Vous êtes sur la page 1sur 4

Tresima Annada.

Not 43

C.I.O.O.

l d'briu

1917

Canta lou l e lou 15 de chaca mes


Lou Numerol : Dous Sus Redacioun : 23, Plan clas Patriotas Aminislracioun :

MOUNT-PELI

Abounamenl : 3 francs l'An

12, Garriira S'-Danis

Las fennas l'oustau


N'i'a qu'an un r dc troub dire sufis quelou mounde van trop au Teatre, o i trobe pas toi't. Pamens, I'autre jour aurii bailat dous sus que louTeatre segusse estai pe couma un iu. Perdequ? m'ans dire. Perdequ ic jqugavoun Les Femmes Savanles, c vous avertisse que vali lou cop! Molire es toujour jouinc, soun obra es loujour nova : nous 'n sn avisals un cop de mai. Ouante daumage ! que i'age pas agut, pr l'cscout, mai de mounde e sustout mai defennas: n'aurin pougut prene pr soun argent. Scmbla pas de bon couma avn pas sanjat dempioi mai de dous cents ans, nimai belu, tout ben coumtat c rabatut, dempioi que lou mounde es mounde. La terra a bu vir autour dau sourel couma un ibrougna autour d'un bc de gaz alumat, sn toujour lous mmes. Lous omes vcire la boucbari que sabs : daurada de glria, vai ben ! ms bouchari quand mma sount autant nscis e autant brutas que i'a siis mila ans, ou gaire s'en manca. Las fennas sount toujour autant ppias, autant vanilousas e autant messourguiiras, e pulu mai que mens. S'avn cambiat, crese qu'es pr faire couma lous enfants de Jerusalem : dounmai anan, dounmens valn.jN'i'a pr avudrevergougna... Sabe be ce que me vai crid Tulipa lou pastissi qu'es un ome dins lou mouvament e que se crei pas merda dempioi quc sa pastissari es devenguda un TeaRoom: E lou prougrt, dequ n'en fas ? Dequ n'en fau ? pas res. E avs pas sauve devous 'n servi, vautres, que i fass faire mai de mau que de ben. Las envenciouns raouaernas me fan pens -m-aquel manit de Boutounet quc s'es abimat la figura en faguent parti una granada ; vengus pas me dire : se s'ra amusat em de boulaus ou uu bourdet ac i seri pas arribat. ...Eb, lou prougrt es un pauc la mma causa : avn pas encara prou d'ime pr saupre nous 'n servi couma se du. E pioi, eli ! caudri s'cntendre un cop: i'a de prougrts que n'cn sount pas, e que sount mma lou rcbous. Lou trop dc sabentige de trop de fennas n'es un esemplc. Dise pas ! n'en cau de toutas. Soulament entrc trop e pauc, mcsura i cau. E hi mesur '' ql : la fcnna es facha pr l'oustau ; ce que l'esearta dc l'oustau cs pas fach pr ela. Oustaliira: aquel bu mot ra Iou pus perft coumpliment que nostes grands sachssoun faire d'una fenna. Amai avin pas tort ! Eenna fai ou dcsfai l'oustau , afourtis lou prouverbe ; e quau que sigue pot se rendrc comtc quci'a pas res de pus vertadi. Es per ac que la sciena d'oustaliira es la prumiira qu'una fenna duriaprene la prumiira, e la soula s'a pas lou tems de n'aprene d'autras, pioiqu'es la pus impourtanta. Cau avudre la franquesa d'hou dire, e lou couragc d'hou regret : aquela sciena se pcrd. Las ilhas de ioi counouissoun l'angls e l'aslrounoumia, ms saboun pas faire una aiga-boulida nimai sarci un debs. An mma aprs ac's vengut la moda fairc depensaments, milhou qu'un doutou d'un pauc mai, ms sount pas icadas de mud un pichot. La sciena de l'oustau se perd. Lousjouines n'en sount be'n pauc l'encausa, ms lous vils encara mai. Elcs quc sabonn, durin pas quit perdre, pr ncgligena, pr feblcssa, pr sotige ourgulhous, lous tresors de soun esperiena tresorspreciouses quesousenfants, ailas ! n'erilaran pas... Couma vouls quc las ilhas, las fennas, s'aimoun dinssoun oustau, s'an pas lou biais dc sc i'oucup ; s'an pas lou goust, la passioun de n'en faire un sejour agradiu et plasent... No ! troubarn pus quite d'an

querrc defora, liont dau fougau, sous plesis s'an pas mai faire, ou soun traval se i cau travalh. Es cc que fan, e quc faran de mai en mai, s'ac dura. Lou plec es pres, lou mouvament es lanat. Las fennas coumcnoun d'stre pertout francounte caudri: soun oustau. S'apels ac un prougrt, es que ss pas dificilles. Oi, pardiu! counouisse lou refrin dau jour: Es la guerra ! Aub! ms nous quiten pas endourmi pr aquela sansogna. La guerra nous mena aquel malur, em tant d'aulrcs! Atencioun que dure pas loujour un cop qu'ela ser finida. La desercioun de l'oustau seri un malur pr lou pas e pr la raa. Ms seri quicon mai encara que las fennas i pensoun : seri una vergougna pr elas. An milhou faire que de nous degaugn couma nautres, Miejournaus, avn milhou faire que de degaugn lous Erancimands.
Sn nautres, e sn pas lou rebat de digus !

Ailai... e aici.
Dequ cliss de la Revoulucioun russa ? Iu n'en dise pas res encara. Anlau rsquc pas de me Iroump. Vista dau plan de la Canourga, la situacioun Pelrograd es pulu fousca. Tant vu hou recounouisse francamenl que de barj pr pas res dire, quand es pas pr desbourroun. Ben enlendul, ioules lous journals sounl pas tanl ounsles que Lou Gal, que seri daumage pr nosla repulacioun d'ouriginalilat. (Juand n'en saboun pas, n'enventoun; e qu'an n'en saboun pas prou, alandoun... Ac's soun afaire e lou de sous legiguires. Tanl pis pr lous que se quitoun faci la cabessa eme' de contes de dejouta la chiminiira. I'a longtems que tout lou mounde du saupre que lou grand Palroun das journalistas s'apella Pssa-Messorgas. Jusquas ir, nous disin qu'en Russia tout marchava couma sus de rouletas. Dequ aji'arribsse, ra toujour un bonur pr naulres ; couma moun ouncle Pierrou, troubavoun que loul vn pr un ben . Lou Tsar sanjava de minislre couma de caussetas (las causselas russas sount celbras) :fai pas mai! Es que n'en quitava un bon pcr n'en prene un milhou: se remandava aquesle ra pr n'en prene un eslr. E de longa antau ! Ara que lou Tsar a cabussal, lous journals loul dire camboun toul d'un cop d'anlina. Ms lou refrin rsta lou mma: Ags pas lgui, toul vai ben. Basle! s'un cop dins la vida, pamens, poudin dire la verilal !... S'es vrai, couma disoun, que la Revoulucioun russa vai rendre la Finlanda e la Poulougna toutas sas liberlals, coumen pr la libertat pleniira de sa lenga naciounala,nosle cor de patriota se pourr pas detne de tre/ouli de joia... e de regrl. Oi, de regrt, car lous Francimands lous tres-quart quen'i'a n'en sount pas arribats, que s'en manca, -m-aquel pount d'inleligena e de liberalisme. Cau enlendre encara de rasounaments(s'ac's un rasounament !)d'aquel calibre : ... et puis il est inutile de discuter, c'est toujours la mme question, celle de la langue d'ol et de la langue d'oc. Nous ne pouvons pas admettre cpie

couma disi l'autre. Oi ! scgucn nautres. Es toujour aqui que n'en cau veni, perdequ la verilat es aqui. Seguen ce qucnous an fah nosta santa maire laNatura, nosla terra c noste sourcl, e lou sang que raja dins nostas vcnas. Seguenz-hou en milhou, en pus fort, cn pus bu, oi ! ms nous descapiten pas pr devcni lou rebous de ce quc duvn stre. Penss-i, jouventas e fennetas qu'avs dessoublidat vostc rolle. Vu lant tir l'agulha quc de ticatac sus una mccanica escriure, sans couint que lou gste es pus poulit. Escull la soupa ou... cscull un pichot, survelha soun tupi ou survelh sous enfants, cress-me, es pas dcquc que sigue : aprs tout, dins lou toupi i'a la vida de ioi, dins l'cnfant i'a l'espr de dcman. E se rcbccs que vole faire de vaulras pas que de Cendrousetas, vous respoundrai que, la lin dau comle (ou dau conte, vostaidia) Cendrouseta segut pas la pus mau partajada pioiqu'es ela (juecapitt lou Prince Charmanl. Lou
CUIVALI.

les gens du Midi aient un miile quelconque. Lorsque j'en vois arriver ma batterie, je m'empresse de les mater. J'y mets mme un parli pris vident pour que tous sachent bien ce qu'il fau penser de ces gens-l. Creiris pas d'enlendre un leutnant bchou parl tle sous souldats d'Alsaa ? No! es un lioctenent d'artilhari jrancs ; es de las Ardenas, ce pus fort, e a pas l'r de saupre que, belles mila, aqueles gens-l se sount fahs tug, facia Vouzis, pr liber soun pas de la douminacioun tudesca. E chacun fai sibanl soun grada ! /n, floc de capoural (au ... nla coulounial) entendent un souldat parl 'n lenga d'oc un pialudel de la classa 16 lou jmnis, em'un moulif messourgui que rprta 15 jours de prisou -m-aquel brave enfant, bon souldat qu'avi pas jamai arrapat un jour de counsinna. La lachetal, ahirana e l'ipoucrisia, tout au cop ! Biu ! quante vni ... Me souvne de la divisa famousa : Oura vendr, que pagar... Saique aquela oura picar pr naulres. E MM. lous journalistas de la prssa parisenca e aparisenquida nous afourlissoiin que i'a pas res de pus bu que la lucha d'un pople pr la Juslia e pr la Liberlat. Saupren i'hou renouvel, l'aucasioun.
JAN-SANS-PU.

Malacoumba crenis de la barba


Vous vau counl l'aventura qu'arribt Malacoumba cpi'anava la noea de soun cousi lou Bouet que si maridava Sanl-Lauient. Lou nali d'qul jour <ligut sa fenna Couloumba: Despacha-te <le mi faire pass moun coustume ; sabes que la vontura de Sant-Laurent espra pas; caure fir siis lulomslres pd e arrib la na en reard, ac mi fari pas rire. Aquesta en li faguent pass soun abilhage bon broussat, sas boutinas ben ciradas e s camisa blanca, li fagut rmarc qu'avi oublidat de si faire ras. Noum d'un sort, es sempre couma ae cada cop que mi cal an en quicon ! coussi faire? mi faire rasaiis Gange ? Oc, ms manque ma voutura ! ma fou ! mi farairas Sant-Laurent. Ms cn finiguent de s'abilh barboutissi tout soul : Ac vai bc pla de mi faire ras SantLaurent, ms iu que crenisse tant de la barba, eal sap se troubarai n barbi que mi rnse sans mi fnire soufii? Enn lant pis! Qand sagt prsle partigut e agntt la voulur couma partissi. Tont lou long dal camin sa barba lou tafurava. Las ajustadas ounte la Vis si trai <lins l'Eraut, la vilha peissira, la Vis, aquela tant poulida e tant clara ribicira, la coumba e lou pontde ManjaCastagnas, enfin loula la butat dal pasage lou laissroun frech; loujour la crenta de toumb sus un michant barbi susava d'avana ! Enfn arribt, e soun proumi traval sagul de cerc un barbi; ni troubt un quilhat davans sa porta qu'csperava la pralica. Bonjour, qu'i fai Malacoumba, vne pr mi fa faire la barba, ms cal vous dire que la crenisse fossa! Poudis pas milhou toumb que de veni mi veire, pouds slre tranquille, vous rasarai quc senlirs pas res e sans mi flal pode vous dire que sii lou milhou perruqui de Sant-Laurent (hou coumprene, ra soul) e, s'ra l'abituda couma lous apouticaires, farii metre sus ma vitrina : Barbi de proumira classa, pr que lous cliants que couma vous crenissoun fossa la doulou dal rasou mi counfoundssoun pas amb'aqueles michants rasaires qu'on pot troub un pauc pertout, e ni manca pas sus lerra... Auri counlinuat lounglems sus aquel chapitre se Malacoumba pressat ra pas rinlrat, mital rassurat. Noslre figar lou sabouna, agusa soun rasou e coumena lou rascl ; al proumi cop, Malacouinba fai la grimaa, vegut de suita cal avi faire, e lou barbi rasclava c barjava toujour, cantava soun merile e ajustava que crenissi pas la councurrena. Ti coumprene, pensava Malncoumba, en frounsiguent las ussas,e en s'agripent alsbrasses dal faulul... Ti mandarai mous amics quand la luna fara quatre bcs. Toul d'un cop, couma lou rasaire venic de fni, e que Malacoumba fasi: Oufl'! !! l'estage al dessus si levt un grand rebaladis de terralha que se brisava ; un grand bruch fasi coumprene que las assitas e las casseirolas venin dc pag la saua, un bruch mai clar endicava que la suspensioun veni de faire counouisscna amb lou cantoun de la laula, e pr dessus lout ac, lous

miaus, miaus nfurounats de qualre tm cinq cals que si baliu. De que diable ! fagul lou barbi, an aqueles cals de faire un pari harivri. E MalaCoumba en prenguent la porla embrouucnl mai que mai e d'un r maticious i respond : Belu lous rasou ! ! !... E aprs a<|iiela pichota vengenn s'en ant la noa un pauc mai counlonl.
MOUNTMEJ.

lou cil es pns fach pr de michants sujls couma tus !... Ms la Vierja, qu'anava culi de rosas e d'lis, passava acoumpagnada de sanla Cecilla, santa Perpelua e sana Eulalia, e ausigucnt qJ dialoga, s'arrestt e digul: - Qii'g a-t-il, saint Pierre ? Es 1111 d'aqueles l'ranceses que noun sount ni caloufics, ni deganaus, que vn cle Verdun )e Verdun! fagul la Vierja, ctllez, saint Pierre, laissez-le entrer ; quand on s'esl batlu Verdun on va loul droit au Paradis .'
GuiLHEM DE SlXTER.

A las armadas d'Ourient, lou 14 de Febri 1917.

Lou Mort de Verdun


Foutrejn , ferrablanli - zengaire <le Bezis, ra Verdun despioi lou mes de Febri 191G <pie coumenct Ia farandola dau Erounprinz. Avi dourmit clins la glna e dins la nu quand se poudi dourmi; s'ra sarrat la cenlura mai d'una fes; s'ra crampounat as rocs e as abausses pr susprendre lous bchous; avi subil lous marmitages o la ploja d'oubuses; avi fach lou bos das Caures, lou ravin de Bras, la Caillette, lou Mort-Ome e Douaumont, quand segul estripat, au ('ort de Vaux,pl' un oubus que i laisst pns lou tems cle dire: Moun Diu ! E soun ama s'en ant. Foufrejnn dins sa vida avi fach lous tres cents cops (d'autres dirin siis cents, ms'lres cenls es un chifre respetable pr un jouine ome de vinla-ioch ans, pr una lahl courla vida, pecaire !) e avi pns jnmai pensnl soun ama, nimai se n'avi una. Aussi aquesta ama, sa morl, sabi pas ounlc gagn. Ms couma ra ardida, prengut lou prumi cami que se presentt e marcht, marcht, marcht... Arribt enfin -m-un caire-four ounte i'avi dos portas : Porla cceli, Porta inferri. Foilrejan, que sus terra s'emmascava pas, causigut a milhou, e se dirijava vers la Porla cceli quand se sentigut pellir pr un grand diable : No ! i dis, ms... pas tant forl !... Viedase, couma me saquejes ! Perqu sis miu, respond lou diable. Oi! e ounte me menes? Dins l'enfer ! Pf!... vos me faire pu ; ms sabes, ai vist pu forl qu'ac ; vne de Verdun ! Hou sabe; soulament ^rerdun es passag ; aici es </ perpetum. A prpta ! Verdun perpla !... Oh ! no, alors; n'ai prou couma ac ! Laissa-me an pic l'aulra porla. Te reaupran pas. Laissa-me ensaj, sii dintrat tres fes Douaumonf! E d'un bouncl se debarrnssl dnu diable c piqul Porla ca'li. La porla se doubris e Foulrejan passt la tsta. Una bona audou arribt soun nas e senligut quicon d'agradable e d'indefinissable ic'- gagn sous membres, Ai! que l'ni bon aici ! s'houdis ; e anava dinlr <]iiand snnt Pire l'arreslt. Dequ vos? ic'; dis. Vne dc Verdun, respond Foutrejan, sii f'atigal, laissa-me dinlr. E quau sis tus ? Sii Foutrejan, ferrablanti-zehgaire de Bezis. Aquel Foulrejan, s'esclamt snnf Pir, qu'a fach lous tres cenls cops !... e <le Bezis !... Foul-me lou camp d'aici !

La Vida au Claps
Musicalia. La darniira revista de l'Esplanada es estada la prumiira passada MountPelt pr lou general Baumgarten. Pas grand mounde ; empacbt pas lous jandarmas chival de but un pauc fort : seguroun pas sourds ! (!!ausa remarcanta : lous canous e lous caissous dau quarti Lepic an pougut troub soun cami sans musica, Aquela famousa niusica es morta : n'en metren pas lu grespe l'ase franc que M. Coins vogue carg lou du. Es-ti vrai qu'una musica sigue en trin de se mount la Citadella ? N'i'a qu'hou disoun. Ben entendut, i'auri pas aqui que de msicians... de genia.- Lou chf n'en seri... taisezvoas: mftez-vous! V. pioi, tout ce que disoun es pas (le messas...

XvOXJ GrJVIv
Vivo lou Gal! Oue, sans egal, Lvo sa cresto e canlo A pleno garganto ! Coumo'n clroun espectaclous Restountits sa vous soubeirano, E soun ressou meravilhous Rescoumpasso la Miechterrano. Sus l'alo laugeiro dal vent, Coumoul d'estrambord, nous arrivo. " Dal cop nostre cor se souven, Perdut sus la lentano rivo. Dins un agradiu revoulum 0 Lous souvenis parpalhoulejoun ; Asoundals de raisses de lum Dins lon clar soulel viroulejoun. On raivo dal cl ouccilan, De la douo Terro tnairalo, De soun fougal cju'on aimo tart E clas mirals de la cigalo. L'amo senlits un frusimen, (Jn pauc de Iristun l'nmantlo, E prgo pietadousamen N'ostro patruno Santo Estello. u Santo Patrounol que lu lu Vejem la fl de la trumado ! Forobardissi'n-l lou flu Qu'ensannousils la Terro aimado ! E que o Lou Gal ple d'en-avant S'airisse, nurenulat de glrio, E salude, coiimoul de vanc, Lou bl soulel de la Victrio !

Mount-Peli la nioch. Ac coumena de veni en di. Passa pas jour, ou pulu passa pas nioch, sans que i'age, au Glapas l'epoca tant tranquille quauque magasin cmbroulat, quuquc passant arrestat e devatisat. Lous bcs <le gaz damoussats n'en sount un pauc l'encaiisa : Ce sorl les fripons qui craignenl les rverbres , disi C DesmoulinsLa racalha prouflta de Lescuresina : caudri veire de ic coup la chica. Msle Zidora (d'aprs ce que me dis Jorget de Pastourl) aimari que tournssen au sistma das velhaires de nioch. Ac's tout ple poulit, ms belu pas trop 'pratic. Me sembla que quaucas roundas seriousas de serjants de vila, pd e en bicicleta, cm soun revoulver e una lampa eletrica, pourrin faire de bon trval. I.a Coumuna estrassari pas soun argent en pagant couma se dcu aquel emperau.

Lous afaires de la Coumuna. Sustout que las financas municipalas plaidejoun pas michaht. Es pas toujour lou cop de dire,quand quicon marcha mau : Vai couma lous afaires de la Vila. De fes que i'a la Vila fai de bons afires. Esemple : la bouchari muncipala qu'a rapourtal mai de 100.000 francs de beneice dins un an. Es pas'n su ! Lous Clapassis s'en troboun pas pus mau, e ges de bouchs an pas faeh quincanella. L'esperiena respond louta soula as criticaires mau-ranscgnats ou mau-entenciounats'. Es daumge que la pu de maucountnt Jari, Pire ou Guilhume age empachat la Municipalitat de faire veni, bon comte, quauques vaguns de tuferas, couma i'hou avicn prepausat. E, couma toujour, es lou paure bougre que n'a patit...
*

Doulou

P. ALBABEL.

Salounico, ". de mars 1917.

Devigneta. Quau cs ac, quau es ac'.' Au coumenament de la guerra, parlava qu'n duri relev una lista das embuscats. Era l'epoca qu'on cresi pas la guerra longa, nimai as piajuts de Hi ans en prumiira ligna. El menava d'auts, couma avi menat d'ourqustres. Ara que soun lour seri vengut de faire coum lous camaradas, parla pas pus de la lista. Ms mena toujour... de varal e de revaladis... Quau es ac, qiau es ac?
LOU

PUBTI

DAU

CASTL-D'AIGA.

Legisscs lou Gal, fars ben ! Abouns-vous-i, fars milhou !

sounl rouvilhadns. E vous, dequ fass aqui ? Couma vess goudrounc lou founs de moun barquet. Se sii pas trop curious, digs-me

Rencontra de Miejournaus

Nostes Souldats
Sn estats urouses d'aprene la nouminacioun couma capitni de noste amic Ounourat Gevaudan. liocfenent d'artilhari, fil felihre-musicaire clapassi Jan dau bon Gevaudan.

L'Aviacioun Palavas
Dins lous coumunicats d'aquesta passa avs degut, couma iu, slre en arhiracioun cn legiguent lous succs de nostes aviatous, lous as dns as (couma lous sonoun). Quanle plesi de veire emb quante mesprs de la mort aqueles nobles e courajouses erifants qu'an noum ' Guynemer, Nungesser, pr cil lous pus forts, demoulissounlousaviouns bchous. Fa quauques cinq ans qu'ren estoumncats pr lous vols de fourniga dns prumis pilotas. Quante prougrs dins aquela arma ! Ac me rems en memria una galejada au sujt d'una seena d'aviacioun dounada, Palavas, pr Dufour, e que vous vau counl. Despioi quauques jours n'ra bruch, Fabregas, que de l'aviacioun Palavas (seena que duvi se faire lou jour dau quinze d'agoust). Dins lous cafs, sus la plaa, chs lou marechal, enc dau courdouni ra lou sujt de toulas las counversaciouns.De toulcouslat on entendi : Sabes ? Dufour du voul ! Lou jour vengut, la jouinessa pr bandas, lous uns en bicicleta, d'aulres mountats sus de vituras', de jardiniiras, de carretas, s'acaminavoun vers lou grau pr an countempl aquela mervelha de la sciena. Quauques-uns, mma, se i rendroun pd. Las bouligas seguroun lu devalisadns : cambajou, arcncadas, sauissts, froumajous, s'cncafournroun dins lous sacs e lous panis. La scicna ac's ben bu countempl, ms roumplis pas la pansa : aussi chacun fasi sas prouvisiouns. En veguent aquel enfousiasme, mstre Caucat sentigut l'enveja lou gagn d'nn, el aussi, amir l'arouplana (couma l'npelava). Aprs avtfdre reflechil, louta la nioch, se decidl faire couma lousaulres. De grand mati, aprs avudre arribal soun vil ase (talamenl vilqu'ra tout pelat) i cargut la barda,aprs avudre ben tibat sus soun esquina un couvertou picat. Endoussl une bloda nova e enfourcantPierrau dirigf sa mounluia vers aquel pas, qu'avi pas jamai vist, Palavas. A qualre ouras dnu vspre passava, pena, Vilanova en soucit de jamai arrib, lli ! Pierrau, encnra un sautet e sin renduts ! Ms l'nse, qu'avi pas fach sas classns, s'enchaulava pas mau de veire voul Dufour ; aussi plnn-planef s'acaminava couma una lourtuga, vers lou bul que soun mslre lnnguissi d'agandi. En s'arreslanl, pr bure un cop, aperugut, au brd de l'estang,un ome torf afairal faire bouli quicon dins una vilha marrana. Adissis, l'amic ! Bonjour, papeta; ountc diuble nns em voste ase ? Coussi, m'hou dcmands?Vau veire l'arouplana ! Dins aquel cns vous counselhe de vous despach se vouls i'arrib lems. Fau lout ce que pode, moun ase aussi, ms lou paure pas pus cinq ans, sas cambas an lou mau de la miuhas,

Bevenin dau frounl, proche dau lac Prespra, lous afaires de Graissa anavoun mau, e lou bruch courrissi que i'anaven rinlr dins lou lard; pendent 1111 pauc perdequ fass ac ? quauques jours faguren divisiou em D'abord, lou goudroun entrcfnlou lous coulounials, ren cnmpnfs quauques Iviloumslres dau 4ma, aquel mme boi e surfout a pr prouprietat de faire regiment fourmat d'enfants dau Miejour gliss sus l'aiga las embarcaciouns tne que s'es illustrat en Chnmpngna e clins la pd un vapou. Souma. Aqui troubre de camaradas: Bouladou Mstre Caucat en enlendent aquela e Pynou ; i'avi procha eles una batari responsa se gratt. Lou pescnire i digut. de mountagna ourle i'avi un pas, Ma responsa vous plai pas ? BesRichaud; anren lou qurre c; en passent la gara d'Eksissou faguren de prouvipounds pas res ? sious: lingousta, lapin, poul. Malurousa Si ft ms reflechisse una causa. ment troubren pas ges de... pinard, ms Digs toujour ! i'avi de champagna, e n'en prenguren quaucas boutelhas que garclren pr la Eb ! vous responde que se sabii nn dau repas, pr lou cop mourfl, lou qu'aquel enguent agigusse sus moun cop de graa s'aims milhou. ase vous pregarii de i faire couma Pynou qu'es un debroulhard que counoui lous cantous, me dis en elignent cle vosle barquel. l'iol: Vni, anen qurre de pinard la Em plesi ! cantina. Prenguren cinq biduns e, Pr aquela delicada besougna Cauen avant! en roula. Me ment -m-una font e revenguren cat davall de dessus l'ase pr ajud lou em d'aiga ; lou sourel lnrdava, picava pescaire. bougrament du, c lous cinq bidons i Aquesfo, malicious, trempt alors dins segurou pas de Lrop. Es malurous, me disi Bouladou, dc se neg em d'aiga sa marmifa soun pincl, e jouta la queta quand l'oustau lous foudres soun ples. de l'ase fout't un pegoums de goudroun Richaud e Pynou n'en bugurou pas ben caud. gaire de pu de las fbras, e pioi perqu las granulhs i pissavoun dedins. Au mma moumenl l'ase partigut, Dau tems de soup Pynou nous fagnt couma un fum. rire en nous parlent de sas amours, cnr Mstre Caucat enclausit sederrabant frequnnfa la pichota Frasia. Counouisss pas Frasia? es una blounda ce que i reslava de pusses digut : em fossa pu blanc, de bellas gautas Moun Diu ! Coussi faire pr rarouginousas, pas mau dau fsica : vira be Irap Pierrau ? un pauc l'iol drech ; porfa monocle au gauche, lou nas au venl e rebessinal. s Lou pescairc i respoundt : aurelhas foumbenfns, una bouca fina Es ben simple : avs pas qu' emdestrecha couma la porla d'un four. Ms pleg Iou mma sistma. ce que a de pus pintourcsca es soun rasleli que i'oufrigut pr sa fsta Pynou : Ce que segut dich segulfach. es mountat em las dents de soun ase Aussi parei que Mstre Caucal arribt qu'a crebaf i'a quauques ans e que counnoun soulament. avans soun ase, ms servava couma un souveni; es lou menusi que i l'a fach cm de boi d'acaci. qu'arribt prou lu pr veire voul Ac se pot dire un bu rasfeli. Brf l'arouplana. part ac la mrida es pas trop mau: CIIAIU.OU DE L'UNIVERSITT. Pynou l'aima la fouli, e snbs, caudri pas i'en parla mau, se fachari. Languis Mount-Peli, 31 de Janvi I'.)I7. qu'aquesla guerra finigue pr n'en faire sa fenna, vu la rendre urousa, e pr soun viage de noa i'a proums de la mna Paris, etc, etc... Penss se rigolaven dc l'entendre parl, ms dins aquel tems, nous n'avisren que trop tard, Richaud avi descachelat lou champagna e lou buvi em Pynou; e Ac se passava lou mes passat dins un nautres dau lems que badaven e que selou de l'Argouna. risin, nous fasin enval l'aiga. UrousaUn capoural d'ourdinri brave enment pr eles, car quand nu ouras petfant de la Bretagna pr quau In lenga roun e que calguf nous separ, noslas d'Oc ra un mistri, fasi, en prumiira espallas i'ajudroun bravament pr sc ligna, Ia distribucioun de gnola. fne drechs. Toutes lous pialuts se sarravoun d'el Lou lendeman anre lous veire : couma lous pouletous de la clouca, e Bichnud qu'ra en batar conlra aviouns chacun esperava soun mich-quart couma avi dej lirat quauques cops de canou lous jasius esperavoun d'ancian tems dins lous nibous, car de sous iols cresi ln mnnna benfasenta. veire fossa aers e de sas aurelhas entenLou seren delanioch avi furaf l'esloudre souns rouncamcnls, e ac ra pas mac fossa e las budas goulgoulavoun. que lou champagna que brounzinava e i Tab, trefulissin d'stre servits e de Iroublava la visla. Ounnt Pynou, dins se rescauf lou faf. la nioch ra esfat malauf, avi gut lou Lou cabot s'entanchava vouid soun deh're e avi mmes renvouiat lou chambarra pr se metre au pus lu l'abric pagna Merci, cnr rt sounjant qu'emde lns marmitas que toumbavoun en s'esbrassava Frasia sus la bouca, avi cresepetent couma un giganls peta-trauc. gut d'enval soun rasteli, oi ! soun bu Prousper (un de a 4a ) que dins lou rasleli, e ac i'avi bailat lou vmi... civi! levava souvenlas fes lou couide pr ' lou salul au vcire davans de lou vouid BERCA-SABRES. ra aqui esperant oque i reveni. de Vilanova-ras-Magalouna. Prousper ra un Cetri, bon couma A R'ozinni, 20 de janvi 1917 lou pan e viu couma la poudra. Tamben (Armada d'Ourient). se dcspacientava devcireloucabot arboulis e se prengut i dire de tras: Sis mol couma una reboula ! Boulega le ! Tron de miola L'autre (4ou cabot) que juste agandissi ProUsper quc i tendi soun quart, cresegul que lou pialut i'avic dich : Trop de gnola ! e s'enfilt A briu, la racioun en digucnl: Mon vieux, si T'alaugirigues pas d'un fiu. l'as Irop de gnole, je me l'enfle! Lou Cetri ra tout bn... sabi pas pus ounlc penj soun lum. Quand loul lou mes d'abrieu pltiri, Agutbu rouspel, repouteg, e faire lous cent cops, i'agut pas res faire. Que loul lou mounde cridari : Lou cabot avi bon estoumac e rendt Toul es negat, lout es perdul! pas res. Encara auri pas prou plougitt. E lou paure Cetri, trists e vergougnous barboutissi enfrc dents en se gardiguent dors soun plumard : Tron Quand pluri jusqu'au trenta un cle miola ! Tron de miola ! Fari pas de matt au legum. LJN VENTRE-BLU.

N' i' en fasn touts nosles coumpliments. Coumplimentan tamben, pr sa proumoucioun, rajudant-chf Jan Barbolosi, de Ceta, noumat. jout-lioctenent ; e lou serjant-mihoumat tralhaire Jan Poujenc. de Mui,

ajudant. E felicitan nostes coumpatrinlas : l'ajudant Reini Divilles. de Mounlhlanc : lou coulounil Enric Abrous, de Lespignan : louzouava Emila Daud, d'Argelliers, que vnoun d'stre decourats dlamedalha militria em la crous de guerra palmada. Lou capoural de zounvas Jous Blanc, de Maurelhan, dj citat 3 cops, a, el aussi, ressachut la medalha militria. Lou capouraj Pire Lucchinacchi, de Miraval, n'es tamben sa tresenca citacioun. Brav pr eles ! Sount estats citats pr la segounda fes:lou jout-lioctenent Jrdi Parreins, dau 2ma genia; l'agent de liasou Fernand Desplats ; Iou serjant-milralhairc Roug Le Roy de Boiseaumari, dau 143ma : lou capitni Py; lou mareehal das lougis Emanuel Temple, toutes de Mount-Peli.Lou jout-lioctenont Ravous Brs, d'Aspiran : l'alpin Alfonse Alinat, de Canet ; lou coulounial Emanuel Guiraud, de Palavas ; lou canocini Jan Gourou, de Maurelhan. An ressachut la crous de gerra : lou marechai-das-lougis Thoulle, l'ussard Pau Roux, e Jan Magot, de Mount-Peli : Pajudant Enric Divilles, de Mountblanc : Albert Cazes, de Palavas : lou sapur Jous Teste, de Cstias ; Jan Fournier, de St-Pous ; lou coulounial Jan Py, chal-das-lougis Enric de Vila-Nova-ras-Magalouna ; Jous Pons, de Loudeva ; Antounin Carrire, de Maurelhan ?4ou mareAlibert, dau r>5ma dc ligna ; lou jout>

lioctenent coulounial EmilaJournet, d'Aspiran. A toutes, nostes francs coumplimenls. L'amic Vialou nous manda cle bonas nouvellas de sous coulgas Estve, jardini as Prats-d'Arenas, e Laval, un autre jardini dau Claps. Sounl toutes dous au llma d'artilhari, En permissioun, acpjosta passa : noste couabouraire silhargues. Louvis Fourmaud, lou MasAu Claps: lous jout-lioctenent Cros e

MarceauMazas, lou serjant-aviatou Ludouvic Martin-Pridier, Sangre.


L'AGENT DE LIASOU.

Trop de Gnola!

capourals

De Jan Ducas, souldat au 33ma de ligna ; Bertrand Loudet, souldat au. 3ma ; Gustava Reumont. canouni au 46ma d'artilhari ; Jrdi Martin, souldat au l coulounial ; lou lioctenent de Barral d'Arnes, pilota-aviatou, 2 cops citat l'ordre; toutes do Mount-Peli. IV Jan Peyre, de St-.Iust : Alessandre Martini, de Cet : Armand Huc, de Maui, souldat au 239ma ; lou Jioctenent Dalires, recevire-buralista Viols-lou-l'ort. I)o Dona Teoudora Vzian, mairo dau felihrc Pau Vzian, de Gallargue. noste coulaburaire c sa coundoulencias sincras. Dims 27 de mars, dins la glisa de St-ClcoufasSt-Bertoumiu, s'es dich una mess d'anniversri oii memria de Frcderic Mistral. M. lou canounge Crebassijl i'a pr'oUnounciat una aloucucioun do circounstena, rendent oumage, couma se du, au Mstre do Malhana e soun Obra de vida, ounte toujour ara mai que jamai ser bon d'an querre dc lious. Martdan nostas familha

Lous prouvfbes dau mes

POSTA RESTANTA
Doutou Albarel. Cansou toutes una pensada mistosa. Aussitre. la guerra. No, La Vie Mntpelliraine e nouvellas

sounl ostadas las benvengudas. Vous mandan

pareis pas pis dempioi lou coumenament de

Digs, Marioun, D'ounte vn lou renoum De l'atalh Causse-Fediira

Bons Miejoamam, Mairinas de Guerra !


Aboims-vous au "GAL,, Abouns-i vostes pialuts.

Chaca

dimcres

tout

l'aprs-dinnlous magasis Quercy demoroun barrats per bail au persounl un repaus ben meritat.

(53, carriira Agulhari, 53)


Es qu'abilha omb goust, Soulide e d"un pris dous...

Mands-nous d'adrssas de souldats, que i niandaren autant lu quauques nmnerots.

Ecole "REMINGON
STNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirige par Mademoiselle MAGLIO


LONS, COURRIER THAVAUX de MACHINE

ATHENEE-GINEMA
13, Rue Boussairolles, 13 TOUS LES SOIRS (Sauf le Mard)

8, Boulevard Victor-Hugo

MONTPELLIER

Reprsentations a 8 heures et demie


MATINEES : Jeudis, Dimancbes et Ftes PER LOUS SOULDATS DAU MIEJOUR
Mands au front LOU GAL ! Soun cant es un regal Per lous pialuts dins sa tranchada; Em dous sus pr quinzenada Distrairs loutauna cscouada: Seran gais... couma en Pourlugal Quand reaupran aquel journal Que i porla la sourelhada E l'r dau pas miejournal.

Spectacle recommand aux Familles


Films Artistiques des Premires Marques

Orchestre Symphonique

G. BORNE

Les Grands Magasins de Nouveauts

Qapspumoip au 6ous=Sol

PARIS- MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur march que les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

UNETTEME MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone MONTPELLIER


Gros dbit. Peu de Frais Concurrence impossible Matriel lectrique pour rparation et montage de toutes sortes de pince-nez et de lunettes

LA RE VUE MRIDIONALE DES IDEES


IVEensiielle. Illristi-e
MONTPELLIER 13, Cours Gambetta. Tlph. : 4-30

Lt'Imppimepie

"

Lt'fbeille"

14, avenue tle Toulouse, Montpllier

lipe papidement les tpaOau^ qui lui sont eonfis.

L'XEMPLAIRE : 0 fr. 50 ADONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

DCzmns
Lou Gerent:
MILA-OMES.

Vous aimerez peut-être aussi