F.

Xavier Oms Amlia Bargall Juan Manuel Lpez-Garca Juan Ignacio Morales Mireia Pedro lex Sol

Pgs. 29-50

Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat

Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle XIX fins a lactual projecte de recerca
En aquest treball es repassa la histria de lactivitat arqueolgica en les seves diferents manifestacions, des de larribada dels pioners de la recerca en diferents mbits a nals del segle XIX ns a lactual projecte de recerca, passant per les activitats dacionats abans de lestabliment del Servei dArqueologia. Se centra bsicament en la serralada del Montsec i algunes zones properes, tot deixant de banda la zona aragonesa on, per diversos motius, la recerca ha estat major des dels centres de recerca. Saprofita per repassar els materials descontextualitzats (dexcavacions i/o recollides de material antigues) que poden ajudar a crear un esquema cronocultural per a aquesta zona. A lltim, es presenta el nou projecte de recerca del Montsec, amb resultats preliminars de la cova Colomera, de la cova del Mort i de la balma de la Massana, tots tres situats a Sant Esteve de la Sarga i molt propers a leix vertebrador que conforma aqu el Congost de Montrebei. Paraules clau: historiograa, cronologia relativa, Prepirineu de Lleida, cova Colomera, cova del Mort, balma de la Massana. Ce travail rvise lhistoire de lactivit archologique dans leurs diffrentes manifestations, depuis larrive des pionniers de la recherche la n du XIXe sicle jusqu lactuel projet de recherche, en passant par les activits damateurs avant ltablissement du Service dArchologie. Cet article se concentre sur la cordillre du Montsec et quelques zones prochaines, tout en laissant part la zone aragonais o, pour plusieurs motifs, la recherche a t majeure depuis les centres de recherche. On considre aussi les matriels sans contexte archologique (dexcavations anciennes et ramassages de matriel) qui peuvent aider crer un schma chrono-culturel dans cette zone. Finalement, le nouveau projet de recherche sur le Montsec est prsent, avec des rsultats prliminaires de la grotte Colomera, de la grotte du Mort et de la balma de la Massana, tous les trois situs Sant Esteve de la Sarga et trs proches de laxe central quil conforme le Congost de Montrebei dans cette zone. Mots cl: historiographie, chronologie relative, Prpyrenns du Lleida, grotte Colomera, grotte du Mort, balma de la Massana.

Introducci
La serralada del Montsec es troba situada a cavall de les comarques del Pallars Juss al nord, la Noguera pel sud i la Ribagora oriental per loest. La serra s eminentment calcria i mesura uns 40 quilmetres amb una orientaci E-W i es troba tallada en tres punts pels rius Noguera Ribagorana, Noguera Pallaresa i Boix, que formen sengles grans congosts, Mont-rebei, Terradets i Pas Nou doest a est respectivament. Cadascun daquests cossos independents rep un nom propi, el Montsec de Rbies (entre Terradets i el Pas Nou), el Montsec dAres (entre Terradets i Mont-rebei) i el Montsec de lEstall (a lArag). En un sentit ms ampli, la serralada es troba en una zona de conuncia de diverses zones de pas natural; per un costat els dos grans rius esmentats

en una direcci N-S/S-N, que connecta les planes de Lleida amb la Conca de Tremp i els primers contraforts pirinencs. Per altra banda, la tamb propera vall del Segre pot unir aquesta zona amb daltres de meridionals i del nord-est. Aquest factor geogrc, juntament amb la presncia al Montsec dun important conjunt/sistema crstic que es reecteix en les grans cavitats existents a la zona, ha facilitat en part una riquesa arqueolgica important que abraa gaireb totes les poques prehistriques i histriques. Alhora, aquests fets han provocat que les coves i altres jaciments de la serra hagin estat freqentades per estudiosos i acionats de diverses disciplines des de la darreria del segle XIX. Els projectes de recerca sistemtics i destinats a la prehistria no han estat abundants ni duradors en aquesta zona, per aquest motiu la gran majoria 29

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 1. Localitzaci de la serra del Montsec.

de jaciments de la zona, tot i ser coneguts per la comunitat cientca dantuvi, no han rebut un tracte adequat i es troben, en gran part, molt afectats per les accions de furtius.

Historiograa. La histria de la recerca al Montsec i rodalia

Des de la darreria del segle XIX es comencen a documentar els primers treballs que duna manera o una altra es poden relacionar amb larqueologia (Fullola i Cebri 1996). En aquest context es publica lany 1880 una ressenya sobre lestaci troglodtica de Susterris a la vena conca de Tremp, que relaciona amb els monuments drudics descoberts per Moner Siscar lany 1872 a la zona de Senterada (els primers meglits publicats a Catalunya), aix com amb altars naturals identicats en aquells temps a Frana (Mir Casases 1880). Un salt qualitatiu en la recerca es produeix amb larribada a aquestes terres del geleg Llus Maria Vidal, que afegeix un component ms cientc i humanista a les seves recerques, eliminant termes/ temes com drudics o celtes, profusament utilitzats en aquells anys (Gmez-Alba 1992; Lpez 2001). En 30

el decurs dels seus treballs a la regi, Vidal va visitar la cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga), la cova del Tabac (Camarasa), la cova Joan dOs (Tartareu) o la cova Negra de Trag entre daltres (Vidal 1894a). Alguns daquests jaciments, a partir de les dades de Vidal i Bosch Gimpera (1915-1920), apareixen a algunes de les primeres obres de sntesi de la histria de Catalunya (Rovira i Virgili 1922), sota lepgraf de grup o cultura de les coves. Poc desprs, Serra Vilar, durant les seves activitats al Prepirineu central catal va treballar a la cova dels Picalts (Vilanova de Mei), on, a part de materials assimilables amb moments calcoltics i de ledat del Bronze, va recuperar algunes restes de cermiques impreses del Neoltic antic que aparentment estaven barrejades amb daltres materials (Serra Vilar 1923). Ms tard, durant la primera meitat del segle XX, de nou la cova Colomera apareix esmentada com a estaci prehistrica a diferents publicacions daquest moment (Serra Rfols 1930; Jordana 1936: 114). En lobra de Serra Rfols, a ms, es puntualitza la Colomera com un exemple immillorable de jaciment en cova adient per al desenvolupament de la vida prehistrica, i apareix dins un mapa de poblament
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

rupestre del congost de Mont-rebei, juntament amb la cova Negra de Cor (Serra Rfols 1930: 58) (g. 2). Poc desprs, en una altra obra de sntesi, alguns jaciments del Montsec com ara la cova dels Picalts, la cova Colomera i la cova Negra de Cor apareixen assenyalats en un mapa sobre poblament durant ledat del Bronze en terres lleidatanes (Maluquer de Motes 1945: 230).

Fig. 2. Croquis del Congost de Mont-rebei, segons Serra Rfols, 1930. Escala aproximada: 140.000.

A la zona nord del Pallars Juss, durant la dcada dels anys quaranta, inicia la seva activitat larqueleg i professor universitari Joan Maluquer de Motes, que fou el primer que va endegar la recerca ms o menys sistemtica al Prepirineu de Lleida. Aquesta activitat es vei iniciada concretament a la zona de les valls de Serradell (Maluquer de Motes 1988). Durant aquell perode es van dur a terme les excavacions al Forat Negre de Serradell (Maluquer de Motes 1950a), a la cova de les Llenes dEriny (Maluquer de Motes 1950b) i sobretot a la cova de la Toralla (Maluquer de Motes 1949). En aquest darrer jaciment es dugueren a terme els treballs arqueolgics ms intensos. Daquesta campanya i la posterior publicaci es conserva i encara perdura amb utilitat cientca una de
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

les poques estratigraes existents a Catalunya del III millenni, amb una successi de nivells que abracen des del Neoltic nal verazi ns al Bronze inicial, amb un moment estraticat Calcoltic/Campaniforme. Des dun punt de vista actual, es podria discutir la validesa real daquesta estratigraa, tot i aix s encara utilitzada per la comunitat cientca (Martin 2003; Martin et al. 2003). Del Forat Negre de Serradell es va publicar un recull de materials arqueolgics que semblen indicar que es tractaria duna cavitat amb una clara funci sepulcral, atribuble potser a la darreria del III millenni (Maluquer de Motes 1950a). Els treballs a la cova de les Llenes dEriny foren menys intensos encara. Shi documentaren restes de cermiques amb cordons digitats pertanyents a un moment indeterminat de ledat del Bronze, a part duns materials profusament impresos que shan de situar en el Neoltic antic. A ms, i sense restes aparents dantropitzaci, shi documenta un nivell amb fauna plistocena (Ursus no determinat) (Maluquer de Motes 1950b). De tornada al Montsec, a la darreria de la dcada dels anys seixanta (1969) el doctor Maluquer de Motes va dur a terme una excavaci arqueolgica a la cova dels Muricecs (Llimiana), al bell mig del congost de Terradets, juntament amb els seus deixebles Emili Junyent i Josep Guitart, i lacionat Josep de la Vega. Malauradament, els resultats daquesta excavaci no es van publicar de forma completa per motius diversos. Els pocs detalls coneguts procedeixen duna publicaci dinicis de la dcada dels anys vuitanta (De la Vega 1981), on es presenta una estratigraa del vestbul de la cova i els corresponents materials arqueolgics associats. Destaca un nivell basal amb fauna plistocena que sembla pertnyer a moments no antropitzats de la cova, entre els quals destaquen la pantera i ls. Un altre nivell, parcialment suprajacent al primer, amb indstria ltica daparena paleoltica realitzada majoritriament sobre quarsita, que com veurem ms endavant es va denir anys desprs com a pertanyent a un Mosteri no denit (Fullola i Bartrol 1991) i a lltim uns retalls i una sitja amb materials ms recents i que es poden inserir dins ledat del Bronze (vas polpode, apndix de bot, cordons impresos digitats...), destrals polides i parts passives de molins, la majoria dels quals es van exhumar de linterior duna fossa/sitja. En la mateixa publicaci es fa referncia a la troballa, uns anys abans (dcada dels anys cinquanta) dun dipsit de metalls compost per una destral de revores i catorze braalets de bronze. Anys ms tard es va ressenyar aquet conjunt de forma ms acurada (Gallart 1991: 173). A partir de la dcada dels anys setanta i vuitanta sinicia lactivitat del Grup de Recerques Espeleolgiques Mediterrnia. Aquest grup dacionats a larqueologia i a lespeleologia encapalat pel membre de lADAHUB (Associaci de Diplomats en Histria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona) Josep de la Vega, va centrar la seva activitat prpiament a la serralada del Montsec i la major part dels materials arqueolgics foren publicats a la revista Mediterrnia, editada pel mateix grup, en un volum dels quals es presenta una monograa de la serra (De la Vega 1981). Aquest grup va realitzar treballs (excavaci o captaci de materials 31

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

en superfcie) a coves tan ressenyables com la cova del Moro (Olvena), la cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga), la cova del Tabac (Camarasa), la cova del Foric i la cova Joan dOs (Tartareu), la cova del Gel (Llimiana), la cova dels Picalts (Vilanova de Mei) o la cova Negra de Matasolana (Gavet de la Conca), entre moltes daltres. Parallelament, durant aquest perode, lactivitat cientca dels centres de recerca a la zona va ser escassa, es pot esmentar nicament lexcavaci parcial dalguns meglits a la zona del Montsec de Rbies (terme de Vilanova de Mei). Lestiu de 1972, amb la intenci de completar el Corpus de Sepulcres Megaltics, els arquelegs Joan Maluquer de Motes i Miquel Cura van localitzar i excavar una srie de meglits (en referncia a la Lloella del Llop I i Lloella del Llop II), basant-se en les informacions que ja havia donat Llus Maria Vidal a principis de segle XX (Vidal 1894b; Vidal 1911). Es tracta de dues cambres simples (pirinenques), una tipologia megaltica tardana, que es podria situar en el III millenni i moments posteriors. La Lloella del Llop I s una cambra simple que conserva la llosa de coberta. Entre els seus materials cermics destaca un fragment de bol hemisfric amb un petit apndix de bot i una nansa pertanyent a un vas carenat, un braalet en espiral de bronze, un anell i un fragment de perla tubular del mateix metall; sis denes de petxina i una discodal dos. La Lloella del Llop II s una cista megaltica envoltada de tmul circular. Shi van exhumar fragments dun vas campaniforme amb decoraci martima, fragments de vasos carenats i una nansa amb apndix de bot; tres anells, un de plata i dos de bronze, una perla i dues anelles de cadeneta tamb de bronze; dotze denes de petxina, una perla tubular de calcria, un fragment de penjoll de pedra amb perforaci i tres dentalia (Maluquer de Motes i Cura 1981-1982; Rodrguez i Gonzlez 1982; Petit 2001). Cap a inicis de la dcada dels anys vuitanta, lInstitut dEstudis Ilerdencs va realitzar algunes prospeccions i dues excavacions tant a la zona ja esmentada del Montsec de Rbies com a zones ms meridionals (termes de Camarasa-Fontllonga). En primer lloc es Rasa I-A Nivell I Ferro Nivell II Bronze nal Nivell IIb Eneoltic Nivell III Neoltic mitj Nivell III Neoltic antic Rasa II-B Nivell I Ferro Nivell II Eneoltic Nivell III Neoltic nal Sector C Supercial Tardorom -

va realitzar una campanya de reexcavaci del dolmen de Son Joaquim (Vilanova de Mei) dirigida per J. I. Rodrguez i J. M. Gonzlez. Es va dibuixar la planta i es van garbellar sediments procedents dintervencions furtives pretrites. Es va determinar que es tractava duna cista voltada per un tmul circular parcialment destrut per una pista forestal. Entre els materials procedents del garbell es van exhumar fragments de vasos carenats i una nansa amb apndix de bot, un punx incomplet de bronze i deu denes de petxina no determinada (Rodrguez i Gonzlez 1982). En segon lloc es va documentar lnica representaci dart prehistric a la serra, a la cova del Cogull, i un taller de slex al barranc de les guiles (proper tamb al Cogull) (Dez Coronel 1983). Poc desprs i tamb des de lInstitut dEstudis Ilerdencs, entre els anys 1980 i 1986, es va realitzar una campanya arqueolgica (1982) a la cova dels Gueguins (les Avellanes) i es van recuperar materials de colleccions particulars procedents de la mateixa cavitat (Garcs et al. 2005). Els materials situen el jaciment en la primera edat del Ferro i potser el Bronze nal. En un indret molt proper, a la riba contrria de la Noguera Pallaresa, el mateix grup va documentar restes arqueolgiques a la cova del Coscoll (Fontllonga) i es van estudiar uns materials dipositats als fons de lIEI del mateix jaciment, que semblen situar la funci de la cova com un espai sepulcral (Rodrguez 1982). Un altre taller de slex fou publicat per Joan Maluquer de Motes (1982; 1988) a la collada dHostal Roig (Gavet de la Conca), sobre el qual tamb va publicar Josep de la Vega (1981). Els dos lots de materials sn independents, els del primer article sn fruit duna recollida del Grup de Recerques la Femosa i dipositats al Museu del Montsec a Artesa de Segre, mentre que els del segon pertanyen a una recollida del Grup Mediterrnia. Durant les dcades dels anys vuitanta i noranta es van dur a terme dues intervencions arqueolgiques cientques que es van realitzar des de la Universitat de Barcelona. En primer lloc, durant lany 1983, el doctor Josep Padr i Josep de la Vega van efectuar una excavaci durgncia a la cova Colomera (Sant Rasa D Nivell II Tardorom Nivell III Ferro Bronze nal Bronze antic Neoltic genric Nivell I Ferro Nivell II Bronze nal Sondeig 1

Taula 1. Taula esquema de la seqncia obtinguda lany 1983 (a partir de Padr i De la Vega 1989).

32

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Esteve de la Sarga) desprs que shi denuncis lactivitat de detectoristes de metalls. Es van dur a terme quatre sondejos a diferents zones de la cavitat per tal de poder conixer el grau de destrucci del jaciment i tamb extreure un esquema estratigrc (Padr i De la Vega 1989). Malauradament, aquesta excavaci i la posterior publicaci no van complir els objectius inicials, i resultaren de nou, com la publicaci de 1981 (De la Vega 1981), un simple inventari de materials arqueolgics procedents del jaciment. Es va presentar un esquema estratigrc a posteriori, a partir de les restes documentades de cada rasa, amb importants barreges de materials dpoques molt diferents. El mateix equip va publicar uns anys ms tard unes possibles pintures prehistriques a linterior de la cavitat, denides com una crvola parcial i restes de dues gures ms (Padr i De la Vega 1985). Poc desprs, durant la revisi per al Corpus es van descriure com unes simples taques de carbonats, dorigen natural. En segon lloc, durant els anys 1995 i 1996, el SERP (Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques) de la Universitat de Barcelona va excavar la cova dels Muricecs (Llimiana). Lequip, dirigit per J. L. Maya, J. M. Fullola i M. . Petit, va efectuar dues campanyes per conixer el grau dafectaci del jaciment, resseguir els antics sondejos de lexcavaci Maluquer de 1969, la permanncia o no de nivells de ledat del Bronze i conixer i delimitar els nivells pertanyents al Paleoltic mitj (Fullola et al. 1998). Durant aquestes campanyes es va comprovar que els nivells de ledat del Bronze del vestbul estaven prcticament esgotats i que dins de la cavitat no es trobaven estraticats (tan sols es trobava una na capa de material arqueolgic) i que els nivells paleoltics resten encara per ser excavats en gran part, tot i que en una extensi reduda. Durant els treballs de camp a Muricecs, es va prestar especial atenci a delimitar i analitzar les actuacions arqueolgiques anteriors, factor que va fer possible restar validesa a lestratigraa presentada per aquella pretrita excavaci encapalada per Maluquer de Motes (comentari personal dArtur Cebri). Tanmateix, les indstries ltiques mosterianes conservades de la campanya de 1969 es trobaven realitzades majoritriament sobre quarsita, al mateix temps que el conjunt semblava clarament seleccionat (Fullola i Bartrol 1989); la fauna recuperada mostrava espcies pertanyents tant al Plistoc mitj com al Plistoc superior i Holoc, tota barrejada i sense cap diferenciaci ni senyalitzaci de procedncia (comentari personal de Jordi Rossell). Altres activitats dutes a terme a la serra del Montsec shan vist reectides en algunes publicacions i notcies allades. Per exemple, una intervenci arqueolgica a la balma de Moror (a la Carta Arqueolgica del municipi de Castell de Mur) dirigida per Assumpci Vila i Cludia Plana (Universitat Autnoma de Barcelona) lany 1989. Sembla que aquesta intervenci fou encarregada pels Serveis Territorials de Lleida pel fet que es va observar que en aquesta balma es localitzava molt material ltic en superfcie, daparena paleoltica. No sen coneix ni cap memria cientca ni cap article.

Per altra banda, es coneixen algunes publicacions que presenten materials del Montsec i zones properes. Destaquen els treballs monogrcs de Maya (1984) i Rovira (1976) sobre vasos polpodes. En ambds treballs apareix el vas de la cova dels Muricecs, mentre que en el segon safegeix lexistncia dun vas daquest tipus procedent de la cova Colomera que es troba en el fons del Museu Arqueolgic de Catalunya, i que hi s ingressat en una data indeterminada anterior a 1974. En aquest sentit destaca un article sobre materials del Neoltic antic de diversos jaciments, com la cova del Pas de la Lloba (Llimiana), de la cova del Coscoll (Fontllonga), entre daltres (Rovira i Cura 1992). Tot i que part dels materials es troben dipositats a lInstitut dEstudis Ilerdencs (Rodrguez i Gonzlez 1982), la gran majoria tenen un origen de troballa i una deposici incerta, tot i que segurament es tracti duna collecci procedent del Museu dArqueologia de Catalunya o b duna collecci particular. Per altra banda, lAssociaci Cultural la Roureda (dArtesa de Segre) ha localitzat en els darrers anys una srie de meglits a la mateixa zona on ja es coneixien la Lloella del Llop I i II i Son Joaquim, i els ha incorporat a la Carta Arqueolgica del terme de Vilanova de Mei (la Noguera), entre els quals es troben el del Cogull, el de Cingles de Cber, el de Costa Llobera, el de Montad, el de Rbies o el de Pas. Tots ells semblen correspondres amb el tipus de cambra simple, tot i que ns ara no sen coneixen materials associats (Camats 2004). Aix mateix, sha publicat un estudi sobre la funcionalitat sepulcral de la cova Guitarr (Tartareu) a partir de materials dipositats al museu local, i que els autors situen en el III millenni cal ane o en moments una mica anteriors (Graells i Escuder 2001). Recentment ha aparegut la notcia sobre la troballa, als fons del Museu de Valls, dun nou dipsit de bronzes indit procedents de la cova dels Muricecs, recuperat per part dun grup espeleolgic a la darreria de la dcada dels anys seixanta (Gallart 2006). Com en el cas de laltre dipsit, la cronologia del conjunt se situa a la darreria del Bronze mitj o inicis del Bronze nal. A lltim, shan publicat en els darrers anys uns gravats rupestres al cam del coll dAres (Sant Esteve de la Sarga), consistents en cupuliformes, reguerons, antropomorfs i algunes creus. La cronologia del conjunt, per, resta incerta com en la majoria daquests gravats a laire lliure (Fbregas i Pasques 2004).

Cronologia relativa
En el passat es varen fer algunes sntesis on ja es publicaven alguns resultats, basats sobretot en les troballes anteriors a la dcada dels anys setanta per tota la zona lleidatana (Maya 1977). A partir de les excavacions i troballes posteriors que shan realitzat i publicat sobre la serra del Montsec i les zones ms properes es pot establir un esquema cronocultural, que malauradament es basa en gran part en restes descontextualitzades, sobretot pel que es refereix als materials presentats a la monograa centrada en la serra del Montsec publicada per Josep de la Vega (1981). 33

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 3: Alguns dels jaciments esmentats al text: 1. Cova Colomera; 2. Cova Negra de Cor; 3. Balma de Moror; 4. Cova dels Muricecs; 5. Cova del Pas de la Lloba; 6. Cova del Gel; 7. Cova Negra Matasolana; 8. Taller Hostal Roig; 9. Cova dels Mosquits; 10. Cova dels Picalts; 11. El Cogull i Taller del Barranc de lguila; 12. Zona de meglits del Montsec de Rbies; 13. Cova dels Gueguins; 14. Cova del Coscoll (font: ICC. Modicat)

Les restes ms antigues documentades al Montsec es localitzen a la cova dels Muricecs (Llimiana), on a partir dels materials exhumats a la campanya de Maluquer de Motes de 1969 i desprs de lestudi de Fullola i Bartrol (1989; 1991), es poden considerar com a pertanyents al Paleoltic mitj. Altres troballes com les de la balma de Moror, identicades inicialment del Paleoltic superior no han pogut ser determinades desprs de lexcavaci arqueolgica, en part per manca de morfotipus clars i en part per manca destratigraa aparent (comentari personal de Raquel Piqu). En canvi, les restes (cermiques en la majoria dels casos) que poden ser atribudes al Neoltic i sobretot a ledat del Bronze espurnegen tota la zona (Martin 1992a; Martin 1992b; Martin 1992c; Martin i Vaquer 1995). Els vestigis del Neoltic antic, tot i que no sn gaire nombrosos, es troben presents a la serra del Montsec. A la cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga) es van exhumar fragments de cermiques impreses i inciso-impreses. Entre daltres materials, es documenta un bol hemisfric de nanses de cinta, curtes i massives. Consta duna decoraci de 13 franges horitzontals prop de la vora, que combinen la incisi i la impressi de Cerastoderma edule, o dalgun element de pressi de tra irregular. Alhora cont un grup de franges verticals de factura similar, combinant tamb les incisions i les impressions. Cal puntualitzar que en ambds grups les lnies incises sn ms nombroses que no pas les impreses. Tamb es dna un perl globular de recipient mitj, amb vora recta i llavi rod amb impressions elaborades amb un objecte prim i consta duna decoraci impresa a base de motius rectangulars fora irregulars, en dos grups de franges horitzontals (De la Vega 1981). Cal ressaltar la presncia dun fragment cermic de petites dimensions que presenta una decoraci a base dun ter de motiu solar imprs que De la Vega arma que est realitzat amb petxina. Hi ha, a lltim, efectius a la Colomera com ara un vas hemisfric amb una 34

franja de vuit lnies incises o b impreses arrossegades i altres fragments ms petits que semblen mostrar un motiu molt similar. A la cova del Pas de la Lloba (Llimiana) i a la cova del Coscoll (Fontllonga-Camarasa) es documenten interessants restes daquest grup (Rovira i Cura 1992). En la primera trobem formes globulars amb llavis apuntats o arrodonits amb profundes impressions dempremta rectangular i triangular juntament amb cordons llisos parallels, que aparentment semblen decoracions plstiques; tamb destaca lexistncia duna pea globular amb el coll destacat i diferenciat de la panxa, amb dues nanses collocades diametralment i mugrons asimtrics en el centre de la panxa. Mentre que a la segona podem trobar formes hemisfriques i/o pseudogobulars, amb decoracions a base de sries dimpressions verticals (formant lades compactes) que arribarien des del coll o el llavi ns a 3/4 de la pea. A la cova de lOr (Fontllonga) es documenta un petit lot de materials cermics amb fragments decorats mitjanant les decoracions impreses i plstiques (De la Vega 1981). A la cova Negra de Matasolana (Gavet de la Conca) i a la cova del Gel es documenten algunes restes cermiques que presenten cordons llisos que semblen mostrar motius ortogonals. Finalment, de la balma del Coll de Porta (Vilanova de la Sal) procedeix un recipient gaireb sencer, es tracta dun vas mitj-gran amb el collet destacat acompanyat de petites nanses diametrals i un cord llis petit al voltant. Quant a la resta del cos es reprodueix un esquema similar, amb nanses de cinta diametrals en nombre de dos, amb dos cordons llisos parallels de secci subcircular. El fons del recipient s quasi apuntat, acusadament cncau (De la Vega 1983; Als 1990). Tot i que ambds autors situen aquest recipient en el NAE, la morfologia general del recipient i els cordons llisos han de fer recular aquesta atribuci. En un moment que es pot situar en el Neoltic antic evolucionat i el Neoltic mitj, destaquen efectius de crestes del grup Molinot a la cova del Gel (Llimiana), a la cova Colomera (Martin 1992c; Martin i Vaquer 1995) i tamb a la cova del Pas de la Lloba (Rovira i Cura 1992). Altres materials es poden considerar ans amb el grup Montbol, amb nanses tubulars a la cova del Foric (Als de Balaguer) (Rovira i Cura 1992) i a la cova de les Llenes (Maluquer de Motes 1950b) (Martin 1992c). Aix mateix es documenten vasos de petita mida amb una carena molt suau i molt baixa a la cova Colomera que es pot situar dins el Neoltic mitj, aix com una forma oberta tipus plat que recorda horitzons xassians que es troba tant a la cova Negra de Cor (ger) (De la Vega 1981) com a la cova del Foric (Rovira i Cura 1992). Del Neoltic nal es documenten moltes restes a gran part de les coves daquesta zona, tot i que la fragmentaci del registre pot no ser claricadora envers la seva diferenciaci amb els vestigis del Bronze inicial (Martin 1992d). Destaquen les restes de pastilles repujades a la cova Negra de Corc (Petit 2001) i a la cova Colomera, cermiques amb cordons llisos parallels a la cova Colomera o els fragments que tenen doble mugr superposat i/o doble cord a la cova Negra de Matasolana i la cova del Gel (De la Vega 1981). s molt interessant, per, la presncia
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 4. Materials cermics del Neoltic antic cardial nal-epicardial i del Neoltic antic postcardial-mitj. 1, 5 cova del Coscoll (Rovira i Cura 1992); 2, 7, 8, 9, 12 cova Colomera (De la Vega 1981); 3, 4, 14 cova del Pas de la Lloba (Rovira i Cura 1992); 6 balma del Coll de Porta (Als 1990); 10 cova del Gel (De la Vega 1981); 11 cova del Foric (Rovira i Cura 1992); 13,15 cova Colomera (Oms 2007).
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

35

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 5. Materials cermics del III-II millenni cal ane a la serra del Montsec. 1, 2, 7, 10, 11, 12, 20 cova Colomera (De la Vega 1981); 3, 15, 21 cova Colomera (Oms, 2007); 4, 22 cova Negra Cor (De la Vega 1981); 5, 6 cova Negra Matasolana (De la Vega 1981); 14, 17 cova del Gel (De la Vega 1981); 18, 19 Son Joaquim; 9 Lloella del Llop II; 13, 16 Espluga Negra (Benseny et al. 1993).

36

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

defectius amb decoraci a base de triangles incisos a la cova Colomera, que es poden inserir dins el grup Treilles-Ferrirres (Gallart i Ribes 2001). Dins el III-II millenni cal ane (Neoltic nalCalcoltic-Bronze inicial) (Maya i Petit 1995; Martin et al. 2003), destaquen els vestigis campaniformes i del grup del nord-est. Per una banda les restes documentades a la Lloella del Llop II (Vilanova de Mei), on hi ha fragments de Campaniforme ZM-H (Rodrguez i Gonzlez 1982; Petit 2001), i tamb a la cova Colomera nhi ha restes (De la Vega 1981), que es poden adscriure dins el Campaniforme pirinenc (Martin i Vaquer 1995), molt present tamb a la cova de la Toralla (Maluquer de Motes 1949). Les restes epicampaniformes es documenten a lEspluga Negra (Vilanova de Mei) juntament amb una punta de Palmela (Benseny et al. 1993), a la cova Colomera amb efectius que presenten decoraci en franges de boquique (Oms 2007) combinades amb decoracions impreses en espiga. A la cova de la Platja (Llimiana) es documenta un conjunt de materials que, tot i ser poc signicatius en lmbit cermic, es poden inscriure dins la utilitzaci com a espai sepulcral per la cavitat (De la Vega 1981), un cas similar succeeix amb la cova Guitarr (Graells i Escuder 2001) i, en part, amb alguns materials de la cova del Coscoll (Rodrguez i Gonzlez 1982). Per altra banda, altres materials signicatius que es poden adscriure al Bronze inicial, a ms dels materials genrics daquest perode que es troben molt presents a totes les coves de la serra (De la Vega 1981), sn alguns fragments amb apndix de bot a la cova Colomera, a la cova dels Muricecs, al dolmen de Son Joaquim i a la cova dels Picalts (Espejo 2001); empremtes destora a la cova Negra de Cor, a la cova Colomera (De la Vega 1981) i a la cova Joan dOs de Tartareu (De la Vega 1968); o un vas tretrpode llis hemisfric a la cova dels Muricecs (Maya 1983; Rovira 1976) i un possible vas trpode de secci carenada amb impressions irregulars a la cova Colomera, que mai no ha estat publicat de forma acurada (Rovira 1976: 132). Sobre els materials ms genrics del Bronze inicial hi ha molts efectius presents a gran part de coves del Montsec. Podem trobar els mugrons en superposicions o escampats regularment pel coll o vora del recipient; els mamellons i sobretot les llengetes es poden combinar amb cordons llisos i formar un tipus de carena intermdia i alta. Sen localitzen a la cova Colomera, a la cova del Gel, a la cova dels Mosquits (Tol), a la cova Negra de Matasolana, a lEspluga Negra, a la cova Negra de Cor i a la cova dels Picalts (Vilanova de Mei). Cordons impresos i cordons impresos mltiples, generalment farcits de ditades o instruments que imiten una impressi ms o menys digital. Sen troben a la cova Negra de Matasolana, a la cova dels Muricecs, a la cova Colomera, a la cova del Gel, a la cova Negra de Cor o a la cova dels Mosquits, entre daltres. Del grup de rugositats o superfcies/insercions irregulars, nhi ha a la cova del Tabac (Camarasa), a la cova Colomera, a la cova Negra de Matasolana i a la Cova dels Mosquits (Tol) (De la Vega 1981; Padr i De la Vega 1989).

Pel que fa a lunivers del Bronze nal-primera edat del Ferro, els materials tamb sn nombrosos i generalment ms fcils de diferenciar que no pas en moments anteriors. Les formes cermiques ms habituals sn els perls bicnics, amb carenes vives, llavis exvasats i/o en doble bisell, superfcies brunyides i les decoracions ms esteses sn les dacanalats, tot i que a ms es documenten puntualment fragments amb decoraci de pua metllica. Sen poden localitzar a a la cova del Gel, a la cova dels Mosquits, a la cova dels Picalts, a la cova Negra de Cor, per sobretot a la cova Colomera i especialment a la cova Negra de Matasolana (De la Vega 1981) i a la cova dels Gueguins (Garcs et al. 2005).

El projecte de recerca actual

Lany 2005 es va iniciar un projecte unitari de recerca des de dos grups de recerca (SERP, de la Universitat de Barcelona i IPHES, de la Universitat Rovira i Virgili) localitzat a la mateixa serralada del Montsec, en part dins de la nca del congost de Mont-rebei, propietat de la Fundaci Territori i Paisatge de lObra Social de la Caixa de Catalunya, en el terme de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss). Des daquest moment shan iniciat un total de tres jaciments, dels quals un ja era conegut dantic (cova Colomera), mentre que els altres dos sn indits (cova del Mort i balma de la Massana). A partir de lany 2009 siniciaran, a ms, un conjunt de prospeccions entre el congost de Mont-rebei i el coll dAres que ens han de permetre augmentar el nombre de jaciments potencialment interessants i subjectes a ser excavats en el futur. Tot aix ens ha de permetre establir un esquema cronoestratigrc complet per a aquesta zona, aix com un conjunt destudis interdisciplinaris al ms extens possible.

Fig. 6. Situaci dels jaciments del projecte envers el Montsec dAres (Font: ICC. Modicat).

Els tres jaciments es troben relacionats no noms per la mateixa serra i les seves valls, sin tamb per leix vertebrador que representa la Noguera Ribagorana. Aquest mbit connecta les planes del sud (plana de Lleida i serres marginals) amb la plana de Montrebei i la conca de la Noguera al nord, aix com les conques de Tremp al nord-est. Aix mateix, el Mont37

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 7. Articulaci dels tres jaciments envers la part ms occidental del Montsec dAres (Font: ICC. Modicat).

sec dAres en la seva cara nord (una caracterstica similar es dna al Montsec de lEstall i al Montsec de Rbies) compta amb un nombre molt important de valls i petites planes que articulen el territori en sentit nord-sud cap als fons de barranc (per exemple la molt important vall que baixa del coll dAres) i desprs en sentit oest des del coll de Fabregada cap al congost de Mont-rebei (Noguera Ribagorana) i cap a lest des daquest mateix punt cap al congost de Terradets (Noguera Pallaresa). Aquesta xarxa de comunicaci que formen les planes i les barrancades forma un sistema de comunicaci tant en sentit N-S i S-N com en E-W i W-E. En aquest marc es troben els jaciments aqu treballats. La cova Colomera s un establiment en vall principal, amb una caracterstica notable de zona de pas i que mostra un important component de mobilitat N-S/S-N. Els altres dos jaciments es troben en valls secundries i la seva funci roman encara poc precisa a lespera de lampliaci de les tasques arqueolgiques en curs, per mostren sens dubte una alta antropitzaci i ocupaci del medi, comunicant les planes de la zona dAlsamora amb la plana baixa de Mont-rebei i la Noguera Ribagorana, amb un component de mobilitat E-W/W-E (g. 7). En tots els casos es dna un accs directe (< 30 m) a un riu o curs daigua estable o semiestable, i alhora a uns recursos forestals importants tant dobaga com de 38

solana, sobretot en el cas de la cova del Mort i de la balma de la Massana. En el cas de la cova Colomera, per, aquest accs es veuria restringit per la mateixa inaccessibilitat de la cova en poques de pluja o de desgel (quan la Noguera Ribagorana impediria el pas pel congost de Mont-rebei).

Cova Colomera
Aquest s el primer jaciment que es va comenar a treballar a la serra i, alhora, una de les coves que havia estat ms freqentada de tota la serra del Montsec en anys precedents. Els treballs es van iniciar lany 2005 amb lobjectiu de conixer el grau dafectaci del jaciment i intentar establir una estratigraa on es poguessin relacionar els rics i nombrosos materials que se nhavien extret (De la Vega 1981; Padr i De la Vega 1989). Des daquell moment shan obert dos sondejos, CE i CV (Colomera Est i Colomera Vestbul) (g. 9), que han proporcionat una complexa successi de nivells arqueolgics de tipus fumier en tota la seqncia del sondeig CE, s a dir, nivells destabulaci de ramats (Oms et al. 2008) (g. 8). Aquests nivells sn fruit de lamuntegament dexcrements dels ramats i el seu posterior incendi, amb una nalitat de desinfecci i eliminaci de parsits en un espai on conviurien humans i animals.
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 8. Cova Colomera (1: inici campanya de 2005; 2: testimoni de lestratigraa parcial al sondeig CE) (fotograes X. Oms).

Aquest tipus de dipsit es veu representat per uns paquets de combusti (nivells) formats per diferents capes que denominem fcies, amb un desenvolupament lateral variable que, tot i que sn coetnies, respon a diferents graus dafectaci pel foc. Aix, les fcies superiors daquests nivells sn sempre blanques i/o grises (amb un alt component de cendres i materials arqueolgics i biomaterials molt malmesos),
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

mentre que les fcies subjacents sn ms fosques (de rubafectats ns a colors marrons) ns a una fcies basal que acostuma a ser negra o molt fosca on els materials arqueolgics no es presenten gaireb mai afectats pel foc. Aquest tipus de sedimentaci es dna en el sondeig CE, on en lactualitat sexcaven 36 m2. Els nivells arqueolgics sassenten amb una inclinaci moderada 39

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

sobre el tals que procedeix del vestbul de la cavitat, per aquest motiu i a causa de les diferents cotes que hi ha entre els nivells en aquests moments no es pot establir un continuum entre els nivells ms alts i els ms baixos. Per aquest motiu la nomenclatura de nivells s en alguns casos provisional, sobretot pel que fa als nivells que es troben en la part alta del tals (A i Asup) respecte als que es troben en la part baixa (CE12, CE13-CE14 i CE15), i, per tant, es desconeix lexistncia de nivells intermedis. Fins ara hem documentat els segents nivells: - Asup: nivell documentat durant la darrera campanya dexcavacions i redut ns avui a uns pocs quadres, nicament els que sn en una cota ms alta. En la gran majoria de quadres no sha localitzat o b perqu no es va sedimentar en aquelles zones o b perqu sha erosionat. A partir dels materials sembla correspondres amb una ocupaci dun moment avanat de ledat del Bronze inicial, la panplia cermica es troba representada per fragments de cordons impresos (amb digitacions), carenes llises i impreses, un fragment dapndix de bot, entre daltres. Aquesta aproximaci cronolgica es veu corroborada per una dataci realitzada sobre llavor. - A: nivell documentat tamb a la part alta del tals (com Asup) en una zona de 6 m2, amb una potncia major que el nivell suprajacent. Els materials arqueolgics indiquen una ocupaci del Neoltic nal-Calcoltic, amb presncia de materials cermics ans al Verazi, al grup de Trilles-Ferrires i al grup Fontbouisse, ja documentats anteriorment tots ells a terres lleidatanes, per sense un context arqueolgic able com s el de la cova Colomera (Gallart i Ribes 1988; 2001). - Fossa EE1: localitzada al quadre W33, perforant els nivells neoltics CE12, CE13-CE14 i el nivell plistoc CE15. Es tracta duna fossa cilndrica tipus sitja, de 89 cm de profunditat amb un dimetre mxim de 74 cm. Els materials arqueolgics i les dues datacions disponibles situen lamortitzaci de la fossa en el Bronze antic, concretament en el trnsit entre el III i el II millenni cal ane, amb restes cermiques epicampaniformes i una punta de sageta dos amb aleta i peduncle entre daltres materials (Oms et al. en revisi). - CE12: nivell documentat en gran part de la zona baixa (8 m2), que mostra una ocupaci pertanyent al Neoltic antic epicardial. - CE13-CE14: aquests nivells suniquen en un de sol en el seu desenvolupament en la seqncia, per aquest motiu es consideren el mateix. Tot i que es conserva la nomenclatura inicial, ja que en la presentaci del jaciment (Oms et al. 2008) es van tractar

individualitzadament. Les restes tant del nivell CE12 com del nivell CE13-CE14 tenen molt poques diferncies morfolgiques i decoratives, presenten potser ms elements plstics en el CE12 que en el subjacent CE13-CE14. Tanmateix, els ndexs de cermiques impreses sn sempre molt majoritaris en ambds nivells respecte a les cermiques amb decoraci incisa. Situem els dos nivells en el Neoltic antic cardial nal o epicardial antic, tenint en compte tant els materials arqueolgics com les datacions ja disponibles. Per altra banda, existeix un nivell de base, el CE15, que es correspon ja amb una sedimentaci pleistocena i no ha presentat ns ara materials arqueolgics que ens permetin aproximacions cronolgiques ni ha estat datat radiocarbnicament. Lestudi dels micromamfers recuperats, per, ha perms situar el nivell dins el Plistoc superior nal Lpez-Garca 2008). Pel que fa al sondeig CV presenta una successi de nivells en crosta la majoria dels quals estan rentats i no presenten materials arqueolgics. Lexcepci la representa el nivell CV10, que tot i estar tamb carbonatat compta amb nombrosos materials arqueolgics que podem situar al Neoltic antic cardial nal o epicardial antic (cardial arrossegat, impressions i incisions barroques en franja horitzontal, i ns i tot una representaci parcialment gurativa consistent en un motiu solar molt similar a un fragment exhumat en les antigues excavacions i/o recollides de De la Vega). Lestudi acurat de lestratigraa i de les datacions radiocarbniques disponibles (una o ms per a cada nivell, exceptuant el nivell CV10, don no shan recuperat mostres orgniques, ni de vida curta ni de vida llarga) sest preparant per a un treball monogrc.

Fig. 9. Planta de la cova Colomera amb les zones dactuaci representades (planta modicada de Padr i De la Vega 1989)

Nivell Asup EE1 EE1

Referncia laboratori Beta - 240550 OxA-17732 Beta-241704

Mostra Triticum Triticum Triticum

datada a/d a/d a/d

Dataci BP 328040 365930 363040

12C/13C Rtio -23.9 o/oo -24.08 o/oo -24.5 o/oo

Calibraci 2 1660 - 1460 2170 - 1930 2130 - 1890

Taula 2. Algunes de les datacions disponibles per a la cova Colomera (nivells de ledat del Bronze), calibrades mitjanant el programa CalPal07.

40

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 10. Cova del Mort (1: sala del Crani en el seu estat inicial; 2: sala del Crani amb el Sondeig G/H-27 iniciat; 3: sala Blanca, part terminal de la cova) (fotograes M. Pedro).

Cova del Mort

Es tracta duna diclasi que sobre en la formaci de gresos de lAreny, formaci de gresos i calcarenites localment bioclstiques del Maastrichti. De fet, forma part de lentramat crstic que caracteritza lesmentada formaci. T un recorregut lineal de 91 metres i una orientaci nord-est/sud-oest amb una constant inclinaci nord. La boca dentrada actual no es correspon amb la que seria la seva entrada natural i cal remarcar-ne la dicultat daccs. Ens hem dintroduir per un forat que mesura uns 0,35 0,40 m i baixar per un pou duns 2,5 m de profunditat. A partir daqu podem continuar a peu alat amb lexcepci dalguns trams ns al fons actual de la cova, ns a la que sha anomenat sala blanca, el recorregut de la qual es troba collapsat. No presenta gaireb mostres dactivitat hdrica i tampoc no hi hem documentat mostres dactivitat antrpica dpoca histrica i ns a lactualitat. La ra duna primera intervenci arqueolgica lany 2007 fou la documentaci en superfcie dun crani hum i restes de macrofauna i un parell de fragments de cermica a m en una de les sales del seu recorregut (g. 10.1). Sefectu un primer sondeig d1,5 per 1 m (G/H-27) en aquest indret (g. 10.2). En vista dels resultats obtinguts, decidrem dur a terme una nova campanya dexcavacions lany 2008
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

amb un segon sondeig d1 per 2 metres (H-19/20) a la sala immediatament precedent a lanterior, s a dir, ms propera a lentrada de la cavitat (g. 11), per tal de conixer-ne la dinmica sedimentolgica i arqueolgica. Ara per ara, els diferents estudis i analtiques sobre aquests primers treballs es troben en curs i el que aqu presentem s preliminar. Ens hauran de permetre dilucidar una possible relaci a nivell estratigrc horitzontal entre els elements anteriorment citats i els resultats dambds sondejos. Al primer sondeig, G/H-27, hi hem documentat una acumulaci de cendres i carbons de potncia considerable (uns 20 cm), recoberta per una capa de concreci carbonatada que alhora tamb lha afectat. Lanlisi micromorfolgica est en curs. No hi hem documentat ni elements ltics ni cermics i solament escassos fragments de macrofauna a les cotes superiors. En canvi, destaquen labundncia de carbons, alguns dels quals de dimensions considerables, i la presncia de fragments de fusta calcinada calcicada. Disposem duna primera dataci C14 per AMS sobre un fragment de carb de Pinus tipus sylvestris (pi roig).1 Amb excepci de lacumulaci de cendres i carbons, al sondeig G/H-27, sota una primera capa supercial
1. Identicaci taxonmica dE. Allu, IPHES, 2007.

41

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Nivell EC-1

Referncia laboratori Beta-240554

Mostra datada Pinus sylvestris

Dataci

BP

13C/12C Rtio -23.6 o/oo

Calibraci 2 3720 - 3320

475050 BP

Taula 3. Dataci del fogar del sondeig G/H-27. Calibrada mitjanant el programa CalPal07.

trobem un sediment vermells estril producte de la disgregaci/dissoluci de les mateixes parets de la cavitat, de matriu na amb nduls de carbonat abundants. s en aquest sondeig on recuperarem supercialment el crani i la mandbula humans i restes de macrofauna. Ni al llarg del recorregut de la cavitat ni en cap dambds sondejos hem obtingut ms restes ssies humanes. Malgrat que no conservessin connexi anatmica, lestat de conservaci de crani i mandbula s similar i sn compatibles per criteris dedat i mida, fet que ens indica que probablement pertanyen al mateix individu. Es tracta dun individu subadult dentorn als 7 anys 9 mesos dedat segons la seva dentici i sinclou dins la categoria dinfantil II (Garcia-Guix 2007). Pel que fa al sexe, malgrat tractar-se dun individu infantil, a partir dels carcters de la mandbula, una cop restaurada (Sol 2008), podem dir que s un individu mascul. Ara ens trobem a lespera de la dataci i de lestudi antropolgic denitiu, per tal de donar una interpretaci sobre aquestes restes humanes allades, les quals podrien ben b correspondre a un nivell sepulcral que encara no hem localitzat i que tenim tan ben documentat en les cavitats del nord-est peninsular. En el segon sondeig (H-19/20), hem documentat un nivell orgnic que presenta la inclinaci nord del recorregut de la cova. Est perceptiblement carbonatat i bioturbat per arrels que penetren des de lexterior. Aix mateix, cont blocs de dimensions mitjanes i grans. Hi hem documentat abundants carbons i fragments de cermica a m. La presncia de restes de fauna ha resultat mnima. Una valoraci preliminar del material cermic ens mostra un conjunt en el qual sobserva una clara dicotomia entre, duna banda, recipients de majors dimensions, de vores entorn els 20-30 cm de dimetre i bases planes, amb les superfcies engrutades, mentre que internament sn acurades; en alguns casos, presenten dobles llengetes, la primera a la vora i algun cord llis horitzontal. Per altra banda, tenim formes de mida ms petita, dentorn als 10 cm de dimetre, amb les parets ms nes i les superfcies brunyides. Sn formes corbes subesfriques o b carenades, amb la carena baixa i algun petit mugr. Destaca un fragment informe amb decoraci campaniforme tipus pirinenc de triangles incisos. El conjunt cermic en si ens indica un horitz del bronze inicial, a cavall entre el III i II millennis aC i es pot perfectament relacionar amb els fragments recuperats en superfcie durant la campanya anterior. Aix mateix, hem recuperat un bol llis hemisfric de cermica a m ubicat en una escletxa dun pou lateral a loest de la sala del crani. Finalment, tamb hem de determinar la relaci de tots aquests elements amb una srie de traces negres esquemtiques que hem documentat a les parets de 42

la cavitat, al llarg del seu recorregut ms enll de la sala del crani i els carbons disseminats en el seu sl. Algunes daquestes traces clarament ens mostren una intencionalitat en la seva realitzaci. Han estat mostrejades en la darrera campanya de treballs arqueolgics i esperem poder disposar aviat de datacions radiocarbniques. Tradicionalment, shan relacionat amb contextos del bronze. Pel que fa a les restes ssies de macrofauna (entre les quals nhi ha de crvol, suid i ovicapr) recuperades supercialment al llarg del recorregut de la cova, no semblen daportaci antrpica i el seu estudi es troba en curs. Per concloure, esperem poder establir quin o quins han estat els usos de la cova durant la prehistria i posar-la amb relaci a la resta de cavitats del Montsec dAres (Maluquer 1949; De la Vega 1981), moltes de les quals mostren materials cermics similars comenant per la cova Colomera (Padr i De la Vega 1989; Oms 2007).

Balma de la Massana
La balma de la Massana s el darrer jaciment iniciat a la zona. Es troba situat al Montsec dAres i molt proper tant a la cova Colomera com a la cova del Mort. Durant diverses visites realitzades en el passat shavia observat labundncia principalment dindstria ltica en superfcie, per no ha estat ns a lany 2008 quan sha plantejat una primera intervenci sistemtica. El jaciment es localitza en el marge dret del barranc de la Massana, a uns 675 metres dalada snm; es tracta dun petit abric rocs excavat en uns dels bancs de calcria de les formacions del Mastrichti. El fet ms destacable i que ms ha determinat la intervenci, a banda de labundncia de material observat, s laparent amplitud del dipsit sedimentari, ja que labric est reomplert gaireb ns al sostre per un conus que pot superar els 10 metres de potncia. Si es conrms la presncia de restes arqueolgiques en diferents nivells del dipsit es podria disposar de la seqncia ms llarga existent al territori ns ara. A causa de les petites dimensions en planta dels nivells superiors del jaciment, es va decidir plantejar un sondeig inicial de 3 1 m per tal dobservar la successi cronostratigrca. Aquest es va centrar en la lnia de les G, amb numeraci 11, 12 i 13 de nord a sud, i es documentaren en aquesta primera campanya dos nivells arqueolgics. La gran abundncia de restes que sha documentat no ha perms de moment profunditzar tot el que shavia plantejat inicialment en el dipsit. Tot i aix, i de manera preliminar, sha documentat lexistncia de dos nivells arqueolgics postpaleoltics on sha
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 11. Planta i seccions de la cova del Mort, amb la representaci dels sondejos iniciats entre 2007 i 2008 (Centre Excursionista de Vallirana).

recuperat principalment gran quantitat de restes dindstria ltica, cermica, fauna, juntament amb alguns elements ornamentals com ara diverses denes de collaret de materials variats. Des de linici de lexcavaci no es van documentar restes provinents dintrusions subactuals, per la qual cosa un cop excavada la primera capa ms supercial, afectada bsicament per la presncia de jaos de senglars, es va comenar a coordenar i individualitzar tot el material, denominant-lo nivell 1. Aquest nivell es correspon bsicament a blocs calcarentics de fracturaci de la paret, i percolacions de sorres de disgregaci tamb de la mateixa paret amb una
Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

fracci orgnica molt important. Lateralment sestn per tota la superfcie del sondeig, tret de la part NW del quadre G11, on ja es va identicar prcticament en superfcie el nivell 2. Aquest est format per sorres i llims de coloraci groguenca. La proporci de les fraccions varia, s ms sorrenc prop de la paret (G11) i ms llims a la part sud del sondeig (G13). Al quadre G12, tot i haver baixat 1,10 m no sha pogut trobar el contacte entre el nivell 1 i el nivell 2, fet que ens planteja que el nivell 2 pugui trobarse retallat o erosionat en aquesta zona, ja sigui per causes antrpiques o tafonmiques. Aquest plantejament sintentar corroborar mitjanant lexcavaci en 43

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Fig. 12. Balma de la Massana (1: vista general de labric; 2: tasques arqueolgiques lany 2008) (fotograes A. Bargall, J. I. Morales, . Sol).

44

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

extensi de les properes campanyes. El nivell 2 va ser excavat uns 50 cm al quadre G11, mentre que a G13 noms va ser destapat i es recuper el material de contacte. Els materials coordenats es corresponen bsicament a indstria ltica, mentre que la cermica apareix de manera ms allada. Per la seva banda la restes ssies recuperades pertanyen aparentment a animals de talla ms gran que els del nivell 1. Desprs daquesta primera campanya, i en base als carcters tipolgics de les cermiques recuperades, el nivell 1 sembla correspondres amb un episodi docupaci del Neoltic antic amb cermiques impreses i elements plstics. Per al nivell 2 no es pot proposar encara cap atribuci cronocultural, a causa de lescassa superfcie excavada. Lexcavaci en extensi dels nivell ja documentats, durant les segents campanyes es continuar amb laprofundiment del sondeig per tal de comprovar la possible existncia docupacions humanes de cronologia paleoltica, fase ns ara desconeguda en aquesta part del Montsec, i a ms, per a establir una seqncia paleoambiental que serveixi de referncia i complement per als diferents treballs realitzats dins dels projectes dintervencions al Montsec.

Breu estat actual del coneixement

Gran part de les dades obtingudes en el passat de la serra del Montsec van ser recollides sense criteris arqueolgics moderns i, per tant, no sn de gran utilitat en el marc actual de recerca. Aquest coneixement s nicament til com una guia per interpretar la potencialitat dels registres del Montsec. Altres zones ms o menys properes s que han estat ms treballades des de centres de recerca, des del Paleoltic mitj ns al Bronze nal i la primera edat del Ferro. La roca dels Bous (Sant Lloren de Montgai) comprn les ocupacions datades ms antigues a la regi, durant el Paleoltic mitj (mosteri) (Martnez-Moreno et al. 2006). Es tracta dun gran abric rocs amb la presncia de diverses unitats arqueolgiques que semblen mostrar palimpsestos de sls docupaci formats per nombrosos fogars. La cova Gran de Santa Linya tamb presenta nivells mosterians, per tamb pertanyents als inicis del Paleoltic superior i del Mesoltic, ns i tot compta amb nivells poc caracteritzats, ns ara, del Neoltic nal i edat del Bronze (Martnez-Moreno et al. 2008). La cova del Parco (Als de Balaguer) s un altre jaciment clssic en la regi. Situat, com la roca dels Bous, al costat del riu Segre. Compta amb dos mbits dexcavaci (sector cova i sector abric) que semblen sincrnics i complementaris, on shan documentat tant nivells neoltics (noms a la cova), com, sobretot, nivells epipaleoltics i del Paleoltic superior nal molt rics, centrat aquest darrer en ocupacions estacionals magdalenianes amb gran nombre de fogars (plans i en cubeta) i zones de talla (Petit 1996; Mangado et al. 2006-2007). Recentment, des del CEPAP sha excavat la cova sepulcral del Forat de la Conqueta (les Avellanes-Santa Linya), on shan exhumat nombroses restes humanes juntament amb aixovars clars del III millenni, on destaca la presncia de Campaniforme. Aquest escenari de recerca augmenta quantitativaRevista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

ment a la part aragonesa, on els centres de recerca (Museo Provincial de Huesca i Universidad de Zaragoza) han desenvolupat una important tasca arqueolgica ms o menys propera a la zona de Mont-rebei, amb alguns exemples com els abrics de Forcas I i Forcas II a Graus. Es tracta de dues balmes quasi venes amb nivells arqueolgics complementaris que abracen des del Paleoltic superior ns al Calcoltic. A Forcas I es documenten nivells del Paleoltic superior nal (Magdaleni) i Epipaleoltic macroltic, mentre que a Forcas II es documenten nivells mesoltics tardans i del Neoltic antic cardial i estructures dpoques posteriors. s especialment interessant la priori seqncia de continutat entre els darrers caadors-recollectors (nivell 4) i els primers neoltics de la zona (nivell 5) de Forcas II, en qu segons els seus investigadors es documenten nivells de contacte entre ambds grups (Mazo i Utrilla 1999). Un altre jaciment aragons prou interessant s la cova del Moro dOlvena; es tracta duna complexa cavitat amb com a mnim dos mbits on sha dut a terme excavacions arqueolgiques. Per una banda les Cmaras Inferiores on es documenten nivells des del Bronze nal ns al Neoltic recent, mentre que a les Cmaras Superiores es dna un nic paquet estraticat que es correspon amb una ocupaci del Neoltic antic amb cermiques impreses no cardials i una dataci prou arcaica (Baldellou i Utrilla 1999; Utrilla 2002). Un jaciment que mostra unes decoracions en les cermiques molt similars a la cova del Moro per amb dates ms recents s lespluga de la Puyascada, que presenta dos nivells epicardials, un dantic i un altre de recent, amb decoracions impreses i plstiques (Baldellou 1987; Baldellou i Utrilla 1999). Altres moments documentats a la zona s lesmentat nivell basal de la Cmara Inferior de la cova del Moro dOlvena amb una cronologia del Neoltic recent, per amb presncia de cermiques impreses. Un nivell/ retall amb presncia de cermica campaniforme a labric de Forcas II (Mazo i Utrilla 1999) i nivells del Bronze antic i Bronze nal a la cova del Moro dOlvena (Utrilla i Baldellou 1996). De tornada a Lleida, al sud del Montsec, en la zona de contacte entre les primeres estribacions prepirinenques i la plana lleidatana, es documenta la Colomina de Gerb, poblat i necrpoli emmarcable dins el GSC-III, durant la darreria del Bronze nal i la primera edat del Ferro (Lpez 2001).

El projecte de recerca arqueolgica iniciat lany 2005 a la serra del Montsec t com a objectiu poder establir un esquema cronoestratigrc i una reconstrucci paleoetnolgica i paleoambiental daquesta zona del Prepirineu de Lleida des del Pleistoc superior nal ns a lHoloc (Neoltic i edat del Bronze). Aquests objectius sestan veient acomplerts actualment amb lexcavaci dels tres jaciments descrits abans, que omplen o previsiblement ompliran en part aquest ampli lapse cronolgic. Aix, la balma de la Massana inicia la seva seqncia al Neoltic antic, la cova Colomera presenta actualment una llarga seqncia docupaci que abraa des del Neoltic antic epicardial ns a la darreria del Bronze inicial (els anteriorment 45

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Jaciment Roca dels Bous Roca dels Bous Cova del Parco Cova del Parco Cova del Parco Cova del Parco Forcas I Forcas I Forcas II Forcas II Forcas II Forcas II Cueva del Moro Cova del Parco E. Puyascada E. Puyascada Cueva del Moro Forcas II Cueva del Moro

Nivell i adscripci S1. Mosteri R3. Mosteri II. Magdaleni nal II. Magdaleni nal Ib,Ic. Epi Microlaminar Ia2. Epi Geomtric tard XIV. Magdaleni sup IX. Epi Macroltic 1b. Epi Macroltic 2. Epi Geomtric 6. N. A. Cardial? B Sup. N.A. Cardial Cmaras Sup. N. A. Cardial? EE1. N.A. Epicardial II. N.A. Epicardial II. N.A. Epicardial recent Cmara Inf. C5. N. recent Calcoltic C. Inf. IIIb. Bronze antic

Referncia laboratori AA-6480 AA-6481 OxA 10797 OxA 10798 OxA 8656 GifA 95563 ? GrN-17785 Beta- 59997 Gif-N-22686 Gif-N-22688 Beta-59998 GrN-12119 Gr.N.20058 CSIC 384 CSIC 382 GrN-12117 GrN-22690 GrN-12.115

Data BP > 46900 388001200 1317560 1246060 1143060 10770110 13010320 971575 865070 724040 690045 6090180 6550130 612090 593060 558070 516080 392030 353070

Taula 4. Datacions dalguns jaciments situats als voltants del Montsec, conques del Segre, alt Cinca i ssera/Isbena.

esmentats Bronze antic i Bronze mitj) i la cova del Mort mostra una freqentaci centrada en el IV-III millenni i resta del Bronze inicial. A mesura que vagin desenvolupant-se les campanyes arqueolgiques i que es presentin tots els estudis programats saniran complint tots els objectius preestablerts que han de venir a cobrir un ampli buit que regna ns ara a la recerca de les terres prepirinenques occidentals, com a mnim per aquestes cronologies.

SERP. Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques. Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona, C/ Montalegre 6-8, 08001, Barcelona

F. Xavier Oms

Agraments
Els treballs arqueolgics a la serralada del Montsec no serien possibles sense la collaboraci i el patrocini de la Fundaci Territori i Paisatge, de lObra Social de la Caixa de Catalunya, del Servei dArqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya i, a lltim, tamb de lajuntament de Sant Esteve de la Sarga. La topograa de la cova del Mort ha estat realitzada pel Centre Excursionista de Vallirana. En Toni Asensio i en Marc Vallmanya ens van acompanyar en lexploraci de la cova posant a la nostra disposici tot el material necessari. La nostra tasca no seria possible sense la gent que ens fa ms fcil el nostre treball al Montsec, sobretot en Toni Nievas. A lltim, un agrament sincer a tots aquells que collaboren en les campanyes dexcavaci.

IPHES. Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social. Universitat Rovira i Virgili. Pl. Imperial Trraco, 1. 43005 Tarragona

Amlia Bargall

Becari FIC. Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social. Universitat Rovira i Virgili. Pl. Imperial Trraco, 1. 43005 Tarragona

Juan Manuel Lpez-Garca

IPHES. Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social. Universitat Rovira i Virgili. Pl. Imperial Trraco, 1. 43005 Tarragona

Juan Ignacio Morales

SERP. Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques. Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona, C/ Montalegre 6-8, 08001, Barcelona

Mireia Pedro

IPHES. Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social. Universitat Rovira i Virgili. Pl. Imperial Trraco, 1. 43005 Tarragona

lex Sol

46

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

Bibliograa
ALS, C. (1990). Revisi dels materials arqueolgics del Museu Comarcal de la Noguera: el vas neoltic del Coll de Porta. La Noguera Estudis, 4: 5-9. BaLDELLOU, V. (1987). Avance al estudio de la Espluga de la Puyascada. Bolskan, 4: 3-47. BaLDELLOU, P. UTRILLa, P. (1999). Le Nolithique en Aragon. A: XXIV Congrs Prhistorique de France, Le Nolitihique du Nord-Ouest mditerranen. Carcassone 1994: 225-237. BENSENY, J., GaLLaRT, J. RIBES, J. (1993). Estudi dels materials del jaciment de lEspluga Negra (Sta. Maria de Mei). Grup de Recerques de les terres de Ponent, XXXI Jornada de Treball. Artesa de Segre: 7-30. BOScH GImPERa, P. (1915-1920). Resultat de lexploraci de coves de Catalunya. A: Anuari de lInstitut destudis Catalans. Vol. VI. Barcelona: 473. CamaTS, J. (2004). Sepulcres megaltics al Montsec. A: TORRES BENET, M. (coord.). Megalitisme, gravats i cupuliformes. Limaginari de lhome prehistric. Actes de la XXXIV Jornada de Treball, Homenatge a Josep M. Mir Rosinach. Artesa de Segre: 97-116. DE La VEga, J. (1968). Avance de los materiales arqueolgicos de la cueva de Joan dOs (Tartareu). Mediterrnia, 4-5. DE La VEga, J. (1981). Aplec de documents arqueolgics de les coves del Montsec i llur projecci a les comarques i serres properes. Mediterrnia, 12. DE La VEga, J. (1983). Un exemplar del Neoltic Antic Evolucionat procedent de lermita de Montalegre (Vilanova de la Sal). Mediterrnia, 13. 17-20. DE La VEga, J. (1988). Valoraci dels resultats obtinguts en les prospeccions arqueolgiques, en els cursos mitjans i alts dels rius Nogueres. A: VII Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd: Prehistria i Arqueologia de la Conca del Segre. Puigcerd: 123-129. DEZ-CORONEL, L. (1983). Restos de pinturas esquemticas en el Cogull (Vilanova de Mei, Lrida). (Miscellnia homenatge a Josep A. Tarrag). Ilerda, 44: 53-59. ESPEjO, J. M. (2001). La cermica con asas de apndice de botn: un nuevo estado de la cuestion. Pyrenae, 31-32: 29-56. FBREga, A., PaSqUES, J. (2004). Cupuliformes de Sant Esteve de la Sarga. A: Torres Benet, M. (coord.). Megalitisme, gravats i cupuliformes. Limaginari de lhome prehistric. Actes de la XXXIV Jornada de Treball, Homenatge a Josep M. Mir Rosinach. Artesa de Segre: 117-122. FULLOLa, J. M. BaRTROL, R. (1989). La cueva de Muricecs (Llimiana, Pallars Juss) y el musteriense en el N.E. peninsular. Anales de Prehistoria y Arqueologa, 6: 35-48. FULLOLa, J. M. BaRTROL, R. (1991). Aproximaci als nivells paleoltics de la Cova de Muricecs (Llimiana de la Serra). Collegats, 5. 83-98. FULLOLa, J. M. CEBRI, A. (1996). El paper de Salvador Vilaseca en la prehistria catalana. A: Figueras, A i Mass, J. (eds.). Salvador Vilaseca. Una obra perdurable. Reus: Museu Comarcal Salvador Vilaseca: 21-38. FULLOLa, J. M., MaYa, J. L., PETIT, M. A. CEBRI, A. (1998). Memria de les campanyes arqueolgiques a la cova dels Muricecs (Cellers-Llimiana, Pallars Juss). Indita. Dipositada al Servei dArqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GaLLaRT, J. (1991). Estudi preliminar del dipsit de bronzes de la Cova de Muricecs. Collegats, 5: 99-111. GaLLaRT, J. (2006). Notcia sobre un nou dipsit de la cova dels Muricecs de Cellers (Llimiana, Pallars Juss). Cota Zero, 21: 10-13. GaLLaRT, J. RIBES, J. (1988). Un jaciment del Neoltic a la comarca del Segri, A: 7 Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd, Prehistria i Arqueologia de la conca del Segre. Puigcerd: 59-66. 47

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

GaLLaRT, J. RIBES, J. (2001). La Balma del Clotar. Un jaciment del Neoltic Final-Calcoltic a Vall-Llebrera (Artesa de Segre, la Noguera). URTX, 14: 7-18 GaRcIa GUIX, E. (2007). Estudi antropolgic de les restes recuperades a la Cova del Mort durant la campanya del 2007. Informe preliminar, indit. Museu dArqueologia de Catalunya. Barcelona. GmEZ-ALBa, J. (1992). Llus Mari Vidal (1842-1922). Biograa. Museu de Geologia, Ajuntament de Barcelona. Barcelona. GONZLEZ, J. R., RODRgUEZ, J. I. (1984). Prospecci arqueolgica per la zona oriental del Montsec de Rbies. Recerques de les terres de Ponent VI. Artesa de Segre: 13-20. GRaELLS, R., EScUDER, X. (2001). Avance al estudio de los materiales de la Cova Guitarr (Tartareu, Les Avellanes). Una nueva cueva sepulcral en el Montsec. Bolskan, 18: 331-338. JORDaNa, C. A. (1936). Geograa de Catalunya. Vol. 1, La formaci i laspecte de Catalunya. Llibreria Catalnia. Barcelona. LPEZ, J. (2001). LEdat del Bronze. A: La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors ns als visigots. MAC i Museu de la Noguera. Balaguer: 62-96. LPEZ-GaRca, J. M. (2008). Evolucin de la diversidad taxonmica de los micromamferos en la Pennsula Ibrica y cambios paleoambientales durante el Pleistoceno superior. Tesi doctoral. Departament dHistria i Histria de lArt. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. MaLUqUER DE MOTES, J. (1945). La provincia de Lrida durante el Eneoltico, Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda, V: 173-245. MaLUqUER DE MOTES, J. (1949). La Cueva de Toralla. CSIC (Monografas del Insituto de Estudios del Pirineo 13). Jaca. MaLUqUER DE MOTES, J. (1950a). La cueva sepulcral del Forat Negre de Serradell (Lrida). CSIC (Monografas del Instituto de Estudios del Pirineo 15). Jaca. MaLUqUER DE MOTES, J. (1950b). La cueva de les Llenes de Eri (Lrida) CSIC (Monografas del Instituto de Estudios del Pirineo 16). Jaca. MaLUqUER DE MOTES, J., CURa, M. (1981-1982). Los sepulcros megalticos de Vilanova de Mei (Lrida). Pyrenae, 17-18: 139-148. MaLUqUER DE MOTES, J. (1982). Hostalroig. Santa Maria de Mei. Excavacions Arqueolgiques de Catalunya, 1. 60. MaLUqUER DE MOTES, J. (1988). Mig segle de recerques prehistriques a les valls del Noguera Pallaresa i del Segre, a les vores del Montsec A: VII Colloqui 48

Internacional de Puigcerd, 1986. Puigcerd: 17-24. MaNgaDO, PETIT, M. A., FULLOLa, J. M., BaRTROL, R. (2006-2007). El paleoltic superior nal de la cova del Parco (Als de Balguer, la Noguera). Revista dArqueologia de Ponent, 16-17: 45-62. MaRTIN, A. (1992a). Problemes de caracteritzaci dels grups del Neoltic Antic, a travs del registre cermic. A: IX Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya, 1991. Puigcerd i Andorra: 66-67. MaRTIN, A. (1992b). Lectura de la distribuci i caracteritzaci dels jaciments cardials. A: IX Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya, 1991. Puigcerd i Andorra: 68-71. MaRTIN, A. (1992c). Els grups Montbol a travs dels seus vestigis. A: IX Colloqui Internacional de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya, 1991. Puigcerd i Andorra: 135-138. MaRTIN, A. (1992d). El neoltic nal. La recerca de nous camins. El Verazi. A: IX Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya. Puigcerd i Andorra: 179-284. MaRTIN, A. (2003). Els grups del neoltic nal, calcoltic i bronze antic. Els inicis de la metallrgia. Cota Zero, 18: 76-105. MaRTIN, A. i VaqUER, J. (1995). El poblament dels Pirineus a lHoloc, del Mesoltic a ledat del Bronze. A: Bertranpetit, J., Vives, E. (eds.). Muntanyes i poblaci. El passat del Pirineus des duna perspectiva multidisciplinria. Andorra la Vella: 35-73. MaRTIN, A., PETIT, M. A., MaYa, J. L. (2003). Cultura material, economia i intercanvis durant el III millenni AC a Catalunya. A: XII Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd. Pirineus i vens al 3r millenni AC. De la del neoltic a ledat del bronze entre lEbre i la Garona, 2000. Puigcerd: 295-322. MaRTNEZ-MORENO, J., MORa, R., DE La TORRE, I., CaSaNOva, J. (2006). La Roca dels Bous en el contexto del Paleoltico Medio nal del Noreste de la Pennsula Ibrica. A: J. M. Maillo, E. Baquedano (eds.). Miscelnea en homenaje a Victoria Cabrera. Zona Arqueolgica, 7. Vol I: 252-263. MaRTNEZ-MORENO, J., MORa, R., DE La TORRE, I. (2008). La Cova Gran de Santa Linya i el poblament hum del vessant sud dels Pirineus al Plistoc superior i a lHoloc. A: Tribuna dArqueologia 2007. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci. Barcelona: 69-92. MaYa, J. L. (1977). Lrida prehistrica. Cultura Ilerdense. Lleida. MaYa, J. L. (1983). Nuevos vasos polpodos pirenaicos en Catalua. Trabajos de Prehistoria, 40: 59-84.

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle

XIX

ns a lactual projecte de recerca

MaYa, J. L. PETIT, M. A. (1995). LEdat del bronze a Catalunya. Problemtica i perspectiva de futur. A: X Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd. Cultures i Medi de la Prehistria a lEdat Mitjana. Homenatge al Professor Jean Guilaine 1994. PuigcerdOsseja: 327-342. MaZO, C. UTRILLa, P. (1999). Les abris de las Forcas (Graus, Huesca). La transition de lpipalolithique au Nolithique ancien, A: XXIV Congrs Prhistorique de France, Le Nolithique du Nord-ouest mditerranen. Carcassonne: 239-246. MIR CaSaSES, A. (1880). Conca de Tremp. La estaci troglodtica de Susterris. A: Mir, A, Moner, J., Pleyan de Porta, J. (1880). lbum Histric, Pintoresc i Monumental del Pirineu, 1880. Reedici de Garsineu edicions, 1996. Tremp: 59-80. OmS, F. X. (2007). Estudi tecnomorfolgic del complex cermic de la Cova Colomera (St. Esteve de la Sarga, Pallars Juss). Diploma dEstudis Avanats. Universidad de Barcelona. Barcelona. OmS, F. X., BaRgaLL, A., CHaLER, M., FONTaNaLS, M., GaRca, M.S., LPEZ-GaRca, J. M., MORaLES, J. I., NIEvaS, T., RODRgUEZ, A., SERRa, J., SOL, A., VERgS, J. M. (2008). La Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss), una cueva redil en el prepirineo de Lrida. Primeros resultados y perspectivas de futuro. A: M. S. Henndez, J. M. Soler, Lpez Padilla (eds.) IV Congreso del Neoltico de la Pennsula Ibrica. Alacant, 2006. Ed. MARQ. Vol. 1: 230-237. OmS, F. X., PETIT, M. A., ALLU, E., BaRgaLL, A., BLaIN, H. A., LPEZ-GaRca, J. M., MORaLES, J. I., PEDRO, M., RODRgUEZ, A., SOL, A. (en revisi). Estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domsticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del NE de la Pennsula Ibrica. Trabajos de Prehistoria. PaDR, J. DE La VEga, J., (1985). Hallazgo de pinturas rupestres en la Cova Colomera o de Les Gralles (Sant Esteve de la Sarga, provincia de Lrida). A: XVII Congreso Nacional de Arqueologa: 127-134. PaDR, J. DE La VEga, J. (1989). Treballs arqueolgics a la Cova Colomera. A: Excavacions Arqueolgiques durgncia a les comarques de Lleida. Excavacions Arqueolgiques a Catalunya 9. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Barcelona: 5-68. PETIT, M. A. (1996). El procs de neolititzaci a la Vall del Segre. La Cova del Parco (Als de Balaguer). Estudi de les ocupacions humanes del V al II millenni a.C. A: Monograes del SERP 1. Universitat de Barcelona. PETIT, M. A. (2001). Els primers pagesos i ramaders. A: La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors ns als visigots. MAC i Museu de la Noguera. Balaguer: 46-62. RODRgUEZ, J. I. (1982). La cueva sepulcral de el Forat del Coscoll. Ilerda, XLIII: 255-266.

RODRgUEZ, J. I. GONZLEZ, J. R. (1982). Los sepulcros megalticos en el Montsec de Rbies (Vilanova de Mei). Ilerda, XLIII: 187-222. ROvIRa, J. (1976). Los vasos polpodos en Catalunya y el Pas Valenciano. Cuadernos de Prehistoria y Arqueologa Castellonense, 3: 117-132. ROvIRa J. CURa, M. (1992). Observacions sobre alguns materials del Neoltic Antic i Antic Avanat del Pre-Pirineu de Lleida. A: IX Colloqui Internacional de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya. Andorra i Puigcerd: 123-129. ROvIRa I VIRgILI, A. (1922). Histria de Catalunya. Vol. 1, Barcelona: 404-407. SERRa RfOLS, J. de C. (1930). El poblament prehistric de Catalunya. Geograa General de Catalunya, Valncia i Balears, sota la direcci de Pau Vila. Enciclopdia de Catalunya. Barcelona. SERRa VILaR, J. (1923). El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneoltiques. Musaeum Archaeologicum Dioecesanum, Solsona: 81-83. SOL, A. (2008). Neteja inicial dun crani i una mandbula de la Cova del Mort (St. Esteve de la Sarga, Pallars Juss). Informe de Restauraci. Indit. IPHES. Tarragona. UTRILLa, P. (2002). Epipaleolticos y Neolticos del Valle del Ebro. A: Badal, E., Bernabu, J., Mart, B. El paisaje en el Neoltico mediterrneo, Saguntum Extra V: 179-208. UTRILLa P. BaLDELLOU, V. (1996). Evolucin diacrnica del poblamiento prehistrico en el valle del Cincasera. El registro de Olvena y otros yacimientos prepirinaicos. Bolskan, 13: 239-246. VIDaL, L. M. (1894a). Les coves prehistriques de la provincia de Lleyda. Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, 4(13): 81-108. VIDaL, L. M. (1984b). Ms monumentos megalticos en Catalua. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 16: 279-300. VIDaL, L. M. (1911). Otros monumentos megalticos en Catalua. Memorias de la Real Academia de las Ciencias y Artes de Barcelona (3) 10 (1): 3-12.

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

49