Vous êtes sur la page 1sur 4

Quatrima Annada.

Not 70

C.LD.O.
BZIERS

15 de Mai 1918

Un bon moument n'en fai pass cent de michants


( Vil prouvrbe)

Pr pass un bon moument croumps e legisss

JOUT UN BALCOUN
que vn de pareisse.
Redacioun: 23, Carriira das Patriotas
MOUNT-PELI

Canta lou l e lou 15 de chaca mes


Lou Numerot : Tres Sus Abounament :

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa


MOUNT-PELI

francs l'An

LOU MAS-ESCOLA
Ce que me fai remembr d'aquel noum, es un article paregut dins lou nl 42 de l'Ecounoumista miejournau jout lou titre: Un grave problme . L'autou d'aquel article, lou segne deputat Cosnier, crida ceba e prepausa de remdis contra la terribla crisa de la mand'obra pasanda. En prumi dis : Cau favouris l'espandimen de la familha. Bon, vai ben ; e pr ac favouris sustout las familhas de las campagnas e das travalhadous. Car se fasn toujour das enfants de moussus de vila, ac servir pas res la man-d'obra pr lou campstre. Aquel prumi remdi que l'autou espandis pas mai, es pr iu lou mai interessanl. Pr favouris la familha i'a dos causas que duvoun march 'nsemble. D'abord, aparament de la familha au pount de vista moural, pioi ajuda au pount de vista material. Lou coustat moural arregarda l'ensegnament que duri crid e bram que lou titre de pasan ou de travalhadou es autant dinne e bu que lou d'emplegat ou de coumis. Car se la jouinessa desempioi longtems deserta lou campstre, l'ourgul d'avudre. de titres belu mai rouncants e pas mai grasses i'es pr fossa ; pioi lous plesis sou\rent viciouses e degalhaires de la vila i sount tamben pr quicon. Aqui e contra ac l'ensegnament, que merita de grandas reformas, du, el, faire soun poussible pr faire reviure dins lous jouvents l'amour de soun terraire nadalenc e derrab de las tstas aquel sot prejujat qu'es : la vergougna dau titre de pasan. L'ensegnament, couma hou digure au journal Pour la Vie, a una branca fortassa e ben flourida ounte pot culi de bus fruchs que seran pr la jouinessa una pitana sana que far sang nouvl e bailar fossa l'amour de la terra mairala. Aquela branca es lou Felibrige, ms... lous Felibres, aqueles cantaires, mma quand cantoun seriousament, sount pas prou escoutats. Ara, lou coustat material pot coumprene fossa remdis coundicioun que sigoun fachs em de bonas poutingas e pr de bons poutingaires. Ajud la familha cargada de fossa enfants em d'argent? Ac se fai, se fara belu milhou, car souvent es d'argent que servis pas res pr lou bonur vertadi e qu'agandis de garguils e de batslas. Lou Mas-Escola proujt qu'es pas de iu ms d'un medeci que counouisse fossa poudri deveni un gros souls material pr las familhas malurousas das travalhadous. Lou mas-escola fari de ben de dous biais. D'abord enlevari la carga de l'enfant la familha dej prou garnida, i fari faire un apendrissage sans frsses, n'en fari un ome de la terra, pas un sabant, ms qu'auri la pratica dau mesti aprs em de lious naturalas, e pas legidas dins de broucaduras mai ou mens ben fachas. E l'autre ben qu'aquel medeci vesi sustout sauvari de la malauti de paures manits qu' l'age de 15 ou 16 ans s'aganissoun dins las vilas, dins Fr pudent d'un oustau trop estrech, em couma coumpans de defora lou pernod e... quicon mai. Lou Mas-Escola durj demour mas, lous apendrisses, pas trop noumbrouses, i menarin la vida de mas, jout lou goubr d'un baile, au mitan das rfs. Manjarin em lou mounde dau mas, goustarin toutes lous plesis de Ias tradiciouns embarradas e counservadas dins las campagnas, se farin lou pilre fort c Iou cor san. E pichot pichot quand l'escoulan de mas seri dcvengut mstre en soun mesti, lous plaaments se poudrin faire couma mstre-carreti, baile ou menaire d'una granda prouprietat. Me dirs : ms avn de fermescoles... Es pas ac, ce que cau es de brasses e pas de sabants. L'enfant, ioi, toutes en general, saboun coumt, legi e escriure ; las poutingas nouvellas pr I'agri-

cultura, las machinas, mouguires e autras, serin pas encounougudas d'el e sans grands proufessous arribari counouitre toutes lous mestis d'ome de terra. Aprendri d'una faoun pratica, e em la parladura granada e poulida dau pasan, counoutri fossa causas que de moussus de las grandas escolas, sabounfaire en... paraulas. Diri pas : Je vais lailler la vigne , no, diri : Vau poud, couma diri : vau escaussel, vau espepid, ms ce que diri hou fari e hou fari couma se du. Au Claps ac auri pougut se faire. Quand aquel medeci n'agt l'idia, l'espitau avi de mases toutes prstes e la Coumuna que souvent escampa d'argent pr de pus sotas causas, em'una pichota souma poudi pag lous frsses de couch e de mangilha das apendrisses-travalhadous. Car,hou dessoubliden pas, lous jardispoutags dins lous mases fan toumb, e de fossa, lou pres de la pitana. La guerra es venguda, lou proujt d'aquel medeci es partit em'el sus lou front. Chaca jourara vcsn de proujts nouvls, de coumitats que s'acampoun, e perqu s'en fari pas un pr lou Mas-Escola ? Belu seri pas trop francimand, ms seri toujour un coumitat de grand e bon patrioutisme.
JORGET DE PASTOURL.

Lou Gal es d'abord un journal clapassi;es tamben un journal miejournau. Sap qu'una soulidaritat enlima unis, d'un caire l'autre de nosta terra, toulas las prouvinas dau pas d'oc ; hou sap e, noun counlent d'hou pas dessoublid, hou remembrar de longa quau n'aur de besoun. Quand lou Parisenc ris dau Marselhs de vaudevila, lou Gascou se vira pas ; e quand se trufa dau Gascou d'oupereta, lou Marselhs se sentis pas macat. Nous estounan pas trop d'aquela indiferena ; es un das resultals de Veducacioun francimanda qu'aboulis antau au resultat vougut, lou triounfe de l'Empri parisenc pr la divisioun de las prouvinas francesas : vilha taclica de toujour. D'aquela tactica lou Miejour e la Frana an trop patit pr que la supourten en silena. I'a pas que quaucas senmanas encara, soun retour de permissioun, un amic nous escrivi :
Ai mes sa plao un tipe que dins lou trin lacht que lous Miejournaus roun de crapulos en raprouchent lous eveniments de 1907 del pres actual del vi. Es un Auvergns qu'es dins lou coumerce del vi, courrati ou coumissiounri.

Soulidaritat Miejournala
Nous es arribal mantuna fes i'a pas longtems encara de reaupre una mena de coupia que, nosla idia, ra d'founs desprouvesida d'atualilat. S'agissi de contes mai ou mens galejaires ounte lou tradiciounal Marselhs e Vinevitable Gascou fasin rampl de blagas e de cracas, au pus messourgui lou poumpoun ! Es pas prou de dire quaqueles contes recaucats, nous sembla qu'es pas ben lou moument de lous lourn sourti: nous cau ajust qu'aici seran pas jamai sa plaa.

Paraulas miserablas ! sustout dichas d'aquesta oura. Ms doublament miserablas dichas prun Auvergns, Miejournau el tamben, sans hou saupre ou sans hou voudre, Miejournau dins lou sens lou pus large dau mot, pr nautres que sabn couma, de Pire de Vic Vermenouze, lous troubadours e lous felibres d'Auvergna an tousiems nausat las flous de sa rusta terra mairala la courouna poutica dau Pas d'oc. Ms noste Auvergns du pas stre ben au courrenl d'ac ; e hou roun pas mai qu'el, proubable, sous coumpatriolas dau 139ma quand faguroun, en 1907, la counouissena das Miejournaus ... L'ignourena, pamens, es pas toujour una desencusa ; saupre es un deb, de fes que i'a. Es lou deb das Miejournaus, dau pas naut ou de la plana, d'aprene la grandou de soun istria e la noublessa de soun sang, e de recounouitre aquel sang dins las venas de toules lous que mantnoun lou parl d'oc. Couma nostes fraires de Calalougna

an fach triounf lou noum e l'unioun de sa Solidaritat catalana, duvn prouclam e apar la Soulidaritat miejournala. Un naut deb patrioutica nous hou coumanda; car, antau qu'hou disoun tantben noses coumpans dau Secrt: Es pas em de pichotas palrias que se far una granda Frana... Lou
CHIVALI.

Lei Caraca van ei Santas


Au bon felibre
ABRIC.

An conmen d'arrib...

???
Ms lei gitana, lei romanichel, lei tzigana, lei zingari, lei caraca... Ausisss pas ? : On raccommode paniers, cabas, cor...bei...lles ! On raccommode les vieux paniers ! Soun arrib, ms soim eici pas que pr quauque jour, van ansin en fasen pauseta de vilage en vilage jusqu'ei Santas-Marias-de-la-Mar e bouts, vous esfrais pas, i seran au jour dich, e mma quauqui jour l'vana. Es que sans eles deque semblari aquela fsta, quicon i mancari, e belu, quau sap ? lou miracle, belu, s'acoumpliri pas. E i van ansinda, groupinant eici, groupinant eila ; leis omes sount toundaire, pelharot, paniiraire, e surtout maquignoun. Es que se i'entendoun, en chival, e pr faire d'un marrit carcan, d'un chival ei costa salhenta, un bu chival, eles lou poumpoun ! an pas mai de pena pr coufl un chival magre, que nautre pr coufl un baloun de papi ; soun toutes adret, an bona blaga, vantoun ben soun bestiau, saboun lou faire pareitre e saboun 'ncara milhou entourtilh soun ome. Se vouls un trotur an voste afaire : aqui 'na bstia que fai dau 20 l'oura ; no, vouls pas 'n trotur? vouls una bstia de traval ? an ce que vous fu, e vous hou presentoun de suita ; es un afaire couma n'avs jamai fach de vosta vida, una bstia quicon de brave, de soums, que laboura lout soul, pas trop vil, d'alhurs pouds i regard lei dents, soun pas ressadas... ou n'an pas l'r ! e de bonas rasous, n'en vouls aqui n'en ; e vous arrapoim, vous prenoun, vous entourtiihon, vous emmascoun, e vous tomboun -cha-pau, vous rsta juste lou courage de demand d'una pichota vous: Es bon de coul ? S'es bon de coul ? ans veire, end nautre se prend pas un cat dinc un sa ; e zou ! se mes de cheina la carreta pr arrest lei roda... Se tira ben ? es un desacoutaire couma n'i'a ges ! tens, una fes... Hi ! Cha ! Hi ! fai tir... Ses tout estabourdi, la bstia a fil couma un fum, avs ben escout lou conte que vous a fach l'ome que teni lou chival pr lou mourre, e dau lems avs pas fach 'tencioun l'autre que butava pr darris. L'afaira es councluda e pags ; vous toucs la man, ac se potben faire quand on vn de faire una tant bona pacha. E bonjour, au reveire ! Crids vostajoia... un afaire d'or, un chival tantbrave, l'avs agu prpasren... e ar.s un pauc counlempl vosta emplela... Ms aqui dins l'eslable lei bras vous tomboun, lei cambas vous mancoun ; pas poussible ! an chanj voste chival : avis quil una bella bstia, retroubs un chival de pica, se i conta lei costa,se vous n'en sarrs reguinna, e un cop d'iol sus l'apalhage vous monstra ounle a pass sa graissa. Ses esta manch e crids : Ai! d'aqueles vaurin ! ! ! lei vau troub ; e zou ! sa recerca, e zou ! de courre de tout coustal, de lei troub voudri un

Brave Papeta!
A mste Zidora. Parls de bon, mste.Zidora? ... Anen! vous entests pas mai; Dau Gal vous fcan pas defora ; Vous i flcaren pas jamai! Avn pr vous trop de tendressa, Noble vil dau noble Claps ; En mitan de vosta jouinessa, Brave Zidora, demours ! Digs-me dequ farian, nautres, Se nous quitaves couma ac Vous que ss pas couma ianl d'autres Vils felibres : un rococ ? Aiman vosta vrda vielhessa, Vostes counsels tout ple senats; Ss noste libre de sagessa ; Brave Zidora, demours 1 Sn pas, bouts, de cassibralha Sans fe, sans Diu, sans ideau, Fugiguent la doua marmalha Que pourri troubl soun repaus. Aiman l'enfantou que bresilha Soun franc e galhet cacals ; Ss lou cepoun de la familha, Brave Zidora, demours ! Ss noste Mentor respetable, Noste car mstre venerat, E dau parl noste amirable Lou dinne gardian ounourat. Vouln que nous counts l'istria De las glrias das jours passats Oue nous metoun lou cor en joia : Brave Zidora, demours! Pr nosta ciutat clapassiira Se, dins l'amour que i pourtan, Avn furgat dins la poussiira D'un cop d'arpiu graufignejant Pr pourre enjusqu'aqui dejouta Assecut lous prejujats, Tant pis! Pr nous mounstr la routa, Brave Zidora, demours ! Countunis, papeta Zidora, Apauss un nouvl rassi De pira dura la demora. Dau vil Claps mai clapassi Qu'au sourel maenc pouguen veire Vostes esprs realisats... Dins sa coumplida vouln creire : Brave Zidora, demours! Ah! vous n'en suplique, papeta, Demours un pauc mai au Gal; Couls toujour vosta videta Emb lous qu'aimava Mistral, Perfin qu'emb lous galinaires Gandigus plan-planet la Pas En coussejant lous renegaires : Brave Zidora, demours.
CAUSSOU DE L'OULIVI.

merle blanc ; ms pouds demand toutes lei gent que vess s'an pas vist de gent couma ac e couma ac, res lous a vist, se soun esvali couma un fum... E n'en diss, alors, de : Sacra noum de sort ! man coulhoun, sii fach, boul se lei retrobe... Surament qu'un jour lei reveirs ; eles vous counouitran, ms vous lei recounouitrs pas. Aquela raa erranta fai partida dei charme dau Miejour. Fossa gent dirin : Boudiu ! d'aqueles craumous, on s'en passa... Ms alors, perqu dins nostei vilajous on lei vai tant bad, perqu l'esliu jouina filha ejouine gent causissoun ouma but de proumenada lou vilage bumian, perqu se vai respir l'audour de ceba rabinada que l'aura de mar, lou garbin, reiissis empourt qu' la longa, perqu se vai veire tri pesouls e niiras, perqu se vai entendre aquel mescladis de paraulas, touti lei dialtes de touti lei lenga, parl de gilanosque nautre coumprenn pas ; perdequ ? Perquaquela raa erranta nous atira, nous plai, perqu i retrouban dins soun tipe quicon de naulre miejournau,perqu nous sembla en lei vesent reviure la vida d'un autre tems, d'un tems ben liont, d'un tems que revendr pas pus... E barrisca, barrasca, van ansida e s'agandissoun ei Santas. Oh ! santa Sara couma van t'adour, couma n'en brularan de cierge en toun ounour, couma t'en mandaran de poutouns e couma aussi saupran recal lei causas mau recatadas. Sera lu la fsla dei Santas-Marias-dela-Mar ; en d'aquela fsta i fau lei boumian, sans eles perdri de soun charme, quicon i mancari, e, belu, quau sap ? lou miracle, belu, s'acoumpliri pas E s'en van toujour cridant soun pichot mesti :
Pl de lbre, pl de lapi Quau n'a pas ca Qu'espilhe soun cat, Ouau n'a pas gi Qu'espilhe soun chi : Pl de lbre, pl de lapi,

La Vida au Claps
Las visitas de M. Lafferre. Lou dijus 25 d'abriu, M. Lafferre, ministre de l'Estrucioun publica e das bus-arts,a proufitat de sa presena Mount-Peli, l'aucasioun de la sessioun dau Counsel general, pr visit lous espitaus de Mount-Peli. Nostes proufessous i'an i'acli las ounous de sas clinicas e de sous services en i diguent ce que souvetavoun pr lous perfecioun. Lou ministre a regardat, escoutat e s'es rendut comte; couma cresn que vu milhou s'adress au Bon-Diu qu' sous sants, pensan qu'aquela visita aur de bons resultats. D'aqui, M. LalTerre s'es rendut au Coumilat regiounal das arts aplicats que, jusquas ara, avi pas gaire fach parl d'el. Ce qu'a fach aqunl jour es dinne de lausenja : un vot pr que lous 4 despartaments dau Miejour vigneirou sigoun ouficialament recounouguts ce que la natura e l'istria lous an fachs, una regioun unica dins sa varietat. Se nous fisan sas declaraciouns au Coumitat central, M. Lafferre s'oucupar d'aquela questioun dins un esprit francament regiounalista, e courrijar sus mai d'un pount l'obra de M. Dalimier, que n'a de besoun. Empacha pas que pr ac, couma pr lou rsta, cau que lous interessats se boulgoun e qu'esproun pas tout de la benvoulena dau poud central. La questioun de l'aiga. Plougut lou
31

d'abriu; pamens counouissn ara la crisa lou Maire, de l'espargn e de roumpli

de l'aiga. Nous es recoumandat, pr avis de M. d'avana ourjus e farrats. L'encansa n'es, pareis, que fan de reparaciouns las Arcadas. Se pot! E se, dau tems que i sunt, enlevavoun aquel anari'pas pus mau. Una autra nota de la Coumuna nous fai assaupre que d'estanciurs ou pire qu'ac s'amusoun de desmarg las forits, que pourran pas stre renjadas de tout lou tems de la guerra. Se jamai quaucun lous pescava, i'en caudri fnire pass l'enveja qu'bou aurin pas raubat. Toutes lous vandalismes duvoun stre blamats e castiats : l'aministracioun pala pot n'en prene pr soun comte. Toujour la poulia. Jan disi l'ase : I sn pas 'ncara ! Sn pas 'ncara arribats reveire au Claps, lou jour e sustout la nioch, la tranquilletat e la securitat d'antan. I'a de milhou, soulide, ms... Talament que noste counfraire Darsac, dins sa crounica loucala de a Dpche, crida secous e parla de la creacioun d'una Liga de las ounstas gens que s'apararan eles-mmes, se la poulia hou pot pas faire. E fai remarc un cop de mai (hou avian dej dich aici) que s'agis pas d'espargn mau prepaus e que i'a de despensas ben plaadas. Las que nous Mount-Peli municiencastre de paraploja quilhat la cima dau Castl-d'Aiga,

en avans sus la roula dei Santas. Avans aussi, nautre, e que lei SantasMarias-de-la-Mar fagou aqueste an couma miracle fini l'ourribla guerra.
LA FEUBRESSA DU VIDOURLE.

La Grisa de las Mairifis


E las demandas de mairinas raplicoun toujour ! Ms las mairinas se despachoun pas de respondre nosle rampl... S'ac n'en pot decid quaucuna! publican ce que nous escriu sus aquel chapitre noste coulabouraire lou serjant Vi :
Vne de reaupre una letra en lenga nostra de ma mairina de guerra. Es una genta Clapassiira que demora dins la carriira d'A... Se (lemanda perqu las Clapassiiras sount tant refastignousas. Chaca Clapassiira duri imit la Parisenca: ma mairina de guerra que demora Paris n'a siis fhus. Dirs ce que voudrs, moun car Gal. ms pense pas que las Clapassiiras sount tant vergougnousas qu'hou vouls dire...

bailaran una poulia seran dau noumbre.

dinna de

La poulia militria fai couma l'ase de Galin, vai toujour soun trin, e, cami faguent, ramassa tems en tems quauque sacamand. N'i'a que disin que lou serjant Devaux s'anava faire desbatej pr se soun serjant De Vila. Es pas vrai; la prouba n'es qu'es estat en campagna, Castl-Nu, ounte a arrestat un voulur de carbou. E pioi, i'a lous gardas... L'autre jour, un coumunicat sensaciounal nous apreni que venin d'empougn un parel de cambrioulaires. Tres jours avans avin croucat un Araba voulur, Abd-el-Kafid; ms couma aquel Kafid ra cafit de michantas cntenciouns (dis la e que nota i'anava en bruta i'avi caugut

En Champagna,

18

d'abriu

1918.

VN DE PAREISSE :

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassiira
de Louvis-Filibert
Lou grand succs de rire de La Lausela, qu'a fach cacalass tout lou brave pople de Mount-Peli e das envirouns. En venta l'aministracioun e dins lous depaus dau Gal. Costa 20 sus.

Sabe pas se las Clapassiiras sount vergougnousas, ms aquel levnti de Vi m'a pas l'r entreprs; me sembla que counouis lou sistma D... e que lou pratica. Ara, se sa mairina de Paris a toujour siis filhus, es una crespinada. Perdequ la granda moda dau moument, pr lous piauts, es d'avudre de mairinas americanas. E dau cop, las Parisencas sount quitadas en plan talament qu'an decidat de cerc, en America, de pairis pr las counsoul. Es au mens ce que m'a counlat una aimabla Parisenca que lou kanouns bchou a menada Mount-Peli, e vous hou dise pr lou pres que m'a coustat.

de poulia) : faire appel deux officiers el un lieulenant de passage >>. M'ans demand s'un lioctenent es pas un oufici, e se la poulia sap pas que dous e un fan tres. Si; ms s'agis proubablament de dous ouficis... d'Academia e 's per discrecioun que lou raport poulici hou dis pas. Lous rambals de la Coumpani Rambal. La Coumpani Rambal fai encara parl d'ela; seri 'n asard s'ra pr se faire dire de ben. Sous emplegats sount pas countents ; e lou mau-countenlament vn d'aquela miserabla prime de caresti de vida qu'avn dich aici ce que n'en pensaven, au moument de l'aumenta-

cioun das biihels dau tranvai. Lou Counsel municipal s'es acampat pr s'oucup de la questioun, lou divendres 10de mui. Ms saique, au Palais-Bourboun, M. lou Maire-Ueputat a pres goust as coumitats sicrts : e, pr la circounstena, l'a fach vout soun Counsel. Dounc, sabn pas res (ouficialament); ac nous baila lou drech de supaus fossa causas. Proubable que parlaren un autre cop de nostas supausiciouns ... Lous aubres de Pont-Trinquat. Sus lous bords dau Lez, l'embrancament de la routa de Perus e de la routa de Latas, s'atroba un poulit endreeh qu fasi la joia de nosta jouinessa clapassiira : vole parl dau bosc de Pont-Trinquat. Ioi, se i pot veire una cola de negres que tomboun lous pins e lous pibous que n'en fasin la butat. S'es pr la guerra i'a pas res dire, senou de plani aqueles paures aubres que demandavoun pas que la pas. Ms s'es pr lou comte d'un particuli, alors poudn pas nous detne de crid nosta coulra e nosta endinnacioun.

ENCARA LOUS LAPINS D'aqueste moument lous lapins an, Mount-Peli, ce que se pot apell una bona prssa. Avn dej noutat, l'aulre cop, qu'roun mounlals au reng de voulalha. Vejaici ara un coumpliment que fan soun inteligena. Es tirat d'un raconte alendrit paregut dins lou Petit Mridional sus l'arribada d'un Trin de refugiats :
Une vieille conserve dans un panier deux lapins au poil soyeux, les regarde avec piti et, dans les prunelles ovales stries d'or de ces btes, passe quelque chose qui est presque dela gralitude. Ceux-ci, ditla vieille, ils ne les mangeront pas, les boches !

Lou

POURTI

DAU

GASTL-D'AIGA .

ops de Gapganta e Cops d'fppius


A PREPAUS D'UN MOT Dins l'armada apelloun : Nomenclaclature un gros libre ounte soun marcats, em lou pris coustat, toutes lous d'acs que podoun stre croumpats pr lous services dau genia. Se i legis, entre autras causas : Gamattes 12 francs. Lou Cri de Paris es estoumagat de veire aquel mot dins la noumenclatura. Escriu :
Vous feuilletterez en vain Larousse, Littr, Larrive et Fleury pour y trouver ce mot : gamatte. C'est un terme provenal qui signie: auge maon.La nomenclature a d tre rdige par un vieux capitaine, originaire des pays de langue d'oc.

La gratiluda d'aqueles lapinous es quicon que tirari de larmas d'un poutu dau tram. Cau rlament que sigoun de bstias ben inteligentas, e qu'ajoun lou cor ben plaat, pr senli couma es mai ounourable d'slre manjat pr un Francs pulu que pr un Bchou... MANCHETAS Avn dej fach remarc quante pount las manchetas vnoun la moda : lous journals fan caneta M. de Buffon. Seri pas res s'avin toujour lou biais de las ben causi ! Lou Boulet Rouge n'en relva dos que valoun la pena. Aquesta, de VOEuvre (19 d'abriu): La Presse franaise a-t-elle consacr la mort de Gugnemer autant de colonnes qu' la mort de Bolo ? Aub ! ms demanda noste amic Teissier voudrian ben legi l'article counsacrat dins aquel journal pr Moussu G. de la Frousse-Arrire la morl de Jli Charles-Roux, qu'ac nous sanjari de Scipioun Pegoulada. L'autre es dau Journal (29 de mars): Sur la tombe d'un chevalier inconnu on lit cette simple pitaphe : RSISTER. Tala es l'ignourena espessa dau mounde d'amoundaut sus nosta istria miejoumala e vejaqui ce que devn, jout sa plouma, l'amirabla enscricioun de la Tourre d'Aigas-Mortas ! Le Journal mes sa vanitat pourt dos manchelas pr jour ; s'aquel jour n'avi pas cargat qu'una se seri espargnat una bfia. Lou trop hou gasta !
BRAFAMIL.

D'una vilha souca clapassiira, Madoumaisella Guiraud aimava Mount-Peli de tout soun cor, qu'ra grand, e de touta soun inteligena, qu'ra bella. De ft, l'erudicioun es subretout obra d'amour. Me demande, de cops qu'i a, se l'oubri e lou travalhadou que passoun davans la Biblioulca ou davans las Archivas dau Grand-Semenri saboun sufisamen que las gens que, aqui dedins, travalhoun sus de vils libres ou sus de pergamis rousigals, soun mai e milhou sous amics que fossa, pioi qu'es recounstitu sous titres de noublessa qu'emplgoun sa vida. Nosles camaradas dau Gal soun pas dins aquela ignourena e saboun qu'an d'aliats nalurals dins Ious imitatous de Chabaneau e de Germain. Couma la boutanica l'a fach pr un egrgi proufessou de nosla Universitat, l'erudicioun pot naturalis Clapassi, segussoun-ti nascuts sus de ribas au jour d'ioi sanglantas, ailas ! lous que metoun sa joia a retroub las dralhas de nostes aujus e faire dind dins nosla istria ous trignouns de las campanas lengadoucianas. Madoumaisella Guiraud counouissi e aimava lou Gal. La darniira fes que la vegre, i digure couma nostes amics s'interessavoun sas trobas, de la crota de la Plaa de Ias Coulounas la bella lausa qu'avi descouberta dins una cousina e qu'ela-mma netejava e poulissi. Segut sensible -m-aquel oumage e lous darnis mots qu'ai ausit d'ela seguroun pr me preg de vous grameci, vous, Azma, e vous Bonfils, e tout aqueles que, un vspre, mountavoun la carriira de la Loja en charranl dau Passat e de la grandou de nosta Patria.
REINI MAUREL.

Nostes Souldats
Noste coumpatriota lou capitni Gouy, dau 56ma d'artilhari, dej citat cinq cops l'ordre e decourat de la Legioun d'ounou, vn de pass coumandant. Sn urouses de lou felicit. Felicitan em grand plesi noste amic M. lou doutou Jan Bdos, counselh general e prumi cnsou d'Ate, chivali de la Legioun d'ounou, noumat medeci-major de lra classa, e soun fll lou serjant mitralhaire Bernat Bdos, engajat voulountri, citat e decourat de ia crous de guerra. Noutan em grand gau l'enscricioun au tablu das as de l'aviacioun dau jout-lioctenent pilota Louvis Coudouret, de Lunel, decourat de la crous de guerra, de la medaiha militria anglesa, de las crous rssias de St-Jrdi e de St-Vladimir, qu'a davalat, tant sus lou front de Frana que sus lou de Russia, cinq aviouns. Toutes nostes coumpliments. Coumpliments tamben as Cetris Louvis Monich, citat e noumat ajudant, e Maurice Racaud, citat 3 cops e medalhat militri ; amai Louvis Dard, de Vila-Nova-rasBezis, marechal-das-lougis au l ussards, noumat jout-lioctenent. Felicitaciouns encara au serjant alpin Jrdi Jourdan, de Pegairolas-de-l'Escaleta, citat pr lou 4ma cop ; l'ajudant Jan-Batista Lazert, de Ceta, e lou jout-lioctenent Jrdi Parmentier, de Mount-Peli, que n'en sount sa 3ma citacioun; as Clapassis PireWatton, medeci-aussiliri au 172ma, lou marechal-daslougis Gastoun Rose, l'aspirant Vincent Gros e lou lioctenent Andriu Jacquemin, citats pr la segounda fes. Vn aussi de descrouc sa segounda citacioun lou serjant Gastoun Srane, de St-Genis-de-Mourgas, que soun fraire lou telefounista Pau Serane es tamben estat citat. Sount estats encara pourtats l'ordre dau jour : lou capoural Andriu Jean, lou telefounista Gastoun Barthez, lou serjant Labat, pilota-aviatou, e lou jouta-ajuda-major Jous Ambrogi, de Mount-Peli ; lou fusili-mitralhaire German Teulier, lou canouni Marcel Guittard e lou capoural Ciprian Ribes, de Ceta. E pioi mai: lou canouni Maurice Cuilh, de Bezis ; Louvis Pradalier, Marti Molinier e Auguste Vanel, dau Pouju ; lou brancardi Ernest Coulon, de Clar-Mount; lou bregadi Louvis Cambon, de Bedarius ; lou serjant Marcel Mestre, de Soumont ; lou zouava Marius Vailh, de C.illas, Jous Maurel, de Vila-Nova-ras-Bezis, e Jous Andr, de St-Jrdi-d'Orques. I fasn toutes nostes francs coumpliments. E mandan lous milhous vots de coumplta garisou noste amic lou serjant Leoupold Vi, qu'en seguida d'una seriousa intoussicacioun pr lous gazes, vn d'stre evacuat. Lous braves Clapassis Juleta lou Tounah e soun coulga lou capoural Reynou nous mandoun de sas bonas nouvellas e nous cargoun de faire assaupre sous amics que sount toujour galhards e que tnoun toujour cop en charrant e cantant nosta bella lenga dau Miejour. Aqui la coumissioun facha.
L'AGENT
_
DE LIASOU.

La Requisicioun das Chivals


Ai legit dins lou Pelit Mridional dau dims 30 d'Abriu 1918 ce que seguis :
Conformment aux ordres du ministre de la Guerre, une commission de rquisition pour chevaux oprera Montpellier le 3 mai, etc...

Vese pas dequ i'a de tant estounant. S'aquel mot es pas dins lou diciounri, es que TAcademia aima milhou francis de mols estrangs que de mots de la lenga nostra. Lou mot gamatte es pas mai ridicule que lou mot gamelle . Lou vil capitnni qu'a fach la noumenclatura ra pas 'n pi: sounava las causas pr soun noum. S'apella una auge maon una gamata, es pr pas counfoudre em' una auge cochons, Moussus dau Cri de Paris ! NOUVL RICHE... Dau tems que la guerra arrounava tant de paure mounde, i'a de particulis pauc escrupulouses que n'an proufilat pr acamp de fourtunassas, e qu'an encara lou tpi de s'afich. Esemple : aquela reclama qu'a paregut lou 26 d'abriu dins un journal clapassi :

Ai vist pioi sus un autre journal qu' noum Journal de l'Orne dau dissate 4 de mai 1918 aquestas quaucas lignas :
D'excellents chevaux de labour provenant des vacuations de la Somme pourraient tre prts au pair, c'est--dire pour leur travaib jusqu' ce que leurs propritaires soient en mesure de les reprendre. Les agriculteurs de l'Orne, en ayant besoin, peuvent adresser leur demande au ravitaillement civil de la SeineInfrieure, Rouen. Toutes les facilits seront donnes pour l'arrive destination. Tout en y trouvant leurs avantages, ils rendront service nos malheureux compatriotes en empchant que nos chevaux soient sacrifis faute de subsistance.

Madoumaiseila L GUIRAUD
Poudn pas quil pass lous jours sus lou cros nouvellament bairrat deMadoumaisella Louvisa Guiraud sans dire la part que prenn, couma Mount-Peliirenes, la granda tristessa ounle la mort d'aquela fenna d'eli a jilat lous amaircs dau Passat lengadoucian. Madoumaisella Guiraud s'ra, de longa, counsacrada l'erudicioun e lou tems que dount pas las bonas obras, lou passt faire reviure nosla istria loucala. Sous libres counlnoun tout lou Mount-Peli de l'age mejan, sas glisas, Nosta-Dama, Sant-Danis, lou mounasti Sanl-Benezet, lou palais dau ri d'Aragoun, lou cementri Sant-Fermi, las pus picholas carriiras e las grandas plaas (Recherches topographiques sur Montpellier au mogen ge), sous omes marcants, Jaques Cceur, ou Loudevs Bernat Gui, l'evesque Guilhaume Pellicier. Porla porta, Madoumaisella Guiraud counouissi nosta vila, couma an pr an n'en sabi la vida, couma (soun darni libre, un mstre libre, sus la Rforme Montpellier n'es la prouba) n'en poudi deban las familhas e las generaciouns.

Nouveau riche
demande Montpellier une superbe maison dans les prix de 200.000 400.000 francs qu'il payera comptant.

Quand oi pensa que lou sucre manca, que manjan de pan de mil, que la car vai stre raciounada, que de paures bougres arriboun chaca jour de la Souma emb sas qualre pelhas, cress qu'es pas se fic de tout lou mounde de faire estamp una reclama pariira. Es una vergougna. E pr croump un oustau de 400.000 fr. au tems que sn, cau qu'aquel nouvl riche que vouln pas counouitre age rapinat un pauc mai que soun comte.

Couma troubs Iou boulhoun? Aici, d'aqueste moument, lous prouprielris an besoun de sous chivals, car es l'epoca dau sulfalage, e lous requisiciounoun. Un retard de soulamenl un jour pol faire lou pus grand tort la recolta, es dire las counsequenas qu'ac pot avudre. E dins l'Oroa, lioga de i lous prene i prepausoun de i'en presl. Aqueles dous articles, un cha l'autre bio, m'an dounat reflechi e me sii pausat la questioun : lou goubernament a de besoun de chivals, oi ou no? Depulats dau Miejour, esclarcisss aquel pount.
ClIARLOU
DE L'UNIVERSITAT.

III

Mll

POSTA RESTANTA
La Bateliira dau Merdansou. Es un plesi d'stre fatou em' una courrespoundenta couma vous : mande la responsa destinacioun. Vosta prosa e vous sers toustems ben aculidas au Gal; penss-i quand las aigas baissaran...

Das Mount-Peliirencs : Jli Maffre, Pire Joubert, $ (-lma zouavas) ; Enric Vidal (5ma genia) ; Camilla Raoux, serjant au 7ma coulounial; Jrdi Clerc, $ ; Savi Fourcade, capoural au 5ma coulounial; Pascal Fermaud (63ma alpin) ; Gustvi Farrau (162ma inf.); Louvis Aug, lioctenent au 297ma ; Adolfe Wegel (49ma artilh.); Louvis Fournier, J. ajudant au 3ma genia. De Laurent Colombo, telefounista au 141ma, e Enric Franois, J, de Ceta; Enric de Barrs, $, de Bezis, lioctenent au l ussards, ousservatou en avioun ; Jous Lignon, J, de St-Jan-de-Veds, lioctenent d'artilhari. Dau capoural rssi Pau Prasoloff, defuntat l'Espitau subre-urban.

I >,

Ecole "REMINGTON"
STNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus, Mairinas de Guerra!


Abouns-vous au " GAL ,, Abouns-i vostes pialuts. Mands-nous d'adrssas de souldats, que i mandaren autant lu quauques numerots.

Chaca

dimcres

tout

Dirige par Mademoiselle MAGLIO


LEONS,COURRIER TRAVAUX de MACHINE 8, Boulevard Victor-Hugo MONTPELLIER
VVVVVVVV

l'aprs-dinn lous magasis Quercy demoroun barrats per bail au persounl un repaus ben rneritat.

Sigue civil, sigue souldat, Se vos stre ben abilhat, Avudre de faouns milhounas . Que lou pus fringant embuscat, Vai au talhur tant renoumat De la Plaa de las Coulounas : TOUS LES SOIRS (Sauf le Mardi) H VILLE DE MONTPELLIER

THN
13, Rue Boussairolles, 13

Reprsentations 8 heures et demie

BRAYE
9, Anciana Plaa de las Coulounas MOUNT-PELI

MAINEES : Jeudis, Dimanches et Ftes

Spectacle recommande aux Famlles


Films Artistiques des Premires Marques

Digs, Marioun, D'ounte vn lou renoum De l'atalh Causse-Fediira Es qu'abilha emb goust, Soulide e d'un pris dous...

Orchestre Symphonique

Les Grands Magasins de Nouveauts

Qap*pumoip au 5ous5ol
Consommations de Premier Choix

PAMS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur march que les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANSOUS E MONOLOQAS
CLAPASSIS
Lou Sermoun cle Moussu Sislre e lou cagaire, de l'abat Favre; las Gipi

Erbelas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiu, l'Amour fai pass lou tems e las Grisetas de Mount-Peli, de B. Gaussinl; la Serenada dau Claps, de A. Henry ; Laserl, las Bugadiiras, de Jounquet; lou

La RE VUE MERIDIONALE DES IDEES


jYIensuelle. Illnstre
MONTPELLIER 13, Cours Gambetta. Tlph. : 4-30

Toujoure Chic.

...,au

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bu papi. Costa : 5 sus. S'adress as depausitris ou l'Aministracioun dau Gal. Mandat grtis tout nouvl abounat,

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50 ABONNEMENT : 6 fr,

J^^^|

Imp. L'AbeilIe, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

Vous aimerez peut-être aussi