Vous êtes sur la page 1sur 88

c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

Paul Meyer
c et g suivis d'a en provençal. Étude de géographie
linguistique

Reproduccion anastatica dels articles pareguts en 1895 e 1901


dins Romania e numerizats per la bibliotèca nacionala de
França. Introduccion de Joan Francés Blanc, tèxtes de Clovis
Brunel e René Cagnat.

© 2022 Antenne parisienne de l’Institut d’études occitanes (IEO Paris)


Documents per l’estudi de la lenga occitana n°123 (ISSN 2117-9271)

-ii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

ENSENHADOR

Ensenhador..................................................................iii

Paul Meyer e l’isoglòssa (Joan Francés Blanc).................v

Paul Meyer (1840-1917) (Clovis Brunel).......................vii

Notice sur la vie et les travaux de M. Paul Meyer


(René Cagnat).................................................................xii

c et g suivis d'a en provençal. Étude de géographie


linguistique (Paul Meyer)................................................1

c et g suivis d'a en provençal. Étude de géographie


linguistique. Supplément (Paul Meyer)........................48

-iii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

Mapa dels limits linguistics en França


(Arvid Rosenqvist. « Limites administratives et division
dialectale de la France » Neuphilologische Mitteilungen, 1919)

-iv-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

PAUL MEYER E L’ISOGLÒSSA


Anam pas contar la vida de Paul Meyer, un parisenc vertadièr
(dels aujòls alsacians ça que la 1) qu’es pro documentada.
Donam aicí dos articles de Clovis Brunel e René Cagnat qu’o
faguèron ja. Lo Meyer naquèt a París en 1840, mas son acte
de naissença es paure, que los archius de la vila de París
cremèron del temps de la repression de la Comuna, e que las
reconstitucions son escarsas. Moriguèt a Saint Mandé en
1917.

Collèga amb Gaston Paris, es de l’escòla linguistica parisenca


que denega, contra l’escòla de Montpelhièr (notadament
Totolon e Bringuièr) l’existéncia d’una lenga d’òc
independenta del francés. L’occitan, lo sona « provençal » dins
la màger part de sas publicacions.

Aquel article es interessant que s’estima melhor lo Meyer de


descriure una division intèrna de l’occitan (aquela entre lo
nòrd-occitan e lo sud-occitan) que non pas la separacion de
l’occitan e del francés. Se basa sus de tèxtes ancians que se
pòt sempre dobtar de la fisabilitat geografica, e tanben sus la
toponimia mai que la microtoponimia.
Sap pas o vòl pas saber qu’aquel limit foguèt movedís dins
l’istòria. Per aquò sufís de citar doas vilas dins l’airal actual
sud-occitan, Brageirac (que se deuriá escriure melhor
Brajairac) e Aurenja, autres còps escrichs Bragairac e
Aurenga.
Mas lo mèstre aimava pas la contradiccion, coma o mòstra
l’afar Charles Bonnier. Aquel cercaire que gausava criticar la
fisabilitat de las cartas per determinar la realitat d’una lenga
anciana parlada se deguèt exiliar per poder ensenhar. 2
1 Laurent Ferri. « Émile Zola et « ces messieurs de l’École des chartes » dans
l’affaire Dreyfus : documents inédits ». In: Bibliothèque de l'école des chartes.
2006, tome 164, livraison 2. pp. 595-603. DOI:
https://doi.org/10.3406/bec.2006.463714
www.persee.fr/doc/bec_0373-6237_2006_num_164_2_463714
2 Vincent Balnat. « Charles Bonnier (1863-1926), un philologue européen de la

-v-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

Aquel article sus ca/cha e ga/ja, emai l’apondon de 1901, son


doncas tròp ancians per èsser complètament fisables, e donan
una idèa del biais libresc de trabalhar del Meyer.
Un darrièr mot sus l’illustracion de darrièra. A portar el crèdit
de l’òme… Es un desbois de tribunal. Paul Meyer foguèt
testimòni per Emili Zola al procès que faguèron a aquel après
lo J’accuse ! Coma chartista, li èra evident que las pèças
contra Dreyfus èran falsas.
L’article de 1895 dins Romania foguèt numerizat coma part de
la revista per la Bibliotèca nacionala de França e publicat sus
Gallica: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k160327/f541.item
L’article solet se tròba tanben sus Persée:
https://www.persee.fr/doc/roma_0035-8029_1895_num_24_96_5900
L’apondon de 1901 dins Romania foguèt numerizat coma part
de la revista per la Bibliotèca nacionala de França e publicat
sus Gallica: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k160389/f399.item
L’apondon solet se tròba tanben sus Persée:
https://www.persee.fr/doc/roma_0035-8029_1901_num_30_118_5207

Lo tèxte de Clovis Brunel dins las Annales du Midi es


numerizat e publicat sul portanèl Persée:
https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1918_num_30_117_8594
Lo tèxte de René Cagnat pareguèt dins la Bibliothèque de
l’École des Chartes de 1918 foguèt numerizat amb la revista
per la bibliotèca nacionala de França e publicat sus Gallica:
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k12457q/f234.double
Existis tanben solet sus Persée:
https://www.persee.fr/doc/bec_0373-6237_1919_num_80_1_448631

▪ Joan Francés Blanc

Belle Époque. » Zeitschrift für romanische Philologie, De Gruyter, 2020, 136 (2),
pp.337-371. 10.1515/zrp-2020-0020. hal-02945788 Legir sus HAL
https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-02945788/document

-vi-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

Paul Meyer (1840-1917)

-vii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-viii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-ix-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-x-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

▪ Clovis Brunel

-xi-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

Notice sur la vie et les travaux


de M. Paul Meyer

-xii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xiii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xiv-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xv-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xvi-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xvii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xviii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xix-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xx-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxi-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxiii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxiv-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxv-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxvi-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxvii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxviii-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxix-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxx-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

-xxxi-
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

▪ René Cagnat

-xxxii-
1
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

2
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

3
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

4
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

5
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

6
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

7
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

8
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

9
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

10
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

11
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

12
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

13
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

14
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

15
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

16
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

17
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

18
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

19
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

20
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

21
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

22
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

23
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

24
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

25
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

26
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

27
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

28
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

29
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

30
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

31
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

32
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

33
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

34
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

35
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

36
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

37
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

38
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

39
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

40
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

41
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

42
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

43
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

44
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

45
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

46
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

47
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

48
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

49
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

50
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

51
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

52
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

53
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

54
c et g suivis d'a en provençal (1895, 1901)

55
Paul Meyer
c et g suivis d'a en
provençal. Étude de
« Je crois donc que le groupe
ch a été employé dès le XIe géographie
siècle pour marquer le son tč linguistique
ou ses analogues. »
(Paul Meyer)

IEO París - 31, rue Vandrezanne - 75013 Paris


http://ieo.paris.free.fr

Documents per l’estudi de la lenga occitana n°123


Libre a res-non-còst. Se deu pas vendre.
This book is free. It should not be sold.

Totes los volums son descargadisses sus:


http://ieoparis.free.fr/delo.html

Vous aimerez peut-être aussi