dun peiru de masca espausat tant
doras a la flamba capuda de linfrn (13)
peis-ferum (peis-feram) : squale. (35)(Temple).
peitral : poitrail. Quora clina sa cabea / sus son peitral de jaspe (35)(Lorca, Romancero). ; Ton
drlle au peitral aur / una teca e tres nafradas. (35)(Lorca, Romancero).
pl dagaa : taie sur lil (maladie). Aquel que me ven de tocar los vistons, ma levat la pl dagaa.(1)
pl (la) : peau. adornadas de quavin de mai bl, vle dire sa pl e son peu. (sa peau et ses
cheveux)(7)
pelenc : clairire, terrain nu et herbeux. (3)
pelenc : pelouse, lande. (1)
pelenc : terre-plein. (2). un grand pelenc drba rasa e sens color.(1)
83

pelhaire : chiffonnier. (3)


pelhart : chiffonnier. E pasmens si arrapan coma de pelharts per un adjectiu o una virgula.(13)
pelhigantir : marchand de peaux. (1)
pelhigosta (peligosta) : vieille peau, peau flasque. (20)
peligantir : marchand de peaux. (2)
peligosta : vieille peau. (6)
pelfa : gousse, cosse. coma las pelfas de fautrna, secas, bombudas e plenas de vent. (7)
peloira : aponvrose. (10)
penada (peada ; piada) : trace. las penadas dau tempri an tot sagatat sens remdi.(13)
penada : trace de pas. sanavan pas, dins la sabla mla, atrobar de penadas(10)
penche : peigne. Un penche fin (35)(Synge, Balarin I).
penecar : peiner, prendre de la peine. susvem e penecvem. (1)
penecs : pnible. (4) Una larga rsa roja, quassequt menimosament davant de lemmargar, e siagut
penecs, dins la botonira. (13)
penetas (a) : peine. ausigure, tot escs, a penetas, lo cac dun perdigalh amagat dins la
bruga(13)
peniblassa (adj.) : qui prend beaucoup de peine, dure la fatigue. bugadira peniblassa
(35)(Temple).
peniscola (catalanisme) (peninsula) : pninsule. (6)
penjadoira : potence. (4) ; faritz melhor de venir pausadament, que la penjadoira es una mrt doa e
lu facha. (35)(Synge, Balarin III). ; E los autres, aqueles dau defra, convidats per necessitat,
acostumats tot lan a lstre, lAvesque, lo Pastor, lo Rabin, lo President de la Cambra de Comerci, los
Directors despartamentals de tot peu, que venon, plan sovent, coma sanirin a las penjadoiras e que son
amarum e son lassitge los rengolisson en sospirs.(13)
penjar son lum (non saupre ont) : ; ne pas savoir qui se vouer, o aller, tre en plein dsarroi : de
segur sabii pas ont penjar mon lum (35)(Synge, Ombra de la comba). ; Non sabe ont penjar mon lum /
dins aquela granda tenbra / ont se rebala coma un fum / un olor de sang e de fbre. (14).
penjat : pendu ; suspendu. per que lo mond non demre per sempre mai penjat (28)
penons (de) : petits pas. las idas grandas venon pas que de penons, coma los colombs.(2). De
penons me sarrave fins qua plan lo veire (1)
penons (de) : prudemment, petits pas. E quand, a la muda, se parlan, o fan de penons(10)
pentacostir : chvrefeuille. la branca arcada dau pentacostir pantaissava molament en subre dun
riu sec.(1)
pentiment : regret, repentir, remords. (1)
percatri : purgatoire ; Los paures vilhs que son au percatri / espian de sa bria / los joves que son
reis (4)
peresina (perosina) : rsine des arbres. Enlusir la nuch amb los candls dels cs nstres ont peteja la
peresina de las negras selvas umanas.(35)(Temple).
perfach (prefach ou pretzfach) : tche, labeur, projet. dins lespra dun quicm fra desirat,
mstre es de nescampar lo pensar, de se negar dins lo perfach, quane que si. (13)
prga : perche. Vos bailarai una prga per azardar lo ga.(10)
perruquir : coiffeur. (12)
persgue (pron. pssgue) : pche (fruit). un vels de persgue de vinha.(1)
pertenament : juridiction. Dau temps que lo Comtat ra jot lo pertenament dau drech pontifical(4)
perugina (perosina) : rsine darbre. entre quen plors de perugina, dins lr se dlon los grans
pins.(32)
perussir : poirier sauvage. un perussir quavi mancat a lenta(2)
peseta : poubelle (du nom du maire de Montpellier qui les imposa, Mr Peset). (3)
pesolhina (pesolina) : vermine. (2)
pesolina : vermine. (3)
pesquir : bassin, retenue deau. (1) La mandra dins lo pesquir, titre dune nouvelle clbre de VP II.
pesquir : vivier. (1)
pessegue : pche (fruit). (3)

84

pestl : verrou. E de cps denveirentas mans venon tocar la sarralha tapada de rovilh, nis per las
vspas. Per ensajar de ne faire mure lo pestl. (36)
pestrilh : ptrin. fornirs dau pitre blanc bevent lr davant lo pestrilh de la nuch.(5)
pestrin : buffet rustique. Senaua, pausa la letra sul pestrin e remonta lo relotge (35)(Synge, Balarin).
pesuc, -ga : pesant, -ante. (MR crit au fminin pesuca pour pesuga). lime daqueles que la vida de
cada jorn, sempre parira, i veni pesuca, assucanta, a la fin, de lnga laguianta (13)
peta de cabra : crotte de chvre. (2)
petaar : rapicer. A tu, ara, de petaar lestrip ! (3)
petar : petar de las dents = claquer des dents.(21)
peteta : marionnette, pantin, poupe. liurat a aquela musica que lo traversava e lo movi coma una
peteta bauja (1) ; coma las petetas o fan per la gaug innocenta dels manidets (7) ; un cs tornat causa,
peteta sens ime (2). La desmenat coma peteta de palha o de bren. (7)
peteta : poupe ; segar la peteta = casser les pieds, agacer (4) ; Esclarmonda es, de segur, la figura la
mai nauta e la mai pura de listria dau pble dc. A conoscut lo bonur de non stre envestida per un
nacionalisme nci e per una religiositat de pettas (de pacotille) coma lo segut Joana dArc.(42)
(Calendau, 1936)
petrla (la) : lessence, le ptrole. lolor salada de la petrla ques ara lo perfum de las vilas.(4) ;
Petrla, sang poirida de la trra e de las mars. Chuc de cadabre de las suvas mrtas ; poison per los
vieus. Castigament de la foli das mes. (Note)
pu (anar en) : aller tte nue. Aquel quanava en pus ra un manant. (13)
pu ou peu (lo) : le poil ; le cheveu. Los peusses = les cheveux.(13)
peu (de marrit) : de mauvaise humeur. (35)(Synge, Balarin I).
peu (dun) : le moins du monde. E ieu quai passat tant de temps a mescanar de trabalh, tant de temps a
caminar, sens saupre solament dun peu quarrestave pas de me sarrar daquel jorn benesit
(35)(Synge, Balarin III).
piada : trace de pas, trace. Per los pas daissar entremesclar las piadas e nos contar de sansnhas.(12) ;
Quaquela gent ra pas de mond a daissar de piadas escrichas, encara mens de libres de rason, o de
memris.(13)
pibrna : pistachier thrbinthe (arbuste de la garrigue). Lusentas e descopadas coma mans dubrtas, sas
fulhas vrdas que venin rojas a lauton e subretot livrn, ran lusentas e trasin a lr sa frta odor
aromatica. Entre prima e ivrn se fasi sa fsta amb sa frucha quespelissi vrda per venir roja pui e
pui, a lauton, per laucelilha que sen fasi revbis, blavas, dun blau metalic, que los sonavan de
lunt. (11)
pibola : peuplier. (1)
pic : pointe. lo pic roge duna cigareta.(1)
pica-pira : tailleur de pierre. (12)
picar : frapper. Se te vs adralhar a la Patz perfacha, risoleja a lAstrada que te pica, e piques pas
degs.(35)(Khayyam 4)
picar de la dalha : ne siam au picar de la dalha (au coup de la faux) = nous sommes au cur du
problme.(22)
pichts-peses : bec-fins (petits oiseaux). (1)
picta : petite vrole. la picta, de mon temps, lo mond ne morissin coma de moscas.(19)
pietads : plein de piti. (1)
piudel (piurel) : appeau : branche sche naturelle ou mise par les chasseurs dans un arbre pour que sy
perchent les oiseaux. (r entre 2 voyelles se prononait d dans le montpellirain)(5)
pifre : fifre (musique). (2)
pigassat : frapp avec une hache. (11)
pigre : paresseux. Es pas el quauri prestat de sus a tot aqueles pigres(21)
pigresa : paresse. (1)
pimpanla : pquerette. Coma sre anat tirassar tres peusses de la barba de Nstre Snher lo Vilh. O
di semenar de pimpanlas.(10) ; en una contemplacion, puslu parira a la dels buus ajaats en una
mar de bauca e de pimpanlas, e romiejant sens relambi sabe pas quane smi fra escur.(13)
pimparat : bien apprt, pimpant. un ponhat de flors novl, fresc e pimparat. (3)
pimpejar : toiletter, orner. (3)
85

pinassa : pniche. Vese los negres cavals fumejants / tirant de trvas de pinassas(35)(Temple).
pinaguda : pince dissquer. (10)
pings (grand) : grande gigue (grand et maigre). Leon Blum, grand pings plegads que semblava
flotejar desss a totes duna tsta.(13)
piniastre (pinhastre) : tenace, opinitre. una asirana dura, piniastra (3) ; aquel formiguir
descadenat dstres pinhastres dins lenveja de se tirar de sa pl per venir autres (13)
pinsard : pinson. (1)
pintarda : pintade. lo flume escur de la vida que passa en vos coma last dins la pintarda.(5)
pit : dindon. (fig.) : imbcile. Aqu tindava fals. ra veirent quaquel me me preni per un pit. Aqu
la deca daqueles que sen creson. (13)
pipat : aspir. Dins aquel empri ont se sentisson coma pipats per una fra estranja(3)
pistachier : coureur de jupons. au mitan de galabontemps e de pistachirs(22)
piudl (pieurl) : branche morte perchoir pour les oiseaux (Mistral lappelle un ciml) . La branca mrta
ont, per piular, se pausa laucl passatgir. Los caaires, per faire arrestar las tridas, nen aplantan suls
aubres. (3). se carcanhavan coma dagassas acampadas sus un piudl.(3)
piular : gazouiller (oiseaux). (3)
piu-piu : qui gmit, qui se plaint tout le temps. aquel, magriule e piu-piu qura son primir amic(4)
pivelar : fasciner. (2) ; fixer comme un serpent : sos ulhs que cugavan de tant quavi pivelat lo
camin de la vila. (28).
pivelat : fascin.los autres demoravan a la finstra pivelats per lorre crit que jamai non finissi. (1)
pivrna (pron. pibrna) : pistachier thrbinthe (arbuste de la garrigue) Quand lestiu amadura e fai
blava cada grun de pivrna, blau dun blau de verin, tota laucelilha boscatiira la ven becar.(1)
plan de (en) : la place de. en plan del = sa place. (13)
planejar : planer. (13)
plnher : plaindre. Li cal pas plnher lo temps = il faut lui laisser le temps (38)
plan pausat : tranquillit. E nos entredorms de son plan pausat tan bonifaci.(10)
planu : plateau (terrain). (2)
plantir : jeune vigne juste plante. (1)
platina : bagout. Sertz pas tant desglesit de caminar, sii segura quauriatz tant de platina coma Owen
Roe OSullivan, o los potas de Dingle Bay (35)(Synge, Balarin I)
plega (far sa ) : (terme de jeu de cartes : faire sa main) faire son chemin. as fach ta plega dins ta vila
davant de venir rebalar tas grolas sul caladat londonenc.(33) ; achever sa vie : Mas coma es pas de
lestraa dels dieus, finir ben per faire sa plega (28)
plega (far sa) : accomplir sa tche. (4)
plega : tendue de temps ; tape. Endralhem-nos. La plega es longa.(21) ; un bail ! : seissanta ans
aprs, (una plega !) (42)(Hommage Camproux)
plegads : pliable, flexible. (1)
plentis e mentis : plaintes et gmissements. (10)
plja : pluie. Res enclaus pas un me dins son pensar coma los ridus de la plja.(4)
plombar : surplomber. ont lo rocs lo plomba mai(35)(Dante).
plomb (de) : daplomb. (1)
plombet : le fil plomb. Migjorn. Lora mejana. Lo plombet. (35)(Temple).
plonja : la plonge (vaisselle). de corvadas... de corvadas... de lnga, las tufras, las cagassiras, las
cambradas descobar, la plonja (13)
plt : tronc dglise. lo plt de sant Antni de las causas perdudas.(3)
podaire : tailleur de vigne. Los podaires, tapats coma monges, fasin son bra (13)
podar : tailler (la vigne). (1)
podassar : tailler la vigne. (20)
podet : couteau lame recourbe pour tailler ou greffer. un podet per entar la vinha. (4)
podet : serpette pour tailler les raisins. (2)
posia : Posia. I tne. I torne. Aqu sol, per ieu, que psque sauvar una bra. Mas, de posia, ni a de
cent biais. Lo tot es datrovar lo que conven. () Que la mena de posia dau roman a ges de semblana
amb aquela dau cant dins los vrses. Es quicm que se ten als confinhs de la metafisica, sm vu. En
una fonsor de plans ont, totjorn, la realitat satrva coma engloriada dun trelutz, duna neblosa
86

escandilhada. Quicm coma, dins los tablls dels primitius, lo paisatge de darrir ques la trasmudacion
celstiala de de terrenau que si passa davant. E qui baila son prtz e son encant.(13)
pota : Lo pota es aquel que vei, davant los autres quaqueles autres veson pas. E que lo sap dire,
amb de paraulas ordinrias, en quau sap prestar los poders duna vertat nva. (36)
pofis (lo) : les fesses. la majestat de son pofis, coma una pauma.(10)
pofis : laideron. Que sen es vist pasmens pro quran puslu pofis o Carabssa.(3)
pogau : anguille des tangs. Lo pogau que senhoreja dins la pals, es la fortuna das pescaires
destanh.(6)
polhacre : pouacre, personne trs sale, repoussante. Sembla pas de bon que si antau remandat coma un
polhacre, coma un caraco, coma un ronhs.(23)
polin : tumeur inguinale, bubon. (10)
polsar : respirer. lo prtzfach de tot escrivan, e que du perseguir, sens i soscar, coma polsa, es de
(5)
polva : poudre. (2)
pompidor : palier. vos deissarai las letras sus los pompidors(26)
poncha : un fichu (pour la tte). (2) ; une courtepointe (couverture de lit). E ara, aqu vstre lich. Vos ai
mes una poncha quai tricotada fai pas gaire de mos detz dets (35)(Synge, Balarin I).
ponchon : poinon. Vle davalar au potz, / vle escalar los barris de Granada, / per espiar lo cr ponhit
/ per lescur ponchon de las aigas. (35)(Lorca, Tamarit).
ponhadissa (ponhedissa) : point de ct. se planissi, fasi quauques jorns que son cr i doli e de
matin, a lora de sen anar a la fiira per tres o quatre jorns, duna ponhadissa. (35)(Synge, Ombra de la
comba).
ponhal (punhal) : poignard. (2)
ponhat : anse dune cruche. Ai vist ir un terralhaire qura assetat davans sa rda. Pastava lo ponhat e
lo ventre de sos orjls. Pastava de caps de sultans e de mans de mendicaires.(35)(Khayyam).
ponhedura : lancement. coma sendevinha lo temps a la ponhedura a las ancas duna vilha dolor.
(28).
ponhir : piquer (1) ; treindre : Estranja sentida. Que me ponhs. (34) ; transpercer : Sas cridas
ponhissin lo cr e lo ventre ! (28)
ponhison : piqre ; coup daiguillon : Amb una ponhison au cr quand legissiam quicm de parir dins
lagach duna autra (13)
Pons (Josep-Sebasti) : Per los Occitans quaiman tanben la posia, Cantilena i ensenhar que la
grandor e la beutat son pas dins letrna remenada dun passat que cal saludar coma m saluda un bu
crs riche de glria e desemple, nimai dins la mistica geografica de tal o tal pas, encara mens dins
limitacion simplassa de la posia de Frana o denquicm mai ; ms puslu dins la sentida e dins la
carn de nstre cr, quora volem viure sus nstra trra amb lesperit de fizels amants . La posia es en
nautres. Mose es mrt i a un brieu, que fasi gisclar daiga dun rc. (42)(Calendau, 1938)
pontir : ( ? ) li au travail des verriers. los pontiers que son brcas(13)
pontilh : passerelle. (1)
pontilh : perron, parapet. (1)
porciu : table cochons. (3) ; Lescotetz pas. Digatz i de tornar dins son porciu e de pas pus nos
emmascar (35)(Synge, Balarin I).
prge : porche. (1)
porgir : fournir, apporter. tot corrent, las porgrem au vilatge (1) ; Perdequ nisser ?Quand cada
jorn porgs un malur nu, quand deman ten pas quuna cara : la de la malor, la dau mau. (28)
porgir : offrir. aquela dstre primir a porgir ton present(4) ; porgir lajuda dun amic (34)
porrilhon : petit poireau sauvage. (1)
prta-aiga : aqueduc. lesquina estrecha dau prta-aiga de Sant Clamen (3)
portalir : concierge. o de portalir en quauque Collgi o Licu.(13)
portalira : portail. se vei tot drech la lia damorirs que mena a la portalira.(10)
portalira : portire. lo gasogn ra una mena de grs cilindre, apegat a la portalira drecha dau
camion(8)
portau (ou portal) : portail. (1)
posar : puiser. (1)
87

posarenca : puits roue ; puits bascule ; La posarenca quilhava e baissava son bra magriule de vilh
negre.(3) ; Grand gaug se ne fan pas desclaus encadenats, tot escs bons a faire rodar la
posarenca.(28)
pst (stre a) : tre en place. (8)
pst (la) : la planche. Las psts dau lich (10) ; Lo su de psts gingolava a cada pas. (6)
psta (a) : siam a psta = nous sommes arrivs. (4)
postl : planche. mant ressar dos postls que clavt en crotz e quaplantt a la tsta dau crs.(10)
pta : thym. E vos adutz, amb la pta / lo pebre dase e lo serpol / una olor de pira de luna / e de
migjorn sus un rastolh. (17)
potarga de lessa : poutargue de muge (ufs de muge schs et presss). (6)
pussa (polsa) : poussire. (1)
practica (pron. pratica) : clientle. (10)
preclar : brillant, resplendissant, illustre. Los mes preclars que sa vida finissi coma se dobrissi la
nstra, aven pas sabut deles que la glria linda que los ceuclava. (1)
pregadieu : mante religieuse. Pregadieu, bl pregadieu / alassars lo bn Dieu. (17)
pregit : vitupration. fai restontir la carrira de sos pregits.(2)
prejit : mpris, sarcasme. (3)
premsa : pressoir. (1)
prepotent : tout-puissant. per lamor dau Dieu prepotent (35)(Synge, Balarin I).
pressa : hte. Polsa, aseniers, bius laurant sens pressa una trra sens trme.(43)(Lo semafra dau CapBon, 1940)
pressant, -a : pressant. La door de Ii es tant pressanta.(35)(Khayyam 17).
pretocar (pertocar) : toucher au fond du cur, mouvoir. un aculh que me pretoqut (18)
pretzfach (a) : la tche, forfait. Se pastrolhavan amb una aplicacion meritosa. Coma sran a
pretzfach. (13)
primadla : primevre. Nos espandirem entre primadlas e margalidas (35) (Matej Bor).
primalha : MR traduit : oiseaux de passage (au printemps). (6)
promoveire : promoteur. Son venguts, darrir los banquirs, los promoveires.(6)
provediment : provision. Avi quauque provediment, qui bailavan de peis, de polalha(6)
pruna : prunelle (des yeux). los ulhs gigants que sas prunas bombavan defra de las parplas(3)
prus : dmangeaison. fins qua sentir venir lo prus a las parplas.(4)
puds : putois. (1)
puds : trbinthe (arbuste de la garrigue). de brancas vivas de puds, embrasat de roge per la freg. (3)
punchar (ponchar) : pointer, darder. e lauritz vist punchar sos ulhs de feda entre las broquetas e
las fulhas, e sas doas aurelhas se quilhar coma las duna lbre que gueita una traucada (35)(Synge,
Balarin II).
punhal : poignard. Demran los vilhs punhals / fernissent dejot la polsa. (35)(Lorca, Romancero).
puput (la) : la huppe. la puput, ela, sacontenta dsser bla e despacejar per camins sa tsta
ondrada dun plumet reiau, amb un pas de preiressa gitana.(1)

Q
quant : quel ; sabe pas quant estrange caminament de la carn entredormida. (1)
quequejar : bgayer. quicm mai quun damnat falord que quequeja (35)(Synge, Balarin).
quichador : bouton (pour appuyer). tque lo quichador = jappuie sur le bouton. (2)
quichador : gchette du fusil. (1)
quichaire (quichador) : pilon pour presser les comportes. Lo quichaire mosts tot drech dins la semal a
mig (2). Le quichaire est plutt celui qui utilise le quichador.
quicha-pet : constip. (10)
quion (quisson ou cusson) : ver du bois. coma diriatz un quion per mes, e qui cava sas galaris
coma los de la lenha o fan dins los mbles.(10)
quincanla : banqueroute, faillite (2) (5).
quincarlta : haricot sec de Soissons, haricot bariol. (26)
quinson (quisson)(cusson) : ver du bois. (3)
88

quissonat (cussonat) : vermoulu. (1)


quitar : laisser. Perdequaquela bstia, que ne cridas, / Quita degs passar per son camin (35)(Dante)
quitarra (guitarra) : guitare. lacordana tirada de la crda duna quitarra.(7)
quitran : goudron. (10)

R
rabala-savata : chemineau, trane-savates, vagabond. Esperatz per traire los ulhs sus son teulat de
joncs que pren laiga e ont ven mai drba per son boc que dins son mocador de trra e ont a pas
solament un rabala-sabata per i tner lostau (35)(Synge, Balarin I).
rabs : blaireau. lo rabs, que vai pesuc e lords dins son anar, e que se mesfisa de tot coma Toms
(1) ; e una autre cp, vejre de rats tant grsses coma de rabasses que me chucavan lo sang de la vida
a la poncha de laurelha (35)(Synge, Balarin III).
rabastas : restes. las rabastas dun mrt = la dpouille dun mort. ; dau temps qure drlle, i avi
darrir lostau un cementri amb las rabastas dun me quavi de cuissas tant longas que ton bras (35)
(Synge, Balarin III))
rabent : rageur. sens que degs posqusse pas espiar sus mas gautas o dins mos ulhs, la nbla
rabenta que los auri poscut adombrar. (13)
rabent : rapide. lo passatge afairat e rabent dels mtges (13)
rabentament : rapidement, rageusement. (35)(Synge, Ombra de la comba).
rabeta : radis. (3)
rabigs : os du jambon avec un peu de chair. Aurs drech a la menstra coma a la montanha, la que
pt faire tner la culhr drecha e que tespomps las narras amb las flairors de la tufra e dels
favaraulets vrds, de la ceba e de lalh, dau romans e dau serpol, dau basilic e de la majorana, e lo gost
emai ranci, de cps, de la codena e dau rabigs : lo rabigs, una de las mai blas invencions dau cl.(13)
rabinar (se) : se roussir, se brler. (1)
rabinat : brl, trop cuit. Coma farii per stre mrt, estrangir, quand ai la grja tant seca coma un s
rabinat ? (35)(Synge, Ombra de la comba).
raca : marc de raisin. cali tirar la raca de las tinas per la quichar.(2) ; rsidu puant : la nbla de
non-saupre e dalienacion qura, e ques ails encara lo fons, la raca volontarament tracha dins lime
das pbles dichs dc. (42)(Hommage Barthes).
racacr : mal au cur, le cur aux lvres. entre que passatz vstre camin, lo ventre voide e atalentat
que navtz lo racacr (35)(Synge, Balarin II).
racar : vomir. (13)
radassa : trane (pj), vieille prostitue. (2)
rafatum (lo) : les moins-que-rien, le rebut. los remdis los melhors a los que pdon pagar, los traces
au rafatum.(10)
rafatum : le menu fretin, les sous-fifres. lo Menistre, un parelh de deputats, dos o tres senators, lo
President dau Conselh General, lo Conse e tres o quatre generals, sens parlar dau rafatum, plan afairat,
de Directors dai o de quicm mai, Ingeniaires en cap de sabe pas de que, totes tibats coma darquets,
sespetant la graissa vilha dins dunifrms quavin pas conoscut lo vielhonge. (13)
rafatum : dchet. Tot lo rafatum das scles(4)
rafatum : les laisss-pour-compte, les rien-du-tout. dins lo molon dau rafatum(21)
rafi : valet de ferme. Un rafi prengut las bstias e las ment dins lestable.(10)
rafir : fltrir. E ben quara la santa set nos rafigue, ieu e el. (35)(Synge, Balarin III))
rafit : fltri. (3)
rafortir : rconforter, conforter. pas ges desper jamai, los raforts (35)(Dante ; Cant V)
ragassa : servante de ferme. (7)
ragassaire : MR lutilise au sens de prostitu masculin.(5)
rainal : renard. (1)
rainard : renard. (3)
raja (la) : sperme. (6)
rajolant : ruisselant. (1)
rajols : jet, le fil (de la pense). Endevinhave lo rajols de son soscar.(13)
89

ralha : racaille, canaille. sovent i a pas sant tan grand coma aquel que ven de la ralha (5) ; un
parlar secret que los desparts de la ralha, per eles tot lo demai de lumanitat (33) ; aquela ralha que se
venon enchusclar de vin, tibar coma darquets, sabe pas coma sortirn daic, bandats a clau, e se
podrn pas solament enauar de la taula... (13) ; Son de mig-dieus caminant au mitan de la ralha
espessa ; tan generoses que son rebat sol li presta rebat e verut, e la ralha se revira sus eles dins lesmu
de mirar la resplendor de ques pas. (28)
ram (lo) : le rameau de laurier ; le laurier lui-mme. amara coma la fulha dau ram.(1)
ramada : averse. Cali daissar passar la ramada.(13)
ramat : foule, multitude. Mes pas de bon comprner que lo pensar dun posquesse stre e demorar tant
desparir daquel dun ramat dautres.(13)
rambalar (rambalhar) : rabrouer. Quau sis tu per rambalar los autres ? (35)(Dante, Cant XXXII).
rambalh : agitation, battage. E de son rebat de glria tirant fra rambalh.(12)
rambalh : gne, embarras, obstacle. e ldu que sus los ulhs trapa rambalh / dintre se torna e fa
creisse lanci (35) (Dante, Cant XXXIII).
rambalhar : encombrer, emmler, embrouiller. daissar lo mond rambalhar tot amb dauts, de carris,
davions que lor cau tant e tant de plaa.(2)
rambalhar : gner, empcher, embarrasser. lo fais lo rambalhava dins son anar caput a la seguida de
laucl (2) ; Lo passat es una mar que non jamai ser pas plena. I cal pas mancar descampar que vos
rambalha (29) ; Ms rambalhava tant lo mieu camin / Que mai dun cp songre a me virar.(35)(Dante)
rambalhat : embarrass. la sacrosanta administracion, fra rambalhada daquel present(3)
rambalhat : embrouill, ml, encombr. per passar un grimpador estrech e rambalhat
despinas(13)
ramilha : feuillage. (3)
ramilha : ramure. (1)
ramonet : rgisseur de mas, mtayer. (3)
ramonetatge : habitation du ramonet.
rampa : crampe. emai una rampa als botelhs (35)(Synge, Balarin III).
rampelar : battre le rappel. Au tambor, se deu rampelar per un Rei ! (28)
rana : grenouille, rainette. E sus la flor refrescada / se ten Don Pedro oblidat / ai ! jogant amb las ranas.
(35)(Lorca, Romancero).
randa : haie. Las rbas de la rasa, bauca, civadassa, li fasin una randa donor(8)
rapegat (rempegat) : recoller. quaquel imatge, fach de trces de miralh rapegats mai o mens (13)
rara : frontire, limite. Se fargut antau coma una granda esteriganha, espandida a lOccitnia tota, e
mai defra, de parentlas que, los sgles passants, siagut pas pus, fin qua la Revolucion, quuna sola
familha sens raras, estrechament entremesclada, que senhorejava sus lart e la scincia de veirari. (13)
raplt : trapu. (1)
rasa : haie. (1)
rasa : talus. Las rbas de la rasa, bauca, civadassa(8)
rascalat (rasclat) : racl. Dun bel enfanton, lis e fresc coma dli, Dna T. me ditz : Es rascalat coma
un ametlon blanc .(40)
rascla-terralha : plongeur (vaisselle). Es rascla-terralha dins lostau, e sofrirai pas que lo rauban e lo
kidnapan entre que mon paire es per camins (35)(Synge, Balarin I)
rasclaire : barbier. (12)
rasclet (trepar coma un) : courir comme un livre mle. ra capabla de trepar coma un rasclet sos
dtz quilomtres de camin.(5)
rasclet : mle du livre ; rle deau. MR traduit par pluvier. Benlu se levar coma un rasclet / una
ombra quanar per rta.(16)
rasclum : rclure, dchet. aquela masqueta dau temps e dau sgle, fach de semblana e de rasclum (7)
rascs : pel, teigneux. de rdols que lo pu navi volat e quran tot rascoses (4) ; una maseliira
rascosa(5)
rasic (la) : racine. Es una rasic amara / e un mond de mila terrassas. (35)(Lorca, Tamarit).
rasigon (rasigt) : moignon. Rescondi lo rasigon de son ponhet.(6)
rasimat : raisin (confiture de raisin). aquel Sant Josep que los dArgelirs lavin fach en mascarant
una Santa Virja amb una barba de cabra empegada de rasimat.(3)
90

rasims de srva (servants) : servants (raisins qui se conservent jusqu la Nol) (2).
rason : raison. Quau pt parlar damor, quand aqu es la rason dEstat que lo governa : lamor de la
vaca que menon au brau per aver de vedls ; jot lulh saberut dels vaquirs. (28)
rastelir : porte-manteau. (12)
rastelier : ratelier, dentier. (6)
rastingle (voir : restingle).
rastolh : chaume, teule. (1)
ratapenada : chauve-souris. (1)
raubatri : rapt, enlvement. (6)
raufl : rle du mourant. (1) ; Aqu, en un ambient de mormolhs escurs, de raufls, de plntis, de sospirs,
de tos e descupits, se passavan, puslu lisavan los darrirs ans, meses, o jorns daqueles naufragats de
latge e de lastre.(13)
raufels : qui rle comme un mourant. (2)
raufels : rauque. lo bufar raufels dau vilh (1) ; una votz rompuda, asclada, raufelosa, la dun
aujol (33).
raulet : roseau des marais. (2)
raumit : atteint par, dvor, rong.quau lauri pas dich que Mr Palucha seri raumit per lo
glossari !(26)
rausa : lie. la rausa dins lo fons dau calici (5) ; Pro per escampar sul demai de la vida e dau mond, la
rausa amara dau pecat.(13)
rauset : roseau deau. (6) de ratuna entre rausets (34) ; Emai se trabalhava, lauriatz vist faire una
garba de fen tant prima coma una cana de rauset (35)(Synge, Balarin II).
ravalar (rabalar rebalar) : traner. ravalar davant de jutges la veusa de Don Gomila ! (24)
rba : pidmie. una rba que passa(2) ; La reba : aqu vl dire tant de malautis que fins per ne
sonar ges (10) ; Las rbas que passan e que fan gibs lo cementri.(4)
rebalads : portatif. un transistr rebalads.(26)
rebalar : traner, glisser, ramper. (1)
rebaletas (a) : tiroirs (nom). una dna que son nom fasi a rebaletas(5)
rebaletas (far a) : faire des ricochets. son terrible cacals, que rebombissi coma se fasi a
rebaletas.(10)
rebat : reflet. coma aquel rebat que lo vent de prima fai crrer lo tantst sus lo blat jovent.(1)
rebat : rebord dun foss. per que nai pas vist una sola coma vos dins los onze jorns quai caminat per
lo mond, espinchant per desss lo rebat dun valat (35)(Synge, Balarin).
rebau : cueil, protubrance. (10)
rebauar (se) : se retrousser, se hrisser ; la mandra sentigut se rebauar son peu rufe sus son
esquina. (2)
rebauar : rabattre (1) ; retrousser les manches : Li vle prene la tension. La fau rebauar.(40)
rebauar : se redresser. Mas laucl demra mstre e se sap rebauar e tornar volar. Entre que lme...
(13)
rebauar : rebauar lo flume = remonter le fleuve.(32)
rebauat : retrouss. un picht sen redond, libre e ben rebauat.(5)
rebecar (se) : rpliquer. Lo Rei se rebequt.(6) ; Mas l'autre, de cps secs e sens fin, pica de pertot la
que non sap pas pus coma rebecar.(2)
rebecs, -osa : insolent. (35)(Synge, Balarin II).
rebelejada : rebellion. copables dstre estat menaires de la rebelejada.(6)
rebbi (revbi) : grand repas, banquet. a la fin dun rebbi quavin pas asagat daiga de batejar(3)
rebolhent : bouillonnement. dins lo rebolhent de la vida. (2)
reboliment : tourment, souffrance. Aur calgut que siagon grands e amars vstres reboliments per vos
menar a un acte sanguinari. (35)( Synge)
rebombar : retentir, rsonner. ausir quen lEtrne rebomba. (35)(Dante, cant VI).
rebombl : rebondissant. Los sarralhirs fasin tindar dins la barta son martl rebombl.(8)
reborsir : contrariant. (2) Un reborsir (pron. rboussi) est un esprit rebelle, qui ne se plie pas aux
ides reues, qui prend le contre-pied de ce quon veut lui imposer.
rebufar : rebuter, rabrouer. de tant que man rebufat ! (3)
91

rebufar : repousser avec mpris. au luc de lo rebufar coma o fasi(5)


rebusar : radoter, divaguer, dlirer. lo vilh garda-mas que rebusava tot lo sant-clame dau jorn(10)
rebut : refus, rejet. emai sendevinhava de signes de rebut (13)
rebuta : refus, rejet. aquela semblana cavalira, aquel r de dfi, semblava, e de rebuta de tota lei
forstiera a son stre. (13)
rebutat : rejet, repouss. per faire agandir lOccitan viu a la dignetat discutida, de pertot, daquel
temps, emai brutalament rebutada de lenga destudi dins lo viu, au nivl de lUniversitat, das Licus, e
de las esclas.(42)(Hommage Camproux)
rc de la rda : ornire. (1)
reajut (reachut ou reauput) : reu. Lo Kriss, lo conselh das vilhs ont las femnas son pas jamai
reajudas.(6)
recaliu : braises sous la cendre (1) ; una tradicion que, maugrat lo temps e lescach de cap-dans passats,
i ra encara au cr coma un caud recaliu. (13) ; De quavem viscut ensems, sen tu quauque recrd
demra encara viu, quand fogusse pas que coma un pauc de recaliu. (28)
recampatge : ramassage. (3)
recap (de recaupre) : il dtient, il contient. lo smi apond tot de ric e destrange e de nu que
recap dins sas ombras fantasirosas.(10) ; Aquela bra, per nosautres, ten dins un nom, sol, un nom que los recap
totes, e per quau vle ui, al nom de lInstitut destudis Occitans, e de lOccitania tota, saludar los quan obrat dins son ombra :
LInstitut dEtudis Catalans. (44)(Accueil catalans, 1952)
recaptador (pron. recatadou) : refuge. lo recaptador sens raras dau cl estelat.(10)
recaptar (se) : se rfugier. E tornron a la door amara de son lagui ancian, iscla sola ont se recaptar
au mitan duna mar damarum e de solesa.(8)
recaptar (se) : (voir : recatar) se rgaler.
recapte (pron. rcate) : casse-crote, repas. per la pausa dau recapte, avi fach un abric cavat dins
lespessa muralha. (1). lo recapte tirat de la biaa(4)
recatador (recaptador) : abri, refuge, retraite (lieu). (4) E nos agradrem. / Fuguron las flors / Prp
d'Espinama / Lo recatador. (35)(Santillana)
recatar (recaptar) : cacher, abriter, dissimuler. recatavan duus jot las flors (37) ; Aquela votz en
eles que tan sovent se voldri deslargar e qui cal recaptar.(13)
recatar (se) (se recaptar) : se rgaler. Lo Koran, aquel libre sublime, los mes lo legisson, de-cps, mas
quau sen recapta cada jorn ? Sus lo rebrd de totas las copas plenas de vin, es escrincelat una secreta
maxima de sagessa que sim ben obligats de sen recaptar (35)(Khayyam 6)
recaucar (recocar) : rabcher. as melhor a faire que dausir repapiar un vilh cocarro engrunat e que
recauca en tot luc dafaires tant vilhs e tant destemporats que satrovari degs per las escotar tres
minutas (13)
recaupre : recler, recouvrer, contenir. De que recap cada stre, cada causa, descurament amagat
dins sa semblana (1) ; Ont cadun recap de tresrs mai rics que non pas los de la mar (5). Paraula dau
desrt venguda / e que recap tot lo secret dau mond. (37)
reaure : accueillir, recevoir, accepter, admettre. Reaves vana idia (35)(Dante, Cant VII).
recauquilhada : ravigote, requinque. (26)
recs : abri, asile. un recs de patz, de silenci, de solesa(30)
recrd : souvenir. (1)
recrda : rcolte. (1)
recrocavilhar (se) : se recroqueviller. (1)
redde (adv.) : vite. (13) ; solidement. Khayyam ten-te redde a la crda de la Sagessa.(35)(Khayyam).
redde (adj.) : rapide. (voir rete)
redrta : clmatite. MR traduit par : liane. Las rasas espessas ont la redrta liga lun a lautre loume e
lo fraisse nos bailavan lo secrt de sas ombras.(1)
refastigs : dgotant, rpugnant. De malautis, ni a de mens refastigosas que dautras.(26)
refastinhs : ddaigneux. Los Bomians son pas jamai refastinhoses per faire sieuna la religion das
autres. (6)
refastinhs : repoussant, rbarbatif. lencens refastinhs dau sofre ; Las taulas refastinhosas de la
Lei. (4) ; Aquel r un pauc secars e refastinhs que teni de la frequentacion de las chifras (13)

92

refastinhs : rebelle. Lessncia de la posia es refastinhosa a tota dicha (36) ; E la matria, aqu es
rufe, dur, gru, pesuc, e refastinhs, pro sovent.(13)
refrescador : rfrigrateur. (2)
refrescar : rincer. a refrescar un taonl lusent per un onste me (35)(Synge, Balarin II).
regalcia : rglisse. (2)
reganhon : rveillon. Ses crompat un polh per lo reganhon !(21) ; Ni mai de me convidar, cada an, per
lo reganhon de Sant Sauvstre. (13)
reganilh (reganl) : dernier enfant de la famille. Aquela filha ra lo garri, lo reganilh, la cardonilha de
son paure paire(27)
regardla : semblant, apparence. E pui un jorn mavisre que lamor se noirs pas de regardlas(10).
regardlas : qui en met plein les yeux, imaginaire. Tot aqu es de regardlas ; manjar de regardlas =se
contenter de manger des yeux. (19)
regassat : ravag, hagard. Dins la foscor daquelas caras regassadas(3)
regassl : ravin, ravine ; los dtz estamaires campats dins lo regassl daqu davant (35) (Synge).
regaunhada : ruade. (1)
regaunhon : grimace, drision. re vengut farfantla, rebat de luna, regaunhon dun me (4) ; lamor
i sembla, ara, causa mrta, enganadoira, regaunhon(4) ; Per que psques perseguir ta comedia e tos
regaunhons(20) ; se fasi a el de regaunhons dins lo flc de miralh quavim, crocat a la paret
(35)(Synge, Balarin II).
regde (redde) : rapide. e regde coma lulhau(17)
regde (redde) : vite. Tot sachent que tot sescola e sesbu, e que lo mond arrsta pas de cambiar, e
dont mai regde, dont mai vai. (36)
regetal : pige, (pige avec une tige et un lacet). tibat coma un regetal. (2)
regital : pige lacet, fait avec une branche, pour attraper les grives. Ont lastre braconir das vspres
arrsta pas de venir pausar sas lecas e sos regitals.(10)
regital : pige fait dune bchette et dun nud coulant. tota la sauvagina se pt braconar, de peu o de
pluma, arrapats per lecas o regitals.(13)
reglet : rgle. Coma jutjar tot au reglet de frre duna Lei sola ?(4)
reguejar : sillonner, creuser des sillons. I reguejavan la cara de sang (35)(Dante, Infrn)
reguergue : revche, renfrogn. aquel me, al cp linde e misteris (ai pas conoscut un sol me quo
siague pas), estacant e reguergue (13).
reguindar (pour reguinhar) : ruer. (35) Dante.
reguinhada : ruade. una reguinhada a la tsta duna cavala rotja (35) (Synge, Balarin III).
reguinhar : ruer. un penjat, que reguinha dins lo voide fins que siague pas pus quun pes(4) ;
Espilhatz sa mula que reguinha a las estlas. (35)(Synge, Balarin III).
reguitnada : ruade. (1)
reguitnar : ruer.(4)
rei-de-catla : rle de gent (oiseau de Camargue). (6)
reinatge : rgne. Per que lo traititge trape son reinatge dins la patz que ses causida. (28)
reinet : roitelet (oiseau). Ten la vida dun autre entre sos dets coma fari dun reinet (4) ; Lagach,
curis coma aquel dau reinet o de lesquirl(13)
relambi : relche. Se lo mond es mon ocean / en ma trra fau relambi. (35)(Temple).
relambi (sens) : sans rpit, sans cesse. (1)
relha : soc de charrue. Ont los camps de la mar ran verges de tota relha, liurats au solelh sol e a sos
prires, los gabians. (28)
relicle : relique. linvencion das relicles(6)
reltge : aquel det de ferre dau reltge de solelh, terrible coma lo det de Dieu quand frabands de son
rt lo primir parelh. Mostrant la trra escura e freja, aquel det sens pietat, agut coma lo fiu dau cotel,
remandava tota causa a lombra e a loblit. (Lirange) (2)
rembalhaire (rambalhaire) : gnant, embarassant. emai sovent lo parlaire natrbe ludor amara, e
rembalhaire lo rebat. (4)
remenads : tohu-bohu, va-et-vient dune foule. dins lo grand remenads daquela escura chichomia.
(13)
remenar : rpter, rabcher. lo tindar agut e remenat de la crda la mai linda(1)
93

remenat : rabch ; lamarum sens fin remenat de la mar.(5)


remendar : rparer, rapicer. Una femna que li fari lo recapte e li remendari sos vestits.(8)
remendat : rapic, recousu. de cauas vilhas mai o mens remendadas(10)
remiracion : contemplation. per nos perdre dins la remiracion de letrne. (34)
remolinada : tournoiement, tourbillon. e las ombras, ara, un pauquet dantscas, passavan per parelhs
o per bandas que me fasin somiar destornls en remolinadas dins la rispa divrn. (13)
remor : rumeur. E la remor aniri, sespandiri coma aigada. (12)
rena (cercar) : chercher querelle. Toms de Baroncelli es anat cercar rena a un Francesco de Galean.(6)
renadiu : renaissant, revivifiant. son cant, novl per el, tan fresc, tan renadiu, tan sautarl(2)
renas (aver) : se disputer. gent dau defra amb quau avin agut renas.(8)
renbre : salade sauvage. Traduit par MR : oseille ou sanguisorbe. (15)
renbre : pointilleux, difficile. E degun, e mai labat lo mai renbre, i auri pas poscut trobar a redire
(7)
renbre : rcalcitrant. En causiguent antau los mai renbres (2)
rengolir : ravaler. son amarum e son lassitge, los rengolisson en sospirs.(13)
renu : renouveau, du neuf. Coma lo cieucle, la fsta ten plaa de tot que manca a la vida de renu e
de smi. (13)
renovier : usurier. dins lo corsatge, larg badant, duna bla dna qual renovir veni pregar
dargent. (5)
repapiaire : rabcheur, radoteur. la disin pro capborda o repapiaira o parla-soleta (3)
repapilhador : lieu de repli. Lo mstre me manda a son rt : es plan abrigat de nautas parets ; es ben
acanhardat. E i sii tot lo sant clame dau jorn. Aqus mon picht repapilhador ! (40)
repausla : lieu de repos. Una vertadiira repausla.(3)
repentitge : remords, repentir. aquel repentitge que lo tafurava(5)
repeticion : Crentava pas la repeticion, la paur granda dels pits. Quand la musica nen fai sos
dimenges e son pan blanc. E ne tira tant dencant e de meravelhas. E nautres, los quescrivem, nauriam
pas lo drech ? Tot es dins lo biais do faire. E per quau. E dins quana idia, quana tca. E, plan sovent,
de remenar nais quauque encant.(13)
repotegada : protestation. De vitupris, de rondinaments, de repotegadas, de crits de desace.(21)
requist : dlicieux, prcieux. La gurra es pas dau mond vertadir. Es lespelida sus la trra dels mes,
entremitan de tot de bl e de bon, e de requist que nos porgs las rasons dau bonur, dun imatge viu
dau quicm sens nom, qui podem bailar, per manca de quicm de mai prche de sa vertat, e que si
psque apegar, aquel de lInfrn.(13)
res : rien. Daquel res ques pas que lombra de res. Qui podem creire quand cresem descampar tot
pensar per nos pausar lime. Entre que, pensant aqu, daissam ges de plaa au res, ni mai a son ombra.
(13)
res pus : Plus rien. Res pus mestaca pas a la vida quavem. (34)
rescondons : cachette ; jc de rescondons = jeu de cache-cache. (34)
rescondre : cacher. (1)
rescondut : cach. (2)
rese : tique. (syn. : pat, lingasta). Rese, pat emai lingasta / siam parents emai cosins / e se lun, de bon
sang tasta / o fa saupre a sos vesins.(17)
respelida : rsurrection. (10)
resquilhar : glisser. (1)
ressar : scier. coma m rssa lo fust dun aubre.(4)
ressegum : sciure. sus un su esporcat de megts, de papirs grasses, de ressegum.(5)
resset : petite scie. Es tot escs se quauque grilh manejava son resset leugir.(2)
rsta (la) : le reste. (1)
restanca : vestige, ruine. Es de restancas. Es que demra dun vilatge tant ancian que lo nom se nes
perdut dins las tenbras das sgles e das ans. (Fnt-Beleta) (1) ; Dunes, au sgle XVIII, ne fasin la
restanca dau pble atlant (6) ; restanca dun mond ensepelit (3) ; Se la vila avi talas restancas jot son
caladat, seri de las mai blas dau mond (7) ; las restancas gigantas dau castl dAumels.(1)

94

restanca : retenue de terre. La montanha de Richer de Belleval, ne demra pas que las plantas de la
garriga a lennaut daquela pichta restanca, lo bas estant per las de la pals. (3). Una arcada se dubrs
sus de restancas.(7)
restanca : muret qui retient un terrain en terrasse. prs duna restanca tota endaurada de vielhum e de
solelh(1)
restingle : lentisque (arbuste de la garrigue) (2) ; Tal aubret que sabe, tal restingle, tal puds, tal aladrn,
tala blaca (13)
restri : reste dun repas. (1)
rete (redde) : vite, rapidement. (4)
rete (redde) (adj.) : rapide. Tant retes que laiga dau flume o lo vent dau desrt, los nstres jorns
fugisson. Dos jorns pasmens me bailan ges de laguis : lo ques partit ir e lo que vendr
deman.(35)(Khayyam)
retenament (retenement) : retenue, action de se retenir. lo plen tot redond e carnal e frme de sos
braces aguron lu fach descobar lo retenament e la freja rason dels savis.(13)
retipar : imiter, refaire. gaunhejavan en una vergonha plan retipada. (7)
retraire : rappeler, ressembler, imiter. la guitarra que retrasi una forma de femna.(1)
revacion : rverie. Tenon per smi la revacion ques imaginacion sens tralhas.(10)
revelin : porche dune glise. Dieu, inveirent, i senhorejava en majestat coma sus los revelins romans.(3)
revenge : vengeance. Los quassecuts lo revenge desmaissat de lasirana. (28) ; E ieu que sabii pas
que lo revenge fasi tant gausir coma lamor. (28)
revenir : ressusciter. marrenjarai amb aquel metge per de dire que lo cp quaurai trespassat, me
venga lu revenir.(19)
reversinar (se) (pron. se rbssin) : se hrisser. son peu se reversinava.(1)
revertat de : ressemblant . desgaunhatge tot simple, revertat dun autre pas ont ran passats(13)
reviudar : faire revivre. lo medecin de Cucunhan reviudar los mrts.(19)
revbi : festin. (2)
revbis : festin, ribote, ripaille. Sos amics quaiman festejar man convidat au revbis.(10)
revolum : tourbillon (1) ; volute : es un revolum de son perfum (35) (Khayyam)
revolumat : boulevers, dfigur. dins sa cara revolumada per lo ferre, la flamba e lo cotl dels
cirurgians (13)
rial (riu) : ruisseau. O pena dels caracos ! / Pena linda e sempre sola. / O pena de rial secrt / e de
primauba lontanha. (35)(Lorca, Romancero).
ribairs : rivage. Ombras dels vilhs solelhs colcs / antau van los cavals sul ribairs / coma van darmas
dins la nuch.(35)(Temple).
riblar (se) : se fixer ; lulh unenc se riblt sus los mieus.(13)
ribon-ribanha : bon gr, mal gr. e pui, daquela gusari, noblament espelhandrada, drecha dins sa
fiertat, e prsta a tot degalhatge en un temps tant azards per lo Poder, fasi una casta sagrada,
apielada ribon-ribanha a lordonana reiala.(13)
ric-a-ric : le plus juste, lquilibre. Antau sobsrva en ieu lo ric-a-ric (35)(Dante : LInfrn).
richonejar : ricaner. Coma per richonejar de la paraula famosa : Ils ont des droits sur nous ! (13)
ridla : ridelle, barrire sur les cts dune charrette ou dun camion pour contenir ce qui est sur le
plateau. jos la ridla de la parpla(10)
rijonejar (richonejar) : ricaner. Ges de prejit, res de rijonejant dins aquela cara lorda(3)
ripar : glisser. laiga ripa sus la pluma de lanet, la banha pas. (6)
rire : risin coma de cfras = ils riaient comme des bossus. (3)
rire de can : ricanement. avtz lo rire de can dun baug (35)(Synge, Balarin III).
risat : ondul comme les ris sur leau. (35)(Lorca, Thamar e Amnon)
risolet : sourire. De manits, de paures manits, que son risolet solelhar ta cara fins quau darrir
badalh (28)
rispa : bise (vent). (2) ; lo planhum jamai agotat de la rispa dins la rama orfanla de livrn. (13) ;
Sola, sola encara, sola au mond, acotissent au vent dels jorns los recrds coma tant de fulhas secas,
escobadas per la rispa divrn. (28)
riton : canard. (1)

95

rodador (mot peut-tre forg par MR) (rond) : rond-point. Vilanva de Magalona : Lo vent a cargat una
rumor estofada de sauvatgina en aquel rodador destanhs e de canals.(35)(Temple).
rodaire : errant. Antau caminava de lnga aquel pretzfachir de la tonda, forma caraca moderna dau
Jusiu rodaire.(13)
rodal : ornire. La bruga e larronze tapavan los rodals das camins. (10)
rodar (aut) : rouler. Acomenct, ara, a rodar mens redde.(13)
rodarl : lo cant rodarl = le chant tournoyant.(1)
rodassejada : vire. Ne vengure a delembrar lestranja figura, lme singular, que me semblava,
pasmens, vengut, dara-en-avant, lo companh de mas rodassejadas. (13)
rodejaire : vagabond. Se sap ben que la fantasi dun autor es, plan sovent, rodejaira. (18)
rodejar : contourner. a devut faire mai de doas legas per rodejar lo naut dau srre (35)(Synge, Balarin
II).
rodla : rotule. la rodla dau genolh(10)
rdol : endroit (un). (4)
rola (rosla) : coquelicot. un blat cafit de rolas (4)
rogeirla : couleur rouge du ciel au crpuscule. Vejre lo solelh faire espinchon au p dau cl sus una
mar ont escampava un mantl de rogeirla quescandilhava.(10) ; rougeur : au plaser, a tota ora, de
se poder agachar de cara al miralh, sens vergonha ni mai rogeirla al front e a las gautas (13)
roire : chne rouvre. (1)
romanin (pron. : rouman) : romarin. (1)
romec : MR traduit : le pitinement. Lo romec de la gent lennivols de polsa.(6)
romeca : sorte de vampire de la tradition cvenole (3). Lo conte negre de la Romeca e dau bon samaritan
est une nouvelle-fable de Verd Parads II non traduite en franais, virulente dnonciation de la situation
faite loccitan en France.
romiar : ruminer ; Era tant suau coma un caml que rmia (4) ; lo silenci dun aver que rmia, perdut
dins lalquimia en trabalh de sas tripas, los ps emmargats dins son migon. (2)
romiatge : rumination. Dau romiatge sens fin dimatges de set e de fam, sens res per vos sauvar dau fu
que fins per vos negar damarum.(13)
romieva : plerine, oie sauvage. (6)
romivatge : plerinage. (1) ; quavi volgut, ra un romivatge sus de passes ancians, que cercava,
dins la claror de la luna, entre baucas e caladat. (13)
romplir : remplir ; faire saillir (chvres). de cabras a faire romplir(31)
rompuda (una) : friche. lo bruch que fa lo rasigum das roires quand trnan reprene las rompudas (1)
rompuda : dfrichage, charruage. Los mes sentrevron de faire de rompudas dins la slva(6) ; per
cada rompuda, los grands araires de ui ne lvan quauquun(5)
roncar : ronronner. semblava un cat que ronca jot lo det qui gratussa lo clsc, entre las aurelhas (13)
rondinar : ronchonner, grommeler, gronder. Lo rabs rondina bas, a ras de lrba.(17) ; virat sus ela,
rondinant de colra (35)(Synge, Balarin III).
ronfle (a) : foison, profusion. las bocas tremolentas de leissam ont lo tavan gras vonvoneja a
ronfle. (35)(Temple).
ronha : gale. (1) ; Aquelas tres ronhas, malautis vergonhosas de lme, lo Mau ( e subretot quand ven
dautres mes, coma aqu ), lamor e la mrt. Los tres cavalirs de lApocalipsi qua galp, de lnga,
sens relambi, an lo det levat de tota paraula profetica per ensajar de recordar a lme que se, de cps, se
pt prner per un dieu, aqu es pas que bufar de vana orgulhana, oblit enebriat de la vertat mens bla
que remanda de tot son ime : sa part de bstia, son flc, sa liura de carn sauvagina, e que, pasmens, e
mai lobliguesse rabiosament, pesa de son ps tot, tot de long de son stre. (13)
rosla : coquelicot. e de roslas que la trra escampa a la cara dau cu, als vents tebeses, a la plja
destiu. (1)
rosla : MR lutilise au sens de roseau ou dherbes aquatiques (rausl). matas ufladas de roslas e de
joncs alentorn de las fnts (13)
roset : bure. la rauba de roset das monges (4) ; Las femnas, dins sas raubas de lana o de roset(3)
roset : roseau. (3)
rossalha : rosserie, vacherie. I a res de crentar dins lo biais rossalha e michantisa.(26)

96

rossatina : chevaux de Camargue. La rossatina camarguesa es de raa senon escreta, au mens plan
servada dins sa semblana.(6)
rossc : filet tranant. E mai vengue lo jorn que cada an sagotar lo rossc de lespr.(6)
rossc : foule, trane, cortge. e de detrs veni tant long rossc / de gens quaurii pas jamai
cresegut / que la mort nauri tant desfach (35)(Dante, Infrn).
rossegada : trane, trace de ce qui trane, sillage. Livrn per aletejadas / dessenha daucls / que
daissan tot siblant / denveirentas rossegadas.(35)(Temple).
rossegon : coutre de la charrue. lo rossegon dun araire. (2)
rossinhu : rossignol. (1)
rot : rompu. Trnan lasses, rots, amalugats (2)
rotinir (rotins) : astucieux. un bl cadels rotinir e traite coma vos (35)(Synge, Balarin II).
rotlada : peau roule, rouleau. (25)
rotlu : un rotlu dempeiratge : rouleau compresseur.(26)
rovla (rola ou rosla) : coquelicot. (5)
roviras : rouvraies, terrains avec des chnes rouvres. (1)
rovilh : rouille. (1)
rovilhar (se) : se rouiller. (1)
rovina (rona) : ruine. sus fons de mrt, de rovina, de casuda.(5)
ruda : rue (plante). la ruda que fai abortar(6)
rufe : rude, revche. (1)
rufe : rude, robuste. (2)
ruga : ride. (1)
rusca : corce. (1)
ruscle : rut. aquela carn sauvatja que vos voja au sang tot lo ruscle de la feruna (29) ; aquela mena
de brande que tant sovent es la sola semblana, sens lamarum, de lamor e dau ruscle (3) ; lo giscle
de son ruscle divenc.(29)
ruscle : ardeur. Per i bailar, enfin, la fnt de mu e lo ruscle dau vin.(13) ; Ont es la sang que lo
cremava, lo ruscle que li fasi delembrar lo luc e lora (28)

S
sabaud : crapaud. un solelh per sa boca / de vilh sabaud mig-enterrat / en sa pl de quitran de rota
(14) ; Crosvem de sabauds grus e ventruts, dau pas lent, que bufavan en plegant e conflant de lnga la
pl mofla de sa gargamla. Avin dulhs lindes, ceuclats daur, fonsuts e purs coma laiga tenebrosa
dun potz.(1)
saber mau (sen) : sen plaindre, sen fcher, sen vexer. sens que degun sen sagusse mau(2)
sabla (la) : le sable. Tota la sabla de la mar est un roman de MR traduit en franais et allemand.
sabron : cahot, secousse. (1) ; que non jamai retrapar pas lo bru sabron que fai levar dins son ime
un mond esterlucant e tant lu retombat coma una nivol de polsa lenta davalant davant lescandilhada
dau tresmont.(13)
sac de garris : sac de nuds. (6)
sac de garris : litt. sac de rats, se dit de choses ou gens remuants et difficiles contrler. que ven, dins
lusatge, tant espinhosa quun sac de garris(13)
sacamand : braillard. (8)
sacamandalha : racaille, milice. E tota sa sacamandalha, emai la conflsse daigardent, pt res contra
Medelha. (28)
sacrige : sarriette. (2)
sadol (un) : satisfaction dun besoin, plnitude. larquet (de la contrabassa) apila son larg suls
tendilhs de la carn per i faire cridar, gisclar, sa gaug, sa set, son sadol, son extasi o lagut de son
desespr.(5)
safranir : banqueroutier (on peignait en jaune leurs maisons). (24)
sagan (aganh) : rut, dsir sensuel ; lo poder frt e mrt dau sagan lo tirava a la cambra per lo
ventre.(3)
sagana : sorcire. (29)
97

Sagat e Magat e Pastenaga : dmons de la Bible. Parlavan de tot e de res, de patin e de cofin, de Sagat
e Magat emai de Pastenaga.(13)
sagata : rejeton de la vigne. (1)
sagataire : assassin, meurtrier. lo pes duna mrt dme, quand siagusse aquela dun sagataire.(4)
sagatar : trancher, tuer. cada pas que fai, cada picar dau cr sagata un flc daquela vida(28)
sagatat : massacr, gorg. De tant ques bona, es de la mena das sagatats.(3)
sagin : graisse de porc, saindoux. color saurla de sagin trist.(13)
sagnagal : coutelas. un sagnagal de mai dun palm empegat fins quau margue.(4)
sagnagal : mauvais couteau. (21)
saia : saie, vtement de berger (sarrau). (35)(Santillana)
salabrs : au got sal. (26)
salabrs : tonifiant, tonique, au gut ou parfum marqu. la foscor salabrosa de la pinda.(2) ; Cades
espesses, reculhits sus son ombra, agromolits sus lo perfum salabrs de sa perosina.(13)
saladla : plante de Camargue ; de broquetas de saladla, sola flor dau moment e de totjorn, image de
lestiu servat per la sau que la teni coma viva, e redda e coma lumenosa de tot lr que la banhava e de
la claror que si mesclava.(2)
salicr : salicorne (plante de Camargue) ; soude faite avec les cendres de kali. (13)
salir : sortir, jaillir, paratre. Mai clara que non, en mai, / Salis l'auba e son estela (35)(Santillana).
salir : maner. Non es umana la lutz / Que sals de vstra cara (35)(Santillana).
salir : saillir, faire saillie. (10)
salvetat : lieu dasile. Solesa que cadun garda per el, e noirs de tot, e mai estrech, que cadun vl
servar en el e per el, son recatador, sa salvetat, e benlu lo miralh sol ont se pt retrapar.(13)
sambotir : secouer. Pas pron de messorga per stre encusat de sambotir la barraca.(4)
sambotur (sambotaire) : fracasseur, secoueur. (8)
sambuc : sureau. son ulh ra negre e lusent coma una grana de sambuc.(1)
sanar : gurir, rendre sain. Sanatz ma trista langor. (35)(Santillana)
sang (lo ou la) : Saique la sang ! Aqu nstre vertat. La que lo mond fan tant esfr per ensajar de la
delembrar. (28)
sangbegut : exsangue. Mas lo cl es un elefant, / e lo jansemin una aiga sangbeguda (35)(Lorca,
Tamarit).
sang-flac : sang-froid. (12)
sanglut (sanglot) : hoquet, rle, sanglot. (1). de tant que los sangluts las secotissin das pusses als
artelhs (3) ; Un sanglut lo trepasst e se corregut jaire jot una carreta a plorar coma un desmargat.(4)
sanguinhl : cornouiller sanguin. La barta espessa de consuda o de sanguinhls.(13)
sanha : roseau deau. una garba de sanha(10)
sanhs : marais roseaux. La trra ra trempa. De sanhasses lusissin de pertot au solelh.(10)
sanheta : plante de Camargue. (6)
sansoira : sansouire. En Camarga, trra bassa dargela mesclada de sau, fangosa livrn, e lestiu,
clavada e fendasclada.(6)
sansnha : rengaine, cantilne, refrain. aquela doa sansnha muda, mas terriblament
aconsolanta(5) ; lo cant un pauquet misteris jot sas semblanas de sansnha d' Aquelas
montanhas. Qu'es, de tot que se pot cantar dins los acamps d'Occitans, emai d'aqueles qu'an
delembrat la lenga mas que ne vlon saludar l'ombra, limne vertadier de las trras d'oc. Imne non pas
fach per acampar los volers e los espers. Mas qu'es gisclat de l'ombra, de la carn e de l'eime occitan
coma aquel que ne prta estrechament e lo melhor, l'enhorana inagotabla emai los ressns. E que
simplament e sens o cercar, desperta dins la memria perduda lo ressn d' Amor de trra lonhtana.
D'eisiliats, de faidits, o de Dieu rescondut. (42)(Hommage Barthes).
Sant Adornin : Saint Saturnin. (3)
Sant Cristu : Saint Christophe. (10)
Sant Miquel (far) : changer de patron (qui se faisait pour les ouvriers agricoles le jour de la Saint
Michel). trabalhadors quavin fach Sant Miquel(10)
santa petolina : sainte infante. (3)

98

sapa : bche. (10) empacha pas que se far plan empegar a pas poder dire dos mots de seguida sens
sengloriar dau biais que tugut son vilh e dau grand cp qui trast amb la sapa.(35)(Synge, Balarin
III).
sapa : bche pour creuser des rigoles. (3).
sapar : bcher. (3)
sarcida : rouste. Ton Dieu te sauvar pas de la sarcida.(23)
sarcir : rosser. (2)
sarcir : rapicer, recoudre. a remendar de debasses, o sarcir una camisa de femna (35)(Synge, Balarin
II).
sarralha : serrure. (1)
sarralhir : msange. Los sarralhirs fasin tindar dins la barta son martl rebombl.(8)
sartre : tailleur. e me sembla que fastz un trace de sartre. (35)(Synge, Ombra de la comba).
sastre : tailleur. Negres manequins de sastre / curbisson la neu dau camp (35)(Lorca, Romancero).
satans : bolet satan. (1)
satonar : bastonner, rosser. lembarrar a c das blaus per aver satonat los blaus. (35) (Synge,
Balarin) ; Vstre enfant que vos a picat, ra pas un guss de vint e un ans benlu qua la man per crrer,
sautar e satonar lo mond ? (35)(Synge, Balarin III).
saula (faire) : tremper du pain dans un sauce. (5) ; fan saula dins la sopa grassa amb de pan brun
jos lagach mendicaire dels cats.(35)(Temple).
saula (faire) : faire trempette. de peirus cafits dli bolhissent, ont de damnats nuses venon faire
saula. (33)
sauptra (la) : le salptre. (10)
saupre : savoir ; men sauprtz pas mau = vous ne men voudrez pas (3) ; Me lo sauprs a dire = Tu
sauras me le dire (34).
sauquena : jeune dorade ; un grau estrech, daqueles qui van e venon lops e sauquenas (3) ; mut
coma un mjol o una sauquena (6). ; mut coma una sauquena.(33) ; Nos cresi adej enfarinats. Coma
una sauquena prsta a la sartan.(13)
saur : blond, jaune. las candlas sauras. (1)
saurl : jaune, blond. (2)
saurit, -ida : jauni(e), blondi(e). (1)
sause : saule. (1)
saussla (voir : saula).
sauta lase : saute-mouton. jogar amb el a sauta-lase. (10)
sautarl : criquet, sauterelle. (1)
sautarl : jeu avec des btons qui se jouait Argelliers.
sauta-rc : voltigeur. los sauta-rcs de la mrt(4)
sauva : sauvez-vous ! Sauva per la drecha, degus i veir pas res. (35)(Synge, Balarin III).
sauve : sauf, libre. Ara, sii sauve. Sauve de tot deute. A degs. Sauve de tot dever. (34)
sauvatgina : sauvagine, les btes sauvages. (1)
sauvstre : sauvage. (1)
sec : sobre. Sis lo mai sec de tot aqueles que son aqu. (35)(Synge, Balarin III).
secars : aride, dessch. Aquel r un pauc secars e refastinhs que teni de la frequentacion de las
chifras (13)
secutada : poursuite. (1)
secutar : pourchasser, poursuivre. (1)
secutida : poursuite. la flamba de la secutida, los fucs de la rbia(3)
secutitge : perscution. Mas los secutitges son tanben mai dun cp, lo levam e lo ciment duna raa.(6)
seden : lasso du gardian en Camargue. Lo seden, mena de lass, fach de crin de camargus.(6)
sedenc : lasso des gardians. (10)
segar : moissonner. los blats endaurats, lsts per lo volam e la dalha, dunes ran adej segats(4)
segar la peteta : casser les pieds, agacer, ennuyer (4) ; Sim una famosa cla a lora dara per anar
segar la peteta au Sant Paire sus son trne sacrat. (35)(Synge, Balarin I).
segonaus : terrains compris entre le Rhne et ses digues. De lng dau Rse, los segonaus, entre flume e
levadas, son tant de pacatges, quand i a pas daubres(6)
99

seguit (lo) : le cortge. los classes lents menavan lo seguit a la glisa e pui au cementri (2) ; sortir
Sara de la glisa per un grand seguit(6)
seguit : procession. seguit de penitents moquets(4)
selinguet (seringuet) : petite seringue : cest lappelation populaire dun petit cucurbitac dont la longue
tige rampante, la forme digite des feuilles et leur couleur gristre sont voisines de celles dune plante de
melon. Le fruit, de quelque 3 ou 4 cms et de forme oblongue, comme une Lucques, quand elle arrive
maturit, se voit, au moindre contact (dun doigt, dun pied, dune bte, ou mieux du vent) change en
moteur raction : se dtachant brusquement de sa tige, elle expulse vers larrire, sa charge de graines,
qui par ce dpart, se propulse 4 ou 5 mtres, lextrieur, avec force. La nature, bien avant lhomme,
inventa le jet. (Note de MR) (11)
semal (una) : comporte. (2)
semalhirs ( pron. sma) : btons pour porter les comportes, ou un trteau. (3)
semau : comporte. (2)
semondre : prsenter, offrir. (11)
sencr, -a : intact. Jos lo liquen dorms la pira sencra(35)(Temple).
senepiu (lo) : la rougeole. (10)
senilh daur : serin dor (oiseau). (23)
seniscle : plante de Camargue. (6)
sensat (censat) : pour ainsi dire, qui est cens tre. davant un ridu ques sensat la prta dau
cementri.(19)
sensil ( ? ) : sensible (influence catalane). aquel stre tune e sensil.(10)
srp (la) : le serpent. dins lrba, adej nauta, la srp, e lo brusiment sec que fasi, passant la
bauca...(13)
srp-volanta : cerf-volant. Seguissii ara dins la nuch lenvu duna srp-volanta.(13)
srre : colline, contrefort dun plateau ou dune montagne, montagne pas trop leve. En naut dun srre
bombat coma una peitrina (1) ; lo serre que prta mon vilatge sus son esquina. (1)
srva : une serre ( plantes) (2)
serveire (serviciau) : serveur. Champagne, que dins son ferraton dargent, amb son eissuga-man blanc
alentorn dau cl, coma un festejaire dins lo clarebrun duna auba nadalenca, nos aparesqut portat a bot
de bra per un serveire.(13)
sesilha : sance. ). Demoratz encara un brieu e veirtz una brava sesilha daic una ora.(35)(Synge,
Ombra de la comba).
sesselegas : chatouilles. me fasi de sesselegas(31) ; risi perdequi fasin de sesselegas.(12)
sstre (sistre) : shiste, toute pierre qui se dlite. la sabla de sstre.(13)
setador (assetador) : tabouret, sige. (35)(Synge, Balarin III).
suva ou seuva : fort. (1)
sis de cp ? : tu es prt ? (23)
siblet : sifflet. (1)
sicap : romieu perdut dins la nuch de son sicap = plerin perdu dans la nuit de ses penses (4)
sicap : de mon sicap = de propos dlibr, mon ide, par ma seule volont.(4)
sicap : es mon sicap = cest mon affaire.(28)
sicap : Los autres sacontentavan dau risolet de lme segur de son sicap (sr de son fait).(13)
sicap : tte. la confidncia carculada dau Cancelir avi fach son camin dins mon sicap.(10)
sicap : haut de la tte. De la maissa au sicap, la cara asclada (35) (Dante)
sidola : engelure. (2)
signe : lo signe val lo cp = lintention vaut laction.(10) (13)
silenci : Lo silenci es anl daur per lo diamant de la paraula.(7)
simbl (cimbl) : appelant (oiseau de bois pour appeler les oiseaux migrateurs). Vas demorar coma un
simbl fins qua la nuch ?(20)
simbl : automate, impassible, immobile comme un appelant de bois. Fau, coma un simbl, de
prescrich.(10) ; Mas dmes de pelhas, de simbls, de bufilas, uflas dun vent que tenon per
dimportanci (13) ; Lautre, aqu, mai simbl que non jamai.(13)
simbl : symbole. me demorava pas que lo recrd amargant daquela ventura, ont siagure jc, peteta,
esplech de plaser, simbl desrisri dun dieu en anat.(13)
100

smia (una) : un singe. E lo Diable es lo Rei de las Smias. (3)


smia : singe, guenon. la smia de pl lisa e nuda e afrejolida.(13)
singlar : sanglier. (1) Un politic, se vl se subreviure, se deu faire una pl de singlar.(13)
sinipiu : rougeole. un poder encantat que podi aparar lenfant de la ronha, dau sinipiu e de la
picta.(12)
siular : un sifflement. aquel siular de grcia e despra.(3)
siulejar : siffler. (4)
sobrna (subrna) : mare montante. aqu la sobrna netejar tota piada de la memria das mes.
(35)(Synge, Balarin III).
sobrar : rester, avoir en surplus. Mas los manits demran. Ont quansses, sobrar dins ton cr la calor
de los saupre vius (28)
soc : tronc. culigure dun grand aubre un ramelet / e lo sieu soc cridt : Perqu mestripas ?
(35)(Dante, Cant XIII).
Sodan : sultan. Lo Sodan sobeiran. (35)(Temple).
sofraita (faire) : faire dfaut, manquer. sabem pas se lo crentam o se nos fai sofraita (18). te far
pas sofraita.(4)
sla : semelle. Lo du avi lo pes dau plomb a las slas.(5) ; base. E lo desert alentorn, coma una sla de
forn (2)
sola : consolation, contentement. Daquelas doas o tres causas que tota civilisacion, quana que siague
sa cresena religiosa o sa filosofia, arrsta pas de rescondre, e de se rescondre a ela, coma signes dau
voide de son orgulhana, amenaa sus lo sola de sa vida e de son contentament dstre e donc de partir
los poders glorioses de lEstre, per pas dire son assegurana dapartner a la mena, au semen precis
dels Dieus. (13)
solelhant : lieu expos au soleil. quauque vilh repapiaire se fa butar au solelhant sus un fautulh a
rdas(5)
solelhant : versant au soleil. (2)
soletat : solitude. la soletat de las piras. (1)
solu (solelh) : soleil. (1)
solhon : petit cloaque. Mas vendrs / pels solhons trebols de lescuresina. (35)(Lorca, Tamarit).
solir : grenier. (10)
solir : rez-de-chausse, plancher. (4) ; aqu ont se dansava entre lums esterlucants, sul solir de lenha,
que vos aparava de la fanga dau defra (13)
Soliman : Salomon. (1)
solitari : solitaire. Lo solitari, sol, a lo drech de parlar segur ques de pas stre ausit (34)
solpre (sofre): soufre. aimarii melhor me cremar la cara a la flamba dau solpre(25)
sm (la ou lo) : le sommeil. Los smis de la sm son las nimfias de la pals nstra (10) ; Fauda de
maire, la sm vos lava dau lassitge e de lamarum amolonats per las penas dau jorn.(13)
smi : rve. Lesperit dins lo smi mieu trai de raisses de claror dins lalentorn escur coma una calelha i
fai lusir prlas e diamants dins sa nuch. Coma se lo reiaume dau mistri e de lescur ra pas part tant
essenciala de la vida coma que, desrisri e sens resson, nos es bailat a totes.(10)
smi : songe, rve. Smis pres = songes capturs (1)
somiar : rver ; songer : Ai somiat labandonada sus la riba de la mar (28)
smni (smi) : songe. Los smnis dau matin (1937) est le premier recueil de posie de MR, publi
Barcelone.
sompartir : dlimiter. leternitat se somparts pas amb de trmes.(4)
sompartir : partager. D'aquela saca () que trase / Vos plaga de sompartir (35)(Santillana).
sompartit : spar. Creba-me los ulhs, serai pas mai sompartida de tot au mond.(28)
sonet : appeau. un sonet per los mrles (1) ; au signe, coma laucl au sonet. (35)(Dante)
songe (pron. soundg) : songe. Coma que vire la Revolucion, los Occitans se pdon demandar se la
Catalonha libra es pas un songe esvanit per longtemps. Dau libre e dau fusilh bran per la libertat de
lesperit. (42)(Calendau, 1936)
soquet : tabouret. lo soquet quun cp la crda passada, i levari dun cp de jot los ps.(4)
Sordan : Sultan. Istambol au temps das Sordans.(13)

101

sordanha : sourd. Mas que fasi dans e dans qura pas venguda au vilatge, coma sordanha, subran, a
las convidacions de lamiga mieuna (13)
sorgent : source. la lenga, sol ligam, la lenga, tresr de cent generacions, la lenga e son ime, e tot de
de precis que nos a daissat. Nos e sorgent de tota respelida.(44)(Cinquantenaire de lI.E.O.)
sornarut : sombre, assombri, morne, taciturne. E dont mai anavan, dont mai los gentilmes dau veire
tornavan sornaruts e amarguejants dels acamps de Saumiras (13) ; ra un caraco solitari, totjorn
solitari, arrapat despatlas, sornarut, e color saurla de sagin trist.(13)
sorra : sable. ! Ciutat das caracos ! / Quau ta vist e que toblida ? / Que te crcan dins mon front. /
Jc de luna e de sorra. (35)(Lorca, Romancero)
soslupia (la) : le hangar. (8)
sostar : soutenir, abriter. (1) ; Lo perfach dau darrier diccionari lo sostt e conosqut la gaug de lo veire
espelit. (42)(Hommage Barthes).
sostre : le fumier, euphmisme pour foutre. Sabi ben que rescondin los vantarditges, lo rire gras, lo
sostre de las paraulas(2)
sostrejar : souiller, euphmisme pour foutre. muda e dubrta per stre conoscuda e cachada e
sostrejada. (2)(Latac de Joan-Enric Fabre)
st : creux, cavit. un st si vesi, aqu ont lssa dau clsc sra afondrada (13) ; De la veirari
demorava gaire mai quun claps, amb de traucs, de sts dins la trra.(13)
st-bogre : sot, imbcile. aqueles st-bogres de colombs (3)
sotitge : sottise. Quarrajava aquel silenci ont ra coma enclausida e qura pas sotitge, coma se vei, de
cps (13)
suau (-ava ou -ada) : suave, doux. Sra umilejat lo fir galant, sra rebalat dins la polsa, mes mai bas
que trra, coma per melhor e de mai prp sarrar lo ventre suau.(2)
suauda (fm. de suau) : Psque lo Cu vos assegurar lnga e suauda vida, amb una bona santat.
(35)(Synge, Ombra de la comba).
subrna : mare montante. aqu sii ara montat sus la granda subrna de prima das estlas de la
fortuna (35)(Synge, Balarin III).
subran : brusquement, subitement, soudain. (1)
subre de (en) : au dessus de. la paret ques en subre de las vinhas e das davaladors dau vilatge.(1)
subtament : rapidement. Mas las ramas son alegras, / las ramas son coma nautres. / Delembran la plja
e fan la dormida / coma sran daubres, subtament. (35)(Lorca, Tamarit).
suc : sommet de la tte. Ai just levat lo bigs e i ai deissat tombar lo talh sul suc de la tsta (35)(Synge,
Balarin I).
suarla (a la) : cagarauletas a la suarla = petits escargots en sauce quon suce.(27)
suga-mans : essuie-mains. (3)
suja : suie. dostaus ennegrits de tristum e de suja.(3) ; quand fogusse quuna beluga prsta a
samorar dins la suja de ton recrd. (28)
superar : dominer. Lo Rei supera tot perilh. (38)
superat : contrl, domin. (8) ; Quai passat bona part de ma vida a descabucelar, en idia, la clsca
dels autres per i endevinhar lanar de son pensar. Aqu la sola estrategia de lme, non pas que vl
superar los autres, mas que ne vl pas stre superat. (13)
surge : suint. (2)
Synge (John Millington) : Lestil de Synge es simple, naturau, tot en images mai quen ideias. que
vu pas dire que aja pas cap dideia. Solament coma en tota bra granda es talament mesclada au fiu de
lestofa que sa presncia pesa pas de tot a lulh.(42)(Sur Synge, 1943)

T
taban (tavan) : bourdon (insecte). Lo silenci gru brodejat per lo vu dun taban sus un fons de moscas
urosas.(3)
tabanejar (tavanejar) : sagiter vainement, comme un taon ou un bourdon. Dieu fach me. Vle dire
coma se podri endevenir se voli ben pensar a dessencial puslu que de tabanejar dins la sorneta e
lasirana.(3)
taberna (menar) : faire du tapage. (27)
102

tabll : tableau. (13)


tafurar : fureter, fouiller. amb una palha fina, tafuravem au fons dau trauc = nous remuions au fond
du trou. (1)
tafurar : proccuper, intriguer, tourmenter. quicm mai lo tafurava(3) ; un questionament que me
tafurava(13) ; (tafurada per que ven de dire) (35)(Synge, Balarin II).
talament (que de) (peut-tre pour : que ben talament ?) : excessivement, assurment. Vos volem pas
levar la practica. Son de mond fins, vesiats que de talament. (13)
talh : tranchant. aqu lo talh de la dalha = cest l la difficult, le nud du problme. (7)
talh : tranche, coupure. MR traduit talus. La saca es sus lo talh.(21)
talhada : taillis. Anave, tindant e coralin, udolant au daguet de mos rens, can de sang dins lespavent de
las talhadas.(35)(Temple).
talhant : ciseaux tondre. aquel tondeire de cans passava, fasent tindar sos talhants(13)
talha-pira : tailleur de pierre. E parle pas aic de qu'es engravat per lo cisu dau talha-pira
(43)(Joan de Zacaria)
talhla : ancienne ceinture large en toffe. (1)
talhon dAdam : pomme dAdam. i mandre sul suquet de la clsca un cp que lespandigut de lng
e lo fendt en dos fins quau talhon dAdam (35)(Synge, Balarin II).
talpa : taupe. tan tucle coma una talpa. (33)
talpir : stramoine (datura). (3)
tamarida : la tanaisie (plante). (6)
tamarina (tamars, tamarissa) : tamaris (arbuste des sables prs de la mer).(10)
tambornet : jeu de balle au tambourin, sport qui se joue par quipes de 5 joueurs, sur un terrain de 80 m,
sans filet, dans lHrault et dans toute lItalie : Max Rouquette a cr la Fdration Franaise de Jeu de
Balle au Tambourin en 1938. (Italien : tamburello) (1)(41)
tambre : gibus, haut-de-forme. (4)
tampa : fermoir. la tampa de lagachon. (2)
tampat (un) : un volet de fentre. I avi pas ni finstra nimai tampat.(6)
tampona (faire) : faire bombance. Tot es bon per faire tampona.(3)
tampona (faire) : sempiffrer. sataulron a faire tampona de tota la carn estendilhada de pertot.(10)
tancar : barrer une porte. (1) ; fermer. Sens repaus, nautres que sabm pas jamai ont es la pira qui
pausarem la tsta a lora de tancar los ulhs.(28)
tantossada : aprs-midi. (1)
tantst : aprs-midi ; temps de la sieste. (1)
tap : bouchon. sens mai de valor quun vilh tap o quuna peta de cabra.(2) ; E tot aqu bolissi
frme, dins las nblas tebesas de laigardent, dels vins que cantan e fan cantar, e dels taps que
bombisson.(13)
tapacuu : fruit de lglantier.(23)
tapar : couvrir. un cant tant tunhe que tapava pas lo ferniment de la vspa.(1)
tapat : couvert, recouvert. Tapat coma un podaire = couvert comme un tailleur de vigne ; La Sara das
Bomians fins ques pas quuna peteta de gip tapada coma un podaire.(6)
tpia : torchis, pis. De tpia tapron los voides.(6)
tarabastal : tumulte, vacarme. E lo tarabastal estofat dins lo pairu de masca de las armas, sen podi
deslargar dins lo baujum daquelas fstas. (13)
tarabastl (tarabast) : brouhaha, vacarme. (35) (Synge, Balarin III).
tarabastla : crcelle, tintamarre. la tarabastla de las musicas de fiira(8) ; la coa de la srp. Lo
verin es passat que la coa rebala encara sa menuda tarabastla (10) ; una votz de tarabastla.(3) ;
ladres vergonhses rescondent sa tarabastla.(2)
tarabastri : tintamarre. lan entre tant dans ont la fiira umana menava encara son tarabastri
dinfrn. (4)
tardor : automne. Pro per que sensovenga que lo nom de vstra auba ser lo nom de sa tardor.(44)(Accueil des Catalans,
1952)
targa : joute. ra aqu, levat sus la tintaina, e prst a la targa.(12)
tartana : buse. (1)
tastugueta : tasse goter le vin. Podin e devin faire veires, flascos, topinets e tastuguetas(13)
103

tavan : bourdon, gros insecte, insecte ; (MR traduit : hanneton dans la crca de Pendaris).(10) ;
Sausissi pas dins la cambra que lo bronzinament dun tavan en crca de lr e de sa lutz.(13)
tavan : frelon. las bocas tremolantas de leissam ont lo tavan gras vonvoneja a ronfle.(35)(Temple).
tavla : trique ; maudespich de tant de cps de tavla qui prengut (5) ; La tavla, ques a lamor
coma lo pebre sus lensalada sucrina. (7) ; Seca coma una tavla.(13)
tebs : tide. (1)
teca : tache. Ton drlle au peitral aur / una teca e tres nafradas (35)( Lorca, Romancero)
teg ! : parbleu ! (21)
teissar (tisser) : tisser. (MR utilise cette forme teissar. La forme plus rpandue est tisser). ne faire
son mu e ne teissar lestfa de son pensar e de sa dicha (13)
teisserenc : tisserand. Altar es lo Boir, Vega, ne fan la Teisserenca.(5)
telagach : tlvision. (2)
temon : tmoin. e per los carabenats / de temons sachent la manca. (35) (Lorca, Romancero).
tempe (lo) : la tempe. Lo tempe, aquela escauma larga e que lo clar dau jorn si pt veire au
travrs(10)
tempri : mauvais temps, intemprie. (1)
tempri : tempte. (1)
temprar : temprer, adoucir. Tant magrada vstra corts prepaus / Que non pde ni vle me rescondre
a vos / Ieu soi Arnaut que plora e vai cantant / Socits vese la foli passada / E vese urs la gaug
quespere, denant / Ara vos pregue, per vstra valor / Que vos ment en naut daquel camin / Sovengatzvos de temprar ma dolor.(Mise en occitan moderne des vers occitans crits par Dante dans le Purgatoire
de la Divine Comdie.) (44)(Dante e la lenga dc, 1928)
tendilh : branche qui dclenche le pige de la tindla. fig. : Quicm me disi que se sarrava dau
tendilh.(13) = elle allait venir au point dlicat.
tendilh (fig.) : le point sensible, pineux. Aqu mai quendacm mai ra lo tendilh.(13)
tendilh : brindille dans le pige de la leca. avii tocat lo tendilh. La leca tombt, seca. (4)
tendilh : tendeur dun pige. Se veni de tocar au tendilh duna leca sens forma e sens color.(8)
tendilh : tendon. (10)
tner lo let : tenir la conversation. La vilha sola teni lo let.(10)
teneson : fermet, persistance. la teneson daquel agach daucl (3)
terana : fivre terce. (10)
trme : bord, limite. la lenta pacincia quavi, amb las piras partidas de la trra, bastit los trmes
daqueles camps.(2)
trme : borne. Ase que te creses, savi, te mire bufar entre linfinit dau passat e lo de lavenir. Voldris
plantar un terme entre aqueles dos infinits e te i quilhar Vai puslu tassetar jot un aubre, ras dun
flascon de vin que te far demembrar ton pauc de fra.(35)(Khayyam).
ternenc : taureau de 3 ans. (6)
trra-grpia : une varit estime de salade sauvage. picride serait le nom franais. (16)
trra-trema : tremblement de terre. (3) ; Sabi plan, e que de trp, que podi pas esperar res daquela
cara ablasigada de la terratrema de ferre e de fuc.(13)
terralhaire : potier. (35)(Khayyam)
terralhir : potier. Doament largela disi au terralhir que la pastava : Sonja que sis estat coma
ieu Me fagues pas mau ! . (35)(Khayyam).
terrau : vent du nord. (2)
terr u ! : hol ! (21)
tsta o crotz : pile ou face. (8)
testimni : tmoin. (4)
tta : tton, sein. La luchaira ! Largassa, amb de ttas de tres quils caduna (13)
tetar-do (lo) : paroles douces ou mielleuses, la tendresse. lo tetar-do mairal.(4)
tu : mince. un cr grand coma una man, redond e voide, de fr tu. (1)
teu : subtil. (14)
tu : tnu, mince ; de tus recrds de manit. (2)
teule : tuile. (2)
teune, -a : faible. De votz teuna (35)(Synge).
104

tibar : tendre. E me cal tibar per o faire tner drech.(13). Se tibar a clau = se tendre lextrme,ou se
saoler compltement.(2)
tibat coma un arquet : raide, tendu comme un arc (13) ; Peut avoir un autre sens de : compltement
ivre.(13)
tiblada : truelle, contenu dune truelle (tibla). lo maon que brands las tibladas grvas de mortir
(13)
ticassat : tachet, bariol. los uus ticassats de negre.(1)
ticassat : tigr. son peu ticassat ont ondejan / los cordilhs nosats de sa fra.(17)
tilhum (telhum) : tisane de tilleul. (3) Voletz pas beure un degot de tilhum (35)(Synge, Ombra de la
comba).
timbol : fou. (4) ; De jorns me fau que sii tombat sul clsc. De tant naut... Que sii timbol... un
pauquet.(13)
tina : cuve. (2)
tindla : pige oiseaux. Lo jove sentigut que la tindla ra prche de prene laucelon. (4)
tinl : rfectoire dun couvent. (7)
tinhon : chignon. sos peusses negres recampats sus la tsta en tinhon(10)
tintaina : pavois des joutes. Capable de caucigar lo ventre de sa maire per escalar sus la tintaina.(10)
tiraborra : mle. Los 15 se seguissin, lents, en una tiraborra sarrada e sens pietat.(8)
tirassa : plante : renoue des oiseaux, paturin. (6)
tira-tap : tire-bouchon. Seca coma una tavla. O coma un rendut-compte de Conselh dAdministracion
duna fabrica de tira-taps. (13)
tisss : taquin ; lespinchant dun r tisss (35)(Synge, Balarin I).
tisss : agaant. Quauca idia lo tafurava, tissosa, quarrestava pas de lo trevar dins lime(13)
tisss : pointilleux, susceptible ; la conscincia universala, tant tissosa, aqu se sap (2) ; Sabiam
coma ra tisss sus tot qura de sa semblana.(13)
tisss : susceptible. Lo vegre, pui, cargar la vsta. Exercici pro penecs, mas ausre pas i prepausar
mon ajuda. Lo sabii tisss. Digure pas res.(13)
toalha : serviette. li apegave sul front de toalhas trempas daiga fresca.(10)
toat : un conduit ; Anir encara dun toat a lautre, cercar rena a quauqua dura tarentla de las bocas
enverinadas (latac de Joan-Enric Fabre) (2) ; los toats totes que rescond lo grans cadavrs dun
me.(10)
tocairas : Aqus de tocairas de tamborn = Ce sont des baguettes de tambour. (40)
toma : dalle, tommette. (2)
toma : tomme de fromage. (1)
tombador : chute, cataracte. De las aigas grandas sabin plan coma finisson au tombador.(3)
tombador : lieu o lon tue les btes. lo paure cr dun me menat au tombador(4)
tomple : gouffre. Tempe, temple de larma ; tomple duna vertat despavent.(10)
tni : imbcile. (2)
tra : chenille. Tra menuda / partida sola / en la ventura.(15)
trca-sita : plongeur pour la vaisselle. a tu que pagaris pas un trca-sieta de dos sus per me tner
companha (35)(Synge, Balarin).
torcidura : entorse. Desplega de pams e de pams de lana, e fins per delieurar una jontura ufla e
roginosa. E coma cadun es un pauc medecin, davant quage parlat, me ditz : Crese ques una
torcidura .(40)
tordre : tourdre (varit de grive). (1)
tornament : tournoiement. Antau, en aquel tornament dombras, se fasi de parelhs entre que dautres
se desnosavan (13)
tournejaire : champion de tournoi. campions modrns dajustas encoronadas dau prestigi perdut dels
tornejaires vestits de ferre e de plumas e que rabalan encara dins limaginari de nstre temps.(13)
tornu : tournoi. (6)
trra (tra) : chenille. magra coma un cocut abans las trras. (1)
tortira : tourtire, plat pour faire des tourtes. (5)
tortilhajar : se tortiller. Sorts en tortilhejant (35)(Synge, Balarin II).

105

tortolhar : tortiller. lo grs metge vai dubrir la mala e tortolha entre las ropas de la malurosa per
trapar au fons lo pauc de moneda, resrvas de la paura veusa.(40)
tortolhejar : tortiller. Tortolhejant son davantal (35)(Synge, Balarin II).
tortora : tourterelle. las tortoras, amorosas de las ombras e dau silenci (1)
tosla : touselle, froment pis sans barbe. coma un camp de tosla davant lo magistrau(10)
tot (de) : tout fait, compltement. Christy dintra, pimparat de tot dins los vestits nus (35)(Synge,
Balarin II) ; Solets entre eles, au mitan dels bsses, ran de tot delembrats de los que fan listria.(13)
tot duna : soudain. (1)
tot escs : peine. Lo rossinhu avi tot escs finit son cant tot rajolant de nuch.(1)
tot escs : presque. lo Mast avi tot escs caat tota sa vida. (1) ; E savist daquela fnt quavi
fins quaic mespresada e que tot escs cada nuch se perdi dins lo sabls de la sm.(4)
tot escs : tout lheure (1).
totm : chacun, nimporte qui. Tres discs que mstran latencion de lestrangir, la que samerita, per
un folclre ques de bn usatge en c das franceses e afrancimandits de mespresar. Sens los ausir. E
coma sra donat a totm de mespresar.(42)(Sur 3 disques de Canteloube)
trabalhador : travailleur. lo grand trabalhador sassett sus un socs a lombra dun fanabregon e
bugut la regalada un bon cp de vin roge (1er texte de MR sign Cantagril, 1928)
trabuc : obstacle. I avi ges de trabuc en aquela suava e linda tantossada.(5)
trabuc : guet-apens, obstacle. (2) ; Pui que fai mai de dos ans que bute e rebute sus aquel trabuc.(13)
trabucar : trbuchant. trabucant per mila batas (35)(Lorca, Meijias).
trabuquet : trbuchet, petite balance. (4)
trace (adj.) : minable, mesquin, menu. la seda e lo brocat servisson plan sovent a res de mai qua
rescondre quicm de trace e de rafit. (3)
trace (nom) : mdiocre. Son de traces que, dins sa vida, nan pas pron fach per lo Parads nimai per
lInfrn. E de trp per lo Percatri.(34)
trace : trace de santat = de sant fragile.(4)
trace dautbi (un) : vilain bonhomme, mauvais bougre. Vertat cal que siague un trace dautbi per
trantalhejar antau per una fsta de nuch (35)(Synge, Balarin III).
trach : participe pass de traire : tir, jet.
traduch (participe pass de tradurre) : traduit. A las cardablas / au solelh ofrtas / dise aquels mots /
traduchs de la pira.(35)(Temple).
tragut : pass simple de traire : il lana, il jeta.
traire : attirer. Me voletz traire sus ieu la malediccion, dna de lostau ? (35)(Synge, Ombra de la
comba).
traire : tirer, extraire, (dun sac). D'aquela saca () que trase / Vos plaga de sompartir (35)(Santillana).
traire (se) : se jeter, se lancer. Un perfach sens trme. En quau se trasi de tot son stre(4)
traire : jeter, projeter, lancer ; las trasi dins lo vent = il les jetait au vent.(1) ; Agt fra mau a se
pensar a tant de mrts. E per, dun cp, los imaginar, coma faire ? Sabi pas se, darrir sas parplas, los
podi pas traire, coma sus la tela dun cinem.(13) ; Que i tragan de caladas ! (28) ; Trai-me freja sus lo
su ! (28)
traire : tirer soi ; jeter loin de soi. Les deux sens contradictoires de ce verbe se trouvent dans lextrait
suivant de Mija-Gauta o lo Gentilme de veire : Mas, aqu, cali pas comptar que sus lo fons sol de
lescrivan : limaginari. Ques pas simpla nvol ont los rebats dau jorn e de la vida fan se levar de trvas
mlas balancejadas au vent de la fantasi. Ques creacion ont lo voler ten sa part, svia mesura entre la
libertat tota abandonada als rebats, e la crida tracha dels stres que cal derrabar al non-res, enauar,
coflar de sang roja, tibar de sas passions e de sa fatalitat, per los traire, duna, dins la lutz de lr e dau
solelh, entre mitan de tot lo fum dstres qui fan cucle.(13)
traire ben mau de : tre bien en peine de. Trase ben mau de saupre coma un joine me calinhs coma
vos, fari tanben per senmascar tot sol. (35)(Synge, Balarin II).
tralha : guide, rne. An de sa libertat una passion qui fai tot preferir au licl e a las tralhas.(6) ; laisse :
Paures reis, tenguts a la tralha, lunh dau desrt, dins lo luxe, coma de malhorquins malanconics. (28)
transfusar : Reprene a loblit qui quitt caire lo passat, aqu se pt quand lo mot ten encara pro de
vida per sser transfusat de sang vieu ; e transfusa pas quau vu. Un Mistral o pt, que sap causir. Non
pas un Estieu o un Perbsc que prenon los mots coma venon e quan pas pro dengenh potic per
106

reviscolar la lenga de Ventadorn. De qu son bra potica es mrta en naissent.(42)(Hommage Alibert)


trntol : estrade, trteau. (3)
trants : estrade. (10)
trascolar : se coucher (soleil). (1)
trascolar : transfigurer. (3)
trastejar : hsiter ; avi sens trastejar escampat lo fais desclavige.(2)
travrs (un) : une pente. (1)
traversir : terrain en terrasse cultiv (faissa). Los rts en traversirs davalavan a bles paucs a la riba.
(7)
treble (trebol) (adj.) : trouble. Vengut lo clar dauba / treble de marrit argent (35)(Lorca, Tamarit)
trebol (adj.) : trouble. (2) ; (subst.) : Sens ges de mena de trebol.(13)
trebolat : troubl. (1)
trebolum : trouble, embarras, ce qui est trouble. quaqu es un trebolum que sabe... e pas dir... e que
nai pas encara atrovat la clau (13) ; E que, dins lo laquet ben aplanit e pausat quaurii volgut que
siagusse mon ime, arrestavan pas de traire e descampar, a de reng de lnga, sos cucles de trebolum,
de lagui, e mai, plan sovent, trp sovent, danci. (13)
trecimaci (tressimaci) : chose inextricable, trafic, micmac. Estransiat, agarrit de tan de trecimacis qui
embulavan lesperit(6)
trefoliment : frmissement dimpatience, impatience. al Congrs. Que lesperavan en un trefoliment
quarrestava pas de far son creis.(13)
trefolir : se trmousser, frtiller dimpatience. Trefols de tota man (35)(Synge, Balarin I).
trefolir : tressaillir. Ara quau cant das grilhs trefolisson las estlas dor (Meditacion dau cht, 1930)
trels (trelutz) : rayonnement. Mai pesuc e cargat dun trels quondejava a lentorn de son
absncia.(3) ; lo non-res sens auba ni trels (1) (Tantst daquel palhir)
trelusent : radieux, resplendissant. (1)
trelusissent : radieux. gardat dau defra e de las temptacions dun mond trelusissent(4)
trelutz (trels) : rayonnement. (1)
trelutz (trels) : splendeur, clat. e lo non-res sens auba ni trelutz (1) ; quauqua bstia fabulosa tota
recampada dins lo trelutz sol de son agach. (13)
tremolin : inquitude, tremblement. lest a perseguir sens tremolin aquel prtzfach(10)
tremudar : trembler. Lo tremudar do de las estelas (34)
trempassar : traverser, franchir, outrepasser. Coma una aiga ont lagach podi la trempassar (13) ; e
promptes son a trempassar lo rieu (35)(Dante).
trempassar : surpasser. Lo Creaire de lUnivers e das estelas ses plan trempassat quora cret la dolor !
Boquetas pariiras au rubs, cabeladuras embaumadas, quant siatz dins la trra ? (35)(Khayyam)
trempassat : men au jeu, dpass. quand un camp se sents trempassat per lo compte de lautre(8)
trempassat (trespassat) : trpass. Me parts das trempassats / un mur de smis marrits. (35)(Lorca,
Tamarit).
trempilhat : (voir : trepilhat).
trenca : pioche. (3)
trenca-cebas : courtilire (insecte) ; fig. fonceur, tranche-montagne Per nautres, paures mesquins de la
caminada, aquela mena de trenca-cebas a jami res valgut. (28) ; pauvre, mangeur doignons : a
despart de tus, paure aucelonet cofle damistat, e mai de tendrum per tota malor que passa, gibs,
panard, nanet, bodinassa, trenca-cebas, rauba-galinas, cocut e banut... e tant dautres (13)
trenchet : rasoir, serpette. (4)
trentalhejar : chanceler. Maria-dau-mieu-cr trentalhejava de bonur (3)
trentanl : bois-gentiltrentanl brandolhant doament los encensirs menuts de sas campanetas(11)
trentanl : garou, sainbois ; arbre de la garrigue. A Gignac, pour la fte du Sinebelet, le figurant du
Maure est frapp avec une racine de trentanl. Mas pura antau la flor dau trentanl / e mai umila que
la mauva (14)
trentanl : sain-bois, bois-gentil, que sa rusca nes vesicanta.(2)
trents (trants) : mange, escarpolette. (5)
trents (trants) : trteau, scne de thatre. (33) ; Ont es pas jamai qual travrs dun escachet, coma
sul trents dun teatre, que se pt agachar las formas e lo biais de faire de lumanitat tota.(13)
107

trepaire : rdeur. la martra amb sa srre la mostla e son conhat lo puds, trepaires de trra de
nuch.(1)
trepar : trotter. Trepar coma un rasclet.(6)
trepador : trottoir. Dun trepador ont es que passan tant de laguis, de smis, de desiranas, dasirana e
damarum, de gaug e de lagremas mescladas, entre que vai lo temps que los ensaca totes.(43)(Lo
trepador).
trepilhar : fouler aux pieds, pitiner. (1) la vspa trepilhava, despacientada, un rasim nafrat.(1)
trepilhar : trpigner. una blanca redrta, mla boca ensucrada, ont trepilhava un tavan despacientat.
(1)
tresanar : frissonner, tressaillir. ceucle dun autre cu ont tresanavan longament les estlas. (1)
trescalan : millepertuis. Lo trescalan : titre dune nouvelle de Verd Paradis. Lo trescalan, per las plagas,
los cps, las nafradas.(2)
trescl : couchant, crpuscule. (2)
trescl : coucher dun astre. (32)
trescolar : passer les collines. Caa au singlar a Argelliers. Un vielh solitari es partit drech davant el,
tant de camin qua trapat. Lan mancat, benleu tocat. Nos torna pas. Lo menaire de la caa demanda :
Los chins lan quitat, o i son encara aprs ? Responsa : I son encara, mas sentend pas pus res,
perdequa trescolat . Dins lo sens etimologic : es passat de lautra man de la cla. Coma lo solu. (40)
treslusor : splendeur, clat. sun ngel a lo clsc un pauc enlucernat per la treslusor de lorgulh(2)
tresls (treslutz) : voir : trels.
tresmont (pron. : tremoun) : occident, couchant. (2) ; una nivol de polsa lenta davalant davant
lescandilhada dau tresmont (13)
trespassar : dpasser. Quicm que me trespassa. (34)
trespassar : franchir. A ieu, que camina alentorn, de nuchs entiras, e que trespasse lo srre en plena
nbla (35)(Synge, Ombra de la Comba).
tressalir : tressaillir, frissonner. (1)
tressimaci : combinaison, micmac. (6)
tressusar : MR utilise ce verbe (suer grosses gouttes, transpirer) pour traduire suinter. ausisse
tressusar / la michor sucrada de las fulhas / dins la bartassada de lombra.(35)(Temple).
tressusor : sueur froide, angoisse. lidia sola de matrobar davant ela jot lagach de son me, me
bailava la tressusor (13)
trestombar : tomber au-del.(10)
tresvirar : chavirer, retourner, bouleverser. una musica a vos tresvirar de vertolhons(29)
treulet : trfle petites feuilles. (2)
trva : spectre, fantme, revenant. (2). La trva de nuch est le titre dune nouvelle de Verd parads ;
trva o trevant, la nuch blolega (34)
trevana : lerrance. La trevana i passa amb una espantosa libertat.(6) ; Caminament de glria
desrabada au solelh a cada pas segur cap als orizonts de la trevana. (35)(Temple).
trevana : hantise, obsession, hallucination, vision. Una mena de trevana secreta, color de repentitge e
gost de bonur... Coma dire ? , dins lime, que te trna au moment qui penses lo mens. (13) ; Aquela
trevana que despui la gurra, arrsta pas de me despertar dau smi desvelhat ont camine sens
relambi.(13)
trevant : fantme. lo lum de trevant de sas candelas perdudas dins lescur coma tant darmas mrtas
(5) ; Per un trevant, ges de colar. (36)
trevant : revenant, spectre. una mena de trevant, a mig-camin entre lme e lo folet. (4)
trevar : hanter, obsder. Me ps trevar, cara dun autre bonur ! (35)(Khayyam).
trevar : rder, parcourir. quora lr se rescaufar dins quatre o cinc meses, aqu ser lo moment que
trevssem lo Neifin dins leigatge de la nuch (35)(Synge, Balarin III).
tria (de) : de qualit, dlite. lo capelan de tria que se sap e se vu de son temps.(3)
triangle : plante de Camargue. (6)
trida : grive. lo lac, ont, livrn, las tridas, de la cima mai nauta das roires, se daissavan caire de
plomb, sus lorle de laiga negra (13) ; la trida color de trra banhada e de fulha seca ; aquela
senhoressa das grands roires se i quilha a la pus nauta cima e sen daissa tombar, de plomb, coma una
pira quand vei au su quicm que luss o que bolega (1) ; La trida es larma ferotja de livrn. (18)
108

trifolh (trefolh) : trfle. lo cr de lamor, la pica de la gurra, lo trifolh de lastre, lo carrat


compliment de perfeccion.(5)
triular : faire des trilles. de tridas / triulan dins lombra / son aubada fugidissa.(35)(Temple).
trissa : hach ; trra trissa = terre meuble. (1) ; De lauada de la torre Babl, la famosa quilha que
sengrunt, per de quau luc de la faire de lausasses, la bastiguron dargla mla, pescada als flumes
bessons de la Grand-Ciutat, pastada amb de palha trissa. (13)
tristet (trastet) : soupente, galetas. Amb aquel tristet que si vai pas que per lescala.(33)
trochamand : interprte. (12)
trochamanda : entremetteuse. Gargamla es bordelira. O trochamanda se voltz.(10)
trochamanda : intermdiaire. lestranja convrsa ont dos stres que parlavan cadun sa lenga sens
conisser aquela de lautre, nimai ne saupre una tresenca quauri servit de trochamanda(12)
trochamanda : souillon. De ques que voli aquela trochamanda(3)
trolhar : presser (au pressoir). (3)
trompa (de caa) : cor de chasse. (35)(Temple).
trucalhet : petit tas, petit tertre. I agt lu un trucalhet, un atat petit per secret reial.(5)
trufarl : moqueur. ra tot risolejaire emai un brieu trufarl.(4)
truja (pron. triocha) : truie. A Sant-Guilhem, per montar dins lostau de S., cal traversar lo croton ont
an alinhat las grlas dolivas cafidas. Ieu, quand passe, mon nas se fronss. Una ulor de poiridura
sespands pertot, venguda dune grla. S. me vei e, sorrisent, ditz : Sents la triocha (truja) Aqu es
lo nom consagrat.(40)
truquet : cliquetis, dclic. lo truquet, de temps egal, de la premsa en sa davalada sens perdon.(5)
tubar : fumer. davant lo fuc, las grollas que se metron lu a tubar (10)
tubassira : tabagie, lieu enfum. Caravana de la tubassira dins la pipa fornet de les estelas
frejas.(35)(Temple).
tuc : talus, butte. Mas demort quilhat sus lo tuc de la riba.(10)
tucle : myope. es tant tucle coma una talpa (33). Vesem las causas coma los tucles que li cal metre lo
nas sus lo libre per lo legir.(10)
tudl : tuyau. (8)
tufra : pomme de terre. (1) ; re pas en tren dacampar de tufras dins lo camp ? (35)(Synge, Balarin
I).
tulipan ou tulipon : tulipe sauvage. De cps que i a lo vent / es un tulipan desfrai, / es un tulipan
malaut, / una primauba divrn. (35)(Lorca, Tamarit).
turga : strile. lenfant per la femna turga(11)
turquina : turquoise. (30)
tusta-limbusta (a) : un peu au hasard, btons rompus, dans tous les sens. aquela dicha maladrecha,
que vai a tusta-limbusta(4) ; dins aquela convrsa a tusta-limbusta quavii amb lo messatgir (13)
tusta-limbusta (a) : au hasard, en dsordre, nimporte comment. Antau lo libre, lo farii a tustalimbusta, dins lo fiu volastrejant de la fantasi.(13)
tusta-limbusta (a) : au hasard. picant a tusta-limbusta los marrits e los innocents (10) ; stre que son
anar, de lnga, tota una vida, se fai a tusta-limbusta(10)
tustassau : heurt, affrontement, coup. aparada das tustassaus que son, en gurra, la part acostumada
de las causas.(4) ; Eternament vendrn as tustassaus (35)(Dante, Cant VII).
tustassau : vole de coups, rosse. Mes vejaire que vos vai apegar un bon tustassau e vos escampar
defra (35)(Synge, Balarin II).
tustau : heurt, coup ; (1)

U
ubac : le nord, le versant au nord. (1)
uchr ou uchir (ussir) : huissier. (5)
udolar : hurler. (2) (Dans les manuscrits, MR crit idolar)
ufans : fier, fastueux, orgueilleux, splendide, magnifique. Cent vilas ufanosas e clinadas sus laiga(1)
ulhon (faire l) : faire les yeux doux. Se na pas agut, benlu que cadun sap quuna femna qua entarrat
sos enfants e engrunat son me es una companha mai convenenta per un joine cadels, quuna filha
109

coma vos, que se metri en quatre per crrer aprs lo primir cocarro que te fari lulhon sul camin
(35)(Synge, Balarin I).
umanisme : lime engrepesit ques lo nstre (enquilosat per de sgles dumanisme ques, coma se sap
pas pron, una mena verinosa dartritisme).(5)
umiliment : humiliation. (2)
umor : humidit. las piras ran damoadas per lumor.(2) ; suc : A ieu, umor de lrba profetica, a
ieu sang escura dau metau. (28)
universal : Aqus solament da mesura que sers tu, sens te mainar de res de mai, que ta paraula
vendr de ton escur e de ta fanga, quexprimirs ton stre e ton mond sens presicar, coma de la flor ven
lo perfum () que podrs agandir a luniversal. Saqu satrva. E se tagrada.(5)
upega (syn. puput) : huppe. una cresta reiala, un plumet de color, amb una espiga dargent a la fin de
cada pluma, coma aquel de lupega.(2)
usclat : brl. maugrat que de sgles de rabinat ajan usclat son nas, crocut de desaguici, lo
Diable(2)
uscle : le hle. Lo temps a passat ont gardava luscle de la mar. (28)
usrda : luzerne. un temps dusrda e desparcet. (7)
ussa : sourcil. (1)
ustra : hutre. si crocavan coma dustras sus son rc.(12)

V
vabre : ravin. Anave, adornat de vin, de femnas tortoras, daucls trufarls, lo p venceire dins los
vabres de malor (35)(Temple).
vagant : nomade. Eles son per natura de vagants.(6) ; Per la luna plena sonatz de la trompa / dins lo
desrt per la fsta de las tendas / vagants, mos bls cercaires de fnts (35)(Temple).
vairat : color (se dit du raisin qui mrit). Per la Magdalena / la noga es plena /lo rasim vairat / la figa
madura / lo blat estremat.(2)
vaissl (lo) : la vaisselle. daquelas que los braces dins laiga grassa, curan lo vaissl (7)
valat-ratier : drain. lo trauc dau valat-ratir ont de segur sra engulhada la bstia. (3)
valentitge : exploit. Grands valentitges per los mes totes de Mayo ! (35)(Synge, Balarin III).
vam : lan, entrain. (2)
vanc : lan, entrain. Ses mes au lich, e disi coma aqu quavi ges de vanc (35)(Synge, Ombra de la
comba).
vanegar : aller et venir, circuler. E ieu que sii una filha, plan sovent temptada danar vanegar sus las
mars fins a maridar un jusiu quauri dtz barrals dr (35)(Synge, Balarin III).
vanla : vanneau (oiseau de Camargue). (6)
varalh (baralh) : bruit confus. lo relotge de mon cr, dau temps qui demra a menar son varalh
solitari(4)
varalh : dsordre. me pense amb Goethe que se deu preferir linjustcia au varalh (5) ; Beguda de
vilatge, o shebeen, fra rufa e en varalh. (35)(Synge, Balarin I)
varalh : tapage, tumulte. La nuch, un pble de ranetas, de sabauds e de granolhas se i acampava e
menava varalh dins lo clarum tremolant de la luna. (1)
varalh : vacarme. menron un varalh dinfrn. (3)
varalhar : rder. Lo palais de Bahram es ara lo refugi de las gazlas. Los lions varalhan dins sos rts
onte cantavan de musicaires. Bahram que preni los frs onagres, dorms ara jot la trra ont paisson los
ases.(35)(Khayyam).
varrolh : verrou. Lo varrolh nes pas una prta. / Nimai la prta, un varrolh / Nimai la niira, lo
pesolh.(8)
vedla : gnisse. paura vedla dubrta a lescotelaire revengut (28)
veirat : maquereau (poisson). (5)
veire pas lo moment : avoir hte. Vesii pas lo moment ont tornarii pausar lo p (7) ; Era pas pus lu
assetat quadej vesi pas lo moment de sen anar (4) ; Mstre Albareda vesi pas lo moment de sen
anar. (34) (Lautbi de nu) ; lo Director de cabinet dau grand me, quavi lo fuc au cueu e que vesi
pas lo moment de sen anar per una partida de caa en Solonha (13)
110

veirent : apparence. (voir : inveirent). Lo veirent de la mrt es causa que se delembra, que sescampa,
que se desfugs (5).
veirent (adj.) : visible. ra veirent quaquel me me preni per un pit.(13)
veirial : vitrail. (1) ; son ulh que viu au veirial de son cs (35)(Temple).
veirira : verrire, vitrine. (5)
veirina : vitrail. los raisses de tota color tombats dagals de las veirinas.(3)
veirs : transparent. lr veirs danava.(1)
veissl (lo) : la vaisselle ; en curant lo veissl = en lavant la vaisselle.(35)(Synge, Balarin).
veln : venin. La cira, Mama Palucha, es un veln violent e que tua a beles paucs, a fuc lent. (26)
velens : vnneux. La flor velenosa de la pals. (34) ; remdi mai velens que lo mau (34)
velha-mrt : veille mortuaire. quai pas gaire idia de men anar a de velha-mrts o a
desposalhas (35)(Synge, Balarin).
vencre (vncer / vencir) : Non tespaventes, que vencrai lesprva (35)(Dante) ; Dont l'imatge e la
prudncia / Venon bonas e melhoras.(35)(Santillana)
ventador : van, appareil pour vanner. de fremins de lutz e dombra dins sas espigas rebauadas per lo
vent. Ventador fernissent sus la cara de la trra.(43)(Lo semafra dau Cap-Bon, 1940)
vent daut : vent du nord. (1)
vent : E lo vent, lo vent gali, lo vent enfant, lo vent trufarl, remandava aquela crida de slva en
slva.(5)
vent : Prov. : que dau vent ven, lo vent lenrabala . (12)
ventalh : ventail. (2)
verbena : verveine. (2)
vrbia : verve. en aquela vrbia tindanta(13)
verboisset : petit-houx. (Pomas de Prsa) (36)
verdau, -ala : glauque. Bosigas : Lumenosa, maursca, palustra, verdala, verdosa.(35)(Temple).
verdet : le vert-de-gris, fabriqu pour sulfater la vigne. (15) ; Dunes, tota la setmana, fasin verdejar,
dins de fems, de liscas de coire. Era aquel verdet que servissi per lo mildi de la vinha davant que
sempleguesse la sulfata de coire.(7)
verdina : verdine (charriot anciens des gitans en Camargue, comme ceux peints par Van Gogh). E lo
Bomian quagandissi sus sa verdina las Santas.(6)
verens : venimeux. (1)
verge : vierge. Vs que recule fins qua la verge Medelha ? (28)
verjam ( ? ) (crit verjan) : les plantes et les arbres du verger. Coma a lautn, se lvan las fulhas /
luna aprs lautra, fins que lo verjan / rende a la trra tota sa despolha (35) (Dante, Infrn).
vergan : osier. De cps satrva partida per una paret de vergan per aparar lo membre ont se dorms(6).
verguejar : bander (sexe). (1)
verin : venin. au poton dau verin aparari lo sen.(17)
verna : aulne. (1) ; Sus son fautulh escrancat de vrna (13)
vertelh : bouton de chemise. Tornt a lagulha, au fiu, as vertelhs(3)
vertelh : gros bouton de veste. botonar los dos vertelhs den-bas de sa polida vsta nva(5) ;
entre los vertelhs de la vsta estrechament botonada.(13)
vertolhon : tourbillon, vertige. Avi barrat los ulhs dins lo vertolhon que fasi tot virar a son entorn.
(1) ; las nvols amolonadas sus lo blau li bailavan lo vertolhon.(1) ; cal delembrar los vertolhons de
la carn (34) ; e se daissavan anar en un vertolhon mai enebriant quuna valsa, vertolhon de lime
quenravala amb el lo de las mans davant que ganhsse lo cs tot (13)
vertuis : vigoureux. tot aquel alen de vida vertuiosa(4) ;
vertulhs (vertuis) : vigoureux. Un jove solelh nu mai frt, mai vertulhs(13)
verturs : vigoureux. una suva verturosa.(1)
vesca : gesse. E sempre lo palle trelutz / de las vescas entre arronzes / ui, ir, deman.(35)(Temple).
vesenha : gousse dail. Gosts coma las vesenhas dalh dins un gigt danhl. (Pire Azem, prface la
Cronica legendria dels trobadors, arrange par MR en 1937)
vesiar : envier. Dins lo revolum de la vida, sols uroses los que se creson saberuts e los que crcan pas a
saupre. Me sii anat clinar sus los secrets totes de lunivrs, e sii tornat a ma solesa, vesiant los
brnhes quencontrave. (35)(Khayyam).
111

vesiat : dlicat. fai virar lo cr vesiat de las dnas blas.(13) ; Vos volem pas levar la practica. Son de
mond fins, vesiats que de talament.(13)
vesog : faucille (volam). Amb de vesogs esclarciguron la mata (7)
vspa : gupe. (1)
vibra ou vipra (vipra) : vipre. Las vibras dormissin / amenaas maubradas / sus las lausas
caudas.(35)(Temple).
vida : La vlon viure. E lestraan en bolegadissas, cridas, fum, necitges. E passan de lng sens la veire,
sens la sentir, sens la tastar.(4)
vilh : Es vilh lo que crei pas pus a res, ni mai a degus, ni mai a el, tot primir. (4)
vilh joine me : clibataire. Res de mai quuna cambra desrta de vilh joine me. Lo lich desfach. De
vestits, de pertot escampats sus los mbles. (13)
vilha (veire danar la vilha) : voir danser un mirage. (3)
vilha dana (la ) : se dit en Camargue quand il y a un effet de mirage. Quand la vilha dana dins lo
caumanhs esterlucant de lestiu.(6)
vielhonge : vieillesse. siam marcats davana, non pas per anar estivar a la montanha coma las fedas
e los bocs, mas per nos avalir dins lo vilhonge e nos esbeurar dins la mrt.(13)
vierja : vierge. (Voir : verge).
vieulir : voir violir.
viet-dase : aubergine. Coma destriar un espinarc d'un vit-d'ase ? (42)(Colors).
vila : ville. Dins las vilas ont tot me es un me sens nom, una pagina tota blanca, quand i siagusse
passat un flume de fanga, una pagina dubrta a limaginari per i escriure, duna pluma de smi, lo
roman mai bl dau mond. Ont cadun, crosant lautre, lo temps dun agach, durbs lo cl sens fons de la
ventura.(13)
vilesa : caractre vil, vilenie. de sofrir lo mesprs, lobligacion de mentir e de raubar, es testimni
duna mena dauada dins la vilesa.(6)
Villon : Sens i cercar ges de semblana, i a dins lo ton daquela posia, una frairetat dime e de parlar
ambe Francesc Villon. Sentida parira, carnala, e dicha sens flors, coma o sap stre que tca a la
vida quand i arriba de se sarrar de la mrt.(42)(Hommage Camproux)
violir : girofle. (2)
virador : tournant. (2)
viradura : traduction. (Syn. revirada) J. F. Bladr ra trp fidl, trp pastat d'esperit de recrca, per
aver cremat sos vaissus, vle dire, per aver, un cp escrich sa viradura, estripat en mil flcs e escampat
la cpia originala gascona.(44)(Prface aux Contes de Gascogne de Blad)
vira-vent : girouette. es a tres cent legas daquel brusiment raufels de viravent sus lo teulat.(13)
vira-vira : mange de foire. vira-vira dels cavals de lenha(8) ; tourbillon. E qui cal bailar de leis
que semmargan plan amb lo vira-vira essencial de son viure.(13)
vire (coma que ne) : comment quon le prenne, de toutes faons. Los ulhs dels autres. Que son dulhs
de jutge, totjorn, coma que nen vire. (13)
virla : girouette. De lngs crits una volada / se levt a las virlas. (35)(Lorca, Romancero).
virona : vrille, tarire. (1) ; Val melhor, antau, dins lo vent das Causses, la mendra capitla, levada per
un pastre que tornt inventar la virona de Babl, coma mirador per melhor gueitar lanar de sas fedas, e
saparar dau freg e de la plja. (13)
virona : vrille de la vigne. Tendra virona de gavl arredonida(17)
vistar : chercher des yeux ; sos ulhs lusents de marridum vistavan de pertot per cercar rason de mau
dire.(1)
viston : pupille des yeux. Lo camargus a de vistons movedisses que se pdon durbir largament. Aqus
lo signe de la raa.(6)
viure : que la pena mai granda es de viure, un cp passada la vida veraia. (28)
vivent : Que i a pas que doas menas de vivents : los de lauba clara, e los de lauba sens espr. (5)
voide : vide (forme utilise par MR)
voiira (boliira) : limite. gardians, pescaires, caaires, pastres, salinirs : los mes de la voiira.(6)
voira (boiira) (boliira) : limite. un present ufans, dur dins sa lutz, sens voiras dins sa claror.(24)
vojar : vider (3) ; dborder : Ta ciutat que plena es / denveja tant quara voja lo sac, / en la vida serena
me tengut. (35) (Dante, cant VI)
112

vojla : poche. enfornar dins aquela mena de vojla(5)


vojla : tablier avec une poche pour vider (pour ramasser les olives par ex.) (16)
volaire : avion ; ainsi disaient les vieux Argelliers en voyant les premiers avions.(1) ; Mas, per
acomenar, los grands totes an conoscut, destriat e seguit las leis espelidas davant eles. E saquelas leis,
de cps, per eles, son delembradas, aqu es coma pt lstre la lei de la pesantor per los volaires que,
semblant la mespresar, fan pas que se ne servir.(13)
volam : faucille. (4)
volastrejar : voltiger. (1)
volcar (se) : se coucher, se lover, se rouler ; se volca dins la sabla coma un damnat.(2) ; entre quun
rasic / se volca dins lo voide / escur duna orbita.(35)(Temple).
volcar (se) : MR traduit : se rouler par terre. se trasi au su se volcava(28)
volcar (se) : Traduit dans Jirni par : sbrouer (oiseaux). quand tot ra finit, se volcavan coma
denfants davant de passar au suave temps que fan lisar la pluma.(1)
volcar (se) : se rouler. Lo can rossl se volcava a sos pses(4)
volcat : couch (en parlant du bl). Jot un linu drba volcada. (4)
volcat : couch. volcats sus sa trra, trencavem de la boca sos fius amars.(1)
voldre (a) (a bodre) : foison, profusion. las onze de la nuch partiguron a voldre (3)
vlha : lan, entrain. amb sa gaug descabestrada e sa vlha coma nai pas jamai vist(10)
volontar : dsirer, aimer. E las paraulas volontan plan de passar dau tamborn a la flabuta(3)
volontar : favoriser, dsirer. (2)
vmi : nause, dgot. Aquel vmi ! (13) ; la masqueta dau mond, dels bons usatges, de que farga e
quempausa la civilisacion, la que sap tapar de sas belias e de sas corbetas linfrn de la carn e lo vmi
de la mrt.(13)
vonvonejar : bourdonner. (1)
vudre (a) (a bodre) : foison. los legums a vudre, e la frucha a molons.(4)
vutar : tourner. La vesii passar davant ieu, vutar(13)

Tous droits rservs Jean-Guilhem Rouquette

Association Amistats Max Rouquette


14 Boulevard Rabelais 34000 Montpellier
Tl : 06 25 39 12 57
Le site internet de Max Rouquette : www.max-rouquette.org

113

Vous aimerez peut-être aussi