Vous êtes sur la page 1sur 4

Lou Nuifierot : rtous Sus

ABOUNAME NT :
SlIS MESES
L'N AN

Redacioun :
SUS.

QlJARANTA
TRES

23, PUN DAS PATRIOTAS, 23.

MOUNT-PELI

FBANCS.

Pr las reclamas e lous abounaments, s'adress ou escriure I Aministracioun.

Aministracioun
Lou GAL parei lou 1 e lou 15 de chaca

9,

FAUS-BOURG BOUTOUNET,

9.

MOUNT-PELI

mes

Libres Prepaus

Eb I Pense qu'as pas degut manc toun cop, dimenche? Quante cop ? An, pr veire ! fagues pas l'ase pr avudre de bren : la representacioun de Mireille, dins !ou pargue dau Sacr-Cceur .. Ah !... i're pas pus. . E d'eft, es lou cas d'hou dire : car i're pas... T!... tant pis!... Es daumage Belu!.. Diga-me? Dequ? I'res, tus, pas vrai?... Ac segut reissit ? Oh! mai que ben... Una obra tantbella, d'interprtas famouses, un ourqustre... Canta, canta, galineta... Es pas ce que te demande.Vole dire : i'avi fossa mounde? Demoulous. La recta es estada bona ? Proubable. Tant milhou ! N'en soui urous e countent... Ac's ra pr lous blassats ; e pr lous blassats, veja, es couma canta !ou vil cantica :
Tu n'en pourras jamais trop faire, Tu n'en feras jamais assez...

Cau pas, quand s'agis d'eles, plani soun tems, sa pena ou soun argent grand gau encara de n'avudre i counsicr Adounc, pioi qu'aquela representacioun segut tant reussida, que tout s'es ben passat e que tout es passat, soui ara moun aise pr

t'hou dire, e t'hou dise em la bouca douberta : Mireille me fai veni lou vmi... Dequ dises ? M'hou fagues pas repet, qu'as ben entendut. Ta Mireille me fari creb de rire, se. pecaire ! me fasi pas tant bisc... Ah ! tron de mila ! Aqueia empega ! Lou cap-d'obra dau grand Mistral .. Lou cap-d'obra dau grand Mistral es Mirio, un pouma divenc qu' el tout soul i'auri vargut la glria e l'immourtalitat. Malurousament fossa que n'en parloun lou counouissoun pas gaire. . E van jusqu' cgeire que l'iliusire pouta es ni mai ni mens un libretista d'ouper-coumic... Eh ! moun ome! As vist las aflchas, as legit lous coumunicats ?... Oi, sabe... Lou papi es un bon ase... Es egal, aimarii ben de saupre quau a escricl Mistral, ounte cali : Carr... Seri pas, pr asard, l'assouciat de Rivoire, lou merchand de macarnis ?... No, crese pas... Auri milhou vargut, pr aquel ome, de fabric de pastas e de dus, que de Uipoutej, de pastroulh, d'estrass e de salli lou cap-d'obra mistralenc .. Counouisses la dicha das Itlhous : Traduguire, trahiguire . Aub! ms es pas estat lou tout de revir un prouvenau armounious e linde en francs, e quante michant francs ! .. Beaumarchais disi : Ce qui ne vaut pas la peine d'tre dit, on le chante . A-m-aquel comte, lou libret de la Mireille francimanda s'amsritava bougrament d'stre mes en musica.

A agut encara la chana d'stre mes en musica prGounod... Apelles ac una chana? Pamens ! vas pas dire saique... No, dirai pas mai que ce que sabe. Entende pas res la musca e es bon pr un journalista de parl de ce que counouis pas. Ms sans stre fort musicaire, un Miejournau qu'a de goust pot dire que la musica de Mireille a pas res (ou pas grand causa) de miejournau. Deque i manca dounc, toun idia ? Quaucun hou a dich, mai que ben, i'a dej longtems : I manca de sourel . Tout de mmes ! E Gounod qu'ra vengut esprs Sant-Rouiniu... A pas proufltat de soun viage. pas sachut ou pas vougut n'en prouft. Sans ac, dins una obra couma Mireille, auri pas mespresat lou tresor de nostes vils rs poupulns. T! counouisses la cansou de Magali ? Oi : l'ai entenduda cant 'n cop, l'Universitat, pr meste Fediira e madoumaisella Vernhes. Eb, sans menti, diga-me s'aimes par milhou mila cop l'r poupulri, d'una pura e simpla butat, qu'aquel du rouladas e cops de maissa :
0 Magali, ma bien-aime, L'oiseau s'endort sous la rame

que fai lous delices das garous perruquis e de las pichotas grisetas quand, en cerca d'emouciouns artisticas, se pagoun mitat couire una representacioun avantajousa, genre Mireille-la Tosca. Diga-m'hou...

r-OTLT

GAL

Es vrai. Ac's vrai, amai lou rsta. Troubars dins Mireilie toutes lous trucs, toutas las flcellas d'un musician que vu e que sap plaire au gros public ; ms pioi, pas mai... 4c i'a pas empachat d'avudre de succs... No. Au countrri, ac i'a mma ajudat. Ms i'a succs e succs : berme ts jolis yeux ou Boudou Bah-Dah-Bovh tamben, se cantoun pertout... Vas pas coumpar, pamens. . Jamai de la vida! Ms, te dire la veritat, lou succs de Mveille m'entrislesis bucop mai que lou d'aquelas sansognas que courrissoun las carriiras. Elas valoun pas 'n foutre, es entendut, ms au mens coumproumetoun pas digus. E l'autra? L'autra couinproums lou noum de

Una counversacioun amb Guijinglau


A moun amic
FILHOU.

Sabis pas que Guijinglau es maridat, a tres efants, e lous aima ! On pot stre tsta vrda e avudre de cor. L'autre jour, me troba e me dis : Amai iu fau de verses en patous, couma tus. Badines ? Nou, coulhoune pas. Eb, diga-lous. Ai intitoulat ac : Pouta-Souldat . Eb vai-z-i, zou '. que t'escoute. E se mett en trin :
POUETA-SOL'LDAT Es en pensant ma familha Que fau milhouna pousia E'n pensant sa libertat Que iu fau un milhoun souldat. (Fach pr Guijinglau, lou 17 de jun 1916.)

Mistral, e baila trop de mounde, ai las ! la pus faussa e la pus trassa idia de soun pouma. Dequ vos que pensoun e que digoun, un cop qu'an viste ausit aquel degaugnage de la verilabla Mirio, lous que sount pas au courrent? Que, toutcomte fach, l'ome e l'obra sount ben en dejouta de sa reputacioun. . Idia faussa, idia messourguiira, idia sacrilja : e pamens, l'obrafrancimanda faus-visage prouvenal de Carr e Gounod baila -in-aquela idia un r de veritat. Es un pecat mourtal contra la Butat e contra lou Genia, que ges de Miejournaus i duvoun pas perdoun. Lou CHIVALI.

Sou.net pr Lou G-al


Vesn sus li clouchi di gliso di vilage Un vii gau rouviha que noun canto jamai, Quiha sus un soul pd, la pluio, au dardai, Proufielant dins lis r, eraldi, soun plumage. Mau-grat que digue rn, aquu gau es l'image De l'amo du pas, valnto que-noun-sai, Firo de soun passat, dis v, que retrai Lou sang gais-rouman, simbole du courage. D'un tms l'autre, un Gau trelusnt de coulour Nous mando un caealas di terro du Miejour Que s'esvarto -cha-pau tout de long di trencado. Vous di pulu rousenc, de Nimes, dou Clapas, Di raiu cevenn, l'espr de nosto armado, Ressoun dis oubri que luchon pr la Pas !
JAN REILL.

Escrich dins li rouino de Lihons, lou 23 de mai 1916.

QJT

T TT A

OXXJ-<

e beuvenguda Poil.,. et Plume. qUe nous arriba tout drech dau

front. Bailejat pr un crane journalista e nn bon Miejournau, Grabil Boissy, ourgana dau 81 m de ligna, lou regiment de Mount-Peli, aquel nouvl counfraire pot pas que nous stre simpatic. l souvetan grand succs e bona chana. Ms courta vida. Caucagnal quau mouris jouine es aimat das dius , e Mars e Apollon duvoun aim Poil.... et Plume.

En pensant sa libertat ? la libertat de quau, la tiuna ou la de ta familha?... Eh, bougre de tambour Oui ! chaval ! pr un pouta sis pas gaire fln, Guijinglau. A la de ma familha ! Se pensave la miuna, serii un trassa de souldat, ac parla tout soul; amai tus, pr un pouta ! se coumprenes pas ac.. As rasoun : es en pensant mafamilha, iu tab, que fau la milhouna pousia e es en pensant sa libertat de ma familha, que fau un milhoun souldat. Ms sis magnific, Guijinglau ! As dich dins quatre verses o qu'un journalista de Paris auri pas dich dins quatre coulounas de sous grands journals, e qu'hou dirin pas tant ben encara ; as l'e'sprit d'analisa e de reduccioun, as.. . sis... Oui, me f... pas de tant grands mots que i coumprene pas res ; fagues pas couma Vrmet amb soun discours sus lous rats, t'en souvnes ? Oi, e n'en caudr parl un jour dins lou Gal, d'ac d'aqui. Ms, parlen d'ai : dises dins toun quatrin que fas un bon souldat, ms saique pr hou afourti te flsaris pas sus lou cop de la fenna enfarinada, lou cop de la placa d'acouchusa que, tus mmes te punigures soulet. t'en souvnes ? Oi que sis bstia, Delascabras ! ai que sis coudoun ! que sis pi ! eb pos creire que te cresii mai inteligent qu'ac; vas cerc de causas qu'an pas de raport amb lou chf de gara. Es que quand i'a'gut ataca, Guijinglau a pas fach soun deb ? Cau pas coumpar lou souldat del repaus amb lou souldat qu'es al foc, bougre d'estbe ! Aici soui Guijinglau, amount soui Guijinglau se vos,ms soui un autre Guijinglau,me coumprenes ?... Se me coumprenes pas, dequ vos ? pode pas hou ti mastrig. T'aicoumprs ; t'embales pas, diable ! Ms 's vrai, e n'i 'a fossa couma tus que disoun : Guijinglan, Guijinglau... es un caluc, un bauch ! Es amount que cau lou veire, se GuijDglau es bauch. Ben entendut qu'as rasoun. Alors, diga, Delascabretas, dequ penses d'aquela pousia ? Eb, t'hou repte : potan me sembla. l n'ai d'autras. Diga-las, menjan ? Oui ! ms, sigues pas tant preissat ; avn lou tems, plu pas ! E ai fach una letra tab, en patous... Digues pas patous, t'hou ai dich cranta cops ! Ah ! oc, en lenga d'oc, es ac ? la te

farai veire deman : es pr moun cougnat, se trobes que vai ben, la fasn metre dins lou Gal. Es entendut, amb lou discours sus lous rats de Vrmet ?... T diga, dequ'as fach aquis ta gauta, te sis batut ? 0 I tout de suita : Te sis batut! Ac's tout o que sabes dire ; te vau count o que m'arribt. Sabes que soui cantounat procha la ribiira, aquis ounte boumbardroun ir, sabes ben qu'ac toumbava... Oi, sabe ; e alors ? Alors coche dins un estable procha la grpia, i'a un palh pr dessus qu'es prou naut. A la toumbada de la nich, un pialut vengut castagn quaucas botas de palha que m'estoune que n'i 'agusse encara aqui ; en tarabastejant d'amount, nous fasi daval de reboustilhas sus la gura ; disian pas res, disian : Se debroulha aquel . Ms, coulhoun ! un moument dounat te davala quicon que cresegure d'stre assucat. Vo ! li cridre, sis pas bauch ! as pas finit, bougre d'animal de nous mand de fustas sus la tsta ? Vas veire se te vau daval d'amount ! E moun camarada qu'ra coustat me fai . Ms l'as aqui, es el, es toun tipe ! <. Es el ? . E, per molha ! ra que lou tipe avi passat pr malha ! e s'ra espadassat en bas, entre nautres dous, urousament que m'escourjt pas qu'un pauc. E dequ'i digures ? Pas res, lou planigure,cresegure que s'ra coupat quauca guibola . Oh ! belu el ne seri.'statcountent, que l'aurinevacuat... coumprenes... Chut, Guijinglau ! enten ac, s'ac peta : es una ataca. Nou, agues pas pu, es lou .... ema cors qu'es coustat, espas pr nautres ; que nous laissoun prene 'n pauc d'alen, fasn pas que d'arrib... Ac peta bougrament, es pas liont ; te dise qu'ac 's nostra artilhari. E laissa faire l'artilhari ! Dequ fass aqui vautres (nous fai lou serjant Gachin, de 1 ount-Peli), sabs pas que sn alrtats?zou ! ans vostre cantounament. e vite vite ! .. Dequ te disii, Guijinglau ? Iu m'en f.. ! moun sac es mountat e ai un litre de pinard... La mma nich Guijinglau fagut dous presounis, sens coumt lou rsta.
DlLr'ON-DELASCABRAS. De las Armadas, lou 18-6-16.

La Santa-Estella de la Guerra
La Santa-Estella, fsta dau Felibrige, es estada celebrada, lou dimenche 25 de jun, en ciutat d'Arles, dins una simpla e amistousa entimetat. La ceremouni tradiciounala de la Coupa s'es facha dins la sala counsistouriala dau Palais dau Felibrige. Dona Frederic Mistial i benastrugut lous felibres, en termes esmouguts e pretoucants. Lou capouli Valri Bernard rnoustrt lou Felibrige toujour vivent e agissent, sustout amount, au front, ounte sous pus bus grels fan flri pr l'ounou de la Frana e dau Miejour. Parlroun pioi: noste cap-redatou Pire Azem.de quau la dicha enoucada segut fossa aplau-

LOU

GA.L

dida, lous lelibres Fallen, Colombon, Constans, Blanchard, etc .. Lou majourau Spariat cantt la Cansoun de la Coupo, represa au refrin d'una soula vous. E, sus la fn de la tantossada, anren as Aliscamps d'una butat trista e desoulada, salud pr la pensada e pr lou cor, lous mascles de nosta Raaqu'an un cop de mai dins l'Istria flourit de soun sang lous prats-batalhs pr bris l'assaut de la barbaria...

LOUS MISTRIS DE BOUZIGAS


VI Lous tres sots de Bouzanquet Bouzanquet avi res qu'un defaut : ra de se metre vite en coulra pr pas res e de parti couma la poudra : ms pioi, ra franc ; atab, tengut sa proumessa. Lou paure el, ant pas ben liont pr troub tres sots : sourtigut pas mma de Bouzigas : es pr vous dire se n'i' avi emb'aquela epoca... D'eft, avi pas virat lou cantou de la Grand'Carriira qu'entendt crid: Passar, passar pas !.. , un menusi ! un menusi ! Era lou medeci, mstre Poutings, qu'anava rendre visita un malaute. Noste ome ra talament grand que poudi pas pass tout drech pr la porta. Passar ! passar pas ! bramavounlous Bouzigaus, e lou medeci preni d'alan ; ms quand arribava sus lou souli, lou front toucava lou dessus de la porla. Un menusi !. un menusi ! Bouzanquet arribt, se mett vite au courrent de la situacioun, rnandt un cop de ped dins lous rens dau medeci que se plegut en dous e antau pousqut dintr. Merci bien, Monsieur ' i fagut l'ome de l'art, en pausant soun tambre Lou Ganjol n'en reveni pas : pamens avi troubat un sot. Pus liont, l'angle de la carriira de l'Espitau e dau Cami-Nu, Bouzanquet rescountrt un ome quau lou vent avi fach toumb lou capl ; pr lou remetre lou teni emb las dos mans sarrat contra la muralha en ensajant de i dintr la tsta, couma un biu quand va plant sas banas dins lou ventre d'un chival Soulament, chaca cop noste ome mancava lou capl e tustava lamuralha: la tsta i sannava. Ms, moun paure amic, i digut Bouzanquet, vous ans tug ; es pas antau que se mes un capl e delicadament i lou depaust sus lou clos. Vous gramecie fossa respoundt l'ome en s'en anent. Ac fai dous ; au tresima ! Bouzanquet l'arrapt lu. Dins una vigna vegt un pasan que laurava. Chaca cop qu'ra au bout d'una rega, desatalava soun chival, preni l'araire sus l'espalla e reveni l'autre bout pr recoumen. Ms, es pas antau que se laura, fagut lou Ganjol ; moun amic, n'avs pas pr dous jours de vida se countunis antau. Vess couma se fai ; e cops de Ve-ci ou de Vi-oh f'agut vir lou chival que countunit de laur. Merci ! merci pla ! digut lou pasan ; e dire que i'a mai de vint ans que fasii aquel sistma ! Paure mounde, penst Bouzanquet en partiguent, es Marcamau que lous a renduts antau. La vista d'un esprit dins la carriira i'a enlevat lou pauc qu'avin dins la cervella. E couma Ciceron la tribuna, se mett crid : 0 Bouzigas ! o stupida civitas .'.'. E vite s'encourrigut enc de Toumatou. Petesqueta dins un recantou plourava toutas las larmas de sous iols. Toumatou ! ai troubat tres sots, me maride emb vosta fllha ! E Bouzanquet se jitt dins lous brasses de Petesqueta. Un poutou petttant fort que lou baroun que s'ra endourmit taula se derevelht.

Bouzanquet ! digut Moussu de l'Estaca, toi tu est-un homme! Quand sers maridat ze te donnerai mon chteau e touta nia fourtuna. Moussu lou baroun, pr vous faire plesi, nous maridaren lou 19, pr Sant Jouse .. E Petesqueta e Bouzanquet, chacun d'un coustat. anroun embrass lou baroun de i'Estaca... J^N DE LA CAPELLA-NOVA.
Lou cop que vn :

Un Maridage Bouzigas

Letras dau Front


I. Lou brave chi Dau front de Verdun, un amic m'escriu :
Avn eodurat bravanient de dangs e de fatigas ms fai pas res : tenn bou ! Moun pus grand malur eegut que manqure perdre moun chi, que m'a seguit, oouma hou sabes, en uartiguent sus loufront. Un jour partissn las premifs lignas ; oucupava un poste de telefounista. Lou sort vougut que dins ma precipitacioun dessoublidsse mou chi Tassou las cagns de segounda ligna. M'en aperugure entre arrib... Alors, descrouqure lou recetou : Allol Allo ! es tus, Gaussou ? Oi, me fai. Sona moun chi, e mes-i soun aurelha l'aparel. Caussou siblt. Tassou l'escoutt. Pioi, bruscament, fagure : A tus, Tassou, ve... ve. _! L'animau fagut pas ni una, n dos : tasta lou vent, e un moument aprs lou vese arrib dins moun trauc, boulegant la queta de joia...

NOSTES SOULDATS
Au 4ma coulounial avn un roudelet d'amics, autant francs Miejournaus que souldats valerouses : lou serjant Marcel Gachin. de Mount-Peli ; Louvls Delms, de Palavas ; Elia Escanda e Delmas, de Cela-Nova ; Got, de Ganges ; lou capoural Pioch, de Niana. toutes au front dempioi lou debut, e lou pitre floucat dau riban; verd e rouge, lou cuistot Joly, de La Veruna e l'.afeciou.iat ganjol Michu Valat, noste coulabouraire, que f'elibreja tant que pot em Delpon-Delascabras. Bon souveni toutes, e longamai !. De Salounica, nous arriba aquesta nota que publican em plesi: Avn I'ounou de vous anoun la nouminaciounau grade de serjant de noste camarada Marcel Mzy, aau 56ma coulounial, ounte fai l'amiracioun de toutes pr soun courage e sa bravoura au fioc. Vous dirai aussi que n'a pas mens de 3 citaciouus. Toutas nostas felicitaciouns. G. F. A nout, aquesta quinzena. au tablu d'ounou, lou noum das Clapassis : Emila Laporte, serjantfourri au 14'ma; lou serjant Francs Castan, mourtalament blassat, ailas ! 'ajudant Carles Gros, dau 85ma d'artilhari ; lou serjant Enric Triaire-Brun, dau 34ma coulounial ; lou jout-lioc-tenent Enric Jacquemin, dau 4ma genia ; lous brancardis Jan Garel, dau 3ma de ligna e Louvis Fourestler, dau 22ma d'artilhari ; lou lioc-tenent de Cazis de Lapeyrouse, estacat la 3'2ma divisioun, toutes citats l'ordre daujour. Bravo pr eles toutes. Citats encara quauques braves enfants de Ceta : lou serjant Gastoun Martimort, lou jout-lioc-tenent Estiine Bancal, dau 3ma d'artilhari coulouniala ; lou jout-lioc-tenent Jaques Santori, qu'es estat tamben decourat de la Legioun d'ounou. Lous felicitan caudament. Pioique parlau de Ceta, avn de bonas nouvellas de : Jan Briand, telegrafista sus lou Columb; Maurice Molinier, garit e remountat sus Iou front, au 44ma coulounial, e Marius Arnaud, pichot-fil dau famous ajustaire L'Esperana e mitralhaire au 140ma, qu'ra en permissioun aqueste passa. Avn aprs em gau las citaciouns l'ordre dau jour de : Louvis Vergnet, de Prades, mste d'escola, serjant au 26ma ; Artur Carri, de Caussede-la-Sella, capoural as liralhurs , iou serjant Louvis Balp e lou jout-lioc-tenent Casimir Balp, de Clar-Mouut; lou coulounial Jan Galabert, de Mountbazenc ; Isa Bringuier, dau 8ma coulounial, e Jordi Pradel, brancardi au 263ma, de Sant-Pergori; l'ajudant Enric Jouei, de Candilhargues. Nostes milhous coumpliments. Amai l'ajudant Eugni Planques, de Ganges Auguste Montagn, dau 3ma, rie Clar-Mount e Flis Vidal. dau 141ma, de Vilamanda, que sount toutes tres estats decourats de la Medalha militria e de la Crous de gnerra. Pr la Gazeto toubetenco, avn d'ecelentas nouvellas das felibres Hustach, Vatton, Tavan e Vidal, toutes quatre dau 58ma, que se sount enfin rescountrats e an lelibrejat de prumiira en cantant toutas las cansous de noste uumerot de Pascas, qu' es un numerotrequist couma escriu un autre felibre-souldat : Anfos Arnaud, de Sant-Just. Avn tamben ressachut d'amistouses coumpliments e de bonas nouvellas de : Marius Jouveau, serjant au 261ma ; Francs Pouzol, serjant-fourri au 252ma ; Alri Sivanet, marechal-das-Iougis au 55ma ; Louvis Fourmaud, serjant au 141ma ; Jan Malavialle, dau 415ma ; Enric Vidal, dau 56ma d'artilhari ; E. Taiiiefer, dau 139ma, (pje gramecian de tout cor.... Bonas nouvellas encara de Camjlle Galonnier, de Bassan, e lou lioc-tenent Pags, coumissri militri de gara. Sn estats urouses de veire Mount-Peli, en permissioun dau front.nostes amics: Leoun Teissier, jout-Iioc-tenent au 416ma : Louvis Prier, jout-lioctenen au 415ma : Pau Cristol, canouni au 116ma lourd ; Estiine Lafon, dau l ussard.
L'AGENT I>E LIASOU.

E amaijuoun amic segut countent couma un pierre, d'avudre retroubat soun fldl coumpagnoun. H. VINAS. II. Lou Gal la guerra Aqueste bilhet nou* es mandat pr un pialut de la coulouniala :
Counvn de felicit nautament lous enflrmis e lous brancardis dau 4ma coulounial : Got, de Ganges. lou capoural Pioch, de Niana, Delmas, de Cela Nova, e fossa d'autres. Al front dempioi lou cou menament amb'aquel valhent regiment, toutes titulris de la Crous de guerra, devouats que be talament sous blassats e malautes, an au poste de secous toutes lous nuuierots dau Gal e quand de blassats de ia nich esperoun lou pichot jour pr daval, lous enfirmis e brancardis lus legissoun quaucas pajas de lenga nostra pr lous faire oublid soun mal. Bravo per aqueles braves souldats felibres : que toutes n'en fagoun autant !

Fossa n'en fan autant, sn urouses d'hou dire. Encara aquestes darris jours, e dempioi un bon briu, de moulous de letras dau front nous disoun. sibant lou mot de l'amic Malavialle que, dau Gal, n'i'a pas una pluma pr toutes ,.de tant que lous que lou troboun se lou derraboun. Lou tout es de lou troub, e d'abord de lou counouisse. E pr ac, hou repetan, coumtan qu'un pauc cnacun nous fague de proupaganda. Es una obra de guerra que costa pas lourd e que n'en vu fossa d'autras.

0icll)a ^aneou
lu sabe una cansou que bresst nosta enfana; La cantars tourn, jout lou bu cil de Frana, Manidets dau Miejour, La cantars un jour, Quoura s'engrunaran l'Empri e lou Reiaume Dau bregand courounat, dau bandit moustachut :
Avs pas vist Guilhaume ? Guilhaume s'es perdut Dins un... cscou pounchul !
JAN-SANS-PB.

LOU

GAL

Ecole" REMINGTON"
STNO-DAGTYLO GRAPHIE

L. WASSER
Chapelier Spcialiste

Grand Gaf du Gentre


M. LAURANS, Prop re
Rue de l'Esplanade CETTE

Dirige par Mademosells MGLIO


LEONS COURRIER - TRAVAUX DE MACHINE 8, Boulevard Victor-Hugo MONTPELLIER

4, Passage Lonjon - MONTPELLIER


Dernires Nouveauts Prix Modrs
MAISON DE CONFIANCE

RENDEZ-VOUS

DE IflM. LES VOYAGEURS


TLPHONE
+m

VILLE DE

MQNTPELLIER

. |
5

Bons Miejournaus, Mairinas de Guerra!


Abouns-vous au GAL ; Abouns-i vostes pialuts. Mands-nous d'adrssas de souldats, autant lu rots. que i mandaren quauques nume-

i
M *

1 Lou GAL
s'atroba *
MOUNT-PELIE, enc de M. Ngrot (en bas de la GrandCarrira), e dins lous prencipals kiscous ; BEZIS, enc de M. Clareton (ras dau Teatre) e dins lous prencipals kiscous ;

ATHENEE-CINEMA
1
3 JEH.Tae

Boussairolles

1 C3

TOUS

LES

SOIRS.

Reprsentailons 8 h@ia.Ps 1|1

MATINES: Jeudis, Oimanches et Ftes

CETA, au Cinem-Gaumont e dns lous pr.encipalskiscous ;

SPEGTACLE RECOMMMD DX FAMILLES


Films Artistiques dss Premires Marques

en ATE, enc de M. Siffre ; FROUNTIGNAN, M. Jous Bonflls; GANGES, enc de Mma enc de

Pr lous Souldats dau Miejour


Mands au front LOU GAL ! Soun cant es un regal Pr lous pialutsdins sa tranchada : Em dous sus pr quinzenada Distrairs touta una escouada : Seran gais... couiua en Pourtugal Quand reaupran aquel journal Que i porta la sourelhada E l'r dau pas miejournal.

Roux, buru de tabat;

Orchestre Symphonque G. BORNE

LUNEL, enc de M. Burnel, papetari ; MZA, enc de Mlla Bou-

.018-301

cassert ; PEZENAS, enc de Mma

Consommations de ler Choix


LOII GAI,

Gaubert; e dins las Biblioutcas de las garas de Mount- Peli, Nimes-

Sd.ition de Montpellier

Bezis, Ceta e Lunel.

Digas, Marioun ! D'ounte ven lou renoum De I'atalh

Gausse-Fediira

53, carriira Agulhari, 53 Es qu'abilha emb goust, Soulide e d'un pris dous...

Emprimari

FIBMIN

MONTANE,

Qui dau Merdansou Mount-Peli

c.i.o.o.

BtZIERS

Lou Gerent :

JAN BARDIN

Vous aimerez peut-être aussi