Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Chris Marker
Chris Marker
23 10 03 22 11 03
ZINEMATEKA
CINEMATECA
CHRIS MARKER
-FilmografaZ UZENDARIA - D IRECTOR
Largometrajes
Televisin
1952 Olympia 52
1958 Lettre de Sibrie
1960 Description dun combat
1961 Cuba si
1962 Le joli mai
1. Prire sur la Tour Eiffel
2. Le retour des fantmas
1965 Le mystre Koumiko
1966 Si javais quatre dromadaires
1970 La bataille des dix millions
1974 La solitude du chanteur de fond (Portrait dYves Montand)
1977 Le fond de lair est rouge
1. Les mains fragiles
2. Les mains coupes
1982 Sans soleil
1985 Mmoires pour Simone
1985 AK (Portrait dAkira Kourosawa)
1996 Level Five
Cortometrajes
1956 Dimanche Pkin
1962 La jete
1969 On vous parle de Prague: Le deuxime procs dArthur London
1969 Jour de tournage
1969 On vous parle du Brsil
1970 Carlos Marighela
1970 Les mots ont un sens ( Portrait de Franois Maspero)
1971 Le train en marche ( Portrait dAlexandre Medvedkine )
1973 LAmbassade
1981 Junkopia (San Francisco)
1984 2084 (Centenaire du syndicalisme)
1985 From Chris to Christo
Colaboraciones
1955 Nuit et brouillard de Alain Resnais
1956 Toute la mmoire du monde de Alain Resnais
1956 Les hommes de la baleine de Mario Ruspoli
1957 Broadway by light de William Klein
1957 Le mystre de latelier quinze de Heinrich y Resnais
1958 Le sicle a soif de Raymond Vogel
1958 La mer et les jours de Raymond Vogel y Alain Kaminker
1958 Des hommes dans le ciel de J.J. Languepin
1959 Les Astronautes de Walerian Borowcyk
1959 Django Reinhardt de Paul Paviot
1962 Jouer Paris de Catherine Varlin
1963 A Valparaiso de Joris Ivens
1964 La brlure de mille soleils de Pierre Kast
1964 Classe de lutte de Pol Cde
1964 La douceur du village de Franois Reichenbach
1965 Le volcan interdit de Haroun Tazieff
1966 Europort : Rotterdam de Joris Ivens
1969/70 On vous parle de Flins de Guy Devart
1970 LAveu de Costa-Gavras
1970 LAfrique express de Danile Tessier
1970 Die Kamera in der fabrik de Chris Marker y Slon
1970 Lanimal en question de Andr Pozner
1973 On vous parle du Chili : Ce que disait Allende de Miguel Littin
1973/74 Les deux mmoires de Jorge Semprn
1974 Kashima Paradise de Yann Le Masson
1975 La Bataille du Chili de Patricio Guzman
1978 Viva el Presidente de M. Littin
1988 Les Pyramides Bleues de Arielle Dombasle
1997 Souvenir de M. Schamberg
Multimedia
1978 Quand le sicle a pris formes
1990 Zapping Zone ( Proposal for an Imaginary Television)
1994 Video Hakus
1995 Silent Movie
1997 Immemory
1998 Roseware
Video
1985 1990 ( Includos en Zapping Zone)
Matta 85
Christo 85
Tarkovski 86
clats
Bestiaire
Chat coutant la musique
An owl is an owl is an owl
Spectre
Tokyo Days
Photo. Browse
Dtour. Ceaucescu
Thorie des ensembles
1992 Azulmoon
1992 Coin fentre
1993 Slon-Tango
1999 E-clip-se
Videoclips
1990 Getting Away with It
Como co-director
1950 Les statues meurent aussi con Alain Resnais
1968 bientt jespre con Mario Marret
1968 La sixime face du Pentagone con Franois Reichenbach
1972 Vive la baleine con Mario Ruspoli
2001 Le souvenir dun avenir con Yannick Bellon
Pelculas colectivas
1967 Loin du Vit-nam
1974 Puisquon vous dit que cest possible
1975 La spirale
GUY GAUTHIER
Level Five
Urrunekoa gure oroimenean ere badago, bai eta haurtzaroko irakurketetan ere, gure imajinazioa bertatik sortu
baita:
Haurtzaroaren herrialdetik idazten dizuet. Bost eta
hamar urte genituen artean, hementxe segitu
gaituzte otsoek, itsutu gaituzte Tartaroek, eraman
gaituzte armekin eta harribitxiekin Transiberiarrean.
(Lettre de Sibrie).
Michel Strogoff suma daiteke, Siberiara joateko dagoen gidarik onena baita. Sarritan aipatzen duen Julio
Verne haurtzaroko lagun izan zuen:
Julio Verneren lanak irakurtzen nizkion katuari, edo
berak irakurtzen ote zizkidan niri, bera balitz bezala
autorea? (Immemory).
Lettre de Sibrie
Haurtzaroko beste klasiko batzuek (gerra arteko
garaia bizi izan zuten umeentzat) lurralde urrunetara eramaten dute bidaiaria. La Famille Fenouillard ahaztutako
komikiak Japoniara doan ate ezkutua zabaldu zion. Gero
sarritan bueltatuko zen hara.
Nire belaunaldiko ume askorentzat moduan, niretzat
ere La Famille Fenouillard eta Julio Verne mundu
zabalera irekitako lehenengo leihoa izan zen, eta
normala da esatea liburu erabakigarri horren
irakaspenak bertatik bertara egiaztatzea zela nire
bidaia gehienen helburua.
Jean Cocteauk Japonian lur hartu zuen familia hori
ezagutzen ez zuen moduan (Mon tour du monde),
Markerrek ere, bere obra japoniarraren hasieratzat har
daitekeen pelikulan (Le Mystre Koumiko) zita luze bat
jarri zuen. Horren bidez, konturatzen gara komikietako
antzinako pertsonaia hori oso argia dela, bere ospeak
adierazten diguna baino argiagoa.
Dimanche Pkin (1995) bigarren pelikulan, Markerrek
aitortu zuen haurtzaroko irudiak miresten dituela:
Duela hogeita hamar urtetik hona egiten nuen amets
Pekinekin, jakin gabe. Umetako liburu bateko
grabatua neukan buruan, jakin gabe non zegoen
zehazki eta Pekineko ateetan bertan zegoen: Ming
dinastiako hilobietara daraman etorbidea. Eta egun
batean hantxe agertu nintzen.
Ez da lar normala haurtzaroko irudi batetik paseatzea.
Grabatu hori XIX. mendearen amaieratik 40ko hamarkadara arteko umeen artean arrakasta handia izan zuen
liburu batean dago (Le voyage autour du monde du comte
de Beauvoir). Ume horiek urruneko lurraldeekin egiten
zuten amets liburu horrekin, eta Markerrek liburu erabakigarria izan zela dio Immemory lanean.
Beharbada arreta gutxiago jarriko genion irudi horri,
baldin eta Chris Markerren bigarren bizitza hasten duen
La jete obra ez balego eraikita haurtzaroko irudi batera
doan bidaia haluzinatu legez. Urrunera heltzeko aukera
bakarra ez da Transiberiarra, ezpada oroimena ere.
Espazioa, denbora, memoria, irudiak: urruntasunak
nahastu egiten dira.
Esta alusin a Racine (prefacio de Bajazet), en un artculo de la revista Esprit, en 1952, a propsito del Jeanne
dArc de Dreyer, tiene su eco, unos treinta aos ms
tarde, en una cita del mismo prefacio, que aparece en
Sans soleil: El alejamiento de los pases repara en cier to modo la excesiva proximidad de los tiempos. Aunque
la cita siga siendo la misma, estas palabras han evolucionado sensiblemente, pasando de consideraciones
sobre el cine y el papel del primer plano a una visin del
mundo que asocia en una misma mirada el espacio y el
tiempo, la odisea del espacio y la odisea del tiempo.
Desde la primera frase de Lettre de Sibrie, comprendimos que por pases lejanos haba que entender mucho
ms que una cuestin de kilmetros. Es entonces
cuando llega, desde otro de estos pases lejanos,
desde 4001, un visitante del futuro. Es un tercermun dista del tiempo, la idea de que en el pasado de su
planeta haya existido el mal le resulta tan insoportable
como a ellos (los jvenes de los Sesenta) la existencia
de la miseria en su presente (Sans soleil).
Ya en las primeras pelculas se poda intuir, al menos
esbozada, esta obsesin del tiempo que se confundir
poco a poco con el espacio. Evidentemente, hoy es fcil
decirlo, pero en l el presente siempre ha estado constantemente mezclado con el pasado (la historia) y el futuro (la ciencia ficcin). El presente de Siberia es vivido
entre las prcticas de los chamanes y la perla falsa
que dibuja el Sputnik en el cielo boreal.
A continuacin, el tiempo volver como un leitmotiv,
asociado al espacio, llegando a confundirse:
El pasado es como el extranjero, no es una cuestin
de distancia, sino de atravesar una frontera.
(LAmbassade, 1973)
Ez da harritzekoa denboraren ardatzaren inguruko ibilbide zorabiagarri hau oraintsuko pelikula baten izenburuan
topatzea (Claude Royren hitzetatik dago hartuta, berez).
Pelikula hori Denise Bellon argazkilariari buruzkoa da,
eta Yannick Bellonekin batera dago eginda: Le souvenir
dun avenir.
Esan daiteke Markerren obrak oroimenaren gaiari
ematen diola indarra, koherentziaz lotuz bizitako denbora
eta, zergatik ez, birritan bizitakoa. Berrogeiko
hamarkadan egituratu zen, inguru egokian: ematen zuen
Frantziako zinema gazteko korronte osoa obsesionatuta
zegoela oroitzapenak berpiztearekin eta orainean bizitzeko zailtasunarekin. Markerrengandik hurbil dagoen Alain
Resnais aitzindaria izan zen tendentzia horretan: dokumentalengatik horietako batzuk Markerrekin batera
egindakoak (Guernica 1950; Les statues meurent aussi,
1953; Nuit et brouillard, 1955; Toute la mmoire du monde,
1956, Liburutegi Nazionalari buruz), eta luzemetraiengatik: Hiroshima mon amour (Marguerite Durasekin, 1959);
Muriel ou le temps dun retour (1963). Rive Gauche
Taldeko kide omen ziren haiek izan beharko genituzke
kontuan (garai berean, Cahiers du cinma delakoek Rive
Droitea betetzen zuten): Agns Varda (La pointe courte,
1954), Henri Colpi (Une aussi longue absence, 1960),
Jacques Demy (Lola, 1961).
Zer gertatuko zen gizakien denborarekin, oroimenik ez
balego eta oroimenaren beste aurpegia, ahaztura, ez
balego? Etorkizunari, ezezagun horri, begiratu behar zaio,
gure oroimenaren hauskortasuna eta funtzionamendu
leuna ulertzeko:
Memoria galdu duten gizonen istorio askoren
ostean, hona hemen ahaztura galdu duen gizon baten
istorioa (). Bere munduan, oroitzapen bat
gogoratzea, erretratu baten aurrean hunkitzea,
musika batekin dardara egitea ez da historiaurre luze
eta mingarri baten sinbolo baino . (Sans soleil)
La jete pelikulan hasi eta Immemory laneraino, Sans
soleiletik pasatuta, zoriak izen bakarra emandako gako
bikoitza topa dezakegu: Madelaine. Prousten eta
Hitchcocken marka bikoitza dauka:
Alfred Hitchcocken Bertigoa filmeko (beste ehun
gairen artean galdutako denboraz ari da pelikula hori)
emakume heroia Madelaine deitzen denez,
No es de extraar que encontremos este recorrido vertiginoso sobre el eje del tiempo en el ttulo (aunque tomado de Claude Roy) de una pelcula reciente, dedicada a la
fotgrafa Denise Bellon, y correalizada con Yannick
Bellon: Le souvenir dun avenir.
Se podra leer toda la obra de Marker como un aumento de potencia del tema de la memoria, que da coherencia al tiempo vivido -o incluso vivido dos veces-. Tom
forma, en los aos cincuenta, en un entorno propicio: era
como si toda una corriente del joven cine francs estuviera obsesionado por el resurgimiento de los recuerdos
y su dificultad para convivir con el presente. Alain
Resnais, muy prximo a Marker, fue pionero en esta tendencia, en primer lugar por sus documentales, algunos de
ellos realizados en colaboracin con Marker (Guernica
1950; Les statues meurent aussi, 1953; Nuit et brouillard,
1955; Toute la mmoire du monde, 1956, sobre la
Biblioteca nacional), y por sus largometrajes: Hiroshima
mon amour (con Marguerite Duras, 1959); Muriel ou le
temps dun retour (1963). Habra que contar con todos
aquellos de los que se ha dicho que formaban parte del
Grupo Rive Gauche (en la misma poca, los Cahiers du
cinma ocupaban la Rive Droite): Agns Varda (La pointe
courte, 1954), Henri Colpi (Une aussi longue absence,
1960), Jacques Demy (Lola, 1961).
Qu sera del tiempo de los hombres sin la memoria,
y sin su otra cara, el olvido? Hay que proyectarse en el
futuro, este desconocido, para apreciar la fragilidad y el
funcionamiento sutil de nuestra memoria:
Tras muchas historias de hombres que haban perdi do la memoria, he aqu la de un hombre que ha perdido
el olvido (). En el mundo de donde viene, rememorar
un recuerdo, emocionarse ante un retrato, temblar al
escuchar una msica no son sino los smbolos de una
prehistoria larga y dolorosa. (Sans soleil)
Desde La jete hasta Immemory, pasando por Sans
soleil, podemos encontrar la doble clave a la que el azar
dio un nico nombre: Madelaine, con la doble marca de
Proust y de Hitchcock:
El hecho de que la herona de Vrtigo de Alfred
Hitchcock, una pelcula que, entre cien temas ms,
trata sobre la bsqueda excesiva de un tiempo perdi do, se llame Madelaine, es el tipo de encuentro que
La jete
pertsonaia horrekin topatzeak irribarrea sor diezagu ke, duen garrantzia puztu gabe. Baina gure bizitzan
bata bestearen atzean jarritako zenbat adar oinarritu
dira elkartze leunagoetan? Hori nahikoa da Alfred eta
Marcel tronura igotzeko, eta oroimenean zehar egin
beharreko bidaia honen gidari legez hartzeko.
Bertigoa pelikulako gizonezko protagonistak ezin du
gehiago jasan oroimenaren diktadura hori: gertatu
dena, gertatuta dago, eta jada ezin da ezer ere
aldatu. Berak aldatu nahi du. Itxurak gaindituz, nahi
duena da hildako emakume bat berpiztea, denbora
gainditzea. Zoramena posible da, baina hitz egiten
digun zoramena. Pelikula batek ere ez zuen hain argi
erakutsi oroimenaren mekanismoa desdoitzen bada
oroimena ez den beste zerbait pizten dela. Bizitza
berrasmatzen da eta, azken batean, heriotza
gainditzen da.
nos puede provocar una sonrisa conocedora sin exa gerar su alcance. Pero cuntas ramificaciones suce sivas de nuestras vidas se han basado en encuentros
todava ms sutiles? Esto basta para entronizar a
Alfred junto a Marcel y para tomarlo tambin como
gua en este viaje de la memoria. Vrtigo es la historia
de un hombre que ya no soporta esta dictadura de la
memoria: lo que ha ocurrido, ha ocurrido, y nadie
puede cambiar ya nada. l quiere cambiar. Quiere
que, ms all de las apariencias, una mujer muerta
vuelva a la vida, quiere sencillamente vencer el tiem po. Una locura es posible pero una locura que nos
habla. Ninguna pelcula haba mostrado jams hasta
tal punto que si desajustamos el mecanismo de la
memoria, puede servir para algo totalmente distinto
del recuerdo. Para reinventar la vida y, en ltima
instancia, para vencer la muerte.
Immemory informatikaren garaiko museoa da. Museo txikietan moduan, lasai ibil zaitezke bertatik: klik egin eta
norabidez aldatzen duzu; atzerantz egin dezakezu edo
aretoak ikusi gabe utzi. Museoetan daude denboraren
maitaleak (Berrogeita hamargarren egunean edo, ani malia eternalez betetako museo batean agertu ziren);
museoetan amaitzen dira zibilizazio guztiak (Les statues
meurent aussi): Eta gu desagertzean, gure objektuak
joango dira beltzen objektuak bidali genituen leku berera:
museora; museoetan topa ditzakegu, gutxienez usaine-
Chris Marker
Munduaren ehundura
Sans Soleil
espazioaren eta denboraren sareetan. Markerrek kosmogonia pertsonala osatzen (moldatzen?) du, eta horren
gakoa berak baino ez dauka. Afrikako Jainkoak ez dira
bakarrak, deialdia egiteko lehenak izanda ere. Lehendik
ere bazeuden Siberian:
Kion Kiubei deabru andreak, popeak exortzizatu eta
aktibistek mespretxatutakoak, tribuna bat aurkitu
zuen, teatroa. Jainko guztiek amaitzen dute hor.
Euren erretiroa da.
Greziako Jainkoak errekuperatu egin ziren, mitologia
modernoetan ere erretiratuta egonda:
Greziako jainko horiek boteretsuak izango ziren, pla neta osoa agente sekretuz inerbatu baitzuten.
Sormenaren plexuan bertan jo behar ziguten.
(Lhritage de la chouette, IX)
Japonia ere, modernotasunaren eta eraginkortasuna ren eredu izaki, Tokioko Burtsarekin bakean eta harmonian bizi diren antzinako jainkoekin gogoratzen da:
Idazten zidan: Animismoa kontzeptu ezaguna da
Afrikan, eta askoz ere gutxiago aplikatzen da
Japonian. Zelan izendatuko dugu, beraz, sormenaren
zati guztiek solaskide ikusezina dutela dioen sinismen
lausoa? (Sans soleil)
Serio hartzen ez duen arren (inondik inora), espazioaren eta denboraren sareetan pasabide sekretuak eta
bidezidorrak baleude legez egiten du Markerrek.
Iakutsken, kultura-parke bakarti eta izoztuan, zaldi
beltz bat ezerezetik agertu eta Ordjonikidzeren estatuaren aurrean bueltaka hasten da:
Ordjonikidzek aginte keinu bat egin zion buruarekin,
eta zaldia basoan galdu zen. Ikusi gintuenean, kontura tu zen eszenaz erratu zela. Segituan agertuko zen yaku te legenda batean, duela mila urte. (Lettre de Sibrie)
Eta katuak, noski:
Lehenengo pisutik deitzea baino ez zenuen, ahotsa
behartu gabe: Whisky!, begirada hori bai, ahazte zina... zugana altxatzeko. Segundo ehunen batzuk
beranduago hantxe zegoen, katuek (eta Tibeteko
aszeta batzuek) baino ezagutzen ez duten espaziodenbora lotura horietako bati esker. (Le Dpays)
Bazirudien bidaiari nekaezinak urruneko herrialdeetara baino ez zuela jotzen. Hori guztiori etorkizun handiko
aldaketa bizi zuten lekuetan gertatzen zen, aldaketaren
promesa bete ez arren: Askapenaren osteko Txina, desizoztea iragarrita zegoen garaiko SESB, Israel aitzindarien garaietan, Kuba Cochinos Badiako arrakastarik
gabeko inbasioaren ostean. Sarritan, Joris Ivens holandar hegalariarekin konparatzen zuten. Baina Joris Ivens
hari tentazio handiagoa sortzen zion ekaitzaren osteko
berreraikitzeak, ekaitzaren erdiguneak baino. Parisen ere
ikusi genuen, Aljeriako gerraren ostean, OASen atentatuak gertatu zirenean (Joli mai, 1963). Lasai-lasai,
Japoniara heltzen zen, eta bere herrialde gogokoena
bihurtzen zen (Le Mystre Koumiko, 1965).
1967an, ekaitz aroa benetan hasi zenean, bere obra
militanteagoa izaten hasi zen, Loin du Vietnam lanarekin.
On vous parle serieko animatzaile izan zen, eta errealizadore ere bai, sarritan (garai hartan pelikulak sinatzen ez
baziren ere). Diktadurako Brasilekiko interesa erakutsi
zuen, bai eta tanke sobietarrek inbaditutako
Txekoslovakiarekiko ere. Txileko kausari buruzko La
spirale (1975) taldekako pelikulan ere hartu zuen parte.
1970ean txaloka hartu zuen Fidel Castroren porrota La
bataille des dix millions pelikulan. Castro da, hain zuzen,
bere pelikuletan agertzen den estatuburu bakarra. Izan
ere, garai hartan, porrota onartu zuen munduko estatuburu bakarra zen. (Bide horri eutsi behar zion). Hemen,
Markerrek garai hartan modan zegoen turismo
aurrerakoiarekiko distantzia hartzen du:
Aurten, Kuba ez dago hain modan. Guri, europarroi,
borrokan dauden herriak gustatzen zaizkigu, guztiz
martiriak badira edo guztiz garaileak badira. Baina
manifestu sutsuak edo antzerki militantea egiten ez
dutenean, euren borroka ohiko egunerokotasunaren
prestigiorik gabeko eta zailtasunez betetako lurralde
desatseginean sartzen denean, bizkarra ematen diegu
Forma zinematografikoagatik oso berritzailea den
fabula batean (LAmbassade, 1973), militanteek euren
burua porrotera zelan eramaten duten aztertzen du,
duten alderdikeriagatik eta eztabaida antzuengatik.
Balantze erabakigarria, Le fond de lair est rouge, prestaketa prozesuan dago.
Zerbait harrigarriagoa: Marker Frantzian topatuko dugu,
Joli mairen teknikarekin (Pierre Lhomme kameraren atzean
dagoela) langile klasearen borroken zerbitzuetara pasatuz.
Fronte Popularraren pelikula enblematikoa den La vie est
nousen (Jean Renoir) ildotik joanda, zuzenekoaren baliabideekin, mundializazio prozesuarekin gero eta emankorragoa izango den genero berria estreinatu zuen Markerrek.
bientt jespre (1968) Rhodiacetan egindako greba baten
kronika da, eta porrot egin duten edo ordainketa-etenduran
dauden enpresetako langileen ezinegona (kaleratzearen
edo soldatetan zigorrak jasatearen beldur direlako) kontatzen duten pelikula guztien ama da berau. Markerrek dio
bera ez dagoela oso sartuta ikasleen matxinadetan, baina
badaki 1968an greba egin zuten bederatzi milioi haiek mendearen azken laurdenean emango diren gorabehera ekonomikoak erakusten dituztela.
BIOGRAFA
BAZIN, Andr: Chris Marker: retorno a la inmemoria del
cineasta. Valencia. Ed. de la Mirada. 2000.
BIRMANT, Julie: Chris Marker, cinaste de la correspondan ce. Pars. Universit Pars III-Sorbonne Nouvelle, UFR
Cinma et Audiovisuel. 1997
CAGIGA, Nacho: CM retrato de Chris Marker a 24 imgenessegundo. Valencia. Ed. de la Mirada. 1998
DUBOIS, Philippe: Recherches sur Chris Marker . Cond-surNoireau. Presses Sorbonne Nouvelle. Thorme 6. 2002
FAURITE, Claire: Corde vocale et fil du temps: la toile menta le de Chris Marker . Pars. Universit Pars VII-Denis
Diderot, UFR Lettres Modernes. 1999-2000.
GAUTHIER, Guy: Chris Marker, crivain multimedia on voya ge travers les mdias. Pars. LHarmattan. 2002.
GEVAERT, Yves (Ed.): Immemory, Quest-ce quune
Madeleine?. Pars. Centre georges Pompidou. 1997
KMPER, Birgit (Ed.): Chris Marker: Filmessayist. Munich.
Institut Franais de Munich. 1997
KHALILI, Bouchra: Zone Systme. Etude du film Level Five de
Chris Marker. Pars. Universit Pars III-Sorbonne
Nouvelle, UFR Cinma et Audiovisuel. 1998-1999
LEE, Jahye: Limage du bonheur chez Chris Marker . Pars.
Universit Pars III-Sorbonne Nouvelle, UFR Cinma et
Audiovisuel. 1999-2000
VAN CAUWENBERGE, Genevive: Chris Marker and French
Docummentary Filmmaking: 1962-1982. New York. New
York University. Cinema Studies Department. 1992
CATLOGOS DE EXPOSICIONES
VV.AA: O bestario de Chris Marker. Lisboa. Festival
Intercional de Cinema de Troia. 1986
VV. AA: Passages de limage. Pars. Muse National dArt
Moderne. Centre Georges Pompidou. 1990
VV. AA: Time and Tide. Londres. The Tyne International
Exhibition of Contemporary Art, Newcastle. 1993
VV.AA: Video Spaces: Eight Installations. New York. The
Museum of Modern Art. 1995
VV.AA: Chris Marker. Roma. Catalogue du XXXII Pesaro
Filmfestivals.Dino Audino Ed. 1996
VV.AA: Clara Bow. Chris Marker. Pars.Cinmathque franaise. Muse du cinma.1998
VV.AA: Chris Marker. Barcelona. Fundaci Antoni Tpies.
1999
VV.AA: Retrospectiva Chris Marker. Festival de creacin
audiovisual de Navarra. Pamplona. Gobierno de
Navarra y Planetario de Pamplona. 2000
PR O G R A M A
23
29
30
10 11
12
13
18:00 - 20:00
Vive la baleine (30)
Junkopia (6)
Berliner Ballade (29)
Casque Bleu (27)
17 18
19
20
18:00
Lheritage de la chouette III, IV, V, VI (104)
20:15
Lheritage de la chouette VII, VIII, IX, X (104)
24 25
26
27
20 21
22
27 28
24
31
25
26
JAIA - FESTIVO
18:00 - 20:00
La sixime face du Pentagone (28)
A bientt jespre (55)
14
18:00 - 20:30
Le Tombeau dAlexandre I y II (120)
15
18:00 - 20:15
Une journe dAndrei Arsenevich (56)
Lheritage de la chouette I, II (52)
16
21
18:00
Lheritage de la chouette VII, VIII, IX, X (104)
20:15
Lheritage de la chouette III, IV, V, VI (104)
22
18:00 - 20:15
Lheritage de la chouette XI, XII, XIII (78)
Chat coutant la musique (3)
Slon Tango (5) / Eclipse (8)
Dtour Ceaucescu (8) / Video Haikus (4)
23
28
29
30
Osteguna
2003-10-23
18:00 ETAN
Jueves
23-10-2003
18:00 HORAS
La Jete
Frantzia. 1962
La Jete
Francia. 1962
D.: Chris Marker; Mont.: Jean Ravel; Ms.: Trevor Duncan; Voz.:
Jean Ngroni; I.: Hlne Chatelain, Davos Hanich, Jacques
Ledoux, Andr Heinrich; Prod.: Argos Films; 28 min.
LA JETE
LA JETE
Z., G., Munt. eta Ahotsa: Chris Marker; A.: Pierre Duponey; I.:
Yves Montand, Jorge Semprn; Prod.: Slon; 16 mm; Zuri-beltze an. 28 min.
D., G., Mont. Y Voz: Chris Marker; F.: Pierre Duponey; I.: Yves
Montand, Jorge Semprn; Prod.: Slon; 16 mm; Blanco y negro.
28 min.
Carlos Marighela
Frantzia. 1970
Carlos Marighela
Francia. 1970
CARLOS MARIGHELA
C ARLOS MARIGHELA
Enviados a Cuba a cambio del Embajador Americano, secuestrado el 4 de Septiembre de 1969 por un grupo de brasileos, 5
antiguos prisioneros polticos denuncian por lo que pasaron
durante su estancia en la crcel.
Osteguna
Ostirala
2003-10-23
2003-10-24
20:00 ETAN
18:00 ETAN
Jueves
VIernes
23-10-2003
24-10-2003
20:00 HORAS
18:00 HORAS
Z.: Miguel Littin eta Chris Marker; Prod.: Slon; 16 mm; 16 min.
LAmbassade
Frantzia. 1973
LAmbassade
Francia. 1973
Z., G., A. eta Munt.: Chris Marker; Prod.: Slon; 20 min; Bideoa.
LAmbassade
LA MBASSADE
2084
2084
LE 20 H EURESDANSLES CAMPS
LE 20 H EURESDANSLES CAMPS
Esloveniako Roska herriko kanpamenduko errefuxiatu bosniarrek telebista kate propioa sortzen dute, CNN, Radio Sarajevo
eta Sky News kateen seinaleak pirateatuz. Produkzio talde gazteari elkarrizketak egin zizkioten, eta filmatu, lanean zegoen
bitartean. Kide bakoitzak gerrako eta deserriko esperientziak
kontatzen ditu, euren herentzia kultural apurtua bizirik mantentzeko ilusioz daudela erakutsiz. Errefuxiatuen bizitzaren ikuspegi
originala ematen da.
Ostirala
2003-10-24
20:15 ETAN
VIERNES
24-10-2003
20:15 HORAS
Level Five
Frantzia. 1996
Level Five
Francia. 1996
LEVEL FIVE
LEVEL FIVE
Larunbata
2003-10-25
18:00 ETAN
Sbado
25-10-2003
18:00 HORAS
Sans Soleil
Frantzia. 1982
Sans Soleil
Francia. 1982
SANS SOLEIL
SANS SOLEIL
Larunbata
Osteguna
Sbado
Jueves
2003-10-25
2003-10-30
20:00 ETAN
20:00 ETAN
25-10-2003
30-10-2003
20:00 HORAS
20:00 HORAS
A. K
Frantzia. 1985
A. K.
Francia. 1985
A. K.
A. K
Akira Kurosawa ospetsua filmatua izan zen, Ran pelikula erro datzen ari zen bitartean. Errespetuzko distantzia mantenduz,
Markerrek adi aztertu zituen Kurosawaren metodoak, baina,
gainera, filmaren gai nagusiei buruzko hausnarketa egin zuen.
Osteguna
2003-10-30
18:00 ETAN
Jueves
30-10-2003
18:00 HORAS
LA SOLITUDEDUCHANTEURDEFOND
LA SOLITUDEDUCHANTEURDEFOND
La Jete
Frantzia. 1962
La Jete
Francia. 1962
D.: Chris Marker; Mont.: Jean Ravel; Ms.: Trevor Duncan; Voz.:
Jean Ngroni; I.:Hlne Chatelain, Davos Hanich, Jacques
Ledoux, Andr Heinrich; Prod.: Argos Films; 28 min.
LA JETE
L A JETE
Ostirala
2003-10-31
18:00 ETAN
Viernes
31-10-2003
18:00 HORAS
L E FONDDE L AIRESTROUGE
L E FONDDE LAIRESTROUGE
Osteguna
Ostirala
2003-11-06
2003-11-07
18:00 ETAN
20:00 ETAN
Jueves
VIernes
06-11-2003
07-11-2003
18:00 HORAS
20:00 HORAS
Le joli Mai
Frantzia. 1962
Le joli Mai
Francia. 1962
Z.: Chris Marker eta Pierre Lhomme; A.: Etienne Becker, Denys
Clerval, Pierre Villemain; S.: Antoine Bonfanti, Ren Levert;
Mus.: Michel Legrand, Boris Mokroussow; Ahotsa: Yves
Montand; Munt.: Eva Zora, Annie Meunier, Madeleine
Lecompre; Prod.: Sofracima; 165 min.
LE JOLIMAI
LE JOLIMAI
Osteguna
Ostirala
2003-11-06
2003-11-07
21:15 ETAN
18:00 ETAN
Jueves
VIernes
06-11-2003
07-11-2003
21:15 HORAS
18:00 HORAS
Le mystre Koumiko
Frantzia. 1965
Le mystre Koumiko
Francia. 1965
Z. eta A.: Chris Marker; S.: Jean Neny; Mus.: Toru Takemitsu;
Prod.: Apec, Sofracima, Service de la recherche ORTF; 54 min;
16 mm; Koloretan.
LE MYSTRE KOUMIKO
LE MYSTRE KOUMIKO
Cin-Tracts
Frantzia. 1968.
Cin-Tracts
Francia. 1968.
CIN- TRACTS
CIN-TRACTS
1968ko maiatzean ikasleek sortutako matxinadetan eta grebetan, Markerrek Jean-Luc Godard, Philippe Garrel, Jackie
Raynal eta Alain Resnais ezagutu zituen, eta zenbait pelikula
errodatu zituen eurekin, bakoitza minutu batekoa. 16 mm-tako
obra horiek erresistentzia politikoaren aldeko deia egiten zuten.
Cine Zonas izeneko proiektu hori batzarretan emateko egin zen.
Dirudienez, Markerrek zenbait egin zituen, horietako bat izanik
Mouvement debouchant tudiant del sur Mouvement mas
ouvrier. Edozelan ere, filmak anonimoak direnez, ezin da ziurtatu lan hori berea denik.
Larunbata
Larunbata
2003-11-08
2003-11-08
18:00 ETAN
20:00 ETAN
Sbado
Sbado
08-11-2003
08-11-2003
18:00 HORAS
20:00 HORAS
bientt, jespre
Frantzia. 1968
bientt, jespre
Francia. 1968
Z.: Chris Marker eta Mario Marret; A.: Pierre Lom; S.: Michel
Desrois; Ahotsa: Chris Marker; Munt.: Carlos de los Llanos;
Prod.: Slon; 55 min.
D.: Chris Marker y Mario Marret; F.: Pierre Lom; S.: Michel
Desrois; Voz: Chris Marker; Mont.: Carlos de los Llanos; Prod.:
Slon; 55 min.
BIENTT JESPERE
BIENTT JESPERE
Osteguna
Osteguna
2003-11-13
2003-11-13
18:00 ETAN
20:00 ETAN
Jueves
Jueves
13-11-2003
13-11-2003
18:00 HORAS
20:00 HORAS
Vive la Baleine
Frantzia. 1972
Vive la Baleine
Francia. 1972
Z.: Mario Ruspoli eta Chris Marker; A.: Mario Ruspoli; G. eta S.: Chris
Marker; Mus.: Lalan; Ahotsa: Louis Casamayor, Valrie Mayoux;
Munt.: Chris Marker; Prod.: Prodix; 30 min; 35 mm; Koloretan.
D.: Mario Ruspoli y Chris Marker; F.: Mario Ruspoli; G. Y S.: Chris
Marker; Ms.: Lalan; Voz.: Louis Casamayor, Valrie Mayoux;
Mont.: Chris Marker; Prod.: Prodix; 30 min; 35 mm; Color.
VIVELA BALEINE
VIVELA BALEINE
Informal secuela del corto de Ruspoli sobre la caza de la ballena, Les hommes de la baleine (1956). Esta vez, sin embargo,
Marker y Ruspoli se ponen en el papel de la ballena. El resultado es una detallada historia sobre la relacin entre las ballenas
y los hombres que tiene lugar en Melville y Japn, avanza hacia
la tecnologa de los arpones antes de llegar a una dura y
escalofriante conclusin.
Z.: Chris Marker; A.: Chris Marker, Frank Simeone, John Chapman;
Mus.: Michel Krasna; Prod.: Argos Films; 6 min; Bideoa.
D.: Chris Marker; F.: Chris Marker, Frank Simeone, John Chapman;
Ms.: Michel Krasna; Prod.: Argos Films; 6 min; Video.
JUNKOPIA
JUNKOPIA
1981eko uztailean filmatutako Junkopia pelikula Emeryville hondartzako (San Frantzisko ondoan) eskulturei buruzko hausnarketa da. Musika jakin baten partiturarekin hasten da, eta
Markerrek ez du komentario komertzialik erabiliko; bai, ordea,
muntaia, hor nonbait topatutako objektu artistikoen dantza
makabroa sortzeko. Objektu horien artean egurrezko hegazkin
baten eskeleto-hondarrak, metalezko kanguru bat eta oso
dekoratutako arrain bat daude. Alboan dagoen autobide bateko
argazkien bidez etenda, Junkopia filma iragan hurbileko erlikiak
bazterrean uzten dituen elegia obsesiboa da.
Osteguna
Osteguna
2003-11-13
2003-11-13
18:00 ETAN
20:00 ETAN
Jueves
Jueves
13-11-2003
13-11-2003
18:00 HORAS
20:00 HORAS
Berliner Ballade
Frantzia. 1990
Berliner Ballade
Francia. 1990
B ERLINER BALLADE
B ERLINER BALLADE
Casque Bleu
Frantzia. 1995
Casque Bleu
Francia. 1995
CASQUE B LEU
CASQUE BLEU
Ostirala
Ostirala
2003-11-14
2003-11-14
18:00 ETAN
20:30 ETAN
VIernes
VIernes
14-11-2003
14-11-2003
18:00 HORAS
20:30 HORAS
Le Tombeau dAlexandre I II
Frantzia. 1993
Le Tombeau dAlexandre I II
Francia. 1993
LE TOMBEAU DALEXANDRE I II
LE TOMBEAU DALEXANDRE I II
La vida del dirigente sovitico Alexander Medvedkin (1900 1989) es el motivo que lleva a Marker a investigar la historia y el
legado del Comunismo Sovitico.
Testimonios de la vida y la importancia de Medvedkin son parte
de un amplio informe
En l podemos aventurar la historia en un mundo dominado
por las imgenes icnicas del pasado y conducido por la yuxtaposicin y la manipulacin digital de materiales visuales de
archivo.
Larunbata
Larunbata
2003-11-15
2003-11-15
18:00 ETAN
20:15 ETAN
Sbado
Sbado
15-11-2003
15-11-2003
18:00 HORAS
20:15 HORAS
L HERITAGEDELA CHOUETTE I, II
LHERITAGEDELA CHOUETTE I, II
Documental cultural de 13 episodios producido por el canal televisivo La Sept. Sita las races del mundo occidental en la antigua
civilizacin griega. Cada captulo est estructurado en torno a
una investigacin quasi-policier de una de las 13 palabras de origen griego (symposium, olimpismo, democracia, nostalgia, amnesia, matemticas, logomaquia, msica, cosmologa, mitologa,
misoginia, tragedia, filosofa), basados en dilogos, con ilustres
invitados, expertos en todos los mbitos de la cultura, includo
George Steiner, Elia Kazan, Cornelius Castoriadis, Jannis Xenakis
y Theo Angeolopoulus. Enciclopdica y erudita, muestra lo mejor
de lo didctico en Chris Marker.
Osteguna
Ostirala
2003-11-20
2003-11-21
18:00 ETAN
20:15 ETAN
2003-11-20
2003-11-21
20:15 ETAN
18:00 ETAN
Larunbata
Larunbata
2003-11-22
2003-11-22
20-11-2003
21-11-2003
18:00 HORAS
20:15 HORAS
Osteguna
Ostirala
Jueves
Viernes
Jueves
Viernes
20-11-2003
21-11-2003
20:15 HORAS
18:00 HORAS
18:00 ETAN
20:15 ETAN
Sbado
Sbado
22-11-2003
22-11-2003
18:00 HORAS
20:15 HORAS
CHAT COUTANTLAMUSIQUE
C HAT COUTANTLAMUSIQUE
Larunbata
Larunbata
2003-11-22
2003-11-22
18:00 ETAN
20:15 ETAN
Sbado
Sbado
22-11-2003
22-11-2003
18:00 HORAS
20:15 HORAS
Slon-Tango
Frantzia. 1993
Slon-Tango
Francia. 1993
SLON TANGO
SLON TANGO
E-clip-se
Frantzia. 1999
E-clip-se
Francia. 1999
E-CLIP-SE
E-CLIP -SE
Dtour Ceaucescu
Frantzia. 1989
Dtour Ceaucescu
Francia. 1989
DTOUR CEAUCESCU
DTOUR CEAUCESCU
Vido Hakus
Frantzia. 1994
Vido Hakus
Francia. 1994
VIDEO HAIKUS
VIDEO HAIKUS
ESKERRIK ASKO
Ondokoen landidetzarekin egindako zikloa - Ciclo realizado en colaboracin con
R PUBLIQUE FRANAISE
Roberto Rossellini
El drama americano de los aos 50
Andr Delvaux
Ken Loach
Animacin Japonesa
P.V.P.:1
Museoaren Lagunak dohainik
Amigos del Museo gratuito
BILBOKO ARTE
EDER MUSEOA
MUSEO DE BELLAS
ARTES DE BILBAO