Vous êtes sur la page 1sur 4

Lou Numerot: Dous Sus

JOURNAL

LENGADOUCIAN
Rdacioun-Aminislracioun : 9,
FAUS-BOURG BOUTOUNET,
SEGOUNDA ANNADA

ABOUNAME NT

N 13

9.

MOUNT-PELI

2 DE JANVIE 1916

Cl.0.0.
BEZIERS

TRS MESS SLIS MESES TJN AN

VlNT sos.
TRENTA TRES SOS.

Diretous-Gerents :
CAUSSOU DE L'OULIVI E JAN BABDIN

FRANCS.

Lou GAL parei lou prumi e lou tresima dimenche de chaca mes

J3ona Annada
A toutes mous amics. abounats et letous, souvte bona e urousa l'annada que coumena. Un an nouvl ! No, nous sembla pas de bon ; e s'ra pas lous armanacs e lous calandris hou voudrian pas creire. Aqueste an e l*an passat marcoun d'stre talament ce mma... E d'eft, hou seran, pioique la guerra dura toujour. Deman couma ir, ser la lucha mort e l'espra febrousa, las soufrenas das uns e lous lguis das autres, lous souldats courajouses aparant sas tranchadas ou se rounzant l'assaut, lous Barbares sans pietat, lous dus glouriouses ; ser de jours de maucor e de frtat, d'ourgul e de tristessa, ser la trajedi amirabla et crudla que vivn dempioi agoust 1914 ; toujour ce mma, ser la guerra... Ms avn la f dins l'an que vn e countan que nous pourtar quicon de nu, lou quicon vers quau barbloun toutes lous cors: la liberacioun de la terra de Frana, la revenge dau drech, lou vanc manific de la raa galesa jusqu'a sas frountiras istouricas, lou retour trioumfant das souldats benairnats, la Pas vitouriousa... Aven fisana dins l'an nouvl. Es per aco que l'aculissn em joia, maugrat tout, en nous souvetant de bonur l'un e l'autre, e toutes lou pus bu das bonurs. Es per ac que, pus fort e pus naut que jamai. vole cant.

Es au prumi clarun de l'auba, davans que lou sourel pouncieje, que lou gal trais soun cacarac. Antau, quilhat sus lou Clapas, en saludant l'an nouvel salude d'avana l'auba dau Grand Jour... Lou GAL.

RESPELIDA
Dmore rauq... ms pas batut. Es antau que nostre galijou, acabava sa cansou, per l'annadads--nu-cent quinze. Ara vouscau direqu loumichantraumas, qu'auri fach cal sa garganta, a estat prou ben sougnat. Graa a de tisanas adoucissentas, de bon fioc quauques bonbonsper la tous, nostre gal ss mai que mai rcauquilhat; la prova n's que vai cant dins lou Mijour, sus lou frount douscops per ms. Aussi perqrf, vouls que lou gal giscle pas? EI qu vsen pertout demourari mut ? S'anas la banca pourt vostre or. vss un gal qu coussja un boche, bailas vostre argent per l'emprunt, vous rmetoun un papieret, m'ounte se vei un poulit gal, quilhat sur un canou ; dins chaca endrech, sus toutas las muralhas, vess lou gal qu s draissa sans pu. Tab nautres lous dau Glaps, suspoutarien que nostre cantaire restesse au galini sans rs quinc ? Nani n'en sara pas antau lou Gal cantara drech e fort.

S cau la Frana d'argent per estre vitouriousa, nautres nous cargan de bail au gal, de civada per soun estoumac. E piot qu sari lou bujourde vitoria sans ca n de Gal ? que dvendri lou pialut mijournau, s n'avi pas dins lou tems de repaus, un journalet en lenga dau pas ? S diri emb justa rsoun: Sountfols ! i pensoun plus, fan tais la vous, de lou qu nous bail la buteia. Gar n's pas que per tus be Gal, que luchoun ader lous enfants de la Frana, es per apar toun nis, per prserb tas galinetas, per venj tous fraires qu'autra fs quilhats sus lou clouquis d'au Nord, an subits lou sort de la barbari tudesca. E tus dounc n'as pas quicon a abrit ? S la Frana s toun dous nis, ta lenga es b ta vielha maire ? es per l'apar aquela maire qu t'auboures valhent, es per l'an pourt aval ben liont proche las lignas enemigas per doun as souldats lou caud au cor lou courage l'esper. Lous enfants dau Miejour n'an bsoun d toun cant, chaca cop, i mandaras emb'el un viage de souvenis, i countaras sournetas, i charraras de l'un de l'autre, faras rire... e perfs faras raj una lagrema. Soustendras un amour, un idau, , sus-ta cresta rouginela, brilhara d'un vi esclat, l'estela, simbe de nostra pousia, aubre a fortas racinas que jamai toumbar. Oi galijou ! escouta-m. Per pag de recounouissena, lou pialut que desfend lou mas m'ount'as vist loujour, lucha tountour per i faire veire que maugrat que sigue pas aqui, sa lenga vie toujour. Sis jouine

hou sabe, mes au cor ben nascut la valou espra pas l'age ; as bon pitre, bon iol, bon arpieu saupras pla men toun troupu. Lou fioc sacrat s dins toun ama, pica l'aubada ! de tout caires durbiran las fenestras per aussi toum ramage. Digus rguindara pas, car lou sentiments qu te fan respli sount trop bes. Sis lou counsoulatou, lou galejaire, lou cantaire de de la piehota patria, qu pourtar soulas a lous que luchoun per la granda. E vjaqui perqu ta resplida s's facha. Parlaren pas de toun piougrama, sen pas au tems das lciouns ; tous ltous saupran ara per qu, e per cau cantes. Mai d'un que liont dau Clapas, es urous de charr dins sa lenga, avant la guerra parlava francimand ; disoun que per mai s'aim cau pas sc veire de longtems ; tus pialt qu'entendes plus la parladura dau brs, sentisses pas grandi mai d'amour per la ? Ms si fet pioi que reclames lou Gal ! Anen enfanls lou Gal vous fara tast lou dous parla de nostes vils, sus lou camps enneblats de Champagna ou d'Argonna 5 graea-a-n'el rveirs : Voste ciel blu, voste terraire qu's pervautresun paradis. E zou dounc ! fennelas ! s'ai un counsel a vous doun s de croumpa chaca quin zna, un poulit gal frs lisc; de loumand vostre espous, lou faul dins lou paquel de biassa qu reaup d'abituda ; fars antau dos bonas aciouns : La prumira, en i mandant un moulou de mangilha de groumandisas, assoulas soun ventre, refrescas soun gousi. La segounda, en i croumpant lou Gal i bailas un soulajament de cor, fass fugi lou cafard de sa cerbela, versas un rai de joa dins soun ama. Be pople dau Mijour. sans tard, acampa-l l'entour dau Gal, forma-i unagarda d'ounou. Es plde bona voulountat, lou courage i manca pas. sous cacaracas s faran pas rastels. Ms... per coumpli nostra toca, nous cau faire aussi l'Unioun sacrada : qu siegue rouge, blu, vert ou jauna, ara n'ia pas que trs coulous, las de nostre drape. Per las galinas, rauba jauna, blanca ou negra, n'ia pas qu'un gal, s lou dau Claps. Braves gens mijournaus, escoutas nostre cantaire ! S'avs quicon a i-count, mandab-i un pichot mot d'escrich ; se quauque raboussi parla ma dan mijour, flssa-vous -n'ei ; a bon bec per rbca. D'alhur sen de felibres, nostra causa s trop bella, psr rescountr de counirariouses. De toutes lous coustats aven reajuts d'encourajaments de flicitaciouns; lou Capouli, la Reina nous an prouvat sas rnarcas d'amistat. E segur, se nostre grand mestre era aqui' es el que picari das mans per aquela resplida Ah ! Mistral! nostre gal s'esfourara de segui la dralha luminousa, qu'as traat a nostre pas. Armat de f, jouta la proutecioun de Santa

Estela, vai traire dins lou ciel soun clar cacaraca.


JRGET D PASTOURL.

MOUS BESSOUS
Ai dous bessous, Ah ! quant afaire Une filha e soun pichot fraire En fln de nouvembre espelits Escarabilhats e poulits En vritat, lou sort me gasta. Un per un, anava mes, basta ! Per mes coumbl de sas favous Die me manda ioi dous bessous. Antau, sembla que vole faire Ganeta moun segne be-pairc Car aco mes fai cinq enfants Dins un tms mendre de sieis ans Aquei,... un autre me galeja Me rediguent: raa, raceja En ajustant ben amistous : Fan enveja tous dous bessous. Gouma sount bus dins sa bressola E que sa vista me counsola Jen, dau tront vitament vengut Besi ma grana de pialut Me fan dessoublid la guerra ; Ma cagn, ioch pans jouta terra.... Fugissoun trigas e doulous En amirant mous dous bessous. Save dequeme resta faire; De retour reprendrai l'araire, Obrarai mai lou vignars Perfin que mancoun pas de rs, La terra paga d'abituda Prou ben l'ome de sa batuda, Aqui perqu siei fisanous Dins l'aveni de mous bessous. Se de fs ia passejada Me vess la testa penjada E s'en vous crousant, quaucas fs, Gamin sans vous dire rs, M'en vougus pas jamais pcaire ! Gar, aurs rescountrat un paire Pus urous que lou benurous Au pensamen de sous bessous En Frana, se doubla naissena N'avian souvet ai la crsena Qu'en des e nou cent trenta sieis Au mounde entie farian las leis ; Per qu'aquel raive enfln avengue : Per que la raa se mantengue Anen ! Jouvents ! maridas-vous E bailas-nous fossa bessous.
CAUSSOU de L'OULIVI Lou 6 dcembre 1915. Dins lo.u trin en routa vers Iou Glapas.

N A DA,U IE SUERRA
Couin aqueles dous mots juroun d'estre acoublats ! Nadau ! simbel de Pas et de Joia divencas es per nautres, ioi, paures souldats e miserables crestians, sus lou frount, una oura melicousa, souiide, mes prou melancoulica e irresistiblament estouinpada de segrens e de regrets. De segrens. Perque n'es pas sans un sarrament de corque nous sentissen alionguits de noste fougau, dau clouqui patriau, dau be.n aimat vilage nostre, sevrats de 'afecioun fdela e pregounda de nostra fenneta e de l'innoucnta tendressa de nostres pichots De regrets. Car lou ciel d'aici es de longa assoumbrit de nivoulasses que nous amagoun lou sourel tant presat, e lioga de sous raisses raviscoulaires aven una ploja flna et glaada que nous penetra jusqu' la mesoula das osses. E lou campestre flourit dau Miejour es trop lion per nous fa desoublida la fanga champagnola. Ounte ss ? belas velhadas de Nadau, ounte charraven e galejaven entre amics en esperant la tresenca campanejada que dins la nioch clara de Decembre nous counvidava ana faire nostre oumenages l'Enfant-Diu. Aici, es lou canou que rampela l'urous evenimen.... e la campana es muda dins lou clouqui. Lous vitras de la gleiseta de D .... tremoloun chaca cop que lou 75 tra sa bramadissa rajousa. Cafida mitat de caissas de galetas e de sacs de civada que lous pialuts an prs per tribunas, la gleisa restountis das cants poupulris que sus las labras das souldats atrovoun una fora d'expressioun pretoucanta e pre'founda Lous pialuts de ioi reva/toun veritablament lous pastres de Betelem. Couma eles, sount caussats d'esclops e vestits de pels de moutou Couma eles e couma l'Enfant Dieu s'ajassoun sus la palha couchoun la bela estela e couma les sous sacs i servissoun d'armasi e de couissins. E pecaire ! couma lous pastres an pas grand causa oufri au nouvel-nascut La guerra lous a santiflcats en i faguent coungoust lou bonnr de la paurilha. Tab, se cresien mai que jamai la plaa das pastres quand un d'eles cantava de sa vous afougada lou Nadau de Saboly : l)e bon matin Ai rescountrat lou trin De tres grands reis qu'anavoun en vouiage ; De matin Ai rescounlrat lou trin De trs grands reis dessus lou grand camin... E toutes esmouguts, ravis e pensatius vesien lou courtege ufanous das mages de cau lous tresors agraderoun pas mai au Liberatou de l'Umanitat que lous poutous e las caressas amourousidas das pastres. Viva Nadau ! Viva Nadau !
CAUSSOU DE L'OULIVI.

Buletin d'Abounamen
eu, men de soussignat, pregue (').
SlGNATURA E ADRESSA.

l''aminislracioun

dau Gal , de m'inscriure per un abouna-

Manda aquel papeiret Jan Bardin, Faubourg Boutonnet, 9, Montpellier (Hrault).


(1)

Abounameu de tres meses, sieis meses, un an

Per las reclamas escriure la direciun dau Gal-

LOU

GAL

L'autre dissate, sus lou bord de l'estang rescountrre Ciocasa un vil galejaire que save pas se vouli se truf de iu, ms m'en countet una que brula au lum. Parlaven de la guerra. La Frana, me digut Crocasa ser vitouriousa. Sous foundamens sount trop soulides per toumb davans la butada alemanda. Nostas vilas sount trop ancanas pr deveni tout d'uncop estrangiiias. Pas toutas ie digure - Ceta, per eisemple es una vila fresca, jouina. Ah ! paure enfant, me fagut lou vil, coun.a sies ignourent toun age!! Embe toutas las escolas que i a, savespas l'istoria de la vila de Ceta ? Te la va dire, iu. Es una causa que tout lou monde du saupre E vejaqui o que me countt : I a dous mile ans, aco, fagut Crocasau en me moustrant l'estang, ra une granda plana cada de minas d'or et de petrli. Tout lou mounde enti hou savi, talamen que lous Grecs jout lous ordre dau ri Issanka II e de sa fenna Agala venguroun desbarc sus nosta costa per recerc aqueias richessas. ls alor que se bastigut bela vila, Thaupolis. Mes las gents da pas davans l'audidassa das Grecs, sounroun lou rei Bouzic VII pr sen desbarrass. Un ourrible chapladis s'engajet entre lous Grecs e lous Bouzigaus ; Issanka seguttugat. Sa fenna Agata vouguent pas abandoun lou cors de soun ome, bastigut una cabana sus lou bord de la mar pioi d'autras cabanas se mountroun : aqui la naissenca de la vila d'Ate. Lous Agatoueses, couma lou noum l'endica, sount dounc lous descendents das souldats d'Agata e d'Issanka II. Oi! Oi ! avs resoun i e digure, en l'agachant de tout moun bon sen - ms aco m'esplica pas l'ourigina de la vila de Cta. Una causa aprs l'autra, reprengut lou viel i arrive : Agata ajet tres enfants, dous garous e una fllha que sounet: Hic, Haec, Hoc Hic e Hoc mouriguroun jouines. Hcec, l'age de vint-ans se vougut marid emb'un riche segnou da pas. Sa maire hou vouli pas. Heec faguet sa testa, e per plaire mai au segnou quitet soun noum latin e s'apelet Cette. Nautres disen Ceta. Vengut alor s'establi aici vers lou Bourdigue. Ms pecaire !! las disputas acoumenceroun entre la maire e la fllha. Agata e Ceta s'en disin de toutas, talamen que Jupiter, lou die de l'epoca vouguet n'en flni. Lanct uu tron sus Agata que mouriguet en crident : Jovis !! lou tron m'a curat! Aquel mot es pas toumbat au so : es per aco que lous Agotoueses disoun toujour : Tron que te cura!! Per Cta, Jupiter prenguet un pau-mai de precauciouns; la tuguet en dous cops. La paura s'estavaniguet en diguent: Siei mai mort !! Lou Cetoris, lous verais enfants de Ceta an pas desoublidat aquel grand mot. Mes aco seguet pas Unit aqui; lous abitants de Thaupolis se revoultroun contra Jupiter en revessant lous temples e lous autars. Per se venj lou' die de l'Oulimpe lous neguet toutes ; E per que toutes las generaciouns s'en rapelssoun, dau cors d'Agata n'en fagut un grand piot. I a mile ans, se disi lou piot d'Ate per noum la mountagna

d'Ate. Ioi disen lou pioch d'Ate; es una transfourmacioun de la lenga. Dau cors de Geta, Jupiter n'en faguet un gros poufre. Ioi encara se pot veire l'Esquina, ounte sount bastidas nostas baraquetas, e sous brasses, un que vai jusqu' Frountignan, l'autre jusqu'au pioch d'te. E l'endrech ounte lou poufre e la pata dau piot se toconn se bastiguet un vilage, lous Ounglous en souveni das ounglasdau piot. Veses que nostas vilas sount pus vielhas que o qu'on pensa. Oi ! i ! i e diguere en me moucant per pas esclat dau rire e m'en anre. Es aprs qu'aprengure que Crocassa pastava la cougourla. N'avii dejunabona prova res qu'emb'aquela liou d'timoulougia. Lou VELHAIRE DE SANT-CLA.
^Q|S==s

doucour,

santo malancouni dou

souveni,

quau t'a pas ressentido ? Quau, de toun clar mirage, n'a begu la benfasnto eigagno ?... A-passa-tms, galoi tranquille fasias coume l'aigo lindo e la prouvenau, d'autrui mesti ; mai

noblo Frano vous a reclama vuei, e i pourgi tout o qu'avs.

pr la dfndre la Patrio, de fir

Oh ! que voste role es bu ! Pr apara la Civilisacioun ot soudard... e lou Dre. sias

devengu

I'erousme, lucho suprmo, despii de cor e auboura vosto fiermavagon dou

jour e de mes. an aussa vsti amo. men Li sara

De nosto l'rouvno lumenouso, de nosto d'azur, vous mande touto la belour, e campano de Nouv sonon s'esperdre au liuen li pantai segrenous !

l'avenimen coume

Messio... Sounjas que se l vitori vn de noste caire, la Pas fraternalo, evengelico, l'avien snounciado lis Ange i pastre de Beteln. Dins la grando vous pr canta : clarta latino, s'ausira subran de

NOSTES SOULDATS
M. Louvis Thomas, proufessou au licu de MountPeli que veni d'stre noumat Paris au moment dc la guerra es dins las tranchadas, couma ajudant au 322ma territouriai. Lou distin?at proufessou qn'ensegnava tant ben l'istria es das que n'escrivoun d'aquesta ourra una de las peu bellas pajas. Gountnia antau de aire ounou au Claps. Dins sa secioun s'atroba lou galoi clapassi Sambarin, lou simpatic courista dau Grand-Teatre. Pareis qu'a pas res perdut de soun bon gargatet e qu'a'n tour de man espetacious pr prepar lou vi caud. s ce que cau, amount, dins aquesta sasou ! Noste counfraire e amic M. Lacoste, directou de la Vie Montpelliraine vn d'stre moubilisat dins 57ma d'artilhari, Toulousa. Noste car grand amic Peire Devoluy (commandant Gros Long)que dempioi lou coummenament de la guerra es chf d'estat-major dau genia d'una armada, vn d'tre noumat lioc-tenent-coulounl. Lou Gal trais en l'ounou dau mstre felibre un cacaraca de joia e de fiertat. Per la festa de Nadau soun venguts : De Versaillcs, Frdric Fdres. D'Orlans, Louvis Boyer. Dau front, Hubert Miermon, courrespondnt dau e Gal dins la Voevre. L'aniic Leoun Teissier, jout-lioctenent au 416ma, dins una letra que nous porta de sas bonas nouvellas, saluda l'aunada de la vitoria : Quouro vendra lou jour de retaia nostis oulivi e de mescla si branco branco de lausi ? Segur sara pr l'an que vai coumen.. Mme espr dins ma letra de l'afeciounat, fetibre Louvis Fourmaud (lou vidourls) sergent au 141ma, que nous dis : Basto ! n'en veiren la fin de la chavano et tournaren dins noste lengad, veiren mai li vignars apiela i colo e buren lou boun vin et dindaran li got... E faren tourn courri lous bious 1 Pas vrai, brave Marsilhargus, que sans aco la joia seri pas coumplta ?

Glri Dieu ! e pas sur la terro is ome de bono volounta. Moun cortresano en escrivent aquii iigno... subretout en sounjant au Mstre ben-ama, que d'amonbaut vous vei... vous blo... vous proutegis. Eme Saboly u vous diri : Plus ges de guerro I Que tout si nouveu, La glori au Gu. E la pas sus la terro. Vous saludo, Bravi Felibre, ben amistousamen. Mario Frederi Mistral.

Lous Principes dau doutou Philmon


Madoumiasela Irma, meinageira, apas res, ara, que la counsoulacioun de captla counflsana d'un veuse ou d'un viel garou. Aprenent que lou doutou Philemon demanda una fenna de counfisana, s'en vai l'Agena la Loupa. Lou diretou la met lu-lu au courrent de la situacioun de fourtuna e d'un secret de familha. Lou doutou Philemon, mmbre dau Coumitat d'Educacioun souciala de l'Enfana e sa fenna, membre de l'Obra d'assistana doumecile, an agut un enfantque lou doutou a ficat la porta de l'oustau en causa de sa michanta vida. Aquel enfautes inort en quitant una fenna e un pichot ben jouine. Mlla Irma, rintra au service da medici. Beussis metre la malamagna entre l'oine e la fenna per una letra anounima. Lou doutou retrova la fenna de soun enfant malauta e soun pichot jouine que reavien chaca jour de secous de Mma Philemon. La fenna de menage susprend lou secret dau doutou e vai count sa fenna que Moussu a un enfant dau coustat gache; mna Mma Philemon enco de soun anciana prouteiciounada ount' atrova lou medici que jouga ombesoun pichot nevout. Tout s'arrenja. Lous dous viels se reunissoun sus la testa bloundinta de l'enfant; e Mlla Irma, desmascada, sounja an pourt pus lion las generousetats de soun cor.

As FdUbrss de la Guerpa
Lou Dlubre counfraire darni Nous buletin das felibres de pourtava la granda dins soun guerra, publicat dins la lenga prouvenala per noite Marcel Provence, numerot une bela letra de dona fasen un dev Mistral as

flibres qu'an passat Nadau dins las tranchadas. de la public a noste tour toutes nostes bu jonr de per ne faire prendre couneissna a lou

letous dau front: A nosti Flibre Nouv.

i tranchado

Brvi Flibre, Lis ouro passon.... la tms taulo acampado pr de Nouv, ia guerro duro... Dins vstis

amo adoulntido vn lou rcord de la famiho, autre festeja vihado, Calndo ! L'oustau, la la messo de miejo-

niue... tout regrto

dins votre esperit em la rapi-

deta de la flcho que tranco e fugis.

LOTJ

C3-A.L-

A la Gloche Fleurie
Mlle Marle BERTRAND
PROPRITAIRE

Grand Caf du Gentre


M. LAURANS, Prop re
Rue de I'Esplanade CETTE

36, Rue Aiguillerie -:- MONTPELLIER

CHOCOLATS - BONBONS - PAINS D'PICE CONFISERIE DE CHOIX

RENDEZ-VOUS

DE

MM.

LES

VOYAGEURS

TLPHONE

VILLE

DE

GETTE

CINEMA GAUMONT
Hue Neuve dLu. 3VT ord

DP 3B, O Q. IB. .A. XVX XVX S


Du 12 au 16 Janvier 1916
PREMIERE PARTIE

FAMILLE DE JEUNES CHIENS


Documentaire

Principes du Docteur Philmon


Comdie sentimentale (lire l'analyse en 3e page)

LE TREIZIME CONVIVE
Drame

GAUMON T-ACTU ALITS


DEUXIEME PARTIE

DE L'ARGONNE A LA MEUSE
Vues prises sous le contrle de l'autorit militaire

LA PETITE RFUGIE
Drame
Avec Mlle MUSIDORA dans le role de KATJE

MONSIEUR BROIS DUNOIR ASPIRE AU BONHEUR


Comdie jat O I SS O 3t K=S.

Sjeiejejejejeiej********}^^

Grand Magasin de Tailleur


Beaui rayons de Vtements sur Mesnre

MQDiRP' A.ILQNJ
SPCIALIT
POUR

uTAlLLE

DE CHEVEUX ETBARBE

A LA GRANDE MAISON
29, Rue Gambetta CETTE
C

J*.

DrH:

o xvx s

6, Rue Nationale CETTE

.l.0.0.

Salon pour Dames - Shampoing antiseptique

Les plus Grands Choix de Bonneterie ET CHEMISERIE Vtements conectionns pour hommes et enfants
Imprimari
FIRMIN

8EZIERS
ONDULATION

Nuances garanties

MONTANE,

Quai dau Merdansou Mount-Peli

Les Directeurs-tranls :

CAUSSOU DE L'OULIVI, JAN BARDIN

Vous aimerez peut-être aussi