Vous êtes sur la page 1sur 4

Quatrima Annada.

Not 78

C.i.D.O.
BfZIERS

13

de Setembre

1918

Cest la rsistance des armes en Lorraine qui a permis JOFFRE de livrer et de gagner la bataille de la Marne.
Maurice BARRS. (Discours de Qerbviller, 25 d'agoust 1918).

Lous XVma e XVIma Cors fasin partida k ias armadas de Lourrena


Redacioun: 15 bist Carriira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELI

Canta lou l e lou 15 de chaca mes


Lou Numerot : Tres Sus Abounament : 4 francs l'An

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa


MOUNT-PELI

Lous pounts sus lous is


Que seguen de braves garous, nautres, gens dau Miejour, es quicon que tout lou mounde hou sap. N'i a qu'hou saboun talament ben que n'en proufitoun pr se fic de nautres, amai i sn. Sount segus d'avana de pas resc grand causa; e, d'eft, trop souvent lous quitan faire. Pamens, caudri pas quit creire de longa que brave e bstia es tout un, couma fossa n'an l'r. Es ce que me disii Pautre jour en legiguent dins Le Tlgramme (l de setembre) un article enlitoulat: Les rfugis ne sont pas des Boches . L'autou, M. Andriu Francart, proutestava contra aquela ensulta de: Bchou! qu'un maire d'una coumuna dau Morbihan avi lanada -m-un refugiat. E avi perftament rasou; n'en proufitava pr afourti lou patrioutisme de sous coumpatriotas : ra soun drech. Ms ounte avi perftament tort, ms ounte troumpassava soun drech, es quand escrivi ai :
II y a quelques jours, un Conseil gnral du Midi voulant glorifier avec raison le courage des soldats, ses compatriotes, disait que e nombre des citations pour le corps d'arme s'levait 3.000 environ. C'est bien, c'est trs bien. Mais chez nous, c'est par dizaine'de mille qu'on les compte pour un corps d'arme. II n'y a qu' regarder de quoi sont composes ces fameuses troupes de choc... Elles sont composes presque uniquement de soldats de la frontire.

goust pr cataloug l'erousme e pr mesur lous Iauris. S'avn, l'aucasioun (es dire souvent) rendut oumage la valhena das omes de nosta terra, es toujour estat sans coumparasous mespresairas pr lous autres. Counstatan em regrt, ms sans granda suspresa, que nous rendoun pas lou pari. Tout ce que nous cstouna es de veire un journal de Toulousa, capitala dau Lengadoc, se faire lou porta-vous d'aquelas tristas paraulas. Auri pougut, nous sembla, en doubriguent sas coulounas l'aparaire das refugiats, i faire coumprene, pr tant afeciounat que segusse, que cali pas pass l'osca. Un autre que passa l'osca es M. Jaques Ardaens dins Le Languedoc, d'Als (31 d'agoust). Nous parla dau maire d'una coumuna de la Nauta-Garouna, que i disoun Burgaud, qu'a refusat de reaupre de refugiats. A agut tort, hou cau dire. Es-ti pamens una rasou pr faire ressoun, couma hou fai M. Ardaens, las galejadas trop facillas dau Journal des Rfugis du Nord ? (lou mma que nous ensultt dej : n'avn agut parlat dins Lou Gal). N'en vejaici un echantilhoun:
Evidemment Burgaud est fort loin des tranches ; on n'y redoute ni I'invasion brusque des hordes allemandes, ni Ies obus, ni Ies torpilles; gothas et berthas y sont inconnus. Jamais Burgaud n'a t occup ni menac. Depuis quatre ans Burgaud vit tranquiile, etc... Les gens de Burgaud sont heureux. Etc...

Discutaren pas lous chifres, mai ou mens tntasiirouses, de M. Francart; prendren mma pas la pena de countest soun oupinioun (mai que countestabla) sus las troupes de choc : sn prou pagats e avn prou pagat pr saupre dins quantas proupourciouns avantajousas lous batalhouns alpins e lous regiments coulounials sount recrutats dins IQU Miejour. Sinnalan simplament en passant aquel biais de quit entendre que nostes coumpatriotas fan la guerra dins de bons pichots regiments ppre ... Ensistan pas mai. A francament parl, nous sentissen pas ges de

Es entendut : Burgaud a lou bonur, bonur que i'es coumun urousament! em mai de 30.000 coumunas de Frana, d'stre l'abric de las arpias tudescas. Aub ! ms se Burgaud esl forl loin des tranches , fossa de sous abitants n'en sount bravament proche. Lous enfants de Burgaud sount partits, se sount batuts, se sount fachs tug couma lous autres. Hou caudri pas dessoublid ; caudri pas prdre de viste,quand on parla las gens de Burgaud

ou d'en quicon mai qu'an agut sa part, sa larja part, de lguis, de doulous e de du... As qu'hou dessoublidoun nous geinaren pas pr hou renouvel. E se cau, sarraren Ia questioun de pus proche. Tout en regretant, couma se du, e en coundannant, de tout noste cor, lou michant acul de quau patissoun, de fes que i a, quauques fefugiats, nous demandaren s'cs pas la paga meritada de I'aculida que segut facha souvent, trop souvent, ai las ! dins d'autras regiouns, de souldats qu'avin lou malur e rounou d'stre dau XVma Cors, ou tout simplament dau Miejour. Tout en souscant sus la rounas semenadas pr l'enemic sus un caire toujour trop grand de la terra francesa, nous demandaren se las pus terriblas rounas es pas encara las que fai la mort. E regardaren se, -m-aquel regard, nostas regiouns sustout agricolas sountpas estadas las pus durament toucadas, precisament perqu Ias minas e las usinas i sount raras, e rares lous mecanicians e autres especialistas . Talas discussiouns sount peniblas, hou recounouissn. E noste pus gros regrt es que i seguen estats fourats pr d'articles pareguts dins de journals dau Miejour. Ounte anaren se la prssa de noste pa's perd antau lou sens de nostes intersses lous pus sacrats e se baila sa publicitat de prepaus paris. Ac nous pot men Iiont, se nous tenn pas 'n garda : la legenda dau XVma Cors ser pas morta que rescan de n'en veire naissc una autra pus dangeirousa : la dau Miejour tout enti qu'aur fossa proufitat de la guerra e que n'aur pas gaire soufrit. A-m-un pount de vista pus general, e qu'arregarda la nacioun entiira, vesn espeli las prumiiras counsequenas d'aquel estat d'esprit. La Cambra e lou Senat an voutat I'unanimitat e bon drech la li de reparacioun das daumages de guerra, que mes aquela reparacioun loulala la carga de la Nacioun. Bon ! ms la Cambra a mercandejal, e lou Se-

nat vai mercandej, una magra pensioun as mutilats, las vusas e as ourfanls de Ia guerra. Lou drech reparacioun es estat recounougut pr las rounas materialas ; hou es pas estat pr las rounas umanas : tout dependr, aqui, de la generousitat (!) de l'Estat, que far una aumorna, e quanta aumorna ! Pr nostes senatous e deputats prourougats un oustau es quicon de pus precious qu'un ome : cau creire que lous tresquarts sount prouprietris e qu'an pas ges d'enfants... Es pr evit ou courrij de tant regretousas errous, que bailoun bougrament d'r d'injustias, que cau de Ionga, e sans se lai, s'aplic metre lous pounts sus lous is. Lou CHIVALI.

0endemio5
Canto, moun amo, canlo, Tu, moun cor, trefoulis !... Lou sourel que lusis Al rasin que rougis A dounat soun encanto. Em la man sanglanto E lou gste sacrat, Lou coupaire brounzat Ravis al cep pourprat La vendemio sanlo. Lou rasin trefoulis Dins la semal tinlado Coumo car malrassado Sus la taulo sacrado, De laltar paganis. E la gouludo tino, Dins soun sen lout sanglant, Reculis ioul lou sang Que gisclo, grumejant, De la prenso que couno. Lou sourel qu'enluguerno Espandis sa clartat Sus tanl grando butat, Sus moun il abrasat Oue cugo e /o panterno. G. G.\nmc.
Gange, setembre l'J18.

L EQUIPA AGRICOLA
Couma la proucession deBalharguet, sus la grand'routa e pr lous camis de travssa, s'en van dous pr dous e lou rsta en queta . Sount mau atifats: aquel porta un capl de fulre qu'a descroucat dins un canlou d'un eslable abandounat, aquesle soun cscou de pialut emblancat pr lou fretadis dins las tranchclas de Champagna, lal aulre un canotier ou un panama reperat dins un tristet sans mstre. Couma hou penss, an toutes pres lou bidoun de pinard que i penja darris l'esquina, couma un fau-cuu sus lou rble de las grisetas pinlradas pr Marsal. queles oubris dessoublidarin pulu l'outis que lou bure e aimoun mai se carg de liquide que de ferre. Ac es lous de l'equipa agricola. Quand la guerra s'esperloungut lou goubr e lous ecounoumistas s'avisroun que se lou lerraire ra pas entretengut en raport, la batsla seri lu finida e... pas nosta favou. A-m-aquel prepaus se pourri dire un nouvl prouvrbe ajust as autres : Sans terra cultivada La guerra a pas durada. E on pot tamben atesti que d'aquela esprouba n'es sourtit una counsideracioun respetousa pr lous travalhadous, lous pses-lerrouses, pr aqueles pa'fsans mescounouguts e mespresafs davans la guerra... Adounc, Ious omes poulitics acourajroun de tout caire lous pasans faire val sas terras ermassidas; i facilitroun la man-d'obra e faguroun l'esperfors pr lous aprouvesi d'engrais e de semenas. Tamben, l'autouritat militria seguigut lou fiu en acampant, en groupes, de territourials de tout pu e de touta mena pr revir lous camps abandounats despioi la prumiiri vitria dela Marna; e, pr ma fe ! grcia au bon voul de toutes,Ias terras repausadas.ben boulegadas e aprimadas proumetroun au sourel maenc una recolta granada de blad. Ms, se lous territourials apreparroun lou terrenel'ensemenroun soulets, aguroun de besoun d'ajuda pr lev la meissou, e es antau que me capitre emb l'amic Vialou pr bail .un cop d'espalla -m-aqueles pialuts-pasans. E pendent una quinzenada 220 omes e 144 chivals meissounroun e amoulounroun las 3.500 sesteiradas de blad, d'rdi e de civada que lou bchou cresi de seg nosla plaa... Lou bchou! ra aqui sus lou mount X... qu'avin evacuatdavans soun ataca..? ratada; ra tambn aqui dins la nacella de la saucissa en guilant l'oura e lou moument ounte quaucas meissounairasHgairas serin renidas, ounte un escach d'omes seri amassat pr nous faire mand una rafala de 105 e nous destourh de nosle traval patrioutic e terradourenc. Eren avertils de las idias dau Tudesc pr una nota de nosle geheral diguent:
Le travail des soldats employs par le la rgion de service agricole n'est pas sans prsenter un rel danger, notamment dans P...-L..., tirs de harclement ennemis. Les prcautions seront prises en vue de diminuer les risques; dispersion des travailS...-S..., V...-M..., M..., soumis aux

leurs, moissonnage la faux dans les points particulirement exposs, enfln travail de nuit si cela est ncessaire.

LOUS AMERIGANS
E aqueles Americans, dequ n'en dises ? Noslres veires roun ples. Charlou quicht lou siu, escoupigut, se mouqut, e me fagut aquelas declaraciouns: Lous Americans ? Ac es d'omes ! De foulrassaus d'omenasses blounds, rouges, rasals couma de coumicas, habilhats de jaune, couifats de grands capls, toujour enbrasses de camisa e las manchas rebaussadas jusqu'au couide. Venguts d'aquelas Americas l'ant vantadas, ounte liont de las vilas, dins de mountagnas perdudas, passoun soun tems cerc d'or ou faire la guerra as Indins, as sauvages, aqueles Americans an d'abitudas que nous embalausissoun un pauc, nautres Latins, crespinats Miejournaus, enfants d'un pople que dempioi de sicles e de sicles passa sa vida poud, fum e vendemi. L'autre jour lous regardave manj la soupa; engulissoun tout ensemble: la car, la counfitura, la soupa e lou pan. Tout aquel recate mesclatdu pas avudre gaire de goust. Nous veses pas, au mas, manj de cagaraulas em de rasim, e aqui dessus bure pas que de caf! Sabis pas belu que buvoun pas jamai de vi ? Ah! pr esemple, se requitoun em lou champagna, sount fossa pourtats sus lou champagna. Ac encara mai lou pode pas coumprene : la prumiira qualilat d'un vi es d'tre rouge, lou champagna es un vi de paumounista. Autra causa : parloun pas que de dollars e de dollars, an d'argent couma un chi de niiras e l'escampoun pr la fenstra. Quand pense que n a qu'an toutas las dents en or. Oi, en or ! Aquelas denfs d'un nouvl genre, que lussissoun au founs de las bregas alandadas, e lous pougnards, revolvrs e cartouchas que gardoun toujour penchats la centura, me fan pens dos vitrinas d'espausicioun vesinas : la d'un bijouti e la d'un armuri; d'un coustat l'argenf,de l'autre Ias gognas... ... Se fasi lard. Charlou s'ra arrestat de parl, iu re un pauc dins lous nibous ; me remembre mau la fin de las declaraciouns de moun amic. Pamens, crese ben qu'en manira de conclusioun me digut, enlre d'autras frasas san seguida : Se jamai la guerra finissi, tournarii au mas... Marcel
Dins l'Aisne, agousl 1918.
BICOSE.

poulits rdous dau parage clapassi ra dounc sans desencusa. Nous sn demandats un moument se lous aubres de la Lirounda anavoun servi, eles tamben, pr faire d'estagiras. Ms quaucun de ben ransegnat nous a dich que, en previsioun de l'ivr e dau manca de carbou, M. de L.n.r.t lous fasi conp pr pourre bail de boi as paures de Mount-Peli. La gripa. Oi, es la gripa; la gripa tout court. Dau moument qu'es pas espagnola, cau esper que grandir pas mai que n'i a prou antau. na counsulta ben coundiciounada de M. lou proufessou Lagriffoul, quand on es malaute, un detal. Pamens es un detal quau fossa mounde bailoun encara d'impourtencia ; belu qu'an pas toutes lous torts. Au noum d'aquel mounde demandaren se la municipalitat e lou Counsel an fach tout mesadiira). Avn dins l'un e soun perqu en l'escasena ( part de suprim l'estatistica dins l'autra de medecis, d'apouticris e mma de proufessous de la Facultat : ra, pr eles, l'aucasioun de faire veire dequ sount capables. Es bu de bagn de longa las caladas dau Plan de la Coumedia em l'arrousaira automobila. Ms lou Plan de la Coumedia es pas tout Mount-Peli. dau Counouissen de quartis ounte pas que rats i l'escoubilhaire es pas passat ounze ouras mali, e d'au'.res ounte passa Merdansou encarogna ; lous l'aprs-dinn, tard quand passa... Alors !.., Lou coungrelhoun couma de lapins... das Mulilats. Manca de brasses, me diran. Es pas vrai. Manca d'iniciativa, pulu, e tissa d'espargn quatre sus pr las causas las pus endispensablas. Poulitica de tucles e de sarra-piastras. Vesn de souldats escoubilh pr carriiras ; e d'aqul tems i a de presounis que vendemioun... LOU POURTI DAU CASTL-D'AlGA. II Estounspublicada, dins lous mens journals, nous a assabentats. Fai toujour plesi, de saupre au dequ'es qu'on a. La questioun de se gari es

Es dins aquelas coundiciouns que faguren la meissou ras de las lignas de fioc, lou bu mes d'agoust psssat. Mai d'un cop seguren oublijats de desalal pr pas faire bstiamenl blass lous chivals ou stre blassats ou tugats naulres-mmes, ou chapl inulilament las machinas Johnston , Vood ou Derreiri que nostes aliats d'America avin alestidas pr nostes besouns. Quante tablu simboulic se pinlrari: au prumi plan la cola atravalida das pialuts faguent obra de vida en mesclant sas cansous au sega-liga de las cigalas, e pus liont, susunfouns de terra craiousa e jouta un cil enneblat das fums de la batalha, lous ziga-zagas das bouius, lous esclataments negrouses das grosses oubuses, lou tica-taca de las mitralhusas: tout lou sinislre rambal de l'obra de mort. Es emb joia que lous pialuts an fach aquelas meissous de guerra, car, avin au prefouns dau cor l'assegurana que toula aquela richessa aproufitari au pas raciounat e que sa familheta, aval, au pas aliountat, auri pus gros sus la taula lou pan tant precious pr toutes e tant coungoustat pr lous manidets. Ense e aratro , couma disi lou marechal Bugeaud. Es pr l'espasa e pr l'araire qu'arribaren nosta toca: la glria de nostas armas e la prousperitat de la Patria francesa que vouln pas dessepar dins noste amour de la subrebella Patria miejournala.
CAUSSOU DE L'OULIYI.

vous qu'age caugut barr una passa l'Escola

En Champagna, agoust 1918.

Dna Journada de Yendemia


Sn au tems dei vendemia !... Es Moussu Setembre que, couflant sa grossa vous, hou crida dins lout lou Miejour de la Frana. A soun ausida tout es esta lu en aia, lei lina se soun lavada, lei foudre se soun embuga, maugrat que sigue aqueste an magreta la vendemia! (1) E ara, lou matin, dins lou vilage s'entend de : hi ! de : bi! de : ja ! de chamaiada e de crids. Lei fennas lou pani enfil au bras, leis omes de grossa boutelha plata Ia man, lou grand paraploja blu ou rouge souta lou hras, s'agandissoun dors lei vigna : diris sus lei routa que se vai en pelerinage, toutregoula de mounde, de jouines e de vils ; dins lei toumbarls, sus lei carrefa, que seguissoun, sounleis enfants que cantoun plen gousi La Madelon pr acaba de se dreviha, e ansin un pas aprs l'autre lei colas s'agandissoun ei vigna. Aqui lou baile renja soun mounde, tus aqui, tus eilai ; s'un mau-counlent n'i'a loujour roundina, se trova aqui un galejaire que mes tout lou mounde d'acord e fai canta la bonaimour. Lei serpelas en man, courbada sus lei souca, la figura rescounduda au founs d'un capl a l'americana, lei fennas coumenoun lou grand presfach. De tems en tems, pamens, s'aubouroun, un rasin la man, e bca lus, bca iu, pr coup

La Bona Rasoun
Dous Bouzigaus de bona grana Listanflet e Muscladou, moubilisats Marselha dins la coulouniala, seguroun croucals un jour pr faire partida d'un destacament pr Salounica. Dins la cour de la caserna, Franceses, Italians, Ingleses, Iiabiles, Senegaleses, roun mesclats pelle-melle. Avans de parti lou General S... duvi pass la revuda tout aquel mounde. Tout emb' un cop, couma un tron una vous se fagut entendre. Era un capitni que cridava: Les Franais !parici... Rassemblement! A droite, alignement. Ouand seguroun alignats l'oufici coumft sous omes. Sacrebleu ! fagut un serjant marselhs, il manque deux hommes Vappel. Allez voir par l ! Je leur colle huil jours ! Depchez-vous, le Gnral va tre l. Lou serjant fagut Iou tour de la cour e troubt Listanflet e Muscladou au mitan de quatre Rabiles. Dequ va fouts eici, toutei dous ? Avs pas entendu lou capitni ? Si, si! faguroun lous dous souldats. Couquin de bonsouar! dequ'espers alors pr respondre, h ! fada ?
! i [

La Vida au Claps
Las tuferas. Couma se fai qu' Lioun las tuferas se vendoun de trege quatorze sus lou kil e qu'au Claps se vendoun encara quand on n'en troba virit-e-ioch sus ? Baile ma lenga au cat. Eb, es qu' Lioun lou maire-senatou las a taxadas, noun pas qu'au Claps lou mairedeputat a declarat en plen Counsel municipal que lou coumerce ra libre. Alors, lous merchands n'en proufitoun... La guerra as aubres.

a quauques

meses, en proutestant contre lou sagatage das aubres de Pont-Trincat, ajustaven pamens : Encara s'es pr la guerra i a pas res dire. Avn sachut dempioi qu'acs ra pr la Guerra, se vouls (em' un grand G) ms pas pr lou front. Era pr faire d'estagiras pr las Archivas... meten despartamentalas. L'ate de vandalisme qu'a desoundrat un das

Sias pas Francs, qu ? de quinte pas sias ? Naufres, fagut Listanflet emb tout soun plan pausat, sn de Bouzigas !
JAN DE LA CAPELLA-NOVA,

(1) Vous esfrais pas 1 chaca an ac se dis (N. D. L. B.).

la set degusloun un aramoun julous, e lei semau toujour s'emplissoun, se vouidoun, se roumplissoun. Leis omes, pr ac, an lu fach de lei carga subre la tsta, lei bras rabin, ei muscle salhent, tib en l'r mantnoun la semau pr lei maniha, e s'en van la demarcha lenta, couma d'anfora vivenl, vouida au toumbarl. Aquel Iraval se quita pas qu' l'oura de la grossa calour, l'oura dei repas que se passoun aloung l'oumbra dei souca. Lou carreti, siblant, fasen pet lou fouet, vn em' sei bsLia querre la culida; lei chival en libant lei jarret sourtissoun la carrela cargada dau valat, acoumpagn dei regards de touta la cola, e s'adralhoun la lina ounte lei rasins soun paus. E la journada passa... lou sourel qu'a dardalh tout lou jour disparei chapau, se vei pas qu'alin ben liont couma un gros baloun rouge qu'incendiant d'un darni rai lou campstre lou fai sembl toul en or. Lei vendemiaire end'aquel signal abandounoun alors lei vigna, pr tourn envahi lei routa e s'agandi dorsl'ouslau. Au vilage en dau vspre que tomba se vei sourti dei chiminira un fum esps au perfum d'alencada grasilhada. Dins lei carriras e pr camins se vei de pichot fi fach entre dos piras em' de mounde agroumouli autour, es leis estrang que soun vengut aduj lev la recolta; de toute lei cantouns, de loute lei coust sort de gent afair, e la ni toujour plan-planeta counlnia d'espandi soun vla sournJare sus aquela journada de traval, envitan au repaus lei vendemiaire alass, jusqua que lou sourel en se levant lourn fague naisse una autra journada semblabla -m-aquela, e toujour pari lei jours se seguiran jusqu'au derni rasin, jusqu'au derni degout dau sang de la vigna.
LA FELIBRESSA DU VIDOURLE.

E t'avien, tis amis, nouma gounfalouni Car sabien qu'anaris planta sus lis auturo L'auriflour d'uno jouventuro Qu'avi fe dins sa valenti. Pourtaves sempre naut lou fiertun de la Rao E n'en fasis trachi lou semena d'espr Quouro, dins si revoulum fr, T'a pres la negro tartarasso. Bu jouvents ! Te sis ajassa peramount Au fouita pougnitiu d'uno balo germano Que t'a coucha subre la plano Dins un liechet d'espigau blound ! Avis proums ta vido au Miejour, pr sa glri... L'as dounado la Frano en aparant soun su... Se n'es mai pougnnt nostre du X'es que mai lindo ta memri ! Noun aven pas lo tems de te ploura, sudard! Tant que lou canoun rau apound sa trounadisso A l'ourlamen di mescladisso E que viven de jour amar... Mai davansl'umble cros que nousraubo tavido E que caup tant de voio e de raive esvali Venen t'adurre, reculi, Nosti coumplancho entristesido. E t'adusen peru lou resson agradiu D'aquelo lengo d'O qu'as de longo enaurado, Em' uno darnieiro brassado Que vai vers tus i pd de Diu ! Dourmis, eros valnt! sus la jouncho saunouso Ounte greion dej lis espr li mai grand... Nosti record te bressaran Dins lou mistri di niue blouso ! Louvis Dis armado, 20 d'avoust 1918.
ABRIC.

TUS VOU DIRE VOUS Dins las Galaris, tres bravas fennas troboun un porla-mouneda e lou rendoun soun mstre. Vai ben. Quauqu'un, que duvi avudre una fouLuda petelega de se veire emprimaL lout viu, hou escriu au Petit Mridional. Hou avs belu remarcal, dins sa crounica dau 31 d'agoust:
Acte de probit. On nous crit : Trois dames traversant, etc, etc... Nous ne saurions trop passer sous silence cet acte de probit qui fait le plus grand honneur, etc;

Nostes Souldats
Noste valerous coumpatriota lou jout-lioctenent Marius Ambrogi, pilota aviatou, dej titulri de 6 citaciouns e de la medalha militria, vn de daval soun 5ma avioun bchou, e de reaupre -m-aquela aucasioun la Legioun d'ounou e una nouvella palma sus sa Crous de guerra. Toutas nostas felicitaciouns. Nostas felicitaciouns tamben au mitralhaire Pau Salasc, de Frountignan, citat pr lou ma cop e medalhat militri; Jaques Boudet, de Ceta, noumat lioctenent ; Francs Miret, de Mount-Peli, e Louvis Castel, de Frountignan, citats dous cops e noumats joutlioctenent. Coumpliments au lioctenent mitralhaire Emila Marty e as agents de liasou Jous Majurel e Fernand Desplats, de Mount-Peli ; amai au medeci-jouta-ajuda-major Jrdi Combalat, de Gijan, citats cop. Coumplimnts lougis Louvis pr' lou tresenc

Oi, ms aquel papafard fai pas ounou lou que I'a escrich. S'avi pas vouguL pass jout silena seri anat querre, saique, lou troumpetaire de la Vila. MATIUSALEM DE CARCASSOUNA Vesn, tems en tems, repareisse aquesta reclama dins lous journals de la regioun:
offcier de l'Instruction Li V IHIIII publique.plus connu depuis 200 ans de pre en fils sous le nom de rhabilleur de Carcassonne...

encara au marechal-dase au serjant Pau

Michel

Contezac, de Mount-Peli, J.-B. Durand, de St-Brs, l'ajudant Edouard Persin, de Ganges, lou marechal-das-lougis pilota aviatou Maurice Reynes, de Bouzigas, l'agent de liasou Emound Olombel, de Mza, qu'hou sount estals pr la segounda fes. Sount estats pourtats l'ordre, aquestes darnis tems : lou capoural Ounourat Lacrote, l'agent de liasou Matiu Escassut, lou joutlioctenent Carles Weiss, lou capoural Ramound Crespy e lou sapur Louvis Tborel, de Mount-Peli; lou serjant Clement Bigot e lou canouni Adolfe Bocquet, de VilaNova-ras-Magalouna ; lou lioctenent Estiine Bancal, Urban Coulon, lou fusili-mitralhaire Emila Fenneleaux, Leoupold Massabuau e lou jout-lioctenent Adolfe Merle, de Ceta; lou lioctenent Blanc, mstre d'escola Lunel; lou marechal-das-lougis Eriiest Massal e Alfonse Brouzet, de Mza; lou serjant Aimat Barral, de Vendemian ; lou bregadi Gastoun Reybaud, de Vendargues; Batista Combes, dau Pouget; lou capoural Marius Jean, de Miraval; lou coundutou Grabil Amalou, de ViolsTou-Fort; lou marechal-das-lougis Gatan Prunet, de Serignan; lou capoural mitralhaire Frederic Lugagne, de l'Eraut.
L'AGENT DE LIASOU.

U Ir flHBIV

Pr redicioun de las Obras de Filhou


Renouvelan que Lou Gal a doubrit una souscricioun pr l'edicioun das Tablus de Guerra e de las Lelras dau front de Filhou. Toulas las spuscriciouns seran reachudas de bon cor ; las de 5 francs lou mens bailaran drech au bu voulume que recampar lou milhou de l'obra de noste amic.Mand las souscriciouns P.Azma, 15 bis, carriira Ferdinand-Fabre. Avn publicat dins nostes darnis numerots las tres prumiiras listas de souscricioun, que se montoun mai de 700 francs. Publicaren la quatrima dins noste numerot venent.

Braye abilha ben ; ms lou doutou Charry rhabille milhou. E 's lou cas de i dire : Tu Charry ! ... Doutan pas qu'age de pralicas dins soun mesti d'adoubaire, sustout que dempioi 200 ans las generaciouns, de paire en fil, se reptoun soun noum miraculous. N'auri encara mai, soulide, se vouli bail lou sicrt de sa loungevitat mervelhousa, que i a perms d'slre noumat oufici de l'Estrucioun publica... l'ancianetal! E se poudri faire una bella fourLuna ; ms aquel vil doutou du s'enchaut, de la fourLuna : aimari milhou, tamben, la jouinessa couma lou doulou Faust... UN AFAIRE COUMPLICAT En crounica loucala das journals clapagsis (l de selembre) i a 'na nota que coumena antau:
Bris de scells. Cette nuit, vers deux heures, la patrouille militaire a aperu quatre soldats porteurs de paquets volumineux qui s'engageaient dans la rue Jeu-de-Paume. Poursuivis, ces fuite, etc... soldats ont russi prendre la

Clar-Mount-

EN IV.ElV.0mA
Das Mount-Peliirencs : (81ma inf.); (20ma lougis au 500ma d'artilh.; alpin); Antni Grabil Caillens marechal-dasMaury Eugna Eugna Miolau,

Sus lou Cros ie FiLHOU


A la memri du Capitni

Azma, capoural au

90ma territ.; Pau Vidal, capoural au 5ma coulounial; lou serjant Alessandre Virazel; lou medeci-aussiliri LeounPouget, i;Ramound Ginesty, ajudant au 138ma; Ravous Moni; Pire Deschamps (38ma inf.); Albert Bouvier, marechal-das-lougis au 6ma genia ; Ramound Ormires, i (117ma territ.); OsvvaldEspagnac, aspirant au 5ma coulounial; Jous Fondres (500ma artilh.). De Pire Bsinet, de St-Jrdi d'Orques, bregadi au 2ma dragoun ; Jli Brun, d'Assas; Emound Glibert, de Mount-bazenc, bregadi au 17ma dragoun ; Jous Ollier, de Salasc ; Fleury Mpntagn, de Pradinas, presouni de guerra ; Andriu Odou, j i, d'Aubais ; Justi Mutuel, de Vendemian. De Marius Molinier, i, de Mza ; Savi Dhers, de La Peirada, jout-lioctenent au 52ma; Gustava Soulanes, de Nbian (16ma esc); lou capoural Jli Castan, de St-Alri-de-Buves; ClementBernard, de Nimes, capoural au 72ma; Marcel Jnlli, de Poumerus, canouni au 217ma. Avn agut la granda tristessa de prdre, l'autra senmana, noste amic Pau Avignon, i, counselh de 1' Unioun das Mutilats > de Mount-Peli, enlevat en quauques jours de malauti, l'age de 27 ans. Era un amic franc e leial, un caratra simpatic e un Miejournau apassiounat de soun pas. Benouvelan as que^ lou plouroun l'oumage de nostes regrts adoulentits. Marius Guiraud, * lioctenent au llma

QUATRIN
escrich sus una muralha de Vancian couvent das Recoulels
Pr bouleg, dins lou mistri, Las archivas dau Menistri Cali d'omes pus forts qu'abiles : Pr ac an pres de Rabiles...'

Louvis BONFILS,
toumba pr Frano au Camp d'ounour. en apoundent un immourlau chapiire i pajo de sa gsto ! P. VZTAX. N'as pa 'gu, du Miejour, la poutouno sacrado Ououro, aletant vers Diu, toun amo a pres [soun vu... Liuen de la terra dis auju S'es acabado toun astrado ! E pamens toun astrado ro bello, masclas! Se n'en cresen l'escla de ti vertu majouro... Perque fau-ti qn'uno malo ouro N'ague tant lu souna lou glas ? Perque fau-ti,Filhou ! qu'oubrant pr la vitri, Au cor d'uno batesto agues trouba toun cros... E que la bello Frano, eros! Te fague intra vuei dins lTstri? Trefouliguen d'un noble e bu afougamen, Eres fa pr jita la cridadisso ardido Au clar trelus di respelido Que veiran nostre afranquimen. Eres fa pr mena la colo enfioucarello... E tau que Calendau, l'arderous Cassiden, Avis de pougno emai d'alen Per coumpli l'obro sauvarello Que du nous arramba, pitre caud, cor batnt, Souto li rai cremant de l'estello set branco, Au jour flamo di lucho franco Pantaiado dempiei lon'gtms. D'un miraclous envanc s'embrandavo toun amo Quouro ausissis parla d db patriau... Tis iue lusin coumo un veiriau Ounte se jougari 'no flamo
1

Sans counl que soun titre es misterious, aquel afaire a l'r bougrament coumplicat. Pr an s'engaj, on se carga pas, d'abituda, de grosses manouls de linge ou d'autra causa. Pioi, on i vai pas dos ouras dau mali qu'ac's una oura induda. Pioi, on s'engaja pas dins Ia carriira dau Joc-de-Paume, as burus de l'estat-major, ms au buru dau recrutament qu'es sus lou Plan de Castrias. E enfin, pioiqu'roun souldals aqueles qualre coulitres avin pas tle besoun de s'an engaj. Aurin degut faire couma M. Gustava Herv, de l'Odon, e M. Gastoun Dumazert, direLou de la Victoire, que se sount pas engajats en lioc : au mens, an pas rescat d'slre acoutits pr la patroulha...
BRAFAMIL.

ops de Gapganta e Cops d'jRppius


A TUS, MARIVAUX! Dins lou Petit Mridional dau 31 d'agoust, vesn un Fait-Divers ounte es dich :
La femme B..., paresseuse, dsoeuvre et voleuse l'occasion, vivait aux dpens de sa mre et profitait mme des menus larcins et des marivaudages, lgumes auxquels celle-ci se livrait.

Dequ diss d'aquela trochamanda de fenna ? Avi bravament de defauls, ms ra pas degavalhaira, pioique proufitava jusqu'as marivaudages de sa maire quauca poutessa, saique! Lou pus poulit es qu^aqueles marivaudages roun de legums: quanla ansalada, moun Diul VAIRANOU.

LOU COP QUE VN: Guijinglau quita lou 4ma coulounial


pr
DELPON-DELASCABRAS

i,

de

Saussan,

batalhoun alpin ; Pire

Amaud (19ma artilh.), de Caux; Antni Ngrier, i, de Poumerus ; Marceau Tuffry, i, dau Crs, lioctenent d'A. S.; Carles Pinde^ i, de Pignan, serjant au 141ma.

Lou Troulhaire
pr Lou
FELIBRE DE LA LANDA

Ecole "REMINGTT
STNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus, Mairinas de Guerra!


Abouns-vous au "GAL,,

Dirige par Mademoiselle MA6LI0


LEONS, COURRIER TRAVAUX de MACIIINE 8, Boulevard Victor-Hugo MONTPELLIER
IMMMrVV

Les plus belles Thses - - Mdecine, Droit, Pharmacie


sortent de

Abouns-i vostes pialuts. Mands-nous d'adrssas de souldats, que i mandaren autant lu quauques numerots.

L'ABBILLB , Imp. Cooprative Ouvrre 14, Aveaue de Toulouse CT~ AONTPBLLIER <P

Sigue civil, sigue souldat, Se vos stre ben abilhat, Avudre de faouns milhounas Que lou pus fringant embuscat, Vai au talhur tant renoumat De la Plaa de las Coulounas :

VILLE DE MONTPELLIER _r_ r

ATHENEE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13 TOUS LES SOIRS

Reprsentations 8 heures et demie

BRAYE
5, Anciana Plaa de las Coulounas MOUNT-PELI

MATINEES : Jeudis, Dimanches et Ftes

Spectacle recommand aux Familles


Films Artistiques des Premires Marques

Orchestre Symphonique
Digs, Marioun, D'ounte vn lou renoum De l'atalh Causse-Fediira Es qu'abilha emb goust, Soulide e d'un pris dous...

Qapsfumoii au Sous*Sol
Consommations de Premier Choix

Les Grauds Magasins de Nouveauts

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur march que les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANS0US E M0N0L0AS
CLAPASSIS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou cagaire, de l'abat Favre; las Gipi

Erbelas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiu, l'Amour fai pass lou tems e las Griselas de Mounl-Peli, de B. Gaussinl; la Serenada dau Claps, de A. Henry ; Lasert. las Bugadiiras, de Jounquet; lou

La RE VUE MERIDIONALE DES DEES


Meiisuelle. Illustre

TouJoura Chlc... .... car

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bu papi. Costa : 5 sus. S'adress as depausitris ou l'Aministracioun dau Gal. Maudat grtis tout nouvl abounat,

MONTPELLIER 13, Cours Gambetta. Tlph. : 4-30

hausse.. hic

ALVAYRAC

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50 ABONNEMENT: 6 fr,

ft IA GAVOTT AU OUHMOjR oamuin

]^^^

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

Vous aimerez peut-être aussi