Vous êtes sur la page 1sur 8
 
OLIVIERPage 102/11/2021
Grammàtica basic de Sambahsa-Mundialect in Occidental-Interlingue1° Pronunciation : (V = vocal ; C = consonant) 
Si nequo’ es indicat, on pronuncia quam in occidental. -li « e » inaccentuat in fin de vocabul ne se pronuncia (ma it poss modificar lipronunciation de vocals o consonants anterior. Sammen, it ne se pronuncia infin de vocabul si it es secueti del li’ttres « t » o « s » (Excepte por reson deeuphonia). « E » se pronuncia quam un « shwa » in li grup queC-, o quande it esi’naccentuat e secueti de un consonant.  Accentuat o in li unésim syllab de un vocabul, it se pronuncia « é » si it essecueti de un consonant, « è » si it es secueti de plurs. -« u » in li grupp qu- avan „e“, „i“ o „y“ ne se pronuncia.-« ue » se pronuncia quam un long « y » In « uCe » se pronuncia quam un curt« y ». -« ae » e « oe » se pronuncia « ay » e « oy ». « eau » se pronuncia « ô ». -« ie » se pronuncia quam un long « i » quande it sta al fin de un vocabul. -« sc » se pronuncia « ss » avan « e », « i » o « y ». -« j » se pronuncia quam « g » in occidental avan « y », « i » o « e ». Avan tisam l’ittres, « g » se pronuncia quam « j ». -« h » pos un vocal ne se pronuncia ma marca que ti vocal poss esseaccentuat. -« kh » es li son guttural german « ach-laut » o li hispan « jota ». -„gn-„ avan un vocal se pronuncia quam in francese o italian “ni-“-« ph » se pronuncia sempre « f ». -« sch » se pronuncia « sh », e « sh » quam un « ich-laut » german. „ch“ sepronuncia quam in occidental avan vocals, ma quam „k“ avan consonants. -In li parlat lingue, li “t” figurant pos li vocal ùltim del vocabul es sovente nepronunciat si altri consonants es present.-„th“ se pronuncia quam li „th“ de „thin“ in anglese o „z“ in hispan. -“ou” se pronuncia sempre quam un long « u ». « ai » se pronuncia quam infrancese o quam « ä » in german. -Inter du consonants, « w » se pronuncia quam un tre curt « u », nequandeaccentuat.
 
OLIVIERPage 202/11/2021
-« y » se pronuncia quam in occidental ma « -y » e « -ys » in fin de vocabul sepronuncia « -i » o « -is ».
2° Accentuation :
Por devinar li accentuation de un vocabul, on dev comensar desde su fin e retroear asu comensa. Li prefixes es nequande accentuat e retromitte tande li accentuation sur li dic del vocabul. Un sol vocal al fin de un vocabul es nequande accentuat(excepte si li accent figura quam in
café
). Du vocals (except li grupps –iV et –yV tamquam –ua(s) al fin de un vocabul) es sempre accentuat, tam quam a,o,u secueti deun consonant (except « s ») e e,i,y secueti de un « h » o del du sam consonants (-ckconta quam du sam consonants). Exceptiones notabil : Es accentuat al fin de un vocabule li grupp –in ma ne –ing.« u » in li grupp -ule- ne es accentuat (e se pronuncia « ü »). « u » i’nter « q » de unlàter, e « e », « i » o « y » del altre ne conta. « w » i’nter du consonants es nequandeaccentuat. Es accentuat « -el » in li grupp « oCel ». Exemples :
hotel, colonel, personel 
,
forel 
 (trut),
 pomel…
 Li -um e –ium del no’mins de coses es i’naccentuat. Li reguls es simil in li vocabuls composit except que on ne poss accentuar un li’ttrequo vell har nequande esset accentuat in li vocabul isolat. In ti casu, on retroea alli’ttre precedent accentuabil. Exemples :
sambàhsa
de
sam
e
bahsa
(lingue) ;
mundiàlect
de
mundiàl
e
dialéct. Nota :
Ti reguls ne val necessàrimen por no’mins proprie.
3° Plural :
Quam in occidental, li plural se marca normalmen med un « -s » final. In casu deincompatibilità phonetic, on va usar « -a » por li coses e « i » por li essers animat(altri desinenties exist in li casu del « vocalisation euphonic »). Por li coses, -um e –ium deveni talmen –a e –ia. Li finals i’naccentuat –es e –os deveni secun li casus « -sa » o « -si ». Nul chanj por altri finals i’ncompatibil phonéticmen con un « s » final.
Regul optional :
Por li no’mins de specie (families, animals, grupps de habitants)quels se termina sin « e » final con sons del categorie de –s, -sh o –j, nul chanj in liplural.
4° Declination :
Theoricmen, mundialecte conoss quar casus. Li nominativ es li casu del subject, delattribut ; in li dictionariums, li vocabuls es dat sub li form del nominativ singulari. Liaccusativ es li casu del complemente de objectu direct e, plu generalmen, li casu deun vocabul pos un preposition
1
. Li dativ es li casu del complemente de objecti’ndirect, e on poss substituer ad it li prepositions
ad
o
do.
Li genitiv es li casu delcomplement de no’min (appartenentie).Un specificità major de mundialect es que it usa li sam vocabul por li
determinant
 (li)o por li
prono’min personal
. It es quasi, in occidental, on ne vell dir «
Li féminamorta li mann »
ma «
Ella fémina morta lo mann ».
In mundialect :
Ia gwena neictiom wir.
Talmen :
Ia neict iom =
«
Ella morta lo
 ». Talmen, li systema declinational demundialect ne es in fact plu difficil quam quo li lingues europan hav ja, proque telomnes ha conservat vestigies de declination. In occidental, por « li », on hav sempre
1
 Li sol exception poss venir con li preposition
bi
(che, apu) quo fuse con li determinant singulari in li form del dativ. On obteni :
bei, bay, bil.
 
OLIVIERPage 302/11/2021
li dativ « al » e li genitiv « del ». E « il » e « ella » ha respectivmen conservat liaccusativ « lo » e « la ». Li sol exception u on ne usa li sam vocabul es in li genitivproque on ne poss naturalmen confuser li determinant « del » e li prono’minpossessiv « su ». Ti declination se junte al nùmers (singulari e plural) e al géners. Tels es masculin,feminin, neutral e i’ndeterminat. Ti géners ne es attribuet arbitràrimen, ma secun lirealità del vocabul. Proto, li i’ndeterminat interveni accesso’rimen, quande on ne savli géner del vocabul o quande elementes de géner different es mixtet in un samgrupp. E li
prono’mins demonstrativ, relativ e interrogativ
 se constructe secun li samsystema. Do, on va dar in ti o’rdin : prono’min personal e determinant, prono’mindemonstrativ e prono’min relativ e interrogativ.
SingulariCasu/
génerMasculinFemininNeutralIndeterminatNominativIs/so/qui(relativ), quis(interrogativ)Ia, sa, quaId, tod, quodEl, tel, quel AccusativIom, tom,quomIam, tam,quamId, tod, quodEl, tel, quelDativEi, tei, queiAy, tay, quayEi, tei, queiAl, tal, qual Genitiv (sinprono’minpossessiv)Ios, tos, quosIas, tas, quasIos, tos, quosAl, tal, qual
PluralCasu/
génerMasculinFemininNeutralIndeterminatNominativIes/toy/quoyIas/tas/quasIa/ta/quai/ti/qui AccusativIens/tens/quensIans/tans/quansIa/ta/quai/ti/quiDativIbs/tibs/quibsIabs/tabs/quabsIbs/tibs/quibsIm/tim/quimGenitiv (sinprono’minPossessiv)Iom/tom/quomIam/tam/quamIom/tom/quomIm/tim/quimUn prono’min demonstrativ de lontanità es
c
+
is, ia, id…
Li pronòmin indeterminat es
un.
In sambahsa-mundialect, on poss addir terminations al substativs e adjectivs,sovente pro resons de euphonie o de styl, e solmen si it es compatibil con liaccentuation. Pro to, ti systema es vocat li «
vocalisation euphonic
 ». In li linguecurrent, ti terminations appari solmen in li vocabuls
a
syo
(omni li) e
a
lyo
(un altri).
SingulariCasu/
génerMasculinFemininNeutralIndeterminatnominativ-o(s)-a-o/-um-is*accusativ-o/-um-u-o/-um-em*dativ-i-i-i-igenitiv-(io)s-(ia)s-(io)s-(e)s
* = solmen si it designa un person o un animal !On hav anc por li masculin un « vocativ » (it es, quande on voca li no’min dealquem) quo es : -e.

Satisfaites votre curiosité

Tout ce que vous voulez lire.
À tout moment. Partout. Sur n'importe quel appareil.
Aucun engagement. Annulez à tout moment.
576648e32a3d8b82ca71961b7a986505