Vous êtes sur la page 1sur 40

PIERRE VIO AL

CANSONER CATALA
DE

Rossello y àe Cer~anva .

.I

CORRANDES

PERPIGNAN ·
Jrie-Librairie A. JULL\, Place Laborie, 1i

188f
-18~.lt
, PIERRE VIO AL VI.D
~~.._,~._,.,_ -_,~----~
. ........,....._~~~~ ~~

CANSONER CATALA
DE

Rossello y ~e Cer~anva.

CORRANDES

PERPIGNAN
Irnp1'inmie-Librail'ie A. JULIA, Place Laborie, 17

·188:» .
CORRANDES,

Les 001Arancles ou oorrendes forment


la première partie du Oansoner oatalrt
cle Rossello y cle Cerdanya dont" nous
avons préparé la publioation. Vien-
dront ensuite .: les Oansons clel.Pandel'o,
les Balls .Y Ballades, le,s Oansons pr1_1nt-
lc1,rs et les Goigs. Bien des gens croÍJnt
a:ujçmrd'hui que les chants popuh11·es
du Roussillon et de la Oerdagne se
bòrnent au Pardal et aux Montun.7J e~
·regalades, par la raison qu'ils n'en
oonnaissent point d'antres ; mais s'íls
voulaient se donner la peine de cou-
rir les villages et les métairies comme
nous, ils trouveraient encore de vieux
barreti'nayi'es q ui hmr chanteraient lo
Fill clel Rez¡, la Fitla clel Rey, les Joyas
de Bòda, San Ram1n bu El· Rapto,
don t les vers et la musiq ua dépassent
qudq uefois en harmonie et e~1 déli-
. oatessc 10 Pardry,l et les Montanyes
1·egalctdes.
Nous avons voulu recueillir,
pendn.nt q u 'il en· était t·cmps encore,
-4-

les modèles de notre vieille poésie


populaire. Tant pis pour ceux qui
leur préfèreront encore le Casque ou
On a clzipé ma elef. Ce sont là affaires
d~ gout dosquelles non est disptttandum.
Il est de bon gout, dans cartains
milieux malins, de rire des ·catala-
nistes, qui sont loin de demander une
restauration de la langue catalane,
comme on a voulu l'insinuer, mai~
qui tiennent à honneur de faire con-
nait re ce qu'a été la langue de nos
ancêtres, - je dis la langue et non lo
patois, -·- "et, partant, lenr esprit.
De l'autre còté des Pyrénéés, la,
7'enaissance des letfres catalanes a pris
une tournure qui est propre à la
Catalogue ; nous voyons cette rena1s-
sance avec joie, ma.is nous sommes
persuadé, ·pour notre part, qu'elle
serait parfaitement impossible, et, en .
tou~ cas, inútile et impolitiquc de ce
còté des monts.
.P. v.
CORRANDES
DE

Bossello y de Cerdanya.

Aqui dalt de la montnaya,


Hi ha un pomer florit
Ahont lo Rossignol canta
Les anse hores de la nit.

Aqui dalt de la montanya,


Mare, deixau m'hi anar,
No pas per cullir vellanes
Sina per ·saltar y ballar.

Aqui dalt de la montanya,


Tot lo bé de Déu hi es:
Les roses de quatre en quatre,
Los clabells de tres en tres.

Aqui dalt de la montanya


Lo cocut hi ha cantat ; y.._
Quan les cabres tindran llana
Les dones tindran bontat.

Aqui dalt de la montanya


Cullen roses y clabells
Per enramar la custodia
Del sanctissim sagrament.
-6

A la plassa hi ha balles)
Mare, deixau m'hi anar ;
Jo que som tan boniquèta
Ballador no'm faltara.

Aqueix jove qu'ar_a balla


Es bonid1 y axurit ;
Per un petó de donzella
Ballaria tot anit.

Aqúeix jove qu'ara balla


Ajudauri1e lo mirar ;
Ten la ros'à cada galta,
Un èlabell à cada ma. ·

Per mes alt que sia l'arbre


Per la soca montaré ;
May cal dir, o galan nina)
D'aquest'aygua no béuré.

Aquest any casan les blanques,


L'any que ve qui casaran ?
Casaran les moreneres,
l
Jo passaré tot devant.
-7

II

G,1.rronada m'han -donadà,


Garronada portaré ;
Mal haja la garronada,
Mal haja de qui me vé .

Garronada m'han donada,


Me la som posad' al peu ;
Mès val portar garronada
Que servir dolent haréu.

Garronada m'han donada


Me la som posada al pit ;
Mès val portar garronada
Que servir dolen t marit.

G'elosia he sembrada,
Gelosia culliré ;
Al diable la gelosia,
Més qui gelosia té.

Algun dia li tenia


L'amor en lo meu carrer ;
Algun dia li tenia,
Ara sempre li tindré.
-8-

Lo meu pare m'vol casar ;


Per ma dot m'ha dat un sóu
Y una burra qu'es cega;
Quan dich : è< Arri >>, no se móu.

Corrandes son corrandes


Y corrand·es son cansons ;
No hi ha millor rabeja
. Que minyonnes ab minyons.

Corrandes son corrandes


Y corrandes· son cansons ;
Val mès una nina d'Arles
Que quatre de Camprodon.

Molt be te la pots mirar,


Ballador, la balladora,
Molt be té la pots mírar,
No sera:may ta senyora~

• Una nina jo voldria,


Un'altre m'en volen dar ;
La que m'donan no m'agrada
La que _vull no puch hajar.
-9-

III

Si jo eri per casar


De cap viudó no voldria~
Perque lo primer amor
Sempre me )o retrauria. '

Alegria de Port-Vendrès,
Alegria dels hiverns;
-Al istiu cap alegria
Perque faltan:_bastimens.

A Colliure fa bon viurer,


A Argelès qui té díners,
A La Roca de l'Albera
.J o no pensi tornar mès.

Les ninetes d'Argelès . )(


Son de les que · ballan mès,
Portan flochs à les sabates
Per enganyar à'ls:for?stes.

Mal haja gent de Céret,


Mal haja qui be vos vol ;
Per un rahim matau un home
La nit de Sant Ferriol.
-10 - ·

Ay ! Adéu, Pont de Cérét,


Estas fet tot d'un' arcada ;
a
De la Mar Canigó .
No. te véus qu'una vegada.

Boniqueta séu, minyoÍ1a,


Com la -flor del· gess~mi ;
Bé saréu rnès boniqueta
Quan' haúréu dormit ab mi. ·

Bonique.ta seu, minyona,


Com la flor del juliol;
Bé saréu mès poniqueta
Quan haureu · deixat lo dol.

Boniqueta seu, minyo111,


Si no ho es, be us ho p\...nsàu ;
Semblàu un'albarda vella ·
Quan la -palla ja li cau.

Boniqueta seu, minyo.n a,


Tant ab llum com sense llum ;
N e sem blau les bótifares
Quan les despenjan del, fon~.
-11-

IV

Si jo sabia, minyona,
La cambra que vos dormiu,
De péu à péu jo iria
A vé~uer quin llit teniu.

De bonica, no'n som mica,


De lletja, no ho puch negar ;
Tal me mira que'm retira,
Qui'm festeja no m'haura.

D'alegriaJ vida mia !


Dins lo rnéu cor no'n hi ha ;
Posàu n'hi., mareta mia,
Posàu n'hi que n'hi haura.

De cantar, no puch cantar;


Perq ue no tfoch alegria ;
Que'n tréuré de veurer gent
Si no veig qui jo voldria.

Que les cantan les casade·s,


Que· les cantan les cansos, .
·Q ue les han estudiades
Gronxolant llurs infantos.
-12-

Ja tenen rahó de dir


Que'ls fadrins son jogadors ;
Lo méu jove l'altre dia
Se va jogar los séus amors.

Encara que la gent digan


Que no me la donaran,
Callaré, faré la mia,
Encara me'n pregaran.

Les calces ne tinch trencades


Minyoneta, no'n riéu ;
Algun dia saréu mia
Que les apadassaréu.

Balla, ballador, balla,


Balla de pnnt y delit,
La balladora que balles
No la casaras de nit.

Séu haréu de bona casa,


Séu haréu, com ja ho sabéu ;
Trobaréu dona bonica,
Cent mil dobles si voléu.
- 13 -

Dos aucells sos d\m'espiga


N o se poden pas tenir ;
Dos galans per una nina
No se poden mant_enfr. ·

Be t'ho pensavas, minyona,


Que jo'm casaria ab tu ;
Per passar mon temps hi era
Sols per me búrlar ·de tú.

Lo meu joven m'ha deixada


M'ha deixada y no me vol ;
Saria ben desditxada
Que per ell prenguès lo dol.

Qui poguès montar tan alt


Com lo sol al jul10l,
Qui poguès dormir, minyona,
Entre vos y lo llensol.

Carbassa me l'han dada ;


L'hay pres' alegrament ;
M'estimi mès tenir carbassa
Que servir dolente gent.
-14-

Aqui dalt de la montahya


Si n'hi ha un aucellas
Ab lo bec çanta corrandas
Ab la cua l'contrepas.

Aqui :dalt de la montanya


N'h. ha un pómer vermell;
Ay ! jo moriré ben jove
O tastaré pórnetes d' ell.

Ballador, balla de gana, .


Ensenya me'l teu delit,
La balladora ab qui ballas
No la cansaras de nit.

Si jo'n sabia d'escriúrer


Conforme'n sé de llegir
Enviaria una carta
A l'a111or qu e'm fa patir.

De cantar," prem cantaria


Si tenia bona véu ;
Que diran la gent qu' ho senten
Voléucantar y no'n sabe u.
1 ·

-15-

\
VI·

Quina lhma fa tan clara


Per anar cullir bolets !
Al cap d'avall de l'esquena
Tinch lo motlló de fer pets !

Tota vora de marína


Los peixos van de dos en dos
Axi vai.1 ab vos, nineta,
Los vostres festejados.

Lo colom róndJ la tórra,


L' enrónda ,de peu a peu ;
La coloma s'esta dmtre
Que ú'es blanca com la neu.

Lo colom ·r-órida la tórra;


L' enrónd'y no pot entrat ;
La coloma s'està diNtre
Que no fa- sino plorar.

A la plassa m'han dit brúta ;


Y vos, mare, m'ho costàu
Perque noJm rantàu là 'Càra
Al mati quan vos llevàu.
-16-

"Si jo sàbia, minyona,


La cambra qt~e vos dormiu,
Amb uns arpets jo vindria
A treure'l fems que hi teniu.

Si jo sabia, miny~na,
Que'l meu cant vos agradès,
Nit y dia cantaria
D'élqui que l'alba trenquès.

Tres pometes ti!ich à l' nort ·


Que voltejan, que voltejan
Tres pometes tinch à l'hort
Que voltejan per tot l'hort.

Balla, balla, Vidaló,


De punteta, de puntéta ;
Balla, balla, Vidaló,
De puntet'y de. ta+ó.

Perdiueta novelleta,
Pels serrats aneu cantant ; .
Aneu à la terra plana,
Los tristos aconsolant.
-17 -

VII

Ay ! mare, la mia mare' !


Quin marit m' en haveu dat,
Tot lo dia à la taverna,
Y la nit fa l'embriat !

Les mares que teniu filles,


No las dàu als trajiners
Portan la faxa de seda,
La bólsa sense diners.

Algun dia'm deian Trista ;


Ara m'han mudat lo nom ;
Ara m' en dihuen Alégra,
Y som la mes trista del mon.

Tota vora de marina


Los peixos van brillan, brillan ;
Los ulls de la Yosfre cara
Pareixan dos 4iarnans:

Próu t'ho. pensaves, minyona,


· ; Que io'm casaria ab tu ;
Y m'en dabas~·cuca blanca
Y tabacó <lel ~omú.
-18 -

Teniu hr cara picada


Com lo cel n' es estellat ;
A cada pich una rosa
Cullida del m.és de maig.

Despertà.u-vos, gentil nineta,


Despertàu-vos) si dormiu,
Quel galan~ que tant vos aima
A la porta lo teniu.

A la porta y teniu rosa,


A la ventana uns clabells
Al cor una ela bellina .
Enróndada de pensaments.

De cansos j'an cantaria;


De caosos ja'n vull cantar ;
La botxaca n' en tinch plena,
Un sach n'en vull deslligar.

Mare) si anéu à dalt, .


Baxàu-me lo vestit bo,
M' en vull anar à la plassa
A veure'l meu fastejador.
-19 L

VIII

,Aqueix jove qu'ara balla


Ajudaume lo mirar
Afluchau li la rabasta
Y enjegau lo pasturar.

Si la nina es amorosa,
Los p2rdals s'hi avindran ;,
Si la nina es amorosa,
Los galans se cuitaran.

Ay ! mare, la mia mare ! ·


Qui m'ho hagues hagut de dir !
Qu'al cap d'avall de l'esczala
Bagues besadet un fadrí.

Ay ! mare, si aneu ~r dalt x.


Posau me'l parol al foch l '
Per donar un abeuratxe

l Al barro que tinch mes prop.

Si voleu ballar corrandes


l Aneuhi a Font-Roméu
Trobareu les Capcineses

l Devant la Mare de Déu.


- 20 -

Aqueix jove qu'ara balla


N'es petit y axurit ;
A la trinxa de les calces
· Li corren pulls com lo dit.

Ay l quines parets tan altes,


Per jo que som tan xich ;
Si eri mestre de cases,
Las faria baxar un xich.

Un jove m'hay vist venir


Tota bora de rivera ;
Mi apar que n'era vos
Lo fill de la molinera.

Seu primeta de cintura,


Alteta com un xiprer ;
Vos ne seu tota parfecta
Per un fadri cavaller.

A Port-Vendres pican pebre


A Argeles pican la sal
L'alegria de les dones
Es sota del devental.
- 21

IX

Pe cansons y de_follies
Vos ne cantaré deu mil
Que les porti à. la butxaca
Enfilades en un fil. . ·

Aqui dalt de la montanya,


Bi ha un pi que-n'es novell,
Y q11e fa les pinyes verde5
Y a c:ida pinya un clavell.

A ta porta· hi plan~i un_pi,


Y à la fine_stra una parra;
Perq ue lo sol no mustigui
Les dos roses de tes galtes.

Lo téu pare es mercader ?


· Donchs que s'en vagi à. la Rlassa -
A mercarte un casam en t,
Peq1ue, mira, jà 'l temps passa.

Vostra mare es una rosa,


Vostre pare es un roser,
Y vos séu la poncellet:i
Que algun dia culliré.
22 _ -

Antonet, la rosa blanca


Procura b ben guardar,
Que'l roser qu'ha fet aquesta
C-ip mes d'al_tra ne fara.

Prou s'ho· pensava, la tanta,


Que de gelos me moria ;
Qui d'amor no n'ha tingut
11ay pot de gelos morirse.

Si voleu ball;u- c"or¡·andes,


Veniu al nostre .carrer
Que les xiques s'ep cnamoran·
Dels fadrins que ballat! be.

Si jo no fos lo cord;
Lo cord de ta cotilla,
Coneixeria los intents
,,. :, ___ Que dins .de ton cor a-nihuan.

Vostra mare es una esglesi.a,


V astre p~ue es un alta r, -
Y~vos sèu una relíquia ,
Que la voldria adornar;
- 23 -

La teua llengua n'es gelada


Y'ls teus ulls ne Són de foch ;
Per ço, mirantme'm do11es vid~
Y parlantme 'm dones mort.

Ay pares que teniu filles,


Procuréu les de casar,
Que mentrcs ne son donzelles
Son vidre que: s pot trencar.

Cara de color de rosa,


Company del meu aymador,
S'il véns digas que ab mi pensi
Com ab ell y pensi jó .

. Alg~m Jià jó pensavi


Que tot lo mon era pla,
Y ara he vingut à compendrer
Que moltes coses hi ha.

Perdiueta joganera,
Que cantàu dalt de la serra,
Si ne baixéu a la plana
Molts cors estaran alegres.
- -
--- ---
- 21, -

Aqui dalt de la montanya,


L'aygua n'ix <lel Ar:1gó,
Los vestits d'esta senyora,
Son d'or y de plata nó.

Si jo',n tenia ramada,


Galant jove gr.:1ciós ;
Si jo'n tenia ramada
Vos llogaria per gos.

S~u petita y séu bonica,


Que farèu quan sarcu gran
Ara que ,, n seu peti teta
' Los fadrins cnamoràu.

Carrer amont carrer aYall


N' en passa tres caderneres ;
Tant de bo ne volguès Deu
Que totas tres fossen meuas.

Sonador seu de viola


Per les plasses la sonau
Dels musichs d'aquesta terra
La palma YOS emportàu.
LEXIQUE -
. CATALAN - FRANÇAIS

A
Altre. adj. 'A.utre.
Ab, nmb. prép. avec. Amont. adv. Dessus, en haut.
Abeuratxè m. Breuvagè. Amor. 111-. Amour.
Aconsolar. v. Consoler. Anar, anant, anat. v . Aller.
Adornar. v. Adornant, ador- Anihuar. v . Nicher, les
11at. Orner, embellir. aulendres anibuan aqui, les
Afluchar. 11. Détendre, reia- hirondelles font leur nid en
cher. ce t endroi t.
Agradar. v. Plaire Aixo Any. 1n. An, année.
111'agrada., cela . me plaü; N_o Apedassat· et apadassar v.
ngrad~¡,as à totbom, je ne pla1s Réparcr, raccommoder.
pas à tou t le monde . Aqueix, aqueixa. adj. dém.
Aixl et axi. Conj . com111e ; Ce celle.
aixi• c~11~, de 1~1êm,~ que ; 1ix~ A~ui que (d'). D'ici alors,
c~111_ p1x1, _quo1 qu !l en so t' avant que ·; d'aqni que vingui,
a1xi 111ate1x, de meme, tou t de t ,·¡ vienne d'ici à son
même. . ~;~1~ée:u J ' •

Aju~:ir, adjudant, ajudat, Arbre et aybre. 111-. Arbre.


·u. Aider. · Ara. adv. Maintenant.
Al. Pour.à. lo, ·
Alba. j. Aube ; - 'L'alb? ~ c~;
tre,ica, le · ciel commence a 1 0
•;~ ~~p~~tet~~;/
,
~:je~i:~
l ·

,
ah uns ·a.rpets, tirer 1e fum1er
blanchir. avec un rateau .
Alba rd a. f Selle. Aucell. 111. Oiseau en géné·
~l~urame~t: 111 . Bonheur, ral.
¡ouissance, JOie. Aucellas. 1/1. Gros oiseau.
Alegre, alegra. adj. Joyeux,,
bien portant. Aucellet. ni. Petit oiseau.
Alenria_. f Contentement, Avall. adv. Dess;us, en bas.
joie - bon11eur. Avellana. J. Noisette.
Ainu. subs. indef Quelqu'un AxurH, ida. adj. Dégourdi.
Alt, alta. adj. Haut, élevé. Aygua. f Eau.
AltaJ', 111 • .Aute!. Aymaclor.· 111 , Cefoi qui
- 26 -

aime, amant. Burlar (se) ·u. Se moquer,


Ay11nor. v. Aimer . se burlan de jo, on se moqu e
de m.oi.
B C
llnll. m. - pl. lwlles. Danse, Cabra. f Chèvre.
lieu oú l'on danse ; anar à' Cada caclahu cadascú.
les ba.lles, aller a l'endroit oú subst. 'indéjini. Cl~acun.
1
se rient l_e ball. • Cadernera. f Chardonnerct.
B:,t.llado_r, ora, ~d7. et subst. Cal. Il faut, du verbe ca,ldrer .
Danseur, danseuse . falloir. Calgut, fallu, calia,
Ballar. ·v. Danser. il fallait , caldra, il faudra,
naix::.-r.v: Descendre, act. ei caldria, il fandrait . ·
11éut. Desc~nd-re d'un -endroit. Calces_. J pl. P.antalon:
Ilech. ;;z. B~c ; - Ell no te Callar. (se) v . Se túre.
si,~o becb ·, il n'a que du bec. Camadn. f Enjambée.
du babil.. · Camproflon. Vi!Je àe Cata-
Bé. beu. ad~. Bien. 'Ben be, logne.
três-bjèn. Casar. v. Marier, se casar,
B~sar, : v . F aire des ba.isers. se marier. ,·
B·eurú. p ."p . begut. _ Boire. c;1nso et canson. f Chau-
Ulan<;, blanea_. adj., Blan.e. son. .
Bo, ~ema. adj. Bon. Cantar. v. Chanter. , •
Uolet. . m . Cbampignon. Cap. adj. Aucun.
Cnp. 111 . Tête. Mal de ca.p,
Uol_s_a.' f Bourse. : . : mal de tête ; al cap d'avall de
~onu~b_, bon~ca. ll:dJ: . ¡0]_1 ¡ l' esquena, au bas du d(JS.
~s b~1;1tb . 1m~1yo, 11 · _es~ ¡oh Cara. f Fiaure , · -;. aspect .
garçQn ; depla1sant, nd1cule,. b .' .
bonica ~cosd que'Jn diben aqu-i ¡ !' Carbassa. 111. C1trou1lle.
jòlie 'él10se que vous me dites Carrer. m . Rue, carrer dels
là ! Ferrers/me des maréchaux-
Borro ét •b urra. m. Ane. [errants. Carrer d'en Calce ,
J An~sse . rue du sieur. Calce.
Botfiara ¡- Boudin. Cartn. Lettre. ; envia.r un!'
carta à. algu, envoyer une
Uolxaca . f Poche. lettre it q.qun. ·
.Brut. lJruta. adj. Sale. Casa. f Maison.
Brulicia. j. Saleté ; au pl. Casament. in. Mariage . .
b_ruticies, imm9~1~ices. , ., Es- Caurer. v. To~1ber. , Hu-
combrar les hrnllc~es di'l ~ar- ca , ut il est tombé.
rcr, balayer les unmond1ces yg ' .
de la rue. Cm·allcr. 111. Cavalier.
- 27 -

Cego, cega, ciego, cieg.a. Cosa. f. Chose.


adj. Aveugle. Çostar. v. Couter ; être cause
Cel. 1Jl, Ciel. de : Vos m'ho costa-u,, vo_us ·êtes
Clabelí. m. Gros ceillet. cause.-. .- que cela m amve.
Clabellina. J. Petit ceillet. C~lrillc5. m . Jupe.
Clar, clara. adj. -Clair. Lluna Cua. f. Qu eu~. . ,
clara lune qui édaire · évi- Cuitar. Se witar. v. Se dépe-:
dent' connu. . ' cher. wite-te, dépêche-toi.
¡
Ço. ~our asso. Ceci per 0 , Sans l~ pro~':m refl.échi :_wite
pour ceci, pour ce ~otif. d.e ve.m-r, depeche de vemr.
Coca. f Espèce de gateau. Custodia. f. Tabernacle.
Cocut. m. Oiseau.. D
Colom. 11~ . Pigeon ; - colom Dall.. ad . Au · sommet, en
1·oquer, p1geon des rochers, haut. 'Dalt de la serra~ de la
sauvage. 111.ontanya, au sommet de la
Col?ma. f Colom be. q10ntagne. ·
Colomer. 111 . Endroit bú' les Dar. v. Commedonar. I;ionher
pigeons font leur nid . Deixar. Deixant, deixat . v .
Colomi. m. Jeunc pigeon . Laisser. Deixa-lo, laisse-le ;
Contrapa.:. 111. Sorte de deixa.n me ·anar cí la plassa,
danse. 1aissé"z-moi .aller à la place.
Color . m. Couleur. Dejt¡s . prep . Sou-s .
Conforme. ,Pareillement. De De lit. i11 . Légèreté, souplesse
même que. Confon;e'n se de - contentement.
legir, (s i ·je savais écrire) _Desdit.xat, ada. adj. Délaissé
·com1'n e je sais lire. sée, malheureux euse.
Com . coiij. Comme·. Deslligar. v. Delier. ·
Company, companyo. -m. De5penja1·. v. Décrocher,
Compagnon, camarade. détacher.
Compendrer. v. Compren- Despertar. v. Réveillcr.
dre. Se rendre_ raison d'une Devantal et damanlal. m.
chose . Ta·blier.
Comu, comuna. udj . . Com- Dia .1n. Jour.
mun, ordinaire. Tabaco del Diable. 111 • Diable. Ves al
comu, tabac de qualité ordi- diable¡ Va-t-en au diable l
naire. Diners. •m. -pl. Argent. !i\(e
,C or. 111. Cceur. mal de cor, falten diners, il me manque
mal. au ccel!lr ; donar de bon cor de l'argent.
d0nner de bon; cceur. Dintre et dins. prep . A l'in-
Cordo. ni . Cordon. térieur de ; dintre den a.nys,
Col'l'enfln. f Sortcde danse. dans dix ans.
- 28 -

Dir. dibent, dit. - Dire. Enviar. v. Envoyer.


D 1·t . m. D 01gt.
. G ros com lo Escala. J:· Escalier ; echelle.
E ¡·
dit, gros comme le do~gt. Esgl_esia et ig_lesia.' f. g 1s~.
Dobla. l Ancienne ~rnnnaie ~~pi?ª· J: .Ep1 ; espiga de ordi,
d'or. · ep1 d orge.
Dol. m. Deuil. Esquena. f. Echine, épine
Dolent, dolenta. adj. Mau- du dos.
vais . Est, esta, estos, estas_.
Dona . f Dame ; femme . prnn. dém . Ce, cette, ceux-c1.
Estellat et estrellat, ada .
Donar. v. Donner. adj. Etoilé.
Donzella. f J eune fi.He. Estimar. v. Aimer.
Dos. adj. mim. Deux.
F
E
Fadri, fadrina . adj . J~une ;
~ixir. v. Sortir. _Iscb, je sors, pris. subst . Jadri i fadrina.
1xes, tu . sors, ix, il . sort ; J eune homme et ¡eu ne fille
eixint, sortant. 11011 mariés .
Ell. pr. pers. Il . Faclrinef., iaclrinefa. dém.
Embriat, cmbriada. adj. de fadri et fadrina.
Plein de viu, ivre. Faixa et taxa. f Ceinture
Emportar. v. Emporter. de coton, laine ou soie.
Enamorar. v . S'amouracher Faltar. ,µ . Manquer.
de q.q.u. enamorar de algu, Fems. 111. Fumier.
inspir:er de l'amour à q.q . u. Fer. v. Fairc. Jo faig ou Ja~·,
Se enamorar follament de algm1a je fais ; Fès à l'imp . fajs .
persona. . . Festejar, fast.ejar. ·u. Faire
Encara que. con;. Qu01que. la courà une jeune personue
Enfilar. v. Enfi.ler. qu'on dé¡;ire épouser.
Enfilat, ada. adj. part. passé. Fil. 111 • Fils.
d'enfilar, Enfilé. Fil. m . Fil.
En:Janyar . v. Trom~f:r. · Filla. f Filie. _
EnJegar. v . C:ondu1re }en Finestra. f Fenêtre.
parlant des ammaux qu on , f' · · 1
envoie à la montagne). Floch. v . Fan re1uc 1e.
Enjeguar les egues, conduire Flor. J. Fleur.
les juments dehors, au pré . :Foch. 11 ,. Feu, fpyer, incendie
Em·amar. v. Eutourer de Follia. J. Folie, dérangement
feuilles. de l'esprit ; action folle ; idéè
Ensenyar . v . Montrer, cnsei· bizarre oü absurde ; comme
gner, apprendre. bojeria.
- 29 -

Fornsler, era. adj. Etrangcr. Hora. j. Heure,


Fuméc,
]•'11m. 111. Hort. m. Jar,Çlin.
Horta. f Grand jardin.
-G
Gnlnn, aua. adj. Elégant, I
poli, bcau. Intent. m. Penséc. Coiieixer
<,nltn. f. Joue, partie du los intents de alg11, connaitre
Yisagc de l'homme. la pensée, les intentions de
(inna. f. 13csoin, envie, goút; q.q.n.
bi1llar ile 1;a11a, dnnser avec Istlu et estiu. m . Eté.
passion ; ti11ch pas gaua., je
11'ai p:is envie ... de manger.
(i e lat, nela<ln. arlj. - Gelé,
J
glacé. Jo. pr. pers. Je.
1, elos , osn. adj. J,1loux. ,Joch. 111 . Jeu.
<;eJo,1a. f Jalousic. Jooactor. Joueur,
Gen1. .f. Les gens . La gent Jogar. v. Jouer.
dira11 lo que voldra11, on dirn Joguaner, era. adj. Qui
re qu'on voudra. s'amuse, qui aime a se diver-
(;essaml on jassnrni. m. tir ; qui perd son temps.
J:ismin , fleur. ,Jove. m. Teune homme ;
Gos. 111. Chien. amant.
Gossa . J. Chienne. Juliol. m. Juillet, mois de
Graclos, osa. adj. Qui a de l':rnnée.
la grace, d·es traïts gracieux ;
polí, doux ; channant. L
(;rau, {lrnndn. adj. Grand. Llana. f. Laine.
Gronxolar. v. Bercer. Llansúl. m. Drap de lit.
Gu:,rtlar . v. Garder. Llegir. v .. llegin, llegit. Lire.
Llengun. f Langue.
H Lletg, lletja. adj. Laid,
Hajar. 1•. com me haber, avoir. vilain.
ifareu et hereu. m. héritier ; Llevar. v. Lever.
ainé. Llit. 111. Lit.
Haver et haber, babent , Llogar. v . Louer ; donner a
bagnt, v. Avoir. louage ; prendre a loua~e.
Ili. adv. Lii, la-bas. Y. Se llogar, se mettre en serv1ce
Hivern. 111. Hiver. chez q.q.u.
l lo. rnbsi. i,ulé(ini. Le, dans le Llum· m. Lumière.
sens de cela . Lluna. f Lune.
' - 30

M Montar. v. Manter.
Ma. f Mai n. Moreta. f :Moreta 1nia., ma
Maig . .m. Mai, mo'is de mai. chérie.
Mare./ Mère. Morir, morint. inort. v. Monrir•
Marina. f Bord de la mer ; Motllo. m. Moule.
tota vora cle 111arina, tout le Mort. f Mort.
lorig du bord de la mer. . Mudar. • v. Changer, m'ban
1\1at::u·., v. 111atant, matat, TU'el' mudat lo nom., on m'a changé
Mati Ou dematí. m. Matin. le nom, on · m'a:ppelle autre-
Ell es mort_. aquest m{l,ti, avuy ment.
al lllati; i'] est mort ce matin, Muslch. in. Musicien. Los
cada...mati, chaque matin. musicbs ban arrivat, (pour le
May. adv. Jam ais·. jour de la fête), les mu¡;iciens
l\'(entres. adv. _Tant que .'., sant arrivés.
pendant que... 111entres viuré i\ilustiguir. 'l/. Faner.
tant que je vivrai:
Mercader. m:· Marc han d. N
Mtircar. u.. Aclieter.
l\lès. rzd·v'. Plus: Negar. v. Nier.
M~s. conj . Mais. Nina . .f. Jeune filie .
Me.u, mia, meva. adj. pos, Nit . f Nuit.
Le mien, la mienne. lNo. négation. Non.
Mica. adv. Pas du tout. Novellet, novelleta. adj .
Mil. Mille. mil vegades, mille diminutif de novell.
fois. Novell, novella. adj. Nou-
Millor. adj. Meilleur, camp. , veau .
de bo. O
:Winyo. m. Garçon.
Minyonn . .f J eune filie. Onse. adj. m11,;. card. Onze.
Mit-1:tr. i, . Voir, regarc.ler, p
considérer.
l\foli~e;•, m. Meur.ier. Palla . .f Paille.
Mo lt . ad. Beaucoup, très ; Palm:i. f. Branche de pal-
com 1:a? - 111olt be ; com ment mier ; symbole d_e triomphe
allez-vous? - Très-bien. paume de la main.
l\'l on. ·111. Le monde. · Ha cer- Pardal, 111. Passereau, mai-
cat tot lo 1110n, )' sa mare y una neau. DvCes val 1l1f pardal d la
vila de 111ès, i] a chercbé le ma que u11ci Jierdiu en lo ª)'re,
monde entier, sa mère et plus mieux vau t un moineau dans
une vme, c'.e~t-à-dire, i! a la main qu'une perdri x qui
voyagé !e mon de. entier. vole. -
Parc. 111. Pere. ,i'il. 111. Poitrinc.
Pla. 111:Plainc. Lo ·pla. à'Err-,
Pareixer. v. Paraitre, de Ro etc. La, plaine d'Err, de
Paret. f Muraille. Ro.
'Parila. f Treille. Pla. 1'11. La plai ne. adj. plii,
Passar. v. ·Passe r. Ja lo temps jJlrrna., qui est en forme de
pa.ssa. . Le temps passe, il ne plaine .
sera bientòt plus temps. Plana. f Plaine. fa plq.ua de
Pastura!'. v. Se nourrir. Rossello, la plaine d~1 R.ous-
Enjegan ló pnsturn.r,.conduisez- si llon.
Je au paturag·e. P lantar. v. Planter.
Pi1,t.ir. v . Souffrir. Plata. f. Argent.
Pebre. ·111. Poine. Ple, ,plena. adj . Plein pleine.
Per. conj. pour. Poder. v . Pouvo!r.
Peix. m. Poisson. · .P oll ou pull. 111 . Pou.
Pels. pour P:r loi. Ca.p~ar Pollos, osa. adj . Qui est
pels pobres, fa1rc une quete couvert de poux ; misérable,
pour les pauvres. terme de mépris.
P->ensament.. 111. Pensée, Poma . J Pomme, fruit.
fleur. . Pomer. m. Pommier, arbre
Pensar. u. P ense r. No hi he qui porte les pommes .
. pe11sa.t, J'ai oublié cela. Pometa. f. Petitc pomme.
PerfUueta . .f Petite perdrix. Poncellet.a . f dim~nutif de
Pc1·que. conj. P_ollrq uoi. ponsella,, jeune vierge, pucell c.
Pet.it, petita. adj . Petit. Porta. f Porte. ·
Pctitet, petit.eta. adj. dim. Pol'tar. v . Porter.
de I'etit. Primet., primeta. a.dj, di111i-
Peu. in. Pied. nutif de pi'im, prima. Mince.
Peto et poto. 111. Baiser. Pi•ocurar. v. Avoir soin de .•
Pi. •m.. Pin, arbre. Procureu. les de casnr, occupez-
Pica. f. Som met. La. pi~a .de vo,us de les 1'.iarier ~les filles).
Ca.nigo, le somq1et du Ca111gou Punt. 111. pomt, pornte. ,
Picat, picada. adj. du verbe Prou. adj. Assez.
picu.r, broyer. . · Q
Parol. m. Chaudron. . Quan, quant. conj . L 0 !sque,
Pich. m. Sommet, lo picb,~de Quand ; qua 11 voldreu., quand
Carlit, le sommet de _Carlit. vous voudrez.
Pich. m. Piqure, du verbe Quin, quina. adj. conjonctif,
p-icar, piquer. Qui, q uel, quelle, _interrogauf
Pinya. f Frnit -du p_in ou ou admirntif. Qwn bo 111e l~~
pomme de pin . .fetaixoi Quelestl'hommequ1
32 -
l
a fait cela ? - Qni,,a boyra ! Servll', S1!rt1int, servit. 11.
que! brouillard ! Servir.
Si. conj . Si. Si bo voléu, si
R vous !e voulcz.
Ra_basta. f. (on dit aussi Sino. conj. Si ce n'est.' No fa
ratra.nga), Croupière. si110 plorar, i! ne fait que ,
Retrau,1·er. v. Reprendre, pleurcr.
retirer. Soca. f. Tronc, le gros d'un
Rabeja. j. Mé1ange. arbre.
Rahim. m. Raisin. Sol. 111.• Soleil. .
Raho. f. Raison. Tenin rabo, Sonador. m. Sonneur.
vous avez raison. Sonar. v. Son ner un · instru-
Relíquia. f. Relique. ment ; rendre un son bon. ou
Riürer. v. Rire, rient, rigut. mauvais.
Rosa. f. Rose. Sota, sots. prép. Sous.
Roser. 111. Rosier. Sou. m. Sou·, monnaie.

s T
Sabata. f Soulier. Tabaco. m. Tabac.
Saber. v. Savoir. Tastar. v. Goúter.
Sach. m. Sac. Tenir, tenint, tfngut. v.
Sagrament. 111. Sacrement. !Tenir, avoir.
Tindre, comme tenir. v.
Sal. f Sel. picar sal, piler du Tenir.
sel.
Tontó, ton ta. adj. Nigaud,
Saltar. v. Sa.u ter.
niais, jeannot.
Sanctissim. Superf. de sanct, Tornar. v . Revenir.
très-sai 11 t.
Torra. f. Tour.
Secla. J. Soie.
Tot, tota. m. au, plu. tots,
S em bl ar. v. Sem bler, parai- totes. Tout.
tre.
Traginer. 111. Charreticr,
·sembrar, Se/11.bra.nt, sembrat.
muletier.
v . Semer.
Trei;icar. v. Casser, couper.
Sempre. ad. Toujo :1rs.
Treurer. v. Tirer.
Senyora. f Dame.
Trinxa. f. Taille. Trinxadeles
Sense. prép. Sans.
calces. Ceinture 'du pantalcin.
Ser ou esser, sent ou essent, Tu. pr. pers. Tu.
estat et sigut. E tre.
Serra. f Colline ou 111011- u
ta~ne dentelée, en forme de Ull. m. G:il. los ttlls li ixen
scie. del cap, Ics yeux !ui sortent
de la tête.
Us. prou. prrs. Comme vos, Virla . j. Vie.
\Tous. \'iclre. 111. Verre.
V Viola. f Espèce de violon.
. Viudo, viu(Ja. adj. Vct}f,
Ycnndn . f. Fois . Es" bo per veuve .
11ua. vegada., c'est bon po u r Viu1!er. v. Vivre.
unefo is; je vouslepardonne. Voler. v. Vouloir.
Vell, Vell a. adj . _V ieux; Vorà. ¡: Bord. _Esta.r ala vom
Venir. v. Venint, '!lmg1~t. del mar, se tenir a~1 bord de_
Venir. Veniu, venin, si gosau, la mer ; - vora de la roba,
venez, venez, si vous osez . ourlet de la robe .
· VenLana: f. Contrevent. Vos. pr. pers. Vous.
Vermell, ella. «dj. Rouge. Vostre. adj. posL Votre.
Vert, vercla . adj. Vert.
Vestit. 111. Habillement, cos- x·
tume, habit. Xich, xica. adj. Petit.
Vcurer. v. Voir ; regarder. Xip l·ei· . in. Cyprès.
'N.,o te vull_ venrer_ ni ?bi1;, je
ne veux m te vo1r 111 t en-
tendre.
\
' .
,
l
EN VENTE A LA M:ÈME LIBRAIRIE
LES OUVRAGES SUIVANTS

Relatifs àl'histoire et àla littérature àu Roussillon

Guide Historique et Pittoresque dans les Pyrénêes-


Orientales, par Pierre VIDAL.
1 Vol. in-12 Prix 3 fr. 50.
- Guide du Touriste à Vernet, par Pierre VIDAL.
1 Vol. in-12 Pr1x. 2 fr.
Procès-Verbaux des Assemblêes particulieres de l'Ordre
de la Noblesse des Comtês de Roussillon, Conílent et
Cerdagne.
Brochure in-8• Prix 2 fr.
En Perot, en Jepot y Jo, escena comica.
Brochure de 50 cent .
Collectio de Proverbis, Maximes y Adagis catalans.
Brochure de 60 cent.
Tableau synoptique -des fètes locales et foires des
Pyrênées-Orientales.
Brochure de 30 cent.

EN PRÉPARATION

Cansonf del Pandero.


'Balls y 'Ballades.
Cansons populars.

Vous aimerez peut-être aussi