PROJECTE

“LES NOSTRES
ARRELS”. PART I:
CONEIXEM ÀSIA.

Didàctica de l’educació física a l’educació infantil.

3º Q – Grup 2.
Universitat de València. Tarongers.
Magisteri Educació Infantil.
2017-2018.
María Álvarez Alabau, María Ruiz Tonda, Virginia Ramos García, Amparo Herranz Jiménez,
Laura Vidal Aura, Laura Bru Tórtola, Marina Tauste Marco.
 INDEX

1. MARC TEÒRIC.............................................................................................................. 3
2. CONTEXTUALITZACIÓ ................................................................................................ 7
3. TEMPORALITZACIÓ..................................................................................................... 8
4. OBJECTIUS I CONTINGUTS ........................................................................................ 8
5. METODOLOGIA DEL TREBALL .................................................................................. 9
6. SESSIONS DEL PROJECTE ...................................................................................... 10
8. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 33
9. ANNEXES ................................................................................................................... 35

2
 1. MARC TEÒRIC

1.1 LA CULTURA.

1.1.1 DEFINICIÓ CULTURA.

Segons la Real Acadèmia Espanyola (2017),“ la cultura és un conjunt de coneixements,

tradicions, idees i costums que caracteritzen a un país, un poble, una classe social ” . Hui dia
la realitat es troba envoltada per diferents cultures ja que, cada vegada més, es viu en una
societat on conviuen persones provinents de diferents llocs del món, cadascú amb una cultura
determinada; és a dir, vivim en una societat multicultural on es comparteixen les nostres
diferències, però també les semblances culturals.

1.1.2 RELACIÓ CULTURA I EDUCACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL.

L’educació i la cultura estan estretament relacionades, es podria dir que fins i tot són
inseparables ja que la cultura necessita de l’educació i al mateix temps l’educació necessita
de la cultura perquè tota ella gira al seu entorn, transmetent i satisfent els seus requeriments.
Tal i com exposen Beltrán i Hernàndez, (2011),“ tota escola, té com un dels seus principals
objectius la ensenyança de la cultura” (p.216). Aquestes escoles com a institucions que
assumeixen diverses funcions de socialització han d’acollir a tots aquells alumnes i totes
aquelles alumnes que viuen en un context de diversitat cultural, ja siguen estrangers o
autòctons. És responsabilitat d’aquestes, la transmissió de visions no simplificadores d’eixa
diversitat, permetent el desenvolupament de tots els individus, siga quina siga la seua
procedència, generant experiències de convivència adequades on es respecten i potencien
totes les característiques culturals i on es done una interacció i enriquiment mutu, contribuint
amb l’objectiu d’aconseguir una societat intercultural on s’accepten totes i cadascuna de les
cultures.

Els nostres xiquets i xiquetes passen un llarg període de temps de la seua vida en un context
de socialització escolar. Açò involucra moltes vegades que acaben tenint contacte amb una
gran diversitat de cultures que puguen haver a l’aula. En aquest context, l’escola acaba
convertint-se en un lloc clau on imaginar una societat intercultural que es respecta és possible.

3
1.2 LA DIVERSITAT CULTURAL: MULTICULTURALITAT I INTERCULTURALITAT

La presència de xiquets i xiquets procedents de diverses cultures dins de les aules és cada
vegada més freqüent a causa de diversos processos històrics, socials i polítics, que han
convertit a gran part de les aules espanyoles en espais multiculturals on aquesta convivència
i interacció ja és una realitat consolidada. Aquesta diversitat cultural posseeix la qualitat
d'acceptar i compartir característiques i particularitats pròpies de cada cultura dins d'un espai
reduït, la qual cosa enriqueix el capital cultural d'un país, i més en concret, d’un aula.
La diversitat cultural, considerada per la Unesco com un patrimoni cultural de gran valor, està
estretament relacionada amb els conceptes d'interculturalitat i multiculturalitat, que impliquen
el contacte entre diverses llengües, ètnies, religions, gastronomies… No obstant això, i
encara que comparteixen gran part del significat, aquests dos conceptes no són iguals. Quan
parlem d'interculturalitat, posem l'accent en les interrelacions de les diferents cultures, mentre
que en parlar de multiculturalitat, solament descrivim la realitat en la qual diverses cultures
coexisteixen, sense que necessàriament interactuen. Gràcies a aquesta distinció podem
observar que la multiculturalitat està present en molts àmbits de la nostra vida quotidiana,
però dins de l'entorn escolar és la interculturalitat la que pren els comandaments, a causa de
la necessària interacció entre alumnes d'aquestes diverses cultures.

1.2.1 LA DIVERSITAT CULTURAL DINS DE LES AULES

Malgrat la gran riquesa cultural que aporta la convivència i relació de diverses cultures, els
centres escolars també es troben amb grans desafiaments i dificultats a l'hora d'enfrontar-se
a aquesta realitat multicultural. Tots els components de l'escola han de fer esforços extra per
adaptar-se a aquesta nova situació, pròpia de l'actualitat; els nens i nenes arribats d'altres
països o pertanyents a altres cultures treballen per adaptar-se a la cultura local, mantenint
també la seva pròpia; i els professors i l'equip del centre escolar fan el propi per adaptar-se a
aquesta nova situació, creant i inventant noves activitats que permeten a tots els nens
conèixer i respectar les diferents cultures, així com adaptant aquestes activitats a les
necessitats dels nens nouvinguts (ja sigui per qüestions de llenguatge, d'endarreriment en el
coneixement, etc.).
Per als nens i nenes residents també suposa un esforç d'aprendre a valorar i respectar les
diferències entre els uns i els altres, per la qual cosa activitats com aquestes són tan
necessàries. No obstant això, donat aquesta necessitat de plantejar activitats, jocs i fins i tot
tallers perquè nens, pares i professors aprenguen a valorar, respectar i treballar la diversitat
cultural, en els últims anys s'han anat creant gran multitud de recursos que ens permeten

4
conèixer-la, estudiar-la i treballar-la des de temes tan senzills com el menjar, les danses o
fins i tot les nines.
D'aquesta manera i com diu García (2013) “ es tractaria de promoure una escola ambiciosa
que es comunique amb el seu ambient, interpretant cadascuna de les seues demandes, que
no jutge al seu alumnat en funció de la seua procedència geogràfica, cultural, etc. sinó que
es convertisca en un espai igualitari, no selectiu i no segregador; només d’aquesta manera i
educant en un context de respecte a totes les cultures que ens envolten aconseguirem
avançar en el món i donar una educació adequada per a la societat de hui dia, multicultural ”
(pp.281-282).

1.3 ÀSIA:

Àsia és un continent integrat per molts països (Xina, Japó, Korea...), és per això que, ofereix
una gran varietat de possibilitats educatives a l’educació infantil. Una de les coses més
característiques i cridaneres d’aquest continent són les danses, monuments, música i
vestimenta. Com que tractar la diversitat cultural a classe és molt important és de crucial
importància planificar i seleccionar quines coses s’han de tractar a l’aula d’infantil: les
beneficioses, les motivadores, les divertides i cridaneres per als xiquets i les xiquetes
d’infantil.

1.3.1 DANSES I VESTIMENTA

Seguint l’estudi de Gomendio, Fuentes i Zulaika (2009), ens hem adonat de la importància
del moviment a l’educació infantil perquè forma part del desenvolupament integral del xiquet
i la xiqueta en aquesta etapa tan important. Gràcies al moviment els xiquets i les xiquetes
poden aconseguir unes nocions sobre el seu propi cos (realitzen esquemes corporals),
nocions sobre un objecte (manipulacions, prensions…) i nocions sobre les relacions amb els
demés (respecte, afecte, socialització…).
Una de les millors formes per captar l’atenció dels xiquets i les xiquetes d’infantil són les
danses. Els xiquets i les xiquetes entren en el món del moviment mitjançant la dansa perquè
els permeteix una llibertat corporal, amb les danses els xiquets i les xiquetes poden agafar
idees per expressar allò que senten. La dansa permet que les criatures es comuniquen,
expressen i construïsquen la seua identitat progressivament, a més a més, és un gran recurs
per poder treballar varietats, el respecte i establir un procés de socialització.
Específicament, a la Unitat Didàctica: ÀSIA, es tractaran algunes de les danses d’aquest
continent més significatives com: “La dansa del Drac” i “El Nihon Buyo”. Aquestes danses,

5
són tradicionals a Xina i al Japó, això permet apropar de manera cridanera, motivadora i
divertida als xiquets i les xiquetes de l’aula d’infantil cap a una cultura nova (o coneguda)
perquè respecten, coneguen i entenguen altres cultures (a aquest cas, la cultura asiàtica).
D’altra banda, al tractar les danses, també es treballen les vestimentes més tradicionals
d’aquestos països, el que reforçarà el coneixement de les criatures i una participació més
activa per la part dels xiquets i les xiquetes. Açò és realitza perquè, quan motivem als xiquets
i les xiquetes el seu esforç per realitzar una activitat augmenta. Presentant aquesta unitat
didàctica, el que s’aconsegueix és una motivació intrínseca, ja que el tema elegit i la manera
en que s’ha plantejat desperta l’interès de l’alumnat ja que és un tema innovador, nou per a
ells i elles i gratificant.

1.3.2 RELAXACIÓ

La relaxació a l’educació infantil és interessant i important, com diu Peón (2014), “la relaxació
és necessària perquè té uns beneficis alts al nostre cos. Amb la relaxació s’oferixen molts
beneficis físics ( millora la respiració, el ritme cardíac…), psíquics (millora la concentració,
redueix la ansietat, afavoreix la tranquil·litat i serenitat) i de rendiment escolar (elimina
tensions i efectes d’estrès). A més a més, si la relaxació es realitza per parelles, s’establix un
moment afectiu- íntim en el qual els xiquets i les xiquetes creen llaços d’amistat i respecte
(p.45)”.
Ja que a la Unitat Didàctica: Àsia es tractaran aspectes tradicionals d’aquesta cultura, la
relaxació és realitzarà sempre com a part final de les sessions i a més, seran exercicis de
relaxació basats en recursos de la cultura asiàtica com: aroma teràpia, dit teràpia, massatges,
música relaxant o contes.

1.4 LA COHESIÓ DEL GRUP

Els xiquets i les xiquetes passen molt de temps a l’escola amb els seus companys i
companyes, és per això que la unió del grup és un aspecte molt important a treballar des de
que comencen l’educació infantil.
Bermejo (2017) en un dels seus llibres explica que la cohesió grupal ens mostra de quina
forma el grup està unit i si hi ha un estat de benestar dins de l’aula entre l’alumnat. Quan en
una aula hi ha una forta cohesió de grup afecta de manera positiva en la vida dels xiquets i
les xiquetes ja que augmenten les seues ganes d’anar a classe, de participar de forma
cooperativa i obliden (moltes vegades) el sentiment de soledat.

6
Els xiquets i xiquetes són feliços i més productius quan es senten part d’un grup, és a dir,
s’identifiquen amb ell i són conscients que importen dins d’eixe grup. Per tant, la creació d’un
espai d’aula comú on tots i totes s’identifiquen i es consideren part d’aquest és, òbviament,
essencial. Per això, hem de potenciar amb experiències compartides, com a mestres, aquesta
cohesió de grup (sobretot al tindre gent d’altres cultures, que de vegades costa més integrar-
los a l’aula).

2. CONTEXTUALITZACIÓ

Ens trobem al CEIP Casetes Blanques, situat en el barri de Jesús en València, el qual té un
nivell socioeconòmic mitjà i una gran diversitat sociocultural. Aquesta zona compta amb
nombrosos parcs i llocs recreatius per realitzar eixides i activitats a l’aire lliure i, a més, té una
amplia xarxa de comunicacions amb la resta de la ciutat.
Pel que fa a l’escola, cal dir que és pública, amb jornada contínua de 9 a 14 hores i que acull
alumnes des de tres anys d’educació infantil fins a sisè de primària. Les dos etapes, Infantil i
Primària, són impartides en les dues llengües oficials, en valencià i en castellà. Entre els
serveis que ofereix l’escola trobem l’escola matinera, el menjador, diverses activitats
extraescolars i activitats vacacionals com tallers o escoles d’estiu.

La nostra classe, “los Girasoles”, de línia castellana, està composta per vint xiquets i xiquetes
de cinc a sis anys de diverses nacionalitats i cultures. Entre aquests alumnes trobem a Li, una
xiqueta xinesa adoptada des de fa tres anys que coneix perfectament la llengua castellana i,
encara que no el parla, entén el valencià. Per altra banda hi ha un xiquet de procedència
mexicana anomenat Pablo José, que va nàixer a Espanya i no té cap problema amb els
idiomes, i dos bessons africans Ammar i Sathiri que van arribar fa poc temps al país i
presenten dificultats en el llenguatge.

A més de la diversitat cultural, dins de la nostra aula també hi ha diversitat familiar, ja que
algunes de les famílies dels nostres xiquets i xiquetes són monoparentals, reconstruïdes i del
mateix sexe. La presència d’especialistes com el logopeda o el de pedagogia terapèutica (PT)
és habitual en l’aula, ja que alguns dels xiquets i de les xiquetes necessiten la seua ajuda o
suport. A classe hi ha una xiqueta daltònica.
El projecte “Les Nostres Arrels” sorgeix amb la idea de crear una cohesió grupal que
afavorisca la integració de les noves cultures per aconseguir un vincle entre els alumnes
abans de començar l’etapa d’Educació Primària.

7
 3. TEMPORALITZACIÓ

La duració del nostre projecte és de tot el curs, no obstant això, dedicarem un trimestre sencer
per a treballar les cultures de la nostra classe, un mes per a la cultura asiàtica, un mes per a
la cultura d’Amèrica sud i un altre per a la africana. Hem de dir que durant tot el curs farem
les activitat necessàries de manera transversal perquè aquest treball no siga només temporal
sinó que estiga present en el dia a dia. Farem tres sessions setmanals, els dilluns, dimecres
i divendres, és per això que realitzarem dotze activitats específiques per a cada cultura encara
que les fitxes o la resta d’activitats estiguen relacionades amb la temàtica de la cultura.

En definitiva, aquest projecte és un xicoteta part del que treballaríem en la realitat; durant el
primer trimestre ens dedicarem a treballar les cultures que hem exposat abans. Com que un
trimestre té tres mesos, treballarem i aprofundirem les tres cultures en cada mes del trimestre.
En primer lloc, treballarem el projecte que presentem Àsia, però els següents dos mesos
seguiríem treballant les cultures d’Amèrica del sud i Africana. Per què ho treballem d’aquesta
forma? Perquè d’aquesta manera dediquem més temps per aprofundir en el tema de les
multicultures a l’aula, donant espai a un coneixement major de les cultures que afavoreix el
respecte, la socialització i la cohesió de grup.

4. OBJECTIUS I CONTINGUTS

Objectius:

- Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de

convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
- Conèixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l’entorn a que
pertany, mostrant actituds de respecte, interès i participació; d’aquesta manera aniran
comprenent el món en el que viu.

Objectius del cicle:

- Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de

convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
- Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a
respectar les diferències.

8
Objectius de l’àrea:

Els objectius d’aquesta àrea que volem tractar amb aquesta unitat són els següents:
- Adquirir a partir de la relació amb els demés una progressiva autonomia personal.
- Relacionar-se amb els demés i aprendre pautes de convivència.
- Conèixer les normes i formes de comportament social dels grups amb què interactua
i establir-hi vincles fluids de relació interpersonal.
- Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la
manifestació d’actituds de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les seues
possibilitats.

- Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements del seu entorn
immediat i mediat establint-hi relacions qualitatives i quantitatives que induïsquen a
organitzar i comprendre progressivament el món on viu.

Continguts:

Àrea II: El medi físic, natural, social y cultural

Bloc 3: La cultura i vida en societat

Els continguts que anem a treballar sobre aquest bloc són els següents:

- El coneixement de altres models de vida/cultures en el propi entorn.

- La participació en la cultura, en la vida social, en les festes, costums i celebracions
populars.

5. METODOLOGIA DEL TREBALL

La metodologia del nostre treball és una metodologia activa ja que l’element principal de
l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes és el joc. A més també utilitzem una metodologia
que és motivadora perquè permeteix que els xiquets i les xiquetes creen i desenvolupen el
gust per aprendre i per trobar el sentit del que s’està fent.

A més, la mestra ha de incidir en tot moment en què els xiquets i les xiquetes participen i
siguen els protagonistes i les protagonistes del seu propi aprenentatge tenint en compte que
cadascun dels alumnes té diferents ritmes d’aprenentatge que s’han de respectar per poder
tenir èxit.

9
 6. SESSIONS DEL PROJECTE

SESSIÓ 1: Relleus amb disfressa

- Adquirir progressivament la autoconfiança i coneixement de

les possibilitats personals.
- Aconseguir control i coordinació dinàmica del joc.
OBJECTIUS - Respectar els altres.
- Participació activa i de col·laboració.
- Coneixement de la vestimenta tradicional asiàtica.
- Relació amb els companys i les companyes.

- Coneixement de les possibilitats del seu propi cos.

- Coordinació esquerra- dreta i dalt-baix.
CONTINGUTS - Acceptació de les normes del joc.
- Control estàtic del seu propi cos i dels objectes.
- Concepte de la vestimenta tradicional asiàtica.

Part inicial: Aquesta part serveix com una introducció a la Unitat

Didàctica. Els xiquets i les xiquetes arribaran a l’escola i després
de l’assemblea es trobaran una carta escrita per un drac anomenat
“Mushu”. A la carta (Explicada en els Annexes”), aquest drac es
presenta i també exposa l’explicació a la primera activitat. Per tant,
una vegada es comenta el que ha passat, anem al gimnàs per a
realitzar el que “Mushu” ens ha demanat.

Part central: L’activitat consisteix en un joc de relleus. Es

realitzaran 4 grups i cada grup tindrà un espai al gimnàs. 1
component de cada grup haurà de posar-se darrere d’una línia roja.
La resta haurà de col·locar-se formant una filera deixant un xicotet
DESCRIPCIÓ espai (3 passos) entre ells.
Per tant, a una banda del gimnàs hi haurà una caixa amb peces de
vestir típiques japoneses (la vestimenta asiàtica i totes les peces
complementàries) mentre que a la banda contraria estarà col·locat
el component del grup darrere de la línia roja. Entre la caixa de roba
i el company/companya a la línia roja estaran la resta de
components del grup separats.

L’objectiu és vestir al company o companya que es troba darrere

de la línia roja. La resta haurà de anar passant les peces de roba
una per una fins que el company o companya de la línia roja estiga
completament vestit.

10
 La dificultat anirà augmentant progressivament ja que hauran de
passar-se les peces roba seguint les premisses que la mestra vaja
dient.
Ex.: Per baix de les cames, per damunt del cap, girant-se a la
esquerra o dreta, etc…

Part final: Una vegada hagen acabat la sessió, ens sentarem en

parelles i realitzarem un moment de relaxació basat en la dit-
teràpia.
La dit-teràpia consta en apretar a l’altra persona amb els dits per
simular la famosa i tradicional acupuntura japonesa i xinesa (sense
agulles sols els dits). Sonarà una música ambiental* mentre
realitzen aquesta part final.
Finalment, realitzarem una xicoteta assemblea per parlar sobre la
sessió: si els ha agradat, com s’han sentit, parlar sobre la
vestimenta tradicional asiàtica,etc…

Realitzarem la sessió en grups de 5 persones.

L’activitat serà supervisada per nosaltres encara que podem
METODOLOGÍA ajudar-los i guiar-los si hi haguera qualsevol problema.

La part inicial de la sessió serà a classe després de l’assemblea,

encara que les dues parts finals (desenvolupament i final) es
ESPAI/AMBIENT realitzaran al gimnàs.

- Caixes grans.
- Peces de la vestimenta asiàtica.
RECURSOS - Cinta adhesiva roja.
MATERIALS - Carta escrita per “Mushu” el drac.
- Música d’ambient.

La durada de l’activitat serà relativa, ja que els xiquets i les

TEMPORALITZACIÓ DE xiquetes poden reaccionar a ella amb facilitat o més dificultat.
LA SESSIÓ Aproximadament, la sessió serà de 45 minuts.

Aquesta activitat no presenta cap problema per treballar-la a

classe ja que per aconseguir-la no hi ha que realitzar ninguna cosa
relacionada amb els colors.
ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT La xiqueta daltònica podrà participar sense cap complicació ni
adaptació per part de les mestres o el col·legi i es sentirà part del
grup.

11
 - Respecten les normes del joc.
- Poden reconèixer la vestimenta tradicional asiàtica.
CRITERIS - Col·laboren amb el companys i companyes.
D’AVALUACIÓ - Són capaços de controlar el seu propi cos.
- Són conscients de les seus habilitats motrius.
- Coordinació i equilibri.

SESSIÓ 2: Muralla xinesa

- Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció

per a resoldre tasques senzilles i problemes de la vida
quotidiana.

OBJECTIUS - Desenvolupar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda.

.
- Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes
elementals de convivència.

- L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els

jocs.

CONTINGUTS - La interacció i col·laboració amb actituds positives per a

establir relacions d’afecte amb els altres.

Part inicial: Els xiquets i les xiquetes han de descobrir on estan

amagades les rajoles de plàstic i conforme les troben les aniran
deixant apilades en mig del gimnàs. Estaran dividits en dos grups.

Part central: Una vegada han trobat totes les rajoles de plàstic
procediran a formar la muralla xinesa entre tot utilitzant les
DESCRIPCIÓ mateixes rajoles. Després, una vegada l’hagen format els
explicarem que és la muralla i per a que servia; seguidament els
direm que la destrossen (per afegir un moment més divertit
encara).

Part final: En quan hagen acabat de destrossar la muralla xinesa,

per parelles es sentaran o tombaran a terra i començaran a
realitzar un massatge passant-se una pilota tova de plàstic per
diferents parts del cos. Aquesta tindrà música relaxant de fons*.

12
 Realitzem les dos primeres parts de la sessió dividint la classe en
dos grups. L’última, en canvi, es farà per parelles en les que el que
rep el massatge es trobarà gitat cara cap avall i el “massatgista”
METODOLOGIA estarà sentat en el matalàs o agenollat.
En la part inicial i la central utilitzem una metodologia activa basada
en l’aprenentatge cooperatiu ja que ambdós grups estan participant
de forma equilibrada i interactuant entre ells perquè el resultat final
és comú.

Aquestes activitats les durem a terme al gimnàs.

ESPAI/AMBIENT

- Rajoles de plàstic
RECURSOS - Matalassos
MATERIALS - Pilotes toves de plàstic.
- Ordinador
- Altaveus

La duració de la sessió és relativa ja que si no s’organitzen bé

TEMPORALITZACIÓ DE tardaran més però, durarà uns 35 minuts.
LA SESSIÓ

La xiqueta daltònica, no tindrà cap problema en fer l’activitat de la

ATENCIÓ A LA mateixa forma que els seus companys, per tant, no es farà cap
DIVERSITAT adaptació.

- Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a

una comunicació positiva amb els seus iguals i amb els
adults.
CRITERIS - Actuar sobre els objectes, discriminar-los i agrupar-los de la
D’AVALUACIÓ millor forma possible resolguent els problemes que puguen
sorgir durant l’activitat.

13
 SESSIÓ 3: Conte motor

- Conèixer el seu propi cos i el de la resta, les seues

possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.
- Progressar en el control del cos, desenvolupant la percepció
OBJECTIUS sensorial i ajustant el to, l’equilibri i la coordinació del
moviment a les característiques del context.
- Relacionar-se amb l’entorn i amb la resta del grup de
companys.
- Aprendre a seguir regles i indicacions.

- Parts del cos.

- Relació amb els companys i l’entorn.
CONTINGUTS - Control del cos, moviments conscients.

Part inicial:En primer lloc, posarem música oriental* per a que els
xiquets i xiquetes es moguen per l’espai interpresant la música com
vullguen. Per anar variant, els podrem indicar diferents moviments,
com per exemple: “caminem amb els peus junts”, “caminem amb
les mans pegades al cos”...

Part central:La part central de l’activitat consistirà en la

DESCRIPCIÓ presentació de un conte motor que tractarà la història sobre una
exploradora oriental que va de viatge per Xina. D’aquesta manera,
acompanyats de música i sons d’animals i ambients, contarem la
història incloent accions o moviments que els xiquets i xiquetes
hagen de fer al llarg de l’espai disponible.

Part final: Per acabar la sessió i seguint el fil conductor de l història

i el conte, acabarem la classe fent activitats de relaxació com
respiració o estiraments. Acompanyats de música ambienti
oriental*, farem diferents posicions de ioga, estiraments i
respiracions controlades.

Realitzarem totes les activitats en gran grup, amb tots els alumnes
de la classe. Algunes accions o moviments de la part central o final
podem fer-les per parelles o en grups menuts. La metodologia de
METODOLOGIA treball serà activa i, en la major part, autònoma, però sempre
cooperant i respectant-se entre si.

14
 L’espai recomanable per fer aquesta activitat seria el gimnàs o
l’aula de psicomotricitat, ja que així es poden desplaçar amb
ESPAI/AMBIENT facilitat.

- Música i sons d’ambient.

RECURSOS - Matalassets.
MATERIALS

45 minuts.

TEMPORALITZACIÓ DE
LA SESSIÓ

La xiqueta daltònica no tindrà cap problema en fer la activitat,

ATENCIÓ A LA perquè consistirà principalment en escoltar i seguir ordres.
DIVERSITAT

- Control del cos.

CRITERIS - Capacitat per seguir indicacions.
D’AVALUACIÓ - Atenció.

ACTIVITAT 4: Ball d’imitació asiàtica

- Adquirir control i coordinació del cos.

- Prendre consciencia de les possibilitats expressives del
moviment ritmic.
- Millorar la memoria .
OBJECTIUS - Millorar la consciencia de grup.
- Conèixer, valorar i acceptar les seues possibilitats i
limitacions perceptives, motrius i expressives.
- Valoració positiva i respecte als seus companys i
companyes.

- El ritme i el moviment natural

CONTINGUTS - El gest com a vehicle d’expressió i comunicació.
- El to i la postura.

15
 Part inicial: En primer lloc explicarem als xiquets i xiquetes
l’objectiu de l’activitat. En segon lloc, els col·locarem alguns vídeos
de gent ballant* per a que tinguen una referència. Després al so
d'una música amb temàtica xinesa* els xiquets/es ballaran per tot
l'espai fent moviments com si ho ballaren persones xineses.

DESCRIPCIÓ Part central: Amb la mateixa cançó col·locada de fons, els xiquets
i xiquetes es col·locaran per parelles per tot l'espai. Hauran d’imitar
els moviments que faça la seua parella, quan un xiquet faça un
moviment, l’altre tindrà que imitar-ho i viceversa.

Part final: En la part final realitzarem una activitat de relaxació amb

plomes. Els xiquets i xiquetes es col·locaran per parelles, un d'ells
estarà gitat al terra cara avall mentre que la seua parella tindrà que
anar passant la ploma pels braços, coll… de manera suau.

Realitzarem la sessió en primer lloc a la part inicial, la faran tots

junts per tot l’espai on realitzem l’activitat.
METODOLOGÍA En segon lloc a la part central de l’activitat es col·locaran per
parelles bé al terra o de peu segons vulguen ells.
L’activitat serà supervisada per nosaltres ajudant als xiquets en cas
que no sàpiguen que postures fer.

L’activitat es realitzarà al gimnàs.

ESPAI/AMBIENT

- Aparell de música (ordinador, altaveus, etc)

RECURSOS - Videos sobre balls xinesos.
MATERIALS

Entre 30-35 minuts.

TEMPORALITZACIÓ DE
LA SESSIÓ

Aquesta activitat no presenta cap problema per a treballar-la a

classe ja que per portar-la a terme els colors no influeixen en res.
ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT La xiqueta daltònica podrà participar sense cap complicació ni
adaptació per part de les mestres o el col·legi.

16
 - Interacció entre els companys.
CRITERIS - Control del cos.
D’AVALUACIÓ - Capacitat d’imitació.
- Actitud i respecte pels companys.

SESSIÓ 5: CIRCUIT DE RECOMPENSA DE “KIMONO”

- Adquirir progressivament la autoconfiança i coneixement de

les possibilitats personals.
- Aconseguir control i coordinació dinàmica del joc.
- Respectar a la resta.
OBJECTIUS - Participació activa i de col·laboració.
- Coneixement del “kimono”.
- Relació amb els companys i les companyes.
- Desenvolupament del pensament logic.
- Desenvolupament de les capacitats artístiques.

- Coneixement de les possibilitats del seu propi cos.

- Coordinació esquerra- dreta i dalt-baix.
- Acceptació de les normes del joc.
CONTINGUTS - Control estàtic del seu propi cos i dels objectes.
- Concepte del kimono.
- Expressió mitjançant el dibuix i la pintura.

Part inicial: Com a part inicial d’aquesta activitat, dividirem als

xiquets i xiquetes en 4 grups i els demanarem que cada grup
dibuixe un kimono, però només els facilitarem un retolador negre.
Quan ens demanen més material per poder participar tots i per
poder decorar de forma més variada el seu kimono, els explicarem
la part central de l’activitat.

Part central: L’activitat consisteix en completar un circuit, la

finalitat del qual serà anar aconseguint diferents materials per a fer
DESCRIPCIÓ el kimono més original possible.

El circuit començarà amb un passadís de cèrcols dins dels quals

hauran de xafar per aconseguir els retoladors de colors; a
continuació tindran una corda, i hauran de passar per damunt d’ella
per aconseguir purpurina i pegament; després es trobaran un banc
i hauran de passar per damunt d’aquest per obtindre cartolines de
color i tisores; per a acabar el circuit, hauran de rodar per terra o
fer una tombarella amb l’objectiu d’aconseguir pintures de dits de

17
 diferents colors.

Mentre que un grup fa l’activitat, els altres els veuran i els animaran
a aconseguir els materials, ja que l’objectiu final serà exposar els 4
kimonos diferents, elaborats pels 4 grups, al corredor de l’escola
perquè tots els puguen veure. Així fem que vullguen superar-se a
ells mateixos i a elles mateixes però sense competir entre ells i
elles, perquè no guanya cap equip.
En el moment en que tots els grups hagen acabat el circuit i hagen
aconseguit els seus materials, amb l’objectiu de baixar les
pulsacions i aconseguir un ambient de relaxació, posarem música
clàssica xinesa* i els alumnes s’estendran en terra per a decorar
els kimonos, que prèviament havien dibuixat, amb els materials que
hagen aconseguit amb la realització del circuit.

Part final: Al finalitzar la part central, els alumnes es posaran per

parelles i realitzaran un massatge amb una pilota, per aconseguir
així que es relaxen i descansen després d’una activitat d’alta
intensitat.

Realitzarem la sessió en 4 grups de 5 persones.

L’activitat serà supervisada i guiada per nosaltres i intervendrem
METODOLOGIA en cas de que sigui necessari, sobretot en el procés de realització
del circuit.

La part inicial de la sessió serà a classe, el desenvolupament o

part central es realitzarà al gimnàs i finalment tornarem a classe
ESPAI/AMBIENT per tancar l’activitat.

- Cartolines blanques DIN A2

- Retoladors negres i de colors.
- Purpurina
- Pegament
RECURSOS - Cartolines
MATERIALS - Tisores
- Pintura de dits
- Cercols
- Banc de fusta
- Cordes
- Matalassets

18
 L’activitat està programada per a realitzar-la en una sessió de 45
TEMPORALITZACIÓ DE minuts, però s’adaptarà depenent de la facilitat amb la qual els
LA SESSIÓ xiquets i xiquetes la realitzen.

En aquesta activitat no és necessària cap adaptació, ja que la

xiqueta daltònica pot fer el circuit i decorar el kimono igual que la
ATENCIÓ A LA resta de alumnes perquè no exigim cap color concret que haja de
DIVERSITAT reconèixer. Encara que els materials duran una etiqueta per indicar
de quin color són per facilitar el reconeixement.

- Control adequat del cos i de l’espai.

- Capacitat de relació amb els companys del seu grup i els de
CRITERIS la resta de grups.
D’AVALUACIÓ - Creativitat i psicomotricitat fina adequades.
- Capacitat per a resoldre problemes

SESSIÓ 6: Joc del drac

- Conèixer el seu propi cos i el de la resta, les seues

possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.
- Progressar en el control del cos, desenvolupar la percepció
sensorial i ajustant el to, l’equilibri i la coordinació del
OBJECTIUS moviment a les característiques del context.
- Relacionar-se amb l’entorn i amb la resta del grup de
companys.
- Aprendre a seguir indicacions i regles.
- Respectar a la resta.
- Participació activa i de col·laboració.

- Exploració i progressiu control de les habilitats motrius

bàsiques més habituals com la marxa, la carrera, el bot i els
llançaments.
- Adaptació del to i la postura a les característiques de
l’objecte, de l’altre, de l’acció i de la situació.
CONTINGUTS - Comprensió i acceptació de regles per a jugar, participació
en la seua regulació i valoració de la seua necessitat i del
paper del joc per a poder gaudir i relacionar-se amb la resta.
- Nocions de esquerra, dreta, recte, baix, dalt…
- Consciència de grup i treball en equip.

19
 Part inicial: Els xiquets i les xiquetes de la classe aniran movent-
se per l’entorn disponible realitzant diverses accions o moviments,
com per exemple botant amb una cama, gatejant, donant-li la mà a
un company o a una companya...

Part central: La part central de l’activitat consistirà en realitzar el

tradicional joc del “Cuc glotó” però adaptant-lo al nostre tema
oriental. Per fer l’activitat, i acompanyant-la amb música*, els
xiquets I les xiquetes hauran d’anar movent-se lliurement per
DESCRIPCIÓ l’espai. La mestra, en el moment que ho considere, anirà demanant
als xiquets i xiquetes que es junten en diversos grups i continuen
caminant per l’aula. Al final de l’activitat tots han de formar una gran
filera i faran junts diversos moviments que planteja la mestra.

Part final: La part final de l’activitat consistirà en fer un gran cercle,

aprofitant la filera que hem realitzat anteriorment, per que els
xiquets i xiquetes es facen massatges en l’esquena els uns als
altres.

La metodologia d’aquesta activitat serà activa i treballant sobretot

la consciència de grup i el treball col·lectiu. Treballarem tots en un
METODOLOGIA gran grup la major part del temps, i en la realització de la part
central, també es treballarà en grups menuts.

L’espai o l’ambient per a realitzar aquesta activitat serà el gimnàs

o l’aula de psicomotricitat.
ESPAI/AMBIENT

- Música (opcional)
RECURSOS
MATERIALS

La temporalització serà de 45 minuts.

TEMPORALITZACIÓ DE
LA SESSIÓ

20
 La xiqueta daltònica no tindrà cap problema o dificultat per fer
ATENCIÓ A LA l’activitat, ja que consisteix principalment en escoltar i realitzar
DIVERSITAT desplaçaments per l’espai del aula.

- Col·laboració i treball en equip.

CRITERIS - Orientació i coordinació.
D’AVALUACIÓ - Distinció esquerra-dreta.
- Control del propi cos.

SESSIÓ 7: Puzzle de vestimenta

- Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural,

per mitjà de la manifestació d’actituds de respecte i la
intervenció en la seua cura, segons les seues possibilitats.
- Conèixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions
OBJECTIUS culturals de l’entorn a què pertany, mostrant actituds de
respecte, interés i participació.
- Millorar la consciencia de grup.
- Participació activa i de col·laboració.
- Relació amb els companys i les companyes.

- La participació en manifestacions culturals, en la vida social,

en les festes, en manifestacions artístiques, costums i
celebracions populars.
CONTINGUTS - La interacció i col·laboració amb actituds positives per a
establir relacions d’afecte amb els altres.
- Concepte de kimono, pai pai, geta i wagasa. (Veure en
annexes)

Part inicial: Per començar l’activitat mostrarem unes fotografíes

als xiquets i xiquetes de vestimenta tradicional (kimono, pai pai,
sandalies geta i el paraigües wagasa) dient el nom i el seu ús.

Part central: Després de veure les fotografies de la vestimenta

DESCRIPCIÓ tradicional, dividirem als xiquets i xiquetes en 4 grups i repartirem
peces de imatges de la roba als alumnes i a les alumnes. El que
han de fer és intentar construir el puzzle de la vestimenta que li
haja tocat amb els companys i les companyes que tinguen peces
de la mateixa prenda. Quan aconsegueixen fer els 4 puzzles cada
grup ens dirà el nom de la peça per recordar-lo a la resta.

21
 Part final: Per acabar l’activitat, farem una tornada a la calma amb
un massatge, però aquesta vegada, col·lectiu. Els xiquets i
xiquetes s’asseuran en terra formant un cercle per a que tots i totes
puguen rebre el massatge a la mateixa vegada que ho fan al
company o companya. Utilitzarem una pilota de gomaespuma i
faran cercles en l’esquena del company o companya de davant.
Aquesta sessió de massatge estarà acompanyada d’una música
relaxant xinesa*.

Treballarem amb 4 grups de 5 persones i el nostre paper principal

serà el de observadores, no obstant això, estarem pendents per si
METODOLOGIA els xiquets i les xiquetes tenen dificultats.

Aquesta activitat la faríem al gimnàs per a que els xiquets i xiquetes

tingueren major llibertat de moviment, de no ser possible,
ESPAI/AMBIENT adaptaríem la classe per portar a terme l’activitat.

- Fotografies del objectes mencionats.

RECURSOS - Peces per a formar els puzzles.
MATERIALS

Aquesta activitat durarà uns 35 minuts depenent del ritme de la

TEMPORALITZACIÓ DE classe.
LA SESSIÓ

Aquesta activitat no presenta cap problema per a treballar-la a

classe ja que per aconseguir-la no hi ha que realitzar ninguna cosa
ATENCIÓ A LA relacionada amb els colors.
DIVERSITAT
La xiqueta daltònica podrà participar sense cap complicació ni
adaptació per part de les mestres o el col·legi.

- Bona interacció entre ells i elles per aconseguir juntar-se

CRITERIS per grups.
D’AVALUACIÓ - Bon llenguatge entre ells/es de manera respetuosa i
agradable.

22
 SESSIÓ 8: Joc de les Geishes

- Adquirir control i coordinació del cos.

- Distingir la noció de moviment-pausa.
OBJECTIUS - Millorar la consciencia de grup.
- Conèixer, valorar i acceptar les seues possibilitats i
limitacions perceptives, motrius i expressives.
- Valoració positiva i respecte als seus companys/es.

- El ritme i el moviment natural

CONTINGUTS - El to i la postura.
- Concepte de Geisha

Part inicial: En primer lloc se’ls ensenya fotos o vídeos de Geishes

i se’ls explica qui son, com van vestides, etc. A continuació es
col·loca una música amb temàtica japonesa* mentre que els
xiquets i xiquetes caminen per tot l'espai on es realitze l'activitat.

Part central: Cada vegada que la música pare tots deuran de

quedar-se parats al lloc com si foren Geishes.
L'activitat anirà incrementant intensitat a mesura que avança la
cançó. En primer lloc es quedaran quiets i quietes al lloc, la segona
vegada que pare la música hauran de quedar-se parats i parades
DESCRIPCIÓ alçant els braços, la tercera vegada hauran d’ alçar la cama dreta
fins on puguen com si foren grulles, la quarta i última vegada que
la música pare alçaran la cama esquerra.

Part final: En aquesta part final realitzarem una activitat de tornada

a la calma. Amb una música més lenta i calmada* els xiquets i
xiquetes es col·locaran per parelles per fer-se massatges
mútuament, es a dir, primer li ho farà un xiquet o xiqueta a l'altre o
a l’altra i viceversa. Per fer aquest massatge els xiquets i xiquetes
hauran de anar fent prensió amb les mans suaument tota la part de
darrere del seu company o companya. El massatge s'acaba quan
finalitze la cançó.

Realitzarem la sessió en primer lloc a la part inicial, la faran tots i

totes junts i juntes per tot l’espai on realitzem l’activitat.
METODOLOGIA En segon lloc cada vegada que anem parant la música, els xiquets
i xiquetes hauran d’anar fent tots els gestos que els hem marcat
L’activitat serà supervisada per nosaltres ajudant als xiquets i
xiquetes recordant-los que tenen que parar quan la música pare.

23
 L’activitat es realitzarà al gimnàs.
ESPAI/AMBIENT

- Ordinador.
RECURSOS - Altaveus.
MATERIALS - Videos sobre Geishes
- Fotografies de Geishes

30 minuts aproximadament.
TEMPORALITZACIÓ DE
LA SESSIÓ

Aquesta activitat no presenta cap problema per a treballar-la a

classe ja que per aconseguir-la no hi ha que realitzar ninguna cosa
ATENCIÓ A LA relacionada amb els colors.
DIVERSITAT
L’alumna daltònica podrà participar sense cap complicació ni
adaptació per part de les mestres o el col·legi.

- Capacitat d’anar al ritme de la música.

CRITERIS - Capacitat reproduir les indicacions de la mestra sobre els
D’AVALUACIÓ passos que han de fer .

SESSIÓ 9: Visita ball xinès

- Conèixer el seu propi cos i les seues possibilitats d’acció.

- Respectar les característiques i qualitats de les altres
OBJECTIUS persones, acceptant i valorant la varietat de sexes, ètnies,
creences, etc.
- Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc.
- Conèixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions
culturals.

- El to, la postura i l’equilibri.

- La coordinació i el control de les habilitats motrius.
CONTINGUTS - El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el
propi entorn.

24
 Part inicial: Arribarà a la classe la mare del xiquet xinés que tenim
a classe. Es presentarà, li explicarà als xiquets i xiquetes perquè
ha vingut a classe i què és el que van a fer. La mare del xiquet
també aprofitarà aquesta part per a fer una breu introducció sobre
alguns aspectes sobre la seua cultura.

Part central: Una vegada en el gimnàs, la mare els ensenyarà

alguns passos senzills, després el practicaran amb la música
adequada. I això es repetirà varies voltes fins que els xiquets i
DESCRIPCIÓ xiquetes es sàpiguen més o menys els passos apressos.
Finalment, es farà una representació amb el ball típic xinés que han
aprés.

Part final: En aquesta part es farà un exercici de tornada a la

calma. Es posaran tots en cercle mirant cap a a l’esquena del
company o companya, de forma que puga fer-li un massatge al
company o companya de davant. Per a fer-ho li donarem pilotes
xicotetes amb formes, blanes, plomes, etc.

En primer lloc, sense música, la mare del xiquet realitzarà els

passos i els xiquets i xiquetes l’hauran d’imitar.
METODOLOGIA Després, una vegada que els xiquets i xiquetes ja tenen més o
menys apressos els passos, el practicaran amb la música.

Al gimnàs del col·legi.

ESPAI/AMBIENT

- Ordinador.
RECURSOS - Altaveus
MATERIALS

45 minuts aproximadament.
TEMPORALITZACIÓ DE
LA SESSIÓ

La xiqueta daltònica, en aquest cas, no tindrà cap problema en fer

ATENCIÓ A LA l’activitat de la mateixa forma que els seus companys i companyes,
DIVERSITAT per tant, no es farà cap adaptació.

- Capacitat per a dominar el propi cos.

CRITERIS - Capacitat d’imitació.
D’AVALUACIÓ - Respecte cap a les danses i cultures d’altres països.

25
 SESSIÓ 10: Túnel sensorial

- Millorar la confiança entre els xiquets i xiquetes

- Conèixer el seu propi cos i les seues possibilitats d’acció.
- Millorar la memoria tàctil
OBJECTIUS - Respectar les característiques i qualitats de les altres
persones, acceptant i valorant les seues capacitats
corporals, lloc de procedència…
- Millora de la percepció hàptica
- Control del seu propi cos (equilibri, canvis de ritme...)

- Llenguatge verbal.
- Vocabulari nou (dels materials del túnel).
CONTINGUTS - Forma, grandària, grossor, textura...
- Concepte de Taichi i de la seua pràctica.

Part inicial: Com que l’activitat la faran amb els ulls tancats, és
important que comencen a familiaritzar-se amb la sensació de no
veure ja que sinó pot causar por i ganes de no fer l’activitat. Farem
parelles per a que un dels xiquets o de les xiquetes porte una venda
als ulls mentre que l’altre el guia o la guia per anar agafant
confiança; després de uns minuts farem un canvi de rol per a que
els dos estiguen acostumats i acostumades a la sensació.

Part central: Dividirem la classe en dos grups i cada xiquet i

xiqueta tindrà una parella. Un dels dos formants de la parella anirà
DESCRIPCIÓ amb els ulls tapats i l’altre o altra serà l’encarregat o encarregada
de guiar-lo o guiar-la. A una banda del gimnàs haurà una part del
túnel i a l’altra banda l’altra part, d’aquesta manera tots els xiquets
i xiquetes estaran fent l’activitat amb la seua parella sense tindre
que esperar. Hem d’aclarir que quan canvie el rol de qui va amb
els ulls tapats canviaran de banda per a que el o la que ha guiat
no sàpiga els materials del túnel sensorial.
En cada part del túnel haurà 4 objectes per a que el xiquet o xiqueta
toque, explore, interactue amb cada element que es trobe. El xiquet
o xiqueta que veu, anirà ajudant a la seua parella per a que no es
faça mal...

Part final: Una vegada tots els xiquets i xiquetes hagen

experimentat en el túnel sensorial, farem relaxació amb taichi
adaptat a la seua edat. Ficarem un vídeo que s’adapte a les seues
capacitats i imitaran el que facen les persones del vídeo com les
mestres*.

26
 En aquesta activitat els guies principals són els xiquets i les
xiquetes, encara que en haver xiquets i xiquetes amb els ulls tapats
METODOLOGIA hem de portar molt de cura per si la guia no es del tot efectiva. A
més d’això, en el recorregut del túnel estarem controlant els
possibles imprevistos o dificultats en qualsevol moment.

Aquesta activitat la farem al gimnàs per a tindre tot l’espai

ESPAI/AMBIENT necessari

- vendes per a ulls

- seda
- bambú
- sorra
RECURSOS - taula per a la sorra
MATERIALS - encens
- mòbils sonors
- gong
- plumes
- slime

Aquesta activitat pot allargar-se pel canvi de rol en el grup, per

TEMPORALITZACIÓ DE aquest motiu dedicarem 60 minuts aproximadament amb una
LA SESSIÓ parada quan canvien el rol per beure o anar al servei.

La xiqueta daltònica, en aquest cas, no tindrà cap problema en fer

ATENCIÓ A LA l’activitat de la mateixa forma que els seus companys, per tant, no
DIVERSITAT es farà cap adaptació ja que en cap moment es necessita tindre
consciència del color del material.

- Repecte i interacció mútua.

CRITERIS - Ser un bon guía i una bona guia per al company o companya
D’AVALUACIÓ i evitar possibles dificultats.

SESSIÓ 11: Viatgem pel món

- Adquirir coordinació, control dinàmic i estàtic en el joc.

- Aprendre a utilitzar adequadament instruments, utensilis,
OBJECTIUS ferramentes i màquines per a realitzar activitats senzilles i
resoldre problemes.
- Conèixer la cultura japonesa amb més profunditat.

27
 - La coordinació i el control de les habilitats motrius fines i
bàsiques.
CONTINGUTS - El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el
propi entorn i el descobriment d’altres societats.

Part inicial: Els xiquets i xiquetes estan separats per tot l’espai
mirant al centre on es col·loquem nosaltres i repeteixen les
posicions bàsiques del karate.

Part central: Organitzem tres espais en el que fan coses diferents.

En el un faran diferents formes amb l’origami, en un altre fabricaran
DESCRIPCIÓ un kendama que no tinga quasi complicació i en l’altre tindran
l’oportunitat d’escriure paraules freqüents en japonès i els
números.
Aniran rotant i tots i totes passaran per els tres espais.

Part final: En aquesta part farem una activitat de ioga per grups.
S’agruparan cinc xiquets i xiquetes formant un grup i hauran de fer
una postura tots els integrants del grup. Per saber quina postura
fan hauran de fer girar una ruleta.

En la part inicial i la part central els xiquets i xiquetes seran guiats i

guiades per nosaltres perquè ells i elles no saben les posicions
bàsiques que anem a fer. Els explicarem els passos per a fer les
figures de papiroflexia i com fer el kendama.
METODOLOGÍA Nosaltres, com som 7 en el grup no tindríem cap problema per a
fer-lo en la classe, però, normalment com sols es troba una mestra
a classe tindríem que demanar-li a la mestra de reforç que ens
acompanyara durant 20 minuts aproximadament.

ESPAI/AMBIENT Aquestes activitats es faran a l’aula.

- Paper
- Peces rodones de fusta
- Llana
RECURSOS - Tissores
MATERIALS - Gots de plàstic
- Pegament
- Retoladors
- Temperes
- Ruleta ioga amb targetes

TEMPORALITZACIÓ DE Aquesta sessió durarà 45 minuts

LA SESSIÓ

28
 La nostra alumna daltònica podrà participar sense cap complicació
ATENCIÓ A LA ni adaptació per part de les mestres o el col·legi.
DIVERSITAT

- Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com

a vehicle per a descobrir els objectes d’aprenentatge a
CRITERIS través de la percepció i de la sensació.
D’AVALUACIÓ - Actuar sobre els objectes i discriminar-los.

SESSIÓ 12: Espectacle amb les famílies

- Experimentar diferents moviments corporals: posturals,

gestuals i actitudinals.
OBJECTIUS - Reconèixer millor el propi cos i la relació amb el de la resta.
- Fomentar la improvisació, creativitat i representació.
- Reconeixer diferents aspectes de la cultura asiàtica per
poder representar-los.

- El llenguatge gestual.
- Interpretació intencionada.
CONTINGUTS - Dicció adequada per a que ens entenguen.
- Creativitat, improvisació i representació.
- El respecte per les interpretacions de la resta.

Part inicial: Aquesta activitat tindrà com a part inicial un assaig

general de totes les danses i activitats que hem realitzar al llarg del
projecte i que els alumnes i les alumnes consideren importants i
entretingudes per a mostrar-les a les famílies.

Part central: Aquesta activitat consistirà en representar les

habilitats adquirides en forma d’espectacle organitzat pels
alumnes que tractarà els diferents temes treballats al llarg del
DESCRIPCIÓ projecte, tots relacionats en Àsia i la seua cultura. Algunes de les
activitats seran danses, posicions de judo, ombres xineses... Per
tant, distribuirem als alumnes diferents rols per a l’organització i
després la representaran davant de les seues famílies.

Part final: Al finalitzar l’espectacle farem una assemblea per a

parlar sobre les coses que hem aprés, les errades que hem comés
i podem millorar i els encerts que hem tingut, així podem fer una
autoavaluació i aprendre de tot allò que realitzem.

29
 En aquesta activitat es necessitarà molta ajuda de la mestra, ja que
METODOLOGIA la majoria d’alumnes no coneixen el funcionament del teatre i
necessiten molta informació nova.

La programació i l’assemblea final les realitzarem a classe, mentre

ESPAI/AMBIENT que l’obra serà representada al gimnàs per a poder tenir una major
capacitat per rebre a les famílies.

Respecte als materials, els anirem decidint alhora que anem

RECURSOS planificant l’obra, ja que serà quan sabrem què necessitem
MATERIALS exactament.

L’espectacle durarà aproximadament 45 minuts, però necessitarà

tot el projecte per a ser preparat, ja que els xiquets i les xiquetes
TEMPORALITZACIÓ DE han d’anar aprenent les diferents disciplines per poder mostrar-les,
LA SESSIÓ al tancar el projecte, a les seues famílies

En aquest cas, la única atenció especial respecte a la xiqueta

ATENCIÓ A LA daltònica, serà tenir en compte, en el moment de repartir les
DIVERSITAT tasques, el fet de que no tinga ninguna funció que exigeixca
diferenciar els colors.

- Desenvolupar la improvisació
CRITERIS - Conèixer i respectar les possibilitats de moviment físiques
D’AVALUACIÓ pròpies i de la resta.
- Consensuar idees per a portar a terme l’organització.

SESSIÓ 13: Ombres xineses

- Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc.

- Descobrir, a través del seu propi cos i les seues possibilitats
OBJECTIUS d’expressió i comunicació.
- Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació.

- Sensacions i percepcions.
- La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius
CONTINGUTS del cos.
- El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes.

30
 Part inicial: En primer lloc, introduirem un poc al xiquets xiquetes
en aquesta activitat, totes les possibilitats que té i com ho farem.

Part central: Consistirà en deixar que els xiquets i xiquetes creen

estructures o formes tant amb el seu propi cos com amb els
DESCRIPCIÓ diferents objectes que tindran a la seua disposició

Part final: Finalment, es farà una tornada a la calma, fent una

xicoteta reflexió sobre el que s’ ha fet a classe, conèixer l’opinió,
dels alumnes, si el tornarien a repetir, si canviarien alguna cosa,
etc.

Es dividirà a la classe en dos grups, ja que comptarem amb dos

projectors per fer l’activitat. I es deixarà total llibertat als xiquets i
METODOLOGIA xiquetes perquè creen les seues obres i experimenten amb les
ombres xineses tant amb el seu propi cos com amb diferents
objectes en les ombres.

ESPAI/AMBIENT Aula on es compte amb els materials necessaris.

- Projectors
RECURSOS - Pantalla digital
MATERIALS - Objectes per a fer ombres amb ells.

TEMPORALITZACIÓ Uns 40 minuts aproximadament.

DE LA SESSIÓ

En aquest cas, per la nostra alumna daltònica no necessitaríem fer-

ATENCIÓ A LA li cap adaptació, ja que les ombres xineses es projecten en blanc i
DIVERSITAT negre, per la qual cosa no tindrà cap problema.

- Comprensió de la tècnica i execució d’aquesta.

CRITERIS - Capacitat per a utilitzar el propi cos i objectes per crear
D’AVALUACIÓ noves figures.

* Cadascuna de les cançons i videos anomenats a les activitats es trobem als annexes.

7. Avaluació

Quant a l’avaluació, aquesta serà continua i informativa basada en l’observació directa; no

obstant això, s’utilitzaran rúbriques d’avaluació tant per a l’alumnat com per a la mestra. La

31
rúbrica dels xiquets i xiquetes tindrà una sèrie de items avaluables per a poder tindre un
seguiment de cadascú d’ells.

A continuació mostrem un exemple de la rúbrica d’avaluació dels xiquets/es:

Items Si No De vegades

Es relaciona amb els

seus companys?

Participa activament
en l’activitat?

El seu comportament
és adequat?

Compleix les normes

bàsiques de
convivència?

Manipula, explora i
experimenta amb el
material
corresponent a les
activitats?

Ha après informació
del que hem tractat
amb el projecte?

Exemple de rúbrica per a la mestra/e:

Items Sempre Quasi sempre De vegades Mai

Prepara les
sessions amb
anterioritat?

Informa als
alumnes sobre
l’objectiu de
cada activitat?

Relaciona el
projecte amb
altres continguts
i altres camps
de
coneixement?

Estructura els
continguts amb

32
 les
característiques
i necessitats
dels alumnes?

Organitza el
temps a les
demandes i
treball dels
alumnes?

Fomenta la
participació de
l’alumnat?

Amb la rúbrica d’autoavaluació, la mestra s’adonarà de tots aquells aspectes que pot millorar
per a futurs projectes i com és la qüalitat de la seua intervenció a l’aula en funció dels
resultats de les rúbriques del seu alumnat.

8. BIBLIOGRAFIA

Beltrán, J. i Hernàndez, F. (2011). Sociología de la educación, Madrid, Mc Graw-Hill: CAP.

8.
Bergés. J y Bounes, M. (1983). La relajación terapéutica en la infancia. Barcelona: Masson.

Bermejo, R. (2017). Ser maestro. Editorial Plataforma.

Durán, L. (1990). La humanización de la danza. México DF.

Fenoy, R. (2014). Interculturalidad y multiculturalidad en las aulas. Rojo y negro,

Confederación General del Trabajo. Madrid.

García, F. Javier i Kressova, N.(2013). Diversidad cultural y migraciones. Granada: Comares.

Gomendio, M., Fuentes, M. i Zulaika, L.M.(2009). Inclusión de niños y niñas con necesidades
educativas especiales en las actividades físicas y deportivas. Actividad Física Inclusiva.
Madrid.

Herrera, F, Mateos F, Ramírez S i Ramírez M.L. (2003). Inmigración, interculturalidad y

convivencia. Ceuta: Instituto de estudios Ceutís.

Hewitt, James. (1985). La relajación. Madrid: Pirámide, S.A.

33
Jiménez, R. A. (2004). Inmigración, interculturalidad y currículum.La educación en una
sociedad multicultural. Publicaciones M.C.E.P.

La nación (2013). Nihon Buyo, la lenta danza japonesa. Recuperat de

https://www.nacion.com/viva/cultura/nihon-buyo-la-lenta-danza-
japonesa/RDXH2IQIMRBRHPEV5TQM4IHCFM/story/

Morón, MªC.(2011). La importancia de la motivación en educación infantil. Recuperat de

https://www.feandalucia.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7914.pdf

Pellicer, M. La diversidad cultural en el aula: un reto, una oportunidad. Recuperat de

https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/asele/pdf/19/19_0699.pdf

Peón, B. (2014). La importancia de la relajación en la educación infantil. Recuperat de

http://uvadoc.uva.es/bitstream/10324/7257/1/TFG-G723.pdf

Real Acadèmia Espanyola (2017). Cultura. En Diccionario de la lengua española (23º ed.).
Recuperat de http://dle.rae.es/?id=BetrEjX

Ruano, Mª.(2005). Educación intercultural: una experiencia en educación infantil. Recuperat

de https://ojsspdc.ulpgc.es/ojs/index.php/ElGuiniguada/article/viewFile/569/507

Soriano, E. (2002). Interculturalidad: fundamentos, programas y evaluación. Madrid: La

Muralla, S.A.

Vázquez, Mª Isabel. (2001).Técnicas de relajación y respiración. Madrid: Síntesis

34
 9. ANNEXES

Annexe 1➔ Carta Mushu el drac roig:

“¡Hola xics i xiques!

Sóc Mushu, un drac roig. Sabeu d’on vinc? No? Vos el dic? d’Asia!
Sí, d’Asia, sabeu que és Asia? És un graaaaaaan continent on viu molta gent! Jo vinc
d’allí, però ara he vengut volant y ja estic açi. Però, com este cole és molt gran…
Mmmm… crec que m’he perdido. M’ajudeu? Sí? Doncs haureu d’encontrar-me i per
això, he deixat algunes pistes que haureu d’aconseguir. A més, vos ensenyaré a
muntó de coses xules sobre Asia, vos agrada la idea? Sí? Doncs moltíssima sort i ens
vegem prompte.
¡Adéu xics i xiques!

Signat: El drac roig, Mushu.

Annexe 2➔ Música relaxant per a la part final de l’activitat 1 “Relleus amb disfressa”:
https://www.youtube.com/watch?v=7dyUaFW5a6M

Annexe 3➔ Música relaxant per a la part final de relaxació de l’activitat 2 “Muralla xinesa” i
la 4 “Ball d’imitació asiàtica”: https://www.youtube.com/watch?v=MXcM1kc1YOg

Annexe 4➔ Música relaxant per a la part final de l’activitat 3 “Conte motor”:

https://www.youtube.com/watch?v=7dyUaFW5a6M

Annexe 5➔ Video de ball per a l’activitat 4 “Ball d’imitació asiàtica”:

https://www.youtube.com/watch?v=oou-QVJjfTU

Annexe 6➔ Música relaxant per a la part final de l’activitat 7 “Puzzle de vestimenta”:

https://www.youtube.com/watch?v=w_eoZEnS3M0

35
Annexe 7➔ Música japonesa per a la realització de l’activitat 8 “Joc de Geishes”:
https://www.youtube.com/watch?v=9YFodTNygjo

Annexe 8➔ Música japonesa relaxant per a la part final de l’activitat 8 “Joc de Geishes”:

https://www.youtube.com/watch?v=p_SHztvjM7Y

Annexe 9➔ Música per al ball xinés de l’activitat 9 “Visita ball xinès”:

https://www.youtube.com/watch?v=2V5FF9-JmUk

Annexe 10➔ Video taichi per a la part final de l’activitat 10 “Túnel sensorial”:

https://www.youtube.com/watch?v=qOPAxMggRNA

Annexe 11➔ Imatges per a la part inicial i central de l’activitat 7:

Pai pai
Kimono

Geta Wagasa

36