Vous êtes sur la page 1sur 4

Quatrima Annada.

Not 76

15 d'Agoust 1918

Lous dous Marechals:

FOCH, de TARBES,
aprs JOFFRE, de Ribasaltas.

Ya encara de Pirenias...
Canta lou l e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sus Abounament : 4 francs l'An Aminislracioun: 14, Avenguda de Toulousa MOUNT-PELI

Redacioun: 23, Carriira das Patriotas MOUNT-PELI

LOU BASTOU DE FOGH


Dins lou long purgatri d'aquestas darniiras annadas, jamai couma ioi l'al das grands esprs avi pas couflat nostas amas. Sabn pas quoura, encara, lusiran en plen lous jours radiouses, ms, dej, de tout nostes iols alandats, n'en vesn l'auba qu'espilleja. La prumiira vitria de la Marna brist pr toujour l'alan de l'envasiguire. La segounda marca lou coumenament de la liberacioun. , De l'una couma de l'autra, l'ounou n'en revn, en prumi, un Miejournau. Aprs Jore de Ribasaltas, Foch de Tarbes. Las Pirenis gigantas couma escriu lou Boulet Rouge enfantoun de gigants. Es un asard, dirs. Asard sigue. Avouars que l'asard, quand se i mes, renja pas mau las causas. Pr la paga d'stre estat ensultat e caloumniat e d'hou stre encara, tems en tems pr d'estafis de tout pu, lou Miejour baila l'armada de Frana lous pus illustres de sous chfs. Avn la vengena generousa. Es pas ac, hou sabn, que barrar lou mourre as japaires : au countrri. Es mai que mai la jalousi que lous fai jap, e doumai n'en faren, doumai nous 'n voudran. Aub ! faguen, quand mme, tout noste deb e pulu mai que mens que saupren, quand vendr l'oura, nous faire faire noste drech. Pr nautres e pr nostes morts. Es eles, hou dessoublidan pas, lous grands oubris de la vitria, que n'an bastit las foundamentas em soun sang. E nostes esprs lous mai pus flourissoun sus lou cros de soun sacrifice. En saludant lou nouvl Marechal, saludan lous coulabouraires eroucs de soun genia. Lous uns couma l'autre sount nosta fiertat e noste orgul; e lou bastou de vermel que brilha dins la man dau Chf es pr toutes una recoumpensa. Lou CHIVALI.

PENSADAS DE PIALUT
Sufis qu'escrigure, Vautre jour, que pr saupre a qu'ra la guerra cali Vavudre facha, un miu amic me dis que sii un dfaitiste . Oui, moussu I pas qu'ac 1 Ac prouba que i'a de veritats pas toujour bonas dire. Ms, aquel amic es un... civil. Alors, couma mantne ma dicha, i prepausa simplament de veni emb iu se rendre comte. Aur pas qu' me segui ounte passarai. S'a pas la fouira pendant tres jours ie'u la pu!
*

LA LETRA A LOUSTAU
... Moun ome, tus que sis un artista, cau que me fignoles una letra pr la fenna... ... Anen, anen, fagues pas l'enfant!... Fai-me una lelra que sigue una lelra. Couma se du faire, ni trop longa, ni trop courta. Ce que vole i dire?... ms hou sabes tant ben couma iu : quaucas messorgas ben endevengudas qu'amainaran sous lguis... Una pichota messorga, crei-me, fai mai de ben lous que plouroun qu'un bu discours roumplit de proumessas vertadiiras... ... E perdequ i parlarii de la soupa trop linda mitat escullada, ou das oubuses gaz que perdounoun pas, ou das camis ounte sn enfangats, la barba salla e Iou ventre vouide? Parla-i pulu d'aqucl pichot cami de rassis e de terra rouja que, pr la garriga en flou, s'en vai tout d'agalis au mas de moun papeta. L'avn fach mai d'un cop en cantent, laugis d'avudre galejat jout la trelha laugiira ounte fasi tant bon... Trelha dau mas, trelha de moun enfana que sis lionta, que sis lionta !... Ma jouinessa a vendemiat tous darnis rasins d'or, te rsta pas pus ara que quauques gabls coundamnats la taxa de luxe ... ... Oi, oi, parla-i de noste pas, de noste sourel, de tout ce que voudrs que sigue pas nosta misra. Parla-i mai d'ela que de iu... Chut ! parles pas d'aici: sous iols veiran pas jamai la longa rengada de las pichotas crousas de boi dessin sus lou cil sa negra dentella... T! as toun estil, eb, escriu : Ma chre Marion, le secteur il est toujours tranquille Marcel RICOSE.
21 de julhet 1918.

capoural. N'en sabe quicon ; ai! moun caissau ! Ms, digas-me, se vous plais, perdequ lou charroun, lou pintre e lou courdouni dau regiment sount de simples pialuls e que tocoun pas que 5 sus ? Pamens cau autanl d'aprendissage pr faire un charroun ou un pintre que pr deveni un dentisla... Ms, me cale ; la counsinna es aqui: cau pas cerc coumprene... e pioi me farii tourn trat de dfailiste .
+

La pu! l'avn toutes counouguda e la crenissn mai que lous oubuses. Avn pu de la pu. A l'armada, la counsinna es de pas cerc coumprene ; e lou grand malur de fossa es de coumprene d'ausida sans cerc. Car espas toujour un bonur d'stre inleligent.
**

Lous que sount tant cerca-renas e tant ausards l'arris es aquelas que sount lous pus caga-bralhas au pastis.
*

Tal regimenl a agut una citacioun pr avudre enlevat lala pousicioun aprs que Vartilhari avi nivelat lou terren. Vole creire que l'a meritada... Tal regiment es vengut lou rempla, tne e ourganis lou lerren counquistat ; dins ioch joars a agut mai de pertas que l'auire dins sas dos ouras d'ataca. Pamens es pas citat. Saique merita de l'stre tamben... Sabn qu'es pus penible de gard una pousicioun que de la prene e qu'una contra-ataca es pus mourtala qu'una ataca.
CAUSSOU DE L'OULIVI.

Es drolle 1 Ai manjal de pan amassat ras d'un cadabre bchou e quand v'ene en perma l'oustau repoutegue sus la qualitat de lou que m'es servit: prouba que lou michant tems passat se dessoublida lu. Es pas gaire ounourable d'hou dire ms es meritous d'hou recounouisse.
*

M. Marcel Hirsch, dch: Hutin, e lou Miejour


Un amic dau front nous sinnalava, i'a quauques jours, aquesta perleta, sinnada: Marcel Hulin , dins l'Echo de Paris dau 23 de julhet:
Je ne sais si les Allemands goteront comme il convient la narration extravagante et d'un lyrisme archi-mridional, etc...

Cantes, Caussou ? ms ipensespas pus ! Cantes en mitan de tous camaradas que la mort assecuta ? E te quitoun faire ? Cante, souvenlas fes,pr m'empach de plour... e mous coumpans fan couma iu. La cansou es nosta amiga das michants jours ; e pioi una armada trista seri una ben trista armada.

Lou denlista a lou grade e... la paga d'ajudnt. Vous assegureque derraba pas milhou las denls que quand ra simple

Ac s'aplica as coumunicats de Ludendorf. Aquela coumparasou entre la prosa d'un general bchou e lou lirisme d'un Mistral, pr esemple, ou d'un Aubanel, es d'un goust delicat e fn que pudis soun ghetto d'una lga. Aquel hutin de Hirsch manca de biais autant que de.sentida : nous avi proubat au mes de janvique l'oufensiva alemanda dau printems ra impoussible... Couma proufta, diga-i que vngoun ! Lous desbourrounages d'un sot-bougre d'aquel calibre n'an pas ges d'impourtencia, es entendut. Ms vouln pas que sigue lou dich de nous quit caucig, pr quau que sigue, sustout pr de pses-plats... J.-S.-P.

VEN DE PAREISSE

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassiira de Louvis-Filibert
(Louvis Bonflls e Pire zma) en 1 ate en verses

En venta l'aministracioun depaus dau Gal. Costa 20 sus.

e dins

lous

ops de Gapganta e Cops d'Appius


ERROU FAI PAS COMTE Aquestes darnis jours a passat l'Eldorad sabe pas quant de revistas parisencas. Una d'elas s'enlitoulava, se vous rapells: Tout le long du... gai! En publicant un coumunicat que l'anounciava lou Petit Mridional emprimt : Tout le longdu... Gal . E disi que tout le long du... GAL ra amusant, e galoi, e interessant, e patali e patat... E, d'alhurs, ac 's vrai. Gramecian lou linoutipista, distrach ou galejaire, que nous a fach aquela pichota reclama. MIRIO E MIREILLE _||||HM|| | Mlll II III Hll "

Sus lou cros de FILHOU


A FILHOU
Plouro, moun amo adoulentido ! Es mort l'ers, e de ma vido
LOJI veirai plus, gaujous d'estrambord e de fe,

En nous empurant d'esperano Souna lou rampu d'amistano... Ai las ! es mort, mort pr la Frano : L'estofo du drapu l'acato dins si pl.

Es mort l'ers dins la bataio, Quand, pr apara quauco draio, S'ro oufert, abrivant si sudard a l'assaut, Maugrat lis ubus pr rafalo, Li gas pudnt, lou fl, li balo, Li boumbo, qu'au brut tout Lis ome seguissin lou brave s'esbranlo. Miejournau.

es grvo, en tuti; e toun ami Azema, em quau animaves Lou Gal, e ti gnl despoudera, e toun amigo avusado avans lou nouviage espera, podon tuti regarda vers nautre e nous vire dins lou sourne du meme du. Ta souvenno nous trevara, dins nosto amislano, dins nosto obro. Ami que devian revire, e mis counisse, ami perdu, coume me revnon, aro, nsti dicho de Nimes, ounte assajavian de faire claro la toco miejournalo, en nous parlant du founs du cor, e coume me revn nosto brassado d'adiu, du founs du cor, la darniero.
JAN DE LA VAULONGO.

desbord d'afougamen e de valenti que i avien vargu tant d'amirano e d'ounour. Sa mort s'enramelo de tant puro glri qu'es em rcspt e fertun que saludan la memri doujouine capitni que ven de s'endourmi pr sempre dins l'eternalo pas. Piousamen nous clinan vers lou cros ubagous que lou rejoun, e plouran l'ami car de nostro jouvenluro, lou coumpan d'ideau que noun sera pa' qui l'ouro dis avenidouiro complido e di patrialo respelido que panlaiavo e qu'acoumpagnavo de lant d'espro. Louvis ABRIC.
*

(Lou Secrt).

Mai es toumba, gaugno traucado, Ai las! senso uno raufelado, Estoufant sa bouco un mot de Clapassi. L'an empourta, li cambarado, A la sousto, au bord d'uno prado, E lagremant, gorjo sarrado, Un d'li a di l'Adiu au valnt ouici. Eisemple requist de la rao E vincire di tartarasso En couchant davans tu lis abouri German, O ! Filhou, aubourant ta glri De longo i coumbat fasen flri E Forces mespresous di tantalri de se cala l'ahirous Franchiman.

Quand parls das coumunicats teatrals! Lous journals de la regioun n'an publicat, au sujt d'una representacioun de Mireille las Arenas d'Arles, un entre autres ounte es dich :
On se rappelle qu'il y a quelques annes un grand pote provenal flt fter son cinquantenaire en ces mmes Arnes par une reprsentation de Mireille...

Escuss ! segut pas pr lou cinquantenri dau grand pouta, ms pr iou cinquantenri de soun cap-d'obra, Mmo. E lou grand poula fagut pas feslej aquel cinquantenri; ra pas d'aqueles literatous, couma n'i'a tant Paris, que prouboun sustout de genia dins l'ourganisacioun de sa reclama. E pioi, diguen-z-hou un cop de mai, es veritablament pas de besoun d'envouc de longa lou grand noum de Mistral pr faire enval au public l'ourjac doucinous de la Mireille francimanda. LOU PAURE EL Dins una de las interessantas pichotas notas que publica, tems en tems, en tsta de sa crounica de Mount-Peli, VEclair ploura lou malurous sort de las platanas de la Lirounda, que sount en trin de cabuss. D'eft: se cau d'aubres, pr l'armada ou pr quicon mai, on lous pourri causi dins de rdous ounle segussoun pas tant rares. A ce que nous an dich, aquelas platanas farin partida dau terraire de La Valeta e adounc serin la prouprietat de M. de L.n.r.t. S' ac 's vrai, planiguen aquel paure ome! oublijat qu'es, lou malurous, de faire coup sous aubres pr pourre manj 'n floc de pan em sous tickets , ben entendut... LOU CAMI DE L'ESCOLA En crounica loucala d'un grand quoutidian clapassi, avn legit:
Mort subite.Mme M... L... passait, samedi soir, sur la route de Ganges, au quartier dit du Pont-St-Cme , ancien chemin de Palavas, lorsque prise d'un malaise, elle s'affaissa.

Miejournau de la costo pleno Fau lou segre sens perdre aleno Lou carau qu'a dubert pr vautri aquel ers, Lou cor gounfle de remembrano En gardant si mem' ahirano Souvens-vous que pr la Frano Lou valnt capitni es jasent dins lou cros. Ah ! s'es batu pr stre libre

La mort glouriouso de Bonfils nous bouto l'amo en du... Quand ro Nio avans laguerro,lou vesianproun souvnt e l'amavian. Me rapelle, un iour de la guerro, dins la \Vovre, que barrulave en auto. sus li ligno e m'arreslre, pr cop d'astre, dins un vilajoun esmarra permi li fangasso e li niu negre, lou tms d'abouba uno pano : e que, tout bu just, lou paure Bonils me recouneigu e que charrerian bono passado. Veniu, pecaire, de vire Mandres-aux-QuatreTours, moun paure Pire. Lou darri cop qu'ai vist Bonfils es Paris, dins moun buru du menistri; ro en permessioun e remountavo Adamount. E, quand diss di causo 1 me rapelle fort bn, quouro partigu, que l'embrassre proun esmugu... Paure enfant! puris enfant! grand permi li plus grand, generacioun de sant e d'eros... Pire DEVOLUY.

La mort du brave Filhou m'a encafarda que noun sai e m'a coupa tout enavans e touto voio. Se li meiour toumbon ansin de que faren? 0 pulu coume faudra oubra pr remplaa tli valour, naulri li mesquin que reslan. Paure e brave ami qu'amave snso counisse. M'aflalave un jour de pousqu charra em luli mis ami du Clapas. Ai las ! quouro vous veirai... se vous vese... mancara lou cardacho. Me n'en vole ara de tutis aquli contre-tms que nous an empacha de nous treva siegue au Clapas siegue Nimes e mens urous que Jan pode que me lagna sus un ami incouneigu de caro. Mai soun cor bon e grand e ferme coume un roucas quant de regret de l'avedre ansin perdu en pleno foro e en pleno jouvno. E coume as resoun de voudre faire viure la memri de l'arderous coumpan rauba la causo miejournalo. Francis
POUZOL.

Pr l'edicioun de las Obras de Filhou


Segounda lista
Pire Causse, F. Dezeuze, Dona e Louvis Fourmaud, Jan Malavialle, Mlla M. Maury, Andriu Vialles, Dr Vinas e Jan e Pire Vinas, 20 fr.; Leoun Teissier, 15 fr.; Jous Belloc e sa familha, Marius Boyer, Leoun Braye, Adrian Fdire, Marius Jouveau, Dona F. Mistral,

Pr sis idio de felibre Car la Frano pr u ro tout lou Miejour. Aubourant dre dis la tempsto Soun ufanouso e flro tsto N'avi cregneno di batsto, Aparavo la Terro em si dre majour.

Plouras, si gent, plouras, sa Damo, Plouras, ami, plouro, moun amo, N'es plus, lou chivali que tant amiravian; N'es plus lou fiu ama, amaire, N'es plus lou galant calignaire, N'es plus lou coumpan galejaire, N'es plus lou grand ami que toutis amavian. Nani, n'es plus ; mai ben vidanto Soubro soun obro e raiounanto Vuejo dins noste cor de trelus eternau. E li blli pajo de glri Toujour gravado dins l'istri Faran touti li memri Filhou sempre vivnt au pople miejournau. LUVS FoURMAUD. Dis armado, 22 de julhet 1918.

Just vuei, tournant d'uno escourregudo, ai couneissno de vosto biheto de souscricioun pr lou paure Bonfils qu'amave foro. Noun pode me remembra snso emoucioun li quauquis ouro que passerian ensn, en Corso, quouro me capitave Corte. Ero, se pu dire, un de nsti meiour felibre d'acioun, sa mort es uno erdo di mai doulourouso pr Iou Felirige d'-veni. E, de tout cor, regrte de noun l'agu mai couneigu.

Carles Bicome, Medeci-major Servent, 10 fr.; Leoun Brguiboul, Mlla C. Fourmaud, 6 fr.; Anfos Arnaud, abat Valri Bernard, J. Barths, A. Brard, Leoupold Antni Berthier,

Carlier, J. Chazot, Amadiu Fourmaud, Jan Pascal, Jli Bichaud, Louvis Stehl, 5 fr. Toutal au 10 d'agoust: 569 francs.

Valri

BERNARD.

Una Letpa
Marselha, lou 10 d'agoust 1918.

Es be dich d'stre reboussis ! Ms cali veritablament avudre l'embounigou en mitan de l'esquina pr an Palavas en passant pr la routa de Ganges. Lous que prendrin aquel cami merilarin de s'arrest l'eslacioun de Fontd'Aurellas.
BRAFAMIL.

Uno letro du Front m'anounci la mort de noste ami, tuia en tsto de sis ome que l'adouravon , lou 11 de jun 1918. Gaire de jour aperavans, sa darniero letro m'ro vengudo, pleno de vido... Ai pas meme agu lou tms de i respondre. E u nous disi sa prissano de discuti 'm nautre, e dins este fasiscle, ounte marcan soun du, devian douna sa replico la letro duberto . Mai lou traf de la guerro l'empourtavo; plen de vido, mai toujour lst au sacrifice ; e aro lou sacrifice es coumpli. Avi mounta, dins l'armado de guerro, car ro un ome de bono voulounta, e de fogo arderouso. Blessa 'no fes, i'avien douna la crous de guerro, e venien aro de lou faire capitni. La mort I'enausso encaro. Aquu jour de Nimes, i'a aperaqui un an, que l'aviu couneigu, aquu jour qu'evoucave souvnt, restara soulitri, gru de remmbre mis marca. A.mi, la discussioun entre nautre sari segur estado ardnto, mai res leiau e franc, e ma peno es grvo. Nosto peno

En revenguent de permessioun trapi aissamount, encartado dins lou Gal, l'anounso de la souscrisioun que dourbissetz pr fa estampar lous escrichs e las letros dal paure Filhou. Pecaire I lou darnier cop que lou vejeri es aissi, Paris, qu'ro vengut ambe Loubet pr me demandar Camelat. Coumo va dizetz, es un esper de la Cauzo que s'en va Filhou ero riche d'aquel estrambord, d'aquelo crezenso n' un ideal qu'es so que manco al mounde d'aro. Guerro finido, amadurat pr l'anar de la vido e lou sousit de sa cargo, seri estat un dels bouns tenents del Felibrige, un d'aqueles menaires fiers que tant nous defautoun, d'abord que l'escabot sempre seguis lous menouns. Sabetz so que pensi de la perto que toutes fazem e coumo me jounti de cor vostre dol.
DR VINAS.

Gi ^amecis la redacioun dau Gal e, en particuli, soun coutabouraire Brafamil pr sous coumpliments l'aucasioun de ma Crous d'ounou e de ma Crous de guerre palmada. Siiestat pla urous deme veire felicitat dins un article escrich en parl clapassi. Coume hou diss tant ben, l'aime encara, l'aimairai toujour ma lenga mairala, couma Vaimave quand re jouine e que prenii part as councours ourganisas pr la Campana. I'a quauques quinze ans, re joulaoufici dins l'isola de Creta. Nostes amics ingleses nous envilavoun souvent feslej emb'eles. Me souvne que chacun, couma enc de Bezuquet, i'anava de la siuna. Iu, cante couma un peiru traucat! Ms,pamens, entounave lou Maset de Mste Boumiu e toutes lous couplets i passavoun. Eb, me creirs se vouls ! fora de cant lou Maset, pas mau d'Ingleses lou cantavoun tab. L'Arbi, el-mme, n'en seri estat tout esbausit ! Quand arribavoun au cacals , pas que lou mot lous fasi toutes cacalass e se viroul coume des tira-taps 1 Prouba que noste parl es bu d'armounia imitaliva .

En pleno mescladisso m'arribo uno doulento novo. L'ardenl e cavaleirous Filhou es loumba pr Frano sus li prat-balai ! Nostro rao ven de perdre un di mascle que n'en persoumficavo Iimajouro vertu... Lou Felibrige plouro un de si cadelas li mai flame e li mai ausardous... Lou Clapas un de si valnt fiu... un d'aqueli que n'enauravo li tradicioun li mai noblo e li mai santo. Coumo lant d'autri es toumba l'espaso en man, fci i tudesc que l'avien vist tant de fes guerreja contre eli, em' aquelo ardidesso trefoulido e 'quu

E sus las routas ensoulelhadas fasii entoun mous pialuls d'alors : A la font de Nimes, Enfants de Mount-Peli, ou : Dau bu Claps sn lous cantaires. E finirai en vous diguent qu'ai cantal ou fach canl lou Maset, nosta Marselhesa miejournala, sus lou front de la Somme. Encara gramecis. Enric
BOUDE.

CONTE DE LA VELHADA

Milou lou Pescaire


A l'amic Louvis
FOLRMAUD

Segounda Charrada
Lisa ? adiu ! t'avii pas pus vist despioi la fes dau chocolat, couma vas? Pas trop mau. As toujour de bonas nouvellas dau pialut ? Oi vai veni en permissioun. Sabes que i a dous ans qu'es pas vengut? Chabal! couma lou tems passa !... Sis anada croump de tuferas la municipala? Taisa-te, qu'es estat un assassin! N'i a una dins lou quarti qu'a agut lou coursage tout deslripat, e la flha de Fina, sabes? i an derrabat lou coutilhoun. Ms au mens an agut de tuferas?... Oi. . Ebe iu n'en counouisse una qu'a perdut sa micha-journada e que n'a pas agut. Pareis que se i batalhavoun talament qu'an arrestat la venta. Quante tarabastri qu'es tout ac ! A perpaus, e lou pan ? saique sis couma iu, as pas que 200 gramas ? Ma filha, ai couma tus, tres fes vint ans, alors nou cau sarr d'un cran. Nautres sn tres l'oustau: ma filha, soun pichot e iu. Avn toules tres 700 gramas de pan. Ma filha que travalha touta la journada pr la troupa a 300 gramas, lou pichot e iu 200 gramas chacun. Hou creirs se vos, eb, ne mange tout pena un et. Coumprenes que lou manit qu'a dch ans, e qu'es grand pr soun age, manja couma un ome. Lou mati i cau un bon croustet e cinq ouras, quand sourtis de l'escola, soun prumi traval es de crid, entre qu'arriba dins l'escali : Mam, mon goter ? Caudri avudre un gresi d'ase pr i pas doun un moussl de pan. Parlan pas das dous autres repasses, aqui mai fai soun ome. Alors, coumprenes, quau se passa de pan? la grand, e Ia grand es iu! . Vous disoun: manjs de poumas de terra. Oi, vint sus lou kil, ac vn comte pr lous paures bougres? Coumprene que lous riches, ou lous que gagnoun l'argent bon comte, podoujj rampla lou pan, ms nautres... Veja, es lou cas de dire que nous quitoun pas que lous iols pr plour. As be rasou, pionque ara, avans de nous couch, poudi pas soulament bure un cop d'aiga fresca. A a? e se i avi fioc en quicon? Ma mia, lous vesis i pissarin dessus pr lou damouss. Sis toujours la mma, Lisa, as toujour aimat de farcej. Aqui dessus te quite que moun drags de pichot-fil vai sourti de l'escola. Adiu, Marioun! ' Au reveire, Lisa !
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT.

A Ceta, i'a pauc prs cent ans, tres pichols, toutes tres dau mme age, venin chaca jour s'amus sus lou bord de la mar : aqui i avi Milou, l'enfant d'un pescaire, Boseta, filha d'un trainaire, e Filipe, enfant.d'un riche jardini dau Mole : chaca jour emb la sourabastissin de castls que las oundadas venin de longa demouli : s'amusavoun aussi au meinage : am'aquel joc Bosela ra toujour la fenna e Filipe e Milou roun chacun soun tour lou mstre de l'oustau; quand Milou poutounejava trop Rosela, Filipe de jalousi plourava, ms la pichota qu'avi bon cor pr lou counsoul l'embrassava.

pas d'ac, plourava ; lou pescaire i fagut : Anen, Roseta, escouta, vau faire aquel vouiage, gagnarai d'argent e veirs pioi quand revendrai dins set ou ioch meses seren tournamai urouses couma avans: pourrai croump de fialats nus, una beta, e reprendren lou coumerce : en atendent, pioique lou capitni nous fai una avana, aurs toun pan de gagnat pr tus e tous enfants, me pourrai en an tranquillc, anen vos be eh ! Roseta ? diga-me oi . E Rosa pr lou countent acett. Lou lendeman mati lou grand bastiment se melt en routa. Rosa, sous dous pichots e Filipe qu'ra vengut acoumpagn sounamic, de dessus la jitada brandissin de moucadous. Lou bastiment, que lou magistrau butava, filt drech davans el, vangut pichotet, pichotet, pichotet e lu disparegUt au founs de la mar blua.
JAN DE LA CAPELLA NOVA.

Lou jout-lioctenent Jous Saboya, de Bezis, es estat citat pr lou 5ma cop ; lou lioctenent Ravous Cofflnires, de Mount-Peli, vn d'arrap sa 4ma citacioun ; lou mitralhaire Andriu Langlade, de Ganges, l'agent de liasou Marcel Valette, de Mount-Peli, e lou capitni Elisu Montels, de Loudeva, vnoun d'stre pourtats l'ordre pr lou tresenc cop ; lou marechal-das-lougis Louvis Tarboriech, lou lioctenent Jan Marqus, l'agent de lasou Francs Nazon, lou capitni P. Canay e lou coulounial Pire Puech, de Mount-Peli ; lou serjant Enric Bouthier, de Ceta, lou marechal-das-lougis Marcel Guin, de Lunel, e lou canouni Guilhaume Barrale, de La Peirada, hou sount estats pr la segounda fes. Toutas nostas felicitaciouns. Nostas felicitaciouns mai Mlla Esther Eybalin, de Mount-Peli, inflrmiira militria, e noste amic Elia Blanc, de Bassan, que sount estats citats e decourats de la Crous de guerra. Sount estats citats, aquesta passa : lou canouni Marius Enjalbert, lou doutou Jous Alicot, Jous Olivier, l'aspirant Lucian Chauffournier, l'ajuda-major Fernand Bonnet, lou tringlot Auguste Belugou e l'agent de liasou Pire Mazoyer, de Mount-Peli ; lou sapur Estiine Milhaud, lou bregadi Marius Michel, Jous Moulas, lou capitni Enric Terral e soun fraire Beneset Terral, lou brancardi Jli Puig, Marius Sylvestre, lou jout-lioctenent Louvis Coyne, lou serjant Jan Mourgues, lou troumpetaire Camila Noveli, e lou granadi Jous Bonny, de Ceta. E pioi encara : l'agent de liasou Jrdi Bonnaric, de Mountagnac ; lou serjant Nou Fabre, de Frountignan ; lou brancardi Pire Daumas e lou cassaire Leoupold Tell, de Balhargues ; lou brancardi Frederic Pons, de Loupian; lou troumpetaire Jan Pamphile, de Miraval; lou canouni Vincent Rigal, de St-Flis-de-Loudez ; lou loctenent Carles Delpon e lou serjant Ferdinand Meyrieu, de Clar-Mount; lou telefounista Ernest Debrus, de Roquessels ; lou marechal-das-lougis Pire Hilaire, de Vila-Nova-ras-Magalouna ; lou mstre-pountaire Albert Thomas, de Marselhan ; lou bregadi Jan Margouirez, de La Veruna ; lou jout-lioctenent Albert Trible, de St-Auns.
L'AGENT DE LIASOU.

(La fln lou cop que vn.)

Emb lou tems toutes tres grandiguroun. Filipe e Milou devenguroun amourouses de Boseta : ms tandis que l'enfant dau jardini, un pau vergougnous, l'aimava en silena, Milou i declartun vspre sounamour : T'aime, bella Boseta, t'aime e se vos te prendrai pr fenneta. Rosa digut pas de nou, car counouissi la valou dau pescaire. Un bu jour dau mes de mai las campanas de Sant-Louvis sounroun lou maridage de Rosa e deMilou. Seguroun urouses, sustout quand nu meses aprs aguroun una bessounada, una filha e un garou que lous semblavoun. Milou, qu'ra escarrabilhat, travalhava emb soun paire : toutes dous emb lou batu anavoun aqui dau Brescou pesc las lingoustas e lous sepious ou de fes partissin aval liont dins la mar pesc la sarda e lou veirat que Bosa vendi chaca jour la Plaa. Ela, ra countenta quand poudi dire soun omenet : T ! ioi ai gagnat tant d'argent, meten-lou de couslat, pus lard pourren metre noste garou aucoulge e n'enfaire quaucun. EI, de fouli, l'embrassava. Passroun antau set annadas de perft bonur. Filipe, el, travalhava au jardi de soun paire. Liont d'stre michant garou, countunit stre amic emb lou jouine meinage e chaca vspre pourtava pr Rosa e pr sous enfants de flous de soun jardi.
*

ESPELIDA
Un cacaraca galoi pr salud l'espelida dau pichot Eamound, fil de noste brave coulabouraire e amic A. Geniez. Que creisse e flourigue, en joia e santat, sus l'amistousa terra clapassiira, e qu' la bona escola de soun paire devngue un felibre madu.

Nostes Souldats
Avn agut lou plesi de reveire, aprs proche de dous ans passats en Ourient, nostes amics e coulabouraires Pire Combet, de MountPeli, Louvis Stehl, Michu Valat e Jan Reille, de Ganges. Sn estats urouses de lous retroub en bona santat e de i souvet, au noum de sous amics dau Gal, una benvenguda afeciounada. La rouseta d'ouflci de la Legioun d'ounou vn d'espeli sus la varusa de M. lou medecimajor Jeanbrau. Recoumpensa l'eminent proufessou de sous services pr Ia reducacioun das mutilats e de sous travals remarcants sus la transfusioun dau sang, que sount estats subre-preciouses pr la vida das blassats. D'aqueles travals, M. lou proufessou Hdon a pres sa part, e n'es recoumpensat pr la crous de chivali. Felicitan de tout cor lous dous mstres de nosta Universitat. Nostas felicitaciouns van tamben nostas coumpatriotas : lou comte de VilleneuveBargemon, capitni de fregata, noumat ouflci de la Legioun d'ounou; lou capitni Arbousset, de Ceta, fach chivali; e lou valerous Pire Cellier, de Campagnan, bregadi d'artilhari d'assaut, qu'a reachut Ia crous pr avudre, la tsta de quauques Americans, fach presounis 15 ouficis e 700 souldats alemands, -em 2 canous e un viage de mitralhusas. Brav pr aquel brave Erauts ! Coumplimentan sincrament pr sa proumoucioun : lou lioctenent Marcel Hran, de Poussan, passat capitni, e soun fraire l'aspirant Reini Hran, noumat jout-lioctenent ; lou lioctenent Pire Sesqu, de Bezis, noumat capitni; lou jout-lioctenent Alcida Cazes, de Mza, passat lioctenent ; lous Cetris Roubert Chavasse, noumat jout-lioctenent, e Marceau Lavergne, noumat aspirant. Nostes coumplimeuts encara Louvis Meinely, de St-Just; lou brancardi Louvis Soulanet, de Mount-Peli ; e Louvis Hran, de Lunas, que sount estats decourats de la medalha militria em crous de guerra palmada.

IVIESVIORIA
Das Mount-Peliirencs : Emila Combes, marechal-das-lougis au 22ma d'artlh.; Louvis Jouynes, (129ma inf.) ; Jous Viala (3ma artilh.); lou coumandant Enric Laborde, fc $ (40ma d'artilh.); Jli Baudoux, capoural au 18ma alpin; lou jout-lioctenent Louvis Raynaud, J ; Jan Brives (33ma coulounial); Teoufile Moure (21ma genia); Eugna Maindrou, capoural au 154ma ; Ernest Oziel, serjant au 287ma ; Achile Petit (35ma inf,); Danil Nespoulous (18ma alpin); Pire Masclau, capoural au 21ma genia ; Auguste Debely (3ma artilh.); Outave Wry, serjantmajor au 45ma ; Grabil Campagnac (2ma genia); Pire Terroux, J $ (33ma coulounial). Das Cetris: Marcel Llaurens, $, joutlioctenent au 297ma ; lou dragoun Jan Montagne; lou jout-lioctenent Louvis Monich, $. De Marcel Joulli, * i, de St-Jan-deFos, jout-lioctenent alpin ; Marcel Bouladou, de Vila-Nova-ras-Magalouna; Louvis Savignol, $, de Bezis; lou marechal-das-Iougis Emila Foulquier, d'Autignac.

de es demandat. Se quaucun n'en sap un vendre... S'adress au buru dau Gal.

I AII T|)i;CH{ du Felibrige, JUl IRLJUIIF. MISTRAL, nous

Malurousament lou bonur dura pas toujotlr couma dis la cansou e la malamagna toumbt lout en un cop sus l'oustau dau pescaire: tour tour vegut mouri souu paire empourtat en cinq jours d'una afecioun de petrina ; Rosa dins aquesta passa agt un tresima enfant que nascut amalautit mourigut lu ; un jour Milou; en desbarcant de futalhas d'un grand bastiment, glisst e toumbt tant malurousament que, pecaire ! se coupt la camba au boutel. Travalhant pas, mangroun lous quauques sus qu'avin messes de coustat : vouguent pas s'endut segut oublijat de vendre mme sous falats e sa beta. Lous paures se vesin dins la misra negra quand lou capitni dau grand bastiment vengut prepaus Milou la plaa de pilota sus soun batu que duvi parti pr la China lou lendeman : avanari mma d'argent. Rosou vouli

POSTA RESTANTA
Marius Mauras, 6ma alpin. Aquel conte es un das pus counouguts de Bigot (de Nimes), e 's estat souvent publicat.

Lou GAL sap ce que vu e fai ce que pot.

Ecole "REMINGTON"
STNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus, Mairinas de Guerra! Titres-Coupons


Abouns-vous au "GAL,,
ennemis ou neutres ACHAT AU COMPTANT - HAUTS PRIX Offlce Titres et Coupons

Dirige par Mademoiselle MAGLIO


LEONS, COURRIER TRAVAUX de MACHINE 8, Boulevard Victor-Hugo
A\VWWA" vvwwvw

Abouns-i vostes pialuts. Mands-nous d'adrssas de souldats, que i mandaren autant lu quauques numerots.

12, Rue Edouard-Adam - Montpellier

MONTPELLIER

Sigue civil, sigue souldat, VILLE DE MONTPELLIER Se vos stre ben abilhat, Avudre de faouns milhounas Que lou pus fringant embuscat, Vai au talhur tant renoumat De la Plaa de las Coulounas : TOUS LES SOIRS (Sauf le Mardi)

ATHENEE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

Reprsentations 8 heures et demie

BRAYE
5, Anciana Plaa de las Coulounas MOUNT-PELI

MATINEES : Jeudis, Dimanches et Ftes

Spectacle recommand aux Familles


Films Artistiques des Premires Marques

Digs, Marioun, D'ounte vn lou renoum De l'atalh Causse-Fediira Es qu'abilha emb goust, Soulide e d'-un pris dous...

Orchestre Symphonique

Les Grands Magasins de Nouveauts

QapFu^oP aa SoasSol Consommations de Premier Choix

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur march que les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANS0US E M0N0L00AS
CLAPASSIS
Lou Sermoun de Moussu Sistre e lou cagaire, d l'abat Favre; las Gipi

G.I.D.O.I
StZIERS

Erbelas, de

Marsal; la Fonl de Sant-Bertoumiu, l'Amour fai pass lou lems e las Griselas de Mounl-Peli, de B. Gaussinl; la Serenada dau Claps, de A. Henry ; Lasert. Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bu papi. Costa : 5 sus. S'adress as depausitris ou l'Aministracioun dau Gal. Mandat grtis tout nouvl abounat, las Bugadiiras, de Jounquet; lou

LaREVUE MERIDIONALE DESIDEES


Merisuelle. Illustre MONTPELLIER 13, Cours Gambetta. Tlph. : 4-30

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50 ABONNEMENT: 6 fr,

jg^^

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

Vous aimerez peut-être aussi