Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
2008 – 2021
Generat lo 2021-08-31
a abandonament
a prep. (lat. ad ) corr. à (lingüistica) - Expression: (Aran), + abadiau, ala (Auv.), abadiau, ala (Lem.)) ab-
manquèt a se copar lo còl (fr: il failli se casser la fig- batial, ale
ure) ; Expression: a de reng (fr: successivement) ; abadiala n. f. (de abadial) abbatiale
Expression: culhir a de reng (fr: cueillir à la suite) ; abadiòla n. f. (s. XII., lat. med. abbatiola) sost.
Expression: tres jorns a de reng (fr: trois jours consé- petite abbaye veire: abadiá
cutifs) ; Expression: venir a de reng (fr: venir à son abadòt n. m. (de abat) petit abbé
tour) ; Expression: a i res (fr: il n’y a rien) ; Expres- abaiant, anta adj. (lat. v. abbaiare) 1. fanfaron
sion: a la carrièra (fr: dans la rue) ; Expression: nòl 2. faiseur d’embarras
a menta (fr: ça sent la menthe / fig : tu ments) ; Ex- abairar v. 1. faire paître l’herbe d’autrui 2. fig.
pression: a ne vòls aquí n’as (fr: en veux-tu en voilà) profiter du travail des autres
; Expression: a palpas (fr: à tâtons) ; Expression: l’ai abaissa lenga n. m. (s. XX.) abaisse langue
vist a passar (fr: je l’ai vu passer) ; Expression: non (méd.)
èsser qu’a per aquí (fr: n’être pas tout à fait ce qui
abaissada n. f. (de abaissar) 1. déclivité
convient) ; Expression: tornèt a pujar (fr: il remonta)
2. révérence (humilité)
; Expression: n’i a que (fr: d’aucuns) ; Expression: a
abaissador adj. e n. m. (s. XVI..., de abaissar, var.:
que non pas ! (fr: certes non !) ; Expression: n’i a
abaishader (Gasc.)) abaisseur (muscle)
que tot n’es (fr: tout est plein partout / on ne sait où
abaissador n. m. (de abaissar) lieu où l’on dé-
les mettre) ; Expression: a son canton (fr: dans son
pose un fardeau
coin) ; Expression: a son país (fr: dans son pays) ; Ex-
pression: metre d’aiga a son vin (fr: mettre de l’eau abaissaire, aira n. (de abaissar) 1. qui abaisse
dans son vin) ; Expression: l’ai vist a ton paire (fr: 2. qui humilie
je l’ai vu ton père) ; Expression: a tot pas (fr: à tout abaissament n. m. (s. XII., de abaissar) 1. abaisse-
moment) ; Expression: de vint a trenta (fr: de vingt à ment 2. humiliation
trente) ; Citation: èri a trabalhar (fr: j’étais en train abaissar v. (s. XII. , lat. ad + bassiare) 1. corr.
de travailler) ; Expression: cresi que la clau, l’as a la abaisser 2. corr. humilier
pòcha (fr: je crois que la clé, tu l’as dans ta poche) abaissat, ada adj. (de abaissar) abaissé, ée - Ci-
; Expression: sentís a rimat (fr: ça sent le brûlé) ; tation: Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, de-
Expression: es lo capèl a mon paire (fr: c’est le cha- von èsser tranquilles e abaissats dins una veusa (J.
peau de mon père) ; Exemple: a priori (fr: à priori) ; L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785).
Exemple: a posteriòri (fr: à posteriori) abaissatge n. m. (de abaissar) action d’abaisser,
a n. f. (lat. ad ) corr. a première lettre de de s’abaisser
l’alphabet. Voyelle. - Exemple: a semisonant (fr: abajanir v. (lat. bajana + ire) 1. donner des
ń a ż post-tonique dont le son est atténué) maux d’estomac après avoir mangé des cru-
a ! interj. (onomatopèa) corr. ah ! - Expression: a, dités 2. s’affaiblir en parlant de vin
me digatz ! (fr: ah, si vous saviez ! ) abalandrar v. (de balandra) mettre en branle
ab intestat loc. (s. XV., del latin) ab intestat abalhar v. (lat. ad + baculum + are) gauler des
abac n. m. (lat. abacus) sost. abaque (archit.) fruits
abacul n. m. (s. XX., lat. abaculus, var.: abacuu abaliment n. m. (de abalir) action d’élever, de
(Gasc.)) abacule (archéol.) nourrir
abadalhar v. (de a + badar + alhar) 1. ouvrir abalir v. (lat. ad + bajulus + ire) 1. élever veire:
entièrement (la porte) veire: alandar 2. se noirir 2. nourrir
crevasser abandierar v. (de a + bandièra + ar) pavoiser
abadalhat, ada adj. (de abadalhar) 1. béant, ante (orner de drapeaux) veire: pavesar
2. grand ouvert, te abandon n. m. (s. XII., ger. band) corr. abandon -
abadessa n. f. (s. XII. , lat. bas abbatissa) sost. Citation: viure a l’abandon (fr: s’abandonner à tous
abbesse (religions) veire: abat - Citation: Pen- les vices)
jariam puèi l’abadessa /I grasihas d’alentorn, /E abandonadament adv. (de abandonat) 1. avec
diriam a la Comtessa : /ń Reparèisse, ò resplendor abandon 2. sans réserve
! (Frederic Mistral, La comtessa in Lis isclas d’òr, abandonaire, aira n. (de abandonar) celui qui
1866) abandonne
abadiá n. f. (s. XII., de abat, var.: abadia (Aran, abandonament n. m. (de abandon) 1. abandon,
Gasc.)) sost. abbaye - Proverbe: l’abadiá non se délaissement 2. dérèglement moral
pèrd per un monge (fr: ce n’est pas très grave, nous abandonar v. (s. XII., de abandon) abandonner -
nous en relèverons) Citation: ... vos aprendrai quna es la castetat que deu
abadial, ala adj. (s. XII ..., de abadiá, var.: abadiau regnar entre las personas maridadas, car aquela ver-
2
abandonar abauç (pl. abauces)
tut non deu pas nos abandonar jamai dins qun estat abarrar v. (de a + barrar) fermer avec une barre
que siagam (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII); (sens actiu) veire: embarrat, ada (sens passiu)
abandonat, ada adj. e n. (de abandonar) aban- abarreja prep. (de abarrejar) parmi d’autres
donné, ée choses veire: demest
abans prep. (s. XII., lat. ab + ante) corr. avant abarreja d’autres loc. parmi d’autres
(temps : contraire d’après) - Citation: ń - Mèstre, abarreja las flors loc. parmi les fleurs
metètz-las a l’espròva abans de vos [decidir] ż (J. F. abarrejadís (pl. abarrejadisses) n. m. (de abarre-
Bladèr, La gardaira de piòts, 1874) ; Citation: Men- jar) mélange pêle-mêle
tretant, lo que fa la doctrina abans vèspras, se poirà abarrejament n. m. (de abarrejar) mélange, con-
servir dels fondaments del Salut que trobarà p. 38 fusion de choses
(B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit crestian, abarrejar v. (de a + barrar + -ejar) mêler
1673) ; Locucion: abans de (fr: avant de) ; Locucion: abarronar v. (de a + barron + ar) rouer de coups
abans ièr (fr: avant hier) ; Locucion: abans jorn (fr: de bâton
avant le jour) ; Locucion: abans ora (fr: avant l’heure) abartassiment n. m. (de abartassir) embuisson-
; Locucion: abans que (fr: avant que) ; Locucion: nement
abans temps (fr: avant le temps imparti) ; Expres- abartassir (s’) v. pron. (de a + bartàs + ir) se cou-
sion: abans qu’aja parlar (fr: avant qu’il ait parlé) ; vrir de buissons (sens actif) veire: embartassit,
Expression: abans que siá anat (fr: avant qu’il soit ida (sens passiu)
allé) abasaclar v. (de basacle ?) abattre, ravager
abans adv. (lat. ab + ante) corr. auparavant - Locu- abasaniment n. m. (de abasanir) action de de-
cion: de per abans (fr: auparavant) venir basané veire: basana
abansdarrièr, ièra n. (de abans + darrièr) abasanir v. (de a + basana + ir) 1. se basaner 2. se
abans-darrièr corr. avant-dernier - Exemple: rider 3. se flétrir 4. se rider
èra l’abansdarrièra annada que (fr: s’était l’avant- abasar v. (de a + bas + ar) 1. démolir veire: de-
dernière année que) molir 2. terrasser (travaux)
abansdarrièr, ièra adj. (de abans + darrièr) abastament n. m. (s. XIII., de abastar) 1. fait d’être
abans-darrièr corr. avant-dernier, ère pourvu 2. fait d’atteindre un but
abansdire n. m. (de abans + dire, var.: abansdíser abastar v. (s. XIII., lat. b. a + bastare) 1. pourvoir
(Gasc.)) abans-dire avant-propos veire: bastar 2. atteindre un but
abansgost (pl. abansgostes) n. m. (de abans + abastardiment adv. (de abastardir) fait de de-
gost) abans-gost sost. avant-goût venir bâtard (animaux, plantes, style...)
abansguèrra n. f. (de abans + guèrra) abastardir v. (de bastard) rendre bâtard
abans-guèrra corr. avant la dernière guerre abastardir (s’) v. pron. (s. XIII., de a + bastard +
abansprepaus (pl. abansprepauses) n. m. (de ir) devenir bâtard (animaux, plantes, style...)
abans + prepaus) abans-prepaus sost. avant- (sens actif) veire: embastardit, ida (sens passiu) -
propos Citation: Un pòble pòt pas se contentar [d’exprimir]
abansprimièra n. f. (de abans + primièra) sa pensada en d’innombrables parlars. Los par-
abans-primièra sost. avant-première lars populars, espelisons galhardas mas assalvatgi-
abansprojècte n. m. (de abans + projècte) abans + das d’una lenga en descasença, an una fin naturala
projècte sost. avant-projet : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire, de
abansvèlha n. f. (de abans + vèlha) abans-velha; s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc
corr. avant-veille nòu, 1904)
abarbador n. m. (de a + barba + -dor) planche de abat n. m. (s. XII., lat. abbas, abbatis) corr. abbé
pépinière (semis) veire: abarbar (religieux) - Proverbe: Coma l’abat canta, lo clergue
abarbar v. (de a + barba + ar) prendre racine respond ; Mot Compausat: abat del jovent (fr: chef
(semis) de la jeunesse) ; Mot Compausat: abat de molin (fr:
abarbassiment n. m. (de abarbar) fait de devenir celui qui s’occupe d’un moulin à huile)
barbu abatalhar v. (de a + batalha + ar) → assalir 1. pour-
abarbassir (s’) v. pron. (de a + barba + assir) de- suivre à coups de pierre 2. assaillir
venir barbu (sens actiu) veire: embarbassit (sens abatatge n. m. (de abatre) abattage
passiu) abateire, eira n. (de abatre) celui qui abat
abarca n. f. (basc. abarca) 1. sorte de chaussure abatement n. m. (s. XIII., de abatre) abattement
2. (pl.) grandes chaussures (ironique) (moral, fiscal...)
abardal n. m. (mot dels Pirenèus.) rhododendron abatent n. m. (de abatre) abattant (volets)
veire: rododendron abatre v. (s. XII., lat. p. abattuere) abattre
abardosir (s’ -) v. (de bardós) devenir boueux abatut, uda adj. (de abatre) abattu, ue
veire: embardosit - Exemple: amb aquela pluèja lo abauç (pl. abauces) n. m. (de abauçar) bûcher de
camin se va abardosir fagots en carré
3
abaucament aberrar
4
abesalar abjurar
abesalar v. creuser des rigoles d’irrigation abilitacion n. f. (s. XV., lat. habilitatio) sost. habil-
dans un pré itation
abeson n. m. plume naissante des oiseaux et abilitant, anta adj. (s. XIX..., de abilitat) habilitant,
des volailles veire: tanòc, àbets ante
abespiar v. regarder de loin, surveiller veire: abilitar v. (s. XIV., lat. habilitare) sost. habiliter
espiar abilitat, ada adj. (lat. habilitas, -atis) sost. habilité,
abessiment n. m. action d’émousser veire: ée
abessir abiogenèsi n. f. (s. XIX..., de l’anglés) abiogenèse
abessir v. émousser un instument tranchant abiotic, ica adj. (s. XIX..., gr. bios) abiotique
abestialar v. pourvoir en bestiaux abiotrofia n. f. (s. XX.) abiotrophie
abestiassar v. abrutir abís (pl. abisses) n. m. (s. XIV. , lat. abyssus ) →
abestiment n. m. abêtissement abisme sost. abîme (geologia)
abestir v. (de bèstia) corr. abêtir abismar v. (s. XVI., de abisme) corr. abîmer
abestit, ida adj. e n. (de abestir) 1. corr. idiot, ote abisme n. m. (s. XIII., lat. pop. abyssissimus < lat.
- Expression: grana d’abestits ! (fr: espèce d’idiot) ecl. abyssus < gr. abussos) sost. abîme
; Expression: taïfa d’abestits (fr: bande d’imbéciles) abissal, ala adj. (s. XVI..., lat. abyssus, var.: abissau,
2. corr. crétin, ine 3. corr. imbécile veire: talòs, ala (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov., Aran,
pèc Niça)) abyssal, ale
abetar v. (s. XII.) tromper abissar v. (s. XIV., lat. abyssus) sost. tomber dans
àbets n. m. plur. balles de céréale l’abîme
abeurada n. f. 1. part, ration de boisson abisses n. m. plur. (s. XIV., lat. abyssus) abysses
2. tromperie abit n. m. (s. XIV., lat. habitus) habit
abeurador n. m. (s. XIII., var.: 1 / bachàs abitabilitat n. f. (s. XIX..., de abitable) habitabilité
(Auv.), abeurader (Gasc.), abeuraor (Viv. Alps)) corr. abitable, abla adj. (s. XIII., lat. habitabilis) corr.
abreuvoir habitable
abeurament n. action d’abreuver abitacion n. f. (s. XII., lat. habitatio) sost. habita-
abeurar v. 1. abreuver 2. donner à boire tion
abeurar de bèlas rasons loc. bercer de bonnes abitacle n. m. (s. XIII., lat. habitaculum) habitacle
paroles abitant, anta n. (s. XIII., de abitar) habitant, ante
abeuratge n. m. (s. XIII.) 1. action d’abreuver (en général) veire: estatjant
2. breuvage abitar v. (s. XIII., lat. habitare) habiter - Cita-
abeure n. m. boisson tion: Vosautres, mos fraires e sòrres, o vesètz ben pro,
abiaissar (s’) v. prendre le ń coup de main ż car l’enemic de la virginitat non abita mens dins la
(travail), le bon ton, les bonnes manières (sens campanha e dins los vilatges que dins las vilas (J. L.
actif) veire: embiaissat, ada (sens passiu) Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785).
abil, ila adj. (s. XIV., lat. habilis) habile abitarèla n. f. (s. XIII..., de abitar) refuge
abilament n. m. (s. XIV...., de abil) habilement abitat n. m. (s. XIX..., de abitar) habitat
abiletat n. f. (s. XIV..., lat. habilitas) habileté veire: abitatge n. m. (de abitar) 1. résidence veire:
abilitat residéncia 2. action d’habiter
abilhament n. m. (s. XVI., de abilhar) → vestit abitual, ala adj. (s. XIV., lat. m. habitualis, var.: abit-
1. habillement veire: - Citation: Prumièrament, per uau, ala (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.,
plan piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un drap Niça)) habituel, elle veire: costumièr
de vint escuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e abitualament adv. (s. XIV..., de abitual)
vestirai cada maitin / un abilhament de satin (Pèire habituellement
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) ; L’abilhament abituar v. (s. XIV., lat. m. habituare) habituer veire:
de pluma qui crobís ma [prestància], mustra pro que acostumar
jo’m trufi d’eths (G. Bedot, 1642) 2. vêtement abituat, ada adj. (s. XIV..., de abituar) habitué, ée
abilhar v. (s. XV., del francés) → vestir habiller veire: acostumat
- Citation: Traucant sols la rauba cendrosa / que abitud n. f. (s. XIV., lat. habitudo) corr. habitude
s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela posca farinosa abitud de (èsser dins l’ -) loc. avoir l’habitude
/ florits pertot, son abilhats (Paul Froment, Nadal, abitudassa n. f. (s. XIX., de abitud) fam. mauvaise
1897) habitude
abilhar (s’) v. (del francés) 1. faire toilette abitud (a l’ -) loc. d’habitude veire: de costuma
2. s’abiller abjeccion n. f. (s. XIV., lat. abjeccion) abjection
abilhat, ada adj. (s. XVI., de abilhar) → vestit, ida abjèctament adv. (s. XV..., de abjècte) abjectement
habillé, ée abjècte, ècta adj. (s. XV..., lat. abjectus) abject, e
abilhatge n. m. (de abilhar) → vestiment habil- abjuracion n. f. (s. XV..., lat. abjuratio) abjuration
lage abjurar v. (s. XV...) abjurer
5
abjuratòri, tòria abonament
abjuratòri, tòria adj. (s. XIX..., de abjurar) abjura- abocar v. (de boca) culbuter veire: cambavirar
toire abocat n. m. 1. renversement - Expression: abo-
abla n. f. ablette (poisson) veire: garlesca, rava- cat dins lo valat (la veitura a -) (fr: la voiture a versé
nenca, sòfia dans le fossé) 2. culbute
ablacada n. f. jonchée aboçatge n. m. bossage (marine)
ablacadís (pl. ablacadisses) n. m. placage abochardir (s’) v. (de a + bochard + ir) 1. se bar-
(rugby) bouiller veire: embochardit, ida (sens passiu)
ablacar v. 1. coucher (renverser 2. récolte...) 2. s’assombrir pour ciel (sens actif) veire: em-
3. plaquer (rugby) bochardit, ida
ablacion n. f. (s. XX. , lat. ablatio) sost. ablation abochinar v. saisir avec les dents
(tech.) (mecanica) abocinar v. couper des aliments en petits
ablacion n. f. (s. XIV., lat. ablatio) sost. ablation morceaux (sens actiu) veire: embocinat, ida
(medecina) (sens passiu)
abladada n. f. rouée de coups veire: bladada, aboconar (s’) v. pron. tourner / tomber la face
blat contre terre
abladar v. (s. XIII.) 1. emblaver veire: embla- abocons (d’ ) loc. adv. la face contre terre veire:
dat, ada (sens passiu) 2. donner du blé (aux d’abocadents
volailles), rendre en blé 3. rosser (sens actif) abocons (tombar d’ -) loc. tomber face contre
abladatge n. m. (de blat) 1. approvisionnement terre
en blé veire: bladatge 2. emblavure abodriment n. m. ameublissement de la terre
abladívol adj. qui peut être emblavé abodrir v. ameublir la terre
ablanquesir v. blanchir, passer au blanc (sens abogriment n. m. rabougrissement
actiu) veire: emblanquesit, ida (sens passiu) abogrir v. 1. se rabougrir 2. rendre maussade
ablanquida n. f. soupe au lait veire: sopa aboissonir (s’) v. devenir buissonneux (sens
ablanquir v. blanchir, badigeonner (sens actif) actiu) veire: emboissonit, ida (sens passiu)
veire: emblanquit, ida (sens passiu) abolar v. 1. mesurer entre la boule et le but
ablasidura n. f. courbature, flétrissure veire: 2. abouler (argot)
blasidura abolegar v. remettre en fonctionnement
ablasigaire, aira n. celui qui harasse ses com- (four...)
pagnons abolia n. f. (s. XIX..., gr. aboulia) aboulie (trouble
ablasigar v. 1. meurtrir 2. éreinter mental)
ablasigar de trucs loc. accabler de coups abolic, ica adj. e n. (s. XX., de abolia) aboulique
ablasiment n. m. 1. action de rendre flétri veire: abolicion n. f. (s. XV., lat. abolitio) sost. abolition
blasiment 2. action de rendre avachi (dreit)
ablasir v. 1. flétrir veire: blasir 2. avachir abolicionisme n. m. (s. XIX..., angl. abolitionism)
ablatar v. (s. XX., de l’anglés) ablater, faire une abolitionnisme
ablation (medecina) abolicionista adj. e n. (s. XIX..., angl. abolitionist)
ablatiu, iva adj. e n. (s. XIV. , lat. ablativus) sost. abolitionniste
ablatif, ive aboliment n. m. (s. XIII..., de abolir) abolissement
ablucion n. f. (s. XIV : ń abblucion ż, lat. ablutio) abolir v. (s. XIII., lat. abolere) sost. abolir (dreit)
ablution abolir (s’) v. (lat. abolere) sost. tomber en désué-
abnegacion n. f. (s. XIV..., lat. abnegatio) abnéga- tude
tion abominablament adv. (s. XIV..., de abominable)
abnegar v. (s. XII.) faire preuve d’abnégation abominablement
aboalhar v. pron. 1. balayer grossièrement abominable, abla adj. (s. XV., lat. abominabilis)
2. nettoyer le grain sur l’aire abominable - Citation: E cu vos a pas dich que totei
abocadents (d’ -) loc. adv. le visage contre terre aqueleis abominables flèus de Dieu prevènon pas dau
veire: d’abocons gròs carbon de pèira que si brutla a bèlei montanhas
abocadents (tombar d’ -) loc. tomber face con- sus la tèrra coma sus la mar ! (Victòr Gelú, Novè
tre terre Granet, s. XIX)
abocadura n. f. trace de contact de deux pains abominacion n. f. (s. XIV., lat. ec. abominatio) sost.
dans le four abomination
abocament n. m. action de retourner, de ren- abominar v. (s. XV. , lat. abominari) sost.
verser abominer
aboçar v. bosser (marine) abonaçar v. 1. adoucir 2. calmer
abocar v. 1. être la bouche contre terre 2. re- abonaire, aira n. celui qui abonne
tourner (un récipient...) 3. verser, se renverser abonament n. m. (s. XVIII., del francés) abon-
(véhicule) nement
6
abonar abracadís (pl. abracadisses)
abonar v. (s. XVIII., del francés) abonner (presse) abordar v. aborder veire: abordir
abonat, ada adj. e n. (s. XVIII., del francés) abonné, abordar (èsser de bon -) loc. être d’un abord
ée (presse) facile
abonatge n. m. action d’abonner abordatge n. m. abordage veire: abordada
abondància n. f. (s. XIV., lat. abundantia) abordiment n. m. 1. fait de se corrompre
abondance veire: abonde - Citation: Car, estènt 2. dégénérer
qu’aviam un bèl escabòt de fedas, aviam de lach en abordir v. 1. corrompre veire: abordar
abondància (Frederic Mistral, s. XIX) 2. dégénérer
abondant, anta adj. (s. XIV.) abondant, ante abordonar v. trébucher, tomber sur les mains
abondar v. (s. XIV., lat. abundare) abonder veire: s’apautar
abonde n. m. (s. XV., de abondar) abondance aborgaliment n. m. fait de rendre sociable, ur-
veire: abondància - Expression: abonde (aquò m’es bain
en -) (fr: cela m’ennuie) aborgalir v. rendre sociable, urbain
abonde (aver en -) loc. avoir en abondance aboriar v. 1. afermer 2. prendre à mi-fruit
abonde (èsser en -) loc. avoir du surplus aborigèn, èna n. m. (s. XV..., lat. aborigenes)
abonde (n’aver son -) loc. en avoir assez (impa- aborigène
tience) aboriu, iva adj. hâtif, ive
abonde de (aver -) loc. avoir en abondance aborniar v. éborgner (sens actif) veire: embor-
abondir v. 1. durer, faire durer 2. rassasier niat, ada (sens passiu)
abondiu, iva adj. (s. XIV...) en abondance, qui aborrelar v. torturer veire: borrèl
abonde aborriment n. m. (s. XIV..., de aborrir) détestation,
abondívol adj. (s. XIV.) en abondance, qui aversion
abonde
aborriment (aver en -) loc. avoir en aversion
abondós (far l’ -) loc. affecter la largesse
aborrir v. (s. XIV., lat. abhorrere) abhorrer
abondós, osa adj. (s. XIV.) abondant, ante - Cita-
abòrtament n. m. (s. XX. ; (s. XIV : ń abortiment ż))
tion: I a, segurament, dins d’autras partidas de son
avortement médical
òbra abondosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses
abortar v. (s. XX. ; (s. XIV : ń abortir ż).) avorter
melhor escrincelats, e quitament mai de vertadièra
volontairement (méd.) veire: asortar
poesia, mas i a pas l’emocion fòrta, prigonda que
refòfa d’aquelas paginas ont tot un passat ressurgís abortiu, iva adj. (s. XVIII..., lat. abortivus) abortif,
(Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) ive (méd.)
abondosament adv. (s. XIV...) abondamment aboscament n. m. action de boiser, de planter
abonhar (s’) v. s’entasser, se mettre les uns sur des arbres
les autres aboscar v. (de a + bòsc + ar) boiser, planter des
abonhat, ada adj. 1. entassé, ée 2. bondé, ée arbres (sens actif) veire: emboscat, ada (sens pas-
abonicar v. bonifier, rendre meilleur siu)
aboniment n. m. action pour bonifier aboscassiment n. m. fait d’être envahi par la
abonir v. bonifier veire: abonar végétation veire: aboscar
aboquir v. (de boc) faire saillir une chèvre aboscassir (s’) v. (de aboscar + assir) se laisser
aboquiu, iva adj. où l’on risque de verser envahir par la végétation (sens actiu) veire: em-
(véhicule) boscassit, ida (sens passiu)
abora (d’ -) loc. adv. de bonne heure veire: de aboscatge n. m. action de boiser
bona ora abosigar v. laisser en friche veire: bosiga
abòrd n. m. abord, approche abosit, ida adj. ventru, ue
abòrd (d’ -) loc. → sulcòp 1. d’abord veire: abotar v. → atissar exciter un chien
çò primièr, d’en primièr - Expression: Digatz- abotar los cans loc. lâcher les chiens
me, d’abòrd que venètz de Perigús [Periguers], avètz abotiment n. m. aboutissement
pas trobat un òme que parlava francimand ? (Pèire abotir v. aboutir
Miremont, L’espion, 1952) 2. en premier lieu abotolit, ida adj. boursouflé, ée
3. puisque 4. étant donné que abovar v. saillir une vache
abòrd (sul d’ -) loc. tout d’abord abraçada n. f. 1. action de prendre dans ses
abòrd esposca (d’ -) loc. 1. il se met vite en bras (sens actiu) - Expression: " - A ! La patrona
colère 2. il est soupe au lait !" Abraçadas de las hemnas, las uas parlan espanhòl,
abòrd una (d’ -) loc. avant tout l’auta francés o gascon... e los cans de’us har hèsta
abordable, abla adj. abordable com tot an (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
abordada n. f. 1. approche 2. abord 3. abordage 2. embrasser
abordada ! (a l’ -) loc. à l’abordage ! abracadís (pl. abracadisses) n. m. abattis
abordaire, aira n. celui / celle qui aborde (boucherie)
7
abracament abrigalh
8
abrigandir (s’ -) absorbéncia
9
absorbent, enta acacit, ida
absorbent, enta adj. e n. (s. XIV..., de absorbir) ab- aburrelar v. mettre le fourrage en veillottes
sorbant, ante abús (pl. abuses) n. m. (s. XIII., lat. abusus) abus
absorbible, ibla adj. (s. XIV..., de absorbir) ab- abusaire, aira n. (s. XIV...) abuseur, euse
sorbable abusar v. (s. XIII., lat. med. abusare) 1. abuser
absorbiment n. m. (s. XIX..., de absorbir) action (exagérer) 2. abuser (violer)
d’absorber abuses sexuals n. m. atteintes sexuelles (ju-
absorbir v. (s. XIV., lat. absorbere) absorber ridic)
absorbit, ida adj. (s. XIV..., de absorbir) absorbé abusiu, iva adj. (s. XIV..., lat. abusivus) abusif, ive
absorbitor n. m. (s. XX., de absorbir) absorbeur abusivament adv. (s. XIV..., de abusiu) abusive-
(eau, gaz...) ment
absorpcion n. f. (s. XVI...) absorption abzime n. f. (s. XX., mot anglés) → abzime abz-
absorptivitat n. f. (s. XIX..., de absorpcion) absorp- ime (biochim.) veire: enzime
tivité acab n. m. fin de quelque chose (travail...)
absòut, òuta adj. (s. XII..., de absòlver) absout, acabada n. f. achèvement
oute acabadoira n. f. 1. goinfre, glouton
absòuta n. f. (s. XII..., de absòlver) absoute 2. gaspilleur
abstèmi, a adj. e n. (s. XVI..., lat. abstemius) 1. ab- acabador n. m. 1. outil pour achever un ou-
stème (religions) 2. abstème (qui ne boit pas vrage 2. lieu où on achève les ouvrages
d’alcool) acabadura n. f. achèvement
abstencion n. f. (s. XVI..., lat. abstentio) absten- acabaire, aira n. 1. dissipateur 2. qui gaspille
tion acabalar v. (s. XII.) pourvoir d’un cheptel (sens
abstencionisme n. m. (s. XIX..., de abstencion) ab- actiu) veire: encabalat, ada (sens passif)
stentionnisme acabalat (èsser mal -) loc. être mal secondé ("il
abstencionista adj. e n. (s. XIX..., de abstencion) n’est pas aidé")
abstentionniste acabalhas n. f. fête à la fin des vendanges
absténer (s’) v. (s. XIII., lat. abstinere X téner) ab- acabament n. m. (s. XII.) achèvement
stenir (s’) acabar v. (s. XII., lat. acapare, var.: achabar (Auv.))
abstergent, enta adj. e n. (s. XVI..., de abstergir) 1. achever - Citation: ń Pialha, pialha, pialhaira,
abstergent (méd.) veire: detergent diguèt l’eriç e quand auràs acabat, te provarai qu’ès
abstergir v. (s. XVI..., lat. abstergere) absterger una timborlonèla ż. (J. Besson, Contes de la tatà
(méd.) Manon, 1902). 2. expirer (délai) 3. porter le coup
abstersion n. f. (s. XVI..., lat. abstersio) abstersion mortel
(méd.) acabar (l’a daissat sense -) il n’a pas terminé
abstinéncia n. f. (s. XIV., lat. abstinentia) absti- acabar plan loc. finir en beauté
nence acabassir (s’) v. 1. se flétrir 2. s’user
abstinent, enta adj. (s. XIV., lat. abstinens) absti- acabassit, ida adj. 1. flétri, ie 2. usé, ée 3. arbre
nent, ente qui a perdu ses branches
abstraccion n. f. (s. XIV., lat. b. abstractio) abstrac- acabat (èsser -) loc. 1. être ruiné 2. être fini
tion acabat que siá loc. sitôt fini
abstractor n. m. (s. XVI..., lat. b. abstractor) ab- acabat, ada adj. achevé, ée veire: complit
stracteur (alch.) acabir v. (lat. ad + capere, var.: achabir (Lem.))
abstraire v. (s. XIX..., lat. abstrahere) abstraire 1. ranger 2. caser 3. marier
abstraire (s’ -) v. (s. XIX..., lat. abstrahere) acabit n. m. (de acabir) 1. sorte 2. nature 3. acabit
s’abstraire (ce qui est rangé ensemble)
abstrait, aita adj. (s. XIV., lat. abstractus, var.: ab- acabit, ida adj. (de acabir) rangé, ée
strèit, èita (Gasc.), abstrach, acha (Leng.)) abstrait, acab (èsser a l’ -) loc. être sur le point de finir
aite acaçar v. (lat. ad + captiare) 1. chasser d’un lieu
abstraitament adv. (s. XVI..., de abstrait, var.: veire: caçar 2. poursuivre
abstrèitament (Gasc.), abstrachament (Leng.)) ab- acàcia n. f. (s. XIV : ń acassia ż., lat. acacia) acacia
straitement (m.)
abstrús, usa (pl. abstruses, usas) adj. (s. XV..., lat. acacit, ida adj. (de caça) 1. passionné per la
abstrusus) abstrus, use chasse 2. dressé pour la chasse (chien)
absurdament adv. (s. XIV..., de absurde) absurde- academia n. f. (s. XVI..., ital. accademia) académie
ment - Citation: N’Alfred Marpilhat e En Branchat de
absurde, urda adj. (s. XIV..., lat. absurdus) ab- Leobasèl son fachs oficiers d’Academia (L’annada
surde Lemouzina, 1897); M’estiri sus mon lèit, mentre qu’a
absurditat n. f. (s. XIV., lat. absurditas) absurdité mon costat lo [còssol] de Tolosa [retira ?] sas cauc-
abugadar v. lessiver veire: bugada etas, e sosqui a l’Academia: l’an passat i legissiái mon
10
academia acapta d’aquò’s
rapòrt sul concors de lenga d’òc ; qui lo legís ongan ? le mesprètz, e de totas lors paraulas ufladas e tru-
(Josèp Salvat, Diurnal de la deportacion, 1975) fandièras fasam de mòbles de bodofla ; ren (Pèire
academic, ica adj. (s. XVI..., lat. academicus) Godelin, s. XVII) 2. mener un troupeau aux
académique champs 3. chasser (mettre en fuite) 4. rassem-
academician, ana n. (s. XVI..., lat. academicus) bler
académicien, enne acampar d’onor (s’) loc. acquérir de l’honneur
academisme n. m. (s. XIX..., de academic) acampat (èsser plan -) loc. être dans une situa-
académisme cion critique / difficile (antiphrase)
academista n. (s. XIX..., de academisme) acampestrir v. devenir inculte (terre)
académiste acanada n. f. (de acanar, var.: achanada (Lem.),
Academos n. m. (gr. Akádêmos.) Académos achanaa (Viv. Alps)) gaulée (récolte en une fois)
acadian, ana adj. e n. (s. XIX..., de Acadie (Canadà)) acanadoira n. f. (de acanar, var.: achanadoira (Lem.))
acadien, enne gaule per gauler les fruits
acaduquir v. (de caduc) rendre caduc veire: en- acanaire, aira n. (de acana, var.: achanaire, aira
caduquit, ida (Auv.)) personne qui gaule
acairar v. (s. XIII.) 1. équarrir 2. jeter des pierres acanalar v. canaliser
3. accabler (de sottises, d’injures...) acanar v. (lat. canna, var.: achanar (Auv.)) 1. gauler
acairar de peguesas / d’injúrias loc. accabler de 2. ajuster 3. mettre en joue
sottises / d’injures acanatge n. m. (de acanar, var.: achanatge (Auv.))
acaissalar v. saisir avec les dents veire: acaissar 1. époque du gaulage 2. action de gauler
acandesir v. rendre clair
acaissar v. 1. agacer les dents veire: acaissalar acandir v. devenir clair
2. montrer les dents acandolar v. achalander (fournir en clients)
acajó n. m. (s. XVI..., del francés < tupi del Brasil) acanèa n. f. (de l’anglés) haquenée
acajou acanelar v. 1. mettre un tonneau en perce
acalar v. 1. abriter 2. apaiser 3. faire taire veire: 2. mettre un robinet
calar acanhardar (s’) v. se mettre à l’abri du soleil
acalhaudar v. 1. caillasser 2. injurier acanhardir (s’) v. pron. 1. s’acagnarder 2. se
acalinar v. (de calina, var.: achalinar (Lem., Auv., Viv. mettre au soleil
Alps)) → afiscar corr. s’attacher / se passionner / acant n. m. (s. XVI..., lat. acanthus < gr. akantha)
s’appliquer à une occupation acanthe veire: pata d’ors
acalmir (s’) v. s’apaiser acantacèas n. f. plur. (s. XVIII...) acanthacées
acalorar v. 1. se mettre à la chaleur 2. fournir acantelar v. poser de chant
de la chaleur acantir (s’) v. pron. s’épuiser
acaloric, ica adj. (s. XX., de a + caloric) acalorique acantonar v. poser la pierre d’angle
acambar v. 1. enjamber (forme active) veire: en- acantonar (s’) v. pron. rester dans son coin
cambar 2. se mettre à califourchon acaparraire, aira n. (s. XVI..., de acaparrar) acca-
acaminaire, aira n. qui achemine, passeur pareur
acaminament n. m. acheminement acaparrament n. m. (s. XVIII..., de acaparrar) acca-
acaminar (achaminar) v. (de a + camin + ar) parement
acheminer (sens actif) veire: encaminat, ada acaparrar v. (s. XVI..., ital. accaparrare) accaparer
(sens passiu) acapçadura n. f. 1. soins de toilette 2. ajuste-
acamp n. m. (de acampar, var.: achamp (Lem., Auv., ment 3. ordre
Viv. Alps)) 1. corr. amas veire: reünion, assem- acapçar v. 1. se parer veire: escapçar 2. s’ajuster
blada 2. attroupement 3. rassemblement 3. arranger
acampa n. f. (de acampar) 1. poursuite, chasse acapçat, ada adj. 1. bien mis 2. soigné 3. en or-
2. combat de pierre dre
acampa (donar l’ -) loc. poursuivre / donner la acaponir (s’) v. pron. 1. devenir lâche 2. se per-
chasse vertir
acampada n. f. (de acampar, var.: achampada (Auv.), acapriciar (s’) v. pron. 1. s’obstiner veire: en-
achampaa (Viv. Alps)) 1. cueillette veire: reünion, capriciat, ada (sens passiu) 2. s’irriter (sens ac-
assemblada 2. poursuite tiu)
acampafam n. m. qui aiguise l’appétit acapta n. f. 1. pierre de couronnement d’un
acampament n. m. (de acampar, var.: achampament mur 2. couverture de lit
(Auv.)) 1. amas 2. attroupement, rassemblement acapta d’aquò’s n. m. cache machin - Citation:
acampar v. (s. XIII., de a + camp + ar, var.: acham- Lo pichòt acapta d’aquò’s, sol vestit de Nadina, lais-
par (Auv.)) 1. cueillir, amasser veire: reünir, as- sava las cambas nudas fins a la coròlla / cròlla (Paul
semblar - Citation: Acampem le mesprètz damb Gairaud, La sexològa, 1982)
11
acapta-te ! acceptacion
12
acceptant, anta acholar (s’)
acceptant, anta adj. (s. XV..., de acceptar) accep- accionar v. (s. XVI..., de accion) actionner (une
tant, ante machine)
acceptar v. (s. XIII., lat. acceptare) accepter - Ci- accionar v. (s. XIV., de accion) actionner (justice)
tation: Tirèri camin en soscant a las capacitats intu- accionari, ària n. (s. XVII..., de accion ) action-
itivas e cognitivas de las vacas. Aquesta semblava naire (qui détient des actions)
pas acceptar lo cambiament (Sèrgi Viaule, Dins las accionariat n. m. (s. XX..., de accionari) actionnar-
pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019) iat
acceptar (vos plaga -) loc. veuillez agréer accionator n. m. (s. XX..., de accionar) actionneur
acceptor adj. e n. (s. XVI..., lat. acceptor) accepteur (machine)
(chim.) acefal, ala adj. (s. XIV. : ń acephali ż., lat. acephalus
accès (pl. accèsses) n. m. (s. XIII..., lat. accessus) < grèc) acéphale
accès acefalia n. f. (s. XIX..., de acefal) acéphalie
accessibilitat n. f. (s.XVI..., de accessible) accessi- acelar v. se mettre à l’abri
bilité acelat n. → abric abri veire: acès
accessible, ibla adj. (s. XIV..., de accedir) accessi- acensaire, aira n. qui jouit d’une terre de cens
ble acensament n. (de acensar) acensement
accession n. f. (s. XIV., lat. accessio) accession acensar v. (de a + cens + ar) 1. acenser 2. mettre à
accessit n. m. (s. XVIII..., lat. de accedere) accessit cens
accessor, ora n. (s. XIII., de accession, accessible) ac- acèrbament adv. (s. XVI...) de façon acerbe
cesseur (initiation mystique) acèrbe, èrba adj. (s. XVI..., lat. acerbus) acerbe
accessòri n. m. (s. XIV., lat. med. accessorius) ac- acerbitat n. m. (s. XVI..., de acèrbe) acerbité
cessoire acèrca n. f. approche
accessòri, òria adj. (s. XIV., lat. med. accessorius ) acercar v. approcher, accoster
accessoire acermar v. 1. apprêter (cuisine) 2. mettre de
accessòriament adv. (s. XIII., de accessòri) acces- l’eau dans le vin
soirement acermatge n. m. préparation (cuisine)
accessorista n. (s. XX., de accessòri) accessoiriste acertament n. m. (s. XIV.) 1. assurance 2. preuve
accessorizar v. (s. XX., de accessòri) accessoriser acertanament n. assurance; réussite
accident n. m. (s. XIII., lat. accidens) accident acertanar v. (s. XIV.) assurer (certifier) veire: afor-
accident de la rota n. m. accident de la route tir
accident del trabalh n. m. accident du travail acertar v. (s. XII.) assurer (certifier)
(socio.) acertar un còp loc. réussir un coup
accidental, ala adj. (s. XIV., de accident) acciden- acertar un numèro loc. tirer un numéro
tel, elle acès (pl. acèses) n. m. abri
accidentalament adv. (s. XIV : ń accidentalmen ż., acetat n. m. (s. XVIII..., de acetic + ate) acétate
de accidental) accidentellement (chim.)
accidentat, ada adj. (s. XIX..., de accident) acci- acetic, ica adj. (s. XVIII..., lat. acetum) acétique
denté, ée (chim.)
accidentogèn, èna adj. (s. XX..., de accident + gèn) acetificacion n. f. (s. XVIII..., angl. acetification)
accidentogène acetification (chim.)
accidentologia n. f. (s. XX..., de accident + logia) acetificar v. acétifier (chim.)
accidentologie acetil n. m. (s. XIX..., de acetic + il) acétyle (chim.)
accion n. f. (s. XIII. , lat. actio) 1. sost. ac- acetilar v. acétyler (chim.)
tion (fait d’agir) - Citation: Cadun, al miralh de acetilèn n. m. (s. XIX..., de acetil + èn) acétylène
son arma tròba son accion bèla ; cadun al bonhon (chim.)
de l’aunor tira damb qualque qualitat que li en done acetimètre n. m. (s. XIX..., lat. acetum + mètre) acé-
(Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI); Me sembla que timètre (chim.)
l’essencial de la pensada de Prospèr Estieu, la clau de acetòna n. f. (s.XX..., de acetic + òne) acétone
sa vida felibrenca, vida de poèta e d’òme d’accion, ten (chim.)
dins La Cançon occitana, expression cremanta e fòrta acetós, osa (pl. acetoses, osas) adj. (s. XIV : ń ace-
de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) 2. sost. tos ż, lat. acetosus) acéteux, euse veire: acetic
action (part de société) acetositat n. f. (s. XIV : ń acetozitat ż., de acetós)
accion collectiva n. f. action collective (écon.) sost. acétosité
accion de gràcias n. f. action de grâces acheulean, eana adj. e n. (s. XX.) acheuléen,
accion sociala n. f. action sociale (socio.) enne
accionament adv. (s. XX..., de accionar) action- achicar v. → demesir diminuer
nement acholar (s’) v. → acuolar tomber sur le cul
13
ach ! ; achetas ! acoconar (s’)
ach ! ; achetas ! interj. Ouille ! (exclam. Quand aciselar v. s’user en pointe pour un outil
on se mouille ou se brûle) aciut, uda adj. 1. commode 2. approprié
acide n. m. (s. XVI..., lat. acidus) acide aciutament n. adroitement, avec adresse
acide desoxiribonuclëic (ADN) n. m. (s. XX., var.: acivadal a qualqu’un (bailar -) loc. fam. savon-
acide desoxiribonuclëic (Gasc.)) acide désoxyri- ner la tête / remonter les bretelles...
bonucléique (ADN) acivadar v. 1. donner de l’avoine (aux chevaux)
acide, ida adj. (s. XVI..., lat. acidus) acide (chimie) 2. fig. donner des coups, réprimander forte-
veire: aice ment
acidificable, a adj. (de acidificar) acidifiable aclafar (s’) v. pron. 1. se blottir 2. se cacher
acidificacion n. f. (s. XVIII..., de acidificar) acidifi- aclamacion n. f. (s. XVI..., lat. acclamatio) accla-
cation mation
acidificant, a adj. e n. m. (s. XIX..., de acidificar) aclamar v. (s. XVI..., lat. acclamare) acclamer
acidifiant, e aclap n. m. tas de pierres
acidificar v. (s. XVIII..., de acide) acidifier aclapadís n. m. amas de pierre, de ruines
acidimetria n. f. (s. XIX..., de acide + metria) aclapadura n. f. chose ensevelie sous des pier-
acidimétrie (chim.) res
aciditat n. f. (s. XVI..., de acide) acidité aclapaire, aira n. celui qui accable
acidòsi n. f. (s. XX., de acide + -òsi) acidose (méd.) aclapament n. m. accablement
acidular v. (s. XVIII..., lat. acidulus) aciduler aclapant, anta adj. accablant, ante
acidulat, ada adj. (s. XIX..., lat. acidulus) acidulé, aclapar v. accabler (litt. couvrir de pierres)
ée veire: acairar (fig), acaumir
acièr n. m. (s. XIII., lat. v. aciarum) acier aclapar d’injúrias loc. accabler d’injures
acieracion n. f. (s. XIX..., de acierar) aciération aclapassar v. 1. réduire à un tas de pierres
acierar v. (s. XII., de acièr) acérer 2. amonceler des pierres
acierar v. (s. XV..., de acièr) aciérer (fabriquer de aclapatge n. action de couvrir de pierres
l’acier) aclaresir v. rincer le linge
acierat, ada adj. (s. XII...) 1. acéré, ée 2. fig. incisif aclarir v. clarifier
acierat, ada adj. (s. XIX..., de acierar) 1. aciéré (qui aclencar v. incliner, pencher
contient de l’acier) 2. acéré, e aclencar (s’) n. s’incliner
acieratge n. m. (s. XVIII..., de acièr) 1. aciérage aclimatable, abla adj. (s. XIX..., de aclimatar) ac-
(fabrication de l’acier) 2. aciérage (couvrir climatable
d’une couche d’acier) aclimatacion n. f. (s. XIX..., de aclimatar) accli-
acieria n. f. (s. XVIII...., de acièr) aciérie matation
acierista n. (s. XX..., de acièr) aciériste (spécial- aclimatar v. (s. XVIII..., de clima + tar) acclimater
iste de l’acier) aclimatat, ada adj. (s. XIX..., de aclimatar) accli-
acierós, osa (pl. acieroses, osas) adj. (s. XIX..., de maté, ée
acièr) aciéreux, euse aclin, aclina adj. (s. XII., lat. inclinis) enclin
acimar v. écimer (arbre) aclinament adv. (s. XII., de aclinar) inclination
acimatar n. émonder un arbre (penchant)
acimelar v. 1. se hisser, jucher 2. se terminer aclinant, anta adj. (de aclinar) accablant, ante
en pointe aclinar v. (s. XII., de aclin) 1. incliner veire: incli-
acina n. f. cenelle (fruit de l’aubépine) nar 2. fig. s’incliner
acinièr n. m. aubépine veire: albespin, espina aclon n. m. → arcolan arc-en-ciel
blanca aclonar (s’) v. courber l’échine
acinsar v. apprêter, disposer acme n. m. (s. XX., gr. akmê) acmé
acip n. m. heurt acne n. f. (s. XIX..., gr. akhnê) acné
acipada n. f. heurt, coup; bronchade acoassar v. → acocolar s’accroupir veire:
acipadas (cadun fa d’ -) loc. 1. tout le monde s’acorrocar, s’agrovar, acoindar, acoatar
peut se tromper 2. tout le monde peut faire un acoatar (s’) v. pron. → acocolar s’accroupir veire:
faux pas s’acorrocar, s’agrovar, acoindar, acoassar
acipador n. m. pierre d’achoppement acoatge n. m. (s. XX., de coar) acouvage
acipament n. m. achoppement acoblament n. m. accouplement
acipar v. 1. se heurter, buter (propre et fig.) acoblar v. accoupler
2. achopper acocarrar v. s’encanailler
acirologia n. f. (s. XIV., lat. acyrologia < gr. ) sost. acocolar v. s’accroupir veire: s’acorrocar,
acirologie (literatura) s’agrovar, acoindar, acoassar, acoatar
acirologiar v. (s. XIV., de acirologia) sost. acirolo- acoconar (s’) v. pron. 1. se blottir 2. se peloton-
gier (literatura) ner
14
acodar acomplir
acodar v. → agusar aiguiser acomjadar v. (s. XII.) donner congé veire: comjat
acodenir (s’) v. fam. prendre de l’embonpoint
veire: codena acommodable, abla adj. (s. XVI..., de acommodar)
acodir v. aplatir; tasser accommodable veire: commoditat
acodolar v. se battre à coups de pierre acommodacion n. f. (s. XX., de acommodar) ac-
acofèn n. m. (s. XX., gr. akouein X phainesthai) commodation (méd.)
acouphène (méd.) acommòdament n. m. (s. XVI..., de acommodar)
acofinhada n. f. (de acofinhar) endroit où l’on se accommodement
cache acommodant (èsser -) loc. être de bonne com-
acofinhadoira n. f. (de acofinhar) endroit où l’on position
se cache veire: amagatal, resconduda acommodant, anta adj. (s. XVI..., de acommodar)
acofinhar v. (de a + cofinhar, var.: acohinar (Gasc.)) accommodant, ante veire: de biais
1. acculer 2. serrer dans un coin 3. confiner (en- acommodar v. (s. XVI., de commòde) accom-
fermer) moder (mettre d’accord, s’arranger, confection-
acofinhar (s’) v. pron. (de cofinh, var.: acohina’s ner...) veire: adobar - Citation: Jo non èi pas to-
(Gasc.)) 1. se blottir 2. se rencoigner 3. se con- tasvetz escriut tostemps "bous" dab "b", mes lo plus
finer (enfermer) 4. iron. se caser sovent ab "v", per m’acommodar a l’usatge commun
acofinhat, ada adj. (de acofinhar) 1. acculé, e (A. de Saleta, Los salmes de Dàvid, 1573). ; Expres-
2. tapi, e 3. réduit dans un coin sion: acommodar ? (me volètz -) (fr: vous me consen-
acoflar (s’) n. s’accroupir sur ses jupes tez un prix raisonnable ?)
acogonchar v. s’asseoir sur ses talons acommodar (cal -) loc. il faut transiger
acoidador n. m. accoudoir acommodator, tritz (pl. acommodators, trises)
acoidar (s’) v. pron. (s. XII. : ń acodar ż, de a + coide adj. (s. XX., de acommodar) accommodateur, trice
+ ar) s’accouder (méd.)
acoindament n. m. (s. XII., de acoindar) accointe- acommòde (que s’ -) loc. qu’il s’arrange
ment veire: trevança acommòden (que s’ -) loc. qu’ils s’arrangent
acoindança n. f. (s. XII., de acoindar) accointance entre eux
veire: trevança acomolaire, aira n. qui accumule veire: acumu-
acoindar v. (s. XII., lat. accognitare) accointer veire: lator, tritz
trevar acomolar v. (s. XII.) combler, remplir entière-
acoïr v. chercher à couver pour une poule ment veire: acumular
acoissar v. ébrécher acompanhada n. f. suite (qui accompagne) -
acoitar v. 1. se dépêcher (se hâter, se presser) Exemple: lo ministre e son acompanhada
2. pourchasser acompanhaire, aira n. (s. XVII..., de acompan-
acòl n. m. gradin, mur de soutènement d’un har) acompanhator accompagnateur, trice (per-
terrain en pente sonne)
acolada n. f. (s. XII..., de acolar) 1. accolade (em- acompanhament n. m. (s. XIII..., de acompanhar)
brasser) 2. accolade (adoubement) 3. accolade accompagnement
(signe graphique) 4. accolade (arc surbaissé : acompanhar v. (s. XII., de a + companh + ar) 1. ac-
arch.) compagner 2. reconduire (accompagner)
acolament n. m. (de acolar) troupe d’ouviers re- acompesir (s’) v. s’assoupir, avoir les
crutés paupières lourdes
acolar v. (de a + còla + ar) constituer une équipe acompliment n. m. (s. XIII..., de acomplir) ac-
d’ouvriers veire: racolar complissement - Citation: Deu sant voler de Dieu
acolar v. (s. XII., de a + còl + ar) donner l’accolade l’acompliment / pacientament èi atendut (arnaud de
acolar (s’) v. (de ad + colare) perdre son sang Saleta, Psalme XL, s. XVI)
acolat, ada n. (de acolar) ouvrier, ère d’une acomplir v. (s. XIII..., lat. complere) accomplir
troupe recrutée veire: complir - Citation: E quand ausiguèri vòstre
acolat, ada n. ouvrier qui appartient à une dire, me pensèri qu’èri vòstre drech cosinièr e me soi
troupe de travailleurs veire: còla azardat de vos preparar aqueste banquet per acom-
acoletrir v. tr. choyer quelqu’un plir vòstres desirs (A. Galhard, Prològue d’Augièr a
acolit n. m. (s. XV., lat. ecl. acolytus < gr. akolouthos) Mossur de Seré, 1583).
1. sost. acolyte (clerc) 2. fam. acolyte (complice) acomplit, ida adj. (de acomplir) accompli, ie - Ci-
(juridic) tation: Quand eles tres dançaràn en pastorelets, cal
acoloriment n. m. (s. XVI...) 1. coloriage 2. col- dire del primièr que jamai le gèntil bergièr, jutge de
orisation la poma d’aur, non foguèt tant acomplit en gràcias
acolorir v. (s. XVI...) colorier ż (P. Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le
acolorit, ida adj. colorié, ée duc de Montmorency, 1619); ń ... mas Dieu trobèt
15
acomplit, ida acosseguir (/acossègre)
que lor aviá fait un pro grand present en lor acordant acordar v. (s. XII : ń acordar ż) accorder - Cita-
nòstra santa, aquela filha acomplida, aquela filha co- tion: Aquò b’es, a plan tot pensar, / son país mau
mola de vertuts ż (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a recompensar / mès, de ma part, jo’vs asseguri / e reli-
Santa-Ceselha, 1785). giosament vos juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, /
acompte n. m. (s. XVIII..., de a + compte) acompte no’m cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots
acondroplasia n. f. (s. XIX.) achondroplasie acordats / e d’ua conspiracion bandats / per l’onor
acondroplasic, ica adj. (s. XIX.) achon- deu païs sosténguer / e per sa dignitat manténguer
droplasique (Pèir de Garròs, Epistòla, 1567) ; ń ... mas Dieu
aconortar v. (s. XII.) exhorter trobèt que lor aviá fait un pro grand present en lor
acontentar v. 1. rendre content 2. contenter acordant nòstra santa, aquela filha acomplida, aquela
acopelar (s’) v. se pelotonner filha comola de vertuts ż (J. L. Fornèrs, Sermon presi-
acoquelar (s’) v. se grumeler; se replier sur soi cat a Santa-Ceselha, 1785).
(fig) acordar (s’) v. 1. s’accorder 2. se mettre d’accord
acoquinar (s’) v. s’acoquiner acordatge n. m. (s. XIX.) action d’accorder
acorar n. (s. XIV., del neerlandés) accorer (maine), (musique)
étayer, soutenir veire: acoratge acordelar v. se mettre en file
acorar (s’) v. perde tout son sang acordeon n. m. (s. XIX., de l’all. akkordion) ac-
acoratge n. accorage (marine) veire: acorar cordéon
acoratjar v. 1. prendre courage veire: encoratjat, acordeonista n. m. (s. XIX...) accordéoniste
ada (sens passiu) 2. donner du courage (sens acòrdi n. m. (s. XIV.) accord (entente privée)
actif) veire: acòrd - Citation: Tot en trotinejant sus un
acorbaissar (s’) v. se courber, se baisser montairon d’òrdi, / dins un recanton de granièr, /
acorcha n. f. raccourci doas mirgas, que vivián tranquillas e d’acòrdi / e per
acorcha (copar d’ -) loc. prendre un raccourci qui tot èra planièr, / [s’enchipravan] de la pitança
acorcha (préner l’ -) loc. prendre le raccourci (Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX)
acorchament n. m. raccourcissement
acòrdi (d’ -) loc. adv. d’accord (relations ami-
acorchan los jorns (s’ -) loc. les jours raccour- cales) veire: d’acòrd
cissent
acòrdi (metre d’ -) loc. mettre d’accord (senti-
acorchar v. (s. XIII.) raccourcir
ments privés)
acorchar la vida loc. raccourcir la vie
acórrer v. (s. XIII. (s. X : ń acorre ż).) accourir
acorchièra n. f. chemin de traverse
acorcossonar (s’ -) v. (de corcosson) 1. être at- acorrocar (s’) v. pron. s’accroupir veire: acoatar,
taqué par les bruches veire: corcosson 2. fig. se agrovar
faire vieux 3. fig. se ratatiner acorsar v. (lat. accursare) poursuivre (à la course)
acòrd n. m. (s. XII : ń acort ż., de acordar) accord - Citation: Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde
(droit, commerce...) veire: acòrdi li crida / e cadun per lo préner i cor a tota brida;
acòrd (far l’ -) loc. se réconcilier de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat, jo teni que
acòrd de boca n. m. → acòrd verbal accord ver- per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, segura e ses
bal crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra des-
acòrd de branca n. m. accord de branche (so- fortuna, / gardar tota soleta e, selon mon umor, / son-
cio.) jar tant que me plàcia al fait de mon amor (Francés de
acòrd per tot (èsser d’ -) loc. souscrire à tout Corteta, La Miramonda, s. XVII) ; Expression: acor-
acòrd verbal n. m. accord verbal veire: acòrd de sar coma de fum sus (s’) (fr: fondre sur quelqu’un /
boca quelque chose)
acòrda coma magnificat a matinas (s’ -) expr. acorsar (s’ -) v. (lat. accursare) accourir - Citation:
c’est hors de propos Ausiguèt un estofegament sord; puèi pas mai. Se
acordable, abla adj. accordable levèt al brutle; s’acorsèt a la cambra de l’òme (Paul
acordadament adv. (de acordar) de concert Gairaud, La sexològa, 1982)
acordador n. m. (s. XVIII..., de acordar) accordoir acorsar qualqu’un loc. se mettre aux trousses
(utís) de quelqu’un
acordaire (-aira) de piano n. accordeur, euse de acorsat (arribar tot -) loc. arriver au pas de
piano course
acordaire, aira n. (s. XIV...) accordeur acosseguir (/acossègre) v. poursuivre veire:
(musique...) perseguir
acordalhas n. f. plur. (s. XV..., de acordar + alha) acosselhar v. (s. XII.) 1. prendre conseil veire: de-
fiançailles sacosselhar, conselhar - Citation: L’òme qui damb
acòrdament n. arrangement gens scelerats / non s’acosselha, ni camina... (Pèir de
acordança n. accord, harmonie Garròs, Psaume 1, 1565); N’auses aqueth que lo vin
16
acosselhar acromatic, a
lo govèrna, / e mes que mes se’t vòus acosselhar (Guil- e despintat et lo tornar garni d’argent et auripel et
hèm Adèrn, Catonet, s. XVII) 2. donner conseil pintar ż (Tolosa, comptes 1513).
acosselhat, ada adj. (s. XIX.) 1. bien conseillé acrancament n. m. (de acrancar, var.: acranchament
veire: conselhat 2. de bon conseil (sphère (Auv.)) accrochement
privée, intime) acrancar v. (de cranc, var.: acranchar (Auv.)) 1. ac-
acossomiment n. m. (s. XIX.) assoupissement crocher 2. s’accrocher
acossomir (s’) v. pron. (s. XIX.) s’assoupir acrapar (s’ -) v. (ger. krappa) s’emmêler les
acostable, abla adj. (s. XVI...) accostable cheveux
acostairar v. 1. mettre à côté 2. mettre de côté acrapuliment n. m. (de crapula) état crapuleux
acostairar (s’ -) n. 1. se mettre à côté 2. se acrapulir v. acoquiner
coucher sur le côté acrapulir (s’ -) v. devenir crapule
acòstament n. m. accostage acrassimar (s’ -) v. se ronger les sangs
acostar v. (de a + còsta + ar) accoster acrassir v. devenir crasseux
acostatge n. m. accostage acraumir n. (gal. crama) encrasser
acostic, ica adj. (s. XVIII..., gr. akoustikos) acous- acre, acra adj. (lat. acer) âcre
tique acrecion n. f. (s. XX., lat. accretio) accretion
acostica n. f. (s. XVIII..., gr. akoustikos) 1. acous- acreditacion n. f. (s. XIX..., de acreditar) accrédita-
tique (phys.) 2. acostica (salle de concert...) tion
acostician, ana n. (s. XX..., de acostica) acousti- acreditar v. (s. XVI..., de crèdit) accréditer
cien, enne acreditat, ada adj. (s. XX., de acreditar) accrédité,
acostumada n. f. accoutumée ée
acostumada (a l’ -) loc. (de costuma) 1. de cou- acreditatiu, iva adj. (s. XX., de acreditat) accrédi-
tume 2. d’habitude - Citation: Non disiá mot. Las tif, ive
gautas de la joveneta èran un pauc mai ròsas qu’a acreditor, tritz (pl. acreditors, trises) adj. e n. (s.
l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) XIX..., de acreditar) accréditeur, trice
acostumança n. f. accoutumance acreire v. accroire veire: creire
acostumar v. (s. XII...) habituer, accoutumer - acreissement n. m. (s. XII.) accroissement. veire:
Expression: ... òm a acostumat d’enviar (...) dos creis
obrièrs, non pas coma d’espions per reconéisser la acréisser v. (s. XII.) accroître veire: créisser
plaça e l’abandonar puèi a la discrecion de sos ene- acretat n. f. (s. XVI..., de acre) âcreté
mics, mas coma de capitanis expèrts, per jutjar del acrilic, ica adj. e n. (s. XIX..., de acril + ic)
[socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673). acrylique
acostumat (aver -) loc. s’être habitué acrimonia n. f. (s. XVI..., lat. acrimonia) acrimonie
acostumat (i èsser -) loc. y être habitué acrimoniós, osa (pl. acrimonioses, osas) adj. (s.
acostumat a (èsser -) expr. avoir l’habitude de XVI..., de acrimonia) acrimonieux, euse
acostumat, ada adj. habituel, elle - Citation: ń ... acrin n. m. 1. crête 2. sommet
per son salari d’aber pinta la istoria dels capitols lors acrinal n. m. faîte d’un édifice
predecessors en lo libre vermelh com es acostumat acrobacia n. f. (s. XIX..., de acrobata) acrobatie
de far et aysso de doas annadas passadas ż (Tolosa, acrobata n. (s. XVIII..., gr. akrobatos) acrobate
comptes 1439-1440); ń ... aital, dins los diocèsis que acrobatic, ica adj. (s. XIX..., de acrobata) acroba-
Dieu vòl prevenir de sa benediccion, òm a acostumat tique
d’enviar (...) dos obrièrs (...) per jutjar del secors acròc n. m. (s. XVIII.) accroc
qu’es necessari ż (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida acrocament n. m. (de acrocar, var.: acrochament
del perfèit crestian, 1673). (Lem.)) accrochage
acotador n. m. cale (roues...) acròcament n. m. accrochage (accrocher, pen-
acotar v. caler (un véhicule...) dre)
acotolar v. choyer acrocar v. (de cròc, var.: acrochar (Auv.)) accrocher
acotradura n. f. façon de se vêtir (pendre)
acotrament n. m. (s. XII..., de acotrar) accou- acrocefal, ala adj. (s. XIX..., gr. akros + kephalê)
trement - Citation: ń Es vertat que voldriái con- acrocéphale (méd.)
tentar tot lo [mond], mas qu’es tan [dificil] de con- acrocefalia n. f. (s. XIX..., de acrocefal)
tentar los fantasques coma de far un acotrament a la acrocéphalie (méd.)
luna que li venguèsse plan ż. (A. Galhard, Prològue acrochonir v. (de cròc) ratatiner
d’Augièr a Mossur de Seré, 1583). acrocianòsi n. f. (s. XIX..., gr. akros + kuanos) acro-
acotrar v. (s. XII..., lat. pop. acconsuturare) accou- cyanose
trer - Citation: ń ... per adobar et acotrar lo pe la ont acromatic, a adj. (s. XVIII..., a + gr. khrôma ) achro-
se meten las flos de la gaya scienssa qu’era tot gastat matique (phys.)
17
acromatisme ad armas !
18
adagi adjacent, enta
adagi n. m. (s. XVI..., lat. adagium) adage aderéncia n. f. (s. XIV., lat. b. adhaerentia) sost.
adàgio n. m. (s. XVIII..., ital. adagio) adagio adhérence
adamantin, ina adj. (s. XVI..., lat. adamantinus) aderent, enta adj. e n. (s. XIV..., lat. adhaerens) sost.
adamantin, ine adhérent, ente
adamic, a adj. (de Adam) adamique aderir v. (s. XIV., lat. adhaerere) sost. adhérer
adancir (s’ -) n. (de dança) se passionner pour la adès adv. il y a un instant - Expression: adès
danse ploviá (fr: il pleuvait il y a un instant)
adaptabilitat n. f. (s. XX..., de adaptable) adapt- adés-adés loc. sans relâche
abilité adesar v. (s. XII.) atteindre (chose élevée) veire:
adaptable, abla adj. (s.XIX..., de adaptar) adapt- aténher, averar
able adesara adv. (lat. ad + id + ipsum ) 1. corr. à
adaptacion n. f. (s. XVI..., lat. med. adaptatio) l’instant veire: ara, adara 2. corr. tout de suite
adaptation - Citation: Le petit camparòl que culhís un pastor, /
adaptar v. (s. XIII., lat. adaptare) adapter le tutet que l’òm fa sur un cap de canton, / ombra,
adaptator, tritz (pl. adaptators, trises) n. (s. polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga, / petit molin de
XIX..., de adaptacion) adaptateur, trice prat, a la sason primaiga, / qu’es adesara flor, e dins
adara adv. (s. XII., lat. ad + hac + horam) → ara corr. un pauc serà / un floquet de borrilhs que le vent des-
maintenant, à cet instant veire: adesara farà (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII)
adarreirar v. 1. rester en arrière veire: endarri- adesion n. f. (s. XIX., lat. adhaesio) adhésion -
erar 2. se retarder Citation: Mon adesion a la grafia classica, a catòrze
adarreiratges n. m. plur. arrérages ans, quand [degun] l’emplegava pas (...), implicava
mon adesion a l’unitat lingüistica occitana, que gis-
addenda n. f. (s. XVIII..., lat. addenda) addenda
cla de la grafia classica coma l’aiga de la font (Rodgièr
addiccion n. f. (s. XX..., de l’anglés (lat. addictus))
Barta, Lexic, 1980)
addiction
adesiu, iva adj. (s. XX..., de adesion) adhésif, ive
addicion n. f. (s. XIV., lat. additio) corr. addition
adesivitat n. f. (s. XX..., de adesiu) adhésivité
addicional, ala adj. (s. XVIII..., de addicion) addi-
adestrat, ada adj. qui a acquis una adresse (ha-
tionnel, elle
bile)
addicionar v. (s. XVI..., de addicion) additionner
adiaforèsi n. f. (s. XX., a + gr. diaphorêsis) adi-
addicte, icta adj. (s. XX..., de addiccion) addict, aphorèse
icte
adieu n. m. bonjour; au revoir (tutoiement);
addictiu, iva adj. (s. XX..., de addicte) addictif, ive adieu veire: adissiatz, a Dieu siatz - Citation: ń
additiu, iva adj. (s. XIX..., de addicion) additive, Adieu per una veusa totas las paraulas minhardas
ive que los galants insinuan tant adreitament dins las
adduccion n. f. (s. XVI..., lat. adductio) adduction aurelhas de las [joves filhas] ; adieu velhadas, adieu
adductor, tritz (pl. adductors, trises) adj. e n. (s. filadors, ont se’n fan e se’n dison de totas verdas ż (J.
XVII..., lat. b. adductor) adducteur, trice L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785).
adeliment n. m. fait de tomber de fatigue, ; Expression: adieu Loïsa ! (fr: adieu la valise !)
d’inanition adipós, osa (pl. adiposes, osas) adj. (s. XVI..., lat.
adelir v. tomber de fatigue, d’inanition - Ex- edeps, adipis) adipeux, euse
pression: Mon còr, mai que mai, pataquejava coma adipòsi n. f. (s. XIX..., de adipós + òsi) adipose
aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus adipositat n. f. (s. XIX..., de adipós) adiposité
los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en adipsia n. f. (s. XIX..., de a + gr. dipsia) adipsie
cantant "dins la mar blosa de l’aire" (Julieta Dissèl, adissiatz n. m. (de adi(eu) + siatz, var.: adishatz
s. XX) (Gasc.)) 1. corr. bonjour (pluriel ou vou-
adelit,ida adj. 1. exténué, e 2. qui a besoin de voiement) veire: adieu, a Dieu siatz - Citation: ń
manger Adissiatz, mos cars fraires e sòrres, fa longtemps que
adenòme n. m. (s. XIX..., gr. adên + -ome) vos deviái aquela instruccion ż (J. L. Fornèrs, Sermon
adénome (méd.) presicat a Santa-Ceselha, 1785). 2. au revoir (vou-
adenòme prostatic n. m. adénome prostatique voiement et pluriel) - Expression: bonjorn Lucia,
adenopatia n. f. (gr. adên + patia) adénopathie adissiatz Lucia (fr: tout est fini; il n’y a plus d’espoir)
adèpte, èpta n. (s. XVII..., lat. adeptus) adepte adissiatz (e mai a) la companha loc. adieu / au
adeqüacion n. f. (s. XIV., lat. b. adaequatio) revoir à tous
adéquation adissiatz (far sos -) loc. faire ses adieux
adeqüat, ata adj. (s. XVIII..., lat. adaequatus) adjacéncia n. f. (s. XIII., de adjacent) fait d’être
adéquat, ate adjacent
adeqüatament adv. (s. XX..., de adeqüat) adjacent, enta adj. (s. XIV., lat. adjacens) adjacent,
adéquatement ente
19
adjectiu adòbament
adjectiu n. m. (s. XIV..., lat. adjectivum) adjec- admirable, abla adj. (s. XVII., lat. admirabilis) ad-
tif - Citation: Existís de nombroses adjectius quali- mirable - Citation: ń ... Madama, lor bèl solelh,
ficatius o substantivats formats suls numerals, que qu’estima mai lor causar la perfeccion que l’eclipsi,
servisson sovent a designar de mesuras o de causas amb la granda abondáncia de sas amablas mas ad-
en relacion amb lo nombre (Loís Alibèrt, Gramatica mirablas clartats ż (P. Godelin, Prològue per le balet
occitana, 1935) de monsenhor le duc de Montmorency, 1619).
adjectiu, iva adj. (s. XIV..., lat. adjectivum) adjectif admiracion n. f. (s. XIV., lat. admiratio) admira-
adjectival, ala adj. (s. XX., de adjectiu) adjectival, tion - Citation: Admiracion deu monde e glòria de
ale nòste atge, / quan jo contempli en mi ton invençut
adjectivament adv. (s. XV..., de adjectiu) adjective- coratge / com un ròc marterat d’ardentas peirassadas
ment (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
adjectivar v. (s. XIX..., de adjectiu) adjectiver admiracion (per -) loc. par excellence
adjonccion n. f. (s. XIV., lat. adjunctio) adjonction admirar v. (s. XVII., lat. admirari) admirer - Cita-
adjudant, anta adj. (s. XIX., lat. adjutare) adju- tion: ... remiri le bèl solelh qu’admiri (Peire Godelin,
dant, ante s. XVII); Aras qu’òm vos a vist ses coirassa e ses
adjudant, anta n. (s. XVII..., fr. adjudant < occ. aju- casco / e lo còrs tot en harda alindat coma un Basco,
dant) adjudant veire: ajudant de camp / que la cort vos admire aquò non sufís pont (Francés
adjudicacion n. f. (s. XIV..., lat. jur. adjudicatio) de Corteta, Sancho Pança, s. XVII)
adjudication admiratiu, iva adj. (s. XIV..., lat. b. admirativus)
admiratif, ive
adjudicar v. (s. XIV..., lat. adjudicare) adjuger
admirativament adv. (s. XIV..., de admiratiu) ad-
adjudicatari, ària adj. e n. (s. XV..., de adjudicacion)
mirativement
adjudicataire
admirator, tritz (pl. admirators, trises) n. (s.
adjudicatiu, iva adj. (s. XVI..., de adjudicacion) ad-
XVIII., lat. admirator) admirador; admiraire corr.
judicatif, ive
admirateur, trice
adjudicator, tritz (pl. adjudicators, trises) adj. e
admissibilitat n. f. (s. XVIII., de admissible) ad-
n. (s. XIX..., de adjudicacion) adjudicateur, trice
missibilité
adjuracion n. m. (s. XIII., lat. adjuratio) adjura-
admissible, ibla adj. (s. XV..., lat. admissibilis) ad-
tion (religions)
missible
adjurar v. (s. XIII., lat. adjurare) adjurer admission n. f. (s. XVI..., lat. admissio) admission
adjutor, tritz (pl. adjutors; trises) n. (s. X., lat. admonestacion n. f. (s. XIII., de admonestar) ad-
adjutor) arc. adjuteur, trice (qui aide) monestation
adjutòri n. m. (s. XII., lat. adjutorium) assistance admonestar v. (s. XIII., lat. pop. admonestare) ad-
(secours) monester
adjuvant n. m. (s. XVI..., lat. adjuvans) adjuvant admonicion n. f. (s. XIII., lat. ecl. e jur. admonitio)
admetre v. (s. XIV., lat. admittere) admettre admonition
administracion n. f. (s. XIII., lat. administra- adòb n. m. 1. réparation 2. préparation (culi-
tio) administration - Citation: Assistenta sociala... naire)
Cresi pas que se trapen aquí, dins aquela administra- adòba n. f. daube - Expression: adòba lo temps
cion, fòrça viscomtessas o filhas de [marqués] (Paul mai lèu que las gens (s’) (fr: le temps s’arrange plus
Gairaud, La sexològa, 1982) vite que les gens)
administrar v. (s. XIII., lat. administrare) admin- adòba (buòu a l’ -) n. m. bœuf à la mode
istrer adobador, airitz (pl. adobadors, airises) n. (de
administrat, ada n. (s. XVIII..., de administrar) ad- adobar) → reparaire arc. réparateur (niveau
ministré, ée commun) veire: reparator
administratiu (arrestat -) n. m. arrêté adminis- adobadura n. f. partie réparée
tratif adobaire (anar trobar l’ -) loc. aller voir le re-
administratiu, iva adj. e n. (s. XVIII..., de adminis- bouteux
tracion) administratif, ive adobaire, aira n. rebouteux, euse veire:
administrativament adv. (s. XIX..., de adminis- adobador
tratiu) administrativement adòbament n. m. 1. action d’arranger
administrator, tritz (pl. administrators, trises) 2. adoubement
n. (s.XIII..., lat. administrator) administrador sost. adobar v. (s. XI., frc. dubban) 1. arranger - Ci-
administrateur, trice - Citation: Administrator, es tation: ń ... per adobar las veyrinas del concistori
aquel títol que li prepausèron. Per servir la patria devers los Ymaginayres et las plombar de tot nou ż
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) (Tolosa, comptes 1511). 2. accommoder - Citation:
admirablament adv. (s. XV..., de admirable) ad- I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa
mirablement amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e
20
adobar adreit de
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es adoptant, anta n. (s. XVIII..., de adoptar) adop-
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta teur, trice
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) adoptar v. (s. XIV., lat. adoptare) adopter veire:
3. réduire (fracture) 4. remettre (un membre) en afilhar - Citation: Josèp Ros es lo primairenc obrièr
place 5. adouber que, tornant a las sorgas blosas de nòstras tradicions,
adobar (s’) v. se tirer d’affaire veire: se petaçar a obrat al reviscolament nacional en adoptant, en
adobar far (s’) loc. faire en sorte que retrobant, per delà los parlars populars abastardits
adobassar v. (de adobar + assar) bricoler e francimandejats, la lenga nacionala (Antonin Per-
grossièrement bòsc, En Josèp Ros, 1905)
adòbe (que s’ -) loc. qu’il se débrouille adoptiu, iva adj. (s. XIV., lat. jur. adoptivus) sost.
adobum n. m. assaisonnement adoptif, ive (dreit)
adociment n. m. adoucissement adorable, abla adj. (s. XVIII., lat. adorabilis)
adocir v. (s. XIII.) adoucir - Expression: Am- adorable
ics que, per m’obligar tròp, / me venètz véser adoracion n. f. (s. XV., lat. adoratio) adoration
qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vos adorar v. (s. XIII., lat. adorare) sost. adorer (reli-
non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal ado- gions) veire: asorar - Citation: ń A totas fins, afin
cir / quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, que les braves [cortisans] pòscan adorar lors doças
Ramelet Mondin, s. XVII); ń Mas coma lo cant es enemigas, ieu vòli que mos [esperits] les pòrten aicí
lo solaç dels obrièrs, qu’adocís la pesantor del trabalh, presentament ż (P. Godelin, Prològue per le balet de
espèri qu’agradaràn qu’i mèscle la doçor de mos aires monsenhor le duc de Montmorency, 1619)
espirituals ż. (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del adorator, tritz (pl. adorators, trises) adj. e n. (s.
perfèit crestian, 1673). XVIII., lat. ecl. adorator) adoraire; adorador sost.
adocissent, enta adj. e n. adoucissant adorateur, trice veire: asoraire
adoctrinament n. m. (s. XIII., de adoctrinar) ac- adormiguèt lo braç del truc (m’ -) expr. je ne
tion d’endoctriner sens plus mon bras à la suite du choc
adoctrinar v. (s. XIII., de a + doctrina) fournir une adormir v. (s. XII.) 1. endormir (sens actif) veire:
doctrine (enseigner) veire: endoctrinat, ada (pro- endormit, ida (sens passiu) 2. sommeiller
paganda) adormir (s’ -) v. s’endormir - Citation: ot d’un
còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son amic
adolentiment n. m. 1. fait de devenir
roncava doçament coma un caton. Seguret se calèt, e
douloureux 2. souffrance
tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, el tan-
adolentir v. (s. XIII.) devenir douloureux (sens
ben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo grelh,
actif) veire: endolentit, ida (sens passiu)
1965)
adolescéncia n. f. (s. XV., lat. adolescentia) sost.
adormiriá los aucèls expr. il est très ennuyeux
adolescence
adorn n. m. (s. XII.) ornement
adolescent, enta adj. e n. (s. XV., lat. adolescens)
adornar v. (s. XII...) agrémenter
adolescent, ente
adorsament n. m. adossement
adolorir v. (de a + dolorir) devenir douloureux
adorsar v. adosser veire: endorsat, ada (sens
(sens actif) veire: endolorit, ida (sens passiu)
passiu)
adomaiselir v. efféminer (sens actif) veire: en- adosilhar v. mettre un tonneau en perce
domaiselit, ida (sens passiu) adralhada n. f. traite (sur le chemin)
adomaiselit (un parlar -) loc. un parler affecté, adralhar v. mettre en chemin (sens actif) veire:
doucereux endralhat, ada (sens passiu)
adomaiselit, ida adj. efféminé, ée adralhar (s’) v. 1. se mettre en route veire:
adomdaire, aira n. dresseur, euse s’aviar 2. s’acheminer
adomdar v. dresser un animal adrapir v. (de drap) assouplir comme une étoffe
adomergiment n. m. domestication (sens actif) adreiça n. f. (de adreiçar) 1. adresse (direction)
adomergir v. domestiquer (sens actif) veire: en- 2. adresse (habileté)
domergit, ida (sens passiu) adreiça postala n. f. adresse postale
adonar (s’) v. pron. (s. XII., lat. addonare) adreiçament n. m. (de adreiçar) action de dresser,
s’adonner (dépendance...) redresser
adonat, ada adj. (s. XII., de anonar) adonné, ée adreiçar v. (lat. ad + directiare) adresser
(dépendance...) adreiçatge n. m. (s. XX., de adreiçar) adressage
adonc conj. (s. XII.) 1. donc 2. alors adreit n. m. (lat. ad + directum) adret (versant ori-
adopcion n. f. (s. XIV., lat. jur. adoptio) sost. adop- enté au sud) veire: solan - Expression: adreit coma
tion (dreit) veire: afilhament un tesson de sa coa (fr: maladroit)
adoptable, abla adj. (s. XIX..., de adoptar) adopt- adreit (a l’ -) loc. au sud
able adreit de loc. en face de
21
adreit, eita aeropòrt
adreit, eita adj. (lat. ad + directum, var.: adrech, a adversari, ària adj. e n. (s. XIII., lat. adversarius)
(Leng.)) adroit, adroite veire: biaissut adversaire - Citation: Entrò quan mon gran adver-
adreitament adv. (de adreit, var.: adrechament sari / aurà sus mi comandament ? (Arnaud de Saleta,
(Leng.)) adroitement - Citation: ń Adieu per una Psalme XIII, s. XVI)
veusa totas las paraulas minhardas que los galants adversatiu, iva adj. (s. XVI..., lat. b. adversativus)
insinuan tant adreitament dins las aurelhas de las adversatif, ive
joves filhas ż (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa- adversitat n. f. (s. XIV., lat. ecl. adversitas) adver-
Ceselha, 1785). sité
adreitar v. (de adreit, var.: adrechar (Leng.)) rendre aède n. m. (s. XX., gr. aoidos) aède (poète grec)
droit aeracion n. f. (s. XIX..., lat. aer) aération
adreitós, osa adj. (de adreit, var.: adrechós, osa aerar v. (s. XIV..., lat. aer) aérer veire: airejar
(Leng.)) exposé au sud aerator n. m. (s. XIX..., de aeracion) aérateur
adrenalina n. f. (s. XX., angl. adrenalin) adré- aerian, ana adj. (s. XIV... , lat. aer) aérien, enne
naline aeròbi, òbia adj. e n. (s. XIX..., gr. aêr, aeros + bioun)
adrenalitic, ica adj. (s. XX..., de adrenalina) adré- aérobie
nalitique aeroclub n. m. (s. XX., gr. aeros + club) aéro-club
adsorbent, enta adj. (s. XX., de adsorbir) adsor- aeroconvector n. m. (s. XX., de aero + convector)
bant, ante aéroconvecteur
adsorbir v. (s. XX., lat. ad- + sorbere) adsorber aerodinamic, ica adj. (s. XIX..., de aero + dinamic)
adsorpcion n. (lat. ad- + (ab)sorpcion) adsorption aérodynamique
(phys.)
aerodinamica n. f. (s. XIX..., de aero + dinamica)
adstrat n. m. (lat. ad + (sub)strat) adstrat (lingüis-
aérodynamique
tica)
aerodinamisme n. m. (s. XX., de aero- + di-
aduire v. (s. XII., lat. adducere) amener (apporter)
namisme) aerodynamisme
veire: enduire
aerodròme n. m. (s. XIX..., gr. aeros + dromos)
aduit, uita adj. (s. XII.) amené, ée (apporté, ée)
aérodrome
adulacion n. f. (s. XIV., lat. adulatio) sost. adula-
aerofagia n. f. (s. XIX..., gr. aeros + phagos)
tion
aérophagie
adular v. (s. XIV., lat. adulari) aduler
aerofobia n. f. (s. XX., gr. aeros + phobos) aéro-
adulator, tritz (pl. adulators, trises) adj. e n. (s.
phobie
XIV..., lat. adulator) adulateur, trice
aerogara n. f. (s. XX., de aero + gara) aérogare
adulte, ulta adj. e n. (s. XIV ..., lat. adultus) adulte
adultèr, èra adj. (s. XIII ń adultre ż..., lat. adulter) aerogastria n. f. (s. XX., de aero + gastria) aérogas-
adultère (agent) trie
adulteracion n. f. (s. XIV..., lat. adulteratio) aerolisador n. (s. XX., de aero + lisador) aéroglis-
adultération veire: alteracion, falsificacion seur
adulterar v. (s. XIII., lat. adulterare) sost. adultérer aerolit n. m. (s. XIX..., gr. aero- + lithos) aérolithe
veire: alterar veire: meteorit
adultèri n. m. (s. XIII., lat. adulterium) sost. aerologia n. f. (s. XVII..., de aero- + -logia ) aérolo-
adultère (acte) (juridic) veire: adultèr gie
adulterin, ina adj. (s. XIV...., lat. adulterinus) aerologic, ica adj. (s. XVII..., de aero - + -logic)
adultérin, ine aérologique
aduseire, eira n. celui qui amène, apporte aeromodelisme n. m. (s. XX., de aero- + mod-
advenir v. (av. s. XV : ń avenir ż, lat. advenire) ad- elisme) aéromodélisme
venir aeronau n. f. (s. XIX..., de aero- + nau) aéronef
adventici, icia adj. (s. XVIII..., lat. adventicius) ad- aeronauta n. (s. XVIII..., gr. aeros + nautês) aéro-
ventice naute
adventista n. (s. XX., angl. americ. adventist < lat. aeronautic, ica adj. (s. XVIII..., de aeronauta) aéro-
adventus) adventiste (religions) nautique
adventiu, iva n. (s. XVI..., de adventici) adventif, aeronautica n. f. (s. XVIII..., de aeronautic) aéro-
ive nautique
advèrbi n. m. (s. XIV., lat. adverbium) adverbe aeronaval, ala adj. e n. f. (s. XIX..., de aero- + naval)
adverbial, ala adj. (s. XIV., lat. b. adverbialis) ad- aéronaval, ale
verbial, ale aeronomia n. f. (s. XX., gr. aeros- + -nomos)
adverbialament adv. (s. XVII..., de adverbial) ad- aéronomie
verbialement aeroplan n. m. (s. XIX..., de aero- + plan) aéro-
advèrs, èrsa (pl. advèrses, èrsas) adj. (s. XIV., lat. plane
adversus) adverse veire: revèrs aeropòrt n. m. (s. XX., de aero- + pòrt) aéroport
22
aeroportat, ada afanatge (viure de son -)
aeroportat, ada adj. (s. XX., de aero + portat) aéro- afait (afach, pl. afaches) n. m. (de afaitar /
porté, ée afachar) parure, ornement
aeropostala n. f. (s. XX., de aero- + postala) aéro- afalar v. 1. abaisser un cordage 2. pousser vers
postale la côte (t. maritime) 3. affaler
aerosòl (/aero-sòl) n. m. (s. XX., de aero + angl. sol) afalenar v. empester (à couper la respiration)
aérosol (sens actiu) veire: enfalenat, ada (sens passiu)
aerospacial, ala adj. (s. XX., de aero- + espacial) afalenar (s’ -) v. (Lat. ad + halenare) 1. s’essouffler
aérospatial, ale 2. s’empresser
aerospaciala n. f. (s. XX., de aerospacial) aérospa- afalhocar v. défaillir, souffrir de soif
tiale afalhocar (s’) v. tomber en pâmoison
aerostacion n. f. (s. XVIII..., de aerostat) aérosta- afamador, oira adj. e n. (de afamar) qui affame
tion (lieu, action...) veire: afamaire
aerostat n. m. (s. XVIII..., gr. aero- + -statos) aéro- afamaire, aira n. (s. XVIII..., de afamar) affameur
stat (personne) veire: afamador
aerostatic, ica adj. (s. XVIII..., de aerostat) aérosta- afamar v. (s. XII., lat. pop. affamare) affamer
tique afamat, ada adj. e n. (s. XII., de afamar) affamé,
aerostatica n. f. (s. XVIII..., de aerostatic) aérosta- ée
tique afamgalat, ada adj. (fam + bret. gwal (marrit))
aeroturbodinamica n. f. (s. XX., de aero- + turbo- + avoir une grosse faim veire: famgala
dinamica) aéroturbodynamique afan n. m. (s. XI.) 1. ahan (de l’occ. g.) 2. travail
afabilitat n. f. (s. XIV., lat. affabilitas) affabilité pénible 3. hâte dans le travail
afablament adv. (s. XVI..., de afable) affablement afana-te l’òme, que Dieu t’ajudarà loc. aide-toi,
afable, abla adj. (s. XIV., lat. affabilis) affable veire: le Ciel t’aidera
graciós afanaire, aira n. (s. XIII.) 1. celui qui s’empresse
afabulacion n. f. (s. XVIII..., lat. affabulatio) affab- dans son travail 2. qui fait un travail fatigant
ulation afanaire, aira n. (de afanar) homme de peine
afabular v. (s. XX., de afabulacion) fabuler afanament n. m. (s. XIV.) 1. fatigue, peine au
afabulator, tritz (pl. afabulators, trises) adj. e n. travail 2. empressement dans le travail
(s. XX., de afabulacion) affabulateur, trice afanant, anta adj. laborieux, fatigant, pénible
afachaire, aira n. 1. corroyeur, euse 2. tanneur, (travail)
euse afanar v. (s. XII.) s’empresser dans le travail -
afachament n. m. abattoir veire: escorjador Citation: ń ... coma tantòst ieu m’afanavi a tirar le
destin amorós de dotze braves cavalièrs ż (P. Godelin,
afachar v. 1. accommoder, préparer 2. abattre
Prològue per le balet de monsenhor le duc de Mont-
un animal
morency, 1619)
afadiment n. m. (s. XVI..., de afadir) affadisse-
afanar de (s’) loc. se dépêcher de
ment veire: afadoliment
afanat, ada adj. (s. XII.) empressé, laborieux
afadir v. (s. XIII..., de a + fade) affadir veire:
afanatge n. m. salaire, gain
afadolir
afanatge (viure de son -) loc. vivre de son tra-
afadir (s’) v. (de a + fade) s’affadir
vail
afadissent, enta adj. (s. XVII..., de afadir) affadis-
afar n. m. (s. XV..., de a + far, var.: ahèr (Gasc.)) corr.
sant, ante veire: afadolissent
affaire - Citation: ń - Vailet, ès un òme de sen e te
afadoliment n. m. (s. XIX..., de afadolir) affadisse-
vòli consultar per un afar fòrt secret ż (J. F. Bladèr,
ment (couleur)
La gardaira de piòts, 1874). ; Expression: çò que fa
afadolir v. (s. XIX..., de a + fade + olir) affadir
l’afar de l’ase, non fa lo del molinièr (fr: chacun son
(couleur)
point de vue) ; Expression: adobar un afar (fr: ac-
afadolissent, enta adj. (s. XIX..., de afadolir) af- commoder un procès) ; Expression: Aquò non fa pas
fadissant, ante (couleur) l’afar (fr: ça ne fait pas mon affaire) ; Expression:
afagotar v. (de fagòt) mettre en fagots daissar coar un afar (fr: prépare une affaire de longue
afairament n. m. (s. XIII..., de afairar) affairement main) ; Expression: Lo particular d’un afar (fr: les dé-
afairar (s’) v. pron. (s. XIX..., de afaire / afar) tails d’une affaire) ; Expression: non aver cap d’afar
s’affairer (fr: n’avoir que faire de) ; Expression: trescondre un
afairat, ada adj. (s. XVI..., de afairar) affairé, ée afar (fr: étouffer une affaire) ; Expression: Voidar un
afairisme n. m. (s. XX., de afaire) affairisme afar (fr: liquider une affaire) ; Expression: aver afar
afairista n. (s. XX., de afaire) affairiste amb (fr: avoir affaire à) ; Expression: aqueste afar
afaissament n. m. (s. XII..., de afaissar) affaisse- aurà de coa (fr: cette affaire aura des suites) ; Expres-
ment sion: l’afar de (fr: le temps de) ; Expression: dins
afaissar v. (s. XII., de a + fais + ar) affaisser l’afar de res (fr: en un clin d’œil ) ; Expression: dins
23
afar afermiment
l’afar d’un an (fr: dans l’espace d’une année) ; Ex- afeccion n. f. (s. XIV., lat. affectio) 1. corr. af-
pression: dins l’afar d’un mes (fr: dans l’espace d’un fection 2. sost. ardeur - Citation: ń Ieu non vesi
mois) ; Expression: son afar es reglat (fr: son compte que servicis mespresats, fidelitats mal reconegudas,
est bon) ; Expression: un afar mal negociat (fr: une refuses de favors, afeccions desbrembadas e passes per-
affaire mal conduite) ; Expression: préner l’afar pels duts de feretrà ż (P. Godelin, Prològue per le balet
aurelhons (fr: prendre l’affaire résolument en mains de monsenhor le duc de Montmorency, 1619) 3. arc.
(par les oreilles)) ; Expression: l’afar se reglarà (fr: zèle
l’affaire s’arrangera) ; Expression: la cautèla d’aquel afeccion (i anar d’ -) loc. travailler avec zèle, de
afar (fr: le fâcheux de cette affaire) ; Citation: negar tout cœur
l’afar (fr: refuser l’affaire) ; Expression: aver afar amb afeccion (quina -) loc. quelle ardeur
(fr: avoir affaire à) ; Expression: marrit afar quand afeccionar v. (s. XIV..., de afeccion) affectionner
lo margue val mai que la baleja (fr: mauvaise affaire afeccionar (s’ -) v. (de afeccion) prendre goût
quand la peau vaut plus que la bête) ; Expression: sap veire: préner suc
sos afars (fr: c’est son affaire) ; Expression: non me afeccionat, ada adj. (s. XIV..., de afeccionar) affec-
fa l’afar / aquò non fa pas mon fais (fr: ça ne fait pas tionné
mon affaire) afeccionat, ada (trabalhar -) loc. travailler de
afar d’Estat n. m. affaire d’Etat grand cœur
afars (chifra d’ -) loc. chiffre d’affaires afectacion n. f. (s. XVI..., lat. affectatio) affectation
afars (encargat d’ -) n. m. plur. chargé d’affaires (manière d’être) - Exemple: s’adreicèt a el amb una
afars (òme d’ -) n. m. homme d’affaires afectacion de mesprètz / de colèra / de pietat...
afars (sap sos -) expr. c’est son affaire afectacion n. f. (s. XV..., lat. med. affectatus) 1. af-
afars amb (aver -) loc. 1. avoir affaire à - Exem- fectation (destination d’une chose à un usage)
ple: cresi qu’a afars amb un òme malonèst 2. avoir - Exemple: la granda sala aviá cambiat d’afectacion,
affaire avec - Exemple: Avèm afars amb un merc- i avián installat la bibliotèca 2. affectation (desig-
hand de parapluèja nation d’une personne à un poste...) - Exemple:
afart n. m. gros repas (bâfrée) veniá d’apréner son afectacion dins un licèu de la ban-
afartar v. s’empiffrer lega parisenca
afasendament n. m. affairement (se donner afectar v. (s. XIV., lat. affectare) affecter (attitude)
l’air) - Exemple: quand intrèt dins lo bal, afectèt de non la
afasendar (s’) v. pron. s’affairer (se donner conéisser
l’air) afectar v. (s. XV..., lat. affectus) affecter (modifier,
influer) - Exemple: sa santat èra estada afectada per
afasendat, ada adj. affairé, ée (se donner l’air)
sas condicions de trabalh
afasendat, ada (èsser -) loc. être affairé péj.
afectar v. (s. XVI..., lat. med. affectatus) → lo di-
afasia n. f. (s. XIX..., gr. aphasia) aphasie (méd.)
rector es afectat dins una autra usina del grop
afasic, ica adj. e n. (s. XVII..., de afasia) aphasique 1. affecter (destiner telle chose à) - Exemple:
afasiologia n. f. (s. XIX..., de afasia + logia) apha- la maquina foguèt afectada al burèu de la secretària
siologie 2. affecter (désigner une personne à tel poste,
afasiològue, òga n. (s. XIX..., de afasia + lògue) grade... )
aphasiologue afectat, ada adj. (s. XIV..., de afectar) affecté, ée
afastigar v. 1. rassasier (à l’excès) 2. raser (fam. afècte n. m. (s. XIV : ń affect ż, lat. affectus) affect
ennuyer) afectiu, iva adj. (s. XIV., lat. affectivus) sost. affec-
afastigós, osa (pl. afastigoses, osas) adj. rebu- tif, ive
tant, ante afectivitat n. f. (s. XIX..., de afectiu) affectivité
afatrassir v. (de fatràs) 1. réduire en guenille afectuós, osa (pl. afectuoses, osas) adj. (s. XIV.,
veire: fatràs 2. fig. rendre mou lat. affectuosus) sost. affectueux, euse
afatrassir (s’ -) v. (de fatràs) fig. s’avachir afectuosament adv. (s. XV., de afectuós) sost. af-
afebliment n. m. (de afeblir) affaiblissement fectueusement
veire: aflaquiment afenador n. m. (de fen) réserve de foin
afeblir v. (de feble) affaiblir veire: aflaquir afenar v. donner du foin (aux animaux)
afeblissent, enta adj. (de afeblir) affaiblissant, aferar v. (lat. ferus) effarer
ante aferent, enta adj. (s. XVII..., lat. afferens) sost. af-
afebriment n. m. 1. fièvre 2. passion (fièvre du férent, ente
samedi soir) aferèsi n. f. (s. XIV., lat. gram. aphaeresis < gr. )
afebrir v. 1. enfiévrer veire: enfebrit, ida (sens sost. aphérèse (lingüistica)
passiu) 2. fig. passionner (sens actif) aferir v. (s. XII., lat. affero) afférer
afebrit, ada adj. fiévreux, euse (fig. passionné, aferlecat, ada adj. pimpant, ante
ée) afermiment n. m. (de afermir) affermissement
24
afermir aflancar
afermir v. (de a + fèrme) affermir afin que loc. afin que - Citation: ń A totas fins,
aferoniment n. m. 1. animation 2. excitacion afin que los braves cortisans pòscan adorar lors doças
veire: animacion, excitacion enemigas, ieu vòli que mos esperits les pòrten aicí pre-
aferonir v. 1. animer 2. exciter sentament ż (P. Godelin, Prològue per le balet de mon-
aferonir (s’ -) v. 1. s’animer 2. s’exciter senhor le duc de Montmorency, 1619)
aferonit, ida adj. 1. animé 2. excité afinador n. m. (s. XVI...) affinoir
aferrar v. (de a + fèr + ar) prendre de force afinaire, aira n. (s. XIII.) 1. affineur (personne)
aferratjar v. (de a + ferratge + ar) donner du four- 2. trompeur
rage à un animal afinament n. m. (s. XVI...) affinage
afeutriment n. m. (de afeutrir) action de feutrer afinar v. (s. XII.) 1. épurer 2. affiner 3. tromper
afeutrir v. (de a + feutre + ir) feutrer finement
afeutrir (s’ -) v. (de a + feutre + ir) se feutrer afinar la balança loc. ajuster, régler la balance
afevaire, aira n. (de afevar) feudataire afinariá n. f. affinerie
afèvament n. m. (de afevar) fait d’être doté d’un afinat, ada adj. raffiné, ée (distingué, précieux)
fief afinatge n. m. affinage
afevar v. (s. XIV., de a + fèu + ar) doter d’un fief afinfar v. attifer veire: atrencar, pimpar
afevar (s’) v. (de a + fèu + ar) 1. recevoir un fièf afinitat n. f. (s. XIV., lat. affinitas) affinité
2. fig. s’inféoder (fig.) afinolar v. (de afinar) fignoler
afevat, ada adj. (de afevar) 1. doté d’un fief 2. fi- afirmacion n. f. (s. XIV., lat. affirmatio) affirma-
effé, ée tion veire: afortiment
afevatge n. m. (de afevar) 1. fait d’être doté d’un afirmacion que cal verificar (una -) loc. une af-
fief 2. fig. inféodation (fig.) firmation sujette à caution
afiblament n. m. (s. XIII..., de afiblar) affuble- afirmar v. (s. XIII : ń affermar ż., lat. affirmare) af-
ment firmer
afiblar v. (s. XI..., lat. pop. affibulare) affubler afirmatiu, iva adj. (s. XIV., lat. b. affirmativus) af-
(agrafer) firmatif, ive
aficar v. attifer afirmativa n. f. (s. XVI..., de afirmatiu) affirmative
aficha n. f. (s. XVIII., de afichar) affiche afirmativament adv. (s. XIV..., de afirmatiu) affir-
afichaire, aira n. (s. XVIII., de afichar) afficheur, mativement
euse afisament n. m. (av.s. XV., de afisar) fait d’être
afichar v. (s. XVIII., fr. afficher) afficher affidé, de se fier
afichatge n. m. (s. XVIII..., de afichar) affichage afisar v. (av. s. XV.) fier, confier, avoir confiance
afichista n. (s. XX., de afichar) affichiste veire: afidar
afidat, dada adj. (s. XVIII..., de l’ital. affidato) af- afisar (s’) v. pron. (av. s. XV.) se fier, avoir confi-
fidé, ée veire: afisat ance veire: afidar
afièch, ècha (pl. afièches, èchas) adj. ardent, afisar (tròp s’ -) loc. trop s’engager
affectionné afisar a loc. faire confiance à
afilada n. f. causa afilada afisat (a l’ -) loc. en toute confiance
afiladoira n. f. affileuse (machine) afisat, ada n. (av. s. XV., de afisar) qui a confiance
afilaire, aira n. affileur, euse (personne) veire: afidat
afilar v. 1. affiler veire: amolar 2. aiguiser 3. fam. afisc, isca (pl. afisques, iscas) adj. friand, at-
refiler trayant
afilatar v. 1. prendre au filet 2. leurrer, voler afiscaire, aira n. enjôleur, euse
(fam. piquer) afiscament n. m. 1. enjôlement 2. excitation
afilatar la mesa loc. voler la mise (jeu) afiscar v. 1. enjôler 2. exciter
afilatge n. m. action d’affiler afistolar v. (lat. fistula) → aprimar → ondrar
afilhament n. m. (s. XIII.) → adopcion adoption 1. corr. devenir mince 2. corr. parer • orner
afilhar v. (s. XIII.) → adoptar adopter un enfant afistolar (s’) v. (lat. fistular) → aprimar 1. corr.
afilhat, ada adj. e n. (s. XIII.) → adoptat adopté, mincir 2. corr. se parer
ée (enfant) afistolat, ada adj. (de afistolar) 1. corr. mince •
afilhòlament n. m. (de filhòl) action de devenir élancé, ée 2. corr. paré • décoré
parrain afixe n. m. (s. X : ń afix ż., lat. affixus) affixe veire:
afiliacion n. f. (s. XVI..., lat. med. affiliatio) affilia- afisc
tion veire: adopcion aflamar v. allumer le feu (sens actiu) veire: en-
afiliar v. (s. XIII., lat. med. affiliare) affilier veire: flamat, ada (sens passiu)
afilhar aflambar n. enflammer (forme active) veire: en-
afiliat, ada adj. (s. XIII., de afiliar) affilié, ée veire: flambat
afilhat aflancar v. (de flanc) flanquer
25
aflaquiment afrontadament
26
afrontaire, aira agast (pl. agastes)
27
agata agorrudar (s’)
agata n. f. (s. XIV., lat. achates < gr. akhatês) agate agland (anar a l’ -) loc. accepter n’importe quoi
agatenc, enca adj. agathois, oise pour gagner sa vie
agave n. m. (s. XVIII..., lat. agave < gr. agauê) aglandar v. (de agland) ramasser les glands
agave aglandièra n. f. (de agland) 1. bois de chênes
agença nacionala per l’emplec (ANPE) n. f. 2. bois où les glands abondent
agence nationale pour l’emploi aglands (truèja magra sómnia d’ -) expr. on
agençament n. m. (s. XV., de agençar) agence- rêve à ce qu’on n’a pas
ment veire: atrencament aglàs (pl. aglasses) n. m. vautour
agençar v. (s. XV., de gent) agencer aglomeracion n. f. (s. XVIII..., lat. aggromerare)
agéncia n. f. (s. XVII..., de l’ital. agenzia) agence agglomération
agenda n. f. (s. XIV..., mot latin) agenda (n. m.) aglomerar v. (s. XIX., lat. agglomerare) ag-
agendrar (s’) v. pron. (de a + gendre + ar) 1. de- glomérer
venir gendre 2. s’installer dans la famille de aglomerat n. m. (s. XIX..., de aglomerar) 1. ag-
son épouse glomérat (éléments naturels) veire: agregat
agenés, esa (pl. ageneses, esas) adj. (de Agen) 2. aggloméré (matériau de construction, ciment,
agenais, aise bois...)
agenesia n. f. (s. XIX., de a + genesia) agénésie aglon n. m. aiglon
méd. aglutinacion n. f. (s. XVI..., lat. b. agglutinatio)
agenesic, ica adj. (s. XIX., de agenesia) agglutination
agénésique méd. aglutinant, anta adj. (s. XVI..., de aglutinar) agglu-
agenolhada n. f. (de agenolhar) action de tinant, ante
s’agenouiller aglutinar v. (s. XIV : ń englutinar ż..., lat. agglu-
agenolhador n. m. (de agenolhar) → prègadieu tinare) agglutiner
prie-Dieu aglutinina n. f. (s. XX., de aglutinar) agglutinine
agenolhament n. m. (s. XIII., de agenolhar) age- (méd.)
nouillement aglutinogèn, a adj. (s. XX., de aglutinar + gèn) ag-
agenolhar v. (s. XIII., de a + genolh + ar) age- glutinogène (méd.)
nouiller agnacion n. f. (s. XVI..., lat. agnatio) agnation
agent n. m. (lat. escat. agens) agent (qui agit) - veire: cognacion
Exemple: un agent quimic es a l’origina de son intox- agnat n. m. (s. XVII..., lat. agnatus) agnat veire:
icacion ; Citation: Noms d’agents e adjectius. Ex. : cognat
amator, auditor, institutor (Loís Alibèrt, Diccionari, agnominacion n. f. (s. XIV., lat. agnominatio) ag-
1966) nomination (réth.)
agent n. m. (s. XVI..., ital. agente) agent (affaires, agnosia n. f. (s. XX..., de l’alem. < gr. agnôsia) ag-
services...) - Exemple: tenèm aquò de nòstre agent a nosie
Moscó agnosic, ica adj. (s. XX..., de agnosia) agnosique
agil, agila adj. (s. XIV..., lat. agilis) agile veire: de- agnostic, ica adj. e n. (s. XIX..., angl. < gr. agnôstos)
stricat agnostique
agilament adv. (de agil) agilament agnosticisme n. m. (s. XIX..., angl. agnosticism)
agilitat n. f. (s. XIV., lat. agilitas) agilité agnosticisme
agiografe, afa n. (s. XV...) hagiographe agolardir v. affriander
agiografia n. f. (s. XIX...) hagiographie agoludir v. 1. allécher 2. rendre goulu
agiografic, ica adj. (s. XIX...) hagiographique agonia n. f. (s. XVI..., lat. ecl. agonia < gr. agônia)
agiologia n. f. (s. XIX...) hagiologie agonie - Citation: Puèi, foguèt l’autre, lo de l’Òrt de
agiòt n. m. (s. XVII..., de l’ital. aggio) agio l’Agonia / amb son tropèl nocturne e ta susor de sang
agiotaire, aira n. (s. XVIII..., de agiotar) agioteur (Juli Cabainas, Òme de Dieu, 1951)
agiotar v. (s. XVIII..., de agiòt) agioter agonizant, anta adj. (s. XVI..., de agonizar) ago-
agiotatge n. m. (s. XVIII..., de agiotar) agiotage nisant, ante
agir v. (s. XVI., lat. agere) agir agonizar v. (s. XIV..., lat. ecl. agonizare < gr.
agitacion n. f. (s. XIV., lat. agitatio) sost. agitation agônizesthai) agoniser
agitar v. (s. XIV., lat. agitare) agiter agòra n. f. (s. XIX..., gr. agora) agora
agitat, ada adj. (s. XV., de agitar) agité, ée agorafòbe, òba adj. (s. XIX..., de agorafobia) ago-
agitator n. m. (s. XIX..., lat. agitator) agitateur raphobe
(instrument) agorafobia n. f. (s. XIX..., gr. agora + phobos (creat
agitator, tritz (pl. agitators, trises) n. (s. XVIII..., en alemand en 1871)) agoraphobie
lat. agitator) agitateur (politique...) agordir v. rendre gourmand veire: agormandir
agla n. f. (var.: angla (Auv.)) aigle agorrinar v. 1. débaucher 2. acoquiner
agland n. m. (s. XII., lat. glans, grandis) gland agorrudar (s’) v. s’asseoir sur les talons
28
agorrufar agression
29
agressiu, iva aice, aiça
agressiu, iva adj. (s. XVIII..., de agression) agres- Demandavan se i aviá pas de botons de tornar cóser,
sif, ive de pòchas de petaçar o de biaudas de sarcir, e mai
agressivament adv. (s. XIX..., de agressiu) agres- tanben de farda per lavar qu’amb aquel polit temps
sivement la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra,
agressivitat n. f. (s. XIX..., de agressiu) agressivité 1974)
agressor n. m. (s. XV., lat. aggressor) agresseur Agulha (Sant Miquèl d’ -) n. m. Saint-Michel
agrèst, èsta (pl. agrèstes, estas) adj. (s. XIV., lat. d’Aiguilhe (église du Puy-en-Velay)
agrestis) sost. agreste agulha al fial (de l’ -) loc. de fil en aiguille
agreu n. m. houx agulha de brocar n. f. aiguille à tricoter
agreujar v. grever veire: agravar agulha de cabòça n. f. épingle à tête
agreulir v. rendre grêle agulha de debàs n. f. → bròca aiguille à tricoter
agrévol n. m. houx veire: agreu agulha de pel sòl (non levar una -) loc. ne pas
agricòla adj. (s. XIV..., lat. agricola) agricole être partisan du moindre effort
agricultor, tritz (pl. agricultors, trises) n. (s. XV..., agulha gròssa n. f. aiguille des minutes (hor-
lat. agricultor) agriculteur, trice loge...)
agricultura n. f. (s. XIV., lat. agricultura) corr. agri- agulha nosada (aver l’ -) loc. avoir une panne
culture (agricultura) sexuelle (sorcellerie)
agriòta n. f. griotte agulha pichona n. f. aiguille des heures (hor-
agriòtas (es verai coma mangi d’ -) expr. ce loge...)
n’est pas vrai agulhada n. f. (de agulha) corr. aiguillon
agriotièr n. m. griottier (vaches...) veire: agulhon, fisson, espina - Expres-
agrir v. aigrir veire: agrejar sion: untar amb de grais d’agulhada (fr: "pousser
agroalimentari, ària adj. e n. (s. XX..., de agro + au cul" un fainéant) ; Expression: dreit coma una
alimentari) agroalimentaire agulhada (fr: doit comme un i) ; Expression: long
agroliment n. m. (de agrolir) 1. avachissement coma una agulhada (fr: très long (objet)) ; Expres-
2. abrutissement sion: prim coma una agulhada (fr: mince comme un
agrolir (s’) v. (de a + grola + ir) 1. s’avachir fil de fer) ; Expression: tot d’una agulhada (fr: d’une
2. s’abrutir seule file)
agrolit, ida adj. (de agrolir) 1. avachi, e 2. abruti, agulhada (dreit coma una -) loc. droit comme
e un i
agrologia n. f. (s. XIX..., de agro + logia) agrologie agulhada (long coma una -) loc. très long (ob-
agron n. m. cale jet)
agronòme, òma adj. e n. (s. XIV..., gr. agronomos) agulhada (prim coma una -) loc. mince comme
agronome un fil de fer
agronomia n. f. (s. XIV..., de agronòme)
agulhada (tot d’una -) loc. d’une seule file
agronomie
agulhas (semenar d’ -) loc. travailler pour rien
agronomic, ica adj. (s. XIX..., de agronomia)
agulhat n. m. aiguillat (poisson)
agronomique
agulhonar v. aiguillonner
agropament n. m. groupement
agulhòts n. m. plur. aiguillots (marine)
agror n. f. (s. XIV.) 1. aigreur 2. aigreur
d’estomac agusadoira n. f. pierre à aiguiser
agrosolar (s’) v. 1. tomber comme un chiffon agusador n. m. aiguiseur (instrument) veire:
2. s’effondrer agusaire
agrovar (s’) v. pron. s’accroupir veire: acoatar, agusafam n. m. qui aiguise l’appétit
acorrocar agusaire, aira n. aiguiseur (agent) veire: agu-
agrum n. m. (de agre) 1. agrumes 2. l’ensemble sador
des fruits aigres agusament n. m. (s. XII.) aiguisement
agrum n. m. (de agre) aigreur veire: agror agusar v. (s. XII.) aiguiser veire: afilar
aguerrir v. (de a + guèrra + ir) aguerrir agusim n. m. (s. XIV.) 1. la pointe 2. le sommet
Aguianha n. pr. f. (de Aquitania) 1. Aquitaine agut, uda adj. aigu, uë - Expression: ... mès al lòc
2. Guyenne de lanças ponchudas, / armem-nos de plumas agudas
aguinchar v. aguicher (Pèir de Garròs, 1567)
agulha n. f. (s. XII.) aiguille veire: bròca - Ex- ai (dins un -) loc. dans un éclair
pression: ń Cromiron alonguèt son morronèl de por- ai (sense aver lo temps de dire -) loc. 1. en
quet amagat dins son quartairon d’agulhas grisas, se moins de temps qu’il n’en faut pour le dire
boissèt los uèlhons, s’estirèt, se gromissèt e diguèt a 2. sans avoir le temps de dire "ouf"
Cromiròta... ż. (J. Besson, Contes de la tatà Manon, aice, aiça adj. (lat. acidus) 1. aigre • acide • âpre
1902); De femnas se sarravan amb de fial e d’agulhas. veire: acide 2. fig. rebelle • aigri
30
aicèl, èla aiga de javèl
aicèl, èla adj. (de aice, var.: aicèu (Gasc.)) 1. âpre aiga (devinar l’ -) loc. découvrir une source
• acide 2. fig. qui annonce le froid • froid vif aiga (es un trauc dins l’ -) loc. c’est un coup
3. fig. pénible (quelque chose / quelqu’un) d’épée dans l’eau
aiceste, esta pron. e adj. dem. (s. XII : ń aicest ż) aiga (escampar d’ -) loc. uriner (en termes choi-
celui-ci, celle-ci veire: aicí, aiçò - Expression: sis) veire: pissar, urinar, tombar d’aiga
Aicesta [non] èra pas sa filha, ni mai pel sang, ni mai aiga (èsser tot -) loc. être trempé de sueur
per la lèi (Paul Gairaud, 1980) aiga (lo dessús de l’ -) loc. la surface de l’eau
aicí adv. (s. XII.) 1. ici veire: aiçò, aiceste - Cita- aiga (molin d’ -) n. m. moulin à eau
tion: ń Per aquò ieu ai mesas aicí de bonas causas, e aiga (ofrir l’ -) loc. offrir un verre d’eau
mai de pichonas fadesas, per contentar tota sòrta de aiga (per -) loc. par mer
gents ż. (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur de aiga (rompre l’ -) loc. détourner l’eau
Seré, 1583). ; Expression: aicí e ailà, passarà d’aiga aiga (se metre a sang e -) loc. suer sang et eau
al Ròse (entre -) (fr: il passera de l’eau sous les ponts) aiga (se ronçar dins l’ -) loc. se jeter à l’eau
2. voici aiga (tan val fòire l’-) loc. 1. tout ce travail est
aicí (a per -) loc. adv. 1. vers ici 2. environ inutile 2. triv. c’est comme pisser dans un vio-
aicí (en per -) loc. par ici lon
aicí contra loc. ci-contre aiga (téner l’ -) loc. être étanche
aicí contra loc. ci-contre aiga (tombant d’ -) n. m. chute d’eau veire: saut
aicí e ailà (entre -) loc. d’ici là
aicí e una ora (entre -) loc. d’ici une heure aiga (tombar a l’ -) loc. pour un projet : ne pas
aicí en davant (d’ -) loc. adv. 1. dorénavant 2. dé- se réaliser
sormais aiga (tombar d’ -) loc. uriner (en termes choisis)
aicí en fòra (i anarai d’ -) loc. j’y irai en sortant veire: pissar, urinar, escampar d’aiga
d’ici aiga (tot -) loc. en sueur
aicí endavant (d’ -) loc. 1. dorénavant 2. désor- aiga (tot ne va per -) loc. nous sommes inondés
mais aiga (tranquil coma una bèla -) loc. tranquille
aicí jai loc. ci-gît comme
aicí sèm ! loc. nous y voilà ! aiga (venir en -) loc. être en nage (sueur)
aicibàs adv. ici-bas aiga a la boca (far venir l’ -) loc. faire venir
aiçò pron. dem. (s. XII : ń aisso ż., lat. ecce + hoc) l’eau à la bouche
corr. ceci veire: aicí, aiceste - Citation: ń Aysso aiga a son molin (virar l’ -) loc. apporter de
es la forma del sagrament que fan los notaris quant l’eau à son moulin)
los seignors de capitol les fan et crean ż (Registre aiga a son vin (metre d’ -) loc. mettre de l’eau
dels notaris, Tolosa, 1524); ń ... car trobaretz qu’aiçò dans son vin veire: sermar
non es pas banquet de gents goludas, nimai d’aqueles aiga al Ròse (n’a passat d’-) loc. il a coulé de
banquets que fasián, lo temps passat, los Egipcians, l’eau sous les ponts
qu’èran tristes ż. (A. Galhard, Prològue d’Augièr a aiga amb un pal (aquò es batre l’ -) loc. c’est un
Mossur de Seré, 1583). ; Expression: per aiçò (fr: coup d’épée dans l’eau
c’est pourquoi / pour ceci) aiga amb un panièr (anariá quèrre d’ -) loc. il
aiçò e ailò loc. ceci et cela est stupide
aiga n. f. (s. XIII., lat. aqua > occ. med. aga ; aga X aiga amorça fòc (tota -) loc. tous les moyens
fr. med. aigue > aiga) eau veire: asagar, asagada, sont bons
asagador, asagal, asagalat, asagament, asagatge aiga canda (una -) loc. une eau claire
- Citation: E quand pensi, de còps, que ma polida aiga cap a son molin (virar l’-) loc. 1. défendre
aimada / de sos potons d’amor brèça un autre amorós / ses propres intérêts 2. apporter de l’eau à son
una enveja me pren d’anar de rescondons / dins l’aiga moulin : aller dans le sens d’un tiers
negra e freja e d’ombra capelada / negadís escantir aiga comença a rire (l’ -) loc. l’eau commence à
mon fuec e garir mas dolors (Paul Froment, Un jorn bouillir
d’abrial, 1898) ; Expression: aiga a Garona / Tarn, aiga cosenta loc. eau spécifique pour cuire les
etc. (n’a passat d’ -) (fr: il a coulé de l’eau sous les aliments
ponts) ; Expression: aiga fins al sable, pas mai (copa aiga d’auriòl (es coma d’ -) loc. 1. boisson sans
l’-) (fr: ce couteau ne coupe pas) ; Expression: aiga saveur 2. fam. c’est de la pissette
que s’acabar negar (val mai virar del mièg de l’ -) (fr: aiga d’endura loc. remède imaginaire pour
il vaut mieux constater son erreur que s’y enferrer) supporter son mal
aiga (a fial d’ -) loc. au fil de l’eau aiga de Colonha n. f. eau de Cologne / de toi-
aiga (anar al fial d’ -) loc. aller tout seul (bien lette
fonctionner) aiga de javèl n. f. (s. XIX..., del francés) eau de
aiga (delai l’ -) loc. sur l’autre rive javel
31
aiga de la font (cande coma l’ -) aimar mièlhs
aiga de la font (cande coma l’ -) loc. clair aigas n. f. plur. eaux de l’accouchée - Expres-
comme de l’eau de roche sion: aigas son bassas (dins sa pòcha, las -) (fr: i n’a
aiga de mainatge n. f. eau de vaisselle pas le sou)
aiga de ròsa (a l’ -) loc. à l’eau de rose aigas (entre doas -) loc. être indécis, ne pas
aiga de sentor n. f. eau de senteur savoir choisir
aiga de sorgent n. f. eau de source aigas (far las -) loc. rendre les eaux (accouche-
aiga fins al còl (non i a d’ -) loc. il n’y a pas ment)
péril en la demeure aigas fièras n. f. plur. grandes eaux
aiga gasosa n. f. eau gazeuse aigas grassas n. f. eaux de vaisselle
aiga jol pont (passarà d’ -) loc. ce n’est pas pour aigas grassas (i far las -) loc. tirer grand profit
demain de sa fonction
aiga me nega la cavilha (l’ -) loc. l’eau m’arrive aigassa n. f. eau boueuse
à la cheville aigassada n. f. pluie torrentielle
aiga minerala n. f. eau minérale aigassejar v. (s. XVII.) 1. faire cuire trop
aiga nafa n. f. (s. XIX..., de l’arabi) eau de fleur longtemps dans l’eau 2. corr. couper d’eau (vin)
d’oranger - Citation: B’a pauc de sen qui t’aigasseja, / blossa
aiga oxigenada n. f. eau oxygénée liquor del dieu brautós (Pèire Godelin; Tresena flo-
aiga que beu (non ganha l’-) loc. c’est un reta, s. XVII)
fainéant aigat n. m. crue, inondation
aiga que beu (val pas l’ -) loc. il ne vaut rien aigatge n. m. (s. XIX.) aiguage
aiga rosèla n. f. eau de rose aigatinta n. f. eau colorée (rivière)
aiga rovilhosa n. f. eau ferrugineuse aigatrebolar v. troubler l’eau
aigavèrs (pl. aigavèrses) n. m. ligne de partage
aiga tèca n. f. eau dormante
des eaux
aiga-ròs n. f. (s. XII.) eau de rose
aigaversar v. verser de l’eau
aiga-sal n. f. saumure, eau salée
aigaviva n. f. eau vive
aiga-senhada n. f. eau bénite - Citation: ń ...
aiga (al rabent de l’ -) loc. à la violence du
tanlèu dit, tanlèu fait, lo papa Urban asaga lo cap de
torrent
mossur Valerian [amb] lo crèma e l’aiga senhada e
aigós, osa (pl. aigoses, osas) adj. trempé, ée
lo bategèt coma nosautres batejam un enfant que ven
d’eau veire: aquós
de nàisser ż (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-
aigreta n. f. aigrette (oiseau) veire: goitre blanc
Ceselha, 1785)
aigueta n. f. eau claire, limpide
aiga-senhadièr n. m. bénitier veire: beneitièr
aiguièr n. m. évier veire: dornièr, cruguièr
aigabolhent n. f. eau bouillante
aiguièr aut (aver l’-) loc. triv. avoir de longues
aigabolida n. f. potage à l’ail
jambes
aigaci n. m. humidité de la rosée
aiguièra n. f. ruisseau (caniveau) - Expression:
aigacorrent n. f. eau courante Aquò que son nòstras aventuras, amai d’autres pe-
aigada n. f. 1. averse 2. aiguade (provision tits panatòris d’amor, que se le monde les sabiá, bèla
d’eau) pausa a que nòstres estats serián a la pauleta, d’aquí
aigadós, dosa adj. 1. gorgé d’eau veire: aquós enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire Godelin,
2. très humide Ramelet mondin, s. XVII)
aigafòrt n. f. 1. eau-forte (acide nitrique) veire: aiguièra n. f. (s. XIV.) aiguière (vase)
aqüafortista 2. gravure selon cette technique ailà adv. là-bas veire: ailò, aquel
aigal (a l’ -) loc. au nord ailalin adv. là-bas (dans le lointain)
aigamarina n. f. (s. XVI.) aigue-marine ailamont adv. là-bas (sur la hauteur)
aigamòrta n. f. eau stagnante ailàs interj. (s. XII.) hélas
aigamudar v. changer l’eau (du poisson...) ailaval adv. là-bas (plus bas)
aiganaissent n. f. eau de source ailò pron. dem. cela, là-bas veire: ailà, aquel
aiganèu n. f. eau de neige aimant n. m. aimant
aiganha n. f. rosée - Expression: aiganha (non es aimantar v. aimanter
qu’una -) (fr: c’est éphémère) aimar v. (s. XII.) → estimar estimer - Expression:
aiganhós, osa (pl. aiganhoses, osas) adj. Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents
trempé de rosée qu’aviau tot a [ronfle] ; Expression: lor mancava pas
aigapendent n. m. (de aiga + pendent) versant, res ; Expression: èron respectats e aimats dins lor país
pente coma de [mond] que podiau e que fasiau plaser quand
aigar un chaval loc. aigayer un cheval n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
aigardent n. f. eau de vie aimar mai loc. 1. aimer mieux 2. estimer mieux
aigardentaire, aira loc. bouilleur de cru aimar mièlhs loc. préférer veire: estimar, amar
32
ainat, ada aissada
ainat, ada n. (s. XVII, del francés) aîné, ée veire: aire auturós loc. air hautain
màger, annat - Citation: ń Aqueste creirà que jo soi aire auturós (un -) loc. un air hautain
Cupidon l’ainat, o Narcís lo barbut, òc, diables, òc aire condicionat n. m. air conditionné
ż (G. Bedot, L’adieu deu bon temps e l’amorós mau aire de bon ferrar a la luna (non a l’ -) loc. fam.
pagat, 1642); ń M’amas ? çò-diguèt a l’ainada ż (J. il n’a pas l’air commode
F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874); Quand la fil- aire de dos aires (un -) loc. un air narquois
loxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a l’ostal, ieu aire estranhat loc. air absent
lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça de téner aire qu’o ditz (de l’ -) loc. à l’air dont il le dit
l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977) aire que vos copa la cara (un -) loc. un très hau-
ainat, ada adj. (s. XVII., del francés) aîné, ée veire: tain, méprisant
màger, annat airejar v. (s. XIV., de aire) aérer veire: s’asairar
aira n. f. (s. XIII.) 1. aire 2. aire à battre le blé airèla n. f. (var.: airede (m) (Auv.)) airelle
aira que cauca (es l’ -) loc. c’est son dada / son aires se tiran (los -) loc. il y a du courant d’air
sujet de prédilection / son cheval de bataille ais (pl. aisses) n. m. (s.XIII.) essieu veire: axe
airal n. m. (s. XIII.) 1. aire 2. espace autour de la aisança n. f. (lat. adjacentia) aisance
maison aisar v. (s. XIII., de aise) donner de l’aise
airal (non i a que l’) loc. iron. l’objet n’est plus aisat (far -) loc. faire facilement
là (il n’y a que l’emplacement) aisat, ada adj. (s. XVII., de aisar) 1. aisé, ée 2. dans
airal verd n. m. espace vert (urban.) l’aisance (pour une personne)
aire n. m. air (physionomie) - Citation: ń aise n. m. (lat. p. adjacens) 1. aise 2. aisance
... l’autre poirà l’après-disnada, d’un aire mai doç 3. commodité 4. service rendu
e cortés, covidar los principals del lòc, los paires e aise (a bon -) loc. à l’aise
maires, mèstres e mèstras, rics e paures, artisans e aise (a mal -) loc. à mal aise
pastors ż. (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del per- aise (anar d’ -) loc. aller doucement, prudem-
fèit crestian, 1673). ment
aire n. m. (s. XII., lat. aer, var.: aer (Auv.)) air aise (d’ -) loc. 1. à l’aise 2. doucement 3. tout
(respirer) - Citation: D’aquí ven que servicials, doux !
potatges, potingas e vin et ceteràs de despensa m’an aise (èsser a son -) loc. avoir de l’aisance
fait un jòc de palma del chai e del granièr ont non aise (lo préner d’ -) loc. le prendre à son aise
tròbi provision que d’aire (Pèire Godelin, A París, aise (mal d’ -) loc. mal à l’aise
s. XVII) ; Mon còr, mai que mai, pataquejava coma aise (n’aver son -) loc. en avoir suffisamment
aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus aise (soi en -) loc. je suis bien aise
los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en aise (tot a son -) loc. (s. XVII.) à son aise
cantant "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. aise de lo rompre (anatz d’ -) loc. faites atten-
XX) tion à ne pas le casser
aire (a d’ -) loc. il prend des airs supérieurs aisejar v. (s. XIV.) vaguer
aire (a mièg -) loc. 1. entre ciel et terre 2. à demi- aises (aquel ostal a fòrça -) loc. cette maison a
mot beaucoup de commodités
aire (aver d’ -) être prétentieux (être) aises (li rendrai cent -) loc. je lui rendrai cent
aire (musique) n. air - Citation: ń Mas coma lo petits services
cant es lo solaç dels obrièrs, qu’adocís la pesantor del aises (préner sos -) loc. prendre ses aises
trabalh, espèri qu’agradaràn qu’i mèscle la doçor de aisidament adv. aisément
mos aires espirituals ż. (B. Amilhan, Lo tablèu de la aisidença n. f. adresse (habileté) veire: biais,
vida del perfèit crestian, 1673); ń ... ma cara femna, gaubi
vos prègui de préner vòstre fiulèl e de me jogar un aisina n. f. (s. XIII.) 1. outil 2. ustensile
aire de menuguet per obrir lo bal amb ma sògra ż (J. aisina (es una marrida -) loc. c’est un triste sire
L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785). aisina (es una trista -) loc. c’est un triste sire
aire (non fa un pel d’ -) loc. il ne fait pas un aisina bassa n. f. bassin de malade
souffle d’air aisinas de cosina (las -) n. f. plur. la batterie de
aire (per l’ -) loc. dans les airs cuisine
aire (préner un -) loc. prendre froid aisit, ida adj. (de aise) 1. aisé, ée - Citation: De-
aire a la dança (aver l’ -) avoir l’air joyeux morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a
aire a la dança (non a l’ / a pas l’ -) loc. il n’a dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que
pas de disposition pour cela volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E
aire a qualqu’un (donar d’ -) loc. ressembler à se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire
quelqu’un Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. facile
aire a son oncle (dona d’ -) loc. il ressemble à aissa n. f. herminette
son oncle aissada n. f. (s. XIII.) houe
33
aissèla ajust (pl. ajustes)
aissèla n. f. (s. XII.) aiselle ajar v. (s. XVII., de l’occ. aver (p.subj. aja)) attraper,
aisselada n. f. ce qu’on peut porter sous les saisir un objet peu accessible veire: aver, atra-
bras par, agafar
aita ! interj. (de l’occ. "gaita") regarde ! (argot) ajaretz un tant (l’ -) expr. 1. vous l’aurez pour
aita lo ! loc. (de l’occ. "gaita-lo") regarde-le ! (argot telle somme 2. vous paierez la somme de tant
aita-lo aqueste ! expr. regarde-moi celui-là ! (ar- ajoatar v. mettre le joug aux bœufs
got) ajocador n. m. perchoir
aital adv. (s. XI. , lat. ac + talis) 1. corr. ainsi - Cita- ajocador (tombar de l’-) loc. tomber des nues
tion: ń ... car lor costuma èra que, quand totes èran ajocar v. percher
en taula, puèi un lor mostrava una anatomia seca del ajoguit, ida adj. 1. enjoué 2. pris par le jeu
còrs d’un òme mòrt, e lor disiá " Sovenga vos que’n ajornament n. m. (s. XII.) ajournement
brèu de temps totes vendretz aital" ż. (A. Galhard, ajornar v. (s. XII.) → remandar ajourner
Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, 1583). ; Ex- ajuda n. f. (s. IX.) aide - Expression: ń Mas puèi
pression: un peis aital (fr: un poisson gros comme qu’òm ditz que petita ajuda fa grand ben, los prègui
ça) ; Expression: aital que (fr: c’est ainsi que) 2. corr. de non aver desplaser se (...) m’assagi de lor levar
ainsi même 3. corr. il fit ainsi ! 4. corr. comme ça un pauc lo fais ż. (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida
! del perfèit crestian, 1673); Alara, la mainadeta qu’èri,
aital (de per -) loc. en conséquence deliurada de l’escòla, començava de carrièra en car-
aital (de per -) loc. en conséquence rièra de s’assabentar dins lo sol libre que sos uèlhs e
aital (non o préner -) loc. ne pas laisser passer son còr totis nòus posquèssen legir sens ajuda (Loïsa
(désaccord) Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
aital (per -) loc. par conséquent ajuda (èsser de paura -) loc. être de peu de sec-
aital aital loc. couçi-couça veire: entre pauc e ours
mens, de pic o pelada ajuda (far -) loc. venir en aide
aital coma loc. 1. de même que 2. ainsi que ajuda de (amb l’ -) loc. à l’aide de
aital es loc. c’est ainsi ajuda publica n. f. aide publique
ajuda sociala n. f. aide sociale
aital faguèt loc. il fit ainsi
ajudaire, aira n. (s. XIII.) celui, celle qui aide
aital meteis loc. de même
ajudant de camp n. m. aide de camp
aital siá loc. ainsi soit-il
ajudant, anta n. (de ajudar) aide (à domicile...)
aitanben adv. et aussi (insistance) veire: tanben
veire: assistent, enta, segond, a, auxiliar, ara
ajudant, anta cosinièr n. aide cuisinier
aitanlèu adv. aussitôt
ajudant, anta d’ostal n. aide ménagère à domi-
aitant adv. (s. XII.) autant veire: tant cile
aitant (d’ -) loc. (s. XVII.) 1. d’autant 2. d’aussi ajudar v. (s. XI.) aider - Citation: ń Mès, a perpaus
aitant que (tot -) loc. à condition que de Cupidon, quauqu’un me sòrt de díser que mon hilh
aja-me aquò ! loc. attrape-moi ça ! Bontemps e eth, se’n son anats tots dus ajudar ma
ajaçar v. (de jaç) 1. gîter 2. préparer la litière neboda Golianta, que lo rei de las arèstas, Quaresme,
3. coucher teng assetjada deguens la cosina de mon compair Gòr-
ajaçat, ada adj. (de ajaçar) 1. couché, ée - Citation: jalís, senhor de Pòtifresc ż (G. Bedot, L’adieu deu
A tot moment, nos cal demesfisar davant la família bon temps e l’amorós mau pagat, 1642); Aital èran
(...). Aver l’atencion ponchuda; velhar que las pòtas, venguts lo brave monde. Se pensavan que res se podiá
los uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha o mièg pas far se quelque politicaire, grand o pichon, vos aju-
ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas cridar : - Se dava pas (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn,
sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch (Paul 1980)
Gairaud, La sexològa, 1982) 2. renversé, ée ajudar de sa man (s’ -) loc. 1. se servir de
ajaguda n. f. (s. XIII., de ajaire) accouchée quelque chose avec ses mains 2. manger avec
ajaire v. (s. XIII.) accoucher veire: parir - Expres- ses mains
sion: Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis ajudat (i me soi -) loc. j’ai fait ce qu’il fallait
emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le pour ça
brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / ajuda ! interj. au secours !
totis tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una ajúnher v. (s. XIII..., lat. adjungere, var.: ajónher
rima / sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. (Leng.)) adjónher corr. adjoindre
XVII) ajunt, unta adj. e n. (s. XIV., de ajúnher, var.: ajonch
ajaire (s’) v. 1. avouer les faits 2. fig. se mettre à (Leng.)) adjoint, ointe veire: ajúnher
table 3. cracher le morceau (interrogatoires po- ajust (pl. ajustes) n. m. (de ajustar) 1. ajout
lice) 2. atours - Exemple: metre sos mai bèls ajustes
34
ajust de la balança dels pagaments alargar (alarjar)
ajust de la balança dels pagaments n. m. alabastre n. m. (s. XIII : ń alabaustre ż, gr. alabas-
ajustement de la balance des paiements trum) albâtre
ajusta a Garona, e Garona a l’ocean (Tarn s’ - alabatre v. (occ. ala + batre) 1. battre de l’aile
) expr. le Tarn se jette dans la Garonne et la (oiseau blessé) 2. (fig) être dans une position
Garonne dans l’océan difficile (financière...)
ajustable, abla adj. ajustable alabatut, uda adj. 1. qui a les ailes qui pendent
ajustador n. m. 1. point de jonction, confluent (oiseau blessé) 2. (fig) abattu, ue
2. ajustoir alacar (s’) v. pron. 1. se vautrer 2. se tremper
ajustaire, aira n. (s. XII., de ajustar) ajusteur (per- alacritat n. f. (s. XIV..., lat. alacritas) alacrité
sonne) alada n. f. coup d’aile
ajustament n. m. (s. XIV., de ajustar) alairon n. m. 1. aileron 2. fruit de l’érable
ajustament n. m. (s. XIII.) ajustement, action alaitament (aleitament; alachament) n. m. (de
d’adjoindre alaitar...) allaitement
ajustar v. (s. XIII.) alaitament exclusiu n. m. allaitement exclusif
ajustar v. (s. XVI., lat. adjuxtare) 1. ajuster - Ci- (medecina)
tation: Eran polidas(...), talament polidas qu’aurián alaitament mixte n. m. allaitement mixte
fait virar lo cap al quite sent Antòni dins lo desèrt, (medecina)
e aimablas... Que vos dirai. De carn atal ne fariá alaitar (aleitar; alachar) v. (lat. allactare) allaiter
pecar mai d’un lo divendres, coma disiá l’autre jorn
alaitar (crénher l’ -) loc. être fatiguée par
un de mos amics... N’i ajusti pas mai ! (Paul Fro-
l’allaitement
ment, Menuts afars de la vita, 1894) 2. ajouter
alamanic, a adj. e n. (s. XIX..., lat. alamannicus)
ajustar (s’) v. (lat. adjuxtare) s’ajuster (toilette)
alémanique
ajustas n. f. plur. joutes
alambic n. m. (s. XIII...., ar. al ambîq < gr. ambix)
ajustatge n. m. (de ajustar) 1. ajustage 2. assem-
alambic
blage de pièces
alambicar v. (s. XVIII., de alambic) alambiquer
ajustièr n. m. allonge
alanafrat (èsser -) loc. avoir du plomb dans
ajuston n. m. (de ajust + on) ajout
l’aile
ajuston (aver son -) loc. avoir son mot à dire
alanafrat, ada adj. avoir une aile blessée
al (pl. als) art. def. contr. (occ. "a + lo".) au
(oiseau)
al país loc. dans le pays
alandada n. f. ouverture (porte, politique...),
al que loc. à celui qui
étendue
al vif (copar -) loc. trancher dans le vif
ala n. f. (s. XII., lat. ala) 1. aile (oiseau) - Cita- alandar v. (germ. land) 1. ouvrir en grand
tion: Escoti la canta abrondada; / m’embriagui de sa (porte...) 2. déployer
baudor; / mon còr, coma una ala alandada, / vòla dins alandar un pam d’uèlhs loc. ouvrir de grands
la claror (Antonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, yeux
1930) ; E quand sèt oras avián picat despuèi un tròç alandat, ada adj. (de alandar) grand,e ouvert, e
al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá partir... Mas, - Citation: Escoti la canta abrondada; / m’embriagui
en me’n tornant, aviái d’alas que me portavan (Juli- de sa baudor; / mon còr, coma una ala alandada, /
eta Dissèl, s. XX) 2. bord de chapeau - Citation: vòla dins la claror (Antonin Perbòsc, Segond libre
Aquò non semblarà pas grand causa a qui sap que, dels Ausèls, 1930)
per sòbras d’esperit, ieu fau una cofeta quand redonhi alangorir v. rendre langoureux
las alas d’un capèl ż (P. Godelin, Prològue per le balet alanguiment n. m. (de alanguir) alanguissement
de monsenhor le duc de Montmorency, 1619) 3. na- alanguir v. (de a + languir) alanguir
geoire alapendent, enta adj. qui a l’aile pendante
ala (batre de l’ -) loc. avoir des difficultés (en- alapens (pl. alapenses) n. m. (s. XIII.) appentis
treprise...) alara adv. alors veire: alavetz - Citation: ń Aquel
ala de casqueta n. f. visière de casquette fiulèl èra alara a la mòda per amusar las joves filhas
ala de vent (una -) n. f. un souffle d’air e baste o foguèsse encara ż (J. L. Fornèrs, Sermon
ala de (far -) loc. se vanter de presicat a Santa-Ceselha, 1785). ; Expression: alara
ala mòrta (far l’ -) loc. planer qu’a parlat (fr: alors qu"il a parlé) ; Expression: alara
alabaissat (èsser -) loc. être confus qu’es anat (fr: alors qu’il est allé)
alabaissat, ada adj. 1. qui a l’aile qui pend alargament n. m. (s. XIII.) 1. élargissement
(oiseau blessé) 2. fig. confus 2. agrandissement
alabarda n. f. (s. XV..., ital. alabarda < al. helmbarte) alargant, anta adj. 1. libéral 2. qui donne large-
hallebarde ment
alabardièr n. m. (s. XV..., de alabarda) halle- alargar (alarjar) v. (de larg...) 1. élargir 2. prendre
bardier le large (maritime) 3. faire sortir le bétail
35
alarma albricotièr
alarma n. f. (s. XIII., ital. all’arme) alarme - Cita- albatròs (pl. albatròsses) n. m. (s. XVI..., angl.
tion: Montat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la albatross < port. alcatraz) albatros
rasa campanha, / e renègui, tot en fumant, / damb le albenca n. f. aubier
pistolet a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma albèrga n. f. (s. XII, ger. harri + berga) albergue
! Qui ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, arc. albergue (droit de gîte féodal)
Ramelet Mondin, s. XVII) albèrga n. f. (s. XII., germ. harri + berga, var.:
alarmant, anta adj. (s. XVIII..., de alarmar) alar- auberja (Lem., Auv., Viv. Alps)) corr. auberge
mant, ante albergaire, aira n. (s. XII., de albergar) corr. auber-
alarmar v. (s. XVI..., de alarma) alarmer giste
alarmista adj. e n. (s. XIX., de alarmar) alarmiste albergar v. (s. XII., de albèrga, var.: auberjar (Lem.,
alas (balhar d’ -) loc. donner des ailes (ambi- Auv., Viv. Alps)) sost. accueillir dans une
tion) auberge
alas de capèl loc. bords du chapeau albergina n. f. (s. XVIII..., de l’arabi ? persan)
alas de peisses loc. → aletas nageoires de pois- aubergine
sons veire: nadadoiras albespin n. m. (s. XII.) aubépine
alas longas (aver las -) loc. avoir le bras long albeta n. f. 1. le petit point du jour 2. sonnerie
(influence) de l’angelus
alas longas (aver las -) loc. avoir le bras long albetas / aubetas n. f. plur. carillon qui pen-
fam. dant huit jours annonce Noël (Gascogne).
alas mai grandas que lo nis (a las -) expr. 1. c’est albigés, esa (pl. albigeses, esas) adj. e n. (s. XIII.,
un prétentieux 2. il n’a pas les capacités de ses lat. Albiga (Albi)) albigeois, oise
ambitions albin, ina adj. (s. XVII..., port. albino < lat. albus)
alasan n. m. (s. XVI..., cast. alazan < ar. al-hisan) albinos
alezan albinisme n. m. (s. XIX..., de albin) albinisme
alassament n. m. (de alassar) 1. fatigue 2. las- albralha n. f. (de albre + alha) les arbres (pejo-
situde - Citation: Joan-Guilhem, per alassament e ratiu)
estent totei lei besonhas qu’aviá, e mai perque voliá albram n. m. (de albre + am) les arbres en
èstre un pauc mai sovent ambé sei mestressas, diguèt général
ren e laissèt a Pèire Baglione l’organizacion de la albrar v. (de albre) 1. dresser (hauteur) 2. percher
manifestacion (Glaudi Barsòtti, Lo capitani de la Re- albrar (s’) v. (de albre) 1. se dresser 2. se percher
publica, 2012) sur un arbre
alassant, anta adj. (de alassar) 1. fatigant 2. las- albrariá n. f. (de albre) les arbres en général
sant albràs (pl. albrasses) n. m. (de albre + as) gros
alassar v. (lat. ad + lassare) 1. fatiguer 2. lasser arbre
alat, ada adj. (s. XIV., de ala) ailé, ée albrat n. m. (de albre) quantité de fruits pro-
duits par un arbre
alatejar v. battre des ailes (oiseau)
albrat, ada adj. (de albrar) 1. dressé, e 2. perché
alausa n. f. alose
(sur un arbre...)
alauseta n. f. (s. XII., gall. alauda, var.: alauveta
albratge n. m. (de albrar) massif d’arbres
(Prov.)) alouette
albre n. m. (lat. arbor, arboris) corr. arbre - Expres-
alavetz adv. (lat. ad + illam + vicem) 1. alors veire:
sion: albre aut, ombra corta (fr: grandes prétentions,
alara 2. bonjour, comment allez-vous ? - Exem-
peu d’effet) ; Expression: metre sus l’albre de la crotz
ple: Alavetz ? - A tè ! Es tu !
(fr: abreuver d’opprobe) ; Expression: far l’albre dreit
alba n. f. (s. X.) 1. aube (matin 2. vêtement ec-
(fr: jouer à l’arbre fourchu)
clésiastique)
albre (tombar un -) loc. abattre un arbre
alba (a l’ -) loc. à l’aube albre es casut, cadun tira sa branca (quand l’ -)
alba a l’autra (d’una -) loc. de l’aube au crépus- expr. 1. le malheur des uns fait le bonheur des
cule autres 2. sur le Racine mort le C. pullule...
alba qu’espelís (l’ -) loc. l’aube qui naît albre s’es assolat (l’ -) loc. l’arbre est tombé
albada n. f. aubade albrejaire, aira n. (de albrejar) qui aime monter
albairada n. f. gelée blanche aux arbres
albairar v. faire de la gelée blanche albrejar v. (de albrar) monter aux arbres
albairat, ada adj. couvert de gelée blanche albret n. m. (de albret + et) 1. petit arbre 2. bout
albanèl n. m. (s. XIII.) hobereau (oiseau) de mât
albanés, esa (pl. albaneses, esas) adj. (de Alba- albricòt n. m. (s. XVI..., ar. al barkuk < gr.
nia) albanais, aise praikokkion < lat. praecoquum , var.: aubricòt (Gasc.))
albar n. m. (s. XII.) saule blanc abricot
albareda n. f. (s. XIV.) saulaie, bois de saules albricotièr n. m. (s. XVI..., de albricòt) abricotier
36
albrilha aleugièriment
albrilha n. f. (de albre + ilha) 1. les arbustes aldolizacion n. m. (s. XIX..., de aldòl + izacion) al-
2. verger dolisation (chim.)
albrilhaire, aira n. (de albrilhar) voleur de fruits alèa n. m. (s. XIX..., mot latin) aléa
albrilhar v. (de albrilha) 1. voler des fruits dans aleatòri, òria adj. (s. XVI..., lat. aleatorius) aléa-
les vergers 2. marauder toire
albrilhon n. m. (de albre) arbrisseau veire: arbust aleatòriament adv. (s. XIX..., de aleatòri) aléatoire-
ment
albron n. m. (de albre) petit arbre chétif alègrament adv. (s. XVI., de alègre) allègrement
albrós, osa (pl. albroses, osas) adj. (de albre) alegrança n. f. (s. XVI., de alègre) allégresse
1. planté d’arbres 2. couvert d’arbres alègre, ègra adj. (s. XI., lat. alacer) allègre veire:
albrum n. m. (de albre) les arbres en général gaujós
album n. m. (s. XIV., lat. album amicorum) album alegresa n. f. (s. XIII., de alègre) allégresse veire:
albumina n. f. (s. XVIII..., lat. b. albumen) albu- gaug, alegror - Expression: alegresa de pan nòu
mine (méd.) (una -) (fr: une joie de peu de durée)
albuminoïde, ïda adj. (s. XIX...., de albumina + alegror n. f. (s. XIII., de alègre) allégresse veire:
oïde) albuminoïde (méd.) gaug, alegresa
albuminós, osa (pl. albuminoses, osas) adj. (s. alèia n. f. (s. XIX..., fr. allée) → andana allée
XVII..., de albumina) albumineux, euse (méd.) alejar v. remuer les ailes
albuminuria n. f. (s. XIX..., de albumina) albu- alemand, anda adj. (s. XIII..., lat. alamani) alle-
minurie (méd.) mand, ande
albuminuric, a adj. (s. XIX., de albuminuria) albu- alen n. m. (s. XII.) haleine (n. f.) - Expression:
minurie (méd.) alen coma un cabussaire (téner l’-) (fr: garder le si-
alcachòfa n. m. (s. XVI..., ar. al-harsufa) → lence)
carchòfa artichaut alen (a fin d’ -) loc. 1. hors d’haleine 2. à bout
de souffle
alcalí n. m. (s. XIV..., ar. al-gâly) alcali
alen (a fons d’ -) loc. à fond de train
alcalin, ina adj. (s. XVII..., de alcalí) alcalin, ine
alen (a levar l’ -) loc. à couper le souffle
alcalinitat n. f. (s.XIX..., de alcalin) alcalinité
alen (cargar lo gròs -) loc. être très essoufflé
alcalinizar v. (s. XIX..., de alcalin) alcaliniser
alen (èsser sense -) loc. être à bout de souffle
Alcibiades n. pr. m. (gr. Alkibiádēs) Alcibiade
alen (i anar d’un brave -) loc. y aller de tout
alcion n. m. (s. XIV., lat. alcyon) alcyon son cœur
alcòba n. f. (s. XVII..., del cast. alcoba < arab. al- alen (non trobar son -) loc. être essoufflé
qubba) alcôve
alen (préner d’ -) loc. prendre courage
alcoòl n. m. (s. XVI..., lat. alq. alko(ho)l < ar. al-kohl) alen (téner son -) loc. retenir sa respiration
alcool alen (tombar sus l’ -) loc. perdre haleine
alcoòl al volant n. m. alcool au volant alenada n. f. (s. XII.) 1. souffle 2. odeur 3. bouf-
alcoolemia n. f. (s. XX., de alcoòl) alcoolémie fée d’air
(méd.) alenador n. m. soupirail de cave
alcoolic, ica adj. e n. (s. XVIII..., de alcoòl) al- alenar v. (s. XII.) 1. prendre haleine 2. respirer
coolique alengar (s’) v. se prendre de bec (dispute)
alcoolisme n. m. (s. XIX..., de alcoòl) alcoolisme alengat, ada n. beau parleur.
alcoolizacion n. f. (s. XVIII..., de alcoolizar) al- alentidor n. m. (s. XX.) ralentisseur
coolisation alentiment n. m. ralentissement
alcoolizar v. (s. XVII..., de alcoòl) alcooliser alentir v. (s. XIII.) ralentir
alcoolomania n. f. (s. XX., de alcoòl + mania) al- alèrta n. f. (s. XVI..., it. all’erta) alerte (secours)
coolomanie méd. veire: abelit
alcoomètre n. m. (s. XIX..., de alcoòl + mètre) al- alertar v. (s.XIX..., de alèrta) alerter
coomètre alertat, ada adj. (s. XIX., de alertar) 1. en alerte
alcootèst (pl. alcootèstes) n. m. (s. XX..., de alcoòl 2. vigilant
+ tèst) alcool-test aleserar (s’) v. pron. 1. muser 2. prendre du
Alcoran n. m. (s. XVII..., de l’arabi) coran loisir
Alcoran/ de l’an quaranta (me’n trufi coma de alestiment n. m. apprêt
-) expr. je m’en moque comme de l’an quarante alestir v. (ital : allestire) apprêter
alcoton n. m. (s. XII : ń alcoto ż.) cotte de maille aleta n. f. 1. petite aile veire: nadadoira 2. na-
aldeïde n. m. (s. XIX..., lat. al(cohol) de- geoire
hyd(rogenatum)) aldéhyde (chim.) aleta (far l’ -) loc. papillonner, faire la cour à
aldòl n. m. (s. XIX..., lat. ald(éhyde) + (alco)ol) al- une jeune fille (comme le coq).
dol (chim.) aleugièriment n. m. fait de devenir léger
37
aleugierir alienat, ada
aleugierir v. 1. devenir léger veire: aleujar algoritme n. m. (s. XIII., ar. al-Khawarizmi > lat.
2. rendre léger 3. perdre du poids algorithmus) algorithme
aleujament n. m. allègement alh n. m. (s. XII.) 1. ail - Expression: alh (mandar
aleujar v. alléger (décharger d’un poids) veire: pelar d’ -) (fr: envoyer promener (importun)) 2. pe-
aleugierir tite chose
alevar v. 1. éclaircir (temps) 2. se soulever (ré- alh (aquí l’ -) loc. c’est ici la difficulté
volte) 3. lancer une rumeur alh (se portar coma un -) loc. se porter comme
alevat prep. 1. excepté 2. sauf (insistance) un charme
alevin n. m. (s. XIX., lat.p. allevamen, allevare) alhada n. f. (s. XIV.) 1. aillade 2. soupe à l’ail
alevin alhat, ada adj. aillé, ée
alevinar v. (s. XVIII., de alevin) aleviner alhet n. m. ail nouveau
alevinatge n. m. (s. XIX..., de alevinar) alevinage alhet fondut loc. affaire ratée
alexandrin n. m. (de Li romans d’Alexandre (poèma alhòli n. m. (de alh + òli) ailloli
francés)) alexandrin alhors adv. (s. XII., lat. aliorsum) ailleurs veire:
alexandrin, ina adj. e n. (s. XI..., lat. alexandrinus) endacòm mai
alexandrin, e alhors (d’ -) loc. adv. d’ailleurs - Citation: Granda
alexia n. f. (s. XX.) alexie méd. pròva, d’alhors, del [perfèit] equilibre d’aquel engenh
alfa n. m. (s. XIV.) alfa que domina los eveniments contingents per s’enanar
alfabet n. m. (s. XIV., lat. b. alphabetum < gr. alpha plus luènh trobar çò que demòra e que, fin finala, tri-
+ bêta) corr. alphabet omfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
alfabetic, ica adj. (s. XV..., de alfabet) alphabé- alhs (pelar los -) loc. 1. fam. tenir la chandelle
tique 2. fam. faire tapisserie
alfabeticament adv. (s. XVII..., de alfabetic) al-
alhs (trabalhar de cap coma los -) loc. (de "cap
phabétiquement
d’alh") iron. réfléchir beaucoup
alfabetizacion n. f. (s. XX..., de alfabetizar) al-
aliança n. f. (s. XIV.) alliance
phabétisation
aliar v. (s. XIII.) allier
alfabetizar v. (s. XX..., de alfabet) alphabétiser
aliàs adv. (s. XV..., mot latin) alias
alferan n. m. (s. XIV.) 1. cheval entier 2. cheval
de bataille aliat, ada adj. allié, ée
alga n. f. algue aliatge n. m. alliage veire: liga
alga a la ret (i a d’ -) loc. il y a anguille sous alibertin, na adj. corr. de Louis Alibert; al-
roche ibertien, enne - Citation: L’ortografia alibertina
algarada n. f. (s. XVII., cast. algarada) algarade nos sembla iniciada segon de donadas ideologicas pro
algas a la ret (i a d’ -) loc. il y a un obstacle diferentas (Robèrt Lafont, Ortografia, 1971)
algèbra n. f. (s. XIV..., lat. med. algebra < ar. al-jabr) alibi n. m. (s. XVIII., mot latin) alibi
algèbre alibiforenc n. m. (de alibi + forenc) mauvaise ex-
algebric, ica adj. (s. XVI..., de algèbra) algébrique cuse
algebricament adv. (de algebric) algébriquement alièitament (alièchament) n. m. (de lièit / lièch)
algerian, ana adj. e n. (s. XVIII., de Algeria) al- alitement
gérien, ienne (d’Algérie) alieitar v. aliter
algerin, ina adj. e n. (s. XIX : ń argerin ż., de Algièr) alienabilitat n. f. (s. XIX..., de alienable) aliénabil-
algérien, ienne (d’Alger) ité
algesimètre n. m. (s. XX., de algia + mètre) al- alienable, abla adj. (s. XIV..., de alienar) aliénable
gésimètre (méd.) alienacion n. f. (s. XIV., lat. alienatio)
algesiogèn, èna adj. (s. XX., de algia + gèn) alge- 1. sost. aliénation (perte, vente...) (economia)
siogène (méd.) 2. sost. alienation (non conscience) philos.
algia n. f. (s. XX.) algie méd (filosofia) - Citation: L’idealisme anti-scientific es de
algia suf. (gr. -algia < algos) -algie (douleur) l’alienacion lo vestiment costumièr (Robèrt Lafont,
algia suf. (gr. algia, de algos) algie Sobre l’alienacion, in Viure, 1, 1965)
algia n. f. (s. XX., de -algia) algie alienacion mentala n. f. aliénation mentale
algic, ica adj. (s. XX., de algia) algique veire: foliá
algic, ica adj. (s. XX., de algia) algique alienant, anta adj. (s. XX., de alienar) aliénant,
algica n. f. (s. XX.) algique méd ante
algide, ida adj. (s. XIX..., lat. algidus) algide alienar v. (s. XIV., lat. alienare) 1. sost. aliéner
(méd.) (vente) (economia) 2. sost. aliéner (non con-
algiditat n. f. (s. XIX..., de algide) algidité science)
algologia n. f. (s. XIX., de alga + logia) algologie alienat, ada adj. e n. (s. XIV., lat. alienatus) aliéné,
bot. veire: alga ée (malade mental)
38
alienatari, ària allucinar
alienatari, ària n. (s. XVI..., de alienacion) alié- allègro adv. e n. m. (s. XVIII..., de l’ital. allegro)
nataire allegro
alienator, tritz (pl. alienators, trises n. (s. XVI..., allelluia (i anar sense mai d’ -) expr. y aller sans
de alienar) aliénateur, trice façon
alienista n. (s. XIX..., de alienat) aliéniste (méd.) alleluia n. m. (s. XIII., de l’ebrieu) alleluia
aligòt n. m. (de ligar ?) aligot alleluias (sense cercar tant d’ -) expr. sans
aliment n. m. (s. XIV., lat. alimentum) aliment - chercher à finasser
Citation: Plan granda de segur, ieu soi noirigat de la allergia n. f. (s. XIX..., al. allergie < gr. allos) al-
parròquia de Santa-Ceselha, e li devi los primièrs ali- lergie
ments corporals qu’ai preses dins aqueste mond (J. L. allergic, ica adj. (s. XX., de allergia) allergique
Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785). méd.
alimentacion n. f. (s. XVIII., lat. med. alimentatio) allergizant, anta adj. e n. m. (s. XX., de allergia)
alimentation allergisant, ante
alimentar v. (s. XVIII., lat. med. alimentare) ali- allergologia n. f. (s. XX., de allergia + logia) aller-
menter gologie
alimentari, ària adj. (s. XVIII., lat. alimentarius) al- allergològue, òga n. (s. XX., de allergologia) aller-
imentaire gologue
alimentator, tritz (pl. alimentators, trises) adj. alliteracion n. f. (s. XVIII..., angl. alliteration < lat.
(s. XIX..., de alimentar) alimentateur, trice littera) allitération
alindar v. polir, ajuster, parer - Citation: Aras alliteratiu, iva adj. (s. XIX..., de alliteracion) al-
qu’òm vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot litératif, ive
en harda alindat coma un Basco, / que la cort vos ad- allo pref. (gr. allos) allo-
mire aquò non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho allo-empeut n. m. (s. XX., de allo + empeut) allo-
Pança, s. XVII) greffe (méd.) f.
alindar (s’) v. se redresser, devenir svelte allobròge adj. e n. allobroge hist.
alinèa n. m. (s. XVII..., lat. a linea) alinéa allocacion n. f. (s. XV...., lat. med. allocatio) alloca-
alinhament n. m. (s. XIII.) alignement tion
alinhar v. (s.XII.) aligner allocatari, ària adj. e n. (s. XX., de allocacion) allo-
alinhar a flor de cordèl loc. aligner au cordeau cataire
alinhar amb (s’ -) loc. se mesurer avec allocentrisme n. m. (s. XX., de allo +
aliron n. m. aileron (ego)centrisme) allocentrisme
alisadoira n. f. repasseuse (instrument) veire: alloctòn adj. (s. XX., de allo + (auto)ctòn) al-
alisaire, alisador lochtone
alisador n. m. toile sur laquelle on repasse le allocucion n. f. (s. XIX...., lat. allocutio) allocution
linge veire: alisaire, alisadoira allocutari, ària n. (s. XX., de allocucion) allocu-
alisaire, aira n. repasseur, euse (personne) taire
veire: alisadoira, alisador allodial, a adj. (s. XV..., lat. med. allodialis) allo-
alisar v. repasser le linge dial, ale - Exemple: los bens allodials
alisar la ratela loc. dilater la rate (faire rire) allofòn, a adj. e n. (s. XX., de allo + fòn) allophone
Aliscamps n. m. plur. (lat. Elisii campi) ancien allogamia n. f. (s. XIX., de allo + gamia) allogamie
cimetière d’Arles (botanica)
allegacion n. f. (s. XIII., lat. jur. allegatio) sost. allogèn, èna adj. (s. XIX...., de allo + gèn) allogène
allégation allopata adj. (s. XIX., de allo + pata) allopathe
allegar v. (s. XIII., lat. jur. allegare) alléguer (méd.)
allegoria n. f. (s. XIV., lat. allegoria) sost. allégorie allopatia n. f. (s. XIX., de allo + patia) allopathie
(literatura) - Citation: A Roma, temps que Dieus aja, (méd.)
per intrar dins le temple d’Aunor caliá passar per le allopatic, ica adj. (s. XIX., de allo + patic) al-
de la Vertut. L’allegoria [non] es de mal trobar (Pèire lopathique (méd.)
Godelin, s. XVII). allotropia n. f. (s. XIX., de allo + tropia) allotropie
allegoric, ica adj. (s. XV., lat. b. allegoricus) allé- (phys.)
gorique allotropic, ica adj. (s. XIX., de allo- + -tropic) al-
allegoricament adv. (s. XV... (s. XIV : ń allegorial- lotropique (phys.)
men ż), de allegoric) allégoriquement allucinacion n. f. (s. XVII..., lat. hallucinatio) hal-
allegorizar v. (s. XVI., de allegoria) construire une lucination
allégorie allucinant, anta adj. (s. XIX..., de allucinar) hallu-
allegrètto adv. e n. m. (s. XVIII..., de l’italian alle- cinant, ante
gretto) allegreto allucinar v. (s. XIX..., de allucinat) halluciner
39
allucinat, ada alternar
allucinat, ada adj. (s. XVII..., lat. hallucinatus) hal- bobina, e m’alongan tot nud dins un recanton, per
luciné, ée me far préner lo fresc (J. B. Fabre, Istòria de Joan-
allucinatòri, òria adj. (s. XIX..., de allucinat) hallu- l’an-pres, 1756); Cromiron alonguèt son morronèl de
cinatoire porquet amagat dins son quartairon d’agulhas grisas,
allucinogèn, èna adj. (s. XX., de allucinar + gèn) se boissèt los uèlhons, s’estirèt, se gromissèt e diguèt
hallucinogène a Cromiròta... (J. Besson, Contes de la tatà Manon,
allucinòsi n. f. (s. XX., de alluciner + òsi) halluci- 1902). 2. rallonger
nose alongui n. m. (s. XII.) 1. atermoiement 2. delai
allusion n. f. (s. XVIII., lat. b. allusio) allusion alongui (préner l’ -) loc. partir de chez soi
allusiu, iva adj. (s. XVIII..., de allusion) allusif, ive alonguis (cercar d’ -) loc. tergiverser
alluvial, ala adj. (s. XIX...., de alluvion) alluvial, alonguis (far d’ -) loc. 1. différer 2. lambiner
ale 3. tergiverser
alluvion n. m. (s. XIV., lat. alluvio) corr. alluvion alonzada qualqu’una (li n’an -) expr. ils lui ont
alluvionament n. m. (s. XIX..., de alluvionar) allu- donné une bonne étrillée
vionnement alonzar v. battre, rosser
almanac n. m. (s. XIV., lat. méd. almanachus < ar. alopecia n. f. (s. XIV : ń allopicia ż., lat. alopecia <
al-manakh) almanach gr. alôpekia) alopécie (méd.)
almatist (pl. almatistes) n. m. (s. XII., gr. amethys- alosar v. enliser (forme active) veire: enlosat,
tus) améthyste ada (fòrma passiva)
almens adv. au moins - Citation: ń Aquò’s una alosar (s’) v. s’enliser
costuma plan seguida que nos ordona de nos visi- alpaca n. m. (s. XIX..., cast. alpaca) 1. alpaga (ani-
tar entre confraires almens lo jorn de la fèsta del mal) 2. alpaga (tissu)
lòc, perque nos podèm far utils dins la parròquia alpatge n. m. (s. XIX., lat. Alpes) alpage
ont anam ż (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa- alpenc, enca adj. e n. (s. XIX., lat. Alpes) habitant
Ceselha, 1785). ou relatif aux Alpes veire: alpin
almòina n. f. (s. XIII ..., lat. alemosina) aumône alpèstre, èstra adj. (s. XIX., ital. alpestre) alpestre
almòina (anar a l’ -) loc. aller mendier alpin, ina adj. (s. XIX., lat. Alpes) alpin, ine
almòina florida (es una -) n. c’est une bénédic- (terme géographique) veire: alpenc
tion du ciel alpinisme n. m. (s. XIX., de alpin) alpinisme
almoinariá n. f. (s. XIII ..., de almoinièr) alpinista n. (s. XIX., de alpinisme) alpiniste veire:
aumônerie pireneïsta
almòinas (èsser a las -) loc. être réduit à la men- alquimia n. f. (s. XIV : ń alkimia ż., lat. med. al-
dicité chemia < ar. al-kimiyâ) alchimie
almoinièr, èra adj. e n. (s. XIII., de almòina) alquimic, ica adj. (s. XVI..., de alquimia) alchim-
aumònier ique
almuça n. f. (s. XII., lat. med. almutia) aumusse alquimista n. (s. XIV..., de alquimia) alchimiste
alobatir v. devenir loup (devenir très méchant) alquitran n. m. (s. XIII., ar. al-quatran) goudron
alòc n. f. (s. XII., frq. alôd) aleu (hist. mediev.) Alsàcia n. pr. f. Alsace
aloè (pl. aloès) n. f. (s. XIV..., lat. aloe) aloès alsacian, ana adj. e n. (s. XIX., de Alsàcia) alsacien,
(botanica) ienne
alogar v. (s. XII.) mettre à sa place veire: concedir, alter ègo n. m. (lat. alter ego) alter ego
collocar alter ego n. m. (s. XIX..., mots latins) alter ego
alogatge n. m. mise en place alterabilitat n. f. (s. XVIII..., de alterable) altéra-
alogic, ica adj. (s. XVII..., de a + logic) alogique bilité
(philos.) alterable, abla adj. (s. XIV. , de alterar) sost. al-
aloirar v. (s. XII.) 1. leurrer - Expression: ... on tot térable
matin hè tindar la campana, / si’vs ajud Dieu ! Per alteracion n. f. (s. XIV., lat. bas. alteratio) sost.
hemnas aloirar, / non per degun de nosauts aperar altération
(Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. tromper alteragèn, èna adj. (s. XX., de alterar + gèn) alter-
alongaire, aira n. 1. temporisateur veire: tem- agène
porizator 2. mauvais payeur alterar v. (s. XIV., lat. alterare) altérer
alongament n. m. allongement altercacion n. f. (s. XV., lat. altercatio) altercation
alongar v. (s. XII., de long, var.: alonjar (Lem.)) 1. al- alteritat n. f. (s. XVIII..., lat.b. alteritas) altérité
longer - Citation: Car vesèm sovent que lo tròp man- alternància n. f. (s. XIX..., de alternant + ància) al-
jar e lo tròp beure, en lòc de nos garir e de nos alongar ternance
la vida, es causa sovent de la mòrt de fòrça gents (A. alternant, anta adj. (s. XVI..., lat. alternans) alter-
Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, 1583); nant, ante
... e ieu me desplegan en me fasent virolar coma una alternar v. (s. XVI..., lat. alternare) alterner
40
alternat, ada amagadament
alternat, ada adj. (de alternar) alterné, ée aluminotermia n. f. (s. XX., de alumini + termia)
alternatiu, iva adj. (s. XVIII..., lat. alternatum) al- aluminothermie
ternatif, ive alunhar v. 1. éloigner - Citation: Estimam qu’al
alternativa n. f. (s. XVII..., de alternatiu) alterna- punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradi-
tive cions classicas, los resultats de l’estudi scientific de
alternativament adv. (s. XVIII..., de alternatiu) al- la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana,
ternativement sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas
alternator n. m. (s. XIX....., de alternatiu) alterna- èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica,
teur (intrument) 1935) 2. tenir à distance
altèrne, èrna adj. (s. XVI..., lat. alternus) alterne alunhar (s’) v. s’éloigner
alterofil, ila n. (s. XX....) haltérophile alunir v. (s. XX., de a + luna) alunir
alterofilia n. f. (s. XX....) haltérophilie alunissatge n. m. (s. XX., de alunir) alunissage
altesa n. f. (s. XIV., de l’ital. altezza) altesse alupada n. f. regard de convoitise
altièr, èra adj. (s. XVII..., ital. altiero) altier, ère alupada ! (quina -) loc. quel coup d’œil !
altimètre n. m. (s. XVI..., lat. med. altimeter) al- alupaire, aira n. qui convoite
timètre alupar v. manger des yeux
altimetria n. f. (s. XVII..., de altimètre) altimétrie alupar de travèrs loc. regarder de travers
aluque (non i a res que s’ -) loc. il n’y a pas le
altimetria n. f. (s. XVII..., de altimètre) altimétrie
feu au lac
Altisme n. pr. m. (lat. altissimus) → altisme Très
aluqueta n. f. (de alucar) allumette
Haut (Dieu)
alurar v. (frc. luder) déniaiser
altitud n. f. (s. XVI..., lat. altitudo) altitude
alurar (s’ -) v. (frc. luder) se déniaiser
altiu, va adj. (s. XIII., de altus) sost. hautain, aine
alús (pl. aluses) n. m. levier veire: agre, palfèr
• altier, ière
aluserpit, ida adj. 1. éveillé veire: lusèrp 2. dé-
alto n. m. (s. XVIII..., mot italian) alto
gourdi (enfant)
altocumulus (pl. altocumuluses) n. m. (s. XIX..., alussar v. (de alús) 1. soulever avec un levier
lat. altus + cumulus) altocumulus (nuage)
2. fig. rosser
altostratus (pl. altostratuses) n. m. (s. XIX..., lat. alut, uda adj. 1. ailé, ée 2. qui a de grandes ailes
altus + stratus) altostratus (nuage)
alveòl n. m. (s. XVII..., lat. alveolus) alvéole
altruïsme n. m. (s. XIX...., de autrú < lat. alter) al- alveolar, a adj. (s. XVIII..., de aveòl) alvéolaire
truisme alveolat, ada adj. (s. XIX..., de alveòl) alvéolé, ée
altruïsta n. (s. XIX...., de altruïsme) altruiste alveoliti n. f. (s. XIX..., de alveòl + -iti) alvéolite
alucador n. m. allumoir alzena n. f. alène veire: lesena
alucafòc n. m. allume-feu am n. m. (lat. hamus) → anquet hameçon
alucaire, aira n. allumeur, euse (personne) ama Josèp, ama son can (qui -) expr. qui aime
alucar v. (s. XII.) corr. allumer - Citation: ń Joseph, aime son chien
Aluca lo fuòc e monta l’ola, que languirai de manjar ama qu’el (s’ -) loc. c’est un égoïste
aquela sopeta ż. (J. Besson, Contes de la tatà Manon, amabilitat n. f. (s. XVII..., lat. amabilitas) amabil-
1902); Lo meu faudal es plen de fòlas brancas : alu- ité
carem un fuòc brandal, / anem, mena-nos a l’ostal amablament adv. (s. XIX.) aimablement veire:
(Loïsa Paulin, 1940); Los cocuts alucan candèlas sus aimablament
los taps, las primavèras e las margaridetas floquejan, amable a la companhiá loc. aimable en société
lo cocut canta au bòsc, lavetz la vinha que i va de amable, abla adj. (s. XIII.) aimable veire: aimable
bon còr e los sharments e’s doblan d’ua setmana a
l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac amablet, eta adj. (s. XIII...) gentillet, ette
II, 1991) amac n. m. (s. XVI..., castelhan ? haitian) hamac
alucatge n. m. allumage amaçolar loc. assommer
alum n. m. (s. XIV., lat. alumen) alun amaçolar de còps loc. rouer de coups
alumar v. (s. XVI..., de alum) alunar (alun) amador n. m. (de amar) 1. arc. amant 2. amadou
alumina n. f. (s. XIX., lat. alumen, aluminis) alu- veire: esca
mine amadurar v. mûrir
alumini n. m. (s. XIX..., de alumina) aluminium amaga (saber ont Joana -) expr. savoir où trou-
aluminoclorur n. m. (s. XX., de alumini + clorur) ver des ressources
aluminochlorure amagadament adv. (s. XIII.) en cachette veire: a
aluminografia n. f. (s. XX., de alumini + grafia) alu- l’amagat
minographie amagar v. (s. XIII.) 1. cacher veire: escondre - Ci-
aluminós, osa (pl. aluminoses, osas) adj. (s. XIX., tation: ń ... daissa a d’autras lo suènh d’arrengar
lat. aluminosus) alumineux, euse artistament aquel mocador de còl, qu’al lòc d’amagar
41
amagar amarratge
tot plen un sen, qu’es estat lo vesc ont se son vengu- amanhagar v. amadouer
das empastar tantas anmas, ne daissa pro lusir, per amanita n. f. amanite
qu’un nombre parièr i vengan quèrre la mòrt ż (J. L. amansiment n. m. action d’apprivoiser
Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785); ń amansir v. 1. calmer (la douleur....) 2. ap-
Cromiron alonguèt son morronèl de porquet amagat privoiser
dins son quartairon d’agulhas grisas, se boissèt los amant, anta n. (s. XII : ń amans ż., de amar) amant,
uèlhons, s’estirèt, se gromissèt e diguèt a Cromiròta amante veire: amador (arc.)
ż. (J. Besson, Contes de la tatà Manon, 1902). 2. dis- amar v. (s. XI., lat. amare) corr. aimer veire: esti-
simuler mar / aimar
amagat (a l’ -) loc. → a l’amagat en cachette amar a la campanha (s’ -) loc. aimer être à la
veire: al sarrat; d’escondeta; d’amagat campagne
amagat (d’ -) loc. → a l’amagat en cachette amar çò bon loc. aimer ce qui est bon
amagat (sense cercar l’ -) loc. sans vouloir se amar la crotz loc. aimer l’argent (jeu de mot)
cacher amar mai loc. 1. préférer 2. aimer mieux
amagat sense cercar l’ -) loc. sans se cacher amar melhor loc. 1. préférer 2. aimer mieux
amagatalh n. m. (s. XIV.) cachette amar mièlhs loc. 1. préférer 2. aimer mieux
amagriment n. m. amaigrissement amar per passion loc. aimer avec passion
amagrir v. amaigrir veire: aprimar amar, ara adj. (lat. amarus) corr. amer veire: amar-
amagrissent, enta adj. amaigrissant, ante gant - Expression: engolir amar e escupir doç (fr: ac-
amai ! interj. (de a + mai) corr. et plus encore • je cepter un affront)
dirais même plus veire: e mai, emai amarant n. m. (s. XVI...) amarante
amainadar v. avoir des enfants amarar v. (s. XVII.) 1. prendre la haute mer
amainadat, ada adj. (de a + mainat + at) corr. (bateau) 2. se poser sur la mer (avion)
pourvu d’enfants veire: amainadit amaratge n. m. (s. XX.) amerrissage (action de
amainadat, ada adj. qui a des enfants se poser sur la mer)
amainadit, ida adj. (de a + mainat + it) corr. qui amarejar v. être amer
agit comme un enfant veire: amainadat amaresa n. f. (de amar) corr. amertume (ran-
amainadit, ida adj. qui se conduit comme un coeur) veire: amarum - Exemple: non ne sabiá par-
enfant lar qu’amb amaresa
amainatjament n. m. aménagement amargant coma de fèl loc. amer comme du fiel
amainatjar v. aménager amargant, anta adj. amer (goût) veire: amar
amaire, aira n. (s. XII.) amant, ante veire: amant amargantejar v. avoir un goût amer
amaisar v. 1. calmer 2. amadouer (quelqu’un) amargar v. (s. XIII.) rendre amer
3. endormir (de bonnes paroles...) amargenar v. faire paître au bord des champs
amaisar la dolor loc. calmer la douleur veire: marge
amalautir (s’) v. tomber malade (sens actiu) amargor n. m. (s. XII.) → amargor amer-
veire: emmalautit, ida (sens passiu) tume (goût) veire: amarum, amaresa - Exemple:
amalgama n. f. (s. XVII..., lat. quim. amalgama) m’agrada l’amargor d’aquel fruit
amalgame amargotejar v. avoir un goût un peu amer
amalgamar v. (s. XIV..., lat. amalgamare) amal- amarinar v. (de a + marin + ar) 1. amariner (lancer
gamer un vaisseau) 2. prendre le large (bateau)
amaliciar v. 1. s’irriter veire: emmaliciat, ada amarinar (s’ -) v. (de a + marin + ar) s’habituer à
(sens passiu) 2. devenir méchant la mer
amaliciar (s’) v. pron. devenir mauvais amarinatge n. m. amarinage (action de
(méchant) veire: emmaliciat, ada (sens passiu) s’habituer à la mer)
amalir v. 1. rendre / devenir mauvais (sens ac- amarir v. (s. XX., de a + mar) amerrir veire: amar-
tiu) veire: emmalit (sens passiu) 2. s’irriter rar (amarras)
amaluc n. m. hanche veire: anca amarissatge n. m. (s. XX., de amarir) amerissage
amalugadura n. f. éreintement veire: amarratge (amarras)
amalugant, anta adj. éreintant, ante amaror n. f. (de amar) → amarum amertume
amalugar v. 1. déhancher 2. éreinter amarós, osa (pl. amaroses, osas) adj. 1. morose
3. s’abîmer 2. fig. amer
amanar v. saisir à pleine main amarosament adv. 1. fig. amèrement veire: ama-
amanel n. m. 1. petit paquet (qui tient dans rament 2. de façon morose
la main) 2. fig. bouquet d’arbres 3. touffe de amarovièr n. m. merisier (arbre)
plante amarra n. f. (s. XIV..., de amarrar) amarre
amanèl de claus n. m. un trousseau de clés amarrar v. (s. XIV..., neerl. aenmarren) amarrer
amanhagada n. f. amadouement amarratge n. m. (s. XVI..., de amarrar) amarrage
42
amarum ambidèxtre, a
amarum n. m. (s. XIII., de amar) → amargor amer- amatinar (s’) v. 1. se lever matin 2. partir de
tume (goût) veire: amaresa, amargor, amaror - bon matin
Exemple: l’amarum d’aquel fruit non es desagradiu amator, tritz (pl. amators, trises) adj. e n. (s. XVI :
amarvidament adv. (s. XIII...) diligemment ń amatour ż., lat. amator) amador sost. amateur,
amarvir v. (s. XIII.) 1. se hâter 2. s’empresser trice
3. apprêter 4. fournir amatorisme n. m. (s. XIX...., de amator) ama-
amarvit, ida adj. e n. (s. XIII.) 1. éveillé 2. dili- teurisme
gent amauròsi n. f. (s. XVII..., gr. amaurôsis) amaurose
amàs (pl. amasses) n. m. (de amassar) 1. amas (méd.)
2. abcès amautar v. (lat. ad + movitare) 1. ameuter (chiens)
amassa n. f. (de amassar) cueillette veire: culhida 2. mettre en mouvement
amazona n. f. (s. XIV., lat. amazones) amazone
amassa adv. ensemble - Citation: Ont van tant - Citation: Ací Pentesilèa, audaciosa amazona, / non
de pastors amassa ? / Çampar, véser quicòm de bèl ? bat los Mirmidons au costat de Bellona (Pèir de Gar-
(Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII); ń Jo vòi ròs, Eglògas, 1567)
que tots los qui se daràn l’aunor de m’espiar recone- amazona n. f. amazone
gan a la boha de pòrc que jo pòrti dessús lo cap, que Amazonas n. pr. f. Amazones
la divinitat de tots los autes dieus amassa non es que amb (/ambe) prep. (s. XIV.) avec - Citation: ń
vent auprès de la mia ż (G. Bedot, L’adieu deu bon Lo profèta [Elisèu] demandèt tot exprès un cantoral
temps e l’amorós mau pagat, 1642); Demorèron totes per apasimar son esperit un pauc trebolat contra un
a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Semblava rei d’Israèl, e per atirar doçament amb aquel artifici
qu’èran davant un sacat de páur que volián sens plan l’esperit de profecia ż. (B. Amilhan, Lo tablèu de
gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron un la vida del perfèit crestian, 1673); Bensai per qu’a
paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili,
de la font, 1977) aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Par-
amassa (totes -) loc. tous ensemble avi doncas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt,
amassable, abla adj. (de amassar) qui peut être L’eròi, 2001)
ramassé, ée (récolte...) veire: amassador amb aquò pas mai ! loc. 1. et voilà tout ! 2. et
amassada n. f. ramassis veire: reünion, assem- puis c’est tout
blada amb de loc. afin de
amassadoira n. f. (s. XX.) ramasseuse (machine) amb un aire enferonit loc. d’un air furieux
amassador n. m. (de amassar) lieu où l’on ambages n. m. plur. (s. XIV..., lat. ambages) am-
amasse bages (f) veire: bestorns, alonguis
amassador, doira adj. (de amassar, var.: amassader, ambaissada n. f. (s. XIV., it. ambasciata < lat. med.
era (Gasc.)) qui est prêt à être ramassé (récolte...) ambactia) corr. ambassade (mission) (politica)
amassaire, aira n. (s. XIII.) 1. amasseur (qui veire: ambaissariá
thésaurise) 2. ramasseur (personne) ambaissadas (far d’ -) loc. faire des démarches
amassament n. m. (de amassar) action d’amasser, (administratives...)
de ramasser ambaissador, airitz (pl. ambaissadors, ambas-
amassar v. 1. amasser; ramasser veire: atropelar sairises) n. (s. XIII., it. ambasciatore) corr. ambas-
- Citation: Car d’aquí s’amassan las malautiás dedins sadeur, drice veire: ambaissada, ambaissairiá
lors còrs, per èsser tròp plens, puslèu que per èsser ambaissariá n. f. (s. XIII., de ambaissada) sost. am-
tròp voids (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur bassade (bâtiment) veire: ambaissada, ambais-
de Seré, 1583); ń Amassèt lo pichon sabaton roge e sador
lo faguèt assajar a las domaisèlas del bal ; mas totas ambant n. m. (s. XII..., lat. p. ante-abante ?) 1. au-
avián lo pè tròp grand per lo cauçar ż (J. F. Bladèr, La vent 2. hangar adossé
gardaira de piòts, 1874) 2. attrouper ambedós, doas (pl. ambedoses, doas) adv. (s.
amassar coma de pèbre loc. ramasser avec soin XII.) tou(te)s les deux
amat, ada adj. aimé, ée - Citation: Baisatz las ambicion n. f. (s. XV., lat. ambitio) corr. ambition
mans de son hilh tant amat, / que contra vos no’u ve- ambicionar v. (s. XVIII., de ambicion) ambition-
jatz animat, / perque degun son camin non falhisca ner
/ e non perisca (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565); ambiciós, osa (pl. ambicioses, osas) adj. (s. XIV :
Ò, Magalí, ma tant amada,mete la tèsta au fenestron ń ambecios ż... s. XVIII : ń ambitious ż., lat. ambitio-
(Frederic Mistral, Cançon) sus) ambitieux, euse
amatar (s’) v. se tapir ambiciosament adv. (s. XIV..., de ambiciós) am-
amatigar v. apaiser, adoucir, affaiblir bitieusement
amatigar (s’ -) v. s’apaiser, s’adoucir, s’affaiblir ambidèxtre, a adj. e n. (s. XVI..., lat. b. ambidexter)
amatigar la fam loc. apaiser la faim ambidextre
43
ambidèxtre, èxtra ametleda
ambidèxtre, èxtra adj. (s. XIV.) ambidextre amebiasi n. f. (s. XX., de ameba + -asi) amibiase
ambient n. m. (s. XVI..., lat. ambiens) ambiance (méd.)
(s. f.) amebic, ica adj. (s. XIX..., de ameba) amibien,
ambient, enta adj. (s. XVI..., lat. ambiens) am- ienne
biant, ante ameboïde, a adj. (s. XIX..., de ameba + oïde) ami-
ambigú, ua adj. (s. XV..., lat. ambiguus) ambigu, boïde
uë Amelia n. pr. Amélie
ambigüament adv. (s. XVI..., de ambigú) ambigu- ameliorable, abla adj. (s. XIX..., de ameliorar)
ment améliorable
ambigüitat n. f. (s. XIV., lat. ambiguitas) sost. am- amelioracion n. f. (s. XIII., lat. jur. melioratio +
biguïté ad) → melhorament rare amélioration - Citation:
ambivaléncia n. f. (s. XX., al. ambivalenz X valén- Aprop alcus dias retornet admilioracio de las suas dis-
cia) ambivalence (psych.) posicios (tr. Albucasis)
ambivalent, enta adj. (s. XX...., al. ambivalent) am- ameliorator, triz (pl. ameliorators, trises) adj. (s.
bivalent, ente (psych.) XV..., de amelioracion) améliorateur, trice
amblada n. f. (de amblar) forte secousse, rossée amèn interj. (s. XII., de l’ebrieu) amen
amblada (d’ -) loc. vivement amèn, amèna adj. (s. XVI..., lat. amœnus) amène
ambladura, ambla n. f. (s. XII., de amblar) allure amenanças n. f. plur. 1. façons 2. politesses
du cheval à l’amble amenanças (far plan d’ -) loc. faire trop de
amblant (chaval -) adj. cheval ambleur façons
amblant, anta adj. (s. XII., de amblar) qui va à amenar v. amener, conduire veire: emmenar
l’amble (cheval) amendriment n. m. amoindrissement
amblar v. (s. XII., lat. ambulare) ambler amendrir v. amoindrir
amble n. m. (s. XII..., de amblar) amble amendrir lo pan loc. baisser le prix du pain
amblejar v. (de amblar) aller à l’amble amenitat n. f. (s. XIV., lat. amœnitas) sost. aménité
ambli- suf. (gr. amblus) ambly- amenudament n. m. amenuisement
ambliòp, òpa adj. e n. (s. XIX..., gr. amblôplos) am- amenudar v. (s. XIII.) amenuiser
blyope (méd.) amercadiment n. m. baisse de prix veire: mer-
ambliopia n. f. (s. XVII..., gr. ambluôpia) ambly- cat
opie amercadir v. baisser le prix veire: amermar
amblioscòpi n. m. (s. XX., de amblio + scòpi) am- America n. pr. f. (s. XVI., de Amerigo Vespucci)
blyoscope Amérique
ambrat, ada adj. (s. XVII..., de ambre) 1. ambré american, ana adj. e n. (s. XVI..., de America)
(parfum) 2. ambré, ée (teinte) américain, aine
ambre n. m. (s. XIV., lat. med. ambar < ar. anbar) americanizacion n. f. (s. XIX., de americanizar)
ambre - Expression: ambre (clar coma l’ -) (fr: clair américanisation
comme) ; Expression: ambre (non sent l’ -) (fr: cela americanizar v. (s. XX., de american) américan-
ne sent pas bon) iser
ambre (levar l’ -) loc. être fin comme un renard amerindian, ana n. (s. XX., de America + indian)
ambre gris n. m. ambre gris amérindien, enne
ambrosia n. f. (s. XVII : ń ambrousie ż , lat. am- amerita (aquò t’ -) loc. c’est bien fait pour toi
brosia) 1. ambroisie (boisson des dieux) 2. am- ameritar (s’ -) v. mériter cela veire: meritar
broisie (plante) ameritariás de tuar a còps de capèl (t’ -) expr. tu
ambulacion n. f. (s. XIV., lat. ambulatio) sost. am- mériterais que je t’assomme
bulation amermament n. m. (s. XIII.) 1. diminution
ambulància n. f. (s. XVIII..., de ambulant) ambu- 2. amoindrissement
lance (veïcul) amermar v. (s. XIII., lat. ad + minimare) diminuer
ambulancièr, èra n. (s. XIX..., de ambulància) am- amermar v. (s. XIII.) 1. diminuer veire: amercadir
bulancier 2. baisser le prix
ambulant, anta adj. (s. XVII..., lat. ambulans) am- amètla n. f. (lat. amygdala) amande
bulant, ante ametla n. f. amande
ambulator n. m. (s. XX..., lat. ambulator) ambula- ametla (aver l’ -) loc. ne pas avoir grand-chose
teur (instrument) ametlareda n. f. (de ametla) plantation
ambulatòri, òria adj. (s. XV..., lat. ambulatorius) d’amandiers
ambulatoire ametlas (trenca -) n. m. enfonceur de portes
ameba n. f. (s. XIX..., lat. amœba < gr. ameibein) ouvertes
amibe (zool.) ametleda n. f. amandaie
44
ametlièr amistós coma un garrabièr
ametlièr n. m. (de amètla, var.: ametleir (Auv.)) amics, ni abric (non aver -) loc. sans feu ni lieu
amandier amidon n. m. (s. XIV..., lat. med. amylum < gr.)
ametlon n. f. amande verte amidon veire: empés
amfetamina n. f. (s. XX., angl. amphetamine) am- amidonar v. (s. XVI..., de amidon) amidonner
phétamine veire: empesar
amfi- pref. (gr. amphi) amphi- amidonatge n. m. (s.XX., de amidonar) amidon-
amfibí, ibia adj. e n. (s. XVI..., gr. amphibios) am- nage
phibie amidonièr, èra n. (s. XVII..., de amidon) amidon-
amfibis n. m. plur. (s. XIX..., de amfibi) amphibi- nier, ère
ens (zool.) amigablament adv. (s. XIII.) amiablement
amfibòl n. m. (s. XVIII..., gr. amphibolos) amphi- amigable (a l’ -) loc. à l’amiable
bole (f) (géol.) amigable, bla adj. (s. XIII : ń amicable ż.) amiable
amfibòl, a adj. (s. XX., gr. amphibolos) amphibole amigar v. traiter en ami; amadouer
(méd.) amigar (s’) v. pron. se lier d’amitié
amfibologia n. f. (s. XIV : ń amphibologia ż., lat. amigat, ada adj. qui a des amis / amies
b. amphibologia) sost. amphibologie veire: am- amigats (èsser -) loc. être intimement liés
biguïtat, equivòc, confusion amigdalas n. f. plur. (s. XV..., lat. amygdala) amyg-
amfibologic n. f. (s. XIV..., de amfibologia) amphi- dale
bologique amigdalectomia n. f. (s. XIX..., de amigdala + -
amfiteatre n. f. (s. XIII..., lat. amphitheatrum < gr.) ectomia) amygdalectomie (méd.)
amphithéâtre amigdaliti n. f. (s. XVIII..., de amigdala + iti) amyg-
Amfitrion n. m. (s. XVIII..., gr. Amphitruôn ) Am- dalite (méd.)
phitryon amiguet, eta n. petit(e) ami(e)
amfitrion, a n. (s. XVIII..., gr. Amphitruôn) am- aminhardir v. rendre un enfant mignard
phitryon, onne aminhardir un dròlle loc. gâter un enfant
amfòra n. f. (s. XVI..., lat. amphora < gr.) amphore aminhotar v. 1. prendre l’habitude de faire le
ami (m’i -) loc. je m’y plais mignon veire: minhotar 2. dorloter 3. caresser
amiant n. m. (s. XVI..., lat. amiantus < gr.) amiante amiral, a n. (s. XI..., ar. âmir) amiral, e
amiantat, ada adj. (s. XX...., de amiant) amianté, amiralat n. m. (s. XIV..., de amiral) amirauté
ée amiras (préner sas -) loc. s’orienter
amic (bèl -) expr. cher ami amistadós (es fòrça -) loc. il est très aimable,
amic (grand -) n. grand ami; excellent ami sympathique
amic car expr. cher ami amistadós, osa (pl. amistadoses, osas) adj.
amic de la cuèissa expr. 1. profiteur 2. ami de aimable, sympathique (qui recherche l’amitié)
votre poche amistadosament adv. (de amistat) de façon sym-
amic de la cuèissa (èsser un -) expr. vivre aux pathique
dépens de amistança n. f. (s. XIII.) bienveillance; liaison
amic fins a la borsa loc. ami tant que cela ne amicale - Citation: ń [Obesissètz] donc, corredisses
lui coûte rien postilhons a qui vos conjura per la doçor de dos potets
amic, iga adj. e n. (s. XII., lat. amicus) 1. ami, ie - vesiadament sarrats dins una premsa d’amistança ż
Citation: Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz (P. Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc
véser qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / de Montmorency, 1619).
vos non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal ado- amistançar v. recevoir avec amitié, lier
cir / quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, d’amitié
Ramelet Mondin, s. XVII); ń Bonjorn, mos amics. amistançòia n. f. amitié feinte
Qué i a per vòstre servici ? ż (J. F. Bladèr, La gar- amistat n. f. (s. XII., lat. amicitas, -tatis) amitié -
daira de piòts, 1874); ... çò qui m’avè tocat de tira Citation: Que deu estar content lo Dastròs de véser
en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui por- qu’a l’entorn d’eth que son venguts ací, en aquesta
tava a la patria, e que crei que la comunicava a tots catedrala, au despiet de las virolèras de la politica, los
los qui l’apressavan e qui devienguèn los sons amics... d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los de mei lonh enlà,
(Simin Palay, 1940) ń Mas non me’n doni pas gaire tots los qui vòn que posquim víver pr’ací las gents
dels autres, mai que plàcia a vos e a vòstres amics dens un arrai de patz e d’amistat (C. Lafarga, Dus
ż. (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, devisets gascons, 1932)
1583). 2. copin, copine amistat, ni per enemistat (ni per -) loc. impar-
amical, ala adj. (s. XVIII...) amical, ale tialement
amicalament adv. (s. XVIII...) amicalement amistejar v. faire des amitiés
amics fisables loc. amis sûrs amistós coma un garrabièr loc. aimable comme
amics qu’amics loc. bien / quoique amis une porte de prison
45
amistós, osa (far son -) amoralitat
amistós, osa (far son -) loc. faire l’aimable amolherar (s’) v. pron. prendre femme
amistós, osa (pl. amistoses, osas) adj. (av. s. XV.) amoliment n. m. amollissement
amical, ala amolir v. amollir veire: amolar
amistosaire, aira n. qui calme, amadoue amolonament n. m. amoncellement
amistosar v. (av. s. XV.) 1. traiter avec amitié 2. se amolonar v. (de a + molon + ar) amonceler
prendre d’amitié amondaut adv. (s. XVIII.) 1. là haut 2. Là-Haut
amistosar (s’) v. pron. se prendre d’amitié (au Ciel)
amistoset, eta adj. (de "amistós" (diminutiu)) très amonedar v. (s. XVI.) pourvoir d’argent
aimable; charmant, ante - Citation: ń Ja clareja la amonedat, ada adj. (s. XVI.) qui a de l’argent
luna d’un costat, de l’autre l’amistoseta Vènus ż (P. amont adv. 1. amont - Expression: Meteguèt a
Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc de la vela e quand lo mazot s’estrifèt, quand se levèt
Montmorency, 1619) l’aura d’amont ; Expression: comencèt sa navigacion
ammoniac n. m. (s. XIV : ń armoniac ż , lat. ammo- (Robèrt Lafònt, 1971, p. 56) 2. là-haut
niacum) → ammoniac ammoniac (gaz) amont (a per -) loc. adv. vers là-haut
ammoniac, aca adj. (s. XIV : ń armoniac ż , de am- amont (d’ -) loc. adv. vers le haut, en haut
moniac) → ammoniac, aca ammoniaque amont de (d’ -) loc. du haut de
ammoniaca n. f. (s. XIX...., de ammoniac) → am- amont, aval, aquò, la rèsta loc. ceci, cela, le
moniaca ammoniaque (solution) reste
ammoniacal, ala adj. (s. XVIII..., de ammoniac) → amontanhar v. mener les troupeaux à la mon-
ammoniacal, ala ammoniacal, ale tagne
ammonita n. f. (s. XVIII..., lat. ammonis) → am- amor (far l’ -) loc. faire l’amour
monita ammonite (zoo.) amor (i a tres causas que non se pòdon escon-
amnesia n. f. (s. XVIII..., gr. ec. amnêsia) amnésie dre : la tos, lo fum e l’ -) expr. il y a trois choses
amnesic, ica adj. (s. XIX...., de amnesia) am- que l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et
nésique l’amour
amnistia n. f. (s. XVI..., gr. amnêstia) amnistie amor (pl. las amors) n. m. (s. XII., lat. amor)
amnistiable, abla adj. (s. XX., de amnistiar) qui amour - Citation: Amor, eretièr de las plaças dont
peut être amnistié Vènus se vanta d’èstre senhoressa (Pèire Godelin,
amnistiar v. (s. XVIII..., de amnistia) amnistier Contra, s. XVII); Digas a la bèla Maria, / que non
amòblament n. m. ameublement dòrmi ni nuèit ni jorn, / e que tu fas per industria, /
amòda (lo vent s’ -) loc. le vent se lève çò qu’ieu practiqui per amor (Gautièr, La Mòstra, s.
amodar v. mettre en marche, en mouvement XVII); Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida
amodar (s’) v. pron. 1. se remuer 2. se mettre en / e cadun per lo préner i cor a tota brida; de faiçon
train qu’a lo veire e coma es acorsat, jo teni que per uèi
amodar de tot (s’) loc. s’accommoder de tout lo dangèr es passat, que jo pòdi, segura e ses crenta
amodar (s’i -) loc. en prendre son parti deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra desfortuna,
amodiacion n. f. (s. XV..., lat. med.admodiatio) / gardar tota soleta e, selon mon umor, / sonjar tant
amodiation que me plàcia al fait de mon amor (Francés de Corteta,
amodiar v. (s. XIII..., lat. med. admodiare) amodier La Miramonda, s. XVII); çò qui m’avè tocat de tira
amoflir v. 1. devenir plus moelleux 2. fig. en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui por-
s’assouplir (personne) tava a la patria, e que crei que la communicava a tots
amoladoira n. f. machine à meuler los qui l’apressavan e qui devienguèn los sons amics...
amolaire (pintar coma un -) loc. boire comme (Simin Palay, 1940)
un trou amor a far aquò (i a d’ -) expr. il y a du plaisir
amolaire, aira n. rémouleur, euse à faire cela
amolar v. (s. XII., de mòla) 1. aiguiser veire: amor a far aquò (non i a d’ -) loc. il n’y a pas de
amolir, mòla 2. polir à la meule plaisir à faire cela
amolar v. (de a + mòla + ar) 1. arc. mettre en tas, amor de loc. afin de
en meules 2. arc. empiler les gerbes sur l’aire amor de (per -) loc. conj. afin de veire: afin de
amolar (cal virar o -) loc. on ne peut pas faire amor de rire loc. histoire de rire
deux choses à la fois (empiler les gerbes et les amor o per fòrça (per -) loc. de gré ou de force
retourner) amor pròpri n. m. amour propre
amolar (non vòl ni virar ni -) loc. il refuse de amor pròpri (pl : las amors pròprias) n. m. (s.
faire quoi que ce soit XVIII...) amour-propre
amolar (pèira d’ -) n. f. pierre à aiguiser amora n. f. mûre (fruit)
amolat (virar l’ -) loc. retourner les gerbes sur amoral, ala adj. (s. XIX..., de a + moral) amoral,
l’aire ale
amolat de fresc loc. frais émoulu amoralitat n. f. (s. XIX..., de amoral) amoralité
46
amorassas amplificar
47
amplificator analfabèt, èta
amplificator n. m. (s. XX., lat. amplificator) am- an del bissèst loc. année bissextile (jugée né-
plificateur (augmenter les sons...) - Exemple: un faste autrefois) - Expression: ... e s’apèra frair Zop
amplificator de sons (...) / apròp qu’agoc de cigòt en correja, / hèit tots los
amplitud n. f. (s. XIV., lat. amplitudo) sost. ampli- maus deusquaus Dieu se peleja, / eth s’en vengoc ací
tude l’an deu bissèst (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
amplor n. f. (s. XVIII..., de ample) ampleur an en an (d’ -) loc. d’année en année
ampola n. f. (s. XX., de ampola 1) ampoule (élec- an nòu n. m. nouvel an
trique) an passat (l’ -) loc. 1. l’an passé veire: antan
ampola n. f. (s. XII., lat. ampulla) 1. arc. ampoule 2. l’année dernière
(fiole) veire: bochòrla 2. arc. ampoule (littéra- an que ven (l’ -) loc. l’année prochaine veire:
ture) - Citation: ... mens aman la leçon d’eglòga o l’an venent
d’epistòla, / se delèctan aus vèrs qui d’ambolas son an venent (l’ -) loc. l’an d’après
plens / e de mots qui son longs e d’un miei pè d’espés ana- pref. (gr. ) ana-
(Pèir de Garròs, Al princèp de Navarra, 1567) anabaptisme n. m. (s. XVI..., de anabaptista) an-
ampolós, osa (pl. ampoloses, osas) adj. (s. XIV: abaptisme
ń ampulhos ż..., de ampola) ampoulé, ée anabaptista n. (s. XVI..., gr. ec. anabaptizein) an-
amputacion n. f. (s. XVI..., lat. amputatio) ampu- abaptiste
tation anabasi n. f. (s. XX., gr. anabasis) anabase (hist.;
amputar v. (s. XV..., lat. amputare) amputer litt.; phil.; mus...)
amputat, ada adj. (s. XV..., de amputar) amputé, anabiòsi n. f. (s. XX., al. anabiose < gr. anabiôsis)
ée anabiose
amudiment n. m. (de amudir) mutisme anabolisme n. m. (s. XX., gr. anabolê) anabolisme
amudiment n. m. (de amudir) amuissement (physiol.)
amudir v. pron. (lat. p. admutire) amuïr - Exem- anabolit n. m. (s. XX., de anabolisme) anabolite
ple: dins lo mot "còrs", la "r" es sovent amudida ; (physiol.)
Citation: Nòstra lenga a las raices plondas. S’èra pas anabolizant, anta adj. e n. m. (s. XX., de an-
aital, n’a bèl temps que seriá escanada, amudida, en- abolisme (méd.)) anabolisant, ante
terrada, que se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai anaclitic, ica adj. (s. XX., gr. anaklinein (psych.))
coma duèi aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada anaclitique
per tot de bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965) anacolut n. m. (s. XVIII..., gr. anacoluthon) anaco-
amuleta n. f. (s. XVI..., lat. amuletum < ar. hamilat) luthe (gramm.)
amulette anacorèta n. m. (s. XIV : ń anachorita ż., lat. ec.
anachoreta < gr. anakhôretês) sost. anachorète
amura n. f. (de amurar) amure (cordage)
anacoretic, a adj. (s. XIX..., lat. ec.anachoreticus)
amurar v. (de a + mur +ar) amurer (marine)
anachorétique
amusaire, aira n. (de amusar) amuseur
anacronic, ica adj. (s. XIX..., de anacronisme)
amusament n. m. (de amusar) amusement
anachronique
amusant, anta adj. (de amusar) amusant, ante
anacronisme n. m. (s. XVII..., de ana + gr. khronos)
amusar v. pron. (de a + musar) amuser anachronisme
amusar a de belugas (s’ -) loc. s’amuser de rien anada n. f. (s. XIV., de anar) 1. allure 2. marche
amusar a de petòfias (s’ -) loc. s’amuser de rien anada (a son -) loc. a sa démarche
amusarèl, èla adj. (de amusar) propre à amuser anadas (cadun a sas -) loc. chacun a ses habi-
amusarèla n. f. (de amusar) amusette tudes
amusarèla (préner qualqu’un per -) loc. pren- anadas e vengudas loc. allées et venues
dre quelqu’un comme tête de Turc anadas e vengudas (far d’ -) loc. faire des allées
amusatiu, iva adj. (de amusar) récréatif, ive et venues
amusi coma un peis dins una guitarra (m’ -) anafòra n. f. (s. XIV., gr. anaphora) sost. anaphore
expr. je m’ennuie comme un rat mort (rhet.)
an n. m. an veire: antan, ongan - Expression: an anaforic, ica adj. (s. XIX..., de anafòra)
(fa un -) (fr: il y a un an) ; Expression: an del gròs anaphorique (rhét.)
ivèrn non los tuèt pas totes (l’ -) (fr: les imbéciles ne anaglife n. m. (s. XV..., gr. anaglyphus) anaglyphe
manquent pas) ; Expression: an que ven es un bon / anagliftic, ica adj. (s. XIX..., lat. b. < gr. anaglypti-
brave ase (l’ -) (fr: il est facile de remettre à plus tard) cus) anaglyptique
an (cap d’ -) n. m. sing. jour de l’an anagramma n. m. (s. XVI..., gr. anagrammatismos
an badaul (’ -) loc. la première année de X monogramma) sost. anagramme
mariage; an niais anal, ala adj. (s. XIX..., de anus) anal, ale
an d’abans (l’ -) loc. l’année précédente analfabèt, èta adj. e n. (s. XVI..., ital. analfabeto <
an de Dieu (l’ -) / (lo bèl -) loc. l’an de grâce gr. analphabêtos) analphabète
48
analfabetisme anatomista
analfabetisme n. m. (s. XX., de analfabèt) anal- anar (non es de mon -) expr. ce n’est pas mon
phabétisme habitude
analgesia n. f. (s. XIX..., gr. analgêsia) analgésie anar (non es de mon -) loc. ce n’est pas dans
(méd.) mes habitudes
analgesic, ica adj. e n. (s. XIX..., de analgesia) anal- anar (s’en-) loc. se retirer (s’en aller)
gésique (méd.) anar (tot) sol loc. couler de source
analisable, abla adj. (s. XIX..., de analisar) anar a la nèu loc. aller à la neige
analysable anar a Marselha loc. aller à Marseille
analisar v. (s. XVII..., de analisi) analyser anar amb tot son grais (se’n -) expr. mourir en
analisator n. m. (s. XVIII..., de analisar) analyseur bonne santé
(instrument) anar bèl (non / pas -) loc. aller mal (événe-
analisator, tritz (pl. analisators, trises) adj. e ments)
n. (s. XVIII..., de analisar) analyseur, euse (per- anar cercar de vinagre doç (non / pas -) expr.
sonne) dire crûment sa façon de penser
analisi n. f. (s. XVI..., gr. analusis) analyse - Ci- anar coma un lum (s’en -) loc. dépérir de jour
tation: L’article mai interessant, de nòstre vejaire, es en jour
una analisi comparada de la plaça e de la fonccion anar d’una carta (s’en -) expr. se défausser au
dels tèxtes literaris dins los manuals recents d’anglés jeu
e d’alemand (Clara Torrelhas, Lenga e païs d’òc, 1997, anar de bròda (non i -) loc. ne pa y aller de
nř 31) main morte
analista n. (s. XVII..., de analisi) analyste anar del mond (l’ -) loc. la marche du monde /
analista-programmator, tritz n. (s. XX.) analyste- de la société
programmeur, euse anar del país (l’ -) loc. 1. les habitudes du païs
analitic, ica adj. (s. XVI..., lat. b. analyticus < analu- 2. la coutume du païs
tikos) analytique anar del tot (i -) loc. y aller de toutes ses forces
analiticament adv. (s. XVII..., de analitic) analy- anar dins aquela sala (non poguèron -) expr. ils
tiquement ne purent contenir dans cette salle
analogia n. f. (s. XIII..., lat. analogia) analogie anar en flòc (s’en -) loc. tomber en loques
analogic, ica adj. (s. XVI..., lat. b. analogicus < gr.) anar en qualque part loc. aller quelque part
analogique anar ringa-ranga (se’n -) loc. se traîner en
analogicament adv. (s. XVI...) analogiquement marchant (se)
analogisme n. m. (s. XX., de analogia) analo- anarmonic, a adj. (s. XIX..., de a + armonic) anhar-
gisme monique
analògue, òga adj. (s. XVI..., gr. analogos) ana- anarquia n. f. (s. XIX..., gr. anarkhia) anarchie
logue (idéologie politique)
anament n. m. (s. XIV.) allure, marche anarquic, ica adj. (s. XVI..., de anarquia) anar-
anamnèsi n. f. (s. XX..., gr. anamnêsis) anamnèse chique
(psychol.) anarquicament adv. (s. XIX..., de anarquic) anar-
anamorfòsi n. f. (s. XVIII..., gr. anamorphoun) chiquement
anamorphose (phys., math., art, zool.) anarquisme n. m. (s. XIX..., de anarquista) anar-
anam... (nos en -) nous nous en allons chisme
ananàs (pl. ananases) n. m. (s. XVI..., tupi- anarquista adj. e n. (s. XVIII..., de anarquia) anar-
guarani) ananas chiste
anantir v. avancer en besogne anarquizant, anta adj. (s. XIX..., de anarquia) an-
anaplastia n. f. (s. XIX..., gr. anaplastos) anaplas- archisant, ante
tie anastròfe n. f. (s. XIV., gr. anastrophē) anastrophe
anar v. (lat. vulg. amnare < lat. cl. ambulare) 1. aller (litt.)
- Citation: E quand pensi, de còps, que ma polida anatèma n. m. (s. XII..., lat. ec. anathema)
aimada / de sos potons d’amor brèça un autre amorós / anathème (rel.)
una enveja me pren d’anar de rescondons / dins l’aiga anatematizar v. (s. XIV., lat. ec. anathematizare)
negra e freja e d’ombra capelada / negadís escantir anathématiser (rel.)
mon fuec e garir mas dolors (Paul Froment, Un jorn anatomia n. f. (s. XIV., lat. anatomia) sost.
d’abrial, 1898) 2. marcher anatomie (medecina)
anar n. m. (s. XI.) allure (n. f.) anatomic, ica adj. (s. XVI..., lat. b. anatomicus)
anar (a dreit -) loc. à vrai dire anatomique
anar (al pièg -) loc. au pis aller anatomicament adv. (s. XVII..., de anatomic)
anar (aquò’s de son -) expr. c’est dans ses habi- anatomiquement
tudes anatomista n. (s. XVI..., de anatomia) anatomiste
49
anatz tant aviat ? (ont -) ane lo vin (e -)
anatz tant aviat ? (ont -) loc. où allez-vous si ande n. (lat. ambitus) 1. étendue 2. espace pour
pressé /vite ? se mouvoir
Anaxarc n. pr. m. (del grèc.) Anaxarque ande (a tot -) loc. 1. à toute allure veire: aviat
anca n. f. (s. XI., ger. hanka, var.: ancha (Lem.)) 2. à vive allure
1. hanche veire: patèrla 2. gigot (agneau...) ande (aver fòrça -) loc. avoir les coudées
3. fesse (euphémisme) franches
anca (lo tornet de l’ -) loc. → articulacion ande (se donar d’ -) loc. prendre du champ
l’articulation de la hanche veire: nosador andèrs n. m. plur. chenets veire: capfoguièrs
anca d’anhèl, de feda (una -) n. f. gigot andicap n. m. (s. XIX..., mot anglés) handicap
d’agneau, de brebis andicapant, anta adj. (s. XX., de andicapar) hand-
ancada n. f. (de anca) fessée (euphémisme) veire: icapant, ante - Exemple: malautiá andicapanta
paterlada andicapar v. (s. XIX..., de anticap) handicaper
ancada (tirar una -) loc. recevoir une fessée andicapat, ada adj. (s. XIX..., de andicapar) handi-
ancar v. (de anca) 1. fesser 2. jouer des hanches capé, ée veire: despoderat
(tortiller des fesses) andispòrt adj. (s. XX., de andicapat + espòrt) han-
ancessor, ora n. (s. XII., lat. antecessor) sost. an- disport - Exemple: jòcs olimpics andispòrts
cêtre veire: rèire, aujòl Andòrra n. pr. f. Andorre (principauté) - Cita-
ancessoral, ala adj. (s. XX., de ancessor) ancestral tion: Aquel ostalàs deviá servir de refugi als contra-
veire: reiral bandièrs que venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats
anchòia n. f. (lat. apua < gr. aphuê) anchois (n. pus tard dins lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
m.) font, 1977)
anchoiada n. f. (de anchòia) anchoyade andorran, ana adj. (de Andòrra) andorran, ane
anchòias (aver los uèlhs bordats d’ -) expr. andre- suf. (gr. -andros) -andre
avoir les yeux cocards
andro- pref. (gr. anêr, andros) andro-
ancian, ana n. (de ancian) personne âgée
androgèn, èna adj. (s. XIX..., de andro + gèn) an-
ancian, ana adj. e n. (s. XIII., lat. b. anteanus)
drogène
ancien, enne - Citation: Lo grop pronominal prece-
androgeneïtat n. f. (s. XIX..., de androgèn) an-
dent lo [vèrbe] es proclitic e atòn, mentre que lo grop
drogénéité
seguissent lo [vèrbe] es enclitic e tonic. Cal notar
androgenèsi n. f. (s. XIX..., de andro- + genèsi) an-
que, dins aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneis-
drogénèse
siá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
1935) androgin, ina adj. e n. (s. XIV..., lat. androgynus <
gr.) androgyne
anciana (a l’ -) loc. à l’ancienne mode
ancianament adv. (s. XIV., de ancian) ancien- androginia n. f. (s. XIX..., de androgin) androgy-
nement nie
ancianetat n. f. (s. XIV., de ancian) ancienneté androïde n. m. (s. XIX..., de andro- + oïde) an-
ancola n. f. contrefort (archit.) droïde
ancora n. f. (s. XII., lat. ancora) ancre andrologia n. f. (s. XIX..., de andro- + logia) an-
ancorar v. (de ancora) 1. ancrer 2. jeter l’ancre drologie
ancoratge n. m. (de ancorar) ancrage andrològue, òga n. (s. XIX..., de andro + lògue) an-
andalhada n. f. (de andar) → andalhada espace drologue
de foin coupé derrière un faucheur (andain) Andromaca n. f. (gr. Andromákhê) Andromaque
andalhada dobla n. f. foin coupé à l’aller et au (mythologie grecque) - Citation: Ací, damb los
retour par le faucheur tragics bordaquins, Andromaca, / de còps de punhs
andalhada simpla n. f. foin coupé à l’aller par lo pieish e la cara no’s maca (Pèir de Garròs, Eglògas,
le faucheur 1567)
andalós, osa (pl. andaloses, osas) adj. (de An- androna n. f. (s. XIV., gr. androna) impasse, cul-
dalosia) andalou, ouse de-sac
andan n. m. (lat. ambitus) → andan 1. pas- andropausa n. f. (de andro + (meno)pausa) an-
sage d’un semeur, d’un faucheur le long d’un dropause
champ 2. andain androsteròna n. f. (s. XX., de andro + (testo)steròna)
andana n. f. (de andan) 1. allée 2. passage entre androstérone (bioquim.)
deux rangées de bateaux anduèlh n. m. (lat. inductile < inducere) andouille
andante adv. e n. m. (de l’ital. andare) andante (charcuterie)
andbal (/handball) n. m. (s. XX..., mot alemand) andusac n. m. bêche à deux pointes
handball ane de rire (e -) loc. et de rire
andbalaire, aira n. (s. XX..., de andbal) hand- ane encara loc. passe encore
balleur, euse ane lo vin (e -) loc. et de boire
50
anecdòta anglofilia
anecdòta n. f. (s. XVII..., lat. anecdota < gr. anek- àngel n. m. (s. XII., lat. ec. angelus < aggelos) ange
dota) anecdote - Expression: àngel per manlevar, diable per tornar
anecdotic, ica adj. (s. XVIII..., de anecdòta) anec- (fr: il est plus facile d’emprunter que de rendre)
dotique àngel (far coma un -) loc. faire parfaitement
anecdoticament adv. (s. XVIII..., de anecdotic) àngel bufarèl n. m. ange "bouffarel", qui souf-
anecdotiquement fle dans la trompette (crèche)
anèl n. m. (s. XII.) anneau àngel negre n. m. ange des ténèbres
anèl de denticion n. m. (s. XX.) anneau de den- angelic, ica adj. (s. XVI., lat. ec. angelicus)
tition (medecina) angélique
anèl de maridar / novial loc. 1. anneau de angelica n. f. (s. XVI..., de angelica) angélique
mariage 2. alliance (botanica)
anèl de servieta n. m. rond de serviette angelisme n. m. (s. XX., de angelic) angélisme
anèla n. f. grand anneau; boucle de cheveux angelon n. m. (de àngel) angelot
anelar v. boucler (cheveux) àngels (rire amb los -) loc. rire aux anges
anèls (pels que fan d’ -) loc. cheveux bouclés àngels (veire los -) loc. voir trente-six chan-
anem jaire loc. allons nous coucher delles
anem nos’n ! expr. allons nous-en ! Angèlus n. m. (s.XVII..., lat angelus) angélus
anem-i d’apassons loc. allons-y doucement (liturg.) - Citation: Los qu’an pas ausit tindar
anemia n. f. (s. XVIII..., lat. anaemia < gr. anaimia) Nadalet dins lor enfança pòdon pas se far una idèa
anémie de tot lo gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre cam-
anemiant, anta adj. (s. XIX..., de anemiar) anémi- panièr, qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava,
ant, ante uèit jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, du-
anemiar v. (s. XIX..., de anemia) anémier rant una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
anemic, ica adj. (s. XIX..., de anemia) anémique 1940)
anemo pref. (gr. anemos) anémos angevin, ina adj. (lat. b. andegavinus) angevin,
anemografe n. m. (s. XIX..., de anemo + grafe) ané- ine
mographe angi(o)- pref. (gr. aggeion) angi(o)-
anemomètre n. m. (s. XVIII..., de anemo- + mètre) angina n. f. (s. XVI..., lat. angina) angine
anémomètre angiòma n. m. (s. XIX..., de angio + -òma) angiome
anemona n. f. (s. XIV..., gr. anemônê) anémone (méd.)
veire: tulipan, uèlh de pavon anglada n. f. (s. XIV., de angle) surface d’un tri-
anem ! interj. allons ! angle (terrain...) veire: angle
anen s’en ! expr. qu’ils s’en aillent ! Anglatèrra n. f. Angleterre - Citation: ... qui
anequeliment n. m. 1. inanition veire: inanicion s’aperèc despuish com enquera Anglatèrra (Pèir de
2. défaillance Garròs, Poesias, 1567)
anequelir v. tomber d’inanition angle n. m. (s. XII., lat. angulus) angle veire:
anequelit (èsser -) loc. mourir de faim anglada
Anesidème n. pr. m. (grèc ancian : / Ainêsídêmos ) anglés, esa (pl. angleses, esas) adj. (s. XII..., lat. b.
sost. philosophe grec (Cnossos, premier siècle Angli) anglais
apr. J. C.) (filosofia) anglican, ana adj. e n. (s. XVI..., lat. med. angli-
anestesia n. f. (s. XVIII..., lat. anaesthesia < gr. ) canus) anglican, ana
anesthésie anglicanisme n. m. (s. XIX..., de anglican) angli-
anestesiant, anta adj. e n. m. (s. XIX..., de aneste- canisme
siar) anesthésiant, ante anglicisme n. m. (s. XVIII..., lat. med. anglicus)
anestesiar v. (s. XIX..., de anestesia) anesthésier anglicisme
anestesic, ica adj. e n. m. (s. XIX..., de anestesia) anglicista n. (s. XX., lat. med. anglicus) angliciste
anesthésique anglicizar v. (s. XVIII..., lat. med. anglicus) angli-
anestesiologia n. (s. XX., de anestesia + logia) ciser
anesthésiologie anglo-saxon, ona adj. e n. (s. XVIII..., de anglo +
anestesista n. (s. XIX..., de anestesia) anesthésiste saxon) anglo-saxon, one
(méd.) angloamerican, ana adj. (s. XX..., de anglo + ameri-
anet n. m. (s. XIII., lat. anethum < gr.) aneth can) anglo-américain, aine
aneurisma n. m. (s. XV..., gr. aneurusma) angloarabi, àbia adj. (s. XIX..., de anglo + arabi)
anévrisme anglo-arabe
aneurismal, ala adj. (s. XV..., de aneurisme) anglofil, ila adj. e n. (s. XIX..., de anglo- + fil) an-
anévrismal, ale glophile
anfractuositat n. f. (s. XVI..., lat. b. anfractuosus) anglofilia n. f. (s. XIX..., de anglo- + filia) an-
anfractuosité glophilie
51
anglofòbe, òba Anna
anglofòbe, òba adj. e n. (s. XIX..., de anglo- + fòbe) animalièr, ièra adj. (s. XVIII..., de animal) ani-
anglophobe malier, ière
anglofobia n. f. (s. XIX..., de anglo- + fobia) anglo- animalitat n. f. (s. XII..., de animal) animalité
phobie animar v. (s. XIV., lat. animare) corr. animer -
anglofòn, òna adj. e n. (s. XX..., de anglo + fòn) Citation: Al contrari de çò que se pòt creire, èra sub-
anglophone retot a l’intrada de l’ivèrn que las carrièras, per ieu,
anglonormand, anda adj. (s. XIX..., de anglo + nor- s’animavan (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
mand) anglo-normand, ande 1940)
angoissa n. f. (s. XII., lat. angustia) 1. an- animat, ada adj. (de animar) animé, ée - Citation:
goisse - Citation: Après dètz jorns d’angoissa a Baisatz las mans de son hilh tant amat, / que con-
non saber se l’òme qu’aviá escotelat anava morir, a tra vos no’u vejatz animat, / perquedegun son camin
paur d’arribar tard (Robèrt Lafont, Tua culpa, 1974) non falhisca / e non perisca (Pèir de Garròs, Psaume
2. gorge étroite en montagne II, 1565)
angoissar v. (s. XII., lat. ec. angustiare) angoisser animator, tritz (pl. animators, trises) n. (s. XIX...,
angoissat, ada adj. (de angoissar) angoissé, ée lat. b. animator) animateur
angoissós, osa (pl. angoissoses, osas) adj. (s. XII., animisme n. m. (s. XVIII..., de animista) ani-
de angoissa) angoissant, ante misme
anguifòrme, a adj. (s. XIX..., lat. anguis + fòrme) animista adj. e n. (s. XVIII..., lat. anima) animiste
anguiforme animositat n. f. (s. XIV., lat. b. animositas) sost.
anguila n. f. (s. XIII., lat. anguilla) anguille - Ex- animosité
pression: anguila, l’anguila li escapa (qui tròp sarra anipotetic, ica adj. (s. XX., an + ipotetic) anhy-
l’ -) (fr: qui trop embrasse mal étreint) pothétique
anguila (sarrar l’ -) loc. saisir la chance avant anirà plan loc. ça ira
qu’elle ne s’échappe anís (pl. anises) n. m. (s. XIII..., lat. anisum < gr.)
anguilat, ada adj. pareil à une anguille anis
angular, ara adj. (s. XIV., lat. angularis) angulaire anisar v. (de anís) aniser (anis)
angulós, osa (pl. anguloses, osas) adj. (s. XIV., lat. anisar v. 1. nicher 2. faire son nid
angulosus) anguleux, euse aniseta n. f. (s. XVIII..., de anís) anisette
angulositat n. f. (s. XIV : ń anglozitat ż., de angulós) anistoric, a adj. (s. XX., de a + istoric) anhis-
angulosité torique
anhèl negre (a l’ -) loc. 1. il est devenu riche on anistoric, ica adj. (s. XX., an + istoric) anhis-
ne sait comment 2. l’origine de sa fortune n’est torique
pas claire anma n. f. (s. XI., lat. anima) sost. âme veire: arma
anhèl, al diable torna la pèl (del diable ven l’ -) - Citation: Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, de-
expr. bien mal acquis ne profite jamais von èsser tranquilles e abaissats dins una veusa (J.
anhèl, èla (anhèth, èra; anhèu, èla; anheu, ela) L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785)
n. (lat. agnelus) agneau, agnelle ; Josèp Ros es pas solament lo grand trobaire de
anhelar v. mettre bas (brebis) la Chançon lemosina, lo reviudador qu’a [incarnat]
anhelatge n. agnelage l’anma de son terraire: es lo precursor de la vertadièra
anhelièr, ièra n. berger des agneaux Renaissença occitana (Antonin Perbòsc, 1905)
anhelum n. m. les agneaux anma ! (per aquesta -) exclam. par mon âme !
anidre, a adj. (s. XIX..., gr. anudros) anhydre anma creada (non i aver -) n’y avoir pas âme
(chim.) veire: aquós (contrari) qui vive
anidride n. m. (s. XIX..., de anidre + (ac)ide) anhy- anma de (aver dins l’ -) loc. être décidé / résolu
dride à
anientament n. m. anéantissement anma de (non me basta l’ -) loc. je n’ai pas le
anientar v. (s. XIV.) anéantir courage de
animacion n. f. (s. XIV..., lat. animatio) animation anma entraversada dins lo còrs (aver l’ -) avoir
animal n. m. (s. XIV., lat. anima, var.: animau l’âme chevillée au corps
(Gasc.)) animal anma lassa (anar a l’ -) loc. marcher en traînant
animal domèrgue n. m. animal domestique les pieds
animal maquina n. m. animal machine (phil.) anma portant dòl loc. âme errante
animal politic n. m. animal politique (phil.) anma viva (non i a / i a pas -) loc. 1. il n’y a âme
animal, ala adj. (s. XIII..., lat. animalis) animal, qui vive 2. il n’y a pas un chat
ale Anna n. pr. f. Anne (prénom)
animalariá n. f. (s.XX., de animal) animalerie annada n. f. (lat. p. annata < annus) année - Ex-
(boutique) pression: annada a sa sason e tot esperit sa rason (tota
52
annada ans ? (quant me donariatz d’ -)
-) (fr: il faut écouter les raisons de chacun) ; Expres- annonciator, tritz (pl. annonciators, trises) adj.
sion: annada que cor (l’ -) (fr: l’année qui court) e n. (s. XVI..., lat. ec. adnuntiator) annonciateur,
annadas pòdon rajar (las -) expr. les années trice
peuvent s’écouler annoncis (cridar los -) loc. publier les bans
annadièr, ièra adj. annuel, elle veire: annal annoncis (tirar los -) loc. publier les bans
annadit, ida adj. âgé, ée; chargé, e d’ans veire: annual, ala adj. (s. XIII..., lat. b. annualis) annuel,
temps elle
annal, ala adj. (s. XII., lat. annalis) annuel, elle annualament adv. (s. XIII : ń annualmens ż, de an-
veire: anal, annadièr nual) annuellement
annalista n. (s. XVI..., de annals) annaliste (rédac- annualizar v. (s. XX., de annual) annualiser
teur d’annales) annuari n. m. (s. XVIII..., lat. annuus + ari) annu-
annalitat n. f. (s. XIX..., de annal) annalité aire
annals n. f. plur. (s. XV..., lat. annales) annales annuitat n. f. (s. XIV..., lat. m. annuitas) annuité
veire: anal anobliment n. m. (s. XV..., de anoblir) anoblisse-
annamita adj. e n. (s. XIX..., de Annam) annamite ment
annat, ada n. (s. XIII.) 1. aîné veire: ainat 2. âgé, anoblir v. (s. XV., de a + nòble) anoblir
ée anòde n. m. (s. XIX..., gr. anodos) anode (tech.)
annexar v. (s. XIII..., de annèxe) annexer anodin, ina adj. (s. XVI..., lat. b. anodynos < gr.
annèxe n. m. (s. XIII..., lat. annexus) annexe anôdunos) anodin, ine
annèxe, èxa adj. (s. XIV., lat. annexus) annexe anodizar v. (s. XX..., de anòde) anodiser
annexion n. f. (s. XIV : ń annexio ż, lat. b. annexio) anomalia n. f. (s. XVI..., lat. b. anomalia < gr.)
annexion anomalie
annexionisme n. m. (s. XIX..., de annexion) annex- anomia n. f. (s. XIX..., gr. anomia) anomie (soc.)
ionnisme anomic, a adj. (s. XIX..., de anomia) anomique
annexionista adj. e n. (s. XVIII..., de annexion) an- (soc.)
nexionniste anon ? conj. (de a + non) corr. n’est-ce pas ? veire:
anniilacion n. f. (s. XV..., lat. ec. annihilatio) anni- pasverai
hilation veire: anequeliment anonimament adv. (s. XVIII..., de anonime)
anniilar v. (s. XV..., lat. ec. annihilare) annihiler anonymement
veire: anequelir anonimat n. m. (s. XIX..., de anonime) anonymat
anniversari n. m. (s. XII., lat. anniversarius) an- anonime, ma adj. e n. (s. XVI..., lat. b. anonymus <
niversaire - Citation: Festas organizadas pel qua- gr. onoma) anonyme
tren anniversari de la fondacion del Bornat anorac n. m. (s. XX..., mot inuit) anorak
annonci n. m. (s. XV..., de annonciar) annonce (n. anorexia n. f. (s. XVI..., gr. anorexia) anorexie
f.) (méd.)
Annonciacion n. pr. (s. XIII., lat. annuntiatio) An- anorexic, ica adj. e n. (s. XIX..., de anorexia)
nonciation - Citation: De la Annunciatio de Nostra anorexique (méd.)
Dona sancta Maria. La festa de Nostra Dona Casta es anormal, ala adj. (s. XIV., lat. med. anormalis)
dicha en aquesta manieyra quar ela sola casta e pura anormal, ale
conceup lo sieu benesecte car filh aytal dia1, per vir- anormalament adv. (s. XIX..., de anormal) anor-
tut del Sanh Spirit; es dicha Annunciatio quar li fonc malement
annunciada la conceptio del Filh de Dieu aquel dia anormalitat n. f. (s. XX..., de anormal) anormalité
per sanh Gabriel, loqual annunciamen fonc fach en anotacion n. f. (s. XI : ń annotation ż., lat. adnotatio)
aquesta manieyra (Jacme de Voragina, Legenda dau- annotation
rada, s. XIII) anotar v. (s. XVI..., lat. adnotare) annoter
annonciant, anta n. (s. XX., de annonciar) annon- anotator, tritz (pl. anotators, trises) n. (s. XVI...,
ceur, euse de anotar) annotateur, trice
annonciar v. (s. XIII : ń annunciar ż, lat. annuntiare) anquet n. m. (s. XVI.) hameçon veire: am
annoncer - Citation: De la Annunciatio de Nostra anqueta n. f. petite hanche veire: anca
Dona sancta Maria. La festa de Nostra Dona Casta es anqueta (n’aver son -) loc. en avoir plein le dos
dicha en aquesta manieyra quar ela sola casta e pura anquilosar v. (s. XVIII..., de anquilòsi) ankyloser
conceup lo sieu benesecte car filh aytal dia1, per vir- anquilòsi n. f. (s. XVIII..., gr. agkulôsis) ankylose
tut del Sanh Spirit; es dicha Annunciatio quar li fonc ans (aquestes -) loc. ces dernières années
annunciada la conceptio del Filh de Dieu aquel dia ans (cargat d’ -) loc. très vieux
per sanh Gabriel, loqual annunciamen fonc fach en ans ? (quant avètz d’ -) loc. quel âge avez-vous
aquesta manieyra (Jacme de Voragina, Legenda dau- ?
rada, s. XIII) ans ? (quant me donariatz d’ -) loc. quel âge
annonciar mal loc. être de mauvais augure me donneriez-vous ?
53
ans de dimenges (aver cent -) anticlerical, ala
ans de dimenges (aver cent -) expr. être très antepenultime, ima adj. e n. f. (s. XVI..., lat.
vieux gram. antepaenultimus) antépénultième - Cita-
ans de lum n. m. plur. années-lumière tion: Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
ans de temps (tres -) loc. pendant trois ans proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
ans e quicòm (a cinquanta -) loc. il a plus de sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
cinquante ans per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramat-
ans mai passa (quaranta -) loc. quarante ans et ica, 1935)
plus antepifòra n. f. (s. XIV. , gr. ante + epi + phorê) sost.
ans ne sabon mai que los libres (los -) expr. antépiphore (literatura)
rien ne vaut l’expérience anteposicion n. f. (s. XIX..., de ante + posicion) an-
ans que non se nombran (despuèi d’ -) expr. de teposition
temps immémorial anterior, ora adj. (s. XV..., lat. anterior) antérieur,
ans, serem totes bòrnis (d’aicí cent -) expr. il eure
faut faire la part des choses anteriorament adv. (s. XVII..., de anterior) an-
ansa n. f. anse térieurement
ànsia n. f. (s. XII...) souci (chagrin) veire: chauta, anterioritat n. f. (s. XVI..., de anterior) antériorité
pensament, lagui, anxietat antiaerian, ana adj. (s. XX., de anti + aerian) anti-
ànsia (èsser en -) loc. éprouver de l’inquiétude aérien, enne
ànsias (èsser dins las -) loc. éprouver de antialcoolic, ica adj. (s. XX., de anti + alcoolic) an-
l’inquiétude tialcoolique
ansiós, osa (pl. ansioses, osas) adj. (s. XII...) antialcoolisme n. m. (s. XX., de anti + alcoolisme)
soucieux, euse (inquiet) veire: anxiós, osa corr. antialcoolisme (medecina)
ansiosament adv. (s. XII...) soucieusement veire: antiarnas adj. e n. (s. XX., de anti + arnas) corr.
anxiosament antimites
ant(i)- pref. (gr. anti) anti- (contre) antiatomic, ica adj. (s. XX., de anti + atomic) corr.
anta n. f. (s. XII., frc. : haunita) → vergonha arc. antiatomique (militar)
honte antibiotic, ica adj. e n. m. (s. XX., de anti + gr.
antagonic, ica adj. (s. XIX..., de antagonisme) an- biôtikos) antibiotique
tagonique Antíbol n. pr. (gr. Antipolis) Antibes (ville)
antagonisme n. m. (s. XVI..., gr. antagônisma) an- antibolenc, enca adj. e n. (de Antíbol) habitant
tagonisme d’Antibes
antagonista adj. e n. (s. XVI..., gr. antagônistês) an- antibrug (pl. antibruges) adj. (s. XX., de anti +
tagoniste brug) antibruit
antalgic, ica adj. e n. m. (s. XIX..., de ant(i) + -algia) antic (es -) loc. c’est suranné
antalgique (méd.) antic, ica adj. (s. XII., lat. antiquus) antique
antan adv. (s. XII., lat. p. anteannum) 1. l’an passé anticament adv. (s. XIV., de antic) antiquement
2. autrefois anticancerós, osa (pl. anticanceroses, osas) adj.
antan (passat -) loc. il y a deux ans (s. XX., de anti + cancerós) anticancéreux, euse
antarctic, ica adj. (s. XIV., gr. antarktikós ()) sost. anticari, ària n. (s. XVIII..., lat. antiquarius) 1. an-
antarctique tiquaire (marchand d’art) 2. arc. antiquaire
antarctic, ica adj. (s. XIV., lat. antarcticus < gr.) (archéologue) veire: arqueològue
antarctique anticarri n. m. (s. XX., de anti + carri) antichar
ante- pref. (lat. ante) ante (avant) antichòc n. m. (s. XX., de anti + chòc) antichoc
antecambra n. f. (s. XVI..., de ante + cambra) an- anticiclon n. m. (s. XX., de anti + ciclon) anticy-
tichambre clone
antecambra (far -) loc. faire antichambre anticiclonic, ica adj. (s. XX., de anti + ciclonic) an-
antecedent, enta adj. e n. m. (s. XIV., lat. an- ticyclonique
tecedens, de cedere) antécédent, ente anticipacion n. f. (s. XIV., lat. anticipatio) sost.
antecedents penals n. m. plur. casier judiciaire anticipation
antedata n. f. (s. XV...) antidate anticipar v. (s. XIV., lat. anticipare) sost. anticiper
antedatar v. (s. XV..., de ante + datar) antidater anticipat, ada adj. (s. XVI..., de anticipar) anticipé,
antediluvian, ana adj. (s. XVIII..., ante- + lat. dilu- ée
vium) antédiluvien, enne anticipator, tritz (pl. anticipators, trises) adj. e
antefixe n. m. (s. XIX..., lat. antefixum) antéfixe n. (s. XX., de anticipar) anticipador sost. anticipa-
(archit.) teur, trice
antenna n. f. (s. XIII / XX., lat. antenna) antenne anticlerical, ala adj. e n. (s. XX., de anti + clerical)
(radio...) veire: bana (insècte) anticlérical, ale
54
anticlericalisme antipatia
anticlericalisme n. m. (s. XX., de anti + clerical- antiinflammatòri, òria adj. e n. m. (s. XX., de anti
isme) anticléricalisme + inflammatòri) anti-inflammatoire
anticoagulant adj. e n. m. (s. XX., de anti + coagu- antiislamic, a adj. (de anti + islamic)
lant) anticoagulant antilhés, esa (pl. antilheses, esas) adj. (s. XX., de
anticolonialisme n. m. (s. XX., de anti + colonial- Antilhas) antillais, aise
isme) anticolonialisme Antiliban n. pr. (de anti- (fàcia a) + Liban) Anti-
anticolonialista adj. (s. XX., de anti + colonialista) Liban (montagne du Liban) - Citation: Jo hi sub-
anticolonialiste jèca a mi la grana Babilònia, / lo mont Antiliban e
anticonformisme n. m. (s. XX., de anti + con- l’Aràbia tustè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
formisme) anticonformisme antilogia n. f. (s. XX., gr. antilogia) antilogie
anticonformista adj. e n. (s. XX., de anti + con- antilogic, ica adj. (s. XX.) antilogique
formista) anticonformiste antilòp n. m. (s. XX., lat. med. anthalopus) anti-
anticonstitucional, ala adj. (s. XVIII..., de anti + lope
constitucional) anticonstitutionnel, elle antimagnetic, ica adj. (s. XX., de anti + magnetic)
anticonstitucionalament adv. (s. XX., anti + consti- antimagnétique
tucionalament) anticonstitutionnellement antimatèria n. f. (s. XX., de anti + matèria) anti-
anticorrosiu, iva adj. e n. m. (s. XX., de anti + cor- matière
rosiu) anticorrosive, ive antimilitarisme n. m. (s. XX., de anti + militarisme)
anticòrs (pl. anticòrses) n. m. (s. XX., de anti + antimilitarisme
còrs) anticorps antimilitarista n. (s. XX., de anti + militarista) an-
anticrist n. m. sing. (s. XII..., lat. ecles. antichristus) timilitariste
antecrist antéchrist antimissil, ila adj. e n. m. (s. XX., de anti + missil)
antidemocratic, ica adj. (s. XVIII..., de anti + demo- antimissile
cratic) antidémocratique antimonarquic, ica adj. (s. XVIII..., de anti + monar-
quic) antimonarchique
antidepressiu, iva adj. e n. m. (s. XX., de anti +
depressiu) antidépresseur
antimonarquisme n. m. (s. XVIII..., de anti +
monarquisme) antimonarchisme
antidetonant n. m. (s. XX..., de anti + detonant) an-
antimòni n. m. (s. XIII..., lat. med. antimonium)
tidétonant
antimoine (chim.)
antidolor n. m. (s. XX., de anti + dolor) anti-
antimonopòli adj. (s. XX., de anti + monopòli) an-
douleur
titrust
antidopatge n. m. (s. XX., de anti + dopatge) anti-
antinèbla n. f. (s. XX., de anti + nèbla) corr. an-
dopage
tibrouillard
antidòt n. m. (s. XVIII..., lat. antidotum < gr.) anti-
antineuralgic, ica adj. e n. m. (s. XIX..., de anti +
dote
neuralgic) sost. antinévralgique (medecina)
antieròi n. m. (s. XX., de anti + eròi) anti-héros
antinomia n. f. (s. XVI..., lat. antinomia < gr.)
antieuropèu, èa adj. (s. XX., de anti + europèu) 1. antinomie (didact., litt.) 2. antinomie (phi-
corr. anti-européen los.)
antifa n. f. (de antifòna ?) prétentaine antinomic, ica adj. (s. XIX..., de antinomia) anti-
antifa (batre l’ -) loc. 1. corr. courir le monde nomique (phil.)
2. courir la prétantaine antinuclear, ara adj. (s. XX., de anti + nuclear)
antifa (rodar -) loc. 1. courir le monde 2. courir antinucléaire
la prétantaine antioccitanisme n. m. (s. XX., de anti + occitanisme)
antifascisme n. m. (s. XX., de anti + fascisme) an- anti-occitanisme
tifascisme antioccitanista adj. e n. (s. XX., de anti + occitanista)
antifascista adj. e n. (s. XX., de anti + fascisme) an- sost. anti-occitaniste
tifasciste antioxidant, anta adj. e n. m. (s. XX., de anti +
antifòna n. f. (s. XIII., lat. ec. antiphona < gr.) sost. oxidant) antioxydant, ante
antienne antipapa n. m. (s. XIV., lat. med. antipapa) sost.
antifonari n. m. (s. XV. , lat. med. antiphonarium < antipape (ecclesiastic)
gr. antiphôna) sost. antiphonaire antiparasit, ita adj. e n. (s. XX., de anti + parasit)
antifrasi n. f. (s. XIV. , lat. gram. antiphrasis < gr.) corr. antiparasite
antifrasa sost. antiphrase (literatura) antiparlamentari, ària adj. (s. XIX..., de anti + par-
antifrastic, ica adj. (s. XX., de antifrasi) sost. an- lamentari) antiparlementaire
tiphrastique antiparlamentarisme n. m. (s. XX., de anti + parla-
antigang n. m. (s. XX., de anti + gang) antigang mentarisme) antiparlementarisme
antiimperialista n. (s. XX., de anti + imperialisme) antipatia n. f. (s. XVI..., lat. antipathia < gr.) sost.
sost. anti-impérialiste antipathie
55
antipatic, ica anuèit (anuèch, anuech)
antipatic, ica adj. (s. XVI..., de antipatia) an- antiunionista n. (s. XX., de anti + unionista) sost.
tipathique antiunioniste
antipòde n. m. (s. XIV., lat. antipodes < gr. antipous, antiviral, ala adj. e n. (s. XX., de anti + viral) an-
podos) antipode tiviral, ale
antipollucion adj. (s. XX., de anti + pollucion) an- antivirus (pl. antiviruses) n. m. (s. XX., de anti +
tipollution virus) antivirus
antipsiquiatria n. f. (s. XX., de anti + psiquiatria) antologia n. f. (s. XVI..., gr. anthologia) antholo-
antipsychiatrie (psy.) gie
antiquitat n. f. (s. XIII., lat. antiquitas) sost. antiq- Antòni n. pr. m. (lat. antonius) Antoine m
uité - Citation: Les dieus de l’Antiquitat i van per antonime n. m. (s. XIX..., de antonimia) antonyme
aquí (Pèire Godelin, s. XVII). antonimia n. f. (s. XX., de ant(i) + onimia)
Antiquitat (Auta -) n. f. (de auta + Antiquitat) sost. antonymie
Haute Antiquité antonomasia n. f. (s. XIV., lat. antonomasia < gr.)
antirabic, ica adj. (s. XX., de anti + rabic) sost. an- antonomase
tirabique (méd.) antracita n. f. (s. XVIII..., gr. anthrax, akos) an-
antiracisme n. m. (s. XX., de anti + racisme) corr. thracite
antiracisme antrax (pl. antraxes) n. m. (s. XIV..., lat. anthrax <
antiracista adj. e n. (s. XX., de anti + racista) an- gr.) anthrax
tiraciste antre n. m. (s. XIV.) 1. antre 2. lieu obscur
antiradiacion adj. (de anti + radiacion) sost. anti- antropo- pref. (gr. anthrôpos) anthropo-
radiation (scientific) (homme)
antiraquitic, ica adj. e n. (s. XX., de anti + raquitic)
antropocentric, ica adj. (s. XIX..., de antropo + cen-
antirachitique
tre) anthropocentrique
antirauba n. m. (s. XX., de anti + rauba (raubar))
antropocentrisme n. m. (s. XX., de antropocentric)
antivol
anthropocentrisme
antireligiós, osa (pl. antireligioses, osas) adj. (s.
antropofagia n. (s. XVI..., gr. anthrôpophagia) an-
XX., de anti + religiós) sost. antireligieux (religions)
thropophagie
antropofague, aga n. (s. XIII..., lat. anthropopha-
antirovilh adj. e n. (s. XIX..., de anti + rovilh) corr.
gus < gr.) anthropophage
antirouille
antropoïde, ida adj. e n. (s. XIX..., de antropo +
antiruga n. m. (s. XX., de anti + ruga) corr. antiride
-oïde) anthropoïde (zoo.)
antisemita adj. e n. (s. XIX..., de anti + semita) an-
tisémite antropologia n. f. (s. XVI..., de antropo- + -logia)
antisemitic, ica adj. (s. XIX..., de anti + semitic) anthropologie
sost. antisémitique antropologic, ica adj. (s. XVIII..., de antropologia)
antisemitisme n. m. (s. XIX..., de anti + semitisme) anthropologique
sost. antisémitisme antropologista n. (s. XIX..., de antropologia) an-
antiseptic adj. e n. m. (XVIII..., de anti + septic) thropologiste
corr. antiseptique (n. m.) antropològue, òga n. (s. XIX..., de antropologia)
antiserum n. m. (s. XX., de anti + serum) sost. an- anthropologue
tisérum (medecina) antropometria n. f. (s. XIX..., de antropo- + -metria)
antisismic, ica adj. (s. XX., de anti + sismic) sost. anthropométrie
antisismique (geologia) antropometric, ica adj. (s. XIX..., de antropometria)
antisocial, ala adj. (s. XVIII..., de anti + social) sost. anthropométrique
antisocial, ale antropomòrfe, òrfa n. (s. XIX..., gr. antrôpomor-
Antistènes n. pr. (gr. Antisthénês) Antisthène m. phos) anthropomorphe
antistròfa n. f. (s. XVI..., gr. antistrophê) antistro- antropomorfic, ica adj. (s. XIX..., de antropomòrfe)
phe anthropomorphique
antiterrorista adj. (s. XVIII..., de anti + terrorista) antropomorfisme n. m. (s. XVIII..., lat. ec. anthro-
antiterroriste pomorphita) anthropomorphisme
antitèsi n. f. (s. XIV. , gr. antithesis) antithèse antroponime n. m. (s. XIX..., de antropo + onime)
antitetic, ica adj. (s. XVII..., lat. b. antitheticus < gr.) anthroponyme
antithétique antroponimia n. f. (s. XIX..., de antropo + onimia)
antitoxic, ica adj. (s. XIX..., de anti + toxic) antitox- anthroponymie
ique antropopitèc n. m. (s. XIX..., de antropo + pitèc)
antituberculós, osa (pl. antituberculoses, osas) anthropopithèque (paléont.)
adj. (s. XX., de anti + tuberculós) antituberculeux, anuèit (anuèch, anuech) adv. (s. XVI., lat. ad +
euse noctem) 1. ce soir 2. cette nuit
56
anular aparroquiat, ada
anular n. m. (s. XIV., lat. b. (digitus) anularis) an- aparat n. m. (s. XIII...) apparat veire: aparrat
nulaire (doigt) veire: mejanet aparaular v. apprendre à parler à un oiseau...
anullable, abla adj. (s. XIX..., de anullar ) annula- (sens actiu) veire: emparaulat, ada (sens passiu)
ble apareguda n. f. (de aparéisser, var.: apareishuda
anullacion n. f. (s. XIV., lat. adnullatio) annula- (Gasc.)) 1. fait d’apparaître 2. apparition (sens
tion profane) veire: aparicion
anullar v. (s. XIV., lat. ecles. adnullare) annuler aparéisser v. (s. XIII., lat. apparescere) apparaître -
anuria n. f. (s. XIX..., de a + uria) anurie Citation: Aquel parlar de ton Lauragués qu’aviás es-
anus (pl. anuses) n. m. (s. XIV..., mot latin) anus purgat, reviscolat en l’enaurant a la dignitat de lenga,
anxietat n. f. (s. XIV. , lat. anxietas) sost. anxiété apareissiá, non pas solament als pacans lauragueses,
(psicologia) veire: ànsia mas encara a la [màger] part dels felibres lengado-
anxiogèn, èna adj. (s. XX., de anxiós + gèn) anx- cians, coma tròp sabent per lo pòble (Antonin Per-
iogène bòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927)
anxiolitic adj. e n. (s. XX., de anxiós + litic) anxi- aparelh n. m. (s. XIII.) appareil
olytique aparelh de fòtos n. m. appareil à photos
anxiós, osa (pl. anxioses, osas) adj. (s. XX., lat. b. aparelhada n. f. appareillade
anxiosus) anxieux, euse veire: ansiós, osa aparelhaire, aira n. appareilleur, euse
anxiosament adv. (s. XX..., de anxiós) anxieuse- aparelhament n. m. (s. XIII., de aparelh) action
ment veire: ansiosament d’appareiller
aòrta n. f. (s. XVI..., gr. aortê) aorte aparelhar v. (s. XII., de aparelh) 1. appareiller •
aortiti n. f. (s. XIX..., de aòrta + iti) aortite (méd.) 2. accoupler, former une paire 3. s’associer, se
apache adj. e n. (s. XIX..., de l’anglés < castel- joindre à - Citation: Se cal dançar, dancem; se cal
han < amerindian) 1. apache (nacion indiana) beure, begam; a tot çò que l’òm vòl ela es aparelhada
2. apache (paucval del començament del s. XX) (Francés de Corteta, Ramonet, s. XVII)
apagelar v. empiler du bois aparelhatge n. m. (s. XVIII...) appareillage
apaïsanir v. 1. jouer au paysan 2. devenir aparéncia n. f. (s. XIV., lat. apparentia) → aparén-
paysan cia apparence veire: aparença
apalhar v. 1. garnir de paille 2. faire une litière
aparéncia (de bèla -) loc. de belle apparence
apanar v. 1. pourvoir de pain 2. doter une je-
aparent, enta adj. (s. XIV..., de aparéncia X pàrer)
une fille
apparent, ente
apanatge n. m. (s. XIII..., lat. med. appanare) 1. fait
aparentament adv. (s. XIII..., de aparent) apparem-
de fournir du pain veire: pan 2. apanage veire:
ment veire: aparéncia, aparent
pan
apanochar v. tripoter salement aparentament n. m. (s. XVI..., de aparentar) appar-
entement
apapaissonar v. nourrir un bébé de bouillie
- Citation: Se cantas bravament, se danças per com- aparentar v. (s. XIV..., de parent) apparenter - Ci-
pàs, / compaire Tòcasòm, non m’en estoni pas; / car tation: Se veirà pro que l’autor dels novèls Fablèls
una levador, que t’apapaissonava, / ditz que quand tu n’a gardat dels vièlhs que çò que [li] a agradat, mai
naissiás ta maire te sonava (Pèire Godelin, Segonda que mai çò que los aparenta a de contes [populars]
floreta, s. XVII) occitans, en i apondent un brave pauc de çò que s’es
apara sa pluma (e mai l’aucèl es brave en mai tròp avalit de las literaturas, mas qu’es demorat plan
-) expr. il faut tenir son rang vivent dins nòstra lenga e dins nòstras tradicions
aparaire, aira n. 1. protecteur, trice (Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls, 1936)
2. défenseur, euse apariada n. f. pariade
aparar v. défendre, protéger, soutenir (sens ac- apariar v. apparier
tiu) veire: emparat, ada (sens passiu) apariar amb (s’) loc. se comparer à
aparar (s’) v. 1. veiller au grain 2. se protéger apariar dos mots (non sap -) loc. il n’est pas
3. se défendre... capable de dire deux mots
aparar a las moscas (s’ -) loc. se protéger des aparicion n. f. (s. XII., lat. ecl. apparitio) → id.
mouches apparition (religions) veire: apareguda
aparar al vent (s’ -) loc. se protéger du vent aparitor, tritz (pl. aparitors, trises) n. (s. XIV...,
aparar ben loc. tenir chaud (vêtement) lat. apparitor) appariteur, trice
aparar de (s’ -) n. alléguer de - Exemple: s’aparar aparrat n. m. → passerat moineau
de sa manca d’experiéncia aparroquiar v. (de parròquia) gagner en clientèle
aparar de sa noblesa (s’ -) loc. se targuer de sa veire: provesir, parròquia
noblesse aparroquiat, ada adj. achalandé, ée (sens
aparar del prètz (s’ -) loc. tenir les prix classique : qui a beaucoup de clients) veire:
aparar lo vent loc. protéger du vent provesit
57
apartament apevar
apartament n. m. (s. XVI..., ital. appartamento) ap- apelar Baptista (se far -) loc. se faire vertement
partement réprimander
apartar v. mettre à part apelar en duèl loc. provoquer en duel
apartat n. m. alinéa apellacion n. f. (s. XV. , lat. appellatio) apelacion
apartesir v. faire des parts veire: despartir sost. appellation
apartheid n. m. (s. XX., mot afrikaans) apartheid apellatiu, iva adj. (s. XIV..., lat. gram.appellativus)
apasimar v. apaiser - Citation: Parlèron un mo- appellatif, ive
ment. S’escalfèron un pauc. La maire sosteniá son apellatòri, òria adj. (av. s. XV., de apellacion) ap-
filh e apasimava son òme (Rotland Pecout, L’envòl de pellatoire
la tartana, 1986) apendici n. m. (s. XVI..., lat. appendix, icis) appen-
apasimat (lo vent s’es -) le vent s’est calmé dice (m.) (anatomie)
apasiment n. m. apaisement apendici n. m. (s. XIII..., lat. appendix, icis) appen-
apasturar v. donner la nourriture aux animaux dice (terre, ouvrage...)
apatia n. f. (s. XIV..., lat. apathia < gr. apatheia) apendiciti n. f. (s. XIX..., de apendici + -iti) appen-
apathie dicite (méd.)
apatic, ica adj. (s. XVII..., de apatia) apathique Apennin n. m. Apennin - Expression: L’Apennin,
apatrassada n. f. fait de s’étendre de son long damb ahan e pena traversèi (Pèir de Garròs, Poesias,
(chute) 1567)
apatrassar (s’) v. pron. s’étendre de tout son apensamentir v. rendre pensif
long (tomber) apensamentit, ida adj. qui est dans ses pensées
apatrida adj. e n. (s. XX., de a + gr. patris, idos) apercebre v. apercevoir
apatride apercebre (s’) v. pron. s’apercevoir veire: se
apauriment n. m. appauvrissement mainar
apaurir v. appauvrir - Expression: D’un costat, apercebut n. m. aperçu
lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restrenhent aperitiu n. m. (s. XIX..., lat. b. aper(i)tivus) corr.
lo vocabulari als sols besonhs locals ; Expression: de apéritif
l’autre, aprèp aquel apauriment dont patís a un mo- aperitiu, iva adj. (s. XIV., lat. b. aper(i)tivus ) sost.
ment donat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manl- apéritif veire: aperitiu n.m.
evant de novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Per-
apèrt, èrta adj. (s. XIII.) 1. ouvert 2. intelligent
bòsc, Fòc nòu, 1904)
apertenença n. f. (s. XII : ń apertenensa ż., de
apausar v. 1. apposer (poser 2. en apposition
aperténer) appartenance
à)
aperténer v. (s. XII., lat. appertinere) appartenir
apautar (s’) v. 1. tomber sur les mains - Ex-
apesantiment n. m. alourdissement
pression: S’apauta davant l’aparelh sens préner los
escotadors e escota (Pèire Miremont, L’espion, 1952) apesantir v. alourdir, appesantir veire: lordejar
2. se mettre à quatre pattes
apautons (d’ -) loc. à quatre pattes apesantor n. f. (s. XX., de a + pesantor) apesanteur
apax (pl. apaxes) n. m. (s. XX., gr. hapax (ling.)) veire: gravitat
hapax apeténcia n. f. (s. XVI..., lat. appetentia) appétence
apcha n. f. hache veire: àpia, pigassa, pigasson, apetís (pl. apetisses) n. m. (s. XII..., lat. appetitus)
destral appétit
apcha-marra n. f. hache à tête de fer veire: apetís (reviudar l’) loc. aiguiser l’appétit veire:
apcha, apchòt atalentar
apchòt n. hachette des résiniers veire: apcha, apetís val mai que la lèbre (l’ -) expr. quand on
àpia, pigassa, pigasson, destral a faim on ne chipote pas
apecar a continuar (s’ -) loc. avoir de la peine à apetissadís (pl. apetissadisses) n. m. (s. XIX...,
veire: pecar de apetís) hors-d’œuvre (repas)
apèl n. m. (s. XII., de apelar) corr. appel veire: apetissant, enta adj. (s. XIX..., de apetissar) ap-
crida, apelada pétissant, ante
apelada n. f. (s. XII...) cri d’appel veire: crida, apetissar v. (s. XIX..., de apetís) mettre en appétit
apèl veire: atalentar
apelaire, aira n. (s. XIII., de apelar) 1. corr. qui apetissat, ada adj. (s. XIX..., de apetís) mis en ap-
appelle 2. sost. appelant pétit
apelam (qu’ -) loc. fam. comme nous disons apetitar v. rendre petit veire: apichonir
apelant, anta adj. e n. (s. XIII.) qui appelle d’un apèu n. m. endroit où l’on a pied
jugement apèu (aver -) loc. avoir pied dans l’eau
apelar v. (s. XII., lat. appellare) appeler veire: ram- apèu (far -) loc. avoir pied dans l’eau
pelar, cridar, sonar apevar v. avoir pied dans l’eau
58
apevat dins aquel saber (aver -) apondon
apevat dins aquel saber (aver -) expr. connaître aplicat, ada adj. (s. XIV..., de aplicar) appliqué, ée
à fond le sujet aplicator, tritz (pl. aplicators, trises) adj. e n. (de
apèx n. m. (s. XVIII..., lat. apex) apex (scien.) aplicar) applicateur, trice
api n. m. (s. XIII., lat. apium) céleri - Citation: I a aplomb n. m. (s. XIII..., de a + plomb) aplomb
que la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb apnèa n. f. (s. XVI..., lat. esc. apnæa < gr. apnoia)
porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, apnée (méd.)
sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat apocalipsi n. f. (s. XIV., lat. ec. apocalypsis < gr.)
amb la sang e remena que remenaràs, tasta que tas- apocalypse
taràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) apocaliptic, ica adj. (s. XVI..., gr. apokaluptikos)
api (grelh d’ -) n. m. cœur de cèleri apocalyptique
api (troncha d’ -) loc. triv. sale gueule apocòpa n. f. (s. XIV..., lat. gram. apocopa < gr.)
api frisat n. m. cèleri crépu sost. apocope
api raba n. m. cèleri rave apocopar v. (s. XIV., de apocòpa) apocoper
àpia n. f. hache veire: apcha, pigassa, pigasson, apocopat, ada adj. (s. XVI..., de apocopar) apoc-
apchòt opé, ée
apical, ala adj. (s. XIX..., lat. apex, apicis) apical, apocrife, ifa adj. (s. XIII..., lat. ec. apocryphus < gr.)
ale apocryphe
apichonir v. rendre petit veire: apetitar apòde, a adj. e n. (gr. apous, apodos) apode (zool.)
apicòla adj. (s. XIX..., lat. apis + -còla) apicole apoderament n. m. action de maîtriser,
apicultor, tritz n. (s. XX..., lat. apis + (agri)cultor) d’imposer son pouvoir
apiculteur, trice veire: abelhaire apoderar v. (s. XII.) maîtriser, imposer son pou-
apicultura n. f. (s. XX..., lat. apis + cultura) apicul- voir
ture apofisi n. f. (gr. apophusis) apophyse (anatomia)
apièja n. f. appui apofisi n. f. (gr. apophusis) apophyse (anatomia)
apiejador n. m. endroit où l’on s’appuie apoftègma n. m. (s. XIX : ń apòutèimo ż., gr. apoph-
apiejar v. 1. appuyer 2. étayer thegma) apophtegme (didact.)
apietosir v. apitoyer v. tr. (inspirer la pitié) apogèu n. m. (s. XVI..., lat. esc. apogæum < gr.
apigrir v. rendre paresseux apogaion) sost. apogée
apilar v. mettre en tas veire: empilar apoiridir v. (de a + poirit + ir) 1. faire pourrir
apitançar v. donner à manger 2. gâter un enfant
apitarrar v. (s. XVI.) empiffrer apolidir v. (de a + polit + ir) rendre joli
aplacada (rauba -) n. f. robe plissée apolitic, ica adj. (s. XX., de a + politic) apolitique
aplanadoira n. f. (s. XX., de aplanar) 1. aplanis- apollinian, ana adj. (s. XIX..., al. apolinisch < lat.
seuse (routes) 2. scraper apollo, inis) apollinien, ne (phil.)
aplanament n. m. (de aplanar) 1. aplanissement apologetic, ica adj. (s. XX., gr. apologêtikos)
2. aplatissement apologétique
aplanar v. 1. aplanir 2. aplatir 3. arriver en apologia n. f. (s. XV..., lat. ecles.apologia < gr.)
plaine apologie
aplantar (s’) v. 1. s’arrêter net veire: s’aturar apologista n. (s. XVII..., de apologia) apologiste
2. jeter l’ancre apològue n. m. (s. XV..., gr. apologus) apologue
aplat n. m. aplat aponcha gredon n. m. taille-crayon
aplatir v. (s. XII.) aplatir aponchament n. m. action de rendre pointu
aplaudiment n. m. (de aplaudir) applaudisse- veire: apuntament
ment aponchar v. rendre pointu - Expression: apon-
aplaudir v. (s. XIV..., lat. applaudere) applaudir char de joncs amb una massa (fr: faire un travail inu-
aplecadura n. f. plissure tile)
aplecar v. plisser aponchar los pòts loc. corr. faire la moue
aplechar v. façonner, réparer les outils agri- apondeson n. f. action d’ajouter (action de met-
coles veire: espleitar / esplechar tre en plus)
apleit n. m. (s. XIII.) outil agricole veire: espleit apondi n. m. ajout (en plus) veire: ajuston
/ esplech apondon n. m. (de apondre) apoint
aplenpunhar v. (occ. a + plen + punhar) em- apondre v. ajouter (mettre en plus) veire: ajus-
poigner (intensif de ń empunhar ż) tar - Citation: Se veirà pro que l’autor dels novèls
aplicable, abla adj. (s. XIII..., de aplicar) applica- Fablèls n’a gardat dels vièlhs que çò que [li] a agra-
ble dat, mai que mai çò que los aparenta a de contes [pop-
aplicacion n. f. (s. XIV., lat. applicatio) applica- ulars] occitans, en i apondent un brave pauc de çò
tion que s’es tròp avalit de las literaturas, mas qu’es de-
aplicar v. (s. XIII., lat. applicare) appliquer morat plan vivent dins nòstra lenga e dins nòstras
59
apondre après-sopada
tradicions (Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls, 1936); que pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cer-
A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun car un furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr
se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos cal- Galhard, s. XVI)
drà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia apradir v. (de a + prat + ir) aménager un champ
: "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés : en pré
" prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos ban- apreciabilitat n. f. (s. XIX..., de apreciable) appré-
darem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela ciabilité
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr apreciable, abla adj. (s. XV..., de apreciar) appré-
Barta, Pròsas de tota mena, 1979 ciable
apontelar v. 1. étager 2. prendre appui sur apreciacion n. f. (s. XIV..., lat. bas. appretiatio) ap-
apontelar (se i -) loc. s’y mettre préciation
apoplectic, ica adj. (s. XIV..., lat. bas apoplecticus < apreciar v. (s. XIV..., lat. ecles. appretiare) ap-
gr.) apoplectique (méd.) précier
apoplexia n. f. (s. XIV., lat. bas. apoplexia < gr.) apreciator, tritz (pl. apreciators, trises) adj. e n.
sost. apoplexie (medecina) (s. XVI..., de apreciar) appréciateur, trice
apoponir v. dorloter apreendre v. (s. XIV : ń aprehendre ż, lat. apprehen-
apoponit (l’an tròp -) loc. il a été trop gâté dere) appréhender
apoponit, ida adj. dorloté, ée apreension n. f. (s. XIV..., lat. apprehensio) ap-
aporetic, ica n. (s. XIX..., gr. aporêtikos < aporein) préhension
aporétique (philos.) apreisonar v. (s. XII., de a + preison) mettre en
aporia n. f. (s. XVIII..., lat. ecles. aporia < gr. ) prison (sens actif) veire: empreisonat, ada (sens
aporie (phil.) passiu)
apòrt n. m. (s. XII...) apport apreissar v. (s. XIV.) 1. s’empresser 2. presser
aportar v. (s. XII.) apporter quelqu’un
aposicion n. f. (s. XIV., lat. appositio) apposition apreissat, ada adj. (s. XVI.) empressé, ée
apostasia n. f. (s. XIII..., lat. ecles. apostasia < gr.) apren ? (en qual s’ -) loc. lequel en est la cause
apostasie apren ? (qui s’ -) loc. qui en est la cause ?
apostata adj. e n. (s. XIV. , lat. ecles. apostata) apren a tu (s’ -) expr. tu en es la cause
apostat, ata sost. apostat, ate (religions) aprendís, isa (pl. aprendises, isas) n. (s. XV.) ap-
apostatar v. (s. XIV., de apostata) apostasier (reli- prenti, ie veire: gafet, calandre
gions) aprendisatge n. m. (s. XV.) apprentissage
apostèma n. m. (s. XIV., lat. appostema < gr. apos- apreneire, eira n. bon, nne élève
thema) abcès apreneire, eira (èsser -) loc. bien apprendre en
apostemir v. (s. XIV..., de apostèma) suppurer classe
apostiç (pl. apostices) n. m. (av. s. XV : ń apos- apréner v. (s. XII.) apprendre
titz ż., lat. appositicius) postiche apréner (s’ -) v. être causé par
apostilha n. f. (s. XVI...) apostille aprenes ! (m’o -) loc. première nouvelle !
apostilhar v. (s. XVI...) apostiller apren ? (a qual s’ -) loc. à qui la faute ?
apòstol n. m. (s. XII., lat. ecl. apostolus < gr. aposto- aprèp prep. après (espace) veire: après (temps)
los) apôtre (religions) - Citation: L’ofici dels sants aprèp-disnar (tres oras de l’ -) loc. quinze
apòstols, per plan còler lors fèstas e obtenir lor protec- heures
cion (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673) après prep. après (temps) veire: aprèp - Expres-
apostolat n. m. (s. XIII..., lat. ecles. apostolatus) sion: après (li èsser totjorn a l’ -) (fr: être toujours
apostolat (religions) derrière quelqu’un) ; Expression: après qu’a parlat
apostolic, ica adj. (s. XIII..., lat. ecles. apostolicus < (fr: après qu’il a parlé) ; Expression: après qu’es anat
gr. apostolikos) apostolique (religions) (fr: après qu’il est allé)
apostolica (a la bona -) loc. à la bonne fran- après (a l’ -) loc. après lui / elle / eux...
quette après (anar -) loc. aller sur ses brisées
apostròfa n. f. (s. XIV., lat. apostropha < gr. apos- après (córrer a l’ -) loc. corrir après
trophê) sost. apostrophe (réth.) (literatura) après (d’ -) loc. prep. d’après
apostrofar v. (s. XX..., de apostròfa) apostropher après (li èsser a l’ -) loc. être toujours après lui
apostròfe n. m. (s. XVI..., lat. apostrophus < gr. après qualqu’un (anar -) loc. suivre quelqu’un
apostrophos) apostrophe (signe graphique) après un l’autre loc. l’un après l’autre
apoteòsi n. m. (s. XVI..., lat. apotheosis < gr. ) après-disnada n. f. après-déjeuner
apothéose après-disnar n. m. après-déjeuner
apoticari, ària n. (s. XIII..., lat. bas. apothecarius après-guèrra n. f. après-guerre
< gr. apothêkê) apothicaire - Citation: Car fòrt après-miègjorn n. m. après-midi
sovent cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris après-sopada n. f. après-dîner (m)
60
après-sopar aqüarelar
61
aqüarelista aquò (en d’ -)
aqüarelista n. (s. XIX..., de aqüarèla) aquarelliste aquí entre aquí (d’ -) loc. adv. de temps en
aqüari n. m. (lat. aquarius ) sost. verseau (signe) temps
aqüarium n. m. (s. XIX..., mot latin) aquarium aquí estant (d’ -) loc. 1. d’ici 2. depuis ici
aqüatic, ica adj. (s. XIV., lat. aqüaticus) sost. aqua- aquí fins aquí (d’ -) loc. à tout bout de champ
tique aquí jai loc. ci-gît
aqüatinta n. f. (s. XIX..., it. acqua tinta) aquatinte aquí naut loc. corr. là-haut veire: amont
aqueferar v. s’affairer (l’air de) aquí que (e -) loc. et voici que
aqueferat, ada adj. (de a + que + fèr (far) + ar) qui aquí que plòga (d’ -) loc. avant qu’il ne pleuve
se donne l’air affairé, ée aquí-aquí (d’ -) loc. de proche en proche
aquel biais (d’ -) loc. s’il en est ainsi aquiescència n. f. (s. XVI..., de aquiescir) acqui-
aquel, ela (pl. aqueles) pron. e adj. dem. celui-là escement veire: aquesament
veire: ailà, ailò aquiescir v. (s. XV..., lat. acquiescere ) → acquiescir
aquela ! (d’ -) loc. ça alors ! acquiescer veire: aquesar
aquela causa me fisi (d’ -) loc. je compte là- aquifèr, a adj. (s. XIX..., de aqui- + -fèr) aquifère
dessus veire: aigadós
aquela d’ailà o aquesta d’aiçà loc. celle-là o aquilin, ina adj. (s. XIV., lat. aquilinus) aquilin -
celle-ci Exemple: aviá un nas aquilin
aquela ora en davant (d’ -) loc. adv. 1. depuis ce Aquilles n. pr. m. (gr. Akhilleús) Achille
temps là 2. à partir de ce moment 3. dorénavant aquilon n. m. (s. XIII : ń aquilo ż., lat. aquilo)
aquela ora endavant loc. à partir de ce moment aquilon (litt. vent du nord)
aquerir v. (s. XIV., lat. p. acquærere ) 1. acquérir aquinesia n. f. (s. XX., gr. akinêsia) akinésie méd.
(acheter) 2. s’approprier (savoir...) aquisicion n. f. (s. XIV., lat. acquisitio) acquisi-
aquerreire, eira n. (s. XIV..., de aquerir) acquéreur, tion (achat...) veire: crompa, aqueriment
euse (acheteur) aquisitiu, iva adj. (s. XIV., lat. bas. acquisitivus)
aquesament n. m. (s. XIV..., de aquesar) → aqui- acquisitif, ive
escència acquiescement aquisitivitat n. f. (s. XIX..., de aquisitiu) acquisi-
aquesar v. (s. XIV..., lat. acquiescere) → aquiescir tivité
1. consentir 2. acquiescer aquissar v. haler un chien (chasse)
aquesta ! (per -) loc. pour le coup aquist, ista (pl. aquistes, istas) adj. e n. (s. XIV.,
aquesta ! (per -) loc. pour le coup ! de aquerir) acquis, ise
aquesta (me bailèt -) expr. c’est ce qu’il ma dit aquit n. m. (s. XIV., de aquitar) acquit
/ raconté aquita fa cabal (qual s’ -) expr. qui paie ses
aquesta se tenguèt per bon (ni per -) expr. cela dettes s’enrichit
ne lui a pas suffi aquitable, abla adj. (s. XIV..., de aquitar) qui peut
aqueste brieu (en -) loc. en ce moment-là être acquitté, ée
aqueste òme loc. cet homme-ci aquital adv. (de aquí + tal) 1. là 2. là-même
aqueste, esta pron. e adj. dem. (lat. accu + iste) aquitament n. m. (s. XIV..., de aquitar) acquitte-
celui-ci, celle-ci veire: aquò ment
aquí adv. (s. XII.) 1. là veire: aquò, aqueste - Ex- aquitan, ana n. pr. m. (de aquitani (Cesar))
pression: aquí, a fait non a fait (es -) (fr: il en est là, aquitain
entre la vie et la mort) 2. voilà aquitan, ana adj. e n. (s. XVII., de Aquitania)
aquí (dins d’ -) loc. de là veire: d’aquí estant aquitain, aine veire: Aquitania, Aguianha
aquí a (d’ -) loc. jusqu’à veire: fins a, dusca Aquitania n. pr. (s. XVII., de aquitani) Aquitaine
aquí ailà (d’ -) loc. d’ici-là veire: aquitan, ana, Aguianha
aquí en davant (d’ -) loc. adv. dorénavant aquitanian n. m. (s. XIX..., de Aquitania) aqui-
aquí en fòra (d’ -) loc. adv. à partir tanien (géol.)
d’aujourd’hui aquitar v. (s. XIV..., lat. ad + quietare) acquitter
aquí en rèire (d’ -) loc. par le passé aquitar d’un deute (s’ -) loc. s’acquitter d’une
aquí enfòra (d’ -) loc. dès lors dette
aquí enlà (d’ -) loc. adv. 1. dorénavant - Ex- aquò pron. dem. 1. cela veire: aquí, aqueste -
pression: Aquò que son nòstras aventuras, amai Expression: aquò de sa maire (aver d’ -) (fr: tenir /
d’autres petits panatòris d’amor, que se le monde ressembler de / à sa mère) ; Expression: aquò de son
les sabiá, bèla pausa a que nòstres estats serián a la paire (aver d’ -) (fr: tenir de son père) ; Expression:
pauleta, d’aquí enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin aquò del negre (aver d’ -) (fr: tirer sur le noir) 2. ça
(Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. d’ici aquò ! pron. pour le coup !
là 3. en attendant aquò ! (coma -) loc. il fit ainsi !
aquí enrèire (d’ -) loc. adv. depuis lors aquò (en d’ -) loc. 1. celui-là 2. l’autre
62
aquò (l’) araire
aquò (l’) n. m. le ça (psy.) veire: lo ieu, lo sub- arabesc (pl. arabesques, escas) n. m. (s. XVI...,
reieu ital. arabesca) arabesque
aquò (ni per -) loc. 1. malgré cela 2. cela arabi, àbia adj. e n. (s. XIII., lat. arabius) arabe
n’empêche - Citation: D’explosions atomicas avián emmudit li
aquò ? (qu’es -) loc. 1. qu’est-ce ? 2. qu’est-ce ràdios de tot l’Oriènt arabi (Robèrt Lafònt, 1971, p.
que c’est ? 3. qu’est-ce que c’est que ça ? 20)
aquò d’aquí (es -) loc. c’est cela même Aràbia / Arabia n. pr. (de arabi) Arabie f - Cita-
aquò d’aquí (per -) loc. à cause de cela tion: Jo hi subjèca a mi la grana Babilònia, / lo mont
aquò d’aquí (per -) loc. 1. à cause de cela 2. pour Antiliban e l’Aràbia tustè (Pèir de Garròs, Lissandre,
cette raison 1567)
aquò de (a d’ -) loc. il est comme / semblable à arabic (golf -) n. f. golfe arabique
aquò deviá èsser (s’) loc. si cela devait arriver arabic, ica adj. (s. XIII..., lat. arabicus) arabique
aquò i es ! loc. ça y est ! arabica (goma -) n. f. gomme arabique
aquò mai loc. cela en plus arabisme n. m. (s. XVIII..., de arabi) arabisme
aquò se non veniá loc. s’il ne venait pas arabitat n. f. (s. XX., de arabi) arabité
aquò tinda ! (aquò -) loc. ça gaze ! arabizacion n. f. (s. XX., de arabizar) arabisation
aquò’s aquò loc. 1. c’est cela 2. oui, absolument arabizant, anta adj. e n. (s. XIX..., de arabizar) ara-
! bisant, ante - Citation: ... çò qu’ua traduccion rit-
aquò, òc ! loc. pour cela, d’accord mada e permet benlhèu de milhor retrobar (estile for-
aquós, osa (pl. aquoses, osas) adj. (s. XV..., lat. mular, emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, cavil-
aquosus) aqueux, euse veire: aigadós has de tota traca, personatges tipizats per un adjec-
aquositat n. f. (s. XIV., lat. aquositas) aquosité tiu passapertot, laissas a represas ditas similaras, evo-
veire: aquós cacion de personnatges mes o mens istorics o mitics
aquò (sus -) loc. sur ces entrefaites sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de son nom,
aquò’s (d’ -) n. m. un machin descripcions repetitivas e esteorotipadas de batalhas,
ara adv. (s. XII.) maintenant, à présent veire: etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
adara, adesara - Expression: Mès aquò siá pro dit arabizar v. (s. XX., de arabi) arabiser
per ara, / que le cèl son màntol prepara, / contrapun- arable, abla adj. (lat. arabilem) arable
tat, tan plen que vuèit, / de las estelas de la nuèit arabofòn, òna adj. (s. XIX..., lat. arabus + fòn)
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Expression: Mas arabophone
las botigas foguèssen pas tan grandas coma ara ni ra- araboïslamic, ica adj. (s. XX., de arabo(fòn) + is-
jolantas de lum, sabiái descubrir al temps de Nadal lamic) arabo-islamique
pertot de meravilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre aracn(o)- pref. (gr. arakhnê) arachn(o)-
d’images, 1940) ; Expression: ara plòu, ara solelha aracnèu, èa adj. (s. XIX..., gr. arakhnê) arachnéen,
(fr: tantôt il pleut, tantôt il fait soleil) ; Expression: enne
ara tot just ploviá (fr: il pleuvait il y a un instant) aracnides n. m. plur. (s. XIX..., de aracn + ide)
ara ! (e ben -) loc. Ah, pour le coup ! arachnides
ara ! (per -) loc. pour le coup ! aracnoïde, a adj. (s. XVI..., de aracno + ide) arach-
ara (d’ -) loc. désormais noïde
ara (per -) loc. pour l’heure / le moment aracnoïdian, ana adj. (s. XIX..., de aracnoïde)
ara (tot -) loc. tout à l’heure arachnoïdien, enne
ara aicí loc. alors voici ce qui arriva aracnoïditi n. f. (s. XIX..., de aracnoïde + -iti) arach-
ara aquí que loc. voilà que [commencement noïdite
d’un conte] aracnologia n. f. (s. XIX..., de aracno + logia) arach-
ara de matin loc. ce matin-ci nologie
ara endavant (d’ -) loc. dorénavant, désormais aracnologic, ica adj. (s. XIX..., de aracnologia)
ara enlà (d’ -) loc. dorénavant arachnologique
ara mai que jamai plus que jamais aracnològue, òga n. (s.XIX..., de aracno + logue)
ara meteis loc. 1. à l’instant même 2. sur le arachnologue
champ arada n. f. (s. XII., lat. arare, aratus) terre labourée
ara ni d’ara (d’ -) loc. de longtemps (de) veire: laur
ara per ara loc. pour le moment aragonés, esa (pl. aragoneses, esas) adj. (de
ara rai ! loc. maintenant ça va Aragon) aragonais, aise
ara tot just loc. 1. maintenant même 2. à araire n. m. (s. XIII., lat. aratrum) araire (occ.) - Ci-
l’instant même tation: Dos mulets, companhons al carriòt, a l’araire,
ara va ! loc. corr. pas possible ! • à savoir ! • / dins l’estable vivián coma fraire ambe fraire. / (...)
alors là ! / Un chaval jove, afirolat [aferonat], / a la [meteissa]
ara, un puèi (un -) loc. l’un après l’autre grépia manjava (Aquiles Mir, Faulas, s. XIX)
63
araire (far l’ -) Arcaishon
araire (far l’ -) loc. 1. faire les cent pas 2. faire arboratge n. m. (s. XIV..., de arborar) action de
le pied de grue lever, élever, relever
aram n. m. (s. XIII., lat. aeramen) 1. airain 2. fil de arborescéncia n. f. (s. XIX...., de arborescent) ar-
fer borescence (botanica)
aram crancut n. m. fil de fer barbelé arborescent, enta adj. (s. XVI..., lat. arborescens)
aramèu, èa adj. e n. (ebr. Aram (Siria)) araméen, arborescent, ente (botanica)
enne arboretum n. m. (s. XIX..., mot latil) arborétum
aramèu, èa adj. (ebr. Aram) araméen, enne arboricòla adj. (s. XIX...., de arbori- + -còla) arbori-
aramós, osa (pl. aramoses, osas) adj. couvert cole (botanica)
de vert de gris arboricultor, tritz (pl. arboricultors, trises) n.
aranés, esa (pl. araneses, esas) adj. (de Aran) (s. XIX..., de arboricultura) arboriculteur, trice
aranais, aise (botanica)
aranh n. m. (lat. aranea) arc. toile d’araignée arboricultura n. f. (s. XIX..., de arbori- + -cultura)
(arch.) arboriculture
aranha n. f. (s. XII., lat. aranea) araignée arborifòrme, a adj. (s. XX., de arbori- + -fòrme) en
aranhós, osa (pl. aranhoses, osas) adj. (de aranha) forme d’arbre (botanica)
couvert de toiles d’araignée (lieu) arborista n. (s. XIX..., de arbor- + ista) arboriste
aranhtela n. f. (s. XVI., de aranh + tela) → (élagueur)
telaranha lit. arantèle (occ.) veire: telaranha arborizacion n. f. (s. XIX..., de arborisat) arborisa-
araquida n. f. (s. XIX..., lat. arachidne) arachide tion (dessin naturel : givre...)
aratòri, òria adj. (av. s. XV..., lat. jur. aratorius) ara- arborizar v. (s. XVI..., de arborizat) arboriser
toire (dessin naturel : givre...)
arbitrable, abla adj. (s. XIX..., de arbitrar) arbitra- arborizat, ada adj. (s. XVIII..., lat. arbor, oris) ar-
ble borisé, ée (bot)
arbitral, ala adj. (s. XIV., lat. arbitralis) arbitral, arbust (pl. arbustes) n. m. (s. XV..., lat. arbustum)
ale arbuste veire: albrilhon
arbitralament adv. (s. XVII..., de arbitral) arbi- arbustiu, iva adj. (s. XVI..., de arbust) arbustif,
tralement ive
arbitrar v. (s. XIII. , lat. arbitrari) sost. arbitrer arc n. m. (s. XII., lat. arcus) arc
arbitrari, ària adj. (s. XII. , lat. arbitrarius) sost. arc (tirar de l’ -) loc. tirer à l’arc
arbitraire arc de sant Martin n. m. → arcolan arc-en-ciel
arbitràriament adv. (s. XV., de arbitrari) arbitraire- veire: arcolan, arquet, arc de seda
ment arc de seda n. m. → arcolan arc-en-ciel veire:
arbitratge n. m. (s. XIII..., de arbitrar) arbitrage arcolan, arquet, arc de sant Martin
arbitre, itra n. (s. XIII. , lat. arbiter) sost. arbitre arca n. f. (s. XIII., lat. arca, var.: archa (Auv.))
veire: arbitri 1. arche 2. coffre (n. m.)
arbitri n. m. (s. XIII... , lat. arbitrium) sost. arbitre arcabós (pl. arcaboses) n. m. (s. XVI., de arc X
(libre arbitre) veire: arbitre neerl. hakebusse) arquebuse
arboç (pl. arboces) n. m. (lat. arbuteus) arbousier arcabosada n. f. (s. XV., de arcabós) arquebusade
arboça n. f. (lat. arbuteus) arbouse (fruit de arcabosièr, ièra n. (s. XVI., de arcabós) arquebus-
l’arbousier) ier, ère veire: argolet
arbocet n. m. (de arboç) lieu planté d’arbousiers arcada n. f. (s. XII., de arc) 1. arcade (occ.) 2. arc-
arbor(i)- pref. (lat. arbor) arbor(i)- en-ciel
arbora (lo temps s’ -) loc. le temps se lève arcada (tocar d’ -) loc. aller droit au but
arboradura n. f. (s. XIV..., de arborar) érection arcade adj. e n. arcade (d’Arcadie)
(statue, mât, croix...) veire: ereccion arcadura n. f. (de arcada) arcature
arboraire, aira n. (s. XIV..., de arborar) 1. qui arcaïc, ïca adj. (s. XVIII..., gr. arkhaikos) archaïque
s’élève (personne) 2. qui se dresse (personne) - Citation: Dins la lenga modèrna [lo sufixe -dor] es
arborar v. (s. XIV..., ital. arborare < lat. arbor) pauc usitat e a una sabor netament arcaïca (L. Al-
1. dresser; se dresser; se hausser - Citation: Aluca ibèrt, Gramatica, 1935)
lo lum del mitan de la cambra e ela, tot en un còp, Arcaishon n. m. Arcachon
s’arbora (A. J. Bossac, La barba, Òc, 1955, nř 1955); arcaïsme n. m. (s. XVII..., gr. arkhaismos) ar-
2. arborer (montrer) chaïsme - Citation: En mès d’aquò, los problè-
arborat, ada adj. (s. XIV..., de arborar) 1. arboré, mas pausats per Jonin a prepaus de la sua revirada
ée (montré, e) 2. muni de ses mâts et voiles en francés modèrne que’s pausan diferentament dab
(bateau) 3. fig. bien habillé, en toilette - Cita- l’occitan gascon, lenga populara, encara plegadissa e
tion: D’una femna plan vestida : "Es arborada coma polimòrfa, de cap au francés academic, codificat dinc a
un vaissèu nòu" (F. Mistral, TDF, "arbourat") l’extrème, on lo mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei
64
arcaïsme arctic, ica
hòrabanit o deu mens sentit coma "chocant" (Pèire Sera e matin siam arcelats (Victòr Gelú, s. XIX.) Ci-
Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6) tat per Mistral. 5. fig. harceler veire: secutar
arcaïzant, anta adj. (s. XX., de arcaïsme) ar- arcelar a li dire (s’) loc. euf. s’épuiser à lui dire
chaïsant, ante arcelariá n. f. (de arcelar) 1. vexation 2. harcelle-
arcaïzar v. (s. XIX..., de arcaïsme) archaïser ment (moment)
arcana n. f. (lat. med. ""alchanna" ? arabi "al-hanna") arcelat, ada adj. (de arcelar) 1. tourmenté, e
1. craie rouge 2. crayon de sanguine 2. harcelé, e
arcanèl n. m. (de arc) 1. arceau - Citation: archevescat n. m. (s. XIII..., de archevesque)
L’intrada en vila jos los arcanels de fuelhatge, en- archevêché veire: besbiá
tre doas alinhadas de mais endrapelats, se faguet archevesque n. m. (s. XIII : ń evesque ż., fr.
amb la musica e las bandieiras trusc a la [co- archevêque) archevêque veire: evesque, bisbe
muna] onte lo [còssol] n’Esteve Brindel, reçau- archicancelièr n. m. (s.XIII : ń cancelier ż., de archi-
guet de l’organizator general, En Loís de Nussac + cancelièr) archichancelier
[l’exposicion] (...) qu’ocupava atí quatre belas salas archiconfrariá n. f. (s. XVIII..., de archi + confrariá)
(Josep Ros, L’annada Lemosina, 1898) 2. arc en ciel archiconfrérie
arcanet n. m. (de arcana) rougeurs passagères du archidiaconat n. m. (s. XIII..., de archi- + diaconat)
visage (timidité...) archidiaconat
arcaneta n. f. plur. (lat. med. alchanna < ar.) or- archidiague n. m. (s. XIII: ń archidiaque ż., de archi-
canette (occ.) + diague) archidiacre
arcanetas n. f. plur. (de arcana) rougeurs pas- archidiocèsi n. m. (s. XIII : ń diocezi ż., de archi- +
sagères du visage (timidité..) diocèsi) archidiocèse
arcanetas de las gautas (las -) loc. le rouge aux archiduc n. m. (s. XV..., de archi- + duc) archiduc
joues archiducal, ala adj. (s. XV..., de archi- + ducal)
archiducal, ale
arcàngel n. m. (s. XII., lat. ecles. archangelus)
archiducat n. m. (s. XV..., de archi- + ducat)
archange
archiduché
arcangelic, ica adj. (s. XV..., lat. ecles. archangelicus)
archiduquessa n. f. (s. XV..., de archi- + duquessa)
archangélique (religions)
archiduchesse
arcar v. (de arc) 1. arquer 2. enjamber
archiepiscopal, ala adj. (s. XIV..., lat. ecles.
arcassa n. f. (s. XIV., de arca) arcasse (occ.) archiepiscopalis) archiépiscopal, ale
arcbalesta n. f. (s. XII., lat. bas. arcuballista) ar- archiepiscopat n. m. (s. XV..., lat. ecles. archiepis-
balète veire: balesta copatus) archiépiscopat
arcbalestada n. f. (s. XII., de arcbalesta) portée archipelague n. m. (s. XIV., ital. arcipelago)
d’arbalète archipel
arcbalestièr, ièra n. (XII : ń arcbalestrier ż, de ar- archipreirat n. m. (s. XII..., de archiprèire)
cbalesta) arbalétrier archiprêtré
arcbalestièra n. f. (s. XIV..., de arcbalesta) ar- archiprèire n. m. (s. XII., lat. archipresbyter < gr.)
balétrière archiprêtre
arcbotant n. m. (s. XIV..., de arc + botant) arc- archius n. m. plur. (s. XV., lat.. bas. archivum < gr.
boutant (archit.) arkhaia) archives (n. f. pl.)
arcèl n. m. (lat. pop. arcellus < lat. arcus) 1. arceau archivar v. (s. XIX..., de archius) archiver
2. arc. archet de berceau (arch.) 3. arc. baguette archivatge n. m. (s. XIX..., de archivar) archivage
souple, houssine (arch.) - Citation: En francés archivista n. (s. XVIII : ń archivisto ż., de archius)
ancian : "Tout entour Bayart furent li chevalier vail- archiviste
lant : / Des harceles du bois vont les estriers faisant, archivistic, ica adj. e n. f. (s. XX., de archivista)
/ Puis sont montés dessus ; Renaut estoit devant. / archivistique
Amis, ne veistes gens de si pauvre semblant !" (Les arcolan n. m. (de arc) arc-en-ciel veire: arquet,
Quatre fils Aymon, s. XIII). S’i tracta de "Renaud arc de sant Martin, arc de seda
de Montauban" e de "Yon [Eud, c. 690 - 735], rei de arçon n. m. (s. XII : ń arson ż, lat. arcio, -onis)
Gasconha [Aquitania]" 1. arçon (élément en bois de la selle) 2. outil
arcelaire, aira n. (de arcelar) 1. qui tourmente pour battre la laine
2. harceleur, euse arçon d’òme ! (quin -) loc. quel homme en-
arcèlament n. m. (de arcelar) harcellement veire: nuyeux !
secutament arctic n. m. (s. XIV., lat. arcticus < gr. arktikos) arc-
arcelar v. (s. XIII., de arcèl) 1. courber un arc tique
veire: arcar 2. arc. couvrir un berceau de son arctic, arctica adj. (gr. (árktos)) sost. arctique
archet (arch.) 3. arc. frapper quelqu’un avec arctic, ica adj. (s. XIV., lat. arcticus < gr. arktikos)
une baguette (arch.) 4. fig. tourmenter - Citation: arctique
65
arcvòut argentariá
arcvòut n. m. (s. XIII., de arc vòlt (de vòlzer)) → aresclièr, ièra n. m. fabricant d’éclisses
arcvòut → vòuta 1. archivolte veire: arquivòlta, aresta n. f. (lat. arista) 1. arête de poisson
vòuta 2. voûte veire: vòuta 2. arêtière d’un toit 3. angle d’une pierre de
arcvòut del cèl (l’ -) loc. la voûte céleste taille
arcvoutar v. (de arcvòut) → voutar 1. voûter arestós, osa (pl. arestoses, osas) adj. (de aresta)
2. rare réaliser une archivolte qui est plein d’arêtes
arcvoutat, ada adj. (de arcvoutar) 1. voûté, ée aret n. m. (lat. aries, arietis) 1. bélier 2. fig.
2. orné d’une archivolte homme ardent
ardalhon n. m. (s. XII.) ardillon arganhòl n. m. fam. hurluberlu
ardent, enta adj. (s. XII., lat. ardens) ardent, ente argela n. f. (s. XIV., lat. argilla < gr. argillos) argile
arderós, osa (pl. arderoses, osas) adj. (s. XVI..., de argelàs (pl. argelasses) n. m. ajonc épineux
ardre) 1. fig. ardent, ente veire: afric 2. fougueux, argelièra n. f. (lat. bas. argillarium) carrière
euse d’argile
arderosament adv. (s. XVI..., de arderós) ardem- argelós, osa (pl. arleloses, osas) adj. (lat. argillo-
ment sus) argileux, euse
ardesa n. f. (lat. b. ardesia) 1. ardoise veire: lausa argent n. m. (s. XII., lat. argentum) 1. argent (mé-
fina 2. ardoise d’écolier tal) - Citation: Roja de fred, enlai se lèva / la luna
ardesaire, aira n. (de ardesa) ouvrier qui réalise al front mirgalhat d’òr / sus aquela palhada nuèva /
des toits en ardoise veire: lausaire d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal,
ardesar v. (de ardesa) réaliser un toit en ardoise 1897) ; Expression: argent (aventurar d’ -) (fr: in-
veire: lausar vestir un capital) ; Expression: argent a la cala (d’
ardesat, ada adj. (de ardesar) couvert en ardoises -) (fr: de l’argent en réserve) ; Expression: argent
veire: lausat a la coa lisa (l’ -) (fr: l’argent file entre les doigts)
ardesièra n. f. (de ardesa) ardoisière veire: ; Expression: argent basís entre sas mans (l’ -) (fr:
lausièra l’argent fond entre ses mains) ; Expression: argent
ardidament adv. (s. XII., de ardit) de façon hardie, de davant (levar d’ -) (fr: détourner de l’argent) ; Ex-
hardiment pression: argent de son ganhar (aquò’s d’ -) (fr: c’est
ardidesa n. f. (s. XIII : ń ardideza ż., de ardit) de l’argent qu’il a gagné) ; Expression: argent en-
hardiesse reumassat (fr: argent mal placé (qui ne rapporte pas))
ardit (fa Miquèl l’ -) expr. c’est un vantard 2. argent (monnaie)
ardit (non aver un -) loc. n’avoir pas le sous argent (aiçò’s de bon -) loc. c’est de l’or en barre
ardit (non valer un -) loc. ne rien valoir argent (aquò es la maire de l’ -) loc. c’est une
ardit (se trobar sens un -) loc. se trouver sans vraie mine d’or
le sou argent (en -) loc. en argent
ardit, ida adj. (s. XI., fr. hardit) hardi, ie
argent (escars d’ -) loc. à court d’argent
ardor n. f. (s. XIII., lat. ardor) ardeur veire: afòga-
argent (èsser cort d’ -) loc. être à court d’argent
ment
argent (far trabalhar son -) loc. faire fructifier
ardre v. (s. XIII., lat. ardere) → brutlar brûler veire:
son argent
cremar
ardú, ua adj. (s. XIV..., lat. arduus) ardu, ue argent (tirar d’ -) loc. retirer de l’argent
ardura del batedís (l’ -) loc. le cuisant de la argent cor (l’ -) loc. l’argent circule
douleur argent de costat (d’ -) loc. de l’argent de côté
arena n. f. (s. XII., lat. arena) 1. arc. sable (arch.) argent de resèrva (d’ -) loc. de l’argent en
2. arène réserve
arenc n. m. (s. XIII.) hareng salé / fumé veire: argent escars (li ten l’ -) loc. il lui donne de
sauret l’argent avec parcimonie
arenga n. f. (ital. aringo) harangue argent mòrt loc. argent improductif
arengaire, aira n. (de arengar) harangueur, euse argent per la fenèstra (getar l’-) loc. dépenser
arengar v. (de arenga) haranguer de façon inconsidérée
arengar v. (de reng) mettre en rang argent per se far foitar (non a d’ / a pas d’ -) expr.
arenicòl, a adj. e n. (s. XIX..., lat. arena + -còl) aréni- 1. il n’agit pas contre ses intérêts 2. il n’est pas
cole fou
areopague n. m. (s. XV..., lat. aeropagus < gr. argent recampar son -) loc. recouvrer ses
areios pagos) 1. aréopage (tribunal d’Athènes) créances
2. aréopage (assemblée de personnalités) argentar v. (s. XIV., de argent) 1. argenter (recou-
arescla n. f. 1. éclisse 2. écharde vrir d’argent) 2. argenter (donner l’apparence
arescla dins la pèl (una -) loc. une écharde sous de l’argent)
la peau argentariá n. f. (s. XIV., de argent) argenterie
66
argentariá arma lassa (a l’ -)
argentariá n. f. (de argentièr) 1. orfèvrerie 2. ar- arir v. (lat. arere) arc. dessécher par le soleil veire:
genterie arit, aride
argentat, ada adj. (s. XIV..., de argentar) 1. argenté, Aristides n. pr. m. (gr. Aristeidês) Aristide m.
e (qui a de l’argent 2. couvert d’argent) aristocracia n. f. (s. XIV..., gr. aristokratia) aristo-
argentièr, ièra n. (s. XIV., lat. argentarium) 1. or- cratie
fèvre 2. argentier aristocrata n. (s. XVI..., de aristocratie) aristocrate
argentifèr, èra adj. (s. XVI..., de argent + fèr) argen- aristocratic, ica adj. (s. XIV..., gr. aristokratikos)
tifère aristocratique
argentin, ina adj. (s. XVIII., de Argentina) ar- aristocraticament adv. (s. XVI..., de aristocratic)
gentin, ine aristocratiquement
argentós, os (pl. argentoses, osas) adj. (de argent) Aristofanes n. pr. (gr. Aristophánês) Aristophane
argenté (qui a de l’argent) m.
argentós, osa (non es gaire) expr. il n’est pas Aristòtel n. pr. m. (gr. Aristotêlês) Aristote
très argenté aristotelician, ana adj. e n. (s. XVII..., lat. aris-
argentviu n. m. (s. XII., de argent + viu) vif-argent totelicus) aristotélicien, ienne
(mercure) arit, arida adj. (de arir) 1. desséché par le soleil
argillifèr, èra adj. (s. XX., de argilla + fèr) 2. fig. exténué, e
argilifère aritmetic, ica adj. (s. XIV : ń arismetic ż., lat. arith-
argilloïde n. (s. XX., de argillo - + ide) argilloïde meticus) arithmétique
argillolite adj. (s. XX., de argillo- + lite) aritmetica n. f. (s. XIV : ń arismetica ż., lat. arith-
argillolithe metica < gr. arithmêtikê) arithmétique - Cita-
argolet n. m. (s. XVI.) 1. argoulet 2. arquebusier tion: Totis n’èm qu’un sospir a sa trista musica, /
à cheval que la pròva de nau a son aritmetica (Pèire Godelin,
segonda floreta, s. XVII).
argòt n. m. (s. XIX., occ. gascon argüèit) 1. argot
aritmeticament adv. (s. XVI..., de aritmetic) arith-
2. langage trompeur
métiquement
argotat, ada adj. e n. (s. XIX., de argòt) 1. qui pra-
aritmia n. f. (s. XIX..., de a + gr. rhuthmos) aryth-
tique l’argot 2. trompeur 3. rusé
mie
argotejar v. (s. XIX., de argòt) 1. parler l’argot
aritmia n. f. (s. XX., de a + gr. rhuthmos) arythmie
2. tromper
aritmic, ica adj. (s. XX., de aritmia) arythmique
argotic, ica adj. (s. XIX., de argòt) argotique
arland n. m. (h. al. hara ) 1. pillage 2. cri pour
argotisme n. m. (s. XIX..., de argòt) argotisme
inciter le pillage
argüir v. (s. XIV. , lat. arguere) sost. arguer arland (far d’ -) loc. faire de l’embarras
argument n. m. (s. XIV., lat. argumentum) sost. arlandièr, a n. (de arland) pillard
argument arlatenc, enca adj. e n. (s. XVIII., de Arle + enc)
argumentacion n. f. (s. XIV..., de argumentar) ar- arlésien, enne
gumentation Arle n. f. (celt. Arelate) Arles
argumentar v. (s. XIV..., lat. argumentari) argu- Arlequin n. pr. m. (s. XVI..., ital. arlechino) Ar-
menter lequin
argumentari n. m. (s. XIV..., de argumentar) argu- arlequinada n. f. (s. XVIII..., de Arlequin + ada) ar-
mentaire lequinade
argumentator, tritz (pl. argumentators, trises) arlòt n. m. (s. XII., h. al. hara) 1. ribaud 2. pillard
n. (s. XVI..., de argumentar) argumentateur, trice 3. mauvaise personne
arian, ana adj. (s. XVIII..., lat. arianus) 1. aryen arma n. f. (s. XII., lat. pl. arma) arme veire: anma
(peuple antique) 2. aryen (nazis) veire: arianista - Expression: Los nostres libèls s’escampilhavan que
prometian la venguda d’un capmèstre coma totes lo
arianisme n. m. (s. XVI..., lat. arianus) arianisme desiràvem. E proclamàvem que las nacions èran en
(religion) armas per nos desliurar (Joan Bodon, La Quimèra,
arianista adj. e n. (s. XIII..., lat. ecles. ari- 1974)
anus < de Arius) arien, enne (religion) veire: arma n. f. (lat. anima) → anma arc. âme - Cita-
omeans, arian - Exemple: Los reis visigots de Tolosa tion: Cadun, al miralh de son arma tròba son accion
foguèron acusats a tòrt d’èsser arianistas per justi- bèla, cadun al bonhon de l’aunor tira damb qualque
ficar l’invasion franca qualitat que li en done (Pèire Godelin, Contra tu, s.
aride, ida adj. (s. XIV..., lat. aridus) aride veire: arit XVI)
arma / anma (per aquesta -) loc. sur mon âme
ariditat n. f. (s. XIV., lat. ariditas) aridité arma del còrs non te tremòla ? (l’ -) expr. lit.
arien, ariena adj. e n. (s. XVI..., lat. arienus) aryen, n’as-tu pas honte ? (litt.)
enne arma lassa (a l’ -) loc. à grand peine
67
arma lassa (anar a l’ -) aromaticitat
arma lassa (anar a l’ -) loc. marcher en traînant que sens fin s’esperlongavan, misteriosa incantacion
les pieds qu’aviá pres possession del temps e de l’espaci, e
armada n. f. (s. XIII., de armar) armée veire: òst que getava sus la comba abrasada una sensacion
armadura n. f. (s. XII., lat. armatura) armure d’eternitat (Joana Bartès, Lison, 1934)
armadurariá n. f. (de amadurièr) armurerie armonic, ica adj. (s. XIV., lat. harmonicus < gr. har-
armadurièr, ièra n. (s. XIII..., de armadura) ar- monikos) harmonique
murier armonica n. f. (s. XIX..., angl. harmonica < lat. har-
armament n. m. (s. XII..., de armar) armement monicus) harmonica
veire: armejadura armonicament adv. (s. XVI..., de armonic) har-
Armanhac n. m. (s. XI., lat. Ermenacum) Ar- moniquement
magnac (pays de Gascogne) armoniós, osa (pl. armonioses, osas) adj. (s.
armanhac n. m. armagnac (alcool) XIV..., de armonia) harmonieux, euse
armanhagués, esa adj. armagnaquais, aise (de armoniosament adv. (s. XVI..., de armoniós) har-
l’Armagnac, en Gascogne) monieusement
armar v. (s. XII.) armer veire: armejar - Citation: armonista n. (s. XIX., de armonia) harmoniste
... mès al lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de armonista n. (s. XVIII..., de armonia) harmoniste
plumas agudas (Pèir de Garròs, 1567) armonium (/armòni) n. m. (s. XIX., de armonia)
armar una tenda loc. tendre un piège harmonium
armari n. m. (s. XV., lat. armarium) armoire (n. f.) armonizacion n. f. (s. XIX..., de armonizar) har-
armari encastrat n. m. placard monisation
armariá n. f. armonizar v. (s. XIX., de armonia) harmoniser
armariás n. f. (s. XIV..., de arma) 1. armoiries 2. pl. armonizat, ada adj. (s. XIX..., de armonizar) ar-
blason (n. m. sing.) monisé, ée - Citation: A la votz del trobaire, plena-
armas n. f. plur. (s. XII., de arma) armes (ar- ment armonizada ambe lo païsatge, las combas e las
moiries) - Expression: armas ! (n’i auriá per préner sèrras s’emplenan d’ombras, ressurgidas de la prigon-
las -) (fr: c’est révoltant !) dor del passat (Irena, Bonnet, Lo Gay Saber, 1940)
armas a bas (botar las -) loc. mettre bas les armonizator, tritz n. (s. XIX..., de armonizar) har-
armes monisateur, trice
armas a bas (metre las -) loc. mettre bas les armorial n. m. (s. XVII..., de armas) armorial
armes armorican, ana adj. (de Armorica) armoricain,
armat, ada adj. (de armar) armé, ée aine
armator, tritz (pl. armators, trises) n. (s. XVIII., armòtas n. f. plur. (s. XVI., occ. gasc. arremòutas)
lat. armator) armateur, trice veire: armejaire
bouillie de farine de maïs
armatura n. f. (lat. armatura) armature (charp-
arna n. f. (s. XIV.) mite
ente)
Arnald n. pr. Arnaud
armeg (pl. armeges) n. m. (de arma)
arnar v. (de arna) ronger par les mites
1. équipement d’un navire (armement) 2. agrès
arnesc (cargar l’ -) expr. iron. se marier
armejadura n. f. (de armejar) 1. armement veire:
armament 2. équipement (marine) arnesc (pl. arnesques) n. m. (s. XII., escand. her-
nest) harnais
armejaire, aira n. (de armejar) armateur veire: ar-
mator arnesc (trace d’ -) n. m. 1. sale gosse ! 2. vilain
armejar v. (de armeg) 1. armer un navire veire: garnement
armar 2. gréer arnescaire, aira n. (s. XIII..., de arnescar) har-
armèla n. f. (lat. armilla) bride de sabot nacheur, euse
armèni, ènia adj. (s. XVIII., lat. armenius) ar- arnescament n. m. (de arnescar) harnachement
ménien, ienne arnescar v. (s. XIV., de arnesc) harnacher
armièr n. m. (de arma) râtelier pour les armes arnescat coma un chaval de batalha expr. har-
armilha n. f. (s. XIII., lat. armilla) 1. bracelet naché comme...
2. cerceau 3. armilles (archit.) arnescatge n. m. (de arnescar) action de har-
armillar, ara adj. (s. XVI..., lat. armillaris) armil- nacher
laire (astronomia) arnica n. f. (s. XVII...) arnica
armistici n. f. (s. XVII..., lat. med. armisticium) aròma n. m. (s. XIII..., lat. aroma < gr. arôma)
armistice (m) arôme
armonia n. f. (s. XIV. , lat. harmonia < gr. aromata n. m. (s. XIII..., lat. aromatum) aromate
harmozein) sost. harmonie - Citation: Lo zin- aromatic, ica adj. (s. XIV. , lat. bas. aromaticus) sost.
zin [de las cigalas] montava, traucant las aurelhas, aromatique
moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e aromaticitat n. f. (s. XIV. , de aromatic) sost. aro-
morir sens pausa, d’oras e d’oras, vagas d’armonias maticité
68
aromatizacion arrasonar
aromatizacion n. f. (s. XVI..., de aromatizar) aro- arquièra n. f. (s. XII., de arquièr) corr. archère
matisation (embrasure)
aromatizant, anta adj. e n. m. (s. XVI..., de aroma- Arquimèdes n. pr. m. (gr. Arkhimêdês)
tizar) aromatisant, ante Archimède
aromatizar v. (s. XIV., lat. bas. aromatizare) sost. arquitècte, ècta n. (s. XVI..., lat. archiectus < gr.
aromatiser arkhitektôn) architecte
arpa n. f. (ger. harpa) 1. serre (griffe) veire: arpa arquitectonia n. f. (s. XX., gr. arkhitektonia) archi-
2. croc (crochet) tectonie
arpa n. f. (s. XII..., germ. harpa) harpe veire: arpa arquitectonic, ica adj. (s. XIV..., lat. architectonicus
/ àrpia < gr. ) architectonique
arpa sus (botar l’ -) loc. faire main basse sur arquitectonica n. f. (s. XIV..., lat. architectonicus <
arpa sus (metre l’ -) loc. mettre la main sur gr. ) architectonique
arpada n. f. (de arpa) coup de griffe arquitectura n. f. (s. XVI..., lat. architectura) archi-
arpaire, aira n. (de arpar) voleur / voleuse à la tecture
tire arquitectural, ala adj. (s. XIX...) architectural, ale
arpalhan d’estiu (es un -) expr. c’est un filou arquitecturar v. (s. XIX..., de aquitectura) architec-
arpalhand, anda n. (de arpa) aigrefin turar
arpar v. (de arpa) 1. griffer 2. saisir arquitrava n. f. (s. XVI..., ital. architrave ) archi-
arpar v. (s. XII..., de arpa (instrument)) jouer de la trave (archit.) veire: trau
harpe veire: arpinar arquivòlta n. f. (s. XVII..., ital. archivolto) → ar-
arpas longas (aver las -) loc. être un voleur cvòut archivolte (archit.)
arpatejar v. (de arpar) agiter les griffes, les pat- arraca de partir (m’ -) loc. je regrette de partir
tes arracar v. 1. soutirer (faire raquer) 2. sentir
arpègi n. m. (s. XVIII..., ital. arpeggio) arpège mauvais 3. faire de la peine 4. regretter
arpent n. m. (av. s. XV., lat. pop. arependis < lat. arracar a las cartas loc. décaver aux cartes
arepennis < del gallés) arpent arracar la sal loc. 1. mettre peu de sel 2. "regret-
arpentaire, aira n. (s. XV..., de arpent) arpenteur ter le sel"
veire: pagelaire, destraire arracar lo sucre loc. 1. mettre peu de sucre
arpentar v. (s. XIV..., de arpent) arpenter veire: 2. "regretter le sucre"
pagelar, destrar arran prep. près de
arpentatge n. m. (s. XIII..., de arpentar) arpentage arrancadoira n. f. arracheuse (machine)
veire: pagelatge arrancament n. m. arrachement
arpian n. m. (de arpia) 1. escogriffe 2. escroc arrancar v. arracher veire: desrabar - Expression:
arpinada n. f. (de arpinar) griffure, égratignure arrancar a córrer (fr: décamper)
arpinar v. (de arpian) griffer, égratigner arrancar (s’) v. 1. décamper 2. se ranger (pour
arpion n. m. (de àrpia) ergot laisser passer un véhicule...)
arpista n. (s. XVII..., de arpa (musica)) harpiste arrapa-te aquela ! loc. saisis bien ce que je te
arpon n. m. (s. XV..., escanfinau anc. harpa) harpon dis !
arponaire, aira n. (s. XVII..., de arpon) harpon- arrapa-te aquí ! expr. compte là-dessus !
neur arrapador n. m. rampe
arponar v. (s. XVII..., de arpon) harponner arrapaire, aira n. (de arrapar) 1. qui saisit 2. es-
arponatge n. m. (s. XVII..., de arpon) harponnage croc
arqueo- pref. (s. XVI..., gr. arkhaios) archéo- (an- arrapar v. (germ. rapon) 1. agripper - Expres-
cien) sion: arrapar per la borra (fr: prendre aux cheveux)
arqueologia n. f. (s. XVII..., gr. arkhaiologia) 2. saisir 3. escroquer
archéologie arrapar a l’èrba (s’) loc. s’accrocher aux
arqueologic, ica adj. (s. XVII...ż., gr. arkaiologikos) branches (pour s’en sortir)
archéologique arrapariá n. f. (de arrapar) escroquerie
arqueològue, òga n. (s. XIX., de arqueologia) arrapats (èsser -) loc. être aux prises
archéologue arras n. f. plur. (s. XIII., lat. arra, arrha) arrhe
arqueopterix n. m. (s. XIX..., de arqueo- + gr. arrasament n. m. arasement
pterux) archéoptéryx (paléont.) arrasar v. 1. araser 2. remplir à ras bord
arquet n. m. (de arc) 1. archet (violon...) 2. arc en arrasonaire, aira n. (s. XII..., de arrasonar) ar-
ciel raisonneur, euse
arquetar (s’) v. (de arquet) s’arc-bouter arrasonament n. m. (s. XII..., de arrasonar) 1. ar-
arquetipe n. m. (s. XIV : ń architipe ż, lat. archety- raisonnement (navire) 2. arraisonnement (phi-
pum < gr. arkhetupon) sost. archétype los.)
arquièr, èra n. (s. XII., de arc) archer arrasonar v. (s. XII., de a + rason) arraisonner
69
arraulir qualqu’un arrosaire, aira
arraulir qualqu’un loc. 1. amadouer quelqu’un arriba (qué que m’ -) loc. quoi qu’il m’arrive
pour le tromper 2. "endormir" quelqu’un arriba qu’arribe ! loc. advienne que pourra !
arredondiment n. m. (s. XIX...) arrondissement arriba que plante ! loc. advienne que pourra !
(subdivision territ.) arribada n. f. (s. XIII., de arribar) arrivée
arredondir v. arrondir arribar v. (s. XI..., lat. pop. arripare < de ad + ripa)
arredondir lo prètz loc. arrondir le prix arriver veire: avenidor - Citation: Leis eròis ar-
arredre v. harasser riban las au terme de la carrièra abans de li celebrar la
arredre (s’) v. se surmener glòria, caudrà lei mandar au refectòri e au dormitòri
arregdiment n. m. (de arregdir) action de raidir (Robèrt Lafònt, 1984)
arregdir v. (de a + regde + ir) raidir arribar a l’artelh menèl de (non -) loc. ne pas
arregolats (ne sèm -) expr. nous en avons par- arriver à la cheville de
dessus la tête arribatge n. m. (de arribar) arrivage veire: arrib-
arreirat, ada adj. 1. arriéré, ée 2. en retard alh
arreiratges n. m. plur. arrérages arribe çò qu’arribe loc. quoi qu’il arrive veire:
arrèire adv. 1. arrière 2. en arrière 3. de nou- arribe que plante
veau arribe que plante loc. advienne que pourra
arrèire nos torna que loc. il nous revient encore veire: arribe qu’arribe
que arribisme n. m. (s. XX., de arribar) arrivisme
arremausar v. mettre en lieu sûr arribista n. (s. XX., de arribar) arriviste
arrenar (s’ -) v. (de ren) se cambrer arrièr adj. arrière veire: endarrièr, darrièr
arrendable, abla adj. qui peut être affermé arrièr (tirar en -) loc. être réticent
arrendaire, aira n. m. (s. XIII : ń arrendador ż.) fer- arrièr (tirar pè -) loc. se dédire
mier, ière arrièr (tirar per -) loc. faire faux bond
arrendament n. m. affermage arrièr (tornar per -) loc. revenir en arrière
arrendar v. (s. XIII.) 1. prendre ou donner à
arrierar v. rester en arrière
ferme 2. affermer
arrimaire, aira n. (de arrimar) arrimeur
arrendar a mièja loc. louer à mi-fruit
arrimar v. (angl. mej. rimen X occ. ancian arumar)
arrengament n. m. arrangement (ranger, en-
arrimer
tente...) veire: acòrdament
arrimatge n. m. (de arrimar) arrimage
arrengar v. arranger, disposer veire: adobar
arriscant sa vida (en -) loc. au péril de sa vie
arrèst (pl. arrèstes) n. m. (s. XIV., de arrestar) corr.
arriscar v. 1. risquer 2. hasarder
arrêt veire: arrestador, estanc
arrèst als abuses (metre un -) loc. mettre un arri ! interj. (s. XIV.) hue !
terme aux abus arrocar (arrochar) n. (de ròc) 1. chasser à coups
arrèst venent / que ven (l’ -) loc. prochain arrêt de pierres 2. lapider
arrestacion n. f. (s. XIV., lat. med. arrestatio) corr. arrogància n. f. (s. XIII..., lat. arrogantia) arro-
arrestation gance
arrestada (non aver d’ / aver pas d’ -) loc. ne arrogant, anta adj. (s. XII., lat. arrogans) arrogant,
pas avoir de retenue ante veire: auturós
arrestador n. m. (s. XII..., de arrestar) 1. arrêt (lieu arrogantament adv. (s. XIII..., de arrogant) avec
on l’on s’arrête) veire: arrèst 2. auberge, buvette arrogance
arrèstament n. m. (de arrestar) saisie immobil- arrogar (s’) v. pron. (s. XV..., lat. arrogare)
ière s’arroger
arrèstament d’un compte loc. règlement d’un arrògues (a tot -) loc. (de arrogar) avec arrogance
compte / opiniâtreté
arrestar v. (s. XII..., lat. arrestare) arrêter - Citation: arroïnar v. (de a + roïna + ar) ruiner
M’arresti beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir arroïnar (s’) v. tomber en ruines
en tirant l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas arroïr v. (lat. ad + ruere) exténuer
d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019) arroït, ida adj. exténué - Citation: Dins la cambra
arrestar lo prètz loc. fixer le prix Lison es tota sola. Tot lo cadavre li dòl e se laissa anar
arrestat n. m. (s. XV..., de arrestar) arrêté (autorité, arroïda contra lo fautulh (Joana Bartès, Lison, 1934)
droit) arrosable, abla adj. (de arrosar) arrosable
arrestat administratiu n. m. arrêté adminis- arrosadoira n. m. (s. XX., de arrosar, var.: arrosadera
tratif (Gasc.)) → asagadoira arroseur (instrument)
arrèsta ! interj. (de arrestar) halte-là ! arrosador n. m. (s. XIV..., de arrosar, var.: arrosader
arretnar v. retenir le cheval avec les rênes (Gasc.)) → asagador arrosoir
arrèu (d’ -) loc. de façon continue arrosaire, aira n. m. (s. XIX..., de arrosar) →
arrèu (tot -) loc. adv. l’un après l’autre asagaire arroseur (personne)
70
arrosar artificialament
arrosar v. (s. XIII., lat. bas. arrorare < lat. ad + rorare, art plastic (las arts plasticas) n. m. sing. e n. f.
de ros, roris) → asagar arroser plur. (s. XX.) art plastique
arrosat, ada adj. (de arrosar) → asagat, ada arrosé, art poëtic (pl. las arts poëticas) n. m. sing. e n. f.
ée plur. (s. XIX...) art poétique
arrosatge n. m. (s. XVII...) → asagatge arrosage art popular (pl. las arts popularas) n. m. sing. e
arrucar (s’ -) v. (de ruca ?) 1. se blottir 2. s’adosser n. f. plur. (s. XX.) art populaire
3. se faire tout petit (crainte) 4. se contraindre art roman (pl. las arts romanas) n. m. sing. e n.
arrucat (aire -) loc. aire contraint f. plur. (s. XIX...) art romain veire: art romanic
arrucat, ada adj. (de arrucar) 1. blotti, e 2. adossé, art romanic (pl. las arts romanicas) n. m. sing. e
e 3. fig. contraint, e n. f. plur. (s. XIX...) art roman veire: art roman
arsenal n. m. (s. XVII..., ital. arsenale < ar.) arsenal artabal (a bèl -) loc. 1. au hasard 2. à l’aventure
Arsèni n. pr. (gr. arsenios) Arsène artefacte n. m. (s. XX., angl. artifact < lat. artis fac-
arsenic n. m. (s. XIV., lat. bas. arsenicum < gr.) sost. tum) sost. artefact
arsenic artelh n. m. (s. XII) orteil
arsenical, ala adj. (s. XVI..., de arsenic, var.: arseni- artelh (levar l’ -) loc. 1. faire faillite 2. lever le
cau, ala (Gasc.)) arsenical, ale pied
arser adv. (s. XII.) → ièr al ser hier soir artelhar v. marcher vivement
art n. m. sing. e n. f. plur. (s. XII., lat. ars, artis) artemesia n. f. (s. XIV., lat. artemisia < gr. , var.:
art - Citation: En art, ont la personalitat es gaireben artemisa ()) sost. armoise (botanica)
tot, l’òbra inacabada [non] es jamai complida per un arteri(o)- pref. (de artèria) arteri(o)-
autre : la mòrt de l’obrièr causa donc plan una pèrda
artèria n. f. (s. XIV., lat. arteria < gr.) artère (sang)
irreparabla (Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana,
veire: via
1924)
arterial, ala adj. (s. XVI...) artériel, elle
art abstrait (las arts abstraitas) n. m. sing. e n. f.
arteriectomia n. f. (s. XX., de arteri(o) + -ectomia)
plur. (s. XX.) art abstrait
artériectomie (méd.)
art antic (pl. las arts anticas) n. m. sing. e n. f.
arteriografia n. f. (s. XX., de arterio- + -grafia)
plur. (s. XIX...) art antique
artériographie
art aplicat (las arts aplicadas) n. m. sing. e n. f.
plur. (s. XIX...) arts appliqués arteriòla n. f. (s. XVII..., de artèria + -òla) artériole
art barròc (pl. las arts barròcas) n. m. sing. e n. f. (sang) veire: artèria
plur. (s. XVIII...) art baroque arterioscleròsi n. f. (s. XIX..., de arterio- + gr. sklêrô-
art classic (pl. las arts classicas) n. m. sing. e n. sis) artériosclérose (méd.)
f. plur. (s. XIX...) art classique arteriotomia n. f. (s. XVI..., lat. bas. arteriotomia <
art contemporanèu (pl. las arts contempo- gr.) arteriotomie
ranèas) n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) art arteriti n. f. (s. XIX..., de artèria + -iti) artérite
contemporain article n. m. (s. XIV., lat. articulus) 1. corr. arti-
art culinari (pl. las arts culinàrias) n. m. sing. e cle (lingüistica) - Citation: Los noms comuns presis
n. f. plur. (s. XIX.) art culinaire dins un sens general e indeterminat o dins un sens
art de l’espectacle (pl. las arts de l’espectacle) collectiu s’emplegan sens article dins una mesura
n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) art du spectacle plan mai granda qu’en francés (Loís Alibèrt, Gramat-
art decoratiu (pl. las arts decorativas) n. m. sing. ica occitana, 1935) 2. corr. article (presse)
e n. f. plur. (s. XIX...) art décoratif articulacion n. f. (s. XV..., lat. articulatio) articula-
art dramatic (pl. las arts dramaticas) n. m. sing. tion veire: desnosador; nosador
e n. f. plur. (s. XVII...) art dramatique articular v. (s. XIV., lat. articulare) corr. articuler
art figuratiu (pl. las arts figurativas) n. m. sing. articular, ara adj. (s. XIV., lat. articularis) sost. ar-
e n. f. plur. (s. XX.) art figuratif ticulaire
art gotic (pl. las arts goticas) n. m. sing. e n. f. articulatòri, òria adj. (s. XVI..., de articulacion) ar-
plur. (s. XVII...) art gothique ticulatoire
art grafic (pl. las arts graficas) n. m. sing. e n. f. artifalha n. f. 1. vieilles choses 2. bric à brac
plur. (s. XIX...) art graphique (m) 3. antiquailles
art lapidari (pl. las arts lapidàrias) n. m. sing. e artifici n. m. (s. XIV., lat. artificium) sost. artifice
n. f. plur. (s. XIX...) art lapidaire artificial, ala adj. (s. XIV., lat. artificialis) sost. ar-
art liric (pl. las arts liricas) n. m. sing. e n. f. plur. tificiel, elle - Citation: Es evident que, se se tracha
(s. XIX...) art lyrique d’un país ideal, se pòt causir per el una forma linguis-
art medieval (pl. las arts medievalas) n. m. sing. tica quina que siá, o naturala o perfièchament artifi-
e n. f. plur. (s. XIX) art médiéval ciala (Robèrt Lafont, Ortografia, 1971)
art modèrne (pl. las arts modèrnas) n. m. sing. e artificialament adv. (s. XIV : ń artificialment ż. , de
n. f. plur. (s. XX.) art moderne artificial) artificiellement
71
artificialitat ascienciar (s’ -)
artificialitat n. f. (s. XX., lat. artificialis) artificial- aruspicia n. f. (s. XIV. , lat. haruspicia) sost. arus-
ité pice (cérémonie)
artificièr, ièra n. (s. XVI..., de artifici) artificier, ère aruspicina n. f. (s. XIV..., lat. haruspicina) aus-
artificiós, osa (pl. artificioses, osas) adj. (s. XIII., picine
lat. artificiosus) artificieux, euse arvèrne, èrna adj. (lat. arverni < celtic) arverne
artificiosament adv. (s. XIV., de artificiós) artifi- arvernomediterranèu, èa adj. (s. XX., de arverno-
cieusement + mediterranèu) arverno méditerranéen, e
artiga n. f. terre défrichée as (pl. ases) n. m. (lat. as) as
artigar v. défricher as de pica (se n’es calgut de l’ -) expr. il s’en est
artilhariá n. f. (s. XV., fr. artillerie) artillerie - fallu de rien
Citation: Aquí le vaissèl èra d’una tina, un ast èra as pecat loc. tu as commis une faute / erreur
mast, la vela una toalha, e l’artilhariá de cinquanta asagable, abla adj. (de asagar) arrosable
flascous, damb lor glo-glo-glo espaurissián totis les asagada n. f. (de asagar) 1. arrosée 2. averse
abitants de las aigas saladas (Pèire Godelin, Tresena asagadoira n. f. (s. XX., de asagar) arroseur mé-
floreta, 1638) canique (instrument) veire: arrosadoira
artilhièr n. m. (s. XIV..., de artilhariá) artilleur asagador n. m. (s. XIV..., de asagar) arrosoir veire:
artimon n. m. (s. XIII..., lat. artemo, onis) artimon arrosador
artisan, ana n. (s. XVII., ital. artigiano) artisan asagaire, aira n. (de asagar) → asagaire arroseur
veire: mestieral - Citation: La filha d’un bon arti- (personne) veire: arrosaire
san / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda asagal n. m. (de asagar) → asagador arrosoir
novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, asagalat n. m. (de asagal) contenu d’un arrosoir
Ramelet, s. XVII) asagament n. m. (de asagar) → asagatge action
artisanal, ala adj. (s. XX..., de artisan) artisanal, d’arroser
ale asagar v. (s. XII., lat. adaquare) 1. arroser veire:
artisanalament adv. (s. XX., de artisanal) arti- arrosar 2. prendre l’eau (perméabilité)
sanalement asagat, ada adj. (de asagar) arrosé, ée veire: ar-
artisanat n. m. (s. XX., de artisan) artisanat rosat, ada
artison n. m. 1. artison, mite 2. fromage du asagatge n. m. (s. XVII..., de asagar) arrosage veire:
Velay arrosatge, asagament
artisonat (non es -) loc. ce n’est pas piqué des asairar v. 1. se faire de l’air veire: airejar 2. pren-
vers (remarquable, incisif) dre l’air.
artista n. (s. XIV..., ital. artista < lat. med.) artiste asairar (s’) v. prendre l’air
artista censat (un -) loc. un soi-disant artiste asalbrar (s’) v. pron. (s. XVII.) 1. s’agripper
artista de bona dita (un -) loc. un artiste 2. s’accrocher aux branches (et fig.)
renommé asalbrar al figuièr (s’) loc. s’accrocher aux
artistament adv. (s. XIX : ń artistamen ż., de artista) branches (pour s’en sortir)
artistement asatar v. pousser une porte sans la fermer com-
artistic, ica adj. (s. XIX..., de artista) artistique plètement
artisticament adv. (s. XIX..., de artistic) artistique- ascendéncia n. f. (s. XVIII..., de ascendent) ascen-
ment dance
artotèca n. f. (s. XX., de art + (bibli)otèca) ar- ascendent, enta adj. e n. (s. XIII. , lat. ascendens <
tothèque ascendere) sost. ascendant, ante
artr(o)- pref. (gr. arthron) arthr(o)- ascendre v. (s. XIV., lat. ascendere) → pujar arc.
artriti n. f. (s. XVI..., lat. bas. arthritis < gr.) arthrite monter veire: descendre, montar
artritic, ica adj. (s. XII..., lat. arthriticus) arthri- ascension n. f. (s. XIV., lat. ascensio) sost. ascen-
tique sion
artritisme n. m. (s. XIX..., de artriti) arthritisme ascensional, ala adj. (s. XVII..., de ascencion) as-
artrografia n. f. (s. XX., de artr(o) + grafia) arthro- censionnel, elle
graphie ascensionista n. (s. XIX..., de ascension) ascen-
artropatia n. f. (s. XIX..., de artr(o) + -patia) sionniste
arthropathie ascensor n. m. (s. XIX..., de ascension) ascenseur
artroscopia n. f. (s. XX., de artro- + -(e)scopia) ascèsi n. f. (s. XIX..., gr. askêsis) ascèse
arthroscopie ascèta n. m. (s. XVII..., lat. bas. asceta < gr. askêtês)
artròsi n. f. (s. XVII..., de artr(o)- + -òsi) arthrose ascète
(méd.) ascetic, ica adj. (s. XVII..., gr. askêtikos) ascétique
arunan adv. il y a un an ascetisme n. m. (s. XIX..., de ascèta) ascétisme
aruspici n. m. (s. XIV..., lat. haruspex, icis) sost. ascienciar (s’ -) v. (de a + sciéncia + ar)
aruspice (agent) 1. s’instruire 2. iron. devenir savant
72
ascienciat (far l’ -) asepsia
ascienciat (far l’ -) loc. faire l’entendu besoin) ; Expression: ase se coneis a las aurelhas e lo
ascienciat, ada adj. (de ascienciar) 1. instruit fòl al parlar ! (l’ -) (fr: on sait à qui on a affaire) ;
2. qui fait le savant Expression: ase se lòga, per ase deu servir (qual per -)
ascla n. f. (lat. assula) éclat de bois (fr: on doit assumer la mission qu’on a choisie) ; Ex-
ascla (rire coma una -) loc. rire comme... pression: ase, non serà jamai tant pelut (se tiras un
ascladoira n. f. masse pour fendre le bois pel a un -) (fr: c’est toujours autant de fait)
asclaire (tusta coma un -) loc. il frappe comme ase (bramar coma un -) loc. crier très fort
un forcené ase (bridar l’ -) loc. fam. croquer le marmot •
asclaire, aira n. qui fend le bois (personne) poiroter
asclar v. (s. XII., de ascla) 1. fendre le bois 2. fig. ase (cargar l’ -) loc. 1. trouver un bouc émis-
pourfendre l’ennemi saire 2. critiquer outrageusement quelqu’un
asclar caps e braces loc. pourfendre l’ennemi ase (far de l’ -) loc. faire l’âne (neutre ou con-
- Expression: non pens mais d’asclar caps e notation sexuelle)
bras (Bertram de Born, be m play, s. XII) ase (non sap ont a l’ -) loc. fam. il ne sait pas ce
asclat, ada adj. 1. fendu 2. fig. fêlé (un peu fou) qu’il veut
ascles a l’onor (far d’ -) loc. 1. faire une brèche ase (non se sap çò qu’a dins l’ -) expr. fam. on
à l’honneur 2. commetre un acte douteux ne sait pas ce qu’il a dans la tête
ase n. m. âne veire: sauma - Citation: Lo paure ase (passar l’ -) loc. promener quelqu’un sur
ase se sauvariá als quatre pès, ni mai agèsse lo fuòc un âne, tourné vers l’arrière, tenant la queue
a la coeta (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) ; Ex- : peine ancienne infamante veire: ase passe lo
pression: ase (anar coma lo bast a l’ -) (fr: cela lui va desdit (l’ -)
parfaitement (en mauvaise part)) ; Expression: ase ase (trabalhar coma un -) loc. travailler beau-
(es coma se balhavan pan benesit a un -) (fr: cela ne coup
sert à rien) ; Expression: ase (es totjorn sus son - / ase cap e tot (un -) loc. un âne bâté (stupide)
sul meteis -) (fr: il suit toujours son idée fixe) ; Ex- ase de Buridan n. m. âne de Buridan
pression: ase (èsser totjorn sul meteis -) (fr: revenir ase de natura n. m. âne indécrottable
toujours sur le même sujet) ; Expression: ase (far lo ase dins un brèç (rire coma un -) loc. avoir un
repais de l’ -) (fr: manger sans boire) ; Expression: ase rire forcé
(una pichona mosca fa renar un gròs -) (fr: un grain ase me quilhe (que l’ -) loc. triv. diable
de sable peut bloquer la machine) ; Expression: ase m’emporte
a estrilhar (daissar lo melhor -) (fr: oublier de servir ase mòrt (aquò pesa coma un -) loc. c’est très
quelqu’un à table) ; Expression: ase bon (la brida e lourd
lo baston fan l’ -) (fr: des réprimandes sont parfois ase passe lo desdit (l’ -) loc. cochon qui s’en
nécessaires) ; Expression: ase comun, totjorn mal se- dédit veire: passar sus l’ase (pena infamanta)
lat (fr: le mauvais ouvrier se plaint de ses mauvais ase per aver de bren (far l’ -) loc. faire
outils) ; Expression: ase de montanha pòrta vin e beu l’ignorant pour obtenir quelque chose
aiga (lo paure -) (fr: ce n’est pas celui qui travaille ase per la coa (bridar l’ -) loc. agir à contresens
qui profite le plus de son labeur) ; Expression: ase de ase suprème loc. stupide au dernier degré
vendémia (afairat coma un -) (fr: être très occupé) ; ase te fota (l’ -) loc. triv. va te faire foutre
Expression: ase del molin, cal partir cada matin (es ase tot patrat (es un -) loc. c’est un âne fini
coma l’ -) (fr: le quotidien du travailleur) ; Expres- ase, l’albarda (a l’ -) loc. à chacun son problème
sion: ase e i èsser dessús (cercar son -) (fr: être très asemprar v. (s. XVI.) convier - Expression: Non
distrait) ; Expression: ase es magre, las moscas lo pi- sabes tu que jo som asemprada / per en plus grand
can (quand l’ -) (fr: il pleut toujours sur les mouillés) banquet èster ataulada e que damb mi no’t deves en-
; Expression: ase golut, l’estacon cort (fr: il faut le güalhar (Pèir de Garròs, Eglòga, 1567) ; Expression:
serrer de près) ; Expression: ase negre (testut coma l’)
(fr: têtu comme un âne) ; Expression: ase non es ja- asempre n. m. (s. XVII.) 1. invitation - Expres-
mai qu’una bèstia (un -) (fr: il ne faut pas demander sion: Quand del mandament de Dieu las lengas se
trop aux gens) ; Expression: ase pensa d’un biais e trobèguen a la sepultura de la temeritat del gigant
l’asenièr de l’autre (l’ -) (fr: chacun son point de vue) Nembròd, qui dirà que la nòstra non forèssa pas de
; Expression: ase pòrta l’autre (un -) (fr: un imbécile l’asempre ? (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. con-
trouve toujours plus bête que lui pour l’écouter) ; Ex- voi de noces, d’enterrement...
pression: ase que non trabalha, civada non ganha (fr: asenada n. f. ânerie
il faut travailler pour gagner son pain) ; Expression: asenariá n. f. (s. XX.) asinerie (élevage d’ânes)
ase que se coneis la macadura (es al desbastar de l’ asenet n. m. ânon veire: asenon
-) (fr: c’est dans l’action que l’on découvre les prob- asenièr, ièra n. ânier veire: saumalièr
lèmes) ; Expression: ase sadol, blat non es que veça asenon n. m. ânon veire: asenet
(per un -) (fr: on est indifférent quand on n’a pas de asepsia n. f. (s. XIX..., de a + gr. sêptos) asepsie
73
aseptic, ica asprum
aseptic, ica adj. (s. XIX..., de asepsia) aseptique asirar en pèsta loc. haïr comme la peste
aseptizacion n. f. (s. XX., de aseptizar) aseptisa- asirós, osa (pl. asiroses, osas) adj. (s. XII., de asir)
tion haineux
aseptizar v. (s. XX., de aseptic) aseptiser asma n. m. (s. XIV., lat. asthma) corr. asthme
ases (daissar los cardons pels -) expr. 1. laisser (méd.) (medecina)
les mauvaises choses à ceux qui les apprécient asmatic, ica adj. (s. XIV., lat. asthmaticus < gr.) corr.
2. il y en a qui aiment la misère asthmatique
ases (fa un vent a desrabar la coa dels -) expr. il asocial, ala adj. (s. XIX..., de a + social) asocial, ale
fait un vent à décorner un bœuf asolelhar v. se mettre au soleil (sens actiu)
ases (lo Patèr dels -) loc. le pont aux ânes veire: ensolelhar (sens passiu)
ases (los cardons pels -) expr. chacun ses goûts asombra (pel calimas, lo volatil s’ -) expr.
ases desbastan (es aquí que los -) expr. c’est ici quand ça va mal, certains savent se mettre à
la difficulté l’abri
ases desbastan (los -) expr. c’est le moment cri- asombrar v. (s. XII.) 1. ombrager - Expression:
tique pel calimàs, lo volatil s’asombra (quand ça va mai,
ases desbatan (èsser ont los -) expr. en arriver certains savent se mettre à l’abri) 2. se mettre à
au moment critique l’ombre
ases se coneisson al bast (los -) expr. on voit à asoraire, aira n. (de asorar) qui prie devant les
qui on a affaire reliques veire: adorator
ases se nhacan (quand non an res a manjar, los asorar v. (lat. adorare) prier devant les reliques
-) quand rien ne va plus viennent les affronte- veire: adorar
ments asortaire, aira n. (s. XIX...) avorteur, euse
asexuat, ada adj. (s. XIX..., de a + sexuat) asexué, asòrtament n. m. (de asortar) avortement in-
ée volontaire (fausse couche) veire: abòrtament
asfaltar v. (s. XIX., de asfalte) asphalter asortar v. (s. XVI., lat. abortare) avorter in-
asfaltatge n. m. (s. XIX..., de asfaltar) asphaltage volontairement (femme ou animal), faire une
asfalte n. m. (s. XIV : ń asfalt ż, lat. asphaltus < gr. ń fausse couche ż veire: abortar
asphaltos) corr. asphalte
asorton n. m. (de asortar) avorton
asfixia n. f. (s. XVIII..., gr. asphuxia) asphyxie
aspècte n. m. (s. XX., lat. aspectus < aspicere) as-
asfixiant, anta adj. (s. XIX..., de asfixiar) asphyxi-
pect
ant, ante
aspergir v. (s. XIV., lat. aspergere) sost. asperger
asfixiar v. (s. XIX., de asfixia) asphyxier
(ecclesiastic) veire: esposcar
asfixiat, ada adj. e n. (s. XVIII..., de asfixiar) as-
asperitat n. f. (s. XIV., lat. asperitas < asper) as-
phyxié, ée
périté veire: rugositat
ashish n. m. (s. XVI..., de l’arabi) haschich
aspersion n. f. (s. XIV., lat. aspersio) sost. asper-
asi suf. (de gr. (diast)asis) -ase
sion (ecclesiastic) veire: esposcada
asiatic, ica adj. (s. XVI..., lat. asiaticus) asiatique
aspersor n. m. (s. XIV..., lat. aspersorium) asper-
asil n. m. (s. XIV..., lat. asylum <gr. asulon) asile
soir
asillabic, ica adj. (s. XIX...) asyllabique
aspersor (téner l’ -) loc. c’est un bigot
asimar v. 1. agacer les dents 2. attiser le feu
3. émousser un tranchant aspic n. m. (s. XIV., lat. aspis X occ. espic) aspic
asimetria n. f. (s. XIX..., de a + simetria) asymétrie (serpent) veire: espic
asimetric, ica adj. (s. XIX...., de asimetria) aspiracion n. f. (s. XIV., lat. aspiratio) aspiration
asymétrique aspirant, anta adj. (s. XVI..., de aspirar) aspirant,
asimptotic, ica adj. (s. XVII...) asymptotique ante
(math.) aspirar v. (s. XIII., lat. aspirare) aspirer veire: ale-
asir n. m. (s. XII., de asirar) → asirança haine nar
veire: asirança aspirator n. m. (s. XX., de aspirar) aspirateur (in-
asirable, abla adj. (de asirar) haïssable strument)
asirança n. f. (de asirar) haine veire: asir - Citation: aspiratòri, òria adj. (s. XIX..., de aspirar) aspira-
Montsegur, l’as ausit, l’aule cant d’asirança, / marte- toire
lar tas parets de sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los aspirina n. f. (s. XIX..., all. aspirin < a + lat. spiræa)
lenhièrs, cremadors d’esperança, getant nòstre país aspirine
dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin, La colomba de patz, asprament adv. (s. XII.) âprement
1947) aspre, aspra adj. (s. XIV., lat. asper) 1. âpre veire:
asirança (préner en -) loc. prendre en haine acèrbe 2. lieux pierreux
asirar v. (s. XII., lat. adidare) haïr aspretat (/aspror) n. f. (s. XIV.) âpreté
asirar coma la pèsta loc. haïr comme la peste asprum n. m. ce qui est âpre
74
assabentar asservissent, enta
assabentar v. (s. XIII.) informer - Expression: assedant, anta adj. assoiffant, ante
Alara, la mainadeta qu’èri, deliurada de l’escòla, assedar v. (s. XIII.) assoiffer
començava de carrièra en carrièra de s’assabentar assegurable, abla adj. (s. XIX..., de assegurar) as-
dins lo sol libre que sos uèlhs e son còr totis nòus surable
posquèssen legir sens ajuda (Loïsa Paulin, Lo vièlh asseguradament adv. (s. XIX., de assegurar) as-
libre d’images, 1940) surément
assabentat en dreit loc. versé en droit asseguraire, aira n. (s. XIX., de assegurar) as-
assabentat, ada adj. informé, ée sureur
assaber v. (s. XIII : ń assaber ż.) faire savoir assegurament n. f. (s. XII., de assegurar) assur-
assaber n. m. (s. XIII.) avis ance (ce qui est sûr)
assaber (far -) loc. faire part de assegurança n. f. (s. XIX., de assegurar) 1. assur-
assabers (far los -) loc. faire les annonces ance (contre les sinistres...) - Expression: assegu-
assadolar v. (s. XVI., de sadolar) action de rassas- rança (la desfisança es maire de l’ -) (fr: la défiance
ier est mère de la sureté) 2. sureté
assag (plur. assages) n. m. (s. XII., lat. exagiare assegurar v. (s. XII., lat. pop. assecurare) 1. assurer
< agere) 1. essai (tentative) 2. essai (litterature) (sûr veire: assolidar 2. contrat...)
3. essai (rugby) assegurar a qualqu’un (s’ -) loc. se reposer sur
assaget n. m. (de assag + et) petit essai quelqu’un
assagista n. (s. XIX..., de assag) essayiste assegurat, ada adj. e n. (s. XII..., de assegurar) 1. as-
assajaire, aira n. (s. XX., de assajar) 1. essayeur, suré, ée (sûr 2. contrat...)
euse 2. homme indécis assegutar v. (lat. ad + secutus + are) poursuivre
assajament n. m. (s. XX., de assajar) essayage assegutar qualqu’un loc. courir sus à
assajar v. (s. XI..., de assag) essayer quelqu’un
assajar (s’) v. pron. (s. XVI..., de assag) s’essayer assegutat, ada adj. (de assegutar) poursuivi, ie
assalar v. donner du sel aux brebis, caprins... assegutavas e que ieu t’agantèsse (coma se m’
assalent, enta n. m. (de assalir) assaillant -) expr. tu es pris à ton propre piège
assalida n. f. (de assalir) action d’assaillir assemblada n. f. (s. XIII., de assemblar) assem-
assalir v. (lat. pop. assalire) assaillir (attaque blée
physique) assemblaire, aira n. (de assemblar) assembleur,
assalivar lo lector loc. allécher le lecteur euse (ouvrier)
assalvatgir v. devenir sauvage veire: ensal- assemblament n. m. (de assemblar) action
vatgit - Expression: Un pòble pòt pas se contentar d’assembler
[d’exprimir] sa pensada en d’innombrables parlars. assemblar v. (s. XII., lat. assimulare) assembler
Los parlars populars, espelisons galhardas mas assal- assemblatge n. m. (s. XVIII., de assemblar) assem-
vatgidas d’una lenga en descasença, an una fin natu- blage
rala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire, assenar v. assagir (avec l’âge)
de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc assenar (s’) v. acquérir du bon sens
nòu, 1904) assenat, ada adj. (s. XII.) sensé, ée
assanar v. 1. cicatriser veire: assanir 2. guérir assentiment n. m. (s. XIII., de assentir) 1. assenti-
assaniment n. m. assainissement s. m. ment 2. acquiescement
assanir v. assainir veire: assanar assentimentat (èsse ben -) loc. être dans de
assasonament n. m. assaisonnement bons sentiment
assasonar v. assaisonner assentimentat, ada adj. (de sentiment) qui a de
assassin n. m. (s. XII., ital. assassino < ar.) assassin bons sentiments
assassinar v. (s. XVI..., ital. assassinare) assassiner assentir v. (s. XIII., lat. assentire) → Alibèrt, 1966 ;
assassinat n. m. (s. XVI..., de assassinar) assassi- acquiescer
nat assercion n. f. (s. XIV..., lat. assertio) assertion
assaut n. m. (s. XII., lat. pop. assaltus < lat. assultus) asserir v. (s. XIII.) 1. assurer veire: acertanar, as-
assaut solidar 2. affirmer (prétendre vrai)
assautar v. (s. XII., de assaut) donner l’assaut assertiu, iva adj. (s. XVI..., lat. assertus) assertif,
assecament n. m. assèchement ive
assecant (papièr) n. m. (de a + secar) buvard (pa- assertòri, òria adj. (s. XIX..., de assercion) asser-
pier) toire / assertorique (philos.)
assecar v. (var.: assechar (Auv.)) 1. assécher asserviment n. m. (s. XV..., de asservir) asservisse-
2. dessécher ment
assecarar v. (s. XVI.) assécher beaucoup asservir v. (s. XII..., de a + sèrv + ir) asservir
assecarat, ada adj. (s. XVI.) 1. très asséché 2. très asservissent, enta adj. (s. XIX..., de asservir) as-
altéré servissant, ante
75
assessor, ora assopliment
assessor, ora n. (s. XIV., lat. assessor) assesseur assisas (cort d’ -) n. f. cour d’assises (dr.)
assessorat n. m. (s. XIII..., de assessor) assessorat assisténcia n. f. (s. XV..., de assistir) assistance
assetador n. m. endroit on l’on s’assied veire: adjutòri - Citation: Demest los bons préner
assètament n. m. (s. XIII...) 1. assiette (position) assisténcia / e de comparèr hugirà / dejà damnada
veire: assèti 2. affermissement en sa consciéncia / perque lo senhor d’excelléncia /
assetar v. (s. XII., lat. b. asseditare) asseoir (pren- d’aqueths qui l’an en reveréncia / coneish plan lo
dre un siège) camin tengut :/mès abusar de sa cleméncia, / amear
assetat, ada adj. assis, ise tarda peniténcia, / per camin de tau consequéncia, / a
assèti n. m. assiette (emplacement veire: asse- bon pòrt degun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume
tament I, 1565)
assèti n. m. (s. XVII...) siège (position) veire: as- assisténcia (dreit a l’ -) n. m. droit à l’assistance
setament assistent mairal, enta, ala n. (s. XX.) assistant,
assetiar v. (de a + sèti + ar) 1. asseoir (établir) ante maternel, elle
veire: assetar 2. asseoir (placer) assistent, enta adj. (s. XV..., de assistir) assistant,
assetjaire, aira n. (s. XX., de assetjar) assiégeant, ante
ante assistent, enta n. (s. XV..., de assistir) assistant,
assetjament n. m. (s. XIV., de assetjar) action ante veire: ajudant, anta, auxiliar, ara
d’assiéger assistenta sociala n. f. (s. XX.) assistante so-
assetjant, anta adj. e n. (de assetjar) assiégeant, ciale - Citation: Assistenta sociala... Cresi pas que
ante se trapen aquí, dins aquela administracion, fòrça vis-
assetjar v. (s. XIII., de a + sètge + ar) corr. assiéger comtessas o filhas de [marqués] (Paul Gairaud, La
• harceler veire: sètge, arcelar sexològa, 1982)
assetjat, ada adj. e n. (s. XIII., de assetjar) assiégé, assistir v. (s. XVI., lat. assistere) assister veire:
ée sostar
assidú, ua adj. (s. XIII : ń assiduos ż., lat. assiduus < assistit, ida n. (de assistir) assisté, ée
assidere) assidu, ue associacion n. f. (s. XVIII., de associar) associa-
assiduament adv. (s. XIII : ń assiduosament ż, de tion
assidú) assidûment associar v. (s. XIV., lat. associare) associer veire:
assiduitat n. f. (s. XIII..., lat. assiduitas) assiduité ajónher
assietons (d’ -) loc. assis sur le sol associat, ada adj. e n. (s. XVII., de associar) asso-
assignable, abla adj. (s. XVII..., de assignar) cié, ée
assignable associatiu, iva adj. (s.XX..., de associacion) associ-
assignacion n. f. (s. XV., lat. assignatio) assigna- atif, ive
tion (tribunal, citation...) assòlament n. m. (s. XVIII..., de assolar) 1. action
assignar v. (s. XIV., lat. assignare) assigner (tri- d’étendre sur le sol 2. assolement
bunal, citation, tâche...) - Citation: Lo commissari assolar v. (s. XIX..., de a + sòl + ar) 1. étendre sur
deu assignar la partida, o sos procuraires, e los balhar le sol 2. assoler 3. asseoir un édifice
delai de tres jorns, o plus,per comparir (Fòrs e costu- assolar (s’) v. (de a + sòl + ar) se jeter à terre
mas de Bearn, 1552) assolelhar v. (s. XVI.) exposer au soleil (sens ac-
assignator, tritz (pl. assignators, trises) adj. e n. tif) veire: ensolelhat, ada (sens passiu)
(de assignacion) assignateur, trice assolelhar (s’) v. prendre le soleil
assimilable, abla adj. (s. XIX..., de assimilar) as- assolidar v. 1. rendre solide veire: acertanar,
similable asorrir, afortir 2. consolider 3. affirmer
assimilacion n. f. (s. XIII., lat. assimilatio) assimi- Assompcion n. pr. f. (s. XII ..., lat. ecl. assumptio)
lation Assomption
assimilacionisme n. m. (s. XX..., de assimilacion) assonança n. f. (s. XVII..., lat. adsonare) assonance
assimilationnisme assonant, anta adj. (s. XII..., lat. assonans) asso-
assimilacionista n. (s. XX..., de assimilacion) as- nant, ante
similationniste assonar v. (lat. adsonare) mettre les son en har-
assimilar v. (s. XV..., lat. assimilare < similis) as- monie
similer assopiment n. m. (de assopir) assoupissement
assimilator, tritz (pl. assimilators, trises) adj. e veire: acossomiment
n. (s. XIX..., de assimilar) assimilador assimilateur assopir v. (s. XIII : ń sopir ż., lat. assopire) 1. as-
assisa n. f. (lat. assidere) 1. assise (maçon- soupir (sommeil) veire: entredormir, entresomir,
nerie) 2. fondements (doctrines, bases...) 3. as- acossomir (s’) 2. fig. assouvir (calmer)
sise (géol.) assopissent, enta adj. (de assopir) assoupissant,
assisas n. f. plur. (s. XII., de assisa) assises (jus- ante
tice) assopliment n. m. (de assoplir) assouplissement
76
assoplir astrenta
assoplir v. (de a + sople + ir) assouplir astada n. f. (de ast) contenu de la broche
assoplissent n. m. (s. XIX..., de assoplir) assou- (viande)
plissant (produit) Astarac n. pr. Astarac (pays de Gascogne) m.
assoplit de sa maire (es -) loc. sa mère a un astaragués, aguesa (pl. astaragueses, aguesas)
faible pour lui adj. habitant de l’Astarac (en Gascogne)
assoplit, ida adj. (de assoplir) assoupli, ie astèca adj. e n. (s. XIX...) aztèque
assordiment n. m. (de assordir) assourdissement astejar v. (de ast) tourner la broche
assordir v. (de a + sord + ir) assourdir, rendre astèla n. f. (s. XIII.) attelle
sourd (sens actiu) veire: ensordit, ida (sens pas- astenia n. f. (s. XVIII..., de a + gr. sthenos + ia)
siu) asthénie
assordissent, enta adj. (de assordir) assourdis- astenic, ica adj. e n. (s. XIX..., de astenic)
sant, ante (qui rend sourd) asthénique
assordit, ida adj. (de assordir) assourdi, ie asterisc (pl. asterisques) n. m. (s. XVI..., lat. aster-
assorrar v. (lat. ad + saburrare) 1. enfoncer dans icus < gr.) astérisque
le sable 2. lester avec du sable asterlòt n. m. (s. XVII., lat. "astrologus") 1. devin
assorrar (s’) v. (lat. ad + saburrare) se rouler sur de village veire: astrològue 2. esprit fantasque
le sable asteroïde n. m. (s. XIX..., gr. asteroeidês) astéroïde
assortiment n. m. assortiment astic n. m. (frc. stikkan) outil à polir le cuir
assortiment de libres loc. un choix de livres asticar v. (de astic + ar) 1. arc. polir le cuir 2. asti-
assortir v. (lat. sortiri) sortir pour aller au-devant quer (faire briller) veire: escurar
de quelqu’un veire: sortir asticatge n. m. (de asticar) 1. action de polir le
assortir v. (de a + sòrta + ir) assortir veire: apariar cuir veire: 2. action d’astiquer (faire briller)
astigmatic, ica adj. (s. XIX..., de astigmatisme)
astigmate
assortit, ida adj. (de assortir /sòrta/) assorti, ie
astigmatisme n. m. (s. XIX..., de a + gr. stigma +
assostaire, aire n. 1. qui met à l’abri 2. qui pro-
isme) astigmatisme
tège
astiu, iva adj. (s. XIII.) prompt, e
assostança n. f. action de protéger
astivament adv. (s. XIII.) hâtivement
assostar v. 1. mettre à l’abri 2. protéger
astor n. m. autour (oiseau)
assostat, ada adj. 1. mis à l’abri 2. protégé
astor vei la nuèit (l’ -) loc. méfie-toi des mal-
assuausar (s’) v. (de a + suau + ar) 1. corr. se faisants
calmer 2. corr. cuver sa colère astoret n. m. (s. XII.) petit autour
assubjectiment n. m. (s. XVI..., de assubjectir) as- astracan n. m. (s. XVIII..., de la vila russa
sujettissement d’Astrakan) astrakan
assubjectir v. (s. XVII : ń assutjeti ż., de a + subjècte astrada n. f. (s. XII..., de astre) 1. chance 2. des-
+ ir) assujettir tinée
assubjectit, ida adj. (de asubjectir) assujetti, ie astragal n. m. (s. XVI..., lat. astragalus < gr. as-
assucador n. m. (de assucar) assommoir (archit. tragalos) 1. astragale (os du pied) 2. astragale
médiévale) veire: atucador (moulure, archit.) 3. astragale (plante)
assucar v. (de a + suc + ar) assommer (sens actiu) astral, ala adj. (s. XVI..., lat. bas. astralis) astral,
veire: ensucat, ada (sens passiu), suc ale
assucat, ada adj. (de assucar) assommé, ée astre n. m. (s. XII., lat. astrum < gr. astron) 1. astre
assumir v. (s. XV..., lat. assumere) assumer 2. chance veire: bonastre, malastre
assumit, ida adj. (de assumir) assumé, ée astre (a bon -) loc. 1. heureusement 2. fort
ast (a mièg -) loc. au milieu du gué (abandon) heureusement
ast (a mièg -) loc. en berne (drapeau) astre (arribar a bon -) loc. arriver à bon port
ast (far a mièg -) loc. faire à moitié veire: far à astre (aver bon -) loc. avoir de la chance
mièg astre (per -) loc. 1. par chance 2. par bonheur
ast (menar l’ -) loc. tourner la broche veire: virar astre (per bon -) loc. par chance
l’ast astre (per tal -) loc. 1. par hasard 2. d’aventure
ast (pl. astes) n. m. (s. XIV.) 1. corr. broche astre bon astre (a tot -) loc. 1. à tout hasard 2. à
(rôtir) 2. arg. hampe - Citation: Aquí le vaissèl l’aveuglette 3. à l’aventure
èra d’una tina, un ast èra mast, la vela una toalha, astrenhent, enta adj. (s. XIX..., de astrénher) as-
e l’artilhariá de cinquanta flascous, damb lor glo-glo- treignant, ante
glo espaurissián totis les abitants de las aigas saladas astrénher v. (s. XIV., lat. astringere) astreindre
(Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638) astrénher (s’) v. pron. ( lat. astringere)
ast (virar l’ -) loc. tourner la broche veire: menar s’astreindre
l’ast astrenta n. f. (s. XIX..., de astrénher) astreinte
77
astres (èsser dins los -) atebesir
astres (èsser dins los -) loc. être dans la lune atac n. m. (de atacar) attaque (malaise)
(distrait) ataca n. f. (s. XII., de atacar) attaque (offensive)
astringéncia n. f. (s. XIX..., de astringent) astrin- ataca ! interj. (de atacar) à l’attaque ! - Citation:
gence Ataca ! Mòrt de non! non pas per dètz escuts : /
astringent, enta adj. (s. XVI..., lat. astringens) as- tan bons son los [profièits] quand se parla de trucs
tringent, ente (Francés de Corteta, Ramonet, s. XVII)
astro- pref. (del lat. astrum) astro- atacable, abla adj. (de atacar) attaquable
astrofisica n. f. (s. XX., de astro- + fisica) astro- atacaire, aira n. (de atacar) agresseur veire: agres-
physique sor
astrofisician, ana n. (s. XX., de astrofisica) astro- atacant, anta n. (s. XX., de atacar) attaquant
physicien, enne atacar v. (s. XII., ital. attacare) attaquer
astrolabi n. m. (s. XIV., lat. bas. astrolabium < gr. atacat de la pèsta loc. atteint de la peste
astrolabos) sost. astrolabe atacat, ada adj. (de atacar) 1. affecté, ée 2. meur-
astrologia n. f. (s. XIV., lat. astrologia < gr.) sost. tri, ie 3. attaqué, ée
astrologie (astronomia) ataïnar v. (de a + taïna + ar) être mélancolique,
astrologic, ica adj. (s. XVI..., lat. bas. astrologicus < pris par le spleen
gr.) astrologique atalar v. atteler
astrològue, òga n. (s. XIV : ń astrologian ż ; s XVII., atalat al darrièr trauc (èsser -) expr. être sans
lat. astrologus < gr.) astrologue - Citation: Aquel a ressources
totjorn tengut le cap entre doas aurelhas que [non a] atalentament n. m. (s. XIII.) action de susciter
ausit parlar de Patracòlis [...], tan grand astrològue, l’envie, le désir (sens actiu)
que laissa les astres a lòc, e que sense consideracion atalentar v. (s. XII., de a + talent + ar) 1. donner en-
de las planetas, ten totjorn las siètas plan netas (Peire vie de manger (sens actif) veire: entalentat (sens
Godelin, s. XVII). passif) 2. fig. donner envie (sens actif) fig. veire:
astronau n. f. (s. XX., de astro- + nau) astronef entalentat (sens passiu)
astronauta n. (s. XX., de astronautic) astronaute atalhonar v. couper en petits morceaux
astronautic, ica adj. (s. XX., de astro- + gr. nautikê) atalussar v. donner du pied (élargir la base)
astronautique atanben adv. pareillement
astronautica n. f. (s. XX..., de astro- + gr. nautikê) atánher v. (s. XII.) convenir
astronautique atanpauc adv. non plus
astronòme, òma n. m. (s. XIII : ń austronomian ż., atapar v. (gt. tappa) 1. boucher 2. couvrir
lat. bas. astronomus < gr.) astronome 3. saisir (douleur) - Citation: Quand la nuèch aquò
astronomia n. f. (s. XIX. (s. XII : ń estronomia ż)., lat. l’atapava, se levava qu’aital patissiá pas tant (Paul
astronomia < gr.) sost. astronomie (astronomia) Gairaud, La sexològa, 1982)
astronomic, ica adj. (s. XIV..., lat. astronomicus < atapar (s’ -) v. pron. (got. tappa) se couvrir (vête-
gr.) astronomique ment)
astronomicament adv. (s. XVI..., de astronomic) as- atapar d’ivèrn (s’ -) loc. mettre ses vêtements
tronomiquement d’hiver
astruc (èsser -) loc. être en veine ataraxia n. f. (s. XVI..., gr. ataraxía) ataraxie (phil.)
astruc, uga adj. (s. XII.) 1. né sous une bonne atardar v. attarder
étoile - Expression: Me mancava ben dètz-e-nòu atardivar v. rentrer tard
sòus, mas coma teniái çò plus gròs, me pensavi que atardivat, ada adj. attardé, ée (temps) veire: re-
çò menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot tardat
virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc ataüc n. m. (s. XIII : ń atahuc ż) cercueil
(Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images) 2. chanceux, ataular v. (de taula) mettre carte sur table
euse 3. de chance ataular (s’ -) v. (s. XI.) 1. s’atabler (forme ac-
astruganças (mandar d’ -) loc. iron. envoyer ses tive) veire: entaulat (forme passive) - Citation:
compliments Non sabes tu que jo som asemprada / per en plus
astrugar v. (de astruc) féliciter ; complimenter grand banquet èster ataulada e que damb mi no’t
veire: benastrugar deves engüalhar (Pèir de Garròs, Eglòga, 1567); Luc
astúcia n. f. (s. XIV., lat. astutia) sost. astuce fasiá qualques passes defòra; se brandissiá abans de
astuciós, osa (pl. astucioses, osas) adj. (s. XV..., s’ataular (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) 2. met-
de astúcia) astucieux, euse tre carte sur table 3. verser (véhicule)
astuciosament adv. (s. XVI..., de astuciós) astu- atavic, ica adj. (s. XIX..., de atavisme) atavique
cieusement atavisme n. m. (s. XIX..., lat. atavus) atavisme
asuèlh n. m. horizon veire: orizont (biol.)
asuèlh (a l’ -) loc. à l’horizon atebesiment n. m. attiédissement
asulhar v. disparaître à l’horizon atebesir v. attiédir
78
ateïsme atge (d’un brave -)
ateïsme n. m. (s. XVI..., de atèu) athéisme atentatòri, òria adj. (s. XVII..., de atentat) attenta-
ateïsta n. (de atèu) athéiste toire
atelar v. (s. XII...) atteler veire: júnher atentenaire, aira n. (de atentenar) 1. enjôleur,
atelatge n. m. attelage euse 2. atermoyeur, euse
atemporar v. 1. préparer la terre 2. chauffer un atentenar v. (lat. tintinnare) 1. enjôler de paroles
four 2. atermoyer 3. tenir le bec dans l’eau
atencion n. f. (s. XVI..., lat. attentio < attendere) at- atentiu, iva adj. (s. XII..., lat. attentivus) attentif,
tention - Citation: A tot moment, nos cal demesfisar ive
davant la família (...). Aver l’atencion ponchuda; vel- atentivament adv. (s. XVI..., de atentiu) attentive-
har que las pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner ment
drecha o mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas atenuacion n. f. (s. XIV., de atenuar) atténuation
cridar : - Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, atenuant, anta adj. (s. XVI..., de atenuar) atténu-
pel lièch (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) ant, ante
atencion ponchuda n. f. la plus vive attention atenuar v. (s. XIV., lat. attenuare) atténuer
- Citation: A tot moment, nos cal demesfisar davant atenuat, ada adj. (s. XVI..., de atenuat) atténué, ée
la família (...). Aver l’atencion ponchuda; velhar que atenuator n. m. (s. XX., de atenuar) atténuateur
las pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha (radio, son)
o mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas cridar atermenaire, aira n. (s. XIII : ń atermenador ż)
: - Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch délimiteur
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) atermenament n. m. (s. XIII., de atermenar) délim-
atencionar a (s’) v. (de atencion) s’appliquer à itation
atencionat, ada adj. (s. XIX..., de atencion) atten- atermenar v. (s. XIII.) délimiter
tionné, ée, attentif, ive aterrament adv. (s. XII..., de aterrar) atterrement
atenda n. f. (s. XII., lat. attenditus) attente veire: aterrant, anta adj. (s. XII..., de aterrar) atterrant,
atenta, espèra ante
atenda (non aver d’ / aver pas d’ -) loc. être im- aterrar v. (s. XII., de a + tèrra + ar) 1. atterrer veire:
patient aterrir 2. jeter à terre, abattre (arbre...)
atendre v. (s. XII., lat. attendere) 1. être attentif aterrar (s’) v. pron. (de a + tèrra + ar) se terrer
veire: esperar 2. tendre à 3. attendre - Expression: aterrassar v. (de a + tèrra + assar) couvrir, combler
lo qu’atend non es preissat de terre veire: aterrassir, terrassar, enterrassat
atendridor n. m. (s. XX., de atendrir) attendris- aterrassir (s’) v. pron. (de a + tèrra + assir) devenir
seur (instrument) terreux, s’effriter veire: aterrassar
aterrat, ada adj. (s. XII., de aterrar) atterré, ée
atendriment n. m. (s. XIX : ń atendrimen ż., de aten-
aterrir v. (s. XVIII..., de a + tèrra + ir) atterrir (bal-
drir) 1. attendrissement (rendre une matière
lon, avion, bateau...) veire: aterrar - Exemple:
plus tendre) 2. fig. émotion
aterrir sa barca (Mistral, TDF)
atendrir v. (s. XIX : ń atendri ż., de a + tendre +
aterrissatge n. m. (s. XX., de aterrir) atterrissage
ir) 1. attendrir (rendre une matière plus tendre)
(avion...)
2. fig. émouvoir
atestacion n. f. (s. XIV., lat. attestatio) attestation
atendrissent, enta adj. (s. XIX., de atendrir) 1. at-
atestar v. (s. XII..., lat. attestari < testis) attester
tendrissant, ante (qui rend une matière plus
veire: atestir
tendre) 2. fig. émouvant
atestat, ada adj. (s. XVII..., de atestar) attesté, ée
atenença n. f. contiguïté
atestir v. 1. s’entêter veire: attestar 2. affirmer
atenent (tot d’ -) loc. d’un seul tenant avec obstination
atenent (tot d’un -) loc. d’un seul tenant atèu, èa adj. (s. XVI..., gr. atheos) athée
atenent, enta adj. attenant, ante veire: tocant ateuniment n. m. amincissement (chose) veire:
aténer v. être contigu - Expression: aténer a (s’ -) aprimadament
(fr: être contigu à) ateunir v. 1. atténuer veire: aprimar 2. rendre
aténer a qualqu’un (s’ -) loc. se fier à quelqu’un ténu, amincir (quelque chose)
veire: se fisar atge n. m. (s. XIV., del francés) âge (temps écoulé
aténher v. (s. XII., lat. attangere < attingere) attein- depuis la naissance ou l’origine) veire: edat - Ci-
dre veire: adesar, averar tation: Horton avè de cent e vint ans l’atge / quan me
atenian, ana adj. athénien, enne condèc que son aujòu l’antic, / aqueth Bonsòm qui
atenta n. f. (s. XIII., de aténher) atteinte veire: jamès non mentic, / aqueste temps que vesèm predisè
atenda (Pèir de Garròs, Eglòga 1, 1567);
atentar v. (s. XIII : ń attentar ż., lat. attentare) atten- atge (d’ -) loc. d’un grand âge
ter atge (d’aquel -) loc. à cet âge là
atentat n. m. (s. XIV..., lat. attentatum) attentat atge (d’un brave -) loc. d’un certain âge (âgé)
79
atge (es mendre d’ -) atraversar
atge (es mendre d’ -) loc. il est plus jeune atomizacion n. f. (s. XX..., de atomizar) atomisa-
atge (metre d’ -) loc. avancer en âge tion
atge (se far dins l’ -) loc. avancer en âge atomizar v. (s. XIX..., de atòme) atomiser
atge de (d’ -) loc. d’âge à atomizat, ada adj. (s. XX.) atomisé, ée
atge de (venir a l’ -) loc. atteindre l’âge de atomizator n. m. (s. XX., de atomizar) atomiseur
atge escolar n. m. âge scolaire (gaz) veire: vaporizator (aiga)
atge fait (d’ -) loc. d’âge mûr atòn, a adj. (s. XIX..., de a + tòn) atone (lingüistica)
atge legal n. m. (s. XIX.) âge légal - Citation: Lo grop pronominal precedent lo vèrb es
atge mental n. m. (s. XIX.) âge mental proclitic e atòn, mentre que lo grop seguissent lo vèrb
atge primierenc n. m. premier âge (petite en- es enclitic e tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr
fance) cas, la lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns
atge tresen n. m. troisième âge (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
atic, ica adj. (s. XVI..., lat. atticus < gr. attikos) at- atonal, ala adj. (s. XX., de a + tonal) atonal, a
tique (musique)
aticament adv. (s. XVI..., de atic) attiquement atonalitat n. f. (s. XX., de atonal) atonalité
(musique)
aticisme n. m. (s. XVI..., lat. atticismus < gr. attik-
atonia n. f. (s. XIX.) atonie
ismos) atticisme
atonic, ica adj. (s. XVIII...) atonique
atierar v. 1. aligner veire: tièra 2. mettre en file
ator, -atritz (pl. ators, atrises) suf. (lat. atorem,
atimonar v. atteler les bœufs
-atricem) -ateur, -atrice
atipic, ica adj. (de a + tipic) atypique
atorar v. se rendre à ses devoirs
atiralh n. m. attirail
atornar (s’) v. rendre la pareille veire: tornar
atirança n. f. (s. XIX.) attirance
atots n. m. (s. XVII.) 1. atout (jeu) 2. coup violent
atirar v. (s. XIV.) attirer (séduction) veire: atraire de la main
atisar v. (s. XII...) attiser veire: abrasugar atots (batre -) loc. jouer atout
atissar v. (de tissa) 1. exciter veire: excitar - Cita- atrabalhir (s’) v. pron. prendre goût au travail
tion: Era pas brica per los espaurugar, al contrari, èra atrabalhit, ida adj. 1. travailleur, euse 2. la-
per los atissar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) borieux, euse
2. lancer des piques 3. s’opiniâtrer atrabilar, a adj. (s. XVI..., lat. med. atra + bilis) atra-
atissós, osa (pl. atissoses, osas) adj. agaçant, bilaire
ante atraçar v. (lat. ad + tractare) 1. tracer un chemin
atlant n. m. (s. XVI..., ital. atlante < gr. Atlas) at- 2. amasser vers soi
lante (archit.) atraçar lo màger tròç (s’ -) loc. se tailler la part
atlantic, ica adj. (s. XVI..., lat. atlanticus < gr. at- du lion
lantikos) atlantique atraçat lo tot loc. tout bien considéré
atlantisme n. m. (s. XX., de atlantic) atlantisme atraccion n. f. (s. XIV., lat. attractio) attraction
(OTAN) atractiu, iva adj. (s. XIV., lat. attractivus) attractif,
atlantista adj. e n. (s. XX., de atlantisme) atlantiste ive
(OTAN) atraire v. (s. XII..., lat. ad + trahere) 1. attirer veire:
atlàs (pl. atlasses) n. m. (s. XVI..., de Atlàs, mitol.) atirar 2. fig. attirer (séduction)
1. atlas (vertèbre) 2. atlas (ouvrage) atrait n. m. (s. XII., de atraire, var.: atrach (Lem.),
atlèta n. (s. XVI..., lat. athleta < gr. athlêtês) athlète atrach / atraches (Leng.), atrèit (Gasc.)) 1. attrait
atletic, ica adj. (s. XVI..., lat. athleticus < gr. ath- 2. appas (séduction)
lêtikos) athlétique atrantolir (s’) v. pron. 1. devenir chancelant
atleticament adv. (s. XIX..., de atletic) athlétique- 2. vieillir
ment atrapa n. f. (de atrapar) attrape
atletisme n. m. (s. XIX..., de atletic) athlétisme atrapadissa n. f. (de atrapar) mystification veire:
atmosfèra n. f. (s. XVII..., gr. atmos + sphaira) at- mistificacion
mosphère atrapadoira n. f. (de atrapar) piège veire: tra-
atmosferic, ica adj. (s. XVIII..., de atmosfèra) atmo- padèla
sphérique atrapaire, aira n. (de atrapar) attrapeur, euse
atòl n. m. (s. XVIII..., del maldivian / divehi) atoll atrapar v. (s. XII., de a + trapa + ar) attraper veire:
atòme n. m. (s. XIV : ń atomi ż., lat. atomus < gr. agafar, ajar
atomos) atome atrapar la maire al nis loc. 1. prendre sur le fait
atomic, ica adj. (s. XIX..., de atòme) atomique - 2. trouver le pot aux roses
Citation: D’explosions atomicas avián [amudit] li rà- atrasent, enta adj. (s. XII..., de atraire) attrayant
dios de tot l’Oriènt arabi (Robèrt Lafònt, 1971) atraversar v. (de a + traversar) 1. mettre en travers
atomicitat n. f. (s. XIX..., de atomic) atomicité 2. se mettre en travers (sens actiu)
80
atrencadura aucèl son nis es bèl (a cada -)
81
aucèl sus una branca, qu’al mendre brug se’n va (es un -) aujam
aucèl sus una branca, qu’al mendre brug se’n audit n. m. (de l’anglés < lat. audire) audit
va (es un -) expr. 1. il est comme l’oiseau sur la auditiu, iva adj. (s. XIV., lat. auditus) sost. auditif,
branche 2. il n’a pas de situation stable ive
aucèl vòla n. m. pigeon vole (jeu) auditor, tritz (pl. auditors, trises) n. (s. XIV., lat.
aucèl, èla n. (s. XII., lat. aucellus, var.: ausèth, èra auditor) sost. auditeur - Citation: Lo jorn susdit
(Gasc.), ausèl, èla (Leng.)) oiseau veire: en preséncia deusdits auditors e gardas rendon conde
aucelaire, aira n. (s. XII., de aucèl) oiseleur, euse Bertranet de Nabalhas, garda l’an prosmar passat,
aucelariá n. f. (s. XX., de aucèl) oisellerie deu carc qui avé de guarderia (Condes de Pau, s. XV)
aucelàs (pl. aucelasses) n. m. (de aucèl, var.: auditòri n. m. (s. XVII., lat. auditorium < audire)
ausèth, ausèra (Gasc.), auseu, ausela (Lem.), ausèl, sost. auditoire
ausèla / aucèu, èla (Leng.), auceu (Prov.)) gros auditoriat n. (s. XIX..., de auditor) auditoriat
oiseau auditorium n. m. (s. XX., mot latin) auditorium
aucelejar v. (de aucèl) bayer aux corneilles aufa n. f. sparte (sparterie, nattes)
aucelet, eta n. (de aucel) 1. petit oiseau 2. frélu- aufa a qualqu’un (tirar l’ -) loc. soutirer de
quet l’argent à quelqu’un
aucelièr, èra n. f. (s. XX., de aucèl) oiselier, ière aufièr, ièra n. (de aufa) ouvrier, ière en sparterie
aucelièra n. f. (de aucèl) 1. volière 2. filet pour la augment n. m. (s. XVII., lat. augmentum) en plus
chasse aux oiseaux veire: augmentacion
aucelilha n. f. (de aucèl + ilha) les oiseaux
augment (la verquièra e l’ -) loc. la dot et les
aucelon n. m. (de aucèl) oisillon
acquets
aucèls (adormiriá los -) expr. il est très en-
augment de capital n. m. augmentation de cap-
nuyeux
ital
aucèls lo bècan (totes los -) expr. il est très
augmentable, abla adj. (x. XVI..., de augmentar)
douillet
augmentable
aucelum n. m. (de aucèl + um) les oiseaux
augmentacion n. f. (s. XIV., lat. bas. augmentatio)
aucet (préner d’ -) loc. hausser le ton
sost. augmentation veire: augment
aucir v. (s. XII., lat. occidere) → tuar tuer veire:
augmentar v. (s. XIV., lat. imp. augmentare <
tuar
augere) sost. augmenter - Citation: D’un costat,
aucons (rire coma d’ -) loc. rire comme...
lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restrenhent
auçor n. f. (de auçar) 1. hauteur 2. élévation
lo vocabulari als sols besonhs locals de l’autre, aprèp
auçural n. m. (de auçar) → nautor 1. hauteur
aquel apauriment dont patís a un moment donat, lo
(géo.) 2. butte
pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de novèls
audàcia n. f. (s. XIV., lat. audavia < audere) sost.
mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc nòu,
audace - Citation: Tu que per ofensar n’aviás que
1904)
tròp d’audàcia, / perqué non n’as autant per obtenir
augmentatiu, iva n. (s. XIV., de augmentar) aug-
ta gràcia ? (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe,
mentatif, ive
1673)
audaciós, osa (pl. audacioses, osas) adj. (s. XVI., augmentator n. m. (s. XX., de augmentacion) aug-
de audàcia) audacieux, euse - Citation: Ací Pente-
mentateur (machine) - Exemple: augmentator de
silèa, audaciosa amazona, / non bat los mirmidons au butada
costat de Bellona (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) augur n. m. (s. XIII..., lat. augur) augure (agent)
audaciosament adv. (s. XVI..., de audaciós) auda- augurar v. (s. XIV., lat. augurare) augurer
cieusement auguri n. m. (s. XII..., lat. augurium) sost. augure
audiblament adv. (s. XIV..., de audible) audible (acte, interprétation)
(de façon) August n. pr. m. Auguste
audible, ibla adj. (s. XIV., lat. audibilis) audible august, usta (pl. augustes, ustas) adj. (s. XIV., lat.
veire: ausidor augustus < augur) sost. auguste
audicion n. f. (s. XIX., lat. auditio) audition augustin, ina adj. (s. XIII..., de sant Augustin) 1. au-
(écoute, casting...) gustin, ine (doctrine) 2. augustin, ine (religieux,
audicion n. f. (s. XV., lat. auditio) audition (sur- euse)
dité) augustinian, ana adj. e n. (s. XVIII..., de sant Au-
audicionar v. (s. XX., de audicion) auditionner gustin) augustinien, enne
(écoute, casting...) augustinisme n. m. (s. XIX..., de sant Augustin)
audiéncia n. f. (s. XIV., lat. audientia < audire) sost. augustinisme
audience aujam n. m. (lat. aviamen < avis) 1. gibier à
audio- pref. (del lat. audire) audio- plumes - Expression: aujam de vòstre ben, melhor
audiovisual, ala adj. (s. XX..., de audio- + visual) pareis (fr: c’est mieux chez nous que chez le voisin)
audiovisuel, elle 2. volaille
82
aujòl, òla aurelhièra
aujòl, òla n. (s. XVI., lat. aviolus) aïeul, aïeule - aur de París (non val tot l’ -) expr. 1. il ne vaut
Citation: Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol pas cher 2. il n’est pas très recommandable
de raras invencions ten tant de plaça per totis les aur de Tolosa (a d’ -) loc. il est poursuivi par la
camins de la sciéncia, que [dificilament] òm pòt pas- fatalité (cf. Histoire romaine)
sar per un [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia aur mondat n. m. or pur
vos agradar que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras aur monde n. m. or pur
autoritats, ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, aur ni per argent (ni per -) loc. à aucun prix
Ramelet, s. XVII); Dins sa cambra, Lison aviá ara un aura n. f. (lat. aura) 1. vent du nord - Cita-
miralh, un miralh que son cadre [d’aur] verd lusis- tion: Meteguèt a la vela e quand lo mazot s’estrifèt,
siá, bavard e important davant los mòbles dels aujòls quand se levèt l’aura d’amont, comencèt sa naviga-
(Joana Bartès, Lison, 1934) cion (Robèrt Lafònt, 1971, p. 56) 2. brise
aule (fals tant que l’ -) expr. faux comme... aura (a tota -) loc. à tout vent
aule coma l’ase roge / negre expr. méchant / aura (del costat d’ -) loc. du côté du nord
mauvais comme... aurà ben son ajustòri loc. 1. il aura bien son
aule coma un gat bòrni expr. méchant / mau- mot à dire 2. il y mettra son grain de sel
vais comme... aura de gràcia (una -) loc. un vent favorable
aule coma un un ase expr. méchant / mauvais aura en aura (d’ -) loc. en direction Est-Ouest
comme... aura te mena ? (quina bona -) loc. quel bon
aule, aula adj. (lat. habilis) 1. mauvais (dia- vent t’amène ?
bolique) - Citation: Montsegur, l’as ausit, l’aule
aurada n. f. (de aura) coup de vent
cant d’asirança, / martelar tas parets de sa ràbia
auragan n. m. (s. XVII..., cast. huracan) ouragan
d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors
aurassa n. f. (de aura + assa) grand vent
d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn
auratge n. m. (s. XII., de aura + atge) orage
(Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947) 2. méchant,
ante auratge tròna (l’ -) loc. l’orage gronde
aulesa n. f. (de aule) → aulor méchanceté veire: auratjós, osa (pl. auratjoses, osas) adj. (de au-
aulor ratge) orageux, euse
aulor n. f. (de aule) méchanceté veire: aulesa aurejar v. (de aure) 1. faire du vent 2. rosser
auna n. f. (s. XIII : ń alna ż, frc. alina) aune (mesure aurelha n. f. (s. XII., lat. auricula) corr. oreille -
ancienne) Citation: Cresètz-o, los que levèron aquel niu de fissa-
aunir v. (s. XIII., frc. haunjan) 1. honnir 2. agonir lons agèron pas freg a las aurelhas! (Antonin Perbòsc,
Aups n. f. plur. Alpes Paratge, 1911) ; Lo zin-zin [de las cigalas] montava,
auquièr, ièra n. (de auca) gardien, ienne d’oies traucant las aurelhas, moriguent dins un sospir, per
tornar renàisser e morir sens pausa, d’oras e d’oras
aür n. m. (s. XII., lat. imper. agurium) heur veire:
(Joana Bartès, Lison, 1934) ; Expression: sense bole-
auguri
gar tempe ni aurelha (fr: sans bouger un cil )
aur n. m. (s. XII., lat. aurum) or (métal) - Citation:
aurelha (afustar l’ -) loc. tendre l’oreille
Emperò, vòsta man mastressa, / ua letra ritmada
m’adreça / qui m’a hèit lo còr mès gadau / que si hos aurelha (m’es tombat dins l’ -) loc. j’ai ouï dire
ua corona d’aur (Pèir de Garròs, 1567); Los vesins aurelha (rire d’ -) loc. rire sous cape
son venguts a la despelocada, / los joens apariats: aurelha (se far tirar l’ -) loc. être l’objet de ré-
amorós e vesiada / en dus virats de man descohan lo clamations pour agir (dette, ouvrage...)
cabelh, / l’estòrcen ras deu còth, darrigan sa perruca/ aurelha que prutz (aver l’ -) loc. avoir la puce à
lavetz sa punta d’aur, nusa coma la cuca, / clareja l’oreille
dins los dits coma un tròç de sorelh (Josèp Nolens, La aurelhada (tirar una -) loc. se faire tirer l’oreille
flaüta gascona, 1897); De la chadena d’aur los anels aurelhard, arda adj. qui a de longues oreilles
se ressòudan (Josèp Ros, Annuari,1899) ; Expression: aurelhas (èsser tot -) loc. (s. XVII.) être tout or-
aur maneja, d’aur lusís (qui d’ -) (fr: on voit qu’il est eille
riche) ; Expression: aur tot çò que lusís (non es d’ -) aurelhas (siular a las -) loc. corner dans les or-
(fr: tout ce qui brille n’est pas d’or) eilles
aur (a de mans d’ -) loc. 1. avoir la main aurelhas me bosinan (las -) loc. mes oreilles
heureuse 2. être habile sifflent
aur (aver las mans d’ -) loc. être très habile aurelhas me piulan (las -) loc. mes oreilles sif-
aur (embrumar d’ -) loc. → daurar dorer flent
aur (franc coma l’ -) loc. personne droite e hon- aurelheta n. f. (de aurelha) 1. merveilles (pâtis-
nête serie) 2. écouteur aux oreilles
aur (ros coma l’ -) loc. roux comme... aurelhièr n. m. (s. XIV., de aurelha) oreiller
aur (soi d’ -) loc. je suis aux anges aurelhièra n. f. (de aurelha) 1. oreille de charrue
aur (un afar d’ -) loc. une affaire en or 2. perce- oreille
83
aurelhon ausiment
aurelhon n. m. (de aurelha) 1. lobe de l’oreille aürós, osa (pl. aüroses, osas) adj. (s. XII., de aür)
veire: gautissons 2. coup sur l’oreille heureux, euse
aurelhós, osa (pl. aurelhoses, osas) adj. (de au- aürosament adv. (s. XVI., de aürós) heureuse-
relha) 1. qui est ń tout oreilles ż veire: atentiu ment
2. attentif aurotge, otja adj. ombrageux, farouche - Expres-
aurelhut, uda adj. (de aurelha) qui a de grandes sion: E tant que lo mistrau ferotge / bramarà dins li
oreilles ròcas aurotges / t’apararem a bolets roges, / car tu es
aureòla n. f. (s. XIII..., lat. ecles. (corona) aureola) la patria e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau,
auréole 1867) ; Expression:
aureolar v. (s. XIX., de aureòla) auréoler aurpalhaire, a n. (de aur + palha + aire) orpailleur,
aureta n. f. (de aura) 1. brise 2. zéphir euse veire: arpalhand - Citation: - E Lo vèrb carn
aurfrés (pl. aurfreses) n. m. (s. XIII., lat. aurum se faguèt. Zo, Zo, Zo! A molons!... Literatura, lit-
phrygium) orfroi eratura, literatura...- Mas que! A pas cielhit d’un
auricalc n. m. (s. XIV., lat. auricalcum) laiton sòu aquel d’aquí! disiá Nòstre- Sénher. Anem... Bon
auricular n. m. (s. XIV., lat. bas. auricularius) au- Pel Servici! Tu, seràs l’Aurpalhaire! Ardit! (Ives
riculaire (doigt) Roqueta, Nòstre sénher lo segond, trad. Delteil, 1973
auricular, ara adj. (s. XIV., lat. bas. auricularius) )
relatif à l’oreille aurpalhatge n. m. (de aurpalhar) orpaillage
aurièra n. f. (s. XIV.) lisière auruga n. f. (s. XIV.) jaunisse
aurifèr, èra adj. (s. XVI..., lat. aurifer) aurifère aus (pl. auses) n. m. toison (n. f.) veire: vel
aurificacion n. f. (s. XVI..., de aurificar) aurifica- d’aur
tion ausa chutar (non -) expr. il n’ose souffler mot
aurificar v. (s. XIX..., de auri- + ficar) arc. aurifier ausadament adv. avec audace
(dent) ausaire, aira n. audacieux, euse
auriflam n. m. (s. XIII., lat. aureus + flammum) ori- ausar v. (s. X.) oser veire: gausar - Expression:
flamme Vaquí, Madama, las paraulas pas de créser qu’aquel
aurinhòl n. m. sorte de brugnon blasfemator a ausadas prononciar sul sulhet de sa
aurinholièr n. m. (de aurinhòl) arbre à brugnons mòrt (Robèrt Lafònt, 2001)
auriòl n. m. (s. XII., lat. aureolus) 1. couleur d’or ausard, arda adj. (s. XII : ń auzart ż.) 1. hardi, e
2. loriot (oiseau) 2. effronté, e
auripèl n. m. (s. XII : ń aurpel ż., lat. aurum + pellis) ausarda (a l’ -) loc. cavalièrement
oripeau ausardariá n. f. 1. hardiesse 2. témérité
auripelat, ada adj. (s. XIV., de auripèl) couvert, ausbèrc n. m. (s. XII., frc. halsberg) haubert
erte d’oripeaux, chamarré auscultacion n. f. (s. XVI..., lat. auscultatio) aus-
auristre n. m. (de aura) bourrasque cultation
auriu, iva adj. (s. XII., de aura) 1. imprévisible auscultar v. (s. XVI..., lat. auscultare) ausculter
dans son agissement 2. d’humeur changeante veire: escotar
3. ombrageux, euse auscultator n. m. (s. XX., de auscultar) ausculta-
auriva n. f. (de auriu) la mort chez Godelin - Ci- teur (appareil)
tation: Dins le clòt, per panièr, l’Auriva met a bas / ausèrda n. f. luzerne veire: lusèrna
le negre damb le blanc, le madur damb l’agràs (Pèire ausèsses (e mai -) loc. même si tu osais
Godelin, Segonda floreta, s. XVII). ausida n. f. (s. XII., de ausir) 1. ouïe 2. son loin-
aurivelaire, aira n. (av. s. XV., de auri- + velaire) → tain 3. renommée
aurivelièr sost. batteur d’or ausida (d’ -) loc. 1. tout d’un coup 2. aussitôt
aurivelariá n. f. (av. s. XV., de aurivelaire) 1. ou- ausida (partir d’ -) loc. agir sur un coup de tête
vrage des batteurs d’or 2. orfèvrerie ausida (se’n anar d’ -) loc. (s. XVII.) tomber dans
aurivelièr, ièra n. (s. XIV., de auri + velièr) 1. sost. l’oubli
batteur d’or veire: aurivelaire 2. sost. orfèvre ausidor n. m. (de ausir) tympan (oreille) veire:
veire: aurivelaire timpan
auròc n. m. (s. XVIII..., al. auerochs) → ur, ura au- ausiment n. m. (de ausir) 1. qualité de l’ouïe
roch veire: ur 2. audition
auròra n. f. (s. XIV., lat. aurora) aurore ausir v. (s. XII.) entendre (ouïr) - Citation: Mon
aürós (èsser -) loc. être heureux còr, mai que mai, pataquejava coma aquel de la
aürós e rèire aürós loc. heureux, trois fois lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs
heureux de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant
aürós, ne sabi gaire (de mai -) loc. il est le plus dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. XX); E
heureux lo cant interior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia]
84
ausir auto-realizator, tritz
, en pensant a sos discípols fervoroses, èra segura- auta fidelitat n. f. haute fidélité
ment, ambe mai de claror e mai de [plenitud], lo cant auta mar n. f. haute mer
qu’enlusiguèt la mòrt del grand faidit dont nos a dit auta montanha n. f. haute montagne
la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940); Encara auta personalitat n. f. haute personnalité
l’ausissi lo paure mon paire : "Cal sèt pans per pas- auta ramèla n. f. haute futaie
sar la setmana, un per cada jorn, e lo darrièr es lo que auta traïson n. f. haute trahison
mai còsta de pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) ; auta votz (a -) à haute voix
Expression: ausir fariá tombar las aranhas del cèl (a autament adv. (s. XIV., de auta + ment) hautement
l’ -) (fr: c’est un fanfaron) autan n. m. (s. XIV., lat. altanus) autan (vent) -
ausir ! (de l’ -) loc. à l’entendre ! Citation: Ací bufa l’autan, aquí rebufa Cèrç, ací la
ausir (fa bon -) loc. c’est bon à entendre mar rona, aquí le cèl trona, e tan ferotjament que
ausir (fa bon -) loc. c’est bon à savoir le plus grand de nòstres capitanis, Armand de Lòrt,
ausir ? (qué non cal -) loc. que ne faut-il enten- non pensava pas de mens que de far per tot jamai a
dre ! catitòrba damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena flo-
ausir a qualqu’un (levar lo veire e l’ -) loc. reta, s. XVII)
stupéfier quelqu’un autan (a / de l’ -) loc. à l’Est
ausir de totas (n’ -) loc. entendre des choses autanèl n. m. (de autan + èl (diminutiu)) corr. vent
inconvenantes d’Est, autan léger veire: autan
ausir dire (d’ -) loc. d’ouï dire autar n. m. (s. XI..., lat. altare) autel - Citation:
ausir dire (per -) loc. à ce qu’on dit Avalisca le gus de qui la man profana / ven de ronçar
ausissi ! (ben t’ -) loc. je t’entends bien ! pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp passa lo còp
ausit una sillaba (non n’ai -) loc. je n’en ai pas d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del
entendu un mot temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
auspici n. m. (s. XIV..., lat. auspicium) auspice XVII)
aussent n. m. (s. XII : ń eyssens ż, ń absens ż., lat. ab- autar e a las campanas (èsser a l’ -) loc. être au
sinthium) absinthe (plante) (n. f.) veire: absinti four et au moulin
autar màger n. m. maître autel
austèr, èra adj. (s. XVII., lat. austerus < gr.) austère autarcia n. f. (s. XX., gr. autarkeia) autarcie
austèrament adv. (s. XIII..., de austèr) austère- autarcic, ica adj. (s. XX., de autarcia) autarcique
ment autentic, ica adj. (s. XIV., lat. jur. authenticus < gr.)
austeritat n. f. (s. XIII..., lat. austeritas) austérité sost. authentique
austral, ala adj. (s. XIV., lat australis) austral, ale autenticament adv. (s. XIV..., de autentic) authen-
Australia n. pr. f. (s. XVII..., lat. australis) Aus- tiquement
tralie autenticar v. (s. XIV., de autentic) sost. authenti-
australian, ana adj. (s. XIX...) australien, ienne quer
australian, ana adj. e n. (s. XVIII..., de Australia) autenticitat n. f. (s. XVIII..., de autentic) authen-
australien, enne ticité
australopitèc n. m. (1960, de austral) australop- autentificacion n. f. (s. XX., de autentificar) au-
ithèque thentification
Austria n. f. Autriche autentificar v. (s. XIX..., de autentic + ficar) authen-
austrian, ana adj. (s. XIX., de Austria) autrichien, tifier
ienne autinada n. f. (de aut) → autinada 1. tonnelle
aut adv. (s. XIII.) haut 2. treille
aut n. m. (s. XIII.) haut autisme n. m. (s. XX., al. autismus < gr. autos)
aut (aquí -) loc. là-haut autisme (maladie)
aut (d’ -) adv. là-haut Autisme (l’ -) n. m. le Très Haut
aut (del costat d’ -) loc. du côté du nord autista adj. e n. (s. XX., de autisme) autiste (mal-
aut (per -) loc. par le haut adie)
aut (tombar de son -) loc. tomber de sa hauteur autistic, ica adj. (s. XX., de autisme) autistique
aut e bas loc. en dernier ressort auto n. f. (s. XIX., de auto(mobila)) → veitura auto
aut en gost loc. épicé veire: veitura, rascle
aut, auta adj. (s. XIII., lat. altus) → aut, auta haut, auto (en -) loc. adv. en auto
haute veire: naut, nauta - Citation: O, l’as bèn dich, auto- pref. (gr. autos) auto-
siéu Esterèla, / dis auts crestencs dominarèla: / fuge auto-ràdio n. m. (s. XX., de auto- + radio) autora-
donc, imprudènt, car mon regard enclaus ! (Frederic dio
Mistral, Calendau, 1867) auto-ralh n. m. (s. XX., de auto- + ralh) autorail
Auta Antiquitat n. f. Haute Antiquité auto-realizator, tritz n. (s. XX., de auto- + realiza-
auta estima n. f. haute estime tor) autoréalisateur, trice
85
auto-reglatge automatic, ica
auto-reglatge n. m. (s. XX.) autoréglage autodafé n. m. (s. XVII..., port. auto da fe) au-
auto-regulacion n. f. (s. XIX..., de auto + regula- todafé
cion) autorégulation autodefensa n. f. (s. XX., de auto- + defensa) au-
auto-regulator, tritz (pl. auto-regulatorsn todéfense
trises) adj. e n. (s. XIX...) autorégulateur, trice autoderision n. f. (s. XX., de auto- + derision) au-
auto-retrait n. m. (s. XX., de auto- + retrait) auto- todérision
portrait autodestruccion n. f. (s. XIX..., de auto- + destruc-
auto-rota n. f. (s. XX., de auto- + rota) autoroute cion) autodestruction
veire: autostrada autodestructor, tritz (pl. autodestructors,
auto-rotièr, ièra adj. (s. XX., de auto- + rotièr) au- trises) adj. (s. XX., de auto- + destructor) autode-
toroutier, ière veire: autostradièr structeur, trice
auto-satisfaccion n. f. (s. XX., ce auto- + satisfac- autodestruïr (s’) v. pron. (s. XX., de auto- + de-
cion) autosatisfaction struïr) autodétruire (s’)
auto-subsisténcia n. f. (s. XX., de auto- + subsistén- autodeterminacion n. f. (s. XX., de auto- + deter-
cia) autosubsistance minacion) autodétermination
auto-sufisença n. f. (s. XX., de auto- + sufisença) autodidacte, acta n. (s. XVI..., gr. autodidaktos) au-
autosuffisance todidacte
auto-sufisent, enta n. f. (s. XX., de auto- + sufisent) autodisciplina n. f. (s. XX., de auto- + disciplina)
autosuffisant, ante autodiscipline
auto-suggestion n. f. (s. XX., de auto- + suggestion) autoempèut n. m. (s. XX., de auto- + empèut) au-
autosuggestion togreffe
autoadesiu n. m. (s. XX., de auto + adesiu) auto- autoentrepreneire, eira n. (de auto- + en-
collant trepreneire) auto-entrepreneur
autoadesiu, iva adj. (s. XX., de auto- + adesiu) autoescòla n. f. (s. XX., de auto- + escòla) auto-
auto-adhésif, ive école veire: escòla de conduita
autoalucatge n. m. (s. XX., de auto- + alucatge) autofecondacion n. f. (s. XIX..., de auto- + feconda-
auto-allumage cion) autofécondation
autobiografia n. f. (s. XIX..., de auto- + biografia) autofinançament n. m. (s. XX., de auto- + finança-
autobiographie ment) autofinancement
autobiografic, ica adj. (s. XIX..., de auto- + bi- autofinançar v. (s. XX., de auto- + finançar) autofi-
ografic) autobiographique nancer
autobús (en -) loc. adv. en autobus autofinançat, ada adj. (s. XX., de auto- + finançat)
autobús (pl. autobuses) n. m. (s. XX., de autofinancé, ée
auto(mobila) + (omni)bús) autobus autogerir v. (s. XX., de auto- + gerir) autogérer
autobús de linha n. m. (s. XX.) autocar autogerit, ida adj. (s. XX., de auto- + gerit) auto-
autobús de vila n. m. (s. XIX...) autobus géré, ée
autocanilha n. f. (s. XX., de auto- + canilha) au- autogestion n. f. (s. XX., de auto- + gestion) auto-
tochenille gestion
autocatalisi n. f. (s. XX., de auto- + catalisi) auto- autogestionari, ària adj. (s. XX., de auto- + ges-
catalyse tionari) autogestionnaire
autocensura n. f. (s. XX., de auto- + censura) auto- autogir n. m. (s. XX., cast. autogiro) autogire
censure autografe, afa adj. e n. m. (s. XVI..., gr. auto-
autocensurar (s’) v. pron. (s. XX., de autocensura) graphos) autographe - Citation: Ai escrit qualques
autocensurer (s’) cartas postalas que lo regent de Tynec s’a emportadas
autoclave adj. e n. (s. XIX..., de auto- + lat. clavis) : aquel brave òme èra vengut reculhir d’autografes
autoclave sul [casèrn] de son escòla : i ai escrit lo mieu en lenga
autoconduccion n. f. (s. XIX..., de auto- + conduc- d’òc (Josèp Salvat, Diurnal de la deportacion, 1975)
cion) autoconduction autoguidat, ada adj. (s. XX., de auto- + guidat) au-
autocosedor n. m. (s. XX., de auto + cosedor) au- toguidé, ée
tocuiseur autoguidatge n. m. (s. XX., de auto- + guidatge)
autocracia n. f. (s. XIX., gr. autokrateia) autocratie autoguidage
autocrata n. (s. XVIII..., gr. autokratês) autocrate autom n. m. (s. XIV., lat. autumnus) auton corr.
autocratic, ica adj. (s. XVIII..., de autocracia) auto- automne veire: automne - Citation: Bona pluèja
cratique d’autom, / mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, 1940)
autocritica n. f. (s. XX., de auto- + critica) autocri- autom (èrem d’ -) loc. c’était l’automne
tique automata n. m. (s. XVI..., gr. automatos) automate
autoctòn, òna adj. e n. (s. XVI..., gr. autokhthôn) automatic, ica adj. (s. XVIII..., de automata) au-
autochtone tomatique
86
automaticament autostopista
automaticament adv. (s. XIX..., de automatic) au- autopompa n. f. (s. XX..., de auto- (mobila) +
tomatiquement pompa) autopompe
automaticitat n. f. (s. XX..., de automatic) auto- autoportador, doira adj. (de auto- + portador) au-
maticité toporteur, teuse
automatisme n. m. (s. XVIII..., de automata) au- autoportant, anta adj. (s. XX., de auto- + portant)
tomatisme autoportant, a (arch.)
automatizacion n. f. (s. XIX..., de automatizar) au- autoproclamar v. (s. XX., de auto- + proclamar) au-
tomatisation toproclamer
automatizar v. (s. XVIII..., de automata) automa- autoproduccion n. f. (s. XX., de auto- + produccion)
tiser autoproduction
automedicacion n. f. (s. XX., de auto- + medicacion) autoproduit, a adj. (s. XX., de auto- + produit) au-
automédication toproduit, e
automitralhadoira n. f. (s. XX..., de auto- + mitral- autopropulsat, ada adj. (s. XX., de auto- + propul-
hadoira) automitrailleuse sat) autopropulsé, ée
automnada n. f. (s. XIV..., de automne) fruits autopropulsion n. f. (s. XX., de auto- + propulsion)
d’automne - Expression: automnada (sul mitan de autopropulsion
l’ -) (fr: vers le milieu de l’automne) autopropulsor n. m. (s. XX., de auto- + propulsor)
automnal, ala adj. (s. XIV., lat. autumnalis) autonal autopropulseur
sost. automnal, ale
autopsia n. f. (s. XVI..., gr. autopsia) autopsie
automnar v. (s. XIV..., de automne) passer
autopsiar v. (s. XIX..., de autopsia) autopsier
l’automne
autor, ora n. (s. XIII., lat. auctor / femenin partic-
automne n. m. (s. XIII..., lat. autumnus) → au-
ular per se destriar de "actritz") corr. auteur, eure
tom automne veire: autom, tardor - Citation: Las
- Citation: Se veirà pro que l’autor dels novèls Fa-
femnas vièlhas de l’automne / amassan de caulets /
blèls n’a gardat dels vièlhs que çò que [li] a agradat,
perqué ne dire mai / quand vendrà lo solelh / sus cada
mai que mai çò que los aparenta a de contes [pop-
pèira fendasclada / se pausarà / un capèl de felibre
ulars] occitans, en i apondent un brave pauc de çò
(Andrieu Combetas, Borassa, 1974)
que s’es tròp avalit de las literaturas, mas qu’es de-
automnejar v. (de automne) faire un temps
morat plan vivent dins nòstra lenga e dins nòstras
d’automne
tradicions (Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls, 1936)
automnenc, enca adj. (s. XIV..., de automne)
autoritari, ària adj. (s. XIX., de autoritat) autori-
d’automne
taire
automnièr, ièra adj. (s. XIV..., de automne)
d’automne autoritàriament adv. (s. XIX..., de autoritari) au-
automobila n. f. (s. XIX., de (veitura) auto- + mo- toritairement
bila) automobile - Citation: La paura automobila autoritarisme n. m. (s. XIX..., de autoritari) autori-
èra demorada unes cinc ans clauseguda a Latason, tarisme
dins aquela escura ont, dins lo temps, se podián recap- autoritat n. f. (s. XIII., lat. auctoritas) 1. sost.
tar tres o quatre chavals (Paul Gairaud, La sexològa, autorité (morale, compétence...) - Citation: Es-
1982) crivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras inven-
automobilista n. (s. XIX., de automobila) automo- cions ten tant de plaça per totis les camins de la scién-
biliste cia, que [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte]
automotor, tritz adj. e n. (s. XIX..., de auto- + motor) comun sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la
automoteur, trice fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège
automutilacion n. f. (s. XX..., de auto- + mutilacion) nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII).
automutilation 2. sost. autorité (direction...)
autonetejant, anta adj. (s. XX..., de auto- + netejant) autoritat parentala n. f. autorité parentale
autonettoyant, ante autorizacion n. f. (s. XVI..., de autorizar) autorisa-
autonèu n. m. (s. XX..., de auto- (mobil) + nèu) au- tion
toneige autorizar v. (s. XIII., lat. med. auctorizare) corr.
autonòme, òma adj. (s. XIX., gr. autonomos) au- autoriser
tonome autorizat, ada adj. (s. XIV..., de autorizar) autorisé,
autonomia n. f. (s. XVI..., gr. autonomia < au- ée
tonomos) autonomie autostòp n. m. (s. XX., de auto(mobila) + stòp)
autonomisme n. m. (s. XX., de autonomia) au- auto-stop
tonomisme autostopaire, aira n. (s. XX., de autostòp) auto-
autonomista adj. e n. (s. XIX..., de autonomisme) stoppeur, euse veire: autostopista
autonomiste autostopista n. (s. XX., de autostòp) auto-
autopcia n. f. stoppeur, euse veire: autostopaire
87
autostrada avançada
autostrada n. f. (s. XX., de auto(mobila) + estrada) aval n. m. (s. XVII..., ital. avallo < ar. hawâla) aval
autoroute veire: autorota (engagement)
autostradièr, ièra adj. (s. XX., de autostrada) au- aval de (d’ -) loc. du bas de
toroutier, ière veire: autorotièr avaladoira n. f. avaloire
autotractat, ada adj. (s. XX., de auto- + tractat) au- avalanca n. f. (lat. labina X occ. val, avalar, var.:
totracté, ée avalancha (Auv.)) avalanche veire: lau, lavanca
autparlador n. m. (s. XX., de aut + parlador) haut- avalancada n. f. (de avalancar) 1. éboulis 2. fig.
parleur débandade
autrament adv. (s. XIV., de autre) autrement avalancament n. m. (de avalancar) éboulement
autran adv. (s. XVII., de autre + an) l’an passé avalancar v. (de avalanca + ar) affaisser (terres,
autre (cresi que me prenètz per un -) expr. je neige...)
crois que vous me prenez pour un idiot avalar v. avaler veire: avalir - Expression: avalar
autre (d’un a l’ -) loc. de l’un à l’autre (non far que tòrcer e -) (fr: manger de grand appétit)
autre (èsser un per l’ -) loc. être solidaires ; Expression: avalar doç coma de lait (fr: gober une
autre (n’i a d’un e d’ -) loc. il y en a de plusieurs affirmation)
sortes avalida (a l’ -) loc. à l’horizon
autre (un dins l’-) loc. en moyenne avalida siá la causa loc. que cela soit oublié
autre (un e l’ -) loc. l’un et l’autre avaliment n. m. 1. anéantissement 2. dispari-
autre biais (d’ -) loc. d’ailleurs tion
autre tot parièr (un e l’ -) loc. l’un et l’autre avalir v. (s. XIII., lat. ad + vallem + ire) 1. corr.
pareillement détruire - Citation: Pan, per se far solaç e se brem-
autre, autra adj. (s. XII., lat. alter) autre bar totjorn de sa mestressa avalida, [copèt] de canèls,
autreg (pl. autreges) n. m. (s. XIII., de autrejar) e [los ajustèt amb] de cera a mòda d’una flaüta de
octroi crestaire (Pèire Godelin, s. XVII); Se veirà pro que
autrejaire, aira n. (av. s. XV., de autrejar) celui, l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat dels vièlhs que
celle qui octroie çò que [li] a agradat, mai que mai çò que los aparenta
autrejament n. m. (s. XII., de autrejar) concession a de contes [populars] occitans, en i apondent un
autrejar v. (s. XII., lat. imp. auctorare < auctor) sost. brave pauc de çò que s’es tròp avalit de las literaturas,
octroyer mas qu’es demorat plan vivent dins nòstra lenga e
autres (aquò dels -) loc. le bien d’autrui dins nòstras tradicions (Antonin Perbòsc, Fablèls cal-
autres còps adv. autrefois veire: bèl temps a, un hòls, 1936) 2. corr. anéantir
còp èra avalisca a vosautres ! loc. malheur à vous !
autres dètz ans loc. dix autres années avalisca per el ! interj. (de avalir) 1. qu’il dis-
autres temps loc. adv. autrefois paraisse ! 2. que le diable l’emporte !
autrú (/autrui) pron. indef. (s. XII : ń autrui ż, de avalisca ! interj. (s. XIII..., de avalir) 1. corr. au
autre) autrui diable ! (qu’il disparaisse !) - Citation: Avalisca
auturièr, ièra adj. hauturier, ière le gus de qui la man profana / ven de ronçar pel sòl
auturós, osa (pl. auturoses, osas) adj. (de aut) l’autar de la vertut ! / Son còp passa lo còp d’aquel
1. hautain - Citation: La cara d’aquela femna èra autre perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del temple
sevèra, auturosa benlèu (Leon Còrdas, Sèt pans, de Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
1977) 2. orgueilleux 2. corr. maudit soit !
auvari n. m. (av. s. XV., lat. b. orvalium) 1. acci- avalizar v. (s. XIX..., de aval) avaliser
dent 2. contretemps avalizator, tritz adj. e n. (s. XIX..., de avalizar)
auvari (arribar sense -) loc. arriver sans prob- avaliseur
lème avalorament n. f. (s. XIX., de avalorar) 1. action
auvaris (far d’ -) loc. faire du mal, du dégât d’évaluer 2. évaluation
auvernhat, ata adj. (s. XIII..., de Alvernhe) au- avalorar v. (de a + valor + ar) 1. apprécier 2. éval-
vergnat, ate uer
auxiliar, ara adj. (s. XVI..., lat. auxiliaris) auxili- avança n. f. (s. XIV., de avançar) 1. avance 2. pro-
aire vision
auxiliar, ara n. (s. XVI..., lat. auxiliaris) auxiliaire avança (a l’ -) loc. à l’avance - Citation: A la
veire: ajudant, anta, assistent, enta fèsta s’i pensava tres meses a l’avança e los pols de
auxiliarament adv. (s. XIX..., de auxiliar) auxili- devián demandar perqué èran tant plan noirits (Pèire
airement Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
avagièra n. f. (cf. avajon) airelle veire: abajon avança (préner l’ -) loc. prendre les devants
avajon n. m. (cf. avagièra) myrtille avança aquò ? (de qu’ -) loc. à quoi cela sert-il
aval adv. (s. X., lat. ad + vallem, var.: avau (Gasc.)) ?
là-bas avançada n. f. (s. XIV..., de avançar) avancée
88
avançaire, aira aventurar
avançaire, aira n. (de avançar) qui a des idées avantscèna n. f. (s. XVI..., de avant + scèna) avant-
avancées scène
avançament n. m. (s. XIV., de avançar) avance- avar, ara adj. e n. (s. XII., lat. avarus) → avariciós
ment avare veire: cusson
avançar v. (s. XIV : ń avanzar ż., lat. abantiare) avarar v. prendre la mer (navire)
avancer - Citation: [A la] rèsta, jo non m’avanci pas avarar (s’ -) v. se lancer, se risquer
tant de dire qu’aquò sián de sermons faits, e non som avarar un bastiment loc. lancer un navire
pas tant [òrb] que jo non conesca que MM. les reitors, avaria n. f. (s. XVI..., ital. avaria) avarie
missionaris o autres n’an pas besonh de mas instruc- avarícia n. f. (s. XI., lat. avaritia) corr. avarice
cions (B Amilhan, s. XVII) ; Expression: avançar avariciós, osa adj. e n. (s. XVII., de avarícia) avare
coma las escrabidas (fr: aller à reculons) veire: avar
avançar (s’) v. pron. (s. XIV., lat. abantiare) ap- avatar n. m. (s. XIX..., sanskr. avatâra) avatar
procher (s’) veire: acercar (s’), sarrar (se) avelana n. f. (s. XII.) noisette
avançar camin loc. marcher vite
avelanièr n. m. (s. XII.) noisetier
avançar de (n’ -) se dépêcher de
avena n. f. (s. XIII.) → civada avoine
avanças (préner las -) loc. prendre les devants
avenc n. m. (s. XII.) aven
avançat (es tant d’ -) c’est toujours autant de
avenença n. f. → polidesa politesse
fait
avenent n. m. avenant (contrat)
avancièr, ièra n. (de avançar) ancêtre
avanciu, iva adj. (de avançar) 1. avantageux, avenent (tot d’un -) loc. tout attenant
euse 2. facile à parcourir 3. qui a des opinions avenent, enta adj. (s. XI : ń avinent ż.) avenant,
avancées ante
avania n. f. (s. XVI ..., ital. avania) avanie avenguda n. f. (s. XVIII., lat. advenire) avenue
avaniment n. f. (av. s. XV., de avanir) 1. inanition - Citation: Me soveniái que mon grand n’aviá par-
2. défaillance lat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps
avanir v. (av. s. XV : ń esvanir ż. , lat. evanescere) rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los
1. affaiblir 2. défaillir ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels
avanit n. m. (av. s. XV., de avanir) 1. douleur veire: environs bastits al sègle XIX al temps de la granda
aganit 2. syncope prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e
avanit (èsser -) loc. mourir de faim industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz,
avanit de costat (un -) loc. une pointe de côté 2018)
avant adv. (s. XII., lat. imper. abante) avant (es- avengut per son atge loc. avancé pour son âge
pace : contraire d’arrière) veire: abans, arrièr avenidor n. m. (s. XIII.) → avenir avenir (con-
avant (far -) loc. progresser séquence immédiate)
avantatge n. m. (s. XIII., de avant) avantage avenidor, doira adj. (var.: avenider, era (Gasc.)) qui
avantatge (préner -) loc. tirer parti doit advenir - Citation: Macat era Pepito de la tac-
avantatges socials n. m. plur. avantages soci- tica en fonzor que li aviá donat aqueu segon reng dins
aux la victòria avenidoira, un ròtle de reserva en soma
avantatjar v. (s. XVIII., de avantatge) avantager (Robèrt Lafònt, 1984)
avantatjós, osa (pl. avantatjoses, osas) adj. (s. aveniment n. m. (s. XIII. ń avenement ż, de avenir)
XVIII., de avantatge) avantageux, euse avènement
avantatjosament adv. (de avantatjós) avan- avenir v. (lat. advenire) 1. venir à bien 2. venir
tageusement au devant
avantbraç (pl. avantbraces) n. m. (s. XIII..., de avenir n. m. (s. XII.) avenir (lointain) veire:
avant + braç) avant-bras avenidor
avantcentre, entra n. (s. XX., de avant + centre) avenir (a l’ -) loc. 1. à l’avenir 2. désormais
avant-centre avent n. m. (s. XII.) avent
avantcòrs (pl. avantcòrses) n. m. (ĺde avant + còrs) avent plòugut (en -) loc. étant donné qu’il a
avant-corps plu
avantgarda n. f. (s. XII., de avant + garda) avant- aventura n. f. (s. XII., lat. pop. adventura)
garde aventure - Citation: Aquò que son nòstras aven-
avantgardisme n. m. (s. XX., de avantgarda) turas, amai d’autres petits panatòris d’amor, que se
avant-gardisme le monde les sabiá, bèla pausa a que nòstres estats ser-
avantgardista n. (s. XX., de avantgardisme) avant- ián a la pauleta, d’aquí enlà sauti l’aiguièra, tusti al
gardiste vesin (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
avantgost (pl. avantgostes) n. m. (de avant + gost) aventura (bona -) loc. bonne fortune
avant-goût veire: rèiregost aventura (per -) loc. quelquefois
avantpòrt n. m. (de avant + pòrt) avant-port aventurar v. (s. XII., de aventura) aventurer
89
aventurar de cent euros (s’ -) aviá (tot quant qu’ -)
aventurar de cent euros (s’ -) loc. risquer cent aver a (de se’n -) loc. de s’en prendre à - Citation:
euros Ela fariá tòrt a sa fiertat de se’n aver a l’encontra d’un
aventurièr, ièra n. (s. XIV., de aventura) aven- companhon de mijancièra condicion que n’a degun
turier, ière afar d’ela ni non se’n chauta (Pèire Godelin, Floreta
aventurisme n. m. (s. XX..., de aventura) aventur- novèla, s. XVII).
isme aver a far amb qualqu’un (las -) loc. avoir un
aventurista adj. (s. XX..., de aventurisme) aventur- diférend avec quelqu’un • avoir un compte à
iste régler avec quelqu’un
aventurós, osa (pl. aventuroses, osas) adj. (s. aver contra qualqu’un (las -) loc. en vouloir
XII., de aventura) aventureux, euse à quelqu’un • avoir un contentieux avec
aventurosament adv. (s. XIII..., de aventurós) quelqu’un
aventureusement aver de loc. être destiné à
aver n. m. avoir (biens) veire: ben, dequé - Ex- aver de qué loc. avoir du bien
pression: Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver de tot loc. être aisé financièrement
aver nosat los caps, que la guèrra d’un costat e son aver pro manjat de favas loc. donner sa langue
traïn de malastre, la secada de l’autre avián demesit au chat
son aver, restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon averament n. (de averar) 1. aveu 2. déclaration
Còrdas, Sèt pans, 1977) averar v. (s. XII., lat. ad + verus + are) avérer (cer-
aver v. (s. X. , lat. habere) corr. avoir • de- tifier vrai) veire: verai
voir (être destiné) • se relever (maladie) • se averar v. (lat. advenire) → adesar atteindre (par-
fatiguer beaucoup veire: averar, ajar - Exemple: venir à saisir) veire: aténher
èra un òme, se n’i aviá un (fr: c’était un homme, s’il averar sos revenguts loc. déclarer au fisc
en était un) ; Exemple: aver fait son trabalh (fr: son avergonhar v. (s. XII.) 1. faire honte 2. se couvrir
travail achevé) ; Exemple: coma aguèrem partits (fr: de honte
dès que nous fûmes partis) ; Exemple: soi agut lo avers (a l’ -) loc. au nord
primièr sortit (fr: j’ai été le premier sorti) ; Exem- avèrs (pl. avèrses) n. m. (s. XIX.) 1. versant ex-
ple: sètz agut estat a Marselha, vos ? (fr: vous avez posé au nord 2. avers (numismatique)
été à Marseille, vous ?) ; Exemple: a d’aquò de son aversar v. verser, renverser (sens actiu) veire:
paire / a coma son paire (fr: il a les manières de son enversat, ada (sens passiu)
père) ; Exemple: n’i a per plorar (fr: c’est à pleurer) aversenc adj. e n. m. 1. au nord 2. terrain exposé
; Exemple: aver de la poma (fr: il a goût à pomme) ; au nord
Exemple: aver de qué (fr: avoir du bien) ; Exemple: aversion n. f. (s. XVIII., lat. aversio) aversion veire:
aver del ferum (fr: avoir goût, odeur, de sauvagine) espudir - Expression: aversion (es son -) (fr: c’est sa
; Exemple: aver de partir d’aquí (fr: destiné à par- bête noire)
tir de là) ; Exemple: quand las causas an d’èsser (fr: avertidor n. m. (s. XIX..., de avertir) avertisseur
quand c’est le destin) ; Exemple: aquò aviá de passar (klaxon)
(fr: cela devait se passer ainsi) ; Exemple: aguèsse fait avertiment n. m. (s. XIII., de avertir) avertisse-
aital (fr: si seulement j’avais fait ainsi) ; Exemple: en ment
aver / avent plogut (fr: comme il a plu) ; Exemple: avertir v. (s. XIII., lat. advertere) avertir
n’i a pas que n’i aja, mas n’i a (fr: ce n’est pas qu’il avertudar (s’ -) v. s’évertuer veire: vertut - Ex-
y en ait beaucoup, mais il y en a) ; Exemple: i aja pression: mai regnarà quau s’avertuda (Frederic Mis-
çò que i a (fr: peu importe ce qu’il y a) ; Exemple: tral, Calendau, s. XIX)
non me podiái plus aver (fr: je ne pouvais plus m’en avesar v. (s. XIII., lat. advitiare) habituer - Cita-
relever (maladie)) ; Exemple: a agut raubat (fr: il tion: Estimam qu’al punt de vista de la grafia, cal
lui est arrivé de voler (par le passé)) ; Exemple: i ai conciliar nòstras tradicions classicas, los resultats de
agut demorar (fr: j’y ai habité autrefois) ; Exemple: l’estudi scientific de la lenga, la grafia mistralenca e
lo m’as agut (fr: tu me l’as pris) ; Exemple: la paura, la grafia catalana, sens tròp nos alunhar de las cos-
èra aguda (fr: la pauvre, elle était rompue de fatigue) ; tumas a las qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís
Exemple: après aquò, soi mièg agut (fr: après cela, je Alibèrt, Gramatica, 1935)
suis à moitié fourbu) ; Exemple: vos soi agut totjorn avesinant, anta adj. avoisinant, ante
auprès (fr: j’ai toujours été auprès de vous) ; Exem- avesinar v. avoisiner
ple: tot m’es agut inutil (fr: tout m’a été inutile) ; avet n. m. (s. XIV.) sapin
Exemple: n’i a que (fr: d’aucuns) ; Exemple: n’i a aveusar v. (s. XII. ń aveuvar ż) rendre veuf
que tot n’es (fr: tout est plein partout / on ne sait où aveusar (s’) v. devenir veuf
les mettre) aveusatge n. m. veuvage
aver (de qué las -) loc. après quoi en avoir • de aveuse ! (Dieu me’n -) loc. Dieu m’en délivre
quoi se préoccuper avi, àvia n. (s. XIII.) → aujòl, aujòla aïeul, aïeule
aver (s’) v. se ressaisir aviá (tot quant qu’ -) loc. tout ce qu’il avait
90
aviacion a!u!
aviacion n. f. (s. XIX., lat. avis + -cion) aviation avoacion n. f. (s. XIII. ń avoatio ż, de avoar) aveu
aviada n. f. 1. élan 2. direction veire: confession
aviador n. m. (de aviar, var.: aviader (Gasc.)) dé- avoar v. (s. XIII., fr. avouer) → confessar avouer
marreur (moteur) veire: confessar
aviar v. mettre en marche, en chemin avocat n. m. (s. XII., dels castelhan) avocat (fruit)
aviar (s’) v. s’acheminer avocat, ata n. m. (s. XII..., lat. advocatus) avocat
aviar un preisonièr loc. relâcher / relaxer un (justice)
prisonnier avocatièr n. m. (s. XVIII...) avocatier
aviat adv. (de aviar) vite veire: vivament avodament n. m. (de avodar) dévouement
aviat (anar -) loc. aller vite avodar v. 1. vouer - Expression: avodar a Nò-
aviat (anar d’ -) loc. aller vite tra Dòmna de las cambas (s’ ) (fr: s’enfuir à toutes
aviator, tritz (pl. aviators, trises) n. (s. XIX., lat. jambes) 2. se dévouer
avis + -tor) aviateur, trice avodar a la rancura de sant Ròc (s’ -) loc. se
avicòla adj. (s. XX., lat. avis + -còla) avicole mettre sous la protection de saint Roch
avicultor, tritz (pl. avicultors, trises) n. (s. XX., avodat a sant Just (èsser -) expr. 1. être gêné
lat. avis + cultor) aviculteur, trice d’argent 2. être fauché
avicultura n. f. (s. XX., lat. avis + cultura) avicul- àvol (es -) loc. la tête lui tourne
ture àvol, avola adj. (s. XII.) → capon lâche
avidament adv. (s. XVI..., de avide) avidement avolesa n. f. (s. XII.) méchanceté
avidar v. (av. s. XV.) 1. nourrir 2. sustenter avoludar v. se rouler par terre
avidar (s’) v. gagner sa vie axar v. (de axe) axer
avidatge n. m. action de nourrir axe n. m. (s. XVII...., lat. axis) axe veire: ais
avide, ida adj. (s. XV..., lat. avidus) avide axial, ala adj. (de axe) axial, ale
aviditat n. f. (s. XIV..., lat. aviditas) avidité
axiologia n. f. (gr. axios + -logia) axiologie (phil.)
aviliment n. m. (s. XII.) avilissement
axiòma n. m. (s. XVI..., lat. axioma < gr. axiôma)
avilir v. (s. XII., de a + vil + ir) avilir
axiome
avilissent, enta adj. (s. XVIII..., de avilir) avilis-
axiomatic, ica adj. e n. f. (s. XVI..., gr. axiomatikos)
sant, ante
axiomatique (phil.)
avinar v. (s. XIII...) s’adonner au vin
azalèa n. f. (s. XVIII..., gr. azaleos) azalée
avinhonenc, enca adj. avignonnais, aise
azard n. m. (s. XII..., ar. az-zahr) hasard
avion n. m. (s.XIX., lat. avis) avion
azard (metre en -) loc. mettre en danger
avion (en -) loc. adv. en avion
avionaire, aira n. (s. XIX..., de avion) avionneur, azard i a qu’un perilh (a tot -) loc. qu’est-ce
euse qu’on risque ?
avís (anar d’ -) loc. agir avec prudence / circon- azarda res, jamai ganha res (lo que non -) expr.
spection qui ne risque rien n’a rien
avís (çò m’es -) loc. ce me semble azardar v. (s. XVII., de azard) 1. hasarder 2. se
avís (pl. avises) n. m. (s. XIII., lat. ad + visum) hasarder
avis veire: vejaire azardar (s’) v. (de azard) tenter sa chance
avís que (m’es -) loc. il me semble que azardós, osa (pl. azardoses, osas) adj. (s. XVI...)
avisament n. m. (s. XIV., de avisar) avisement hasardeux, euse
avisar v. (s. XIII., de avís) aviser azardosament adv. (s. XVI..., de azardós)
avisar (s’ -) v. 1. prendre garde à 2. s’aviser hasardeusement
3. s’apercevoir azeròla n. f. (s. XVI..., cast. acerola < ar. az-zou’-
avisar (sense s’ -) loc. sans faire attention roûr) azerole
avisar de cantèl loc. regarder de biais azime, ima adj. (s. XIV., lat. azymus < gr. azumos)
avisar de rasis loc. regarder de près azyme
avisas de parlar (se t’ -) loc. si tu prends la pa- azimut n. m. (s. XVII..., ar. az-samt) azimut
role azòt n. m. (s. XVIII..., de a + gr. zôê) azote
avisat, ada adj. (s. XIII...) avisé, ée azotat, ada adj. (s. XIX..., de azòt) azoté, ée
avisatz-vos del can loc. faites attention au azur n. m. (s. XIII., cast. azul < ar. pop. lâzurd) corr.
chien azur
avisa ! gara ! loc. prends garde azurar v. (s. XVI..., de azur) azurer
avitalhar v. (de a + vitalha + ar < lat. victualia) azurat, ada adj. (s. XIII..., de azurar) azuré, ée
1. avitailler 2. ravitailler azurenc, enca adj. (s. XIV., de azur + -enc) d’azur
avivar v. (de a + viu + ar) aviver a ! u ! interj. hou ! hou ! (pour huer) veire: aücar
avoable, abla adj. (de avoar) avouable
91
b (be auta : alfabet) bacteriotoxina
b (be auta : alfabet) n. m. b bacelar coma d’òrdi verd loc. battre comme
babà n. m. baba (pâtisserie) plâtre
baba n. f. larve d’insecte bacelar coma un pofre loc. battre comme plâtre
babaròt n. m. (lat. babulus, baburrus) cafard (in- bacelatge n. m. (de bacelar) 1. arc. battage
sècte) du linge (lavoir communal) 2. bruit (évoquant
babaròt (pèrdre lo -) loc. perdre l’esprit celui battoirs des lavandières) 3. fig. cancan
babau (un gròs -) n. m. un gros bonnet (un (des lavandières...)
puissant) bacelejar v. (de bacelar) battre le linge par petits
babilh n. m. babil coups répétés
babilhar v. babiller - Expression: babilhar coma bachelièr, ièra n. (s. XIII. ń bacchallier ż) bache-
una sonalha (fr: jacasser comme une pie) lier, ière
Babilònia n. pr. Babylone (ancienne Mé- bachelierat n. m. baccalauréat
sopotamie) f. - Expression: Jo hi subjèca a mi la bachòca n. f. bosse (coup) veire: cf. bonha
grana Babilònia, /lo mont Antiliban e l’Aràbia tustè bacil n. m. (s. XIX...) bacille
(Pèir de Garròs, Lissandre, 1567) bacil de Koch n. m. bacille de Koch
babilonian, ana adj. (s. XVII...) babylonien, bacillar, ara adj. (s. XIX...) bacillaire
enne bacillifòrme, òrma adj. (s. XIX...) bacilliforme
babocha n. f. (de l’arabi ? persan) babouche bacilloscopia n. f. (s. XX.) bacilloscopie
babòia n. f. 1. babiole 2. bagatelle bacillòsi n. f. (s. XX.) bacillose
baboín, baboïna n. (s. XIII...) babouin veire: cf. bacilluria n. f. (s. XX.) bacillurie
monin bacin n. m. (s. XIII.) 1. bassin (récipient) veire: cf.
conca 2. bacin de malade
babòrd n. m. bâbord
bacina n. f. bassine
babòt n. m. 1. chrysalide veire: crisalide - Ex-
bacinet n. m. (s. XIII.) bassinet (armure)
pression: babòt dins lo cap (aver un -) (fr: avoir un
baclar v. (s. XVI., lat. bacculare) → barrar 1. corr.
grain de folie) 2. nymphe du ver à soie
fermer veire: clavar 2. corr. achever à la hâte •
babòt (es son -) loc. c’est sa tocade veire: tocada
bacler
bacon n. m. (s. XII., germ. bakko) 1. corr. bacon
babòt del nas (tirar lo -) loc. tirer les vers du
2. corr. porc salé 3. corr. époque de tuer le porc
nez
- Expression: aquò va coma rampam a bacon (fr: cela
baby-boom n. m. (s. XX., mots angleses) baby-
tombe comme mars en carême)
boom
baconar v. (de bacon) tuer et saler le porc
bac n. m. bac (à glace, à légume etc.) bacteria n. f. (s. XIX...) bactérie - Expression:
baca n. f. (gall. baccos, var.: bacha (Auv.)) 1. auge Bacterias dins l’èr, e micròbis, infusòris dins l’aiga
2. déversoir (Robèrt Lafònt, 1971, p. 103)
bacada n. f. (de baca..., var.: bachada (Auv.)) con- bacteriacèas n. f. plur. (s. XX.) bactériacées
tenu d’una auge bacterialas n. f. plur. (s. XX.) bactériales
bacanal n. m. (s. XVI...) 1. bacchanal 2. tapage bacterian, ana adj. (s. XIX...) bactérien, enne
bacanalas n. f. plur. (s. XV...) bacchanales bactericida adj. (s. XX.) bactéricide
bacanta n. f. (s. XVI...) bacchante (prêtresse) bacteridia n. f. (s. XIX...) bactéridie
baccifèr, èra adj. (s. XVI...) baccifère (plante qui bacteriemia n. f. (s. XIX...) bactériémie
produit des baies) bacteriofague, aga n. m. (s. XX.) bactériophage
baccifòrme, òrma adj. (s. XIX...) bacciforme (qui bacteriolisi n. f. (s. XX.) bactériolyse
a la forme d’une baie) bacteriolisina n. f. (s. XX.) bactériolysine
baccivòr, òra adj. (s. XIX...) baccivore (animal bacteriologia n. f. (s. XIX...) bactériologie
qui se nourrit de baies) bacteriologic, ica adj. (s. XX.) bactériologique
bacegar v. 1. bâcler veire: cf. baclar 2. faire vite bacteriologista n. (s. XIX...) bactériologiste
bacèl n. m. (lat. bacillum) battoir (linge) bacteriometria n. f. (s. XX.) bactériométrie
bacèla (qui dona e puèi lèva, lo diable lo -) expr. bacteriòsi n. f. (s. XX.) bactériose
donner c’est donner, reprendre c’est voler bacteriostasi n. f. (s. XX.) bactériostase
bacelada n. f. (de bacelar) coup de battoir bacteriostatic, ica adj. (s. XX.) bactériostatique
bacelaire, aira n. (de bacelar) qui bat, qui frappe bacterioterapia n. f. (s. XIX...) bactériothérapie
bacelar v. (de bacèl) 1. battre le linge 2. battre bacteriotoxemia n. f. (s. XX.) bactériotoxémie
à coups de battoir 3. battre à coups redoublés bacteriotoxic, ica adj. (s. XX.) bactériotoxique
4. fig. cancaner bacteriotoxina n. f. (s. XX.) bactériotoxine
92
bacteriotropic, ica bailar
bacteriotropic, ica adj. (s. XX.) bactériotropique badar plus (non / pas -) loc. ne plus dire un
bacteriotropina n. f. (s. XX.) bactériotropine mot
bacteriuria n. f. (s. XX.) bactériurie badar-morir (non aver plus qu’a / aver pas plus
bacteroïde n. m. (s. XX.) bactéroïde qu’a -) loc. en être au dernier soupir
bada (de -) loc. en vain badarèl, èla adj. qui baille toujours
bada (non es de -) loc. ce n’est pas pour rien badas non (en de -) loc. 1. non sans raison
bada lo bèc ! loc. ouvre grand la bouche ! (à un 2. non sans cause
enfant) badau, ala n. (s. XII., de badar) 1. corr. niais, ni-
bada que (a -) loc. bien que aise 2. corr. nigaud 3. corr. badaud
badada n. f. 1. action d’ouvrir la bouche - badèrna n. f. cordage sur le pont des navires
Expression: badada a qualqu’un (far la -) (fr: huer contre le roulis
quelqu’un) 2. baillement 3. action de huer, de cri- badèrna (anar fòra de -) loc. dépasser la limite
ailler badiana n. f. badiane (botanica)
badada n. f. (de badar) 1. corr. baillement 2. corr. badièr, ièra adj. béant, béante veire: cf. badant
action d’ouvrir la bouche - Expression: a mièja badin, ina n. badin, ine
badada (fr: à demi-mot) badinada n. f. 1. plaisanterie veire: cf. galejada
badaire, aira n. 1. bailleur, euse (qui baille) 2. badinage
2. badaud badinaire, aira n. facétieux, euse
badal (l’an -) loc. 1. la première année de badinar v. badiner veire: cf. galejar, cf. fadejar,
mariage 2. l’an nigaud cf. trufar
badal que l’aiga longa (es mai -) expr. il est badinariá n. f. badinerie
plus nigaud que badinas ! (cresi que -) loc. corr. tu plaisantes !
badalada n. f. 1. naïveté 2. bêtise 3. nigauderie badinat Bernat ! loc. vous voilà bien attrapé
badalàs, assa (pl. badalasses, assas) adj. e n. veire: t’a agut lo menut !
1. gros bêta 2. badaud badmintòn n. m. (s. XX., de l’anglés) badminton
badalet, eta adj. e n. 1. petit bêta 2. badaud badòc adj. (s. XIII.) 1. niais 2. sot 3. fou au jeu
badalh n. m. (de badar) bâillement d’échec
badalh (al darrièr -) loc. au dernier soupir bafolhar v. (s. XIX. ń bafouia ż, de l’occ. anc. bafar)
badalh (far lo darrièr -) loc. rendre son dernier 1. bafouer 2. médire 3. divulguer
soupir baga n. f. bague
badalh (n’èsser al darrièr -) loc. être moribond bagada n. f. ganse
badalhar v. 1. bâiller 2. entrouvrir baganaud, auda n. 1. vain 2. frivole
badalhòl n. m. (de badalh + òl) baillement bagarra n. f. (del basc batsarra) bagarre
badalhon n. m. bâillon bagassa n. f. (s. XII.) 1. prostituée 2. catin
badalhonar v. bâillonner 3. bagasse
badalhs (far venir los -) expr. provoquer bagassièr n. m. (s. XII.) débauché
l’ennui bagatèla n. f. (s. XVI..., de l’italian bagatella)
badalitge n. m. 1. naïveté 2. bêtise 3. nigaud- bagatelle
erie bagatge n. m. (s. XIII. , de bagas < scand. baggi)
badaluc, uga adj. (s. XII.) 1. musard 2. niais corr. bagage
badant, anta adj. béant, ante veire: cf. badièr bagatgista n. (s. XX...) bagagiste
badar v. (s. XII.) 1. bailler - Expression: Sus, bágol n. m. 1. bavardage 2. bagou
sus deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès, bagolar v. bavarder
mirpa ! Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de bagueta n. f. baguette (moulure)
la graula ahamada ! (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) bai, baia adj. (s. XIII., lat. badius) corr. bai, baie
2. badauder (être bouche bée) (couleur) veire: baiard
badar (tre -) loc. dès le premier mot baia n. f. 1. bourde 2. mensonge 3. fausse in-
badar a la luna loc. bailler aux corneilles formation
badar al lop loc. crier au loup baia n. f. baie (fruit)
badar coma un agaçat loc. bailler comme... baia n. f. baie (maritime)
badar davant loc. s’extasier devant baiard n. m. civière
badar la figa loc. bailler aux corneilles baiard adj. e n. m. (s. XII.) cheval bai veire: bai
badar la grua loc. bailler aux corneilles baias (far córrer de -) loc. répandre de fausses
badar la teneca loc. avoir la morve qui pend nouvelles
badar lo canelat a (far -) loc. 1. fam. tenir le bec baila-me l’èsser / lo d’aquò’s loc. passe-moi le
dans l’eau à 2. fam. tenir la dragée haute truc / le machin
badar los pòts loc. être bouche bée (béante) bailar v. (s. XII.) 1. livrer veire: balhar 2. donner
93
bailar blat banhat balançament
bailar blat banhat loc. tromper sur la marchan- baissar la man loc. abaisser les prix
dise baissar l’ala loc. reconnaître ses torts
bailar cap de branle (non se -) loc. ne pas se bajan, a adj. → bajanat arc. blanchi, e
donner de mouvement (légumes)
bailar colent loc. faire accroire bajanar v. blanchir des légumes à l’eau
bailar colent (li o -) loc. 1. lui raconter des his- bajanat, ada adj. blanchi, ie (légumes)
toires 2. le tromper bal n. m. (s. XIII.) bal
bailar de coderlons loc. donner des clopinettes bala n. f. (s. XVI...) balle (projectile)
bailar de percaç (se -) loc. s’efforcer d’atteindre bala n. f. (s. XIII.) 1. ballot 2. paquet
un but balada n. f. (s. XII.) 1. poésie 2. ballade
bailar la butada loc. donner une poussée balafi (a -) loc. à foison, en abondance
bailar la guinhada loc. faire signe balaire, aira n. baladin, danseur
bailar la tria loc. donner le choix balaja n. f. balai (de bouleau) veire: cf. en-
bailar lo biais loc. (s. XVII.) laisser entendre granièra, cf. escoba - Expression: balaja (marrit
bailar lo bissèst loc. jeter le mauvais sort afar quand lo margue val mai que la -) (fr: rien de
bailar lo sac loc. donner congé (congédier) pire qu’une mauvaise association)
bailar mal loc. donner de la peine balaja (aquò -) expr. fam. ça va ni bien ni mal
bailar sul pòt esquèr loc. humilier balaja senhada (far l’ -) loc. faire l’affairé
bailar una empencha loc. donner un coup de balajadoira n. f. (s. XX.) balayeuse (véhicule)
main balajaire, aira n. balayeur, euse
bailat coitat (li o an -) loc. on l’a pressé balajar v. balayer
bailatge n. m. (s. XIV.) baillage balajon n. f. petit balai
baile n. m. (s. XII.) bailli balajum n. m. balayures
bailejar v. (s. XIII., de bailar) 1. corr. diriger - Ex- balalin-balalan onom. 1. branle des cloches
pression: Joan aviá fach sos estudis segondaris a Be- 2. cahotement
sièrs, ont son paire, engenhaire de l’Escòla centrala, balanç n. m. (lat. bilanx) 1. corr. branle 2. corr.
bailejava lo servici tecnic del camin de fèrre (Rodg- balancement 3. corr. volée de cloches - Expres-
ièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. corr. gou- sion: a grand balanç (fr: à toute volée)
verner balanç (cal cargar de -) loc. il faut équilibrer
bailiá n. f. (s. XIII., de baile) arc. baillage (istòria) les choses
Baiona n. f. Bayonne (ville gasconne) balanç (metre a -) loc. mettre en branle
baionés, esa (pl. baioneses, esas) adj. bayon- balanç (pl. balances) n. m. (s. XII.) 1. balance-
nais, aise ment 2. élan 3. incertitude
baioneta n. f. (s. XVI...) baïonnette balanç (préner lo -) loc. prendre de l’élan
baionetada n. f. (s. XVI.) coup de baïonette balanç (sona de grand -) loc. il sonne a toute
baisada n. f. (s. XII., de baisar) 1. sost. baiser volée
veire: poton 2. corr. embrassade 3. sost. french balanç (téner en -) loc. tenir en suspens
kiss (sic) - Citation: ń lenga entrebescada / es en la balanç commercial n. m. solde commercial
baisada ż (Bernat Martí, s. XII) (écon.)
baisador tant es brave (es -) expr. on balanç de (a pres lo -) loc. 1. il est sur le point
l’embrasserait, tellement il est gentil de 2. il a failli faire...
baisador tant es polit (es -) expr. on balança n. f. (s. XV.) 1. balance 2. signe du zodi-
l’embrasserait, tellement il est joli aque
baisaman n. m. baisemain balança (èsser en -) loc. être indécis
baisar v. (s. XIII., lat. basium, basiare) sost. donner balança (far la - loc. être équitable
un baiser veire: potonar balança (metre en -) loc. faire hésiter
baisar de patz loc. baiser de paix (religions) balança (téner la -) loc. être impartial
baisar lo verrolh loc. trouver porte close balança commerciala n. f. balance commer-
baisar patin loc. trouver porte close ciale (écon.)
baisar patin a qualqu’un (far -) loc. réduire / balança de las transaccions correntas n. f. bal-
faire capituler ance des transactions courantes (écon.)
baisat n. m. (s. XII.) → poton baiser balança dels capitals n. f. balance des capitaux
baissa n. f. 1. baisse 2. bas-fond (écon.)
baissament adv. (s. XIV.) abaissement balança dels pagaments n. f. balance des
baissar v. (s. XII.) → davalar 1. descendre veire: paiements (écon.)
cf. davalar, cf. descendre 2. descendre dans la balançador n. m. balançoire
plaine 3. baisser 4. abaisser balançament n. m. 1. balancement 2. hésita-
baissar la crèsta loc. perdre son orgueil tion
94
balançar banar
95
banarut, uda banhòl
banarut, uda adj. pourvu de longues cornes bandat, ada adj. 1. ivre - Expression: Setembre es
banas n. m. plur. bois (cervidés) - Expression: una abelha bandada de most (Leon Còrdas, La Vèspa,
banas (mandar las -) (fr: donner des coups de cornes) Òc, abr. 1951) 2. saoul, le
banas de cèrvi n. f. bois de cerf bandejar v. flotter au vent
banasta n. f. 1. corbeille - Expression: banasta (a banderilha n. f. (s. XIX..., del cast. "banderilla")
estudiat jos una -) (fr: c’est un ignorant) 2. nigaud banderille
banasta (a tu -) loc. raconte ça à d’autres bandièra n. f. (s. XIII.) 1. bannière 2. étendard
banasta (i anar amb tota la -) expr. 1. dire sans 3. drapeau
ménagements 2. vider son sac bandièra (emportar la -) loc. remporter la vic-
banastada n. f. contenu d’une corbeille toire
banastada (far una -) loc. faire un marché de bandièra (virar -) loc. 1. tourner casaque 2. re-
dupe tourner sa veste (politique)
banastariá n. f. (de banasta) vannerie (mestièr) bandièra a mièg pal n. f. drapeau en berne
veire: banastatge bandieròla n. f. banderole
banastas (tombar de las -) loc. tomber des nues bandiment n. m. (s. XIV.) bannissement
banastatge n. m. (de banasta) vannerie (ou- bandiment (far un -) faire une saisie-arrêt
vrages) veire: banastariá bandir v. (s. XIV.) → fòrabandir bannir
banastièr, ièra n. vannier, ière bandit n. m. (s. XVII...) bandit
banc n. m. banc (siège) banditisme n. m. (s. XIX...) banditisme
banc de glaç n. m. banquise bandolièr, ièra n. 1. bandoulier 2. brigand
banca n. f. (s. XII., de l’italian) 1. banque 2. siège bandolièra n. f. (s. XVI...) bandoulière
3. banquette bandolièra (en -) loc. en bandoulière
banca (metre tot en -) loc. mettre tout en train banejar v. (de bana) montrer les cornes veire: ba-
banca-rota n. f. (s. XV..., de l’ital. banca rotta) ban- nar
queroute banh n. m. 1. bain - Citation: L’embut emplena la
banca-rotièr, ièra n. (s. XVI...) banqueroutier, tripa que, un còp estacada, se’n va prendre un banh
ièra dins aquela aiga bolhenta (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
bancada n. f. banc de sable veire: cf. tes font, 1977) 2. baignade
bancairon n. m. 1. tréteau 2. petit banc banh maria n. m. (s. XIV...) bain marie
bancal n. m. terrasse en montagne banha dins la lait (se -) loc. il est ivre de joie
bancari, ària adj. (s. XIX...) bancaire banhada n. f. (s. XVIII...) 1. saison des bains
banda n. f. bande (inclinaison d’un navire) 2. baignade
banda n. f. (s. XIII.) 1. bande 2. troupe 3. côté banhadís, issa (pl. banhadisses, issas) adj. qui
banda (anar de la -) loc. voir ses affaires péri- peut se mouiller
cliter banhadoira n. f. (s. XIV...) baignoire
banda (daissar en -) loc. laisser à l’abandon banhador n. m. (s. XIX...) salle de bains veire: cf.
banda (metre en -) loc. mettre en désordre sala de banh
banda en banda (de -) loc. de part en part banhadura n. f. mouillure
banda la vergonha (metre a -) loc. 1. mettre la banhaire, aira n. (s. XIV...) baigneur, euse
honte de côté 2. avaler sa honte banhar v. 1. mouiller 2. tremper 3. baigner
banda solet (far -) loc. faire bande à part banhar (se) v. prendre un bain
bandar v. 1. tendre 2. bander banhar camisa loc. se mettre en sueur
bandar (se) v. pron. fam. se soûler - Citation: banhar dins l’aigaròs (se -) loc. nagers dans les
A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun délices
se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos cal- banhar l’enca loc. boire un coup
drà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia banhar la pèl loc. être en nage
: "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés banhar sopas loc. (s. XVII.) tremper la soupe
: " prendrem la monina ensems" o, se volètz, "nos banhat coma un guit être trempé comme un
bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela canard
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr banhatge n. m. mouillage
Barta, Pròsas de tota mena, 1979 banhe (qui vòl de peis, cal que se -) expr.
bandarri, àrria n. 1. soûlard, arde veire: ivronha 1. pour avoir du poisson, il faut se mouiller
2. sac à vin 3. ivrogne 2. on n’a rien sans rien
bandat a la clau loc. complètement ivre banheca n. f. (de banhar) terre marécageuse
bandat coma un arquet loc. complètement ivre banhièr, a n. (de banh) patron des bains
bandat coma un cunh loc. complètement ivre banhòl n. m. (de banh) → bugadièr 1. petite baig-
bandat coma una fusta loc. complètement ivre noire veire: banhadoira 2. cuvier
96
banhòla barbituric, ica
banhòla n. f. (s. XX., de banhòl X carriòla) fam. barba n. f. (s. XII.) barbe
bagnole veire: rascle, veitura, automobila barba (far la -) loc. raser
banholejar v. (de banhar) humecter barba (se daissar la -) loc. laisser pousser sa
banjo n. m. (s. XIX..., mot anglo-amer. ? cast.) barbe
banjo barba a qualqu’un (far la -) loc. damer le pion
banlèga n. f. banlieue à quelqu’un
banleguièr, èra n. banlieusard, arde barba d’aur (far -) loc. être cousu d’or
banquet n. m. banquet veire: cf. taulejada - Ex- barba de (viure sus la -) loc. vivre aux dépens
pression: Non sabes tu que jo som asemprada / per de
en plus grand banquet èster ataulada e que damb mi barba de gag loc. menton en galoche
no’t deves engüalhar (Pèir de Garròs, Eglòga, 1567) barba me va fumar (la -) loc. je vais faire un
; Expression: Monsur, ieu vos ai demonstrat en rima éclat
la rason per que ieu vos ai [dedicat] lo libre, e ara ieu barba prima n. m. jeune homme inexpéri-
vos vòli demostrar en pròsa, [se] vos plai, la rason menté
per que ieu l’intituli lo Banquet (Augièr Galhard, s. barba-rós (pl. barba-rosses) n. m. rouge-gorge
XVI) barbablanc n. m. barbon
banqueta n. f. banquette barbacana n. f. (s. XII.) barbacane
banquièr, ièra n. (s. XIII...) banquier, ière barbacoa n. f. (s. XX., del cast. ? aïcian) barbecue
banut, uda adj. cornu, ue (n. m.)
baptismal, ala adj. (s. XIV., de. baptisme) sost. barbada n. f. bordure en saillie d’un toit
baptismal (religions) barbagrís (pl. barbagrises) n. m. qui a la barbe
baptisme n. m. (s. XII.) baptême (cérémonie) grise
baptisme (téner en -) loc. tenir sur les fonts barbajòl n. m. (s. XII.) joubarbe
baptismaux barbalh n. m. babillage
baptisme de l’aire loc. baptême de l’air barbalhaire, aira n. babillard
baptisme de mar loc. baptême de la ligne barbalhar v. 1. babiller 2. bavarder
baptisme de tròp (a lo -) expr. arc. c’est une barbar, ara adj. e n. barbare - Citation: Regina
grosse brute atau regnar poscas urosament, / atau nos governar
baptistèri n. m. (s. XI...) baptistère tu poscas longament, / atau pause ton hilh, ornat de
baquic, ica adj. (s. XV...) bachique gràcias raras, / lo jun de servitud sus las nacions bar-
bar n. m. bar (débit de boissons) - Citation: Que baras (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, s. XVI)
fasiái ieu dins aquel bar, davant mon veirat de bièrra barbarament adv. (s. XII.) de façon barbare
? Perqué èri pas anat al lièch ? (Joan Bodon, Lo libre barbaresc, esca (pl. barbaresques, escas) adj. (s.
dels grands jorns, 1964) XVI..., de l’ital. barbaresco) barbaresque (pirate
baralh ( a grand -) loc. en se démenant comme berbère)
un diable barbariá n. f. (s. XIII.) barbarie
baralh (far de -) loc. 1. faire de l’embarras barbarisme n. m. (s. XIII.) barbarisme
2. susciter des troubles barbarós / barba-rós (pl. barbarosses / barba-
baralh / baralha n. (s. XII.) 1. trouble 2. dispute rosses) n. m. 1. qui a la barbe rousse 2. rouge-
3. chicane gorge
baralhar v. 1. brouiller 2. bouleverser barbasta n. f. gelée blanche veire: cf. albairada
baranda n. f. 1. rampe 2. garde-fou barbejar v. 1. faire la barbe (barbier) 2. pousser
baranha n. f. haie vive des racines
barat (far -) loc. faire un marché de dupe barbejatge n. m. action de faire la barbe (bar-
barat / barata n. (s. XIII.) 1. tromperie 2. fraude bier)
barat a l’espèra loc. marché à terme barbèl n. m. barbeau (poisson)
barataire, aira n. (s. XII.) 1. fripon 2. trompeur barbelat, ada adj. e n. barbelé - Expression: Açò
baratar v. (s. XII.) 1. trafiquer 2. tromper ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta,
3. baratiner / le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs
baratariá n. f. (s. XII.) 1. marché 2. tromperie aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb
baratejaire, aira n. 1. fripon veire: cf. baratièr una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins
2. trompeur clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat]
baratejar v. 1. tromper 2. frauder 3. ń faire de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
l’article ż barbet n. m. chien barbet
baratièr, ièra n. 1. fripon veire: cf. baratejaire barbièr (plat -) n. m. plat à barbe
2. trompeur barbièr, ièra n. (s. XIII.) barbier, ière
baratin n. m. 1. baratin (bavardage barbilhon n. m. barbiche
2. tromperie) barbituric, ica adj. e n. m. (s. XIX...) barbiturique
97
barbòla barrar lo còr (se -)
barbòla n. f. fraise du coq e du dindon - Ex- barjar coma un gat bòrni loc. jacasser comme
pression: Les pols an brandit las alas pels joquièrs e une pie
revelhat a còps de cocorescas tota la família pòrtabar- barlica-barlòca adv. 1. en désordre 2. de façon
bòlas (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) chaotique
barbolhada n. f. 1. barbouillis 2. mixture barlinga-barlanga onom. cahin-caha
3. macédoine 4. œufs brouillés barman n. m. (s. XIX...) barman
barbolhada (a -) loc. pêle-mêle barnabita n. m. (s. XVII...) barnabite (ordre re-
barbolhada (far a la -) loc. faire un pot pourri lig.)
barbolhar v. 1. barbouiller 2. gribouiller baromètre n. m. (s. XVII...) baromètre
barbotar v. 1. barboter 2. bouillonner barometric, ica adj. (s. XVIII...) barométrique
barbotejaire, aira n. bredouilleur baron, ona n. (s. XII.) baron, onne
barbotejament adv. action de bredouiller baroniá n. f. (s. XII.) baronnie
barbotejar v. bredouiller barquejar v. retourner sa veste (politique)
barbotiment n. m. action de barboter barquet n. m. baquet
barbotinament n. m. action de marmotter barqueta n. f. barquette
barbotinar v. marmotter barqueta (far -) loc. faire la planche (nager)
barbut, uda adj. e n. (s. XII.) barbu, ue barra n. f. barre (tribunal)
barca n. f. (s. XII.) barque - Expression: barca va barra n. f. gouvernail
Baptista " (es "ont va la -) (fr: c’est un homme irré- barra n. f. trait (graphique)
solu) barra n. f. 1. barre (bâton) 2. jeu de barres
barca segura (anar a -) loc. être sûr de son fait barra (de but en -) loc. de but en blanc
barcarés (pl. barcareses) n. m. lieu où se réu- barra (de carbon) n. f. filon de mine de char-
nissent les barques bon
barcassa n. f. barcasse barra (donar -) loc. donner carte blanche
barcatièr, ièra n. batelier, ièra barra (téner la -) loc. tenir tête
barcelonés, esa ; barcelonin, ina (pl. barcelone- barra / barra pas / de tot lo jorn (non -) expr. il
ses, esas) adj. barcelonais, aise n’arrête pas de parler
barcòt n. m. canot barra de chocolat n. f. (s. XX.) bille de chocolat
bard n. m. 1. boue veire: baudra 2. terre glaise barra de mina n. f. barre à mine
barda n. f. barde (de lard) barra del còl n. f. → vertèbras cervicalas
bardar v. barder (de lard) vertèbres cervicales veire: vertèbra
barde n. m. barde (chanteur) barra dins las ròdas (metre la -) loc. mettre des
bardolha n. f. boue où l’on patauge bâtons dans les roues
bardolhar v. (s. XVI.) 1. patauger 2. couvrir de barra sus l’enemic ! loc. sus à l’ennemi !
boue 3. bredouiller Barrabàs a la Passion (conegut coma -) expr.
bardòt n. m. 1. bardot 2. mulet. connu comme le loup blanc
barème n. m. (s. XVII..., nom d’òme) barème barrabin-barraban onom. avec fracas
barena n. f. granit barraca n. f. (s. XV..., de l’ital. baracca ? cast. bar-
bargaire, aira (barjaire, barjairitz) n. (de bargar...) raca) 1. baraque 2. cabane
broyeur, euse de chanvre ou de lin barracan n. m. (s. XIII., de l’arabi) 1. bouracan
barganh / barganha n. (s. XII.) 1. marché 2. bar- 2. gros drap
guignage barracanat, ada adj. 1. rayé 2. zébré
barganhar v. (s. XII.) barguigner barracon n. m. 1. petite baraque 2. cabane
bargar v. (got. brikan, var.: barjar (Auv.)) broyer du barrador n. m. dispositif pour fermer
lin, du chanvre barradura n. f. (s. XIII.) fermeture
bariòta n. f. → carriòla brouette barral n. m. baril veire: barril
bariòta (far córrer la -) loc. pratiquer l’usure barralariá n. f. tonnellerie
bariton n. m. (s. XVIII...) baryton barralha n. f. clôture
barja n. f. 1. brisoir de chanvre 2. fig. mâchoire barralièr, ièra n. tonnelier
barja (marrida -) loc. mauvaise langue barrament n. m. 1. action de fermer 2. ferme-
barja (non aver que de / aver pas que de -) loc. ture
n’avoir que de sa langue barramenta n. f. barrière
barjacaire, aira n. 1. bavard 2. qui parle à tort barrancon n. m. barreau (chaise...)
et à travers barraquet n. m. variété de haricot
barjacar v. 1. bavarder 2. jacasser barrar v. (s. XIII.) 1. fermer (une porte...)
barjadís (pl. barjadisses) n. m. 1. bavardage 2. boucher (une rue)
2. jacasserie barrar lo còr (se -) loc. 1. serrer le cœur
barjar coma un enclutge loc. parler sans cesse 2. mourir de désespoir
98
barratge basic, ica
99
basicitat batacuolar
basicitat n. f. (s. XIX...) basicité baste que loc. 1. plût à Dieu que 2. pourvu que
basilica n. f. (s. XIII.) basilique baste que lo veja loc. puissé-je le voir
basilisc (pl. basilisques) n. m. (s. XII., lat. baste venga loc. il suffit qu’il vienne
basiliscus) 1. basilic (animal fabuleux) 2. basilic bastenda n. f. bâtisse
(grand lézard d’Amérique) bastengatge n. m. bastingage
basilisc (son -) loc. sa bête noire bastida n. f. (s. XII., de bastir) bastide (ville nou-
basiment n. m. évanouissement, défaillance velle) veire: bastida (bòria)
basir v. s’évanouir, défaillir bastida n. f. (s. XVI., de bastir) bastide (ferme
basquet (/basket) n. m. (s. XIX..., de l’anglés) provençale) veire: bastida (vila)
basket-ball Bastida d’Armanhac (la -) n. f. Labastide-
basquetaire, aira n. (s. XX.) basketteur, euse d’Armagnac (Gasconha)
basrelèu / bas-relèu n. m. bas-relief bastidon n. m. (de bastida) petite ferme en
bassa n. f. basse (musique) Provence
bassa (aquesta non es -) loc. celle-là est drôle bastièr, ièra n. (s. XIII., de bast) 1. corr. bourrelier,
bassa man n. f. la basse classe ière 2. corr. bâtier 3. corr. faiseur de bâts
bassa traca (de -) loc. de basse extraction bastilha n. f. forteresse
bassac n. m. grand sac bastiment n. m. (de bastir) 1. navire 2. bâtiment
bassac (a -) loc. mise à sac (pillage) (architecture)
bassaca n. f. sac de couchage bastina n. f. bâtine
bassacada n. f. fait de mettre à sac, de saccager bastion n. m. bastion
veire: cf. sacatge, cf. saquejal bastir v. (s. XII., frc. bastjan) bâtir - Citation:
bassacadas (a -) loc. 1. par secousses 2. par à- Me soveniái que mon grand n’aviá parlat sovent, de
coups la decadéncia de la vila, autres còps rasonablament
bassacaire, aira n. celui qui saccage, qui met à prospèra coma n’èran testimònis los ostals borgeses,
sac las bèlas avengudas e los castèls dels environs bastits
bassacament adv. mise à sac, pillage al sègle XIX al temps de la granda prosperitat de la
bassacar v. 1. piller veire: cf. saquejar vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Flo-
2. saccager rian Vernet, Cachavièlha psicomotritz, 2018)
bassacatge n. m. mise à sac (pillage) veire: cf. bastir de pèira loc. bâtir en pierre
sacatge bastir sul davant loc. prendre du ventre
bassacontra n. f. (s. XVI...) basse-contre mus. bastir sul ròc loc. bâtir sur le roc
bassament adv. (s. XII.) bassement
bastir un fòc loc. préparer un feu
bassatalha n. f. (s. XVI...) basse-taille mus.
bastison n. f. (de bastir) action de bâtir
bassesa n. f. bassesse
bastissa n. f. (de bastir) bâtisse
bast (pl. bastes) n. m. (s. XIV.) bât
bastisseire, eira n. (s. XVI...) bâtisseur, euse
bast maca (ont lo -) loc. où le bât blesse veire:
bastit un gusàs atal ? (qui m’a -) expr. qui m’a
ont la correja lo maca
fichu un type pareil
bast se banha (lo -) loc. 1. ça se gâte 2. ça va mal
baston n. m. bâton
basta n. f. basque (pan d’un habit)
basta ! interj. il suffit ! baston (far lo torn de -) loc. réaliser un profit
illicite
basta (n’i a -) loc. assez parlé !
basta l’arma de far (non me -) loc. je ne me sens baston de Jacòb n. m. éclair (pâtisserie)
pas de bastonada n. f. 1. coups de bâton 2. "baston-
bastança n. f. suffisance veire: sufisença nade"
bastança ! interj. assez parlé ! bastonar v. bastonner
bastant, anta adj. suffisant veire: sufisent bastonejar v. donner des coups de bâton
bastar v. (s. XII.) suffire veire: sufire bastonièr, ièra n. bâtonnier
bastar v. (s. XIV., de bast) bâter basventre n. m. bas ventre
bastar l’anma (non se -) loc. n’avoir pas assez bat en bat (de -) loc. de part en part
de courage bat-l’alarma n. alarmiste
bastar l’ase pel cuol / per la coa expr. s’y pren- bata n. f. sabot (animal)
dre mal bata dura (aver la -) loc. avoir la dent dure
bastard, arda adj. e n. (s. XII.) bâtard bataclan n. m. attirail
bastardiá n. f. bâtardise bataclar v. 1. bâcler 2. faire à la hâte
bastarditge n. m. fait d’être bâtard batacuola (donar la -) loc. tomber sur le der-
bastardon, ona n. petit bâtard rière
bastat, ada adj. bâté, ée batacuola (far la -) loc. dégringoler
baste plòga ! loc. souhaitons qu’il pleuve batacuolar v. botter les fesses
100
batafuolar bavar de veire (aquò fa -)
batafuolar v. botter les fesses (euphémisme) batifolar v. (s. XVI..., de l’ital. battifolle) 1. badiner
veire: batacuolar 2. batifoler
batalh de campana n. m. (s. XII.) battant de batiscafe n. m. (s. XX.) bathyscaphe
cloche batista n. f. baptiste (toile)
batalha n. f. (s. XII.) bataille - Expression: batalha baton (se’n -) loc. on se l’arrache (grand succès)
(arribar tres jorns après la -) (fr: arriver après la batraci n. m. batracien
bataille) batre v. battre
batalha campal loc. bataille rangée batre v. frapper (monnaie)
batalhaire, aira n. querelleur, euse batre amb son ombra (se -) expr. être très fu-
batalhar v. (s. XII.) batailler rieux
batalhejar v. batailler un peu batre l’antifa loc. 1. courir le monde 2. courir
batalhièr (camp -) n. m. champ de bataille la prétantaine
batalhièr, ièra adj. (s. XIII.) relatif à la défense, batre lo grand trimal expr. courir les grands
à la bataille chemins
batalhon n. m. bataillon batuda n. f. battue
batan n. m. moulin à foulon bau-bau onom. (aboiement)
batarèl n. m. claquet de moulin - Expression: bauç (pl. bauces) n. m. 1. rochers 2. falaise,
batarèl (far anar lo -) (fr: jaser) précipice
batariá n. f. (s. XVII...) batterie baucita n. f. (s. XIX...) bauxite
batas (virar -) loc. casser sa pipe (mourir) baucitic, ica adj. (s. XIX...) bauxitique
batèc n. m. palpitation baudelarian, ana adj. (s. XIX...) baudelairien,
batedís, issa n. m. battement enne
batedoira n. f. (s. XX.) batteuse (machine : baudor n. f. (s. XII.) 1. joie - Citation: Escoti la
moissons) canta abrondada; / m’embriagui de sa baudor; / mon
batedor n. m. (s. XIV.) 1. battoir 2. heurtoir còr, coma una ala alandada, / vòla dins la claror (An-
bategar v. palpiter - Citation: D’autres an tastat tonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930) 2. al-
e an sabut dire l’encantament de nòstra tèrra privile- légresse
giada ; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar baudra n. f. 1. boue 2. vase
un còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament, baudralha n. f. boue
dins la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa baudràs (pl. baudrasses) n. m. bourbier
de l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luen- baudrat n. m. (s. XIII.) baudrier
tan passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) ; Ex- baudròi n. m. baudroie (poisson)
pression: bategar plus (tombar e non -) (fr: tomber baudufa n. f. 1. toupie - Expression: baudufa
raide mort) (pas mai aut qu’una -) (fr: haut comme trois pommes)
bateire, eira n. (s. XIII.) batteur, euse (personne : 2. triv. fille de joie
moisson, musique...) baug (n’i a per venir -) loc. il y a de quoi de-
batejalhas n. f. plur. fête du baptême venir fou
batejar v. (s. XIII.) baptiser, donner un nom - Ex- baug, bauja (pl. bauges, baujas) adj. e n. 1. un
pression: batejar davant que nàisser (non cal / cal pas peu fou - Expression: Elàs ! Ça disi jo, Satiri, / ara
-) (fr: il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de qu’as ausit mon martiri, / non te’n trufes pas, se te
l’avoir tué) plai, / coma jo non feguí [faguèri] jamai / quand le
batejar un teule (li farián -) loc. c’est un idiot bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat la cervèla /
batejat jos un cade expr. baptisé au désert (c’est e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas sense gaug
un protestant) (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. idiot
batèl n. m. (var.: batèu / bateu (Lem.)) bateau veire: 3. nigaud 4. extravagant
naviri baujaluc, uga adj. e n. 1. idiot 2. nigaud 3. ex-
batèl (es arribat amb lo -) loc. il est arrivé par travagant
la mer baujariá n. f. 1. idiotie 2. folie
batelariá n. f. (s. XIV...) batellerie baujum n. m. 1. idiotie 2. folie
batelièr, ièra n. (s. XIII...) batelier bausaire, aira n. (s. XII.) trompeur
batement n. m. (s. XIII.) battement bausar v. (s. XII.) tromper
batent de pòrta loc. battant de porte bausiá n. f. (s. XII.) 1. tromperie 2. fausseté
batesons n. f. plur. (s. XIII.) saison du dépiquage bausiòl, òla adj. 1. trompeur 2. perfide
batèsta n. f. rixe veire: cf. batalha bava n. f. bave
baticòl n. m. 1. fanon de bovidé 2. cou de porc bavadura n. f. bavure
baticòl de buòu n. m. un cou de taureau bavar v. baver
baticòr n. m. 1. émotion 2. battement de cœur bavar de veire (aquò fa -) loc. faire venir l’eau
batifòc n. m. briquet à la bouche
101
bavar lo roge (far -) bèl aspècte (un -)
bavar lo roge (far -) loc. casser la gueule à becut, uda n. (de becut) corr. ogre, ogresse
quelqu’un (géants) veire: céser becut (géant) - Citation: Los
bavard, arda adj. e n. bavard, arde - Expres- becuts son gigants hauts de sèt canas. Aqueths gi-
sion: Dins sa cambra, Lison aviá ara un miralh, un gants an pas qu’un uèlh, just au bèth mièi deu front
miralh que son cadre d’aur verd lusissiá, bavard e im- (Joan-Francés Bladèr, Contes de Gasconha, 1886).
portant davant los mòbles dels aujòls (Joana Bartès, becut, uda adj. (s. XII., de bèc + ut) corr. qui a un
Lison, 1934) bec veire: céser becut
bavarèl, èla adj. 1. qui bave 2. qui est évasé bèc ! (clava lo -) interj. ta gueule !
bavarés, esa (pl. bavareses, esas) adj. bavarois, bedèl n. m. (s. XIV.) bedeau veire: cf. vedèl
oise bederrés, esa (pl. bederreses, esas) adj. (s. XII.)
bavarilha n. f. bave d’escargot veire: limpa du pays biterrois veire: cf. besierenc
bavarilhas (los uèlhs me fan -) loc. je suis bediga n. f. brebis d’un an
ébloui bedigàs, assa (pl. bedigasses, assas) n. (de be-
bavec, eca adj. e n. (s. XII.) bavard, arde diga) niais, niaise
bavejar v. baver bedigasses que se’n van a l’aiga amb una
baveta n. f. bavoir espolsa-ensalada (es d’aqueles -) expr. c’est un
bavós, osa (pl. bavoses, osas) adj. baveux, euse parfait idiot
bazar n. m. (s. XVI..., del port. ? persan) bazar bedoceta n. f. (1929, Del nom d’Albert Bedouce
Bearn n. m. Béarn (pays de Gascogne) (Tolosa 1869 - París 1947), còssol de Tolosa.)
bearnés, esa (pl. bearneses, esas) adj. béarnais, poubelle veire: bordilhièr - Citation: Rien ne
aise pouvait compléter mieux / Les embellissements
beat, ata adj. (s. XIII...) béat, ate heureux / De la cité des Violettes / Que d’artistiques
beatificacion n. f. (s. XIV...) béatification bedoucettes (Poèta anonime, 1929)
bedòs, bedòssa (pl. bedòsses, òssas) adj. e n.
beatificar v. (s. XIV...) béatifier
qui zézaye
beatitud n. f. (s. XIV...) béatitude
bedossejar v. zézayer
bèba n. f. 1. grosse lèvre veire: baboín 2. lippe
bedre, bedra adj. rude, âpre, revêche
bèba (aqueste vestit fa la -) loc. ce vêtement est
beefsteak / bistèc (pl. beefsteacks / bistècs) n.
mal ajusté
m. (s. XIX..., de l’anglés) beefsteak
bèba (far la -) loc. faire la moue
befador, airitz n. (de befar) arc. moqueur, euse •
bèc n. m. (s. XII.) bec
dédaigneux, euse (literatura) veire: befar, pefon
bèc (non aver que de / aver pas que de -) loc.
befar v. (onomatopèa ) arc. railler • se moquer
n’avoir que la gueule
(literatura) veire: pefonar , befador
beç ; pl. beces (beçòl) n. m. (gall. bettius) bèfi, bèfia adj. lippu, ue
bouleau (arbre)
Begla n. pr. Bègles
bèc a bèc loc. (s. XVII.) 1. tête à tête 2. seul à seul begònia n. f. (s. XIX..., d’un nom d’òme.) bégonia
becada n. f. 1. becquée 2. coup de bec (n. m.)
becada n. f. bécasse (oiseau) beguda n. f. 1. buvette - Expression: Camandiu,
bècafiga becfigue (oiseau) davant sa molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá
bècafiga de borrèl loc. gibier de potence ièr a la beguda del bal, los dròlles boleguèron pas tant
becaire n. m. (de l’ital. b quadro) bécarre e i aviá dins sa tenguda mens de crenta que de re-
becar v. becqueter spècte (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. boisson
becar (far -) loc. mystifier quelqu’un beguin (cargar lo -) loc. avoir le béguin
beçareda (beçolada) n. f. lieu planté de beguina n. f. (s. XIII.) béguine
bouleaux beguinatge n. m. (s. XIII.) béguinage
beçaròlas n. f. plur. alphabet begut del fum de la candela (un qu’a -) expr.
becarre n. m. bécarre (musique) 1. un qui a beaucoup étudié 2. un érudit
becarre o per bemòl (o per -) loc. d’une façon bèl ! (de -) loc. tout beau !
ou d’une autre - Expression: Al temps que lo gai bèl (a tot de -) loc. elle a toutes les beautés
rossinhòl, / sense becarre ni bemòl / fredona l’aunor bèl (aquò -) loc. cette / ces belle(s) chose(s)
de natura (Pèire Godelin, s. XVII) bèl (d’aquò mai -) loc. ce qu’il y a de plus beau
becarut n. m. flamant (oiseau) bèl (d’aquò mai -) loc. ce qu’il y a de plus beau
becarut, uda adj. qui a bon bec (bavard, médis- bèl (non vira -) loc. ça va mal
ant) bèl (un ostal -) loc. une grande maison
becassa n. f. (s. XII.) bécasse veire: becada bèl / bèla (de tot -) loc. (s. XVII.) de toute beauté
becasson n. m. bécasseau bèl / la bèla (far lo -) loc. (s. XVII.) faire le beau /
beceda n. f. bois de bouleaux la belle
bechet n. m. brochet (poisson) bèl aspècte (un -) loc. un beau coup d’œil
102
bèl bèl (far -) benanant, anta
bèl bèl (far -) loc. 1. faire des grâces 2. être ob- bèls que i aja (es dels -) loc. c’est un des plus
séquieux beaux
bèl bèl (far lo -) loc. faire fête à quelqu’un beluga (beluja) n. f. (s. XII., lat. bisluca) étincelle
bèl canto n. m. (s. XX..., de l’italian) bel canto belugament n. m. (s. XIII., de beluga..., var.: beluja-
bèl coma un astre loc. 1. très beau 2. bien vêtu ment (Auv.)) fait d’étinceler
(ironique) belugan n. m. grondin
bèl e bon loc. (s. XVII.) bel-et-bon belugar v. (de beluga..., var.: belujar (Auv.)) ét-
bèl escalfèstre (un -) loc. une belle peur inceler
bèl image (un -) loc. un beau jeune homme / belugueja (tot li -) loc. il est pétillant d’esprit
une belle fille sans cervelle beluguejant, anta adj. étincelant, ante
bèl mascle (un -) loc. un bel homme beluguejar v. scintiller
bèl pro (de -) loc. de beaucoup beluguejar coma un solelhet loc. étinceler
bèl, bèla adj. (s. XI., la. bellus) 1. beau, belle - Ci- comme...
tation: Tre que nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí beluguet, eta adj. sémillant, ante
que se lèvan los remembres del temps que ma vilòta bèlvéser n. m. belvédère
èra, per ieu, un libre d’images, lo primièr dubèrt da- bèl ! (es de -) interj. c’est du propre !
vant mos uèlhs e lo plus bèl que jamai m’es estat do- bemòl n. m. (s. XV..., (de l’ital. B molle)) bémol
nat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940) 2. grand, grande (musique)
veire: grand, a - Citation: Entredubrissèm un por- ben adv. (s. XII.) 1. bien 2. beaucoup
tal bèl, nos engulham dins una cort (Joan Bodon, La ben n. m. (s. XII.) 1. richesse - Expression: l 2. pat-
grava sul camin, 1956) rimoine 3. domaine
bèla (èsser de -) loc. être de bonne humeur ben (apensionar son -) loc. donner son bien en
bèla (l’aver -) loc. avoir la partie belle viager
bèla de candela, lo jorn gasta tot expr. il ne faut ben (aquò està -) expr. cela va bien
pas prendre de décisions à la légère ben (far -) loc. faire du bien (autour de soi)
bèlament adv. (s. XII.) bellement ben (far valer lo -) loc. mettre en exploitation
belar v. (s. XII.) bêler ben (far venir lo -) loc. exploiter un domaine
belaròia n. f. 1. parure 2. fanfreluche ben (l’a fait per un -) loc. il a cru bien faire
belar (quitar lo pàisser pel -) loc. lâcher la proie ben (menar son -) loc. cultiver son patrimoine
pour l’ombre ben (menar son -) loc. entretenir son exploita-
tion agricole
bèlas (èsser dins sas -) loc. être de bonne
humeur ben (préner per -) loc. prendre en bien
ben (tant siá -) loc. bel et bien
bèlas arts n. f. plur. beaux-arts
ben anant loc. bien portant
belassa (es una -) expr. c’est une grande beauté
ben ara ! (e -) loc. pour le coup !
beleg (pl. beleges) n. m. éclair
ben de creire (soi -) loc. on doit m’en croire
belegar v. courir les jeunes filles (draguer)
ben li venga loc. grand bien lui fasse
beleguejar v. multiplier les éclairs
ben per vos (aquò fariá -) loc. cela ferait votre
belejar v. faire des éclairs affaire
belejat son dire (a -) loc. son discours a ébloui ben pro loc. bien assez
belesa n. f. beauté veire: beutat ben pro que loc. c’est bien assez que
belesa (far a la -) loc. faire de son mieux ben que (en tot -) loc. encore que
bèlga adj. belge ben que (tot -) loc. quoique
bellicisme n. m. (s. XIX.) bellicisme ben que se solelha (per tot lo -) loc. pour rien
bellicista n. m. (s. XIX.) belliciste au monde
bellicós, osa (pl. bellicoses, osas) adj. (s. XIII.) ben se’n manca loc. tant s’en faut
belliqueux, euse ben tant que loc. 1. si bien que 2. a tel point
belligerància n. f. (s. XIX...) belligérance que
belligerant, anta n. f. (s. XVIII...) belligérant, ben, ara ! (e -) loc. où en sommes-nous !
ante ben, non lo ben las gents (las gens fan lo -) expr.
Bellona n. f. Bellone (mythologie romaine) les personnes font les biens, non les biens les
belòi, belòia adj. (de bèl + òi, var.: beròi, beròia personnes
(Gasc.)) → polit, polida rare joli, jolie veire: polit, benaise n. m. 1. bien-être 2. aisance
ida benamat, ada adj. bien-aimé, ée
belòta n. f. (s. XX., d’un nom d’òme) belote benanança n. f. (s. XII.) 1. bonne santé
bèls cents (a -) loc. par centaines 2. prospérité
bèls que (ne sabi de -) n. j’en connais beau- benanant, anta adj. (s. XII.) 1. en bonne santé
coup qui 2. prospère
103
benanar berlong, onga
benanar v. aller bien (santé) benigne, igna adj. (s. XII.) bénin, igne
benastrar v. porter bonheur benignitat n. f. (s. XIV.) bénignité
benastre n. m. (s. XII.) 1. bonne chance 2. bon- benjamin, ina n. (s. XVII..., d’un nom biblic) ben-
heur jamin, ine
benastruc, uga adj. (s. XIII.) 1. chanceux, euse benlèu adv. peut-être veire: cf. bensai - Citation:
2. heureux, euse Òc, òc-ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se
benastrugar v. féliciter ganhar la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas
benaürança n. f. (s. XIV.) 1. bonheur 2. félicité fan mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
benaürat, ada adj. bienheureux, euse benorrit n. m. roitelet veire: cf. reibelet
benda n. f. (s. XII.) bande (de fer, de papier, benparlant, anta n. beau parleur
d’étoffe ...) benpensant, anta n. (s. XVIII...) bien-pensant
bendar v. (s. XII.) bander (entourer) bens comuns n. m. plur. biens communs
bendatge n. m. bandage bens mòbles e immòbles loc. biens meubles et
bendèl n. m. (s. XII.) bandeau immeubles
bendisent, enta adj. bien disant, ante bensai adv. → benlèu 1. sans doute - Expression:
bendit n. m. (s. XII., de ben + dit / dich, var.: ben- Bensai per qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit
dich (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov., Niça)) 1. sost. amb tu sota Lucili, aviái [demembrat] de saber es-
bonne expression 2. sost. bonne parole crimar d’espasa. Paravi doncas de quarta, ponhet
bendon de cap n. m. bandeau de tête torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001) 2. probable-
benediccion n. f. (s. XIV. , lat. ec. benedictio) sost. ment
bénédiction bentenent, enta n. propriétaire foncier
benedicite n. m. (s. XII., lat. benedicite (benesis- benvenguda n. f. bienvenue
sètz)) sost. bénédicité benvenguda (far la -) loc. faire les honneurs
benedictin, ina n. (s. XIII...) bénédictin, ine (de sa maison...)
benefic, ica adj. (s. XIV., lat. beneficus) 1. sost. benvengut, uda adj. e n. bienvenu, ue
bénéfique 2. sost. bienfaisant, ante benvolença n. f. (s. XIII., de ben + volença) sost.
benefici n. m. (s. XIV., lat. beneficium) sost. béné- bienveillance
fice benvolent, enta adj. (s. XII., de ben + volent) sost.
benefici (far son -) loc. faire son profit bienveillant, ante
beneficial, ala adj. (s. XIV...) bénéficial, ale benvoler v. bien vouloir
beneficiar v. (s. XII., lat. med. beneficiare) sost. benzèn n. m. (s. XIX.) benzène
bénéficier benzina n. f. (s. XIX.) benzine
beneficiari, ària adj. e n. (s. XVII., lat. beneficiarius) ben ! (e -) loc. interj. eh bien !
sost. bénéficiaire beocian, ana adj. e n. (s. XVIII...) béotien, ienne
beneitièr n. m. bénitier veire: cf. aigasenhadièr berbèr, èra adj. berbère
berberidacèas n. f. plur. berbéridacées
benesir v. (s. XII., lat. benedicere, var.: benedir bèrc, bèrca adj. ébréché
(Gasc.)) sost. bénir bèrca n. f. brèche
benesit, ida adj. (s. XII.) bénit, ite bercadura n. f. partie ébréchée
benestança n. f. (s. XII. , de benestar) sost. bien- bercar v. (s. XII.) ébrécher
séance veire: benestar Berenice n. pr. Bérénice f.
benestant, anta adj. (s. XII., de ben + estant) 1. sost. bergamasc, asca (pl. bergamasques, escas) adj.
bienséant, ante 2. sost. convenable 3. sost. ac- (s. XVI..., de l’italian) bergamasque
compli bergamòta n. f. (s. XVI..., de l’ital. bergamotta)
benestar n. m. (s. XII., de ben + estar) sost. bien- 1. bergamote (fruit) 2. fam. sexe de la femme
séance veire: benestança bergantin n. m. (s. XIV..., de l’ital. brigantino) brig-
benevòl, òla adj. e n. (s. XIII...) bénévole antin (bateau)
benevòlament adv. (s. XVI...) bénévolement bergsonian, ana adj. (s. XIX...) bergsonien,
benevolat n. m. (s. XX...) bénévolat ienne
benfactor, tritz (pl. benfactors, trises) n. (s. XII..., bergsonisme n. m. (s. XIX...) bergsonisme
de lat. benefactum (benfait)) bienfaiteur, trice beribèri n. m. (s. XVII...) béribéri
veire: benfasent berigola n. f. barigoule (mets à base de
benfait n. m. (s. XII., de ben + fait, var.: benfach ; pl. champignon et d’artichauts).
benfaches (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov., Niça)) corr. berland n. m. (s. XVII..., de l’alem. bretling) brelan
bienfait berlina n. f. (s. XIX...) berline
benfasença n. f. (s. XVIII...) bienfaisance berlingòt n. m. (s. XVI., de l’ital. berlingozzo)
benfasent, enta adj. (s. XII...) bienfaisant, ante berlingot (confiserie)
benignament adv. (s. XIII.) bénignement berlong, onga adj. barlong, ongue
104
berluga bestiasson, ona
105
bestiejar bevenda
106
bevenguda (far la -) biennal, ala
bevenguda (far la -) expr. 1. souhaiter la bienv- biaissut, uda adj. 1. adroit, oite 2. habile
enue 2. faire des civilités biauda n. f. blouse - Expression: De femnas se
béver n. m. 1. le boire 2. la boisson sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan se
béver v. boire i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de
beveriá n. f. (s. XV.) beuverie petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda
bevet, eta adj. être en état d’ivresse per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá
beveta n. f. goût de boire lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
bevotejar v. buvoter bibla n. f. (s. XIV., occ. bíblia > bibla (escafament
bè ! interj. pouah ! (dégoût) dels proparoxitòns)) bible veire: bíblia - Citation:
bi-reactor n. m. (s. XX., de bi + reactor) biréacteur Translatet en lati la maior partida de la bibla dels
bi-rectangle, angla) adj. (s. XX.) birectangle Grexs (Apostols, s. XIII)
bi-refringéncia n. f. (s. XX.) biréfringence bíblia n. f. (s. XII..., lat. biblia) → bibla arc. bible
bi-refringent, enta adj. (s. XX.) biréfringent, biblic, ica adj. (s. XVII...) biblique
ente bibliobús (pl. bibliobuses) n. m. (s. XX...) bib-
biaça n. f. besace - Expression: biaça (gelós coma liobus
un cocarro de sa -) (fr: jaloux comme un gueux de sa bibliofague, aga adj. (s. XX...) bibliophage (in-
besace) secte)
biaça (aduire sa -) loc. emporter son casse- bibliofil, ila n. (s. XVIII...) bibliophile
croûte bibliofilia n. f. (s. XVIII...) bibliophilie
biaça (préner la -) loc. être réduit à la mendicité bibliofilic, ica adj. (s. XIX...) bibliophilique
biais (a lo -) loc. il est très adroit veire: adreit bibliografia n. f. (s. XVII...) bibliographie
biais (aquò es totjorn d’un -) expr. c’est tou- bibliografic, ica adj. (s. XVIII...) bibliographique
jours la même chose bibliotèca n. f. (s. XV...) bibliothèque
biais (aquò me ven de -) cela me plait/ m’agrée bibliotecari, ària n. (s. XVI...) bibliothécaire
biais (aver bon -) loc. savoir s’y prendre bica n. f. → penís (n.m.) fam. pénis veire: cf.
biais (aver lo -) loc. avoir le savoir-faire penis, cf. vièt
biais (d’autre -) loc. d’ailleurs bicameralisme n. m. (s. XX...) bicamérisme
biais (d’un certan -) loc. d’une certaine façon bicar v. 1. sarcler 2. fam. coïter
biais (de -) loc. de sorte (de façon) bicarbonat n. m. (s. XIX...) bicarbonate
biais (de -) loc. de biais bicefal, ala adj. (s. XIX...) bicéphale
biais (de tot -) loc. en tout cas bicentenari, ària adj. e n. (s. XX...) bicentenaire
biais (d’aquel -) loc. par ce moyen bicèps (pl. bicèpses) n. m. plur. (s. XVIII...) bi-
biais (es totjorn d’un -) loc. c’est toujours la ceps
même chose bicicleta n. f. (s. XIX...) bicyclette - Expression: Lo
biais (èsser de -) loc. être accomodant pus grand òme de Clarmont. Mai que Vercingetorix
biais (non aver lo / aver pas lo -) loc. ne pas o Desaix, encara mai que Pascal que pesava l’aire...
savoir s’y prendre Geminiani que ganhèt un còp lo torn de França de
biais (pl. biaisses) n. m. (s. XII.) biais, manière las bicicletas (Joan Bodon, Grands jorns, 1964) ; Ex-
- Citation: A tot moment, nos cal demesfisar davant pression: Al torn de mila nòu cent sièis, la bicicleta
la família (...). Aver l’atencion ponchuda; velhar que non èra un esplech de trabalh (Paul Gairaud, 1980) ;
las pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha Expression: bicicleta (l’òme de la -) (fr: l’homme à la
o mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas cridar bicyclette)
: - Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch bicicleta (en -) loc. adv. a bicyclette
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) bicle n. m. fam. vélo
biais (préner qualqu’un de son -) loc. prendre bicolòr, òra adj. (s. XIX...) bicolore
quelqu’un par son faible biconcau, ava adj. (s. XIX...) biconcave
biais (préner un bon -) loc. prendre tournure biconvèxe, èxa adj. (s. XVIII...) biconvexe
biais (se li ven de -) loc. s’il le trouve bon bicòrne, òrna adj. e n. m. (s. XVIII...) bicorne
biais (trobar lo -) loc. trouver le procédé bicromia n. f. (s. XX...) bichromie
biais (venir a -) loc. venir à propos bidet n. m. (s. XVIII..., del francés) bidet (toilette)
biais a (de -) loc. adv. de façon à bidon n. m. bidon
biais de (a -) loc. en guise de bidòrs (de -) loc. de travers
biais de (a -) loc. de manière à bidòrs, òrsa adj. de travers
biais ni d’autre (d’un -) loc. en aucune façon bidorsada n. f. 1. contorsion 2. roulis (bateau)
biais ni de l’autre (d’un -) loc. en aucune façon bidorsar v. 1. tortiller 2. rouler (bateau, roulis)
biais o de l’autre (d’un -) loc. de toutes façons bidorsejar v. se dandiner
biais que (de -) loc. de sorte que bièla n. f. (s. XVII..., del fr. ? cast. bielda) bielle
biaisar v. (s. XII.) biaiser biennal, ala adj. biennal
107
bièrra bioterapia
bièrra n. f. (s. XIX..., del neerl. bier) bière (bois- bio-reactor n. m. (de bio + reactor) bioréacteur
son) (appareil)
bierraire, aira n. brasseur (bière) veire: cf. bio-ritme n. m. (s. XX., de bio + ritme) biorythme
braçaire bio-sintèsi n. f. (s. XX., de bio + sintèsi) biosyn-
bifasat, ada adj. (s. XIX...) biphasé, ée thèse
bifasic, ica adj. (s. XX.) biphasé, ée bioacostica n. f. (s. XX., de bio + acostica) bioa-
bifide, ida adj. (s. XX.) bifide coustique
bifilar, ara adj. (s. XIX...) bifilaire bioastronomia n. f. (s. XX., de bio + astronomia)
bifocal, ala adj. (s. XX...) bifocal, ale bio astronomie
bifurcacion n. f. (s. XVI...) bifurcation biobibliografia n. f. (s. XX., de bio(grafia) + bibli-
bifurcar v. (s. XIV.) bifurquer (s. XVI) ografia) biobibliographie
biga n. f. (s. XIV.) 1. bigue 2. poutre 3. grue (ma- biobibliografic, ica adj. (s. XX., de biobibliografia)
chine) biobibliographique
bigal n. m. moucheron biòc n. m. (s. XIV.) portion de vers au Moyen
bigame, ama adj. e n. m. (s. XIII...) bigame Age
bigamia n. f. (s. XV...) bigamie biocar v. (s. XIV.) technique de versification au
bigarrada n. f. 1. bigarade 2. orange amère Moyen Age
bigarradura n. f. bigarrure biocarburant n. m. (s. XX.) biocarburant
bigarrar v. bigarrer biocatalisator n. m. (s. XX., de bio + catalisator)
bigarròt n. m. bigarreau (cerise). biocatalyseur
bigarrotièr n. m. cerisier bigarreau biocenòsi n. f. (s. XX.) biocénose
bigatar v. troquer biocida n. m. (s. XX.) biocide
bioclimatic, ica adj. (s. XX.) bioclimatique
bigordan, ana adj. bigourdan, ane
bioclimatologia n. f. (s. XX.) bioclimatologie
bigòrn, òrna adj. (s. XIV.) biscornu, ue
biocompatible, ibla adj. (s. XX.) biocompatible
bigòrna n. f. (s. XVII...) bigorne
biodegradabilitat n. f. (s. XX.) biodégradabilité
bigornèl n. m. bigorneau (murex)
biodegradable, abla adj. (s. XX.) biodégradable
bigòs (pl. bigòsses) n. m. houe à deux dents
biodegradacion n. f. (s. XX.) biodégradation
bila n. f. bile
biodescai (pl. biodescais) n. m. (s. XX.) bio
bila (se mòure la -) loc. fam. s’échauffer la bile
déchet
bilabiat, ada adj. (s. XIX...) bilabié, ée
biodiversitat n. f. (s. XX.) biodiversité
bilanç (pl. bilances) n. m. (s. XVI..., (de l’ital. bi-
bioelement n. m. (s. XX.) bioélément
lancio)) bilan
bioenergetic, ica adj. (s. XX.) bioénergétique
bilateral, ala adj. (s. XIX...) bilatéral, ale
bioenergia n. f. (s. XX.) bioénergie
bilha n. f. (del francés) bille de roulement) bioetanòl n. m. (s. XX.) bioéthanol
bilhard n. m. (s. XIV...) billard bioetica n. f. (s. XX.) bioéthique
bilhard (partida al -) loc. partie de billard biofisica n. f. (s. XX.) biophysique
bilhet n. m. (s. XV...) billet (monnaie)| biogás (pl. biogases) n. m. (s. XX.) biogaz
bilheta n. f. (s. XIX.) billet (spectacle) biogenèsi n. f. (s. XX.) biogénèse
biliar, ara adj. (s. XVII...) biliaire biogenetic, ica adj. (s. XX.) biogénétique
bilingüe, güa adj. (s. XVII...) bilingue biogeografia n. f. (s. XX.) biogéographie
bilingüisme n. m. (s. XX.) bilinguisme biografe, afa n. (s. XVII...) biographe
biliós, osa (pl. biloses, osas) adj. bilieux, euse biografia n. f. (s. XVIII...) corr. biographie
bilobat, ada adj. (s. XVIII...) bilobé, ée biografic, ica adj. (s. XVIII...) biographique
bimbaròlas (aver los uèlhs que fan -) loc. bioïndustria n. f. (s. XX.) bio-industrie
1. avoir la berlue 2. voir trente-six chandelles biologia n. f. (s. XIX...) biologie
bimbaròlas (far -) loc. éblouir biologic, ica adj. (s. XIX...) biologique
bimensual, ala adj. (s. XIX...) bimensuel, elle biològue, òga adj. (s. XIX...) biologue
bimestral, ala adj. (s. XIX.) bimestriel, elle bioluminescéncia n. f. (s. XX.) bioluminescence
bimotor n. m. (s. XX.) bimoteur biomassa n. f. (s. XX.) biomasse
binar v. biner biopsia n. f. (s. XIX...) biopsie
binari, ària adj. binaire bioquimia n. f. (s. XX.) biochimie
binatge n. m. binage bioquimic, ica adj. (s. XX.) biochimique
bingar v. gambader bioquimista n. (s. XX.) biochimiste
binòcle n. m. (s. XVII...) binocle biosciéncias n. f. plur. (s. XX.) biosciences
binocular, ara adj. (s. XVII...) binoculaire biosfèra n. f. (s. XIX...) biosphère
binòmi n. m. (s. XVI...) binôme biotecnologia n. f. (s. XX.) biotechnologie
binomial, ala adj. (s. XV...) binomial, ale bioterapia n. f. (s. XX.) biothérapie
108
biotic, ica blandir
biotic, ica adj. (s. XX.) biotique bistorin n. m. (s. XVI..., de l’ital. bistorina) bis-
biotipe n. m. (s. XX.) biotype touri
biotipologia n. f. (s. XX.) biotypologie bistre, bistra adj. bistre
biotòp n. m. (s. XX.) biotope Bitèrna n. f. ville imaginaire - Expression:
biotractament n. m. (s. XX.) biotraitement Bitèrna (laid coma boc de -) (fr: laid comme) ; Ex-
biotractor n. m. (s. XX.) biotraiteur pression: Bitèrna (laid coma lo diable de -) (fr: laid
bioxide n. m. (s. XIX...) bioxyde comme)
biparticion n. f. (s. XVIII...) bipartition Bitèrna (diable de -) n. m. grand diable
bipartisme n. m. (s. XX.) bipartisme bituminifèr, èra adj. (s. XIX...) bituminifère
bipartit, ida adj. (s. XIV...) biparti, ie bituminita n. f. (s. XIX...) bituminite
bipède, èda adj. e n. (s. XVI...) bipède bituminizacion n. f. (s. XIX...) bituminisation
biplaça adj. (s. XX.) biplace bituminizar v. (s. XIX...) bituminiser
biplan n. m. (s. XX.) biplan (avion) bituminós, osa (pl. birumoses, osas) adj. (s. XIV.)
bipolar, ara adj. (s. XX.) bipolaire bitumineux, euse
bipolaritat n. f. (s. XX.) bipolarité bivac n. m. bivouac
bipolarizacion n. f. (s. XX.) bipolarisation bivacar v. bivouaquer
biquiní (/bikiní) n. m. (s. XX., nom d’un atòl de bivalent, enta adj. bivalent, ente
l’ocean Pacific) bikini bivalve, alva adj. e n. (s. XVIII...) bivalve
birman, ana adj. (s. XX.) birman, ane bizantin, ina adj. (s. XVI...) byzantin
bis adv. bis bizantinisme n. m. (s. XIX...) byzantinisme
bis, bisa (pl. bises) adj. (s. XII.) 1. bis 2. brun bizantinista n. (s. XX.) byzantiniste
bisa n. f. (s. XII.) 1. bise 2. vent bladada n. f. (s. XIII.) 1. récolte de blé veire: cf.
abladada 2. redevance en blé
bisannual, ala adj. (s. XVIII...) bisannuel, elle
bladariá n. f. (s. XIII.) marché au blé
bisca n. f. mauvaise humeur
bladatge n. m. provision de blé veire: cf. abla-
bisca (préner la -) loc. se fâcher tout rouge
datge
biscaire (de -) loc. de travers
bladièr, ièra adj. relatif au blé
biscaire (en -) loc. en biseau
bladièra n. f. champ de blé
biscantar v. chanter faux
blaga n. f. (del neerl.) blague (à tabac)
biscar v. bisquer
blaimar v. (s. XIX.) blêmir veire: cf. blasmar
biscar (far -) v. faire bisquer
blaime, blaima adj. (s. XIX.) blême veire: cf.
biscariá n. f. fâcherie
blasme
biscòta n. f. (s. XIX..., de l’ital. biscotto) biscotte blanc (far -) loc. faire chou blanc
biscre n. m. combles (d’un bâtiment) blanc coma la coa d’un mèrle expr. noir
bisèl n. m. biseau comme...
biselar v. biseauter blanc coma nèu loc. blanc comme neige
biset, eta n. 1. brun 2. pigeon de roche blanc coma un ciri (èsser -) être très pâle
bisetmanal, ala ; bi-setmanal, ala adj. e n. m. blanc coma un liri loc. blanc comme...
bihebdomadaire blanc coma un pedaç loc. blanc comme un
bisexual, ala; bi-sexual, ala adj. e n. (s. XIX...) linge
bisexuel, elle blanc del pòrre (aver lo -) loc. avoir gagné
bisfenòl bisphénol (quimia) blanc, blanca adj. (s. XII.) blanc, blanche -
bison, ona n. (s. XIV.) bison, onne Expression: La castetat, mas sòrs, es la pus bèla
bissac n. m. (s. XII., de bis + sac) corr. besace [paradura] qu’una [nòvia] pòsca portar al leit nup-
bissana n. f. clématite cial. E ! quna de vosautras [se] pòt flatar de n’aver
bissanta n. f. grand nombre pas sulhat aquela rauba blanca que Dieu [li] carguèt
bisseccion n. f. (s. XVIII...) bissection en naissent ? Vos vòli pas far vòstre procès, mès se
bissector, tritz (pl. bissectors, trises) adj. e n. f. caduna d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, veiriam
(s. XIX...) bissecteur, trice fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
bissectritz n. f. blancariá n. f. (s. XIV.) mégisserie veire: cf.
bissest (l’an del -) loc. année bissextile lavariá
bissèst (pl. bissèstes) n. m. (s. XII., lat. bissextus) blancor n. f. (s. XII.) blancheur
bissext sost. bissexte blancós, osa (pl. blancoses, osas) adj.
bissèst a tornat (lo -) loc. la mauvaise fortune blanchâtre
est venue blancs ! (non sèm -) loc. nous sommes dans de
bissextil, ila adj. (s. XIV.) bissextile veire: bissèst sales draps
blandiment n. m. (s. XIII.) 1. flatterie 2. cajolerie
bissinòsi n. f. (s. XX.) byssinose (medecina) blandir v. (s. XII.) 1. flatter 2. cajoler
109
blanquejar blòda
blanquejar v. (s. XIII.) devenir blanc blat ensacat (es de -) loc. 1. c’est une affaire
blanqueta n. f. (s. XVIII.) blanquette (ragoût de sûre 2. l’affaire est dans le sac
viande). blat i a d’iraga (dins lo -) loc. 1. dans les
blanqueta n. f. (s. XVI.) blanquette (vin de meilleures choses, il y en a de mauvaises 2. cha-
Limoux) - Citation: Per faire davalar lo tripon, lo cun a sa part d’ombre
lombet e tota la seguida, avèm begut un còp de blan- blat negre n. m. (blé) sarrasin
queta e avèm cantat. Es après sopar que se tauleja. La blats e forra-borra (tot a tres -) loc. sans
nuèit es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) compter et pêle-mêle
blanquièr, ièra n. (s. XIV.) mégissier veire: cf. la- blats (botar tot a tres -) loc. mettre sens dessus-
vandièr dessous
blanquiment n. m. (s. XIV.) blanchiment veire: blau de la páur (venir -) loc. d’une peur bleue
cf. emblanquiment blau encre n. m. bleu sombre
blanquinard, da adj. d’un blanc sale blau, ava adj. (s. XII.) 1. bleu, bleue (couleur)
blanquinèl, èla adj. d’un beau blanc - Expression: Res, per ieu, passarà jamai en delícias
blanquinós, osa (pl. blanquinoses, osas) adj. aqueles esclopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá
blanchâtre un Jèsus tan saure e tan lusent que lo sentissiái fon-
blanquir v. 1. blanchir veire: cf. emblanquir dre dins la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
2. mégisser 1940) 2. ecchymose
blasfema (le ventre me -) expr. fam. mon ventre blaugiment n. m. éblouissement
fait du bruit blaugir davant los uèlhs (far -) loc. faire miroi-
blasfemaire, aira n. 1. qui jure veire: cf. blasfe- ter
mator 2. qui médit blavairòl n. m. → equimòsi bleu (ecchymose)
blasfemar v. (s. XII. : ń blastemar ż) ; s. XIV.) blavar v. meurtrir (faire des ń bleus ż)
1. blasphémer 2. fam. dire du mal 3. dire des blavejament n. m. fait de devenir livide
jurons blavejar v. (s. XIV.) 1. pâlir 2. devenir livide
blasfemator, tritz (pl. blasfemators, trises) adj. blavesa n. f. (s. XIII.) lividité
e n. (s. XIV...) blasphémateur, trice veire: cf. blas- blavet n. m. bleuet (fleur)
femaire - Citation: Vaquí, Madama, las paraulas pas blaviment n. m. bleuissement
de créser qu’aquel blasfemator a ausadas prononciar blavir v. bleuir
sul sulhet de sa mòrt (Robèrt Lafònt, 2001) blavós, osa (pl. blavoses, osas) adj. bleuâtre
blasfematòri, òria adj. (s. XVI...) blasphématoire bleda n. f. (s. XIII.) blette - Expression: bleda (aquò
blasfèmi n. m. (s. XIX.) blasphème non val una -) (fr: cela ne vaut rien) ; Expression:
blasidura n. f. état d’une chose fanée veire: cf. bleda (èsser con coma una -) (fr: être très stupide) ;
ablasidura. Expression: bleda (èsser cort de -) (fr: être dénué de
blasiment n. m. fait d’être flétri veire: cf. ablasi- tout)
ment bleda-raba n. f. betterave
blasir v. 1. flétrir veire: cf. ablasir 2. froisser blenda n. f. (s. XVIII...) blende
(vêtement) 3. avachir 4. meurtrir blennoragia n. f. (s. XVIII...) blennoragie
blasmable, abla adj. (s. XIII...) blâmable bles, blesa (pl. bleses, blesas) adj. (s. XIII.) qui
blasmaire, aira n. (s. XII.) qui réprimande articule mal
blasmar v. (s. XII. ) blâmer veire: cf. blaimar blesejadís (pl. blesejadisses) n. m. fait de mal
blasme n. m. (s. XII.) blâme veire: cf. blaime articuler
blason n. m. blason blèst (atudar lo -) loc. rabattre le caquet
blat n. m. blé - Expression: Una flor que retrobava, blèst (pl. blèstes) n. m. mèche de lampe
una rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont s’èran bleuge, ja adj. éclatant de blancheur
aimats, totas las vinhas de Laureta. Lors doas vidas blindar v. (s. XVII..., de l’alem.) blinder
èran estadas tant estrechament mescladas que Miquèl blindat n. m. (s. XIX...) blindé
dins son passat èra pertot, coma dins lo blat la rosèla blindatge n. m. (s. XVIII...) blindage
(Joana Bartès, Lison, 1934) ; Expression: blat, i a de blòc n. m. (s. XIX., del neerl.) bloc
rats (ont i a de -) (fr: là où il y a quelque chose à bloca n. f. (s. XIII.) bosse centrale du bouclier
prendre) blòca pòrta n. m. (s. XX.) bloque porte (cf.
blat d’ase (de -) loc. des coups de bâton mainats)
blat de luna (far de -) loc. 1. voler dans les blòca tirador n. m. (s. XX.) bloque tiroir (cf.
champs en profitant de la pleine lune 2. fig. mainats)
commettre un adultère blocar v. (s. XIX.) bloquer
blat d’Espanha loc. maïs veire: cf. milh, cf. mil- blocatge n. m. 1. blocage 2. action de bloquer
hòc blòda n. f. blouse veire: cf. biauda
110
blond coma un fial d’aur bocin reial (un -)
blond coma un fial d’aur loc. blond comme les boca (non aver que de / aver pas que de -) loc.
blés n’avoir que la gueule
blond coma una abelha expr. blond comme les boca (tirar de la -) loc. sortir de la bouche
blés boca a boca n. m. (s. XX.) bouche à bouche
blond, onda adj. (s. XII.) blond, onde boca de forn n. f. gueule de four
blondinèl, èla adj. un joli blond boca de l’estomac n. f. creux de l’estomac
blondir v. (s. XIII.) 1. blondir 2. faire paraître boca de nuèit (a -) loc. à l’entrée de la nuit
blond boca de sac (a -) loc. à foison, en abondance
bloquièr (broquèr) n. m. (s. XIV., lat. buccula) boca del mond (èsser a la -) loc. être l’objet de
bouclier toutes les conversations
blos, blosa (pl. bloses, blosas) adj. (s. XII.) boca e dent (de -) loc. en une bouchée
1. dépouillé, ée - Citation: Mon còr, mai que mai, boca enjós (de -) loc. 1. face à terre 2. sur le
pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái tan ventre
sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins boca me degota (la -) loc. l’eau m’en vient à la
lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar blosa de bouche
l’aire (Julieta Dissèl, s. XX) 2. pur, pure boca que vòls, còr que desiras (a -) loc. à
blós, osa (pl. bloses, osas) adj. (germ. bloz) bouche que veux-tu
1. pur, a (causa) 2. sans mélange - Citation: Josèp boca rufada loc. lèvres pincées
Ros es lo primairenc obrièr que, tornant a las sorgas boca suava (aver la -) loc. savoir se taire
blosas de nòstras tradicions, a obrat al reviscolament bocada n. f. bouchée veire: bocin
nacional en adoptant, en retrobant, per delà los par- bocafin, ina n. 1. gourmet 2. fine gueule
lars populars abastardits e francimandejats, la lenga bocafina n. gourmet
nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp Ros, 1905) bocal n. m. 1. embouchure 2. bocal 3. bouche
blosetat n. f. état de ce qui est dépouillé, pur de four
bloson n. m. (s. XX., del francés) blouson bocaladas n. f. plur. flagorneries de courtisan
blòt (en -) loc. en bloc bocalar n. m. ouverture de puits
bòa n. f. (s. XIII.) boa (serpent) (n. m.) bocalar (far lo -) loc. 1. faire le chien couchant
boada n. f. les bovins de la ferme veire: bocar, bocalar 2. faire le chien qui attend
boalha n. f. troupeau de bovidés la friandise 3. se soumettre
bocapudent, enta adj. triv. qui a mauvaise
boariá n. f. (s. XIII.) étable à bœufs
haleine
boatièr n. m. gardien des bœufs
boçar v. (de bòça) former une bosse
boatièr, èra n. bouvier veire: cf. boièr
bocaran n. m. (s. XII., nom d’una vila) 1. bougran
bobança n. f. (s. XIII.) 1. ostentation, générosité
2. étoffe
2. bombance
bocariá n. f. (s. XII.) boucherie
bobina n. f. bobine
bocarut, uda adj. lippu, ue
bobinar v. bobiner bocas ensús (de -) loc. couché sur le dos
bobinatge n. m. bobinage bocas son sòrres (totas las -) loc. nous avons
bobosa ( a la -) loc. à l’étourdie, à la hâte tous les mêmes problèmes
boc n. m. (gallés : bucco) 1. bouc 2. fig. men- bocas viradas loc. lèvres contractées
tonièra bocassa n. f. grande bouche
boc emissari (èsser lo -) être le bouc émissaire boçatge n. m. (de boçar) bossage (archit.)
boca n. f. (s. XII.) bouche veire: dòmna Liseta, bocejar v. (de boçar + ejar) 1. faire bosse 2. être
potonièra - Expression: Res, per ieu, passarà jamai protubérant
en delícias aqueles esclopons de sucre ròses o blaus bocejat, ada adj. (de bocejar) bosselé, ée
ont dormissiá un Jèsus tan saure e tan lusent que lo boceladura n. f. (de bocelar) bosselure
sentissiái fondre dins la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh bocelament n. m. (de bocelar) bossellement
libre d’images, 1940) ; Expression: boca non còsta bocelar v. (de bòça) bosseler
gaire (vent de -) (fr: on peut toujours en parler) bocelat, ada adj. (de bocelar) bosseler
bòça n. f. (s. XII., lat. bottia) bosse veire: giba bochard, arda n. malpropre
bòça (aver la -) loc. avoir de la chance bochòrla n. f. → botiòla ampoule (peau)
boca (de -) loc. de vive voix bocin n. m. (s. XII.) 1. morceau de nourriture
boca (èsser en -) loc. être en appétit 2. bouchée
boca (far la prima -) loc. parler avec précaution bocin (non auràs / auràs pas -) loc. tu n’en auras
boca (metre en -) loc. alléguer; argumenter; pas
dire - Exemple: metre en boca qualque rason bocin de canonge (un -) loc. un morceau de roi
bòça (non ai la / ai pas la -) loc. je n’ai pas de bocin non auràs loc. tu n’en auras pas
chance au jeu bocin reial (un -) loc. un morceau de roi
111
bocinada bòl ! (quin -)
112
bol (agantar lo -) bon ! (mon -)
113
bon (a de -) bonheta
verenhaira Mòrt non s’i palpa bocin... (Pèire Godelin, bon, bona adj. (s. XII.) bon, bonne - Expres-
s. XVII). 2. sérieusement sion: Pèire l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de
bon (a de -) loc. tout de bon fòrt [genta] vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, /
bon (a son -) loc. à la fleur de l’âge del bon país de Carmentrant, / per a plaser véser las
bon (aquò m’es de -) loc. cela m’est agréable minas / de las tostonetas mondinas, / e saber se lor
bon (aver de -) loc. avoir du bon perfeccion / junta damb la reputacion (Pèire Godelin,
bon (ben de -) loc. tout de bon Ramelet, s. XVII)
bon (de -) loc. pour de bon bona (a la -) loc. à la bonne franquette
bon (de -) loc. 1. décidément (adv.) 2. pour de bona (èsser de -) loc. être en veine
bon bona (èsser en -) loc. être de bonne humeur
bon (es plan -) loc. c’est très bon bona espècia (per -) loc. à bonnes intentions
bon (èsser a son -) loc. 1. être à son meilleur bona o de mala (de -) loc. de gré ou de force
2. être dans son bel âge bona passa (una -) loc. un moment favorable
bon (èsser de -) loc. être agréable bona umor (èsser en -) loc. être de bonne
bon (èsser dins son -) loc. être dans son humeur
meilleur bonaça n. f. (s. XIII.) 1. bonace 2. calme de la
bon (far -) loc. faire beau (temps) mer
bon (non es de / es pas de -) loc. c’est pour rire bonament adv. (s. XIII.) bonnement
bon (per tot de -) loc. pour de bon - Citation: bonas (a -) loc. 1. en bonne part 2. favorable-
Nòstra lenga a las raices plondas. S’èra pas aital, ment
n’a bèl temps que seriá escanada, amudida, enterrada, bonas (de -) loc. tout bonnement
que se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai coma bonas (èsser dins sas -) loc. être bien disposé
duèi aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada per bonas vivas (èsser dins sas -) loc. être dans la
tot de bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965) force de l’âge
bon (préner de -) loc. prendre la chose sérieuse- bonàs, assa (pl. bonasses, assas) adj. 1. bonasse
ment 2. bon enfant
bon (tot de -) loc. (s. XVII.) de bon cœur, résolu- bonasèrbas n. f. plur. fines herbes
ment bonassariá n. f. bonasserie
bon a donar bolhons als lapins (non seriá -) bonastre (per -) loc. 1. par chance 2. par bon-
expr. il n’est pas très malin heur
bon apetís, non li cal salsa expr. quand on a bonastruc vos siá ! loc. que cela vos profite !
faim on ne chipote pas bonaür n. m. (s. XII., de bon + aür ) corr. bonheur
bon Bernat (far del -) loc. faire le bon apôtre veire: bonastre, aür
bon besonh (se -) loc. si besoin bonaür t’arriba que loc. tu as de la chance que
bon còire (de -) loc. facile à cuire bonbon n. m. bonbon
bon coratge (de -) loc. (s. XVII.) 1. de grand cœur bonbonièra n. f. bonbonnière
2. avec courage bond n. m. bond veire: cf. bomb - Expression:
bon Dieu non i es tornat passar despuèi lo bond (far quicòm del segond -) (fr: aire quelque chose
faguèt (lo -) expr. c’est un pays désolé trop tard)
bon Dieu, cal que (non i a de / i a pas de -) loc. bonda n. f. bonde
en dépit de tout, il faut que bondina n. f. bourdon (insecte) veire: cf. abel-
bon Dieu ! interj. bon Dieu ! veire: cf. bodú hard
bon entendre (de -) loc. compréhensible bondinar v. bourdonner, grommeler
bon ni a sèla ni a bast loc. bon à rien bondinejar v. bourdonner
bon pauc (un -) loc. un bon moment bondir v. (s. XIII.) 1. bondir 2. retentir 3. bour-
bon per menar un piòt a vèspras (es -) expr. donner
c’est un empoté bondissent, enta adj. bondissant, e
bon per res (es -) loc. c’est un bon à rien bondon n. m. (s. XIII.) bonde (bouchon)
bon polassièr (un -) loc. un vert galant bonet de republica n. m. bonnet phrygien
bon portament (èsser en -) loc. être en bonne boneta n. f. (s. XIII.) bonnet
santé boneta (virar la -) loc. changer de ton
bon que (te fau -) loc. je te garantis sur parole bonetariá n. f. bonneterie
bon que per portar tòrt (non es / es pas -) expr. bonetièr, ièra n. bonnetier
il est nuisible bonha n. f. bosse au front
bon qu’a manjar pels vèrmes (non es / es pas -) bonhat n. m. (s. XIX., (nòrd. occ. charbonhat))
expr. il n’est bon à rien bougnat (auvergnat)
bon verai (de -) loc. pour de bon bonheta n. f. 1. beignet veire: parpalhòl, moni-
bon vivent (un -) loc. un bon vivant fla, bergamòta ... 2. sexe de la femme (fam)
114
bonhon borla
115
borla a pro durat (la -) borsicòt
borla a pro durat (la -) loc. la plaisanterie a as- borrèia n. f. (del francés) bourrée (danse)
sez duré borrèl n. tormentaire corr. bourreau
borlaire, aira n. (s. XIII.) blagueur, euse borrèl n. m. bourreau - Expression: borrèl l’a
borlar v. blaguer mancat (lo -) (fr: il ne vaut pas la corde pour le pen-
borlar de (se -) loc. se rire de dre)
borlèsc, esca (pl. borlèsques, èscas) adj. (de l’ital. borrèl (aver un front de -) loc. être éhonté, ée
burlesco) burlesque veire: desvergonhat, ada
borlièr, èra adj. facétieux, euse borrèl de trabalh (es un -) loc. c’est un gros tra-
bòrna n. f. borne vailleur
bornar v. borner borrelar v. tourmenter
bornat n. m. → bornat ruche veire: bornhon, borrelet n. m. bourrelet
buc borret (vin -) n. m. vin bourru
bornhon n. m. ruche veire: bornat, buc borret, eta n. bouvillon
bòrni (tustar coma un -) loc. frapper comme un borric, borrica n. bourrique
sourd borricòt n. m. bourricot
bòrni, bòrnia adj. e n. borgne borrida n. f. bourride (cuisine)
borra n. f. (s. XIII., lat. imp. burra) 1. bourre 2. du- borrigalh n. m. bourrée (danse) veire: cf. bor-
vet rèia, cf. auvernhata
borra (arrapar per la -) loc. prendre aux borrilh n. m. 1. flocon (neige) - Citation: Le pe-
cheveux tit camparòl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm
borra (aver tota la -) loc. être un homme fait fa sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum,
borra (de bona -) loc. de bonne qualité bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason pri-
borra (de primièra -) loc. de première qualité maiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un
borra (èsser cort coma la -) loc. être sans le sous floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin,
borra (èsser de -) loc. fam. perdre de l’argent • Segonda floreta, s. XVII) 2. flocon de laine, bout
y laisser des plumes de fil
borra (i daissar de -) loc. y laisser des plumes borrilha n. f. duvet veire: cf. peluson
borra (se tirar la -) loc. 1. fam. se battre avec borrilhut, uda adj. duveteux, euse
quelqu’un 2. fam. se disputer avec quelqu’un borrola n. f. brouille
borra (se’n quilhar la -) loc. s’en faire dresser borrolada n. f. trouble
les cheveux sur la tête borroladís (pl. borroladisses) adj. confusion
borra (tombar una -) loc. boire un coup borrolaire, aira n. 1. brouillon 2. qui provoque
borra a batre (donar de -) loc. donner du fil à le désordre (personne)
retordre à borrolament n. m. confusion, désordre
borra sus un uòu (cercar de -) chercher des borrolar v. 1. brouiller - Expression: borrolar sèt
poils sur un oeuf vilas (fr: mettre le désordre, la confusion, brouiller)
borra-borra (èsser un pauc -) loc. faire les 2. bouleverser
choses à la hâte et grossièrement borrolar las cartas loc. mêler les cartes
borrada n. f. bourrade (geste) borrolat (èsser tot -) loc. être sens dessus-
borrada n. f. morsure du chien de chasse dessous
borrage n. m. (s. XIII.) bourrache (plante) veire: borrolhon n. m. brouillon
cf. borratge borromba n. f. grosse sonnaille du troupeau
borraginacèas n. f. plur. (s. XVIII...) borragi- de brebis
nacées borron, borre n. m. (lat. burrio) bourgeon
borralièr n. m. bourrelier borronar v. (de borron) bourgeonner
borramesclar v. mettre pêle-mêle borrut, uda adj. velu, ue
borrar v. bourrer borruts (far los uèlhs -) loc. froncer les sourcils
borràs (pl. borrasses) n. m. (s. XIII.) 1. bourras borsa n. f. (s. XIII.) 1. bourse 2. testicule
2. étoffe grossière borsa n. f. bourse (écon.)
borrasca n. f. bourrasque borsa (aver bona -) loc. avoir la bourse bien
borrascada n. f. 1. effet d’une bourrasque 2. fig. garnie
accès de colère borsa (curar la -) loc. tout dépenser
borrassada n. f. grêle de coups borsa bleta n. f. bourse plate
borrassar v. se tirer la "borra", se battre borsa de las valors n. f. bourse des valeurs
borrat, ada adj. œufs brouillés (écon.)
borratge n. m. bourrage (action de bourrer) borsada, borsonada n. f. contenu d’une bourse
veire: cf. borrage borset / borson n. m. gousset
borrèc, èga n. agneau d’un an borsicòt n. m. petite bourse
116
borsicotaire, aira botar
borsicotaire, aira n. (s. XIX...) boursicoteur bosigar v. (gall. bodica) 1. défricher 2. écobuer
borsicotar v. (s. XVI...) boursicoter 3. fouger (porcs, sangliers) 4. fam. bousiller
borsicotatge n. m. (s. XIX...) boursicotage bosigatge n. m. (de bosiga) 1. action de fouiller
borsièr, ièra n. (s. XIX...) boursier (financier, étu- avec le groin (pòrc, sanglier) 2. triv. action de
diant...) bousiller
bosa n. f. (s. XIII.) bouse bosiguet n. m. (de bosiga) sorte de champignon
bòsc (l’ala d’un -) loc. la lisière d’un bois bosilha n. f. 1. mauvais ouvrier 2. bousilleur
bòsc (plur. bòsques) n. m. (s. XII.) bois (arbres) bosilhaire, aira n. 1. mauvais ouvrier
- Citation: Los cocuts alucan candèlas sus los taps, 2. bousilleur
las primavèras e las margaridetas floquejan, lo cocut bosilhar v. 1. mal travailler 2. bousiller
canta au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr e los bosilhar (non far que -) loc. ne faire rien qui
sharments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes vaille
d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) bosilhatge n. m. 1. travail mal fait 2. action de
bòsc (ven del -) il est mal dégrossi bousiller
bosc de cepa n. m. bois de coupe bosin n. m. 1. tapage 2. rumeur 3. bruit confus
bòsc de copa n. m. bois bon à couper (forêt) bosina (lo vent -) loc. le vent siffle
bòsc levat loc. bois de hautes futaies bosina quicòm (se -) loc. le bruit court
bosca de (en -) loc. en quête, à la recherche de bosinaire, aira n. 1. tapageur 2. grondeur
bosinament n. m. bruissement
bosca de (èsser en -) loc. être en quête de
bosinan (las aurelhas me -) loc. mes oreilles
boscalha n. f. (de bòsc + alha) bois mort ramassé
sifflent
dans les bois
bosinar v. (s. XII.) bâtir avec de la bouse
boscalhaire, aira n. (de boscalhar) ramasseur,
bosinar v. 1. faire du bruit veire: bosin 2. gron-
euse de bois mort dans les bois
der 3. murmurer 4. tinter
boscalhar v. (de boscalha) ramasser du bois mort
bosinar (l’ausissi -) loc. je l’entends murmurer
dans les bois
bosniac, aca adj. (s. XIX...) bosniaque
boscalhatge n. m. (de boscalhar) ramassage de
Bòsol n. pr. Bosouls (ville de Rouergue)
bois mort dans les bois
bosòla n. f. → bòla 1. borne 2. limite 3. montic-
boscalhon n. m. (de boscalha) menu bois mort
ule 4. fig. bedaine
ramassé dans les bois
bosolar v. borner
boscan, a adj. (de bòsc) 1. relatif aux bois bosolar v. borner (placer des bornes)
2. sauvage (des bois)
bosolut, uda adj. ventru, ue
boscar sa vida loc. gagner péniblement sa vie Bòsol ! (a -) interj. au diable vauvert !
boscarida n. f. → boscarla fauvette (oiseau) bosquet n. m. (s. XIV.) bosquet
veire: cf. boscarla bòssa n. f. (s. XIII.) bosse
boscarla n. f. fauvette (oiseau) veire: cf. bossòla n. f. (s. XVI..., de l’ital. bussola) boussole
boscarida bossòla (es la -) loc. c’est l’essentiel
boscàs (pl. boscasses) n. m. (de bòsc + as) grand bossòla per capitar (es la -) loc. c’est le meilleur
bois moyen pour réussir
boscassièr, ièra n. bûcheron - Expression: La bóstia n. f. (s. XIII.) boîte
finta ditz que Siringa, Nimfa boscassièra, perseguida bostifalha n. f. 1. triv. boustifaille 2. triv.
de Pan, [foguèt], a sa meteissa pregària, cambiada en mangeaille
canavièra salvatja (Pèire Godelin, s. XVII) bot n. m. 1. outre - Expression: bot (mon espasa
boscatèl n. m. bouquet d’arbres ten pas al -) (fr: je suis prêt à me battre) 2. fourreau
boscatge n. m. (s. XII.) bocage bot de sen n. m. (s. XX.) bout de sen (méd.)
boscatièr, ièra adj. → boscassièr bûcheron, bòta n. f. (s. XII.) botte
onne bota n. f. (s. XIV.) barrique - Expression: bota
boscós, osa (pl. boscoses, osas) adj. (s. XIII.) d’argent en abelhas, se risca gratar las aurelhas (qui
boisé, ée se -) (fr: il y a toujours des risques)
bosena n. f. tumeur bota en traïn n. m. plur. hors-d’œuvres
bosiga n. f. friche bota per barral (préner -) loc. prendre des
bosigada n. f. (de bosigar) 1. défrichement vessies pour des lanternes
2. boutis (lieu fouillé par des pòrcs, sangliers) botada n. f. (s. XVI.) boutade (mot d’esprit).
bosigador n. m. (de bosiga) boutoir (pòrcs, san- botahòra n. m. (occ. gasc. botar + hòra (fòra)) bout-
gliers) dehors (t. de marine)
bosigaire, aira n. (de bosiga) 1. défricheur 2. triv. botanic, ica adj. e n. f. (s. XVII...) botanique
qui mange comme un cochon • 3. triv. qui botanista n. (s. XVII...) botaniste
bousille botar v. (s. XIII., germ. botan) 1. mettre 2. pousser
117
botar a parlar (se -) bracièra
botar a parlar (se -) loc. se mettre à parler bovina n. f. l’ensemble des bœufs
botar los pòrcs a l’òrt (se -) loc. s’attirer des bòxa n. f. (s. XIX..., de l’anglés) boxe
ennuis boxaire, aira n. (s. XIX...) boxeur
botar los pòrcs al casal (se -) loc. s’attirer des boxar v. (s. XIX...) boxer
ennuis braç (a plec de -) loc. à bout de bras
botar los pòrcs als milhòcs (se -) loc. s’attirer braç (al còp de -) loc. à tour de bras
des ennuis braç (plur. braces) n. m. bras
botarga n. f. poutargue (œufs de poissons braç (porgir lo -) loc. donner le bras
salés) braç al còl loc. bras en écharpe
botariá n. f. tonnellerie braç de cadièra n. m. barreau de chaise
bòtas (cargar de -) loc. mettre des bottes braç de cebas n. m. chapelet d’oignons
botasèla n. m. boute-selle braç de fòrça loc. bras de fer
botat còssol (l’an -) loc. il a été élu comme braç e braç loc. 1. bras à bras 2. bras dessus,
maire bras dessous
botatz m’o per escrit loc. écrivez-le moi braç e braç (anar -) loc. aller bras dessus, bras
botelh n. m. mollet veire: cf. pompilh dessous
botelha n. f. (s. XIV.) bouteille braç en quèrba (anar -) loc. aller bras dessus,
botelha vestida loc. bouteille clissée bras dessous
botelhièr, ièra n. (s. XII.) échanson braç virat (a -) loc. (s. XVII.) à tour de bras
botem que loc. supposons que brac, aca adj. court
boti que (te -) loc. je te parie que brac, bracon n. m. (s. XII.) braque (chien)
botièr, ièra n. bottier braça n. f. (s. XII.) 1. brasse (mesure) 2. brasse,
botifarra n. f. fam. boustifaille nage
botiga n. f. (s. XIV.) boutique - Expression: Mas braçada n. f. (s. XII.) brassée
las botigas foguèssen pas tan grandas coma ara ni ra- braçada (a -) loc. 1. à bras le corps 2. à bras ou-
jolantas de lum, sabiái descubrir al temps de Nadal verts
pertot de meravilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre braçada (a la -) loc. à bras le corps
d’images, 1940) braçadas (a -) loc. à bras le corps
botiga (levar -) loc. ouvrir un magasin braçadeladas (de -) loc. beaucoup à la fois
botiga (plegar -) loc. mettre la clé sous le pail- braçal n. m. brassard
lasson braçalet n. m. bracelet
botiga (rèire -) n. f. arrière boutique bracar v. 1. diriger une arme, une lunette sur
botiga a la tombada (aquesta -) loc. ce com- quelqu’un - Expression: Veicí lo canonier que braca
merce marche bien / son canon còntra un autre fòrt (Nicolau Sabòli, s.
botiga fa flòri (aquesta -) loc. ce commerce XVII) 2. se braquer sur
marche bien braçar v. brasser
botina n. f. bottine bracar contra qualqu’un loc. 1. l’attendre de
botinas (unas -) n. f. plur. une paire de bottines pied ferme 2. se braquer contre quelqu’un
botiòla n. f. → botiòla 1. cloque 2. bulle 3. am- bracar qualqu’un loc. planter là quelqu’un, lui
poule (peau) manquer de parole
botiolar v. faire des bulles braçat n. m. brassée
boton n. m. (s. XIII.) 1. bourgeon - Expression: braçat (a bèl -) loc. (s. XVII.) 1. à bras le corps 2. à
De femnas se sarravan amb de fial e d’agulhas. De- bras ouverts
mandavan se i aviá pas de botons de tornar cóser, bracats sus qualqu’un (aver los uèlhs -) loc.
de pòchas de petaçar o de biaudas de sarcir, e mai avoir les yeux braqués sur quelqu’un
tanben de farda per lavar qu’amb aquel polit temps bracejaire, aira n. qui gesticule
la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, bracejar v. gesticuler
1974) 2. bouton d’habit braces (en -) loc. en bras de chemise
botonar v. (s. XII.) 1. bourgeonner 2. boutonner braces (èsser en -) loc. être en bras de chemise
un habit braces (plegar los -) loc. croiser les bras
botonièra n. f. boutonnière braces brandant (los -) loc. les bras ballant
bots (ajustar los -) loc. joindre les deux bouts braces me’n tombèron (los -) loc. j’en eus les
bots (apondre los dos -) loc. joindre les deux bras coupés
bouts braceta (en -) loc. bras dessus, bras dessous
botulinic, ica adj. (s. XX.) botulinique braceta de (en -) loc. donnant le bras à
botulisme n. m. (s. XIX...) botulisme (méd.) bracetas (préner a -) loc. prendre à bras le corps
bovet n. m. 1. bouvreuil 2. bouvet bracièr n. m. (s. XIV.) qui travaille de ses bras
bovide n. m. bovidé bracièra n. f. brassière (cf. nen)
118
braconar brandida
braconar v. (s. XIII..., del germ.) braconner veire: bramaire, aira n. braillard (personne)
cf. brac (can) braman, ana n. (s. XIII..., del port. ? sanskrit) brah-
braconatge n. m. braconnage mane
braconièr n. m. braconnier bramanic, ica adj. (s. XIX...) brahmanique
bradiartria n. f. (s. XX...) bradyarthrie bramanisme n. m. (s. XIX...) brahmanisme
bradicardia n. f. (s. XX...) bradycardie (méd.) bramar v. (s. XII.) bramer, braire - Expression: E
bradifasia n. f. (s. XX...) bradyphasie tant que lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas au-
bradipepsia n. f. (s. XVI...) bradypepsie rotges / t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria
braga n. f. (s. XIII.) 1. braie 2. pantalon e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867) ;
bragada (n’aver una -) loc. en avoir plein le cul Expression: ; Expression: bramar coma un vedèl des-
bragaire n. m. 1. qui fait le fier 2. fat mamat (fr: pleurer comme un veau)
bragar v. 1. faire le fier 2. piaffer 3. briller (per- bramar a s’espançar loc. crier à tue-tête
sonne) bramar pan loc. pleurer famine
bragar (brajar) v. (de bragas) mettre sa culotte - bramar sa maire loc. pleurer sa mère en
Expression: "Quand èri pichonet / ma maire me bra- hurlant
gava. / Ara que soi grandet / me bragui tot solet" bramar sopas loc. pleurer misère
(Cançon pop.) bramèca n. f. pleurnichard, arde
bragas n. (gall. braca, var.: brajas (Gasc.)) 1. braies brams d’ases non van al Cèl expr. prière d’âne
- Expression: bragas (lo vesi venir amb sas grandas -) ne monte pas au ciel
(fr: je le vois venir de loin avec ses airs prétentieux) ; brams de la mar (los -) n. m. plur. le bruit de la
Expression: bragas (te vesi venir amb tas grandas -) mer
(fr: je te vois venir) 2. pantalon veire: pantalons branca n. f. (s. XII.) branche - Expression: Lo meu
bragas (donar las -) loc. considérer que l’enfant faudal es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc
est assez grand (pour porter un pantalon) brandal, / anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin,
bragas (n’ai las plenas -) loc. j’en ai plein de 1940)
dos branca garlanda n. f. branche vagabonde
bragas (non quita sas -) loc. il ne le quitte pas brancament n. m. branchement (électrique...)
d’un pas brancar v. (s. XII.) 1. pousser des branches
bragas (non quita sas -) loc. il ne le quitte pas 2. brancher (électricité...)
d’un pas
brancat, ada adj. (s. XX., de brancar) branché, e
bragas (portar las -) loc. porter la culotte
(électricité...)
bragas a miralhs (de -) loc. des pantalons
brancatge n. m. branchage
rapiécés
brancum n. m. ensemble des branches
bragas netas (non aver las / aver pas las -) loc.
brancut, uda adj. branchu, ue
ne pas être très net (douteux)
brand n. m. 1. branle 2. balancement
bragas netas (se’n sortir a -) loc. 1. s’en sortir à
bon compte 2. s’en sortir avec honneur brand n. m. branle
bragós, osa adj. (s. XII.) 1. boueux 2. crotté brand (a grand -) loc. à toute volée (cloches)
bragueta n. f. braguette brand (las campanas s’avièron a -) expr. les
braguièr n. m. (s. XII.) enfourchure de la culotte cloches se mirent en branle
braietas n. f. plur. culotte (sous-vêtement brand (metre a -) loc. mettre en désordre
féminin) brand (sonar a -) loc. sonner à la volée
braire v. (s. XII.) braire, brailler brandada n. f. 1. brandade 2. plat de morue
bram n. m. (s. XII.) braiement - Expression: bram brandafòra n. m. branle-bas de combat
(tota la nuèit n’a fait qu’un -) (fr: il n’a cessé de crier brandal, ala adj. 1. flambant - Expression: Lo
pendant toute la nuit) ; Expression: bram li virèt la meu faudal es plen de fòlas brancas : alucarem
sang (lo -) (fr: le cri lui glaça le sang) ; Expression: un fuòc brandal, / anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa
bram lo sanglacèt (lo -) (fr: le cri lui glaça le sang) Paulin, 1940) 2. flamboyant
bram de la balena n. m. le cri de la baleine brandament n. m. branlement
brama-sopa n. crève-la-faim brandar las cambas loc. battre le pavé veire: lan-
bramada (far una -) loc. pousser de grands cris drar
bramada a qualqu’un (far la -) loc. → aücar brande (donar lo -) loc. mettre l’ambiance
huer quelqu’un brande (far lo -) loc. danser le branle
bramada d’ase non monta al cèl expr. prière brande baisarèl n. m. danse (branle) où l’on
d’âne ne monte pas au ciel s’embrasse
bramadís (pl. bramadisses) n. m. beuglement brandida n. f. secousse
bramafam n. m. 1. meurt-de-faim 2. crève-la- brandir v. 1. branler - Expression: Les pols an
faim brandit las alas pels joquièrs e revelhat a còps de co-
119
brandir bretonejaire, aira
corescas tota la família pòrtabarbòlas (Pèire Godelin, bravet, eta adj. gentil, ille
Ramelet Mondin, s. XVII) 2. agiter bravo ! n. m. (s. XIX..., mot italian) bravo
brandir las pelhas loc. 1. remonter les bretelles break n. m. (s. XIX..., de l’anglés) break
2. secouer les puces 3. sonner les cloches brèç (l’a pres al -) loc. cela lui vient du berceau
brandir lo cap loc. secouer la tête breç (me ven del -) loc. cela me vient de nais-
brandissal n. m. volée de coups sance
brandol n. m. agitation brèç (plur. brèces) n. m. (s. XIV.) berceau
brandolar v. 1. agiter 2. osciller brèca n. f. brèche
brandols (sonar las campanas a -) expr. sonner breçairòla n. f. berceuse
les cloches à toute volée breçar v. (s. XIV.) bercer - Citation: E quand pensi,
brandon n. m. (s. XII.) brandon (feu) de còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor
branqueta n. f. petite branche brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar
branquial, ala adj. (s. XIX...) branchial, ale de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra
branquias n. f. (s. XVII...) branchies veire: c.f. capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas
gaunhas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898); Es
branquilh n. m. (s. XII.) 1. petit rameau vòstre mossur; lo podètz ben breçar un pauc (Paul
2. brindille Gayraud, La sexològa, 1982)
branquiopòdes n. m. (s. XIX...) branchiopodes brega n. f. lèvre de la vulve veire: figa
(collectif) brega n. f. (s. XIII.) 1. rixe 2. querelle
braquicefal, ala adj. (s. XIX...) brachycéphale brega tòrta (far la -) loc. rechigner
brasa n. f. (s. XIII.) braise - Expression: brasa que brega, ni dent (non aver ni / aver pas ni -) loc.
plòu (aquò’s de -) (fr: le soleil est brulant) il n’est bon à rien
brasadura n. f. brasure (soudure) bregar v. (s. XII., got. brekan, var.: brejar (Lem., Auv.,
brasaire, aira n. braseur (soudure) Viv. Alps)) 1. corr. frotter 2. corr. quereller
brasar v. 1. braser 2. étamer bregas (cercar -) loc. chercher querelle
brasc, a (plur. m. brasques) adj. cassant, ante bregas (far de -) loc. avoir des querelles
(branches...) veire: copadís bregós, osa (pl. bregoses, osas) adj. querelleur
brasc, brasca (pl. brasques, brascas) adj. (ono- brembar v. (occ. "membrar" ? "brembar") → re-
matopèa) 1. cassant, e 2. rude au toucher membrar souvenir - Expression: Pan, per se far
brasièr n. m. (s. XII.) 1. brasier 2. brasero solaç e se brembar totjorn de sa mestressa avalida,
brassador n. m. (s. XVIII.) brasserie [copèt] de canèls, e [los ajustèt amb] de cera a mòda
brasucada n. f. grillade d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s. XVII)
brau n. m. (s. XII.) 1. brave, fougueux 2. jeune bren n. m. (s. XIV.) son (céréales)
taureau bres (plur. breses) n. m. (s. XII.) 1. appeau
brava bèstia (una -) n. f. une bonne bête 2. piège
brava estirada ( i a una -) loc. c’est très loin bresaire, aira n. (s. XII. ń brezador ż) chasseur
brava gent (la -) loc. les hônnetes gens d’oiseaux ń al bres ż
bravada n. f. bravade bresca (brescha) n. f. (s. XII., gall. brisca)
bravada (far -) loc. braver veire: bravar 1. gâteau de cire (apiculture) 2. gaufre (pâtis-
bravament adv. bravement - Citation: Ieu som serie)
ací vengut per dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs bresega n. f. aphte de la bouche
petit pro grand es mon coratge, / per mostrar brava- bresegon n. m. petit houx
ment qu’ieu sabi quicomet / de çò que dins le cap la bresilhadís (pl. bresilhadisses) n. m. ramage
musa nos trasmet (Pèire Godelin, Petita galantariá, s. (oiseaux)
XVII) bresilhar v. gazouiller (oiseau)
bravar v. braver veire: far bravada bresilhas (far -) loc. 1. nettoyer le gras des
bravariá n. f. bravoure poêles pour le carême 2. faire carême
bravàs (pl. bravasses) n. m. débonnaire bret (non èsser / èsser pas -) loc. avoir la langue
brave / bravet (es tot -) loc. il est très gentil bien pendue
brave brieu (un -) n. m. un bon moment bret, breta adj. e n. → bedòs bègue veire: quèc
brave camin jamai alonga loc. il faut suivre la breta n. f. vache bretonne
bonne voie bretèla n. f. (s. XVIII..., del francés ? germ.)
brave coma lo jorn loc. bon comme le pain bretelle
brave coma tot (es -) loc. il est très gentil bretèlas (trabalhar a se far petar las -) expr. tra-
brave de dormir (es -) loc. il fait bon de faire vailler avec acharnement
un somme breton, ona n. breton, onne
brave fèl (a un -) loc. il a du flegme bretonejaire, aira n. → bedossejaire bre-
brave, ava adj. 1. bon 2. obligeant douilleur, euse veire: quequejaire
120
bretonejament briologic, ica
bretonejament n. m. → bedossejament bé- jar tant que me plàcia al fait de mon amor (Francés
gayement veire: quequejament de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
bretonejar v. → bedossejar 1. bégayer veire: brida (cargar -) loc. mettre la bride
quequejar 2. bredouiller brida (virar -) loc. tourner bride
brèu n. m. (s. XII.) 1. bref 2. lettre 3. document brida sul còl (aver la -) loc. avoir la bride sur le
4. sort, maléfice cou
brèu (far -) loc. couper court (discussion) bridar v. brider
brèu (far -) loc. couper court (conversation) bridar (èsser de mal -) loc. 1. être difficile à
brèu de temps (en -) loc. à bref délai brider 2. fig. il a un caractère difficile (per-
brèu temps (en -) loc. à bref délai sonne)
brèu, èva adj. (s. XII.) bref, brève bridar l’ase per la coa loc. mal engager une af-
brèvament adv. (s. XII. ń breumen ż) brièvement faire
brevet n. m. (s. XVII...) brevet veire: cf. brèu bridat e cenglat (es -) loc. 1. on le tient 2. il est
brevetar v. (s. XVIII...) breveter prisonnier de son engagement / d’un chantage
brevetat, da adj. (s. XIX...) qualité de ce qui est bridge n. m. (s. XIX..., de l’anglés) bridge (jeu,
bref dentiste...)
breviari n. m. (s. XII.) bréviaire veire: cf. abreujat bridjaire, aira n. (s. XIX...) bridgeur, euse
bridjar v. (s. XX.) 1. bridger 2. jouer au bridge
brian n. m. (s. XIII.) ascaride brieu n. m. laps de temps - Citation: Aquò li
bric n. m. 1. petit morceau 2. un peu teniá l’èime desvelhat, un brieu (Max Roqueta, Lo
bric o de bròc (de -) loc. d’une façon ou d’une corbatàs roge, 2003)
autre brieu (i a bèl -) loc. il y a longtemps
bric per bric loc. peu à peu briga n. f. (germ. brikan) 1. débris 2. bribe
brica n. f. petit morceau briga (una mala -) loc. un tant soit peu
brica adv. pas du tout - Citation: Quand siam es- briga (una mala -) loc. un tant soit peu
tats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, brigada n. f. (s. XIV..., (de l’ital. brigata)) brigade
mossur vòstre reitor m’a dit : mossur Plausòlas, vos brigadièr n. m. (s. XVII...) brigadier
caldriá donar un mot d’edificacion a mon pòble, i ai re- brigalh n. m. (de briga) 1. petit morceau 2. mi-
spondut cossí aquò se pòt far, som pas brica preparat ette
? Aquò fa pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de brigalh (per tròç o per -) loc. de toute façon
bonas causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan- brigalhar v. (de brigalh) 1. briser en petits
Loís Fornèrs, s. XVIII); Era pas brica per los espau- morceaux - Citation: Soi l’èrba blava, l’èrba qua
rugar, al contrari, èra per los atissar (Pèire Gogaud, canta nuèit e jorn, l’èrba que brigalha lo hèr (Joan-
L’uèlh de la font, 1977) Francés Bladèr, Lo rei de las agraulas, s. XIX).
brica n’auràs (tròp ne vòls que -) expr. il ne 2. émietter
faut pas être trop exigeant brigand n. m. (s. XIV..., (de l’ital. brigante)) brig-
brica n’auràs (tròp ne vòls que -) expr. il ne and
faut pas être trop exigeant brigandatge n. m. (s. XV...) brigandage
bricòla n. f. (s. XVI..., de l’ital. briccola) 1. bricole brigar v. (s. XII., de briga) 1. briser 2. émietter
(harnais) 2. bagatelle 3. machine de guerre brilhant, anta adj. (s. XVI...) brillant (en société)
bricòla (en -) loc. en bandoulière brilhantament adv. (s. XVIII...) brillamment
bricolaire, aira n. bricoleur brilhar v. (s. XVI..., de l’ital. brillare) briller (en
bricolar v. bricoler société)
bricolejar n. bricoler un peu brin n. m. (s. XIV.) brin
bricon n. m. brin (un peu) brin o de bran (de -) loc. d’une façon ou d’une
briconet (un -) loc. un petit peu autre
brida n. f. (s. XV.) bride - Expression: brida brin o de brau (de -) loc. de bric ou de broc
m’escapa ! (la -) (fr: je perds patience) ; Expression: brindar v. porter un toast
brida reten lo chaval e la prudéncia l’òme (la -) (fr: brinde n. m. toast (porter un -)
prudence est mère de sûreté) brinde ni balanç (non aver / aver pas -) loc.
brida (a tota -) loc. à bride abattue (cavalier) n’avoir pas de maintien
- Citation: Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde brindes (far -) loc. (s. XVII.) boire en l’honneur
li crida / e cadun per lo préner i cor a tota brida; de quelqu’un veire: brindar
de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat, jo teni que brio n. m. (s. XIX..., mot italian) brio
per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, segura e ses briologia n. f. (s. XIX...) bryologie (botanica)
crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra des- briologic, ica adj. (s. XIX...) bryologique (botan-
fortuna, / gardar tota soleta e, selon mon umor, / son- ica)
121
briològue, òga bronzinadís (pl. bronzinadisses)
briològue, òga n. (s. XIX...) bryologue (botanica) bronc n. m. nœud (bois) veire: cf. grop
bronc, bronca adj. (s. XIII.) 1. cassant
briònia n. f. (s. XIII...) bryone (botanica) 2. hargneux
briozoaris n. m. plur. (s. XIX...) bryozoaires broncar v. 1. broncher - Expression: broncar mai
(botanica) qu’un tanc (sense -) (fr: sans sourciller) 2. faire un
bristòl n. m. (s. XX..., del nom d’una vila anglesa) faux pas
bristol (carte de visite) broncut, uda adj. rugueux, euse
britanic, ica adj. e n. (s. XVI...) britannique bronda n. f. 1. frondaison - Expression: Rolin
briu n. m. (s. XII.) 1. impétuosité 2. valeur m’aviá fòrt otratjat / mai li ai rendut escòt pèr bronda
3. mérite (Claudi Bruèis, s. XVII) 2. bourrée
briu (bèl -) loc. → sovent sovent brondèl n. m. (s. XII.) rameau
briu (despuèi un -) loc. depuis quelque temps bronqui n. m. bronche
brivada n. f. élan, impulsion bronquial, ala adj. (s. XVI...) 1. bronchial, ale
brivadés, esa (pl. brivadeses, esas) adj. habi- 2. bronchique (méd.)
tant de Brioude bronquiofonia n. f. (s. XX...) bronchophonie
brivenc, enca ; brivista adj. habitant de Brive (méd.)
broa n. f. 1. orée 2. bord (de rivière, de lac) bronquiografia n. f. (s. XX...) bronchographie
broa de (a la -) loc. au bord de (méd.)
broa de l’aiga (a la -) loc. au bord de l’eau bronquiòl n. m. (s. XIX...) bronchiole (n. f.)
broa del riu (a la -) loc. au bord du ruisseau (méd.)
broa d’un bòsc (la -) loc. la lisière d’un bois bronquioliti n. f. (s. XX...) bronchiolite (méd.)
bròc n. m. 1. broc 2. vase pour l’eau bronquioplegia n. f. (s. XX...) bronchoplégie
bròca n. f. (lat. broccus, var.: bròcha (Lem.)) (méd.)
1. broche - Expression: bròca e bròca fan fagòt (fr: bronquiopneumonia n. f. (s. XIX...) broncho-
petit à petit, l’oiseau fait son nid) 2. aiguille à tri- pneumonie (méd.)
coter 3. baguette 4. bâton, bout de branche - bronquiopneumopatia n. f. (s. XX...) broncho-
Proverbe: bròca e bròca fan fagòt pneumopathie (méd.)
bròca al cuol a qualqu’un (èsser -) loc. mettre bronquiorrèa n. f. (s. XX...) bronchorrhée (méd.)
l’épée dans les reins a bronquioscòpi n. m. (s. XX...) bronchoscope
bròca cuol (far quicòm a -) loc. à la diable (méd.)
bròcacuol (a -) loc. adv. 1. à la diable 2. l’épée bronquioscopia n. f. (s. XX...) bronchoscopie
dans les reins (méd.)
brocadoira n. f. (s. XX.) → maquina a brocar ma- bronquiospasme n. m. (s. XX...) bronchospasme
chine à tricoter (méd.)
brocadura n. f. (de brocar) brochure bronquiospirometria n. f. (s. XX...) bronchos-
brocaire, aira n. tricoteur, euse (personne) pirométrie (méd.)
brocar v. 1. éperonner 2. tricoter bronquiotomia n. f. (s. XX...) bronchotomie
brocat n. m. brocart (méd.)
brocatge n. m. tricot (activité) bronquiti n. f. (s. XIX...) bronchite (méd.)
bròda n. f. 1. indolence 2. ennui bronquitic, ica adj. (s. XIX...) bronchitique
brodadoira n. f. (s. XX.) → maquina a brodar (méd.)
machine à broder bronquitós, osa (pl. bronquitoses, osas) adj. (s.
brodaire, aira n. brodeur, euse (personne) XX...) bronchiteux, euse (méd.)
brodar v. broder brontosaure n. m. (s. XIX...) brontosaure
brodariá n. f. broderie bronzar v. (s. XVI...) bronzer veire: cf. bronzir
brogent, enta adj. mugissant bronzatge n. m. (s. XIX...) bronzage
brogir v. mugir bronze n. m. (s. XVI..., de l’ital. bronzo) bronze
brolhar v. (s. XII.) 1. germer 2. pousser veire: cf. aram - Expression: bronze las ausiriam
bromacetòna n. f. (s. XIX...) bromacétone sovent tindar (se las sotanas èran de -) (fr: les ecclési-
bromat, ada adj. (s. XIX...) bromé, ée astique sont des hommes comme les autres)
bròme n. m. (s. XIX...) brome chim. bronzida n. f. bruit continu
bromeliacèas n. f. plur. (s. XIX...) broméliacées bronzida d’un delavaci (la -) loc. le bruit de la
bromidrat n. m. (s. XIX...) bromhydrate pluie
bromidric, ica adj. (s. XIX...) bromhydrique bronziment n. m. 1. grondement 2. ronflement
bromofòrme n. m. (s. XIX...) bromoforme chim 3. sifflement (d’une balle)
bromoïdròsi n. f. (s. XIX...) bromohydrose bronzin n. m. 1. bourdonnement 2. murmure
(méd.) bronzinadís (pl. bronzinadisses) n. m. bour-
bromur n. m. (s. XIX...) bromure donnement continu
122
bronzinadís, issa (pl. bronzinadisses, issas) brusc (plur. brusques)
bronzinadís, issa (pl. bronzinadisses, issas) adj. brug (cercar -) loc. chercher querelle
1. bourdonnant, ante 2. fig. murmurant brug (menar -) loc. faire du bruit • se faire re-
bronzinaire, aira n. qui gronde (personne) marquer
bronzinament n. m. 1. bourdonnement 2. fig. brug (plur. bruges) n. m. (s. XII., lat. rugitus X
murmure brugere) bruch bruit veire: bruit / brut
bronzinar v. 1. bourdonner 2. gronder, mur- brug (segon -) loc. d’après le bruit (qui court)
murer brug (sense menar -) loc. (s. XVII.) sans faire de
bronzir v. 1. gronder (bruit) veire: cf. bronzar bruit
2. siffler (balles) brug a corregut (lo -) loc. la nouvelle a couru
bronzissent, enta adj. grondant, ante (bruit) bruga (bruja) n. f. (lat. brucus) bruyère
bronzor n. f. 1. bourdonnement 2. grondement bruga (trolha -) n. m. séducteur de campagne
3. vrombissement (qui foule les bruyères la nuit)
broquet n. m. fausset brugal n. f. étendue de bruyères veire: cf.
broqueta n. f. bûchette bruguièra
brosent, enta adj. 1. incandescent 2. brûlant brugent, enta adj. (de brug) bruyant, ante
brosesc, esca (plur. m. brosesques) adj. 1. cas- brugent, enta / brusent, enta adj. bruyant, ante
sant, ante 2. fragile 3. fig. rude (personne) brugentament / brusentament adv. bruyam-
brossa n. f. (s. XIV.) 1. broussaille 2. étendue de ment
bruyère 3. brousse brugida n. f. retentissement, bruit qui dure
bròssa n. f. brosse brugiment / brusiment n. f. (s. XIV.) 1. bruisse-
brossal n. m. broussaille ment 2. rumeur
brossar v. tourner (lait) brugir (brusir) v. (de brug) faire du bruit
brosseta n. f. brosse (à dents...) bruguet n. m. cèpe veire: cf. bolet, cf. cep
brosseta per las dents n. f. brosse à dents bruguièra n. f. étendue de bruyères veire: cf.
brossetada n. f. (de bròssa) coup de brosse brugal
brost (far -) n. faire faux bond veire: far blanca, bruina n. f. (s. XII.) bruine
tirar pè arrièr bruinar n. f. bruiner
brost (plur. brostes) n. m. 1. pousse 2. rameau bruit n. m. (Lat. rugitus < brugere) → brug bruit
brosta n. f. → caulet bròca 1. feuillage 2. bro- bruitaire, aira n. (s. XX.) bruiteur, euse
coli bruitar v. (s. XX.) bruiter (produire des bruits
brostar v. (s. XIII.) brouter - Expression: brostar artificiels pour enregistrements)
lo pelenc a revèrs (fr: manger les pissenlits par la bruitatge n. m. (s. XX.) bruitage
racine) brujor / brusor n. f. 1. bruit de la mer 2. bruit
brostilha n. f. 1. extrémités des branches des sourd et confus
bruissons 2. fig. broutilles bruma n. f. 1. brume 2. brouillard 3. écume
brostilhar v. brouter des buissons 4. objet de rebut
brotada n. f. 1. végétation 2. pousse bruma de botiga n. f. marchandise de rebut
brotar v. (s. XII.) 1. pousser 2. croître brumar v. brumer
brotilh n. m. 1. bourgeon 2. pousse (n. f.) brumassa n. f. brumasse
3. broutille (n. f.) brumassar, brumassejar v. brumasser
brotilha n. f. (de brot) 1. petite pousse 2. bour- brumassejar v. bruiner par intervalles
geon 3. broutille (petite chose) brumatge n. m. brouillard
broton n. m. 1. petite pousse 2. bourgeon brumizator n. m. (s. XX.) brumisateur
brot ; broton n. m. (s. XIV.) 1. pousse 2. rameau brumós, osa (brumoses, osas) adj. (s. XIV.)
brucellòsi n. f. (s. XX...) brucellose brumeux, euse
bruèis, èissa (pl. bruèisses, èissas) n. sorcier, brun, una adj. (s. XIII.) 1. brun, brune 2. bis
èra brunàs, assa (pl. brunasses, assas) adj. brun
brueissariá n. f. (de brueis) → brueissariá sorcel- foncé
lerie veire: mascariá brunèl, èla adj. brunâtre
bruèissariá n. f. sorcellerie brunesir v. (s. XII.) s’obscurcir (temps)
bruèlh n. m. (s. XII.) 1. pousses 2. jeunes taillis brunidor n. m. brunissoir
3. blé en herbe bruniment n. m. (s. XVI...) brunissement
brúfol n. (s. XIV., de l’ital bufalo) buffle, bufflesse brunir v. (s. XIII.) 1. brunir 2. bronzer 3. polir
brug (a çò que cor lo -) loc. (s. XVII.) selon le brunissatge n. m. (s. XVII...) brunissage
bruit qui cour brunisseire, eira n. m. → polinaire brunisseur
brug (a grand -) loc. à grand bruit (métaux...)
brug (amb grand -) loc. à cor et à cri brusc (plur. brusques) n. m. (s. XIV.) ruche veire:
brug (aver -) loc. (s. XVII.) avoir une querelle cf. buc., cf. bornhon
123
brusc, brusca (plur. m. brusques) bugada dels capuchins (coma s’aviái raubat la -)
brusc, brusca (plur. m. brusques) adj. (s. XVI..., budgèt de l’Estat n. m. budget de l’Etat (écon.)
cf. ital. brusco) brusque budgetari, ària adj. (s. XIX...) budgétaire
bruscament adv. (s. XVI...) brusquement budgetàriament adv. (s. XIX...) budgétairement
bruscar v. (s. XVI...) brusquer budgetivòr, òra adj. (s. XIX...) budgétivore
bruscariá n. f. (s. XVII...) brusquerie budgetizacion n. f. (s. XX...) budgétisation
brut, uta adj. brut, brute (non raffiné) budgetizar v. (s. XX...) budgétiser
bruta adj. e n. f. brute (personne violente) buf (pl. bufes) n. m. souffle
brutal, ala adj. (s. XIV.) brutal, ale bufa lo vent (cal ventar quand -) il faut savoir
brutalament adv. brutalement s’adapter aux situations
brutalejar v. brutaliser bufabren n. m. (s. XVII., occ. "bufa + bren")
brutalitat n. f. brutalité hableur
brutla mostacha (a -) loc. à brûle-pourpoint bufada n. f. bouffée
brutlador n. m. brûleur (objet) bufador n. m. soufflet (cheminée)
brutladura n. f. brûlure bufaire, aira n. qui a du mal à respirer
brutlaire, aira n. (s. XVII...) brûleur (personne), bufal n. m. 1. coup de vent 2. souffle de vent
distillateur bufal d’aire (non fa un / fa pas un -) loc. il ne
brutlant, anta adj. brûlant, ante - Expression: E fait pas un souffle d’air
me trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una
bufalum n. (occ. "bufa + lum") obscurantiste
saca, una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brut-
bufar v. (s. XII.) souffler - Citation: Ací bufa
lant e sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon
l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl
país, cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La
trona, e tan ferotjament que le plus grand de nòstres
Quimèra, 1974)
capitanis, Armand de Lòrt, non pensava pas de mens
brutlar v. brûler
que de far per tot jamai a catitòrba damb les peisses
brutlar banasta loc. s’acheter une conduite
(Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
brutlar de la tòca loc. être tout près de réussir
bufar dins l’encensièr loc. flatter
brutlar de mèca loc. croquer le marmot
bufar espés loc. haleter
brutlar en palha loc. brûler en effigie
bufar lo rire loc. pouffer de rire
brutlat lo pan al forn (aver -) loc. être de mau-
bufar una (non ne -) loc. ne pas souffler mot
vaise humeur
brutlat, ada adj. e n. brûlé, ée bufarada n. f. 1. longue bouffée 2. coup de
vent 3. fig. résolution incertaine
brutle (al -) loc. adv. (de brutlar) à toute vitesse
- Citation: Ausiguèt un estofegament sord; puèi pas bufarada (far una -) loc. 1. faire un feu de paille
mai. Se levèt al brutle; s’acorsèt a la cambra de l’òme 2. fig. prendre une résolution incertaine
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) bufarèl, èla adj. (var.: bofarèl (Gasc.)) 1. joufflu, e
buba n. f. 1. bube 2. pustule des lèvres veire: bufaire 2. bouffant
bubeta n. f. (s. XIV.) petit bubon bufarèla (cara -) loc. visage boursouflé
bubon n. m. bubon bufa (s’en -) loc. il s’en moque
bubon, buba (f) n. m. (s. XIV.) 1. bubon bufèc, èca adj. creux, euse (id. fig.)
2. tumeur bufet n. m. buffet (réception, gare...)
bubonic, ica adj. bubonique bufet n. m. soufflet (feu)
bubonic, ica adj. bubonique bufet, bufament n. m. (s. XIV.) souffle (per-
buc n. m. ruche veire: bornhon, bornat, brusc sonne)
buccal, ala adj. (s. XVIII...) buccal, ale buf (non a que lo / a pas que lo -) loc. il est fini
buccin n. m. buccin buga n. f. buée
Bucefal n. pr. Bucéphale (cheval d’Alexandre) bugada (bujada) n. f. (s. XIII.) 1. lessive (action
m. - Expression: ń – Sus ! Bardatz Bucefal ! Portatz de laver) - Citation: De femnas se sarravan amb de
la moriassa, / lo coteràs pesant e lo còrs de coiraça ! fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de botons
(Pèir de Garròs, Lissandre, 1567) de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biaudas de
buçòl n. m. bouton (sur la peau) sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb aquel
buçolat, ada adj. couvert de boutons polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La
bucolic, ica adj. (s. XIII...) bucolique Quimèra, 1974) 2. buée
bucrani n. m. (s. XIX...) bucrane (arch.) bugada (levar -) loc. en finir
budèl (budèth; budèu; budeu) n. m. (s. XII., lat. bugada (metre sus la -) loc. 1. recommencer la
botellus) boyau même erreur 2. ajouter des dettes
budelada n. f. (s. XIV.) tripaille bugada (tornar metre sus la -) loc. 1. récidiver
budelièr, ièra n. (s. XII.) tripier 2. y revenir
budgèt n. m. (s. XVIII..., de l’anglés ? francés) bud- bugada dels capuchins (coma s’aviái raubat la
get -) expr. fam. comme si j’avais commis un crime
124
bugadar (bugajar) butinar
bugadar (bugajar) v. (s. XIII., ger. bukôn) burocracia n. f. (s. XVIII..., del francés) bureau-
1. lessiver 2. faiore la lessive cratie
bugadariá (bujadariá; bugaderia) n. f. (de burocrata n. (s. XVIII...) bureaucrate
bugada...) 1. blanchisserie 2. buanderie burocratic, ica adj. (s. XVIII...) bureaucratique
bugadièr (bugader; bujadier) n. m. (de bugada) burocratizacion n. f. (s. XX.) bureaucratisation
cuvier à lessive burocratizar v. (s. XX.) bureaucratiser
bugadièr, ièra n. blanchisseur, euse buron n. m. buron (cabane de berger)
bugadièras alongan çò qu’an dit las cor- burotica n. f. (s. XX.) bureautique
durièras (las -) expr. la rumeur s’amplifie burrada n. f. 1. beurrée 2. tartine beurrée
bugador n. 1. cuvier 2. lessiveuse burrar v. beurrer
buget n. m. cloison burrariá n. f. (de burre) crémerie (commerce)
buguet n. m. (s. XIII.) petit bois (chauffage) burre n. m. beurre
building (pl. buldings) n. m. (s. XX..., de l’anglés) burre (far son -) loc. faire ses choux gras
building burrièra n. f. baratte
bulbe n. m. bulbe busa n. f. buse (oiseau)
bulbós, osa (pl. bulboses, osas) adj. bulbeux, busac n. m. milan royal (oiseau)
euse busca (buscha) n. f. (s. XIII., ger. busk) bûche
bulgar, bulgara n. (s. XVII...) bulgare veire: vul- buscalha n. f. 1. menu bois 2. broutille
gar buscalhaire, aira n. qui ramasse du menu bois
bulla n. f. (s. XIII.) bulle (du pape) buscalhar v. ramasser du menu bois
bulla (es de -) loc. c’est de la poudre aux yeux busqueta n. f. (s. XIII.) petite bûche
bullari n. f. (s. XVII...) bullaire (recueil de busqueta (rompre -) loc. 1. rompre avec un
bulles) amoureux 2. se brouiller avec quelqu’un
bulldozèr n. m. (s. XX..., mot anglés) bulldozer bust (pl. bustes) n. m. (s. XII.) buste
bulletin n. m. (s. XVI..., de l’ital. bolletino) bul- but n. m. (s. XX., del francés) but (sport)
letin - Expression: Sièis votants. Quatre òc, un non, but en barra (de -) loc. de but en blanc
un bulletin blanc (Pèire Miremont, L’espion, 1952) buta n. f. 1. cible 2. étai 3. borne de porte
bungalow (pl. bungalows) n. m. (s. XIX..., mot cochère
anglés) bungalow buta (un tira, l’autre -) loc. l’un tire, l’autre
buòu n. m. (s. XII.) bœuf - Expression: buòu es atu- pousse
cat abans de lo sagnar (lo -) (fr: le bœuf est assommé buta-ròda n. m. chasse-roue (borne pour pro-
avant d’être saigné) ; Expression: buòu, fa laurar lo téger un mur, un portail)
chaval (fauta de -) (fr: faire comme on peut) buta-te un pauc loc. écarte-toi un peu
buòu (anquièr de -) n. m. cuisse de bœuf butada n. f. poussée
buòu (lo longuet de -) loc. le filet de bœuf butada (donar una bona -) loc. donner un coup
buòus (en país estrangièr las vacas tuman los -) de collier veire: metre pès sus banc
expr. ailleurs tout est différent butada (far una bona -) loc. donner un coup de
buòus (fa un vent a desbanar los -) expr. il fait collier
un vent à décorner un bœuf butada de fèbre (una -) loc. un accès de fièvre
buòus (far córrer los -) loc. donner une course butadas (a -) loc. par poussées
camargaise butador n. m. (s. XVII...) butoir
buòus (la carreta de -) n. m. le char à bœufs butaire, aira n. 1. qui pousse 2. butteur (sport)
bura n. f. bure butal n. m. 1. poussée 2. choc
buralista n. (s. XVII..., del francés) buraliste butan n. m. (s. XIX...) butane
burèl, èla adj. de couleur brune butar v. (frc. ) pousser - Citation: Lo tirèron [lo
bureta n. f. burette pòrc], lo butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant.
burèu n. m. (s. XV..., del fr. bureau) bureau - Ci- E el de téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait
tation: Lo divendres, tan lèu burèus barrats, Camila de palpar la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire
atalava son automobila; e de fum, cap a Severac (Paul Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
Gayraud, La sexològa, 1982) butar de l’avant loc. passer outre
burgal n. m. burgau (coquillage). butar lo carreton loc. pousser à la roue
burgar n. f. (s. XIII.) 1. heurter 2. fouiller butar los piòts loc. tituber (marche d’ivrogne)
burin n. m. (s. XV..., de l’ital. ? alem.) burin butassada n. f. bousculade
burinaire, aira n. (s. XVIII...) burineur, euse butassal n. m. forte poussée
burinar v. (s. XVI...) buriner butassar v. bousculer
burinatge n. m. (s. XX.) burinage butidor n. m. butoir
burnós (pl. burnoses) n. m. (s. XIX..., de l’arabi) butin n. m. (s. XIV..., de l’alem.) butin
burnous butinar v. 1. butiner 2. piller
125
butirat byronian, ana
126
ça en rèire cabrièr, èra
127
cabriòla cacoquime, ima
128
cada çaganh e maganh
cada adj. indef. chaque - Expression: cada còp que cadun (un -) loc. chacun en particulier
sèla (non brida / brida pas -) (fr: il n’achève pas tout cadun a fait son pro loc. chacun a fait ce qu’il
ce qu’il entreprend) a pu
cada bèstia a son verin loc. chacun a sa part cadun a son sin loc. chacun ses manies
d’ombre cadun dins son ostal loc. chacun chez soi
cadafalc n. m. (s. XII.) échafaud cadun i fa sa passada loc. chacun y passe à son
cadajorn n. m. jour ouvrable tour
cadastral, ala adj. (s. XVIII...) cadastral, ale cadun per sa pèl loc. chacun pour soi
cadastrar v. (s. XVIII...) cadastrer cadun sa virada, las fedas seràn plan gardadas
cadastre n. m. (s. XVI.) cadastre expr. chacun son métier les vaches seront bien
cadaula n. f. loquet gardées
cadaulassa n. f. femme sale et paresseuse cadun son mestièr, la barca non se perdrà expr.
cadaveric, ica adj. (s. XVIII...) cadavérique chacun son métier
cadavre n. m. (s. XVI...) cadavre cadun vira l’aiga a son molin expr. chacun ap-
caddie n. m. (s. XIX..., mot anglés ? occ. cabdet) porte de l’eau à son moulin
caddie cadun, a pron. indef. (gr. kata + lat. unus, var.:
cade n. m. (lat. b. catanum) corr. cade, genevrier chadun, a (Gasc.)) chacun, une - Citation: Cadun,
(arboricultura) veire: genibrièr - Expression: un pin al miralh de son arma tròba son accion bèla, cadun al
fa pas un cade (fr: il est normal qu’ils se ressemblent) bonhon de l’aunor tira damb qualque qualitat que li
cadèl (chadeu) n. m. 1. jeune chien 2. jeune en done (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI); Amont,
écervelé cadun pòrta un nom d’escais (Pèire Gogaud, L’uèlh
cadelada (chadelada) n. f. portée d’une chi- de la font, 1977)
enne veire: canhotada cafè n. m. (s. XVII...) café (débit de boissons)
cadelar (chadelar) v. mettre bas (chienne) veire: veire: estanquet
canhotar cafè n. m. (s. XVII..., de l’ital. ? arabi) café (bois-
cadèls (en qui Dieu vòl ben, sa truèja fa de -) son) - Expression: E me trobèri dins la rèirebotiga
expr. il y a des cadeaux empoisonnés escura, siegut sus una saca, una tassa dins las mans.
cadèls (en qui Dieu vòl ben, sa truèja fa de -) Lo cafè caud, brutlant e sucrat, un beuratge negre de-
expr. il y a des cadeaux empoisonnés sconegut dins mon país, cossí noliá ! E me reviscolèt
cadèls (far de -) loc. → vomir triv. vomir veire: (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
racar cafè (far -) loc. tenir un café
cadena (chadena) n. f. chaîne
cafè de monja (un -) n. m. fam. un café léger
cadena (far -) loc. faire la chaîne
cafeièr n. m. (s. XVIII...) caféier (arbre)
cadenat n. m. (s. XIII.) cadenas
cafeièra n. f. cafeièra (lieu planté de caféiers)
cadenat n. m. enchaînement (d’événements)
cafeïna n. f. (s. XIX...) caféine
cadenat (me contèt tot lo -) expr. il m’a dévoilé
cafetar v. hanter les cafés
l’intrigue, l’enchaînement
cadenèla n. f. cadenelle (fruit du genevrier) cafetariá n. f. (s. XX.) cafétéria
cadeneta n. f. petite chaîne (collier) cafetièr n. m. (s. XVIII...) cafetier (personne)
cadièra (chadièra) n. f. 1. chaise 2. chaire cafetièra n. f. (s. XVII...) cafetière (objet)
cadièra correrèla n. f. chaise roulante caga dins las cendras (far d’uèlhs coma un gat
cadièra de brèç n. f. 1. trotteur veire: caminador que -) expr. faire des yeux ronds
2. chaise pour apprendre à marcher (bébés) caga-a-las-cauças n. m. poltron
cadièra de portaires n. f. chaise à porteurs cagada n. f. 1. fiente veire: femsa 2. échec 3. triv.
cadièra plegadissa n. f. chaise pliante éboulis
cadièra presicadoira n. f. chaire à prêcher cagador n. m. → comuns triv. chiotte veire: pri-
cadieral n. m. (de cadièra) corr. fauteuil veire: vats
fadestèl cagaferreta n. personne peureuse
cadieron n. m. petite chaise d’enfant cagaire, aira n. (de cagar) 1. triv. chieur, euse
cadieron aut n. m. chaise haute (de bébé) 2. poltron (fig. triv.) - Expression: Se val mai se
cadrar v. (s. XVI...) cadrer èsser darrièr un cagaire que darrièr un picassaire /
cadre n. m. (s. XVI..., Ital. quadro) tableau (pein- vau mei se ténguer darrèr un cagaire que darrèr un
ture...) veire: encadrament picassaire
cadrilha n. f. (s. XVI..., del castelhan) quadrille cagamialhas n. personne chiche
cadrilhar v. (s. XIX...) quadriller çaganh n. m. 1. vacarme 2. dispute
cadrilhat, ada adj. (s. XIX...) quadrillé, ée çaganh (aver -) loc. 1. avoir une altercation
caduc, uca adj. (s. XIV.) caduc, uque 2. avoir des mots
caduèissa n. f. gousse (des légumes) çaganh e maganh loc. le diable et son train
129
çaganhar caladar
çaganhar v. 1. faire de mauvais travail 2. char- cais (a bèl -) loc. à belles dents
cuter cais (aver bon -) loc. avoir bonne appétit
çaganhar lo cambajon loc. mal couper le jam- cais (clavar lo -) loc. clouer le bèc
bon cais (còp de -) loc. coup de gueule
çaganhejar per res loc. faire du bruit pour rien cais (pl. caisses) n. m. 1. les dents (mâchoire)
cagapuntas n. m. triv. surnom de quincaillers veire: dent 2. a bèl cais : à belles dents
cagar v. (s. XIII..., lat. cacare, var.: chijar (Lem., Auv., cais (tòrcer lo -) loc. tordre le nez (dépit)
Viv. Alps)) triv. chier - Expression: vai te’n cagar a cais badat (a -) n. à gorge déployée (rire)
la vinha e torna me la clau / e boissa-te amb un teulet caissa n. f. (s. XII.) caisse
(fr: va te faire voir ailleurs) ; Expression: far cagar caissada n. f. coup de dents
(fr: faire chier (ennuyer)) caissal n. m. molaire (dent)
cagarafets n. personne précieuse veire: rafe caissal (desraba-te aqueste -) expr. 1. sors-toi
cagarós (vaca pomposa, vedèl -) expr. on ne de cette difficulté 2. débarrasse-toi de ce prob-
saurait garantir la descendance lème
cagarós, osa (pl. cagaroses, osas) adj. chas- caissal del sens n. m. dent de sagesse
sieux, euse caissalat n. m. bouchée (coup de dent)
cagòt n. m. (s. XIV., del breton) cagot caissals (a còps de -) loc. à coups de dents
cai n. m. quai caisseta n. f. cassette
çai en reire loc. ci-devant caitiu, iva (chaitiu, iva) adj. (s. XII.) 1. chétif, ive
çai-jos loc. ci-dessous 2. malingre 3. miserable
çai-sus loc. ci-dessus caitivièr n. m. fait d’être dans la misère, d’être
caimada n. f. misère chétif, misérable
caimada d’aquel mond (la -) loc. la misère de caitivièr de la malautiá (lo -) loc. les misères,
ce monde les séquelles de la maladie
caimar v. 1. mendier 2. pleurer misère cajaròca n. f. pauvre chaumière
caïnar v. pousser des cris de peur ou de cal (coma -) loc. adv. 1. comme il faut 2. conven-
douleur pour un chien able
cairat de tèrra n. m. coin de terre cal (perqué puèi o -) loc. puisque il le faut ab-
cairat, ada adj. e n. m. (s. XII..., lat. quadratus) solument
carré, ée cal (s’o -) loc. si ça se trouve
caire n. m. 1. angle 2. coin 3. pierre de taille cal abans tot loc. il importe avant tout
4. carreau (jeu de cartes) cal aver mai (ne -) loc. il faut en avoir encore
caire v. 1. tomber veire: càser 2. choir cal calar ont prenètz lo peis expr. il ne faut pas
caire (anar de -) loc. être gêné dans ses affaires tout dire
(aller de travers) cal tapar lo nas e non dire res (se -) expr. 1. on
caire (daissar de -) loc. laisser de côté est obligé d’en passer par là 2. il faut savoir sur-
caire (de -) loc. de travers monter sa répugnance
caire (de tot -) loc. de tous côtés cala (virar -) loc. s’en retourner
caire (sul -) loc. sur l’angle cala suau ! ; cala-te ! loc. tais-toi
caire (virar de -) loc. 1. tourner le dos cala-me suau amb loc. fam. ne me casse pas la
2. s’éloigner tête / les pieds avec - Citation: Cala-me suau amb
caire d’esquina (a -) loc. à tomber par terre aquelas gossas de chifras (Paul Gairaud, La sexològa,
caire e canton (per tot -) loc. 1. partout 2. en 1982)
tous lieux cala-te banasta ! expr. tais-toi idiot !
caire estirgonhat (de tot -) loc. tiraillé de tous cala-te ! interj. 1. ne réponds pas (ne) 2. garde
côtés ton opinion pour toi
caireforc n. m. carrefour calabrun n. m. crépuscule veire: luscre - Cita-
cairèl n. m. carreau (verre, cartes...) tion: I a un moment de la jornada, que nomam cal-
cairèl n. m. (s. XII.) carreau (flêche) abrun, onte l’ombra dau vèspre cuerb lo cèu e la terra
cairèla n. f. carreau de brique (carrelage) veire: de sornura, de dòu e de malanconiá (F. Mistral, Pref-
malon aci a Aquiles Mir, Cançon de la lauseta, 1907)
cairelièra n. f. archère (archit. médiévale) calada n. f. 1. pierre à paver 2. pavé
caires e cantons (per -) loc. dans tous les coins caladaire, aira n. paveur, euse
et recoins caladaires an coma los medecins : la tèrra tapa
caires e per cantons (per -) loc. dans les coins lors fautas (los -) expr. les paveurs ont le même
et les recoins avantage que les médecins: la terre cache leurs
caire (far de -) loc. faire pivoter fautes
cais (a /lo plen -) loc. à pleine bouche caladar v. paver
130
caladat, ada calimàs ; pl. calimasses (chaumassa)
131
calimàs, lo volatil s’asombra (pel -) cambareleta (far la -)
calimàs, lo volatil s’asombra (pel -) expr. calòta (virar -) loc. perdre la raison
quand ça va mal, certains savent se mettre à calpre n. m. charme (arbre)
l’abri calque n. m. (s. XVII..., de l’ital. calco) calque
calinhaire de Nadal loc. fam. amant d’un jour caluc, uga adj. imbécile
calinhaire de quinzenada loc. amant de pas- calus (a fait -) loc. l’habitude est prise
sage calus (pl. caluses) n. m. (lat. callus) cal (peau)
calinhaire sense endeman loc. amant de pas- calvari n. m. (s. XII...) calvaire
sage calvet (chauvet) adj. e n. m. (s. XIV., lat. calvus
calinhaire, aira n. 1. amant, e 2. amoureux, (calv + et)) chauve
euse calvicia n. f. (s. XIV...) calvitie
calinhar v. faire la cour calvinisme n. m. (s. XVI...) calvinisme
caliu n. m. cendre chaude, reste de feu calvinista adj. e n. (s. XVI...) calviniste
caliu jos las cendras (lo -) loc. le feu sous la cal ! (aquò te -) loc. c’est bien fait pour toi
cendre camaièu n. m. (s. XIII..., de l’arabi) camaïeu
caliu prendrà fòc (sul -) loc. le feu couve camarada n. m. (s. XVI..., del cast.) camarade
calivari (charivari) n. m. charivari camaradariá n. f. (s. XVII...) camaraderie
calligrafe, afa n. (s. XVIII...) calligraphe camargués, esa (pl. camargueses, esa) adj. car-
calligrafia n. f. (s. XVI...) calligraphie marguais, aise
calligrafic, ica adj. (s. XIX...) calligraphique camarièr, ièra n. (s. XIII., de l’italian) camérier
calmar v. calmer veire: amaisar camarlenc n. m. (s. XII) chambellan
calme, calma adj. calme camba n. f. (gall. camba, var.: cama (Gasc.), chamba
calomnia n. f. (s. XIV...) calomnie (Lem.)) 1. jambe 2. tige (végétal) 3. tronc (arbre
calomniar v. (s. XIV...) calomnier sur pied)
calomniator, tritz (pl. calomniators, trises) n. (s. camba (aver bona -) loc. être bon marcheur
XIII...) calomniateur, trice camba (plegar -) expr. fam. s’asseoir
calomniós, osa (pl. calomnioses, osas) adj. (s. camba aicí, camba ailà loc. à califourchon veire:
XIV...) calomnieux, euse a cambarèlas
calor (a la -) loc. au chaud camba d’agaça (una -) n. f. jolie fille, délicate
calor (chalor) n. f. chaleur camba foleta loc. 1. jambe infirme / traînante
calor (fa -) loc. il fait chaud 2. patte folle
calor qu’estofa (una -) loc. une chaleur étouf- camba lassa (far -) loc. faire un voyage / une
fante démarche inutile
calorassa n. f. grande chaleur camba lassa (una -) loc. une démarche inutile
calorassa (far una -) loc. faire une chaleur écras- camba rota (far -) loc. clopiner
ante camba sus l’òrle (aver la -) loc. vivre de ses
calorent (èsser tot -) loc. être en sueur rentes
calorent, enta adj. 1. échauffé, ée 2. chaleureux camba sus l’òrle (metre la -) loc. ne rien faire
calorifèr, èra adj. (s. XIX...) calorifère cambada n. f. 1. enjambée, gambade veire: am-
calorifugue, uga adj. (s. XIX...) calorifuge baissadas 2. démarches (administratives...)
calorinada n. f. chaleur passagère cambada (far la -) loc. (s. XVII.) gambader
calorós, osa (pl. caloroses, osas) adj. (de calor) cambadas (far de -) loc. faire des démarches
chaleureusement cambadejar v. gambader (fréquentatif)
calorosament adv. (de calorós) chaleureusement cambafin n. m. 1. élégant 2. petit marquis (péj.)
calòs (a -) loc. à bout de course cambafòrt, òrta adj. e n. qui a de fortes jambes
calòs (aquò fa mon -) loc. cela fait mon affaire cambajon n. m. jambon - Expression: camba-
calòs (èsser a -) loc. être acculé jon (tirar de qualqu’un coma d’un -) (fr: exploiter
calòs (èsser al -) loc. être aux abois, à bout quelqu’un)
calòs (far son -) loc. faire son magot cambajon (tirar coma d’un -) expr. 1. fam. pren-
calòs (pl. calòsses) n. m. 1. trognon, chicot de dre tout ce qu’on peut veire: tirar pel e borra
plante 2. fif. Sot 2. fam. exploiter quelqu’un
calòta n. f. (gr. calyptra) 1. calotte - Citation: Per le cambajon d’Yòrk n. m. jambon blanc
mens, mentre que vivi me consòli de que mas feblessas cambal n. m. jambe de pantalon
m’an quistat una calòta per crubir ma nèu, un bas- cambaliga n. f. jarretière
ton per me virar le jauparèl dels debasses, e las lune- cambaligar v. mettre des jarretières
tas per imaginar le veire plus grand quand le vudi cambanud, uda adj. jambes nues
doçament a vòstra santat (Pèire Godelin, Ramelet cambarèlas (a -) loc. → d’escambarletas à cali-
Mondin, s. XVII) 2. arc. coiffe ancienne de fourchon
femme cambareleta (far la -) loc. faire la culbute
132
cambaròt camin
cambaròt n. m. crevette (f.) lo sapo qu’ei codòt [escoat] e lo bohon avugle (J. B.
cambas (copar las -) loc. rendre faible, fatigué Laborde (1878-1963)
par un effort cambièra n. f. jambière
cambas ajudatz-me (a -) loc. les jambes à son cambis fixes n. m. plur. changes fixes (écon.)
cou cambis flotants n. m. plur. changes flottants
cambas d’infèrn (aver de -) loc. avoir des (écon.)
jambes infatigables cambista n. m. (s. XX.) cambiste
cambas en l’aire (virar las -) loc. tomber les cambra (cramba; chambra) n. f. chambre - Ci-
quatre fers en l’air tation: Dins sa cambra, Lison aviá ara un miralh, un
cambas sul còl (metre las -) loc. prendre les miralh que son cadre d’aur verd lusissiá, bavard e im-
jambes à son cou portant davant los mòbles dels aujòls (Joana Bartès,
cambassa n. f. (de camba) démarchepénible et Lison, 1934); Estarem pas dins aquesta cambra ! me
inutile veire: camba lassa venguèt una passada puòi (Max Allier, L’Emperau,
cambavirar v. (de camba + virar) culbuter 1977)
cambra (téner una filha en -) loc. entretenir une
cambe (chambe) n. m. chanvre
maîtresse
cambejar v. faire des démarches veire: gamber-
cambra d’aire n. f. chambre à air
lejar, gambejar
cambra de comerç n. f. (s. XIX.) chambre de
cambeta (far la -) loc. faire un croche-pied
commerce
cambi n. m. 1. échange • - Citation: Tu n’auràs cambra logadissa (una -) loc. une chambre des-
nat ni repaus ni relambi / per aver hèit de la boha lo tiné à être louée
cambi (Pèir de Garròs, Eglòga V, 1567) 2. change cambra rejunta loc. chambre rangée
(écon.)
cambrada (chambrada) n. f. chambrée
cambi (en -) loc. (s. XVII.) en échange cambrejar v. partager une chambre à plusieurs
cambi (far bon -) loc. gagner au change cambreta n. f. chambrette veire: cambriòl, cram-
cambi (sense demandar lo -) loc. sans deman- peta
der son reste cambreta n. f. cercle (réunion)
cambiadís, issa (pl. m. cambiadisses) adj. cambrièra (chambriera) n. f. chambrière
changeant, ante cambriòl n. m. chambrette veire: cambreta
cambiaire, aira n. changeur (personne) cambriolaire, aira (chambriolaire, aire) n. (s.
cambiament n. m. (de cambiar) changement - Ci- XIX., de cambriòl o cabriolar) cambrioleur, euse
tation: Tirèri camin en soscant a las capacitats intu- cambriolar (chambriolar) v. (s. XIX., de cambriòl
itivas e cognitivas de las vacas. Aquesta semblava o de cabriolar) cambrioler
pas acceptar lo cambiament (Sèrgi Viaule, Dins las cambriolatge n. m. (s. XIX.) cambriolage
pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019) cambrós, osa n. valet de chambre; femme de
cambiament social n. m. changement social chambre
(écon.) cambrosa n. f. arc. femme de chambre
cambiar v. changer - Expression: Jos l’influéncia camèl, èla n. (s. XII.) chameau, elle
d’aquela lei generala, los ancians proparoxitòns (mots camèla n. f. 1. tas de sel (salines 2. apparence
accentuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana d’un chameau au repos)
lenga [...] an desplaçat l’accent per se cambiar en cameleon n. m. (s. XIV.) caméléon
paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) ; Expres- camelièr, èra n. chamelier, ère
sion: cambiar camisa (fr: changer de chemise) ; Ex- camèra vidèo n. f. caméra vidéo
pression: cambiar son buòu per un ase (fr: faire un camfora n. f. (s. XIII., de l’arabi) camphre
marché de dupe) ; Expression: cambiar un chaval camforar v. (s. XIII...) camphrer
bòrni contra un chaval òrb (fr: faire un marché de camforat, ada adj. (s. XIII...) camphré, ée
dupe) ; Expression: cambiar un sòl per un denièr (fr: camin n. m. (var.: camin (Gasc.), chamin (Lem.))
faire un marché de dupe) 1. chemin - Citation: Escrivans aujòls, de qui
cambiar de cocarda loc. retourner sa veste [l’esperit] comol de raras invencions ten tant de plaça
cambiar de color loc. changer de couleur (pâlir, per totis les camins de la sciéncia, que [dificilament]
rougir...) veire: colormudar òm pòt passar per un [subjècte] comun sense vos tus-
cambiar los uèlhs per la coa loc. ("lo cambi de la tar, plàcia vos agradar que, de la fòrça de qualqu’una
taupa " (conte)) faire un marché de dupe - Cita- de vòstras autoritats, ieu piège nòstra flaquièra (Pèire
tion: Un dia en se passejant tot plentiu au ras d’un Godelin, Ramelet, s. XVII); Lo coronèl Narés e
broishagar, [lo sapo / grapaud] que trobè lo bohon [la Madama fasián camin cap a Tolosa (Paul Gairaud, La
taupa] e, tot hèit a dit, que hen un marcat, o si voletz sexològa, 1982) ; Expression: camin (aquò non val lo
meilèu un cambi : lo sapo que dé la coda au bohon levar del -) (fr: cela ne vaut rien (on ne le ramasserait
e lo bohon que’u dé los uelhs. E desempuish alavetz pas par terre)) 2. trajet 3. parcours
133
camin (a cap de -) camisa pesolhosa (es una -)
134
camisard, arda can sanat que non pòt far ni daissar far (es coma lo -)
camisard, arda n. (s. XVII...) camisard campanilisme n. m. (s. XX., de l’italian) campanil-
camiseta n. f. chemisette (chemise d’été) isme (esprit de clocher)
camisòla (chamisòla) n. f. (de camisa / chamisa) çampar adv. (de l’occ. ancian "ça me par") ça’m par;
camisole çòmpar corr. à ce qu’il paraît • sans doute veire:
camoç (pl. camoces) n. m. (lat. camox < mot benlèu, bensai - Citation: Ont van tant de pastors
prelatin) chamois amassa ? / Çampar, véser quicòm de bèl ? (Pèire
camp n. m. camp (militaire, scout...) Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
camp (champ) n. m. champ (agriculture) - Ci- campar v. camper (armée)
tation: Los abandonèron dins un camp e los cans, las camparòl n. m. champignon - Citation: Le pe-
agraulas e las agaças los roseguèron dinc als òsses (J. tit camparòl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm
F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874). fa sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum,
camp dels olius n. m. champ des oliviers bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason pri-
campal-lièit -campal-lièch; pl. campal-lièches) maiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un
n. m. (s. XII., de campal + lièit / lièch) lit de camp floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin,
Segonda floreta, s. XVII)
campament n. m. campement
camparolar v. cueillir des champignons
campana n. f. cloche - Citation: Dins totes los
camparòls (venir en -) loc. pousser comme des
cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual classe-
champignons
jan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves
campejaire, aira n. m. campeur, euse
que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e
campejar v. camper (camping)
la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que
fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, campèstre, èstra adj. champêtre
pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e camping n. m. (s. XX., mot anglés) camping
per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país campion, ona n. (s. XII.) champion, onne
que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e campionat n. m. (s. XIX...) championnat
Occitania, 1985) can (qui ama Josèp, ama son -) expr. qui aime
campana (far la -) loc. faire la culbute Joseph, aime son chien
can a vèspras (coma un -) loc. comme un chien
campana (virar -) loc. devenir fou
dans un jeu de quilles
campana a martèl (sonar -) loc. sonner le tocsin
can amb de salsissa (non estaca lo -) expr. il est
veire: tòca-senh
plutôt avare
campanada n. f. coup de cloche
can aprèp sas bragas (a un bon -) expr. 1. il a
campanal n. m. clocher veire: cloquièr un bon limier à ses trousses 2. il est recherché
campanas a brand (virar las -) loc. sonner les can bordilha n. m. chien bâtard
cloches à la volée can corrent n. m. chien courant
campanejar v. carillonner can d’aplant n. m. chien d’arrêt
campanèla n. f. 1. campanule 2. liseron can de caça n. m. chien de chasse
campanèlas (soi dins las -) expr. je ne com- can de vira n. m. chien de berger
prends rien à ce que vous dites can e gat (viure coma -) loc. vivre en mauvais
campaneta n. f. clochette termes
campanha n. f. campagne (les champs) - Expres- can e lop (entre -) loc. (s. XVI.) entre chien et
sion: Montat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la loup
rasa campanha, / e renègui, tot en fumant, / damb le can espanhòl n. m. chien épagneul
pistolet a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma can espiava un evesque (un -) expr. j’ai bien le
! Qui ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, droit de vous regarder
Ramelet Mondin, s. XVII) can fòl loc. chien enragé
campanha n. f. campagne (militaire) can ni lop (èsser ni -) loc. n’être d’aucun parti
campanha electorala n. f. campagne électorale can pastor n. m. chien de berger (patou !)
campanhòl, òla n. campagnard, arde can que l’acorsa (a un bon -) expr. 1. il a un bon
campanièr, èra n. carillonneur (sonneur de limier à ses trousses 2. il est recherché
cloches) - Expression: Los qu’an pas ausit tindar can que roganha un òs (èsser un -) expr. 1. atten-
Nadalet dins lor enfança pòdon pas se far una idèa de dre son heure pour prendre sa revanche 2. qui
tot lo gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre cam- ronge son frein
panièr, qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, can sanat que non pòt far ni daissar far (es
uèit jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, du- coma lo -) expr. c’est un empêcheur de faire
rant una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, can, canha n. (lat. canis, caneus, var.: canh, canha
1940) (Gasc.), chen, chena (Lem.)) chien, ienne veire: gos,
campanifòrme, òrma adj. (s. XIX...) campani- gossa - Citation: Los abandonèron dins un camp e
forme los cans, las agraulas e las agaças los roseguèron dinc
135
can, canha candir
als òsses (J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874); " cancelar un arrendament loc. résilier un bail
- A ! La patrona !" Abraçadas de las hemnas, las uas cancelariá n. f. (s. XIII...) chancellerie
parlan espanhòl, l’auta francés o gascon... e los cans cancelièr n. m. (s. XIII...) chancelier
de’us har hèsta com tot an (Raimond Lajús, Arman- cancelièra n. f. (s. XX.) chancelière (accessoire
hac II, 1991) de poussette) veire: calechon
can, se lo gafa n’a lo dreit (qui tira la coa del -) cancèr n. m. (s. XIV.) cancer (maladie, signe du
expr. celui qui est dans son tort n’a rien à dire zodiaque)
cana n. f. (s. XIII.) canne (pour marcher) cancerigèn, èna adj. (s. XIX...) cancérigène
cana n. f. ancienne mesure occitane - Expres- cancerologia n. f. (s. XX.) cancérologie
sion: Prumièrament, per plan piafar, / un mántol nòu cancerològue, òga n. (s. XX.) cancérologue
me farai far / d’un drap de vint escuts la cana, / doblat cancerós, osa (pl. canceroses, osas) adj. (s. XIX...)
de velós o de pana, / e vestirai cada maitin / un abil- cancereux, euse
hament de satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. cançon (chançon) n. f. (lat. cantio) chanson - Ci-
XVII) tation: Talament qu’un paure poèta es costrent de
canal n. f. (lat. canalis, var.: chanau (Lem.)) 1. tuile far coma los sansonhaires : quand sonan devant la
2. conduite d’eau 3. cheneau pòrta d’un catolic, sonan de cançons, quand son de-
canal n. m. gorge (poulie) vant la pòrta d’un de la religion, sonan de psalmes, e
canal n. m. (s. XII., lat. canalis, var.: chanau (Lem.)) de la faiçon contentan tot lo [mond] (Augèr Galhard,
canal (navigation) - Citation: M’èri mes contra la s. XVI); Un còp al vilatge, nos coitavem de copiar la
paret e d’ont èri la vesiái ela, e darrièr ela las platanas cançon sus un casèrn, nòstre casèrn de cançons (Pèire
del canal, e darrièr las platanas, las colinas d’Ovelhan Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
(Ives Roqueta, Lengadòc roge, 1984). cançon calhòla n. f. chanson équivoque
canal (doga d’un -) loc. berges d’un canal cançon de taula n. f. chanson à boire
canal (far la -) loc. 1. nager entre deux eaux cançon peluda n. f. chanson grivoise
2. fig. ménager la chèvre et le chou cançons (tot aquò es de -) expr. ce ne sont que
canal (la sang farà -) loc. le sang va couler des chansons
canal (lo sobrenc d’un -) n. m. eaux de fuite cançons e canças i a loc. il y a un temps pour le
d’un canal plaisir, un autre pour le travail
canal (molents d’un -) n. m. débit d’un canal Candace n. pr. Candace f.
canal d’arrosatge n. m. canal d’arrosage cande tal que glaç loc. pur comme...
canal de l’aurelha n. m. conduit de l’oreille cande, canda adj. 1. net, nette (clair) - Citation:
canal de l’urètra n. m. canal de l’urètre Joan de la taula, levèt lo cap. Pel primièr còp vegèt
canal de Lengadòc n. m. canal du Languedoc la serviciala. La plegava tota, la claror que mon-
canal de navigacion n. m. canal de navigation tava de la flamba viva. Jogava sul front cande, la
canal lactifèr n. m. (s. XIX.) canal lactifère lusor del calelh (Joan Bodon, 1953) 2. clair 3. can-
(méd.) dide - Citation: Cap d’editor non se voldriá mainar
canal Reial de Lengadòc n. m. canal royal du d’aquela confession: lo patiràs d’una anma canda
Languedoc (hist.) (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
canal tapat (infeccion del sen) n. m. (s. XIX...) candela n. f. 1. bougie (cire) - Expression: can-
canal bouché (méd. infection du sein) dela (a cada sant sa -) (fr: chacun veut être honoré)
canalha n. f. canaille 2. glaçon qui pend
canalizable, a adj. (s. XIX..., de canalizar) canalis- candèla (chandela) n. f. chandelle
able candelabre n. m. (s. XIV.) candélabre
canalizacion n. f. (s. XIX..., de canalizar) canalisa- candelaire, aira (chandelaire, aira) n. fabricant
tion de chandelles
canalizar v. (s. XVI..., de canal + izar) canaliser candeleta (far -) loc. (s. XVII.) jouer à l’arbre
canalizator, tritz adj. e n. (s. XIX..., de canalizar) fourchu
canalisateur, trice candeletas (far las -) loc. faire le chêne fourchu
canapè n. m. (s. XIX..., lat. med. canapeum (pel candelièr n. m. (s. XII.) chandelier
francés)) canapé candelièr (metre sul -) loc. mettre en évidence
canapè-lièit n. m. (s. XX., de canapè + lièit, var.: Candelièra (per -) loc. pour la Chandeleur
canapè-lièch (Leng.)) canapé-lit candidatura n. f. candidature - Expression: can-
canavàs (pl. canavasses) n. m. canevas didatura (presentar una -) (fr: poser une candida-
canavèra n. f. (s. XIII.) 1. roseau 2. canne à pêche ture)
canavèra salvatja n. f. roseau à balais candide, ida adj. (s. XV...) candide
cancèla (èsser en -) loc. 1. être en suspens 2. être candidòsi bucala n. f. (s. XX.) candidose buc-
hésitant cale (méd.) veire: mal blanc
cancelar v. (s. XIII.) 1. canceller 2. radier candir v. 1. candir, cristalliser 2. fig. stupéfier
136
candit (demorar -) cantar a l’octava
137
cantar a plen de cap cap
cantar a plen de cap loc. chanter à tue-tête tre virar lo canton (fr: en tournant au coin de la rue)
cantar abans d’aver fait l’uòu (non cal / cal pas ; Exemple: tot li fa canton (fr: il s’arrange de tout) ;
-) expr. il ne faut pas vendre la peau de l’ours Exemple: canton d’un bosquet (fr: coin d’un bois) ;
avant de l’avoir tué Exemple: canton merdós (fr: endroit malpropre (coin
cantar aut loc. 1. demander un prix excessif de rue, coin de campagne... (fam.))
2. prendre de haut cantonada n. f. cantonade (angle de construc-
cantar catalan loc. → clesquejar son répétitif tion, de rue, théâtre)
décelant un défaut technique, mécanique cantonada (a la -) loc. à la cantonade
cantar clar loc. sonner creux (futaille) cantonal, ala adj. (s. XIII.) cantonal, ale
cantar clarin loc. sonner creux cantonament n. m. cantonnement
cantar coma un asclaire loc. chanter d’une voix cantonar v. cantonner
rauque cantonat, ada adj. cantonné, e (archit.)
cantar completas expr. ennuyer par ses bons cantonet n. m. (s. XIV.) petit coin
conseils cantonièr n. m. cantonnier
cantar en plaça loc. crier sur les toits cantons (als quatre -) loc. → caireforc au car-
cantar l’asclat loc. chanter d’une voix rauque refour
cantar la granissa loc. 1. faire d’amers re- cantons (virar los -) loc. tourner les difficultés
proches 2. chanter Manon cantor n. m. (s. XIV.) chantre
cantar la lauseta (ai ausit a -) expr. j’ai entendu cantorlejada n. f. 1. air fredonné 2. rengaine
chanter l’alouette canturla n. f. tête, bon sens
cantar la mandragora (a ausit -) expr. il a la pré- canturla (far virar -) loc. faire tourner la tête à
tention de tout savoir quelqu’un
cantar lo gal loc. 1. faire la voix de fausset canturla (virar -) loc. perdre la raison
2. fam. chanter à l’octave canturla (a -) loc. 1. il est ivre 2. il a des
cantar l’auta loc. chanter la partie du ténor éblouissements
cantar victòria loc. chanter victoire cantussar v. chantonner
cantar, non pas de cridar (es dit de -) expr. il ne canut, uda adj. (s. XI.) chenu, ue (qui a des
faut pas trop pousser les choses cheveux blancs)
cantarèl, èla adj. chantant, ante veire: cantaire caochotar v. (s. XIX...) caoutchouter
cantarèla n. f. chanterelle (musique) - Expres- caorcin, ina adj. e n. (s. XIII.) cadurcien, enne
sion: cantarèla (una votz -) (fr: une voix chantante) (habitant de Cahors) veire: carcinòl
cantarida n. f. (s. XIV...) cantharide (insecte) caòs (pl. caòsses) n. m. (s. XIV..., gr. khaos > lat.
cantar ! (vai-te’n -) loc. fiche-moi la paix ! chaos) sost. chaos
cantassejar v. mal chanter caotchoc n. m. (s. XVIII..., de l’amerindian)
cantatritz (pl. cantatrises) n. f. cantatrice caoutchouc
cantavas (es coma se -) loc. tes paroles sont inu- cap adj. e pron. indef. (lat. caput, -itis > lat. v. capum,
tiles var.: chap (Lem., Auv., Viv. Alps)) 1. corr. pas du
cantejar v. fredonner tout (lingüistica) - Expression: Aquò non es cap un
cantèl n. m. (s. XIX.) tranche (de pain) òme (fr: ce n’est pas un homme) ; Expression: non
cantèl (de -) loc. de chant / de biais / de travers ai cap blat (fr: je n’ai pas du tout de blé) ; Expres-
cantèl e lo cotèl (téner lo -) loc. être le maître sion: non mangi cap (fr: je ne mange pas du tout)
(celui qui coupe et donne le pain) 2. corr. aucun - Citation: A tu me’n vau, paure pas-
cantes completas (non me -) loc. garde tes con- tor, / afin que del metís baston / que m’a tota la carn
seils macada, / tu me forniscas la pomada / car per remèdis,
canteson n. f. envie de chanter non n’i a cap, / dels que defòra vila òm sap, / qu’ieu
canteson (non me trobatz en -) loc. je ne suis n’aja metut [sus] ma plaga (Pèire Godelin, Ramelet
pas d’humeur à chanter mondin, s. XVII) ; Expression: cap de dissabte sense
cantic n. m. (s. XIV.) cantique solelh, nimai de veusa sense cosselh (fr: pas de samedi
cantina n. f. cantine sans soleil, ni de de veuve sans conseil)
cantinièr, ièra n. cantinier, ière cap n. m. cap (direction)
canton n. m. (s. XIV.) canton (toutes significa- cap n. m. 1. tête - Citation: Aquel a totjorn tengut
tions) le cap entre doás aurelhas que [non] a pas ausit parlar
canton n. m. (s. XIV., de cant) corr. coin (angle) - de Patracòlis, le Gormancien d’amor, tan grand as-
Exemple: a son canton (fr: dans son coin) ; Exemple: trològue, que laissa les astres a lòc, e que sense consid-
a cada canton (fr: dans tous les coins) ; Exemple: al eracion de las planetas, ten totjorn las siètas plan ne-
canton (fr: au coin du feu) ; Exemple: demorar a son tas (Peire Godelin, s. XVII); Aquò fa pas res m’a dit
canton (fr: rester dans son coin) ; Exemple: dins lo el, avètz lo cap pro farcit de bonas causas per n’aver
nòstre canton (fr: dans notre coin) ; Exemple: entre / pas besonh d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII);
138
cap cap de l’an
Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron, l’estirèron sul platèu, cap a qualqu’un (far virar lo -) loc. fig. faire
cap penjant. E el de téner de bramar, mas lo Chò- tourner la tête
cho agèt lèu fait de palpar la garganta e d’enfonzar cap afar de (non aver / aver pas -) loc. n’avoir
la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) que faire de
2. bout 3. cap cap al long (de -) loc. sur toute la longueur
cap n. m. cap (géogr.) cap als pès (del -) loc. de la tête aux pieds
cap n. (var.: chap (Lem., Auv., Viv. Alps)) corr. tête cap amont loc. vers en haut
veire: tèsta - Citation: Quand siam estats entre la cap aval loc. vers en bas
poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, mossur cap cosinièr / cap cosinièra n. m. chef cuisinier
vòstre reitor m’a dit : mossur Plausòlas, vos caldriá cap d’Agde (lo -) n. m. le cap d’Agde
donar un mot d’edificacion a mon pòble, i ai respon- cap d’an n. m. jour de l’an
dut cossí aquò se pòt far, som pas brica preparat ? cap d’anma viva (non i aver -) loc. n’y avoir pas
Aquò fa pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de âme qui vive
bonas causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan- cap d’aucèl loc. tête de linote
Loís Fornèrs, s. XVIII); cap d’autre loc. (s. XVII.) nul autre
cap ( se copar le -) n. se casser la tête cap d’entrepresa (un / una) n. chef d’entreprise
cap (al -) loc. au bout cap d’esquipa (un / una) n. chef d’équipe
cap (al bèl -) loc. tout à fait au bout cap d’òbra n. m. chef-d’œuvre
cap (aver bon -) loc. 1. avoir bonne mémoire cap d’orquèstra (un / una) n. chef d’orchestre
2. être intelligent cap d’ostal n. chef de famille
cap (fai ton -) loc. fais à ta tête cap d’ostal (un / una) n. chef de famille (mai-
cap (far -) loc. 1. prendre la tête 2. être le pre- son)
mier dans la course cap davant (èsser -) loc. être en avant
cap (far de son -) loc. 1. faire de son propre chef cap davant (tot -) loc. en tête
2. faire à sa tête cap de (a -) loc. au bout de
cap (far son -) loc. n’en faire qu’à sa tête cap de (al -) loc. 1. au bout de 2. à la tête de
cap (lotjar al -) loc. mettre en tête (idée) cap de banc loc. (s. XVII.) bout de banc
cap (metre los braces sul -) loc. lever les bras cap de biais (de -) loc. 1. en aucune manière
au ciel 2. à aucun titre
cap (m’a passat de -) loc. 1. cela m’est sorti de cap de bocin loc. 1. un point c’est tout 2. en
la tête 2. j’ai oublié aucune façon
cap de bois n. m. une tête dure
cap (n’ai quatre pams sul -) loc. j’en ai par-
Cap de Bona-Esperança n. pr. le Cap de Bonne-
dessus la tête
Esperance m.
cap (o préner tot pel petit -) loc. tâtillonner
cap de brica loc. 1. point du tout 2. en aucune
cap (saber de -) loc. savoir par cœur
façon
cap (una idèa me passa pel -) loc. une idée me
cap de camin (a -) loc. 1. à la fin de sa course
traverse l’esprit
2. au bout du rouleau 3. à bout de forces
cap (venir de -) loc. venir à l’esprit cap de camin (èsser a -) loc. être au bout du
cap (virar de -) loc. mettre tête-bêche rouleau
cap a prep. vers - Citation: Lo divendres, tan cap de canton loc. (s. XVII.) coin de rue
lèu burèus barrats, Camila atalava son automobila; cap de clinica (un / una) n. chef de clinique
e de fum, cap a Severac (Paul Gayraud, La sexològa, cap de còla (un /una) n. chef d’équipe (agricul-
1982) ture)
cap a (de -) loc. (s. XVII.) 1. dans la direction de cap de coneissença (non aver / aver pas -) expr.
2. vers n’avoir pas de bon sens
cap a (tirar -) loc. aller vers cap de còsta n. m. le haut de la côte
cap a cap (de -) loc. de partout cap de coton n. (s. XVII.) tête légère
cap a despart (far -) loc. marcher à part des cap de familia (un / una) n. chef de famille
autres cap de fèl (non a / a pas -) loc. il est sans malice
cap a fons (de -) loc. 1. d’un bout à l’autre 2. de cap de fila (un / una) n. chef de file
fond en comble cap de fòrças (a -) loc. à bout de forces
cap a l’autre (d’un -) loc. d’un bout à l’autre cap de gara n. chef de gare
cap a la planta (del -) loc. de la tête aux pieds cap de gip n. une tête sans cervelle
cap a partit (metre -) loc. prendre une ferme cap de govèrn (un / una) n. chef de gouverne-
résolution ment
cap a pès (de -) loc. de pieds en cao; de la tête cap de jovent (un / una) n. chef de la jeunesse
aux pieds cap de l’an n. m. anniversaire
139
cap de l’an (al -) capacitat
cap de l’an (al -) loc. à la fin de l’année cap en cima (de -) loc. 1. d’un bout à l’autre
cap de l’an de (lo -) loc. → anniversari 2. de la tête aux pieds
l’anniversaire de Cap Ferret (lo) n. pr. Cap Ferret m.
cap de l’autre (un al -) loc. bout à bout cap jos l’ala (se metre lo -) loc. se mettre dans
cap de la montanha n. sommet de la montagne una attitude d’humilité
cap de lauseta n. (s. XVII.) tête de linotte cap jos l’ala (botar lo -) loc. 1. s’endormir
cap de lauseta (èsser -) loc. être écervelé 2. prendre une attitude humble, de contrition
cap de ma vida ! exclam. jamais de la vie ! cap leugièr (èsser -) loc. être écervelé
cap de manièra (de -) loc. en aucune manière • cap levat loc. tête haute
absolument pas cap li ròda (lo -) loc. la tête lui tourne
cap de mitan (aquí -) loc. de deux choses l’une
cap li vira (lo -) loc. la tête lui tourne
cap de mòrt n. m. tête de mort
cap mai loc. aucun autre
cap de nas n. m. bout du nez
cap me dòl (lo -) loc. j’ai mal à la tête
cap de projècte (un / una) n. chef de projet
cap de renguièra (un / una) n. chef de file cap negre (cep) n. m. cèpe "tête de nègre" veire:
cap de seccion (un / una) n. chef de rayon cep
cap de servici (un / una) n. chef de service cap ni centena (aquò non a -) loc. cela n’a ni
cap de talhièr (un / una) n. chef d’atelier queue ni tête
cap de taula (un / una) n. (s. XVII.) bout de table cap ni centena (sense -) loc. 1. sans queue ni
cap de teneson enlòc (non a / a pas -) loc. il ne tête 2. sans rime ni raison
tient pas en place cap ni pro (ni -) loc. en aucune façon
cap de Turc (préner qualqu’un per -) loc. pren- cap o autre (préner -) loc. se terminer d’une
dre quelqu’un comme tête de Turc façon ou d’une autre
cap de vendas (un / una) n. chef de ventes cap penjant loc. tête penchée
cap de venguda... planta, animal (non a / a pas cap perdut (a -) loc. sur un coup de tête
-) loc. il se développe mal cap prim (pel -) loc. par le plus petit bout
cap de vici (non aver / aver pas -) loc. il est sans cap primièr (tombar -) loc. tomber la tête la
malice première
cap de vòlha (non a / a pas -) loc. il est sans cap redactor / cap redactritz n. rédacteur en
énergie chef
cap del compte (al -) loc. au bout du compte cap sense cervèl (èsser -) loc. être écervelé
cap del det (sul -) loc. sur le bout des doigts cap tresvirat (èsser -) loc. être écervelé
cap del govèrn (un / una) n. chef du gouverne-
Cap Verd (lo -) n. pr. le Cap Vert (Cabo Verde)
ment
m.
cap del nas n. m. le bout du nez
cap virat per (aver lo -) loc. avoir des disposi-
cap del personal (un / una) n. chef du person-
tion pour
nel
cap-leugièr, èra adj. 1. léger, ère (personne)
cap dels dets (al -) loc. au bout des doigts
2. étourdi, ie 3. tête de linotte
cap dins la pòcha loc. têtre baissée (honte)
cap d’enclutge n. m. une tête dure cap-levar v. basculer, faire levier
cap d’oire n. m. une tête de mule cap-lòc n. m. chef-lieu
cap d’ola n. m. une tête de mule capa (chapa) n. f. 1. cape 2. chape 3. manteau
cap d’umanitat (non aver / aver pas -) loc. (cheminée)
n’avoir aucun sentiment humain capa de l’avesque (la -) loc. une chose rare, pré-
cap d’un pauc (al -) loc. au bout d’un certain cieuse (ironie)
temps capa del cèl n. f. voûte du ciel
cap e cap loc. adv. tête à tête capable de loc. à même de
cap e causa loc. l’entière raison, la véritable capable, abla adj. (s. XVI...) capable - Expression:
cause - Expression: Mès lo cap e causa prumèra / de Noirigat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge
mon mau es tu la mia bèra (Pèir de Garròs, 1567) bèl, e capable de desrambulhar tota sòrta de concep-
cap e causa (èsser -) loc. (s. XVII.) être entière- cion ; Expression: e per aquò digne de se carrar dambe
ment responsable un plumacho de prètz e d’estima (Pèire Godelin, s.
cap e causa d’aquò loc. responsable, auteur de XVII)
cela capacitat n. f. (s. XIV., lat. capacitas) capacité -
cap e cuol loc. tête-bêche Citation: Tirèri camin en soscant a las capacitats in-
cap e tot loc. adv. entièrement tuitivas e cognitivas de las vacas. Aquesta semblava
cap e tufa loc. tête à tête pas acceptar lo cambiament (Sèrgi Viaule, Dins las
cap en cima (de -) loc. d’un bout à l’autre pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
140
Capadòcia capitals pròpris
Capadòcia n. pr. Cappadoce (anc. Pays d’Asie Robert) 4. chapeauter - Exemple: L’administrator
Mineure) f. - Expression: Jo vençú Capadòcia [Cap- capelava tres direccions
padocia], e Scítia, e Paflagònia (Pèir de Garròs, Lis- capèlas (seguir las -) expr. fam. faire la tournée
sandre, 1567). des cafés
capairon n. m. (s. XII., lat. cappa + ario) 1. chap- capelat, ada adj. recouvert, e - Expression: E
eron (capuchon) 2. chaperon de mur quand pensi, de còps, que ma polida aimada / de sos
capaironar v. (de capairon) chaperonner potons d’amor brèça un autre amorós / una enveja me
capbàs (i donar -) loc. y aller tête baissée pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra e freja e
capbàs, assa adj. tête basse d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec e garir
capbilhar v. tomber la tête la première mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898)
capbordon (far -) loc. culbuter capelejar v. (de capèl) saluer du chapeau
capçana n. f. licou capelet n. m. (de capèl) chapelet
capçana sul cap (la -) loc. la bride sur le cou capelet n. m. chapelet
capçana sul còl (aver la -) loc. avoir la bride sur capelet (cargar lo -) se perdre de réputation
le cou capeleta n. f. niche (de statue...)
capcasal n. m. corr. maître de maison capeletaire, aira n. (de capelet) marchand, e de
capdèl n. m. (s. XII.) 1. lettrine 2. arc. cadeau chapelets
capdèth n. m. (s. XV., de l’occ. gascon) 1. fils no- capelièr n. m. (s. XIV.) chapelier
ble puîné veire: cabdèt, capdèl 2. officier occi- capelièr, ièra n. chapelier, ière
tan aux XVI-XVIIe s 3. cadet (militaire) capelina n. f. (s. XIV.) capeline - Expression:
capduèlh n. m. (s. XII.) donjon capelina val lo capèl (la -) (fr: une femme vaut au-
capejar v. opiner du chef tant qu’un homme)
capèl (capèth; chapeu) n. m. chapeau capèls de rèsta (i aurà de -) loc. il y aura beau-
capèl (far lo -) loc. être en forme de chapeau coup de morts
capèl (levar lo -) loc. saluer chapeau bas capfoguièr n. m. chenêt veire: landièr
capèl (levar son -) loc. mettre chapeau bas capillar, ara adj. (s. XIV., lat. capillaris) capillaire
capèl (préner un òme per -) expr. se faire chap- capillaritat n. f. (s. XIX..., de capillar) capillarité
eronner par un homme
capillicultor, tritz (pl. capillicultors, trises) n. (s.
capèl (se tirar lo -) loc. ôter son chapeau
XX., lat. capillus + cultor) capilliculteur, trice
capèl (trace de -) n. m. vieux chapeau usé
capinhar v. taquiner
capèl de caire (metre son -) loc. se mettre en
capinhièr, èra adj. taquin, ine
colère
capiscòl n. m. 1. capiscol (chef d’école, de
capèl de curat (en -) loc. complètement écrasé
cœur) 2. titre du Félibrige
(plié comme une barrette ecclésiastique)
capita (se lo -) loc. s’il parvient à le trouver
capèl de curat (sa veitura es en -) expr. il a plié
sa voiture capita que (se -) loc. il se trouve que
capèl de pata n. m. chapeau mou capitada n. f. réussite (succès)
capèl del lum n. m. abat-jour capital n. m. capital (écon.)
capèl naut n. m. chapeau haut de forme capital de (far -) loc. se fier à quelque chose
capèl sus las onze oras (portar lo -) expr. fam. capital economic n. m. capital économique
porter le chapeau sur l’oreille (écon.)
capèla n. f. (s. XIII.) 1. chapelle 2. fam. ouverture capital fixe n. m. capital fixe (écon.)
du corsage capital social n. m. capital social
capèla absidala n. f. (s. XIX...) absidiole capital tecnic n. m. capital technique (écon.)
capèla de mòrt n. f. chapelle ardente capital uman n. m. capital humain
capèla de mòrts n. f. chapelle ardente capital, ala adj. (s. XIII.) capital, ale
capelada (chapelada) n. f. coup de chapeau capitalisme n. m. capitalisme (écon.)
(salut respectueux) capitals pròpris n. m. plur. capitaux propres
capelada (far la -) loc. saluer chapeau bas (écon.)
capelada (se’n sortir amb una -) loc. s’en tirer capitani, capitanessa n. (s. XIV.) capitaine - Ci-
à bon compte, sur une pirouette tation: Ací bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la
capelan n. m. (s. XI., var.: caperan (Gasc.)) mar rona, aquí le cèl trona, e tan ferotjament que
1. chapelain veire: reitor 2. curé le plus grand de nòstres capitanis, Armand de Lòrt,
capelaniá n. f. (s. XIII.) chapellenie non pensava pas de mens que de far per tot jamai
capelar (caperar; chapelar) v. 1. mettre un cha- a catitòrba damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena
peau 2. recouvrir 3. capeler (t. de marine) - Ci- floreta, s. XVII); ... òm a acostumat d’enviar (...)
tation: Capelar una vèrga amb un estròp (Le Petit dos obrièrs, non pas coma d’espions per reconéisser
141
capitani, capitanessa cara (far bèla -)
la plaça e l’abandonar puèi a la discrecion de sos en- caprifuèlh n. m. (s. XIV., lat. caprifolium)
emics, mas coma de capitanis expèrts, per jutjar del chèvrefeuille (f)
[socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673). caprin, ina adj. (s. XII.) caprin, ine
capitaniá n. f. (s. XIV.) capitainerie caps (de -) loc. la tête la première
capitar v. 1. réussir (succès), parvenir 2. se ren- caps (tombar de -) loc. tomber la tête la pre-
contrer mière
capitar (aquò es -) loc. c’est avoir de la chance caps, i a un mitan (entre dos -) loc. il faut savoir
capitar (se) loc. 1. se rencontrer 2. se trouver trouver le juste milieu
capitar una barata loc. faire un marché de dupe capsa (chapsa) n. f. (s. XI...) châsse
capitar una bèla barata loc. faire un marché de capsec (es -) loc. il a la tête vide
dupe capsula n. f. (s. XIV (caissa pichona).) capsule
capitat (a ben / plan -) loc. il a réussi captar v. (s. XII.) capter
capitat (a mal -) loc. 1. il a échoué 2. ça s’est mal captenença n. f. (de capténer) 1. conduite (com-
trouvé portement) 2. maintien
capitat, se n’es calgut de l’as de pica (a -) loc. il capténer v. (de cap + téner) 1. tenir tête 2. se con-
a réussi de justesse tenir
capitèl (chapitèl / capitèth) n. m. (s. XII., lat. captiu, iva adj. (s. XII.) captif, ive
capitellum) chapiteau (archit.) captivar v. (s. XIV (sens concrèt).) captiver
capitèla n. f. cabane des champs en pierres captivitat n. f. (s. XIV.) captivité
sèches captura n. f. (s. XIV.) capture
capítol n. m. (lat. capitulum) 1. chapitre d’un capucha n. f. 1. capuce 2. sorte de couvre-chef
livre 2. chapitre d’une abbaye 3. capitoul de capuchin n. m. capucin - Expression: capuchin
Toulouse (aquela soma non se tròba dins la marga d’un -) (fr:
capítol (sala del) n. f. salle du chapître / capit- cela ne se trouve pas sous le sabot d’un cheval) ; Ex-
ulaire (monastère) pression: capuchin (aquò non se tròba dins la marga
capítol (sénher / senhor del -) n. m. (de capítol) d’un -) (fr: cela ne se trouve pas sous le pied d’un
capitoul ; échevin de Toulouse veire: capitolièr - cheval)
Citation: ... degudas per pinher e escriure en lo libre capuchina de tot (aquò’s la -) loc. c’est le
bermelh los senhors de Capitol de l’an present seguon comble de tout
qu’es acostumat de far cascun an (Comptes capitu- capuchon n. m. capuchon
laris, 1418-1421) capulat, ada adj. (lat. capulatus) 1. huppé
capítol collegial n. m. chapitre collégial (oiseau...) 2. fig. huppé (de la haute société)
capitolièr n. m. (s. XIII.) capitoul (ancien magis- 3. fig. calé (savant, érudit, compétent)
trat municipal de Toulouse) capusar (chapusar) v. (lat. capputiare) 1. tailler
capitular, ara adj. (s. XIV...) capitulaire du bois (menuiserie) 2. dégauchir
caplèu (far -) loc. 1. basculer veire: caplevar caput coma l’ase roge loc. têtu comme...
2. faire levier caput coma un ase loc. têtu comme...
capmalh n. m. (s. XII.) camail caput, uda adj. entêté veire: testut
capmèstre n. m. 1. chef - Expression: Los capvirar (chapvirar) v. (de cap + virar) 1. chavirer
nostres libèls s’escampilhavan que prometian la ven- veire: tresvirar 2. retourner
guda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E capvirar l’escauta loc. (s. XVII.) changer de pro-
proclamàvem que las nacions èran en armas per nos pos / de conversation
deliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. grand çaquelà conj. (de l’occ. ancian "ça que la") toute-
maître fois, néanmoins
capnud, uda adj. tête nue car conj. (lat. quare) 1. car - Expression: car me
capodastre n. m. (s. , de l’italian) capodastre còsta (bon mercat que -) (fr: le bon marché coûte cher)
capolar v. hacher menu 2. parce que
capon n. m. 1. chapon veire: coard 2. croûte de car, a (char, a) adj. 1. cher, chère (prix) 2. cher,
pain frottée d’ail 3. fig. lâche chère (aimé)
capon finit (es un -) c’est un véritable lâche cara n. f. (lat. cara, var.: chara (Lem.)) visage, fig-
caponador adj. en âge d’être chaponné (poulet) ure, mine (personne) - Citation: La cara d’aquela
caponariá n. f. lâcheté veire: coardiá femna èra sevèra, auturosa benlèu (Leon Còrdas, Sèt
cappelat, ada n. fam. chauve pans, 1977)ó ; Expression: cara coma un ecce-homo
caprici n. m. (s. XVI..., de l’ital. capriccio) caprice (aver la -) (fr: un visage pitoyable)
caprici (a son -) loc. à sa fantaisie cara (bona -) loc. 1. bon visage 2. bonne mine
capriciós, osa (pl. capricioses, osas) adj. (s. cara (de -) loc. de face
XVI...) capricieux, euse cara (èsser tota -) loc. ne pas craindre le froid
capricòrn n. m. (s. XIII.) capricorne (zodiaque) cara (far bèla -) loc. faire bonne mine
142
cara (far bona -) carga de (aver -)
cara (far bona -) loc. faire bonne figure carbur n. m. (s. XVIII...) carbure
cara (far la -) loc. faire la tête (bouder) carburacion n. f. (s. XIX...) carburation
cara (far mala -) loc. 1. faire triste mine 2. faire carburant n. m. (s. XIX...) carburant
grise mine carburar v. (s. XIX...) carburer
cara (un vent que copa la -) loc. un vent carburator n. m. (s. XIX..., de carbur) carburador
cinglant corr. carburateur (mecanica) - Citation: Era plan lo
cara a cara loc. face à face corrent que montava per a mesura que la conca del
cara a prestar d’argent loc. air bonasse camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se me nèga
cara amara loc. mine rébarbative lo carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, Sèt pans,
cara avalada (una -) loc. des traits tirés 1977)
cara bleta (una -) loc. une face de carême carcan n. m. carcan - Expression: La filha d’un
cara davant, cara darrièr loc. personne à dou- bon artisan / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a
ble visage la mòda novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire
cara davant-detràs (es -) loc. 1. c’est un Janus Godelin, Ramelet, s. XVII)
2. une personne à deux visages carcanhar v. 1. chercher noise 2. tourmenter
cara de fusta (trobar -) loc. trouver porte close 3. inquiéter
cara de qualqu’un (rire sus la -) loc. faire un carcanhar (se) v. pron. 1. s’accrocher (dispute)
sourire faux / hypocrite à quelqu’un 2. se quereller
cara de reliquiari loc. face de carême carcassa n. f. carcasse
cara del sen (non a la / a pas la -) loc. cela n’a carceral, ala adj. (s. XI.) carcéral, ale
pas une ombre de bon sens carchòfa n. f. artichaut
cara descobèrta (a -) loc. à visage découvert carcinòl, òla adj. quercinois, oise veire: caorcin
cara encrumida (a la -) loc. il a le visage sombre cardar (chardar) v. carder (la lana)
cara noveleta loc. frais visage cardelina (préner chòt per -) loc. prendre
cara o crotz (far a -) loc. jouer à pile ou face martre pour renard
cara pardosa n. f. visage rempli de taches de cardenal n. m. (s. XII.) cardinal (ecclésiastique)
rousseur cardiac, aca adj. (s. XIV.) cardiaque
carabassa n. f. 1. calebasse 2. roulette (jeu cardinal, ala adj. (s. XIII...) cardinal, ale (princi-
d’argent) pal...)
carabina n. f. carabine cardinalat n. m. (s. XVI...) cardinalat
carabinar v. faire le méchant cardinalici, ícia adj. (s. XIX..., de l’ital. cardinalizio)
caractèr n. m. (s. XVI...) caractère cardinalice
caracteristic, ica adj. (s. XVI...) caractéristique cardinejatz ! (qué me -) loc. que me chantez-
caracteristica n. f. (s. XVI...) caractéristique vous là !
caracterizar v. (s. XVIII...) caractériser cardinejatz ? (qué me -) expr. que me chantez-
caracterizat, ada adj. (s. XVIII...) caractérisé, ée vous là ?
caramèl n. m. (s. XVII..., del cast. caramelo) cardiografia n. f. (s. XIX...) cardiographie
caramel cardiologia n. f. (s. XVIII...) cardiologie
caramelizar v. (s. XIX...) caraméliser cardiològue, òga n. (s. XX.) cardiologue
caravana n. f. (del persan) caravane cardiovascular, ara adj. (s. XX.) cardiovasculaire
caravanas (far sas -) loc. mener une vie dis- careça n. m. caresse
sipée careçar v. caresser
caravanièr n. m. caravanier carementrant / carmentrant n. m. (de quaresma
caravirar v. (de cara + virat) 1. changer de visage entrant) 1. carême prenant - Citation: Pèire l’òrb
2. métamorphoser (changer) 3. bouleverser - Ci- e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, /
tation: Caravirar les elements es un escais de mos partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de Car-
miracles (Peire Godelin, s. XVII). mentrant, / per a plaser véser las minas / de las to-
caravirat (èsser tot -) loc. être bouleversé stonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta
carbon (charbon) n. m. charbon damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
carbonada (charbonada) n. f. 1. viande grillée 2. carnaval
2. viande de porc à griller carementrar v. (de quaresma) entrer en carême
carbonatge n. m. charbonnage caréncia n. f. (s. XIV.) carence, manque
carbonejar v. cuire sous la cendre carestiá n. f. (s. XIII.) cherté
carbonièr (charbonier) n. m. 1. mineur (de carestiá (aquò’s -) loc. c’est rare
charbon) 2. charbonnier (marchand) carestiós (èsser -) loc. être vendu cher
carbonizar v. (s. XIX...) carboniser carèx n. m. carex
carbons (èsser suls -) loc. être sur les charbons carga n. f. charge
ardents carga de (aver -) loc. être chargé de
143
carga sul davant carpada
carga sul davant loc. triv. elle est enceinte mondin, s. XVII); Eran polidas(...), talament polidas
cargada (l’an -) loc. triv. elle est enceinte . qu’aurián fait virar lo cap al quite sent Antòni dins
cargament n. m. chargement lo desèrt, e aimablas... Que vos dirai. De carn atal ne
cargament de consciéncia loc. cas de con- fariá pecar mai d’un lo divendres, coma disiá l’autre
science jorn un de mos amics... N’i ajusti pas mai ! (Paul
cargar v. (lat. carricare, var.: charjar (Lem.)) → acla- Froment, Menuts afars de la vita, 1894) 2. viande
par 1. charger (fardeau...) veire: encargar - Ex- carn (aver de -) loc. être en chair
emple: Abans de partir li calguèt cargar lo camion carn de galina (aver -) loc. avoir la chair de
; Expression: cargar que l’aplenar (val mai lo -) (fr: poule
c’est un gros mangeur) 2. charger (attaquer) - Ex- carn de galina (far venir la -) loc. avoir la chair
emple: Los soldats carguèron tanlèu l’enemic en vista de poule
3. endosser (vêtement) - Citation: E ! quna de carn de pastís de qualqu’un (far de -) loc. faire
vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela de quelqu’un ce que l’on veut
rauba blanca que Dieu [li] carguèt en naissent ? Vos carn de pola (far venir la -) loc. avoir la chair
vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas de poule
se mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas carn e d’òsses (de -) loc. en chair et en os
(Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 4. contracter / at- carn e l’ongla (èsser coma la -) loc. être intime-
traper (maladie...) veire: agantar - Exemple: Sor- ment liés
tiguèt malgrat la fred e carguèt un reumàs 5. acca- carn ni peis (èsser ni -) loc. 1. être ni chair ni
bler (d’insultes...) - Proverbe: Fai plaser a Bertram, poisson 2. être ambigu
te respond en cargant carn umana n. f. chair humaine
cargar l’estiu loc. mettre ses vêtements d’été carnacion n. f. (s. XVIII..., de l’ital. carnagio ne)
cargar l’estiu loc. mettre les vêtements d’été carnation
cargar la camisa (se -) loc. mettre sa chemise carnal, ala adj. (s. XII.) charnel
cargar la vèsta (se -) loc. mettre sa veste carnassièr, ièra adj. e n. carnassier, ière
cargar las bragas loc. passer son pantalon carnassièra n. f. carnassière, gibecière veire:
cargar las bragas (se -) loc. mettre son pantalon carnièr
cargason n. f. cargaison carnat, ada adj. (s. XIX...) 1. carné, ée 2. de chair
cargat coma un ase loc. chargé comme une carnatge n. m. (s. XVI...) carnage
bourrique carnaval n. m. (s. XIII., de l’ital. carnevale) car-
cargat coma una abelha loc. chargé comme un naval
mulet (personne) carnavalenc, enca adj. (de carnaval) relatif au car-
cargo n. m. (de l’anglés) cargo naval
cariatide n. f. (s. XVI..., de l’ital. cariatidi) cariatide carneta ! (ma -) loc. la chair de ma cher !
caricatura n. f. (s. XVIII..., mot italian) caricature carnièr n. m. (de carn) 1. gibecière, sac à giblier
caricatural, ala adj. (s. XIX...) caricatural, ale 2. charnier
caricaturar v. (s. XIX...) caricaturer carnificacion n. f. (s. XVIII...) carnification
caricaturista n. (s. XIX...) caricaturiste (méd.)
carir v. chérir carnificar (se) v. pron. (s. XVIII...) se carnifier
carit, ida adj. chéri, ie (méd.)
caritadós, osa (pl. caritadoses, osas) adj. chari- carnivòr, òra adj. (s. XVI...) carnivore
table carnositat n. f. (s. XIV.) carnosité
caritat (charitat) n. f. (s. XII., lat. caritas) charité carnsalada n. f. (de carn + salada) 1. petit lard
caritatiu, iva adj. (s. XIII.) charitable, caritatif 2. charcuterie (mets)
carivend (èsser -) loc. vendre cher carnsaladariá n. f. (de carnsalada) charcuterie
carme n. m. (s. XIII...) carme (boutique)
carme descauç (pl. carmes descauces) n. m. (s. carnsaladièr, ièra n. (de carnsalada) charcutier,
XVII...) carme déchaussé ière
carmèl n. m. (s. XIII...) carmel carnut, uda adj. (s. XIV.) charnu, ue
carmelita adj. e n. (s. XVII...) carmélite caròbia n. f. (de l’arabi) caroube
carmes descauces n. m. plur. carmes caróbias (te donarai de -) loc. tu n’auras rien
déchaussés (ordre religieux) du tout
carn n. f. (lat. caro, carnis, var.: charn (Auv.)) carobièr n. m. caroubier
1. chair - Citation: A tu me’n vau, paure pastor, caròta n. f. (del francés) 1. carotte (plante veire:
/ afin que del metís baston / que m’a tota la carn pastenaga 2. légume 3. échantillon obtenu par
macada, / tu me forniscas la pomada / car per remèdis, forage du sol)
non n’i a cap, / dels que defòra vila òm sap, / qu’ieu carpa n. f. (got. carpa) carpe
n’aja metut [sus] ma plaga (Pèire Godelin, Ramelet carpada n. f. rixe, querelle
144
carpan / carpal cartas de jogar
145
cartejar cassanha
cartejar v. mélanger les cartes à jouer casa (de -) loc. → ostal de la maison
cartèl n. m. 1. affiche 2. cartel casabèc n. m. corsage veire: bombet
cartèl de la fèsta n. m. programme de la fête casal n. m. → òrt jardin potager attenant à la
cartèr n. m. (s. XIX..., nom anglés de persona) carter maison veire: casa
cartesian, ana adj. (s. XVII...) cartésien, enne casar v. (s. XII.) caser, pourvoir
cartilage n. m. (s. XIV., lat. cartilago) cartilage casca (èsser de -) loc. être de perte
cartilaginós, osa adj. (s. XIV.) cartilagineux, euse cascada n. f. (s. XVII..., de l’ital. cascata) cascade
cartocha n. f. (s. XVI..., de l’ital. cartuccia) car- cascada (l’ai sabut per -) loc. je l’ai su par rico-
touche chet
cartochièra n. f. cartouchière cascadaire, aira n. (s. XX.) cascadeur, euse
cartografe, afa n. (s. XIX...) cartographe cascadar v. (s. XVIII...) cascader
cartografia n. f. (s. XIX...) cartographie cascalh n. m. gazouillement (ruisseau)
cartografic, ica adj. (s. XIX...) cartographique cascalhar v. gazouiller (ruisseau)
carton n. m. (s. XIX...) carton cascalhejar v. gazouiller (ruisseau)
cartonariá n. f. cartonnerie cascavèl n. m. (s. XII.) grelot - Expression: cas-
cartonatge n. m. cartonnage cavèl al gat (degun non vòl estacar lo -) (fr: personne
cartonièr, ièra n. cartonnier, ière n’est volontaire pour exécuter la décision périlleuse
cartós, osa (pl. cartoses, osas) adj. e n. (s. XIII...) prise en commun)
chartreux, euse (religieux) casco n. m. casque - Expression: [Sénher], re-
cartosa (pl. cartosas) n. f. (s. XIV...) chartreuse spondèc un per tots (en virant la trumada damb una
(abbaye de chartreux) pefonariá), ai páur que vos aurián melhor netejat la
cartulari n. m. (s. XIII : ń cartolari ż) cartulaire farda, se forradura de flascon nos avèssa mai escal-
cartusian, ana adj. (s. XIX...) cartusien (de fat le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII); Aras
l’ordre des chartreux) qu’òm vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot
carvenda n. f. (s. XII.) haut prix en harda alindat coma un Basco, / que la cort vos ad-
carvendeire, eira n. qui vend très cher mire aquò non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho
carvendre v. (s. XII.) vendre trop cher Pança, s. XVII)
cas (en tal -) loc. en tel / pareil cas caseïficacion n. f. (s. XX...) caséification
cas (en tot -) loc. en tout cas caseïficar v. (s. XX...) caséifier
cas (far grand -) loc. faire grand cas caseïna n. f. (s. XIX...) caséine
cas (non es aquí lo cas -) loc. 1. ce n’est pas le caseïnariá n. f. (s. XX...) caséinerie
sujet 2. au fait ! caseïnièr, èra n. (s. XX...) casénier, ère
cas (pl cases) n. m. cas, situation caseïtat n. f. (s. XIV.) caséité
cas (pl. casses) n. m. chas (d’une aiguille) caseós, osa (pl. caseoses, osas) adj. (s XVI...)
cas (s’en tot -) loc. si par cas caséeux, euse
cas (tot aquò non es grand -) expr. tout cela càser v. → caire 1. tomber 2. choir
n’est pas grand chose casern n. m. (s. XIV., lat. quaternus) corr. cahier
cas a rima (far venir lo -) loc. faire naître veire: casernet
l’occasion casèrna n. f. (s. XVI., de l’occ. ń quasèrna ż)
cas contrari (en -) loc. dans le cas contraire caserne
cas d’azard n. m. cas fortuit casèrnament n. m. (s. XIX...) casernement
cas de (èsser al -) loc. être capable de casernet n. m. (de casern) corr. carnet veire:
cas de (èsser dins lo -) expr. être capable de casern
cas de (far -) loc. faire cas de (estimer) cashèr adj. (de l’ebrèu) cacher (mode alimen-
cas de (non far -) loc. ne pas s’intéresser à taire)
cas de cas (en -) loc. dans le cas où casièr n. m. casier
cas de consciéncia n. m. cas de conscience casino n. m. (s. XVIII..., mot italian) casino (étab-
cas de fòrça n. m. cas de force majeure lissement de jeux)
cas d’azard (per -) loc. par hasard çasins adv. → aicí dedins ici dedans
cas es que (se -) loc. s’il arrive que Càspia (mar -) n. pr. f. mer caspienne f. - Ex-
cas es (se -) loc. le cas échéant pression: La mar Ircània [Hircania], Càspia e l’ocean
cas forçat n. m. par force pregon, / e l’Eufrates sentic mon navigatge prompt
cas parièr (en -) loc. en pareil cas (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
cas que (dins lo -) loc. dans le cas où casqueta n. f. (s. XIX...) casquette
cas que (s’es -) loc. le cas échéant cassacion n. f. (s. XV...) cassation (justice,
cas que venga (en -) loc. au cas qu’il vienne grade...) veire: cort de cassacion
casa n. f. → ostal maison cassanha n. f. (de casse, var.: chassanha (Gasc.))
casa (a -) loc. → ostal à la maison bois de chênes
146
cassar catacrèsi
cassar v. (s. XII.) casser, annuler (grade, jus- castèls de Léger (los) n. m. plur. châteaux de la
tice...) veire: caçar Loire
casse (casso; cassanh; chassanh) n. m. (lat. cas- castèls dins la luna (far de -) loc. faire des
sanus < cèlte) chêne veire: garric châteaux en Espagne
càssia n. f. casse (fruit) castèls en l’aire (far de -) loc. faire des châteaux
cassida n. f. chassie en Espagne
cassidós, osa (pl. cassidoses, osas) adj. (s. XIV.) castèls en l’aire n. m. plur. châteaux en Es-
chassieux pagne
cast, casta ; pl. castes; castas (chast, chasta) adj. castèls gascons (los) n. m. plur. châteaux gas-
(s. XIV., lat. castitas, atis) chaste cons
castament adv. (s. XIII.) chastement Castèlsarrasin n. pr. Castelsarrasin (ville) m.
castanh (chastanh) n. m. (lat. castaneus) châtaig- Casterar e Verdusan (lo -) n. pr. Castera-
nier veire: castanhièr Verduzan (ville) m.
castanh, a (chastanh, a) adj. (de castanha) châtain castetat n. f. (s. XI.) chasteté - Expression: Mon
(couleur) sermon serà [divisit] en tres punts : dins lo prumièr
castanha (chastanha) n. f. (lat. castanea) 1. châ- vos detalharai, per sa conduita, la castetat de santa
taigne 2. marron (coup de poing) Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas ; Expres-
castanha (tirar la -) loc. tirer les marrons du feu sion: dins lo segond mostrarai quna es la castetat que
castanha va petar (la -) loc. triv. il va y avoir du devon aver las femnas veusas ; Expression: e dins lo
grabuge [tresen] vos aprendrai quna es la castetat que deu reg-
castanha va tubar (la -) loc. triv. il va y avoir du nar entre las personas maridadas, car aquela vertut
grabuge non deu pas nos abandonar jamai dins qun estat que
castanhareda (chastanhareda) n. f. (de castanha / siagam (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
chastanha) châtaigneraie Castèthgelós n. pr. Casteljaloux (ville) m.
castanhas per vendre loc. châtaignes à vendre castèthnau n. m. castelnau (histoire médié-
castanhièr (chastanhier) n. m. (de castanha) châ- vale) en Gascogne (château neuf)
taignier Castèthnau Barbarens n. m. Castelnau-
castèl n. m. (lat. castellum, var.: castèth (Gasc.), Barbarens (ville) m.
chastel (Auv.), chasteu (Lem.), + castèu (Leng.)) corr. castic n. m. (de castigar) 1. châtiment - Cita-
château - Citation: Son prètzfach èra coma un castèl tion: Eth m’apèra pairastre e’s planh que l’arrepreni /
de sable arborat peniblament per la man d’un enfant d’un castic rigoros tanlèu qu’en man lo preni (Pèir de
e que n’i a pro d’un còp de det per lo faire cabus- Garròs, Poesias, 1567) 2. punition 3. peine (con-
sar (Joana Bartès, Lison, 1934); Los que menavan damnation)
vida nòbla [...] per castèls o sembla-castèls, ni non castigador, doira adj. qui doit ête puni, châtié
la parlavan, ni non la comprenián [...] aquela lenga castigar (chastiar) v. (lat. castigare < castus) sévir,
dels vailets (Paul Gairaud, 1980) ; Citation: punir (châtier)
castèl brandilha n. m. château branlant castracion n. f. (s. XIV.) castration (homme ou
castèl de Montsegur n. m. château de fig.) veire: crestament
Montségur castrar (chastrar) v. (s. XVII..., lat. castrare) castrer
castèl de popa n. m. château d’arrière (mar.) (homme ou fig.) veire: crestar
veire: castèl de proa castrat adj. e n. m. (s. XVI.) 1. castré veire: creston,
castèl de proa n. m. château d’avant (mar.) crestat 2. castrat
veire: castèl de popa castrator, tritz (pl. castrators, trises) adj. e n.
castèl en l’aire n. m. sost. château en Espagne (s. XX.) castrateur, trice (homme ou fig.) veire:
castelan, ana n. châtelain crestaire
castelaniá n. f. châtellenie casual, ala adj. (s. XIV.) casuel, elle
castelaniá n. f. (s. XIV.) châtellenie casubla (chasubla) n. f. (lat. casubla) chasuble
castelar n. m. (s. XIV.) château-fort et bourg casuda n. f. chute
castelejaire, aira n. (s. XVII.) écornifleur (pique- casuda liura loc. chute libre
assiette) casuista n. m. (s. XVII..., mot castelhan) casuiste
castelejar v. (s. XVII.) 1. vivre en parasite / pique casuistica n. f. (s. XIX...) casuistique
assiette 2. écornifler, se faire entretenir casut, uda adj. tombé, ée
castelhan, ana adj. castillan, ane cas (se per -) loc. 1. au cas où 2. si par hasard
castelnòu n. m. castelnau (histoire médiévale) cataclisme n. m. (s. XVI...) cataclysme
en Occitanie centrale catacomba n. f. (s. XIV.) catacombe
Castèlnòu d’Arri n. pr. Castelnaudary (ville) catacrèsi n. f. (s. XIV.) catachrèse
m. catalan, ana adj. e n. (1105 (Carta de Carcassona),
castèls catars (los) n. m. plur. châteaux cathares lat. Lacetani / pòble antic / > lacetan > caletan >
147
catalan, ana caucar en fòra
catelan > catalan) Catalogne - Citation: Estimam categorias socioprofessionalas n. f. plur. caté-
qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras gories socioprofessionnelles
tradicions classicas, los resultats de l’estudi scientific categoric, ica adj. (s. XV...) catégorique
de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, categoricament adv. (s. XVI...) catégoriquement
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas categorizable, abla adj. (s. XIX...) catégorisable
èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, categorizacion n. f. (s. XIX...) catégorisation
1935) categorizar v. (s. XIX...) catégoriser
catalanisme n. m. (s. XIX...) catalanisme catenat n. m. imbroglio
catalanista adj. e n. (s. XIX...) catalaniste catequèsi n. f. (s. XVI...) catéchèse
catalisar v. catalyser catequisme n. m. (s. XIV...) catéchisme - Expres-
catalisator n. m. (s. XIX..., de catalisar) catalyseur sion: Le [perfèit] crestian non diu pas solament creire
(chim.) que i a un Dieu en tres personas, que le filh s’es incar-
catalisi n. f. catalyse nat e que son còrs e son sang son dins le Sant Sacra-
catalogacion n. f. (s. XX.) catalogage ment de l’autar, coma òm a acostumat d’ensenhar
catalogar v. (s. XIX...) cataloguer dins les catequismes ordinaris (Bertomieu Amilhan,
catalògue n. m. (s. XIV., lat. catalogus < gr. kat- Tablèu, s. XVII)
alogos) catalogue - Citation: En fòra d’aquel cas, catequista adj. e n. (s. XVI...) catéchiste
qualques mots sabents pòdon servar e final : filosòfe, catequistic, ica adj. (s. XVIII...) catéchistique
teosòfe, fotografe, catalògue, filològue, fonografe, re- catequizacion n. f. (s. XVIII...) catéchisation
gionalisme (Loís Alibèrt, Le lengadocian literari, catequizar v. (s. XIV...) catéchiser
1923) ; Expression: catalògue (metre qualqu’un sul Catin e per l’ase (n’i a per -) expr. c’est surabon-
-) (fr: médire de quelqu’un) dant
Catalonha n. pr. f. (s. XII., de catalan X Gasconha catitòrba n. colin-maillard (jeu) - Citation: Ací
(?)) Catalogne veire: Cerdanha bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí
cataplasma n. m. (s. XIV...) cataplasme le cèl trona, e tan ferotjament que le plus grand de
catar n. m. (s. XIV.) catarrhe nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pensava pas
catar, ara adj. e n. (s. XIII.) cathare de mens que de far per tot jamai a catitòrba damb les
cataracta n. f. (s. XIV...) cataracte peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
catarineta n. f. coccinelle catla n. f. caille
catla (far la -) loc. se blottir veire: s’acoconar,
catarisme n. m. (s. XIX.) catharisme
s’esconilhar
catarral, ala adj. (s. XIV...) catarrhal, ale
catla (gras coma una -) loc. grassouillet, ette
catarre n. m. (s. XV...) catarrhe
catlat, ada n. jeune caille
catarrós, osa adj. (s. XVI...) catarrheux, euse
catolic, ica adj. (s. XIII...) catholique - Expression:
catarsi n. f. (s. XX.) catharsis
Talament qu’un paure poèta es costrent de far coma
catastròfa n. f. (s. XVI...) catastrophe los sansonhaires : quand sonan devant la pòrta d’un
catastrofic, ica adj. (s. XIX...) catastrophique catolic, sonan de cançons, quand son devant la pòrta
catastrofisme n. m. (s. XIX...) catastrophisme d’un de la religion, sonan de psalmes, e de la faiçon
catastrofista adj. e n. (s. XIX...) catastrophiste contentan tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI)
catch (pl. catches) n. m. (s. XX., angl. catch as catch catolicisme n. m. (s. XVI...) catholicisme
can) catch catolicitat n. f. (s. XVI...) catholicité
catchaire, aira n. (s. XX., de catchar) catcheur, catòrze adj. num. card. quatorze
euse cauç; pl. cauces (chauç) n. f. (lat. calx, calcis)
catchar v. (s. XX., de catch) catcher veire: cachar chaux
catecumèn, èna n. (s. XIV...) catécumène cauca (es l’aira que -) loc. c’est son dada / son
catecumenal, ala adj. (s.) catéchuménal, ale sujet de prédilection / son cheval de bataille
catecumenat n. m. (s. XVIII...) catéchuménat cauçada (chauçada) n. f. (lat. calceata)
catedral, ala adj. (s. XII.) cathédral, ale 1. chaussée (route) 2. chaussée (levée de terre)
catedrala n. f. (s. XVII..., de "glèisa catedrala") caucada (chauchada) n. f. (de caucar / chauchar)
cathédrale - Citation: Que deu estar content lo Das- action de marcher sur un objet
tròs de véser qu’a l’entorn d’eth que son venguts ací, caucadoira n. f. dameuse (neige)
en aquesta catedrala, au despiet de las virolèras de caucador n. m. fouloir (béton...)
la politica, los d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los cauçadura n. f. chaussure
de mei lonh enlà, tots los qui vòn que posquim víver cauçapè n. (de cauçar + pè) chausse-pied
pr’ací las gents dens un arrai de patz e d’amistat (C. caucar v. 1. battre le blé sur l’aire 2. fouler aux
Lafarga, Dus devisets gascons, 1932) pieds
categoria n. f. (s. XVI...) catégorie cauçar (chauçar) v. (lat. calceare) chausser
categorial, ala adj. (s. XX.) catégoriel, elle caucar en fòra loc. sortir du sujet
148
caucar fòra l’airal causal, ala
caucar fòra l’airal loc. 1. sortir du sujet (battre caudas se donan (es ara que las -) loc. la boîte
le blé hors de l’aire) 2. "marcher à côté de ses à gifles est ouverte
pompes" caudièra (chaudierta) n. f. (s. XII.) chaudière
caucar la nèu loc. damer la neige caudillo n. m. (s. XIX..., mot castelhan : ń ll ż =
caucar per la palha loc. travailler à bas prix ń lh ż) caudillo
cauças n. f. plur. pantalon veire: pantalons - Ex- caulet (a del -) loc. cela a goût de chou
pression: cauças (èsser pro grand per portar -) (fr: ne caulet (chaul) n. m. (lat. caulis) chou
plus être un enfant) ; Expression: cauças (talhar de -) caulet (tròba a -) loc. cela a goût de chou
(fr: tailler des croupières) caulet bròca n. m. brocoli veire: brosta
cauças (n’aver la plenas -) loc. en avoir plein le caulet brut n. m. chou vert
dos caulet capús n. m. chou pommé
caucasian, ana adj. e n. caucasien, enne caulet flòri n. m. chou fleur
cauçat just (èsser -) loc. fam. être fauché (sans caulets (entre Sant Pèire e Sant Paulet, planta
argent) los pòrres e los -) expr. entre la Saint-Pierre et
caucatrepa n. f. (de caucar + trepar) chausse-trape la Saint-Paul, plante les poireaux et les choux
cauceta n. f. chaussette - Expression: ... m’estiri caumaire, aira (chaumaire, aira) n. chômeur,
sus mon lèit, mentre qu’a mon costat lo cònse de euse
Tolosa [retira ?] sas caucetas, e sosqui a l’Academia: caumar (chaumar) v. chômer
l’an passat i legissiái mon rapòrt sul concors de lenga caumatge (chaumatge) n. m. chômage
d’òc ; Expression: qui lo legís ongan ? (Josèp Salvat, caumatge de longa durada n. m. chômage de
Diurnal de la deportacion, 1975) longue durée (écon.)
caucic n. m. chardons caumatge parcial n. m. chômage partiel (écon.)
cauciga la demanda (sa responsa -) sa réponse caumosir v. chancir
est sans réplique (il foule la question aux caumosit, ida adj. chanci, e
pieds) cauna (chauna) n. f. 1. grotte veire: balma
caucigada n. f. 1. action de marcher sur des 2. creux, cavité
plantes épineuses 2. fig. action de fouler aux caunièra n. f. (de cauna) fondrière
pieds 3. de marcher sur les pieds caupre n. m. (lat. carpinus, var.: chaupre (Lem.))
caucigadura n. f. foulure charme (arbre)
caucigaire, aira n. 1. qui marche sur des cauquilha n. f. coquille (mollusque)
plantes épineuses 2. fig. qui foule aux pieds caüs, pl. caüses (chavan) n. (lat. cavannus) chat-
3. qui marche sur les pieds huant
caucigar v. 1. marcher sur des plantes causa (chausa) n. f. (s. XI., lat. causa) chose - Cita-
épineuses 2. fig. fouler aux pieds 3. marcher tion: Aquò fa pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit
sur les pieds de bonas causas per n’aver pas besonh d’estudiar
caucigar qualqu’un loc. marcher sur les pieds (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
de quelqu’un causa (chausa) n. f. (s. XII..., lat. causa.) cause
caucigat, ada adj. 1. foulé, e aux pieds (juridique, ideal) - Citation: Puish doncas que pla-
2. marché dessus sut vos a / ritmes en gascon compausar, / de mi vos
cauciguièra n. f. lieu couvert de chardons n’èratz pas estat / en vaganaut sollicitat /a préner la
caucion n. f. (s. XIV.) caution causa damnada / de nòsta lenga mespresada (Pèir de
caucionament n. m. (s. XVII...) cautionnement Garròs, 1567)
caucionar v. (s. XIV...) cautionner causa (chausa) n. f. (s. XII., lat. causa) cause (rai-
caud (fa mai de -) expr. il fait plus chaud son, motif)
caud (lo téner -) / cauda (la téner -) loc. lui tenir causa (venir a la -) loc. venir au fait
chaud causa autra (e -) loc. etc.
caud, cauda (chaud, chauda) adj. (lat. calidus) causa còrfalièra (una -) loc. une chose terrible
chaud, chaude à entendre
cauda n. f. 1. chauffe 2. accès de colère 3. coups causa d’aquò loc. pour cela
(bagarre) causa de (a -) loc. à cause de
cauda (préner qualqu’un sus la -) loc. prendre causa de remarca (una -) loc. une chose remar-
sur le fait quable
cauda (sus la -) loc. 1. sur un coup de colère causa maire n. f. cause première
2. très énervé causa majora n. f. cause majeure
caudament (chaudament) adv. (de caud) chaude- causa me fisi (d’una -) loc. je suis sûr d’une
ment chose
caudàs (pl. caudasses) n. m. (de caud) très causa vertadièra (far la -) loc. donner pour vrai
chaud causal, ala adj. (s. XI.) causal, ale
149
causalitat caviar
causalitat n. f. (s. XV...) causalité caval n. m. (lat. caballus, var.: cavath (Gasc.)) →
causar v. 1. causer (être cause de) 2. occasion- chaval arc. cheval veire: cavala; èga; cabal
ner cavala n. jument veire: èga, chaval
causas que non se pòdon escondre: la tos, lo cavala mulassièra n. f. jument produisant des
fum e l’amor (i a tres -) expr. il y a trois choses mulets
que l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et cavala pradièra n. f. jument élevée en liberté
l’amour cavala pradièra non pòt dire de qual es lo polin
causassa n. f. (de causa) 1. mauvaise chose expr. 1. il ne connaît pas le détail de ses affaires
2. mauvaise cause 2. c’est une femme légère
causeta n. f. (de causa) petite chose veire: causon cavalaire n. m. 1. coureur de jupons 2. "cav-
aleur"
causetas n. f. plur. petites affaires (person- cavalan n. m. cheval marin
nelles) - Expression: causetas (contar sas -) (fr: cavalar v. 1. poursuivre (à cheval) 2. cavaler
raconter ses petites affaire) cavalariá n. f. (s. XII) cavalerie
causida (bailar -) loc. donner le choix cavalat (s’i es plan -) loc. il a fait le suffisant, le
causida (chausida) n. f. (s. XII..., de causir / malin
chausir) choix (m) veire: causir cavaleirós, osa (pl. cavaleiroses, osas) adj. (s.
causidament adv. (de causir) 1. à sa convenance XII.) chevaleresque
2. avec distinction cavaleresc, esca adj. chevaleresque
causir n. m. choix veire: causida cavalet n. m. 1. cheval de bois 2. de danse
causir (aquò non es a mon -) loc. je n’ai pas le cavalgada n. f. 1. chevauchée 2. carrousel
choix 3. cavalcade
causir (aver a -) loc. avoir le choix cavalgar v. (s. XII.) chevaucher
causir (chausir) v. (s. XII..., ger. kausjan) choisir - cavalgons (de -) loc. a califourchon
Citation: D’una costèla tendra, fina, / m’a desraubat cavalhon n. m. cavaillon (sillon) veire: descav-
lo nogalhon: / lo gròs catàs de la vesina / sap plan alhonar, descavalhonadoira
causir lo bon talhon (August Benazet, Menudas cavalhons (a -) loc. à cheval
tròbas, 1926) ; L’ivèrn, lo paire de Riqueta fasiá en- cavalièr, ièra n. (de caval) 1. cavalier, ière (danse)
cara [qualques ] jornadas per [un], per l’autre. Mas - Citation: Se levèt; balhèt sa drecha al professor,
causissiá sos emplegairesfasiá pas qun trabalh que pausèt sa man esquèrra sus l’espatla del cavalièr
seguèsse (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) 2. cavalièr, ière
1980) (équitation) 3. arc. chevalier
causir (daissar -) loc. laisser le choix cavalin, ina adj. chevalin, ine
causir al det loc. trier sur le volet cavalum n. m. les chevaux
causir sul talhador loc. trier sur le volet cavar (chavar) v. 1. creuser 2. crever - Exemple:
causir sus la banasta loc. trier sur le volet cavar los uèlhs
causit, ida adj. 1. de choix 2. d’élite (le dessus cavar lo cap (se -) loc. se creuser la cervelle
du panier) cavar los uèlhs loc. crever les yeux
causon (un -) loc. peu de chose cavar l’uèlh (se -) loc. se mettre le doigt dans
causòta n. f. 1. petite chose 2. acte sexuel l’œil
causòta (far la -) loc. faire l’amour cavar un ostal loc. → cambriolar cambrioler
causse n. m. causse une maison veire: cambriòl
caussenard, arda adj. caussenard, arde cavèca n. f. 1. chouette (chevêche) 2. sot, ni-
cauta-cauta loc. en tapinois gaud
cauta-cauta (anar -) loc. aller en tapinois cavèca (far la -) loc. faire le timide, le sot
cautèla n. f. (s. XIV.) cautèle cavèrna n. f. (s. XIV.) caverne
cautèla d’aquel afar (la -) loc. le fâcheux de cavernós, osa (pl. cavernoses, osas) adj. (s. XIV.)
cette affaire caverneux
cautelós, osa (pl. cauteloses, osas) adj. (s. XIV.) caviar n. m. (s. XV..., de l’ital. ? turc) caviar
cauteleux, euse cavilha (chavilha) n. f. (lat. clavicula) 1. cheville
cautelosament adv. (s. XIV.) cauteleusement 2. fig. cheville (vèrses) - Citation: ... çò qu’ua
cautèri n. m. (s. XIV.) cautère traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor retro-
cauterizacion n. f. (s. XIV.) cautérisation bar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recur-
cauterizar v. (s. XIV.) cautériser rents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats per
cava n. f. cave un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas simi-
cavada (bona -) n. f. bonne cave laras, evocacion de personnatges mes o mens istorics
cavada (bona -) loc. cave bien garnie o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de
150
cavilha (chavilha) cent
son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas de celebrar v. (s. XII.) célébrer - Expression: Leis eròis
batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 arriban las au terme de la carrièra ; Expression: abans
cavilhar (chavilhar) v. (de cavilha / chavilha) de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au refectòri
1. cheviller 2. chicaner (fig) e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984)
cavilhièr n. m. porte-manteau celèbre, èbra adj. (s. XVII...) célèbre
cavilhièr (demorar al -) loc. fam. coiffer sainte celebritat n. f. (s. XIV.) célébrité
Catherine celeritat n. f. (s. XIV., lat. celeritas) célérité - Cita-
cavilhièr (restar al -) loc. 1. rester célibataire tion: A escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeri-
2. coiffer sainte Catherine tat, ua tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla,
ceba n. f. oignon - Citation: I a que la man de la Dieu vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic,
mèstra per adobar aquela salsa amb porrats, clavèls 1977)
de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e pebre. Un celèst, èsta (pl. celèstes, èstas) adj. (s. XIV.)
còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb la sang céleste - Citation: Ara pòt òm créser, / que’u Sen-
e remena que remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire hor vengut es nos véser, / e que de sa maison celèsta, /
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) a son unctat l’aurelha prèsta (Pèir de Garròs, Psaume
ceboleta n. f. ciboulette 20, 1565)
cèc, cèga adj. e n. (s. XII.) aveugle veire: òrb celèstre (al -) loc. à ciel ouvert
cecitat n. f. (s. XIV.) cécité celidònia n. f. (s. XIV.) chélidoine
ceda n. f. gerçure du sein cèlla n. f. (s. XIV.) cellule de moine
cedir v. (s. XIV...) 1. céder (renoncer, consentir) cellula n. f. (s. XV...) cellule
2. rompre (se briser) cellular, ara adj. (s. XVIII...) cellulaire
cèdre n. m. cèdre celluliti n. f. (s. XIX...) cellulite
cedular v. citer en justice cellulòsa n. f. (s. XIX...) cellulose
cefalèa n. f. (s. XIV.) céphalée cellulosic, ica adj. (s. XIX...) cellulosique
cefalic, ica adj. (s. XIV.) céphalique cèlta adj. e n. (s. XV...) celte
Cèl n. pr. Ciel (religion) m. - Expression: En- celtic, ica adj. (s. XV...) celtique
fin, jo som damnat per aver fait d’usuras, / per tant cementèri n. m. (s. XIII.) cimetière
de fals [contractes] e de falsas mesuras, / jo lairon, jo cenacle n. m. (s. XIV.) cénacle
cobés, que per un fals boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn cenador n. m. salle à manger
e m’ai perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, Exercici de cendras (venir en -) loc. réduire en cendres
la fe, 1673) cendras e lo fòc (aver las -) loc. être l’héritier
cèl n. m. ciel - Citation: Mès aquò siá pro dit universel
per ara, / que le cèl son mantol prepara, / contrapun- cendre (pl. las cendras) n. m. sing. cendre
tat, tan plen que vuèit, / de las estelas de la nuèit cendrós , osa (pl. cendroses, osas) adj. cen-
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII); Torna sovent a dreux, euse - Citation: Traucant sols la rauba cen-
la memòria de la siá mamà, aquel valent que trobèt drosa / que s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela
la mòrt en 43, jol cèl d’Italia (Paul Gairaud, La sex- posca farinosa / florits pertot, son abilhats (Paul Fro-
ològa, 1982) ; Expression: cèl blos (fr: ciel limpide) ; ment, Nadal, 1897)
Expression: cèl sense nívols (fr: ciel sans nuages) Cendroseta n. pr. f. Cendrillon
cèl (en -) loc. dans le ciel cengla, l’autre lo peitral (un tira la -) loc. tirer
cèl (lo pè del -) n. m. l’horizon à hue et à dia
cèl crivelat d’estelas (lo -) loc. le ciel constellé cénher v. (s. XII.) ceindre
d’étoiles cenobita n. (s. XIII...) cénobite
cèl de la boca (lo) n. m. palais de la bouche cenobitic, ica adj. (s. XVI...) cénobitique
veire: paladar cenobitisme n. m. (s. XIX...) cénobitisme
cèl enlusit d’estelas (lo -) loc. le ciel éclairé cenotafi n. m. (s. XVI...) cénotaphe
d’étoiles cens (pl. censes) n. m. (s. XII.) cens
Cèl me vòl de ben (se lo -) loc. si le Ciel m’est censa (far -) loc. payer tribut
favorable censat (aquò’s -) loc. pour ainsi dire
cèl obèrt loc. 1. ciel-ouvert 2. cour intérieure censor, ora n. (s. XIII...) censeur, eure
(patio) censura n. f. (s. XIV.) censure
cèl obèrt (a -) loc. à ciel ouvert censurable, abla adj. (s. XVII...) censurable
cèl pasimentat d’estelas loc. ciel étoilé censurar v. (s. XVI...) censurer
cèl se mascara (lo -) loc. le ciel s’obscurcit cent adj. num. card. e n. m. cent - Expression:
cèl s’ennivola (lo -) loc. le temps se couvre I avèva un còp ua hemna que s’aperava Supèrba, la
celar v. (s. XII.) celer, cacher bien nomada. Era gloriosa coma un cent de polhs, e
celebracion n. f. (s. XIV.) célébration s’èra lotjat au cap de se hèr botar dens las litanias (J.
celebrant, anta n. (s. XIV...) célébrant, ante F. Bladèr, Armanhac, 1867)
151
cent (un -) cèrt, cèrta
cent (un -) n. m. une centaine Cèrç n. pr. m. vent du haut Languedoc - Cita-
cent de cebas (pas per un -) loc. pour rien au tion: Ací bufa l’autan, aquí rebufa Cèrç, ací la mar
monde rona, aquí le cèl trona, e tan ferotjament que le plus
cent en quaranta (de -) loc. 1. de loin en loin grand de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pen-
2. tres rarement sava pas de mens que de far per tot jamai a catitòrba
cent parts una (de -) loc. un centième damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s.
centaur n. m. (s. XIV.) centaure XVII)
centaurèa n. f. (s. XIV.) centaurée (botanica) cèrca n. f. recherche
centen adj. (s. XII.) centième cèrca de (en -) loc. en quête de
centena n. f. (s. XIV.) centaine cerca de (èsser en -) expr. chercher à
centena n. f. fil (conducteur) cerca-renhòtas n. m. querelleur
centena (aquò non a cap ni -) loc. cela n’a ni cercaire, aira n. chercheur, euse
rime ni raison cercar v. (lat. circare, var.: cerchar (Lem., Auv., Viv.
centena (aver bona -) loc. avoir bon jugement Alps)) corr. chercher (sans savoir où est l’objet
centena (levar de -) loc. 1. déconcerter / désori- de la recherche) veire: quérrer - Citation: Rintra-
enter 2. mettre hors de soi van a l’ostalariá tótei leis sers, leis informators de
centena (non n’avèm la -) loc. nous ne sommes premsa, que li restava plus qu’a cercar sus de televi-
pas au bout sions satellizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt,
centena (pèrdre la -) loc. perdre le fil du dis- 1996) ; Expression: val mai un que sap que cent que
cours cercan (fr: il vaut mieux un qui sait que cent qui
centena (trobar la -) loc. résoudre la question cherchent)
centenat n. m. centaine (f.) cercar dos per (se -) loc. se mettre à deux pour
centenièr n. m. (s. XV.) centenier cèrcas (èsser en -) loc. être à la recherche
centime n. m. (s. XVIII...) centime cercela n. f. (s. XIII.) sarcelle
centimètre n. m. (s. XVIII...) centimètre cerclar v. (s. XIV.) cercler
centorèa n. f. centorée (botanica) cerclat (es mal -) loc. c’est un exalté
central, ala adj. (s. XIV.) central, ale cercle n. m. (s. XIV.) cercle
centralizacion n. m. (s. XVIII...) centralisation cercle n. m. (lat. circulus) 1. cercle (geometria)
centralizar v. (s. XVIII...) centraliser 2. cercle de barrique 3. cerceau
centralizator, tritz (pl. centralizators, trises) adj. cercle (li a petat un -) loc. fam. il est complète-
(s. XIX..., de centralizar) centralizaire corr. central- ment fêlé
isateur, trice (politica) cercle masc n. m. cercle vicieux
centrar v. (s. XVII...) centrer cèrcles (una retrucada de -) expr. 1. fam. une
centre n. m. (s. XIV.) centre remontée de bretelles veire: brandir las pelhas
centre (èsser dins son -) loc. être dans son mi- 2. mise au point (remontrance)
lieu naturel veire: mitan cerdan, ana adj. e n. (s. XII., lat. ceretani (pòble
centrifugacion n. f. (s. XIX...) centrifugation antic)) cerdan, ane veire: catalan
centrifugar v. (s. XIX...) centrifuger Cerdanha n. pr. (s. XII., de cerdan) Cerdagne
centrifugator n. m. (s. XIX...) centrifugeur veire: Catalonha
centrifugatritz (pl. centrifugatrises) n. f. (s. XX.) ceremonia n. f. (s. XIV.) cérémonie
centrifugeuse ceremonial n. m. (s. XIV...) cérémonial
centrifugue, uga adj. (s. XVIII...) centrifuge ceremoniós, osa (pl. ceremonioses, osas) adj. (s.
centripèt, èta adj. (s. XVIII...) centripète XV...) cérémonieux, euse
centurion n. m. (s. XII.) centurion cerièr n. m. cerisier
cep n. m. (n. m.) cèpe (champignon) cerièra n. f. cerise - Expression: cerièra gosta (per
cep n. m. (n. m.) cep (de vigne Pentacosta -) (fr: à Pentecôte goûte les cerises)
cepada n. f. cépée cerierat n. m. production d’un cerisier
cepar v. (v.) couper net cernalha n. f. (s. XIV.) lézard gris
cepièra n. f. lieu où on trouve des cèpes cèrner v. tamiser veire: cernir
cepon n. m. 1. souche d’un registre 2. minute cernida n. f. → cernuda ce qui passe au tamis
d’un acte notarié 3. soutien en une fois
cepon de bar n. m. pilier de bar cernilhar v. 1. repasser au tamis 2. vétiller
cepon de l’ostal n. m. soutien de famille cernir v. → cèrner tamiser
cepon d’un acte n. m. → minuta minute d’un cernuda n. f. ce qui passe au tamis en une fois
acte veire: cernida
cera n. f. (s. XII.) cire cert (de -) loc. certainement
cerar v. cirer cèrt, cèrta adj. indef. (lat. certus) → certan, a arc.
cerareda n. f. cerisaie certain, aine
152
certan, ana (pl. certanes) charraire, aira
certan, ana (pl. certanes) adj. (s. XII.) certain, cevenòl, òla adj. cévenol, ole
aine veire: d’unes, qualques unes chabròt n. m. (mot nòrd - occ.) chabrot (vin dans
certanament adv. (s. XIII.) certainement la soupe)
certanas personas son vengudas expr. certaines chabròt (far -) loc. mettre du vin dans son assi-
personnes sont venues ette à la fin de la soupe
cèrtas adv. (s. XIII.) certes chacal n. m. (s. XVII..., mot turc ? persan) chacal
cèrtas ! (non pas -) loc. certe non ! chafre n. m. sobriquet, surnom
certificacion n. f. (s. XIV...) certification chai n. m. (s. XVII., celt. caio) chai - Citation:
certificar v. (s. XIII.) certifier D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e vin
certificat, ada adj. e n. m. (s. XIV...) certificat et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma del
certificator, tritz (pl. certificators, trises) n. m. (s. chai e del granièr ont non tròbi provision que d’aire
XVI...) certificateur, trice (Pèire Godelin, A París, s. XVII)
certitud n. m. (s. XIV : “sertetut”, lat. certitudo) chale de la vida (lo -) loc. les délices de la vie
certitude chaler v. (lat. calere > del n. occ.) → chautar arc.
cerumèn n. m. (s. XVIII...) cérumen importer (soucier) veire: caler
cerusa n. f. (s. XIV.) céruse chaminada n. f. (lat. caminata ; pel nòrd-
cervèl n. m. (s. XII.) cerveau (personne) occ.) → chaminada cheminée veire: caminada,
cervèl asclat (a lo -) loc. il a un pet au casque chaminièra - Citation: Barreran ben las pòrtas, las
cervèl bas n. m. esprit lourd fenestras, la quita chatonièra, alumeran dins la cham-
cervèl deslogat (aver lo -) loc. (s. XVII.) avoir le inada un rodau de fuec que se seriatz pas endurat en
cerveau détraqué la maison (Marcèla Delpastre, Bestiari, s. XX)
cervèl esventat n. m. tête sans cervelle chaminièra n. f. cheminée veire: chaminada
cervèl rot (a lo -) loc. il est timbré chantatge n. m. (del francés) chantage
cervèla n. f. (s. XII.) 1. cervelle (animal) - Ex- chapaire, aira n. 1. glouton 2. onne
pression: Elàs ! Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit chapar v. bâfrer, bouffer
mon martiri, / non te’n trufes pas, se te plai, / coma chapar la brida loc. (s. XVII.) ronger son frein
jo non feguí [faguèri] jamai / quand le bèl uèlh de chapar la saliva loc. (s. XVII.) avoir l’eau à la
Peironèla / t’aviá desmargat la cervèla / e que, tot en- bouche
jaurit e baug, / vivotejavas sense gaug (Pèire Godelin, chapbotar v. (de chap + botar ; pel nòrd-occ.) agiter
Ramelet Mondin, s. XVII) 2. iron. cerveau dans un récipient (liquide)
cervela (far -) loc. fam. se creuser la cervelle chapbotar v. (s. XII.) 1. secouer 2. agiter (liquide)
cervèla (far -) loc. fam. se creuser la cervelle 3. ébranler
cervèls (far nosar los -) loc. faire chercher inu- chapfren n. m. (de chap + fren ; pel nòrd-occ.) chan-
tilement frein
cervesa n. f. (s. XIV.) cervoise chapfrenar v. (s. XIV., de chap + frenar ; pel nòrd-
cèrvi n. m. cerf occ.) chanfreiner
cèrvia n. f. biche chapladís (pl. chapladisses) n. m. (de chaplar)
cerviat n. m. jeune cerf 1. hachis 2. carnage
cervical, ala adj. (s. XVI...) cervical, ale chapladoira n. f. (de chaplar) hachoir
cervide n. m. (s. XIX...) cervidé chapladura n. f. (de chaplar ; pel nòrd-occ.)
cervin, ina adj. relatif aux cervidés chapelure
cervion n. m. (s. XII.) faon du cerf chaplant gròs (en -) loc. grosso modo
cerviòta n. f. civette chaplar v. (lat. capulare; pel nòrd-occ.)) briser,
Cesar n. pr. m. (s. XV...) césar (histoire) hacher veire: capolar
cesarian, ana adj. (s. XIX...) césarien, enne chaple n. m. (de chaplar) massacre
cesariana n. f. (s. XVI...) césarienne chaplevar v. (de chap + levar ; pel nòrd-occ.)) cham-
cesarisme n. m. (s. XIV...) césarisme plever (travail des émaux) veire: caplevar
céser n. m. (s. XIII.) pois chiche chaplevat, ada adj. (de chaplevar) champlevé, ée
céser becut n. m. corr. pois chiche (qui a un chaplevatge n. m. (de chaplevar) champlevage
bec) (alimentacion) charlatan n. m. (s. XVI..., de l’ital. ciarlatano) char-
cessacion n. f. (s. XIV...) cessation latan
cessar v. (s. XIII.) cesser charlatanisme n. m. (s. XVIII...) charlatanisme
cessibilitat n. f. (s. XIX...) cessibilité charpar v. (lat. carpere; pel nòrd-occ.) 1. quereller
cessible, ibla adj. (s. XVII...) cessible 2. gronder
cession n. f. (s. XIII.) cession (céder) charra n. f. (de charrar) parler volubile
cessionari, ària n. (s. XVI...) cessionnaire charrada n. f. 1. bavardage 2. charade
cetacèu, èa adj. e n. (s. XVI...) cétacé charradissa n. f. (de charrar) longue causerie
cetòna n. f. (s. XX...) cétone (chimie) charraire, aira n. (de charrar) qui parle beaucoup
153
charrant (en tot -) chaval pigat
charrant (en tot -) loc. tout en parlant / se prestan pas (cartèl ironic e provocator dins la bib-
marchant... liotèca de R. de Brossa, c. 1900) ; Los chavals traver-
charrant d’aquò (tot -) loc. tout en parlant de sèron la cort per anar beure, d’un pas pesuc, copant la
cela / marchant... dança (Joana Bartés, Lison, 1934) ; La paura automo-
charrar v. (onomatopèa) bavarder bila èra demorada unes cinc ans clauseguda a Lata-
charrar (en tot -) loc. tout en parlant / son, dins aquela escura ont, dins lo temps, se podián
marchant... recaptar tres o quatre chavals (Paul Gairaud, La sex-
charrar tot a tròç loc. discuter à bâtons rompus ològa, 1982) ; Expression: chaval (fauta de buòu, fa
charrariá n. f. (de charrar) fam. causerie inces- laurar lo -) (fr: on fait comme on peut) ; Expression:
sante et ennuyeuse chaval a la bòrda, non a vergonha d’anar a pè (lo qu’a
chartreuse n. f. (s. XIX..., mot francés) chartreuse bèl -) (fr: il n’a rien à prouver) ; Expression: chaval de
(liqueur) veire: cartosa pel negre (fr: cheval à poil noir) ; Expression: chaval
de sant Francés (venir sul -) (fr: venir à pied) ; Ex-
chaspar v. palper, peloter
pression: chaval de trompeta, non m’estoni pel brug
chaspons (de -) loc. à tâtons
(soi bon -) (fr: je ne me laisse pas impressionner par le
chastra n. f. (lat. castrare ; pel nòrd-occ.) → bornat
ton que vous prenez) ; Expression: chaval del molin,
ruche d’abeilles
s’arrèsta davant cada pòrta (es coma lo -) (fr: il va
chata n. f. jeune fille - Expression: Corrada, èra frapper à toutes les portes) ; Expression: chaval del
una bèla chata a còma negrinèla, abondosa, anelada, rei bronca (lo -) (fr: rien n’est sans défauts) ; Expres-
sota son riban arlatenc (Frederic Mistral, s. XIX). sion: chaval e se’n tornèt a pè (Supèrbia anèt a -) (fr:
chauchar v. (lat. calcare < calcicare; pel nòrd-occ.) on n’est jamais à l’abri de déconvenues) ; Expression:
1. fouler 2. tremper son pain dans la sauce, le chaval es totjorn desferrat (un marrit -) (fr: à mau-
vin 3. patrouiller (boue) vais ouvrier mauvais outils) ; Expression: chaval la
chauchòlas (far -) loc. (s. XVII.) → far salsòla brida (segon lo -) (fr: il savoir s’y prendre) ; Expres-
tremper du pain dans un liquide (vin, sauce...) sion: chaval mossur, s’èra vòstre ! (bèl -) (fr: réponse
chaudèl n. m. (de chaud / caud ; pel nòrd-occ.) à un prétentieux) ; Expression: chaval perdut non
échaudé (pâtisserie) cal barrar l’estable (a -) (fr: il ne faut pas fermer les
chaupicar n. (de chaupir) piétiner, fouler aux portes) ; Expression: chaval que non bronque (non i
pieds a bon / i a pas bon -) (fr: rien n’est sans défauts) ; Ex-
chaupinar v. (de chaupir) tripoter (toucher sale- pression: chaval que tròta al partir non va luènh en
ment) camin (fr: il ne faut pas partir trop vite) ; Expression:
chaupir v. (var.: lang. caupir (Gasc.)) 1. abîmer, chaval sense defaut deu anar a pè (qui vòl un -) (fr:
piétiner 2. fouler 3. fig. traiter avec mépris rien n’est sans défauts)
chaurit n. m. sabbat des sorciers chaval (mes en -) loc. 1. mis en selle 2. aidé
chauta ( i a una -) loc. (s. XVI.) il y a un souci financièrement
veire: pensament, ànsia - Citation: Aquò [non] es chaval (trace de -) n. m. 1. haridelle 2. vieux
ren, [...] i a ben una autra chauta : / en li fasent un cheval
potet a la gauta, / de las popas ieu me’n donavi trach, chaval amblant n. m. cheval qui va à l’amble
/ e viguèri que ne [sortissiá] lach ! (Augèr Galhard, chaval baiard n. m. cheval bai
A Josiàs, s. XVI) chaval camarguenc n. m. cheval camarguais
chautar v. (de chaler ; ind. pres. : chau, me chau) chaval d’èga n. m. cheval de haras
1. se soucier 2. par antiphrase : se moquer chaval de batalha / d’armada n. m. cheval de
chautar (se) v. pron. (del francés) 1. se soucier bataille (animal)
2. s’en moquer, se désintéresser (antiphrase) chaval de carròça n. m. travailleur délicat, peu
chautar de (se -) loc. se soucier de endurant
chauti (me’n -) loc. je m’en moque (je m’en chaval de parada n. m. 1. beau parleur 2. qui a
soucie : antiphrase) tout dans l’apparence 3. faiseur
chauti coma de l’as de pica (me’n -) expr. je chaval de sèla n. m. cheval de selle
m’en soucie peu chaval de tira n. m. cheval de trait
chauti (non me’n -) préoccupe pas (je ne chaval de viatge n. m. cheval de halage
m’en) chaval falet n. m. cheval Isabelle
chaval n. m. (lat. caballus < del gallés, var.: cavath chaval lanusquet n. m. cheval landais
(Gasc.), chavau (Lem.), cavau (Prov.)) cheval veire: chaval negre n. m. cheval noir
cavala, èga - Citation: Dos mulets, companhons al chaval novèl, sèla nòva (a -) loc. tout nouveau,
carriòt, a l’araire, / dins l’estable vivián coma fraire tout beau
ambe fraire. / (...) / Un chaval jove, afirolat [afer- chaval ongrat n. m. cheval hongre
onat], / a la [meteissa] grépia manjava (Aquiles Mir, chaval patacat n. m. cheval pommelé
Faulas, s. XIX) ; Un libre, un chabal o una femna chaval pigat n. m. cheval pie
154
chaval tarbés ciclomotor
chaval tarbés n. m. cheval tarbais l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas per fen-
chaval trotièr n. m. cheval trotteur hantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul Gayraud,
chaval vapor n. m. cheval vapeur La sexològa, 1982)
chavals a l’estable, li es permés d’anar a pè (qui chorrar v. (du tzigane) fam. voler (faucher, pi-
a -) expr. il n’a rien à prouver quer ...) veire: panar, raubar
chavals a la bòrda non a vergonha d’anar a pè chòt n. m. hibou
(lo qu’a -) expr. il n’a rien à prouver chòt per cardelina (préner -) loc. prendre
chavals, atelan los ases (quand non an -) expr. martre pour renard
1. au pays des aveugles, les borgnes sont rois chuc n. m. suc, jus - Expression: Aprèp aver totis
2. on fait avec ce qu’on a los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes en
chèc n. m. (s. XVIII., de l’anglés) chèque forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : /
chèc, chèca adj. tchèque Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor
chic n. m. 1. un petit peu 2. échec / nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la
chic (far -) loc. rater son coup lima (Pèire Godelin, s. XVII)
chicas e micas loc. peu à peu chuc de fruits n. m. jus de fruits
chicas e micas (a -) loc. par bribes chuc de soqueta loc. (s. XVII.) jus de la treille
chicas e micas (cercar -) loc. importuner chuc ni muc (aquò non a ni -) loc. c’est une
chicas e micas (far -) loc. éprouver un échec chose sans saveur
chuc ni muc (sense -) loc. sans saveur, sans in-
chicolon n. m. un tout petit peu (alcool)
térêt, sans valeur
chic (pas un -) loc. pas le plus petit morceau
chucar v. sucer
chifra n. f. (s. XIII..., de l’ital. ? arabi) chiffre
chucar lo morre (se) loc. se bécoter (fam. pej.)
chimada n. f. (de chimar) acte de boire à
chucar sa set Soif (rester sur sa)
plusieurs avec plaisir
chupada n. f. baiser sur la bouche
chimaire, a n. (de chimar) qui aime boire
chupar v. bécoter (embrasser sur la bouche)
(plaisir)
chuquet / chucon n. m. sucette (bébé)
chimar v. (onomatopèa) 1. boire en aspirant
churlar v. boire à longs traits
2. boire par petites gorgées veire: forrupar
chut ! interj. (s. XVII.) chut ! - Citation: Chut !
3. humer (parfum)
e vòstras paraulas vos sovengan (Pèire Godelin, tre-
chimpa n. f. manière de faire
sena floreta, s. XVII) (fr: )
chimpa en chimpa (i anar de -) loc. s’y prendre
chut (cargar un grand -) loc. garder le silence
bien
chut (demorar -) loc. garder le silence
chimpar v. 1. tremper 2. saucer
chut (far - ) loc. ne pas souffler mot
chimporlar, chimporlejar v. 1. patauger 2. pa- chut-chut (a la -) loc. en secret
trouiller
chutar v. placer un mot
chinchar v. 1. goûter 2. boire 3. frotter d’ail chutar (non ausa -) loc. il ne peut pas en placer
chincharàs (non ne -) loc. tu n’en goûteras pas une
chinés, esa (pl. chineses, esas) adj. (s. XVII...) chutar (non ausa / ausa pas -) loc. il n’ose ou-
chinois, oise vrir la bouche
chiquet n. m. 1. surplus 2. ce que le com- cibòri n. m. (s. XIV.) ciboire
merçant donne en plus 3. petit morceau cicatrisable, abla adj. (s. XIV...) cicatrisable
chiquet a chiquet loc. par bribes et morceaux cicatrisacion n. f. (s. XIV...) cicatrisation
chiquetas (a -) loc. peu à peu cicatrisant n. m. (s. XIV...) cicatrisant
chiu-chiu n. m. (s. XVII.) cui-cui (cri des cicatrisar v. (s. XIV...) cicatriser
oiseaux) cicatritz (pl. cicatrises) n. f. (s. XIV...) cicatrice -
chòc n. m. (s. XVI..., del francés) choc Expression: Har ua linha, ua grana cicatritz dreta a
chocolat n. m. (s. XVI..., del cast. ? astèca) chocolat la cara deu cèu (Bernat Manciet, Òc, oct. 1950)
chocolatariá n. f. (s. XIX...) chocolaterie ciclable, abla adj. (s. XX.) cyclable
chocolatat, ada adj. (s. XVIII...) chocolaté, ée ciclamèn n. m. (s. XIV...) cyclamen
chocolatièr, ièra n. (s. XVIII...) chocolatier, ière cicle n. m. (s. XIX., de cicle) corr. cycle (véhicule
chocolatièra n. f. (s. XVII...) chocolatièra (récipi- à deux roues) (espòrt)
ent) cicle n. m. (s. XIV., lat. cyclus < gr. kuklos) sost.
chocolatina n. f. (s. XX.) pain au chocolat cycle - Exemple: lo cicle de las sasons (fr: le cycle des
chorma n. f. équipage (bateau) saisons)
chorra n. f. petit oiseau des haies ciclic, ica adj. (s. XVI...) cyclique
chorrar v. (onomatopèa) 1. couler peu à peu (liq- ciclisme n. m. (s. XIX...) cyclisme
uide) 2. croupir 3. rêvasser - Citation: Aviá vistal- ciclista adj. e n. (s. XIX...) cycliste
hat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pagina] de ciclomotor n. m. (s. XX.) cyclomoteur
155
ciclomotorista cirurgian, ana
ciclomotorista n. m. (s. XX.) cyclomotoriste cinic, ica adj. (s. XIV..., lat. cynicus) cynique
ciclon n. m. (s. XIX..., per l’anglés) cyclone cinicament adv. (s. XVI..., de cinic) cyniquement
ciclòp n. m. (s. XIV.) cyclope cinisme n. m. (s. XVII..., lat. cynismus) cynisme
cicne n. corr. cygne - Citation: Prològue per cinquanta adj. num. card. cinquante
les companhons de [Diomèdes] tresmudats en cicnes cinquantena n. f. cinquantaine
(Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638) cinquen, ena adj. (s. XII.) cinquième
cicorèa n. f. chicorée cinsar v. priser du tabac
cigal n. m. cigale qui ne chante pas (femelle) cinta n. f. (s. XIV.) ceinture
cigala n. f. 1. cigale 2. fam. ivresse cipressièr n. m. cyprès
cigala (cargar la -) loc. prendre une cuite cira (aquò me -) loc. cela m’ennuie
cigalar v. papillonner cirar tourbillonner pluie, neige...)
cigalas dins la tèsta (aver -) expr. faire / avoir cirats (aver los uèlhs -) loc. avoir les yeux bat-
des caprices tus
cigalas se calan (amb lo solelh colc, las -) expr. circ n. m. (s. XIV...) cirque
quand ça va mal, on ne les entend plus Circe n. pr. Circé f.
cigarreta n. f. (s. XIX...) cigarette circomcire v. (s. XII...) circoncire
cigarrièra n. f. (s. XIX...) cigarière (ouvrière circomcís, isa (pl. circomcises, isas) adj. e n. (s.
roulant les cigares) XII...) circoncis, ise
cigarrillo n. m. (s. XX., mot cast.) cigarillo circomcision n. f. (s. XII...) circoncision
cigarro n. m. (s. XVII..., mot cast. ? maia) cigare circomferéncia n. f. (s. XIV : “circumferensa”) cir-
cigne n. m. (s. XIV.) cygne conférence
cigonhar v. travailler mal circomflèxe adj. (s. XVI...) circonflèxe
ciguda n. f. (s. XIV : ń cicuda ż) ciguë circomlocucion n. f. (s. XIII...) circonlocution
cilh n. m. cil circomscripcion n. f. (s. XIV...) circonscription
cilha n. f. sourcil circomscriure v. (s. XIV..., de "circomscripcion") cir-
cilhas (far las -) loc. froncer les sourcils conscrire
cilici n. m. (s. XIV.) cilice circomspeccion n. f. (s. XIII...) circonspection
Cilícia / Cilicia n. pr. Cilicie (pays antique circomspècte, a adj. (s. XIV..., lat. circomspectus)
d’Asie Mineure) f. - Expression: La Pamfília circonspect, e
[Pampilia] corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la circomspècte, ècta adj. (s. XIV...) circonspect,
Pisídia e la dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, ecte
1567 circomstància n. f. (s. XIII..., lat. circumstantia)
cilindre n. m. (s. XIV...) cylindre circonstança sost. circonstance
cilindric, ica adj. (s. XVI...) cylindrique circomstancial, ala adj. (s. XVIII...) circonstan-
cima n. f. cime ciel, elle
cima (a -) loc. à la cime circomstanciat, ada adj. (s. XV...) circonstancié,
cima (a la bèla -) loc. au plus haut ée
cima d’aiga (a -) loc. à fleur de l’eau circomvallacion n. f. (s. XVII...) circonvallation
cima de braç (a -) loc. à bout de bras circomvenir v. (s. XIV...) circonvenir
cima del cap a la punta dels artèlhs (de la -) loc. circomvolucion n. f. (s. XIII...) circonvolution
de la tête aux pieds circuit n. m. (s. XIV.) circuit
cimbal n. f. (s. XII...) cymbale circuit economic n. m. circuit économique
cimbèl n. m. 1. appeau veire: loire 2. sonaille circulacion n. f. (s. XIV...) circulation
de bétail circular v. (s. XIV...) circuler
cimbèl (far lo -) loc. servir d’appeau circular, ara adj. (s. XIV.) circulaire
címec n. m. (lat. cimex, cimicis) punaise des bois circulara n. f. circulaire
címec (aplatit coma un -) loc. plat comme une circulara administrativa n. f. circulaire admin-
punaise veire: bernat pudent istrative
cimèl n. m. sommet, cime circularament adv. (s. XIV : “circularmen”) circu-
cimèl de la glòria (al -) loc. au sommet de la lairement
gloire circularitat n. f. (s. XIV.) circularité
ciment n. m. (s. XII.) ciment circulatòri, òria adj. (s. XVI...) circulatoire
cinc adj. cinq ciri n. m. (s. XIII.) cierge
cinc qu’èran loc. ils étaient au nombre de cinq cirròsi n. f. (s. XIX...) cirrhose
ciné n. m. (s. XX.) cinéma veire: cinèma cirurgia n. f. (s. XII., lat. med. chirurgia < gr.
cineasta n. (s. XX.) cinéaste kheirourgia) sost. chirurgie
cinèma n. m. (s. XX.) cinéma cirurgian, ana n. (s. XII..., de cirurgia) sost.
cingle n. m. corniche (géogr.) chirurgien, enne
156
cirurgical, ala claretat
cirurgical, ala adj. (s. XIV..., lat. chirurgicalis, var.: civil, ila adj. (s. XIV.) civil, ile
cirurgicau (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) civilament adv. (s. XIV : ń civilment ż.) civilement
sost. chirurgical, ale civilitat n. f. (s. XIV.) civilité
cirurgicalament adv. (s. XIX., de cirurgical) sost. civilizable, abla adj. (s. XVIII...) civilisable
chirurgicalement civilizacion n. f. (s. XVIII...) civilisation - Ex-
cisalhar v. cisailler pression: De drollassas dau MLF se vougueron prene
cisalhas n. f. plur. cisailles Anna Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa
cisalhièra n. f. chaîne pour les ciseaux que la civilizacion occitana es tradicionalament fallo-
cisampa n. f. bise (vent) centrica, la pròva n’eran aquelei quatre masclàs que
cisampa (préner la -) loc. prendre froid s’eran cargat doas filhetas sens pensar de li fisar lo
cisèl n. m. ciseau volant (Robèrt Lafònt, 1984)
ciseladura n. f. ciselure civilizar v. (s. XVI...) civiliser
ciselar v. ciseler civilizat, ada adj. e n. (s. XVI...) civilisé, ée
cisèls n. m. plur. ciseaux civilizator, tritz (pl. civilizators, trises) adj. e n.
cist (pl. cistes) n. m. ciste (botanica) (s. XVIII...) civilisateur, trice
cistercian, ana adj. e n. m. (s. XV...) cistercien, civisme n. m. (s. XVIII...) civisme
enne clacaire (es un -) loc. c’est un dépensier
cistèrna n. f. citerne clacar v. 1. claquer 2. bâfrer
citable, abla adj. (s. XIII...) citable clacat (s’es tot -) loc. il a mangé tout son bien
citacion n. f. (s. XIV.) citation clam n. m. (s. XIV.) 1. plainte 2. réclamation
citar v. (s. XII.) citer clamada n. f. clameur
citara n. f. (s. XIV.) cithare clamaire, aira n. qui réclame
citarista n. (s. XIV.) cithariste clamar v. (s. XII.) clamer, proclamer
citator, tritz (pl. citators, trises) n. (s. XVIII...) ci- clamatièr n. m. braillard
tateur, trice clame del jorn (lo sant -) n. m. toute la journée
citrin, ina adj. (s. XIV.) citrin Clamenç, Clamença n. pr. Clément, Clémence
citrinitat n. f. (s. XIV.) caractère du citron (prénoms) veire: cleméncia
citron n. m. citron veire: limon clamor n. f. (s. XII.) clameur
citronada n. f. 1. conserve de citron veire: clandestin, ina adj. e n. (s. XIV...) clandestin, ine
limonada 2. citronade
clandestinament adv. (s. XIV...) clandestinement
citronièr n. m. citronnier veire: limonièr
clandestinitat n. f. (s. XVIII...) clandestinité
ciutadan, ana adj. (s. XII., de ciutat) citoyen, enne
clantir v. claquer (retentir)
ciutadaniá n. f. (s. XVIII..., de ciutadan) citoyen-
clapa n. f. éclat de bois, de pierre
neté
clapa d’òme (una -) n. f. une armoire à glace
ciutadèla n. f. (de l’ital. cittadella) citadelle
(colosse)
ciutadin, ina adj. (s. XIII..., de l’ital. cittadino)
clapar v. claquer (fouet, mains)
citadin, ine
clapareda n. f. champ de pierres
ciutadinatge n. m. (de ciutadin) droit de cité
ciutat n. f. (s. XI., lat. civitas, -atis) 1. cité (ville) clapet n. m. clapet
2. cité (groupe d’habitations dans une ville) clar coma d’aiga de ròc loc. clair comme de
ciutat del repaus n. f. cimetière l’eau de roche
ciutat dormitòri n. f. (s. XX.) cité-dortoir clar coma de lessiu loc. 1. pas clair du tout 2. ob-
ciutat jardin n. f. (s. XX.) cité-jardin scur
civada n. f. 1. avoine - Citation: Cossí ? Cada bon clar coma de pega (es -) loc. c’est la bouteille à
companhon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun l’encre
trobarà sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? / clar e brun loc. clair obscur
Non fumetís ! Que si farai/ e se la que [cortesarai] / clar, clara adj. 1. clair, claire (couleur) 2. rare
n’es de còrs e [d’esperit] triada, / tornatz me far man- (pas nombreux)
jar civada (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII); clarament adv. (s. XIII.) clairement
Aquela frasa virariá un ase de per una civada (Paul claranda n. f. clairière
Gayraud, La sexològa, 1982) 2. champ d’avoine claravia n. f. claire-voie
- Citation: Aquela frasa virariá un ase de per una clarejant (discors -) loc. brillant discours
civada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) clarejant, anta adj. (de clar) brillant, ante
civada de capelan n. f. poivre clarejar v. 1. briller 2. poindre 3. être clair
civet n. m. civet - Expression: civet davant aver la clarent, enta adj. 1. clair 2. transparent
lèbre (non cal far lo / cal pas far lo -) (fr: il ne faut pas 3. limpide
vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué) clareta n. f. clairette (raisin)
civic, ica adj. (s. XVIII...) civique claretat n. f. clarté veire: claror
157
claretat li nòi (es de raça de cavèca / machòta /, la -) clavecin
claretat li nòi (es de raça de cavèca / machòta /, classificator, tritz (pl. classificators, trises) n. (s.
la -) loc. il use de dissimulation XIX...) classificateur, trice (personnes)
clariana n. f. 1. clairière 2. narcisse des poètes classificatritz (pl. classificatrises) n. f. (s. XX.)
clarièra n. f. → clariana 1. clairière 2. éclaircie classeuse (machine à classer)
du ciel 3. vide clau n. f. clé
clarificacion n. f. (s. XIV.) clarification clau (barrar en -) loc. fermer la porte à clé veire:
clarificar v. (s. XIV.) clarifier clavar
clarificatiu, iva adj. (s. XIV.) qui clarifie clau dels àbets (a la -) loc. on ne lui fait pas
clarin n. m. 1. clarine 2. hautbois confiance - Exemple: Li an donat una responsabili-
clarinejar v. 1. rendre clair 2. répandre une tat mendre. A la clau dels àbets
douce clarté clau jos la gatonièra (la -) loc. la clé sous la
clarinèl, èla adj. limpide veire: limpide porte
clarineta n. f. clarinette clau jos la gatonièra (metre la -) loc. faire fail-
claron n. m. clairon lite
claror n. f. (s. XIV.) clarté veire: claretat - Citation: clau sus totes (aver la -) loc. avoir la supériorité
Joan de la taula, levèt lo cap. Pel primièr còp vegèt claudicacion n. f. (s. XIV.) claudication
la serviciala. La plegava tota, la claror que montava claudicant, anta adj. (s. XIV...) claudicant, ante
de la flamba viva. Jogava sul front cande, la lusor del claudicar v. (s. XIV.) boiter
calelh (Joan Bodon, 1953); Al fons de l’orizont, de- claufir v. remplir entièrement
vèrs Praga, una granda claror passa al dessús de las claufit de tot ben de Dieu (lòc -) expr. lieu où
darrièras montanhas. Manjam un tròç de pan ambe règne l’abondance
de tripon e bevèm lo cafè. Una granda jòia illumina claufit, ida adj. entièrement rempli
los còrs. Nos abraçam, nos regaudissèm (Josèp Salvat, claure v. 1. clore - Expression: claure dins sos es-
Diurnal de la deportacion, 1975) clòps (non pòt plus -) (fr: il a les chevilles qui enflent
clarós, osa (pl. claroses, osas) adj. peu consis- (image)) 2. enfermer 3. contenir
tant (potage trop noyé ...) claus (tròca de -) n. f. trousseau de clés
clarvesença n. f. clairvoyance claus ? te curan los uèlhs ! (cercas tas -) loc. cela
clarvesent, enta adj. clairvoyant, ante te crève les yeux
clas (pl. classes) n. m. (s. XII.) glas claus, clausa (pl : clauses) adj. clos, close
classa n. f. (s. XIV..., del francés) classe clausa n. f. (s. XIII.) clause
classa (mancar -) loc. manquer la classe clausada n. f. enclos
classa sociala n. f. classe sociale (socio.) clausar v. clôturer
classament n. m. (s. XVIII...) classement clàuser v. → claure 1. clore 2. enfermer
classar v. (s. XVI...) classer claustracion n. f. (s. XVIII...) claustration
classejar v. sonner le glas - Citation: Dins totes claustral, ala adj. (s. XIV...) claustral, ale (relatif
los cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual au cloître)
classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels claustrar v. cloîtrer
joves que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire claustras n. f. plur. (s. XII.) cloître (m.) (couvent)
e la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que claustrofòbe, òba adj. (s. XIX..., de claustrar + fòbe)
fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, claustrophobe
pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e claustrofobia n. f. (s. XIX..., de claustar + fobia)
per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país claustrofòbia sost. claustrophobie (psicologia)
que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e clausuga n. f. cul-de-sac veire: carrièra bòrnia /
Occitania, 1985) òrba
classes (sonar los -) loc. sonner le glas clausura n. f. (s. XIII.) clôture
classic, ica adj. (s. XVII...) classique - Citation: Es- clavadura n. f. mise en place d’une clé de
timam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar voûte
nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi clavaire, aira n. 1. trésorier, ière (qui détient
scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia les clés) 2. gardien des clés
catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a las clavar v. 1. fermer à clé; ancrer ; mettre au pied
qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gra- du mur; figer sur place 2. mettre au pied du mur
matica, 1935) 3. figer sur place
classicament adv. (s. XIX...) classiquement clavar los uèlhs dessús loc. fixer les yeux sur
classicisme n. m. (s. XIX...) classicisme clavar sot loc. suspendre le jeu
classificacion n. f. (s. XVIII...) classification clavariá n. f. trésorerie
classificar v. (s. XVI...) classifier clavat a perfeccion loc. (s. XVII.) réalisé à la per-
classificator n. m. (s. XIX...) classeur (objet) fection
classificator, tritz adj. (s. XX.) classificateur, trice clavecin n. m. (s. XVIII..., del francés) clavecin
158
clavecinista cloca
clavecinista n. (s. XVIII...) claveciniste clèsc d’una pruna (non val lo -) loc. il ne vaut
clavèl n. m. (s. XIII.) 1. clou - Expression: clavèl rien
se pèrd un fèrre, e per un fèrre se pèrd un chaval (per clèsc per aver la notz (cal copar lo -) expr. un
un -) (fr: il ne faut rien négliger) 2. claveau effort est toujours nécessaire
clavèl de faure n. m. clou forgé clesquejar v. 1. sonner fêlé 2. bruit répétitif et
clavèl de giròfle n. m. clou de girofle - Citation: inquiétant (moteur...) 3. cliqueter
I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa clicas (a las -) loc. à l’aube
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e clichat n. m. (s. XIX..., del francés cliché) cliché
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es client, enta n. m. (s. XV...) client, ente
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta clientèla n. f. clientèle
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) clima n. m. (s. XII...) climat
clavèl ferrador n. m. clou à ferrer climatic, ica adj. (s. XIX...) climatique
clavelar v. clouer - Expression: Açò ditz, e me ven climatizacion n. f. (s. XX.) climatisation
de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp climatizar v. (s. XX.) climatiser
que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist climatizator n. m. (s. XX.) climatiseur
que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrça climatologia n. f. (s. XIX...) climatologie
/ afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat,
climatologic, ica adj. (s. XIX...) climatologique
/ forès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa
climatologista n. (s. XX.) climatologiste
plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
climatològue, òga n. (s. XX.) climatologue
clavèls (revirar los -) loc. river son clou
climatoterapia n. f. (s. XX.) climatothérapie
clavèls als esclòps (li manca totjorn qualques -)
clin, clina adj. (s. XIII.) incliné, ée
expr. il a toujours un oeuf à cuire
clinar v. (s. XII.) incliner
cleda n. f. barrière mobile (bétail) - Expression:
Mon país aviá set al mitan de l’erbatge / mon país clinar las espatlas loc. plier les épaules
sabes ben a de cledas dins l’aire / e ta man las durbís clinar lo cap loc. 1. courber la tête 2. se
(Andrieu Combetas, Borassa, 1974) prosterner
cleda (sautar la -) loc. s’émanciper clinar los uèlhs loc. baisser les yeux
cledat, ada adj. à claire-voie clinhar v. guigner de l’œil
cleméncia n. f. (s. XIII...) clémence - Citation: clinic, clinica adj. (s. XIX., lat. clinicus < gr.
Demest los bons préner assisténcia / e de comparèr klinikos) sost. clinique
hugirà / dejà damnada en sa consciéncia / perque lo clinica n. f. (s. XX., lat. clinicus < gr. klinikos) sost.
Senhor d’excelléncia / d’aqueths qui l’an en reverén- clinique
cia / coneish plan lo camin tengut :/mès abusar de clinicament adv. (s. XX., de clinica) → clinique-
sa cleméncia, / amear tarda peniténcia, / per camin ment sost.
de tau consequéncia, / a bon pòrt degun n’es vengut clinician, ana adj. e n. (s. XX., de clinic) → clini-
(Pèir de Garròs, Psaume I, 1565) cien, enne sost.
clement, enta adj. (s. XIII...) clément, ente clinon (de -) loc. 1. en se courbant 2. en
cleptoman, ana adj. e n. (s. XIX...) kleptomane s’inclinant
cleptomania n. f. (s. XIX...) kleptomanie clistèri n. m. (s. XIV.) clystère
clerc n. clerc (notaire...) veire: clergue clistèri (inquiet coma un -) loc. inquiet comme
clergat n. m. (s. XIII.) clergé un clystère
clergue n. m. (s. XIII...) clerc (religieux) veire: clisterizacion n. f. (s. XIV.) clystérisation
clerc - Proverbe: Coma l’abat canta, lo clergue re- clitoridectomia n. f. (s. XX.) cliotoridectomie
spond clitoridian, ana adj. (s. XX.) clitoridien, enne -
clergue e mai lo capelan (far lo -) loc. être au Expression: Transdòlfi marmotegèt quauque ren de
four et au moulin misteriós sus l’imperialisme clitoridian de París e co-
clergyman n. m. (s. XIX..., mot anglés) clergyman mandèt : "Li fremas dedins, partem" (Robèrt Lafònt,
clerical, ala adj. (s. XIX...) clérical, ale 1984)
clericalisme n. m. (s. XIX...) cléricalisme clitòris (pl. clitorises) n. m. (s. XVII...) clitoris
clericalizar v. (s. XIX...) cléricaliser clitorisme n. m. (s. XX.) clitorisme
clericatura n. f. (s. XV...) cléricature clivar v. (s. XVI..., neerl. klieven) 1. cliver (ex-
clerjon n. m. (s. XIII : ń clerczon ż, ń clerzo ż., de folier) veire: desfulhetar 2. fig. cliver (sépara-
clèrc) enfant de chœur tion politique...)
clèsc (far -) loc. → clesquejar son répétitif déce- clivatge n. m. (s. XX., de clivar) 1. clivage (dia-
lant un défaut technique, mécanique mants...) 2. fig. clivage (politique...)
clèsc (pl. clèsques) n. m. coquille (de noix, cloaca n. f. (s. XIV..., lat. cloaca) 1. cloaque m.
fruit, œuf, coquille vide de mollusque, escar- (lieu immonde) 2. cloaque m. (anat. zool.)
got...) veire: clòsca cloca n. f. poule couveuse veire: colcar
159
cloca (li manca una setmana de -) coa lo veren (a la -)
cloca (li manca una setmana de -) loc. il n’est aviá fugit lo seu paire. Se podián pas endevenir (Joan
pas fini Bodon, 1953)
cloca (li manca una setmana de -) loc. il n’est clòsca (aver quicòm dins la -) loc. être très têtu
pas fini clòsca d’un testut n. f. tête dure
clocada n. f. couvée clòsca de mòrt n. f. → cap de mòrt tête de mort
clocar v. glousser clòsca dura (aver la -) loc. 1. avoir la tête dure
clòn n. m. (s. XX., gr. klòn) clone 2. comprendre mal
cloqueta n. f. 1. poule couveuse (hypocoris- clòscapelat, ada adj. fam. chauve veire: calvet
tique) 2. constellation des Pléiades veire: clòscaplumat n. m. fam. chauve
polzinièra - Citation: A perpaus de la Cloqueta, clòt n. m. fosse, creux - Expression: Un còp, per
aquò’s ela que nos crida que temps es d’acabar la pe- tot jamai, la Mòrt, tot a bèl talh, / endròm dedins [lo]
tita [revista] començada despuèi l’alba (Pèire Godelin, clòt [lo] pagés e [lo] nòble (Pèire Godelin, s. XVII)
Prumièra floreta, s. XVII) ; Expression: Era plan lo corrent que montava per a
cloquièr (cloquèr; clochier) n. m. (celt. clocca) mesura que la conca del camin n’arribava a son clòt.
clocher - Citation: E quand sèt oras avián picat de- Pensèt : "Se me nèga lo carburator soi plantat aquí
spuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
partir... Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que me clòt de la man n. m. creux de la main
portavan (Julieta Dissèl, s. XX); Dins totes los clo- clòta n. f. mare veire: sampa
quièrs trelhonavan las campanas. Per qual classejan clotet n. m. fossette
? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que de- clucar v. 1. fermer (les yeux) 2. fam. mourir
von quitar la femna e los dròlles, o lo paire e la maire, clucar los uèlhs loc. 1. fermer les yeux
en lor daissant trabalh e pensaments, e que fòrça non 2. cligner des yeux
tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, pels em- clucar (se -) loc. se cacher (astre)
pèris que se van desboselar ? Pel campèstre e per las clucas n. f. plur. arg. lunettes
vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país que clucat ! (a -) loc. il est mort !
ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Oc-
clucons (a -) loc. les yeux fermés
citania, 1985)
clucons (de -) loc. à l’aveuglette
clòr pref. (gr. khlôros) chlor(o)
clucons (i anar de -) loc. y aller les yeux fermés
clòr n. m. (s. XVIII...) chlore
cluèg (pl. cluèges) n. m. chaume (toit)
cloracetic, ica adj. (s. XX.) chloracétique
clujada n. f. toit de chaume veire: teulada, lau-
cloracetòna n. f. (s. XX.) chloracétone sada
cloracion n. f. (s. XX.) chloration clujaire, aira loc. couvreur de chaume (toit)
clorar v. (s. XIX...) chlorer clujar v. couvrir un toit de chaume
clorat n. m. (s. XIX...) chlorate cluquents (tot de -) loc. les yeux fermés
clorat, ada adj. (s. XIX...) chloré, ée cò prep. (lat. casa, var.: chas (Lem.), entà (Gasc.))
cloratat, ada adj. (s. XIX...) chloraté, ée chez
cloremia n. f. (s. XX.) chlorémie çò pron. indef. (lat. ecce + hoc) ce
cloretilèn n. m. (s. XX.) chloréthylène cò de (a -) loc. chez (dans la maison de)
cloric, ica adj. (s. XIX...) chlorique cò de (en -) loc. prep. chez (dans la propriété
cloridrat n. m. (s. XIX...) chlorhydrate de) veire: a cò de
cloridric adj. m. (s. XIX...) chlorhydrique çò de nòstre (en -) loc. chez nous (dans notre
clorit n. m. (s. XIX...) chlorite propriété)
cloritizacion n. f. (s. XIX...) chloritisation çò de vòstre (en -) loc. adv. chez vous (dans
clorizacion n. f. (s. XIX...) chlorisation votre propriété)
clorofilla n. f. (s. XIX...) chlorophylle çò mieu (en -) loc. chez moi (dans ma pro-
clorofillian, ana adj. (s. XIX...) chlorophyllien, priété)
enne çò que de loc. pour ce qui est de
clorofòrme n. m. (s. XIX...) chloroforme çò-meteis (es -) expr. c’est la même chose
clorós (pl. cloroses) adj. m. (s. XIX...) chloreux coa n. f. queue - Expression: coa del can, se lo gafa
cloròsi n. f. (s. XVII...) chlorose n’a lo dreit (qui tira la -) (fr: celui qui est dans son
clorur n. m. (s. XIX...) chlorure tort n’a rien à dire) ; Expression: coa dels ases (fa un
cloruracion n. f. (s. XX.) chloruration vent a desrabar la -) (fr: il fait un vent à décorner un
clorurar v. (s. XIX...) chlorurer bœuf)
clorurat, ada adj. (s. XIX...) chloruré, ée coa a tot (trobar de -) loc. trouver toujours à
clòsca n. f. crâne (familier) veire: clesc - Expres- redire
sion: Quant de temps i aviá qu’èra pas tornat al seu coa lo veren (a la -) loc. in cauda venenum (à la
ostal: sièis ans benlèu. El, la clòsca dura dels Balssàs, queue le venin)
160
coabitacion cocorda
161
cocordas (s’abraçar coma de -) cofadura
162
cofaire, aira coirassa
cofaire, aira n. (de cofar) coiffeur, euse veire: per- cofle coma un pesolh (es -) loc. c’est un vani-
ruquièr teux
cofal n. m. (de cofar) taloche (giffle) cofle, cofla adj. (de coflar) 1. gonflé, ée 2. rebondi,
cofalar v. (de cofal) donner une claque / gifle ie
cofar v. (de còfa) coiffer cofleta n. f. fam. prétentieux veire: coflar
cofat, ada adj. (de cofar) coiffé, e cofleta (èsser -) loc. fam. être prétentieux
cofatge n. m. (de cofar) coiffage cofondator, tritz (pl. f. cofondatrises) adj. e n.
cofet n. m. (de còfa) petit bonnet cofondateur, trice
cofeta n. f. (de còfa) bonnet de nuit cofraire (cofrair) n. m. (s. XIII.) confrère
cofetas (far -) loc. s’enivrer cofrairiá n. f. (de cofraire) confrairie
cofidor n. m. (de cofir) 1. étuvée (cuisson) còfre n. m. (s. XIII.) coffre
2. ustensil de fonda per cofir còfrefòrt n. m. coffre-fort
cofiment n. m. (s. XIII.) 1. action de confire cog (far -) loc. 1. rester coi veire: estar en una
2. confiserie (marchandise) 2. se coucher (chien)
cofin n. m. (s. XIV., lat. cophinus) 1. cabas veire: cogestion n. f. (s. XX.) cogestion
descofinar 2. couffin (panier pour bébés) cogeta n. f. gourde veire: coja - Citation: Aprèp
cofin (a para lo -) loc. à profusion aver totis los dits / dins un bon peis emprigondits,
cofin (voidar lo -) loc. accoucher secrètement / e mes en forma la cogeta / damb le brave chuc de
(fam) soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens
cofinh n. m. (lat. confinium, var.: cohin (Gasc.)) de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima / sense la
1. recoin veire: confins 2. coin du feu passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII)
cofinhament n. m. (de cofinhar / acofinhar) 1. con- cogitacion n. f. (s. XIII.) cogitation, pensée
finement (enfermement) 2. action de se mettre cogitar v. (s. XIII.) 1. cogiter 2. penser 3. con-
dans un coin cevoir
cofinhar v. (s. XIII., de cofinh) → acofinhar con- cognicion n. m. (lat. cognitio) cognition
finer (enfermer) cognitiu, iva adj. (s. XIV..., lat. cognitum) cogni-
tif, ive - Citation: Tirèri camin en soscant a las ca-
cofinhar (se -) v. (de cofinh) → s’acofinhar 1. se
pacitats intuitivas e cognitivas de las vacas. Aquesta
confiner (enfermer) 2. iron. se caser (iron.)
semblava pas acceptar lo cambiament (Sèrgi Viaule,
cofinhièr n. m. (de cofinh) foule compacte
Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
cofinh (se ten al -) loc. il se tient caché
cogombre n. m. concombre
cofins (a -) loc. à profusion (cf. cabas) veire:
cogorda (es prompte coma un bolhon de co-
cofin
gorda -) expr. il est très soupe au lait
cofir v. (s. XIII.) confire
cogorla n. f. courge
cofison n. f. cuisson lente
cogorlat n. m. soupe de courges
cofisseire, eira n. confiseur, euse cogorlièr n. m. pied de courge
cofit n. m. confit cogorlièr (restar al -) loc. 1. rester célibataire
cofla n. f. (de coflar) 1. ampoule (peau) • bour- 2. coiffer sainte Catherine
souflure 2. bulle d’eau cogorlitge n. m. sottise, imbécilité
cofla (aquò me -) loc. j’en ai gros sur le cœur còi totjorn de tròp parlar (ne -) expr. il ne faut
("ça me gonfle") pas trop parler veire: còire
coflament n. m. gonflement veire: coflason coidada n. f. 1. coudée 2. coup de coude
coflar v. 1. casser les pieds 2. "gonfler" coidar v. couder
coflar v. (lat. conflare) 1. gonfler 2. fig. casser les coide n. m. 1. coude (du bras) 2. coude (angle)
pieds / "gonfler" (ennuyer) fig. 3. fig. décaver coide (far lo -) loc. faire un coude
(faire perdre au jeu) coidejada n. f. (de coidejar) coudoiement
coflar (se) v. être prétentieux coidejar v. (de coide) coudoyer
coflar lo cap loc. monter la tête à quelqu’un coides (me fas rire los -) loc. tu me fais bien
coflas n. f. plur. robe bouffante, crinoline rire !
coflason n. f. gonflement coïncidir v. coïncider
coflat, ada adj. gonflé, ée coineta n. f. couette
coflatge n. m. gonflage coirassa n. f. (s. XIII...) cuirasse - Citation: Aras
cofle (far un -) loc. manger beaucoup qu’òm vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot
cofle (n’aver un -) loc. 1. en avoir plus qu’assez en harda alindat coma un Basco, / que la cort vos ad-
2. ń en avoir par-dessus la tête ż mire aquò non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho
cofle (n’èsser -) loc. en avoir son soûl Pança, s. XVII)
cofle coma un céser qu’a trempat uèit jorns loc. coire n. m. cuivre - Expression: Un jorn de
très prétentieux promier abrial que son mestre l’avia enviat a Tula
163
coire colet (arrapar al -)
crompar un bleston de fial de fer en coire, seguet to- coladís, issa (pl. coladisses, issas) adj. coulant,
tas las botigas de la vila per far sa comession e se’n ante
tornet a detz oras del ser furiós contra los merchands colaire, aira n. colleur, euse (d’affiches...) veire:
que [non] an pas çò que chal per contentar las prac- empegaire
ticas (Alfred Marpilhat, Las [fadardiás] de Marsalet, colar v. (s. XII) 1. couler (liquide) 2. décuver
1899) colar n. m. (s. XII.) collier veire: golar - Citation:
còire v. cuire veire: còser Trenquem los laç de lor dominacion / e los colars de
còire (aver de -) loc. avoir les moyens (argent) longa subjeccion / qui, devath eths, si regnan, nos
còire a son degut loc. cuire à point demòra, / gitem là-hòra (Pèir de Garròs, Psaume II,
coissin n. m. coussin 1565)
coissin (cal que passe pel -) loc. 1. la nuit porte colar v. coller veire: empegar
conseil 2. ça se règle sur l’oreiller colareta n. f. collerette
coissin d’alaitar n. m. coussin d’allaitement colars (fred de -) loc. franc du collier
coissinejar v. faire la grasse matinée còlas (anar en -) loc. aller par groupes
coissinièra adobarà (la -) loc. ça s’arrangera sur còlas que s’encontan (non son las -) expr. les
l’oreiller montagnes ne se rencontrent pas
coït n. m. (s. XIV.) coït colatge n. m. collage veire: empegament
coita n. f. hâte colca n. f. couche (lit)
coita (a la -) loc. 1. à toutes jambes 2. en vitesse colcant (al -) loc. à l’ouest veire: marin, ponent
coita (anar de -) loc. marcher vite colcar v. coucher - Expression: Mentre qu’èran
coita (aver -) loc. 1. avoir hâte 2. être pressé 3. i aquí, venguèt lo temps que deviá enfantar, e metèt
avoir urgence al [mond] son Filh primièr nascut, qu’estropèt ambe
coita (de -) loc. à la hâte de trocèls e colquèt dins una grépia, perque i aviá
coita (fait a la -) loc. personnage mal dégrossi pas de plaça per eles dins l’ostalariá (Josèp Salvat, tr.
coita (i a -) loc. il y a urgence Evangèli de Luc, 1957)
coita (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas le feu colcar (non se cal despolhar abans de se -) expr.
au lac 1. il ne faut pas se dévêtir avant d’entrer dans
coita-cotilhon n. m. coureur de jupons son lit (afin de ne pas attraper froid) 2. il faut
coitança n. f. 1. diligence 2. empressement assurer ses arrières
coitar v. (lat. coctare, var.: cochar (Leng.)) 1. hâter colcar a l’esponda (se -) loc. se coucher du côté
2. pourchasser de la ruelle (bord du lit)
coïtar v. (s. XIX...) coïter colcar a la paret (se -) loc. se coucher du côté
coitar (se) v. (lat. coctare, var.: se cochar (Leng.)) se du mur (lit)
hâter, se dépêcher - Citation: Un còp al vilatge, nos colcar coma las galinas / polas (se -) loc. se
coitavem de copiar la cançon sus un casèrn, nòstre coucher comme les poules
casèrn de cançons (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, colcar en fusta (se -) loc. se coucher de tout son
1977) long
coitós, osa (anar -) loc. marcher vite colectomia n. f. (s. XX.) colectomie (méd.)
coitós, osa (pl. coitoses, osas) adj. pressé, ée colent, enta adj. chômable, vénérable
coitosament adv. à la hâte, promptement coleoptèr n. m. (s. XVIII...) coléoptère
coja n. f. courge còler v. → còler chômer une fête, célébrer, hon-
còl n. m. cou - Exemple: manquèt a se copar lo còl orer veire: colar - Citation: L’ofici dels sants apòs-
(fr: il faillit se casser la figure) tols, per plan còler lors fèstas e obtenir lor proteccion
còl d’alauseta (un -) loc. un cou de cygne (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673)
còl de pè n. m. cou de pied colèra n. f. (s. XV...) colère
còl de platja n. m. grève (rivage) colèra n. m. (s. XVI...) choléra
còla n. f. colle veire: pega colèra (cargar una -) loc. avoir un accès de
còla n. f. → còla 1. équipe de travailleurs 2. co- colère
terie colèra (préner la -) loc. se mettre en colère
còla n. f. colline colèra de tenguda (una -) loc. une longue
còla (anar de -) loc. aller de compagnie colère
còla (èsser de -) 1. sympathiser 2. ou plus si colèra ! (aquò fa -) loc. elle est un peu raide !
affinités (être à la colle !) coleric, ica adj. (s. XIX...) cholérique
còla (far la -) loc. être de connivence coleric, ica adj. (s. XX.) colérique
còla (non èsser de -) loc. ne pas sympathiser colerifòrme adj. (s. XIX...) cholériforme
còla de chavals expr. couple de chevaux at- colesteròl n. m. (s. XX.) cholestérol
tachés ensemble colet (arrapar al -) loc. prendre au collet
164
colha colonizator, tritz (pl. colonizators, trises)
colha adj. e n. f. triv. conne (injure) veire: con collectivitat n. f. (s. XIX...) collectivité
(injure) collectivitat locala o territoriala n. f. collectiv-
còlha n. f. (lat. colla) → còla 1. équipe de tra- ité locale ou territoriale (adm.)
vailleurs 2. coterie collectivizacion n. f. (s. XIX...) collectivisation
colha n. f. → testicul (m.) triv. couille collectivizar v. (s. XIX...) collectiviser
colhonat quand t’ai vist (a la m’as -) loc. collector, tritz (pl. collectors, trises) n. (s. XIV.,
1. n’importe comment 2. pas sérieux du tout ("à lat. collector) collecteur
la con" 3. "à la mords-moi le nœud") triv. collèga n. (s. XVI..., lat. collega) collègue
colic, ica adj. (s. XVII...) colique collègi n. m. (s. XIV..., lat. collegium) collège
colica n. f. (s. XIV...) colique veire: foira Collègi d’Occitania n. m. (1927) Collègi
colicas nefreticas n. f. coliques néphrétiques d’Occitania
veire: mal de masclum collègi dels avocats n. m. barreau (justice)
colina n. f. (lat. b. collina) coline - Citation: M’èri collegial, ala adj. (s. XVI.) collégial, ale
mes contra la paret e d’ont èri la vesiái ela, e dar- collegial, ala adj. (s. XIV..., de collègi) collégial,
rièr ela las platanas del canal, e darrièr las platanas, ale
las colinas d’Ovelhan (Ives Roqueta, Lengadòc roge, collegiala n. f. (de collègial, ala) 1. réunion des re-
1984). sponsable du Collège d’Occitanie 2. collégiale
colís (pl. colisses) n. m. (s. XVIII..., fr. colis < ital. (église possédant un chapitre collégial)
colli < pl. de collo) colis collegialitat n. f. (s. XX., de collegial) collégialité
collaboracion n. f. (s. XIX..., de collaborar) collab- collegian, a n. (s. XVIII..., de collègi) collégien,
oration enne
collaboracionisme n. m. (s. XX.) collabora- colligir v. (lat. colligere) colliger
tionnisme collimator n. m. (s. XIX...) collimateur
collaboracionista n. (s. XX.) collaborationniste colliri n. m. (s. XIV., lat. collyrium) collyre
collaborar v. (s. XIX..., lat. collaborare) collaborer collision n. f. (s. XIV., lat. collisio) collision
collaborator, tritz (pl. collaborators, trises) n. collocar v. (s. XVII..., lat. collocare) colloquer
(s. XVIII..., de collaborar) collaborateur, trice - Ci- collòqui n. m. (s. XV., lat. colloquium) colloque
tation: D’auditors [de la ràdio] repròchan tant a ieu collusion n. f. (s. XIV..., lat. collusio) collusion
coma a la majoritat dels meus collaborators d’aver pas colòbra n. f. couleuvre
l’accent païsan... Personalament, cerqui pas de l’aver colocacion n. f. colocation
(Andrieu J. Boussac, Òc, oct. 1950); se pensava au colocatari, ària n. (s. XIX...) colocataire
mejan d’anar destraucar lo vielh collaborator qu’ara colofònia n. f. (s. XIV.) colophane
collaborava plus ges, mai s’escondiá au fons de son colomb n. m. (var.: colom (Gasc.)) pigeon
granièr (Robèrt Lafònt, 1984) colomb a la sang n. m. pigeon en civet
collacion n. f. (s. XV. , lat. med. collatio < collatus) colomba n. f. colombe
1. sost. collation (registre) 2. sost. repas léger colombat n. m. pigeonneau
collacionament n. m. (s. XIX...) collationnement colombièr n. m. pigeonnier, colombier
collacionar v. (s. XV., de collacion) sost. collation- colombièr de meçorgas (un -) loc. un tissu de
ner mensonges
collateral, ala adj. (s. XIV., var.: collaterau (Gasc., colomna n. f. (s. XIII.) colonne
Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov., Niça)) collatéral, colomna vertebrala n. f. (s. XVIII...) colonne
ale vertébrale veire: rastèl de l’esquina (fam.)
colleccion n. f. (s. XIV.) collection colomnada n. f. (s. XVII...) colonnade
colleccionar v. (s. XIX...) collectionner colomnas de Tarn n. f. gorges du Tarn
colleccionisme n. m. (s. XIX...) collectionnisme colon n. m. (s. XIV...) colon (colonie)
colleccionista adj. e n. (s. XIX...) collectionneur, colon n. m. (s. XIV...) côlon (anatomia)
euse Colonha n. pr. (de la vila de Colonha een Alemanha)
collècta n. f. (s. XIV., lat. collecta) corr. collecte Cologne
veire: quista - Exemple: an fait una collècta per aju- colonia n. f. (s. XIV...) colonie
dar un amic colonial, ala adj. (s. XVIII...) colonial, ale
collectar v. (s. XVI...) collecter colonialisme n. m. (s. XVI...) colonialisme
collectiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) collectif, ive colonialista n. (s. XX...) colonialiste
collectiva (accion -) n. f. action collective colonizacion n. f. (s. XVIII...) colonisation
collectiva (convencion -) n. f. convention col- colonizar v. (s. XVIII...) coloniser
lective (socio.) colonizat, ada adj. e n. (s. XIX...) colonisé, ée
collectivament adv. (s. XVI...) collectivement colonizator, tritz (pl. colonizators, trises) adj.
collectivisme n. m. (s. XIX...) collectivisme e n. (s. XIX..., de colonizar) colonizaire corr.
collectivista adj. e n. (s. XIX...) collectiviste colonisateur, atrice (politica)
165
coloquinta comandar (sense vos -)
166
comandar al baston commiseracion
comandar al baston loc. mener à la baguette comerç en demens loc. un commerce en souf-
comandar son servidor loc. commander à son france
serviteur comerç es a pausa (lo -) loc. l’activité
comandariá n. f. (av. s. XV.) commanderie économique est très calme
comandas n. f. plur. (s. XX., de comandar) com- comerç exterior (écon.) n. m. commerce ex-
mandes térieur (écon.)
comandat adj. (s. XIX..., de comandar) de com- comerç triangular (hist.) n. m. commerce trian-
mande gulaire (hist.)
comandita n. f. (s. XVII..., de l’ital. accomandita) comerçant, anta adj. e n. commerçant, ante
commandite comerçar v. commercer
comanditaire, aira n. (s. XVIII..., de l’italian "acco- comercejar v. commercer (petit commerce)
mandita") commanditaire veire: comandita comerçon n. m. petit commerce
comanditar v. (s. XIX...) commanditer veire: co- cometa n. f. (s. XIV.) comète
mandita cometre v. (s. XII., lat. commitere) commettre
comba (coma) n. f. (gall. cumba) combe, vallon comitat n. m. (s. XVII..., del francés ? anglés
combas e sèrres (per -) loc. par monts et par committee) comité - Citation: Aquela òbra fuguèt
vaux remesa a la vila per lo general Martinia, president del
combat n. m. combat comitat parisenc, que lauvet dins son discors los ex-
combat d’òme contra òme n. combat d’homme plorators produchs autres còps per lo Lemosin (Josèp
à homme Ros, L’annada lemosina, 1898)
combatent, enta adj. e n. combattant, ante comitat d’entrepresa n. m. comité d’entreprise
combatre v. combattre - Expression: Plan se pòt comjat n. m. (s. XII., lat. commeatus) congé
tenir l’òme fièr, / b’es [aürós] tres còps amai quatre, / comjat (préner -) loc. prendre congé
uèi que per el Dieu ven combatre / totas las potestats commando n. m. (s. XX., de l’anglés ? afrikaans ?
d’Infèrn (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) portugués) commando
combinable, abla adj. (s. XVIII...) combinable commemoracion n. f. (s. XIV., lat. commemoratio)
combinacion n. f. (s. XVII...) combinaison commémoration
combinar v. (s. XIV.) combiner commemorar v. (s. XIV...) commemorar
combinat, ada adj. (s. XVIII...) combiné, ée commemoratiu, iva adj. commémoratif, ive
combinatiu, iva adj. (s. XIV.) qui peut être com- commenda n. f. (s. XV...) commende (abbayes...)
biné commendatari, ària adj. e n. (s. XV...) commen-
combinator n. m. (s. XX.) combinateur dataire (abbayes...)
combinatòri, òria adj. (s. XVIII...) combinatoire commensal, ala n. (s. XV...) commensal, ale
combor n. m. 1. combustion 2. émoi commensalisme n. m. (s. XIX...) commensal-
combor (metre en -) loc. mettre en émoi isme
comedia n. f. (s. XVI...) comédie commensurable, abla adj. (s. XIV...) commensu-
comedia (far la -) n. jouer la comédie rable veire: incommensurable
comedian, ana n. (s. XVI...) comédien, enne commentar v. (s. XIV..., lat. commentari) com-
començ (pl. comences) n. m. (s. XII.) commence- menter
ment veire: començament commentari n. m. (s. XIV..., lat. commentarius)
començaire, aira n. (s. XII.) qui commence commentaire
començament n. m. (s. XII.) commencement commentator, tritz (pl. commentators, trises) n.
veire: començ (s. XIV..., lat. commentator) commentateur, trice
començament (del fin -) loc. du tout début commercial, ala adj. (s. XVIII..., lat. commercium)
començant, anta adj. (s. XV...) commençant, ante comèrcial corr. commercial, ale (economia)
començar v. (s. XII., lat. pop. cominitiare) → commercialament adv. (s. XIX..., de commercial)
començar corr. commencer - Citation: Uèi que comercialament corr. commercialement
le mes de mai comença / a l’aunor del país mondin, commercialitat n. f. (s. XIX...) commercialité
/ mon còr se vòl regalhardir / sur las flors de dama commercializable, abla adj. (s. XX.) commercial-
Clamença (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) isable
començar (tre -) loc. 1. à peine 2. sitôt que commercializacion n. f. (s. XX.) commercializa-
començat (es el que m’a -) loc. c’est lui qui m’a cion
provoqué commercializar v. (s. XIX...) commercialiser
comerç (cambra de -) n. f. chambre de com- comminatòri, òria adj. (s. XVI...) comminatoire
merce commiseracion n. f. (s. XIII...) commisération
comerç (pl. comerces) n. m. (s. XIV..., lat. commer- commissari, ària n. (s. XVI...) commissaire - Ci-
cium) comèrci corr. commerce tation: Lo commissari deu assignar la partida, o sos
167
commissari, ària comparar
procuraires, e los balhar delai de tres jorns, o plus,per commutator n. m. (s. XIX...) commutateur
comparir (Fòrs e costumas de Bearn, 1552) commutatritz (pl. commutatrises) n. f. (s. XX.)
commissariat n. m. (s. XVIII...) commissariat commutatrice
commission n. f. (s. XVII...) commission comòdament adv. (s. XV.) commodément
commission de las operacions de borsa n. f. comoditat n. f. (s. XV., de l’ital. comodità) com-
commission des opérations de bourse (COB) modité
(écon.) comol (per -) loc. par-dessus le marché
commissionar v. (s. XV...) commissionner comol, ola adj. (s. XII.) 1. comble veire: acu-
commissionari, ària n. (s. XVI...) commission- mulacion, comolum - Expression: Escrivans aujòls,
naire de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten tant
commissura n. f. (s. XVIII...) commissure de plaça per totis les camins de la sciéncia, que [di-
commocion n. f. (s. XIII.) commotion ficilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun
commocionar v. commotionner sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça
commòda n. f. (s. XVIII..., de commòde) commode de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra
(meuble) flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). 2. plein,
commòde, a adj. (s. XIV..., lat. commodus) com- pleine (rempli)
mode comolada n. f. comblement
commoditat n. f. (s. XV..., lat. commoditas) com- comolar v. combler, remplir (complètement)
modité veire: cumular
communalista n. (s. XIX...) communaliste comolatge n. m. action de combler
communalizacion n. f. (s. XIX...) communalisa- comolum (far lo -) loc. être à son comble
tion compaccion n. f. (s. XIV.) 1. compacité 2. com-
communalizar v. (s. XIX...) communaliser paction
communicabilitat n. f. (s. XVIII..., de communica- compacitat n. f. (s. XVIII...) compacité
ble) sost. communicabilité compactage n. m. (s. XX...) compactage
communicable, abla adj. (s. XIV..., de communicar) compactar v. (s. XX.) compacter
sost. communicable compacte, acta adj. (s. XIV...) compact, acte
communicacion n. f. (s. XIV..., lat. communicatio) compactor n. m. (s. XX...) compacteur
sost. communication compaire (compair) n. m. (lat. compater) com-
communicar v. (s. XIII., lat. communicare) sost. père veire: commaire
communiquer - Citation: ń Perque donc libe plen compaire gatet (lo -) n. m. le chat botté (conte)
de doctrina tant bona / siá communicat [cõmunicat] a companatge n. m. 1. camaraderie 2. ce qui se
la nacion gascona... ż (Pèir de Garròs, Psalmes, 1565) mange avec le pain - Citation: S’aqueste Març,
; çò qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe fraire d’Abril, / fòra de páur e de perilh, / torna damb
occitana, l’amor qui portava a la patria, e que crei son bèl equipatge, / nos le pregarem a sopar, / mai que
que la communicava a tots los qui l’apressavan e qui non vòlga vin, ni pan, / e que se pòrte companatge
devienguèn los sons amics... (Simin Palay, 1940) (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII) 3. hors-
communicat n. m. (s. XIX..., de communicar) sost. d’œuvre (repas)
communiqué companatge (far -) loc. ménager la nourriture
communicatiu, iva adj. (s. XVI..., de communicar) companh n. m. ami, collègue, concubin, com-
sost. communicatif, ive pagnon
communicator, tritz (pl. communicators, trises) companha n. f. compagne (épouse, concubine)
n. (s. XIX..., de communicar) comunicaire sost. companhiá n. f. compagnie
communicateur, trice companhon n. m. 1. compagnon - Expres-
communitari, ària adj. (s. XIX...) communautaire sion: Cossí ? Cada bon companhon / aurà mestressa
communitarisme n. m. (s. XX., de communitat) sonque jo ? / Cadun trobarà sa caduna, / e jo non tro-
communautarisme barai pas una ? / Non fumetis ! Que si farai ; Expres-
communitarizacion n. f. (s. XX., de communitat) sion: / e se la que cortisarai / n’es de còrs e [d’esperit]
communautarisation triada, / tornatz me far manjar civada (Pèire Godelin,
communitat n. f. (s. XIII.) communauté Ramelet mondin, s. XVII) 2. concubin
communitat europèa n. f. communauté eu- comparabilitat n. f. (s. XIX...) comparabilité
ropéenne comparablament adv. (s. XIII...) de façon compa-
commutabilitat n. f. commutabilité rable
commutable, abla adj. (s. XX.) commutable comparable, abla adj. (s. XIII...) comparable
commutacion n. f. (s. XIV.) commutation comparança de (a -) loc. en comparaison de
commutar v. (s. XX.) commuter comparant n. m. réplique (discussion, débat)
commutatiu, iva adj. (s. XIV...) commutatif comparant (téner lo -) loc. donner la réplique
commutativitat n. f. (s. XX.) commutativité comparar v. (s. XIII...) comparer
168
comparar (sense -) complicitat
169
complidament comptar sense l’òste
complidament adv. (de complir) 1. parfaitement la comprenián [...] aquela lenga dels vailets (Paul
2. complètement Gairaud, 1980)
compliment adv. (de complir) accomplissement compréner (çò important es de -) loc. le tout est
compliment n. m. (s. XVII...) compliment veire: de comprendre
acompliment - Expression: enregar un compliment compréner a mièg aire loc. comprendre à demi-
(ir. : faire ses compliments) ; Expression: mot
complimentar v. (s. XVII...) complimenter compréner al vira boca loc. lire sur les lèvres
complir v. (lat. complere) 1. accomplir - Citation: compréner bota per barral loc. comprendre de
En art, ont la personalitat es gaireben tot, l’òbra in- travers
acabada [non] es jamai complida per un autre : la compreni res mai (non i -) loc. je n’y com-
mòrt de l’obrièr causa donc plan una pèrda irrepara- prends plus rien
bla (Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924) compreni torra ni borra (non i -) loc. je n’y com-
2. exécuter (tâche) 3. remplir (ses obligations) prends pas un traître mot
4. parfaire comprés, esa lo / la (pl. compreses, esas los /
complir son dever loc. accomplir son devoir las) loc. y compris
complir una mission loc. s’acquitter d’une mis- compreses (los enfants -) y compris les en-
sion fants
complit, ida adj. (de complir) 1. révolu, ue comprimir v. (s. XIV..., lat. comprimere) com-
2. achevé, ée primer
compòrtament electoral n. m. comportement comprimit n. m. (s. XIX..., de comprimir) → cachet
électoral (socio.) comprimé (médicament) veire: pastilha
composicion n. f. (s. XIII..., lat. compositio) compromés (pl. compromeses) n. m. (s. XIII...)
compausicion sost. composition compromis
comprometre v. (s. XIII...) compromettre
composit, ita adj. (s. XIV..., lat. compositus) com-
posite compta (n’es una que -) loc. celle-là est drôle
comptabilitat n. f. (s. XVI...) comptabilité
compositor, tritz (pl. compositors, trises) n. (s.
comptabilitat nacionala n. f. comptabilité na-
XV..., lat. compositor) compositeur, trice - Citation:
tionale (écon.)
E d’autes vengueràn, compositors occitans pastats
d’aquera memòria que perseguiràn l’òbra creatritz de comptabilizable, abla adj. (s. XX.) comptabilis-
nòste país (Ismaël Girard, Òc, oct. 1950) able
comptabilizar v. (s. XX.) comptabiliser
compòst (pl. compòstes) n. (s. XVIII..., de l’anglés
comptable, abla adj. e n. (s. XIV...) comptable
< francés) compost (terreau)
comptafials n. m. (s. XIX.) compte-fils
compòsta n. f. (s. XII..., lat. composita < componere)
comptagotas n. m. compte-gouttes
compote
comptant adv. (s. XIII...) comptant
compostador n. m. (s. XIX..., de l’italian "compos-
comptar v. (s. XIII., lat. computare) compter veire:
tore") composteur (appareil)
condar - Expression: comptar a milas coma lo teulièr
compostar v. (s. XVIII..., de "compòst") épandre
(fr: dépenser beaucoup) ; Expression: comptar sos
du compost (terreau)
uòus abans que sián ponduts (non cal / cal pas -) (fr:
compostar v. (s. XX., de compostador) composter il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir
(ticket...) tué)
compostatge n. m. (s. XX., de "compòst") com- comptar amb l’òste loc. 1. faire un compte ex-
postage act entre les deux partis 2. agir avec garantie
compostièr n. m. (s. XVIII..., de compòsta) com- comptar de (a -) loc. à compter de
potier comptar sas camisas loc. triv. vomir
compreensible, ibla adj. (s. XV...) compréhensi- comptar sense l’òste loc. 1. compter sans le con-
ble trôle de l’intéressé - Citation: "Jo condi volentèrs
compreension n. f. (s. XIV...) compréhension damb l’òste" [ironic : lo personatge paga l’òste amb
compreensiu, iva adj. (s. XVI...) compréhensif, de patacs] (P. de Garròs, s. XVI); "mais je comtais
ive sans l’hoste" [sas promessas non èran garentidas] (B.
compren coma las aucas loc. il ne comprend de Monluc, s. XVI); "Au bot d’un mes vit clarament
rien / qu’avèva comptat sans son òste" [s’èra enganat sus
compréner v. (s. XII...) comprendre - Expression: las qualitats de son esposa] (M. Verdièr, s. XIX); "
Se contentèt de parpelejar en pallevant un pauquet Quau compta sens l’òste, compta doas fes" (F. Mis-
las ussas e comprenguère que me covidava antau a tral, s. XIX). 2. agir sans garantie de l’autre par-
li dictar sa respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977) tie - Citation: "mais je comtais sans l’hoste" [sas
; Expression: Los que menavan vida nòbla [...] per promessas non èran garentidas] (B. de Monluc, s.
castèls o sembla-castèls, ni non la parlavan, ni non XVI)
170
comptat (tot -) concedir
comptat (tot -) loc. au bout du compte raras invencions ten tant de plaça per totis les camins
comptat e rebatut (tot -) loc. tout compte fait; de la siéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un
tout bien considéré [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
comptatge n. m. (s. XV...) comptage que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
comptator n. m. (s. XIX...) compteur (instru- ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
ment) veire: taulièr XVII).
comptats (aver nonanta ans plan -) loc. avoir comuna n. f. (s. XII., lat. communia) 1. mairie -
quatre-vingt dix ans révolus Expression: comuna (maridatge a la -) (fr: mariage
compte n. m. (s. XII.) compte civil) 2. commune
compte (al cap del -) loc. au bout du compte comuna (maison) n. f. mairie
compte (donar -) loc. rendre compte comunal, ala adj. (s. XII., de comuna) communal,
compte (èsser de bon -) loc. être franc ale
compte (far -) loc. 1. rendre compte 2. tenir comunalizacion n. f. (s. XIX..., de comuna) com-
compte munalisation
compte (far per son -) loc. être établi à son comunalizar v. (s. XIX..., de comuna) commu-
compte naliser
compte (metre en -) loc. mettre en ligne de comunament adv. (s. XVI...) communément
compte comunard, arda n. (s. XIX., de comuna) commu-
compte (metre en -) loc. mettre en ligne de nard, arde
compte comunard, arda n. (s. XIX., de comuna) commu-
compte (per mon -) loc. en ce qui me concerne nard, arde
compte (sense -) loc. innombrable comuniant, anta n. (s. XVI..., de comuniar o del fr.
compte (tirar un -) loc. dresser un compte communiant) corr. communiant, ante
compte (trobar son -) loc. trouver son avantage comuniar v. (de comunion o del fr. communier )
compte (venir a -) loc. être profitable corr. communier veire: cumenjar
compte de (non téner -) loc. 1. ne pas tenir comunion n. f. (s. XIII., lat. communio) sost. com-
compte de 2. faire abstraction de munion
compte de (sense téner -) loc. 1. sans tenir comunisme n. m. (s. XIX..., de comun) commu-
compte de 2. abstraction faite de nisme
compte fait e rebatut (tot -) loc. tout bien con- comunista adj. e n. (s. XIX..., de comun) commu-
sidéré niste
compte financièr n. m. compte financier (écon.)
comunizant, a adj. e n. (s. XX., de comuna) com-
compte rendut n. m. compte-rendu munisant, e
compte tengut de la situacion loc. vu les cir-
comuns n. m. plur. toilettes (lavabos, WC)
constances / la situation
con adj. e n. m. con (injure) veire: colha
compte-chèc (compte corrent dels chècs
con n. m. → vagina triv. con (sexe féminin)
postals) n. m. (s. XX.) compte chèques
con coma la luna loc. fam. con comme la lune
compte-rendut n. m. (s. XV...) compte-rendu
comptes de peiretas (far de -) loc. se tromper con coma un panièr traucat loc. con comme
en comptant une valise (sans poignées)... (fam.)
comput n. m. (s. XIII : “compot”.) comput (calen- con coma una armèla loc. fam. con comme...
drier ecclésiastique) con coma una banasta loc. fam. con comme un
computacion n. f. (s. XIV...) computation (calen- panier
drier ecclésiastique) con coma una bleda loc. fam. con comme une
computista n. (s. XVII...) computiste (calendrier blette
ecclésiastique) con que vira (es -) loc. fam. il est très con
comtal, ala adj. (s. XII.) comtal, ale conca n. f. bassin (fontaine) - Expression: Era
comtat n. m. (s. XII.) comté plan lo corrent que montava per a mesura que la
comte n. m. (s. XI...) comte conca del camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se
comtessa n. f. (s. XII.) comtesse me nèga lo carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas,
comulum n. m. comble (pire) Sèt pans, 1977)
comun (amb totes) ne pas être fier concau, ava adj. (s. XIV., lat. concavus) concave
comun coma la palha als ases expr. très com- concavitat n. f. (s. XIV., de concau) concavité
mun concebible, ibla adj. (s. XVI...) concevable
comun de (viure sul -) loc. vivre aux crochets concebre v. (s. XII...) concevoir
de concedir v. (s. XIII...) concéder
comun, una adj. (s. XII...) commun, une - Ci- concepcion n. f. (s. XIV.) conception - Expression:
tation: Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de Noirigat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge
171
concepcion condolenças
bèl, e capable de desrambulhar tota sòrta de concep- condar v. (lat. computare) → comptar arc.
cion ; Expression: e per aquò digne de se carrar dambe compter
un plumacho de prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. condemnable, abla adj. (s. XV...) condamnable
XVII) condemnacion n. f. (s. XIV.) condamnation
concèpte n. m. (s. XV...) concept condemnar v. (s. XIV.) condamner
conceptor, tritz (pl. conceptors, trises) adj. e n. condemnat, ada adj. e n. (s. XVI...) condamné, ée
(s. XX.) concepteur, trice condemnator, tritz (pl. condemnators, trises)
conceptual, ala adj. (s. XIX...) conceptuel, elle adj. e n. (s. XVI...) rare condamnateur, trice
conceptualisme n. m. (s. XIX...) conceptualisme condemnatòri, òria adj. (s. XIV.) condamnatoire
conceptualizacion n. f. (s. XX.) conceptualisa- condensable, abla adj. (s. XIX...) condensable
tion condensacion n. f. (s. XIV..., lat. condensatio) con-
conceptualizar v. (s. XX.) conceptualiser densation
concernir v. (s. XIV...) concerner condensar v. (s. XIV., lat. condensare) condenser
concèrt n. m. (s. XVI..., ital. concerto) concert condensat n. m. (s. XIX...) condensé
concession n. f. (s. XV.) concession
condensatiu, iva adj. (s. XIV.) qui peut se con-
concili n. m. (s. XII...) concile
denser
conciliacion n. f. (s. XX.) conciliation veire: rec-
condensator n. m. (s. XVIII..., de condensar) con-
onciliacion
densateur, condenseur
conciliant, anta adj. (s. XVII...) conciliant, ante
condescendre v. (s. XIV., lat. condescendere) sost.
conciliar v. (s. XVI...) concilier - Expression: Es-
condescendre
timam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar
condicion n. f. (s. XIV., lat. conditio) 1. sost.
nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi
condition (circonstance) 2. corr. condition (base
scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia
d’accord) 3. sost. condition (caractère, nature)
catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a las
(literatura) - Citation: Jo non som pas d’aquera condi-
qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gra-
cion / que posca usar de dissimulacion (Pèir de Gar-
matica, 1935)
ròs, Eglògas, 1567)
conciliator, tritz (pl. conciliators, trises) adj. e n.
condicion (de mejancièra -) loc. de condition
(s. XIV..., lat. conciliator) conciliateur, trice
médiocre
conciutadan, ana n. (s. XIII...) concitoyen, enne
conclave n. m. (s. XIV.) conclave condicion que (sos -) loc. sous condition que
conclure v. (s. XIV.) conclure condicional, ala adj. (s. XIV., lat. n. condicionalis)
conclús, usa (pl. concluses, usas) adj. conclu, conditionnel, elle
ue condicionalament adv. (s. XIV., de condicional)
conclusion n. f. (s. XIV.) conclusion conditionnellement
conclusion (per tota -) loc. 1. j’en conclus que condicionar v. (s. XIV., de condicion) 1. sost.
2. en définitive 3. en un mot conditionner (déterminer) 2. corr. condition-
conclusiu, iva adj. (s. XIV.) conclusif ner (emballer) 3. sost. conditionner (influencer)
concordància n. f. (de concordant) concordança psychol.
sost. concordance condicionat, ada adj. (s. XIX...) conditionné
concordant, anta adj. (s. XIII..., de concordar) sost. condicionator n. m. (s. XX., de condicionar) con-
concordant, ante ditionneur (machine, emballage)
concordar v. (s. XII., lat. concordare) sost. con- condicionator, tritz (pl. condicionators, trises)
corder n. (s. XX., de condicionar) conditionneur (per-
concordat n. m. (s. XV..., lat. med. concordatum) sonne, emballage)
sost. concordat condicions (complir las -) loc. satisfaire aux
concòrdia n. m. (s. XII., lat. concordia) sost. ac- conditions
cord, traité condicions (sense -) loc. sans conditions
concórrer v. (s. XV...) concourir condicions anticiclonicas n. f. plur. (s. XX.) con-
concors (pl. concorses) n. m. (s. XVI...) concours ditions anticycloniques - Exemple: Aqueste estiu
concrèt, eta adj. (s. XVI..., lat. concretus) concret, anam conéisser en meteorologia de condicions antici-
concrète clonicas
concubin, ina n. (s. XIV...) concubin, ine condiment n. m. (s. XIII., lat. condimentum) corr.
concubinatge n. m. concubinage condiment
concupiscéncia n. f. (s. XIV.) concupiscence condiscípol n. (s. XV...) condisciple
concupiscent, enta adj. (s. XIV...) concupiscent, condòl n. m. (s. XII., lat. condolere) → con-
ente dolenças arc. condoléance
concussion n. f. (s. XIV.) 1. ébranlement 2. con- condolenças n. f. (s. XV..., de condòl X dolença)
cussion. condoléances
172
condòr confina
condòr n. m. (s. XVI ..., del castelhan < quichuan ) ibèrt, Gramatica, 1935) 2. reconnaître (distinguer
condor quelqu’un)
condreit, eita adj. (s. XIII., lat. condirectum, var.: conéisser (cal saber se -) loc. il faut connaître
condrech, a (pl. condreches; echas) (Leng., Lem., ses propres limites
Prov.)) corr. correct, ecte (comme il convient) conéisser a son anar loc. reconnaître à son al-
conduccion n. f. (s. XIX...) conduction (électr.) lure
conductància n. f. (s. XIX...) conductance conéisser a son demenar loc. reconnaître à son
(électr.) allure
conductibilitat n. f. (s. XIX...) conductibilité conéisser mai (non se -) loc. être hors de soi
(électr.) conéisser totas las viradas loc. savoir les expé-
conductible, ibla adj. (s. XIX...) conductible dients
(électr.) coneisses lo reitor d’Aussona ? loc. tu
conductimetria n. f. (s. XX...) conductimétrie m’ennuies
(électr.) coneisses que m’entartugas ! (non -) loc. tu
conductimetric, ica adj. (s. XX...) conduc- m’ennuies
timétrique (électr.) coneissi (despuèi que me -) loc. de toute ma
conductiu, iva adj. (s. XIX...) conductif, ive vie
(électr.) confeccion n. f. (s. XIX...) confection
conductivitat n. f. (s. XX...) conductivité (électr.) confeccionar v. (s. XVI...) confectionner
conferéncia n. f. (s. XIV...) conférence
conductor, tritz (pl. conductors, trises) adj. e n.
(s. XIII.) conducteur, trice
conferencièr, èra n. (s. XIX...) conférencier, ère
conferir v. (s. XIV...) conférer
conduire v. (s. XIII...) conduire (un véhicule,
confés, essa (pl. confesses, essas) n. (s. XII.) qui
une affaire...) veire: menar
s’est confessé, qui a avoué
conduita n. f. conduite veire: captenença - Ex-
confessar v. (s. XII., lat. confessare) → confessar
pression: Mon sermon serà [divisit] en tres punts :
→ confessar 1. confesser 2. avouer veire: aver-
dins lo prumièr vos detalharai, per sa conduita, la
ament, avoar, admetre, reconéisser 3. convenir
castetat de santa Ceselha, e çò que dirai regardarà las
de quelque chose
filhas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
confessar a la mandra (se -) loc. 1. dire son se-
conduseire, eira n. personne qui mène une af-
cret à son ennemi 2. parler trop
faire veire: conductor, menaire
confession n. f. (s. XII.) 1. confession 2. aveu
còne n. m. (s. XVI...) cône
confessional n. m. (s. XVII...) confessionnal
conegut (far lo -) loc. faire l’entendu
confessional, ala adj. (s. XIX...) confessionnel,
conegut coma Barrabàs a la Passion expr. elle
connu comme le loup blanc confessionalizacion n. f. (s. XX...) confession-
conegut l’aparrat (es -) loc. il a mauvaise répu- nalisation
tation confessionalizar v. (s. XX...) confessionnaliser
conegut, uda adj. connu, ue confessor n. m. (s. XII.) confesseur
coneis (ben aja qual se -) loc. heureux celui qui confessor (per -) loc. comme / en qualité de
se connaît confesseur
coneis coma lo nas al mièg de la cara (se -) loc. confidéncia n. f. (s. XIV...) confidence - Expres-
cela saute aux yeux sion: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Ver-
coneisseire, eira. n. (occ. conéisser) connaisseur, dun se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos
euse caldrà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidén-
coneissença n. f. 1. connaissance - Expression: cia : "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e com-
Siam quitis damb les que donan del nas a la lenga prés : " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos
mondina, tant per non se poder pas emprigondir bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela
dedins la coneissença de sa gràcia, coma per nos far promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr
creire qu’elis an trobat la fava a la còca de la sufisença Barta, Pròsas de tota mena, 1979
(Pèire Godelin, s. XVII) 2. âge de raison confidencial, ala adj. (s. XVIII...) confidentiel,
coneissença (aver la -) loc. 1. avoir sa connais- elle
sance 2. être conscient confidencialament adv. (s. XVIII...) confiden-
coneissença de (a la -) loc. au su de tiellement
conéisser v. 1. connaître - Expression: Lo grop confidencialitat n. f. (s. XX.) confidentialité
pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men- configuracion n. f. (s. XII...) configuration
tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic. confin n. m. (s. XV..., lat. confinium) confin (lim-
Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga ite)
anciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Al- confina n. (de confin) 1. limite 2. frontière
173
confinar connèxe, èxa
confinar v. (s. XV..., de confin) confiner (toucher congostós, osa (pl. congostoses, osas) adj.
à la limite) - Exemple: mon camp confina amb lo de savoureux, euse
Carles congre n. m. (s. XIV.) congre (poisson)
confins n. m. plur. (s. XIV..., lat. confines, var.: co- congregacion n. f. (s. XVI.) congrégation
hins (Gasc.)) confins veire: cofinh - Exemple: Pèire congrès (pl. congrèsses) n. m. (s. XVII...) congrès
èra anat fins als confins del territòri congressista n. (s. XIX...) congressiste
confirmacion n. f. (s. XIIII...) confirmation congrú, ua adj. (s. XIII...) congru, ue veire: con-
confirmar v. (s.XIII...) confirmer gruent
confitariá n. f. (s. XIX.) confiserie (boutique) congruent, enta adj. (s. XIV.) congruent, ente
confitura n. f. (s. XIII...) confiture veire: congrú
conflicte n. m. (s. XVII...) conflit conhièra n. congère veire: congièra
conflicte social n. m. conflit social (socio.) conifèr n. m. (s. XVI...) conifère
confondre v. (s. XII...) confondre conilh (lo còp del -) loc. le coup de Jarnac
conformacion n. f. (s. XVI...) conformation conilh de garriga n. m. lapin de garenne
confòrmament adv. (s. XVI...) conformément conilh, ilha n. lapin, ine de garenne veire: lapin
conformar v. (s. XII...) conformer - Expression: Car fòrt sovent cal anar córrer cer-
conformator n. m. (s. XVII...) conformateur car los medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris] e
confòrme, òrma adj. (s. XIV...) conforme [antimòni], coma qui va cercar un furet per tirar lo
conformisme n. m. (s. XVII...) conformisme conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI) ; Expres-
conformista adj. e n. (s. XX.) conformiste sion: Mon rabat dejà s’acomòda / damb les cordonets
conformitat n. f. (s. XIV...) conformité a la mòda, / e dejà la pèl d’un conilh / lusís sul capelet
conformitat sociala n. f. conformité sociale (so- gentil (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
cio.) conilhar v. mettre bas (lapine sauvage) veire:
confòrt n. m. (s. XIII.) 1. réconfort 2. confort conilhar, lapinar
confortablament adv. (s. XIX...) confortable- conilhar v. 1. s’évader veire: conilhar 2. (fig)
ment tergiverser
confortable, abla adj. (s. XVIII...) confortable conilhat n. m. lapereau sauvage
confòrtament n. m. (s. XIII.) réconfort conilhièra n. f. 1. garenne 2. fig. échappatoire
confortar v. (s. XIII.) conforter conjectura n. f. (s. XIII..., lat. conjectura) conjec-
confrariá n. f. (s. XIII.) confrérie ture
confraternal, ala adj. (s. XIX...) confraternel, elle conjonccion n. f. (s. XIII., lat. conjunctio) conjonc-
confraternitat n. f. (s. XIV.) confraternité tion
confront n. m. 1. limite 2. confrontation conjonctiu n. m. (s. XIV., lat. conjunctivus) con-
confront (sense -) loc. 1. d’une étendue illim- jonctif (gram.)
itée 2. sans vis-à-vis conjonctiva n. f. (s. XIV..., lat. conjunctivus) con-
confront amb loc. limitrophe avec jonctive (méd.)
confrontacion n. f. (s. XIV.) confrontation conjonctival, ala adj. (s. XV..., de conjonctiu) con-
confrontar v. (s. XIV.) confronter jonctival, ale (méd.)
confronts n. m. plur. aboutissants conjonctiviti n. f. (s. XIX..., de conjonctiu) con-
confronts (donar los -) loc. énoncer les aboutis- jonctivite (méd.)
sants conjonctura n. f. (s. XV..., de conjonccion X conjec-
confús, usa (pl. confuses, usas) adj. (s. XIII.) con- tura) conjoncture
fus conjugador n. m. (s. XX.) conjugueur
confusament adv. (s. XVI...) confusément conjugal, ala adj. (s. XIV.) conjugal, ale
confusion n. f. (s. XII.) confusion - Expression: conjugar v. (s. XVI...) conjuguer
Sens la gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala conjugason n. f. (s. XIV.) conjugaison - Expres-
dels parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdi- sion: ń tuit li verbe de la prima conjugazo ż (Donats
cion (Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905) proensals).
congelable, abla adj. (s. XX.) congelable conjuntament adv. (s. XIV.) conjointement
congelacion n. f. (s. XIV...) congélation conjuracion n. f. (s. XIV.) 1. conjuration 2. com-
congelar v. (s. XIII...) congeler plot
congelator n. m. (s. XX.) congélateur conjurar v. (s. XIII.) conjurer
congièra n. f. (s. XIX., lat. congeries, var.: congèsta, conjurat, ada adj. (s. XIII...) conjuré, ée (com-
congièira (Gasc.)) congère veire: conhièra plot)
congosta n. f. régal conjurator, tritz (pl. conjurators, osas) n. (s.
congosta (èsser en -) loc. s’en donner à cœur XV...) conjurateur (complot)
joie connectar v. (s. XX.) connecter
congostar (se) v. pron. se régaler connèxe, èxa adj. (s. XIII...) connexe
174
connexion consolar
connexion n. f. (s. XIV.) connexion - Expression: / d’aqueths qui l’an en reveréncia / coneish plan lo
Item, totas res que han natural unitat e connexio, de camin tengut :/mès abusar de sa cleméncia, / amear
las quals la una ajuda a mantener l’autra, han una fi tarda peniténcia, / per camin de tau consequéncia, / a
comuna, a la qual so ordenadas e no tropas (Elucidari, bon pòrt degun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume
s. XIV.) I, 1565)
connexitat n. f. (s. XIV.) connexité - Expression: consequéncia de (en -) loc. par suite de
Perque haian connexitat en lor (Leis d’amor, s. XIV) consequent, enta adj. (s. XIV...) conséquent, ente
conquerent, enta n. (s. XII...) conquérant, ante consèrva n. f. (s. XIV...) conserve veire: sèrva
conqueriment n. m. (s. XII.) conquête veire: con- consèrva (de -) loc. adv. (s. XVI...) de conserve
quista conservable, abla adj. (s. XIX.) conservable veire:
conquerir v. (s. XII.) conquérir veire: conquèrre servant
conquèrre v. → conquerir conquérir conservacion n. f. (s. XIII...) conservation (con-
conquist, ista (pl. conquistes, istas) adj. (s. XII.) serve...) veire: sèrva, servador
conquis, ise conservacion n. f. (s. XVII...) conservation
conquista n. f. (s. XII.) conquête veire: conqueri- (musée...)
ment conservar v. (s. XVI...) conserver veire: servar
conquistar v. → conquerir conquérir - Expres- conservariá n. f. (s. XIX.) conserverie
sion: conquistar tot (sembla qu’o va -) (fr: il prend conservatisme n. m. (s. XIX.) conservatisme
des airs de conquérant) conservatiu, iva adj. (s. XIV.) qui se peut con-
consacracion n. f. (s. XII..., lat. consecratio) con- server veire: servant
sécration conservator, tritz adj. e n. (s. XVIII..., lat. conserva-
consacrar v. (s. XII...) consacrer tor (de l’anglés)) conservateur (politique...)
consciéncia n. f. (s. XII..., lat. conscientia) con- conservator, tritz (pl. conservators, trises) n.
science - Citation: Demest los bons préner assistén- (s. XIV..., lat. conservator) conservateur, trice (de
cia / e de comparèr hugirà / dejà damnada en sa con- musée, bibliothèque...) veire: servador
sciéncia / perque lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths conservatòri n. m. (s. XVIII., de l’italian) conser-
qui l’an en reveréncia / coneish plan lo camin tengut vatoire (musique...)
:/mès abusar de sa cleméncia, / amear tarda penitén- conservatòri, òria adj. (s. XIX.) conservatoire
cia, / per camin de tau consequéncia, / a bon pòrt de- considerable, abla adj. (s. XVII...) considérable
gun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565) consideracion n. f. (s. XIV.) considération
; "La consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò consideracion de (sense -) loc. (s. XVII.) sans
desaviada devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota tenir compte de - Expression: Aquel a totjorn
situacion (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968); Soi tengut le cap entre doas aurelhas que [non a] ausit
estat mogut, dins ma recèrca, per la consciéncia de parlar de Patracòlis [...], tan grand astrològue, que
l’unitat occitana, sens cap de resèrva de cap de mena laissa les astres a lòc, e que sense consideracion de
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1974) las planetas, ten totjorn las siètas plan netas (Peire
consciéncia li repropchava (la -) loc. il avait du Godelin, s. XVII).
remords considerant n. m. (s. XIV.) attendu (droit)
conscienciós, osa (pl. consciencioses, osas) adj. considerant que loc. conj. (s. XIV.) attendu que
(s. XVI...) consciencieux, euse (droit)
conscient, enta adj. (s. XVIII...) conscient, ente considerar v. (s. XIV.) considérer
conscripcion n. f. conscription consigna n. f. (s. XX.) consigne
consecrator, tritz (pl. consecrators, trises) adj. consignacion n. f. (s. XIV...) consignation
e n. (s. XVII..., lat. consecrator) 1. consécrateur consignar v. (s. XV...) consigner
2. consacrant consignatari, ària adj. (s. XVII...) consignataire
consecutiu, iva adj. (s. XV...) consécutif, ive consignator, tritz (pl. consignators, trises) n. (s.
consent (qual non ditz res -) loc. qui ne dit mot XVII...) consignateur
consent consisténcia n. f. (s. XV...) consistance
consent de (èsser -) loc. consentir à consistent, enta adj. (s. XVI...) consistant, ante
consent per tot (èsser -) loc. souscrire à tout consistir v. (s. XV...) consister
consent, enta adj. (s. XVII...) consentant, ante consistòri n. m. (s. XII...) consistoire
consentiment n. m. (s. XII...) consentement consistorial, ala adj. (s. XV...) consistorial, ale
consentiment de boca loc. accord verbal consòla n. f. (s. XVI...) console
consentir v. (s. XVII...) consentir consòla de jòcs n. f. (s. XX.) console de jeu
consequéncia n. f. (s. XIII..., lat. consequentia) consolacion n. f. (s. XI...) consolation veire: asso-
conséquence - Citation: Demest los bons préner lament, solaç
assisténcia / e de comparèr hugirà / dejà damnada consolar v. (s. XIII..., lat. consolare) consoler veire:
en sa consciéncia / perque lo Senhor d’excelléncia assolar
175
consolator, tritz (pl. consolators, trises) contar de gròs en gròs
consolator, tritz (pl. consolators, trises) adj. e n. constructor, tritz (pl. constructors, trises) n. (s.
(s. XIII..., lat. consolator) consolateur, trice veire: XIV...) constructeur, trice
assolaire construire v. (s. XVI.) construire (en général)
consolidar v. (s. XIV...) consolider consul n. m. (s. XVII...) consul (représentant à
consompcion n. f. (s. XVII...) consomption l’étranger...) veire: còssol
consonant, anta adj. (s. XII...) consonant, ante consular, ara adj. (s. XX...) consulaire
consonanta n. f. (s. XVI...) consonne consulat n. m. (s. XVII...) consulat (charge de
consòrt adj. m. (s. XVI.) consort consul, lieu de son exercice)
conspiracion n. f. (s. XII...) conspiration - Ex- consulta n. f. (s. XIV...) consultation veire: con-
pression: Aquò b’es, a plan tot pensar, / son país mau sultacion
recompensar / mès, de ma part, jo’vs asseguri / e reli- consultacion n. f. (s. XIV...) consultation veire:
giosament vos juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, / consulta
no’m cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots consultant, anta n. (s. XVI...) consultant, ante
acordats / e d’ua conspiracion bandats / per l’onor consultar v. (s. XV...) consulter
deu païs sosténguer / e per sa dignitat manténguer consultatiu, iva adj. (s. XVII...) consultatif, ive
(Pèir de Garròs, 1567) consultor n. m. (s. XV...) consulteur (religions)
conspirar v. (s. XII...) conspirer consum n. m. (de consumir) → consum consom-
conspirator, tritz (pl. conspirators, trises) n. (s. mation (nourriture, électricité...) veire: consum-
XIV...) conspirateur, trice macion
constància n. f. (s. XIII...) constance consumerisme n. m. (s. XX..., de l’anglés) con-
constant, anta adj. (s. XIV...) constant sumérisme (nourriture...)
constantament adv. (s. XIV...) constamment consumerista adj. (s. XX...) consumériste (nour-
constat n. m. (s. XIX...) constat riture...)
constatacion n. f. (s. XVI...) constatation consumible, ibla adj. consommable (nourrit-
constatar v. (s. XVIII..., lat. constat) constater - Ci- ure...)
tation: Soi susprés de constatar cossí aquela borgada consumible, ibla adj. (s. XVI..., de consumir) con-
es fòrça toristica (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en sommable
Robèrt-Loís Stevenson, 2019) consumir v. (s. XVI..., lat. consumere) 1. consom-
constellacion n. f. (s. XIII...) constellation mer (faire usage, se nourrir) 2. consumer
constellar v. (s. XVI...) consteller consumir (se) v. se consumer (inquiétude)
consternacion n. f. (s. XVI...) consternation consumitor, tritz (pl. consumitors, trises) n. (de
consternant, anta adj. (s. XIX...) consternant, consumir) consommateur, trice (nourriture...)
ante consumitòri, òria adj. (s. XX., de consumir) con-
consternar v. (s. XIV...) consterner sommatoire (nourriture...)
constipacion n. f. (s. XIV) constipation consummacion n. f. (s. XVII..., de consummar)
constipant, anta adj. (s. XIX...) constipant consommation (action d’accomplir)
constipar v. (s. XIV.) constiper consummacion dels sègles n. f. (de consummar)
constitucion n. f. (s. XII...) constitution consommation des siècles
constitucional (dreit -) n. m. droit constitution- consummar v. (lat. consummare) consommer (ac-
nel complir)
constitucional, ala adj. (s. XVIII...) constitution- consummar un maridatge loc. consommer un
nel, elle mariage
constitucionalament adj. (s. XVIII...) constitu- consummat, ada adj. (de consummar) consommé,
tionnellement e (émérite, accompli, e)
constitucionalitat n. f. (s. XVIII...) constitution- contactar v. contacter
nalité contacte n. m. (s. XVI...) contact
constituïr v. (s. XIV...) constituer - Citation: Lo contagion n. f. (s. XIV...) contagion
preterit de l’indicatiu e l’imperfait del subjonctiu que contagiós, osa (pl. contagioses, osas) adj. (s.
constituisson en francés parlat de temps en via de dis- XIV...) contagieux, euse
paricion, son del tot vius en lenga d’Òc (Loís Alibèrt, contaire, aira n. conteur, euse
Gramarica occitana, 1935) contaminacion n. f. (s. XV...) contamination
construccion n. f. (s. XV.) construction contaminar v. (s. XIII...) contaminer
constructible, ibla adj. (s. XX.) constructible contar v. conter, raconter
constructiu, iva adj. (s. XV...) constructif, ive contar de baias loc. raconter des balivernes
constructivisme n. m. (s. XX.) constructivisme contar de cracas loc. raconter des balivernes
constructivista adj. e n. (s. XX.) constructiviste contar de fadesas loc. raconter des balivernes
constructor, tritz (pl. constructors, trises) adj. (s. contar de farivòlas loc. raconter des balivernes
XVIII...) constructeur, trice contar de gròs en gròs loc. raconter en gros
176
contar de senserigalhas contornar
contar de senserigalhas loc. raconter des baliv- contèsta n. f. (s. XVII...) contestation veire: con-
ernes testacion
contar joguina loc. conter fleurette contestable, abla adj. (s. XVII...) contestable
contar lo menudet loc. raconter en détails contestacion n. f. (s. XVII...) contestation veire:
contar pel menut loc. raconter par le menu contèsta
contaralha loc. 1. conte 2. sornette contestar v. (s. XIV.) contester
contaralhas (far de -) loc. conter des balivernes contestatari, ària n. (s. XX.) contestataire
conte n. m. conte - Expression: conte a morir contestator, tritz (pl. contestators, trises) adj. e
dreit (un -) (fr: une histoire à dormir debout) ; Ex- n. (s. XIX...) contestateur, trice
pression: conte de Bernat mon oncle (un -) (fr: une contèxte n. m. (s. XVI...) contexte
histoire sans intérêt) ; Expression: conte de ma grand contextual, ala adj. (s. XX.) contextuel, elle
la bòrnia (un -) (fr: une histoire sans intérêt) ; Ex- contigú, ua adj. (s. XIV...) contigu, ue
pression: conte que m’avián fait (al -) (fr: d’après ce continéncia n. f. (s. XIII...) continence
qu’on m’avait raconté) continent n. m. (s. XVI...) continent (terres)
conte ! (mas qué vos -) n. mais que vous dire ! continent, enta adj. (s. XII...) continent, ente
conte de ta fabrica (es un -) loc. c’est une his- contingent, enta adj. (s. XV.) contingent, ente -
toire de ton invention Citation: Granda pròva, d’alhors, del perfèit equilibre
conte pebrat n. m. un conte égrillard d’aquel engenh que domina los eveniments contin-
contemplacion n. f. (s. XII...) contemplation gents per s’enanar plus luènh trobar çò que demòra e
contemplar v. (s. XIII...) contempler - Citation: que, fin finala, triomfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber,
Admiracion deu monde e glòria de nòste atge, / quan 1940)
jo contempli en mi ton invençut coratge / com un continú (de -) loc. de contunh 1. continuelle-
ròc marterat d’ardentas peirassadas (Pèir de Garròs, ment 2. de façon continue 3. sost. sans relâche
Psaumes. A la Regina, 1565) continú, ua adj. (s. XIII..., lat. continuus < continere)
contemplatiu, iva adj. (s. XII...) contemplatif, contunh, contunha corr. continu, ue
ive continua (a la -) loc. 1. à la continue 2. à
contemplator, tritz n. (s. XIV...) contemplateur, l’ordinaire
trice continua (aquò non es de -) expr. ce n’est pas
contemporanèu, èa adj. e n. (s. XV...) contempo- continu
rain, aine continua (aquò non es de -) loc. ce n’est pas
contenedor n. m. (s. XX., de l’anglés) conteneur une habitude
contenéncia n. f. (s. XVI...) contenance (sens continua (de fèbre -) loc. sans relâche
moral) continua (fèbre -) n. f. fièvre continue
conténer v. (s. XVI...) contenir (volume, modéra- continua (non es de -) loc. ce n’est pas une habi-
tion) veire: caber, téner tude
contengut n. m. (s. XVI...) contenu, contenance continua (plueja de -) loc. pluie continue
(volume, ce qui est dedans) continuable, abla adj. (s. XIV.) continuable
content (son -) loc. combien il était content continuacion n. f. (s. XIV., lat. continuatio) contin-
content d’èsser al mond (es -) loc. c’est un car- uation
actère heureux continual, a adj. (s. XIV., de continuar) continuel,
content, enta adj. (s. XIII.) content - Expression: elle
Voliá dire son content. Voliá dire tanben lo viure de continual, ala adj. (s. XII...) continuel, elle
totis. Perque tot aicí nos ven del vin... Leon Còrdas, continualament adv. (s. XII...) continuellement
Sèt pans, 1977) continuament adv. (s. XIV.) 1. continûment
contenta-te de sos diga-me’n-Dieus (diga-me’n- 2. continuellement
diga). expr. contente-toi de ses promesses continuar v. (s. XIII.) continuer - Citation: Aquò’s
contentament n. m. contentement - Expression: çò que vos avètz dejà fait, e que jo vos pregui de con-
Le contentament qu’ieu recebi per ací, me fa cercar tinuar (Bertomieu Amilhan, Tablèu, s. XVII)
pretèxte d’i demorar (Pèire Godelin, Ramelet mondin, continuator, tritz (pl. continuators, trises) n. (s.
s. XVII) XVI..., de continuar) continuateur
contentament (n’aver a son -) loc. s’en donner continuitat n. f. (s. XIV..., de continú) sost. conti-
à cœur joie nuité
contentar v. contenter continuum n. m. (s. XX., del latin) continuum
contes (far de -) loc. en conter contorn n. m. tournant
contes de ma grand la bòrnia (de -) loc. des contornar v. contourner
histoires à dormir debout contra prep. contre - Expression: contra (aquò m’es
contèst (pl. contèstes) n. m. (s. XIV...) dispute -) (fr: cela m’est contraire) ; Expression: contra (es
177
contra contrasens
totjorn lo -) (fr: il a l’esprit de contrariété) ; Expres- contrafactor, tritz (pl. contrafactors, trises) n. (s.
sion: contra (lo partit -) (fr: le parti opposé) ; Expres- XVIII...) contrefacteur veire: contrafaseire
sion: contra (non se pòt dire res -) (fr: on ne peut rien contrafar v. (de contra + far) contrefaire
dire contre) contrafar v. contrefaire, imiter
contra (al -) loc. 1. au contraire 2. à l’opposé contrafaseire, eira adj. qui contrefait, se
contra (anar -) loc. contrecarrer moque veire: contrafactor
contra (per -) loc. au contraire contralto n. (s. XVIII., mot italian) contralto
contra de (al -) loc. au contraire de contralto n. m. (de l’italian) contralto
contra el (sembla un nan -) loc. il semble un contranòvi n. m. garçon d’honneur (mariage)
nain à côté de lui contranòvi n. m. garçon d’honneur (mariage)
contrabalançar v. (de contra + balançar) contre- contrapartida n. f. contrepartie
balancer contrapoder n. m. contre-pouvoir
contrabanda n. f. contrebande contraproductiu, iva adj. (s. XX.) contreproduc-
contrabandièr n. m. contebandier - Cita- tif, ive
tion: Aquel ostalàs deviá servir de refugi als contra-
contrapunt n. m. (s. XIV...) contrepoint
bandièrs que venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats
(musique)
pus tard dins lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
contrapuntat, ada adj. en contrepoint - Expres-
font, 1977)
sion: Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son
contraccion n. f. (s. XIV.) contraction
mantol prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, /
contracepcion n. f. (s. XX..., de l’anglés) contra-
de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s.
ception
XVII)
contraceptiu, iva adj. e n. (s. XX...) contraceptif,
contrapuntic, ica adj. (s. XX., de l’italian) contra-
ive
puntique
contraceptor, tritz (pl. contraceptors, trises) adj.
contrapuntista n. (s. XIX..., de l’italian) contra-
(s. XX...) contracepteur, trice
puntiste
contractant, anta adj. e n. (s. XV...) contractant,
contrarefòrma n. f. (s. XX.) sost. contre-réforme
ante
(art)
contractar v. (s. XIV.) contracter
contrarevolucionari, ària adj. e n. (s. XVIII...)
contractat, ada adj. (s. XIX...) contracté, ée
contre-révolutionnaire
contracte n. m. (s. XIV...) contrat
contracte de durada determinada n. m. contrat contrari n. m. (s. XIII.) contraire - Expres-
à durée déterminée (CDD) sion: Al contrari de çò que se pòt creire, èra subre-
tot a l’intrada de l’ivèrn que las carrièras, per ieu,
contracte de durada indeterminada n. m. con-
s’animavan (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
trat à durée indéterminée (CDI)
1940)
contracte de trabalh n. m. contrat de travail
(socio.) contrari (al -) loc. au contraire - Citation: Era
contracte social n. m. contrat social (socio.) pas brica per los espaurugar, al contrari, èra per los
atissar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
contractil, ila adj. (s. XVIII...) contractile (méd.)
contractilitat n. f. (s. XVIII...) contractilité (méd.) contrari (es a son -) loc. c’est à son préjudice
contractiu, iva adj. (s. XIV.) contractif, ive contrari, ària adj. (s. XIII.) contraire
contractual, ala adj. e n. (s. XVI...) contractuel, contràriament adv. (s. XIV.) contrairement veire:
elle contrarietat
contractualament adv. (s. XIX...) contractuelle- contràriament n. m. (s. XIII.) contrarité
ment contrariant, anta adj. (s. XIV...) contrariant, ante
contractualizacion n. f. (s. XIX...) contractualisa- contrariar v. (s. XIII.) contrarier
tion contrariat sonque en idèa (non es / es pas -) loc.
contractualizar v. (s. XIX...) contractualiser il n’est pas le moins du monde contrarié
contractura n. f. (s. XIX...) contracture (méd.) contrarietat n. f. (s. XIV.) contrariété veire: con-
contracturar v. (s. XIX...) contracturer (méd.) tràriament
contracusacion n. f. (de contra + acusacion) sost. contrario (a -) loc. adv. (s. XX., del latin) a con-
contre-accusation / contraccusation (dreit) trario
contrada n. f. les parages contrariós, osa (pl. contrarioses, osas) adj. (s.
contradiccion n. f. (s. XIV.) contradiction XII.) qui aime contrarier
contradictor, tritz (pl. contradictors, trises) n. (s. contrasagèl n. m. sost. contre-sceau
XIII...) contradicteur, trice contrasenh n. m. (s. XX., de contra + senh) corr.
contradictòri, òria adj. (s. XIV.) contradictoire mot de passe (ordinateur...)
contradire v. (s. XII.) contredire contrasens n. m. (de contra + sens) sost. contre-
contradit n. m. (s. XIV.) contredit, opposition sens
178
contrasignar convèxe, èxa
contrasignar v. (de contra + signar) sost. contre- 2. contrôle (maîtrise de soi) 3. contrôle (autorité
signer sur)
contrasignatura n. f. (de contra + signatura) sost. contròtle social n. m. contrôle social (écon.)
contresignature contumaç, aça pl. contumaces, aças) adj. (s. XIV :
contrast (pl. contrastes) n. m. (s. XIII.) contraste ń contumax ż.) contumace (qui refuse de com-
contrastar v. (s. XIII.) contraster paraître) veire: contumàcia
contrataca n. f. sost. contre-attaque (militar) contumàcia n. f. (s. XIV.) contumace (fait de ne
contratemps n. m. contretemps pas comparaître) veire: contumaç
contravencion n. f. (s. XIV..., de contra- contuniar v. (metatèsi de "continuar") → continuar
venir) 1. contravention 2. contravention (procès- fam. continuer veire: continuar, seguir - Citation:
verbal) Ma sòrre e mis fraires caminavan de frònt emé ieu;
contravenent, a adj. e n. contrevenant, e mon paire contuniava a nos venir darrièr (Baptista
contravenent, enta n. (s. XVII..., de contravenir) Bonet, Vida d’enfant, 1894)
contrevenant, ante conven (non -) loc. il n’est pas convenable
contravenir v. (s. XIV..., lat. contravenire) con- convencent, enta adj. (s. XVII...) convaincant,
trevenir ante
contravent n. m. volet convéncer v. (s. XII...) convaincre
contravent n. m. contrevent convencion n. f. (s. XIII.) convention
contravents en embut loc. volets entrebaillés convencion collectiva n. f. convention collec-
tive (socio.)
contre de (en -) loc. contre
convencion internacionala dels dreits de
contrespionatge n. (de contrespionar) corr.
l’enfant n. f. convention internationale des
contre-espionnage (militar)
droits de l’enfant (dr.)
contribucion n. f. (s. XIV...) contribution
convencional, ala adj. (s. XV...) conventionnel,
contribuent, enta adj. e n. (s. XV...) contribuable
elle - Expression: Se parlava nagaire de sièis di-
contribuïr v. (s. XV.) contribuer alèctes d’òc (...). I a quicòm de pejoratiu - una flaira
contributiu, iva adj. (s. XVI...) contributif, ive de patés - dins aquel mot de dialècte e mai que mai
contributor, tritz (pl. contributors, trises) n. (s. quicòm de convencional, que ne fa incèrt l’emplec.
XVI...) contributeur Ont comença un dialècte e ont finís (Rogièr Barta,
contricion n. f. (s. XIII.) contrition Pròsas de tota mena, 1979)
contrindicacion n. f. (s. XX., de contrindicar) corr. convencionar v. (s. XX...) conventionner
contre-indication / contrindication (medecina) convencions socialas n. f. plur. conventions
contrindicar v. (de contra + indicar) corr. contre- sociales (socio.)
indiquer / contrindiquer convençut, uda adj. (s. XVII...) convaincu, ue
contrindicat, ada adj. (s. XX., de contrindicar) corr. convenéncia n. f. convenance
contre-indiqué, ée / contrindiqué, ée (medecina) convenent de (èsser -) loc. → convenir convenir
convenent, enta adj. (de convenir) convenable
contrit, ida adj. (s. XIII.) contrit, ite convengut, uda adj. (s. XVII...) convenu, ue
controbar v. sost. controuver convenir v. (s. XIII..., lat. convenire) con-
controfensiva n. f. (s. XX., de contra + ofensiva) venir - Citation: Conven de persiègre aquel trabalh
corr. contre-offensive (militar) d’unificacion dins lo vocabulari e mai que mai dins la
contròrdre n. m. (de contra + òrdre) corr. contror- morfologia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
dre (militar) convergir v. (s. XVIII...) converger
controtlabilitat n. f. (s. XX., de controtlable) 1. con- convèrsa n. f. entretien (conversation)
trôlabilité (vérifier) 2. contrôlabilité (autorité conversa ((téner -) loc. être en conversation
sur) conversacion n. f. (s. XVII..., lat. conversatio) con-
controtlable, abla adj. (s. XX., de controtlar) versation
1. contrôlable (vérifier) 2. contrôlable (autorité conversar v. (s. XVI..., lat. conversari) converser
sur) conversion n. f. (s. XII...) conversion
controtlador n. m. (s. XIX..., de controtlar) con- convertir v. (s. X...) convertir
trôleur (appareil pour vérifier) convertissor n. m. (s. XVI..., de convertir X confes-
controtlaire, aira n. (s. XIII..., de controtlar) con- sor) convertisseur (relig. personne)
trôleur, euse (personne qui vérifie) convertissor, ora n. (s. XIX..., de convertir X confes-
controtlar v. (s. XIV..., de contròtle) → Escòla ga- sor) convertisseur (personne)
bala, 2000: controllar 1. contrôler (vérification) convertissor, ora adj. e n. m. (s. XIX...) convertis-
2. contrôler (avoir autorité sur) seur (instrument)
contròtle n. m. (s. XIV..., de l’occ. contr(ar)òtle < convertit, ida adj. e n. (s. XIV...) converti, ie
lat. med. contrarotulus) 1. contrôle (verification) convèxe, èxa adj. (s. XIV...) convexe
179
convexitat còp un, un còp l’autre (un -)
convexitat n. f. (s. XV...) convexité còp (tot d’un -) loc. adv. 1. tout d’un coup
conviccion n. f. (s. XVI...) corr. conviction - Cita- 2. soudainement
tion: Ai la conviccion qu’aquela equipa non pòt plus còp (un -) loc. une fois
tolerar lo trabalh scientific coma l’ai totjorn concebut còp a man revèrsa (d’un -) loc. d’un revers de
e coma lo concebe encara (Robèrt Lafont, 1980) main
conviccion intima n. f. intime conviction (ju- còp d’aiga (un -) loc. une crue subite
ridic) còp d’amor n. m. coup de foudre (amour)
convocacion n. f. (s. XIV...) convocation còp d’aur loc. excellente affaire
convocator, tritz (pl. convocators, trises) n. (s. còp d’aviada (lo -) loc. le coup d’envoi
XVII...) convocateur còp de (ara es lo -) loc. c’est le moment de
cooperacion n. f. (s. XIX...) coopération còp de (èsser sul -) loc. être sur le point de
cooperant, anta adj. e n. (s. XX...) coopérant (mil- còp de jos la chaminièra (un -) loc. un coup en
itaire...) traitre
cooperar v. (s. XIV...) coopérer còp de nas (un -) loc. une ripaille
cooperatiu, iva adj. (s. XIX...) coopératif, ive còp de partença (lo -) loc. le signal du départ
cooperativa n. f. (s. XIX...) cooperative còp de pè de l’ase (lo -) loc. une vengeance tar-
cooperator, tritz (pl. cooperators, trises) adj. e n. dive
(s. XVI..., de cooperar) coopérateur, trice còp de promptitud (far quicòm dins un -) loc.
coordenable, a adj. (s. XIX..., de coordenar) coor- agir sans préparation / préméditation
donable (géo.) còp de sant Eutròpi (un -) loc. un coup mal-
coordenada n. f. (s. XX., de coordenar) 1. coor- heureux
donnée (géo.) 2. fam. coordonnée (adresse per- còp de temps (un -) loc. un événement imprévu
sonnelle) còp de toalha (un -) loc. un bon repas
coordenant, a adj. e n. m. (s. XIX..., de ordenar) còp de traïdor (un -) loc. un coup de Jarnac
coordonant (lingüistica)
còp del jorn (un -) loc. une fois par jour
coordenar v. (de ordenar) coordonner
còp del lapin (lo -) loc. le coup du lapin
coordenat, ada adj. (s. XIX..., de coordenar) 1. co-
còp descarat (un -) loc. un coup horrible
ordonné, e (lingüistica) 2. coordonné, e (math.)
còp d’astre (per -) loc. 1. par chance 2. par bon-
coordinacion n. f. (d. XIV..., lat. coordinatio) 1. co-
heur
ordinacion (géo.) 2. coordination (lingüistica)
còp d’aur (un -) loc. un coup de fortune
coordinator, tritz adj. e n. (s. XX., de coordenar)
còp d’espasa dins la mar (es un -) loc. c’est un
coordinateur, trice (géo.)
coup d’épée dans l’eau
coordinéncia n. f. (s. XX., de coordinacion) coordi-
nence (chimie) còp e còp loc. → regularament régulièrement
còp n. m. → vetz 1. coup (frapper) - Expression: còp e de lanç (tocar de -) loc. toucher d’emblée
còp la gata non ne farà / ne farà pas / nòu (cada -) (fr: còp e quilha loc. → plan sovent très souvent
ça ne marche pas à tous les coups) 2. fois 3. reprise còp e volada (tocar de -) loc. toucher d’emblée
4. fam. coup (boire) - Citation: Per faire davalar còp èra (un -) loc. adv. → bèl temps a autrefois
lo tripon, lo lombet e tota la seguida, avèm begut un còp èra... (un -) loc. il était une fois... (formule
còp de blanqueta e avèm cantat. Es après sopar que de contes)
se tauleja. La nuèit es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de còp i aviá (un -) il était une fois...
la font, 1977) còp non es mortal (lo -) loc. il y a de l’espoir
còp (al -) loc. 1. à la fois 2. ensemble còp non fa puta (un -) loc. 1. fam. on peut se
còp (amb un -) loc. en un mot tromper 2. l’erreur est humaine
còp (d’un -) loc. soudainement còp o autre loc. une fois ou une autre
còp (de -) loc. 1. tout d’un coup 2. brusquement còp o jamai (ara es lo -) loc. c’est le moment ou
còp (èsser a -) loc. être prêt jamais
còp (far lo -) loc. 1. corr. jouer un tour 2. corr. còp per la filosofia (aver un -) loc. être féru de
berner philosophie
còp (portar -) loc. porter tort còp per tuar lo lop (non cal qu’un -) loc. 1. ça
còp (se un -) loc. si jamais peut réussir 2. il faut tenter le coup 3. on peut
còp (sense donar un -) loc. sans coup férir l’emporter au premier coup
còp (seriá lo -) loc. il ne manquerait plus que còp perfièit (un -) loc. un coup décisif
ça - Exemple: Fa una ora que l’espèri, seriá lo còp que còp plòu (s’un -) loc. s’il pleut
non venguèsse ! còp sec loc. 1. tout à coup 2. soudain
còp (sul -) loc. adv. tout de suite còp sus còp loc. à chaque coup
còp (tot -) loc. 1. de temps à autre 2. quelque- còp un, un còp l’autre (un -) loc. tantôt l’un,
fois tantôt l’autre
180
copa cor après (me -)
copa n. f. coupe - Expression: copa amb lo jaune nòstre casèrn de cançons (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
(lo roge -) (fr: le rouge tranche avec le jaune) font, 1977)
copa a de reng loc. coupe réglée copiós, osa (pl. copioses, osas) adj. (s. XIV.)
copa a talh n. f. coupe réglée copieux, euse
copa coa (a -) loc. suspension (figure de style copiosament adv. (s. XIV.) copieusement
consistant à laisser la phrase inachevée) - Ex- copòla n. f. 1. coupole 2. dôme
pression: ... aquò’s una figura a copa coa, e se fa còps (a bèls -) loc. parfois
quand òm s’arrèsta tot cort en fasent semblant de pas- còps (aparar de -) loc. protéger des coups
sar (Pèire Godelin, s. XVII). còps (de -) loc. adv. parfois
copa e la boca (entre la -) loc. de la coupe aux còps (dins dos -) loc. à deux fois
lèvres còps (far los cent -) loc. faire les cent coups / le
copa-ròs n. (s. XIII..., lat. cupri rosa) couperose diable à quatre
(sulfate de cuivre) còps (far los cent dètz e nòu -) loc. faire les cent
copa-ròsa n. f. (s. XVI..., de copa-ròs) couperose coups
(rougeur de la peau) còps de caissals (a -) loc. à coups de dents
copa-rosat, ada adj. (s. XVI..., de copa-ròsa) còps de dents (a -) loc. à coups de dents
couperosé, ée veire: envinagrat
còps d’enastada (los -) loc. les piques / pointes
copaborsa n. m. voleur à la tire
còps que i a (de -) loc. 1. parfois 2. quelques
copacap n. m. (de copa + cap) casse-tête
fois
copar v. (de còp) 1. corr. casser veire: brigalhar
còps sornes (far sos -) loc. il cache son jeu
2. corr. rompre 3. corr. trancher (faire contraste)
còpte, còpta adj. e n. (s. XVII...) copte
4. corr. couper la parole à quelqu’un - Citation:
còpténer v. tenir le coup
copar carrals (fr: contredire quelqu’un)
copula n. f. (s. XIV.) copule
copar (se) v. (de còp) 1. corr. se contredire 2. corr.
se casser - Expression: manquèt a se copar lo còl (fr: copulacion n. f. (s. XIII...) copulation
il failli se casser la figure) copular v. (s. XIV.) copuler
copar a pica loc. changer de propos brusque- copulatiu, iva adj. (s. XIV.) copulatif, ive
ment copulator, tritz (pl. copulators, trises) adj. e n. (s.
copar al viu loc. trancher dans le vif XIV...) copulateur, trice
copar caire e jogar caire loc. souffler le chaud coquin se n’i a un (es un -) loc. c’est le pire des
et le froid coquins
copar carrals loc. contredire quelqu’un coquin, ina adj. e n. (del francés) 1. coquin, ine
copar d’acorcha loc. prendre le raccourci (fripon) 2. espiègle (enfant)
copar lo créisser loc. arrêter la croissance còr n. m. (s. XII.) chœur
copar lo farcit loc. être le maître còr n. m. cœur - Citation: Açò ditz, e me ven
copar lo fiulet loc. couper le sifflet de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp
copar lo morre loc. casser la gueule à que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist
quelqu’un que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrça
copar palhas loc. rompre les relations / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat,
copar qualqu’un loc. Interrompre quelqu’un / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa
copar ras loc. couper ras plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Mon còr,
copar redond loc. couper court (conversation) mai que mai, pataquejava coma aquel de la lauseta
copar sec loc. trancher net qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-
copat las dents a las granhòtas (non a -) expr. il l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar
n’a pas inventé la poudre blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. XX)
copavatz benlèu ! (i -) loc. vous vous y êtes còr (aver un moriment de -) loc. avoir une faib-
laissés prendre ! lesse (santé)
copèla n. f. 1. coupelle 2. casserole en terre còr (barrar lo -) loc. serrer le cœur
copèla de (èsser jos la -) loc. être sous la coupe còr (de -) loc. par cœur
de còr (de per -) loc. par cœur
copet n. m. nuque còr (del bon del -) loc. du fond du cœur
copet (aver los uèlhs darrièr lo -) loc. n’y voir còr (del fons del -) loc. (s. XVII.) de tout cœur
pas clair (lucidité) còr (desembolhar çò qu’òm a sul -) loc. dire ce
copetejar v. boire à petites gorgées qu’on a sur le cœur
copia n. f. (lat. copia) copie còr (dins l’esclin de son -) loc. au fond de son
copiaire, aira n. copieur (personne) cœur
copiar v. (de copia) copier - Citation: Un còp al vi- còr (far cruissir lo -) loc. déchirer le cœur
latge, nos coitavem de copiar la cançon sus un casèrn, cor après (me -) loc. il court après moi
181
còr aut e la fortuna bassa (aver lo -) còrfalhir
còr aut e la fortuna bassa (aver lo -) expr. être coratjós que coratjós loc. malgré son courage
pauvre mais fier coratjós, osa (pl. coratjoses, osas) adj.
còr cofle n. m. cœur gros (chagrin) courageux, euse
còr cofle (aver lo -) loc. avoir le coeur gros coratjosament adv. courageusement
còr d’òs de persec loc. cœur dur còrb n. m. → corbàs corbeau veire: corbàs, cor-
cor darrièr (me -) loc. il court après moi batàs
còr de canavèra n. m. coeur léger, frivole corba n. f. boucle, coude (forme, décor,
còr de sambuc / saüc n. m. coeur tendre dessin...)
còr leugièr (un -) loc. un cœur léger corbar v. courber
còr li manquèt (lo -) loc. son cœur a lâché corbàs / corbatàs (pl. corbasses / corbatasses) n.
còr me fa tifa-tafa (lo -) loc. j’en ai le cœur qui m. 1. corbeau 2. gros corbeau
bat corbe, corba adj. courbe
còr me mòr (lo -) loc. le coeur me lâche còrbmarin n. m. (s. XII.) cormoran
còr me pataqueja (lo -) loc. j’en ai le cœur bat- còrcachar v. serrer le cœur
tant còrcachat (èsser -) loc. avoir le cœur serré
còr me tusta (lo -) loc. mon cœur bat corcha n. f. maladie des vers à soie, qui les
còr ni corada (non aver ni / aver pas ni -) loc. ratatine
être sans pitié corcha (tombar en -) loc. voir un projet échouer
còr non crèba (uèlh non vei -) loc. si on ne voit veire: acorcha
pas, on n’est pas dégoûté corcosson n. m. bruche (insecte) veire:
còr non desira (çò que l’uèlh non vei, lo -) expr. s’acorcossonir
on n’est pas tenté par ce qu’on ne voit pas corcossonar v. ronger par les bruches
còr per fòrça (far -) loc. vaincre sa répugnance corcossonar lo cap (se -) loc. se creuser la tête
cor que correràs ! loc. et de courir ! corcossonós, osa (pl. corcossonoses, osas) adj.
còr que de fètge (far mai de -) loc. faire contre rongé par les bruches
mauvaise fortune bon cœur còrcrebar v. fendre le cœur
còr que desiras (a -) loc. à bouche que veux-tu còrda n. f. corde
còr que desiras (a boca que vòls, -) loc. à còrda de lana (es una -) loc. c’est quelqu’un
bouche que veux-tu sans caractère
còr que desiras (èsser a ) loc. être à bouche que còrda tiba (la -) loc. la situation est tendue
veux-tu còrdas tombar de -) loc. pleuvoir des halle-
còr que fa polset (lo -) loc. le cœur qui bat bardes
còr s’obrís per el (mon -) loc. je l’aime de tout cordeja (far -) loc. donner de la corde
mon cœur cordèl (plantar a flor de -) loc. planter au
còr se me’n va (lo -) loc. je vais défaillir cordeau
còr sec (un -) loc. un cœur sec cordèla (far d’una -) loc. dormir d’une traite
cor, que t’ai vist expr. va te faire pendre cordilh n. m. ficelle
cor, que t’espèri expr. va te faire pendre cordinada (a la -) loc. à la queue leu leu
corada n. f. fressures còrdolent, enta (èsser -) loc. avoir le cœur gros
coral, ala adj. cordial, ale còrdòler v. avoir mal au cœur
coralament adv. cordialement còrdolor n. m. douleur (une grande)
coralh n. m. (s. XIV.) corail cordon n. m. 1. cordon 2. rang de pierres en
corason n. f. aigreur d’estomac saillie autour d’un bâtiment
coratge n. m. courage - Citation: Admiracion cordonar v. border d’arbres un champ
deu monde e glòria de nòste atge, / quan jo contem- cordonet n. m. petit cordon - Expression: Mon
pli en mi ton invençut coratge / com un ròc marterat rabat dejà s’acomòda / damb les cordonets a la mòda,
d’ardentas peirassadas (Pèir de Garròs, Psaumes. A / e dejà la pèl d’un conilh / lusís sul capelet gentil
la Regina, 1565); Ieu som ací vengut per dire, en (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
mon lengatge, / que s’è le còrs petit pro grand es cordura n. f. couture
mon coratge, / per mostrar bravament qu’ieu sabi cordura (non far qu’una / far pas qu’una -) loc.
quicomet / de çò que dins le cap la musa nos trasmet dormir d’une traite
(Pèire Godelin, Petita galantariá, s. XVII) ; Tot vos cordurar lo camin loc. marcher en zigzagant
rend [obesissença], / la Tèrra, l’Aire, le Fòc/ Satan corduras (aplatir las -) loc. rabattre les coutures
en vòstra presença / es costrent de quitar le lòc / coregrafe, afa n. (s. XVIII...) chorégraphe
fasètz qu’armats de coratge / evitem son esclavatge coregrafia n. f. (s. XIX...) chorégraphie
(Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673) coregrafic, ica adj. (s. XIX...) chorégraphique
coratge ! / ardit ! / a tu petit ! interj. courage ! còrfalhir v. (de còr + falhir) 1. tomber en syncope
coratge (far -) loc. prendre courage 2. défaillir
182
còrfalhit (tombar -) correjonar la borsa
còrfalhit (tombar -) loc. tomber en pâmoison corporal, a adj. (s. XII..., lat. corporalis) corporel,
còrfalhit, ida (èsser -) loc. avoir le cœur brisé elle
còrfalièr, ièra adj. 1. qui fend le cœur 2. qui corporalament adv. (s. XIII: “corporalmen”) cor-
provoque une très forte émotion porellement
còrfalièra (una causa -) une chose terrible à corporatisme n. m. (s. XX..., de corporacion) cor-
entendre poratisme
còrfalit, ida adj. (de còrfalhir) touché au coeur corporatiu, iva adj. (s. XIX...) corporatif, ive
(ému, e) corporatiu, iva n. (s. XIX..., de corporacion) corpo-
còrfendre v. (de còr + fendre) fendre le coeur ratif, ive
(émouvoir) corporeïtat n. f. (s. XIV.) corporéité, corporalité
còrfèndre v. fendre le cœur corporent, enta adj. (s. XIV.) qui fait corps veire:
còrferir v. (de còr + ferir) fig. toucher au cœur incorporar
(émouvoir, blesser) corpuléncia n. f. (s. XIV.) corpulence
còrferit, ida adj. (de còr + ferit) fig. blessé au cœur corpulent, enta adj. (s. XIV.) corpulent, ente
(fig). còrpus n. m. (s. XX...) corpus
còrfondre v. (de còr + fondre) faire fondre le corpuscul n. m. (s. XVI...) corpuscule
cœur corpuscular, ara adj. (s. XVIII...) corpusculaire
coriambe n. m. (s. XVII...) choriambe corpusculós, osa (pl. corpusculoses, osas) adj.
corimbe n. m. (s. XVIII...) corymbe (botanica) (s. XX...) corpusculeux, euse
còrleugièr, ièra adj. e n. (de còr + leugièr) qui a le correccion n. f. (s. XIV., lat. correctio) correction
coeur léger corrèctament adv. (s. XV...) correctement
còrmanar v. (de còr + manar) rendre le coeur corrècte, ècta adj. (s. XVI..., lat. correctus) correct,
malade ecte
còrmanat, ada adj. e n. (de còrmanar) qui a le correctiu, iva adj. e n. (s. XIV..., lat. correctivus)
coeur malade correctif, ive
còrn n. m. (s. XII.) cor (sonner) corrector n. m. (s. XX...) correcteur (machine)
còrna que (quicòm me -) loc. quelque chose corrector, tritz adj. e n. (s. XVI..., lat. corrector) cor-
me dit recteur, trice
cornèa n. f. (s. XIV.) cornée (oeil) corredor n. m. (s. XVII..., ital. corridore X córrer)
corniça n. f. (s. XVI..., de l’ital. cornice) corniche 1. corridor (dans la maison) 2. couloir
(archit.) corregible, ibla adj. (s. XIV..., de corregir) corrigi-
cornièr (al -) loc. au coin du feu ble
corniòla n. f. 1. œsophage veire: esofague 2. tra- corregir v. (s. XIII., lat. corrigere) corriger - Cita-
chée tion: Los libes doncas son perits / mès non pas los
corniòla barrada (n’ai la -) loc. j’en ai la gorge bons esperits / qui las pècas corregiràn / quan corre-
serrée gir las voleràn (Pèir de Garròs, 1567)
corniòlas son sòrres (totas las -) expr. nous corregit n. m. (s. XIX..., de corregir) corrigé (de-
sommes tous logés à la même enseigne voir corrigé)
cornisson n. m. (de còrna) cornichon correguda n. f. (de córrer) 1. parcours 2. concours
coròlla n. f. (s. XVIII..., lat. corolla) 1. corolle (participation)
2. tresse autour de la tête 3. point de départ des correguda populara (un granda -) loc. un grand
branches d’un arbre 4. fig. entrejambe - Citation: concours populaire
Lo pichòt acapta d’aquò’s, sol vestit de Nadina, lais- corregut n. m. les intérêts échus
sava las cambas nudas fins a la coròlla / cròlla (Paul correire, eira n. m. coureur, euse (course)
Gairaud, La sexològa, 1982) correja n. f. 1. courroie 2. bande de terrain
corollari n. (s. XV...) corollaire correja (alongar la -) loc. accorder d’avantage
corollari, ària adj. (s. XIX...) corollaire de liberté
corollàriament adv. (s. XX.) corollairement correja (èsser a la -) loc. être à l’attache
corona n. f. couronne correja lo maca (ont la -) loc. où le bât blesse
coronar v. couronner correjar v. (de correja) 1. corr. lacer les souliers
coronèl, èla n. (s. XVI..., de l’ital. colonello) 2. corr. attacher avec une courroie 3. sost. don-
colonel, elle - Citation: Lo coronèl Narés e Madama ner les étrivières (battre)
fasián camin cap a Tolosa (Paul Gairaud, La sexològa, correjonar v. 1. lacer 2. serrer les cordons de la
1982) bourse
corós, osa adj. (lat. cor, cordis) 1. appétissant, correjonar la borsa loc. serrer les cordons de la
ante 2. élégant, ante 3. charmant, ante bourse
corporacion n. f. (angl. corporation) corporation correjonar la borsa loc. resserrer les cordons de
corporal n. m. (s. XIII.) corporal (pl. : corporaux la bourse
183
correjons cors
correjons n. m. plur. (de correja) lacets de chaus- córrer la plata loc. courir pour un prix
sures córrer las jòias loc. courir pour un prix
corrent n. m. 1. courant (rivière - Expression: córrer lisc loc. trotter menu
Era plan lo corrent que montava per a mesura que la córrer lo torrofle loc. fréquenter les mauvais
conca del camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se lieux
me nèga lo carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, córrer lo vent arrièr loc. voguer / aller avec un
Sèt pans, 1977) 2. électricité...) vent favorable
corrent (prètz -) n. m. prix courant córrer los ases, lor cal botar las saumas davant
corrent, enta adj. courant, ante (per far -) expr. il faut toujours laisser espérer
córrer n. m. l’action de courir quelque chose
córrer v. courir - Citation: Car fòrt sovent cal córrer pèdescauç loc. courir pieds nus
anar córrer cercar los medecins e apoticaris que pòr- córrer per anar plan (quitar lo -) loc. modérer
tan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un sa fougue
furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, córrer (se non l’ai al saut, l’aurai al -) expr. il
s. XVI) ; Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde ne perd rien pour attendre
li crida / e cadun per lo préner i cor a tota brida; correspondéncia n. f. (s. XIII...) correspondance
de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat, jo teni que correspondre v. (s. XIV...) corrrepondre
per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, segura e ses corrida n. f. (s. XIX...) corrida (course de tau-
crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra des- reaux)
fortuna, / gardar tota soleta e, selon mon umor, / son- corrièr n. m. (s. XIV..., de l’ital. corriere) courrier
jar tant que me plàcia al fait de mon amor (Francés corrieu n. m. (s. XIII.) 1. message 2. e-mail
de Corteta, La Miramonda, s. XVII) corriu n. m. trotteur pour apprendre à
córrer (ai una set que la vesi -) loc. je meurs de marcher)
soif corroboracion n. f. (s. XIII..., lat. corroboratio) cor-
córrer (ai una talent que la vesi -) loc. j’ai très roboration
faim corroborar v. (s. XIV..., lat. corroborare) corroborer
córrer (al mai -) loc. 1. au plus vite 2. à bride corróç n. m. courroux
abattue 3. à qui court le plus vite corróç (aver lo -) loc. être en courroux
córrer (aver lo -) loc. aimer courir corróç (aver lo -) loc. être en courroux
córrer (lo qui li a après a marchar, sabiá -) expr. corroç (pl. corroces) n. m. (s. XII.) courroux
il a eu un bon maître corroçar v. (s. XII., lat. corruptiare) 1. courroucer
córrer (préner lo -) loc. se mettre à courir 2. quereller 3. réprimander
córrer (ton -) loc. ton plaisir de courir corroçós, osa (pl. corroçoses, osas) adj. (de cor-
córrer a cambas ajudatz-me loc. prendre ses róç) irascible, a
jambes à son cou corrompre v. (s. XI..., lat. corrumpere) 1. cor-
córrer a l’après de loc. courir après rompre (sens concret) 2. fig. corrompre (fig.)
córrer a las rusas loc. (s. XVII.) recourir aux ruses corromput, uda adj. (s. XVII...) corrompu, ue
córrer a qual mai pòt loc. faire la course (sens concret et figuré)
córrer a tot pols loc. courir à perdre haleine córron coma l’aret a la sal (i - ) loc. cela a beau-
córrer borrida loc. essayer de rattraper son re- coup de succès
tard corrotada dels desaguicis (la -) loc. la kyrielle
córrer coma la grand galèra loc. marcher très des ennuis
vite corruda (préner la -) loc. prendre la course
córrer coma las cabras a la sal (i -) loc. se pré- corrupcion n. f. (s. XII..., lat. corruptio) corrup-
cipiter en foule quelque part tion
córrer coma una galèra loc. marcher très vite corrupcion de minors n. f. corruption des
córrer darrièr las dròllas loc. courir après les mineurs
filles corruptibilitat n. m. (s. XV..., lat. corruptibilitas)
córrer dessús loc. courir sus corruptibilité
córrer en cresent que (e de -) loc. croyant que corruptible, ibla adj. (s. XIII..., lat. corruptibilis)
córrer fortuna de loc. courir le risque de 1. corruptible (sens concret) 2. fig. corruptible
córrer l’aiga dins lo valat (daissar -) loc. laisser (fig.)
courir corruptor, tritz (pl. corruptors, trises) adj. e n. (s.
córrer la bèla eissèrva loc. 1. ne plus obéir au XIV..., lat. corruptor) 1. corrupteur (sens concret)
gouvernail 2. fig. aller à l’aventure 3. aller à vau 2. fig. corrupteur, trice (sens moral)
l’eau 4. perdre la tête 5. courir le jupon cors n. m. (s. XVII...) cours (leçon)
córrer la patantèina loc. courir la prétentaine còrs n. m. (s. X., lat. corpus) 1. corps - Citation:
(courir la) Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la graula
184
còrs coruscant, anta
ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir cort (èsser -) loc. ne pas atteindre son but
de Garròs, Eglògas, 1567) ; Açò ditz, e me ven de cort (tot -) loc. sans rien ajouter
còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp cort (tot li es -) loc. 1. il n’en a jamais assez
que son trait / dins mon paure còrs aviá fait... (Pèire veire: tot li es cort, es Joan mal-m’agrada 2. il
Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. arc. cadavre - Cita- n’est jamais satisfait veire: tot li es cort, es Joan
tion: En vesent còrs un camarada / damb qui sovent mal-m’agrada
avèm rigut, / tot [l’esperit] se m’es esmogut (Pèire cort a la virada (non es / es pas -) loc. il est loin
Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) d’être bête
cors n. m. (s. XVII..., de l’ital. corso) cours (lieu de cort d’alen (non èsser / èsser pas -) loc. 1. ne
promenade) pas manquer d’air 2. être gonflé
cors n. m. (s. XII...) cours (d’eau, mouvement...) cort d’apèl n. f. cour d’appel (dr.)
cors n. m. cours (prix) cort d’assisas n. f. cour d’assises (dr.)
còrs (anar de -) loc. aller à la selle cort de cassacion n. f. (s. XVI...) cour de cassa-
còrs (aver lo diable dins lo -) loc. avoir le dia- tion veire: cassacion
ble au corps cort dels ajudants n. f. arc. cour des aides (de
còrs (es a mon -) loc. c’est à ma taille Montpelhièr...)
còrs (es un -) loc. c’est un vrai boulet cort d’alen loc. hors d’haleine
cors (èsser al -) loc. être au courant cort europèa dels dreits de l’òme n. f. cour eu-
cors (far son -) loc. suivre son cours ropéennne des droits de l’homme (dr.)
cors (far son -) loc. suivre son cours cort penala internacionala n. f. cour pénale
còrs (préner al -) loc. appréhender au corps internationale (CPI)
còrs (préner per lo -) loc. prendre à bras le cort, corta adj. court, courte
corps
corta (qualqu’una li serà -) loc. il finira per lui
còrs a còrs loc. corps à corps
arriver malheur (tant va la cruche à l’eau...)
Còrs de Dieu (lo -) n. pr. m. (lat. corpus domini)
corta lenga, longas aurelhas expr. parler peu
la Fête-Dieu
et écouter
Còrs de Dieu (lo -) n. pr. m. (lat. corpus domini)
corta portada (a -) loc. à bout portant
la Fête-Dieu
corta vista (a -) loc. à courte vue
còrs de garda loc. corps de garde
cortas bragas n. m. plur. culotte courte
còrs del mond (aquò’s lo -) loc. c’est dans
l’ordre des choses cortègi n. m. (s. XVII..., de l’ital. corteggio) cortège
cors del mond (lo -) loc. l’ordre des choses cortejaire, aira n. (de cortejar) qui aime faire la
còrs e anma loc. corps et âmes, corps et biens cour aux dames
còrs emai de l’esperit (del -) loc. corps et âme cortejament n. m. (s. XII., de cortejar) action de
còrs sants loc. 1. corps saint 2. reliques courtiser une dame
corsa n. f. (s. XIII...) course (de courir) cortejar v. (s. XII., de cort) courtiser une femme
corsa (a -) loc. en courant cortés, esa (pl. corteses, esas) adj. (s. XII., de cort)
corsa (a bèla -) loc. avec empressement courtois, oise
corsa (anar a grand -) loc. courir vite cortesament adv. (s. XII., de cortés) courtoise-
corsa (préner -) loc. prendre de l’élan ment
corsa a la baranha loc. course de haies cortesiá n. f. (s. XII., de cortés) courtoisie, po-
corsa a la baranha n. f. course de haies litesse
(chevaux) cortesiá (de -) loc. (s. XVII.) par courtoisie
corsa a la baranha n. f. course de haies cortina n. f. rideau
corsari n. m. (s. XIII., de l’italian) corsaire cortisan, ana adj. e n. (s. XVI..., de l’ital. cortigiano)
còrsarrar v. (de còr + sarrar) serrer le coeur courtisan, anne (péj.) - Citation: Un Zefir cortisan
còrse, còrsa adj. corse veire: Corsega i passa, / totjorn fresquet e musquetat, / e per creis-
còrsec, a adj. e n. (de còr + sec) qui a le cœur sec sença de beutat, / una font i ven de Parnassa (Pèire
còrsecar v. (de còrsec) dessécher le cœur Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
Corsega n. pr. f. Corse veire: Còrse, a cortisanariá n. f. (s. XVI..., de cortisan) cour-
corsièr n. m. cheval de course tisanerie (péj.)
corsilhon n. m. (de còrs) petit corps cortisanesc, a adj. (s. XVI..., de cortisan) cour-
còrs (de tot son -) loc. de tout son pouvoir tisanesque (péj.)
cort n. f. (s. XII.) 1. cour (d’école) - Citation: Aras cortisar v. (s. XVI..., de cortisan) courtiser (péj.)
qu’òm vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot cortison n. m. (s. XVII., de cortisan) damoiseau
en harda alindat coma un Basco, / que la cort vos ad- (péj.)
mire aquò non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho coruscacion n. f. (s. XIV.) coruscation
Pança, s. XVII) 2. du roi...) coruscant, anta adj. (s. XIV...) coruscant, ante
185
còrvirar cossèrgues
còrvirar v. (de còr + virar) soulever le cœur (dé- cosmografia n. f. (s. XVI...) cosmographie
goût) cosmografic, ica adj. (s. XVI...) cosmographique
cosedoira n. f. couseuse (machine) cosmograficament adj. (s. XIX...) cosmo-
cosedura n. f. couture graphiquement
coseire, eira n. couseur, euse (personne) cosmologia n. f. (s. XVI...) cosmologie
cosent, enta adj. cuisant cosmologic, ica adj. (s. XVI...) cosmologique
cóser v. coudre - Expression: De femnas se sarra- cosmonomia n. f. cosmonomie
van amb de fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá cosmonomic, ica adj. cosmonomique
pas de botons de tornar cóser, de pòchas de petaçar o cosmopolitisme n. m. cosmopolitisme
de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda per lavar cosmoquimia n. f. (s. XX.) cosmochimie
qu’amb aquel polit temps la bugada seriá lèu seca còsmos n. m. (s. XIX...) cosmos
(Joan Bodon, La Quimèra, 1974) cosor n. f. brûlure
coseson n. f. 1. cuisson 2. dépit cosseguir (/cossègre) v. 1. poursuivre 2. pour-
cosin (primièr -) n. m. 1. cousin germain chasser
2. cousin au premier degré cosselh n. m. (s. XV..., lat. consilium) 1. conseil
cosin german n. m. 1. cousin germain 2. cousin (général, constitutionnel...) - Citation: Los jor-
au premier degré nals ne van parlar, benlèu botaràn lo retrach del Cos-
cosin remudat de germans n. m. 1. cousin issu selh (Pèire Miremont, L’espion, 1952) 2. assemblée
de germain - Citation: - Sèm benlèu cosins; remu- - Citation: Perqué hèn brut e s’amassan las gents, /
dats de germans. - E mai que remudats, saique (Paul damb lo cosselh deus princes e regents ? (Pèir de Gar-
Gayraud, La sexològa, 1982) 2. cousin au second ròs, Psaume II, 1565)
degré cosselh n. m. (lat. consilium) conseil (personne
cosin segond n. m. 1. cousin issu de germain en matière technique, fiscale...)
2. cousin au second degré cosselh n. m. (s. XI.s., lat. consilium) conseil (sens
cosin tresen n. m. cousin au troisième degré général) - Citation: E de la granda ira e del gran
cosin, ina n. m. cousin, ine - Expression: ieu ai destorbier / primeirament a Dieu es a vos cosselh
vist le paire de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina quier (Cançon de la crosada, anonime, XX, 38-39),
germana del fraire de mon paire qu’èra mon oncle... s. XIII; Tos cosselhs a pòrt condusisca, / e tas deman-
que coneguèc les ases demest las aucas (Odde de Tri- das acomplisca (Pèir de Garròs, Psaume 20, 1565) ;
ors, 1578) Lo que n’a sen no’n pòt guaire balhar, / e bon cosselh
cosin, ina n. m. cousin, ine n’ei pas a la tavèrna (Guilhèm Adèrn, Catonet LI, s.
cosina n. f. cuisine - Expression: E se prepara un XVII)
bèl dinnar, ambe per cadun un tròç del pòrc prés als cosselh (se balhar -) loc. se donner du cœur
S.S. e passat [ja] a la cosina (Josèp Salvat, Diurnal de cosselh constitucional n. m. conseil constitu-
la deportacion, 1975) tionnel
cosinaire, aira n. (de cosinar) cuisinier, ière cosselh d’Estat n. m. conseil d’Etat
d’occasion cosselh de refòrma n. m. conseil de révision
cosinar v. cuisiner cosselh dels prudòmes n. m. conseil des
cosinar quicòm loc. faire cuire quelque chose prud’hommes
(improvisation) cosselh economic e social n. m. conseil
cosinat (non sabi pas tròp çò qu’aquí a -) expr. économique et social
je ne sais trop ce qu’il a cherché dans cette af- cosselh estreit (en -) loc. en petit comité
faire cosselh municipal n. m. conseil municipal
cosinièr (per -) loc. comme / en qualité de cosselh prés (causa faita -) expr. quand c’est
cuisinier fait, il n’y a plus rien à dire
cosinièr, èra n. cuisinier, ère cosselh regional n. m. conseil régional
cosinièra n. f. cuisinière (objet) cosselhaire, aira n. (s. XII.) conseilleur, euse
cosívol adj. facile à cuire (sphère privée, intime) veire: conselhièr
cosmic, ica adj. (s. XIV...) 1. cosmique (univers) cosselhar v. (s. XV...) conseiller veire: acosselhar
2. cosmique (proportions) cosselhièr (èsser de -) loc. il est là en qualité de
cosmodicèa n. f. (s. XIX...) cosmodicée conseiller
cosmofisica n. f. (s. XX.) cosmophysique cosselhièr, èra n. conseiller, èra (municipal,
cosmogenia n. f. (s. XVI...) cosmogénie ministériel, financier...) veire: cosselhaire
cosmogenic, ica adj. (s. XVI...) cosmogénique cossèrgas n. f. plur. chatouilles veire: cotigas
cosmogonia n. f. (s. XVI...) cosmogonie cossergós, osa (pl. cossergoses, osas) adj. (de
cosmogonicament adv. (s. XIX...) cosmogonique- cossèrgas) chatouilleux, euse veire: cotigós
ment cosserguejar v. chatouiller
cosmografe, a n. (s. XIV...) cosmographe cossèrgues n. m. plur. chatouilles
186
cossèrgues (far de -) costrent, enta
cossèrgues (far de -) loc. faire des chatouilles còsta gaire (vent de boca non -) on peut tou-
cossí adv. comment - Expression: i ai respondut jours en parler
cossí aquò se pòt far, som pas brica preparat ? (Joan- còsta gaire de parlar loc. parler ne coûte rien
Loís Fornèrs, s. XVIII) còsta las dents de la gola loc. fam. c’est un prix
cossí que siá loc. d’une façon ou d’une autre inabordable
cossí quicòm loc. tant bien que mal còsta los uèlhs del cap loc. c’est un prix inabor-
cossièr, èra n. (de cossir) → prestisseire arc. dable
pétrisseur (alimentacion) veire: pancossièr còsta plena (èsser de la -) loc. 1. avoir la
cossir v. → capolar → prestir 1. arc. hacher côte charnue en parlant de légumes 2. être au-
menu (alimentacion) 2. arc. pétrir (alimentacion) dessus du panier 3. fig. être de la meilleure so-
veire: pancossièr ciété, du gratin
cossirar v. (s. XII.) penser, être soucieux (atten- costal n. m. 1. côteau veire: semal 2. grosse
tif) comporte (vendange)
cossirièr / cossir n. m. (s. XII.) souci, pensée costalhut, uda adj. (de crosta) couvert de croûtes
cossirós de loc. soucieux de (attentif) costar v. coûter - Expression: Encara l’ausissi lo
cossirós, osa (pl. cossiroses, osas) adj. (s. XII.) paure mon paire : "Cal sèt pans per passar la set-
soucieux (attentif) - Citation: Vos qu’ètz tan cos- mana, un per cada jorn, e lo darrièr es lo que mai
sirosa deu salut de las gents (J. G. Dastròs, s. XVII) còsta de pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
còssol n. m. / f. (lat. consul) consul (échevin) - costat n. m. côté
Citation: De còssols anavan presentar [lo] pabilhon costat (de -) loc. de côté
a lor senhor, que fasiá son intrada dedins lor vilata costat de (al -) loc. à côté de
(Pèire Godelin, s. XVII) còste (quant que -) loc. quoi qu’il en coûte
còssol (refermar un -) loc. réélire un élu còste que còste loc. à tout prix
còssol màger n. m. / f. maire veire: còssol costejar v. 1. côtoyer 2. longer (la côte)
còssols vièlhs (los -) loc. la municipalité sor- costejar lo riu loc. suivre la rivière
tante costèla n. f. 1. côtelette (boucherie) - Expres-
còst (a tot -) loc. à tout prix sion: L’un sentiá d’un estòc desclavar las costèlas,
còst (crénher lo -) loc. craindre la dépense / per ont s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; Expres-
còst (pl. còstes) n. m. coût (écon.) sion: l’autre, que mila pics alongavan pel sòl, / vesiá
còst e despens (a son -) loc. à ses frais et dépens son paure còrs despartit en estèlas (Pèire Godelin,
còst e despens de la princessa (a -) loc. aux frais Ramelet, s. XVII) ; Expression: D’una costèla ten-
de la princesse dra, fina, / m’a desraubat lo nogalhon: / lo gròs catàs
còst, a tot pèrdre (a tot -) loc. coûte que coûte de la vesina / sap plan causir lo bon talhon (August
còsta n. f. côte (relief, rivage...) Benazet, Menudas tròbas, 1926) 2. iron. côte hu-
còsta prep. contre (près de) maine
còsta n. f. 1. côte (anatomie - Expression: Açò costeleta n. f. côtelette, petite côtelette
ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, costelons n. m. plur. fausses côtes (boucherie)
/ le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs costèsse (quant me -) loc. quoi qu’il m’en coûte
aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb costièr (èsser -) loc. manquer le but
una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins costièr (far -) loc. rater veire: pecar
clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desre- costièr (tirar -) loc. 1. tirer à côté 2. manquer la
gat] de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) cible / le but
2. boucherie) costosir v. soigner (choyer)
còsta en tèrra loc. bord à quai costrenhent, enta adj. (s. XIII..., b bnv) contraig-
còsta (daissar de -) loc. laisser de côté nant, ante
còsta (de -) loc. 1. sur le côté 2. sur le flanc costrénher v. (s. XII..., lat. constringere) contrain-
3. côte à côte dre
còsta (de -) loc. auprès de moi - Expression: Açò costrent, enta adj. (s. XVII..., de costrénher) con-
ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, traint, ainte - Citation: Talament qu’un paure poèta
/ le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs es costrent de far coma los sansonhaires : quand so-
aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb nan devant la pòrta d’un catolic, sonan de cançons,
una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins quand son devant la pòrta d’un de la religion, sonan
clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de psalmes, e de la faiçon contentan tot lo [mond]
de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) (Augèr Galhard, s. XVI); Tot vos rend [obesissença],
còsta de (de -) loc. adv. près de / la Tèrra, l’Aire, le Fòc/ Satan en vòstra presença / es
còsta de dire (non -) loc. c’est facile à dire costrent de quitar le lòc / fasètz qu’armats de coratge /
còsta de melon loc. tranche de melon evitem son esclavatge (Bertomieu Amilhan, Exercici
còsta fèrma (la -) loc. la terre ferme de la fe, 1673)
187
costrenta crane coma un sòu
costrenta n. f. (s. XII..., de costrénher) contrainte cotria (de la meteissa -) loc. de la même en-
costuma n. f. 1. habitude - Expression: Estimam geance
qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras cotria (èsser -) loc. être liés
tradicions classicas, los resultats de l’estudi scientific cotria (èsser de -) loc. 1. être liés (amitié, rela-
de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, tions) 2. être de connivence
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas cotria (non son de -) loc. ils ne s’entendent pas
èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, coturne n. m. (s. XV...) cothurne
1935) ; Expression: costuma (tot se pren per -) (fr: on coulomb n. m. (s. XIX., nom pr.) coulomb (phys.
s’habitue à tout) 2. coutume Unité de mesure)
costuma (de -) loc. adv. 1. ordinairement 2. à covent n. m. (s. XI.) couvent
l’accoutumée covidaire, aira n. qui invite
costuma (l’ai per -) loc. j’en ai pris l’habitude covidar v. (s. XII.) 1. convier - Citation: Una lèbre ?
costuma (tot se pren per -) loc. on s’habitue à [Grandmercé], pauròt, e tan melhor ! Tombarà plan
tout : veni de covidar quauques [prèires] vesins a venir
costuma de (aver -) loc. avoir l’habitude / coû- disnar doman passat, te respondi qu’i tiraràn la carn
tume de de pels òs (Paul Froment, La lèbre, 1894); Se con-
costuma e memòria perdudas (per -) loc. de tentèt de parpelejar en pallevant un pauquet las ussas
temps immémorial e comprenguère que me covidava antau a li dictar sa
costume n. m. (s. XIX..., de l’ital. costume) cos- respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. inviter
tume (vêtement) covidar per beure loc. Inviter à boire
costumièr (plaser -) loc. plaisir habituel covidas ? - te convidi d’un gòt d’aiga (de qué
còta n. f. → cotet nuque -) expr. que m’offres-tu ? - je t’offre un verre
còta a rèire (tirar -) loc. 1. détourner la tête d’eau
2. passer outre covidat (èsser -) loc. être invité
cotada (a -) loc. à bâtons rompus covidat, ada adj. e n. invité, ée - Citation: Los
còtanenet n. m. (s. XX.) cale bébé covidats fan onor als plats e als produchs del país, gi-
cotar v. 1. frapper sur la nuque 2. donner une gas de motons, tortons, fruchs, Englantina de chas
taloche Audiòt de Tula, pastissons (...) e mais que mais
cotèl n. m. couteau als vins roges, blancs e rosats de Chastel Lascamps
(L’annada lemosina, Briva, 1897)
cotèl (téner lo cantèl e lo -) loc. être le maître
covidèt de lait / de vin (me -) loc. il m’offrit à
cotèl al còl (metre lo -) loc. mettre le couteau
boire du lait / du vin
sous la gorge
covís /covisa (pl. covises / covisas) n. veillée
cotèl de mèstre n. m. très bon couteau
où l’on parle
cotèl talha coma un genolh de vièlha (aqueste
covisar v. 1. visiter les voisin 2. jaser
-) expr. fam. ce couteau ne coupe pas
covit n. m. (s. XII.) fait de convier, invitation
cotèl tripièr n. m. 1. couteau à double tran-
veire: invitacion
chant 2. fig. personnage à double visage
covit (èsser de -) loc. être invité
cotèla n. f. couteau (grand)
covit (èsser del -) loc. être de la fête
cotelada (donar la -) loc. jouer du couteau
covit de Montpelhièr (far lo -) loc. inviter
cotelariá n. f. coutellerie quelqu’un tout en sachant qu’il ne viendra pas
cotelàs (pl. cotelasses) n. m. coutelas (très crabimè (al -) loc. → al crabumièr) à la chèvre-
grand couteau) morte
cotelejar v. (de cotèl) sortir les couteaux cracinar v. grincer (en général)
cotelet n. m. jeu du furet crampeta (far -) loc. (de l’occ. gascon : hèr crampeta)
cotelon n. m. petit couteau faire chambrette (avoir una aventure galante)
cotet n. m. → cotet nuque veire: còta fam.
cotiga n. f. corr. chatouille veire: gatilh crana passada (una -) loc. un bon moment
cotigas (crénher las -) loc. être chatouilleux cranament adv. fièrement (positif)
cotigós, osa adj. (de cotiga) chatouilleux, euse cranc n. m. 1. corr. crabe - Citation: Apropiatz-
veire: cossergós vos, ò bèl nas d’esquina de cranc bulhit ! per esco-
cotilhons fronzits (de -) n. m. plur. une robe tar cossí en vos seguint e non vos trobant, ieu me
plissée som cent còps rendut a la mercé de la paura [cosina],
coton n. m. (s. XII..., de l’ital. cottone ? arabi) coton qu’en trista languison me drubissiá la finèstra de las
cotria n. f. troupe de camarades - Citation: Vos dents, e sense fustièr la me piejava de [crosada] (Pèire
enaneriatz, e pèr beure, desenant vengueriatz cotria Godelin, Tresena floreta, s. XVII) (fr: ) 2. chancre
(Robèrt Lafònt, 1971, p. 49) cranc n. m. (s. XIV...) cancer (zodiaque)
cotria (anar -) loc. aller de compagnie crane coma un sòu loc. joli comme un sou
188
crane, a creissença (per -)
crane, a adj. fièr, fière (t. positif) crèdit n. m. (s. XV...) 1. crédit (croire) 2. créance
cranèl n. m. (s. XV.) créneau crèdit (a -) loc. à crédit
crani n. m. (gr. kranion) crane creditar v. (s. XVII...) créditer
Crantòr n. m. Crantor (philosophe grec) - Ex- creditor, tritz (pl. creditors, trises) adj. e n. (s.
pression: ... l’òme pòt préner en taus arguments / XVIII...) créditeur, créancier
de Crantòr e Crisip los bons ensenhaments (Pèir de crèdo n. m. (s. XIII.., lat. credo) crédo
Garròs, Eglògas, 1567) credul, a adj. (s. XIV..., lat. credulus) crédule
crassa n. f. 1. crasse 2. scories 3. lie 4. fig. gens credulitat n. f. (s. XII..., lat. credulitas) crédulité
de rien creguda n. f. (s. XV.) crue (augmentation)
crassa (cercar -) loc. chercher noise crei d’aver trobat la maire al nis loc. il croit
crassa (es el que m’a cercat -) loc. c’est lui qui avoir fait un exploit
m’a provoqué crei de pro far loc. il croit bien faire
crassa (far una -) loc. 1. faire une vilénie 2. faire crei guilhar Guilhòt, qu’es Guilhòt que lo
une crasse guilha (qui -) expr. à malin, malin et demi
crassa (se tirar de la -) loc. sortir de la misère crei ni Dieu ni diable (non -) loc. il ne croit ni
crassa d’òli n. f. lie de l’huile à Dieu ni à diable
crassa d’òli (aquò es -) loc. cela ne s’oublie pas creire v. (lat. credere, var.: créser (Gasc., Leng.)) →
(rancune) creire corr. croire - Citation: Cresètz-o, los que lev-
crassa del pòble n. f. lie du peuple èron aquel niu de fissalons agèron pas freg a las aurel-
crassalh n. m. lie du peuple has! (Antonin Perbòsc, Paratge, 1911) ; Expression:
crassièr n. m. scorie du minerai cossí que cresètz... (fr: est-ce que vous croyez...)
crassós, osa (pl. crassoses, osas) adj. crasseux, creire ! (e m’es de -) loc. et je le crois !
euse creire (a lo -) loc. à l’en croire
cratèr n. m. (s. XV... , grec. kratêr > lat. crater) creire (de per en -) loc. pour la forme
1. cratère 2. cratère (volcan)
creire (non de / pas de -) loc. incroyable
cravata n. f. (s. XVII..., de l’alemand dial. krawat)
creire (non es de / es pas de -) loc. ce n’est pas
cravate
croyable
creacion n. f. (s. XII.) création
creire (se -) v. être présomptueux
crear v. (s. XII...) créer
creire (se’n -) loc. faire le fier
creatiu, iva adj. (s. XVI...) créatif, ive
creire (se’n far -) loc. (s. XVII.) s’en faire accroire
creativitat n. f. (s. XX.) créativité
creire al cap del pin (se -) loc. se croire sûr de
creator, tritz (pl. creators, trises) adj. (s. X.)
la victoire
créateur, trice - Citation: E d’autes vengueràn,
compositors occitans pastats d’aquera memòria que creire coma (non podètz -) loc. vous ne sauriez
perseguiràn l’òbra creatritz de nòste país (Ismaël Gi- croire combien
rard, Òc, oct. 1950) creire coma a son sant Pater (i -) loc. y croire
creator, tritz (pl. creators, trises) n. (s. X., lat. cre- dur comme fer
ator) créateur, trice - Citation: Mès damb lo bon creire de far mercat e far barat loc. faire un
secors deu Creator, jo’spèri / que tu veiràs en brèu, marché de dupe
Gascon, tot lo psautèri (Pèir de Garròs, Psaumes. A creire de poder (se -) loc. croire pouvoir
la Regina, s. XVI) creire que (es de -) loc. il est à croire que
creatura n. f. (s. XII.) créature creire que plòu de crespèls loc. croire que les
creatura (aquò es sa -) loc. c’est son âme alouettes tombent toutes rôties
damnée crèire sortit de la còsta d’Adam (se -) loc. se
crèbacòr n. m. 1. crève cœur 2. grand déplaisir croire sorti de la cuisse de Jupiter
crebar v. (s. XIII...) 1. crever 2. fam. mourir creis (aver de -) loc. agrandir sa famille
crebar v. percer (un abcès...) - Expression: Òr creis (copar lo -) loc. arrêter la croissance
vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta creis (far son -) loc. → créisser croître
un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd creis (pl. creisses) n. m. 1. accroissement
de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un 2. croissant de lune
rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna, creis a uèlhs vesents (aqueste dròlle -) loc. cet
1897) enfant grandit à vue d’œil
crebar la pèl de rire (se -) loc. mourir de rire creissença n. f. croissance
credibilitat n. f. (s. XVII..., lat. credibilitas) crédi- creissença (per -) loc. (s. XVII.) de / par surcroît -
bilité Citation: Un Zefir cortisan i passa, / totjorn fresquet
credibilizar v. (s. XX., de credible) crédibiliser e musquetat, / e per creissença de beutat, / una font i
credible, a adj. (s. XX., de credibilitat) crédible ven de Parnassa (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s.
veire: cresable XVII)
189
creissença economica crespadura
190
crespar criptogamia
191
crisalida cropal
192
cropiàs (pl. cropiasses) cubic, ica
cropiàs (pl. cropiasses) n. m. (de cropa) câble crotz (davalament de -) n. m. descente de croix
tenant un navire par l’arrière crotz (en -) loc. en sautoir
cropièr, ièra n. (de cropa) croupier (jeux) crotz (es una -) loc. c’est un vrai cauchemard
cropiment n. m. (de cropir) croupissement crotz (pl. croses) n. f. croix
cropir v. (franc kruppa) 1. croupir (eau) - Citation: crotz de camins n. f. → caireforc carrefour veire:
Beure un siròp tebés dins una aiga cropida (Lafare- flor de quatre camins, flor de camins, als quatre
Alais, s. XIX) 2. croupir (personne) - Citation: cantons
Selh qui crup en l’escura (Marcabrun, Dirai vos, s. crotz de palha se... expr. je veux bien être
XII) pendu si...
cropissent, enta adj. (de cropir) croupissant, ante crotz ni pila (non aver ni / aver pas ni -) loc. être
croput, cropuda adj. (de cropa) 1. qui a une forte sans le sous
croupe 2. difforme crotz o pila loc. (s. XVII) pile ou face
croquet n. m. (s. XIX.) agrafe crotz suls estudis (far la -) loc. renoncer aux
croquet grandalhat (lo -) n. m. (occ. "gran + de + études
alhat") quignon frotté d’ail crotz sus / de (far la -) loc. faire son deuil de
croquetadoira n. f. (s. XX.) agrafeuse (instru- croupièra n. f. (de cropa) croupière
ment) crucial, ala adj. (s. XVI..., lat. crux, crucis) crucial,
croquetaire, aira n. (s. XIX.) agrafeur, euse (per- ale
sonne) crucific n. m. (s. XII...) crucifix
croquetar v. (s. XIX.) agrafer crucificar v. (s. XII...) crucifier veire: crosificar -
cròs / cròsa (pl. cròses, cròsas) n. creux (en Expression: Oc, mas Jèsus Crist foguèt renegat per
général) - Citation: Car fòrt sovent cal anar córrer la sia família, escarnit pel seu pòble, crucificat dins la
cercar los medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris] sia vila, injuriat dins la lenga de Maria, la sia maire
e [antimòni], coma qui va cercar un furet per tirar lo (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI) crucificat, ada adj. crucifié, ée veire: crosificat
crosada n. f. (s. XII.) croisade crucifixion n. f. (s. XVI...) crucifixion
crosador n. m. croisillon crucifòrme, òrma adj. (s. XVII...) cruciforme
crosament n. m. croisement cruciverbista n. (s. XX.) cruciverbiste
crosar v. croiser crudèl, de tombar d’esquina e de se curar l’uèlh
croscar v. croquer (quelque chose) (aquò es plan trist e -) expr. il faut savoir faire
croses (faseire de -) adj. e n. pessimiste veire: face aux impondérables
crotz crudèl, èla (crudèu, èla; crudeu, ela) adj. (s.
croses de palha (se far de -) loc. se créer des XIV...) cruel, elle
chagrins, des problèmes crudèlament adv. (s. XIV...) cruellement
crosièr n. m. (s. XVII...) croiseur (marine) crudelitat n. f. (s. XIV..., lat. crudelitas) crudeltat
crosièra n. f. 1. croisée 2. croisière corr. cruauté
crosificar v. → crucificar crucifier cruissiment n. m. craquement
crosificat, ada adj. → crucificat crucifié, ée - Ex- cruissir v. 1. croquer, craquer 2. grincer (des
pression: Que siá crosificat ! Ça cridan les cru(d)èls dents)
(Pèire Godelin, De la mòrt de N. S. s. XVII) cruissir un (ne far -) loc. faire un coup d’éclat
crosta n. f. (lat. crusta) croûte cruissit, ida adj. cassé (personne)
crosta de (viure sus la -) loc. vivre aux dépens crus, crusa (pl. cruses, crusas) adj. cru, crue
de cruscar d’uòus loc. casser des oeufs
crostada n. f. 1. tarte 2. croustade crusòl n. m. creuset - Expression: Cresi que
crostar v. (de crosta) former una croûte se’n cal téner, per ara a una normalizacion dins lo
crostet n. m. (de crosta) 1. casse-croûte - Expres- crusòl de caduna de las quatre variantas principalas.
sion: crostet (voler sa part del -) (fr: vouloir sa part Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan - amb sa
du gâteau) 2. croûton 3. morceau de pain fòrma lengadociana centrala - es demorat per excel-
crostet de la man (levar lo -) loc. ôter le pain de léncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona una
la bouche valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap de
crostilh n. m. (de crosta) croûton primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas de
crostilha n. f. (de crosta) petite collation tota mena, 1979)
crostilhar v. (de crosta) croustiller crusòl social n. m. 1. creuset social 2. melting
crostilhons n. m. plur. rogatons pot
crostilhós osa (pl. costilhoses, osas) adj. (de cros- crustacèu, èa n. (s. XVIII...) crustacée
tilhar) croustillant, e cruvèl d’uòu loc. coquille d’œuf
crostós, osa (pl. crostoses, osas) adj. (de crosta) cube n. m. (s. XIV...) cube
qui a una croûte épaisse cubic, ica adj. (s. XIV...) cubique
193
cubisme cunhat, ada
cubisme n. m. (s. XX.) cubisme culhedís, issa (pl. culhedisses, issas) adj. (de cul-
cubista n. (s. XX.) cubiste hir) bon a cueillir
cubricap n. m. coiffure (couvre-chef) culheire, eira n. cueilleur, euse (personne)
cubricèl n. m. ciel de lit culherat n. m. (de culhèr) cuillerée
cuca n. f. 1. chenille - Expression: Los vesins culheron n. m. cueillère à café
son venguts a la despelocada, / los joens apariats: culhida n. f. cueillette
amorós e vesiada / en dus virats de man descohan lo culhidor, oira adj. bon à cueillir
cabelh, / l’estòrcen ras deu còth, darrigan sa perruca culhièr n. m. cuillère
; Expression: / lavetz sa punta d’aur, nusa coma la culhièra n. f. cuiller (grande)
cuca, / clareja dins los dits coma un tròç de sorelh culhierèl, èla n. jeune cueilleur, euse
(Josèp Nolens, La flaüta gascona, 1897) 2. insecte culhiment n. m. action de cueillir
mal déterminé culhir v. cueillir veire: cuèlher
cuèit (un mal -) expr. qui a mauvais caractère culhir de pel sòl (aquò non val lo -) loc. cela ne
cuèit a punt loc. cuit à point - Citation: I a que vaut pas la peine
la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb por- culhir del sòl (non val lo -) loc. cela ne vaut pas
rats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal la peine
e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb culhir la fraga de loc. avoir les prémices de
la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs culhison n. f. saison pour cueillir
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) culhit (èsser meitat -) loc. être ravi
cuèit, cuèita adj. (de còire) cuit, cuite - Citation: culpa (non es de ma / es pas de ma -) loc. ce
I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa n’est pas de ma faute
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e culpabilitat n. f. (XIX...) culpabilité
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es culpabilizacion n. f. (s. XX.) culpabilisation
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta culpabilizant, anta adj. (s. XX.) culpabilisant,
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ante
cuèita (la -) n. f. la fournée de pain culpabilizar v. (s. XX.) culpabiliser
cuèita / cuècha n. f. (de còire) cuisson (t. de cui- culte n. m. (s. XVI...) culte
sine) veire: coseson culte dels images n. m. culte des images
cuèlher v. → culhir cueillir cultivar v. (s. XIII.) cultiver
cuèlher la fraga loc. prendre le meilleur de cultivator, tritz (pl. cultivators, trises) n. culti-
quelque chose vateur, trice
cuèr n. m. cuir cultura n. f. (s. XIII.) culture - Expression: Vesiá
cuf, cufa (pl : cufes) adj. creux (se) en dedans dins lo primièr movement subre-realista que i èra es-
(fruit, légume) tat dels mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens
cufar v. décaver (faire perdre quelqu’un au universitari del mot, dins la cultura e aquò li agra-
jeu) dava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra
cufat, ada adj. qui a perdu tout son argent au un esclatament a un moment donat dels quadres de
jeu l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr.
1951)
cuja de (en -) loc. au lieu de
cultural, ala adj. culturel, elle - Expression: Vesiá
cujaire, aira n. 1. téméraire 2. outrecuidant,
dins lo primièr movement subre-realista que i èra es-
ante
tat dels mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens
cujança n. f. 1. croyance 2. présomption 3. out-
universitari del mot, dins la cultura e aquò li agra-
recuidance
dava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra
cujar (cuidar) v. penser, croire, faillir (man- un esclatament a un moment donat dels quadres de
quer de) l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr.
cujar morir loc. manquer mourir 1951)
cujat l’agafar (ai -) loc. j’ai failli l’attraper cumenjar v. (lat. communicare) sost. communier
cujat li donar (ai -) loc. j’ai pensé lui donner veire: comuniar
cujat morir (a -) loc. il a failli mourir cumul dels mandats n. m. cumul des mandats
culassejar v. fam. se tortiller sur une chaise cumulant, anta n. cumulard, arde
culèfa n. f. (gr. kelyphos) 1. gousse (légume) cumular v. (s. XV.) cumuler veire: comolar
2. fig. chose de peu d’importance cunh n. m. coin (pour fendre le bois)
culèfa (préner una -) loc. prendre une cuite cunhat, ada n. beau-frère, belle-sœur - Expres-
culèfas de (far -) loc. (s. XVII.) 1. dédaigner sion: E èra aqueste Bosombas sògre de la cunhada
quelque chose 2. faire peu de cas de de la rèira cunhada de l’aujolet, la quala quidem cun-
culèx (pl. culèxes) n. m. (s. XX.) culex (mous- hada per plan sofrir le cunh s’ajaguèc d’un jolit, polit,
tique cousin) polidet e berotèl filhet (Odde de Triors, 1578)
194
cuol (cul; cuu) c : ce (alfabet)
cuol (cul; cuu) n. m. cul curar un ostal loc. cambrioler une maison
cuol (far -) loc. lâcher pied curare n. m. (s. XVIII..., del cast. ? carib) curare
cuol a la lausa (donar de -) loc. tomber sur le curat n. m. (s. XIII...) curé veire: capelan, reitor -
derrière Expression: curat te fas, pendut te vesi (fr: tu es un
cuol del pastre sentís totjorn a farigola (lo -) hypocrite)
expr. on ne peut pas cacher ses origines, sa con- curat ! (es la fauta del -) loc. si ce n’est pas de
dition ta faute, de qui alors !
cuol d’un agaçon (tremolar coma lo -) expr. curat (vestit de -) loc. habillé en curé
trembler comme une feuille curat pel tron loc. frappé par la foudre
cuol e camisa (èsser coma -) loc. triv. être in- curat, ada adj. creux (arbre)
timement liés curator, tritz (pl. curators, trises) n. (s. XIII..., lat.
cuol e un parelh de bragas (a sonque un -) expr. curator) curateur, trice
il ne possède rien curde, curda adj. e n. (s. XVII...) kurde
cuol entre soas sèlas (aver lo -) loc. avoir le cul cure (que lo tron me -) loc. le diable m’emporte
entre deux chaises curial, ala adj. (s. XIII.) relatif à la cour
cuol qu’unas bragas (non aver qu’un / aver pas curiós coma un cròs de sarralha loc. très
qu’un -) expr. être dénué de tout curieux (indiscret)
cuol tot palha (aver lo -) loc. s’abandonner à la curiós coma una agaça loc. curieux comme une
peur vieille pie
cuol-sucrada (far la -) loc. faire la mijaurée
curiós, osa adj. (s. XVI..., lat. curiosus) corr.
cuols (/de culs) (de -) loc. sur le cul
curieux, euse
cuols (tombar de -) loc. tomber sur le cul
curiosament adv. (s. XII..., de curiós) corr.
cupide, ida adj. (s. XIV...) cupide
curieusement
cupiditat n. f. (s. XIV.) cupidité
curiositat n. f. (s. XII., lat. curiositas) corr. cu-
cura n. f. (s. XII., lat. cura) 1. sost. cure
riosité
(soin, souci, sollicitude) 2. corr. cure (traite-
curron n. m. croupion (volaille)
ment) 3. corr. cure (presbytère)
cura los uèlhs (aquò li -) loc. cela lui crève les cursiu, iva adj. (s. XVI..., lat. med. cursivus) cursif,
yeux ive - Exemple: letras cursivas
curància n. f. (s. XIII., de curar) → costosiment cursor n. m. (s. XVIII..., lat. cursor) curseur - Ex-
rare sollicitude • soins veire: suènh, noncuràn- emple: cursor d’una balança; desplaçar lo cursor
cia, noncura cursus n. m. (s. XX., mot latin) cursus
curapè n. m. (de curar + pè) décrottoir curvitat n. f. (s. XIV.) courbure
curar v. (lat. curare) 1. arc. avoir soin, se soucier cusson n. m. (lat. cossus) 1. charançon veire:
veire: sonhar, curança, cura 2. corr. nettoyer, quèra 2. fam. radin (avare)
curer veire: netejar cusson adj. e n. m. fam. avare veire: avar
curar l’uèlh (aquò es plan trist e crudèl, de cussonar v. charançonner veire: querar
tombar d’esquina et de se -) expr. il faut savoir cussonat, ada adj. 1. vermoulu, e veire: querat,
faire face aux impondérables ada, querós, osa 2. charançonné, ée
curar la comòda loc. porter ses plus beaux custòdia n. f. (s. XIV., lat. custodia) sost. custode
habits (religions)
curar las cervèlas (se -) loc. se creuser la tête custòdia de la polícia n. f. garde à vue (police)
curar las dents loc. (s. XVII.) curer les dents cutanèu, èa adj. (s. XVI...) cutané, ée
curar los uèlhs loc. (s. XVII.) crever les yeux cutar v. → clucar fermer les yeux - Citation:
curar l’uèlh (aquò es plan trist e crudèl, de Aviá vistalhat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pag-
tombar d’esquina e de se -) expr. il faut savoir ina] de l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas
faire face aux impondérables per fenhantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul
curar l’uèlh (se -) loc. se mettre le doigt dans Gayraud, La sexològa, 1982)
l’oeil c : ce (alfabet) n. m. c
195
d’alisar (fèrre -) dança
d’alisar (fèrre -) expr. fer à repasser dalfinés, esa (pl. dalfineses, esas) adj. dauphi-
d’ametlas (donatz-me -) loc. donnez-moi des nois, oise
amandes dalh n. m. (lat. daculum, dacula) dail (type de
d’aqueles pècs ! loc. quels sots ! faux)
d’en Roergue (aqueles -) loc. ceux du Rouer- dalha n. f. (lat. daculum, dacula) faux
gue dalhada n. f. 1. fauchée 2. lieu fauché
dacion n. f. (s. XV.) dation dalhadoira n. f. faucheuse (machine)
dactilografe, afa ; dactilo n. (s. XIX...) dactylo- dalhador, doira (dalhader, era; dalhaor, oira)
graphe, dactylo adj. (de dalhar, var.: dalhader, era (Gasc.)) qui est
dactilografia n. f. (s. XIX...) dactylographie prêt à être fauché
dactilografiar v. (s. XX...) dactylographier dalhaire, aira n. faucheur
dactilografic, ica adj. (s. XX...) dactylographique dalhament n. m. (de dalhar) action de faucher
dactilologia n. f. (s. XVIII...) dactylologie dalhar n. m. (de dalhar (v)) action de faucher
dactiloscopia n. f. (s. XX...) dactyloscopie dalhar v. faucher
daga n. f. dague dalhar (al -) expr. 1. sur le lieu où l’on fauche
daguejada n. f. 1. coup de poignard 2. action 2. en train de faucher
d’aiguillonner, de tracasser dalhason n. f. fauchaison
daguejaire, aira n. 1. tueur 2. qui aiguillonne, dalhatge n. m. fauchage
tracasse dalhon n. m. petite faux
daguejar v. 1. poignarder 2. aiguillonner, tra- dàlia n. f. dahlia
casser dalmatica n. f. (s. XIV.) dalmatique
daguerrotipe n. m. daguerréotype dalòt n. m. (de dala) corr. trou dévacuation des
daguerrotipia n. f. daguerréotypie eaux dans un navire veire: dala
daissa n. f. legs veire: laissa, lèg daltonian, ana adj. (s. XIX...) daltonien, enne
daissa m’estar loc. laisse-moi tranquille daltonisme n. m. (s. XIX...) daltonisme
daissa m’anar n. m. laisser aller dam n. m. (s. XI., lat. damnare, damnum) 1. tort
daissa qualqu’un en tantarra loc. laisser 2. dommage 3. détriment (au grand dam)
quelqu’un dans l’embarras / le doute dam (non nos en -) loc. (de "dar") nous ne nous
daissa-lo estar loc. laisse-le de côté en faisons pas
daissa-m’estar n. indolent (“laisse-moi tran- dam, dama n. (s. XII.) daim
quille”) damajana n. f. dame-jeanne (bouteille)
daissa-m’estós, osa adj. indolent, ente damajana n. f. 1. dame-jeanne 2. grosse
daissar v. (lat. laxare) 1. laisser 2. abandonner bouteille
3. léguer damnable, abla adj. (s. XIV...) damnable
daissar a lòc loc. laisser en place damnacion n. f. (s. XIV.) damnation
daissar al degalh loc. laisser perdre damnar v. (s. XIV.) damner - Expression: Enfin, jo
daissar anar loc. lâcher som damnat per aver fait d’usuras, / per tant de fals
daissar bridar (se -) loc. se laisser embobiner / [contractes] e de falsas mesuras, / jo lairon, jo cobés,
brider que per un fals boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e m’ai
daissar tombar pel sòl (non las -) loc. 1. relever perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, Exercici de la fe,
les paroles de quelqu’un 2. le prendre au mot 1673)
daissar-passar n. m. laisser-passer damnat, ada adj. e n. (s. XIV...) damné, ée
daissas embastar e puèi reguitnas ! (te -) expr. damnatge n. m. (s. XIII.) corr. dommage
c’est un peu tard pour te plaindre damnatjar v. (s. XIV.) endommager
daissat d’onglas per se rasclar (non li an -) expr. damnatjós, osa (pl. damnatjoses, osas) adj. (s.
il n’a que ses yeux pour pleurer XIV.) préjudiciable
daissat fial d’eissut (non se n’a -) expr. 1. il a damnatjosament adv. (s. XIV.) de façon préjudi-
tout perdu au jeu 2. il est à sec ciable
daissat sas petas ( i a -) expr. il y a laissé la peau damne ! (me -) loc. que je sois damné !
daissèt per quatre sòus (lo me -) loc. il me le damnós, osa (pl. damnoses, osas) adj. (s. XIV.)
céda pour quatre sous dommageable
dala n. f. (escandinau anc. daela ) corr. gouttière damont daval (çò de -) loc. sens dessus-
veire: canal dessous
dalfin n. m. (s. XIV.) 1. dauphin (mammifère dam (li an fait -) loc. on lui a fait du tort
marin) 2. dauphin (dignité) dança n. f. (s. XII.) danse
196
dança del lop (far la -) daurat coma un calici de catedrala
dança del lop (far la -) loc. fam. faire l’amour darna n. f. 1. tranche 2. rouelle 3. quartier de
dançador n. m. salle de danse fruit
dançaire, aira n. danseur, euse darnar v. faire des tranches
dançar v. (s. XII.) danser - Citation: Se cal dançar, darrièr n. m. arrière train
dancem; se cal beure, begam; a tot çò que l’òm vòl ela darrièr n. m. derrière
es aparelhada (Francés de Corteta, Ramonet, s. XVII) darrièr (a son -) loc. dans ses vieux jours
; Expression: dançar lo branle del trompilh (far -) (fr: darrièr (d’en -) loc. 1. en dernier lieu 2. dans
donner le fouet) ; Expression: dançar mai lèu que lo les derniers temps
tambor non tòca (fr: aller plus vite que la musique) darrièr (en -) loc. en dernier lieu
dançar davant l’armari loc. n’avoir rien à darrièr (èsser a son -) loc. être aux abois
manger darrièr (lo bèl -) loc. (s. XVII.) le tout dernier
dançar la mangana loc. danser devant le buffet darrièr (m’es -) loc. il est derrière moi
- Expression: Plus no’t cau dançar la mangana (Pèir darrièr (per -) loc. par derrière
de Garròs, Eglògas, 1567) darrièr badal n. m. dernier soupir
dançar per compàs loc. (s. XVII.) danser en darrièr de (al -) loc. derrière
mesure darrièr de l’autre (un al -) loc. l’un après l’autre
dançar sul serpol loc. retrouver la santé darrièr d’el (al -) loc. derrière lui
dançarèl (un aire -) loc. un air dansant darrièr estiralh (èsser al -) loc. en être au
dançarèl, èla adj. dansant, ante dernier soupir
dançariá n. f. (de dançar) fam. passion de la darrièr lo ganha (lo -) loc. il est de l’avis du
danse dernier qui parle
danças (sonar las -) loc. jouer les airs darrièr, ièra adj. dernier, ière - Expression: Lo
dance ! (me -) loc. que je sois damné ! [forme grop pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn,
euphémique] mentre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e
dancejar v. faire un pas de danse tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la
dançum n. m. danse de saint Guy lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís
dançum n. m. (de dançar) danse de Saint-Guy Alibèrt, Gramatica, 1935)
danés, esa (pl. daneses, esas) adj. danois, oise darrièra lapinada (non es de la / es pas de la -)
dangièr n. m. (s. XIII., del francés) danger veire: fam. il n’est pas le premier venu
perilh, dam darrièr qualqu’un (èsser -) loc. se mettre aux
dangierós, osa adj. (s. XIII...) dangereux, euse trousses de quelqu’un
veire: perilhós darwinisme n. m. (s. XIX...) darwinisme
dangierosament adv. (s. XVI...) dangereusement dar (se’n -) loc. (s. XVI., derivat de l’expression ń a
veire: perilhosament Dieu me dau ż.) se faire du souci veire: dau
dangierositat n. f. (s. XX.) dangerosité dat n. m. (s. XII.) dé (à jouer)
dantesc, esca (pl. dantesques, escas) adj. (s. data n. f. (s. XIII.) date
XIX..., del poèta Dante) dantesque datable, abla adj. (s. XIX...) datable
dapasset adv. tout doucement veire: suau datacion n. f. (s. XIX...) datation
dapassièr, ièra adj. 1. qui met un pied devant datar v. (s. XIV...) dater
l’autre 2. prudent 3. réfléchi datatge n. m. (s. XX...) datage
daquòs (pl. daquòsses) n. m. 1. machin datator n. m. (s. XIX...) dateur (instrument)
2. chose 3. truc dàtil n. m. (s. XIV.) datte
dar v. (s. XII.) 1. donner veire: donar, balhar 2. ac- datilièr n. m. dattier
corder 3. frapper datiu, iva adj. (s. XIV.) datif, ive
dar (non se’n -) loc. ne pas s’en faire (de soucis) dau (me -) loc. Dieu me garde
veire: dau dau per tu (me’n -) loc. je me fais [du souci]
dar tracha (se -) loc. prendre garde pour toi
dard n. m. (s. XII.) 1. dard 2. flèche 3. pointe daurada n. f. dorade (poisson)
(litt.) dauradura n. f. (s. XIV.) dorure
dardalh n. m. rayonnement dauraire, aira n. (s. XII.) doreur, euse
dardalh del solelh loc. l’ardeur du soleil daurament n. m. (s. XIII.) dorage
dardalhant, anta adj. rayonnant daurar v. (s. XII.) dorer - Expression: Se pòt pas
dardalhar, dardalhejar v. rayonner daurar lo solelh ni argentar la luna
dardalhon n. m. → clitòris clitoris daurar (se -) v. fam. se parer de bijoux
Dàrius / Dari n. pr. Darius (roi des Pèrses) - daurat coma un calici de catedrala expr. d’un
Expression: ... traversè lo Granic, la Pèrsia catulhè, très beau doré
/ Dari de sa tiara e sceptre despulhè (Pèir de Garròs, daurat, ada adj. doré, ée - Expression: Òr
Lissandre, 1567). vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta
197
daurat, ada de per còr
un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd de prep. (lat. de ) 1. corr. à - Expression: carreta
de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un de buòus (fr: char à boeufs) ; Expression: forn de
rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna, cauç (fr: four à chaux) ; Expression: la bicicleta es
1897) de Juli (fr: la bicyclette est à Jules) ; Expression: far
dauriòla n. f. (s. XIV.) dariole (pâtisserie) de l’ase (fr: faire (à) l’âne) ; Expression: lo pastre
davalada n. f. descente - Expression: davalada, de la cara usclada (fr: le berger au visage hâlé) ; Ex-
tant tira lo chaval coma la cavala (a la -) (fr: c’est pression: l’òme de la vesta blanca (fr: l’homme à la
seulement dans la difficulté qu’on voit la différence) veste blanche) ; Expression: lo riu de las aigas claras
davalada (préner la -) loc. 1. péricliter 2. se faire (fr: le ruisseau aux eaux claires) ; Expression: l’aucèl
vieux de las plumas verdas (fr: l’oiseau au plumage vert) ;
davalada planeja (la -) loc. la descente Expression: de mal legir (fr: difficile à lire) ; Expres-
s’adoucit sion: partir de matin (fr: partir au (petit) matin) ;
davalaire, aira n. (de davalar) corr. descendeur, Expression: lo chaval de pel negre (fr: cheval à poil
euse (cyclisme, ski...) noir) ; Expression: èsser de plànher (fr: être à plain-
davalar v. 1. descendre veire: descendre - Cita- dre) ; Expression: molin de vent (fr: moulin à vent)
tion: Per faire davalar lo tripon, lo lombet e tota la ; Expression: molin d’òli (fr: moulin à huile) ; Ex-
seguida, avèm begut un còp de blanqueta e avèm can- pression: molin de cafè (fr: moulin à café) 2. corr. de
tat. Es après sopar que se tauleja. La nuèit es longa - Expression: una caissa de fusta (fr: une caisse de
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ; Expression: bois) ; Expression: lo camp de Gaston (fr: le champ
davalar, totes los sants ajudan (per -) (fr: quand c’est de Gaston) ; Expression: lo 19 de junh (fr: le 19 (du
facile tout le monde aide) 2. dévaler 3. déchoir mois de) juin) ; Expression: estúdia de farmacian (fr:
davalar del cade loc. 1. fam. tomber de haut il fait des études de pharmacien) ; Citation: estúdia de
2. fam. être en déconfiture capelan (fr: il fait des études afin de devenir prêtre) ;
Expression: paure de ieu (fr: pauvre de moi) ; Cita-
davalar los uèlhs (te vau -) loc. je vais
tion: èsser de director (fr: être en qualité de directeur)
t’arracher les yeux
; Citation: vestit de soldat (fr: vêtu en tenue de sol-
davalar un cavalièr loc. démonter un cavalier
dat) ; Citation: caire de pautas (fr: tomber sur (au
davancièr, ièra n. devancier, ière
moyen de) ses pattes) 3. corr. du (partitiu) - Expres-
davant prep. devant - Citation: Tre que nos [acam- sion: vòli de pan e de vin / vòli pan e vin (fr: je veux
inam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remem- du pain et du vin)
bres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre de (tala) faiçon que loc. de façon que
d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo de / a grapapautas loc. à quatre pattes
plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin,
de / en land loc. grand ouvert
Nadalet, 1940); Demorèron totes a perpensar. Un se-
de / en torna loc. en retour
crèt, es plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un
de bada loc. en vain
sacat de páur que volián sens plan gausar, escampil-
de balaja (margue -) n. m. manche à balai
har totis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al
de brocar (agulha -) n. f. aiguille à tricoter
fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
de buòus (carreta -) n. f. char à bœufs
davant (préner lo -) loc. prendre les devants
de cap (mal -) n. m. mal à la tête
davant (se levar de -) loc. 1. s’enfuir
de cauç (forn-) n. m. four à chaux
2. s’éloigner par prudence
de caulet (sopa -) n. f. soupe aux choux
davant (tirar -) loc. marcher en tête
de caulets (sopa -) n. f. soupe aux choux
davant d’anar jaire loc. avant d’aller se coucher
de chaval (fèrre -) n. m. fer à cheval
davant de (al -) loc. au-devant de de creire (es -) loc. c’est à croire
davant Dieu e tot lo mond loc. publiquement de dents (mal -) n. m. mal aux dents
davant Dieu siá ! loc. Dieu ait son âme ! de fòc (pèira -) n. f. pierre à feu
davant e davant loc. face à face de fòtos (aparelh -) n. m. appareil à photos
davant ièr loc. adv. avant hier de grèu (m’es -) loc. cela m’est désagréable
davant morir loc. avant de mourir de ieu (es -) c’est à moi
davant ora loc. 1. prématurément 2. trop tôt de jogar (cartas -) n. f. cartes à jouer
davant-darrièr sus la crotz (èsser -) expr. être de la rauba blava (la filheta -) la fillette à la
dans une position pénible robe bleue
davantal n. m. tablier de las èrbas (plaça -) n. f. place aux herbes
davantura n. f. devanture de lavar (maquina -) n. f. machine à laver veire:
davant ! (fai-te -) loc. passe devant ! lavadoira
Dàvid n. m. David - Expression: Josuè, Gedeon de mai (lo -) loc. 1. le surplus 2. ce que le com-
e Samson cantarí, / los grans amics Dàvid e Jonatàs merçant donne en plus
dirí (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) de per còr loc. par cœur
198
de per el (ieu, tu, eles...) decaire
de per el (ieu, tu, eles...) loc. adv. par lui-même debatre del prètz loc. débattre le prix
(moi, toi, elles...) debil, ila adj. (s. XIII...) débile
de plànher (es -) expr. 1. il est à plaindre 2. c’est debilitacion n. f. (s. XV.) affaiblissement
regrettable debilitant, ante adj. (s. XVI...) débilitant, ante
de plec a plec loc. à plate couture debilitar v. (s. XIV.) 1. débiliter 2. affaiblir
de portaires (cadièra -) n. f. chaise à porteurs debilitat n. f. (s. XIV.) 1. débilité 2. faiblesse
de qui ès ? loc. qui es-tu ? (à un enfant) debit (aver bon -) loc. avoir du débit (com-
de tres puas (forca -) n. m. fourche à trois merce)
pointes debit (aver bon -) loc. avoir du débit
de vendemiar (maquina -) n. f. machine à ven- debitor, tritz adj. e n. (s. XV., lat. debitor) débiteur,
danger trice
de vendemiar (panièr -) n. f. panier à ven- debrembar v. (lat. dememorare) → demembrar
dange oublier (mémoire, souvenir) veire: brembar - Ci-
de vent (molin -) n. m. moulin à vent tation: Totis venèm d’apréner, per una de las vòstras,
de ventre loc. à plat ventre que vos non debrembatz pas les que vos an aimat e
deambulacion n. f. (s. XIV., lat. deambulatio) sost. aiman, onorat e onòran (Pèire Godelin, A París, S.
déambulation XVII)
deambular v. (s. XV...) déambuler debrembat, ada adj. → demembrat oublié, ée
deambulator n. m. (s. XX...) déambulateur (mémoire, souvenir)
deambulatòri n. m. (s. XVI...) déambulatoire debrembièr (al trauc del -) loc. au fond de
(arch.) l’oubli
debana (Marta filava, ara -) expr. 1. il y a un debrembièr (riu del -) n. m. (s. XVII.) fleuve de
temps pour tout 2. une chose après l’autre l’oubli (Léthé)
debana (qui non pòt filar, -) expr. chacun son debrembièr (tombar en) loc. tomber dans
rôle selon ses capacités l’oubli
debana pro (ne -) loc. il en a assez dit debut n. m. (s. XVII.) début veire: començament
debanada n. f. (de debanar) 1. action de dérouler debuta n. f. (s. XVII.) début veire: començament
2. fig. débacle 3. fuite debuta (a la -) loc. au début
debanadoira n. f. dévidoir debutant, anta adj. e n. débutant, ante
debanador n. m. (de debanar) dévidoir debutar v. 1. débuter veire: començar 2. entrer
debanadura n. f. (de debanar + dura) fil dévidé en matière
debanaire, aira n. (de debanar) 1. dévideur, euse debutar (entre -) loc. dès le début
(personne) 2. babillard, arde debutar (lo veirem a son -) loc. nous le verrons
debanament n. m. déroulement (bobine, ac- à ses débuts
tion...) deca (decha) n. f. (s. XII., de decar) 1. défaut
debanar v. (s. XII., lat. depanare) 1. dévider - Ex- 2. tare 3. détérioration
pression: Lo vièlh pelut de 14 avia lèu comprés que deca en tot (trobar -) loc. trouver à redire en
trobariá pas un escotaire domètge de sas valentiás tout
de Verdun se me las debanava en francés, tant i a deca presa a la muda (una -) loc. un défaut de
qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs me re- jeunesse
galèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu (Rodg- decadéncia n. f. (s. XV..., lat. decadentia) dé-
ièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. dérouler cadence veire: decasença - Citation: Me soveniái
3. débiter (paroles) 4. dégoiser que mon grand n’aviá parlat sovent, de la decadén-
debanar (es pro -) loc. assez parlé ! cia de la vila, autres còps rasonablament prospèra
debanatge n. m. (de debanar) dévidage coma n’èran testimònis los ostals borgeses, las bèlas
debàs (pl. debasses) n. m. (de de + bas) bas (de avengudas e los castèls dels environs bastits al sègle
nylon, de soie...) - Citation: Per le mens, mentre XIX al temps de la granda prosperitat de la vinha, e
que vivi me consòli de que mas feblessas m’an quistat cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian Ver-
una calòta per crubir ma nèu, un baston per me virar net, Cachavièlha psicomotritz, 2018)
le jauparèl dels debasses, e las lunetas per imaginar decadent, enta adj. (s. XVI...) décadent, ente
le veire plus grand quand le vudi doçament a vòstra decagramma n. m. (s. XVIII...) décagramme
santat (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) deçai de (al -) loc. au deçà de
debàs (pl. debasses) n. m. rez-de-chaussée decaire v. (s. XII.) déchoir
debassaire, aira n. (de debàs) 1. marchand de decalògue n. m. (s. XV., lat. decalogus < gr. dekal-
bas 2. fabricant de bas ogos) décalogue - Citation: Los retors ou bicaris
debasses (cargar sos -) expr. mettre ses bas deusdits locxs (...) poderan en lors prosnes solement
debat n. m. (s. XV...) débat exortar lo poble et far entender los comendements de
debat (levar -) loc. soulever un débat Diu compries au decalogue (...) en lengoe bulgare deu
199
decalògue dedins (en -)
pays (Joana d’Albret, Letra patenta del 13 de julhet de ai vist dins aquela promessa meravilhosa una pròva
1568) d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979
decanat n. m. 1. doyenné veire: deganiá 2. dé- declaracion de naissença n. f. déclaration de
canat (fonction eccl., universit.) naissance
decantacion n. f. décantation declaracion dels dreits de l’òme e del ciutadan
decantar v. décanter n. f. déclaration des droits de l’homme et du
decantator, tritz (pl. decantators, trises) adj. e n. citoyen (dr.)
m. décanteur, trice declaracion universala dels dreits de l’òme n. f.
decapitacion n. f. (s. XIV...) décapitation déclaration universelle des droits de l’homme
decapitar v. (s. XIV...) étêter, décapiter declarant, a n. (s. XX., de declarar) déclarant, e
Decasavila n. pr. f. (s. XIX., Del nom del fonda- declarar v. (s. XIII., lat. declarare) déclarer
tor de l’usina de carbon a l’origina de la vila mod- declarar (se) v. (lat. declarare) se déclarer
èrna, Elias Decasas (1780-1860). Lo vilatge d’origina declarar d’alcoòl a la doana loc. déclarer de
s’apelava La Sala.) Decazeville (ville, 12) l’alcool à la douane
decasillabe, aba (/deca-sillabe, aba) adj. e n. m. declarar de tabat a la doana loc. déclarer du
décasyllabe tabac à la douane
decasut, uda adj. déchu, ue declaratiu, iva adj. (s. XIV., lat. declarativus)
decebre v. 1. décevoir 2. tromper déclaratif, ive
decebre los espèrs loc. tromper l’attente declaratòri, òria adj. (s. XVI..., de declarar)
decebuda n. f. 1. déception 2. tromperie déclaratoire
declin n. m. (s. XII.) déclin
decebuda (a la -) loc. 1. à l’étourdie 2. à l’insu
declinable, abla adj. (s. XIV.) déclinable
decelar v. (s. XIII.) déceler
declinament n. m. (s. XIII.) inclinaison
decembre n. m. (s. XIV.) décembre
declinar v. (s. XIII.) décliner
decenni n. m. décennie (f.)
declinatòri, òria adj. e n. m. (s. XVII.) déclina-
decentralizacion n. f. décentralisation
toire
decentralizator, tritz (pl. decentralizators,
decoccion n. f. (s. XIV.) décoction
trises) adj. e n. décentralisateur, trice
decopar v. (de copar) découper (papier)
decepcion n. f. (s. XI.) déception decòr n. m. (s. XVI...) décor
decernir v. (s. XIV.) décerner decoracion n. f. (s. XV...) décoration
decidibilitat n. f. (s. XX.) décidabilité decorar v. (s. XIV.) décorer
decidible, ibla adj. (s. XX.) décidable decorar v. (s. XIV., de còr) 1. apprendre par cœur
decidir v. (s. XVI...) décider veire: descorar 2. réciter par cœur
decigramma n. m. (s. XVIII., de deci + gramma) decoratiu, iva adj. (s. XIV.) décoratif, ive
décigramme decorator, tritz (pl. decorators, trises) n. (s.
decilitre n. m. (s. XVIII., de deci + litre) décilitre XVII...) décorateur, trice
decima n. f. (s. XIII.) décime decorticacion n. f. (s. XVIII...) décortication
decimal, a adj. (s. XVIII., de decime < lat. decimus) decorticar v. (s. XIV.) décortiquer
décimal, e decorticatge n. m. (s. XIX...) décorticage
decimar v. decorum n. m. (s. XVI...) décorum
decimètre n. m. (s. XVIII., de deci + mètre) decostament n. m. (s. XIV.) défraiement
décimètre decrepit, ida adj. (s. XIV.) décrépit, ite
decision n. f. (s. XIV...) décision decrepitud n. f. (s. XIV.) décrépitude
decisionari, ària n. (s. XX., occ. decision) dé- decret n. m. (s. XIII.) décret
cideur (agent) decretala n. f. (s. XII.) décrétale
decisionari, ària adj. (s. XX.) décisionnaire (pou- dedal n. m. dé à coudre
voir) dedal n. m. dédale
decisiu, iva adj. (s. XV...) décisif, ive dedalat n. m. petite mesure (un dé à coudre...)
decisòri, òria adj. (s. XX...) décisoire dedicacion n. f. (s. XIII.) dédicace (d’un lieu de
declarable, abla adj. (s. XIX..., de declarar + able) culte...)
déclarable dedicar v. (s. XIII.) dédier, consacrer
declaracion n. f. (s. XIII., lat. declaratio) déc- dedicatari, ària n. (s. XX.) dédicataire
laration - Citation: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo dedicatòri, òria adj. (s. XVI...) dédicatoire
guerrejaire de Verdun se quilhèt per una declaracion dedins adv. (s. XII., lat. de intus) dans
solemna : "Vos caldrà venir a P...(...). Apondèt al- dedins n. m. (lat. de intus) 1. lntérieur 2. dedans
adonc en confidéncia : "Nos emmoninarem". Avètz dedins (aquí -) loc. à l’intérieur
plan legit e comprés : " prendrem la monina ensems" dedins (de per -) loc. par-dedans
o, s volètz, "nos bandarem". Sabi pas se m’engani: dedins (en -) loc. adv. 1. dedans 2. à l’intérieur
200
dedins (per de -) degalhiu, iva
dedins (per de -) loc. de l’intérieur defensaire, aira n. (s. XIV.) défenseur (mu-
dedins de (en -) loc. en dedans de railles...) veire: defensa
dedins d’ostal (lo -) loc. l’intérieur d’une mai- defensar v. (s. XIV.) mettre en défense (mu-
son railles...) veire: defensa
deduccion n. f. (s. XIV.) déduction (con- defensiu, iva adj. (s. XIV.) défensif, ive
séquence) veire: dedusida defensivament adv. (s. XIX...) défensivement
deductibilitat n. f. (s. XX.) déductibilité defensor, ora adj. e n. (s. XIV.) défenseur (jus-
deductible, a adj. (s. XX.) déductible tice...) veire: defendeire
deductiu, iva adj. (s. XIX...) déductif, ive deferéncia n. f. (s. XIV...) déférence
deduire v. (s. XIV...) déduire deferent, enta adj. (s. XVII...) déférent, e
dedusida n. f. (s. XVI.) fait de déduire (argent...) deferir v. (av. s. XV.) déférer
veire: deduccion defibrillator n. m. (s. XX...) défibrillateur
defalcacion n. f. défalcation deficiéncia n. f. (s. XIV.) déficience
defalcar v. (s. XIV.) défalquer deficient, enta adj. (s. XIV.) déficient, ente
defalhença n. f. (s. XII.) défaillance defícit n. m. (s. XVI...) déficit
defalhent, enta adj. défaillant, ante deficit commercial n. m. déficit commercial
(écon.)
defalhida n. f. (s. XIII.) faute
deficit corrent n. m. déficit courant (écon.)
defalhiment n. m. (s. XIII.) défaillance
deficit public n. m. déficit public (écon.)
defalhir v. (s. XIII., de de + falhir) 1. défaillir
deficitari, ària adj. (s. XX.) déficitaire
2. manquer
defilada (a la -) loc. à la file
defaut n. m. (s. XIII.) défaut
definicion n. f. (s. XIV.) définition
defaut (lo màger -) loc. le plus grand défaut
definir v. (s. XII.) définir
defauts (totes avèm de -) loc. personne n’est
definitiu, iva adj. (s. XIII.) définitif, ive
parfait
deflacion n. f. (s. XX.) déflation
defecacion n. f. (s. XVIII...) défécation (chimie)
deflacionista adj. e n. (s. XX.) déflationniste
defecacion n. f. (s. XVII...) défécation (matières deflagracion n. f. (s. XVII...) déflagration veire:
fécales) explosion
defecar v. (s. XIX...) 1. déféquer (matières fé- deflagrator n. m. (s. XIX...) déflagrateur
cales) 2. déféquer (purifier) deflorar v. (s. XV.) déflorer veire: desflorar
defecator n. m. (s. XIX...) défécateur (instrument defòra prep. dehors
purification) defòra n. m. extérieur
defecator, tritz (pl. defecators, trises) adj. (s. defòra (botar -) loc. jeter dehors quelqu’un
XX...) défécateur, trice (fonction digestive) defòra (en -) loc. adv. au dehors
defeccion n. f. (s. XVII...) défection defòra (virar -) loc. mettre à la porte
defèci n. m. (s. XII.) désagrément, dégoût defòra de (en -) loc. en dehors de
defectiu, iva adj. (s. XVII...) défectif, ive (linguis- defòra non es plen ! loc. allez voir ailleurs !
tique) defòra vila loc. hors de la ville
defectivitat n. f. (s. XVII...) défectivité (linguis- defòra ! interj. à la porte !
tique) deformabilitat n. f. (s. XIX...) déformabilité
defectuós, osa (pl. defectuoses, osas) adj. (s. deformable, abla adj. (s. XIX...) déformable
XIV.) défectueux, euse deformacion n. f. (s. XIV.) déformation
defectuosament adv. (s. XIV...) défectueusement deformant, a adj. (s. XX...) déformant, e
defectuositat n. f. (s. XIV.) défectuosité deformar v. (s. XIII.) déformer
defendable, a adj. défendable (justice...) deformat, ada adj. (s. XIII...) déformé, e
defendeire, a n. (s. XIII.) défendeur, euse (qui defunt, unta adj. e n. (s. XIII.) défunt, e
se défend d’une plainte) jur. degalh n. m. 1. dégât 2. déchet 3. ravage
defendre v. (s. XII.) défendre, prohiber veire: de- degalha (aqueste vestit te -) loc. ce vêtement te
fensor va mal
defensa n. f. (s. XIII.) 1. défense - Citation: Ditz, degalhadís (pl. degalhadisses) n. m.
una femna a sa filha : "Anes pas a aquela fèsta". Es gaspillage
una defensa amistosa; un cosselh. Se la maire ditz: degalhaire, aira n. 1. gaspilleur, euse 2. dépen-
"Anèssas pas a aquela fèsta." Aquò’s una defensa sier, ère
fòrta, que flaira lo sistral (Paul Gayraud, La sexològa, degalhar v. 1. gâter 2. détériorer 3. faire du
1982) 2. fortification dégât
defensa nacionala n. f. défense nationale degalhar sa santat loc. user sa santé
defensable, abla adj. (s. XIV.) défendable veire: degalhièr adj. e n. m. (s. XIII.) prodigue
defensa degalhiu, iva adj. 1. gaspilleur 2. qui coûte cher
201
degalhívol delargar
degalhívol adj. 1. gaspilleur 2. qui coûte cher degut, uda n. m. dû, due - Expression: Vai dire a
degalhós, osa (pl. degalhoses, osas) adj. Dòna Vidala que demòra al canton dels presicadors,
1. dépensier 2. ruineux o ben a dòna Antònia que demòra a la carrièra de
degan, ana n. (s. XIII.) 1. doyen, enne (ecclés. Colomièrs près dels estudis, o ben a Peirona ... que
2. universit. 3. âge...) me fassen prestar, si lor plai, en pagant coma es le
deganiá n. f. (s. XIII.) doyenné (m.) (demeure degut, l’èstre de lor vesina, la quala vesina demòra a
ecclés.) veire: decanat èstre, près d’èstre, coma qui va a èstre (Odde de Tri-
degast (pl. degastes) n. m. (s. XII.) dégât ors, 1578)
degastaire, aira n. (s. XII.) 1. dévastateur veire: degut, uda n. m. dû, due
gastador 2. qui fait le ń dégât ż (guerres...) deïcida adj. e n. (s. XVIII...) déicide (agent)
degastar v. (s. XII.) dévaster, faire le ń dégât ż deïcidi n. m. (s. XVI...) déicide (acte)
(guerres...) deïficacion n. f. (s. XIV...) déification
deglend n. m. laisser-aller, négligence deïficar v. (s. XIV.) déifier
deglendar v. 1. pervertir 2. se dissiper deimar v. (s. XII.) dîmer
degodilhada n. f. action de se démener deimariá n. f. (s. XIII.) dîmerie
degodilhar (se) v. se démener, s’agiter dèime n. m. (s. XII.) dîme (f.)
degrà n. m. (s. X.) degré deis (pl. deisses) n. m. (s. XII.) dais
degradacion n. f. dégradation (vandalisme, al- dèisha n. f. (de l’occ. gascon dèishas) 1. dèche
tération...) veire: daissa 2. abandon 3. misère (ce qu’on a
degradar v. (s. XIII., de l’italian digradare) dé- laissé, jeté)
grader deishet n. m. (de l’occ. gascon) → descais 1. ce
degrèu (per -) loc. par ennui qu’on laisse 2. déchet
degudament adv. (s. XIV.) dûment deishetar v. → descaissejar produire du déchet
deguèrt, èrta adj. affecté, ée deïsme n. m. déisme
degun pron. indef. 1. personne (aucune per- deïtat n. f. (s. XIII.) déité
sonne) veire: persona, cap - Expression: Garòna dejós prep. dessous
mai que mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e dejós (aver lo -) loc. être vaincu
l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor de las raine- dejós (en -) loc. adv. en-dessous
tas (Pèire Godelin, s. XVII) ; Expression: degun non
dejós (per -) loc. prep. par-dessous
deu ignorar la lei (fr: nul n’est censé ignorer la loi) ;
dejós (pl. dejoses) n. m. (de dejós) 1. rez-de-
Expression: degun non dona çò que non a (fr: la plus
chaussée 2. partie inférieure 3. dessous (chose
belle fille du monde ne peut donner que ce qu’elle a)
cachée) - Exemple: lo dejós de las cartas; los dejoses
; Expression: degun non es causa d’aquò sonque tu
femenins
(fr: tu es seul responsable) ; Expression: degun non
dejós de (al -) loc. au-dessous de
sap çò que li pend sul cap (fr: personne ne sait ce que
dejoses femenins n. m. plur. (de dejós) dessous
lui réserve l’avenir) ; Expression: degun non sap la
féminins
vida que non siá finida (fr: personne ne connaît sa
vie avant qu’elle ne soit achevée) ; Expression: degun dejun, una adj. (occ. de jun X occ. med. jejun) à
non vòl estacar lo cascavèl al gat (fr: personne n’est jeun veire: jun
volontaire pour exécuter la décision périlleuse prise dejunar v. (de dejun / occ. med. jejunar) → junar
en commun) 2. aucun - Citation: Mès que ? lo lop arc. jeûner (archaïsme) veire: desjunar
s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i del capèl roge (la filha -) expr. la fille au cha-
cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acor- peau rouge
sat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, del fòc (pala -) n. f. pelle à feu
segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni del pel blond (femna -) expr. femme aux
d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon cheveux blonds
umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor del, dels (dau, daus; deu, deus) art. def. contr. m.
(Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII) (occ. "de + lo".) du, des
degun (aqueste òme es -) loc. 1. cet homme est delà de (al -) loc. au-delà de
nul 2. ce n’est pas un homme delà ièr loc. adv. avant-hier
degun lòc (en -) loc. nulle part delà ont conj. où
degun mai ! loc. 1. personne de plus ! 2. c’est delai n. m. délai - Expression: Lo commissari deu
complet ! assignar la partida, o sos procuraires, e los balhar de-
degun non ausa levar bata loc. personne n’ose lai de tres jorns, o plus,per comparir (Fòrs e costumas
bouger / intervenir de Bearn, 1552)
degut (a son -) loc. 1. dûment 2. convenable- delaissar v. (s. XIII.) délaisser
ment 3. comme il se doit 4. dans les formes delargar v. (de largar) 1. élargir (laisser sortir)
degut (far son -) loc. faire son devoir 2. lâcher (bétail) 3. répandre 4. déloger
202
delargar (se) demanda (a la -)
delargar (se) v. 1. dire crûment sa pensée 2. se deliciosament adv. (s. XIV.) délicieusement
lâcher delicte n. m. (s. XIV.) délit
delargar (se) loc. dire ce qu’on a le cœur delicte de fugida n. m. délit de fuite
delargar lo tropèl loc. lâcher le troupeau delictual, ala adj. (s. XX.) délictuel, elle
delatar v. 1. s’étendre 2. développer (en delictuós, osa (pl. delictuoses, osas) adj. (s.
paroles) XIX...) délictueux, euse
delatar sus sas qualitats (se -) loc. s’étendre delinquéncia n. f. délinquance
sur ses qualités delinquéncia internacionala n. f. délinquance
delator, tritz (pl. delators, trises) n. (s. XVI..., lat. internationale
delator) délateur, trice delinquéncia juvenila n. f. délinquance ju-
delavaci n. m. forte averse vénile
delectablament adv. (s. XIII.) délectablement delinquent, enta adj. (s. XIII.) délinquant, ante
delectable, abla adj. (s. XIII.) délectable delinquent, enta adj. e n. délinquant, ante
delectacion n. f. (s. XIII.) délectation veire: delèit deliri n. m.
deliurança n. f. délivrance
delegacion n. f. (s. XIII...) délégation deliurança ! (santa -) loc. cri de soulagement
delegant, anta n. (s. XIX...) délégant, ante deliurança ! (bèla -) loc. bon débarras !
delegar v. (s. XVI...) déléguer deliurar v. délivrer
delegat, ada adj. (s. XVI...) délégué, ée deliurat, ada adj. délivré, ée - Expression: Alara,
delegatari, ària n. (s. XIX...) délégataire la mainadeta qu’èri, deliurada de l’escòla, començava
delegator, tritz (pl. delegators, trises) n. (s. de carrièra en carrièra de s’assabentar dins lo sol li-
XIV...) délégateur, trice bre que sos uèlhs e son còr totis nòus posquèssen le-
delèit / delèch (pl. delèches) n. m. (s. XIII., lat. gir sens ajuda (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
delectus < delectare) 1. délectation veire: delecta- 1940)
cion 2. délice deliure, iura adj. 1. libre 2. exempt
deleitar v. (s. XII.) délecter dels de delà loc. de ceux d’à côté
deleitar (se) v. se délecter
dels píbols (l’ostal -) expr. la maison aux peu-
deleitós, osa (pl. deleitoses, osas) adj. (s. XII.) pliers
délicieux, euse veire: delectable
dels pòrcs (estable -) n. m. étable à cochons
deletèri, èria adj. (s. XIV...) délétère
demagogia n. f. (s. XVIII...) démagogie
delgat, ada n. (lat. delicatus) sost. mince veire:
demagogic, ica adj. (s. XIX...) démagogique
prim
demagògue, òga n. (s. XIV...) démagogue
deliberacion n. f. (s. XIII...) délibération
deman adv. demain
deliberadament adv. (s. XIV...) délibérément
deman (a bèl -) loc. dès demain
deliberant, anta adj. (s. XVII...) délibérant, ante
deliberar v. (s. XIII...) délibérer deman (entre tot -) loc. dans la journée de de-
main
deliberat, ada adj. (s. XV...) délibéré, ée
deliberatiu, iva adj. (s. XIV...) délibératif, ive deman al ser loc. demain soir
deliberatòri, òria adj. (s. XIX...) délibératoire deman al vèspre loc. demain après-midi
delicadament adv. (s. XIV...) délicatement deman de matin loc. demain matin
delicadesa n. f. (s. XVI...) délicatesse deman de vèspre loc. demain soir
delicat coma un can de caminada loc. très dif- deman en uèit loc. demain en huit
ficile pour la nourriture deman es un bon ase loc. il est facile de remet-
delicat non es jamai gras (pòrc -) expr. il ne tre à plus tard
faut pas être trop difficile deman farà jorn loc. rien ne presse
delicat, ada adj. (s. XV...) délicat, ate - Citation: deman faràn crèdit loc. demain on rase gratis
Sus donc! Fasètz-nos veire una pèl delicada / que diu deman matin loc. demain matin
sentir l’ulhet e la ròsa muscada (Francés de Corteta, deman nuèit loc. demain à la nuit, dans la
s. XVII) soirée
delici (per -) loc. avec délice deman passat loc. adv. après demain
delici (pl. las delícias) n. m. sing. (s. XIII.) délice deman passat (après -) loc. dans trois jours
- Citation: Res, per ieu, passarà jamai en delícias deman, degun l’a vist loc. on ignore ce qui se
aqueles esclopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá passera demain
un Jèsus tan saure e tan lusent que lo sentissiái fon- demanda n. f. (s. XII.) demande - Expression: de-
dre dins la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images, manda (li disi qué -) (fr: je lui demande ce qu’il veut)
1940) ; Expression: demanda, cap de responsa (a fòla -) (fr:
deliciós, osa (pl. delicioses, osas) adj. (s. XIV.) à sotte question, point de réponse)
délicieux, euse demanda (a la -) loc. sur commande
203
demanda (tal me deu que me -) demòni
demanda (tal me deu que me -) loc. il a le culot demens (pl. demenses) n. m. 1. déficit 2. ce qui
de se présenter à moi manque
demanda ton anar loc. il demande des nou- demens (tombar en -) loc. péricliter
velles de ta santé demens (venir en -) loc. dépérir de jour en jour
demandaire, aira n. (s. XII.) 1. demandeur (qui dement, enta adj. e n. (s. XV...) dément, ente
intente un procès 2. qui demande...) demerit n. m. (s. XIV.) démérite
demandaire, bon refusaire (a bon -) expr. 1. on demeritar v. démériter
ne risque que le non 2. on peut toujours deman- demesfisar v. (occ. demesir + fisar) faire en sorte
der que l’on ne se méfie plus - Citation: A tot mo-
demandar v. (s. XII.) demander - Citation: De fem- ment, nos cal demesfisar davant la família (...). Aver
nas se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan l’atencion ponchuda; velhar que las pòtas, los uèlhs,
se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de un det, lo biais de se téner drecha o mièg ajassada dins
petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda un cadièiràs, anèssen pas cridar : - Se sabiatz qun
per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá plaser n’avèm, totas doas, pel lièch (Paul Gairaud, La
lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ; Expres- sexològa, 1982)
sion: demandar de peras a un píbol (non se pòt -) (fr: demesiment n. m. diminution veire: diminu-
on ne peut demander l’impossible) cion
demandar (se -) v. se demander - Citation: A la demesir v. diminuer veire: diminuar - Expres-
fèsta s’i pensava tres meses a l’avança e los pols de sion: Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver
devián demandar perqué èran tant plan noirits (Pèire nosat los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver,
demandar a causir loc. exiger le choix restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas,
demandar la retirada loc. demander Sèt pans, 1977)
l’hospitalité demesir (se) v. venir à rien
demandar luta loc. demander quartier demespesar (se) v. pron. diminuer de poids
demandar non fa vendre (tròp -) loc. il ne faut demest prep. e adv. parmi - Citation: ieu ai vist
pas être trop exigeant le paire de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina ger-
demandi veire se (vos -) expr. je vous demande mana del fraire de mon paire qu’èra mon oncle... que
un peu si coneguèc les ases demest las aucas (Odde de Triors,
demans n. m. plur. lendemains - Expression: 1578); Demest la rica espelison de poètas que, despuèi
Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver nosat Mistral, an reviscolat la produccion literària occitana,
los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de Prospèr Estieu representa, ambe la perfeccion classica
malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver, de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet,
restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Gai Saber, 1940)
Sèt pans, 1977) demest la fola loc. dans la foule
demembrança n. f. (s. XII...) oubli (mémoire, demèst la fola loc. dans la foule
souvenir) veire: debrembièr demest los Indians loc. chez les Indiens...
demembrar v. (s. XII., lat. dememorare) → demem- demission n. f. (s. XIV...) démission
brar oublier (mémoire, souvenir) veire: debrem- demissionar v. (s. XVIII...) démissionner
bar, brembar demissionari, ària adj. e n. (s. XVIII...) démis-
demembrar son ase loc. oublier de se servir à sionnaire
table demiurgia n. f. (s. XX...) démiurgie
demembrat, ada adj. oublié, ée (mémoire, sou- demiurgic, ica adj. (s. XIX...) démiurgique
venir) veire: debrembat demiurgue n. m. (s. XIX...) démiurge
demembrièr n. m. (de demembrar) 1. oubli veire: Demòcles n. pr. m. Démoclès
debrembièr - Citation: En 1985, après la mesa al democracia n. f. (s. XIV...) démocratie
demembrièr de la proposicion de lèi nř 2157 del Par- democrata n. m. (s. XVI...) démocrate
tit Socialista, la pòrta entredubèrta semblariá que se democratic, ica adj. (s. XIV...) démocratique
tornèsse puslèu tancar (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occita- democraticament adv. (s. XVI...) démocratique-
nia, 1985) 2. fleuve de l’oubli ment
demenar n. m. 1. la démarche (marcher) democratizacion n. f. (s. XVIII...) démocratisa-
2. l’allure 3. le maintien tion
demenar (se) v. pron. se démener democratizar v. (s. XIX...) démocratiser
deméncia n. f. (s. XIV...) démence demografe, afa n. (s. XIX...) démographe
demencial, ala adj. (s. XIX...) démentiel, elle demografic, ica adj. (s. XIX...) démographique
demens (anar en -) loc. 1. s’affaiblir veire: demolicion n. f. (s. XIII.) démolition
s’afeblir, s’aflaquir 2. aller en s’affaiblissant demolir v. (s. XIII.) démolir
demens (far amb -) loc. aller en diminuant demòni n. m. (s. XIII.) démon
204
demoniac, aca dents (botar de -)
demoniac, aca adj. (s. XIII.) démoniaque denhar v. (s. XII.) 1. daigner 2. juger digne
demoniar (se) v. pron. se donner au démon denièr n. m. (s. XII.) denier
demonstrable, abla adj. (s. XIII...) démontrable denierada n. f. (s. XII.) denrée
(mathématiques...) denieròla n. f. tirelire
demonstracion n. f. (s. XIV..., lat. demonstra- denigrament n. m. (s. XVI...) dénigrement
tio) démonstration (mathématiques...) veire: denigrant, anta adj. (s. XVIII...) dénigrant, anta
demòstrament denigrar v. (s. XIV...) dénigrer
demonstrar v. (s. XV..., lat. demonstrare) denomenar v. (s. XII.) dénommer
demostrar sost. démontrer (mathématiques...) denomenat, ada adj. (s. XII.) dénommé, ée
veire: mostrar - Expression: Mossur, ieu vos èi denominacion n. f. (s. XIV.) dénomination
demonstrat en rima la rason per que ieu vos èi [dedi- denominatiu, iva adj. e n. (s. XIV.) dénominatif,
cat] lo libre, e aras ieu vos vòli demonstrar en pròsa, ive
s’el vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet denominator n. m. (s. XV..., lat. denominator)
(Augièr Galhard, Prològue d’Augièr a M. de Seren, dénominateur
1583) denominator comun n. m. dénominateur com-
demonstratiu, iva adj. (s. XIV..., lat. demonstra- mun
tivus) démonstratif, ive (mathématiques...) denóncia n. f. (de denonciar) dénonciation veire:
demonstrativament adv. (s. XV...) démonstra- denonciacion
tivement (mathématiques...) denonciacion n. f. (s. XIII., lat. denuntiatio)
demonstrator, tritz n. (s. XV..., lat. demonstrator) dénonciation veire: denóncia
démonstrateur, trice (mathématiques...) veire: denonciar v. (s. XII.) dénoncer
demostraire denonciator, tritz (pl. denonciators, trises) adj.
demòra n. f. (s. XII.) 1. demeure 2. attente 3. af- e n. (s. XIV..., lat. denuntiator) dénonciateur, trice
fût denotar v. (s. XIV.) dénoter
demòra (a la -) loc. à l’affût dens, densa (pl. denses, densas) adj. dense
demòra per l’enquantaire (tres èuros o -) expr. dent n. f. (s. XII.) dent - Expression: mon paire /
1. trois euros c’est mon dernier prix 2. vous pou- pecaire / aviá qu’una dent / emai trantalhava quand
vez le ravaler fasiá de vent (cançon pop.)
demorada n. f. (s. XII.) attente dent (aver qualqu’un a la -) loc. haïr quelqu’un
demorança n. f. 1. demeure - Expression: En dent (préner a la -) loc. prendre en grippe
un mas, pas tròp luenh de nòsta demorança, èra dent traucada n. f. dent creuse
vengut s’establir una família de la vila onte i aviá de dent ulhal loc. → canina canine (dent de l’œil)
damisèlas (Frederic Mistral, s. XIX). 2. habitation dentada n. f. 1. coup de dent 2. morsure
demorant n. m. 1. le reste 2. la suite dentadura n. f. (s. XIV...) denture
demorar v. 1. demeurer - Citation: Le contenta- dental, ala adj. corr. dental, ala
ment qu’ieu recebi per ací, me fa cercar pretèxte d’i dentar v. 1. faire les dents 2. voir quelqu’un de
demorar (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) près
; La paura automobila èra demorada unes cinc ans dentari, ària adj. (s. XVIII...) dentaire
clauseguda a Latason, dins aquela escura ont, dins lo dentat n. m. quelque chose à se mettre sous la
temps, se podián recaptar tres o quatre chavals (Paul dent
Gairaud, La sexològa, 1982) 2. rester - Citation: dentat, ada adj. (s. XIV.) denté, ée
Mès aquò dit, que’ns esforçam de demorar fidèu a las dentejar v. 1. mettre ses dents 2. mordre 3. cla-
assonàncias fondamentalas (Pèire Bèc, La Canta de quer des dents
Rotland, 2014); Eran segurs que tornarián pas, mas dentèla n. f. (s. XVI...) dentelle veire: dentelh
demòra totjorn un per grana (Pèire Gogaud, L’uèlh dentelejar v. être dentelé
de la font, 1977) dentelh n. m. (s. XII.) 1. créneau veire: dentèla
demorar a la bòria loc. demeurer à la ferme 2. dentelure
demorarem per grana (non -) expr. il faut dentelhar v. créneler
mourir un jour dentelièr, èra n. dentelier, ière
demotic, ica adj. e n. (s. XIX...) démotique denticion n. f. (s. XVIII...) dentition
denantida n. f. retard dentièr n. m. (s. XIX...) dentier
denantir v. 1. retarder 2. aller doucement dentifrici n. m. (s. XX.) dentifrice
denegacion n. f. (s. XIV...) dénégation dentilha n. f. dentelure
denegar v. (s. XIV.) dénier, nier dentilhon n. m. 1. denticule 2. chicot
denegator, tritz (pl. denegators, trises) adj. e n. dentista n. (s. XVIII...) dentiste
(s. XVIII...) dénégateur, trice dents (a còps de -) à coups de dents
denegatòri, òria adj. (s. XIX...) dénégatoire dents (alongar las -) loc. être affamé, ée
denhada n. f. bon vouloir dents (botar de -) loc. faire les dents
205
dents (clavar las -) derogatòri, òria
dents (clavar las -) loc. serrer les dents depilar v. (s. XIV.) épiler
dents (far cracinar las -) loc. grincer des dents depilatiu, iva adj. (s. XIV.) dépilatif, ive
dents (far cruissir las -) loc. grincer des dents deplorablament adv. (s. XVII...) déplorablement
dents (far fòc de las -) loc. grincer des dents de deplorable, abla adj. (s. XV...) déplorable
colère deplorar v. (s. XII...) déplorer
dents (levar -) loc. faire ses dents deportacion n. f. (s. XX.) déportation
dents (téner la mòrt entre las -) expr. être un deportar v. (s. XX.) déporter
mort en sursis deposicion n. f. (s. XIV., lat. depositio) déposition
dents contra qualqu’un (virar las -) loc. mon- depositari, ària adj. e n. (s. XV., lat. depositarius)
trer les dents dépositaire
dents de secas (non a que las / a pas que las -) depositòri n. m. (de "depausar") dépositoire
expr. il est trempé depòst (pl. depòstes) n. (lat. depositum) dépôt
dents del sen n. f. plur. dents de sagesse (choses déposéees) veire: depaus
dents d’eissudas (non aver que las / aver pas depravacion n. f. (s. XVI...) dépravation
que las -) expr. être trempé jusqu’aux os depravar v. (s. XIV.) dépraver
dents li glatisson (las -) loc. les dents lui depreciacion n. f. (s. XVIII...) dépréciation
claquent depreciar v. (s. XVIII...) déprécier veire: despre-
dents ulhals n. f. plur. canines supérieures sar
denud, uda adj. (s. XIII., de denudar) desnud depreciatiu, iva adj. (s. XIII...) dépréciatif, ive
1. sost. dénudé, ée 2. corr. dépouillé, ée 3. sost. depreciator, tritz (pl. depreciators, trises) n. (s.
dénué, ée XVIII...) dépréciateur, trice
denudament n. m. (s. XIV..., de denudar) sost. depredacion n. f. (s. XVII...) déprédation
dénuement depredator, tritz (pl. depredators, trises) n. (s.
denudar v. (s. XIII., lat. denudare) desnudar XIII...) déprédateur, trice
1. sost. dénuder 2. sost. dénuer depression n. f. (s. XIV.) dépression
deontologia n. f. (s. XX.) déontologie depressiu, iva adj. e n. (s. XIX...) dépressif, ive
deontologic, ica adj. (s. XX.) déontologique depriment, enta adj. (s. XIX...) déprimant, ante
departament n. m. (s. XIX.) département deprimir v. (s. XIX...) déprimer
departaments d’otramar n. m. plur. départe- depuracion n. f. (s. XIV.) dépuration
ments d’outre-mer depurament n. m. (s. XIV.) action de dépurer
departida n. f. (s. XIII.) départ depurar v. (s. XIV.) dépurer
depaus (pl. depauses) n. m. dépôt depuratiu, iva adj. (s. XIV.) dépuratif, ive
depausament n. m. (s. XIII.) action de déposer deputacion n. f. (s. XV...) députation
depausant, anta adj. e n. (de "depausar") dé- deputar v. (s. XIII.) députer
posant, ante (qui fait une déposition) deputat, ada n. (s. XVI.) député, ée
depausar v. (s. XIII., de "pausar") 1. déposer (des- dequé n. m. 1. bien 2. avoir 3. fortune
tituer) 2. déposer (faire une déposition) 3. dé- dequé (aver son -) loc. être aisé
poser (faire un dépôt) dereliccion n. f. (s. XVI...) déréliction
depausat, ada adj. (s. XIX.) déposé, ée (marque derision n. f. (s. XIII.) dérision
...) derisòri, òria adj. (s. XIV.) dérisoire
depend (aquò -) loc. c’est selon derivable, abla adj. (s. XIX...) dérivable
depend sonque d’el (aquò -) loc. il ne tient qu’à derivacion n. f. (s. XIV.) dérivation
lui derivar v. (s. XIV.) dériver veire: desrivar
dependéncia n. f. dépendance derivat, ada adj. (s. XVIII...) dérivé, ée
dependent, enta adj. dépendant, ante derivatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) dérivatif, ive
dependre v. dépendre veire: despendre - Expres- dèrma n. m. (s. XVII...) derme (peau)
sion: A pena fosquèri nascut que ma maire se trobèt dermatologia n. f. (s. XIX...) dermatologie
[sense] lait, calguèt cercar de noirissa ; Expression: e dermatologic, ica adj. (s. XIX...) dermatologique
mon paire dont èri lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, dermatologista n. (s. XIX...) dermatologiste
ne trobèt una a En Menon que depend d’aquesta [par- dermatològue, òga n. (s. XX...) dermatologue
ròquia], m’i portèt e aquò’s aquí que som estat noirit dermatoptic, ica adj. (s. XX...) dermatoptique
(Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) dermatòsi n. f. (s. XIX...) dermatose
depénher v. (s. XII.) dépeindre (décrire) dermic, ica adj. (s. XIX...) dermique
depensas publicas n. f. plur. dépenses dermiti n. f. (s. XIX...) dermite
publiques (écon.) dermografia n. f. (s. XX...) dermographie
deperdicion n. f. (s. XIV.) déperdition derogacion n. f. (s. XV...) dérogation
deperir v. (s. XIV.) dépérir derogar v. (s. XIV.) déroger
depilacion n. f. (s. XIV.) épilation derogatòri, òria adj. (s. XIV...) dérogatoire
206
derogéncia desaviar (se)
derogéncia n. f. (s. XVII...) dérogeance (no- desamparat, ada adj. (de desamparar )
blesse...) desemparat 1. corr. désemparé (bateau...) veire:
deroïr v. 1. détruire 2. tomber en ruines 2. sost. désemparé, ée (personne)
derraic, aiga adj. (lat. de + retro + occ. -aic) → desanada n. f. mauvaise mine
tardiu, iva corr. tardif, ive (agricultura) desanar v. (s. XIII.) cesser d’aller bien - Expres-
dès prep. (s. XII.) 1. dès 2. depuis sion: desanar (me senti -) (fr: je me sent défaillir)
desabitar (se -) v. (de des + abitar) 1. changer de desanar (se) v. aller à vau-l’eau
logement 2. déménager desanat, ada adj. 1. qui ne va pas bien 2. qui
desabituar v. (s. XV..., de des + abituar) de- perd sa santé
shabituer desancar v. (de des + ancar, var.: desanchar (Lem.,
Auv., Viv. Alps)) 1. corr. déhancher 2. corr. érein-
desabrivar (se -) v. 1. se déshabituer 2. se cor-
riger ter
desapariar v. dépareiller
desabrivar del tabat (se -) loc. perdre
desapesar v. 1. perdre pied 2. ne plus pouvoir
l’habitude du tabac
marcher
desacòrd n. m. (s. XII.) désaccord
desapesat (soi -) loc. je ne peux plus mettre un
desacordar v. (s. XII.) désaccorder (ne plus être pied devant l’autre
d’accord)
desapréner v. (s. XII.) désapprendre - Expression:
desacosselhar v. (s. XII.) ne pas donner de bons lo còrs se duèrb coma un portal de prima / la nuèch
conseils veire: acosselhar s’ensenha / lo jorn se pren / tot es possible a una condi-
desacosselhat, ada adj. qui n’a pas reçu cion practica /magica / unica / impossibla / e simpla
de bons conseils (sphère privée, intime) veire: / cal desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Bo-
acosselhat rassa, 1974)
desafilar v. (s. XII.) émousser desaprofièitar v. (de des + aprofieitar, var.: de-
desagafar v. 1. détacher 2. décoller saprofièchar; desaprofiechar (Gasc.)) 1. abîmer
desagradable, abla adj. (s. XIV.) désagréable (une chose) 2. gaspiller
desagradança n. f. (s. XIV.) désagrément desarçonar v.
desagradiu, iva adj. (s. XIII.) déplaisant, ante desarmar v. (s. XII.) désarmer
desagrat (a son -) loc. contre son gré desarramar v. (de des + amarrar) démarrer
desaguici n. m. désagrément - Citation: Tot (bateau)
e jamai s’es tengut a me [borolar] l’agràs e me far desarrapar v. détacher une chose fixée
qualque desaguici, aquel mistoflet dieu dels gratil- desassegurar v. (de des + assegurar) 1. désassurer
hons (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) (contrat) 2. faire perdre l’assurance 3. décon-
desalbergar (desauberjar) v. (s. XIV., de albergar) certer
déloger desastrat, ada adj. (s. XIII.) abandonné des
desalienacion n. f. (de des + alienacion) désalié- dieux
nation desastre n. m. (s. XII.) 1. infortune 2. désastre
desastruc, uga adj. (s. XII.) infortuné, ée
desalienar v. (s. XX., de des + alienar) désaliéner
desaurelhar v. 1. essoriller 2. couper les or-
desamarratge n. (de desamarrar) départ d’un
eilles
bateau
desaurelhar la nòvia loc. publier les bans (que
desamiantar v. désamianter
chacun apprenne)
desamiantatge n. m. désamiantage desavenir (se) v. être en désaccord
desamistat n. f. (s. XIII...) brouillerie desaviada n. f. 1. dévoiement - Expression: de-
desamor n. m. (s. XIII.) désamour saviada una mainada (a -) (fr: a dévoyé une jeune
desamparament n. m. (s. XIII. , de desamparar) fille) 2. détournement
desemparament sost. action de désemparer desaviadura n. f. 1. fourvoiement 2. erreur
veire: amparar 3. désarroi
desamparar 1 v. (s. XIV. , de des + amparar) desaviaire, aira n. 1. qui dévoie / détourne /
desemparar → desmantelar 1. arc. démanteler égare 2. esprit brouillon
une forteresse 2. sost. refuser sa protection à désaviant, anta adj. 1. déroutant, ante 2. dé-
3. sost. abandonner, lâcher 4. sost. s’abandonner solant, e (qui provoque le désarroi)
au désespoir desaviar v. (de aviar) 1. dérouter 2. détourner -
desamparar 2 v. (de desamparar 1) desemparar Citation: "La consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, en-
1. sost. désemparer 2. sost. abandonner 3. sost. decada ò desaviada devers un subre-ieu, es aquò que
démâter (marit.) ditz tota situacion (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968)
desamparar de sos dreits (se -) loc. abandonner 3. se perdre 4. fig. dévoyer
ses droits desaviar (se) v. se fourvoyer
207
desaviat (es -) descaire, aira
desaviat (es -) loc. il est en désarroi desboscalhar v. (de des + boscalh + ar) déboiser
desaviat per sas frequentacions (foguèt -) expr. desbòscament n. m. (de desboscar) déboisement
il a été dévoyé par ses fréquentations desboscar v. (de des + bòsc + ar) → desboscalhar
desaviat, ada n. déclassé, ée déboiser
desaviat, ada adj. 1. dérouté, ée 2. détourné, ée, desboscar v. (de des + (em)boscar) débusquer
perdu 3. fig. dévoyé, ée 4. en désarroi desboselar v. démolir - Citation: Dins totes los
desaviats (nos sèm -) loc. nous nous sommes cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual classe-
perdus jan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves
desbagatjaire, aira n. (de desbagatjar + aire) que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e
déménageur, euse la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que
desbagatjar v. (de des + bagatge + ar) 1. démé- fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar,
nager 2. plier bagage pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e
desbanar los buòus (fa un vent a -) expr. il fait per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país
un vent à décorner un bœuf que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e
desbarat n. m. (s. XII.) déroute Occitania, 1985)
desbarcador n. m. (de desbarcar ) débarcadère desbosiga n. f. (de desbosigar) défrichement
desbarcament n. m. (de desbarcar) débarque- desbosigaire, aira n. (de desbosigar + aire)
ment défricheur, euse
desbarcar v. (de des + barca + ar) débarquer desbosigar v. (de des + bosiga + ar) → bosigar
desbarqui (ara me -) loc. fam. là, je suis com- défricher
plètement largué desbosir v. cuire trop
desbarrotar v. 1. ouvrir 2. renverser desbotar v. tirer le vin d’un tonneau
desbartassadoira n. f. débroussailleuse (ma- desbotar v. débotter
chine) desbracar v. cesser d’être braqué sur
desbartassar v. débroussailler desbracar (sense -) loc. sans désemparer
desbartassatge n. m. débroussaillage desbragar v. 1. déculotter 2. fig. défaire les
desbastar v. enlever le bât cordes d’un fardeau
desbastar n. m. 1. enlèvement du bât desbragar (se) v. 1. quitter son pantalon 2. fig.
2. déchargement manquer à sa parole
desbastar de l’ase que se coneis la macadura (es desbranda (préner la -) loc. tomber en déconfi-
al -) expr. c’est dans l’action que l’on découvre ture
les problèmes desbrossadoira n. f. (s. XX., de brossa) débrous-
desbastejar v. 1. quitter le travail 2. débrayer sailleuse
3. se mettre en grève (poser le bât) desbrossar v. (de brossa) 1. couper les bruyères
desbatejar ! (n’i a per se -) expr. cela me rend 2. débroussailler veire: desbartassar
fou desca n. f. grande corbeille ronde
desbatejar (se) v. se donner au diable descabeçar v. 1. décapiter 2. fig. ne plus y
desbatre v. (s. XII.) débattre penser
desbelugar v. dessiller les yeux descabeçar (non lo se poder -) loc. ne pas pou-
desbendar v. ôter un bandeau voir se le sortir de la tête
desbigossar v. 1. disloquer 2. désarticuler 3. se descabeçar (non s’o pòt -) loc. il ne peut pas se
tortiller l’ôter de la tête
desbinhar v. 1. contrefaire 2. débiner 3. dire descabelhar v. (s. XII.) écheveler
du mal. descabelhat, ada adj. échevelé, ée
desbocar v. 1. déboucher 2. débouquer (t. de descabestrar v. débrider
marine : sortir d’un chenal) descabestrat, ada adj. 1. être débridé, ée 2. fig.
desbocassament n. m. propos osés être sans retenue
desbocassar v. parler sans retenue, sans descaça n. f. 1. aversion veire: òdi 2. acharne-
mesurer ses propos ment contre quelqu’un
desbocassat, ada n. déshonnête en paroles descaça (préner en -) loc. prendre en aversion
desbocat, ada adj. 1. bavard 2. libre dans ses descaçar v. 1. chasser veire: caçar 2. supplanter
propos descada n. f. contenu d’une corbeille
desbolir v. 1. blanchir les légumes veire: bolir descadenar v. (s. XII.) désenchaîner
2. cesser de bouillir 3. se refroidir descadençar (se) v. prendre la mesure
desbolonar v. déboulonner descagassar v. élever (démerder) un enfant
desbondar v. 1. débonder 2. fig. dire ce que (triv.)
l’on a sur le cœur descaire v. déchoir
desborrada n. f. volée de coups descaire, aira n. corr. vannier
208
descais (pl. descaisses) deschifrar
descais (pl. descaisses) n. m. (occ. de descaire > fin naturala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-
descai + s (del plural)) déchet veire: deishet maire, de s’abastardir de mai en mai (Antonin Per-
descaissalar v. (occ. de caissal) édenter bòsc, Fòc nòu, 1904)
descaissar v. (occ. de caissa) 1. décaisser 2. vider descastrar (se) v. (de des + (en)castrar) se débar-
une caisse rasser
descaissariá n. f. (s. XX., occ. de descais) déchet- descauç, auça (pl. descauces, auças) adj. (s. XIII.,
terie de descauçar) déchaussé, ée (chaussure) veire: es-
descaissejar v. (de ń descais ż) produire du caucelat
déchet veire: descaissar, deishetar descauçador n. m. (de descauçar) déchaussoir
descaladaire, aira n. 1. dépaveur 2. émeutier (chaussures) veire: escaucèl
descaladar v. dépaver veire: caladar descauçament n. m. (de descauçar) action de
descambiar v. rompre un échange déchausser (chaussures)
descaminar v. s’égarer descauçar v. (s. XIII., de des + cauçar) déchausser
descampar v. 1. décamper 2. fuir (chaussures)
descampeta n. f. 1. évasion 2. fam. fuite descauçar (lo farai sense me -) loc. je le ferai
descampeta (préner la -) loc. prendre la poudre sans peine, sans me gêner
d’escampette descauçar per dire (non se -) loc. 1. ne pas pren-
descanilhar v. 1. écheniller 2. décamper (fuir) dre des gants pour dire 2. dire sans ménage-
3. décaniller ment
descantonar v. écorner (briser les coins) descausir v. 1. pousser vers la sortie (emploi)
descapdelada n. f. mauvais rangement ou dis- 2. harceler pour congédier
position (lieu) descavalgar v. descendre de cheval
descapdelar v. 1. déranger 2. mettre en désor- descendéncia n. f. (s. XIII..., de descendre) sost.
dre (défaire une pelote) descendance
descapdelat, ada adj. en désordre (lieu) descendent, enta n. (s. XIV., de descendre) sost.
descapelada n. f. 1. salut 2. coup de chapeau descendant, ante (généalogie...)
descapelada ! interj. chapeau bas ! descendre v. (s. XIII., lat. descendere) sost. descen-
descapelar (se) v. pron. se découvrir (chapeau) dre (généalogie...) veire: davalar
descapelatz-vos ! loc. découvrez-vous ! descenta n. f. (s. XVIII.) descente
descaradament adv. 1. effrontément 2. af- descenta de justícia / de polícia... n. f. descente
freusement de justice / de police...
descarat, ada n. 1. défiguré, ée 2. effronté, ée
descentralizacion n. f. (s. XIX...) décentralisa-
3. affreux - Citation: Açò ditz, e me ven de còsta,
tion
/ revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp que son
descentralizar v. (s. XIX...) décentraliser
trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist que l’a,
descentralizator, tritz (pl. descentralizators,
de mala fòrça, / le retira damb una estòrsa / afin que
trises) adj. e n. (s. XIX...) décentralisateur, trice
le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, / tirès per
la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça (Pèire descervelar v. faire sauter la cervelle
Godelin, Ramelet, s. XVII) deschicar v. mettre en morceaux, déchirer,
descarcavelar de (se) loc. se dépêcher de déchiqueter veire: chic, chica, deschicotar
descarga n. f. décharge deschicotada (rauba) n. f. (s. XVIII...) robe à
descargador n. m. déchargeoir (lieu où l’on crevés (hist. costume)
décharge) deschicotadoira n. f. (s. XX.) déchiqueteuse (ma-
descargador n. m. (s. XIX...) déchargeur (ma- chine)
chine) deschicotar v. 1. taillader veire: chicotar 2. met-
descargaire, aira n. déchargeur, euse (per- tre en pièces, en morceaux 3. déchiqueter (am-
sonne) plif.)
descargament n. m. déchargement deschicotat, ada adj. déchiqueté, ée
descargar v. (s. XIII.) décharger deschicotatge n. m. (s. XX.) déchiquetage
descargat, ada adj. déchargé, ée deschifrable, abla adj. (s. XVII..., de deschifrar +
descarga ! (bèla -) loc. débarras ! (bon) able) déchiffrable
descarnar v. (s. XIII.) décharner deschifraire, aire n. (s. XVI..., de deschifrar + aire)
descarnat, ada adj. décharné, ée déchiffreur (personne)
descasença n. f. (s. XIII.) déchéance veire: deschiframent n. m. (s. XVI..., de deschifrar +
decadéncia - Expression: Un pòble pòt pas se con- ment) déchiffrement (code...)
tentar [d’exprimir] sa pensada en d’innombrables deschiframent n. m. (s. XVI...) déchiffrement
parlars. Los parlars populars, espelisons galhardas deschifrar v. (s. XV..., de des + chifrar) déchiffrer
mas assalvatgidas d’una lenga en descasença, an una veire: chifra
209
deschifratge descrestianar (se)
210
descripcion deseretaire, aira
e esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta desemparada (metre qualqu’un a la -) loc.
de Rotland, 2014 pousser quelqu’un à bout
descriptar v. (s. XX., gr. kruptos) décrypter desemparament n. m. fait d’être désemparé,
descriptatge n. m. (s. XX., de descriptar) d’avoir abandonné veire: desemparada
décryptage desempedegar (se) v. (de empedegar) se dépêtrer
descriptor, tritz (pl. descriptors, trises) n. (s. XX., desempegar v. (occ. des + empegar) retirer un élé-
de descriptar) descripteur, teuse ment poisseux - Citation: Per escriure un occitan
descriure v. (s. XII.) décrire de bona mena, se cal desempegar de la lenga francesa
descrocar v. (de des + crocar, var.: descrochar (Lem.)) (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
décrocher desempetegar v. 1. dégager 2. dépêtrer
descrochonar v. (de cròc) dégrafer desen, ena adj. (s. XIII.) dixième
descrotadoira n. f. (de descrotar) brosse à décrot- desena n. f. (s. XIV.) dizaine
ter (chaussures) desenament n. m. (s. XIV.) dixièmement
descrotador n. m. (de descrotar) décrottoir desenant adv. désormais - Expression: Vos
(boue) enaneriatz, e pèr beure, desenant vengueriatz cotria
descrotaire, aira n. (de descrotar) décrotteur, (Robèrt Lafònt, 1971, p. 49)
euse desenar v. décupler
descrotar v. (de des + cròta + ar) décrotter (boue) desencarnar v. amaigrir
descrotatge n. m. (de descrotar) décrottage desenclavada n. f. (de desenclavar) desenclave-
desculefar v. 1. écosser 2. fam. décoiffer ment
3. se faire accrocher par une voiture (tailler un desenclavament n. m. (s. XX., de enclavament)
short) désenclavement
desculefar (ai mancat de me far -) loc. j’ai failli desenclavar v. (s. XX., de enclavar) désenclaver
me faire heurter par une voiture desencofrar v. décoffrer veire: encofrar
desdaurar v. (s. XIX...) dédorer desencofratge n. m. décoffrage veire: en-
desdauratge n. m. (s. XIX...) dédorage cofratge
desdenh n. m. (s. XII.) dédain desencolar v. 1. décoller (colle) 2. déprendre
desdenhar v. (s. XIII.) dédaigner desencombrar v. (s. XII.) désencombrer
desdenhós, osa (pl. desdenhoses, osas) adj. (s. desencrosar v. déterrer
XIII.) dédaigneux, euse desenculpar v. (s. XVI...) disculper
desdire v. (s. XII.) dédire - Expression: desdire que desenfornar v. (de des + enfornar) défourner
far un marrit mercat (val mai se -) (fr: il vaut mieux desengatjar v.
se dédire que faire un mauvais marché) desengorgar v. (des + engorgar) 1. désobstruer
desdoblar v. 2. desengorger
desdramatizar v. (s. XX...) dédramatiser desenièr n. m. (s. XIV.) dizenier
desembarbar (se -) v. (de des + embarbar) 1. aller desenjocada n. f. fam. lever de son lit
se raser 2. se décrasser desenjocar v. 1. déjucher 2. dénicher
desembargar v. (s. XIV.) débarrasser desensar v. faire perdre le sens
desembaucha n. f. (s. XX.) 1. débauchage (licen- desensenhat, ada n. mal appris veire: malensen-
ciement veire: embaucha 2. t. ouvrier) hat
desembauchar v. (s. XX.) débaucher (priver de desentortibilhar v. détortiller
travail) veire: embauchar desentutar v. faire sortir de son trou
desembauchat, ada adj. (s. XX.) débauché, ée desenvesc (pl. desenvesques) n. m. action de
(privé de travail) veire: embauchat s’ôter le visqueux
desembauchatge n. m. (s. XX.) 1. débauchage (li- desenvescar v. 1. désengluer 2. s’en sortir
cenciement veire: embauchatge 2. t. technique) desenvescar (se’n -) loc. s’en dépêtrer
desembolhada n. f. (de desembolhar) chose desenvolopament n. m. (s. XVIII...) développe-
débrouillée, désembrouillée ment
desembolhaire, aira n. (de desembolhar) desenvolopar v. (s. XVI...) 1. développer 2. arc.
débrouillard, arde délivrer de l’entourage - Citation: Lo profèta
desembolhar v. (de des + embolhar) [Dàvid], extrèmament marrit de véder desonorar Diu
1. débrouiller 2. démêler per los maishants, demanda de n’estar desenvalopat
desembriagar v. désenivrer [per desenvolopat] e s’escrida contra eths (Arnaud de
desempachar v. (s. XIV.) 1. dépêtrer 2. lever des Saleta, Los Psalmes de Dàvid, 1583)
obstacles desequilibri n. m. (de equilibri) déséquilibre
desemparada n. f. fait d’être désemparé, desercion n. f.
d’avoir abandonné veire: desemparament deseretaire, aira n. (s. XIII.) qui déshérite
211
deseretament desgordit coma un cabrit de tres meses
212
desgordit, cada còp son ascla (a -) desmemoriar
desgordit, cada còp son ascla (a -) expr. pour le desjúnher v. (s. XIV..., de des + júnher, var.: desjón-
dégourdi chaque coup porte her (Leng.)) disjoindre
desgorgat (èsser -) loc. être fort en gueule desjunt, unta n. (de desjúnher) disjoint, e
desgrat n. m. (s. XII.) 1. désagrément 2. mauvais deslabrada n. f. (de deslabrar) état de ce qui es
gré délabré, déterioré
desgrifar de loc. arracher aux griffes de deslabrament n. (de deslabrar) délabrement
desgrunador n. m. égrenoir deslabrar v. (de des + labrar < laborar < lat. laborare
desgrunar v. égrener (Alibèrt)) délabrer (occ.)
desgrunar sa pitança loc. fam. engager sa for- deslabrar (se -) n. (de deslabrar) 1. se délabrer
tuna (construction, santé...) 2. se déchirer (nuage)
desguisable, abla adj. (s. XIII.) déguisable deslabrat, ada n. (de deslabrat) qui a perdu sa
desguisament n. m. (s. XIII.) déguisement santé
desguisar v. (s. XIII.) déguiser deslabrat, ada adj. (de deslabrar) 1. délabré, ée
design n. m. (s. XX..., mot anglés) design (construction, santé...) 2. déchiré, ée (nuage...)
designacion n. f. (s. XIV.) désignation 3.
deslaçar v. (s. XIII.) délacer
designar v. (s. XII.) désigner - Citation: Existís
de nombroses adjectius qualificatius o substantivats deslagastar v. 1. arracher les tiques 2. (fig) ar-
formats suls numerals, que servisson sovent a desig- racher pour soulager
nar de mesuras o de causas en relacion amb lo nombre desleial, ala adj. (s. XIII.) déloyal, ale
(Loís Alibèrt, Gramatica occitana, 1935) desleialament adv. (s. XIII. ń desleialment ż)
designer n. m. (s. XX..., mot anglés) designer déloyalement
desleialtat n. f. (s. XIII.) déloyauté
desinéncia n. f. (s. XIV...) désinence
desligar v. délier
desinencial, ala adj. (s. XIX...) désinentiel, elle
deslogada n. f. entorse
desinformar v. désinformer
deslogadura n. f. dislocation
desinvòlte, òlta adj. (s. XVII..., del cast. desen-
deslogar v. (s. XII.) 1. déboîter 2. disloquer
vuelto) désinvolte
desmairar v. 1. sevrer (séparer de sa mère)
desinvoltura n. f. (s. XIX..., de l’ital. disinvoltura)
2. sortir de son lit (fleuve)
désinvolture
desmaissar v. casser la mâchoire
desir n. m. (s. XII.) désir
desmalhar v. (s. XII.) démailler
desirable, abla adj. (s. XIII...) désirable desmamar v. → sebrar sevrer veire: despopar
desirar v. (s. XII.) 1. désirer - Citation: Plus de- - Expression: Mas aquel òme despuèi dos ans es des-
sirar nos cau / aqueths qu’un gran tesaur / ni l’aur mamat de careças de femna. Sens que Lison n’aja la
fin qu’òm enveja (Arnaud de Saleta, Psalme XIX, sentida, lo sang [li] monta al cap, sos uèlhs venon fos-
s. XVI) ; Los nòstres libèls s’escampilhavan que ques, e tot d’un còp, son poton fòl marca la boca de
prometián la venguda d’un capmèstre coma totes lo Lison d’un ferre brosent (Joana Bartés, Lison, 1934)
desiràvem. E proclamàvem que las nacions èran en desmamar dels autres (se -) loc. faire bande à
armas per nos desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, part
1974) 2. souhaiter - Expression: Vos desiri una bona desmamatge n. m. sevrage
annada, plan granada
desmanilhar v. rompre l’anse
desirar los bons tostemps n. souhaiter le bon- desmarcar v. démarquer
heur desmargar v. 1. démancher - Expression: Elàs !
desirar una bona annada loc. souhaiter une Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non
bonne année te’n trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri]
desirièr, ièra adj. (s. XII.) convoiteux jamai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmar-
desirós, osa (pl. desiroses, osas) adj. (s. XII.) gat la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivote-
désireux, euse javas sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
desistir v. (s. XIII.) désister XVII) 2. disjoindre 3. détraquer
desjaçar v. sortir du gîte desmarrar v. (de desarramar) démarrer
desjónher v. 1. disjoindre 2. se disjoindre (véhicule...) veire: desarramar
desjunar v. ( lat. disjejunare) 1. rompre le jeûne desmarratge n. m. (de desmarrar) démarrage
2. prendre le petit déjeuner veire: disnar desmarrimar (se) v. 1. s’attrister 2. s’affliger
desjunar n. m. (de desjunar v.) petit déjeuner desmembrar v. (s. XIII., de des + membre + ar) corr.
(matin) veire: disnar démembrer • détruire
desjunar (amb de saliva -) loc. rester à jeun desmemòriament adv. (s. XIV.) perte de la mé-
desjunar (après -) loc. après le petit déjeuner moire
desjunar (es anat prigond lo -) expr. j’ai très desmemoriar v. (s. XIV.) perdre la mémoire / la
faim tête
213
desmentar (se) desparpelar
214
desparpelar (te vau -) despoderat, ada
desparpelar (te vau -) loc. je vais t’arracher les despièit (despièch; pl. despièches) n. m. (s.
yeux XII., lat. despectus) dépit - Citation: Atanben plan
despart n. m. (des despartir) corr. départ (s’en me bremba, dirà l’autre, quand le sénher paire bailèc
aller) • ce qui est à part (séparer) - Expression: a fòrça trucs a dòna maire dedins aquel valat que vesètz
despart d’aquò (fr: à l’exception de cela) aquí, per despièit que non voliá manjar sopas (Odde
despart ( a -) loc. corr. à part de Triors, 1578).
despart (metre a -) loc. mettre de côté (en despièit (en -) loc. en dépit de
réserve) despièit de (en -) loc. prep. en dépit de
despart (préner qualqu’un a -) loc. prendre despièit per el (n’ai -) loc. j’en ai honte pour
quelqu’un à part lui
despart de (en -) loc. excepté despièit que n’aja (en -) loc. malgré qu’il en ait
despart de çò que (a -) loc. outre ce que despieitant d’el (en -) loc. malgré lui
despartida n. f. (de partir) → partiment → despièitós, osa / despièchós, osa (pl. de-
despart 1. partage 2. répartition 3. séparation spieitoses / despièchoses) adj. (de despièit / de-
4. arc. départ (arc.) spièch) qui agit par dépit
despartida (èsser sus la -) loc. être sur le départ despiucelaire de noirissas (un -) loc. un enfon-
despartida dels bens (la -) loc. le partage des ceur de portes ouvertes
biens despiucelar v. (s. XII.) dépuceler
despartir v. (de des + partir) 1. séparer veire: par- despiucelatge n. m. (s. XII.) fam. dépucelage
tir (séparer) - Citation: l’autre, que mila pics alonga- desplaçar v. déplacer - Expression: Jos
van pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en estèlas l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. corr. partager proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
(distribuer) sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramat-
despartir (se) v. se séparer (couple...)
ica, 1935)
despasimentar v. décarreler
desplai (s’aquò non vos -) loc. ne vous déplaise
despassament n. m. (de despassar) → lo mètge
desplaire v. (s. XII.) déplaire
practica lo despassament d’onoraris; sus aquela
desplaire (se) v. s’ennuyer
rota los despassaments son interdits dépasse-
desplaser n. m. (s. XII.) déplaisir - Citation:
ment
Sos servidors, tremolatz damb plaser, / en gai cren-
despassar v. (s. XII., de passar) dépasser
hetz de li har desplaser, / l’amor, lo gai, la crenhença
despassar lo capelet loc. n’être plus maître de
s’amassen / e frem s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume
ses paroles
II, 1565)
despeçar v. (s. XIII.) dépecer desplaser (morir de -) loc. mourir de chagrin
despelhar v. déshabiller desplega n. f. 1. étalage 2. fait de dire ou faire
despelhar sant Peire per vestir sant Joan loc. trop long
déshabiller Pierre pour habiller Paul desplega (en -) loc. en étalage (boutique)
despelocada n. f. dépouillement du maïs - Ex- desplega (far una -) loc. en dire / faire trop
pression: Los vesins son venguts a la despelocada, / desplega de (far -) loc. faire étalage de
los joens apariats: amorós e vesiada / en dus virats de desplegada n. f. 1. déploiement 2. mise à jour
man descohan lo cabelh, / l’estòrcen ras deu còth, dar- desplegar v. (s. XII.) 1. déplier 2. étaler 3. (ar-
rigan sa perruca ; Expression: / lavetz sa punta d’aur, mée) déployer
nusa coma la cuca, / clareja dins los dits coma un tròç desplegar las velas loc. 1. déplier les voiles
de sorelh (Josèp Nolens, La flaüta gascona, 1897) 2. étaler la marchandise
despendre v. dépenser desplumar v. 1. plumer 2. déplumer
despens n. m. plur. (s. XV.) dépens despoder n. m. (s. XIII.) impuissance
despens de la princessa (a còst e -) loc. aux frais despoderament n. m. 1. impuissance 2. dépos-
de la princesse session
despensa n. f. (s. XV., lat. dispensa) dépense - despoderar v. 1. ôter le pouvoir 2. dépos-
Citation: D’aquí ven que servicials, potatges, potin- séder 3. estropier 4. affecter 5. faire perdre ses
gas e vin et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de moyens
palma del chai e del granièr ont non tròbi provision despoderar la cara de qualqu’un loc. 1. défig-
que d’aire (Pèire Godelin, A París, s. XVII) urer quelqu’un 2. casser la gueule à quelqu’un
despensar v. (s. XV.) dépenser veire: despendre despoderar una citacion loc. altérer une cita-
despèrdre v. 1. égarer 2. perdre tion
despèrt, èrta adj. 1. réveillé, ée 2. éveillé, ée despoderat de còr loc. (s. XVII.) sans courage
despertar v. réveiller veire: desrevelhar despoderat, ada adj. e n. (s. XIII.) 1. impuissant
despesolhar v. épouiller 2. estropié 3. dépossédé
215
despodère aitan coma (non i a res que me -) dessarrar
despodère aitan coma (non i a res que me -) desrabar v. (des + raba + ar) arracher - Citation:
expr. rien ne m’affecte autant que Nòstra lenga a las raices plondas. S’èra pas aital,
despoders n. m. plur. infirmités n’a bèl temps que seriá escanada, amudida, enterrada,
despòlha n. f. (s. XII.) dépouille que se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai coma
despolhament n. m. (s. XIII.) dépouillement duèi aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada per
despolhar v. (s. XII.) 1. dépouiller 2. désabiller tot de bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965) ;
despolhar abans de se colcar (non se cal -) Expression: desrabar la coa dels ases (fa un vent a -)
chaque chose en son temps (fr: il fait un vent à décorner un bœuf) ; Expression:
despopador, oira adj. (de popar) 1. qui est en âge desrabar ni fèrre ni clavèl (ne pòdi -) (fr: je ne peux
d’être sevré, ée 2. qui doit être sevré, ée rien en tirer)
despopaire, aira n. (de popar) qui sèvre (per- desrabar lo pel (se -) loc. s’arracher les cheveux
sonne) desrabat (me’n soi -) loc. je m’en suis tiré
despopar v. → sebrar sevrer veire: desmamar desrabatge n. m. arrachage
- Expression: "Non, disiái ieu ; Expression: car ieu desramar v. 1. effeuiller 2. gauler les fruits
sòi despopat, / ieu mangi plan la sopa, amai salsissa, desrambolhada n. f. mise en ordre
/ [non] ai pus besonh d’aver cap de noirissa" (Augèr desrambolhar v. démêler - Expression: Noiri-
Galhard, A Josiàs, s. XVI) gat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl,
despopat de temps a (es -) expr. il n’est plus e capable de desrambulhar tota sòrta de concepcion ;
très jeune Expression: e per aquò digne de se carrar dambe un
plumacho de prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII)
despopat, ada adj. 1. sevré 2. dégoûté
desrapar v. 1. déraper 2. glisser 3. détacher
despopatge n. m. sevrage veire: desmamatge
l’ancre
despòta n. despote
desrasigament n. m. (s. XIV.) déracinement
despotentar v. (de des + potentar) 1. fig. démonter
desrasigar v. (s. XIV.) déraciner
(quelqu’un) • 2. déconcerter
desrason n. f. (s. XII.) déraison
despoterlar v. casser le bord d’un vase
desraubar v. (s. XIII. ń deraubar ż) dérober (voler
despotisme n. m. despotisme sournoisement) veire: raubar - Expression: D’una
despresar v. 1. dépriser veire: depreciar costèla tendra, fina, / m’a desraubat lo nogalhon: / lo
2. déprécier gròs catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon
desprofieitar v. gâter (August Benazet, Menudas tròbas, 1926)
desprofieitat, ada adj. 1. gâché, ée 2. gâté, ée desregar v. 1. désenrayer 2. arracher
desprofieitós (un trabalh -) loc. un travail ni desregar (se) v. ne pas avoir de retenue
fait ni a faire desregat, ada adj. 1. désenrayé, ée 2. arraché,
desproporcionar (se -) v. (de proporcion) passer ée
les bornes desrei n. m. (de desreiar) desarroi - Citation: So-
desprovesir v. 1. sost. dépourvoir 2. sost. bre me se desreia / tal desrei (Gaucèm Faidit, Unas
dépouiller (de ses biens) dolors, s. XIII)
desprovesit, ida adj. dépourvu, ue desreiar v. (de des + reia / rega + ar) 1. sortir du
despuèi (despuòi, despuish) prep. (occ. dès + rang 2. se dérégler - Citation: Sobre me se desreia /
puèi) depuis veire: desempuèi - Citation: Elàs tal desrei (Gaucèm Faidit, Unas dolors, s. XIII) 3. se
! Joan, qu’es açò ? D’ont ven que Miramonda, dégonder 4. être en désarroi
/ despuèi tres jorns ença, de nosauts se resconda ? desrengar v. (s. XIII.) déranger
(Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII); Es- desròc n. m. → roïna ruine
timam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar desrocar v. 1. renverser 2. démolir
nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi desrompre de (se -) loc. se défaire de
scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia dessaber v. être dans l’ignorance
catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a las dessabuda de (a la -) loc. à l’insu de
qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gra- dessacar (dessachar) v. (de des + sacar) vider un
matica, 1935); E quand sèt oras avián picat despuèi sac
un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá partir... dessagelar v. (s. XIV., de des + sagelar) 1. desceller
Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que me portavan 2. briser un sceau
(Julieta Dissèl, s. XX) dessagelatge n. m. (de des + sagèl + atge) déca-
despuèi non i anèri loc. la dernière fois que j’y chetage
allais dessarrar v. (occ. des+sarrar) 1. desserrer
despuèi non i èri loc. quand j’y étais 2. lâcher - Citation: Aviá lo fusilh a l’anca. Quand lo
despuntar v. épointer faube se roncèt sus el, dessarrèt lo còp 3. lancer - Ci-
desquaresmar v. rompre le jeûne tation: Vesi [Saturn] le pensatiu, e Jupitèr le dessarra-
desquilhar v. abattre comme des quilles pericles (Pèire Godelin, Segonda floreta, 1619)
216
dessarrar un matràs destral
dessarrar un matràs loc. décocher un trait destancar v. 1. enlever la souche d’un arbre
dessasiment n. m. (s. XIII.) dessaisissement 2. enlever ce qui résiste
dessasir v. (s. XIII.) dessaisir destapar v. déboucher
dessasonar v. (s. XII.) 1. dessaisonner 2. fig. dé- destapar lo pastís loc. divulguer un secret
concerter, parler hors du propos destara n. f. baisse des prix (fin de marchés...)
dessecar (dessechar) v. (de des + secar) dessécher veire: tara
dessemblança n. f. (s. XIV.) dissemblance destariolar v. (de l’occ. gascon) 1. désorienter -
dessemblant, anta adj. (s. XIV...) 1. dissemblant, Citation: De segur, aqueth gascon literari au servici
ante 2. dissemblable d’un tèxte venerable e multisecular, que pòt en prim-
dessemblar v. (s. XII.) différer (être différent) ièr destariolar, mès fòrça mens que [l’anglo-normand]
dessenada n. f. chose insensée de l’auba deu sègle dotze (Pèire Bèc, La canta de Rot-
dessenar v. (de des + senar) 1. perdre le sens - Ci- land, 2014, p. 6). 2. faire perdre la tête
tation: Una ciutatz fo, no sai cals, / On cazet una destataranhadoira n. f. (de destelaranhadoira)
plueia tals / Que tug l’ome de la ciutat / Que toquet tête de loup (netejar)
foron dessenat (Pèire Cardenal, s. XIII). 2. perdre la destelaranhada n. f. action d’enlever les toiles
raison d’araignées
dessenat, ada adj. 1. insensé 2. fou destelaranhar v. enlever les toiles d’araignées
dessenh n. m. (s. XV...) dessin destendre v. (s. XII.) détendre
dessenhaire, aira n. (s. XV...) dessinateur, trice destermenada n. f. agitation exagérée
dessenhar v. (s. XV..., Ital. disegnare < lat. des- destermenaire, aira n. (de tèrme) 1. qui dépasse
ignare) dessiner les bornes 2. qui tourne la tête à quelqu’un
dessentèri n. m. (s. XIII...) dysenterie (f.) 3. qui déconcerte
dessèrt n. m. dessert destermenar v. (de tèrme) 1. dépasser les bornes
dessèrt (èsser sense -) loc. être privé de dessert 2. tourner la tête à quelqu’un 3. excéder
desservir v. (s. XIII.) desservir destermenar qualqu’un loc. (de tèrme) tourner
dessicacion n. f. (s. XIV.) dessiccation la tête à quelqu’un veire: destermenar
dessicar v. (s. XIV.) dessécher destermenat, ada adj. 1. hors de soi 2. immense
dessicatiu, iva adj. (s. XIV.) dessicatif, ive destilament n. m. (de destilar) suintement
dessicator n. m. (s. XX...) dessiccateur destilar v. (lat. distillare) couler goutte à goutte,
dessosterrar v. déterrer dégoutter
dessosterrar de vièlhs debats loc. réveiller de destimborlada (a la -) loc. follement
vieilles querelles destimborlar v. 1. faire perdre la tête 2. mettre
dessús n. m. dessus hors de soi 3. devenir fou
dessús n. m. ton aigu (musique) destimborlat (n’èsser -) loc. en perdre la tête
dessús prep. dessus destimborlat, ada adj. e n. qui a perdu la tête
dessús (en -) loc. adv. au-dessus destin n. m. (s. XII.) destin
dessús (far lo -) loc. donner le ton aigu destinacion n. f. (s. XIV.) destination
dessús (per -) loc. prep. par-dessus destinada n. f. (s. XII.) destinée - Expression: des-
dessús (préner lo -) loc. surmonter la maladie tinada (cadun sèc sa -) (fr: chacun sa destinée) ; Ex-
dessús (venir -) loc. fondre sur pression: destinada (cadun sèc sa -) (fr: chacun sa
dessús de (al -) loc. au-dessus de destinée)
dessús dejós (çò de -) loc. sens dessus-dessous destinar v. (s. XII.) destiner
dessús-dejós (èsser -) loc. être sens dessus- destinat a (èsser -) loc. être voué à
dessous destinatari, ària adj. e n. (s. XIX...) destinataire
destacar (destachar) v. (s. XII.) détacher destituir v. (s. XIV.) destituer
destalentada n. f. manque de désir destorbe n. m. 1. empêchement 2. dérange-
destalentar v. 1. faire passer la faim 2. fig. ôter ment 3. accident
l’envie, le désir - Citation: E alòr, entre ela e ieu, destorbe (sense -) loc. à moins d’un accident,
s’engatgèt una correspondéncia, o puslèu un escambi d’un imprévu
d’amor e d’amistança, que durèt mai de tres ans (...) destorbes (aver de -) loc. être empêché
: ieu, polidetament, abondant dins son feble, pèr la destorn n. m. détour
destalentar, se podiáu, a cha pauc ela, de mai en mai destornar v. 1. détourner 2. renverser
adolentida e ferma, me trasènt, de letra en letra, sis destorrar v. 1. dégeler 2. se décoincer, briser la
adieus desesperats... (F. Mistral, 1906) glace 3. venir à de meilleurs sentiments
destalentar (se) v. passer son envie destorrat, ada adj. 1. dégelé 2. dégourdi
destalentat (èsser -) loc. être refroidi dans son destrabalhar v. (s. XIX.) débrayer (cesser le tra-
désir vail) veire: grèva, cauma
destampar l’aiga loc. tirer la chasse destral n. f. hache (f.)
217
destrantalhar detergir
218
deterioracion devinaire, aira
deterioracion n. f. (s. XV..., lat. b. deterioratio) deuriá, li ven çò que non voldriá (qui fa çò que
détérioration non -) expr. on récolte ce qu’on a semé
deterioracion n. f. (s. XV...) détérioration deute n. m. (s. XIII.) dette
deteriorar v. (s. XV., lat. b. deteriorare) détériorer deute preissant (un -) loc. une dette criarde
determinabilitat n. f. (s. XIX...) déterminabilité deute public n. m. dette publique (écon.)
determinable, abla adj. (s. XII...) déterminable deutes (lo recobrat dels -) loc. le recouvrement
determinacion n. f. (s. XIV.) détermination des dettes
determinant, anta adj. (s. XIX...) déterminant, deutes (tres litres de marrida sang non pagan
ante pas un sòu de -) expr. le souci n’arrange pas les
determinar v. (s. XIII.) sost. déterminer choses
determinat, ada adj. (s. XIII...) déterminé, ée devastacion n. f. (s. XVI...) dévastation
determinatiu, iva adj. (s. XV...) déterminatif, ive devastar v. (s. XV...) dévaster
determinisme n. m. (s. XIX...) déterminisme devastator, tritz (pl. devastator, trises) adj. e n.
determinista adj. e n. (s. XIX...) déterministe (s. XVI...) dévastateur, trice veire: degastaire
detestablament adv. (s. XIV...) détestablement deveire, eira n. (s. XII., de deure / dever) qui est
detestable, abla adj. (s. XIV...) détestable redevable
detestacion n. f. (s. XIV.) détestation devéner v. → devenir devenir
detestar v. (s. XV...) détester devenir v. (s. XII.) devenir veire: devéner
deton n. m. petit doigt de la main dever n. m. le devoir
detonacion n. f. (s. XVII..., de detonar) détonation dever v. (s. XIII.) devoir veire: deure
detonant, a adj. (s. XVIII..., de detonar) détonant, dever de desobesissença n. m. devoir de dé-
e sobéissance
detonar v. (s. XVII..., lat. detonare) détoner deverbal, ala adj. e n. m. (s. XX...) déverbal, ale
detonator n. m. (s. XIX..., de detonar) détonateur devers n. m. plur. devoirs (respect de la loi, de
detonica n. f. (s. XX..., de detonar) détonique sa conscience...)
detraccion n. f. (s. XIV.) détraction devèrs (pl. devèrses) n. m. 1. dévers 2. pente
detractacion n. f. (s. XIV.) détractation devèrs ma maire loc. 1. du côté de ma mère
detractar v. (s. XIV...) détracter 2. du chef de ma mère
detractor, tritz (pl. detractors, trises) adj. e n. (s.
devèrs pertot loc. de tous côtés
XIV.) détracteur, trice
deversar v. (s. XIII.) déverser
detràs (per -) loc. par derrière
devesiment n. m. (s. XII., de devesir) 1. division
detràs (pl. detrasses) n. m. l’arrière train
(partage) veire: division 2. désaccord
detràs de loc. adv. derrière de
devesir v. (s. XII., lat. dividere) corr. diviser
detràs de (al -) loc. derrière
devesir (se) v. (s. XII., lat. dividere) se diviser
dets (aver de pega als -) expr. avoir les doigts
devètz dire de ieu ? (que -) loc. que devez-vous
crochus (être un voleur)
penser de moi ?
dets (se’n rosegar los -) loc. s’en mordre les
doigts deviacion n. f. (s. XV...) déviation veire: desvia-
ment
dets de la man (coma los dos -) loc. être intime-
ment liés deviacionisme n. m. (s. XX...) déviationnisme
dets entre doas pèiras (aver los -) loc. ménager deviacionisme n. m. (s. XX., de deviar) deviation-
la chèvre et le chou nisme
dètz adj. num. (s. XIII.) dix deviacionista n. (s. XX., de deviar) devia-
dètz-e-nòu adj. num. dix-neuf - Expression: Me cionniste
mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò deviacionista adj. e n. (s. XX...) déviationniste
plus gròs, me pensavi que çò menut tombariá tot sol deviança n. f. (s. XX., de deviar) déviance (psi.)
un jorn d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a es- deviant, anta adj. e n. (s. XX., de deviar) déviant,
perar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre ante (psi.)
d’images) deviar v. (s. XIV...) dévier veire: desviar
dètz-e-sèt adj. num. dix-sept deviator, tritz (pl. deviators, trises) adj. (s. XIX...)
dètz-e-uèit adj. num. dix-huit déviateur, trice
dètz-e-uèit (èsser en -) loc. être sens dessus- devin, ina n. (s. XIII.) devin, devineresse
dessous devina (a la -) loc. au petit bonheur
dètz-e-uèit (metre en -) loc. mettre en désordre devina (anar a la -) loc. aller au hasard
deu (coma se -) expr. comme il convient devina las fèstas un còp passadas expr. il est
deure v. → dever devoir peu perspicace
deuriá èsser (non es lo que / es pas lo que -) loc. devina que (se -) loc. il se trouve que
il n’est pas tel qu’il devrait être devinaire, aira n. devin, sorcier, ère
219
devinar diagnostic, ica
devinar v. (s. XII.) deviner (sens fort ou fami- de payer ses dettes) ; Expression: diable qu’es negre
lier) (non es tan / es pas tan -) (fr: il est moins méchant
devinhaire, aira n. 1. devin - Expression: L’òme qu’il n’en a l’air) ; Expression: diable sap çò que fa,
rafiguèt los pòts : "Lo devinhaire ! Cresètz en- s’esperreca lo cuol (quand lo -) (fr: on regrette ses er-
cara al devinhaire e a la sorcelariá, de jovents coma reurs) ; Expression: diable ven l’anhèl, al diable torna
vautres... Daissatz-me rire..." (Joan Bodon, contes, la pèl (del -) (fr: bien mal acquis ne profite jamais)
1953) 2. sorcier diable (far l’almòina al -) loc. aider quelqu’un
devinon devinalha (es -) loc. 1. c’est aléatoire qui n’en a pas besoin
2. c’est hasardeux diable a, al mai volriá aver (al mai lo -) loc. plus
devís (pl. devises) n. m. (s. XIII.) 1. discours il en a, plus il en veut
2. propos diable al chaurit (anar del -) loc. tomber de
devisar v. (s. XIII.) 1. parler 2. raconter Charybde en Scylla
devistar v. 1. apercevoir à l’instant - Expression: diable anar (del) loc. au pire; au pis aller
Pasmens, passant prèp de Marcon, Manuèla reten- diable bat sa femna (lo -) loc. il pleut et fait
guèt son pas e, sens para ni gara, de tot son aplomb, a soleil
son aise, muda, insolenta gaireben, lo devistèt longa- diable dins la borsa (aver totjorn lo -) loc. être
ment, sos uèlhs negres e durs plan plantats dins los toujours fauché
seus (Leon Còrdas, La vèspa, Òc, abr. 1951) 2. dévis- diable dins lo còrs (aver lo -) loc. avoir le dia-
ager ble au corps
devocion n. f. (s. XIII.) dévotion diable èra bèl (a quinze ans lo -) loc. il a mal
devocion (anar en -) loc. aller en pèlerinage tourné
devoraire, aira n. (s. XIII.) 1. dévoreur 2. vorace diable pòrta pèira (lo -) loc. à quelque chose
devorar v. (s. XIII.) dévorer malheur est bon
devoriment n. m. tourment, souci diable te patacuòle (que lo -) loc. que le diable
devorir v. corr. dévorer t’emporte
devorir (se) loc. se désespérer diable te patafiòle (que lo -) que le diable
devòt que lo bon Dieu (es mai -) expr. il est t’emporte (euphémisme)
plus royaliste que le roi diablèra (far la -) loc. faire le diable à quatre
devòt, òta v. (s. XIII.) 1. dévot, ote 2. dévoué, ée diabolic, ica adj. (s. XIV.) diabolique - Citation:
devòtament adv. (s. XIII.) dévotement Lo vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de qué ne virava,
dexteritat n. f. (s. XVI...) dextérité mantenent que, per res de res, levariá pas la lausas e
dextralitat n. f. (s. XX...) dextralité qu’aquela sarralha diabolica èra bona que per tot abra-
diabèta n. m. (s. XV...) diabète sugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
diabetic, ica adj. (s. XIV...) diabétique diaconal, ala adj. (s. XV..., lat. diaconalis) diaconal,
diabetogèn, èna adj. (s. XX...) diabétogène ale
diabetologia n. f. (s. XX...) diabétologie diaconat n. m. (s. XV..., lat. ecles. diaconatus) dia-
diabetològue, òga n. (s. XX...) diabétologue conat
diable n. m. (s. XII.) diable - Expression: diable diaconessa n. f. (s. XV..., lat. ecles. diaconissa) dia-
dins lo còrs (aver lo -) (fr: avoir le diable au corps) ; conesse
Expression: diable dins lo ventre (a lo -) (fr: il a le dia- diaconia n. f. (s. XVII..., lat. ecles. diaconia) dia-
ble au corps) ; Expression: diable i foguèsse (quand lo conie
-) (fr: même s’il y avait le diable) ; Expression: diable diacritic, ica adj. (s. XIX..., gr. diakritikos) diacri-
jos la calòta (las devòtas an lo -) (fr: les dévotes ont tique - Exemple: un signe diacritic
le diable sous la coiffe) ; Expression: diable lo bacèla diadèma n. f. (s. XIII., gr. diadêma) diadème
(qui dona e puèi lèva, lo -) (fr: donner, c’est donner, diafan, ana adj. (s. XII.) diaphane
reprendre, c’est voler) ; Expression: diable lo bacele diafaneïtat n. f. (s. XIV...) diaphanéité
(lo -) (fr: le diable le fesse) ; Expression: diable lo diafanoscopia n. f. (s. XX...) diaphanoscopie
maneja (lo -) (fr: il est possédé du démon) ; Expres- diaforèsi n. f. (s. XIV.) diaphorèse (rhétorique)
sion: diable lo pastissa (lo -) (fr: il est possédé du dé- diaforetic, ica adj. (s. XIV...) diaphorétique
mon) ; Expression: diable lo tabase (lo -) (fr: le diable diafragma n. m. (s. XIV.) diaphragme
le batte) ; Expression: diable m’a petat al morre (lo -) diagnòsi n. f. (s. XIX..., gr. diagnôsis) 1. diagnose
(fr: je n’ai pas de chance au jeu) ; Expression: diable (plante) 2. diagnose (médecine) 3. diagnose (cy-
non poguèt plus far lo mal, se faguèt ermita (quand bern.)
lo -) (fr: les méchants tentent parfois de se "refaire diagnostic n. m. (s. XVI..., de diagnostic) 1. diag-
une virginité") ; Expression: diable non serà totjorn nostic (maladie) 2. diagnostic (analyse de situ-
a la pòrta d’un paure òme (lo -) (fr: l’injustice ne peut ation)
pas durer) ; Expression: diable per tornar (àngel per diagnostic, ica adj. (s. XVI..., gr. diagnostikos) di-
manlevar, -) (fr: il est plus facile d’emprunter que agnostique
220
diagnosticar Dieu siá lausat !
221
Dieu siatz (a -) dilapidacion
de delà la Loire, et ceux du pays de deçà, qu’il ap- difusiu, iva adj. (s. XX., de difusar) diffusif, ive
peloit du pays de Dieu vous conduise (F. de Malherbe, difusiu, iva adj. (s. XIV.) diffusif, ive
s. XVII) ; Expression: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo difusor n. (s. XIX...) diffuseur
guerrejaire de Verdun se quilhèt per una declaracion difusor n. m. (s. XX., de difusar) diffuseur
solemna : "Vos caldrà venir a P...(...). Apondèt al- diga grèga ! loc. dis chiche ! (défi)
adonc en confidéncia : "Nos emmoninarem". Avètz diga que diga loc. quoi qu’il dise
plan legit e comprés : " prendrem la monina ensems" diga-me de qui te fas, te dirai qui ès expr. dis-
o, s volètz, "nos bandarem". Sabi pas se m’engani: moi qui tu fréquentes je te dirai qui tu es
ai vist dins aquela promessa meravilhosa una pròva digamendieu n. m. promesses vaine
d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979 digatz que ! (me -) loc. pensez donc !
Dieu te faga nòstre ! loc. tant de gagné ! diga ! interj. dis donc !
Dieu te mostrarà miracle loc. Dieu te punira diga ! digatz ! interj. allô !
Dieu verai n. m. vrai Dieu digerible, ibla adj. (s. XVI...) digérable
Dieu vos assiste ! loc. à vos souhaits ! digerir v. (s. XIV.) digérer
Dieu vos cresca ! loc. à vos souhaits ! digerir (èsser de mal -) loc. être difficile à
difamacion n. f. (s. XIII.) diffamation digérer
difamant, anta adj. (s. XVII...) diffamant, ante digèst, èsta (pl. digèstes, èstas) adj. (s. XIV.)
difamar v. (s. XIII.) diffamer 1. digéré, ée 2. digeste
difamat, ada adj. (s. XVII...) diffamé, ée digestibilitat n. f. (s. XIV.) digestibilité
difamator, tritz (pl. difamators, trises) adj. e n. digestible, ibla adj. (s. XIV.) digestible
(s. XV..., lat. diffamator) diffamateur, trice digestion n. f. (s. XIV.) digestion
difamatòri, òria adj. (s. XV...) diffamatoire digestiu, iva adj. (s. XIV.) digestif, ive
difasat, ada adj. (s. XIX...) diphasé, ée digitigrade, ada adj. (s. XIX...) digitigrade
diferar v. différer dignament adv. (s. XIII.) dignement
diferat non es perdut (çò qu’es -) expr. ce qui digne (aquel n’es lo -) loc. c’est l’homme de la
est différé n’est pas perdu (ironie) situation
diferéncia n. m. (s. XII...) différence digne, digna adj. (s. XII.) 1. sost. digne - Cita-
diferenciar v. (s. XIV...) différencier tion: Ta leugeria encartada serà / coma es digna, e
diferent, enta adj. (s. XIV...) différent, ente peus cantons irà (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) ; Ci-
diferentament adv. (s. XIV...) différemment - Ex- tation: Noirigat de Tolosa, me plai de mantenir son
pression: En mès d’aquò, los problèmas pausats per lengatge bèl, e capable de desrambulhar tota sòrta de
Jonin a prepaus de la sua revirada en francés mod- concepcion e per aquò digne de se carrar dambe un
èrne que’s pausan diferentament dab l’occitan gascon plumacho de prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII)
(Pèire Bèc, 2014) 2. sost. capable 3. sost. ce qui est mérité
diferir v. différer digne, ni digne (non es / es pas -) loc. il
dificil, ila adj. (s. XIV.) difficile n’entend rien à tout cela
dificilament adv. (s. XIV. ń dificilment ż) difficile- dignificar v. (s. XIV.) dignifier
ment dignitari, ària n. (s. XVIII...) dignitaire
dificultat n. f. (s. XIII.) corr. difficulté - Citation: dignitat n. f. (s. XIII.) dignité - Expression: Aquel
Se me fise ai dificultats qu’ai agudas, nòstre organ- parlar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, revisco-
isme a evoluït devers un neò-felibrisme qu’es sa nega- lat en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá,
cion fondamentala (Robèrt Lafont, 1980) non pas solament als pacans lauragueses, mas en-
diformar v. (s. XVII...) difformer cara a la [màger] part dels felibres lengadocians, coma
difòrme, òrma adj. (s. XIV...) difforme tròp sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de
diformitat n. f. (s. XIV. ń deformitat ż) difformité Castèlnòu d’Arri, 1927)
difteria n. f. (s. XIX...) diphtérie digramma n. m. (s. XIX...) digramme
difteric, ica adj. (s. XIX...) diphtérique digression n. f. (s. XII...) digression
difteroïde, ïda adj. (s. XIX...) diphtéroïde diguèt que... (qual non vos -) loc. peut-on
diftong n. m. (s. XIV.) diphtongue (f.) imaginer que
diftongar v. (s. XIV.) diphtonguer diguèt, ń Bèstia qué fas aquí ? ż (non me -) expr.
difús, difusa (pl. difuses, difusas) adj. (s. XV..., il ne daigna pas m’adresser la parole
lat. diffusus < diffundere) diffus, use dijòus n. m. (s. XII.) jeudi - Citation: Tot còp, lo
difusable, abla adj. (s. XX., de difusar) diffusable dijòus, a la piscina, anavan pescolhar (Paul Gairaud,
difusament adv. (de difús) diffusément La sexològa, 1982)
difusar v. (s. XX., de difús) diffuser Dijòus absolut n. m. Jeudi saint
difusar (se) v. pron. (s. XX., de difús s.) se diffuser dijòus que ven loc. jeudi prochain
difusion n. f. (s. XX., de difusar) diffusion dijòus venent loc. jeudi prochain
difusion n. f. (s. XIV.) diffusion dilapidacion n. f. (s. XV...) dilapidation
222
dilapidar dire (aquò vos fa bon dire -)
dilapidar v. (s. XIII...) dilapider dins prep. (s. XII.) corr. dans • chez (personne) -
dilapidator, tritz (pl. dilapidators, trises) adj. e Citation: Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, de-
n. (s. XV...) dilapideur, euse von èsser tranquilles e abaissats dins una veusa (J.
dilatabilitat n. f. (s. XVIII...) dilatabilité L. Fornèrs, 1785). (fr: ... chez une veuve) ; Exemple:
dilatable, abla adj. (s. XIV.) dilatable dins Max Roqueta (fr: dans l’œuvre de Max Roqueta)
dilatacion n. f. (s. XIV.) dilatation dintre prep. (s. XII.) à l’intérieur
dilatància n. f. (s. XX...) dilatance dintre ieu loc. en moi-même
dilatant, anta adj. (s. XVIII...) dilatant, ante diocesan, ana adj. (s. XIII...) diocésain, aine
dilatar v. (s. XIV.) dilater diocèsi n. f. (s. XIV.) diocèse (m.)
dilatat, ada adj. (s. XIV...) dilaté, ée Diogènes n. pr. m. Diogène (philosophe grec)
dilatatiu adj. (s. XIV.) qui peut se dilater m. - Citation: Dambe un lum pariu al de Diogènes,
dilatator, tritz (pl. dilatators, trises) adj. (s. bèla pausa me som espoilat a cercar qui non pensa
XVII...) dilatateur, trice saber quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII)
dilatomètre n. m. (s. XIX...) dilatomètre dionisiac, aca adj. (s. XIX...) dionysiaque (phil.)
dilatòri, òria adj. (s. XV., lat. jur. dilatorius) sost. dionisiac, aca adj. (s. XVIII...) dionysiaque
dilatoire diplodòcus n. m. (s. XX.) diplodocus
dilatòriament adv. (s. XIV...) dilatoirement diplòma n. m. (s. XIX...) diplôme
dileccion n. f. (s. XV.) dilection diplomar v. (s. XIX...) diplômer
dilèmma n. m. (s. XVI...) dilemme diplomat, ada adj. e n. (s. XIX...) diplômé, ée
dilemmatic, ica adj. (s. XIX...) dilemmatique diplomata adj. e n. (s. XVIII...) diplomate
diligéncia n. f. (s. XIII.) 1. diligence 2. soin diplomatic, ica adj. (s. XVIII...) diplomatique
diligent, enta adj. (s. XIII.) diligent, ente diplomatica n. f. (s. XVII...) diplomatique
diligentament adv. (s. XIII. ń diligentment ż) de diplomaticament adv. (s. XVIII...) diplomatique-
façon diligente ment
diluns n. m. (s. XII.) lundi diptic n. m. (s. XVII...) diptyque
diluvi n. m. (s. XIII.) déluge dirà (ben te -) loc. bien t’en prendra
diluvian, ana adj. (s. XVIII...) diluvien, ienne dirà ont nisan los faucilhs (non es el que / es
pas el que -) loc. il n’a pas inventé la poudre
dimarts n. m. (s. XII.) mardi
diràn (eles) loc. dit-on
dimècres n. m. (s. XIII.) mercredi
dire n. m. dire veire: dit
dimenge n. m. (s. XII.) dimanche
dire v. (s. XII., lat. dicere, var.: díser (Gasc., Leng.))
dimenjada n. f. (s. XX.) week-end (samedi et
corr. dire - Citation: Demorèron totes a perpensar.
dimanche)
Un secrèt, es plan aisit a dire. Semblava qu’èran da-
dimension n. f. (s. XIV.) dimension
vant un sacat de páur que volián sens plan gausar,
dimensional, ala adj. (s. XIX...) dimensionnel,
escampilhar totis amassa. E se sarrèron un paux mai
elle
cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
dimensionar v. (s. XX...) dimensionner
1977) ; Expression: es bèl, que disètz ? (fr: N’est-ce
diminuar v. (s. XV.) → demesir diminuer pas qu’il est beau ?) ; Expression: vòl dire (fr: c’est
diminucion n. f. (s. XIV.) diminution veire: à dire) ; Expression: valent a dire (fr: ce qui revient
demesiment à dire) ; Expression: quand vosautres disètz ! (fr: ce
diminutiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) diminutif, que sont les choses !) ; Expression: per vos dire (fr:
ive c’est ainsi que / par exemple)
dimòrfe, òrfa adj. (s. XIX...) dimorphe dire ! (aquò non es de -) loc. c’est incroyable
dinamic, ica adj. (s. XVIII...) dynamique dire ! (fa bon -) loc. facile à dire !
dinamicament adv. (s. XIX...) dynamiquement dire "ma maire me sona" ! (aquí non i a a -) loc.
dinamisme n. m. (s. XIX...) dynamisme fam. là, il n’y a rien à dire !
dinamita n. f. (s. XIX...) dynamite dire (a comparança -) loc. comme qui dirait
dinamitar v. (s. XIX...) dynamiter dire (a tot -) loc. pour tout dire
dinamitatge n. m. (s. XX...) dynamitage dire (aiçò non val lo -) loc. ce n’est pas la peine
dinamizacion n. f. (s. XX...) dynamisation d’en parler
dinamizar v. (s. XIX...) dynamiser dire (aquò es de bon far, encara mai de -) loc.
dinamo n. f. (s. XIX...) dynamo c’est plus facile à dire qu’à faire
dinamogèn, èna adj. (s. XX...) dynamogène dire (aquò fa bon -) loc. c’est facile à dire
dinamografe n. m. (s. XIX...) dynamographe dire (aquò te fa bon -) loc. tu en parles à ton
dinasta n. m. (s. XVI...) dynaste aise
dinastia n. f. (s. XV...) dynastie dire (aquò va sense -) loc. cela va sans dire
dinastic, ica adj. (s. XIX...) dynastique dire (aquò vos fa bon dire -) loc. vous en parlez
dinosaure n. m. (s. XIX...) dinosaure à votre aise
223
dire (aquò’s a -) direccion
dire (aquò’s a -) loc. 1. ce qui revient à dire dire de pan (non pòt -) loc. il ne peut pas en
2. c’est-à-dire placer une / placer un mot
dire (aquò’s un) loc. c’est un dicton populaire dire de parlar (per -) loc. histoire de parler
dire (d’ausir -) loc. d’ouï dire dire de pebradas (ne -) loc. en dire de salées
dire (es a -) loc. conj. c’est à dire veire: çò es dire de petòfias loc. dire des sornettes
dire (es de bon -) loc. c’est facile à dire dire de rossas (ne -) loc. en dire de toutes
dire (es pas de - / non es de) loc. c’est inouï dire de saladas (ne -) loc. en dire de salées
dire (es per -) loc. c’est une façon de parler dire de totas (ne -) loc. en dire de toutes
dire (èsser del meteis -) loc. être du même avis dire del mond (al -) loc. selon l’opinion
dire (lo plan -) loc. le bien dire (éloquence générale
dire (m’o sauretz -) loc. vous me’n donnerez dire d’abominacions loc. dire des horreurs
des nouvelles dire d’ont venètz (n’i a per -) loc. il y a de quoi
dire (non es de / es pas de -) loc. c’est indicible s’étonner
dire (non soi pas d’aquel -) loc. je ne suis pas dire e far i a tres legas de camin (entre -) expr.
de cet avis il y a loin de la coupe aux lèvres
dire (non val lo -) loc. ce n’est pas la peine d’en dire grèga loc. mettre au défi
parler dire la vertat (a -) loc. à vrai dire
dire (o saber -) loc. le faire savoir dire la vertat (per -) loc. à vrai dire
dire (o vos saurai a -) loc. je vous le ferai savoir dire la vertat (per de -) loc. 1. à dire le vrai
dire (per plan -) loc. pour tout dire 2. franchement
dire (per tot -) loc. en un mot dire las quatre vertats a loc. dire son fait à
dire (soi de vòstre -) loc. je suis de votre avis dire lo verai (a -) loc. à vrai dire
dire (sus aquò non sèm del meteis -) expr. nous dire los sèt pecats de qualqu’un expr. dire pis
ne nous entendons pas sur ce point que pendre de quelqu’un
dire (tant val -) loc. pour ainsi dire dire luta loc. s’avouer vaincu
dire ? (bonament, que me volètz -) expr. venez- dire mai e mai (li pòdes -) loc. tu as beau lui
en au fait ! dire
dire ? (de qui volètz -) expr. à qui faites-vous dire ni grat ni gràcia (non -) expr. ne pas dire
allusion ? un mot de remerciement
dire ? (perqué non lo -) expr. pourquoi ne pas dire non als estudis expr. renoncer aux études
le dire ? dire para ni gara (sense -) loc. sans crier gare
dire adieu loc. 1. s’en aller veire: far la mala, dire per rastelada loc. dire tout ce qu’on sait
partir 2. se retirer dire per sa rason que... expr. il donne pour rai-
dire aital (per o -) loc. pour ainsi dire son que...
dire al far, i a bèl cambàs (del -) expr. il y a loin dire quant val ni quant còsta (sense -) loc. 1. ex
des paroles aux actes abrupto 2. brusquement
dire al papa (lo vau -) loc. je veux aller le dire dire que (per de -) loc. pour vous expliquer
à Rome dire que l’anma es siá (non ausar / ausar pas -)
dire al plus net loc. expliquer clairement expr. être timide
dire arri que tirar lo carri (val mai -) expr. il dire que se ditz (aquò’s un -) expr. c’est un dic-
vaut mieux être le patron que l’employé ton populaire
dire basta ! loc. dire assez ! dire qu’en gratacuols òm vei cambiar la ròsa
dire çò que cal a loc. dire son fait à expr. tant que vivent les roses
dire d’ont venètz (n’i a per -) loc. il y a de quoi dire seba loc. 1. demander grâce 2. s’avouer
dire / s’étonner vaincu
dire de (per -) loc. afin de dire son franc valentin loc. avoir son franc par-
dire de (per de -) loc. c’est une façon de parler ler
dire de boca loc. dire de vive voix dire tas benfaitas (te vau -) expr. je vais te dire
dire de bonas (ne -) loc. en raconter de bonnes tes quatre vérités
dire de calhòlas (ne -) loc. en dire dire un cantar (far -) loc. faire dire un service
d’équivoques religieux
dire de fotres coma una pera verda expr. jurer dire una brava loc. en dire une bien bonne
comme un charretier dire verenós (un -) loc. des propos méchants,
dire de mal loc. jurer (blasphémer) venimeux
dire de messas bassas loc. chuchotter à son dire, mas (non es per / es pas per -) loc. sans
voisin me vanter, mais
dire de non loc. 1. nier 2. dire non direccion n. f. (s. XIV...) direction (orientation)
dire de òc loc. dire oui direccion n. f. (s. XIX...) direction (commander)
224
direccional, ala disgràcia
direccional, ala adj. (s. XX...) directionnel, elle discontinuar v. (s. XIV...) discontinuer
dirèctament adv. (s. XIV.) directement discontinuitat n. f. (s. XIV.) discontinuité
dirècte, ècta adj. (s. XIII...) direct, ecte disconvenéncia n. f. (s. XV..., de disconvenir) dis-
directiu, iva adj. (s. XIII...) directif, ive convenance
directiva n. f. (s. XIX...) directive disconvenent, a adj. (s. XIV., de disconvenir) in-
directivitat n. f. (s. XX...) directivité convenant
director (per -) loc. comme / en qualité de di- disconvenir v. (s. XVI..., lat. disconvenire) 1. être
recteur inconvenant 2. disconvenir
director, tritz (pl. directors, trises) adj. (s. XIX...) discordança n. f. (s. XII., de discordar) discor-
directeur, trice dance
directorat n. m. (s. XVII...) directorat discordant, anta adj. (s. XII..., de discordar) dis-
directòri n. m. (s. XV...) directoire cordant, ante
directorial, ala adj. (s. XVIII...) directorial, ale discordar v. (s. XII..., lat. discordare) discorder
dires (èsser de dos -) loc. tenir un double dis- discòrdia n. f. (s. XIII.) discorde
cours discors (pl. discorses) n. m. (s. XVI...) discours
dires (l’aspror de sos -) loc. la dureté de ses - Citation: Aquela òbra fuguèt remesa a la vila per
propos lo general Martinia, president del comitat parisenc,
dires (l’engorgadís de sos -) loc. la confusion que lauvet dins son discors los explorators produchs
de son discours autres còps per lo Lemosin (Josèp Ros, L’annada
diretz plan de causas (li -) loc. vous lui présen- lemosina, 1898)
terez mes civilités discors plen de bòrda expr. propos immoral
diriatz on dirait discotèca n. f. (s. XX.) discothèque
diriatz (coma -) loc. comme qui dirait discrecion n. f. (s. XIV.) discrétion - Expres-
diriatz d’avís que on dirait que sion: [Aqueste] fasiá manjar per mesura e discrecion
dirigent, enta n. (s. XX., de dirigir) dirigeant, le fen a son rossin per un trauc de barrica, de páur
ante que n’esclatèsse per ne manjar tròp (Odde de Triors,
dirigibilitat n. f. (s. XIX...) dirigeabilité 1578) ; Expression: ... òm a acostumat d’enviar (...)
dirigible, ibla adj. (s. XVIII...) dirigeable dos obrièrs, non pas coma d’espions per reconéisser
dirigir v. (s. XV.) diriger veire: bailejar la plaça e l’abandonar puèi a la discrecion de sos en-
dirigisme n. m. (s. XX...) dirigisme emics, mas coma de capitanis expèrts, per jutjar del
dirigista adj. e n. (s. XX...) dirigiste [socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673).
dirigit, ida adj. (s. XVII...) dirigé, ée discrecionari, ària adj. (s. XVIII...) discrétion-
disc (pl. disques) n. m. (s. XVII...) disque naire
discal, ala adj. (s. XX.) discal, ale discrèt, èta adj. (s. XIII.) discret, ète
discari, ària n. (s. XX.) disquaire discrètament adv. (s. XIII.) discrètement
discernible, ibla adj. (s. XIV...) discernable discriminacion n. f. (s. XIX...) discrimination
discerniment n. m. (s. XVII...) discernement discriminant, anta adj. (s. XIX...) discriminant,
discernir v. (s. XIII...) discerner ante
disciplina n. f. (s. XII.) discipline (enseigne- discriminar v. (s. XIX...) discriminer
ment, pénitence) discriminator n. m. discriminateur (appareil)
disciplinable, abla adj. (s. XIV.) disciplinable discriminatòri, òria adj. (s. XX...) discrimina-
disciplinar v. (s. XII.) discipliner toire
disciplinari, ària adj. (s. XVII...) disciplinaire disculpar v. (s. XVI...) disculper
disciplinat, ada adj. (s. XIV...) discipliné, ée discursiu, iva adj. (s. XIV.) discursif, ive
discípol n. (s. XIII.) disciple - Citation: E lo discussion n. f. (s. XII.) discussion
cant interior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] discutejar v. (s. XX.) discutailler
, en pensant a sos discípols fervoroses, èra segura- discutible, ibla adj. (s. XVIII...) discutable
ment, ambe mai de claror e mai de [plenitud], lo cant discutida n. f. (s. XX.) discussion
qu’enlusiguèt la mòrt del grand faidit dont nos a dit discutir v. (s. XIII...) discuter
la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) discutit, ida adj. (s. XVII...) discuté, ée
discobòl n. m. (s. XVI...) discobole diseire, eira n. (s. XVI...) 1. diseur, euse 2. qui
discofil, ila n. (s. XX.) discophile porte la parole
discofilia n. f. (s. XX.) discophilie disèrt, a adj. disert, e
discografia n. f. (s. XX.) discographie disètz ! (quand vosautres -) loc. ce que sont les
discografic, ica adj. (s. XX.) discographique choses !
discoïde, ïda adj. (s. XIX...) discoïde disfonccionament n. m. (s. XX...) dysfonction-
discontinú, ua adj. (s. XIV...) discontinu, ue nement
discontinuacion n. f. (s. XIV...) discontinuation disgràcia n. f. (s. XVI..., ital. ń disgrazia ż) disgrâce
225
disi de non (non -) distillacion
disi de non (non -) loc. je ne dis pas le contraire disputa n. f. (s. XIII.) dispute (sens noble e sens
disi e ni ne lèvi, ni n’ajusti (o te -) expr. je te le familier)
dis tel quel disputar v. (s. XIII.) débattre - Expression: dis-
disi que si ! loc. que oui ! putar de la capa de l’evesque (fr: discuter de questions
disiá (n’i a un que -) loc. comme disait l’autre oiseuses / du sexe des anges)
disiái pro ! (me -) loc. je me disais bien dissabte n. m. (s. XIII.) samedi
disiatz que (e se me -) loc. vous me direz peut- dissecable, abla adj. (s. XIX...) dissécable
être que dissecar v. (s. XVI...) disséquer
disjonccion n. f. (s. XVII..., lat. disjunctio) disjonc- disseccion n. f. (s. XVI...) dissection
tion dissector, tritz (pl. dissectors, trises) n. (s.
disjonctar v. (s. XIX..., de disjunctor) disjoncter XVII...) disséqueur, euse
disjonctiu, iva n. (s. XVI..., lat. disjunctivus) dis- disseminacion n. f. (s. XVIII...) dissémination
jonctif, ive disseminar v. (s. XVI...) disséminer
disjonctor n. m. (s. XIX..., lat. disjunctum) disjonc- dissension n. f. (s. XIII.) dissension
teur dissentiment n. m. (s. XVI...) dissentiment
dislocacion n. f. (s. XIII.) dislocation dissestre n. m. 1. l’autre jour 2. l’ancien temps
dislocar v. (s. XIII.) disloquer veire: deslogar dissidéncia n. f. (s. XV...) dissidence
disnada n. f. (s. XII.) déjeuner dissident, enta adj. (s. XX.) dissident, ente
disnar v. (s. XII.) 1. déjeuner - Expression: dissillabe, aba adj. (s. XVI...) dissyllabe
Una lèbre ? [Grandmercé], pauròt, e tan melhor ! dissimulacion n. f. (s. XII..., lat. dissimulatio)
Tombarà plan : veni de covidar quauques [prèires] dissimulation - Citation: Jo non som pas d’aquera
vesins a venir disnar doman passat, te respondi qu’i condicion / que posca usar de dissimulacion (Pèir de
tiraràn la carn de pels òs (Paul Froment, La lèbre, Garròs, Eglògas, 1567)
1894) 2. manger dissimular v. (s. XIV..., lat. dissimulare) dis-
disnar n. m. le déjeuner (miègjorn) simuler
disnar (afusta-te lo cotèl qu’anam -) expr. je dissimulat, ada adj. (s. XIV..., de dissimular) dis-
crois que l’heure de vérité est venue simulé, ée
disnar (après -) loc. après dîner dissimulator, tritz (pl. dissimulators, trises) adj.
disnar (non an per / an pas per -) loc. ils n’ont e n. (s. XV..., lat. dissimulatio) dissimulateur, trice
rien à manger dissipacion n. f. (s. XIII., lat. dissipatio) dissipa-
disnar de canonge (un -) loc. un bon et long tion
repas dissipar v. (s. XIV., lat. dissipare) dissiper
disnar de regardèlas loc. 1. regarder manger dissipator, tritz (pl. dissipators, trises) adj. e n.
les autres 2. fig. ne pas obtenir ce qu’on voulait (s. XVIII..., de dissipar) dissipateur, trice
disnar, li rèsta res per son sopar (qui manja tot dissolubilitat n. f. (s. XIX..., de dissoluble) dissol-
a son -) expr. il faut être prévoyant ubilité
dison (çò -) loc. dit-on dissoluble, a adj. (s. XIII..., de dissòlver X soluble)
dison (cossí te -) loc. comment t’appelles-tu ? soluble
disparitat n. f. (s. XIV.) disparité dissolucion n. f. (s. XIV., lat. dissolutio) dissolu-
dispausar v. (s. XV.) disposer tion
dispensacion n. f. (s. XIV.) dispensation dissolut, uda adj. (s. XIV., lat. dissolutus) dissous,
dispensar v. (s. XIV.) dispenser dissoute
dispensatiu, iva adj. (s. XIV.) qui peut être dis- dissolutiu, iva adj. (s. XIV.) dissolutif, ive
pensé dissolvent n. m. (s. XVI..., de dissòlver) dis-
dispensator, tritz (pl. dispensators, trises) adj. e solvant
n. (s. XII...) dispensateur, trice dissolvent, enta adj. (s. XVI..., de dissòlver) dis-
dispèrs, èrsa (pl. dispèrses, èrsas) adj. (s. XIV.) solvant, ante
dispersé, ée dissòlver v. (s. XIV..., lat. dissolvere) dissoudre
dispersar (/dispergir) v. (s. XIV. ń disperger ż) dis- dissòlver (se) v. (s. XII..., lat. dissolvere) se dis-
perser soudre
dispersion n. f. (s. XIV.) dispersion dissuadir v.
disposicion n. f. (s. XIII., occ. dispausar) disposi- distància n. f. (s. XIV.) distance
tion - Expression: Aprop alcus dias retornet admilio- distanciacion n. f. (s. XX...) distanciation
racio de las suas disposicios (tr. Albucasis) distanciar v. (s. XIX...) distancer
disproporcion n. f. (s. XVI...) disproportion distant, anta adj. (s. XIV...) distant, ante
disproporcionar v. (s. XVI...) disproportionner distillable, abla adj. (s. XIV...) distillable
disproporcionat, ada adj. (s. XVI...) dispropor- distillacion n. f. (s. XIV., lat.b. distillatio) distilla-
tionné, ée tion
226
distillada (aiga -) divagar (se -)
distillada (aiga -) n. f. eau distillée dit al fait i a grand trait (del -) loc. il y a loin de
distillar v. (s. XIV., lat. distillare) distiller veire: la coupe aux lèvres
destilar dit al fait i a grand trait (del -) expr. il y a loin
distillariá n. f. (s. XVIII...) distillerie de la coupe aux lèvres
distillaria n. f. (s. XVIII..., de distillar) 1. distillerie dit de (a -) loc. à force de
(fabrique) 2. distillerie (industrie en général) dit de (èsser -) loc. convenir de
distillat n. m. (s. XX., de distillar) distillat dit de cantar, non pas de cridar (es -) expr. il ne
distillat n. m. (s. XIX...) distillat faut pas trop pousser les choses
distillat, ada adj. distillé, ée dit de fregada (aquò siá -) loc. cela soit dit en
distillator n. m. (de distillat) distillateur (ap- passant
pareil) dit de parlar (per lo -) loc. histoire de parler
distillator, tritz (pl. distillators, trises) n. (s. dit de passada (aquò siá -) loc. cela soit dit en
XVI..., de distillar) distillateur, trice (personne) passant
veire: brutlaire dit de rire (pel -) loc. histoire de rire
distillatòri, òria adj. (s. XVI...) distillatoire dit de t’anar veire (me soi -) loc. j’ai eu l’idée
distinccion n. f. (s. XIII., lat. distinctio) distincion de passer te voir
sost. distinction dit del mond (lo -) loc. le qu’en dira-t-on
distinctament adv. (s. XIV., de distincte) dit d’escarlimpada (aquò siá -) loc. cela soit dit
distintament sost. distinctement en passant
distincte, incta adj. (s. XIV., lat. distinctus) distint dit e apuntat que (es -) loc. il est convenu que
sost. distinct, incte - Citation: Los elements etnics dit lo mot (se son -) loc. ils sont d’intelligence
qu’an constituit lo pòble occitan explican la forma- dit que (qual non t’a -) loc. croirais-tu que
cion de doas lengas distinctas al nòrd e al miègjorn dit que (qual non vos a -) loc. se douterait-on ?
de Gàllia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) dit res, as dit de òc (se non as -) loc. qui ne dit
distinctiu, iva adj. (s. XIV..., de distincte) sost. dis- mot consent
tinctif, ive dit sensat (aital -) loc. ce qui semble dire
distinguir v. (s. XIV., lat. distinguere) sost. dis- dit, a dit (quand a -) loc. il ne revient pas sur
tinguer sa parole
distinguit, ida adj. (s. XVII..., de distinguir) sost. dita n. f. 1. discours 2. déclaration 3. cours
distingué, ée 4. enchère 5. débit
distinguo n. m. (s. XVI..., latinisme) sost. distin- dita (aquò non a de -) loc. cela n’a plus cours
guo dita (aver bona -) loc. 1. réussir 2. avoir du suc-
distraccion n. f. (s. XIV...) distraction cès
dita (tirar un autre de -) loc. surenchérir sur
distractiu, iva adj. (s. XVI...) distrayant, ante
quelqu’un
distraire v. (s. XIII., lat. distrahere) distraire
dita de (en -) loc. (s. XVII.) au dire de
distrait, aita / distrach, acha (pl. distraches,
dita d’unes (en -) loc. aux dires de certains
achas) adj. (s. XIII..., de distraire) distrait, aite
dita que (a -) loc. à mesure veire: a proporcion,
distraitament / distrachament adv. (s. XIX..., de
a mesura
distrait / distrach) distraitement
ditirambe n. m. (s. XVI...) dithyrambe
distre n. m. 1. l’autre jour 2. l’ancien temps
ditz (alara çò -) loc. alors, me dit-il
distribucion n. f. (s. XIV.) distribution
ditz (alara me -) loc. alors, me dit-il
distribuïr v. (s. XVI.) distribuer ditz (alara que me -) loc. alors, me dit-il
distributiu, iva adj. (s. XIV.) distributif, ive ditz (çò -) loc. dit-il
distributor, tritz (pl. distributors, trises) adj. e ditz res, non ditz jamai meçorga (qui non -)
n. (s. XIV...) distributeur, trice expr. celui qui ne promet rien ne trompe per-
districte n. m. (s. XVII...) district sonne
dit ! (aicí siá -) loc. entre nous soit dit ! ditz una vertat quand non sap plus de meçor-
dit (aquí lo -) loc. voila ce qu’on en dit gas expr. c’est un menteur
dit (ben me’n a -) loc. bien m’en a pris ditz, n’i a pro un pauc (quand se -) loc. il n’y a
dit (cal que siá -) loc. il faut que ce soit dit pas de fumée sans feu
dit (de fait e de -) loc. sitôt dit, sitôt fait diürèsi n. f. (s. XVIII...) diurèse
dit (dich) n. m. (s. XIII., de dire) 1. parole 2. pro- diuretic n. m. (s. XIV.) diurétique
pos 3. sentence diuretic, ica adj. (s. XIV.) diurérique
dit (fait coma -) loc. sitôt dit, sitôt fait diürne, diürna adj. (s. XIII. ń diurn ż) diurne
dit (n’i a pro de -) loc. assez parlé diva n. f. (s. XIX..., mot italian) diva (cantatrice)
dit (n’i a pro de -) n. assez causé ! divagar (se -) v. se mettre hors de soi / très en
dit (que siá lo -) loc. qu’il soit dit colère
227
divagat (aver -) dòcte, dòcta
divagat (aver -) loc. avoir perdu la raison doat n. m. 1. fossé 2. conduit couvert
divagat (èsser -) loc. être hors de soi / très en dobladura n. f. (s. XIV.) doublure
colère doblament adv. e n. m. (s. XIII.) doublement
divendres n. m. (s. XIV.) vendredi - Expres- doblar v. (s. XII.) 1. doubler - Expression: Los co-
sion: Eran polidas(...), talament polidas qu’aurián cuts alucan candèlas sus los taps, las primavèras e las
fait virar lo cap al quite sent Antòni dins lo desèrt, margaridetas floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz
e aimablas... Que vos dirai. De carn atal ne fariá la vinha que i va de bon còr e los sharments e’s doblan
pecar mai d’un lo divendres, coma disiá l’autre jorn d’ua setmana a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond La-
un de mos amics... N’i ajusti pas mai ! (Paul Fro- jús, Armanhac II, 1991) 2. plier 3. tordre
ment, Menuts afars de la vita, 1894) doblat, ada adj. doublé, ée (vêtement...) - Ex-
divergéncia n. f. (s. XIX...) divergence pression: Prumièrament, per plan piafar, / un mántol
divergent, enta adj. (s. XVII...) divergent, ente nòu me farai far / d’un drap de vint escuts la cana, /
divergir v. (s. XVIII...) diverger doblat de velós o de pana, / e vestirai cada maitin / un
divèrs, èrsa (pl. divèrses, èrsas) adj. (s. XII.) abilhament de satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin,
divers, erse s. XVII)
divèrsament adv. (s. XII.) diversement doblatge n. m. (s. XX...) doublage
diversificacion n. f. (s. XX.) diversification doble, dobla adj. e n. m. (s. XIII.) double
diversificament adv. (s. XIV.) diversification doblet n. m. doublon
diversificar v. (s. XIV.) diversifier doblièr n. m. (s. XII.) damier
diversification n. f. (s. XX.) diversification doblièra n. f. (de doble) 1. çò qu’es en doble
(nourriture bébé) 2. vêtements de rechange 3. provisions
diversion n. f. (s. XIV...) diversion dobtar v. (s. XII.) 1. douter 2. craindre - Citation:
diversitat n. f. (s. XIV.) diversité Eth èra anat [humar] ja tres còps a ta pòrta, / tres
divertiment n. m. (s. XV...) divertissement còps s’en es tornat en darrèr, / de tau sòrta / qu’un ar-
divertir v. (s. XVII...) divertir - Expression: diver- rossin qui dobta un maupàs a passar / tira lo pè tres
tir coma un crostet de pan mosit (se -) (fr: s’ennuyer còps, ara enlà, puish ençà (Pèir de Garròs, Eglògas,
à mourir) 1567)
divertir coma un còfre (se -) loc. s’ennuyer à dobte n. m. (s. XII.) 1. doute 2. crainte
mourir dobte (levar un -) loc. élever un soupçon
divertiu, iva adj. (s. XIV.) divertissant, ante
dobte (sense -) loc. sans doute
divessa n. f. (s. XIV. ń devessa ż) déesse
dobtós, osa (pl. dobtoses, osas) adj. (s. XII.) dou-
dividend n. m. (s. XVI...) dividende
teux, euse
divin, ina adj. (s. XIII.) divin, ine
dobtosament adv. (s. XIII.) douteusement
divinacion n. f. (s. XIV.) divination
doç, doça (pl. doces, doças) adj. (s. XII: "dolç")
divinitat n. f. (s. XIII.) divinité
doux, douce
divisibilitat n. f. (s. XV..., de divisible) divisibilité
doçament adv. (s. XI.) doucement
divisible, ibla adj. (s. XIV..., lat. divisibilis) → di-
visible, a divisible doceta n. f. mâche (salade)
division n. f. (s. XII..., lat. divisio, onis) 1. division docetament adv. (s. XII.) doucettement
(mathématiques) 2. division (militaire) docha n. f. (s. XVI..., italian ń doccia ż) douche
divisionari, ària adj. e n. (s. XVIII..., de division) dochaire, aira n. (s. XVII...) doucheur, euse
divisionnaire dochar v. (s. XVII...) doucher
divisionisme n. m. (s. XX., de division) division- docil, ila adj. (s. XV...) docile
nisme docinàs, assa (pl. docinasses, assas) adj.
divisionista adj. e n. (s. XX., de divisionisme) divi- douceâtre
sionniste doçor n. f. (s. XII.) douceur
divisor n. m. (s. XIII..., lat. divisor) diviseur doçor (préner per -) loc. prendre par la douceur
(math.) dòctament adv. (s. XVI...) doctement
divisor, ora n. (s. XV..., lat. divisor) diviseur, euse dòcte, dòcta adj. (s. XVI..., lat. doctus < docere)
divòrci n. m. (s. XIV.) divorce docte - Citation: La Pamfília [Pampilia] corrú, con-
divorciar v. (s. XIV...) divorcer quistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la dòcta Fení-
divorciat, ada adj. (s. XVIII...) divorcé, ée cia (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
divulgacion n. f. (s. XVI...) divulgation doctor, ora n. (s. XI.) docteur - Citation: A la taula
divulgar v. (s. XIV.) divulguer d’onor, Madama la comtessa de Valon que [presidís],
divulgator, tritz (pl. divulgators, trises) adj. e n. a a sa drecha Mossur Beiran, a [son esquerra] lo
(s. XVI...) divulgateur, trice doctor Prioleau dont la genta dòmna se troba en fà-
doana n. f. (s. XIII.) douane cia, entre Mossur de Pebeire e lo comte de Bretàs,
doari n. m. (s. XIV.) douaire l’explorator (L’annada Lemouzina, 1897); Dintratz
228
doctor, ora domesticitat
doctor. Vos vau far veire aquela paura femna (Paul dolenta (far la -) loc. minauder d’un air plaintif
Gairaud, La sexològa, 1982) dolentat, ada adj. pris de douleur
doctoral, ala adj. (s. XIV...) doctoral, ale dòler v. (s. XII.) 1. souffrir - Expression: Fraire,
doctoralament adv. (s. XVII...) doctoralement lo cap me dòl (Claudi Martí, 1971) 2. regretter
doctorat n. m. (s. XVI...) doctorat 3. s’affliger
doctors de la Glèisa (los -) n. m. plur. les doc- dolha n. f. (s. XIII...) douille
teurs de l’Eglise dollar n. m. (s. XIX.) dollar
doctors de la lei (los -) n. les docteurs de la loi dolmèn n. m. (s. XIX..., del breton) dolmen
doctrina n. f. (s. XII.) doctrine - Citation: Men- dolor n. f. (s. XII.) douleur - Expression: E quand
tretant, lo que fa la doctrina abans vèspras, se poirà pensi, de còps, que ma polida aimada / de sos po-
servir dels fondaments del Salut que trobarà p. 38 (B. tons d’amor brèça un autre amorós / una enveja me
Amilhan, 1673). pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra e freja e
doctrinal, ala adj. (s. XIV.) doctrinal, ale d’ombra capelada, / negadís, escantir mon fuec e garir
doctrinalament adv. (s. XV...) doctrinalement mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898) ;
doctrinari, ària adj. (s. XIV...) doctrinaire Expression: La dolor monta del còr als pòts, coma
doctrinàriament adv. (s. XIX...) doctrinairement una aiga que vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela lenga
document n. m. (s. XIII.) document qu’es la seuna, lo païsan plora sos mòrts ambe de mots
documentacion n. f. (s. XIX...) documentation patetics e vertadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934)
documentalista n. (s. XX...) documentaliste dolorós, osa (pl. doloroses, osas) adj. (s. XII.)
documentar v. (s. XVIII...) documenter douloureux, euse - Citation: D’autres an tastat e
documentari n. m. (s. XIX...) documentaire an sabut dire l’encantament de nòstra tèrra privile-
documentarista n. (s. XX...) documentariste giada ; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar
dodecaedre n. m. (s. XVI...) dodécaèdre un còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament,
dodecagòn n. m. (s. XVII...) dodécagone dins la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa
dodecagonal, ala adj. (s. XVIII...) dodécagonal, de l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luen-
ale tan passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
doga n. f. 1. douve 2. talus de chemin dolorosament adv. (s. XII.) douloureusement
doga (anar en -) loc. tomber en ruines domaisèla n. f. (s. XVII...) 1. demoiselle 2. libel-
dogat n. m. (lat. doga) → dogat égout lule 3. carcasse d’oie ou de canard à griller sur
dògma n. m. (s. XVI...) dogme le feu
dogmatic, ica adj. (s. XVI...) dogmatique domaiselar v. faire la demoiselle
dogmaticament adv. (s. XVI...) dogmatiquement domaiselenc, enca adj. (de domaisèla + enc) 1. re-
dogmatisme n. m. (s. XVI...) dogmatisme latif aux demoiselles 2. qui fait la demoiselle
dogmatista n. (s. XVI...) dogmatiste 3. efféminé
dogmatizar v. (s. XIII...) dogmatiser domanial, ala adj. (s. XVI...) domanial, ale
dògol n. m. corr. dogue domdable, abla adj. domptable
dòl n. m. (s. XIII.) 1. douleur - Expression: dòl (çò domdada n. f. domptage
que los uèlhs non veson lo còr non -) (fr: on n’est pas domdadís, issa (pl. domdadisses, issas) adj. ac-
dégoûté par ce qu’on ne voit pas) 2. regret 3. deuil tion de dompter
dòl (cargar lo -) loc. prendre le deuil domdadura n. f. (s. XIII.) action de dompter
dòl (far -) loc. (s. XVII.) 1. faire de la peine domdaire, aira n. (s. XIII...) dompteur, trice
2. avoir regret 3. porter le deuil domdar v. (s. XIII.) dompter
dòl (lo cap me -) loc. j’ai mal à la tête domde, domda adj. (s. XIII.) dompté, ée
dòl (pausar lo -) loc. quitter le deuil dòme n. m. (av. s. XIV. ń dom ż) dôme ("maison
dòl (portar -) loc. porter le deuil de Dieu") veire: copòla
dòl (préner lo -) loc. prendre le deuil domeni n. m. (s. XII.) domaine
dòl de (me -) loc. 1. je regrette de 2. il m’en cuit domenicar v. (s. XVII.) commander avec au-
de torité
dòl de (me’n -) loc. il m’en cuit de domenjar v. faire le maître veire: dominar
dòl pro de vos far saber (me -) loc. j’ai le regret domestic, ica adj. (s. XIII.) domestique (relatif à
de vous faire savoir la maison) veire: domètge
doladoira n. f. (s. XII...) doloire domesticitat n. f. (s. XVI...) domesticité
dòlça n. f. (s. XIII.) gousse domètge, ètja adj. 1. domestique (qui n’est
doléncia n. f. (s. XIII.) 1. affliction 2. doléance pas sauvage, animal, plante...) veire: domestic
3. fainéantise 2. docile - Citation: Lo vièlh pelut de 14 avia lèu
dolent n. m. 1. souffrant - Citation: Cantar non comprés que trobariá pas un escotaire domètge de sas
pòt l’òme trist e dolent (Pèir de Garròs, Eglòga IV, valentiás de Verdun se me las debanava en francés,
1567) 2. fainéant 3. méchant tant i a qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs
229
domètge, ètja donator, tritz (pl. donators, trises)
me regalèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu donaire, aira n. (s. XII., de donar) 1. qui donne •
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) donneur 2. généreux, euse
dometjar v. domestiquer donan (quant te -) loc. combien tu gagnes (dia-
domicili n. m. (s. XIV.) domicile logues d’ouvriers)
domiciliacion n. f. (s. XX...) domiciliation donan ? (quant te -) loc. combien gagnes-tu ?
domiciliar v. (s. XVI...) domicilier donar v. (s. X.) 1. donner - Expression: Tre que
domiciliari, ària adj. (s. XVI...) domiciliaire nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los
dominacion n. f. (s. XIII.) domination - Citation: remembres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un
Trenquem los laç de lor dominacion / e los colars de libre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e
longa subjeccion / qui, devath eths, si regnan, nos lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin,
demòra, / gitem là-hòra (Pèir de Garròs, Psaume II, Nadalet, 1940) ; Expression: donar de bren a la truèja
1565) del molinièr (fr: porter de l’eau à la rivière) ; Expres-
dominància n. f. (s. XVI...) dominance sion: donar e prometre non fan meteissa cançon (fr:
dominant, anta adj. (s. XIII...) dominant, ante il est facile de promettre) 2. accorder
dominar v. (s. X., lat. dominare) dominer veire: donar al mai vivent (se -) loc. faire donation au
domenjar dernier vivant
dominar (se -) v. rester maître de soi donar de fardas a lavar loc. donner du fil à re-
dominator, tritz (pl. dominators, trises) adj. e n. tordre à
(s. XIII..., lat. dominator) dominateur, trice donar de gaubi (se -) loc. se donner de la peine
dominica n. f. (s. XIV.) 1. dominique 2. di- donar de gram a triar loc. donner du fil à retor-
manche dre à
dominical, ala adj. (s. XIV.) dominical, ale donar de la sapa sul pè (se -) loc. se porter tort
dominican, ana adj. e n. (s. XIII...) dominicain, à soi-même
aine donar de lonja (se -) loc. déguerpir
domino n. m. (s. XVI...) domino donar de percaç (se -) loc. se donner de la peine
dòmna n. f. (s. XI., lat. domina) 1. dame veire: donar del nas loc. affecter un air méprisant -
dòna - Citation: (Guilhòt ) - Aquò ditz nòstra Expression: Siam quitis damb les que donan del nas
dòmna. (Estève) - E mèi, cèrta la nòstra (Francés de a la lenga mondina, tant per non se poder pas em-
Corteta (La Miramonda, s. XVII); A la taula d’onor, prigondir dedins la coneissença de sa gràcia, coma
Madama la comtessa de Valon que [presidís], a a sa per nos far creire qu’elis an trobat la fava a la còca de
drecha Mossur Beiran, a [son esquerra] lo doctor Pri- la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII)
oleau dont la genta dòmna se troba en fàcia, entre donar del punh sul pitre (se -) loc. faire son
Mossur de Pebeire e lo comte de Bretàs, l’explorator mea culpa
(L’annada Lemouzina, 1897) ; Expression: dòmna de donar dels dos loc. piquer des deux
bon córrer lo sauvèt (nòstra -) (fr: il trouva son salut donar garda (se -) loc. prendre garde
dans la fuite) ; Expression: dòmna de las cambas lo donar lo còp de la mòrt (se -) loc. se suicider
sauvèt (nòstra -) (fr: il trouva son salut dans la fuite) donar lo còp mortal (se -) loc. mettre fin à ses
2. madame jours
dòmna (nòstra -) n. pr. 1. notre Dame 2. Vierge donar lo mot de la gacha (se -) loc. 1. se donner
Marie (f.) le mot 2. se donner le mot de passe
dòmna faita a la coita (una -) loc. une grande donar lo vam (se -) loc. se lâcher
dame depuis hier donar lo vertige loc. donner le vertige
dòmna Liseta n. f. bouche (style plaisant) donar páur (se -) loc. s’effrayer
don n. m. 1. don 2. présent donar per mètge (se -) loc. se faire passer pour
don (donar quicòm a plen -) loc. donner un médecin
quelque chose en pleine propriété donar suènh de (se -) loc. prendre garde à
dòna n. f. (de dòmna, per l’occitan provençal : donarai res de res (non te -) loc. tu n’auras rien
dò(m)na.) → dòmna 1. dame veire: dòmna - Ex- du tout
pression: dòna es mai bèla (a la candèla la -) (fr: ne donat a (me soi -) loc. j’ai fait une donation à
pas se laisser duper par un artifice) 2. madame donat per (es -) loc. il passe pour médecin
dona d’aire (se -) loc. c’est un fat donat, ada n. m. (s. XIII.) qui s’est donné (e) à
dona de pena a creire (me -) loc. j’ai peine à le un monastère
croire donatari, ària n. (s. XIV...) donataire
dona lo brug (se -) loc. le bruit court donatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. dispensateur 2. qui
donacion n. f. (s. XIII.) donation donne
donaire de benediccions loc. 1. donneur de donator, tritz (pl. donators, trises) n. (s. XIV..., lat.
bonnes paroles 2. donneur de leçons donator) donateur, trice veire: donaire
230
donc, doncas dragaire, aira
donc, doncas conj. (s. XI.) donc - Expression: Ben- dormir coma una soca loc. dormir comme une
sai per qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb souche
tu sota Lucili, aviái [demembrat] de saber escrimar dormir coma una turra loc. dormir comme...
d’espasa. Paravi doncas de quarta, ponhet torçut dormir del brug (non pòdi -) expr. je ne peux
(Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001) pas dormir à cause du bruit
donjon n. m. (s. XIII.) donjon dormir son sadol loc. dormir tout son soûl
dont dont - Expression: A pena fosquèri nascut dormir virat d’esquina loc. dormir sur le dos
que ma maire se trobèt [sense] lait, calguèt cercar dormís e velha (entre -) loc. être à moitié en-
de noirissa ; Expression: e mon paire dont èri lo dormi
prumièr fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En dormit a Rodés (aver -) loc. avoir couché à
Menon que depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt Rodez
e aquò’s aquí que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, dormitòri n. m. (s. XIII.) dortoir - Expression: Leis
s. XVIII) eròis arriban las au terme de la carrièra ; Expression:
donzèl n. m. (s. XI.) 1. damoiseau 2. garçon abans de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au
d’honneur (mariage) refectòri e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984)
donzèla n. f. (s. XI.) 1. demoiselle (pej.) dorna n. f. cruche veire: cruga
2. demoiselle d’honneur (mariage) dornièr n. m. → aiguièr évier veire: cruguièr
dopar v. doper (drogue...) dornièr bas (aver lo -) loc. triv. avoir les jambes
dopatge n. m. 1. dopage 2. doping courtes
dorifòr n. m. doryphore dos (trabalhar de -) loc. faire le travail de deux
dòrm e velha (èsser entre -) loc. être en demi dos / tres, quatre... (a -) par deux, par trois, par
sommeil quatre...
dormeire, eira n. (s. XII., de "dòrmer") dormeur, dos / tres, quatre... (a bels -) loc. par deux, par
euse trois, par quatre... (emphase)
dormicion n. f. (s. XIV.) dormition (mort de la dos ans a loc. il y a deux ans
Vierge) dos en dos, de tres en tres (de -) loc. par deux,
dormida n. f. somme (m.) par trois
dormida (far -) loc. faire la sieste dos se lo carguèron dins la veitura (entre -) expr.
dormilhós, osa (pl. dormilhoses, osas) adj. (s. à deux, ils le chargèrent dans la voiture
XII.) dormeur, euse dos, doas adj. num. (s. XII., lat. duo, duas) deux
dormir n. m. fait de dormir dosar v. sourdre
dormir v. (s. XII.) 1. dormir - Citation: Filhetas, dòsi n. f. (s. XIV., gr. dosis > lat. dosis.) dose
afin que qualqu’una d’elas [faitilhièras] non vos ane dosilh n. m. fausset - Expression: dosilh (a vist lo
cachar dins vòstra cramba, non dormatz pas soletas bon Dieu pel -) (fr: il est ivre)
e prenètz plan garda al trauc del gat (Pèire Godelin, dòt n. f. (s. XIV.) dot
Tresena floreta, s. XVII); Digas a la bèla Maria, / dotacion n. f. (s. XIV.) dotation
que non dòrmi ni nuèit ni jorn, / e que tu fas per in- dotal, ala adj. (s. XIII.) relatif à la dot
dustria, / çò qu’ieu practiqui per amor (Gautièr, La dotar v. (s. XIV.) doter
Mòstra, s. XVII); Roja de fred, enlai se lèva / la luna dotz (pl. doses) n. f. (s. XII.) source
al front mirgalhat d’òr/ sus aquela palhada nuèva / dotze adj. num. (s. XII.) douze
d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, dotzen, ena adj. num. (s. XII.) douzième
1897); Res, per ieu, passarà jamai en delícias aque- dotzena n. f. (s. XIII.) douzaine
les esclopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá un drac n. m. (s. XII., lat. draco, onis) 1. sost. créature
Jèsus tan saure e tan lusent que lo sentissiái fondre malfaisante (ethn.) - Citation: Bèlament qu’ieu
dins la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images, farè le drac / se jamai tròbi dins un sac / cinc o
1940) 2. coucher - Exemple: Ièr, avèm dormit dins sièis milanta pistòlas (Pèire Godelin, Tresena floreta,
una ostalariá de Besièrs s. XVII) 2. lit.
dormir (ton -) loc. ton besoin de dormir drac (far lo -) loc. 1. être infernal / dissipé / très
dormir a la serena loc. dormir à la belle étoile brillant 2. faire les cent coups
dormir coma un cibòt loc. dormir comme... dracs (trevat dels -) loc. hanté de fantômes
dormir coma un socàs loc. dormir comme une draga n. f. (s. XIV..., de l’anglés drag) → draga
souche 1. drague (sorte de filet de pêche) 2. drague (in-
dormir coma un vièlh deute loc. dormir strument pour racler le fond de l’eau)
comme... dragadoira n. f. (s. XX., de dragar, var.: dragadera
dormir coma una marmòta (un muret) loc. (Gasc.)) dragueuse (machine de dragage)
dormir comme une marmotte dragaire, aira n. (s. XVII..., de dragar) 1. dragueur,
dormir coma una missara loc. dormir comme euse (pêcheur à la drague) 2. dragueur, euse
un loir (ouvrier qui drague un fond)
231
dragar dreit que (es plan -)
dragar v. (s. XVII..., de draga) → dragar 1. dra- dreit (al -) loc. à l’endroit
guer (pêcher à la drague) veire: fringar 2. dra- dreit (anar fial -) loc. aller tout droit
guer (racler le fond de l’eau) dreit (aquí -) loc. là, en face
dragàs (pl. dragasses) n. m. (de drac) 1. femme dreit (aver -) loc. avoir raison
effrontée 2. mauvais et violent garçon dreit (carrejar -) loc. se bien conduire
dragàs (trabalhar coma un -) loc. travailler dreit (dar lo -) loc. rendre justice
comme un beau diable dreit (de -) loc. tout droit
dragatge n. m. (s. XVIII..., de dragar) dragage (ac- dreit (estat de -) n. m. état de droit
tion de curer le fond de l’eau) dreit (far -) loc. rendre justice
dragèia n. f. (s. XV., del francés) dragée veire: dreit (far son -) loc. rendre justice
amètla ensucrada dreit a dreit loc. vis-à-vis
dragèia (far badar la -) loc. tenir la dragée dreit a l’assisténcia n. m. droit à l’assistance
haute dreit a l’educacion n. m. droit à l’éducation
drageièr n. m. (s. XIX.) drageoir dreit a la seguretat n. m. droit à la sûreté
drageïficacion n. f. (s. XX.) dragéification dreit anar (a -) loc. à vrai dire
drageïficar v. (s. XX.) dragéifier dreit anar (a bon -) loc. à juste raison
dragon n. m. (s. XIII.) dragon dreit anar (de -) loc. pour bien faire
dragonàs (pl. dragonasses) n. (de dragon) grand dreit camin (anar -) loc. suivre le droit chemin
dragon
dreit coma la camba d’un can expr. pas droit
draguejaire, aira n. (de draguejar) pêcheur dans du tout
des trous d’eau
dreit coma un I loc. droit comme un i
draguejar v. (de dragar) → draguejar prendre
dreit coma un pòt de cabeça expr. droit comme
des poissons dans les trous d’eau veire: draque-
un ń i ż
jar
dreit coma un volam expr. pas droit du tout
draguet n. m. (de drac) petit lutin
dreit coma una barra expr. droit comme...
draguièr n. m. (s. XVII..., de dragar) dragueur
dreit coma una candela expr. droit comme une
(bateau de dragage)
chandelle
dralha n. f. draia draille (chemin ancien)
dreit coma una coa de pòrc expr. pas droit du
drama n. m. (s. XVIII...) drame
tout
dramatic, ica adj. (s. XVI.) dramatique
dreit constitucional n. m. droit constitutionnel
dramaticament adv. (s. XVIII...) dramatiquement
dreit d’ainat loc. droit d’ainesse
dramatizacion n. f. (s. XIX...) dramatisation
dreit d’ingeréncia n. m. droit d’ingérence
dramatizar v. (s. XIX...) dramatiser
dreit de grèva n. m. droit de grève
dramaturgia n. f. (s. XVII...) dramaturgie
dramaturgue, urga n. (s. XVIII...) dramaturge dreit de la família n. m. droit de la famille
drap n. m. (s. XII.) drap (matière) - Expression: dreit de la persona n. m. droit de la personne
Prumièrament, per plan piafar, / un mántol nòu me dreit de proprietat n. m. droit de propriété
farai far / d’un drap de vint escuts la cana, / doblat dreit de publicacion n. m. droit de publication
de velós o de pana, / e vestirai cada maitin / un abil- dreit de sojorn n. m. droit de séjour
hament de satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. dreit de tu loc. en face de toi
XVII) dreit de vòte n. m. droit de vote
drapariá n. f. (s. XIII.) draperie dreit d’aqueste moment loc. juste à ce moment
drapèl n. m. (s. XIII.) → bandièra drapeau dreit d’espasa loc. droit de conquête
drapièr n. m. (s. XIII.) drapier dreit e aut cintat (ten-te -) loc. tiens-toi prêt à
draquejar v. (de drac) → draquejar lutiner veire: l’action
draguejar dreit eretièr loc. héritier direct
dreçadoira n. f. (s. XX.) dresseuse (machine dreit espanhòl n. m. droit espagnol
pour contre-plaqué...) dreit fial (a -) loc. de droit fil
dreçador n. m. (s. XIII...) dressoir (buffet...) dreit fial (anar dins lo -) loc. agir à bonne fin
dreçaire, aira n. (s. XVI...) dresseur, euse (d’un dreit italian n. m. droit italien
animal...) dreit o tòrt (a -) loc. à tort ou à raison
dreçar v. (s. XI...) dresser (un animal...) dreit ont cal (cal metre lo -) loc. donner raison
dreçar la busca loc. rompre avec un amoureux à qui de droit
dreçatge n. m. (s. XIX...) dressage (d’un ani- dreit qu’es condemnat (tal a -) expr. il n’y a pas
mal...) de justice
dredredré onom. claquement des dents du dreit qu’es condemnat (tal a -) expr. il n’y a pas
froid de justice
dreit (a bon -) loc. a bon droit dreit que (es plan -) loc. il est bien juste que
232
dreit, dreita durada
dreit, dreita adj. (s. XI., lat. directus, var.: drech, èrem cinc dròlles a l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot
drecha (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov.), dret, dreta just s’aviá la fòrça de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt
(Gasc.)) 1. corr. droit, droite 2. corr. debout (être pans, 1977) 2. gosse
debout) veire: de pès ! - Expression: dreit coma dromadari, ària n. (s. XIV.) dromadaire
una agulhada (fr: droit comme un i) ; Expression: dròp n. m. (s. XIX..., de l’anglés) drop (sport)
dreit coma la camba d’un can (fr: pas droit du tout) dropar v. (s. XX.) droper (sport)
; Expression: dreit coma un volam (fr: pas droit du drud, druda adj. (s. XII.) 1. dru, drue 2. robuste
tout) ; Expression: dreit coma una coa de pòrc (fr: 3. galant, ante
pas droit du tout) ; Expression: dreit coma una barra drudament adv. 1. drument 2. vigoureusement
/ una candela... (fr: très droit) ; Expression: ten-te drudariá n. f. (s. XIII.) 1. galanterie 2. gaillardise
dreit e aut cintat (fr: tiens-toi prêt à l’action) ; Cita- drudièra (en -) loc. en pleine force de l’âge
tion: tal a dreit qu’es condemnat (fr: il n’y a pas de drudor n. f. (s. XIII...) 1. vigueur 2. gaillardise
justice) druide n. m. (s. XIII...) druide
dreita n. f. droite (politique) druidic, ica adj. (s. XVIII...) druidique
dreita n. f. droite druidisme n. m. (s. XVIII...) druidisme
dreita (a -) loc. à droite dual, ala adj. (s. XX...) dual, ale
dreitièra (en -) loc. en ligne droite dualisme n. m. (s. XVIII...) dualisme
dreitièra (la -) n. f. le droit chemin dualista adj. e n. (s. XVIII...) dualiste
dreits (ont i a res, lo rei pèrd sos -) expr. celui dualitat n. f. (s. XIV.) dualité
qui n’a rien n’a rien à perdre dubitacion n. f. (s. XIII.) doute (rhétorique) veire:
dreits de l’òme (cort europèa dels -) n. f. cour dobte
européennne des droits de l’homme (dr.) dubitatiu, iva adj. (s. XIV.) dubitatif, ive
dreits de l’òme (declaracion universala dels - dubitativament adv. (s. XIX...) dubitativement
) n. f. déclaration universelle des droits de
duc n. m. (s. XII.) duc
l’homme
ducal, ala adj. (s. XII...) ducal, ale
dreits de l’òme e del ciutadan (declaracion dels
ducat n. m. (s. XII.) 1. duché 2. sorte de monnaie
-) n. f. déclaration des droits de l’homme et du
ductil, ila adj. (s. XIV.) ductile
citoyen (dr.)
ductilitat n. f. (s. XIV. ń ductibilitat ż) ductilité
dreits e devèrs dels minors n. m. plur. droits -
ductilomètre n. m. (s. XX...) ductilomètre
devoirs des mineurs
duèl n. m. (s. XVI...) duel veire: dual
dreits fondamentals de l’Union Europèa (carta
duellista n. m. (s. XVI...) duelliste
dels -) n. f. charte des droits fondamentaux de
l’Union européenne (dr.) duganèl n. m. 1. petit duc (oiseau de nuit) 2. ni-
gaud
dreits sindicals n. m. plur. droits syndicaux
(socio.) duna n. f. (s. XIII...) dune
dreitura n. f. (s. XIII.) droiture duo n. m. (s. XVI..., mot italian) duo
dreiturièr, ièra adj. (s. XIV.) qui est droit dans duodenal, ala adj. (s. XIX...) duodénal, ale
son comportement duodenectomia n. f. (s. XIX...) duodénectomie
drèn n. m. (de l’anglés) drain duodeniti n. f. (s. XIX...) duodénite
driade n. f. (s. XIII...) dryade duodenopancreatectomia n. f. (s. XIX...) duo-
dridram n. m. carillonnement denopancreatectomie
dròga n. f. drogue duodenotomia n. f. (s. XIX...) duodénotomie
dròga n. f. (s. XV.) drogue duodenum n. m. (s. XIV. ń duodeni ż) duodénum
drogar v. (s. XVI...) droguer duplèx (pl. duplèxes) n. m. duplex
drogariá n. f. (s. XIX...) droguerie duplicacion n. f. (s. XIV.) duplication
drogat, ada adj. (s. XX.) drogué, ée duplicar v. (s. XIV.) dupliquer
droguista n. (s. XX.) droguiste duplicat n. m. (s. XVI...) duplicata
drollàs, assa (pl. drollasses, assas) n. vilain duplicatiu, iva adj. (s. XIV.) duplicatif, ive
garçon, vilaine fille - Citation: De drollassas dau duplicator n. m. (s. XIX...) duplicateur
MLF se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna duplicitat n. f. (s. XIII...) duplicité
amb élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es duquessa n. f. (s. XII.) duchesse
tradicionalament fallocentrica, la pròva n’eran aque- dur (far son -) loc. faire le dur (bravache)
lei quatre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens dur coma una bata loc. dur comme...
pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984) dur, dura adj. (s. XII.) dur, dure
dròlle aluserpit (un -) loc. un enfant éveillé, durabilitat n. f. (s. XVI...) durabilité
dégourdi veire: lusèrp durablament adv. (s. XIII.) durablement
dròlle, dròlla n. 1. garçon, fillette veire: mainat, durable, abla adj. (s. XIII.) durable
gojat - Expression: Quand la filloxèra tuèt la vinha, durada n. f. (s. XII.) durée
233
durada (aquesta estòfa farà -) d : de (alfabet)
durada (aquesta estòfa farà -) loc. faire bon us- durarà (aqueste vestit -) expr. ce vêtement dur-
age era longtemps
durada (aquò non farà de -) loc. cela ne durera durat de (al -) loc. pendant la durée de
pas durava que durava loc. cela n’en finissait pas
durada (de -) loc. de longue durée durdurdur n. m. chant du rossignol
durada (far -) loc. durer veire: durar
duretat n. f. dureté
durament adv. (s. XIII.) durement
dusca prep. (s. XIII.) → fins a ; d’aquí a jusque
durant prep. (s. XIII.) durant
durar v. (s. XII.) durer duumvir n. m. (s. XVI...) duumvir
durar a lagui loc. trop durer duumviral, ala adj. (s. XVIII...) duumviral, ale
durar la vida dels barris loc. durer ad vitam duumvirat n. m. (s. XVI...) duumvirat
aeternam d : de (alfabet) n. f. d
234
e edat d’aur
235
edat de la pèira eglòga
edat de la pèira n. f. (s. XIX.) → neolitic / pale- efeminar v. (s. XIII. ) efféminer
olitic âge de la pierre efeminat adj. m. efféminé
Edat del bronze n. f. (s. XIX.) âge du bronze efervescéncia n. f. (s. XVII...) effervescence
edat del fèrre n. f. âge du fer efervescent, enta adj. (s. XVIII...) effervescent,
edèma n. m. (s. XVI...) œdème ente
edematós, osa (pl. edematoses, osas) adj. (s. eficaç, aça (pl. eficaces, aças) adj. (s. XIII. ń effi-
XVI...) œdémateux, euse caci ż) efficace
edèn n. m. (s. XVIII...) éden eficaçament adv. (s. XIV...) efficacement
edicion n. f. (s. XIII.) édition - Expression: eficacitat n. f. (s. XV... (s. XIII. ń efficacia ż), lat.
Ai longtemps somniat d’una edicion de trobadors, o efficacitas) efficacité - Citation: La dificultat de
d’un trobador, que seriá lisa de tota carga critica, crit- l’ortografia occitana es ligada a son eficacitat (Robèrt
ica al sens ont aquò s’entend per un romanista (Max Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
Roqueta, Òc, oct. 1948, p. 35) eficiéncia n. f. (s. XIV. ń eficientia ż) efficience
edictar v. (s. XIV...) édicter eficient, enta adj. (s. XIV. ń eficient ż) efficient,
edicte n. m. (s. XIII. ń edict ż) édit ente
edificacion n. f. (s. XIV., lat. aedificatio) édifica- efièit n. m. (s. XIV. ń effeit ż, lat. effectus, var.: efièch
tion - Citation: Quand siam estats entre la poma e (pl. efièches) (Leng.)) effet
lo formatge, vèrs la fin del repais, monsur vòstre re- efièit (d’ -) loc. en effet
itor m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá donar un efigia n. f. (s. XV...) effigie
mot d’edificacion a mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s. eflorescéncia n. f. (s. XVIII...) efflorescence
XVIII) eflorescent, enta adj. (s. XVIII...) efflorescent,
edificar v. (s. XIV.) édifier - Citation: ... pensam ente
qu’al dessús dels parlars populars e de la literatura efluvi n. m. effluve
populara cal edificar la lenga nacionala d’Occitania, efraccion n. f. (s. XV.) effraction
la granda literatura occitana (Antonin Perbòsc, Fòc efusion n. f. (s. XIV.) effusion
nòu, 1904) èga n. f. (s. XII. ń egua ż) jument poulinière veire:
edificator, tritz (pl. edificators, trises) adj. e n. (s. cavala
XVI..., lat. edificator) édificateur, trice egal, ala adj. (s. XIII.) égal, ale
edifici n. m. (s. XII.) édifice egalable, abla adj. (s. XIII...) égalable
edil n. m. (s. XVIII...) édile egalament adv. (s. XIII.) également
edilitari, ària adj. (s. XIX...) édilitaire egalar v. (s. XII.) égaler
edilitat n. f. (s. XIV...) édilité egalitari, ària adj. (s. XIX...) égalitaire
editor, tritz (pl. editors, trises) n. (s. XVIII...) édi- egalitarisme n. m. (s. XIX...) égalitarisme
teur, trice - Citation: Cap d’editor non se voldriá egalitarista n. (s. XX.) égalitariste
mainar d’aquela confession: lo patiràs d’una anma egalitat n. f. (s. XIII...) égalité
canda (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) egalizacion n. f. (s. XVI...) égalisation
èdra n. f. lierre (botanica) egalizar v. (s. XVI...) égaliser
èdra (verd coma l’ -) loc. vert comme... egalizator n. m. (s. XVIII...) égaliseur (électric-
educable, abla adj. (s. XIX...) éducable ité)
educacion n. f. (s. XV...) éducation egalizator, tritz (pl. egalizators, trises) adj. (s.
educacion (dreit a l’ -) n. m. droit à l’éducation XIX...) égalisateur, trice
educar v. (s. XIV...) éduquer, élever (enfants) egalizatritz (pl. egalizatrises) n. f. (s. XX.)
educatiu, iva adj. (s. XIX...) éducatif, ive égaliseuse (machine)
educator, tritz (pl. educators, trises) adj. e n. (s. egida n. f. (s. XVI...) égide
XIX...) éducateur, trice egipcian, ana adj. (s. XIII...) égyptien, enne
efèbe n. m. (s. XV...) éphèbe Egipta n. pr. f. Egypte - Citation: Coma lo
efectiu, iva adj. (s. XIV.) effectif, ive gran de blat que los rèis de l’Egipta avèn hèit enter-
efectiu, iva adj. (s. XIV..., lat. effectivus) effectif, rar dambe eths devath montanhas de pèira, qu’es pro,
ive [quitament] dus mila ans après, d’aver un punhat de
efectivament adv. (s. XV..., de efectiu) effective- bona tèrra, ua gota d’aiga e un arrajat de sorelh en-
ment tau tornar hèr cabelhar ! (F. Sarrant, Devis gascon,
efectivitat n. f. (s. XX., de efectiu) effectivité 1908)
(théol.) egiptologia n. f. (s. XIX...) égyptologie
efectuacion n. f. (s. XXI., de efectuar) effectuation egiptològue, òga n. (s. XIX...) égyptologue
efectuar v. (s. XV..., lat. effectuare) effectuer eglòga n. f. (s. XV...) églogue - Citation: ... mens
efectuar (s’) v. (s. XVI..., lat. effectuare) s’exécuter aman la leçon d’eglòga o d’epistòla, / se delèctan aus
efemèr, èra adj. (s. XIV.) éphémère vèrs qui d’ambolas son plens (Pèir de Garròs, Eglò-
efemerida n. f. (s. XVIII...) éphéméride gas, 1567)
236
ègo elector, tritz (pl. electors, trises)
ègo n. m. (s. XX.) égo eissinge, inja adj. (lat. ex + cingere, var.: eshenge
egocentrisme n. m. (s. XX.) égocentrisme (Gasc.)) eicinge 1. sost. délivré, ée de veire: deli-
egocentrista adj. e n. (s. XX.) égocentriste urat, exempte 2. sost. privé, ée veire: dessinge
egoïsme n. m. (s. XVIII...) égoïsme 3. sost. exempt, e veire: exempte 4. sost. débar-
egoïsta adj. e n. (s. XVII...) égoïste rassé, e
egoïstament adv. (s. XIX...) égoïstement eissinjar v. (de essinge, var.: eishenjar (Gasc.))
egotisme n. m. (s. XX.) égotisme eicinjar 1. sost. délivrer de 2. sost. débarrasser
egotista adj. e n. (s. XVIII...) égotiste 3. sost. dégager 4. sost. priver veire: esent
egrègi, ègia adj. (s. XIII.) éminent, ente eissinjar (se’n -) loc. s’en dépêtrer - Citation:
èime n. m. 1. esprit - Citation: Aquò li teniá l’èime eissinjat (me’n soi -) loc. je m’en suis défait
desvelhat, un brieu (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, eissir v. (s. XII., lat. exire) → sortir sortir
2003) 2. bon sens 3. jugement eissit, ida adj. (s. XIII.) issu, ue
èime (a bèl -) loc. à foison, sans compter veire: eissorbar v. (s. XII.) aveugler
èime eissorbat de gaug loc. transporté de joie
èime (a l’ -) loc. à la mesure eissordada n. f. assourdissement (bruit impor-
èime (a son -) loc. à son idée tun, bavardage)
èime (a tot -) loc. au hasard eissordada n. f. bruit assourdissant
èime (aiçò non a d’ -) loc. c’est insensé eissordar v. 1. assourdir 2. fig. casser les or-
eilles, importuner
èime (non a d’ / a pas d’ -) loc. il est dans dis-
cernement eissordós, osa adj. assommant, ante (importun,
fâcheux)
èime (sense -) loc. sans jugement veire: èime
eissuc n. m. (s. XIII.) sècheresse veire: secada
èime (trabalhar d’ -) loc. travailler sans modèle
eissuc, uga adj. (s. XIII.) 1. sec, sèche 2. ressuyé,
èime d’aquò ? (avètz -) loc. vous vous rendez
ée (terrain)
compte ?
eissugada n. f. essuiement
èime de (aver -) loc. avoir l’idée de
eissugamans n. m. essuie-mains
èime de (téner -) loc. s’occuper de
eissugar v. (s. XII.) essuyer (nettoyer)|
èime pel trabalh (non a d’ / a pas d’ -) loc. il n’a
eissut, uda adj. (de eissugar / eissujar, var.: eishut,
pas le goût du travail
uda (Gasc.), eissuch, ucha (Leng., Lem., Auv., Viv.
èime que (aver agut -) loc. avoir eu le pressen-
Alps, Prov.)) 1. essuyé 2. désséché
timent que
ejaculacion n. f. (s. XVI...) éjaculation
èime ? (avètz -) loc. y pensez-vous ? ejacular v. (s. XIX...) éjaculer
eimina n. f. hémine (mesure de capacité pour ejaculator, tritz (pl. ejaculators, trises) adj. (s.
le grain) XVI...) éjaculateur, trice
eimina (cargar l’ -) loc. faire bonne mesure el (n’a pas per -) loc. il est ivre de joie
eissac n. m. eau de gouttière el, ela (pl. eles, elas) pron. pers. lui, elle
eissam n. m. (s. XII., lat. examen) essaim el-meteis loc. lui-même
eissamar v. (s. XII., de eissam) essaimer ela (a tot per -) loc. elle est très belle
eissamat n. m. (de eissamar) contenu d’un es- ela-meteissa loc. elle-même
saim elaboracion n. f. (s. XV...) élaboration
eissamatge n. m. (de eissam + atge) essaimage elaborar v. (s. XVI...) élaborer
(formation des essaims) elaborat, ada adj. (s. XX.) élaboré, ée
eissarpa n. f. (s. XIII...) écharpe elaborator, tritz (pl. elaborators, trises) adj. e n.
eissarpa pòrtanen n. f. (s. XX.) écharpe porte (s. XIX...) élaborateur, trice
bébé elan, ana n. (s. XVII..., del germanic ancian) élan
eissaurar v. (s. XII.) 1. exposer à l’air 2. essorer (animal)
eissaure n. m. vent frais et agréable elastic, ica adj. e n. m. (s. XVII...) élastique
eissaure d’un ventalh (l’ -) loc. l’air d’un éven- elasticament adv. (s. XX.) élastiquement
tail elasticitat n. f. (s. XVII...) élasticité
eissausir v. exaucer elastoplasticitat n. f. (s.XX.) élastoplasticité
eisserment n. m. (s. XII.) sarment veire: gavèl eleccion n. f. (s. XIV. ń electio ż) élection
eisserva n. f. direction prise par le bateau electisme n. m. (s. XX.) élitisme
eissèrva (téner l’ -) loc. fig. suivre le bon electista adj. e n. (s. XX.) élitiste
chemin electiu, iva adj. (s. XIV.) électif, ive
eissèrva d’onor (l’ -) loc. le chemin de electivament adv. (s. XVIII...) électivement
l’honneur electivitat n. f. (s. XIX...) électivité
eisservar (s’) v. se conduire elector, tritz (pl. electors, trises) n. (s. XIV...)
eissida n. f. (de eissir) issue électeur, trice
237
electoral (còdi -) elliptic, ica
electoral (còdi -) n. m. code électoral (dr.) elementar, ara adj. (s. XIV.) élémentaire
electoral, ala adj. (s. XVI...) électoral, ale elementari, ària adj.
electorala (campanha -) n. f. campagne élec- eles (non èran / èran pas qu’ -) loc. chacun dans
torale ses pensées - Citation: Non disián res las doas sòr-
electoralament adv. (s. XIX...) électoralement res. Eran pas qu’elas (Paul Gairaud, La sexològa,
electoralisme n. m. (s. XX.) électoralisme 1982)
electoralista adj. e n. (s. XX.) électoraliste eles, elas pron. pers. eux, elles
electorat n. m. (s. XVII...) électorat elevacion n. f. (s. XIV.) élévation
electric, ica adj. (s. XVII...) électrique elevaire, aira n. (s. XVII...) éleveur, euse
electrician, ana n. (s. XIX...) électricien, enne elevar v. (s. XV...) élever (nourrir) veire: far venir
electricitat n. f. (s. XVIII...) électricité
electricitat estatica n. f. électricité statique elevatge n. m. (s. XIX...) élevage
electrificacion n. f. (s. XIX...) électrification elevator n. m. (s. XX.) élévateur (machine)
electrificar v. (s. XIX...) électrifier èlfe n. m. (s. XVI..., del suedés ancian) elfe
electrizable, abla adj. (s. XVIII...) électrisable èli n. m. (s. XIX...) hélium
electrizacion n. f. (s. XVIII...) électrisation elicoïdal, ala adj. (s. XIX...) hélicoïdal, ale
electrizar v. (s. XVIII...) électriser elicoïde, a adj. (s. XVIII...) hélicoïde (math.)
electrocardiogramma n. m. (s. XX.) électrocar- elicoptèr n. m. (s. XIX...) hélicoptère
diogramme elidir v. (s. XVI..., lat. elidere) élider
electrochòc n. m. (s. XX.) électrochoc elidit, ida adj. (de elidir) élidé, ée
electrocucion n. f. (s. XIX...) électrocution eligibilitat n. f. (s. XVIII..., de eligible) éligibilité
electrocutar v. (s. XIX...) électrocuter eligible, ibla adj. (s. XIII..., lat. eligibilis) éligible
electrocutor, tritz (pl. electrocutors, trises) adj. eliminacion n. f. (s. XVIII...) élimination
(s. XX.) électrocuteur, trice
eliminar v. (s. XV...) éliminer
electròde n. m. (s. XIX...) électrode
eliminator, tritz (pl. eliminators, trises) adj. e n.
electrodomestic, ica adj. e n. m. (s. XX.) élec-
(s. XIX...) éliminateur
troménager, ère
eliminatòri, òria adj. (s. XIX...) éliminatoire
electrofòn n. m. (s. XIX...) électrophone
eliocentric, ica adj. (s. XVIII...) héliocentrique
electrogèn, èna adj. (s. XIX...) électrogène
eliocentrisme n. m. (s. XVIII...) héliocentrisme
electrolisar v. (s. XIX...) électrolyser
eliogravadura n. f. (s. XIX...) héliogravure
electrolisator n. m. (s. XX.) électrolyseur
eliogravaire, aira n. (s. XX.) héliograveur, euse
electrolisi n. f. (s. XIX...) électrolyse
(personne)
electrolitic, ica adj. (s. XIX...) électrolytique
eliotròpi n. m. (s. XIV.) héliotrope
electron n. m. (s. XX., de l’anglés) électron
Elisèu n. pr. m. Elisée (Bible)
electronic, ica adj. (s. XX.) électronique
electronica n. f. (s. XX.) électronique elisi, elísia adj. (s. XVI...) élyséen, enne
electronician, ana n. (s. XX.) électronicien, enne elision n. f. (s. XVI...) élision
elefant, anta n. (s. XIV. ń elephant ż) éléphant, elitz (pl. elises) n. f. (s. XIX..., lat. hellix) 1. hélice
ante (mécanique) 2. hélice (architecture : escalier,
elefantin, ina adj. (s. XIV. ń elephantin ż)
volute)
éléphantin, ine elix (pl. elixes) n. m. (s. XVIII..., lat. hellix) hélix
elegància n. f. (s. XV...) élégance (anat. e zool.) veire: elitz
elegant, anta adj. (s. XV...) élégant, ante elixir n. m. (s. XIV...) élixir
elegia n. f. (s. XVI.) élégie ellebòr n. m. (s. XIII...) ellébore
elegiac, aca adj. (s. XV...) élégiaque ellenic, ica adj. (s. XIII...) hellénique
elegir v. (s. XII.) élire ellenisme n. m. (s. XVI...) hellénisme
elegit, ida adj. e n. (s. XII...) élu, ue ellenista n. (s. XVII...) helléniste
elèit n. m. (s. XIV..., lat. electus < eligere) élite ellenistic, ica adj. (s. XVII...) hellénistique
(f.) - Citation: Vesiá dins lo primièr movement subre- ellenizacion n. f. (s. XIX...) hellénisation
realista que i èra estat dels mai afogats l’irrupcion ellenizant, anta adj. (s. XIX...) hellénisant, ante
dels primaris, al sens universitari del mot, dins la cul- ellenizar v. (s. XIX...) helléniser
tura e aquò li agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion ellipse n. f. (s. XVII...) ellipse (géométrie)
del pòble èra un esclatament a un moment donat dels ellipsi n. f. (s. XVI..., lat. ellipsis < gr. elleipsis) el-
quadres de l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bous- lipse (grammaire)
quet, Òc, abr. 1951) ellipsoïde n. m. (s. XVIII.) ellipsoïde
eleits socials n. m. plur. élites sociales (socio.) (géométrie)
f. plur. elliptic, ica adj. (s. XVII...) elliptique (gram-
element n. m. (s. XII.) élément maire)
238
èlme embasta sus qualqu’un (metre l’ -)
239
embastar embraçada
embastar v. 1. mettre le bât 2. fig. charger embochardit, ida adj. (de en + bochard + it,
quelqu’un des frais du groupe ida) 1. avoir le visage barbouillé, sali veire:
embastardit, ida adj. (s. XII.) être devenu bâtard abochardir (sens actiu) 2. être assombri pour le
(sens passif) veire: abastardir (sens actiu) ciel (forme passive) veire: abochardir (sens ac-
embauç (pl. embauces) n. m. précipice tiu)
embauçada n. f. mauvais pas (affaire...) veire: embocinat, ada adj. coupé (aliment) en petit
malpàs morceaux (sens passiu) veire: abocinar (sens ac-
embauçar v. 1. jeter dans un précipice veire: tiu)
embargar 2. s’engager dans une mauvaise af- emboissonir (s’) n. (de em + boisson - ir)
faire 1. s’entraver dans les buissons 2. fig. se com-
embaucha n. f. (s. XIX.) embauchage (t. ouvrier) promettre
veire: embauchatge emboissonit, ida adj. 1. embuissonné (sens
embauchaire, aira n. (s. XVIII.) embaucheur, passiu) veire: aboissonir (sens actiu) 2. empêtré
euse dans une mauvaise affaire
embauchar v. (s. XVIII., del francés) embaucher embolh n. m. trouble (confusion, désordre)
veire: logar embolh (es un -) loc. c’est la bouteille à l’encre
embauchat, ada adj. (s. XVIII.) embauché, ée embolh (èsser dins l’ -) être dans l’embarras
veire: logat embolh (tirar d’ -) loc. tirer quelqu’un
embauchatge n. m. (s. XX.) embauchage (t. tech- d’embarras
nique) veire: embaucha embolhar v. 1. emmêler 2. embrouiller 3. fig.
embaudrit, ida adj. (de baudrir) ameubli, ie : embarrasser
terre et champs (sens passiu) veire: abaudrir embolhar los cabedèls loc. brouiller les cartes
(sens actiu)
embolia n. f. (s. XIX...) embolie
embelinaire, aira n. 1. ensorceleur, euse veire:
embonilh n. m. nombril
encantaire 2. enchanteur, resse
embonilh enverinat (a l’ -) loc. triv. elle est en-
embelinament n. m. (de embelinar) charme (sor-
ceinte
tilège)
embonilh li cofla (l’ -) loc. triv. elle est enceinte
embelinant, anta adj. 1. ensorceleur 2. en-
chanteur
embelinar v. 1. charmer (sortilège) 2. enjôler emborniat, ada adj. → eissorbat 1. éborgné, ée
veire: aborniar (sens actiu) 2. aveuglé, ée veire:
embelinarèl, èla adj. enchanteur, enchanter-
aborniar (sens actiu) - Citation: A per aquí, dem-
esse veire: encantarèl
puèi 1920, dempuèi que nòstre pòble, emborniat per
embelinat per la geografia (èsser -) loc. être
de propagandas de totas menas, e per sègre l’exemple
féru de géographie...
de tota la mossuralha, es arribat a creire que sa lenga
embelit, ida adj. (s. XII.) rendu beau (sens pas-
valiá pas ren... (Enric Molin, En tutant lo grelh,
siu) veire: abelir (sens actiu)
1965)
embernicar v. mettre en morceaux
emborrar v. rembourrer
embestiar v. (del francés) embêter veire: abetar
emboscada n. f. (s. XV..., ital. imboscata) embus-
embetumar v. (s. XIV.) bitumer
cade
embeure v. (s. XIV.) 1. imbiber veire: imbibir
emboscar v. (s. XV..., ital. imboscare) embusquer
2. estomper 3. se résorber 4. élider
emboscar (s’ -) v. (s. XV..., ital. imboscare)
embevement adv. action d’imbiber,
s’embusquer
d’absorber, d’élider veire: imbibicion
emblada (d’ -) loc. tout de suite, d’emblée emboscassit, ida adj. (de em + (a)boscassit) en-
vahi par la végétation (sens passiu) veire:
embladat, ada adj. qui est emblavé (sens pas-
aboscassir (sens actiu)
siu) veire: abladar (sens actiu)
emboscat, ada adj. e n. (s. XV..., de emboscar) em-
emblanquesit, ida adj. qui a été passé au blanc
busqué, ée
(sens passiu) veire: ablanquesir (sens actiu)
emblanquit, ida adj. 1. blanchi, ie veire: ablan- emboscat, ada adj. (de en + (a)boscat) devenu
quir (sens actiu) 2. badigeonné, ée (formes pas- boisé, ée (sens passiu) veire: aboscar (sens actif)
sives)
embocadura n. f. embouchure veire: abocadura embosenar (s’) v. pron. 1. se lézarder
2. s’ébouler
embocar (embochar) v. (de en + boca + ar) 1. nour- embosigat, ada adj. en friche
rir à la cuillère veire: abocar 2. avaler un men- embotelhar v. mettre en bouteille
songe 3. emboucher 4. embouquer (t. de ma- embotir v. emboutir (écraser, froisser)
rine) : s’engager dans un passage étroit. embraçada n. f. (s. XVI...) embrassade
240
embraçat, ada emmandar
embraçat, ada adj. 1. embrassé, ée veire: abraçar emendable, a adj. (s. XVII..., de emendar) amend-
(sens actiu) 2. serré, ée dans ses bras (sens pas- able
siu) emendament n. m. (s. XIV.) amendement
embracetar (s’ -) v. se donner le bras emendament n. m. (s. XIV..., de emendar)
embracetat, ada adj. bras dessus, bras dessous amendement
veire: en braceta emendar v. (s. XIV., lat. emendare) amender
embragar v. embrayer emergéncia n. f. (s. XV...) émergence
embragat just (èsser -) loc. n’avoir que le strict emergent, enta adj. (s. XV...) émergent, ente
nécessaire emergir v. (s. XIV. ń emerger ż) émerger
embragat, ada adj. revêtu de son pantalon emerit, ita adj. (s. XIX...) émérite
(sens passiu) veire: abragar / bragar (sens actiu) emersion n. f. (s. XVIII...) émersion
emetor, tritz (pl. emetors, trises) adj. e n. m. (s.
embragatge n. m. embrayage XVIII..., del francés) émetteur
embrancar (s’); s’embranchar v. (de en + branca + emetre v. (s. XV...) émettre (rendre un son...)
ar) s’engager dans une affaire douteuse emfasi n. m. (s. XIV.) emphase
embrandat, ada adj. enflammé, ée (sens passif) emfatic, ica adj. (s. XVI...) emphatique
veire: abrandar (sens actiu) emfaticament adv. (s. XVI...) emphatiquement
embrasat, ada adj. embrasé, ée (sens passif) emfisèma n. m. (s. XVII...) emphysème
veire: abrasar (sens actiu) emfisematós, osa (pl. emfisematoses, osas) adj.
embrascat, ada adj. ébranché, ée (sens passif) (s. XVIII...) emphysémateux, euse
veire: abrascar (sens actiu) emfiteòsi n. f. (s. XIII...) emphytéose
embregonar v. 1. embringuer 2. enrôler 3. en- emfiteotic, ica adj. emphytéotique
canailler emicicle n. m. (s. XVI...) hémicycle
embrenicar v. émietter emigracion n. f. (s. XVIII...) émigration
embricar v. 1. émietter 2. pulvériser emigrant, anta adj. (s. XVIII...) émigrant, ante
embriologia n. f. (s. XVIII...) embryologie emigrar v. (s. XVIII...) émigrer
embrion n. m. (s. XIV. ń embrio ż) embryon emigrat, ada adj. (s. XVIII...) émigré, ée
embrionari, ària adj. (s. XIX...) embryonnaire eminéncia n. f. (s. XIV.) éminence
embrueissar v. jeter le mauvais sort eminent, enta adj. (s. XVI...) éminent, ente
embrum n. m. embrun eminentament adv. (s. XVII...) éminemment
embrumar v. 1. s’obscurcir 2. se couvrir de nu- emiplegia n. f. (s. XVIII...) hémiplégie
ages 3. embrumer emisfèri n. m. (s. XIV.) hémisphère
embrunit (a / sus l’ -) loc. à la nuit tombante emissari, ària n. (s. XVI...) émissaire
embrutir v. salir - Proverbe: Lo solelh passa sus la emission n. f. (s. XIV.) émission
fanga e non s’embrutís emissiu, iva adj. (s. XIV.) émissif, ive
embucar v. gaver veire: embocar emistiqui n. m. (s. XVI..., lat. hemistichium)
embufa aisat (s’ -) loc. il est très susceptible hémistiche - Citation: ... çò qu’ua traduccion rit-
embufar (s’) v. 1. se fâcher 2. se mettre en mada e permet benlhèu de milhor retrobar (estile for-
colère mular, emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, cavil-
embullar v. 1. enjôler 2. duper has de tota traca, personatges tipizats per un adjec-
embullar (s’) v. pron. se tromper tiu passapertot, laissas a represas ditas similaras, evo-
embuscar v. (s. XII., de en + busca + ar) nettoyer cacion de personnatges mes o mens istorics o mitics
un cours d’eau de branches, algues... veire: sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de son nom,
busca, emboscar descripcions repetitivas e esteorotipadas de batalhas,
embuscat, ada adj. embusqué, ée veire: em- etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
boscat emmagazinar v.
embuscum n. m. herbes aquatiques retirées emmalautit, ida adj. (s. XII.) rendu malade veire:
des cours d’eau amalautir (sens actiu)
embut n. m. (lat. imbutum < imbuere) entonnoir emmalhotar v. (s. XIII.) emmailloter
- Citation: L’embut emplena la tripa que, un còp es- emmaliciat, ada adj. en colère (sens passiu)
tacada, se’n va prendre un banh dins aquela aiga bol- veire: amaliciar (sens actiu)
henta (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) emmaliciat, ada (èsser -) loc. être en colère
embut (donar per un -) loc. donner parci- emmalir v. rendre / devenir mauvais
monieusement emmalit, ida adj. rendu mauvais (sens passiu)
embutar v. verser à l’aide d’un entonnoir veire: veire: amalit (sens actiu)
embucar emmandar v. 1. éconduire 2. congédier 3. ren-
emenda n. f. (s. XIII.) amende voyer
241
emmandar la man empegament
emmandar la man loc. envoyer une baffe / gif- empacha, es parièr (non -) loc. qu’importe,
fle c’est pareil
emmantelar v. 1. couvrir d’un manteau 2. en- empachament n. m. (s. XIV.) empêchement
velopper empachar v. (s. XII.) empêcher
emmascament n. m. 1. sortilège 2. mauvais empachas (metre d’ -) loc. soulever des diffi-
sort cultés
emmascar v. 1. ensorceler 2. fasciner empachat (ne soi -) loc. je ne puis y arriver /
emmelar v. (s. XIII.) emmieller parvenir
emmenar v. emmener veire: amenar empalhaire, aira n. rempailleur, euse
emmerçar v. 1. employer 2. utiliser 3. dépenser empalhar v. empailler veire: naturalizar
emmimarelar v. éblouir empalissar v. palisser
emmoninar (s’) v. pron. → ebriar fam. s’enivrer empanelar (s’) v. tomber dans le panneau
veire: monina, encigalar - Expression: A l’ora de empanir v. 1. corr. déjeter 2. corr. ployer 3. corr.
l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt prendre un faux pli - Expression: empanir l’onor
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir (fr: faire brêche à l’honneur)
a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos empanir (s’) n. 1. corr. se déjeter 2. corr. pren-
emmoninarem". Avètz plan legit e comprés : " dre un faux pli
prendrem la monina ensems" o, se volètz, "nos ban- empanit, ida adj. 1. corr. déjeté, ée 2. corr. di-
darem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela forme - Citation: Si’t tròban empanit, arranc o con-
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr trahèit, / descarga’t sur ton pair qui, tau com ès, t’a
Barta, Pròsas de tota mena, 1979 hèit (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
emmoscalhar v. emmouscailler veire: mosca empantenar v. 1. prendre dans un filet, une
emmostar v. 1. couvrir de moût de raisin 2. fig. nasse 2. embarrasser
se compromettre empaquetar v. empaqueter
emmostilhar v. émoustiller veire: most empaquetatge n. m. empaquetage
emmudit, ida adj. (de amudir) 1. rendu muet emparar (s’) v. s’appuyer veire: apiejar
2. non prononcé (lingüistica) emparat (l’an -) loc. on l’a soutenu
emmurar v. (s. XIII.) 1. emmurer 2. fortifier emparat, ada adj. défendu, protégé, soutenu
3. emprisonner (sens passiu) veire: aparar (sens actiu)
emmurat, ada n. emprisonné, ée (Moyen Age) emparaulat (èsser plan -) loc. être éloquent
emparaulat, ada adj. 1. disert, e veire: aparaular
Emmurats (plaça dels -) n. pr. place des "Hauts
(sens actiu) 2. qui possède la parole (sens pas-
Murats" (Toulouse, anciennes prisons) f.
siu)
emocion n. f. (s. XVI...) émotion (sens fort) veire:
emparchar v. (s. XIII.) empêtrer
esmoguda - Citation: I a, segurament, dins d’autras
emparentar v. (s. XIII.) apparenter
partidas de son òbra abondosa, un vocabulari mai
emparlat, ada adj. (s. XVI.) 1. disert, e - Expres-
gostós, de vèrses melhor escrincelats, e quitament
sion: Aquí los gais emparlats, de caquets / recreatius
mai de vertadièra poësia, mas i a pas l’emocion fòrta,
l’an un pauc retenguda (P. de Garròs, Eglògas, 1567)
prigonda que refòfa d’aquelas paginas ont tot un pas-
2. qui possède la parole (sens passiu)
sat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
empassar v. 1. avaler 2. ingurgiter
emocionable, abla adj. (s. XIX...) émotionnable
empassar un mòs n. avaler un morceau
emocional, ala adj. (s. XIX...) émotionnel, elle
(manger rapidement)
emocionar v. (s. XX.) émotionner veire: esmòure
empastar v. (s. XIII.) empâter
empatia n. (s. XX., de en + (sim)patia) empathie
emofil, ila adj. (s. XIX...) hémophile
empatufar v. jeter le mauvais sort
emofilia n. f. (s. XIX...) hémophilie empautrar v. (de pautra) 1. salir de boue 2. em-
emolument n. m. (s. XIV.) émolument bourber
emoptoïc, ïca adj. (s. XIV.) hémoptoïque empedegar v. (s. XII., lat. impedicare) 1. empêcher
emorragia n. f. (s. XVI...) hémorragie 2. empêtrer
emorroïdal, ala adj. (s. XIV.) hémorroïdal empediment n. m. (s. XIV.) 1. empêchement
emorroïdas n. f. plur. (s. XIV.) hémorroïdes veire: 2. obstacle
morenas empega al nas ! (aquela -) loc. c’est un peu fort
emotiu, iva adj. (s. XIX...) émotif, ive !
emotivitat n. f. (s. XIX...) émotivité empegada a l’esquina (aver la pèl del ventre -)
empacar v. tasser expr. être affamé
empach ( i a un-) loc. il y a un obstacle empegaire, aira n. colleur veire: colaire
empach (pl. empaches) n. m. (s. XII.) 1. em- empegament n. m. 1. action de coller veire: co-
pêchement 2. obstacle latge 2. collage
242
empegar emprés, essa (pl. empresses, essas)
empegar v. (s. XIV.) enduire de poix, coller veire: emplegaire, aira n. employeur, euse - Ex-
colar pression: L’ivèrn, lo paire de Riqueta fasiá encara
empegar a (s’ -) loc. se coller à (tâche...) [qualques ] jornadas per [un], per l’autre. Mas cau-
empegat coma un linhòl (es -) expr. il est ivre sissiá sos emplegaires ; Expression: fasiá pas qun tra-
empegat coma una barca nòva (es -) expr. il est balh que seguèsse (Paul Gairaud, Per las colomnas de
ivre Tarn, 1980)
empegat, ada adj. enduit de poix emplegar v. (s. XIII.) employer - Citation: Los
empega ! (aquela -) loc. c’est un peu fort ! noms comuns presis dins un sens general e indeter-
empegue (vòls que t’ -) loc. tu veux que je t’en minat o dins un sens collectiu s’emplegan sens article
colle une dins una mesura plan mai granda qu’en francés (Loís
empeirar v. empierrer Alibèrt, Gramatica occitana, 1935)
empeiresir v. (s. XII.) → petrificar pétrifier (sens emplegat, ada adj. e n. employé, ée
concret) emplenar v. (de plen) remplir (choses diverses)
empelada n. f. un gros repas - Citation: L’embut emplena la tripa que, un còp es-
empelar v. avaler gloutonnement tacada, se’n va prendre un banh dins aquela aiga bol-
empencha n. f. 1. poussée 2. impulsion henta (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
empliment n. m. emplissage
empenha n. f. empeigne
emplir v. (s. XIII.) emplir
empenhar v. mettre en gage
empobolar v. infester
empenta n. f. 1. gouvernail 2. barre (navire)
empochar v. empocher
emperador, emperairitz (pl. emperadors, em-
empoisonaire, aira n. empoisonneur, euse
perairises) n. (s. XII.) empereur, impératrice -
empoisonament n. m. empoisonnement
Citation: Los Lemosins pareisson en bona plaça dins
empoisonar v. (s. XIII.) empoisonner
las festas donadas a l’emperador de Russia (L’annada
empolverar v. (s. XIII.) poudrer
lemouzina, 1897); L’emperador baisha lo cap a hons
emponha n. f. empoigne
/ Lassa sa barba, adoba son menton, / Ni ben ne mau
au nebot ne respón (Pèire Bec, La canta de Rotland, emponha (veire sonque l’ -) loc. ne voir que
2014) son intérêt
emponhada n. f. empoignade
empèri n. m. rive gauche du Rhône
emponhar v. empoigner
empèri n. m. (s. XII.) 1. empire 2. autorité
empont n. m. estrade
empèri (costat -) n. m. rive gauche du Rhône
emportar v. (s. XIII.) 1. emporter 2. emballer
empèri (far l’ -) loc. 1. faire le maître 2. réussir
(cheval)
au delà de tout espoir
emportar lo gat (s’ -) loc. 1. quitter les lieux
emperlar v. orner de perles
secrètement 2. partir à la cloche de bois (sans
empés (pl. empeses) n. m. empois
payer le loyer)
empesa n. f. colle de tisserand emposcar v. empoussiérer veire: esposcar
empesar v. empeser empreisonament n. m. emprisonnement
empestar v. empester empreisonar v. (s. XII.) emprisonner
empetegar v. 1. empêtrer 2. entraver empremeire, eira n. (s. XVI : ń empremedo / em-
empèut n. m. (s. XII., de empeutar) 1. greffon premeire ż (edicions) , de emprémer, var.: empreme-
2. ajout à un récit (exagération) dor (Gasc.)) imprimeire corr. imprimeur, euse
empeutaire, aira n. greffeur, euse emprémer v. (s. XIV. , lat. imprimere) → imprimir
empeutar v. (s. XIII., lat. impellitare) greffer 1. corr. imprimer (sur étoffe, céramiques...)
empirèu n. m. (s. XIII. ń empirey ż) empyrée veire: estampar, imprimir 2. arc. imprimer (sur
empiric, ica adj. (s. XIV...) empirique papier)
empirisme n. m. (s. XVIII...) empirisme empremeriá n. f. (de emprémer ) imprimariá
emplaçament n. m. emplacement corr. imprimerie (atelier, métier, technique)
emplastrar v. (s. XIV.) poser un emplâtre veire: emprémer, imprimir
emplastre n. m. (s. XIV.) 1. emplâtre 2. gifle emprenhament n. m. grossesse
3. bon à rien emprenhar v. (s. XIII.) 1. engrosser 2. féconder
emplec n. m. emploi - Expression: Se parlava emprenta n. f. (s. XIV.) empreinte
nagaire de sièis dialèctes d’òc (...). I a quicòm de pejo- emprés, essa (pl. empresses, essas) adj. e n. m.
ratiu - una flaira de patés - dins aquel mot de dialècte imprimé (tissus etc.) veire: imprimit
e mai que mai quicòm de convencional, que ne fa in- emprigondit, ida v. 1. approfondi, ie veire:
cèrt l’emplec. Ont comença un dialècte e ont finís aprigondir - Expression: Siam quitis damb les que
(Rogièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) donan del nas a la lenga mondina, tant per non se
emplec (agença nacionala per l’ -) n. f. agence poder pas emprigondir dedins la coneissença de sa
nationale pour l’emploi gràcia, coma per nos far creire qu’elis an trobat la
243
emprigondit, ida encantaire, aira
fava a la còca de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de
; Expression: Aprèp aver totis los dits / dins un bon Castèlnòu d’Arri, 1927) 2. exalter
peis emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb enausir v. exaucer
le brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / enavant n. m. 1. entrain 2. énergie
totis tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una enavant (aqueste trabalh a d’-) loc. c’est un tra-
rima / sense la passar jos la lima (id.) 2. possédé, ée vail qui avance
en profondeur (savoir) enavant (far -) loc. avancer rapidement le tra-
emprincipiat, ada (èsser -) loc. être à cheval sur vail
les principes enbàs adv. en bas
emprumt n. m. (s. XII...) emprunt veire: manlèu ençà adv. 1. par ici - Expression: Eth èra anat [hu-
emprumtaire, aira n. (s. XIII...) emprunteur, mar] ja tres còps a ta pòrta, / tres còps s’en es tornat
euse en darrèr, / de tau sòrta / qu’un arrossin qui dobta un
emprumtar v. (s. XII...) emprunter maupàs a passar / tira lo pè tres còps, ara enlà, puish
empurar lo gavèl loc. jeter de l’huile sur le feu ençà (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. vers ici
empusaire, aira n. instigateur, trice veire: insti- enca n. f. 1. anche (clarinette...) 2. cannelle
gator ençà (fai-te -) loc. approche-toi
empusament n. m. instigation veire: instiga- ençà enlà loc. adv. çà et là
cion encabalar v. (s. XII.) rendre puissant
empusar v. attiser - Citation: Èra amorós encabanar (s’ -) v. 1. s’enfermer 2. s’obstiner
qu’amorós, lo medecin Luc Narès. E cada còp encabanar una idèa (s’ -) loc. s’obstiner dans
que jasiá [amb] ela, s’empusava aquel fuòc (Paul une idée
Gayraud, La sexològa, 1982) encabdelar v. pelotonner
emulacion n. f. (s. XIV.) émulation encabestrar v. mettre le licou
en prep. en encabrar (s’) v. pron. se cabrer
en (’n aprèp voc.; n’ davant voc.) pron. pers. en encadenament n. m. (s. XIV.) enchaînement
en (ń n’ ż davant vocala) n. m. monsieur (titre encadenar (enchadenar) v. (s. XIII.) enchaîner
emphatique devant le prénom ou le nom) encadenassar v. cadenasser
en montanha loc. dans la montagne encadrament (/enquadrament) n. m. cadre
enagriment n. m. aigrissement (peinture)
encadrar (/enquadrar) v. encadrer
enaigar v. inonder
encaduquit, ida adj. devenu caduc (sens pas-
enairada de la pensada (l’ -) loc. l’élévation de
siu) veire: acaduquir (sens actiu)
la pensée
encaduquit, ida adj. rendu caduc, uque veire:
enairar v. 1. lever 2. soulever
acaduquir
enamorar (s’) v. pron. (s. XII.) tomber amoureux
encairelar v. (s. XIII.) accabler de traits
enantiment n. m. avancement de la besogne
encaissaire, aira n. (s. XIX...) encaisseur, euse
enantir v. (s. XII.) aller vite en besogne encaissament n. m. (s. XIX...) encaissement
enantora adv. sans délai encaissar v. (s. XVII...) encaisser
enap n. m. (s. XII.) hanap (coupe) encaitivar v. (av. 1500.) rendre captif
enarcar (s’) v. (de en + arc + ar) 1. courber en arc encaladaire, aira n. paveur, euse
2. faire le gros dos pour un chien 3. faire le dos encaladar v. paver
rond encalar v. échouer un navire
enardir v. (av. 1500.) enhardir encalcinar v. chauler
enarquilhar (s’) v. pron. 1. se redresser 2. se encambada n. f. enjambée
rengorger encambar v. enjamber
enart n. m. échafaudage encambat, ada adj. enjambé, ée (forme passive)
enart (èsser sus son -) loc. parler de haut veire: acambar
enartar v. 1. ériger 2. élever (bâtir, créer...) encaminat, ada adj. (s. XII.) être sur le chemin
enastar v. (s. XIV.) embrocher veire: acaminar
enastrar v. (s. XII.) douer d’une bonne étoile encanalhar v. encanailler
enastrat, ada adj. né sous une bonne étoile encanhada (a l’ -) loc. faire par dépit
enauçar v. 1. hausser 2. élever un fardeau, la encanossar (s’) loc. avaler de travers
voix encantaire, aira n. (s. XII.) enchanteur, teresse
enaurar v. 1. élever - Expression: Aquel par- (magie, merveilleux) veire: embelinaire, enquan-
lar de ton Lauragués quaviás espurgat, reviscolat taire
en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá, non encantament n. m. (s. XII.) enchantement
pas solament als pacans lauragueses, mas encara a (magie, civilité) veire: embelinament - Citation:
la [màger] part dels felibres lengadocians, coma tròp D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament de
244
encantament enciclopedista
nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot çò encartar v. (s. XVII...) 1. enregistrer - Expression:
que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a Ta leugeria encartada serà / coma es digna, e peus can-
portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc- tons irà (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. inscrire
citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta encartat, ada adj. inscrit dans un parti poli-
que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai tique
Saber, 1940) encasernar v. (s. XIX...) encaserner veire: casèrna
encantar (enchantar v. (s. XII., de en + cantar) en-
chanter veire: embelinar encasteladura n. f. (de encastelar) encastelure
encantarèl, èla adj. 1. enchanteur, euresse encastelar v. (de en + castèl + ar) 1. enfermer dans
2. ravissant, ante un château 2. fortifier un lieu 3. placer en hau-
encantarèl, èla adj. (s. XII...) enchanteur, en- teur
chanteresse encastelar (s’ -) v. (de en + castèl + ar )
encantat, ada adj. (s. XIII.) enchanté, ée (magie, 1. s’enfermer dans un château 2. se fortifier
civilité) encastelar (s’ -) v. (s. XVI..., ital. incastellare (?))
encap n. m. entête d’un livre - Expression: encap cheval dont le sabot se retrécit
a la finida del libre (de l’ -) (fr: de l’entête jusqu’à la encastraire, aira n. sertisseur, euse
fin du livre) encastrament n. m. encastrement
encapa aquò loc. entre-toi cela dans la tête encastrar v. (s. XIV.) 1. encastrer 2. enchâsser
encapa que (s’ -) loc. il se trouve que 3. sertir
encapa que (s’) loc. il advient que encastratge n. m. encastrage
encapar v. 1. concevoir 2. se mettre en tête encastre n. m. 1. cadre 2. châssis 3. contexte
3. saisir (comprendre) 4. se rencontrer (éventu- encausa n. f. motif (raison)
alité) encausa ! (per -) loc. et pour cause !
encapriciat (lo temps es -) loc. le temps est à la encaustica n. f. (s. XVIII...) encaustique
bourrasque encavar v. encaver, mettre en cave
encapriciat, ada adj. 1. obstiné, e veire: acapri- encefal n. m. (s. XVIII...) encéphale
ciar (sens actiu) 2. irrité, e 3. fig. temps encefaliti n. f. (s. XIX...) encéphalite
menaçant (sens passiu) encefalografia n. f. (s. XX.) encéphalographie
encara adv. encore - Expression: e encara ès aquí, encefalogramma n. m. (s. XX.) encéphalo-
tu ? (fr: tu es encore là ?) gramme
encara (per -) loc. jusqu’à présent encefalopatia n. f. (s. XIX...) encéphalopathie
encara èra brave (s’ -) loc. si du moins il était encefalòsi n. f. (s. XIX...) encéphalose
gentil encendrar v. (s. XIV.) réduire en cendres
encara foguèsse brave (s’ -) loc. si du moins il encendre v. → alucar allumer veire: incendi
était gentil encénher v. enceindre
encara mai que loc. conj. d’autant plus que encens n. m. (s. XII.) encens
encara que loc. conj. 1. encore que - Expression: encens (donar d’ -) loc. flagorner
Verament òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos encens amb una bana (donar d’ -) loc. dorer la
fiuletar le nas e les uèlhs encara que le tavar a cabus- pilule
sets rebonda le fisson dins [sos extasis amoroses] encensament n. m. encensement
(Pèire Godelin, s. XVII) 2. alors même encensar v. (s. XIII.) 1. encenser 2. fig. flagorner
encara un pauc (d’ -) loc. il s’en est fallu de peu encensièr n. m. (s. XIII.) encensoir
encarar v. 1. regarder en face 2. discuter avec encenta n. f. (s. XIII...) enceinte de murailles
passion 3. coucher en joue (viser) encerar v. cirer
encarar (non lo pòdi -) loc. 1. je ne peux pas le encerclar v. encercler
voir (je le déteste) 2. je ne peux pas "l’encadrer" enchaiar v. 1. mettre en chai 2. fig. boire beau-
encarar qualqu’un loc. regarder quelqu’un en coup
face enchaiatge n. m. mise en chai
encarcerar v. (s. XIII.) incarcérer enche n. m. → enca anche (clarinette...)
encargar v. (s. XIII.) charger d’une mission enche (banar l’ -) loc. boire un coup
encarir (encharir) v. (s. XIV..., de en + carir) enche (tirar l’ -) loc. renifler (faire remonter la
enchérir morve). Triv.
encarisseire, eira n. (s. XIV...) enchérisseur enchiprar (s’) v. 1. se fâcher 2. se mettre en
encarnament n. m. fait d’entrer dans la chair colère
(blessure) veire: incarnacion enciclopedia n. f. (s. XVI...) encyclopédie
encarnar v. entrer dans la chair (blessure) veire: enciclopedic, ica adj. (s. XVIII...) ency-
incarnar clopédique
encarrelar v. 1. étendre sur le carreau 2. tuer enciclopedista n. (s. XVIII...) encyclopédiste
245
encigalar encrena
encigalar v. → ebriar 1. fam. se griser veire: em- encofrar v. 1. coffrer (béton) veire: desencofrar
moninar 2. s’enivrer 2. (fam.) coffrer (emprisonner)
encimelar v. pointer vers le ciel encofratge n. m. coffrage (béton) veire: desen-
encimelat lo píbol (s’es -) loc. le peuplier a cofratge
bien poussé encoissinar v. capitonner
enclaure v. 1. enclore - Expression: A la encolar v. 1. coller veire: colar 2. garnir de colle
[meteissa] tempora, m’escriviá una longa letra encolats sus quicòm (los uèlhs -) loc. les yeux
qu’enclaus un brave pauc de sa pensada : es per aquò rivés sur quelque chose
qu’està plan de ne citar aicí qualques passatges ont encolerir (s’) v. pron. 1. s’emporter veire:
Delbosquet escapola sens se’n trachar un tròc de son s’amaliciar 2. se mettre en colère
tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, Per Capvath encolerit, ida (èsser -) loc. être en colère
la Lana, 1924) 2. inclure encombrament n. m. (s. XII.) 1. encombrement
enclaure qualqu’un loc. jeter le mauvais sort 2. embouteillage
enclaus (pl. enclauses) n. m. enclos encombrament de tot ( i a -) loc. il y a pléthore
enclausar v. enclore (faire un enclos) encombrant, anta adj. e n. m. encombrant, ante
enclava n. f. (de enclavar) enclave encombrar v. (s. XII.) encombrer
enclavada n. (de enclavar) enclavement encombre n. m. (s. XI.) encombre
enclavament n. m. (de enclavar) enclenchement encombrós, osa (pl. encombroses, osas) adj. (s.
enclavar v. (lat.p. inclavare) enclaver XII.) qui encombre
enclavar v. (de en + clavar) enclencher encontra (far l’ -) loc. faire le contraire veire:
enclavar (s’) v. (de en + clavar) s’enclencher contrari
encontra (s’aiçò s’ -) loc. si l’occasion se
enclin, ina adj. (s. XIII. ) enclin, ine
présente
enclinament n. m. (s. XIII. ) inclination (pen-
encontra de loc. contre
chant)
encontrada n. f. (s. XIII.) 1. contrée veire: con-
enclinar v. incliner
trada 2. rencontre 3. occurrence
enclinason n. f. inclinaison
encontrar v. (s. XII., lat. in + contra + are) rencon-
enclitic, ica adj. (s. XVIII...) enclitique veire: pro- trer - Citation: Aquel ostalàs deviá servir de refugi
clitic - Expression: Lo grop pronominal precedent lo als contrabandièrs que venián d’Andòrra e qu’avèm
vèrb es proclitic e atòn, mentre que lo grop seguis- encontrats pus tard dins lo vilatge (Pèire Gogaud,
sent lo vèrb es enclitic e tonic. Cal notar que, dins L’uèlh de la font, 1977)
aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneissiá que de encontrar (s’ -) v. (lat. in + contra + are) se rencon-
pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) trer
enclotada del Lauragués (l’ -) les vallons du encontre n. m. (s. XIII., de encontrar) rescontre
Lauragais corr. rencontre (n. f.)
enclusa n. f. (s. XIII...) écluse encontre (bon -) bonne fortune
enclusar v. (s. XII...) écluser encontre (de laid -) loc. d’abord facheux
enclusièr, ièra n. (s. XVIII...) éclusier encontre de (a l’ -) loc. à l’encontre de
enclutge n. m. (s. XIV.) enclume (n. f.) encontrèt aquí per azard (s’ -) loc. il s’est trouvé
enclutge, gròs martèl (a gròs -) expr. 1. il faut là par hasard
prendre les grands moyens 2. il faut savoir encòp (a l’ -) loc. du même coup
s’adapter encorar v. donner du cœur veire: descorar
enclutges (quand tombèsse d’ -) expr. 1. même encoratjament n. m. encouragement
s’il pleuvait des hallebardes 2. dans le pire des encoratjat, ada adj. (s. XII.) encouragé, ée (sens
cas passiu) veire: acoratjar (sens actiu)
enclutges (tombar d’ -) pleuvoir des halle- encórrer v. (s. XIII.) encourir
bardes encortinar v. (s. XII.) tendre des draperies
encoatiu, iva adj. (s. XIV.) inchoatif, ive encrancar v. 1. accrocher (véhicule...) 2. mettre
encoblament n. m. disposition par deux veire: l’un dans l’autre.
acoblament encraumit, ida adj. encrassé, ée
encoblar v. 1. disposer par deux veire: acoblar encre, a adj. 1. foncé (couleur) 2. rude
2. fig. marier encre, encra adj. 1. sombre 2. noir 3. rude
encocolar (s’) v. 1. se mettre la tête sous l’aile (temps) 4. caractère dur (personne)
(oiseau) 2. fig. être confus, craintif encreire v. (s. XII.) accroire veire: acreire
encodenar (s’) v. fam. prendre de l’embonpoint encreire (s’) v. être plein de suffisance
encreire de (s’) loc. tirer vanité de
encodenar coma un vicari (s’ -) fam. devenir encréisser v. (s. XII.) accroître
gras comme... encrena n. f. (lat. n. crena) 1. cran 2. entaille
246
encrenadura endormitòri
247
endorsar enfarinar d’una filha (s’)
endorsar v. (s. XII.) 1. endosser (un chèque enfalenat, ada adj. empesté, ée (sens passiu)
2. une responsabilité) veire: afalenar (sens actiu)
endralhat, ada adj. être sur la bonne voie (sens enfança n. f. (s. XII.) 1. enfance veire: enfan-
passiu) veire: adralhar (sens actiu) tesa - Citation: Los qu’an pas ausit tindar Nadalet
endreç, eça (pl. endreces, eças) adj. 1. en état dins lor enfança pòdon pas se far una idèa de tot lo
2. en bon état gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre campanièr,
endreçar v. 1. redresser 2. mettre en ordre qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, uèit
endreit (endrech; pl. endreches) n. m. (s. XII., jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, durant
var.: endrech (pl. endreches) (Leng., Lem., Viv. Alps, una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
Auv., Prov.)) endroit - Citation: L’endreit es rascan- 2. commencement - Exemple: Aquò es l’enfança de
hut, traversut, ribassut. Un país de singlars e autres l’art
còps de lops (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) enfangar v. embourber
endreit d’escòrna cabra (un -) expr. un endroit enfangar l’ostal (non tornar -) loc. ne plus
dangereux par son relief remettre les pieds à la maison
endrudir v. fertiliser enfant n. (s. XII.) 1. enfant veire: nen, dròlle,
enduèlh n. m. andouille mainat, gojat - Expression: Son prètzfach èra coma
enduire v. (s. XIII.) enduire un castèl de sable arborat peniblament per la man
enduit, uita adj. e n. m. enduit d’un enfant e que n’i a pro d’un còp de det per lo
faire cabussar (Joana Bartès, Lison, 1934) ; Expres-
endura n. f. (s. XII.) fait d’endurer - Expression:
sion: enfant se fisarà, lèu en camisa se trobarà (qui d’
endura fa bon remèdi (lo grais d’ -) (fr: il faut prendre
-) (fr: qui se fiera à un enfant se retrouvera bientôt en
son mal en pacience)
chemise) 2. garçon
endura (far l’ -) souffrir de la faim
enfant (convencion internacionala dels dreits
endura (las d’ -) loc. poussé à bout
de l’ -) n. f. convention internationale des
endura (las d’ -) loc. poussé à bout droits de l’enfant (dr.)
endurar v. (s. XII.) 1. endurer 2. essuyer (subir) enfant aborriu n. m. enfant né avant le
endurar (las d’ -) loc. poussé à bout mariage
endurar (non se pòt -) il est insociable enfant de la manicla loc. enfant de la balle
endurcir v. endurcir enfant de lait n. m. enfant au sein
enebir v. (lat. inhibere) → interdire 1. sost. inter- enfant de luna loc. fam. enfant illégitime
dire veire: interdire, proïbir, inibir 2. corr. sup- enfant de popa loc. enfant au sein
primer, disparaître - Citation: Mas sa femna sabiá enfant legitime n. m. enfant légitime
ben que lo còr del vièlh guerrièr sagnava de veire enfant natural n. m. enfant naturel
aital s’enebir aqueles remembres (Paul Gairaud, La enfant solet n. m. fils unique
sexològa, 1982) 3. corr. empêcher enfantament n. m. (s. XIII.) enfantement veire:
enebir un establiment fermer un établisse- jasilha
ment enfantar v. (s. XIII.) enfanter veire: parir - Ci-
enemic, iga n. (s. XII.) ennemi, ie - Expression: tation: Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que
Qu’ieu siá le pecador dels [pièges] pecadors, / que per deviá enfantar, e metèt al [mond] son Filh primièr
dessús mon cap [l’impudéncia] rebofe, / e que, damb nascut, qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins
tot aquò l’enemic non m’estofe, / plan me val, Senhor una grépia, perque i aviá pas de plaça per eles dins
Dieu, que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt l’ostalariá (Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957)
de N. S, s. XVII) ; Expression: ... òm a acostumat enfantat, ada adj. (s. XVIII.) pourvu d’enfants
d’enviar (...) dos obrièrs, non pas coma d’espions per enfantejar v. faire l’enfant
reconéisser la plaça e l’abandonar puèi a la discrecion enfantesa n. f. (s. XIII.) relatif aux enfants veire:
de sos enemics, mas coma de capitanis expèrts, per enfança
jutjar del [socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673). enfantet n. m. (s. XII.) petit enfant
enemistat n. f. (s. XII.) inimitié enfantiá n. f. (av. 1500.) 1. enfance 2. enfantil-
energetic, ica adj. (s. XX.) énergétique lage
energia n. f. (s. XVI...) énergie enfantilhar v. tomber en enfance
energic, ica adj. (s. XVI...) énergique enfantilhatge n. m. (s. XII.) enfantillage
energicament adv. (s. XVI...) énergiquement enfantin, ina adj. (s. XIII.) enfantin, ine
energumèn n. m. (s. XVI...) énergumène enfants (téner plan los -) loc. s’occuper cor-
enescar v. (s. XII.) amorcer rectement des enfants
enfadit, a adj. affadi, e enfantuènha n. f. les petits enfants
enfaitilhar (enfachilhar) v. (lat. in + facticulare) enfarinar v. enfariner
1. ensorceler veire: bruèis, masc 2. fig. fasciner enfarinar d’una filha (s’) loc. s’affoler pour une
3. fig. charmer (magie) fille
248
enfecir engaular
enfecir v. 1. infester 2. fig. empoisonner jo pòdi, segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda]
enfecís ni me maca (aquò non m’ -) expr. cela d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e,
me laisse indifférent selon mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait
enfenestrar (s’) v. (de en + fenestra + ar) se mettre de mon amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s.
/ être aux fenêtres XVII)
enferonit, ida adj. transporté de fureur enfulhir v. (s. XII.) mettre les feuilles
enferriar v. (s. XIII.) mettre aux fers enfumargar v. 1. enfumer 2. noircir de fumée
enfèrrias n. f. plur. 1. entraves 2. fers des pris- enfumargar qualqu’un loc. monter la tête à
onniers quelqu’un
enfestolit, ida adj. qui est en fête enfumat, ada adj. enfumé, ée (sens passiu)
enfeusat a aqueles principis expr. lié à ces veire: afumar (sens actiu)
principes enfurgar (s’) v. pron. 1. se faufiler
enfilada n. f. enfilade 2. s’engouffrer
enfilar v. enfiler enfuscaire, aira n. personne qui ń monte la
enfin adv. enfin tête ż à quelqu’un
enfisèma n. m. (s. XVII...) emphysème enfuscar v. 1. ń monter la tête ż à quelqu’un
enfiteòsi n. f. (s. XIII...) emphytéose - Expression: Lo vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de
enfiteotic, ica adj. emphytéotique qué ne virava, mantenent que, per res de res, levariá
enflada n. f. rossée pas la lausas e qu’aquela sarralha diabolica èra bona
enflamat, ada v. (s. XII.) enflammé, ée (sens pas- que per tot abrasugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
sif) veire: aflamar (sens actiu) 2. "se monter la tête"
enflambat, ada adj. (de en + flambla + at) en- engalinar (s’) v. s’échauffer, s’acharner
flammé, ée (forme passive) veire: aflambar engamar v. enrouer
enflament n. m. enflement engamassit, ida adj. rabougri, ie
enflancat, ada adj. flanqué, ée (forme passive) engambi n. m. 1. faux prétexte 2. anicroche
enflar v. (s. XIII.) 1. enfler veire: coflar, uflar engana n. f. 1. erreur - Expression: engana lo
2. enorgueillir 3. rosser paréisser (se non -) (fr: si les apparences ne trompent
enflascar v. (de en + flasca + ar) 1. mettre en flacon pas) 2. tromperie
2. fig. duper engana (per -) loc. par surprise
enflascat (l’ai plan -) expr. je l’ai bien eu engana-capitani n. m. qui ne paye pas de mine
enfle, enfla adj. enflé, ée - Exemple: aqueste enganador, doira n. (var.: enganader, era (Gasc.))
malaut a las cambas enflas lieu où l’on est trompé (commerce...)
enfleumar v. causer un rhume de cerveau enganaire, aira n. (s. XIII.) trompeur, euse (per-
enfleumat ! (non es / es pas -) expr. 1. tu es sonne)
gonflé ! 2. tu ne manques pas d’air ! enganament n. m. tromperie
enflor n. f. enflure enganar v. (s. XI.) 1. tromper - Expression: enga-
enfonilh n. m. entonnoir nar la carabassa (fr: tricher) 2. abuser
enfonsat, ada adj. qui est enfoncé, ée (sens pas- engani (se non m’ -) loc. si je ne m’abuse
siu) veire: afonsar (sens actiu) enganós, osa, enganiu, iva adj. trompeur
enfonzar v. (de fons) enfoncer - Citation: Lo enganosament adv. (s. XIII.) trompeusement
tirèron [lo pòrc], lo butèron, l’estirèron sul platèu, enganossar (s’) v. pron. avaler de travers
cap penjant. E el de téner de bramar, mas lo Chò- engarçar v. 1. tromper 2. flouer
cho agèt lèu fait de palpar la garganta e d’enfonzar la engard n. m. (ger. haimgard) hangar
ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) engardar (s’) v. pron. se garder de
enforcar (enforchar) v. (s. XII., de en + forca) en- engargassar (s’) v. pron. avoir quelque chose
fourcher dans le gosier
enfornar v. (s. XIII., de en + forn + ar) enfourner engarrar (s’) v. pron. se blesser au jarret
enfornar (a l’ -) loc. 1. à la mise au four 2. fig. à engatge n. m. (s. XII.) enjeu veire: enjòc
la mise en œuvre 3. dès le début engatjament n. m. engagement
enfoscar v. obscurcir engatjar v. (s. XII.) 1. engager - Expression: engat-
enfra adv. 1. au-dessous 2. entre jar per mecanician (fr: engager comme mécanicien)
enfrànher v. (av. 1500.) 1. enfreindre 2. rompre 2. enrôler
enfre tèrra loc. dans les terres [opposition à engatjar (s’) v. pron. (s. XII.) s’engager
ń mar ż] engaubi n. m. 1. esprit 2. adresse
enfugir v. (s. XII.) s’enfuir - Citation: Mès que ? engaubiadura n. f. savoir-faire
lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo engaubiar v. 1. former 2. instruire
préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma engaulaire, aira n. enjôleur, euse
es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que engaular v. enjôler
249
engaunhada enlòc
250
enlòc mai ensacar (ensachar)
enlòc mai loc. nulle part ailleurs enquèstas d’opinion n. f. plur. enquêtes
enlòc, non es jamai bon (lo tròp -) loc. le trop d’opinion
n’est jamais bon enquitranar v. (s. XV...) goudronner
enlosat, ada adj. enlisé, ée enrabiada (a l’ -) loc. avec rage
enlumenaire, aira n. chargé, ée des illumina- enrabiar v. (s. XIII.) faire enrager
tions veire: illuminaire enrabiar de fam loc. avoir très faim
enlumenament n. m. illumination (de monu- enrabiat, ada adj. (s. XIII...) enragé, ée
ment...) veire: illuminacion enracinament n. m. (s. XIII...) enracinement
enlumenar v. (s. XII., de en + lumenar) illuminer enracinar v. (s. XII...) enraciner
(lumière) veire: illuminar enraiar v. (s. XVII...) enrayer
enlumenar (s’ -) v. s’illuminer (éclairer) enrambolhar v. embrouiller
enlusir v. 1. illuminer - Citation: E lo cant inte- enrasigament n. m. enracinement veire: enraci-
rior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant nament
a sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai enrasigar v. (s. XIII.) enraciner veire: enracinar
de claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt enrauquiment n. m. enrouement
la mòrt del grand faidit dont nos a dit la gèsta (Irena enrauquir v. enrouer
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) 2. éblouir enrè (far -) loc. se reculer - Expression: Fug, jau-
ennegrar (s’) v. prendre le deuil parèl, e fai-t’enrè, / o que segon l’òrdre / sortèm de
ennegrir v. (s. XII.) noircir parlar de darrèr / afin que trobèssas ont mòrdre (Pèire
enneussat, ada (/ennevassat, ada) adj. 1. cou- Godelin, A l’envejós, s. XVII)
vert de neige 2. fig. blanc comme neige enregar (enrejar) v. (de en + rega + ar) 1. tracer un
ennivolar (s’ -) v. (de en + nívol + ar) 1. se cou- premier sillon 2. ranger (en rang) 3. engager
vrir de nuages 2. fig. s’assombrir, avoir en- (commencer...) - Exemple: enregar lo discors (fr:
vie de pleurer - Citation: T’ennivolèsses pas, mon commencer à parler)
Camilon. Uèi, d’unes fan belcòp pus mal (Pau enregar camin se mettre sur la route
Gayraud, La sexològa, 1982) enregar lo camin de loc. prendre le chemin de
enofil, ila n. (s. XIX...) œnophile enregar lo discors loc. entamer la discussion
enologia n. f. (s. XVII...) œnologie enregar un compliment loc. (de en + regar)
enologic, ica adj. (s. XIX...) œnologique présenter / faire ses compliments
enològue, òga n. (s. XIX...) œnologue enregat (aquò’s plan -) voilà qui est bien dit
enregdenament n. m. raidissement
enonciacion n. f. (s. XIV..., lat. ennuntiatio) énon-
enregdenar v. 1. raidir 2. rendre raide
ciation
enregdiment n. m. → enregdenament raidisse-
enonciar v. (s. XIV..., lat. enuntiare) énoncer
ment
enonciat n. m. (s. XVII..., de enonciar) énoncé
enregdir → enregdenar 1. raidir 2. rendre
enonciatiu, iva adj. (s. XIV..., lat. enuntiativus)
raide
énonciatif, ive
enregistrable, abla adj. (s. XVI...) enregistrable
enonciator n. m. (s. XX., de enonciar) énonciateur
enregistrament n. m. (s. XIV...) enregistrement
(lingüistica)
enregistrar v. (s. XVI., del francés) enregistrer
enorgulhir v. (s. XIII.) enorgueillir veire: registrar
enòrme, a adj. (s. XIII.) énorme enregistrator, tritz (pl. enregistrators, trises)
enormitat n. f. (s. XIV...) énormité adj. e n. (s. XIX...) enregistreur, euse
enoscament n. m. (de oscar) encochement enrèire adv. en arrière
enoscatge n. m. (s. XXI., de oscar) 1. encochage enrèire (far -) loc. se reculer
(électricité) 2. encochage (reliure) enreumar v. (s. XII.) enrhumer veire: rèume
enquant n. m. (s. XIII.) encan enreumassar v. → enreumar enrhumer
enquantaire (demorar per l’ -) loc. 1. rester enreumassi per far la bassa (m’ -) expr. recon-
pour compte 2. invendu naître ironiquement une difficulté
enquantaire (tres èuros o demòra per l’ - expr. enrè (fai-te -) loc. recule-toi / éloigne-toi de moi
trois euros c’est mon dernier prix enriquiment n. m. enrichissement
enquantaire, aira n. vendeur à l’encan veire: enriquir v. (s. XII.) enrichir - Expression: enriquir
commissari presaire a la fièra d’emponha (s’ -) (fr: s’enrichir malhonnête-
enquantar v. vendre à l’encan ment)
enquerir v. (s. XII.) 1. enquêter 2. interroger enrodar v. entourer
3. s’enquérir enromegar (s’ -) loc. s’accrocher à des ronces
enquèsta n. f. (s. XII.) enquête enrotar un procès loc. intenter un procès
enquestaire, aira n. (s. XII.) enquêteur, euse enrotlar v. enrouler
enquestar v. (s. XII...) enquêter ensacar (ensachar) v. (de en + sac + ar) ensacher
251
ensacar de repròpche enteriga (donar l’ -)
ensacar de repròpche loc. subir des reproches ensucat, ada adj. assommé, ée (sens passiu)
ensacat (es blat -) loc. c’est une affaire / chose veire: assucat (sens actiu)
entendue ensucradís de sas paraulas (l’ -) expr. ses
ensacat, ada adj. 1. mis en sac 2. dans le sac paroles mielleuses
3. fig. engoncé dans son vêtement ensucrar v. (s. XV...) 1. sucrer 2. mettre du sucre
ensagnosir v. ensanglanter ensús (a l’ -) au nord
ensagnosit, ida adj. (de sang) ensanglanté, ée - ensús (d’ -) loc. (de en + sus) d’en haut
Citation: Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensi- enta de (a l’ -) loc. au moment de
tat inegalada [ni mai] per Forés - plus violent, mas entacar v. (s. XII.) entacher
mens poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de entaïnar v. 1. irriter - Citation: E pasmens lo brave
nòstra istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) curat, / tant [carit] e tant onorat / de sa pichòta tro-
ensalada n. f. salade (légume) pelada, / aviá son anma entaïnada. Cregatz qu’èra
ensalada (èsser de l’ -) loc. 1. être dans le coup pas sens rason, / car lo dimenge, a son sermon /
2. faire partie de l’intrigue pauquis de fidèls [assistissián]/ e los pus [exactes]
ensalada mal triada (una -) expr. 1. un im- i roncavan (Aquiles Mir, lo curat de Cucunhan, s.
broglio 2. une affaire louche XIX) 2. rendre soucieux
ensaladièr n. m. saladier entalentat, ada adj. (de en + talent + at/ada) 1. qui
ensalvatgit, ida adj. devenu sauvage veire: as- a envie de manger (sens passif) veire: atalen-
salvatgir tar (sens actiu) 2. désireux, euse 3. qui a envie
ensarrar v. enserrer (sens passif) veire: atalentar
enseguir (s’) v. pron. (s. XIII.) s’ensuivre entalhar v. (s. XII.) entailler
enseguís que (s’ -) il s’ensuit que entamenan (los sabatons m’ -) expr. mes
enselar v. mettre en selle souliers me blessent
ensem adv. (s. XII., lat. insimus) ensemble entamenar v. (s. XII.) 1. entamer 2. commencer
ensemble n. m. ensemble entant ni enquant loc. en aucune façon
ensemenar v. ensemencer entartugar v. ennuyer, enivrer
ensenha n. f. (s. XIII.) enseigne - Expression: en- entaulament n. m. entablement
senha (a bon vin, pas d’ -) (fr: la qualité prime tou- entaular un òrt loc. (occ. "en + taula") disposer
jours) ; Expression: ensenha (far quicòm per -) (fr: les cultures en planches
faire quelque chose par ostentation) entaulat, ada adj. (s. XII.) 1. attablé, ée veire:
ensenha (a bona -) loc. en connaissance de ataular (sens actiu) 2. être à table (sens passiu)
cause entendeire, eira n. (s. XII.) entendeur (qui com-
ensenhable, abla adj. (s. XIV.) enseignable prend)
ensenhador n. m. table des matières d’un livre entendement n. m. (s. XII.) entendement
veire: sommari entendre v. (s. XII.) entendre (comprendre) -
ensenhaire, aira n. m. (s. XII.) enseignant, ante Expression: entendre lo miègjorn (fr: comprendre à
veire: professor demi-mot) ; Expression: entendre lo numèro (fr: être
ensenhament n. m. (s. XII.) enseignement au fait d’une intrigue) ; Expression: entendre marta
ensenhar v. (s. XII.) 1. enseigner - Expression: per rainald (fr: se méprendre (se))
lo còrs se duèrb coma un portal de prima / la nuèch entendre (a doble -) à double sens
s’ensenha / lo jorn se pren / tot es possible a una condi- entendre (dins mon -) loc. à mon sens
cion practica /magica / unica / impossibla / e simpla entendre a mièg aire loc. comprendre à demi-
/ cal desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Bo- mot
rassa, 1974) 2. indiquer (montrer) entendre al jòc (s’) loc. connaître le dessous
ensenhat, ada adj. éduqué, ée veire: malensen- des cartes
hat entendre bota per barral loc. comprendre de
ensèrt n. m. → empeut greffe (f.) travers
ensertar v. → empeutar greffer entenduda n. f. entente
ensiladoira n. f. (s. XX.) ensileuse (machine) entendut ( i a un -) loc. c’est un coup monté
ensilar v. (s. XIX...) ensiler entendut, uda adj. entendu, ue
ensilatge n. m. (s. XIX...) ensilage veire: sil enténer coma un ase per agantar catlas (s’i -)
ensolelhat, ada adj. qui a pris un ń coup de expr. être incompétent
soleil ż, une insolation (sens passiu) veire: as- enténer coma un pòrc a ramar césers (s’i -) expr.
solelhar (sens actiu) être incompétent
ensordit, ida adj. en état d’assourdissement enténer coma un pòrc a ratar (s’i -) expr. être
ensorrat, ada adj. (de assorrar) enfoncé, e dans le incompétent
sable ententa ? (a quina -) loc. dans quel but ?
ensucador n. m. assommoir enteriga (donar l’ -) loc. agacer les dents
252
enteriti entrelaçada
253
entrelaçar envejós, osa (pl. envejoses, osas)
254
envergadura epistolar, ara
255
epistolari, ària eriçat, ada
256
erigir (s’) esca (préner coma -)
erigir (s’) v. pron. (s. XIV.) s’ériger (se déclarer) èrsa n. f. vague (mer)
eritèma de las paterlas n. m. (s. XX.) érythème èrsa (metre en -) loc. mettre en émoi
fessier (bébés) eructacion n. f. (s. XIV.) éructation
ermafrodita adj. e n. (s. XIV.) hermaphrodite erudicion n. f. (s. XV...) érudition
èrme n. m. (s. XIII: ń erm ż) 1. lande veire: desèrt erudit, ita adj. e n. (s. XIV...) érudit, ite
2. lieu désert eruga n. f. (s. XIV. ń eruca ż) chenille
ermina n. f. hermine erupcion n. f. (s. XIV...) éruption
ermita (quand lo diable non poguèt plus far lo eruptiu, iva adj. (s. XVIII...) éruptif, ive
mal, se faguèt -) expr. les méchants tentent par- eruptivitat n. f. (s. XX.) éruptivité
fois de se "refaire une virginité" Ervieu n. pr. Hervé (m.)
ermita, ermitan n. m. (s. XII.) ermite - Expres- es ! (i -) loc. ça y est !
sion: Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz es de tot que loc. le fait est que
véser qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / es tot un loc. c’est la même chose
vos non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal ado- es tot un (aquò -) c’est la même chose
cir / quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, es tot un (aquò m’ -) cela m’est égal
Ramelet Mondin, s. XVII)
esbaïment n. m. ébahissement
ermitatge, ermitanatge n. m. (s. XIII.) ermitage
esbaïr v. (s. XII.) ébahir
èrnha n. f. hargne
esbalausida n. f. (de esbalausir) éblouissement
èrnha de l’ostal (l’ -) loc. le râleur de service
esbalausiment n. m. éblouissement
ernhar v. chagriner
esbalausir v. (s. XII., lat. v. exblaudire) 1. éblouir
ernhós, osa (pl. ernhoses, osas) adj. hargneux,
2. abasourdir 3. émerveiller
euse
esbalausit (demorar -) loc. rester stupéfait
ernia n. f. (s. XIII. ń hernia ż) hernie
esbatre (s’) v. pron. s’ébattre (divertir)
erodar v. (s. XVI...) éroder
Eròdes n. pr. Hérode (m.) esbats n. m. plur. ébats
erodir v. (s. XIX..., lat. erodere) éroder esbaudir v. s’esbaudir
erogèn, èna adj. (s. XX.) érogène esbercar (esberchar) v. (de es + bercar) ébrécher
eròi n. m. (s. XVI...) héros - Expression: Leis eròis esberit, da adj. (lat. expertus) → esberit, esberida
arriban las au terme de la carrièra ; Expression: abans 1. éveillé, e 2. sémillant, e 3. espiègle veire: es-
de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au refectòri bèrt, esbèrda
e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984) esbèrt, esbèrda adj. (lat. expertus) → esberit
eroïc, ïca adj. (s. XVI...) héroïque - Expression: 1. éveillé, e 2. sémillant, ante 3. espiègle
Eths avèn leishat per istòria / deus hèits eroïcs la esbinhar (s’) v. pron. 1. "s’esbigner" 2. se
memòria / e, quant a la causa rustica, / eths n’avèn débiner 3. filer à l’anglaise
descriut la practica / qui, per Columella, es estada / esbleugiment n. m. éblouissement
despuish en latin translatada (Pèir de Garròs, 1567) esbleugir v. éblouir
; Expression: esbleugissent, enta adj. éblouissant, ante
eroïna n. f. (s. XVI...) héroïne esborrassar v. houspiller
Èros n. pr. m. (s. XX.) Eros esborrifar v. ébouriffer
erosion n. f. (s. XVI..., lat. erosio) érosion esborrifat, ada adj. ébouriffé, ée veire: espelofit
erosiu, iva adj. (s. XIX..., de erosion) érosif, ive
erotic, ica adj. e n. f. (s. XVI...) érotique esbòs (pl. esbòsses) n. m. esquisse (f.)
eroticament adv. (s. XIX...) érotiquement esbossar v. esquisser
erotisme n. m. (s. XIX...) érotisme esbrancar (esbranchar) v. (s. XII., de es + branca +
erotizacion n. f. (s. XX.) érotisation ar) ébrancher
erotizar v. (s. XIX...) érotiser esbrandar v. 1. ébranler 2. fig. émouvoir
erotologia n. f. (s. XIX...) érotologie esbrof (pl. esbrofes) n. m. 1. ébrouement 2. es-
erotologic, ica adj. (s. XX.) érotologique broufe
erotològue, òga n. (s. XX.) érotologue esbrofar v. ébrouer
erotoman, ana adj. (s. XIX...) érotomane esbrofas (far sas -) loc. avoir de la morgue
errament n. m. (s. XIII.) errement esbrondar v. (s. XII.) émonder
errança n. f. (s. XIII. ń erransa ż, de errar) errance esbrugiment n. m. (de esbrugir) divulgation
errant, anta adj. errant, ante (rumeur)
errar v. (s. XIII., lat. errare (o iterare)) errer esbrugir v. (s. XII., de brug) 1. répandre le bruit
errata n. m. (s. XVI...) errata 2. ébruiter
erratum n. m. (s. XVIII..., mot latin) erratum esca n. f. (s. XII.) 1. amadou 2. appât (pêche)
erronèu, èa adj. (s. XV..., lat. erroneus) erroné, e esca (préner coma -) loc. prendre feu facile-
error n. f. (s. XIII.) erreur ment
257
esca (préner fòc coma l’ -) escalonar
esca (préner fòc coma l’ -) loc. prendre feu escalaire, aira n. escaladeur, euse
comme l’amadou escalar v. (s. XIII.) 1. grimper 2. escalader
escabeçar (eschabeçar) n. 1. étêter 2. couper escalar las muralhas loc. monter sur ses grands
l’extrémité chevaux
escabèl n. m. (s. XIV.) escabeau escalar los barris loc. escalader les remparts
escabelhar v. (s. XII.) écheveler escalar un arbre loc. grimper à un arbre au
escabiosa n. f. (V 165) scabieuse moyen d’une échelle
escabòt n. m. troupeau (petit) escalas (far d’ -) loc. mal tailler les cheveux
escabrós, osa (pl. escabroses, osas) adj. escalcir v. 1. tremper la soupe 2. fig. dire ce
scabreux, euse qu’on a sur le coeur
escacalassar v. rire aux éclats escaleta (far -) loc. faire la courte échelle
escaças (eschaças) n. f. plur. 1. échasses escalfa ! (aiçò s’ -) loc. ça chauffe !
2. béquilles escalfa ! (s’ -) loc. ça chauffe !
escacièr n. m. (s. XII.) échassier escalfada n. f. (de escalfar, var.: eschaufada (Lem.))
escacs n. m. plur. (s. XII.) échecs (jeu) 1. action de se réchauffer 2. iron. échauffourée
escafadura n. f. action de biffer (rayer) escalfador n. m. bassinoire
escafandre n. m. (s. XVIII..., del francés) scaphan- escalfament (eschaufament) n. m. (s. XIII., de es-
dre calfar) échauffement
escafandrièr n. m. (s. XIX...) scaphandrier escalfar v. (s. XII., lat. excalefare, var.: eschaufar
escafar v. 1. biffer (rayer) 2. effacer - Expression: (Lem.)) 1. échauffer 2. fig. échauffer (colère)
Un solelh solet escafa cent mila ombras fig. - Citation: Parlèron un moment. S’escalfèron
escag (pl. escages) n. m. → escapolon échantil- un pauc. La maire sosteniá son filh e apasimava son
lon veire: escai òme (Rotland Pecout, L’envòl de la tartana, 1986)
escai n. m. → escapolon échantillon veire: escag escalfar coma una lende (s’ -) s’échauffer
- Expression: escai que (s’ -) (fr: s’il arrive que) comme...
escairaire, aira n. équarisseur escalfat, ada adj. (de escalfar) en chaleur, en rut
escairar v. équarrir (animals) veire: en sason
escaire v. (s. XII.) 1. échoir 2. survenir escalfèstre n. m. (de escalfar + èstre) 1. désastre
escais n. m. sobriquet - Citation: Las filhas de 2. alarme (émoi face à une catastrophe réelle ou
Tolosa s’apèlan, per escais, Mondinas (Peire Godelin, annoncée)
s. XVII) ; Amont, cadun pòrta un nom d’escais (Pèire escalfèstre (donar l’ -) loc. épouvanter
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) escalfeta (eschaufeta) n. f. 1. réchaud 2. chauf-
escaissar v. (s. XII.) 1. rompre la mâchoire 2. fig. ferette
casser la gueule escalfurada n. f. (de escalfurar, var.: eschaufurada
escaissar la ratèla (s’ -) n. fam. crever de rire (Lem.)) 1. action de se réchauffer - Expression:
escala n. f. (s. X., var.: eschala (Gasc.)) 1. échelle escalfurada (venètz, prendretz l’ -) (fr: venez vous
2. passerelle pour débarquer 3. escale, lieu où réchauffer) 2. fig. échauffourée
l’on peut débarquer escalfurar (s’) v. (de escalfura (?)) s’échauffer
escala (far -) loc. faire escale veire: escala veire: escaudurar
escala (lo farai tombar de l’-) loc. je le dégom- escalgait / escalgach n. m. (s. XII., frc. skarwahta)
merai échauguette
escala (lo getar de l’ -) loc. 1. torpiller escalha n. f. écaille
quelqu’un 2. ruiner la carrière de quelqu’un escalhaire, aira n. écailleur, euse
escala (sismologica) de Richter n. f. (s. XX.) escalhar v. écailler
échelle de Richter escalhatge n. m. écaillage
escala (téner l’ -) loc. être complice d’un voleur escalièr (pesada d’ -) n. f. (de pè) largeur de la
escala (tombar qualqu’un de -) v. supplanter marche
quelqu’un par l’intrigue escalièrs n. m. plur. (s. XIII., de escala, var.: es-
escala de còrda n. f. échelle de corde chaliers (Auv.)) escalier
escala manièra n. f. 1. échelle à main 2. échelle escaliers (barrutlar dels -) loc. rouler dans
"meunière" l’escalier (chute)
escalabrar v. gravir escalièrs (montar los -) loc. monter l’escalier
escalabrós, osa (pl. escalabroses, osas) adj. escalièrs (trepador dels -) n. m. palier
raide (pente) d’escalier
escalada n. f. (s. XIII...) escalade escalièrs de veire n. m. plur. escalier glissant
escalada (donar l’ -) loc. donner l’assaut escalon n. m. (s. XII.) 1. échelon 2. barreau
(Moyen Age) (échelle) 3. tranche (d’imposition)
escaladar v. escalader escalonar v. échelonner, étaler (dans le temps)
258
escalorir escapar de la vista
escalorir v. 1. réchauffer 2. échauffer escanada, amudida, enterrada, que se’n parlariá pas
escalpèl n. m. scalpel mai. Amb aquò, jamai coma duèi aviá pas sentit lo
escalpraire, aira n. m. (de escalprar) ciseleur, dangèr d’èstre desrabada per tot de bon (Enric Molin,
euse veire: escultor En tutant lo grelh, 1965)
escalprar v. (lat. scalprum) ciseler veire: esculptar escanar (rire a s’ -) loc. s’étouffer de rire
escanar de rire (s’ -) loc. s’étouffer de rire
escalpre n. m. (lat. scalprum) 1. échoppe escanas (èsser a las -) loc. être accablé de fa-
2. ciseau d’artisan tigue, de travail
escalustrar v. offusquer escanas (èsser a las -) loc. être accablé de fa-
escambarlar v. 1. enjamber 2. jambes (écarter tigue
les) escanat de set (èsser -) expr. avoir très soif
escambarlat (èsser -) loc. ménager la chèvre et escandal n. m. (s. XIII / s. XVII., lat. scandalum)
le chou 1. lit. scandale (religions) - Citation: E diguèt a sos
escambarlat, ada adj. à califourchon discípols : es impossible que non arriben d’escandals,
escambarlons (d’ -) loc. à califourchon mas malaür a lo pel qual arriban ! / Valdriá mai per el
escambi n. m. échange (circulation des biens que li metan al còl una mòla de molin e que siá getat
et des services) dins la mar que d’escandalizar un sol d’aquestes pi-
escambi n. m. (s. XII.) échange chons (Luc, 17. 1, 2) 2. scandale (sens courant) -
escambiar v. (s. X.) échanger Exemple: A sa parucion, aqueste libre provoquèt un
escamositat n. f. (III 145) squammosité escandal
escamotar v. (av. 1500., del cast. escamotear) escandalhar v. sonder la situation
1. égrener les gerbes 2. escamoter escandalizar v. (s. XIII.) scandaliser
escampa (far d’ -) loc. faire une fugue escandalós, osa (pl. escandaloses, osas) adj.
escampa sus qualqu’un (metre l’ -) expr. se scandaleux, euse
décharger d’une faute sur quelqu’un escandalosament adv. scandaleusement
escampador n. m. fuite d’eau escandinau, ava adj. scandinave
escampar v. (s. XIII.) 1. jeter - Expression: escam- escandir v. scander
par coma venon (las -) (fr: parler sans réflexion) ; Ex- escandre n. m. (s. XIII.) esclandre
pression: escampar dins lo lièit (s’ -) (fr: se prélasser escannèr n. m. (s. XX., de l’anglés) scanner
dans son lit) ; Expression: escampar la rauba sus un escannerizacion n. f. (s. XX.) scannérisation
bartàs (fr: jeter le froc aux orties) ; Expression: escam- escannerizar v. (s. XX.) scannériser
par la salsa amb lo pè (fr: ne pas profiter de l’occasion) escantiment n. m. (s. XIII.) extinction
; Expression: escampar la toalha (fr: étendre la nappe escantir v. (s. XII.) éteindre - Expression: E quand
sur la table) ; Expression: escampar lo negre coma las pensi, de còps, que ma polida aimada / de sos po-
sèpias (fr: écumer de rage) ; Expression: escampar tons d’amor brèça un autre amorós / una enveja me
per escudèlas (fr: manger son bien) 2. répandre pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra e freja e
escampar (sas fèbres...) loc. se débarrasser de d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec e garir
escampar d’aiga v. → urinar uriner (politesse) mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898)
veire: pissar escap n. m. escape (fauconnerie)
escampar son argent loc. gaspiller son argent escap (èsser -) loc. être hors de danger
escampar son òli loc. perdre son temps à escap de (non soi -) loc. je ne suis pas à l’abri
raisonner quelqu’un (cf. lampe à huile) de
escampas (cercar d’ -) loc. alléguer des excuses escap, apa adj. sauf (hors de danger)
escampilhar v. (de escampar) 1. répandre - Cita- escapa n. f. prétexte fallacieux - Expression:
tion: Los nòstres libèls s’escampilhavan que prome- De drollassas dau MLF se vougueron prene Anna
tian la venguda d’un capmèstre coma totes lo de- Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civi-
siràvem. E proclamàvem que las nacions èran en lizacion occitana es tradicionalament fallocentrica, la
armas per nos desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, pròva n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat
1974) 2. éparpiller 3. fig. divulguer - Citation: De- doas filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt
morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a Lafònt, 1984)
dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que escapada n. f. (de escapar) 1. corr. action de
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E s’échapper 2. corr. escapade
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire escapada (a l’ -) loc. à la sauvette
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) escapada d’ -) loc. à la dérobée
escanador n. m. coupe-gorge (lieu) escapadas (d’ -) loc. à la dérobée
escanaire, aira n. étrangleur, euse escapament n. m. échappement
escanar v. étrangler - Citation: Nòstra lenga a las escapar (eschapar) v. (s. XII.) échapper
raices plondas. S’èra pas aital, n’a bèl temps que seriá escapar de la vista loc. perdre de vue
259
escapar la vida de qualqu’un escarsament (arribat -)
escapar la vida de qualqu’un expr. sauver la escarlat, ata adj. e n. m. (s. XII., del persan) écar-
vie de quelqu’un late
escapat coma a pogut (s’es -) expr. il s’en est escarlatina n. f. scarlatine
sorti comme il a pu escarlimpa (d’ -) loc. l’air de ne pas y toucher
escapatòri n. m. (s. XVI.) échappatoire - Expres- escarlimpada n. f. 1. faux pas 2. glissade
sion: Tanben tostemps, quan òm l’acusa /d’aqueths escarlimpada (d’ -) loc. 1. en passant 2. en
escapatòris usa (Pèir de Garròs, 1567) faisant glisser
escapçada (d’una -) loc. sur un ton sans ré- escarlimpada (d’ -) loc. incidemment veire: in-
plique cidentament
escapçar v. (s. XII.) 1. couper la tête - Expression: escarlimpant (en -) loc. obliquement
... per totas mas labors, damb mi non vòu plus èster escarlimpar v. gravir un relief glissant
/ e, m’escapça lo mot, que vòu cambiar de mèste (P. escarnar v. (s. XIII.) décharner
de Garròs, Eglògas, 1567) 2. trancher net 3. met- escarni, escarniment n. m. (s. XII.) raillerie in-
tre en ordre 4. couper au jeu de cartes 5. parler jurieuse
franchement escarniós, osa (pl. escarnioses, osas) adj.
escapolaire, aira n. ébaucheur railleur, euse
escapolar v. ébaucher - Expression: A la escarnir v. (s. XII.) 1. corr. contrefaire veire: ral-
[meteissa] tempora, m’escriviá una longa letra har 2. corr. tourner en dérision - Citation: Òc,
qu’enclaus un brave pauc de sa pensada : es per aquò mas Jèsus Crist foguèt renegat per la sia família, es-
qu’està plan de ne citar aicí qualques passatges ont carnit pel seu pòble, crucificat dins la sia vila, injuriat
Delbosquet escapola sens se’n trachar un tròc de son dins la lenga de Maria, la sia maire (Joan Bodon, La
tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, Per Capvath Quimèra, 1974)
la Lana, 1924) escaròla n. f. scarole
escapolon n. m. 1. ébauche 2. échantillon escarpida (escharpida) n. f. (de escarpir)
escapulari n. m. (s. XIII. ń escapolari ż) scapulaire 1. charpie 2. fig. volée de coups 3. fig. rixe
escaquièr n. m. (s. XII.) échiquier veire: escacs escarpin n. m. (s. XVI..., de l’italian) escarpin
escar v. mettre l’appât à l’hameçon escarpinar (s’ -) v. (de escarpir) s’arracher les
escara n. f. (V 166) escarre cheveux
escarabeïdes n. m. plur. (s. XX.) scarabéidés escarpir (escharpir) v. (lat. carpere + es) 1. mettre
escaragòl n. m. (lat. conchylium X scarabaeus) es- en charpie 2. fig. se chamailler
cargot veire: caragòl escarrabilhat, ada adj. dégourdi, ie (éveillé)
escaragolaire, aira n. chasseur, euse d’escargot escarraunhar (escharraunhar) v. (de es + car-
raunha + ar) 1. écorcher veire: escorjar 2. fig. mal
escaramossa n. f. (s. XVII..., de l’italian) escar-
parler
mouche
escarraunhar lo paure sant francés expr.
escaravat n. m. (s. XII.) scarabée
écorcher le français
escaravissa n. f. écrevisse
escarraunhar una lenga loc. écorcher une
escaravissa (d’un roge d’ -) loc. rouge comme...
langue
escarcalhada n. f. écarquillement escars (li ten l’argent -) expr. il lui donne peu
escarcalhar v. écarquiller d’argent
escardassal n. m. volée de coups escars (tot -) loc. 1. il y a un instant 2. tout au
escardassar v. 1. carder 2. étriller 3. rosser plus 3. à peine 4. ń à tout casser ż
escardassat (l’an -) expr. on l’a dépouillé / ex- escars d’argent (èsser -) loc. être à court
ploité d’argent
escargassament n. m. (de escargassar) affaisse- escars se nos respond (tot -) expr. c’est à peine
ment s’il nous répond
escargassar v. (de cargar) → afaissar → espotir escars, arsa (pl. escarses, arsas) adj. (s. XII., lat.
1. affaisser - Exemple: Aquí la vòuta s’es escargas- excarpsus) escàs 1. corr. en petite quantité - Ex-
sada jol pes del bastiment 2. écraser - Citation: Dins pression: li ten l’argent escars (fr: il lui donne peu
l’accident, li an escargassada la veitura 3. se donner d’argent) 2. corr. peu
du mal - Citation: S’es pas esca(r)gassada en te do- escarsa (ma sciéncia se trobèt -) n. mes con-
nant aquò (Frederic Mistral, TDF) naissances furent prises en défaut
escargassar de rire (s’ -) loc. s’écrouler de rire escarsa pena loc. tant soit peu
escarificacion n. f. (s. XIV.) scarification escarsa pena (d’ -) loc. 1. un tant soit peu 2. à
escarificar v. (III 147) scarifier peine
escarificator n. m. scarificateur escarsament adv. (s. XII. ń escassamen ż) chiche-
escarlambicar (s’) v. enfourcher / se mettre à ment
cheval sur quelque chose escarsament (arribat -) à peine arrivé
260
escartafiga esclatament
261
esclatar esconjurar
trauc de barrica, de páur que n’esclatèsse per ne man- èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramat-
jar tròp (Odde de Triors, 1578) ica, 1935) ; Expression: Anna Maria respond qu’a
esclatar v. (s. XII.) éclater (se briser, rendre pub- l’escòla li an pas dit lo nom de son país, e que i ei
lic) veire: espetar dehenut parlar gascon, e que s’es pas vertat qu’ajam
esclau, ava n. (s. XII.) esclave pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt, 1984)
esclaure v. (lat. exclaudere) exclaure 1. sost. ex- escòla de conduita n. f. (s. XX.) auto-école
clure 2. sost. écarter (quelqu’un) 3. corr. sevrer escòla mairala n. f. (s. XX.) école maternelle
veire: despopar escolament n. m. écoulement
esclausura n. f. (de esclaure) exclausura → es- escolan, ana n. (s. XIII.) 1. écolier, ère 2. élève
clusa 1. corr. clôture 2. corr. écluse veire: escolar v. écouler (liquide)
resclausa escolar (falhiment -) n. m. échec scolaire (so-
esclavatge n. m. (s. XVI..., de esclau) corr. es- cio.)
clavage - Expression: Tot vos rend [obesissença], / escolar, ara adj. (s. XIII.) scolaire
la Tèrra, l’Aire, le Fòc / Satan en vòstra presença / es escolarizable, abla adj. (s. XX.) scolarisable
costrent de quitar le lòc / fasètz qu’armats de coratge / escolarizacion n. f. (s. XX.) scolarisation
evitem son esclavatge (Bertomieu Amilhan, Exercici escolarizar v. (s. XX.) scolariser
de la fe, 1673) escolastic, ica adj. e n. f. (s. XIII.) scolastique
esclavatgisme n. m. (s. XIX...) esclavagisme escolopendra n. f. (s. XVI...) scolopendre (mille-
esclavatgista n. (s. XIX...) esclavagiste pattes) veire: milapatas
esclerosat, ada adj. sclérosé, ée escolorit coma un escalfador nòu expr. rouge
escleròsi n. f. sclérose comme un coquelicot (pâle comme une bassi-
esclòp n. m. 1. sabot (chaussure) - Expression: noire neuve: antiphrase)
esclòp (es un -) (fr: c’est un vrai boulet) 2. boulet escolorit, ida adj. décolorer
(personne pénible, pesante) escomesa n. f. (de escometre) 1. pari veire:
esclòp (rasonar coma un -) loc. raisonner / ré- 2. gageure veire: gatjadura
sonner comme un tambour escomesa (arborar una -) loc. relever une
esclòp de son pè (trobar -) loc. trouver chaus- gageure
sure à son pied escomesa que (te fau l’ -) loc. je te parie que
esclopon n. m. petit sabot - Expression: Res, per escometeire, eira n. (de escometre) 1. parieur,
ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclopons de su- euse 2. qui se lance des défis
cre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e escometre v. (s. XII., lat. ex + committere) 1. parier
tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa 2. défier
Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) escomptar v. escompter
esclòps (aver pro palha dins sos -) expr. être escondeta (d’ -) loc. 1. tapinois (en) 2. en ca-
aisé chette
esclòps (sovent los petits òmes an gròsses -) escondon (far a l’ -) expr. jouer à cache-cache
expr. certains ont besoin d’en rajouter escondons (d’ -) loc. en cachette
escoba n. f. (s. XII.) → balaja balai escondre v. (s. XII., lat. abscondere) 1. corr. cacher
veire: amagar - Expression: ... se pensava au mejan
escobada n. f. coup de balai
d’anar destraucar lo vielh collaborator qu’ara collab-
escobada n. f. coup de balai
orava plus ges, mai s’escondiá au fons de son granièr
escobaire, aira n. balayeur, euse
(Robèrt Lafònt, 1984) 2. dissimuler - Expression: i
escobar v. (s. XII.) balayer a tres causas que non se pòdon escondre : la tos, lo
escobàs (pl. escobasses) n. m. grand balai fum e l’amor (fr: il y a trois choses qui ne peuvent se
escobatge n. m. balayage dissimuler : la toux, la fumée et l’amour) ; Expres-
escobejar v. balayer légèrement sion: çò que se vei non se pòt escondre (fr: il faut se
escobet n. m. plumeau rendre à l’évidence)
escobilhas n. f. plur. (s. XII.) balayures esconduda n. f. 1. cachette veire: amagatal
escodre v. battre le blé 2. rendez-vous galant
escofinar de rire (s’ -) étouffer de rire esconduda (a l’ -) loc. de façon dissimulée
escofir v. (s. XIII.) escoffier (déconfire, esconilhar (s’) v. fam. se blottir veire: s’acoconar
dépouiller, assommer).
escòire v. cuire (douleur) esconjur n. m. 1. action de conjurer veire: exor-
escòla n. f. (s. XIII.) école - Expression: Estimam cisme 2. formule 3. exorcisme
qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras esconjuraire, aira n. 1. qui conjure veire: ex-
tradicions classicas, los resultats de l’estudi scientific orcista 2. exorciste
de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, esconjurar v. (s. XII.) 1. conjurer veire: exorcizar
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas 2. exorciser
262
escòp a son pè (trapar l’ -) escriptura
escòp a son pè (trapar l’ -) loc. trouver l’âme qu’a s’amorrar a la font - o a parar lo gòt (Antonin
sœur / ce que l’on désire Perbòsc, Per Mon solaç, 1926) 2. obéir 3. fam. aus-
escopetal n. m. coup sur la nuque culter
escopetar una boutelha loc. vider une escotar plòure loc. croquer le marmot
bouteille fam. veire: far petar escotela (tant val aquel que ten coma aquel qu’
escopir agre loc. être très déçu • avoir du dépit -) expr. le complice ne vaut pas mieux que le
escorbut n. m. (s. XVI...) scorbut coupable
escorbutic, ica adj. (s. XVII...) scorbutique escotelar v. poignarder veire: daguejar - Cita-
escorcolhar v. fouiller (maison, perquisition) tion: Après dètz jorns d’angoissa a non saber se l’òme
escòre n. m. (s. XX., de l’anglés) score veire: òsca qu’aviá escotelat anava morir, a paur d’arribar tard
escoria n. f. (s. XVI...) scorie (Robèrt Lafont, Tua culpa, 1974)
escorificar v. (s. XVIII...) scorifier escotèr n. m. scooter
escorjar v. (s. XII.) écorcher (animal...) escotisson n. m. (de escòt) 1. cotisation 2. repas
escòrna n. f. affront veire: afront où chacun paie sa part 3. pique-nique
escòrna (far -) loc. faire un affront escotisson (èsser -) loc. payer chacun son écot
escornar v. (s. XIII.) 1. écorner 2. faire un affront escotisson (far -) loc. faire un pique-nique
escorpion n. m. (s. XIII.) scorpion escotons (d’ -) loc. aux écoutes
escorreguda n. f. 1. excursion 2. randonnée escotons (èsser d’ -) être aux écoutes
escorreguda (tot d’una -) loc. d’une seule traite escrachament n. m. écrasement
escórrer v. (s. XIV.) 1. écouler 2. échapper 3. se escrachar v. 1. écraser (avion...) 2. fouler la ven-
découdre 4. filer dange
escorsa (a la bèla -) loc. à toute vitesse escrachar una meçòrga loc. mentir effronté-
escorsièras n. f. plur. (de escorsar) 1. chemin de ment
ronde 2. rue longeant les remparts escrancar de rire (s’ -) loc. étouffer de rire
escortar v. (s. XII.) écourter escremar v. écrémer
escosent, enta adj. cuisant, ante (douleur) escriba n. m. (s. XIV...) scribe
escòt n. m. (s. XIII., frc. skot) → escòt écot - Cita- escridar (s’) v. pron. (s. XII.) s’écrier
tion: Rolin m’aviá fòrt otratjat / mai li ai rendut escòt escridar la jòia loc. chanter victoire
pèr bronda (Claudi Bruèis, s. XVII) ; L’ai cregut per escridassar v. parler fort et violemment
doas rasons : la prumièra [per çò] que m’i caliá pa- escridassar (s’ -) v. se chamailler
gar mon escòt de qualque faiçon (Joan-Loís Fornèrs, escrima n. f. (s. XII., del germanic ancian) escrime
s. XVIII) escrimaire, aira n. escrimeur, euse
escot (far l’ -) faire la sourde oreille escrimar v. escrimer - Expression: Bensai per qu’a
escòt montava naut (l’ -) loc. 1. l’ardoise était Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili,
élevée 2. la note était salée aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Par-
escota n. f. 1. écoute - Expression: escota prim- avi doncas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt,
ièr, parla darrièr (fr: écoute avant de parler) 2. fam. L’eròi, 2001)
esgourde (oreille) escrinceladura n. f. 1. ciselure 2. gravure sur
escota (èsser a l’ -) loc. être aux écoutes bois 3. gerçure des fruits
escota (far l’ -) loc. tendre l’oreille escrincelar v. 1. ciseler 2. graver sur bois
escota qué ditz ! loc. retiens ce qu’il dit ! 3. gercer (fruits)
escota que te parli ! loc. écoute-moi bien ! escrincelat, ada adj. 1. ciselé, ée - Citation: I a,
escotador n. m. (s. XX.) écouteur (téléphone...) - segurament, dins d’autras partidas de son òbra abon-
Expression: S’apauta davant l’aparelh sens préner los dosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor es-
escotadors e escota (Pèire Miremont, L’espion, 1952) crincelats, e quitament mai de vertadièra poesia, mas
escotaire, aira n. (s. XII.) 1. écouteur (la per- i a pas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas
sonne qui écoute) - Expression: Lo vièlh pelut de paginas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo
14 avia lèu comprés que trobariá pas un escotaire Gai Saber, 1940) 2. gravé sur bois 3. fig. gercé
domètge de sas valentiás de Verdun se me las de- (fruits)
banava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi- escrinh n. m. (s. XII.) écrin
atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte escriptor, tritz (pl. escriptors, trises) n. (s. XIV...)
granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota scripteur (n. m.)
mena, 1979) 2. auditeur escriptòri n. m. (s. XIV.) écritoire
escotanenon n. m. (s. XX.) écoute-bébé, baby- escriptura n. f. (s. XIII. (Escriptura : s. XII.)) écrit-
phone ure - Citation: Amic lector, d’autan que l’escriptura
escotar v. (s. XII.) 1. écouter - Citation: Quand òm e prononciacion de la lengüa bernesa es en plusors
es davant una clara font - o davant un bon barricòt endrets diferenta de la francesa... (Arnaud de Saleta,
- i a melhor a far que d’escotar lor [lausenjaire] : i a Los psalmes de Dàvid, s. XVI)
263
escriptura (aver l’ -) escur
escriptura (aver l’ -) loc. savoir écrire escudèlas (anar per -) loc. aller grand train
Escriptura santa (l’) n. f. l’Ecriture sainte escudèlas (plòure a bèlas -) loc. pleuvoir à
escriptural, ala adj. (s. XIV.) scriptural, ale verse
escripturari, ària adj. (s. XVIII...) scripturaire escudeleta n. f. → sieton petite assiette
escrit n. m. écrit escudelièr n. m. 1. dressoir 2. égouttoir
escrit (sense carta ni -) loc. sans acte et conven- escudièr non val lo senhor / val pas lo senhor
tion préalable (l’ -) expr. il vaut mieux s’adresser au bon Dieu
escrit, ita adj. (s. XII.) écrit, ite qu’à ses saints
escriure v. (s. XI., var.: escríver (Gasc.)) écrire - Cita- escudièr, èra n. (s. XII.) 1. écuyer, ère 2. valet
tion: Ai escrit qualques cartas postalas que lo regent (jeu de cartes)
de Tynec s’a emportadas : aquel brave òme èra vengut escuèlh n. m. (s. XIII., lat. scholium) écueil
reculhir d’autografes sul [casèrn] de son escòla : i ai escuèlh (metre d’ -) loc. prendre des forces
escrit lo mieu en lenga d’òc (Josèp Salvat, Diurnal esculefar v. (s. XII.) écosser
de la deportacion, 1975); Per escriure un occitan de esculefar (se far -) loc. se faire accrocher par
bona mena, se cal desempegar de la lenga francesa une voiture (piéton)
(Paul Gayraud, La sexològa, 1982) esculptar v. (s. XVII..., lat. sculptus < sculpere)
escrivan arraulit n. m. un écrivain sans inspi- sculpter veire: escalprar
ration esculptor, tritz (pl. esculptors; trises) n. (s. XV...,
escrivan, ana n. (s. XII., lat. pop. scribanem) lat. sculptor) sculpteur, trice
escriveire corr. écrivain, aine - Citation: Es-
esculptura n. f. (s. XIII. ń sculptura ż) sculpture
crivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras inven-
veire: escalpradura
cions ten tant de plaça per totis les camins de la scién-
esculptural, ala adj. (s. XVIII...) sculptural, ale
cia, que [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte]
escuma n. f. (s. XII. ń escuma ż, del germanic) éc-
comun sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la
ume, mousse (liquide)
fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège
nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). escumadoira n. f. écumoire
; Citation: Per fin, ajustarem qu’una lenga pòt pas escumaire, aira n. écumeur, euse
se limitar a un terrador e un sol temps. Deu èsser escumar v. (s. XII. ń escumar ż) écumer
la sintèsi dels parlars naturals de tota la nacion e la escumenge n. m. (de escumenjar) → malediccion
sintèsi de la lenga dels escrivans ancians e modèrns → blasfèmi 1. sost. excommunication veire: ex-
(Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) communicacion - Expression: getar l’escumenge
escrivassejar v. écrivasser (fr: jeter l’anathème) 2. fam. malédiction 3. fam.
escrivassièr, ièra n. (s. XVIII...) mauvais écrivain blasphème
escriveire, eira n. écrivain public escumenjar v. (s. XIII., lat. excommunicare)
escrofula n. f. (s. XIV...) scrofule excomuniar → maldire → exorcizar 1. sost. ex-
escrofulós, osa (pl. escrofuloses, osas) n. f. (s. communier 2. fam. maudire 3. fam. exorciser
XIV...) scrofuleux, euse escumenjat, ada adj. e n. (de escumenjar) sost. ex-
escrotar v. décrotter communié, ée
escrupul n. m. (s. XIV...) scrupule escupidor n. m. 1. crachoir 2. fig. souffre-
escrupulós, osa (pl. escrupuloses, osas) adj. (s. douleur
XIV...) scrupuleux, euse escupinha n. f. (de escupir) salive crachée
escrupulosament adv. (s. XIV...) scrupuleuse- escupinhejar v. (de escupir) crachoter
ment escupir v. (s. XIII.) cracher - Expression: escupir
escrutar v. (s. XIII.) scruter doç (engolir amar e -) (fr: accepter un affront)
escrutator, tritz (pl. escrutators, trises) n. (s. escupir agre loc. avoir du dépit
XV..., lat. scrutator) scrutateur, trice escupir pels uèlhs (s’ -) loc. se dire des injures
escrutinh n. m. (s. XV...) scrutin escupir tota son asirança loc. cracher toute sa
escudariá n. f. écurie haine
escudèla n. f. (s. XII.) → sièta 1. écuelle 2. assi- escupit n. m. crachat
ette escupit (aquò non val un -) loc. ça ne vaut pas
escudèla (voidar l’ -) loc. dévoiler le pot aux tripette
roses escur n. m. (lat. obscurus) corr. obscurité - Ci-
escudelada n. f. → sietada assiettée tation: Òr vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se
escudelar v. 1. tremper / verser la soupe dans lèva, / monta un esclaire, apuèi grandís / al bòrd
les assiettes - Expression: escudelar amb tota l’ola de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un
(fr: dire brutalement la vérité) 2. fig. vider son sac rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna,
escudelar (tot -) loc. 1. passer à table 2. vider 1897) ; Expression: a l’escur espèra l’astoret (fr:
son sac l’obscurité profite aux malfaisants)
264
escur, ura eslunhar
escur, ura adj. (s. XII., lat. obscurus ) 1. corr. ob- escuts (a d’ -) loc. il a de l’argent
scur, e - Citation: E me trobèri dins la rèirebotiga escuts (la musica dels -) loc. l’appât du gain
escura, siegut sus una saca, una tassa dins las mans. escuts coma un grapald de plumas (es tant car-
Lo cafè caud, brutlant e sucrat, un beuratge negre de- gat d’ -) expr. il n’a pas le sou
sconegut dins mon país, cossí noliá ! E me reviscolèt esdentat, ada adj. (s. XIII.) édenté, ée
(Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. corr. sombre esfaçar v. effacer
(sens concret et figuré) esfar (s’ -) v. 1. se défaire 2. oublier
escura n. f. fenil (m.) veire: fenial - Citation: esfar d’una mestressa (s’ -) expr. rompre avec
La paura automobila èra demorada unes cinc ans une maîtresse
clauseguda a Latason, dins aquela escura ont, dins lo esfasèm (per totjorn -) loc. n’en parlons plus !
temps, se podián recaptar tres o quatre chavals (Paul esfèra n. f. sphère
Gairaud, La sexològa, 1982) esfèra armillara n. f. (s. XVI..., de esfèra + armillar,
escurament adv. (s. XIII...) obscurément veire: es- a) sphère armillaire (astronomia)
curesiment esferic, ica adj. sphérique
escurament / escuratge n. m. nettoyage veire: esfericitat n. f. sphéricité
escuresiment esfilar v. (s. XIII.) effiler
escurar v. 1. écurer veire: escuresir 2. astiquer esfinge n. f. sphinx (m.)
(nettoyer) esflorar v. 1. effleurer 2. couler (vigne)
escuresiment n. m. (s. XIII. ń escurziment ż) ob- esfoirar v. foirer
scurcissement (sens concret) veire: escurament, esfondre v. (s. XII.) effondrer
cf.obscurciment
esfòrç (pl. esfòrces) n. m. (s. XIII.) effort
escuresin, ina adj. obscurci, ie (concret) veire: - Citation: L’experiéncia pedagogica d’una vintena
obscur d’annadas ara nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls
escuresina n. f. (s. XII. ń escurzina ż) 1. obscurité (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
veire: obscuritat 2. crépuscule (sens concret) esforçar (s’) v. pron. (s. XIII.) 1. s’efforcer veire:
escuresir v. (s. XII. ń escurzir ż) obscurcir veire: esperforçar (s’) - Citation: Mès aquò dit, que’ns
escurar, obscurcir esforçam de demorar fidèu a las assonàncias fonda-
escurós, osa (pl. escuroses, osas) adj. mentalas (Pèire Bèc, La Canta de Rotland, 2014)
ténébreux, euse veire: solombrós 2. tâcher de
escusar v. (lat. excusare) encusar; desencusar esforçar per (s’ -) loc. tâcher de
corr. tenter de se justifier hypocritement (soci- esfòrces bufècs n. m. plur. vains efforts
etat) veire: excusar, escuset esforcet n. m. un petit effort
escusèc, èca adj. e n. (de escús (occ. gascon)) → dis- esfoscar v. assombrir
simulat, ada → sornarut, uda → ipocrita 1. corr.
esfredir v. (s. XII.) → fredir refroidir
dissimulé, ée - Expression: can escusèc (fr: chien
esfrontat, ada adj. e n. (s. XIII.) effronté, ée
qui mord sans aboyer) 2. corr. sournois veire: es-
esfulhar v. (s. XII.) effeuiller
cuset, eta, escusèr, èra 3. corr. hypocrite (societat)
esgard n. m. (s. XII.) égard (respect)
veire: escuset, eta, escusèr, èra
esgargamelar (s’) v. pron. s’égosiller
escusèr, èra adj. e n. (de escusar) → dissimulat
esgarrar (esjarrar) v. (de es + garra + ar) blesser
→ sornarut, uda 1. corr. dissimulé, ée veire: es-
au jarret
cuset, eta, escusèc, èca 2. corr. sournois veire:
escuset, eta, escusèc, èca esglasi n. m. (s. XII. ń esglai ż) 1. effroi 2. frayeur
escuset, eta adj. e n. (lat. excusatus) → dissimulat, esglasiant, anta adj. effroyable
ada → traïdor, ora 1. corr. dissimulé, ée 2. corr. esglasiar v. (s. XII.) effrayer
traitre, traitresse veire: escusèr, èra, escusèc, èca esgolhar v. zigouiller (couper la gorge)
escut n. m. (s. XII.) écu - Citation: Prumièrament, esgotar v. (s. XIII.) égoutter
per plan piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un esitacion n. f. (s. XIV. ń esitacio ż) hésitation
drap de vint escuts la cana, / doblat de velós o de esitar v. hésiter veire: trantalhar, trastejar
pana, / e vestirai cada maitin / un abilhament de satin eslalòm n. m. (s. XX., del norvegian) slalom
(Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII); Ataca ! eslalomaire, aira n. (s. XX.) slalomeur, euse
Mòrt de non! non pas per dètz escuts : / tan bons eslalomar v. (s. XX.) slalomer
son los [profièits] quand se parla de trucs (Francés de eslançar v. (s. XII.) élancer
Corteta, Ramonet, s. XVII) eslargar (eslarjar) v. (s. XIII., de es + larg + ar)
escutlar v. 1. tremper la soupe - Expression: élargir (libérer)
escutlar amb tota l’ola (fr: dire crûment sa pensée) eslau, ava adj. (s. XVII...) slave
2. (fig.) (avouer) ń vider son sac ż 3. ń se mettre eslip n. m. (de l’anglés) slip
à table ż eslunhament n. m. éloignement
escutlar la vertat loc. dire brutalement la vérité eslunhar v. (s. XII.) éloigner
265
esmarrar (s’) esparvièr
esmarrar (s’) v. pron. s’égarer (se tromper de espandolhat, ada adj. (de espandolhar) → espan-
chemin) dolhat débraillé, e
esmartfòn 1. smartphone 2. téléphone intelli- Espanha n. pr. Espagne - Expression: Mon-
gent tat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa cam-
esmaut n. m. (s. XIII.) émail panha, / e renègui, tot en fumant, / damb le pistolet
esmautaire, aira n. émailleur, euse a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui
esmautar v. émailler ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet
esmerauda n. f. (s. XIV.) émeraude Mondin, s. XVII)
esmogut, uda adj. ému, ue espanhòl n. m. espagnol (castillan), langue -
esmolinar (s’) v. 1. s’ébouler 2. s’émietter Expression: - A ! La patrona ! Abraçadas de las hem-
esmonedar v. changer la monnaie nas, las uas parlan espanhòl, l’auta francés o gascon...
esmoscar (s’) v. prendre la mouche e los cans de’us har hèsta com tot an (Raimond Lajús,
esmòure v. émouvoir veire: emocionar Armanhac II, 1991)
esmovent, enta adj. émouvant, ante espanhòl, òla adj. (s. XII.) espagnol, ole
espant n. m. épouvante
esnosilhar v. casser des noix
espantable, abla adj. épouvantable
esofagic, ica adj. œsophagique
espantar v. épouvanter, stupéfier
esofagiti n. f. œsophagite
espantat, ada adj. 1. épouvanté, ée 2. stupéfié,
esofague n. m. œsophage
ée
espaçament n. m. (de espaçar) espacement
espantós, osa (pl. espantoses, osas) adj. épou-
espaçar v. (s. XII. ń espassar ż) 1. espacer 2. se
vantable
promener
espargue n. m. asperge
espacejar v. (de espaçar) 1. se promener veire: es-
esparguièra n. f. plantation d’asperges
paçar 2. se distraire
esparnha n. f. épargne - Expression: esparnha
espaci n. m. (s. XIII.) espace - Citation: Lo
de ma grand (aquò es d’ -) (fr: c’est une économie de
zin-zin [de las cigalas] montava, traucant las aurel-
bouts de chandelles)
has, moriguent dins un sospir, per tornar renàisser
esparnhar v. (s. XIII.) 1. ménager 2. épargner
e morir sens pausa, d’oras e d’oras vagas d’armonias
esparnhar tot (s’ -) loc. se priver de tout
que sens fin s’esperlongavan misteriosa incantacion
esparpalh n. m. éparpillement
qu’aviá pres possession del temps e de l’espaci, e
esparpalhar v. (lat. sparpaliare) éparpiller
que getava sus la comba abrasada una sensacion
esparpalhat, ada adj. éparpillé, ée - Citation:
d’eternitat (Joana Bartès, Lison, 1934)
Son rèn que de trocets esparpalhats, d’images coma
espaci (a travèrs de l’ -) loc. à travers l’espace
vists pèr leis uelhs que quauqu’un mai, que se pòt
espaci (i a d’ -) loc. il y a de la marge
pas saber d’ont vènon e ont trestomban (Robèrt La-
espacionauta n. (s. XX.) spationaute font, Tua culpa, 1974)
espaciós, osa (pl. espacioses, osas) adj. (s. XIV.) esparpalhejar v. éparpiller de tous côtés
spacieux esparrada n. f. (germ. sparra) 1. glissade 2. en-
espaciosament adv. spacieusement treprise hasardeuse 3. décharge d’artillerie
espadon n. m. espadon esparrada (far una -) loc. 1. faire un
espaimar (s’) v. tomber en syncope four (théâtre... 2. avoir un échec
espaime (èsser en -) loc. être dans les transes esparrada de còps de canons n. f. bordée de
espalaissar (s’) v. pron. se prélasser coups de canons
espançar v. éventrer esparrar v. 1. glisser 2. faire un faux pas 3. faire
espandi n. m. étendue un four (théâtre...) 4. avoir un échec
espandida n. f. 1. étendue 2. nappe (d’eau) esparron n. m. 1. échelon 2. barreau (chaise)
espandiment n. m. (s. XIV.) épanchement espars, arsa (pl. esparses, arsas) adj. (s. XII.)
espandir v. (s. XIII.) 1. étendre - Expression: Òr épars, arse
vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta esparsion n. f. (s. XIV.) dispersion
un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd esparsir v. (s. XII. ń esparser ż) 1. disperser
de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un 2. éparpiller
rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna, esparvièr n. m. (s. XII.) filet (de pêche)
1897) 2. étaler 3. répandre 4. épanouir (fleur) espasa n. f. (s. XII., lat. spatha) 1. épée - Cita-
espandir pel sòl (s’ -) loc. tomber de tout son tion: Non pas d’espasas agusadas, / ni lanças de sang
long ahamadas : / òm sap pro que l’arnés lusent / nos es
espandís coma una auca (s’ -) loc. c’est un van- de natura plasent / e que’u sabèm plan maejar / qui
iteux nos ven tarabustejar/ mès au lòc de lanças ponchu-
espandolhar (s’ -) v. se débrailler das, / armem-nos de plumas agudas / per ornar lo gas-
espandolhar (s’ -) v. se débrailler con lengatge (Pèir de Garròs, 1567); Bensai per qu’a
266
espasa espelhandrat coma sant Bertomieu
Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, rugar, al contrari, èra per los atissar (Pèire Gogaud,
aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Par- L’uèlh de la font, 1977)
avi doncas de quarta, ponhet torçut... (Robèrt Lafònt, espausada n. f. 1. étalage 2. exposition
L’eròi, 2001); Tira l’espasa, lo pom n’ei de cristau / espausat n. m. exposé
e truca Naimes sus son èlme tot nau (Pèire Bèc, La espava n. f. épave
canta de Rotland, 248, 2014) 2. iris des marais espavent n. m. (s. XII.) épouvante
espasa (aver avalat una -) loc. avoir avalé un espaventablament adv. (s. XIII.) épouvantable-
parapluie ment
espasa (aver engolit una -) loc. avoir avalé un espaventable, abla adj. (s. XIII.) épouvantable
parapluie espavental n. m. (s. XII.) épouvantail veire: es-
espasa (tirar l’ -) loc. tirer l’épée paurugal - Expression: espavental (aquesta estòfa es
espasa al costat (l’ -) loc. l’épée au côté tròp -) (fr: cette étoffe est trop voyante)
espasa al pièit (metre l’ -) loc. mettre le couteau espaventar v. (s. XII.) épouvanter
sur la gorge (l’épée sur la poitrine) espècia n. f. (s. XIV.) 1. espèce 2. épice
espasa de dos talhs loc. épée à deux tranchants especial, ala adj. (s. XIII.) spécial, ale
espasa dins l’estug (tornar l’ -) loc. remettre especialament adv. (s. XIII. ń especialmens ż) spé-
l’épée au fourreau cialement
espasa e cotèl (a -) loc. à couteaux tirés especialista n. m. (s. XIX...) spécialiste
espasa e cotèl (èsser a -) loc. être à couteaux especialitat n. f. (s. XIII...) spécialité
tirés especializar v. (s. XVI...) spécialiser
espasa ten pas al bot / a l’estug / al forrèl (mon especiar v. 1. épicer 2. relever (cuisine)
-) loc. je suis prêt à me battre especiariá n. f. (s. XIII.) épicerie
espasmar (s’) v. pron. se pâmer especièr, èra n. (s. XII.) épicier, ière
espasme n. m. (s. XIV.) spasme especific, ica adj. (s. XVI...) spécifique - Expres-
espassadís n. m. temps d’arrêt sion: Los neologismes sabents son estats formats
espassar (s’) v. (de passar) 1. se passer - Citation: segon los principis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc
Un còp plauguèc que s’espassèc: la pèrda qualque còp coma sul latin, dins la tradicion especifica de l’occitan
es profièit (Pèire Godelin, Floreta novèla, s. XVII). (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1974)
2. se dérouler especificacion n. f. (s. XIV.) spécification
espatarrar (s’) v. 1. s’étendre 2. prendre ses especificament adv. (s. XIII.) spécifiquement
aises 3. tomber de tout son long especificar v. (s. XIV.) spécifier
espatla n. f. (s. XIII.) épaule - Citation: Se levèt; especificatiu, iva adj. (s. XIV...) spécificatif, ive
balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man esquèrra especificitat n. f. (s. XIX...) spécificité
sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La sexològa, especimèn n. m. (s. XVII..., de l’anglés) spécimen
1982) espectacle n. m. spectacle
espatla (far -) loc. 1. apporter son aide 2. pis- espectaclós, osa (pl. espectacloses, osas) adj.
tonner 3. faire la courte échelle prodigieux
espatlar v. 1. épauler (aider) 2. démettre espectacular, a adj. (s. XX.) spectaculaire
l’épaule espectator, tritz (pl. espectators, trises) n. (s.
espatlar (s’) v. se démettre l’épaule XVI..., lat. spectator) spectateur, trice
espatlas (agaitar qualqu’un sus las -) loc. re- especulacion n. f. (s. XIV., lat. speculatio) spécu-
garder quelqu’un avec mépris lation
espatlas (aver bonas -) loc. avoir bon dos especular v. (s. XIV.) spéculer
espatlut (èsser -) loc. avoir le dos voûté especulatiu, iva adj. (s. XIV., lat. speculativus)
espatlut, uda adj. (s. XIII.) 1. aux larges épaules spéculatif, ive
(costaud) 2. voûté especulator, tritz (pl. especulators, trises) adj. e
espauriment n. m. frayeur n. (s. XVI..., de especular) spéculateur, trice
espaurir v. 1. corr. apeurer; effrayer - Citation: espeleologia n. f. (s. XIX...) spéléologie
Aquí le vaissèl èra d’una tina, un ast èra mast, la vela espeleològue, òga n. (s. XX.) spéléologue
una toalha, e l’artilhariá de cinquanta flascous, damb espelferida de la páur (l’ -) loc. le saisissement
lor glo-glo-glo espaurissián totis les abitants de las de la peur
aigas saladas (Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638) espelferir v. 1. hérisser les poils 2. dresser les
2. corr. effrayer cheveux sur la tête
espaurit, ida adj. 1. apeuré 2. effrayé espelhandar v. 1. dégueniller 2. mettre en hail-
espaurugal n. m. épouvantail veire: espavental lons
espelhandrat coma sant Bertomieu loc. lo-
espaurugar v. (de pauruc) faire peur veire: espau- queteux comme... (mais sant Bertomieu était
rir, pauruc - Citation: Era pas brica per los espau- écorché !)
267
espelhandrat, ada esperit (pèrdre l’ -)
espelhandrat, ada adj. loqueteux, euse dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin, La colomba de patz,
espelida n. f. éclosion - Expression: espelida (aver 1947)
pres aquò de l’ -) (fr: tenir cela de naissance) esperança (bondat d’ -) loc. ivre d’espoir
espelir v. (s. XIII.) 1. éclore - Expression: Aquel esperança neblada n. f. espoir déçu
miracle se fasquèt simplament, coma una ròsa es- esperanto n. m. (s. XIX...) esperanto
pelís al solelh (Antonin Perbòsc, s. XX) 2. venir au esperar v. (s. XII.) 1. attendre - Citation: Me man-
monde cava ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus
espelir que loc. découvrir que gròs, me pensavi que çò menut tombariá tot sol un
espelison n. f. éclosion - Citation: Un pòble jorn d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a es-
pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada en perar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre
d’innombrables parlars. Los parlars populars, es- d’images); Tròp de gaug, tròp de novèl, tròp de prètz-
pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en fachs que l’estrambordavan, l’esperavan dau matin
descasença, an una fin naturala : es de s’escartar au vèspre (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003) ;
pauc a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai Expression: esperar (val mai téner qu’ -) (fr: tenir
en mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904); Demest vaut mieux que courir) 2. espérer - Citation: La
la rica espelison de poètas que, despuèi Mistral, an mòrt d’Hitler es desmentida, e se parla pas de la fin de
reviscolat la produccion literària occitana, Prospèr la guèrra. Cal totjorn esperar. Pr’aquò dison que los
Estieu representa, ambe la perfeccion classica de la internats chècs del camp son liberats aqueste maitin.
fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai Qué voldriá dire aquò ? (Josèp Salvat, Diurnal de la
Saber, 1940) deportacion, 1975)
espelofir v. (s. XIII.) ébouriffer esperar a (s’ -) loc. s’attendre à
espelofir (a vos -) loc. à faire dresser les esperar la becada loc. attendre que les cailles
cheveux sur la tête tombent toutes rôties
espelofir (s’) v. s’ébourriffer espèras (a las -) loc. à l’article de la mort
espelofit, ida adj. hérissé (cheveux) esperat coma la prima loc. attendu comme le
espelonga n. f. → cavèrna caverne veire: balma Messie
esperavi de vos veire ! (non m’ -) loc. si je m’y
espelucar (espeluchar) v. (lat. ex + pilucare) attendais!
1. éplucher 2. fig. examiner avec attention esperem lo sanctus loc. attendons la fin
esperencs n. m. plur. pièges tendus
espepinejar v. pinailler
esperfòrç (pl. esperfòrces) n. m. 1. gros ef-
espepissaire, aira n. vétilleur (qui cherche la
fort - Citation: Manadet de floretas comunas que
petite bête)
gausas esperar dedins lo grand e mirgalhat [pertèrra]
espepissar v. vétiller
del [Lengadòc] de totis tos esperfòrces, te vesi pagat
espepissonar coma lo gal lo matin (s’ -) expr. en moneda de trufas se non te salvas per ací (Pèire
soigner sa mise comme... Godelin, Contra tu, s. XVII) 2. effort violent
espepissonar la maissèla (s’ -) expr. se curer les esperforçar (s’) v. 1. s’évertuer 2. fournir un
dents gros effort
espepissonar (s’) v. soigner sa mise, sa toilette esperforçar de (s’ -) loc. tâcher de
espèr n. m. (s. XII.) espoir - Citation: Las promes- espèri venir loc. je compte venir
sas an lo còr solide, un còr que truca fèrme coma esperit n. m. (s. XII.) esprit - Citation: Tu re-
l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) coneishes plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton
espèr neblat loc. espoir déçu poder tan magnific com es / e ton bon esperit tengues
espèra n. f. 1. attente - Expression: espèra (auràs de sas mercés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina,
una rauba de verd -) (fr: on te donne de faux espoirs) ; 1565); Be seratz plan en pena de saber qui jo soi e com
Expression: espèra que lebraut esperat (val mai èsser m’apèri, si de qüate liuras d’esperit e de jutjament
a l’ -) (fr: mieux vaut être chasseur que gibier) 2. af- (...) vòste cap non n’a, per lo mens, las tres e meja
fût (Guiraud Bedot, s. XVII); Bensai per qu’a Pinsaguèl,
espèra (a l’ -) loc. à l’affût en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái [de-
espèra (en -) loc. en souffrance (attente) membrat] de saber escrimar d’espasa (Robèrt Lafònt,
espèra que te passi darrièr loc. attends, je vais L’eròi, 2001) ; Expression: esperit que se repausa (fr:
te donner une raclée esprit faible)
espèra-me al portal, vau quèrre la machòta expr. esperit (a fòrça -) loc. il a beaucoup d’esprit
va voir ailleurs si j’y suis esperit (en -) loc. en esprit
esperança n. f. (s. XII.) espérance - Citation: esperit (li an pas raubat son -) loc. il a oublié
Montsegur, l’as ausit, l’aule cant d’asirança, / marte- d’être bête
lar tas parets de sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los esperit (marrit -) n. m. esprit malin (démon)
lenhièrs, cremadors d’esperança, getant nòstre país esperit (pèrdre l’ -) loc. perdre l’esprit
268
esperit a rebors de pel espingla dins un palhièr (cercar una -)
esperit a rebors de pel loc. esprit rebours esperlucat, ada adj. (de esperlucar) 1. éveillé, ée
esperit aucelet loc. esprit léger (vivacité) 2. parsemé d’étoiles (ciel) - Citation: lo
esperit de larguesa loc. largesse d’esprit cèl es esperlucat
esperit de sal n. m. esprit de sel espèrma n. f. (s. XIV.) sperme
esperit del temps n. m. l’esprit du temps espermatic, ica adj. (s. XIV.) spermatique
esperit d’erbeta loc. esprit superficiel espermatozoïde n. m. (s. XIX...) spermatozoïde
esperit en commission (aver l’ -) loc. avoir des esperon n. m. (s. XII.) éperon
absences esperonar v. (s. XII.) éperonner
esperit en sequèstre (aver l’ -) loc. avoir l’esprit esperons (donar dels -) loc. piquer des deux
obtus esperrecar v. déchirer, mettre en lambeaux
esperit entreversat (aver l’ -) loc. avoir l’esprit espertinada del dimenge n. f. déjeuner sur
de contradiction l’herbe
esperit esberit n. m. esprit vif espés (i èsser -) loc. y être nombreux
esperit esquicha-meleta loc. 1. esprit étriqué espés (n’i a d’ -) loc. il y en a beaucoup
2. vétilleur (qui se nourrit de menu fretin) espés (ne vau dire d’ -) loc. je vais dire quelque
esperit fantastic n. m. farfadet chose de grave
esperit garrèl loc. esprit tordu espés (se’n va passar d’ -) loc. ça va barder
esperit messatgièr (aver l’ -) loc. avoir un espés (vos en vau dire d’ -) loc. je vais vous en
pressentiment dire une de bonne
espés, essa (pl. espesses, essas adj. (s. XII.)
esperit motut loc. esprit obtus
épais, épaisse
esperit òrre n. m. esprit immonde
espesotar v. rompre le pied d’un meuble
esperit per òrta (aver l’ -) loc. avoir des ab-
espet n. m. éclat (grand bruit) fam veire: explo-
sences (esprit)
sion, esclat
esperit ponchut loc. 1. esprit vif 2. esprit péné-
espetar v. éclater (faire un grand bruit) (fam.)
trant
veire: esclatar.
esperit ponchut coma un cuol de tina fam.
espetar de rire (s’ -) loc. crever de rire
(aver l’ -) expr. 1. fam. manquer d’esprit 2. être
espetorrida n. f. un coup de tête (caprice)
sot
espiar v. (s. XII.) 1. regarder 2. épier
esperit present (l’ -) loc. présence d’esprit
espiar n. m. regard
esperit reborsièr loc. esprit rebours espic n. m. (s. XII.) aspic (sorte de lavande)
Esperit sant (l’ -) n. m. l’Esprit saint espiga n. f. (s. XII.) épi (céréale) - Expression: es-
esperit tòrt loc. esprit mal tourné piga a sa glena (metre aquela -) (fr: enregistrer sur
esperit traversièr loc. esprit rebours ses tablettes)
esperitalament adv. (s. XIII...) spirituellement espigal n. m. épi (cheveux)
esperitisme n. m. (s. XIX...) spiritisme espigat (se n’a plan -) loc. il en a bien glané
esperitista n. (s. XIX...) 1. spiritiste 2. spirite espilla n. f. (lat. spinula) épingle - Citation: Lo
esperitós, osa (pl. esperitoses, osas) adj. spir- cap li lanceja e las espillas del pel li macan lo copet
ituel, elle (qui a de l’esprit) veire: espiritual (Joana Bartès, Lison, 1934)
esperitualista adj. e n. (s. XIX...) spiritualiste espillar v. 1. piquer 2. piquer des deux (éper-
esperitualizar v. (s. XVI...) spiritualiser onner 3. prendre la course à cheval)
esperituós (pl. esperituoses) n. m. (s. XVII...) espina n. f. (s. XII.) épine
spiritueux (alcool) espina del pè (se tirar una -) loc. se tirer
esperlecant, anta adj. alléchant, ante (gour- d’embarras
mandise) espinal, ala adj. (s. XVI...) spinal, ale (épine dor-
esperlecar v. 1. allécher 2. pourlécher sale)
esperlecar (s’) v. se lécher les babines espinalgia n. f. spinalgie
esperlongar (s’) v. se prolonger démesuré- espinaloscòpi n. m. (s. XX.) spinaloscope
ment - Expression: Lo zin-zin [de las cigalas] mon- espinarc n. m. épinard
tava, traucant las aurelhas, moriguent dins un sospir, espinchada n. f. (de espinchar) coup d’oeil
per tornar renàisser e morir sens pausa, d’oras e espinchaire, a n. qui épie
d’oras ; Expression: vagas d’armonias que sens fin espinchament n. m. (de espinchar) action d’épier
s’esperlongavan ; Expression: misteriosa incanta- espinchar v. (de espiar) épier
cion qu’aviá pres possession del temps e de l’espaci, espinchon (d’ -) loc. (de espinchar) en épiant
e que getava sus la comba abrasada una sensacion espinchon (far -) loc. (de espinchar) épier
d’eternitat (Joana Bartès, Lison, 1934) espingar v. (s. XII.) regimber
esperlucar v. (occ. es + per + lucar) 1. dessiller les espingla dins un palhièr (cercar una -) loc.
yeux veire: lucar 2. ouvrir les yeux à la lumière chercher une aiguille dans une meule de foin
269
espingòla espressitè (tot bèl -)
espingòla n. f. épingle (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) 2. faire des ef-
espingolar v. épingler forts sans effet
espingolat (èsser -) loc. être tiré à quatre épin- espoliacion n. f. (s. XIV. ń expoliatio ż) spoliation
gles espoliar v. (s. XIV.) spolier
espinós, osa (pl. espinoses, osas) adj. (s. XIV.) espoliator, tritz (pl. espoliators, trises) n. (s.
épineux, euse XV...) spoliateur, trice
espion, ona n. (s. XIII. ń espia ż) espion, onne espolsa-ensalada n. f. panier à salade
- Expression: ... òm a acostumat d’enviar (...) dos espolsar v. épousseter
obrièrs, non pas coma d’espions per reconéisser la espolsar las arnas loc. flanquer une raclée à
plaça e l’abandonar puèi a la discrecion de sos ene- quelqu’un
mics, mas coma de capitanis expèrts, per jutjar del espompiment n. m. 1. gonflement 2. fig.
[socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673) ; Expres- orgueil
sion: Qual onor per Salanhac d’aver un espion !
espompir v. gonfler, bouffir, devenir dodu
(Pèire Miremont, L’espion, 1952)
espompir (s’) v. pron. 1. faire du volume, se
espirala n. f. spirale
gonfler, s’imbiber 2. (fig.) faire l’important, se
espiritual, ala adj. (s. XII. ń espirital ż) spirituel,
gonfler (d’orgueil)
elle (mystique)
espompit, ida adj. 1. imbibé, dodu 2. fig. gon-
espiritualament adv. (s. XIII...) spirituellement
flé, ée d’orgueil
espiritualisme n. m. (s. XVIII...) spiritualisme
espondièra n. f. ruelle du lit
espiritualitat n. f. (s. XIII...) spiritualité
espiritualizacion n. f. (s. XVII...) spiritualisation esponga (esponja) n. f. (s. XII., lat. sponga)
éponge
espital n. m. (s. XIII.) hôpital veire: ospitalizar
espital (anar en carròça a l’ -) loc. se ruiner en espongar (esponjar) v. (de esponga) éponger
folles dépenses espongar (far -) loc. mettre à contribution
espitalièr n. m. (s. XIII.) hospitalier (ordre re- espongiós, osa (pl. espongioses, osas) adj. (s.
ligieux) veire: ospitalièr XIV.) spongieux, euse
espitlòri n. m. (s. XIV.) pilori espongiositat n. f. (s. XIV.) spongiosité
esplanada n. f. (s. XV..., de l’italian) 1. esplanade espòrt n. m. (s. XIX..., de l’anglés) sport
2. lieu plat aménagé esportiu, iva adj. e n. sportif, ive
esplanar v. aplanir espós, osa (pl. esposes, osas) n. (s. XII.) époux,
espleit n. m. (lat. explicitum) exploit - Expression: épouse veire: molhèr (esposa)
espleit fa l’obrièr (l’ -) (fr: l’outil fait l’ouvrier) esposalhas n. f. plur. (s. XIII.) épousailles
espleit (esplech) n. m. (lat. explicitum) outil esposar v. épouser
espleita (esplecha) n. f. (s. XIII., de espleitar / es- esposc (far d’ -) loc. faire de l’embarras
plechar) exploitation esposc (pl. esposques) n. m. éclaboussure
espleitable, abla (esplechable, abla) adj. (de es- esposcada n. f. 1. aspersion 2. fig. volée de
pleitar / esplechar) exploitable coups
espleitaire, aira (esplachaire, aira) n. (de es- esposcada de (una -) loc. une couche légère de
pleitar) exploiteur, euse esposcador n. m. panier à salade
espleitant, anta (esplechant, anta) n. (de es- esposcar v. (s. XIII.) 1. épousseter (pous-
pleitar) exploitant, ante sière) 2. saupoudrer 3. éclabousser (liquide)
espleitar (esplechar) v. (s. XIII., lat. explicitum < 4. s’emporter (colère)
explicare) exploiter
esposcar d’aiga benesida loc. asperger d’eau
esplendide, ida adj. (s. XIV...) splendide bénite
esplendor n. f. (s. XIV.) splendeur esposcar de sucre loc. saupoudre de sucre
esplendor (èsser a son -) loc. être dans sa splen-
esposcar l’ensalada loc. égoutter la salade
deur
espotir v. écraser
espofidar v. (de espofir ) → espofir corr. pouffer
esprémer v. (s. XIII.) 1. exprimer veire: exprimir.
de rire
2. presser (un fruit)
espofidons (d’ -) loc. adv. (de espofir) corr. en
pouffant de rire esprès adv. exprès (à dessein) veire: exprès
espofir v. (onomatopée) corr. pouffer (éclater de esprès (es per -) loc. c’est pour rire
rire) veire: escacalassar, espofidar esprès (far a bèl -) loc. faire exprès
espofit n. f. (de espofir ) corr. éclat de rire veire: esprès (far per -) loc. faire exprès
espofidal espressitè adv. tout exprès
espoilar (s’) v. pron. 1. s’éreinter - Expression: espressitè (far d’ -) loc. faire à dessein
Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla pausa me espressitè (tot -) loc. tout exprès
som espoilat a cercar qui non pensa saber quicomet espressitè (tot bèl -) loc. tout exprès
270
espròva esquipar
espròva n. f. (s. XII. ń esproa ż) épreuve - Ex- esquicha-paures n. m. exploiteur, trice
pression: Mèstre, metètz-las a l’espròva abans de vos esquichar v. esquicher (comprimer, presser) -
[decidir] (J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874) Expression: esquichar per rire (s’ -) (fr: avoir un rire
esprovar v. (s. XII.) 1. éprouver 2. mettre à forcé)
l’épreuve esquichar l’anchòia loc. vivre pauvrement
espudir v. prendre en aversion veire: espudre esquichar l’esponga loc. faire rendre gorge
espunta (aver l’ -) loc. avoir envie / la tentation esquila (eschinla) n. f. (got. squilla) 1. clochette
de 2. sonnette
espurgar (espurjar) v. (s. XII., lat. expurgare) esquilada (eschinlada) n. f. (de esquila) coupde
purger - Citation: Aquel parlar de ton Lauragués clochette / sonnette
qu’aviás espurgat, reviscolat en l’enaurant a la digni- esquilar (eschinlar) n. (de esquila) agiter la clo-
tat de lenga, apareissiá, non pas solament als pacans chette
lauragueses, mas encara a la [màger] part dels felibres esquilha n. f. esquille (éclat de bois, écharde)
lengadocians, coma tròp sabent per lo pòble (Antonin esquilon n. m. timbre (sonnette)
Perbòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927) esquina (aver bona -) loc. avoir bon dos
espurgar sa bila loc. épancher sa bile esquina (aver la pèl del ventre empegada a l’ -)
espurgatòri n. m. (s. XIII.) purgatoire expr. être affamé
espurgatòri (es a l’ -) loc. 1. il aspire à sortir de
esquina (aver los uèlhs darrièr l’ -) loc. n’y voir
là 2. c’est sa traversée du désert
pas clair (lucidité)
esquadra n. f. (s. XV..., occ. gascon : ń esqüada ż)
esquina (d’ -) loc. de dos
1. escadre 2. escouade
esquina (esquia, eschina) n. f. (frc. skina) 1. dos
esquadrilha n. f. (s. XVI...) escadrille
- Citation: Lo gros catàs de la vesina / sap plan causir
esquadron n. m. (s. XV...) escadron
lo bon talhon / e dins lo plat pren çò melhor / atan-
esquaire n. m. (s. XV.) équerre veire: falsesquaire
lèu que virèm l’esquina (August Benezet, Menudas
tròbas, 1926); Las mans mieunas, per l’esquina, bal-
esquèma n. m. (s. XVIII...) schéma
han la libertat al sosten, que se’n ane (Paul Gairaud,
esquematic, ica adj. (s. XIV...) schématique
La sexològa, 1982) 2. échine 3. crête de montagne
esquematicament adv. schématiquement
esquina (èsser d’ -) loc. être renversé / vaincu
esquematisme n. m. (s. XVII...) schématisme
esquina (far un present d’ -) loc. tourner le dos
esquematizacion n. f. (s. XX.) schématisation
esquina (lo voldriái veire que per -) expr. je ne
esquematizar v. (s. XIX...) schématiser
veux plus le voir
esquèr (s’aquò non vos es -) expr. 1. si cela ne
esquina (metre l’ -) loc. pousser à la roue
vous contrarie pas 2. si cela ne vous choque pas
esquina (tombar d’ -) loc. 1. tomber à la ren-
esquèr, èrra adj. (s. XIV.) gauche - Citation: Se
verse 2. fig. être très surpris
levèt; balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man es-
quèrra sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La esquina (virar l’ -) loc. tourner le dos
sexològa, 1982) esquina e de se curar l’uèlh (aquò es plan trist
esquèr, èrra adj. 1. gauche (maladroit) veire: e crudèl de tombar d’ -) expr. il faut savoir faire
maladreit 2. mal formé (mot) face aux impondérables
esquerisme n. m. (s. XX.) gauchisme esquinada (eschinada) n. f. (de esquina) une
esquèrra n. f. gauche volée de coups
esquèrra (a -) loc. à gauche esquinar (eschinar) v. (de esquina) 1. rompre
esquerrièr (ven de l’ -) il vient du mauvais l’échine 2. fig. s’échiner
côté esquinas (d’ -) loc. de dos
esquerrièr, ièrra adj. (s. XIII.) 1. gaucher, esquinç (pl. esquinces) n. m. accroc
gauchère 2. incommode esquinçada n. f. déchirure
esquerrós, osa (pl. esquerroses, osas) adj. drôle esquinçar v. (s. XII.) déchirer veire: estrifar
(étrange) veire: esquèr esquinçat, ada adj. déchiré, ée - Expression: Òr
esquí n. m. (s. XX., del norvegian) ski vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta
esquiaire, aira n. skieur, euse un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd
esquiar v. skier de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un
esquich (pl. esquiches) n. m. esquiche (injec- rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna,
tion de liquide ou de ciment sous pression) 1897)
esquicha -meleta (esperit -) loc. 1. esprit esquineta (far -) loc. pistonner quelqu’un
étriqué 2. vétilleur (qui se nourrit de menu esquintar v. (s. XIII.) 1. échiner 2. esquinter
fretin) esquipa n. f. (s. XIX..., del germanic ancian) équipe
esquicha-anchòia (fa totjorn a l’ -) loc. il lésine (sport)
sur tout esquipar v. équiper
271
esquipatge està aquí !
esquipatge n. m. équipage (instruments) veire: d’èsser (fr: cela devait arriver / son sort était ainsi
chorma tracé) ; Locucion: èsser a (+ vèrbe) (fr: être en train
esquipòt n. m. magot (économies) de) ; Expression: non se pòt èsser a l’autar emai a las
esquiròl n. m. (s. XII.) écureuil campanas / non se pòt èsser al cloquièr emai a la pro-
esquisma n. m. (s. XII...) schisme cession (fr: on ne peut pas être au four et au moulin) ;
esquismatic, ica adj. (s. XIII...) schismatique Expression: non èsser a nòças (fr: être dans ses petits
esquist (pl. esquistes) n. m. (s. XVI...) schiste souliers) ; Expression: non èsser a sas pensas (fr: ne
esquistós, osa (pl. esquistoses, osas) adj. (s. pas en mener large) ; Expression: s’èsser ajaguda (fr:
XVIII...) schisteux, euse avoir accouché) ; Locucion: non èsser de biais (fr: être
esquistositat n. f. (s. XIX...) schistosité mal placé) ; Locucion: non èsser de bon pel (fr: être de
esquiu, iva adj. (s. XII.) hostile, abrupt mauvaise humeur) ; Expression: èsser de director (fr:
esquiva (en -) loc. obliquement être en qualité de directeur) ; Expression: non èsser
esquivar (eschivar) v. (s. XII., frc. skiuhan) es- de la darrièra lapinada (fr: ne pas être un perdreau de
quiver l’année) ; Expression: non èsser tombat de la darrièra
esquizofrèn, èna adj. (s. XX.) schizophrène ramada (fr: avoir l’expérience des années) ; Locucion:
esquizofrenia n. f. (s. XX.) schizophrénie èsser de legir (fr: devoir être lu / être à lire) ; Locucion:
esquizofrenic, ica adj. (s. XX.) schizophrénique èsser de nòça (fr: être invité à une noce) ; Locucion:
èssas (far d’ -) loc. marcher pour un ivrogne non èsser dins son bon prepaus (fr: avoir perdu la
esséncia n. f. (s. XIV.) essence (phil....) veire: raison) ; Locucion: non podètz èsser dos còps (fr: on
gasolina ne peut pas être et avoir été) ; Locucion: èsser per (fr:
esséncia de (tirar la quinta -) loc. tirer la être sur le point de) ; Locucion: èsser plan tombat (fr:
quintessence de être très affaibli) ; Locucion: èsser tot non sai coma
essencial n. m. essentiel - Citation: Me sem- (fr: être tout chose) ; Locucion: èsser a l’agait / agach
bla que l’essencial de la pensada de Prospèr Estieu, (fr: être aux aguets)
la clau de sa vida felibrenca, vida de poèta e d’òme èsser (aquò aviá d’ -) loc. son sort était ainsi
d’accion, ten dins La Cançon occitana, expression cre- tracé
manta e fòrta de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, èsser (tornar a son -) loc. retourner à son état
1940) normal
essencial, ala adj. (s. XIV.) essentiel, elle èsser a l’autar emai a las campanas (non se pòt
essencialament adv. (s. XIV.) essentiellement -) expr. on ne pas être au four et au moulin
essencialisme n. m. (s. XX.) essentialisme èsser a nòças (non -) loc. être dans ses petits
(phil.) souliers
essent que loc. attendu que èsser a sas pensas (non -) loc. ne pas en mener
èsser n. m. (lat. essere, var.: èster (Gasc.)) 1. corr. large
être veire: èstre - Locucion: aquò es son èsser (fr: èsser ajaguda (s’ -) loc. avoir accouché
c’est sa façon d’être) ; Locucion: los èssers d’un os- èsser al cloquièr emai a la procession (non se
tal (fr: les habitants d’une maison) ; Locucion: aquò pòt -) expr. on ne pas être au four et au moulin
es son èsser (fr: c’est sa manière) ; Locucion: en bon èsser de biais (non -) loc. être mal placé
èsser (fr: en bon état / en bonne santé) ; Locucion: es èsser de bon pel (non - loc. être de mauvaise
totjorn d’un èsser (fr: il est toujours le même) ; Locu- humeur
cion: non es dins son èsser (fr: il n’est pas dans son èsser de director expr. être en qualité de di-
assiette) ; Locucion: tornar a son èsser (fr: retourner recteur
à son état normal) 2. corr. machin (chose, per- èsser de la darrièra lapinada (non -) loc. ne pas
sonne non définies) - Expression: dona-me l’èsser être un perdreau de l’année
(fr: donne-moi le machin) ; Expression: èsser est parti èsser de legir loc. il doit être lu (ce livre)
(fr: un tel est parti) èsser de nòça loc. être invité à une noce
èsser v. (s. XII., lat.v. essere, var.: èster (Gasc.)) corr. èsser dins son bon prepaus (non -) loc. avoir
être veire: èstre - Exemple: essent que voliá (fr: perdu la raison
comme il voulait) ; Exemple: a pè, siá en bicicleta èsser dos còps (non podètz -) loc. on ne peut
(fr: soit à pied, soit a bicyclette) ; Exemple: non èsser pas être et avoir été
qu’a per aquí (fr: n’être pas tout à fait ce qui convient) èsser plan tombat loc. être très affaibli
; Expression: soi estat (fr: j’ai été) ; Expression: soi èsser tombat de la darrièra ramada (non -) loc.
ieu (fr: c’est moi) ; Expression: es de plànher (fr: c’est ne pas être un perdreau de l’année
à plaindre / il est à plaindre) ; Expression: m’es de fèr èst n. m. (s. XII...) Est
(fr: il m’est pénible) ; Expression: es de mal seguir (fr: està (qui non n’a n’ / n’a pas n’ -) loc. qui n’en
c’est difficile à suivre) ; Expression: seriá son paire a pas s’en passe
(fr: il pourrait être son père) ; Expression: de qual està ? (en qué -) loc. en quoi cela consiste-t-il ?
ès ? (fr: qui sont tes parents) ; Locucion: aquò aviá està aquí ! loc. reste là !
272
està mal (aquò t’ -) estancament
està mal (aquò t’ -) loc. cela te va mal estacionari, ària adj. (s. XIV.) stationnaire veire:
està plan (aquò t’ -) loc. 1. cela te va bien 2. ça cf estadís
te reste bien (tu ne l’as pas volé) estadi n. m. (s. XIV.) stade
està plan (s’ -) loc. il est à son aise estadís, issa (pl. estadisses, issas) adj. 1. stag-
estabilitat n. f. (s. XIV.) stabilité nant, ante veire: estacionari 2. constant, ante
estabilizacion n. f. (s. XVIII...) stabilisation 3. stationnaire
estabilizant, anta adj. (s. XIX...) stabilisant estafinhar v. dédaigner (faire le difficile)
estabilizar v. (s. XVIII...) stabiliser estafinhós, osa (pl. estafinhoses, osas) adj. dé-
estabilizator, tritz adj. e n. (s. XIX...) stabilisa- daigneux, euse
teur, trice estagi n. m. (s. XVII...) stage
establament adv. (s. XIII.) stablement estagiari, ària adj. e n. (s. XX.) stagiaire
estable n. m. étable (f.) - Expression: estable (vist estagnacion n. f. (s. XVIII..., lat. stagnatum) stag-
e agaitat, tornatz-lo metre a l’ -) (fr: je n’en veux pas, nation
vous pouvez le garder) estagnant, anta adj. (s. XVI..., lat. stagnans) stag-
estable dels pòrcs n. m. → sot étable à cochons nant, ante
estable, abla adj. (s. XIII.) stable estagnar v. (lat. stagnare) stagner
establiment n. m. (s. XIII.) établissement
estala n. f. (s. XVIII...) stalle
establir v. (s. XI.) établir
estalactita n. f. (s. XVII...) stalactite
establir (s’) v. pron. fixer (se)
estalagmita n. f. (s. XVII...) stalagmite
estabordiment n. m. étourdissement - Ex-
estalinian, ana adj. stalinien, enne
pression: Una lusida morruda vèn banhar mas
parpelas e salisse de mon estabordiment (Max Allier, estalinisme n. m. stalinisme
L’Emperau, 1977) ; Expression: estalvi n. m. (s. XII.) épargne
estabordir v. (s. XIV.) 1. étourdir d’un coup estalviaire, aira adj. économe
2. abasourdir estalviar v. (s. XII.) économiser
estabosiment n. m. stupéfaction estam n. m. (s. XII.) étain
estabosir v. (s. XII.) 1. stupéfier 2. abasourdir estam aquí loc. nous sommes là
estabosit (demorar -) loc. tomber du ciel estamaire n. étameur, euse
estabosit, ida n. ahuri, ie estamar v. étamer
estabosit, ida adj. stupéfié, ée estamenha n. f. (s. XIII.) étamine
estaca (estacha) n. f. (s. XIII., frc. stakka) 1. at- estament n. m. (s. XIII.) état, condition
tache 2. lieu d’attache des bateaux 3. estaque estament (tornar metre en -) loc. remettre en
estaca al pè (aver l’ -) loc. avoir un fil à la patte état
estaca per (aver fòrça -) loc. avoir de estament de gràcia (en -) loc. en état de grâce
l’attachement pour estampa n. f. (s. XIII..., de l’italian stampa) es-
estacament n. m. attachement (affection) tampe
estacan los ases amb los chavals (non s’ -) expr. estampaire, aira n. (s. XIX...) 1. estampeur 2. im-
on ne mélange pas les torchons et les serviettes primeur d’estampes
estacar (estachar) v. (s. XII., de estaca / estacha) at- estampar v. (s. XIV...) estamper
tacher - Citation: Mas, per aquels que s’estacaràn a estampatge n. m. (s. XVIII...) estampage
cercar, jos l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del
estampèl (far d’ -) loc. 1. tenir tête à quelqu’un
poèta, fièra, dreita, poderosa, passionada de vertat, la
2. exciter l’envie 3. faire du bruit
partida mai significativa de son òbra, cresi que la tro-
estampilha n. f. (s. XVIII..., del castelhan) es-
baràn dins La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai
tampille
Saber, 1940)
estampilhar v. (s. XVIII...) estampiller
estacat (se téner per -) loc. se croire obligé
estacat coma un salsissòt (èsser -) loc. 1. être estampilhatge n. m. estampillage
mal ficelé 2. être mal vêtu estanc n. m. (de estancar) 1. arrêt veire: estanh
estacat, ada adj. attaché, ée - Citation: L’embut 2. retenue d’eau 3. étang
emplena la tripa que, un còp estacada, se’n va pren- estanc (demorar -) loc. demeurer interdit
dre un banh dins aquela aiga bolhenta (Pèire Gogaud, estanc, anca adj. (de estancar) étanche
L’uèlh de la font, 1977) estanca n. f. (de estancar, var.: estancha (Lem.))
estacion n. f. (s. XIII.) station retenue d’eau, de terre... veire: restanca
estacion que ven loc. prochaine station estança n. f. (s. XVI., ital. stanza) lit. stance
estacion servici n. f. station service estanca a (metre -) loc. mettre un frein à
estacion venenta loc. (s. XX.) prochaine station estancada n. f. (de estancar) volume d’eau
estacionament n. m. (s. XX.) stationnement retenue
estacionar v. (s. XX.) stationner estancament n. m. étanchement
273
estancar estatjants (èsser -)
estancar v. (s. XIII., lat. stancus, var.: estanchar estar de loc. 1. cesser de 2. se passer de 3. man-
(Lem.)) 1. étancher (une fuite) 2. faire barrage quer de
(eau, terre...) 3. arrêter estar de cantar loc. cesser de chanter
estancar (s’ -) v. (lat. stancus) faire halte estar de manjar loc. se passer de manger
estancar la set loc. étancher sa soif estar de pan loc. manquer de pain
estandard n. m. (s. XIII.) étendard estar de repaus loc. rester en repos
estandard (occitan -) n. m. occitan standard estar de tabat (non poder -) loc. ne pas pouvoir
estandardizacion n. f. (s. XX.) standardisation se passer de tabac
estandardizar v. (s. XX.) standardiser estar en fenestra loc. être à la fenêtre
estanh n. m. (s. XII., de estanhar) étang estar en unas loc. 1. être immobile, stupéfait
estanhal n. m. (de estanhar) zone humide 2. rester silencieux 3. ne pas répondre
estanhar v. (lat. stagnare) 1. stagner 2. croupir estar gaire (non -) loc. ne pas rester longtemps
estanhòl n. m. (de estanh) petit étang estar gaire (sense -) loc. 1. sans tarder davan-
tage 2. sans rester longtemps
estanqueïtat n. f. étanchéité
estar mai loc. tarder davantage
estanquet n. m. (de estancar) 1. pausa, arrêt 2. bu-
estar mal loc. aller mal (seoir)
vette au bord de la route
estar mut loc. rester sans rien dire
estant (d’aquí -) loc. adv. depuis ici
estar plan loc. aller bien (seoir)
estant (de Clarmont -) loc. depuis Clarmont où
estar plan (s’ -) loc. être à l’aise
je me trouve
estar suau loc. 1. rester tranquille 2. se taire
estant (de la fenèstra -) loc. de la fenêtre où je estar suau n. m. un ange passe (silence dans la
me trouve conversation)
estant (de Marselha -) loc. depuis Marseille (où estar suau (èsser -) loc. rester ranquille / silen-
je me trouve) cieux
estant que loc. attendu que estar suau (te disi d’ -) loc. je te prie de te taire
estapa n. f. (s. XIX..., neerl. stapel) étape estar tròp loc. tarder
estar v. ester (justice) estariá n. f. estarie (temps de déchargement
estar v. (s. XII.) 1. être, demeurer - Citation: Sias stipulé pour un navire).
secrèt, sias fidèl, adieu, laissa m’estar; n’ai paur que estartèr n. m. (s. XX., de l’anglés) starter
de te tròp aimar (Suzon de Terson, Poësias, s. XVII) estat n. m. (s. XIII...) état - Expression: ... vos
; Estarem pas dins aquesta cambra ! me venguèt una aprendrai quna es la castetat que deu regnar entre las
passada puòi (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. seoir personas maridadas, car aquela vertut non deu pas
- Citation: A la [meteissa] tempora, m’escriviá una nos abandonar jamai dins qun estat que siagam (Joan
longa letra qu’enclaus un brave pauc de sa pensada Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: estat (ben -) (fr:
: es per aquò qu’està plan de ne citar aicí qualques aller bien)
passatges ont Delbosquet escapola sens se’n trachar Estat n. m. (s. XV...) Etat (politique)
un tròc de son tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, estat civil n. m. état civil
Per Capvath la Lana, 1924) 3. cesser, manquer - estat d’urgéncia n. m. (s. XX.) état d’urgence
Expression: estar de cantar; estar de pan; estar de estat de (en -) loc. à même de
repaus 4. obtenir - Citation: Ela gausa esperar / que estat de dreit n. m. état de droit
se, fòra del jòc, ela lo pòt tirar, / que Robèrt serà seu : estat de sètge n. m. état de siège veire: assetjar
tot autre, a çò que pensa, / non pòt de sa beutat estar estat federal n. m. état fédéral
la recompensa (Francés de Corteta, La Miramonda, estat providéncia n. m. état providence
s. XVII) 5. rester - Citation: Los pès marcavan la estat unitari n. m. état unitaire
musica, mas estavan en plaça (Paul Gairaud, La sex- estatge n. m. (s. XIII.) étage
ològa, 1982) estatic,a adj. (s. XIX..., gr. statikos) statique
estar (aiçò non es d’ / es pas d’-) loc. ceci n’a estaticament adv. (s. XX., de estatic) statiquement
pas lieu d’être estatisme n. m. (s. XX., de estatic) statisme
estar (daissa m’ -) loc. laisse-moi tranquille estatistic, ica adj. (s. XVIII..., de l’all. statistik)
estar (daissar -) loc. 1. laisser tomber (abandon- statistique
ner) 2. laisser tranquille estatistica n. f. (s. XVIII...) statistique
estar (demorar -) loc. rester tranquille / silen- estatisticament adv. (s. XX.) statistiquement
cieux estatistician, ana adj. (s. XIX...) statisticien,
estar (n’ -) loc. s’en passer ienne
estar (ne cal -) loc. il faut s’en passer estatjant, anta n. (s. XIII.) 1. habitant à demeure
estar (s’ -) v. 1. se tenir 2. s’abstenir 3. seoir veire: abitant 2. autochtone
estar (sense gaire -) loc. sans rester longtemps estatjants (èsser -) loc. habiter dans la même
estar cog loc. rester coi, se taire maison, immeuble...
274
estatsunidenc, enca estiblar
estatsunidenc, enca adj. e n. (s. XX., de estat + unit estenografia n. f. (s. XVIII...) sténographie
+ enc) étasunien, enne estenografiar v. (s.XVIII...) sténographier
estatua n. f. (s. XIII.) statue esteorotipat, ada adj. (s. XX.) stéréotypé, ée - Ci-
estatuari, ària adj. e n. (s. XV...) statuaire tation: ... çò qu’ua traduccion ritmada e permet benl-
estatuïr v. (s. XIV.) statuer hèu de milhor retrobar (estile formular, emistiquis o
estatura n. f. (s. XIV.) stature vèrses sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, per-
estatut n. m. (s. XIII.) statut - Citation: Lo Fe- sonatges tipizats per un adjectiu passapertot, laissas
librige es establit, coma pòrta l’estatut, pèr sauvar a represas ditas similaras, evocacion de personnatges
nòsta lenga; e, en sauvant la lenga sentèm au fons mes o mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de
dau còr que gandirem de mai tot çò que fai portar la còps arabizanta de son nom, descripcions repetitivas
tèsta drecha a l’òme (Frederic Mistral, Santa Estèla e esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta
d’Avinhon, 1877) de Rotland, 2014
estatutari, ària adj. (s. XVI...) statutaire esterèo adj. e n. f. (abrv. de estereofonia / estereo-
estatutariament adv. (s. XIX...) statutairement fonic) steréo
estatz ? (ont -) loc. où habitez-vous ? esterèo n. f. (s. XX.) stéréo
estavanir (s’) v. pron. s’évanouir (perdre con- estereo pref. (gr. stereos) stéréo-
naissance) estereofonia n. f. (s. XX.) stéréophonie
estavila cette ville estereofonic, ica adj. (s. XX.) stéréophonique
estèc n. m. 1. ancien jeu de cartes 2. adresse estereotipar v. (s. XVIII...) stéréotyper
3. truc 4. nœud de l’affaire estereotipat, ada adj. (s. XIX...) stéréotypé, ée
estèc (per aqueste -) dans cette vue estereotipe n. m. (s. XVIII...) stéréotype
estegosaure n. m. (s. XX.) stégosaure estereotipes n. m. plur. stéréotypes (idées
estèla n. f. éclat (de bois qu’on fend) - Expres- toutes faites...) socio.
sion: L’un sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, estereotipia n. f. (s. XIX...) stéréotypie
/ per ont s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; Expres- esteril, ila adj. (s. XIV...) stérile veire: estèrle
sion: l’autre, que mila pics alongavan pel sòl, / vesiá esterilet n. m. (s. XX.) stérilet
son paure còrs despartit en estèlas (Pèire Godelin, esterilitat n. f. (s. XIII.) stérilité
Ramelet, s. XVII) esterilizacion n. f. (s. XIX...) stérilisation
estela n. f. (s. XIII.) étoile - Expression: Mès aquò esterilizant, anta adj. (s. XIX...) stérilisant, ante
siá pro dit per ara, / que le cèl son màntol prepara, / esterilizar v. (s. XVIII...) stériliser
contrapuntat, tan plen que vuèit, / de las estelas de la esterilizat, ada adj. (s. XIX...) stérilisé, ée
nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Expression: esterilizator n. m. (s. XIX...) stérilisateur (ma-
Mai tot d’un còp una estela pareis, puèi una autra chine)
lusís, puèi una autra belugueja, e lo cèu tot entièr estèrle, èrla adj. e n. jeune célibataire veire: es-
finís per s’estelar (Frederic Mistral, A Mir, 1875) ; teril
Expression: estela vos adutz ? (quina bèla -) (fr: quel esternudar v. (lat. sternutare) éternuer
bon vent vous amène ?) esternum n. m. (s. XVI...) sternum
estèla (a cada pic l’ -) loc. 1. gagner à chaque esternut n. m. (de esternudar) éternuement
coup 2. efficacité esteròl n. m. (s. XX., de (col)esteròl) stérol (bio-
estela de mar n. f. étoile de mer quim.)
estela marina n. f. étoile polaire estèta n. (s. XIX...) esthète
estela que tomba n. f. étoile filante estetica n. f. (s. XVIII...) esthétique
estelas (veire las -) expr. voir trente-six chan- esteticament adv. (s. XIX...) esthétiquement
delles estetician, ana n. (s. XIX...) esthéticien, ienne
estelas de la sopa n. f. yeux du potage (gras) estetisme n. m. (s. XIX...) esthétisme
estelas del cèl (anar quérre las -) expr. aller estetoscòpi n. m. (s. XIX...) stéthoscope
chercher la lune esteva n. f. 1. manche de charrue - Expression:
estelat, ada adj. (s. XIII.) étoilé, ée Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a
estellar, ara adj. (s. XVII...) stellaire l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça
estendilhar coma un lusèrp (s’ -) s’étirer au de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977) 2. ti-
soleil comme... mon de gouvernail
estendre v. (s. XII.) étendre - Expression: Trau- esteva dreita (téner l’ -) loc. mener sa vie / ses
cant sols la rauba cendrosa / que s’estend, los albres, affaires avec sagesse
quilhats, / d’aquela posca farinosa / florits pertot, son estiblada n. f. 1. usure du linge 2. fatigue
abilhats (Paul Froment, Nadal, 1897) 3. rossée
estenduda n. f. (s. XII.) étendue estiblada (li an donat una brava -) loc. ils l’ont
estèno n. f. (s. XX.) sténo bien rossé
estenografe, afa n. (s. XVIII...) sténographe estiblar v. 1. étirer le linge 2. étendre en tirant
275
estiblassada estòcafich (pl. estòcafiches)
276
estocar estrangulacion
277
estranh, anha estricte, icta
estranh, anha adj. (s. XII.) 1. étrange veire: es- estreitir (estrechir) v. (de estreit / estrech, var.: es-
trangièr 2. bizarre trechir (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov.)) corr. rétrécir
estranhament adv. (s. XII.) 1. étrangement estrem n. m. (lat. pop. extremus ) extrèm; estrèm
2. éloignement → confins 1. corr. le point le plus éloigné 2. corr.
estranhar v. (s. XII.) éloigner le point de l’horizon où le soleil disparaît - Ex-
estranhesa n. f. étrangeté pression: a l’estrem (fr: a l’horizon) 3. corr. côté -
estransi (viure d’ -) loc. vivre dans une an- Expression: per totes estrems (fr: de tous côtés) ; Ex-
goisse permanente pression: de quin estrem que (fr: de quel côté que /
estransinar (s’) v. 1. harasser 2. se tuer au tra- de quelque manière que) 4. sost. confin - Citation:
vail Demanda’m donc e ma man liberala / per eretat las
estransinat (viure -) loc. vivre dans une an- gents te balharà / e los estrems de la tèrra totala / a
goisse permanente ton voler era assubjectirà (Arnaud de Saleta, Psalme
estrat n. m. strate (f.) II, s. XVI)
estratagèma n. m. (s. XVI...) stratagème estremada n. f. (de estremar) 1. corr. ce qui est
estrategia n. f. (s. XIX...) stratégie engrangé 2. corr. ce qui est "mis de côté"
estremaire, aira n. (de estremar) 1. corr. personne
estrategic, ica adj. (s. XIX...) stratégique
qui engrange 2. corr. personne "qui met de
estratègue, èga n. (s. XVIII...) stratège
côté"
estratificacion n. f. (s. XVI...) stratification
estremal n. m. (de estrem, var.: estremau (Gasc.,
estratificar v. (s. XVII...) stratifier
Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) → orizont sost.
estratificat, ada adj. e n. (s. XVII...) stratifié, ée horizont veire: asuèlh
estratigrafia n. f. (s. XIX...) stratigraphie estremar v. (s. XII., de estrem) 1. corr. disparaître
estratigrafic, ica adj. (s. XIX...) stratigraphique à l’horizon (soleil) 2. corr. éloigner de la vue
èstre v. → èsser être - Citation: Joan-Guilhem, (dissimuler) 3. corr. mettre en lieu sûr 4. corr.
per alassament e estent totei lei besonhas qu’aviá, engranger - Expression: estremar lo fen, lo blat, la
e mai perque voliá èstre un pauc mai sovent ambé recòlta (fr: rentrer le foin, le blé, la récolte) 5. iron.
sei mestressas, diguèt ren e laissèt a Pèire Baglione enfermer - Expression: l’an estremat (fr: on l’a mis
l’organizacion de la manifestacion (Glaudi Barsòtti, en prison)
Lo capitani de la Republica, 2012) estremar (s’) v. pron. (s. XII., de estrem) 1. corr.
èstre n. m. 1. chose veire: daquòs - Citation: Vai se cacher à l’orizont (soleil) 2. fig. rentrer chez
dire a Dòna Vidala que demòra al canton dels presi- soi 3. fig. demeurer chez soi 4. fig. se renfermer
cadors, o ben a dòna Antònia que demòra a la carrièra (personne)
de Colomièrs près dels estudis, o ben a Peirona ... que estrematge n. m. (de estremar) corr. action
me fassen prestar, si lor plai, en pagant coma es le d’engranger
degut, l’èstre de lor vesina, la quala vesina demòra a estrementida n. f. frisson
èstre, près d’èstre, coma qui va a èstre (Odde de Tri- estrementir v. (s. XIII.) 1. ébranler - Citation:
ors, 1578) 2. machin Lavetz sa votz herotja toarà / e tots de paur los es-
èstre (o ai dit a -) loc. je l’ai dit à un tel / à trementirà, / e non i aurà qui’u gause contradíser
machin (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) 2. fig. secouer
estrechan, ana adj. e n. (de estrech) 1. sost. an-
gleux, euse (noix) 2. corr. chiche (avare) 3. sost. estrementir (s’) v. pron. frissonner (de peur)
étroit d’esprit estremolir v. tressaillir (trembler de peur)
estrechanariá n. f. (de estrechan ) corr. étroitesse estrena n. f. (s. XII.) 1. étrenne veire: la pèça -
d’esprit Expression: Me mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas
estrefait (es -) loc. 1. il est mort 2. c’est fait coma teniái çò plus gròs, me pensavi que çò menut
estrefait a (s’i es -) loc. cela lui est arrivé tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot virava plan,
estrefaita / estrefacha n. f. (de estrefar) truc, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin,
machin qu’on fait / qui a été fait Lo vièlh libre d’images) 2. pourboire
estrefar v. faire le truc (non défini) estrena (donar una -) loc. donner un pourboire
estreit al bren e larg a la farina (èsser -) expr. estrena de (aver l’ -) loc. avoir la primeur de
mal gérer son affaire estrenar v. (s. XII.) faire le premier usage
estreit, eita (estrech, a; pl. estreches) adj. (s. XII., estrenar qualqu’un loc. graisser la patte
lat. strictus) 1. étroit 2. trop juste de dimensions estrenas (per -) loc. en présent, pourboire
estreitament (estrechament) adv. (s. XII., de es- estrénher v. (s. XII.) étreindre
treit / estrech) étroitement estrenta n. f. (s. XII.) étreinte
estreitesa n. f. étroitesse estrepar v. (s. XII.) fouler au pied
estreitiment n. m. (var.: estrechiment (Leng., Lem., estrictament adv. (s. XVI...) strictement
Viv. Alps, Prov.)) corr. rétrécissement estricte, icta adj. (s. XVIII...) strict, stricte
278
estridéncia eternal, ala
estridéncia n. f. (s. XIX...) stridence estucator, tritz (pl. estucators, trises) n. (s.
estrident, enta adj. (s. XVI...) strident, ente XVII..., de l’ital. stuccatore) stucateur, trice
estrifar v. déchirer veire: esquinçar - Expression: estudi n. m. (s. XIII.) 1. sost. étude - Citation: Es-
Meteguèt a la vela e quand lo mazot s’estrifèt, quand timam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar
se levèt l’aura d’amont ; Expression: comencèt sa nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi
navigacion (Robèrt Lafònt, 1971, p. 56) scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia
estrilhar v. (s. XII.) étriller catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a las
estring n. m. (s. XX., de l’anglés) string qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gra-
estripar v. étriper matica, 1935) ; Citation: Joan aviá fach sos estudis
estripar lo borset loc. vider les poches segondaris a Besièrs, ont son paire, engenhaire de
estriu n. m. étrier l’Escòla centrala, bailejava lo servici tecnic del camin
estrius (es suls -) loc. 1. il est prêt à se lancer de fèrre (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
2. il ira loin 2. sost. étude (cabinet de travail)
estrivar v. (de estriu) corr. mettre le piued à estúdia de veterinari expr. il étudie pour être
l’étrier vétérinaire
estrivièra n. f. courroie de l’étrier estudiant, anta n. (s. XIV.) étudiant, ante
estrivièra (alongar l’ -) loc. donner à foison estudiar v. (s. XIII.) étudier - Expression: Aquò fa
estròfa n. f. (s. XVI...) strophe pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de bonas
estrop n. m. 1. maillot (bébés) 2. enveloppe - causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan-Loís
Citation: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos Fornèrs, s. XVIII)
l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra, estudiar a (s’ -) loc. s’ingénier à
dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida mai estudiar a (s’) v. s’appliquer à
significativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins estudiat jos una banasta (a -) expr. c’est un ig-
La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940) norant
3. pansement estúdio n. m. (s. XIX..., de l’anglés ? italian) studio
estropada n. f. emplâtre estudiós, osa (pl. estudioses, osas) adj. (s. XIV.)
estropar v. 1. emmailloter veire: trocelar - Ex- studieux
pression: Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que estudiosament adv. (s. XIV.) studieusement
deviá enfantar, e metèt al [mond] son Filh primièr estudis (aver d’ -) expr. avoir de l’instruction
nascut, qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins estudis (renonciar los -) loc. renoncer aux
una grépia, perque i aviá pas de plaça per eles dins études
l’ostalariá (Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957)
estug (pl. estuges) n. m. (s. XI.) 1. étui 2. four-
2. envelopper 3. faire un pansement
reau
estropat dins una fuèlha de jolverd expr. tout
estujar v. (s. XII.) ranger avec soin
petit
estupefaccion n. f. (s. XVIII...) stupéfaction
estropiaduras d’occitan (qualques -) expr. fam.
quelques bribes d’occitan estupide, ida adj. (s. XIV...) stupide veire: estupit
estrop (es encara a l’-) loc. il est très jeune
estrós (a bèl -) loc. tot d’un coup: nettement estupit, da adj. stupéfié veire: estupide
estrós (pl. estrosses) n. m. débris, rebut, estupor n. f. (s. XIV.) stupeur
déchet esturassar son dequé loc. dissiper son bien
estrós en estrós (d’ -) loc. 1. d’un seul coup esturjon n. m. (s. XIII.) esturgeon
2. nettement 3. tout à fait esvèlte, èlta adj. (de l’italian) svelte
estruci n. m. (s. XIV.) corr. autruche esventar v. (s. XIV.) 1. éventer 2. jeter au vent
estructura n. f. (s. XV...) structure 3. divulguer
estructura sociala n. f. structure sociale (socio.) esvertudar v. (s. XII.) évertuer
estructuracion n. f. (s. XX.) structuration es ? (qual -) qui vive ?
estructural, ala adj. (s. XIX...) structurel, elle etcetèra (etc.) loc. (s. XIV...) etcetera (etc.)
estructuralisme n. m. (s. XX.) structuralisme etèr n. m. (s. XIV.) éther
estructuralista adj. e n. (s. XX.) structuraliste eterèu, èa adj. (s. XIV. ń etherey ż) éthéré, ée
estructurar v. (s. XIX...) structurer eternal, ala adj. (s. XIV.) éternel, elle veire:
estructurat, ada adj. (s. XIX...) structuré, ée etèrne - Citation: Montsegur, l’as ausit, l’aule cant
estuari n. m. (s. XIX...) estuaire d’asirança, / martelar tas parets de sa ràbia d’infèrn,
estuba n. f. étuve / roncar dins los lenhièrs, cremadors d’esperança,
estubada de quicòm (aver l’ -) expr. avoir vent getant nòstre país dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin,
de quelque chose La colomba de patz, 1947)
estubar v. 1. étuver 2. fumiger 3. enfumer eternalament adv. (s. XIV.) éternellement - Cita-
estuc n. m. (s. XVI..., de l’ital. stucco) stuc tion: Ò Dieu, ton tròne eternalament dura / e a jamés
279
eternalament evenemencial, ala
ton scèptre non procura / que l’equitat (Arnaud de eugenista adj. e n. (s. XX.) eugéniste
Saleta, Psalme XLV, s. XVI) eunuc n. m. (s. XVII...) eunuque
etèrne, èrna adj. éternel, elle veire: eternal eureka interj. (s. XIX...) eurêka
eternitat n. f. (s. XIV.) éternité - Citation: Lo Euridice n. pr. f. Eurydice (f.)
zin-zin [de las cigalas] montava, traucant las aurel- Euripides n. pr. m. Euripide (tragique grec) -
has, moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e Expression: Mès si jo non som pas un aute Euripi-
morir sens pausa, d’oras e d’oras, vagas d’armonias des, / ni Vergili segond, ni tèrç Meonides, / au mens
que sens fin s’esperlongavan, misteriosa incantacion è jo l’onor, Prince de gran renom, / qu’aqueste libe au
qu’aviá pres possession del temps e de l’espaci, e hront, escriut, pòrta ton nom (Pèir de Garròs, Eglò-
que getava sus la comba abrasada una sensacion gas, 1567)
d’eternitat (Joana Bartès, Lison, 1934) èuro n. m. (s. XX.) euro
eternizar v. (s. XVI...) éterniser europèa (comunitat -) n. f. communauté eu-
eterodòxe, òxa adj. (s. XVII...) hétérodoxe ropéenne
eterogenèu, èa adj. (s. XIV. ń etherogeneos ż) europeïsme n. m. (s. XX.) européisme
hétérogène veire: omogenèu europeïsta n. (s. XX.) européiste
eteromòrfe, òrfa adj. (s. XIX...) hétéromorphe europeïzacion n. f. (s. XX.) européanisation /
eterosexual, ala (/etero-sexual, ala), etèro adj. e européisation
n. (s. XX.) 1. hétérosexuel, elle 2. hétéro europèu, èa adj. e n. (s. XVIII...) européen, enne
etic, ica adj. (s. XIV.) éthique eusièra n. f. (s. XIII.) bois d’yeuses
etime n. m. (s. XX.) étymon
eutanasia n. f. (s. XVIII...) euthanasie
etimologia n. f. (s. XIV.) étymologie
eutanasiar v. (s. XX.) euthanasier
etimologic, ica adj. (s. XVI...) étymologique
evacuacion n. f. (s. XIII.) évacuation
etimologista n. (s. XVI...) étymologiste
evacuar v. (s. XIII.) évacuer
etimologizar v. (s. XIV.) étymologiser
evanescéncia n. f. (s. XIX...) évanescence
etiqueta n. f. (s. XVI...) griffe (marque)
evanescent, enta adj. (s. XVIII...) évanescent,
etnia n. f. (s. XX.) ethnie
ente
etnic, ica adj. (s. XIII...) ethnique
etnisme n. m. (s. XX.) ethnisme evangèli n. m. (s. XIII., lat. evangelium < gr. euan-
gelion) sost. évangile
etnocentrisme n. m. ethnocentisme (socio.)
etnocentrisme n. m. (s. XX.) ethnocentrisme evangeliari n. m. (s. XIV., lat. ec. evangeliarium)
etnocidi n. m. (s. XX.) ethnocide sost. évangéliaire
etnografe, afa n. (s. XIX...) ethnographe evangelic, ica adj. (s. XIV., lat. evangelicus < gr. eu-
angelikos) sost. évangélique
etnologia n. f. (s. XIX...) corr. ethnologie
- Citation: Es encara possible a un mèstre de la evangelisme n. m. (s. XIX., de evangelista) sost.
geografia, coma de l’istòria, coma de la sociologia évangélisme (religions)
o de l’etnologia "miègjornalas" de se targar de la evangelista n. (s. XIII., lat. ec. evangelista) sost.
mesconoissença e del mesprètz de la lenga d’òc, e évangéliste
d’estampar las pròvas desvergonhadas de son [ig- evangelizacion n. f. (s. XIV., de evangelizar) sost.
norància] (Robèrt Lafont, Per un Institut d’Estudis évangélisation (religions)
occitans, 1980) evangelizar v. (s. XIV., lat. ec. evangelizare) sost.
etnologic, ica adj. (s. XIX...) ethnologique évangéliser
etnològue, òga n. (s. XIX...) ethnologue evangelizator, tritz (pl. evangelizators, trises)
etrusc, usca (pl. etrusques, uscas) adj. (s. XIX...) adj. e n. (s. XIX., de evangelizar) evangelizaire;
étrusque evangelizador sost. évangélisateur, trice (reli-
eucaristia n. f. (s. XIII.) eucharistie gions)
eucaristic, ica adj. (s. XVI...) eucharistique evaporable, abla adj. (s. XIV.) évaporable
eufemic, ica adj. (s. XIX...) euphémique evaporacion n. f. (s. XIII.) évaporation
eufemicament adv. (s. XIX...) euphémiquement evaporar v. (s. XIV.) évaporer
eufemisme n. m. (s. XVIII...) euphémisme evaporator n. m. (s. XX.) évaporateur (instru-
eufonia n. f. (s. XIV.) euphonie ment)
eufonic, ica adj. (s. XVI...) euphonique evasion n. f. (s. XVII...) évasion
euforia n. f. (s. XVIII...) euphorie evasir v. (s. XIV.) évader
euforic, ica adj. (s. XX.) euphorique evenemencial, ala adj. (s. XX., de evenement)
Eufrates n. pr. m. Euphrate (fleuve) m. - Ex- événementiel, elle
pression: La mar Ircània [Hircania], Càspia e l’ocean evenement n. m. (s. XVI..., lat. evenire) événe-
pregon, / e l’Eufrates sentic mon navigatge prompt ment - Citation: Granda pròva, d’alhors, del perfèit
(Pèir de Garròs, Lissandre, 1567) equilibre d’aquel engenh que domina los evenements
eugenisme n. m. (s. XX.) eugénisme contingents per s’enanar plus luènh trobar çò que
280
evenement excavacion
demòra e que, fin finala, triomfarà (Irena Bonnet, Lo exacerbat, ada adj. (s. XIV..., de exacerbar) exac-
Gai Saber, 1940) erbé, ée
evenimencial, ala adj. (s. XX.) événementiel, exactament adv. (s. XVI..., de exacte) exactement
elle exacte, acta adj. (s. XVI..., lat. exactus) exact, ex-
eveniment n. m. acte
evescat n. m. (s. XIII.) évêché exactitud n. f. (s. XVII...) exactitude
evesque n. m. (s. XIII.) évêque veire: bisbe (arc.) exageracion n. f. (s. XVI..., lat. exaggeratio) ex-
eviccion n. f. (s. XIII.) éviction agération
evidéncia n. f. (s. XIV.) évidence exageradament adv. (s. XIX..., de exagerat) ex-
evident, enta adj. (s. XIV.) évident, ente agérément
evidentament adv. (s. XIV...) évidemment exagerar v. (s. XVI..., lat. exaggerare) exagérer
evinciment n. m. (s. XII...) évincement exagerat, ada adj. (s. XVIII..., de exagerar) exagéré,
evincir v. (s. XII. ń evencer ż) évincer ée
evincit, ida adj. (s. XII...) évincé, ée exagerator, tritz (pl. exagerators, trises) n. (s.
evitar v. (s. XIII., lat. evitare) corr. éviter - Ex- XVII..., lat. exaggerator) exagérateur
pression: non pòt evitar d’èsser aital (fr: il ne peut exagòn n. m. (s. XIV...) hexagone - Expression:
manquer d’en être ainsi) Cresi pas çaquelà, e ne soi moquet, que cap de nòstres
evitat, ada adj. (s. XIII...) évité, ée occitans desoccitanizats aja pensat que sas paraulas
evocacion n. f. (s. XIV.) évocation - Citation: ... çò poguèssen portar frucha al dedins de l’exagòn (Rodg-
qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor ièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs exagonal, ala adj. (s. XVII...) hexagonal, ale
recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tip- exalacion n. f. (s. XIV., lat. exhalatio) sost. exhala-
izats per un adjectiu passapertot, laissas a represas di- tion
tas similaras, evocacion de personnatges mes o mens exalar v. (s. XIV...) 1. exhaler 2. répandre (odeur)
istorics o mitics sus la sola sonoritat, de còps ara- exaltacion n. f. (s. XV., lat. eccl. exaltatio) sost.
bizanta de son nom, descripcions repetitivas e este- exaltation
orotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de exaltant, anta adj. (s. XIX., de exaltar) exaltant,
Rotland, 2014 ante
evocar v. (s. XIV...) évoquer - Expression: En evo- exaltar v. (s. XIII., lat. exaltare) sost. exalter
cant aquela fin tragica e gloriosa de la patria lengado- exaltat, ada adj. e n. (s. XVII..., de exaltar) exalté,
ciana, cossí mon esperit seriá pas trevat pel sovenir ée
del grand istorian-trobaire dels Albigeses, Napoleon examèn n. m. (s. XV..., lat. examen) examen
Peirat (Antonin Perbòsc, Discors de Foish, 1896) examètre n. sost. examètre
evocator, tritz (pl. evocators, trises) adj. (s. XIX...) examinar v. (s. XIII., lat. examinare) examiner
évocateur, trice examinator, tritz (pl. examinators, trises) n. (s.
evolucion n. f. (s. XVII...) évolution - Expression: XVII..., lat. examinator) examinateur, trice
Sens la gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala exarca n. m. (s. XVI..., lat. exarchus < gr. exarkhos)
dels parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdi- exarque
cion (Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905) exarcat n. m. (s. XVI..., de exarca) exarchat
evoluïr v. (s. XVIII..., de evolucion) corr. évoluer - exasperacion n. f. (s. XVIII..., lat. exasperatio) ex-
Citation: Se me fise ai dificultats qu’ai agudas, nòstre aspération
organisme a evoluït devers un neò-felibrisme qu’es sa exasperant, anta adj. (s. XIX..., de exasperar) exas-
negacion fondamentala (Robèrt Lafont, 1980) pérant, ante
evolutiu, iva adj. (s. XIX...) évolutif, ive exasperar v. (s. XVIII..., lat. exasperare) exaspérer
evorariá n. f. (s. XVII...) ivoirerie exasperat, ada adj. (s. XVIII..., de exasperar) exas-
evòri n. m. (s. XII.) ivoire péré, ée
evorièr, ièra n. (s. XIV...) ivoirier, ière exausiment n. m. (s. XVI..., de exausir, var.: exaudi-
evorin, ina adj. (s. XII...) ivoirin ment (Gasc.)) exaucement
ex abrupto loc. (s. XVII..., mots latins) ex abrupto exausir n. (s. XVI., lat. exaudire, var.: exausir / ex-
ex nihilo loc. (s. XVII..., mots latins) ex nihilo audir (Gasc.)) exaucer - Citation: Ma hòrça, mon
ex-libris n. m. (s. XIX..., mots latins) ex-libris broquèr , mon Diu siás benasit, / qui m’as tenut
ex-vivo adv. (s. XX., mots latins) ex-vivo l’aurelha, e mon crit exaucit (Pèir de Garròs, Psaume
ex-voto adv. (s. XVII..., mots latins) ex-voto 28, 1565); Exaudeish ma votz e cridòria / quan entà
exaccion n. f. (s. XIII., lat. exactio) sost. exaction ton sant oratòri / te pregant tien las mans lhevadas
exacerbacion n. f. (s. XVIII..., lat. exacerbatio) ex- (Arnaud de Saleta, Psalme 28, 1583)
acerbation excavacion n. f. (s. XVI..., lat. excavatio) 1. corr.
exacerbar v. (lat. exacerbare) exacerber excavation 2. corr. trauc important dins lo sòl
281
excavar exemplar, ara
excavar v. (lat. excavare) corr. excaver veire: es- exclusiu, iva adj. e n. (s. XVIII..., lat. exclusivus)
cavar sost. exclusif, ive
excavator, tritz n. m. / f. (s. XIX., de l’anglés; exca- exclusiva n. f. (s. XVI..., de exclusiu) sost. exclu-
vator) excavador, doira corr. excavateur, trice sive
excecrable, abla adj. (s. XIV.) excécrable exclusivament adv. (s. XV..., de exclusiu) sost. ex-
excedent n. m. (s. XIV..., lat. exedens) excédent clusivement
excedent, enta adj. (s. XVIII..., de excedir) 1. excé- exclusivisme n. m. (de exclusiu) sost. exclu-
dant, ante 2. excédentaire sivisme
excedent, enta adj. e n. m. (s. XIV...) excédent exclusivitat n. f. (s. XVIII..., de exclusiu) sost. ex-
excedir v. (s. XIII..., lat. excedere) excéder clusivité
excelléncia n. f. (s. XIV., lat. excellentia) excel- excommunicacion n. f. (s. XIV..., lat. ecl. excommu-
lence - Citation: Demest los bons préner assistén- nicatio) sost. excommunication (religions) veire:
cia / e de comparèr hugirà / dejà damnada en sa con- escumenge
sciéncia / perque lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths excommunicacion n. f. (s. XIV..., lat. ecl. excommu-
qui l’an en reveréncia / coneish plan lo camin tengut nicatio) sost. excommunication veire: escumenge
:/mès abusar de sa cleméncia, / amear tarda penitén-
cia, / per camin de tau consequéncia, / a bon pòrt de- excrecion n. f. (s. XVI..., lat. excretio) excrétion
gun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565) ; excremencial, ala adj. (s. XVI..., de excrement) ex-
Òc. Excelléncia deu manuscrit d’Oxford ? Òc. Mès crémenteux; excrémentiel
n’ei pas qu’un manuscrit" (Pèire Bèc, 2014, p. 7) excrement n. m. (s. XVI..., lat. excrementum) ex-
excelléncia (per -) loc. par excellence crément
excellent, enta adj. (s. XIV.) excellent, ente excrementacion n. f. (s. XIX..., de excrement) ex-
excellir v. (s. XVI...) exceller crémentation
excentric, ica adj. (s. XIV.) excentrique excretar v. (s. XIX..., de excrecion) excréter
excepcion n. f. (s. XIII.) exception
excretor, tritz adj. (s. XVI..., de excrecion) excré-
excepcion de (a l’ -) loc. a l’exception de
teur, trice
exceptar v. (s. XIV.) sost. excepter
excretòri, òria adj. (s. XVI..., de excrecion) excré-
exceptat, ada adj. (s. XIV...) excepté, ée
toire
excès (pl. excèsses) n. m. (s. XIV., lat. excessus)
excusa n. f. (s. XIV., de excusar) escusa 1. corr. ex-
excès
cuse (societat) - Locucion: vos demandi excusa (fr: je
excessiu, iva adj. (s. XIV.) excessif, ive
vous prie de m’excuser / excusez-moi !) 2. corr. jus-
excipir n. sost. exciper
tification
excision n. f. (s. XIV...) excision
excusable, abla adj. (s. XIV., lat. excusabilis )
excitabilitat n. f. (s. XIX...) excitabilité
escusable sost. excusable
excitable, abla adj. (s. XIX...) excitable
excusar v. (s. XIII., lat. excusare) desencusar corr.
excitacion n. f. (s. XIV.) excitation
excuser (societat) veire: escusar - Locucion: aver de
excitant, anta adj. (s. XVII...) excitant, ante
s’excusar (fr: devoir s’excuser)
excitar v. (s. XIV.) exciter
execrable, abla adj. (s. XVI..., de execrar)
excitat, ada adj. e n. (s. XIX...) excité, ée
exécrable
excitatiu, iva adj. (s. XIV.) excitatif, ive
execrable, abla adj. (s. XIV.) exécrable
excitator, tritz (pl. exitators, trises) n. (s. XIV...)
1. excitateur, trice 2. exciteur, euse execracion n. f. (s. XIII..., lat. execracio) exécration
exclamacion n. f. (s. XIV..., lat. exclamatio) execrar v. (s. XV..., lat. execrari) exécrer
esclamacion sost. exclamation execucion n. f. (s. XIV.) exécution
exclamacion n. f. (s. XIV., lat. exclamatio) excla- executar v. (s. XV.) 1. exécuter (ordre 2. mettre à
mation mort)
exclamar (s’ -) v. pron. (s. XVI..., lat. exclamare) executiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) exécutif, ive
corr. s’exclamer veire: esclamar executor, tritz (pl. executors, trises) n. (s. XIV.,
exclamatiu, iva adj. (s. XIV., lat. exclamativus) ex- lat. executor) exécuteur, trice
clamatif, ive executòri, òria adj. (s. XIV.) exécutoire
exclamatiu, iva adj. (lat. exclamativus) sost. excla- exegèsi n. f. exégèse
matif, ive exempcion n. f. (s. XIII.) exemption
exclure v. (s. XVII..., lat. excludere) sost. exclure exemplar, ara adj. (s. XII..., lat. exemplaris)
veire: esclaure 1. exemplaire (ce qui peut être cité en exem-
exclús, usa (pl. excluses, usas) adj. (de exclure) ple) 2. exemplaire (sanction qui peut servir
sost. exclu, ue veire: esclaus, a d’exemple)
exclusion n. f. (s. XIV., lat. exclusio) sost. exclu- exemplari n. m. (s. XVI..., b. lat. exemplarium)
sion 1. sost. exemplaire (un objet d’une série) 2. sost.
282
exemplari expropriacion
283
expropriar e!
expropriar v. (s. XVII...) exproprier extractiu, iva adj. (s. XVIII..., lat. extractum) sost.
expulsion n. f. (s. XIII.) expulsion extractif, ive
expulsiu, iva adj. (s. XIV.) expulsif, ive extractor, tritz (pl. extractors, trises) adj. e n. (s.
exsangüe, gua adj. (s. XVI...) exsangue XVI..., lat. extractor) extracteur, trice
exsudar n. (s. XVI., lat. exsudare) sost. exsuder extraordinari, ària adj. (s. XIII...) sost. extraordi-
extasi n. f. (s. XIV.) extase naire
extemporanèu, èa adj. (s. XVI..., lat. b. extempora- extravagància n. f. (s. XVII..., de extravagant) ex-
neus) sost. extemporané, ée travagance
extension n. f. (s. XIII.) extension extravagant, anta adj. e n. (s. XVII..., de extravagar)
extensiu, iva adj. (s. XIV.) extensif, ive sost. extravagant, ante
extenuar v. (s. XIII.) exténuer extravagar v. (s. XIV., lat. extra + vagari) sost. ex-
exterior, ora adj. (s. XIV.) extérieur, ieure travaguer
exterminacion n. f. (s. XVI...) extermination extrèmament adv. (s. XVI...) extrêmement
exterminar v. (s. XIV.) exterminer
extrème, èma adj. (s. XVI...) extrèm sost. extrême
exterminator, tritz (pl. exterminators, trises)
veire: estrem - Citation: En mès d’aquò, los problè-
adj. e n. (s. XIII...) exterminateur, trice
mas pausats per Jonin a prepaus de la sua revirada
extèrne, èrna adj. (s. XIX...) extèrn externe
en francés modèrne que’s pausan diferentament dab
extinccion n. f. (s. XV.) extinction
l’occitan gascon, lenga populara, encara plegadissa e
extinctor n. m. (s. XIX...) extincteur
polimòrfa, de cap au francés academic, codificat dinc a
extirpable, abla adj. (s. XIX...) extirpable
l’extrème, on lo mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei
extirpacion n. f. (s. XV...) extirpation
hòrabanit o deu mens sentit coma "chocant" (Pèire
extirpar v. (s. XVII...) extirper
Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6)
extirpator, tritz (pl. extirpators, trises) adj. e n.
extremisme n. m. (s. XX.) extrémisme
(s. XIV...) extirpateur, trice
extorquir v. (s. XIV...) extorquer veire: estòrcer extremista n. (s. XX., de extrème) extrémiste
extorsion n. f. (s. XIII.) extorsion extremitat n. f. (s. XIV...) extrémité
extra-uterin, a adj. extra-utérin,e exuberància n. f. (s. XVI...) exubérance
extraccion n. f. (s. XII..., lat. extractum) sost. ex- exuberant, anta adj. (s. XV...) exubérant, ante
traction exumar v. sost. exhumer
extractible, ibla adj. (s. XIX..., de extraccion) sost. exutòri n. m. (s. XVIII...) exutoire
extractible e ! interj. eh !
284
f (èfa) (alfabet) fagòt
f (èfa) (alfabet) n. f. f factor, tritz (pl. factors, trises) n. (s. XVII...) fac-
fa n. m. corr. fa (musique) (musica) teur, factrice (poste...)
fablèl n. m. (s. XIII.) fabliau - Citation: Se veirà factorial, ala adj. (s. XIX...) factoriel, elle
pro que l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat dels factorizacion n. f. (s. XX...) factorisation
vièlhs que çò que [li] a agradat, mai que mai çò que los factorizar v. (s. XX...) factoriser
aparenta a de contes [populars] occitans, en i apon- factura n. f. (s. XVI...) facture (façon, note de
dent un brave pauc de çò que s’es tròp avalit de las frais)
literaturas, mas qu’es demorat plan vivent dins nòs- facturacion n. f. (s. XX...) facturation
tra lenga e dins nòstras tradicions (Antonin Perbòsc, facturar v. (s. XIX...) facturer
Fablèls calhòls, 1936) facturièr, èra n. (s. XIX...) facturier, ère
fablièr (faulièr) n. m. fablier facultat n. f. (s. XIV.) 1. faculté 2. aptitude
fabregar v. corr. fabriquer veire: fabricar facultatiu, iva adj. (s. XVI...) facultatif, ive
fabrica n. f. (s. XVII...) 1. fabrique 2. usine facultativement adv. (s. XIX...) facultativement
fabricacion n. f. (s. XIV.) fabrication fada n. f. (s. XII., lat. fata, var.: hada (Gasc.)) fée
fabricant, anta n. (s. XVIII...) fabricant, ante veire: fat - Expression: fada ? (creses qu’ai la man -)
fabricar v. (s. XII...) fabriquer (fr: crois-tu que j’aie une baguette magique ?)
fabulista n. (s. XVII...) fabuliste fadar v. (s. XII.) 1. enchanter 2. jeter un sort
fabulós, osa (pl. fabuloses, osas) adj. (s. XIX...) fadariá n. f. 1. féerie 2. pouvoir des fées
fabuleux, euse fadat, ada adj. 1. ensorcelé, ée 2. niais (fada)
faccion n. f. (s. XIV...) faction (groupe) fadat ! (aital èra -) loc. c’était écrit !
facciós, osa (pl. faccioses, osas) adj. e n. (s. XV...) fade, fada adj. (s. XIV. : ń fad ż) fade veire: fat
factieux, euse fadejar v. (s. XIII.) 1. badiner - Citation: Non de-
facecia n. f. (s. XV...) facétie manda plus quina es la novèla del jorn, s’es vertat
faceciós, osa (pl. facecioses, osas) adj. e n. (s. que sa vesina, en fadejant, a fait la fadesa (Joan-Loís
XV...) facétieux, euse Fornès, Santa Ceselha, s. XVIII) 2. folâtrer 3. ex-
faceciosament adv. (s. XV...) facétieusement travaguer
fachin n. m. (de fachinar) charme (sortilège) fadesa n. f. (s. XIII.) 1. "fadaise" - Citation: Non
veire: faitilha demanda plus quina es la novèla del jorn, s’es vertat
fachinar v. (lat. factinare) ensorceler que sa vesina, en fadejant, a fait la fadesa (Joan-Loís
fàcia n. f. (s. XII.) 1. face 2. figure (jeu de cartes) Fornès, Santa Ceselha, s. XVIII) 2. folie
fàcia (de -) loc. de face fadesa del jovent loc. erreur de jeunesse
fàcia (en -) loc. adv. en face fadestèl n. m. (s. XII., frc. faldistol) sost. faudes-
fàcia a loc. face à teuil, fauteuil médiéval veire: cadieral
fàcia a (en -) loc. en face de fadet n. m. (s. XII.) 1. farfadet 2. personne friv-
fàcia de mala mòrt loc. face cadavérique ole
faciada n. f. (s. XVII..., de l’ital. facciata) façade fadeta n. f. petite fée
facial, ala adj. (s. XIV.) facial, ale fadièr, ièra adj. féerique
fàcies n. f. (s. XIX..., mot latin) faciès fador n. f. (s. XVII...) fadeur
facieta n. f. 1. facette 2. minois fadorla n. un peu fou
facil, ila adj. (s. XIV...) facile fadorlàs, assa (pl. fadorlasses, assas) adj. e n.
facilament adv. (s. XIV.) facilement grand fou
facilitacion n. f. (s. XVII...) facilitation fadorlejar v. faire le fou
facilitar v. (s. XIV...) faciliter fag; pl. fages n. m. (lat. fagus, var.: fai; fau; hau
facilitat n. f. (s. XIV., lat. facilitas) facilité - Cita- (Gasc.)) hêtre veire: faja
tion: A escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeri- fagatz d’aquesta persona (non vos -) loc. 1. ne
tat, ua tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla, faites pas attention 2. ne vous mêlez pas
Dieu vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic, fagatz d’aquò (non vos -) expr. n’ayez pas de
1977) souci pour cela
facóndia n. f. (s. XIV.) faconde fageda n. f. bois de hêtres
factibilitat n. f. (s. XX., de l’anglés) faisabilité fagocit n. m. (s. XIX...) phagocyte
factici, ícia adj. (s. XVI...) factice veire: faitiç fagocitar v. (s. XX.) phagocyter
facticitat n. f. (s. XIX...) facticité fagocitòsi n. f. (s. XIX...) phagocytose
facto (de -) loc. (mots latins) de facto fagòt n. m. (s. XIII.) fagot - Expression: fagòt tròba
factor n. m. (s. XIII.) facteur (élément) son ram (cada -) (fr: on trouve toujours chaussure à
factor rhèsus n. m. (s. XX., mot latin) rhésus son pied)
285
fagòt (bròca e bròca fan -) fait te lepe (qual t’a -)
fagòt (bròca e bròca fan -) loc. petit à petit geta corr. haricot, flageolets (fayots) (alimenta-
l’oiseau fait son nid cion) veire: favòl
fagòt de secum (far -) loc. ramasser du bois fais (abaissar un -) loc. déposer un fardeau
mort fais (aquò non fa mon / fa pas mon -) loc. cela
fague, faga suf. (gr. -phagos) -phage ne fait pas mon affaire
faguèt (çò -) loc. il me dit fais (aver son -) loc. avoir son fardeau
faguèt (me -) loc. il me dit fais (la liga val mai que lo -) loc. le jeu n’en
faguèt de (me -) loc. il m’a roulé de vaut pas la chandelle
faguèt una cordura loc. il a fait un somme fais (n’ai mon -) loc. j’en ai par-dessus la tête
fai chòt ! loc. silence ! fais (pl. faisses) n. m. (s. XII., var.: hèish (Gasc.))
fai gintet se vòls que dure loc. économise le faix, fardeau
pour qu’il dure fais de tota lenha (far -) loc. 1. il fait profit de
fai te enlà loc. recule-toi / mets-toi plus loin tout 2. il n’est pas regardant
fai tirar Marius ! loc. fouette cocher faisan, ana n. (s. XII., lat. phasianus, var.: haisan, a;
fai tirar ! loc. en route ! (Gasc.)) faisan, ane
fai ton cap loc. fais à ta tête faissèl n. m. faisceau
fai-li la retutèla loc. donne-lui ce qui lui faissèla n. f. faisselle (fromage)
manque faissièr n. m. (s. XIV.) portefaix
fai-me lum loc. éclaire-moi fait n. m. (lat. factus < facere, var.: hèit; fach, faches
faiçon n. f. (s. XII.) 1. façon - Expression: L’ai (Gasc.)) 1. fait - Expression: fait (lo te fau coma lo
cregut per doas rasons : la prumièra [per çò] que m’i m’an fait -) (fr: je te le dis comme on me l’a dit) ;
caliá pagar mon escòt de qualque faiçon (Joan-Loís Expression: fait aguèsse volgut (l’aguèsse -) (fr: je
Fornèrs, s. XVIII) 2. main-d’œuvre l’aurais fait si j’avais voulu) ; Expression: fait per
faiçon (a -) loc. mesure (sur) un brave escalon (me’n soi -) (fr: j’ai payé une forte
faiçon a (de -) loc. adv. de façon à - Citation: somme) 2. acte
Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e fait (aquò’s tant de -) loc. c’est autant de fait
cadun per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a fait (m’avètz -) loc. vous m’avez bien eu
lo veire e coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dan- (trompé)
gèr es passat, que jo pòdi, segura e ses crenta deguna fait ? (vos an -) loc. on vous a donné quelque
/ ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gar- chose ?
dar tota soleta e, selon mon umor, / sonjar tant que fait a luna (èsser -) loc. avoir des lubies
me plàcia al fait de mon amor (Francés de Corteta, La fait a maròta (èsser -) loc. avoir des lubies
Miramonda, s. XVII) fait a quadrants (èsser -) loc. avoir des lubies
faiçonar v. (s. XII.) 1. façonner - Expression: fait aquò, non sai ! (as -) loc. tu n’as pas fait ça,
faiçonar quicòm a grand dèstre (fr: faire quelque j’espère !
chose rapidement) 2. minauder fait caça (non ai / ai pas -) loc. j’ai échoué dans
faiçonós, osa (pl. faiçonoses, osas) adj. qui fait mes recherches
des façons fait de (en -) loc. en fait de
faidiment n. m. → bandiment bannissement fait de (pel -) loc. par le fait de
faidir v. (s. XII.) → bandir 1. bannir veire: fòra- fait del mieu (non l’ai -) loc. je ne l’ai pas in-
bandir 2. exiler veire: exiliar venté
faidit, ida adj. 1. lit. banni, ie - Citation: E lo fait d’aquò (en -) loc. 1. Plutôt 2. au contraire
cant interior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] fait d’aquò (en / per -) loc. quant à cela
, en pensant a sos discípols fervoroses, èra segura- fait d’aquò (per -) loc. à cet égard
ment, ambe mai de claror e mai de [plenitud], lo fait e de dit (de -) loc. (s. XVII.) aussitôt dit, aus-
cant qu’enlusiguèt la mòrt del grand faidit dont nos sitôt fait
a dit la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) fait i a grand trait (del dit al -) loc. il y a loin de
2. déshérité, ée la coupe aux lèvres
faiença n. f. (s. XVI..., de l’italian ń Faenza ż) fait ja (vos an -) loc. on a déjà donné
faïence fait ni de far (aquò non es / es pas -) loc. ce
faiençariá n. f. (s. XVIII...) faïencerie n’est ni fait ni à faire
faiencièr, ièra n. (s. XVII...) faïencier, ière fait per un ben (l’ai -) loc. j’ai cru bien faire
faïna (hagina) n. f. (s. XIII.) fouine fait que te lepe (qui t’a -) loc. c’est la respons-
faïnas van far lo mal luènh (los rainards e las -) abilité de ton père
expr. les malfaiteurs agissent loin de chez eux fait social n. m. fait social (socio.)
faiòl n. m. (s. XVI., occ. faisol < lat. phaseolus, fait te lepe (qual t’a -) loc. que tes parents
var.: faiòu (Prov.)) faviòl (faiòl X favòl) → mon- s’occupent de toi
286
fait un peis (non ai / ai pas -) fam (ham)
fait un peis (non ai / ai pas -) loc. je n’ai pas falhir v. (s. XII., lat. v. fallire) faillir (fauter) - Ci-
pris un poisson tation: Baisatz las mans de son hilh tant amat, / que
fait una (me’n a -) loc. il m’a fait une offense contra vos no’u vejatz animat, / perque degun son
fait una banasta, pòt far un banaston (qui a -) camin non falhisca / e non perisca (Pèir de Garròs,
loc. qui peut le plus peut le moins Psaume II, 1565)
faita bona bladada (me n’an -) loc. 1. on m’en falhon n. m. (de falha) brandon
a fait des compliments 2. j’en ai tiré de grands fallaciós, osa (pl. fallacioses, osas) adj. (s. XV...,
bénéfices lat. fallaciosus) fallacieux, euse
faita una que tuba (me n’a -) loc. il m’a joué un fallaciosament adv. (s. XVI..., de fallaciós) falla-
sale tour cieusement
faitiç, iça (pl. faitices, iças) adj. (s. XIII.) 1. bien fallibilitat n. f. (s. XIII..., lat. med. faillibilitas X
fait veire: factici 2. joli fallire) faillibilité
faitièr, a / fachièr, a n. 1. fermier 2. qui travaille fallible, ibla adj. (s. XVIII..., lat. med. faillibilis X
les terres d’un propriétaire fallire) faillible
faitilha n. f. (lat. facticula) charme (sortilège) fallic, ica adj. (s. XVI...) phallique
veire: fachin fallocentric, ica adj. (s. XX.) phallocentrique -
faitilhièr, ièra (fachilièr, ièra; fachilier, iera) n. Expression: De drollassas dau MLF se vougueron
(s. XII., de faitilha / fachilha) sorcier, ière veire: prene Anna Maria e Maria Anna amb élei sota
bruèis l’escapa que la civilizacion occitana es tradicionala-
faitura n. f. 1. façon 2. labour 3. travail de la ment fallocentrica, la pròva n’eran aquelei quatre
terre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens pensar
faituradís, dissa (pl. faituradisses, issas) adj. de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984)
qui peut être labouré, travaillé fallocracia n. f. (s. XX.) phallocratie
faituraire, aira n. 1. cultivateur, trice 2. tra- fallocrata n. (s. XX.) phallocrate
vailleuse, euse de la terre falloïde, ida adj. (s. XIX...) phalloïde
faiturar v. 1. cultiver - Expression: E"m aquò lo fallus n. m. (s. XVI...) phallus
Sènher Dieu prenguèt l’òme, e lo meteguèt dins lo falopada n. f. (germ. faluppa) 1. grosse vague
paradís terrèstre, pèr que lo fachurèsse [faturèsse] e 2. pluie torrentielle
lo gardèsse (Frederic Mistral, La Genèsi, 1910, II, 15) fals (vos obsèrvi qu’aiçò es -) expr. je vous fait
2. rare labourer observer que c’est faux
faiturat, ada adj. 1. façonné, ée 2. travaillé, ée fals fòc n. m. fiasco
3. labouré, ée fals fòc (far -) loc. faire long feu
fals tant que l’aule loc. faux comme...
faja n. f. faîne (gland du hêtre) veire: fag.
fals, falsa (pl. falses, falsas) adj. (s. XII.) faux,
falabrega n. f. micocoule
fausse
falabreguièr n. m. micocoulier
falsa aparença (una -) loc. un faux semblant
falange n. f. phalange
falsa moneda n. f. (s. XV...) fausse monnaie
falangista n. f. phalangiste
falsada (préner en -) loc. prendre par trahison
falbe, falba adj. e n. m. fauve
falsament adv. (s. XII.) faussement
falbeta n. f. fauvette veire: boscarla falsamoneda n. f. (s. XV...) fausse monnaie
falcon n. m. (s. XII.) faucon falsar v. (s. XII.) fausser
falcon (aver d’uèlhs de -) loc. avoir des yeux de falsar (me fas -) loc. tu me fais manquer mon
lynx coup
falconide n. m. (s. XIX...) falconidé falsar a çò que deviá loc. manquer à son devoir
falconièr, èra n. (s. XII.) fauconnier falsari, ària n. (s. XIII.) corr. faussaire
falguièra n. f. fougère falsejar v. 1. feindre 2. être faux
falha n. f. (de falhir) 1. manquement 2. fêlure falsesquaire n. m. fausse équerre veire: es-
3. défaut quaire
falha n. f. (lat. facula) 1. torche 2. flambeau falsetat n. f. (s. XIII.) sost. fausseté
3. flamme falsificabilitat n. f. (s. XVI...) falsifiabilité
falha ! (tira-te de la -) loc. ôte-toi de là ! falsificable, abla adj. (s. XVI...) falsifiable
falha (passar la -) loc. passer le flambeau falsificacion n. f. (s. XIV...) falsification
falhida n. f. (s. XII., de falhir) faillite veire: falhi- falsificar v. (s. XIV...) falsifier
ment falsificator, tritz (pl. falsificators, trises) n. (s.
falhida (far -) loc. faire faillite XVI...) falsificateur, trice
falhiment n. m. (s. XIII., de falhir) manquement falsmonedièr, ièra n. (s. XV...) faux-monnayeur
veire: falhida fam (aver la -) loc. crever de faim
falhiment escolar n. m. échec scolaire (socio.) fam (ham) n. f. (s. X.) faim veire: talent
287
fam canina fantaumatic, ica
fam canina n. f. grand faim fantastic, ica adj. (s. XIV.) fantastique
fama n. f. (s. XIII.) 1. renommée - Expression: fantauma n. f. (s. XIV.) fantôme
Tots personatges son admetuts en testimònis si son de fantaumatic, ica adj. (s. XIX...) fantomatique
bona fama (Fòrs e costumas de Bearn, 1552) 2. répu-
far v. (lat. facere , var.: hèr / har (Gasc.), faire (Leng.,
tation
Prov.)) → dire → anar → obesir → frequentar →
fama (de bona -) loc. de bonne renommée
venir 1. corr. faire - Expression: fa coma a un ase
famelic, ica adj. (s. XV...) famélique
de còps de berret (fr: ça n’a aucun effet) ; Expres-
famgala n. f. fringale
sion: i fa coma de bren al gat (fr: c’est un remède inu-
família n. f. (s. XIII. (gens ; serviteurs); s. XVII.
tile) ; Expression: i fa coma la crotz davant la mòrt
(sens actuel), lat. familia) famille veire: ostalada,
(fr: c’est une chose inutile) ; Expression: fa coma lo
mainada, mainatge
tròt de la mula, dura tant que pòt (fr: il fait des ef-
família (dreit de la -) n. m. droit de la famille
forts mais ça ne dure pas) ; Expression: fai de ben a
família (èsser sièis de -) loc. être six enfants
l’ase, te pagarà de pets (fr: oint vilain, il te poindra)
(frères et sœurs)
; Expression: fa de dos, de tres (fr: il travaille pour
família (venir en -) loc. agrandir sa famille
deux, pour trois) ; Expression: far de rasonaments
familial, ala adj. (s. XIX...) familial, ale (fr: donner des arguments fallacieux) ; Expression:
familiar, ara adj. (s. XIV.) familier, ière se fa dire "mossur" del gròs del braç (fr: il se fait dire
familiarament adv. (s. XIV. : ń familiarment ż) monsieur, gros comme le bras) ; Expression: fa escur
familièrement coma dins la gòrja del lop (fr: il fait noir comme dans
familiaritat n. f. (s. XIV.) familiarité un four) ; Expression: aquel òme fa la pasta dura o
familiarizar v. (s. XVI...) familiariser mòla (fr: cet homme fait la pluie et le beau temps)
familistèri n. m. (s. XIX...) familistère ; Expression: far lo rire del can (fr: avoir un sourire
famina n. f. (s. XIII.) famine contraint) ; Expression: fa los dos, fa los tres (fr: et de
famós (far de son -) expr. faire l’important deux et de trois) ; Expression: non i fa mai, es parièr
famós, osa (pl. famoses, osas) adj. (s. XIII.) (fr: qu’importe, c’est pareil) ; Expression: fa mal èsser
1. renommé 2. fameux pigre quand cal trabalhar (fr: il est dur d’être fainéant
famosament adv. (s. XIII...) fameusement quand il faut travailler) ; Expression: fa marrit èsser
fanatic, ica adj. e n. (s. XVI...) fanatique paure (fr: il fait mauvais d’être pauvre) ; Expression:
fanaticament adv. (s. XVII...) fanatiquement se’n fa per 10 èuros (fr: il en a pour dix euros) ; Ex-
fanatisme n. m. (s. XVII...) fanatisme pression: far petar sa noblesa (fr: se targuer de sa
fanatizar v. (s. XVIII...) fanatiser noblesse) ; Expression: qual non fa quand pòt, non fa
fandango n. m. (s. XIX., mot castilhan) fandango quand vòl (fr: qui ne fait quand il peut, ne fait quand
fanga n. f. (s. XIII., var.: hanga; fanha; fanja (Gasc.)) il veut) ; Expression: fa solelh pertot (fr: le monde
boue est le même partout) ; Expression: i fa tant coma se
fanga (èsser tot -) loc. être tout crotté penchenar lo capèl (fr: ça ne sert à rien) ; Expression:
fangàs (pl. fangasses) n. m. (s. XIII., de fanga, var.: qual te fa, fai-li ! (fr: rends-lui la pareille) ; Expres-
hangar; fanjàs (Gasc.)) bourbier sion: se fa aisat (fr: ça se fait aisément) ; Expression:
fangós, osa (pl. fangoses, osas) adj. (s. XIII.) fa badar ! (fr: c’est admirable !) ; Expression: fa bel
boueux, euse brieu (fr: il y a très longtemps / jadis) ; Expression:
fangoterapia n. f. (s. XX...) fangothérapie fa bon ausir / fa bon ausir dire (fr: c’est bon à savoir) ;
fantasc, asca pl. fantasques, ascas) adj. (s. XVI...) Expression: fa bon far (fr: il est bon de) ; Expression:
fantasque i fa bon far (fr: c’est un lieu / un séjour agréable) ; Ex-
fantasia n. f. (s. XII., lat. fantasia < gr. phantasia) pression: non i fa bon far (fr: c’est un lieu, un séjour
1. sost. fantaisie 2. lit. imagination - Citation: ... désagréable) ; Expression: fa calor (fr: il fait chaud)
a l’ora de la maitiada, / deu mieijorn o de la vrespada, ; Expression: fa cog ! / Està cog ! (fr: couché ! (or-
/ en tot lòc e temps com que sia, jo som damb tu per dre à un chien)) ; Expression: fa dòl de lo veire (fr: il
fantasia (Pèir de Garròs, Elegia, 1567) fait peine à voir) ; Expression: me fa e non me fa (fr:
fantasia (se li fa -) loc. s’il lui prend fantaisie ça ne me touche pas beaucoup) ; Expression: non me
fantasiós, osa (pl. fantasioses, osas) adj. (s. fa l’afar (fr: ça ne fait pas mon affaire) ; Expression:
XIV...) 1. capricieux, euse 2. inconstant, ante non i fa mai (fr: c’est égal) ; Expression: fa mai de
fantasista n. (s. XIX...) fantaisiste còr que de fetge (fr: il fait contre mauvaise fortune
fantasma n. m. (s. XIV.) fantasme bon cœur ) ; Expression: fa luna (fr: il fait clair de
fantasmagoria n. f. (s. XIX...) fantasmagorie lune) ; Expression: fa mal / dòl (fr: il est fâcheux /
fantasmagoric, ica adj. (s. XIX...) fantas- regrettable / triste) ; Expression: se fa mestièr (fr: au
magorique besoin) ; Expression: fa negre nuèit (fr: il fait nuit
fantasmar v. (s. XX...) fantasmer noire) ; Expression: fa per ieu (fr: cela fait mon af-
fantassin n. m. (s. XVI..., de l’ital. fantaccino) fan- faire) ; Expression: fa que de partir (fr: il vient de
tassin partir) ; Expression: quand fa que tant ! (fr: quand
288
far far petar son grade
il se décide !) ; Expression: li fa rampèl en tot (fr: far a rebors loc. faire à contre-sens
il le vaut en tout) ; Expression: que fa rara amb (fr: far a tornatemps loc. s’aider mutuellement
limitrophe avec) ; Expression: se fa tard (fr: il est far afre loc. faire horreur
tard) ; Expression: fa un an de nuèit (fr: les nuits son far amb loc. rivaliser avec
longues) ; Expression: quand fa vent, cal ventar (fr: far amb (se -) loc. fréquenter souvent
il faut battre le fer quand il est chaud) ; Expression: quelqu’un
se fa vièlh (fr: il devient vieux) ; Expression: que non far amb aquò (cal -) loc. il faut faire avec
siá de far (fr: qui ne soit pas convenable) ; Expres- far anar après (se -) loc. se faire prier
sion: ni per far lo fòrt (fr: tu as beau faire le fort) ; far ben voler (se -) loc. se faire bien voir
Expression: non es de far (fr: il n’est pas permis de far blanca loc. faire faux bond veire: tirar pè
faire cela) ; Expression: fai-me lum (fr: éclaire-moi) ; arrièr, far brost
Expression: far de l’ase (fr: faire l’âne) ; Expression: far bolhir la sang (se -) loc. s’irriter
far fàstic (fr: dégoûter) 2. corr. dire - Citation: Avètz far bona loc. réussir
de temps de sòbra, saique ! me faguèt frejament (Max far bon (se -) loc. se bonifier
Allier, L’emperau, 1977) ; Expression: fa de Rodés... far cridar contra (se -) loc. faire crier après soi
(fr: il se dit de Rodez) ; Expression: alara, que me fa... far d’un cent loc. produire au centuple
(fr: alors, me dit-il...) 3. corr. aller - Expression: qué far davant (se -) loc. passer devant
fa ton paire ? (fr: comment va ton père ?) ; Expres- far de croses de palha (se -) loc. s’affecter /
sion: fai-te enlà (fr: va-t’en) ; Expression: fai-te ençà s’inquiéter d’un rien
(fr: approche-toi) 4. corr. obéir - Expression: fa a far de grisas (ne -) loc. en faire de rudes
mon det (fr: il m’obéit au doigt et à l’œil ) 5. corr. y far de totas (ne -) loc. en faire de toutes
avoir - Expression: fa sos vint ans uèi (fr: il a vingt far de (se -) loc. fréquenter (quelqu’un) (péjor.)
ans aujourd’hui) ; Expression: fa tres jorns (fr: il y far dur (se -) loc. durcir (matériau...)
a trois jours) ; Expression: far un mes (fr: il y a un far en reire (se -) loc. s’éloigner
mois) 6. corr. fréquenter - Expression: se fa amb far en tot (se -) loc. se faire à tout
totes / se fa de totes (fr: il est très sociable) ; Expres- far enganar (se -) loc. se faire berner
sion: se fa amb aquela banda (fr: il a de mauvaises far enlà (se -) loc. s’éloigner
fréquentations) ; Expression: se fa del deputat (fr: il far ensacar (se -) loc. se faire avoir
fréquente le député) ; Expression: me fau pas de de- far escardassar (se -) loc. fig. se faire étriller
gun (fr: je ne fréquente personne) 7. corr. devenir far escudèla (se -) loc. se tailler la part du lion
- Expression: se fa plan bèl (fr: il grandit bien) ; Ex- far estrilhar (se -) loc. se faire avoir
pression: se fa un pauc magre (fr: il maigrit un peu) far fòrt que (se -) loc. se prévaloir de
; Citation: sembla que se fa amable (fr: il semble qu’il far glòria de (se -) loc. se vanter de
devient aimable) far intrada vèrs la filha loc. être admis chez la
far ! (i cal -) loc. il faut y aller ! jeune fille pour le prétendant
far ! (l’i cal -) loc. il faut le faire ! far la cadaula loc. lâcher prise
far (aquò non es de -) loc. ce n’est pas conven- far los pòts lises (se -) loc. se graisser le museau
able far luna loc. faire clair de lune
far (as de bèl -) loc. tu as beau faire far lusir la pèça loc. 1. graisser la patte
far (aver de qué -) loc. avoir de l’aisance 2. promettre un pourboire
far (aver son pro a -) loc. ne pas manquer far lusir (se -) loc. se faire valoir
d’ouvrage far luta loc. 1. faire assaut 2. rivaliser
far (de bon -) loc. facile à faire far macari loc. faire merveille
far (en tot -) loc. tout en faisant far madon loc. faire la dame
far (es de pro bon -) loc. c’est assez facile / com- far malaut (se -) loc. se rendre malade
mode à faire far malvoler (se -) loc. se faire haïr
far (èsser abenat de -) loc. être fatigué de servir far ónher la carrèla (se -) loc. se faire graisser
(instrument usé) la patte
far (far que non siá de -) n. faire qui ne soit far petar loc. (fam.) faire quelque chose de sur-
convenable prenant (chanter, manger, jurer, payer, se tar-
far (s’i -) loc. être du jeu guer...)
far a loc. jouer à... far petar la charra loc. lancer des discussions
far a de malas loc. se battre méchamment passionnées / du bavardage médisant
far a la belesa loc. faire de son mieux far petar lo bèc loc. médire
far a la mala loc. faire exprès far petar son argent loc. 1. payer cash 2. payer
far a mala loc. faire à dessein la tournée...
far a mièg ast loc. faire à moitié far petar son grade loc. se prévaloir de son
far a mièjas loc. faire à mi-fruit grade...
289
far petar un caçolet / un gigòt... faringotomia
far petar un caçolet / un gigòt... loc. dévorer farç, farcit (pl. farces, farcits) n. m. farce (cui-
un cassoulet, un gigot... (ne pas en laisser une sine)
miette) farcidura n. f. hachis
far petar una botelha... loc. vider une bouteille farcir v. farcir - Expression: farcir qualqu’un sense
far petar una cançon loc. faire éclater une chan- tapenas (fr: duper quelqu’un)
son farcit, ida adj. e n. farci, ie - Expression: Aquò fa
far portar (se -) loc. être candidat pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de bonas
far pro amb loc. se débrouiller avec causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan-Loís
far pro de loc. se débrouiller avec Fornèrs, s. XVIII)
far qualqu’un sabent de loc. Informer fard n. m. fard
quelqu’un de farda (harda) n. f. 1. vêtements (les) - Citation:
far qualqu’un... de vint èuros loc. voler Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de
quelqu’un (de vingt euros...) uèi, òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endi-
far remarcar (se -) loc. se signaler (singulariser) menjats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los
far Sant-Joan loc. changer de maître ribans mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus
far seguir / sègre (se -) loc. être en rut (animal granda [netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. ef-
femelle) fets 3. linge
far solaç (se -) loc. 1. se consoler 2. se donner farda-pilha (far -) loc. ramasser ses hardes et
consolation son argent au plus tôt
far son pro loc. faire son profit fardar v. (s. XIV.) farder
far son pro de quicòm loc. se trouver bien de fardassièr, ièra n. (de farda) corr. fripièr, ière
quelque chose fardassièr, ièra n. (de farda) corr. fripièr, ière
far tirar l’estafa (se -) loc. 1. se faire prier 2. se fardeta n. f. layette
faire graisser la patte fardolha (a la -) loc. à la hâte, en désordre
far un mestièr loc. exercer un métier fare n. m. (s. XIII., lat. pharus) corr. phare
far una cofa loc. faire une gaffe farem ben loc. nous y arriverons bien
far una crotz de palha (se -) loc. être d’un pes- farfadet n. m. farfadet
simisme injustifié farfant, anta n. (de l’arabi) hâbleur
far una sang de vinagre (se -) loc. se faire un farfanta n. f. forfanterie veire: farfantariá
sang d’encre
farfantaire, aira n. 1. hâbleur 2. fanfaron
far una sang trista (se -) loc. s’ennuyer à mourir
farfantariá n. f. forfanterie veire: farfanta
far veire (ne -) loc. donner du souci
farfantejar v. fanfaronner
far veire al medecin (se -) loc. consulter le
farfantèla n. f. 1. éblouissement 2. berlue
médecin
farfantelar v. avoir la berlue
far veire (se -) loc. se signaler
farfantèlas (aver de -) loc. avoir des illusions
far vièlh a (se -) loc. s’entêter à
farga (harga; farja) n. f. (s. XIII.) forge
far vièlh de tot (se -) loc. s’inquiéter à propos
de tout fargar (hargar; farjar) v. (s. XIII.) 1. forger 2. fab-
farà pas que non lo fòrçan (lo -) expr. il ne ne riquer 3. concevoir
fera que si on l’y force fariá plan per tu (aquò -) loc. ça ferait bien ton
farà per tu (non -) loc. ça ne peut pas te servir affaire - Exemple: aquò fariá plan per el de ganhar a
farà vint ans dins res loc. il aura vingt ans sous la lotariá
peu farián batejar un teule (li -) loc. il croit
farai (non -) loc. je m’en garderai bien n’importe quoi
farai çò que cal loc. je ferai le nécessaire farina n. f. (s. XIII., var.: haria (Gasc.)) farine
farai de tal pan sopa (li -) loc. je lui rendrai la farineta n. f. sorte de pâtisserie
monnaie de sa pièce faringal, ala adj. e n. f. pharyngal, ale
farai ieu (non -) loc. je n’en ferai rien faringe n. f. (s. XVI...) pharynx
farai lo perqué loc. je ferai ce qu’il faut faringectomia n. f. (s. XX...) pharyngectomie
farai mai bèla (la te -) loc. je te proposerai faringian, ana adj. (s. XVIII...) pharyngien, enne
mieux faringiòme n. m. (s. XX...) pharyngiome
farandòla n. f. farandole faringisme n. m. (s. XIX...) pharyngisme
farandolaire, aira n. farandoleur, euse faringiti n. f. (s. XIX...) pharyngite
farandolar v. farandoler faringolaringiti n. f. (s. XIX...) pharyngo-
faraon n. m. (s. XVI...) pharaon laryngite
faraonic, ica adj. (s. XIX...) pharaonique faringoscòpi n. m. (s. XIX...) pharyngoscope
faràs, trobaràs (coma -) loc. tu seras jugé / ré- faringoscopia n. f. (s. XIX...) pharyngoscopie
compensé selon tes actes faringotomia n. f. (s. XVIII...) pharyngotomie
290
farinós, osa (pl. farinoses, osas) fatal, ala
farinós, osa (pl. farinoses, osas) adj. farineux, fascinacion n. f. (s. XIV...) fascination
euse - Citation: Traucant sols la rauba cendrosa / que fascinant, anta adj. (s. XX.) fascinant, ante
s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela posca farinosa fascinar v. (s. XVI...) fasciner
/ florits pertot, son abilhats (Paul Froment, Nadal, fascisme n. m. (s. XX., ital. fascismo) fascisme
1897) fascista adj. e n. (s. XX., ital. fascista) fasciste
farisèu, èa n. (s. XVII...) pharisien, enne fascizacion n. f. (s. XX.) fascisation
farivòl, òla adj. (lat. frivolus ) → folastre 1. corr. fascizant, anta adj. e n. (s. XX.) fascisant, ante
esprit léger 2. corr. volage 3. corr. folâtre fascizar v. (s. XX.) fasciser
farivòla n. f. (de farivòl ) 1. corr. chose sans fasedor, oira adj. (de far, var.: haseder, era (Gasc.))
importance 2. corr. faribole 3. corr. baliverne 1. qui est à faire 2. qui doit être fait
4. corr. conte plaisant faseire, eira (fasedor, dora /airitz) n. (s. XII., de
farivolejaire, aira n. (de farivolejar ) fam. qui dit far) faiseur, euse
des fariboles fasent (en -) loc. en faisant
farivolejar n. (de farivòla) 1. fam. dire des fari- fasètz que non tombetz / fasètz que tombetz
boles 2. corr. folâtrer pas loc. prenez garde de tomber
farlabica n. f. fam. falsification veire: falsifica- fasiá, lo de manca sobrariá (se cadun -) expr. si
cion chacun y mettait du sien, on ne manquerait de
farlabicaire, aira n. fam. falsificateur, trice veire: rien
falsificator fasic, ica adj. (s. XX.) phasique
farlabicar v. (de l’occ. fabricar) 1. fam. frelater fasti n. m. (s. XII..., lat. fastidium, var.: hasti (Gasc.))
veire: falsificar 2. falsifier → fàstic 1. dégoût 2. répugnance
farlanda (far -) loc. faire des siennes fàstic n. m. (s. XII., lat. fastidium, var.: hàstic; hasti
farlatar v. (s. XVI..., neerlandés mejan "verlaten"; (Gasc.)) → fàstic 1. dégoût veire: fasti 2. répug-
atracc. par. "farlabicar") → farlatar frelater nance
farmaceutic, ica adj. (s. XVI...) pharmaceutique fàstic (far -) loc. causer du dégoût
farmacia n. f. (s. XVII...) pharmacie fàstic (far lo -) loc. faire le dégoûté
farmacian (estudia de -) loc. il étudie pour être fàstic (n’ai un -) loc. j’en ai par-dessus la tête
pharmacien fàstic (non fagas tant de -) loc. ne sois pas au-
farmacian, ana n. (s. XVII...) pharmacien, enne tant dédaigneux
farmacologia n. f. (s. XVIII...) pharmacologie fàstic (aquò fa -) loc. c’est ennuyeux / dégoû-
farmacologic, ica adj. (s. XIX...) pharma- tant
cologique fastidiós, osa (pl. fastidioses, osas) adj. (s. XIV...,
farmacopèa n. f. (s. XVI...) pharmacopée lat. fastidium) fastidieux, euse veire: fastigós
farmacoterapia n. f. (s. XIX...) pharmacothérapie fastidiosament adv. (s. XVIII...) fastidieusement
farnacar v. manger goulûment fastigar v. (s. XII., de fàstic, var.: hastigar (Gasc.))
farnós, osa (pl. farnoses, osas) adj. qui a le 1. dégoûter 2. ennuyer 3. fig. peser
visage barbouillé (enfant) fastigatge n. m. (de fastigar, var.: hastigada (Gasc.))
faró n. m. chien berger (vaches) veire: labrit, 1. embarras • tracas - Exemple: los fastigatge de
can l’ostal 2. action de trop gâter les enfants
faron n. m. chien à vaches fastigós, osa (pl. fastigoses, osas) adj. (s. XII., de
faròt, òta (/faraud, auda) adj. e n. 1. faraud 2. co- fàstic, var.: hastiós, osa; hastiau, ala (Gasc.)) 1. dé-
quet, ette 3. impertinent, ente goûtant, ante veire: fastidiós 2. fig. pesant, ante
farrog (pl. farroges) n. m. (s. XVIII..., de l’occ. far-
rage X rog) farouch fastigosament adv. (de fastigós, var.: hastiosament
farsejada n. f. farce (comédie) (Gasc.)) 1. de façon dégoûtante 2. fig. de façon
farsejaire, aira n. farceur, euse - Citation: Aquel pesante • qui saoule
capèl solet signava l’òme : un farsejaire impenitent, fastiguejat, ada adj. (s. XXI., de fastigar / del cata-
un tòca-suau qu’auriá fait [borrolar] sèt vilas (Leon lan) blasé, ée
Còrdas, La vèspa, Òc, abr. 1951) fastuós, osa (pl. fastuoses, osas) adj. (s. XVI...)
fart, farta (hart, harta) adj. (lat. farctus) 1. fam. fastueux, euse
repu, e 2. fig. excédé, ée fastuosament adv. (s. XVI...) fastueusement
far ? (cossi -) loc. comment faire ? fat n. m. (s. XII., var.: hat (Gasc.)) 1. fatum veire:
fas (per tu -) loc. cela te regarde fatum 2. destin 3. fatalité
fasa n. f. (s. XVII..., lat. phase) phase fat (èsser de -) loc. (s. XVII.) être pénible de
fasable, abla adj. (de far, var.: haseder, era (Gasc.)) fat o diga (en bon -) loc. je touche du bois (con-
faisable veire: fasedor, doira jurer le sort)
fasametre n. m. (s. XX.) phasemètre fat, fada adj. e n. (s. XII.) 1. insensé 2. fou
fascicul n. m. (s. XV...) fascicule fatal, ala adj. (s. XIV...) fatal, ale
291
fatalament febre nasicarda
fatalament adv. (s. XVI...) fatalement fava a la fogaça (trobar la -) loc. 1. découvrir la
fatalisme n. m. (s. XVIII...) fatalisme fève 2. être chanceux
fatalista adj. e n. (s. XVII...) fataliste fava ni céser (ni -) loc. rien qui vaille
fatalitat n. f. (s. XV...) fatalité favaral n. m. (de fava, var.: havar (Gasc.)) champ
fatidic, ica adj. (s. XV...) fatidique de fèves
fatiga n. f. (s. XIV...) fatigue favas (manjar de -) expr. bredouiller
fatigant, anta adj. (s. XIV...) fatigant, ante favas al topin (botar de -) expr. réussir dans les
fatigar v. (s. XIV.) fatiguer affaires
fatràs (pl. fatrasses) n. m. guenille veire: afa- favas de bon còire (a las -) expr. il est aisé fi-
trassir nancièrement
fatuitat n. f. (s. XIV.) fatuité favièra n. f. (s. XIII.) champ de fèves
fatum n. m. (s. XVIII..., mot latin) fatum favòl n. m. (s. XVI., de fava) faviòl (favòl X faiòl)
fau (non m’i -) loc. je n’entre pas dans ce jeu → mongeta corr. haricot (alimentacion) veire:
fau pas de degun (me -) loc. je ne fréquente faiòl
personne favor n. f. (s. XIV.) sost. faveur - Citation: Açò
faube, fauba adj. fauve (couleur) siá dit de fregada contra les trufandièrs, en favor de
faucilh n. m. martinet (oiseau) la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a for-
fauda n. f. (ger. faldo) 1. giron 2. pan de robe nit de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui, per
fauda de sa maire (sus la -) loc. dans les jupes destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire
de sa mère Godelin, Ramelet, s. XVII)
faudada n. f. contenu du giron, du tablier favor (èsser de la -) loc. être favorisé
faudal n. m. tablier - Expression: Lo meu faudal favor (un vent en -) loc. un vent favorable
es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc brandal, / favorablament adv. (s. XIV...) favorablement
anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, 1940) favorable, abla adj. (s. XIV.) favorable
faudas d’una rauba (las -) loc. les pans d’une favorir v. (s. XIV..., de favor) favorizar sost. fa-
robe voriser
faula n. f. (s. XIII.) sost. fable veire: fabular favorit, ida adj. (s. XVI...) favori, ite
faulèl n. m. fabliau favoritisme n. m. (s. XIX...) favoritisme
faulièr n. m. fablier favorizar v. (s. XV...) favoriser
fauna n. f. (s. XVIII...) faune (animaux) fax (pl. faxes) n. m. (s. XX.) fax
faune n. m. (s. XIV...) faune (mythologie) fe n. f. (s. XII.) 1. foi - Citation: çò qui m’avè tocat
faure d’En Caudon, quand a lo fèrre non a pus de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui
carbon ! (aquò’s lo -) expr. il lui manque tou- portava a la patria, e que crei que la communicava
jours quelque chose a tots los qui l’apressavan e qui devienguèn los sons
faure, faura n. forgeron, onne amics... (Simin Palay, 1940) 2. confiance
fauta n. f. (s. XII.) faute - Expression: fauta de fe (a la bona -) loc. de bonne foi
buòu, fan laurar l’ase (fr: on fait selon ses moyens) fe (per ma -) loc. par ma foi veire: per ma figa
fauta (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas de mal fe de (far -) loc. faire la preuve de
fauta de (a -) loc. à défaut de fe de qualqu’un (far la -) loc. se porter garant
fauta de (en -) loc. à défaut de fe e fisança (a -) loc. en toute bonne foi
fauta de mièlhs (a -) loc. faute de mieux fe ni lei (sense -) loc. 1. sans foi ni loi 2. sans
fauta recobrada loc. faute réparée aveu
fautar v. (s. XVI...) 1. fauter 2. faillir fe que venga (non ai / ai pas -) loc. je ne crois
fautar de gaire (se’n -) loc. s’en falloir de peu pas qu’il vienne
fautas davant (me meton mas -) expr. ils me feblament adv. (s. XIII.) faiblement
reprochent mes fautes feble, febla adj. (s. X.) corr. faible
fautor, tritz (pl. fautors, trises) n. (s. XIV.) fau- feblesa n. f. (s. XIII.) faiblesse
teur, euse febrada n. f. accès de fièvre
fava n. f. (s. XIII., lat. faba, var.: hava (Gasc.)) 1. fève fèbre n. f. (s. XII.) fièvre
- Citation: Siam quitis damb les que donan del nas fèbre (lo gròs de la -) loc. le paroxysme de la
a la lenga mondina, tant per non se poder pas em- fièvre
prigondir dedins la coneissença de sa gràcia, coma fèbre a mal caud (tombar de la -) loc. 1. aller de
per nos far creire qu’elis an trobat la fava a la còca mal en pis 2. tomber de Charybde en Sylla
de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) ; Expression: fèbre continua (de -) loc. d’arrache-pied veire:
fava (rei de la -) (fr: chef sans autorité) ; Expression: de pè e d’ongla
fava ni céser (aquò non es / es pas -) (fr: cela n’est fèbre manjarèla (una -) loc. un appétit dévo-
rien qui vaille) 2. gland (pénis) rant
fava (aver la -) loc. avoir la guigne (antiphrase) febre nasicarda dépit concentré
292
febrejar feminizar
febrejar v. (de febrièr, var.: heurejar (Gasc.)) → apareissiá, non pas solament als pacans lauragueses,
febrejar faire un temps de février mas encara a la [màger] part dels felibres lengado-
febrièr n. m. (s. XII., lat. februarius, var.: heurèr cians, coma tròp sabent per lo pòble (Antonin Per-
(Gasc.)) février bòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927) ; Expres-
febrifugue, uga adj. (s. XVII...) fébrifuge sion: Las femnas vièlhas de l’automne / amassan de
febril, ila adj. (s. XIV., lat. febrilis) fébrile caulets / perqué ne dire mai / quand vendrà lo solelh /
febrilitat n. f. (s. XIX., de febril) fébrilité - Cita- sus cada pèira fendasclada / se pausarà / un capèl de
tion: A escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeri- felibre (Andrieu Combetas, Borassa, 1974)
tat, ua tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla, felibrenc, enca adj. (s. XIX.) félibréen, enne
Dieu vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic, - Citation: Aquel miracle se fasquèt simplament,
1977) coma una ròsa espelís al solelh. Inoblidabla vesprada
febrós, osa (pl. febroses, osas) adj. (s. XIV.) d’afrairament felibrenc (Antonin Perbòsc, s. XX);
fiévreux, euse Me sembla que l’essencial de la pensada de Prospèr
fecal, ala adj. (s. XVI...) fécal, ale Estieu, la clau de sa vida felibrenca, vida de poèta e
fecond, onda adj. (s. XIII...) fécond, onde d’òme d’accion, ten dins La Cançon occitana, expres-
fecondable, abla adj. (s. XIX...) fécondable sion cremanta e fòrta de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai
fecondacion n. f. (s. XVIII...) fécondation Saber, 1940)
fecondant, anta adj. (s. XVIII...) fécondant, ante Felibritge n. pr. Félibrige (institution littéraire
fecondar v. (s. XIV.) féconder occitane) - Citation: Lo Felibrige es establit, coma
fecondator, tritz (pl. fecondators, trises) adj. e n. pòrta l’estatut, pèr sauvar nòsta lenga; e, en sauvant
(s. XVIII...) fécondateur, trice la lenga sentèm au fons dau còr que gandirem de
feconditat n. f. (s. XIV.) fécondité mai tot çò que fai portar la tèsta drecha a l’òme
fecula n. f. (s. XVII...) fécule (Frederic Mistral, Santa Estèla d’Avinhon, 1877) ;
feculent n. m. (s. XIV.) féculent Al nom del Felibritge, me fa gaug de vos portar un
feda n. f. (s. XII.) brebis veire: oelha - Expression: salut d’amistat occitana e felibrenca (Antonin Per-
feda pòrta sa lana (cada -) (fr: chacun fait ce qu’il bòsc, Discors de Foish, 1896)
peut avec ce qu’il a) ; Expression: feda que belega felicitacion n. f. (s. XVII...) félicitation
pèrd un mòs (cada -) (fr: il vaut mieux faire que dire) felicitar v. (s. XV...) 1. sost. féliciter veire: benas-
; Expression: feda, non cal pastre / cal pas pastre (a trugar 2. présenter ses vœux
bona -) (fr: un bon ouvrier n’a pas besoin d’être com- felicitat n. f. (s. XIV.) félicité
mandé) ; Expression: feda, per tant que siás menuda, felicitat ’s’aquò fa ta -) loc. si cela fait ton bon-
segur seràs totjorn tonduda (fr: même le plus pauvre heur
est exploité) felide n. m. (s. XIX...) félidé
feda / l’oelha gamada (la -) loc. la brebis felin, ina adj. (s. XVIII...) félin, ine
galeuse felitge n. m. 1. jaunisse 2. maladie des mou-
fedas tròp comptadas, lo lop las a manjadas tons
expr. à trop surveiller son bien on finit par le felon, ona adj. e n. (s. XII.) félon, onne
perdre
feloniá n. f. (s. XIII.) félonie
federacion n. f. (s. XIV...) fédération
felze n. m. (lat. filix, filicis, var.: heuç (Gasc.)) →
federal (estat -) n. m. état fédéral
falguièra fougère
federal, ala adj. (s. XVIII...) fédéral, ale
femadura n. f. (s. XIV.) engrais veire: engrais
federalisme n. m. (s. XVIII...) fédéralisme
femar v. (s. XIV.) fumer (la terre)
federalista adj. e n. (s. XVIII...) fédéraliste
federalizacion n. f. (s. XVIII...) fédéralisation feme n. f. (s. XII.) femelle
federalizar v. (s. XVIII...) fédéraliser femenin, ina adj. (s. XII.) féminin, ine
federar v. (s. XIX...) fédérer feminina (la condicion -) n. f. la condition
federat, ada adj. e n. (s. XVI...) fédéré, ée féminine
federatiu, iva adj. (s. XVIII...) fédératif, ive feminisme n. m. (s. XIX...) féminisme
federator, tritz (pl. federators, trises) adj. e n. (s. feminista adj. e n. (s. XIX...) féministe
XIX...) fédérateur, trice feminitat n. f. (s. XIII...) féminité
fèl n. m. (s. XIII., var.: hèu; (Gasc.)) fiel feminizacion n. f. (s. XIX...) féminisation
fèl (non aver de / aver pas de -) loc. il est sans feminizar v. (s. XVI...) féminiser
malice femna (hemna) n. f. (s. XI.) femme - Citation:
fèl li vèrsa (la -) loc. il se fait de la bile Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi,
felen, ena n. petit-fils, petite-fille òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen-
félibre, felibressa n. félibre, félibresse - Expres- jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans
sion: Aquel parlar de ton Lauragués qu’aviás espur- mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda
gat, reviscolat en l’enaurant a la dignitat de lenga, [netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII); Un libre, un
293
femna (hemna) feram
chabal o una femna se prestan pas (cartèl ironic e fendilhament n. m. (s. XIV.) 1. fendillement
provocator dins la bibliotèca de R. de Brossa, c. 1900) veire: fendascla, fendilha 2. crevasse (peau)
femna daurada, lèu consolada expr. une riche fendilhar v. (s. XIV.) fendiller
veuve est souvent très courtisée fendre v. (s. XII., var.: héner (Gasc.)) fendre
femna de cabeça loc. femme de tête fenejar v. faner (foin)
femna del pel blond expr. femme aux cheveux fenèstra n. f. (s. XII.) fenêtre
blonds fenestra (alandar la -) loc. ouvrir en grand la
femna e flor de mai, dins un jorn la beutat se’n fenêtre
vai (de crana -) expr. la beauté est éphémère fenestra (en -) loc. à la fenêtre
femna e fortuna viran coma la luna (temps -) fenèstra estant (de la -) loc. de la fenêtre
expr. rien n’est jamais acquis fenestral n. m. (s. XII.) 1. grande fenêtre 2. baie
femna fa l’ostal (la -) expr. la femme fait la mai- vitrée
son fenestratge n. m. (s. XIII.) fenêtrage
femna li fa de blat de luna (sa -) expr. sa femme fenestron n. m. 1. fenestron 2. lucarne
le trompe fenha n. f. (s. XII.) feinte
femna lo passa mèstre (sa -) expr. sa femme le fenheire, eira n. (s. XII.) hypocrite veire: ipocrita,
trompe còltòrt
femna lo recapta (sa -) expr. sa femme prend fénher v. (s. X.) feindre
soin de lui
fenial n. f. grange à foin
femna pecoleta (una -) expr. une femme sur le
Fenícia / Fenicia n. pr. Phénicie (anc. Pays
retour
d’Asie Mineure) f. - Expression: La Pamfília
femna pren cura d’el (sa -) expr. sa femme
[Pampilia] corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la
prend soin de lui
Pisídia e la dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre,
femna pren suènh d’el (sa -) expr. sa femme
1567)
prend soin de lui
fenièra n. f. meule de foin
femna vòl, Dieu o vòl (çò que -) expr. il faut
fènix (pl. fenixes) n. m. (s. XII.) phénix
écouter les désirs des femmes (galanterie)
Fènix de beutat (es un -) c’est une beauté rare
femnas e un aucat tenon un mercat (tres -) expr.
fènix d’azard (per un -) loc. par un hasard ex-
trois femmes et un oison font un marché
traordinaire
femnas, cartas, e mai ensaladas non son jamai
fenolh n. m. (s. XII.) fenouil - Expression: fenolh
pro bolegadas expr. femmes, cartes et salades
(tremolar coma un -) (fr: trembler comme une feuille)
ne sont jamais assez remuées
femnassièr adj. e n. m. homme à femmes fenolheta n. f. 1. fenouillette (sorte de pomme
2. eau de vie)
femnum n. m. triv. les femmes (collectif)
femoral, ala adj. (s. XVIII...) fémoral, ale fenolhs (far de -) loc. manger les pissenlits par
femorièr n. m. (s. XIV.) fumier (tas) veire: fems la racine
fems (pl. femses) n. m. (s. XII.) fumier (matière) fenomèn n. m. (s. XVI...) phénomène
veire: femorièr fenomenal, ala adj. (s. XIX...) phénoménal
femsa n. f. fiente feodal (sistèma -) n. m. (s. XIX.) système féodal
femur n. m. (s. XVI...) fémur feodal, ala adj. (s. XV..., lat. med. feodalis) féodal,
fen n. f. (s. XII., var.: hen (Gasc.)) foin - Expres- ale veire: feusal
sion: fen (lo que trabalha manja palha, lo que fa ren feodala (epòca -) n. f. (s. XIX.) époque féodale
manja -) (fr: ce n’est pas celui qui travaille qui prof- feodalament adv. (s. XVI..., de "feodal") féodale-
ite le plus de son labeur) ; Expression: fen, annada de ment
ren (annada de -) (fr: année de foin, année de rien) feodalisme n. m. (s. XIX..., de "feodal") féodal-
fendascla n. f. crevasse (géol.) veire: fendil- isme
hament, fendilha feodalitat n. f. (s. XVI..., de "feodal") féodalité
fendasclada n. f. lézarde feodals (grands -) n. m. plur. (s. XIX.) grands
fendasclar v. 1. fendre largement 2. lézarder féodaux
fendasclat, ada adj. lézardé, ée (mur, pierre...) - fèr (es de -) loc. c’est dur / pénible
Expression: Las femnas vièlhas de l’automne / amas- fèr (m’es de -) loc. 1. cela m’est pénible /
san de caulets / perqué ne dire mai / quand vendrà lo douloureux 2. je regrette fortement
solelh / sus cada pèira fendasclada / se pausarà / un fèr d’èsser paure (es de -) expr. il est pénible
capèl de felibre (Andrieu Combetas, Borassa, 1974) d’être pauvre
fendasclatge n. m. action de lézarder, de fèr, a adj. (lat. ferus) sauvage (animaux, plantes)
crevasser veire: salvatge
fendilha n. f. (s. XIV.) 1. petite fente veire: feram n. m. (s. XIII., de fèr) 1. animaux sauvages
fendascla, fendilhament 2. crevasse (peau) 2. arbres non greffés 3. sauvageons (arbres)
294
feràmia ferrite
feràmia n. f. (de fèr, feram) les animaux sauvages ferrador (clavèl -) n. m. clou à ferrer
veire: feram ferrador, oira adj. (s. XIII.) propre à ferrer
fèrblanquièr, a n. (s. XVIII..., de fèr / fèrre blanc) ferradura n. f. (s. XII.) 1. ferrure 2. fer à cheval
ferblantier, ière ferrage n. m. fourrage veire: ferratge
ferejar v. (de fèr) avoir l’air farouche ferralha n. f. (de fèrre, var.: herralha (Gasc.)) fer-
feresa n. f. (de fèr) sauvagerie raille
feretrà n. m. (lat. feretrum) fenetrà; feletrà corr. ferralhaire, aira n. (de ferralha) ferrailleur, euse
- Citation: ń Ieu non vesi que servicis mespresats, fèrrament n. m. (s. XIX..., de ferrar) ferrement
fidelitats mal reconegudas, refuses de favors, afec- ferramenta n. f. outils de fer
cions desbrembadas e passes perduts de feretrà ż (P. ferramentas (saber ont lo diable ten sas -) expr.
Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc être fin comme un renard
de Montmorency, 1619) (fr.: ) ferrar v. (s. XII., lat. ferrare) ferrer
ferida n. f. (s. XII...) blessure ferrar (es de mal -) loc. 1. difficile à ferrer 2. fig.
feriment n. m. (s. XIII., de ferir) action de blesser d’un caractère difficile (personne)
ferir v. (s. XII., lat. ferire, var.: herir (Gasc.)) blesser ferrar a la luna (èsser de mal -) loc. il a mauvais
ferit, ida adj. (de ferir, var.: herit, ida (Gasc.)) blessé caractère
fèrma n. f. (s. XIII.) ferme (exploitation) veire: ferrar la mula loc. s’enrichir
afermar ferrar las moscas loc. être tatillon
fermalh n. m. (s. XIII.) 1. fermail 2. fermoir ferrat n. m. (de ferrat (adj.), var.: herrat (Gasc.)) seau
fermament adv. (s. XIII.) fermement - Expression: ferrat a la glaça (èsser -) (fr: être prêt à
fermament i ten loc. il y tient fermement se défendre)
fermatge n. m. (s. XIII.) fermage ferrat a la glaça loc. 1. ferré à glace 2. fig. prêt
fèrme adv. ferme - Citation: Vos vòli pas far vòstre à se défendre sur telle question
procès, mès se caduna d’aquelas se mordissiá fèrme ferrat a tot pè (èsser -) loc. 1. pourvoir affronter
los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, tous les problèmes 2. être imperturbable
s. XVIII); Las promessas an lo còr solide, un còr que ferrat, ada adj. (de ferrar) ferré, e
truca fèrme coma l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
ferratariá n. f. (s. XX., de ferratièr) ferronnerie
font, 1977)
ferratats (a -) loc. à pleins seaux
fèrme, fèrma adj. (s. XIII...) ferme
ferrate n. m. (s. XIX..., de fèrre) ferrate
ferment n. m. (s. XIV.) ferment
ferratge n. m. ferrage veire: ferrage
fermentacion n. f. (s. XVI...) fermentation
ferratièr, a n. (de fèrre) marchand de fer
fermentar v. (s. XIII...) fermenter
ferratièr, a n. (de ferrat) ferronnier, ière
fermetat n. f. (s. XII.) fermeté
ferrats sus (aver los uèlhs -) loc. avoir les yeux
feròç, a (pl. feròces, feròças) adj. (s. XVII..., lat.
intensément fixés sur
ferox, -cis) féroce
fèrre n. m. fer - Expression: fèrre que branda (aver
feròçament adv. (s. XVI..., de feròç) férocement
totjorn qualque -) (fr: se plaindre sans cesse) ; Ex-
ferocitat n. f. (s. XIV., lat. ferocitas) férocité
pression: fèrre que li branda (a totjorn un -) (fr: il a
feror n. f. (de fèr) sauvagerie
toujours quelque chose qui cloche / un problème / un
ferotge, otja adj. (s. XIV., lat. forasticus X ferox, -cis,
pet en travers)
var.: herotge, ja (Gasc.)) farouche veire: feròç - Ci-
fèrre abrandant loc. fer rougi au feu
tation: E tant que lo mistrau ferotge / bramarà dins li
fèrre albenc loc. fer chauffé à blanc
ròcas aurotges / t’apararem a bolets roges, / car tu es
la patria e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau, fèrre blanc n. m. fer blanc
1867) fèrre de chaval n. m. fer à cheval
ferotjament adv. farouchement; férocement - fèrre d’alisar n. m. fer à repasser
Citation: Ací bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la fèrre encre n. m. fer cassant, rude
mar rona, aquí le cèl trona, e tan ferotjament que fèrre vièlh n. m. vieux fers
le plus grand de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, ferrejar v. (de ferrar) ferrailler (a l’épée)
non pensava pas de mens que de far per tot jamai a fèrres al fòc (metre los -) loc. commencer
catitòrba damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena flo- sérieusement
reta, s. XVII) fèrres d’un can crebat (non val los quatre -) expr.
ferotjament adv. (de ferotge) farouchement il ne vaut rien
fèrra n. f. (de fèrre) fèr de bœuf fèrrevirant n. m. (de fèrre + virant) tarière
ferrada n. f. (de ferrat, ada (adj.)) 1. ferrade 2. mar- ferric, a adj. (s. XIX..., de fèrre) ferrique
quage du bétail ferrièr, a n. (de fèrre) ouvrier, ière du fer
ferradat n. m. (de ferrat (n)) contenu d’un seau ferrièra n. f. (de fèrre) forge "catalane"
ferradièr, ièra adj. (de fèrre) qui sert à forger les ferriòl n. m. (de fèrre) seau metallique
fers des chevaux ferrite n. m. (s. XIX..., de fèrre) ferrite
295
ferrolh fial
ferrolh n. m. (s. XII., lat. veruculum X ferrum) → festejar los ans de loc. célébrer l’anniversaire
verrolh verrou de veire: anniversari
ferrolhar v. (de ferrolh) verrouiller festenal n. m. grande fête
ferrolhatge n. m. (de ferrolhar) verrouillage festival adj. e n. m. (s. XIV.) festival
ferrós, osa (pl. feroses, osas) adj. (s. XVIII., de festivitat n. f. (s. XIV.) festivité
fèrre) ferreux, euse fetal, ala adj. (s. XIX...) fœtal, ale
ferroviari, ària adj. (s. XX., itaL ferroviario) fer- fetge n. m. (s. XIII., lat. ficatum / fitacum, var.: hetge,
roviaire hitge (Gasc.)) foie - Expression: fetge de me dire
ferruga n. f. (s. XIV.) limaille de fer aquò ! (as lo -) (fr: tu oses me dire cela)
ferruginós, osa (pl. ferruginoses, osas) adj. (s. fetge (aver de -) loc. avoir du culot / courage
XVI..., lat. ferrugo, -ginis) ferrugineux, euse fetge d’acièr n. très audacieux, euse
ferruginositat n. f. (de ferruginós) ferruginosité fetge de (aver lo -) loc. avoir l’audace de
ferrussalha n. f. (de fèrre) vieux fers fetichaire, aira n. (s. XIX...) féticheur
fersa n. f. (s. XII.) reine au jeu d’échec fetiche n. m. (s. XVII..., del port. "feitiço") fétiche
fertil, ila adj. (s. XIV.) fertile fetichisme n. m. (s. XVIII...) fétichisme
fertilitat n. f. (s. XIV.) fertilité fetichista adj. e n. (s. XIX...) fétichiste
fertilizable, abla adj. (s. XIX...) fertilisable fetichizacion n. f. (s. XX.) fétichisation
fetichizar v. (s. XX.) fétichiser
fertilizacion n. f. (s. XVIII...) fertilisation
fetide, ida adj. (s. XV...) fétide
fertilizar v. (s. XVI...) fertiliser
fètus n. m. (s. XIV.) fœtus
fertilizator, tritz (pl. fertilizators, trises) adj. e n.
fèu n. f. 1. moment agréable 2. festin
(s. XX.) 1. fertiliseur 2. fertilisant
fèu n. m. (s. XII.) fief
ferula n. f. (s. XIV.) férule
fèu (far la -) loc. faire la fête / se régaler
ferum n. m. (de fèr, var.: herum (Gasc.))
feudista n. (s. XVI..., lat. med. feudista (mot de for-
1. sauvagine veire: feràmia 2. odeur de
macion sabenta)) feudiste veire: feusal
sauvagine
feusal, ala adj. e n. (s. XII.) féal, féale
ferum d’afachament n. m. odeur de sang
feusar v. (s. XII..., de fèu) fieffer
ferumejar v. (de ferum) sentir la bête sauvage
feusar v. couper la fougère
fervent, enta adj. (s. XIV.) fervent, ente feusat adj. m. (s. XII...) fieffé
fervor n. f. (s. XIV.) ferveur feusatge n. m. (s. XIII.) féage veire: afeusatge,
fervorós, osa (pl. fervoroses, osas) adj. (s. afeusament
XIV...) fervent, ente - Citation: E lo cant interior feusatièr n. m. (s. XIII.) feudataire
qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant a feusièra n. f. terrain couvert de fougère
sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai de feusina n. f. variété de fougère
claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt la feutrar v. (s. XIV.) feutrer
mòrt del grand faidit dont nos a dit la gèsta (Irena feutre n. m. (s. XII.) feutre (étoffe, chapeau,
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) stylo...)
fèsta n. f. (s. XIII., var.: hèsta (Gasc.)) fête - Citation: feval, ala adj. e n. → feusal féal, ale
Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, fevatièr n. m. → feusatièr feudataire
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- fial n. m. (lat. filum , var.: hiu (Gasc.), fiau (Lem.,
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans Auv., Viv. Alps, Prov.)) corr. fil veire: filar, fi-
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda laire, fil - Citation: Un jorn de promier abrial que
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: son mestre l’avia enviat a Tula crompar un bleston
fèsta passada, lo fat demòra (la -) (fr: après la fête le de fial de fer en coire, seguet totas las botigas de la
fou reste) ; Expression: fèsta tomba un diluns (la -) vila per far sa comession e se’n tornet a detz oras del
(fr: la fête a lieu un lundi) ; Expression: fèsta, cal un ser furiós contra los merchands que [non] an pas çò
jorn de repaus (après tres jorns de -) (fr: il ne faut pas que chal per contentar las practicas (Alfred Marpil-
abuser des bonnes choses) hat, Las [fadardiás] de Marsalet, 1899) ; De femnas
fèsta (après -) loc. après la fête se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan
fèsta (es a -) loc. il est en fête se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de
fèsta a (far -) loc. faire des démonstrations petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda
d’amitié à per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá
fèsta cambiadissa n. f. fête mobile lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ; Expres-
fèsta colenta n. f. fête chômée sion: la liga val mai que lo fial (fr: ça ne vaut rien)
fèsta nacionala n. m. fête nationale ; Expression: aqueste prètzfait va a fial d’aiga (fr: ce
festejar v. (s. XIII., de fèsta, var.: hestejar (Gasc.)) travail marche tout seul) ; Expression: far fial de (fr:
festoyer tirer parti de / venir à bout de) ; Expression: fial de
festejar lo sant de loc. célébrer la fête de cóser (fr: fil à coudre)
296
fial (aver lo -) figura de papièr
297
figurable, abla filologia
figurable, abla adj. (s. XIV.) figurable bèlas son sortidas, los ribans mirgalhats lusisson, e
figuracion n. f. (s. XIV.) figuration totes siatz dins la pus granda [netetat] (Joan Loís
figurar v. (s. XIV.) figurer Fornèrs, s. XVIII); Ditz, una femna a sa filha : "Anes
figurat, ada adj. (s. XIV...) figuré, ée pas a aquela fèsta". Es una defensa amistosa; un cos-
figuratiu, ive adj. (s. XIV.) figuratif, ive selh. Se la maire ditz: "Anèssas pas a aquela fèsta."
figurativament adv. (s. XIV.) figurativement Aquò’s una defensa fòrta, que flaira lo sistral (Paul
figure de relèu loc. figure en relief Gayraud, La sexològa, 1982)
fil n. m. (lat. filum ) → fial arc. fil filha (desbaratar una -) loc. marier mal une fille
fil- pref. (gr. philos) phile- filha (una bèla esclapa de -) expr. un beau brin
fila n. f. (de fil / fial) file de fille
fila (a la -) loc. à la file filha abalida loc. fille pubère (élevée)
filable, a adj. (de filar) filable filha del capèl roge (la) expr. la fille au chapeau
filachon n. m. (de filar) filament (textile) rouge
filactèri n. m. (lat. phylacterium (del grèc)) phylac- filha en calh n. f. fille nubile
tère filha maridada, fòrça galants expr. il y a tou-
filada n. f. (de filar) 1. filasse 2. action de faire jours des volontaires quand l’affaire est réglée
de la filasse filha pas tant filha (una -) expr. une fille déver-
filadís, issa adj. (de filar) ce qui a été filé gondée
filadoira n. f. fileuse (machine) filha recaptada loc. fille rangée
filador (pl. filadors) n. m. → filador arc. réu- filha va sovent plorant lo rire de i a un an (la -)
nion de fileuses - Exemple: Adieu per una veusa expr. ne pas croire toutes les promesses
totas las paraulas minhardas que los galants insin- filhastre n. m. (s. XII.) beau-fils
uon tant adrechament dins las aurelhas de las joves filheta n. f. (de filha, var.: hilheta (Gasc.)) fil-
filhas ; adieu Dins los filadors, entre elas, las femnas lette veire: filhòta - Citation: De drollassas dau
parlavan liurament MLF se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna
filador, airitz n. (de filar) fileur professionnel amb élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es
veire: filaire tradicionalament fallocentrica, la pròva n’eran aque-
filadura n. f. matière à filer lei quatre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens
filaire, aira n. fileur, euse (non professionnel) - pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984)
Exemple: A Tolosa ma carrièra de la filaira es prèp de filhòl n. m. (lat. filiolus, var.: hilhòu (Gasc.)) fête
l’avenguda Joan-Rius. à l’occasion d’un baptême veire: baptisme, bate-
filament n. m. filament (méd.) jalhas - Citation: ... per las permenadas, musicas,
filandrós, osa (pl. filandroses, osas) adj. filan- [vespralhas], parauletas de sucre, presents, filhòls,
dreux, euse bals, [balets], corsas de baga e totas [apertenenças]
filantròp, òpa n. (s. XIV. : ń philantropos ż) phi- amorosas (Peire Godelin, s. XVII).
lanthrope filhòl (far -) loc. être invité à un baptême
filantropia n. f. (s. XVI...) philanthropie filhòl, òla n. (s. XII., lat. filiolus, var.: hilhòu (Gasc.))
filantropic, ica adj. (s. XVIII...) philanthropique filleul, eule
filar v. (lat. filare, var.: hilar (Gasc.)) filer (la laine) - filhòta n. f. (s. XIX..., de filha, var.: hilhòta ()) 1. corr.
Exemple: Aquò se passava del temps que Bèrta filava ; fillette 2. triv. fiote (homosexuel)
Expression: filar, debana (qual non pòt -) (fr: chacun filia suf. (gr. philos) -philie
son rôle) filiacion n. f. (s. XIV.) filiation
filar prim loc. économiser petitement filial, ala adj. (s. XIV.) filial, ale
filar son camin loc. poursuivre son chemin filiala n. f. (s. XX.) filiale
filarmonia n. f. (s. XIX...) philharmonie filièra (tot d’una -) loc. à la file
filarmonic, ica adj. (s. XVIII..., de l’italian) philhar- filigrana n. f. (s. XVII...) filigrane
monique filigranar v. (s. XIX...) filigraner
filat n. m. (var.: hilat (Gasc.)) filet (à mailles) filloxèra n. f. (s. XIX...) phylloxéra - Expression:
filatelia n. f. (s. XIX...) philatélie Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a
filatelic, ica adj. (s. XX.) philatélique l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça
filatelista n. (s. XX.) philatéliste de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977)
filatura n. f. (s. XVIII...) filature (usine) filmar v. (s. XX.) filmer
filava, ara debana (Marta -) expr. 1. il y a un filmatge n. m. (s. XX.) filmage
temps pour tout 2. une chose après l’autre filme n. m. (s. XIX...) film - Expression: filme, l’as
filh, filha n. (s. XII., lat. filius, var.: hilh, hilha (Gasc.)) vist ? (lo -) (fr: tu as vu le film ?)
fils, fille veire: - Citation: Tot [m’annóncia] la part filmografe, afa n. (s. XX.) filmographe
que prenètz a la fèsta de uèi, òmes, femnas, filhas, go- filmografia n. f. (s. XX.) filmographie
jats, vos vesi totes endimenjats, las fardas [...] pus filologia n. f. (s. XIV...) philologie
298
filologic, ica fins a tant que
filologic, ica adj. (s. XIX...) philologique fin de tot (a la -) loc. au bout du compte
filològue, òga n. (s. XVI...) philologue - Citation: fin del mestièr (lo -) les secrets / ficelles du
En fòra d’aquel cas, qualques mots sabents pòdon métier
servar e final : filosòfe, teosòfe, fotografe, catalògue, fin finala loc. adv. finalement veire: finalament
filològue, fonografe, regionalisme (Loís Alibèrt, Le fin finala (en -) loc. en somme
lengadocian literari, 1923) ; Quan èri dròlle, en efèit, fin mandrat (es un -) loc. c’est un fin renard
lo men pair, qui n’èra pas un medievista ni tanpòc fin ni pausa (sense -) loc. 1. sans cesse veire:
un filològue mès un òme intellectualament curiós, sense relambi, a tengut 2. sans répit
aubèrt, letraherit e de recargue poèta occitan, be’m fin ni tèrme (sense -) loc. d’une étendue illim-
disèva que’s podèva léger la Chanson de Roland de itée
duas faiçons diferentas: sia a la francesa, sia a la gas- fin pelegrin (es un -) loc. c’est un rusé
cona (Pèire Bèc, 2014, p. 5). fin pelissièr (es un -) loc. c’est un rusé
filosofar v. (s. XIV., lat. philosophari) sost. philoso- fin, fina adj. 1. fin, fine 2. précis, ise 3. rusé,
pher ée - Citation: Mesfisa-te de ta mamà. Es fina qu’es
filosòfe, òfa n. (s. XIII. Sens actual : s. XVI., fina aquela santa persona (Paul Gairaud, La sexològa,
lat. philosophus < gr. philosophos) filosòf sost. 1982)
philosophe - Citation: ń so que pot esser proat / per fin, ni pausa (ni -) loc. sans répit
escritz de nostres majors / de felosophes o doctors ż final, ala adj. e n. (s. XII...) final, ale
(Trobador anonime); ń aquist eran agut philosophe finalament adv. (s. XIII...) finalement
nomat ż (Vida de S. Honorat); Enfin l’an trapat, lo finament adv. (s. XII.) finement
filosòfe de la non-violéncia, crestian de subrepés! E finança n. f. (s. XIII.) finance
quand siás teorician, se sap ben que l’essencial per tu finançament n. m. (s. XIX...) financement
es pas tant la victòria de ta lucha que lo triomfe de la finançar v. (s. XVI...) financer
teoria (Joan Larzac, Aici e ara, mai de 1979) financièr, ièra n. (s. XVIII...) financier, ière
filosofia n. f. (s. XIII., lat. philosophia) sost. financièrament adv. (s. XIX...) financièrement
philosophie finas (de las -) loc. des plus fines - Citation:
filosofic, ica adj. (s. XIV..., lat. b. philosophicus) Aquò’s pro seriós; una psicologia de las finas (Paul
sost. philosophique Gairaud, La sexològa, 1982)
filosoficament adv. (s. XIV..., de filosofic) sost. finaudèl, èla adj. malin, igne
philosophiquement finesa n. f. (s. XII.) 1. finesse 2. pureté
filtrabilitat n. f. (s. XX.) filtrabilité finfa (es en -) loc. il est ivre de joie
filtrable, abla adj. (s. XX.) filtrable finfa (èsser en -) loc. être dans la prospérité
filtracion n. f. (s. XVI...) 1. filtration 2. filtrage finhòl, finhòla adj. 1. corr. mignon, a 2. corr.
filtrar v. (s. XVI...) filtrer gracieux, euse
filtre n. m. (s. XVI...) filtre (café...) finholada n. f. (de finholar) corr. chose raffinée,
fin n. f. fin - Expression: La filha d’un bon arti- délicate
san / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda finholaire, aira n. (de finholar) 1. corr. minutieux
novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, à l’excès (fignoleur) 2. corr. raffiné (parler, ac-
Ramelet, s. XVII) ; Expression: fin contra fin non tion...) veire: finassièr, ièra
fa dobladura / fa pas dobladura (fr: à malin, malin et finholança n. f. (de finholar) 1. corr. raffinement
demi) ; Expression: fin ni pausa fins que (non aver -) (goût) 2. corr. goût de la toilette
(fr: n’avoir ni paix ni trêve jusqu’à ce que) finholar v. 1. corr. faire le beau 2. corr. être
fin (a la -) loc. finalement minutieux à l’excès (fignoler) veire: finassar
fin (es un -) loc. c’est un fin renard finholatge n. m. (de finholar) 1. corr. minutie à
fin (far del -) loc. faire le malin l’excès (fignolage) 2. corr. propos raffinés
fin (mala -) n. f. mauvaise fin finholejar v. (de finholar) corr. être minutieux à
fin coma la mandra loc. rusé comme un renard l’excès (chercher la petite bête) veire: finassejar
fin coma una arna loc. rusé comme... finida ! (amb aquò, bèla -) loc. finissons-en là !
fin compaire (un -) loc. un rusé compère finimond n. f. fin du monde
fin còr de l’estiu (al -) loc. au cœur même de finir v. finir veire: acabar
l’été finir sa bancada loc. terminer sa tâche
fin d’alen (a -) loc. à bout de souffle finirà pel palhàs loc. il finira sur la paille
fin de (a -) loc. afin de fins (a totas -) loc. 1. en tout cas 2. à la fin des
fin de (far -) loc. en finir avec fins
fin de (per a -) loc. afin de fins a loc. prep. jusqu’à
fin de se (far -) loc. mettre fin à ses jours fins a l’asuèlh loc. à perte de vue
fin de setmana (la -) loc. le week end veire: di- fins a l’ametlon loc. jusqu’à la moelle
menjada fins a tant que loc. jusqu’à ce que
299
fins ara flama
fins ara loc. jusqu’à maintenant fiscal, ala adj. (s. XV.) fiscal, ale
fins que loc. conj. jusqu’à ce que fiscalament adv. (s. XVIII...) fiscalement
fins que de loc. même de fiscalista n. (s. XX.) fiscaliste
finta n. f. (s. XVII.) fable mythologique (ar- fiscalitat n. f. (s. XVIII...) fiscalité
chaïsme) - Expression: La finta ditz que Siringa, fiscalizacion n. f. (s. XX.) fiscalisation
Nimfa boscassièra, perseguida de Pan, [foguèt], a fiscalizar v. (s. XX.) fiscaliser
sa meteissa pregària, cambiada en canavièra salvatja fisi (d’aquò me -) expr. j’en suis assuré
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) fisic, ica adj. (s. XIV...) physique
fintanèla (far -) loc. faire le guet fisica n. f. (s. XIV.) physique (science)
fintat (téner de -) loc. tenir à l’œil fisicament adv. (s. XIV...) physiquement
fiòla n. f. (s. XIV. : ń fiala ż) fiole fisician, ana n. (s. XIV.) physicien, enne
fion n. m. 1. bonne tournure 2. brocard 3. mot fisionomia n. f. (s. XIV.) physionomie
piquant fissada n. f. (de fissar, var.: hissada (Gasc.))
fion de (al -) loc. à la manière de 1. piqure d’insecte • morsure de serpent
firmament n. m. (s. XIV.) firmament 2. élancement (douleur) 3. fig. parole méchante
fisa (aver -) loc. 1. avoir bon espoir 2. compter fissar v. (s. XIII., lat. fixare, var.: hissar (Gasc.)) 1. pi-
sur quer (insecte) 2. fig. vexer • lancer des pointes
fisa (far -) loc. compter sur fissar los uèlhs loc. 1. fixer les yeux 2. percer du
fisa (se téner -) loc. 1. avoir bon espoir regard
2. compter sur fissil, ila adj. (s. XVI...) fissile
fisa (se téner bèla -) expr. avoir grande confi- fisson n. m. (s. XIV., de fissar, var.: hisson (Gasc.))
ance 1. aiguillon, épine - Citation: Verament òc, coma
fisa-te a aquesta ! loc. compte là-dessus ! se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les
fisa-te aquí ! loc. compte là-dessus ! uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson
fisables (d’amics -) loc. des amis sûrs dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII)
fisable (l’avèm -) loc. il nous est dévoué 2. dard 3. langue de serpent
fisança n. f. (s. XII., de fisar, var.: hisança; hidança; fisson (a bon -) loc. il est médisant
(Gasc.)) confiance fistula n. f. (s. XIV.) fistule
fisança (a -) loc. en toute sécurité fitas (aver las -) loc. avoir l’onglée
fisança (a fe e -) en toute confiance fitofague, ga adj. (s. XIX...) phytophage
fisança de qualqu’un (anar sus la -) loc. se fier fiulet n. m. coup de sifflet
à quelqu’un fiulet n. m. coup de sifflet
fisançós, osa (pl. fisançoses, osas) adj. (s. XIII.) fiuleta pauròt ! loc. tu peux te fouiller !
confiant, ante fixacion n. f. (s. XVI...) fixation
fisançosament adv. (s. XIII.) 1. de confiance fixament adv. (s. XIV.) fixement
2. avec confiance fixar v. (s. XVIII...) fixer (un clou...)
fisar (hisar; fiar) v. (s. XII.) 1. fier 2. confier - Ci- fixatiu, iva adj. e n. m. (s. XIX...) fixatif, ive
tation: De drollassas dau MLF se vougueron prene fixator, tritz (pl. fixators, trises) adj. e n. (s. XX.)
Anna Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa fixateur
que la civilizacion occitana es tradicionalament fallo- fixe, fixa adj. (s. XVII...) fixe
centrica, la pròva n’eran aquelei quatre masclàs que fixitat n. f. (s. XVII...) fixité
s’eran cargat doas filhetas sens pensar de li fisar lo flac (aver lo -) loc. être sans force
volant (Robèrt Lafònt, Fèsta, 1984) flac coma una tela loc. mou comme une chiffe
fisar (qui non se fisa, non es de -) expr. qui flac coma una tripa loc. mou comme une chiffe
n’accorde pas sa confiance n’est pas digne de la flaçada (far la -) loc. lâcher pied
recevoir flacat (non a / a pas -) loc. il n’a pas faibli
fisar de (se tròp -) loc. présumer de flagèl n. m. (s. XIV., var.: hlagèth; flagèu; flageu
fisar de qualqu’un (se -) loc. se fier à quelqu’un (Gasc.)) fléau
fisar de son amic (se -) loc. se fier à un ami flagellacion n. f. (s. XIV..., lat. flagellatio) flagella-
fisar las fedas a la garda del lop expr. mal tion
placer sa confiance flagellant, anta n. (s. XIX..., de flagellar) flagellant,
fisar sus qualqu’un (se -) loc. se reposer sur ante
quelqu’un (se) flagellar v. (s. XIII., lat. flagellare) flageller
fisariam la canha (non li -) expr. c’est un mau- flagellator, tritz n. (s. XVI..., de flagellacion) flag-
vais médecin ellateur, trice
fisc n. m. (s. XII.) fisc flairar v. (s. XII.) flairer
fiscal (fraudament -) n. m. fraude fiscale f. (ju- flairor n. f. (s. XII.) odeur
ridic) flama n. f. (s. XII.) flamme
300
flambar flocon
flambar v. (s. XVII...) flamber amb] de cera a mòda d’una flaüta de crestaire (Pèire
flambar coma de palha loc. flamber comme... Godelin, s. XVII)
flambar coma un luquet loc. flamber comme... flaütaire, aira n. (de flaüta) joueur de flûte
flambèl (es un -) loc. c’est un homme sans flaütar v. (s. XIV.) 1. jouer de la flûte 2. dire crû-
pareil ment sa pensée
flambuscar v. flamber (une volaille) flaütat dètz èuros (aquò li a -) loc. il en a eu
flame / crane (èsser -) loc. être élégant pour dix euros
flame nòu loc. flambant neuf flaütejar v. (de flaüta, var.: hlaütejar (Gasc.)) jouer
flamejar v. (s. XII., de flama, var.: hlamejar (Gasc.)) de la flûte
flamboyer flaütèl n. m. (s. XII., de flaüta) fifre
flamenc n. m. flamant (oiseau) veire: flama flaütet n. m. (de flaüta) galoubet
flamenc, enca adj. e n. m. flamand, ande (peu- flaütòl n. m. (s. XII.) flageolet
ple, langue...) flebiti n. f. (s. XIX..., del francés) phlébite
flamina n. m. (s. XIV.) flamine flècha n. f. (s. XII.) → matràs flèche veire:
sageta, vira, passador - Expression: E se prenèm
flanc n. m. flanc
[indiferentament] matràs, matrassina, passador, vira,
flaquièra n. f. faiblesse veire: flac - Expression:
trait, coma dard, sagette, flesche, traict, quarelle [...],
Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras in-
segon [lo] besonh del vèrs (Pèire Godelin, s. XVII).
vencions ten tant de plaça per totis les camins de
En realitat, sageta, flècha, trait e cairèl son d’autres
la sciéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un
sinonimes occitans.
[subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
flechiment n. m. (s. XIV...) fléchissement
que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
flechir v. (s. XIV.) 1. fléchir 2. détourner
ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
flèu n. m. (s. X..., lat. flagellum) sost. fléau veire:
XVII).
flagèl - Citation: E cu vos a pas dich que totei aque-
flaquièra (aver la -) Indolent (être)
leis abominables flèus de Dieu prevènon pas dau gròs
flascon n. m. corr. flacon - Citation: [Sénher], re-
carbon de pèira que si brutla a bèlei montanhas sus la
spondèc un per tots (en virant la trumada damb una
tèrra coma sus la mar ! (Victòr Gelú, Novè Granet, s.
pefonariá), ai páur que vos aurián melhor netejat la
XIX)
farda, se forradura de flascon nos avèssa mai escalfat
flèu de Dieu n. m. (s. X..., de flèu) sost. fléau de
le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII)
Dieu (religion) - Citation: E cu vos a pas dich que
flataire, aira n. (s. XIII.) flatteur, euse totei aqueleis abominables flèus de Dieu prevènon pas
flatar v. (s. XII...) flatter - Expression: La castetat, dau gròs carbon de pèira que si brutla a bèlei montan-
mas sòrs, es la pus bèla [paradura] qu’una [nòvia] has sus la tèrra coma sus la mar ! (Victòr Gelú, Novè
pòsca portar al leit nupcial. E ! quna de vosautras [se] Granet, s. XIX)
pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela rauba blanca flèuma n. f. (s. XIII. : ń flegma ż) flegme
que Dieus i carguèt en naissent ? Vos vòli pas far (humeurs)
vòstre procès, mès se caduna d’aquelas se mordis- fleumatic, ica adj. (s. XIV. : ń flegmatic ż) flegma-
siá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan Loís tique
Fornèrs, s. XVIII) flexibilitat n. f. (s. XIV.) flexibilité
flatar lo jòc loc. laisser quelqu’un gagner au flexible, ibla adj. e n. m. (s. XIV...) flexible
jeu flisca (a la -) loc. à la cravache
flatariá n. f. (s. XIII.) flatterie flisca (a la -) loc. à la cravache
flati pas (non lo vos -) loc. je ne vous cache pas flòc n. m. 1. houppe 2. fine fleur - Citation: Mes
la vérité ne manca pas jamès de díser hòrt a qui vòu l’enténer :
flatingas n. f. plur. → flatariás flatteries (fam) "L’Armanhac [licor] qu’ei lo flòc e lo renom de la Gas-
flatingas (far -) loc. amadouer veire: amanhagar conha" (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) 3. flo-
con 4. touffe 5. bouquet
flaujòl (flaujòu) n. m. (lat. flabeolum) flageolet - flòc (a -) pêle-mêle
Proverbe: quand lo mèstre jòga del flaujòl, los vailets flòc (far son -) loc. faire son profit
dançan flòc (tot d’un -) loc. tout d’une pièce
flaujolar v. (s. XIII.) flûter flòc sus qualqu’un (far lo -) loc. damer le pion
flaüt n. m. (de flaujòl X laüt) flageolet (musique) à quelqu’un
flaüta n. f. (s. XIV., de flaujòl X laüt, var.: hlaguta flòca n. f. touffe (de cheveux)
(Gasc.)) flûte (musique) flocada de las dòmnas n. f. parure des femmes
flaüta (sonar de la -) loc. jouer de la flûte flocar v. 1. orner, parer 2. garnir de houppes,
flaüta de crestaire n. f. flute de Pan - Expres- pompons
sion: Pan, per se far solaç e se brembar totjorn de flocassejar v. tomber à gros flocons
sa mestressa avalida, [copèt] de canèls, e [los ajustèt flocon n. m. 1. flocon 2. houppe
301
floquejar fobic, ica
floquejar v. 1. tomber à flocons 2. parsemer de florir v. (s. XII.) fleurir - Expression: Traucant sols
couleurs - Citation: Los cocuts alucan candèlas sus la rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats,
los taps, las primavèras e las margaridetas floquejan, / d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abilhats
lo cocut canta au bòsc, lavetz la vinha que i va de (Paul Froment, Nadal, 1897)
bon còr e los sharments e’s doblan d’ua setmana a florissent, enta adj. (s. XII..., de flor) florissant,
l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac ante
II, 1991) florit, ida adj. fleuri, ie - Expression: Aviá panat
floquet n. m. 1. petit flocon 2. touffe - Citation: del parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl / son parlar
Le petit camparòl que culhís un pastor, / le tutet que florit de mistèri (Paul Froment, Fantasia, 1899)
l’òm fa sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, floronc n. m. (s. XIV.) furoncle
fum, bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason floroncós, osa (pl. floroncoses, osas) adj. (s. XIV.)
primaiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un furonculeux, euse
floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin, flors n. f. plur. 1. menstrues veire: flor 2. règles
Segonda floreta, s. XVII) flors del mes de març (son -) ce sont des es-
flor n. f. (s. XII.) fleur veire: flors - Expres- poirs fragiles
sion: Nom imaginat de mestressa, coma Clorís, Filís, flòt n. m. flot
Florís. E se tira de liri, flor conescuda autrament flòta n. f. flotte (navires)
Ròsa de Junon. Tot del long au ditz un brave medecin flòta (en -) loc. 1. en troupe 2. à flòt
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII) ; Expression: Colatz flòta de peisses n. f. banc de poissons
la fèsta de santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa, flòtament n. m. flottement
qu’après aver gardat la flor de sa virginitat tota sa flotant, anta adj. flottant
vida, finiguèt per versar son sang per la glòria de Jè- flotar v. flotter (bateau...)
sus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) flotason n. f. flottaison
flor (d’a -) loc. à fleur flotejar v. 1. flotter 2. ondoyer
flor (en -) loc. en fleur fluctuacion n. f. (s. XII...) fluctuation
flor a flor loc. à niveau fluïde, ïda adj. e n. m. (s. XIV...) fluide
flor de loc. à fleur de / près de fluïdificacion n. f. (s. XIX...) fluidification
flor de ben (de -) loc. un excellent fonds de fluïdificar v. (s. XIX...) fluidifier
commerce fluïditat n. f. (s. XVI...) fluidité
flor de camins n. f. → caireforc carrefour veire: fluir v. (s. XIV.) fluer
flor dels quatre camins, als quatre cantons, crotz flume n. m. (s. XII. : ń flum ż) 1. fleuve veire: fluvi
de camins 2. grande foule
flor de l’aiga n. f. vapeur du matin flume navigable n. m. fleuve navigable
flor del liri n. f. fleur de lys flume que pòrta batèus loc. → flume navigable
flor del plan dire (es la -) loc. ce sont des fleuve navigable
paroles persuasives fluòr n. m. (s. XVIII...) fluor
flor dels ans (a la -) loc. à la fleur de l’âge flus, flussa (pl. flusses, flussas) adj. 1. lâche
flor dels òmes (la -) loc. l’élite des hommes... veire: flac 2. flasque (lin, soie, laine...)
flor dels quatre camins n. f. → caireforc car- flush n. m. (s. XX., mot anglés) flush (poker)
refour veire: als quatre cantons fluvi n. m. (s. XII.) fleuve veire: flume
flor non fa la prima (una -) une hirondelle ne fluvial, ala adj. (s. XIV.) fluvial, ale
fait pas le printemps flux (pl. fluxes) n. m. (s. XIV.) 1. flux (écoule-
flòra n. f. (s. XVIII...) flore ment 2. marée 3. t. de physique)
flòra (èsser la -) être le dindon de la farce fluxar v. (s. XX.) fluxer
florada n. f. la fleur (élite) fluxatge n. m. (s. XX.) fluxage
florada coma una pruna (es -) elle a un teint fluxion n. f. (s. XVII...) fluxion
de rose fluxmètre n. m. (s. XX.) fluxmètre
floret n. m. (de flor) fleuret fòbe, fòba suf. (gr. -phobos) -phobe
floret botonat (a -) loc. à fleurets mouchetés fobia suf. (gr. phobia) phobie
floreta n. f. (s. XII.) fleurette - Expression: Açò siá fobia n. f. (s. XIX...) phobie
dit de fregada contra les trufandièrs, en favor de la fobic, ica adj. (s. XX...) phobique
lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit fòc n. m. (lat. focus, var.: huec (Gasc.), fuòc (Leng.))
de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui, per de- feu - Citation: Tot vos rend [obesissença], / la Tèrra,
stric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire l’Aire, le Fòc/ Satan en vòstra presença / es costrent
Godelin, Ramelet, s. XVII) de quitar le lòc / fasètz qu’armats de coratge / evitem
flòri (far -) faire florès son esclavatge (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe,
florièr n. m. vase à fleurs 1673); Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es
florin n. m. (s. XIV.) florin plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un sacat
302
fòc fomentacion
de páur que volián sens plan gausar, escampilhar to- fogaça (far -) loc. 1. échouer à un examen / aux
tis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al fòc, a élections 2. être bredouille 3. faire fiasco
se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ; Ex- fogaça (rendre pan per -) loc. rendre la pareille
pression: fòc del cèl aquel dròlle (aquò’s lo -) (fr: cet fogaça (trobar la fava a la -) loc. trouver la fève
enfant est plein de vivacité) ; Expression: fòc del cèl fogacièr, èra n. fouacier
dins la pèl del ventre (a lo -) (fr: il a le diable au corps) fogada n. f. foucade
; Expression: fòc que lo fum non sòrte (tant prigond fogairon n. m. 1. petit foyer 2. âtre 3. feu de
non se fa lo -) (fr: la vérité finit toujours par sortir joie - Citation: Avalisca le gus de qui la man profana
du puits) ; Expression: fòc que plòu (aquò’s de -) (fr: / ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp
le soleil est brûlant) ; Expression: fòc sense fum (far passa lo còp d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un
veire -) (fr: raconter des balivernes) fogairon del temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet
fòc ! (a -) loc. au feu ! Mondin, s. XVII) 4. feu de peu de durée
fòc (botar -) mettre le feu fogairon (passar al -) loc. purifier par le feu
fòc (es a -) loc. c’est trop cher fogal n. m. (s. XIII.) foyer (maison) veire: foguièr
fòc (far -) loc. aire du feu
fòc (i anar de -) loc. avec feu fogatge n. m. (s. XIV.) fouage
fòc (metre -) loc. metre le feu foguejament n. m. (de foguejar) chatoiement
fòc (ne metriái la man sul -) loc. j’en mettrais foguejar v. (de fòc) 1. être en feu 2. chatoyer
la main au feu 3. fig. rougir d’émotion
fòc a las estopas (metre -) loc. mettre le feu aux foguèsses vengut loc. même si tu étais venu
poudres foguièr n. m. foyer (âtre) veire: fogal
fòc a l’ola (far -) loc. garder la maison pendant foira n. f. → colica colique veire: diarrèa
l’absence de... fòire v. 1. piocher veire: fòser 2. enfouir
fòc amb d’estopas (atudar lo -) loc. jeter de Foish / Foix n. pr. Foix (ville, 09)
l’huile sur le feu fojaire de mar n. m. loup de mer (marin)
fòc brandal n. m. grand feu fòl (es gaire mai que -) loc. il est à moitié fou
fòc de boca / de lenga (lo -) loc. la vivacité de fòl (es tengut per -) loc. il est tenu pour fou
la parole fòl coma la luna de març loc. fou comme...
fòc de cambòrlas (far un -) loc. faire un feu de fòl de cadena n. m. fou à lier
paille fòl de rire (n’i a per venir -) loc. c’est à mourir
fòc de clarjàs n. m. feu de forge de rire
fòc de Dieu n. m. un foudre de guerre fòl estacador n. m. fou à lier
fòc e fum (far -) loc. faire le diable à quatre fòl, fòla (hòu, hòla; fòu, fòla) adj. e n. fou, folle
fòc e sang (a -) loc. à feu et à sang - Citation: Lo meu faudal es plen de fòlas brancas :
fòc grèc (èsser totjorn dins lo -) loc. être tou- alucarem un fuòc brandal, / anem, mena-nos a l’ostal
jours en émoi (Loïsa Paulin, 1940)
fòca n. f. (s. XIV., lat. phoca < gr. phôkê) phoque fòla demanda, cap de responsa (a -) loc. à sotte
(n. m.) question, point de réponse
focal, ala adj. (s. XIX...) focal, ale veire: afocal fòlament adv. follement
focalizacion n. f. (s. XIX...) focalisation folariás (son de -) loc. ce sont des folies
focalizar v. (s. XX.) focaliser folastre (èsser -) loc. être folâtre
focar v. feu (attiser le) folastre, astra (pl. folastres, astras) adj. folâtre
focèu, èa adj. (s. XIX...) phocéen, enne folat n. m. foulard
focomètre n. m. (s. XIX...) focomètre folca n. f. foulque (oiseau)
focometria n. f. (s. XIX...) focométrie folclòre n. m. (s. XIX..., de l’anglés) folklore
focometric, ica adj. (s. XIX...) focométrique folcloric, ica adj. (s. XIX...) folklorique
fòcus n. m. (s. XX., del latin) foyer (physique) folclorista n. (s. XIX...) folkloriste
foet n. m. (s. XVI..., del francés) fouet folejar v. (s. XIII.) faire des folies
foetar v. (s. XVI..., del francés) fouetter foliacion n. f. (s. XVIII...) foliation
fòga n. f. fougue - Expression: E d’a genol- foliat, ada adj. (s. XVIII...) folié, ée
hons sus lo lièch, desnuda coma una victòria, piquèt foligaud (èsser -) loc. être folâtre
de las mans amb una fòga de manida (Max Allier, fòlio n. m. (s. XVII..., del latin) folio
L’Emperau, 1977) fólzer n. m. foudre - Expression: Ja levava l’un
fòga de la fèbre (la -) loc. le paroxysme de la pè, le descarat [colòs], / per sautar dins le cèl vesin de
fièvre quatre pams, / quand Jupitèr sasic un fólzer de tres
fòga de la malautiá (la -) loc. le fort d’une mal- brancs... (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
adie fólzer de guèrra n. m. foudre de guerre
fogaça n. f. (s. XIII.) 1. fouace 2. fougasse fomentacion n. f. (s. XIV.) fomentation
303
fomentar fonsar
304
font fòrças (acampar de -)
[lausenjaire] : i a qu’a s’amorrar a la font - o a parar exiliat, ada - Citation: Vènus, del cèl fòrabandida /
lo gòt (Antonin Perbòsc, Per Mon solaç, 1926) ; Ex- per l’afront que fèc a Vulcan, / disen que se ganha la
pression: font (qui vòl de bona aiga ane a bona -) (fr: vida / a far ruscada tot ongan (Pèire Godelin, Pru-
il faut s’informer à bonne source) mièra floreta, s. XVII)
font (de bona -) loc. de bonne source fòraciutat n. m. hors de la cité
font (uèlh de la -) n. m. la naissance de la foradar v. (s. XIII., de forat) percer (perceuse ...)
source foradoira n. f. (s. XIX..., de forar) foreuse (ma-
font de l’estomac n. f. creux de l’estomac chine) veire: foraire
font de larguesa (una -) loc. une personne fòradreit n. m. passe-droit
généreuse foradura n. f. (s. XIII..., de forar) 1. trou percé
font d’aiga cauda n. f. source thermale avec un foret 2. forure
fontanèla n. f. (s. XVII...) fontanelle fòragandir v. (occ. fòra + gandir) 1. tirer d’un
fontanièr, ièra n. sourcier mauvais pas 2. mettre hors de danger
fonzalhas n. f. fonçailles (fond d’un tonneau) fòragetar v. (s. XIV.) jeter dehors veire: virar (del
fonzar v. 1. foncer veire: fons 2. financer 3. met- semenat)
tre un fond à un tonneau (foncer) foraire, aira n. (s. XIX..., de forar) foreur, euse
fonzor n. f. profondeur (personne) veire: foradoira
fòr n. m. (s. XIII.) 1. for 2. loi 3. usage fòranisar v. 1. quitter le nid 2. prendre son vol
fòr, a suf. (gr. pherein > -phoros) -phore fòranison n. m. 1. jeune oiseau qui quitte le
fòra prep. hors nid 2. fig. enfant qui quitte ses parents
fòra ! interj. 1. hors d’ici ! Dehors ! 2. à bas ! fòrapaís (pl. fòrapaïses) n. m. hors du pays
fòra (d’aquí en -) loc. à partir de là forar v. (s. XII..., lat. forare) forer (puits, tunnel...)
fòra (far -) loc. mettre à la porte (chasser de fòrasen (fòra-sen) adj. e n. 1. qui n’a pas sa
chez soi) raison veire: dessenat, fòrsenat 2. exalté, ée 3. ir-
fòra aquò loc. hors cela raisonnable
fòra cleda loc. hors du bercail forastièr, èra adj. e n. étranger, ère au pays veire:
fòra d’afars loc. pour se distraire forestièr
fòra d’aicí loc. hors d’ici forat n. m. (de forar) trou (percé)
fòra d’alen loc. hors d’haleine foratge n. m. (s. XIV..., de forar) forage
fòra de loc. 1. hors de 2. exempt de fòravertat n. f. (av. 1500.) 1. en dehors de la
fòra de (en -) loc. en dehors de vérité 2. contre-vérité
fòra de barris loc. hors les murs fòraviada n. f. fourvoiement
fòra de centena (èsser -) loc. perdre la raison
fòraviar v. fourvoyer
fòra de ieu (d’el...) loc. hors de moi / de lui...
fòravila adv. hors de la ville
fòra de part loc. hors de partage
forbir v. (s. XII.) fourbir
fòra de páur loc. 1. sans peur 2. sans crainte
forbisseire, eira n. (s. XII...) fourbisseur, euse
fòra dels barris loc. extramuros
forc de camins n. m. embranchement routier
fòra d’aquò loc. sauf cela
forc de cebas loc. chapelet d’oignons
fòra família loc. en dehors de la famille
fòra l’ostal loc. hors de la maison fòrça n. f. force
fòra la lei loc. hors la loi fòrça adv. beaucoup (avec insistance) veire:
fòra man loc. hors de portée plan - Expression: Vos vòli pas far vòstre procès,
fòra pantalons (far -) loc. quitter le pantalon mès se caduna d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts,
veiriam fòrça bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
fòra peresa ! loc. jamais plus de ... !
fòra perilh loc. hors de danger fòrça (de -) loc. par force
fòra sason loc. hors de saison fòrça (de per -) loc. par force
fòra tiran... ! loc. à bas le tyran... ! - Expression: forca (forcha) n. f. fourche
Fòra Satan ! Fòra Satan / plus ges de guerra (Nicolau fòrça (per -) loc. par force
Sabòli, s. fòrça a l’encòp loc. beaucoup à la fois
fòra tutèla loc. hors de tutelle fòrça ande ( i a -) loc. il y a de la marge
fòra usatge loc. hors d’usage fòrça de (a -) loc. à force de
fòra vèsta (far -) loc. ôter sa veste forca de tres puas n. f. fourche à trois pointes
fòra vila loc. hors de la ville fòrça manca ( i a -) loc. il y a bien des défauts
fòra vista loc. hors de la vue fòrça publica n. f. force publique
fòrabandir v. → exiliar 1. exiler 2. bannir forçada (a la -) loc. par force
3. chasser (expulser) veire: virar del semenat forçar v. forcer
fòrabandit, ida adj. (fòra + bandit (per evitar forçar de vela loc. mettre toutes voiles dehors
l’ambiguïtat sus "bandit"))) banni, e; exilé, e veire: fòrças (acampar de -) loc. prendre des forces
305
forçat formulari
forçat n. m. forçat (homme condamné aux formalizar v. (s. XX., de fòrma) mettre en forme
travaux forcés) une théorie, un proje,t etc.
forcèps (pl. forcèpses) n. m. (s. XVII...) forceps formalizar (se) v. pron. (s. XVI..., de fòrma)
forèst (pl. forèstes) n. f. (s. XIII., lat. forestis) forêt s’offenser
veire: defòra, selva formalizat, ada adj. (s. XX..., de fòrma) formalisé,
forestar v. (s. XIV.) exercer le forestage ée
forestatge n. m. (s. XIV.) forestage, droit de pren- formar v. (s. XIII., de forma) former (sens concret :
dre du bois donner une apparence à un objet)
forestèl n. m. lutrin formar v. (s. XIII., de fòrma) 1. former (sens ab-
forestièr, èra adj. e n. forestier, ère veire: strait) 2. constituer 3. enseigner
forastièr formason n. f. (de forma) formage (chapeaux...)
foret n. m. (s. XIII..., de forar) foret veire: formatge
forfait / forfach (pl. forfaches) n. m. (s. XII., de formassa n. f. (de forma) grosse fourme (fro-
forfar) forfait mage)
forfaitura n. f. (s. XIII., de forfar) forfaiture format n. m. (s. XVIII..., de l’ital. formato) format
forfar v. (s. XI., lat. foris + facere) commettre un format, ada adj. (s. XIII..., de fòrma) 1. formé, ée
forfait (développé, ée 2. instruit, uite...)
forgon n. m. (s. XII.) 1. fourgon 2. charrette formatar v. (s. XX..., de format) formater
forma n. f. (s. XI...) 1. moule veire: fòrma, mòtle formatatge n. m. (s. XX..., de format) formatage
- Expression: Aprèp aver totis los dits / dins un bon formatge n. m. (s. XII., de forma) fromage - Ex-
peis emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le pression: Quand siam estats entre la poma e lo for-
brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis matge, vèrs la fin del repais, monsur vòstre reitor
tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima / m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá donar un
sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII) mot d’edificacion a mon pòble ; Expression: i ai re-
2. forme (chapeaux, chaussures...) 3. fourme, spondut cossí aquò se pòt far, som pas brica preparat
(fromage) 4. stalle de chœur ? Aquò fa pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de
fòrma n. f. (s. XV...) 1. forme (contours d’un bonas causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan-
objet, d’une personne...) veire: forma - Citation: Loís Fornèrs, s. XVIII)
Demest la rica espelison de poètas que, despuèi Mis- formatge a l’artison n. m. fromage du Velay
tral, an reviscolat la produccion literària occitana, veire: artison
Prospèr Estieu representa, ambe la perfeccion classica formatgièr, ièra adj. e n. (de forma) fromager, ère
de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, formatiu, iva adj. (s. XIV., de fòrma) 1. formatif
Gai Saber, 1940) 2. état 3. modalité 2. qui sait organiser
forma (metre en -) loc. (s. XVII.) passer par la formatjariá n. f. (s. XIV..., de forma) fromagerie
forme (moule) - Expression: Aprèp aver totis los formator, tritz (pl. formators, trises) adj. e n.
dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes en forma (s. XVI..., de fòrma) formateur, trice (éducateur...)
la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : / An- veire: formador, formaire
demelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor formidable, abla adj. (s. XIX...) formidable
/ nos ajaguè(r)em d’una rima / sense la passar jos la formièr, ièra n. (s. XIII..., de forma) 1. formier
lima 2. qui fabrique des formes (mouler)
formable, bla adj. (de formar) formable veire: for- formiga n. f. (s. XIV.) fourmi
mador formigament n. m. (s. XIV.) fourmillement
formacion n. f. (s. XIV., de fòrma) 1. formation formiguejament n. m. (s. XIV...) fourmillement
(action de prendre forme 2. instruction) formiguejar v. (s. XIV.) fourmiller
formacion professionala n. f. formation pro- formiguièr n. m. (s. XIV.) fourmilière veire: ors
fessionnelle formiguièr
formador, doira adj. (de forma) qui donne la formòl n. m. (s. XIX...) formol
forme à un objet veire: formator, formable formologia n. f. (s. XX..., de fòrma) formologie
formaire, aira n. (de forma) personne qui forme formula n. f. (s. XVII..., de fòrma) formule
les objets veire: formator formulable, abla adj. (s. XIX..., de fòrma) formu-
formal, ala adj. (s. XIV., de fòrma) formel, elle lable
formalament adv. (s. XIV..., de fòrma) formelle- formulacion n. f. (s. XIX..., de fòrma) formulation
ment formular v. (s. XIV..., de fòrma) formuler
formalisme n. m. (s. XIX..., de fòrma) formalisme formulari n. m. (s. XV..., lat. formularius) formu-
formalista adj. e n. (s. XVI..., de fòrma) formaliste laire
formalitat n. f. (s. XV..., de fòrma) formalité forn n. m. (s. XII.) four - Expression: forn calfa
formalizacion n. f. (s. XX., de fòrma) acte de for- (aquò non es / es pas per tu / que lo -) (fr: ne perds
maliser pas ton temps, elle a un amoureux) ; Expression: forn
306
forn fotocòpia
entre doas granjas (non trobariá un -) (fr: il ne trou- de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per a
verait pas...) plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas,
forn a microondas n. m. (s. XX.) four à micro- / e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion
ondes (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Expression: fòrt
forn de cauç n. m. four à chaux plan amb qualqu’un (èsser -) (fr: mieux avec (être
fornada n. f. (s. XV.) fournée au))
fornariá n. f. (s. XIII.) 1. fonction du boulanger fòrt coma Rodric loc. fort comme...
2. boulangerie fòrt coma un brau loc. fort comme...
fornàs (pl. fornases) n. m. (s. XII.) fournaise fòrt coma una carreta loc. fort comme...
fornèl n. m. (s. XII.) fourneau fòrt còrs n. m. homme robuste
fornet n. m. poêle (pour chauffer) fòrt et mòrt loc. avec acharnement
fornial n. m. fournil fòrt plan loc. très bien
fornicacion n. f. (s. XIV.) fornication fòrt, fòrta adj. fort, forte
fornicar v. (s. XIV.) forniquer fortalesa n. f. (s. XIII.) forteresse
fornicator, tritz (pl. fornicators, trises) adj. e n. fòrtament adv. fortement
(s. XIV..., lat. fornicator) fornicateur, trice fortificar v. (s. XIII.) fortifier
fornidura n. f. (s. XVI...) fourniture fortuna n. f. (s. XIII.) 1. fortune - Expression: for-
fornièr, ièra n. (de forn, var.: hornèr, èra (Gasc.)) tuna (aquò èra sa -) (fr: son sort était ainsi tracé) ;
1. corr. boulanger (alimentacion) 2. arc. celui qui Expression: fortuna desconeguda (una -) (fr: Incalcu-
cuit le pain veire: pancossièr lable (une fortune)) ; Expression: fortuna viran coma
forniment n. m. (s. XVIII...) 1. fournissement la luna (temps, femna e -) (fr: rien n’est jamais ac-
2. fourniment (du soldat) quis) 2. condition 3. hasard
fornir v. (s. XII.) fournir - Expression: Açò siá dit fortuna (lo poirit de la -) loc. gâté par la fortune
de fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga fortuna (per -) loc. par hasard, par chance
mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas fortuna d’i anar (a -) loc. à force d’y revenir
floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e fortuna de mar (per -) loc. par les hasards d’une
fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin, expédition
Ramelet, s. XVII) fortuna de ventar, poiriá ben plòure (a -) loc.
fornisseire, eira n. (s. XVIII...) fournisseur, euse Force de venter, il pourrait bien pleuvoir (à)
fornit de fial e d’agulha (èsser -) loc. avoir tout fortuna en papièrs n. f. fortune en valeurs mo-
ce qu’il faut bilières
forqueta n. f. fourchette fortuna esquèrra n. f. une mauvaise fortune
forra-borra loc. pêle-mêle fortunable deu l’ajuda al menut (lo -) expr. le
forra-borra (èsser tot -) loc. être sens dessus- puissant doit aider le faible
dessous, en vrac fortunable, a adj. 1. heureux, euse 2. puissant,
forrada de verd espèra (auràs una rauba -) expr. ante
on te donne de faux espoirs fortunat, ada adj. (s. XIII...) fortuné, ée
forradura n. f. fourrure fòrt (es regde -) loc. très fort (il est)
forrar v. fourrer (fourrure) veire: forar forum n. m. (s. XVIII..., lat. forum) forum
forrar lo nas loc. (s. XVII.) mettre son nez (indis- foseire, eira n. piocheur veire: picassaire
crétion) fòser v. → fòire 1. piocher 2. enfouir
forratge n. m. (s. XIII.) fourrage (pillage) veire: fosfat n. m. (s. XVIII...) phosphate
foratge, ferrage fosfòr n. m. (s. XVII...) phosphore
forrejar v. (s. XIII.) fourrager (piller) fosforescéncia n. f. (s. XVIII...) phosphorescence
forrup (horrup) n. (de forrupar) gorgée fosforescent, enta adj. (s. XVIII...) phosphores-
forrupar (horrupar) v. (onomatopèa) lamper cent, ente
(boisson) fosic, ica adj. espiègle
fòrsenar v. (s. XII. : ń forsenar ż) perdre la raison fosilhar v. (s. XIV.) fouiller veire: fusilhar
veire: dessenar fossil, ila adj. e n. m. (s. XVI...) fossile
fòrsenat, ada n. (s. XII. : ń forsenat ż) 1. forcené, fossilizacion n. f. (s. XIX...) fossilisation
ée veire: dessenat, fòrasen 2. qui a perdu la rai- fossilizar v. (s. XIX...) fossiliser
son fotbòl (/football) n. m. (s. XIX..., de l’anglés) foot-
fòrt adv. fort, très - Expression: Car fòrt sovent ball
cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris que fotbolaire, aira n. (s. XIX...) footballeur, euse
pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un fotbolistic, ica adj. (s. XX.) footballistique
furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, fotimàs (non èsser / èsser pas -) ne pas y aller
s. XVI) ; Expression: Pèire l’òrb e Guilhèm la guida, par quatre chemins
/ dròlles e de fòrt [gentila] vida, / partiguèn un jorn fotocòpia n. f. (s. XX.) photocopie
307
fotocopiadoira francimandejat, ada
fotocopiadoira n. f. (s. XX.) photocopieuse fraires de branca loc. demi-frères (d’un seul
fotocopiar v. (s. XX.) photocopier parent)
fotografe, afa n. (s. XIX...) photographe - Ci- fraires fins a miègjorn (son -) expr. ils sont
tation: En fòra d’aquel cas, qualques mots sabents demi-frères
pòdon servar e final : filosòfe, teosòfe, fotografe, fraisse n. m. (lat. fraxinus) frêne - Citation:
catalògue, filològue, fonografe, regionalisme (Loís Al- M’arresti beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir
ibèrt, Le lengadocian literari, 1923) en tirant l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
fotografia (/fòto) n. f. (s. XIX...) photographie d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
fotografiar v. (s. XIX...) photographier fraissineda n. f. frênaie, bois de frênes
fotografic, ica adj. (s. XIX...) photographique fraita de loc. faute de
fotogravadura n. f. (s. XIX...) photogravure fraita de mièlhs loc. faute de mieux
fotogravaire, aira n. (s. XIX...) photograveur, framèa n. f. (s. XVI..., del germanic) framée
euse (personne) (javelot des Francs)
fotomontatge n. m. (s. XX.) photomontage franc arbitre n. m. libre arbitre
fotosintèsi n. f. (s. XX.) photosynthèse franc coma un ase que recula loc. franc
fototèca n. f. (s. XX.) photothèque comme... (antiphrase)
fotre v. triv. foutre franc de desencofratge loc. brut de décoffrage
fotre (non val un -) cela ne vaut rien (arch.) veire: desencofrar
fotriquet n. m. (fam.) foutriquet (homme de franc d’auvari loc. sans accident
rien) franc jorn de Dieu (tot lo -) expr. toute la sainte
fracàs (pl. fracasses) n. m. 1. fracas 2. grand journée
bruit franc, anca (franc, francha) adj. (av. 1500.)
fracàs (pl. fracasses) n. m. échec (non réussite) 1. franc, franche 2. authentique
fracassar v. fracasser franc-maçonariá n. f. franc-maçonnerie
fraccion n. f. (s. XIV.) fraction franca (a la -) loc. à la bonne franquette
fraccionar v. (s. XVIII...) fractionner franca margarida (a la -) loc. à la bonne fran-
fractura n. f. (s. XIV.) fracture quette
fractura rejunta loc. fracture réduite França prigonda n. f. partie de l’Etat français
fraga n. f. fraise (fruit) francophone d’origine veire: Francimandia
fragar v. 1. briser 2. rompre francament adv. (av. 1500.) franchement
fragassar v. fricasser (ragoût de viande coupée francés (pl. franceses, esas) n. m. français
en petits morceaux) (langue, nationalité) - Citation: - A ! La patrona
fragil, ila adj. (s. XIII.) fragile ! Abraçadas de las hemnas, las uas parlan espanhòl,
fragilitat n. f. (s. XIII.) corr. fragilité l’auta francés o gascon... e los cans de’us har hèsta
fragilizacion n. f. (s. XX.) fragilisation com tot an (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
fragilizar v. (s. XX.) fragiliser francés, esa (pl. franceses, esas) adj. (s. XII.)
fragment n. m. (s. XIV.) fragment français, aise
fragosta n. f. framboise francimand n. m. → francés langue française
frairal, ala adj. fraternel veire: fraternal - Citation: Digatz-me, d’abòrd que venètz de Perigús
frairastre n. m. demi-frère [Periguers], avètz pas trobat un òme que parlava
fraire (frair) n. m. 1. frère 2. religieux francimand ? (Pèire Miremont, L’espion, 1952)
fraire boscàs n. m. frère utérin francimand, anda adj. e n. (lat. francia + ger. mann)
fraire de branca n. m. frère consanguin ou habitant de la région française francophone
utérin d’origine veire: Francimandia, França prigonda
fraire de doas maires n. m. frère consan- francimandejada dels emmossurats (la -) expr.
guin ou utérin les petits messieurs qui affectent de parler
fraire de dos paires n. m. frère utérin français parisien
fraire de maire n. m. frère utérin francimandejaire, aira n. qui affecte de parler
fraire del costat esquèr n. m. frère naturel français pointu
fraire devèrs maire n. m. frère utérin francimandejar v. affecter de parler français
fraire devèrs paire n. m. frère consanguin francimandejat, ada adj. (de francimandejar) fig.
fraire es pièger (son -) expr. son frère est pire francisé à outrance - Citation: Josèp Ros es lo pri-
fraire mendre n. m. frère puîné mairenc obrièr que, tornant a las sorgas blosas de
fraire revèrsa (son -) expr. son frère est pire nòstras tradicions, a obrat al reviscolament nacional
fraire uterin n. m. frère utérin en adoptant, en retrobant, per delà los parlars popu-
frairejar v. se conduire en frères veire: frater- lars abastardits e francimandejats, la lenga nacionala
nizar (Antonin Perbòsc, En Josèp Ros, 1905)
308
Francimandia fresc coma la ròsa de mai
Francimandia n. pr. f. (de Francimand) partie fredàs, assa (pl. fredasses, assas) adj. e n. m.
de l’Etat français francophone d’origine veire: 1. très froid 2. id. fig.
França prigonda fredeluc, uga adj. frileux, euse
francizacion n. f. (s. XVIII...) francisation fredir v. refroidir veire: esfredir, fredir
francizar v. (s. XVI...) franciser fredor n. f. (s. XII.) froideur
francor n. f. (s. XV...) franchise (vérité) veire: fredor (arrapar una -) prendre un coup de
franquesa froid
frangibilitat n. f. (s. XIV.) frangibilité fredura n. f. (s. XII.) froidure
frangible, ibla adj. (s. XIV.) frangible fregada n. f. 1. frôlement 2. frottement
franja a qualqu’un (far la -) expr. flatter fregada n. f. frai (poissons)
franja a un conte (far la -) loc. broder sur un fregada (de -) loc. en passant (l’air de rien) - Ex-
récit pression: Açò siá dit de fregada contra les trufandièrs,
franquesa n. f. (av. 1500.) franchise (vérité) veire: en favor de la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que
francor nos a fornit de sas floretas per far le ramelet que cèrca
franquesa n. f. franchise (postale...) qui, per destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon
franquir v. franchir uèlh (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
fràpia n. f. 1. turbulent 2. (petite) frappe fregadís (pl. fregadisses) n. m. 1. frôlement
frasa n. f. (s. XVI...) phrase - Citation: Aquela 2. froissement
frasa virariá un ase de per una civada (Paul Gairaud, fregador n. m. frottoir
La sexològa, 1982) (fr: D’une phrase mal construite) fregar v. frayer (poissons)
frasa (virar -) loc. 1. changer de propos 2. re- fregar (fretar) v. (s. XIV.) 1. frôler 2. frotter
tourner sa veste (politique) 3. froisser
fraternal, ala adj. (s. XIII.) fraternel veire: frairal fregar las murralhas loc. raser les murs
fraternitat n. f. (s. XIII.) fraternité fregidoira n. f. (s. XX...) friteuse veire: refrigera-
fraternizacion n. f. (s. XVIII...) fraternisation tor
fraternizar v. (s. XVI...) fraterniser veire: frairejar fregidura n. f. (s. XIV.) friture
freginar v. 1. frémir (dans la poêle) veire: fremir
fratricida n. m. (s. XV...) fratricide (agent) 2. fricasser
fratricidi n. m. (s. XV...) fratricide (acte) fregir v. (s. XIV., lat. frigere) 1. frire veire: fredir
frau n. m. gorge (géographie) 2. être impatient de 3. être émotionné
fraudament n. m. (s. XIV.) fraude fregir de loc. (s. XVII.) brûler du désir de
fraudament fiscal n. m. fraude fiscale f. (juridic) fregir de far aquò loc. → treslimar brûler de
faire cela
fraudar v. (s. XIII.) frauder fremiment n. m. (de fremir) frémissement
fraudar lo trabalh loc. travailler sans entrain
fremir v. (s. XII.) frémir (trembler) veire: freginar
fraudulent, enta adj. (s. XIV.) frauduleux, euse
fraudulentament adv. (s. XIV.) frauduleusement
fren n. m. (s. XII.) frein - Expression: fren ni mòrs
fred n. f. (var.: hred, freg (Gasc.)) froid m - Cita-
(non aver ni / aver pas ni -) (fr: être effréné)
tion: Roja de fred, enlai se lèva / la luna al front mir-
frenar v. (s. XIII.) 1. freiner 2. brider
galhat d’òr/ sus aquela palhada nuèva / d’argent fin
frenesia n. f. (s. XIV.) frénésie
se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, 1897) ; Ex-
frenetic, ica adj. (s. XIV.) frénétique
pression: fred a fendre lo cuol a un mèrle (una -) (fr:
un froid à fendre les pierres) ; Expression: fred coma freneticament adv. (s. XIX...) frénétiquement
la cadena del potz (fr: froid comme...) ; Expression: frequéncia n. f. (s. XVI...) fréquence
fred lo seguís de pertot (la -) (fr: il est transi de froid) frequent, enta adj. (s. XVI...) fréquent, ente
; Expression: fred nos trauca (la -) (fr: le froid nous frequentable, abla adj. (s. XVI...) fréquentable
transperce) ; Expression: fred que pela (fa una -) (fr: frequentacion n. m. (s. XIV.) fréquentation
il fait un froid glacial) ; Expression: fred, jamai lo lop frequentament adv. (s. XIV...) fréquemment
la manja (la -) (fr: il fera toujours froid) ; Expression: frequentar v. (s. XIV.) 1. fréquenter veire: se far
fred, lo vestit (segon la -) (fr: il faut savoir s’adapter 2. sortir avec (fiancé)
aux situations) frequentatiu, iva adj. (s. XIV.) fréquentatif, ive
fred (aparar la -) loc. protéger du froid fresadoira n. f. (s. XIX...) fraiseuse (instrument)
fred (s’aparar de la -) loc. se protéger du froid fresadura n. f. (s. XIV.) fraise (broderie, cos-
fred (virar la -) loc. chasser le froid tume)
fred de lop (una -) loc. un froid de loup fresaire, aira n. (s. XX.) fraiseur (personne)
fred mordenta n. f. froid très vif (m) fresar v. (s. XIII.) fraiser (galonner, souder)
fred, freda (hred, hreda; freg, freja) adj. (s. XII.) fresc (de -) loc. Récemment
froid, froide fresc coma la ròsa de mai expr. très frais
309
fresc coma las cuèissas d’una bugadièra fructòsa
fresc coma las cuèissas d’una bugadièra expr. fricassats (de ronhons -) expr. des rognons
fam. très chaud (antiphrase) sautés
fresc coma un barbèl expr. frais comme un gar- fricassièr n. m. 1. fricasseur veire: fricassaire
don 2. gargotier
fresc que sagna (es -) expr. il resplendit de fricassum n. m. restes de cuisine fricassés
santé Frígia / Frigia n. pr. Phrygie (anc. Pays d’Asie
fresc, esca; pl. fresques, escas (fresche, a) n. Mineure) - Expression: La Pamfília [Pampilia]
frais, fraîche corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la
fresc, esca; pl. fresques, escas (fresche, a) adj. dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567
frais, fraîche frigiditat n. f. (s. XIV.) frigidité
fresca ! (aquí una de -) loc. vous connaissez la frigola n. f. (lat. filicula) thym (m) - Citation: I a
dernière ! que la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb
fresca (n’i a una -) il y a du nouveau porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr,
fresca (préner la -) loc. prendre le frais sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat
frescament (freschament) adv. fraîchement amb la sang e remena que remenaràs, tasta que tas-
frescor (freschor) n. f. fig. fraîcheur taràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
frescor (tomba de -) loc. l’air se rafraîchit frimar v. (s. XII.) frimer
frescum (freschum) n. m. ensemble de ce qui fringa n. f. 1. toilette recherchée 2. fringue
est frais (viande...) 3. jeux amoureux
frescura (freschura) n. f. fraîcheur (froid) fringaire, aira n. amoureux, euse
frescura (préner la -) loc. prendre le frais fringant, anta adj. fringant, ante
fresilhament n. m. froissement fringar v. 1. se parer - Expression: fringar amb las
fresilhar v. froisser (du papier...) dròllas (fr: flirter avec les filles) 2. faire l’amour
fresilhon n. m. frisson fringas (far -) loc. → careçar caresser
fresilhon (far -) loc. donner des frissons frisons (far los -) loc. boucler les cheveux
fresquet, eta adj. frais, fraîche (dimin.) - Ex- fritas n. f. plur. (del francés) frites veire: patanas
pression: Un Zefir cortisan i passa, / totjorn fresquet fregidas
e musquetat, / e per creissença de beutat, / una font i frivòl, frivòla adj. (lat. frivolus) sost. frivole veire:
ven de Parnassa (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. farivòl
XVII) frivolitat n. f. (s. XVIII., de frivòl) sost. frivolité
fresquièra n. f. 1. lieu frais 2. froidure froment n. m. (av. 1500.) froment
fresquièra (a la -) loc. au frais froncir las ussas loc. froncer les sourcils
fresquièra (èsser a la -) loc. être ruiné (au frais) fronda n. f. (s. XII.) fronde veire: fonda
fresquièra (fa -) loc. il commence à fraîchir frondejaire, aira n. 1. frondeur 2. qui se sert de
fresquièra (préner la -) loc. prendre le frais la fronde
fresquièra (un -) n. m. homme très froid dans frondejar v. 1. utiliser une fronde 2. causer des
ses rapports (froideur) embarras
fresquièras (las -) n. f. plur. les premiers froids front n. m. front - Expression: Roja de fred, en-
fresquièras (las darrièras) loc. les derniers lai se lèva / la luna al front mirgalhat d’òr ; Expres-
froids. sion: / sus aquela palhada nuèva / d’argent fin se
fresquièras arriban (las -) loc. les premiers mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, 1897) ; Ex-
frois arrivent pression: front de repetaçaire (a un -) (fr: il a un de
fretar v. frotter ces culots !)
fretar (as bèl -) tu as beau faire et beau dire front (aver de -) loc. être effronté
fretats (los an -) loc. ils leur ont donné une cor- front (de -) loc. de là veire: dins d’aquí, d’aquí
rection estant
freule, freula adj. frêle front (de -) loc. de front, de face
fricassa n. f. fricassée, friture veire: fregidura front (en -) loc. ex æquo...
fricassada n. f. fricassée front encontra front loc. front contre front
fricassaire, aira n. mauvais, e cuisinier, ère front levat (a -) loc. effrontément
fricassar v. (lat. p. "frigicare") 1. fricasser, frire - frontièra n. f. (s. XIV...) frontière
Expression: fricassar la paga (fr: gaspiller son argent) fronton n. m. (s. XVII..., it. frontone) fronton
2. fig. manger son bien fronzir v. 1. froncer 2. rider
fricassar los espinarcs loc. fam. conter fleurette fructifèr, èra adj. (s. XVI...) fructifère veire:
veire: calinhar, contar joïnas fruchós
fricassat n. m. friture fructificacion n. f. (s. XIV...) fructification
fricassatge n. m. 1. action de fricasser veire: fructificar v. (s. XIII.) fructifier
fregidura 2. friture fructòsa n. f. (s. XX.) fructose (m)
310
fructuari, ària fumet
fructuari, ària adj. (s. XIV.) usufruitier, ère veire: fulhatge n. m. feuillage
usufructuari fulhet n. m. feuillet
fructuós, osa (pl. fructuoses, osas) adj. (s. XIV.) fulhet (virar -) loc. changer de propos
fructueux, euse fulhetar v. feuilleter (parcourir un livre)
fruit (aver del -) loc. (var.: aver del fruch (Leng.)) fulheton n. m. (s. XIX...) feuilleton
avoir le goût du fruit fulhetonista n. (s. XIX...) feuilletoniste
fruit (far -) prospérer fulhós, osa (pl. fulhoses, osas) adj. touffu, ue
fruit (frut; fruch) n. m. fruit fulminacion n. f. (s. XIV.) fulmination
fruit aboriu n. m. fruit hâtif fulminar v. (s. XIV.) fulminer
fruit de totora n. m. fruit de toute saison fum n. m. masse (nombre)
fruita n. f. les fruits fum n. m. (s. XII.) fumée
fruita (portar -) loc. être profitable fum (a -) loc. 1. à fond de train 2. à toute vitesse
fruitada n. f. récolte (produit) fum (de -) loc. fam. à fond la caisse - Citation: Lo
fruitièr adj. e n. fruitier divendres, tan lèu burèus barrats, Camila atalava son
fruitós, osa (pl. fruitoses, osas) adj. 1. abon- automobila; e de fum, cap a Severac (Paul Gayraud,
dant en fruits veire: fructifèr 2. fructifère La sexològa, 1982)
fruits refrugats loc. des fruits choisis fum (far de -) loc. faire l’important
frustrar v. (s. XII.) frustrer fum (mena fòrça -) expr. c’est un vantard
frustratòri, òria adj. (s. XIII.) frustratoire - Ci- fum (non veire lo -) loc. ne pas soupçonner
tation: Entrò quan vanitat notòria / e la mensonja fum (préner lo -) loc. se mettre en colère
frustratòria / enter vosautes aurà cors ? (Arnaud de fum (un -) n. m. une grande foule
Saleta, Psalme IV, s. XVI) fum de calhaus (a -) loc. 1. à plein gaz 2. à toute
ftalats n. m. plur. (s. XX.) phtalates (chimie) berzingue 3. à fond la caisse
fuèlh n. m. feuillet (papier) fum de cap loc. → caprici caprice
fuèlha n. f. feuille d’arbre fum de quicòm (aver lo -) loc. avoir vent de
fug-l’òbra n. m. fainéant veire: pigre quelque chose
fuga n. f. (s. XIV.) 1. fuite veire: fugida 2. fugue fum de quicòm (veire lo -) expr. se douter de
fugaç, aça (pl. fugaces, aças) adj. (s. XIX...) fu- quelque chose
gace fum d’aquò (aver agut lo -) loc. avoir eu le
fugacitat n. f. (s. XIX...) fugacité pressentiment de cela
fugeire, eira n. (de " fúger") 1. fuyard 2. qui fuit fum e l’amor (i a tres causas que non se pòdon
(personne) escondre : la tos, lo -) expr. il y a trois choses
fùger v. → fugir fuir que l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et
fugida n. f. (s. XIV.) fuite (pour échapper) l’amour
fugida (delicte de -) n. m. délit de fuite fum non sòrte (tant prigond non se fa lo fòc
fugida (far la -) loc. Fuir / décamper que lo -) expr. la vérité finit toujours par sortir
fugidís, issa (pl. fugidisses, issas) adj. fuyant, du puits
ante fumada n. f. fumée (grosse) - Expression: fu-
fugir v. (s. XII.) fuir - Expression: Fug, jauparèl, mada (n’ai agut una -) (fr: j’en ai eu le pressenti-
e fai-t’en rè, / o que segon l’òrdre / sortèm de par- ment)
lar de darrèr / afin que trobèssas ont mòrdre (Pèire fumar v. fumer - Expression: Montat [sus] un
Godelin, A l’envejós, s. XVII) ; Expression: fugir, ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e
qualqu’un se salva (de -) (fr: des peureux, il s’en renègui, tot en fumant, / damb le pistolet a la man
sauvera quelques-uns) : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al
fugir a tota brida loc. (XVII.) fuir à bride abattue novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin,
fugir cambas ajudatz-me fuir à toutes jambes s. XVII) ; Expression: fumar son cap d’òbra (far -)
fugir d’ausida loc. (s. XVII.) filer à l’anglaise (fr: produire son chef-d’œuvre)
(quitter les lieux pour éviter une autre per- fumar (far -) loc. produire avec éclat
sonne) fumatièra ! (es una -) expr. c’est une tabagie !
fugir tant que tèrra loc. fuir au bout du monde fumet n. m. 1. fumet 2. bouquet - Citation:
fugitiu, iva adj. (s. XII.) fugitif, ive Cadun legissiá las paraulas. Caduna portava sa mu-
fuita n. f. fuite sica, una musica que vos ebriava coma un fumet
fuita (a -) loc. en toute hâte (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
fuita que se’n va (a -) loc. il s’enfuit fumetís (non -) loc. (s. XVII.) lit. "ne fumetis" :
fuitas (botar a -) loc. mettre en fuite calmez-vous ! - Citation: Cossí ? Cada bon com-
fulhada n. f. feuillée, ramée panhon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun trobarà
fulham n. m. les feuilles, feuillage sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? / Non fumetís
fulhar v. mettre les feuilles ! Que si farai/ e se la que cortisarai / n’es de còrs
311
fumetís (non -) futurològue, òga
e [d’esperit] triada, / tornatz me far manjar civada fusible, ibla adj. e n. m. (s. XIV.) fusible
(Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) fusilh n. m. (s. XVII...) fusil - Expression: fusilh de
fumós, osa (pl. fumoses, osas) adj. (s. XII.) mossur Gervais, totjorn carga e part jamai (lo -) (fr:
fumeux il ne met jamais ses menaces à exécution)
fumositat n. f. (s. XIV.) caractère de ce qui fume fusilh (acarar lo -) loc. mettre le fusil en joue
fum de cap (un -) n. m. une envie, une idée fusilh-mitralhador n. m. (s. XX.) fusil-
subite mitrailleur veire: mitralhadoira
funeràrias n. f. plur. (s. XV.) funérailles fusilhièr n. m. (s. XVII...) fusilier marin
funèst, èsta (pl. funèstes, èstas) adj. (s. XVII...) fusion n. f. (s. XIV.) fusion
funeste fust (pl. fustes) n. m. (s. XIII.) 1. bois (matière)
fur n. m. action de fouiller, de perquisitionner veire: fusta 2. fût
fur (far lo -) loc. 1. faire des recherches fust (s’es pres a -) loc. il s’est pris lui-même au
2. perquisitionner piège
fura n. f. furet femelle veire: furet fusta n. f. (s. XIV.) bois d’œuvre veire: carpenta
fura ! loc. ça creuse (appétit) fusta (lenga de -) n. f. langue de bois
furaire, aira n. chasseur au furet fusta (trobar cara de -) loc. trouver porte close
furar v. chasser au furet
fusta (una caissa de -) loc. une caisse en bois
furet n. m. furet - Expression: Car fòrt sovent
fusta que fan las flaütas (èsser de la -) loc.
cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris que
1. tourner à tous les vents 2. être inconstant
pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un
fustariá n. f. (s. XIII.) 1. ensemble des bois
furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard,
d’œuvre 2. charpenterie
s. XVI)
fusta (se virar del biais de la -) loc. se plier aux
furetaire, aira n. fureteur, euse
circonstances
furetar v. fureter
fustet n. m. (s. XIII.) 1. fustet, arbre utilisé pour
furetariá n. f. habitude de fureter
la teinture 2. cuiller de bois
furgar v. fouiller (personne, meuble)
furia n. f. (s. XIV...) furie fustièr per mestièr qui vend du bois d’œuvre
furibond, onda adj. (s. XIII...) furibond, onde fustièr, ièra n. (s. XIII.) 1. artisan qui travaille
furiós, osa (pl. furioses, osas) adj. (s. XIV.) fu- le bois, qui fournit le bois de charpente veire:
rieux, euse carpentièr 2. charpentier
furnaire, aira n. → rafegaire fureteur, euse fustigar v. (s. XIII.) fustiger
furnar v. → rafegar fureter futil, a adj. (s. XIV..., lat. futilis) futile
furor n. f. (s. XIV.) fureur futilament adv. (s. XIX..., de futil) futilement
furtièr, ièra adj. (s. XII.) furtif, ive futilitat n. m. (s. XVII..., lat. futilitas) futilité
fus (aquò non aponcha / aponcha pas / un -) futur n. m. (s. XIII.) futur
expr. cela n’aboutit à rien / n’apporte rien futurisme n. m. (s. XX.) futurisme
fus (pl. fuses) n. m. fuseau futurista adj. (s. XX.) futuriste
fusada n. f. fusée futurologia n. f. (s. XX.) futurologie
fusanh n. m. (s. XII.) fusain (arbre et crayon) futurològue, òga n. (s. XX.) futurologue
312
ga galaupada
ga n. m. (lat. vadum X germ. wad) gué gaire (dins -) loc. sous peu
gabarra n. f. gabare veire: pinassa gaire (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas
gabarrièr, èra n. gabarier longtemps
gabarrit n. m. gabarit gaire en dire loc. peu s’en faut
gabe n. m. (mot occ. gascon) gave gaireben prep. presque veire: quasi
gabèla n. f. (s. XIII., de l’arabi) gabelle gait (gach) n. m. (de gaitar / gachar) guet
gabelador (/gabelaire) n. m. (s. XIII.) gabelou gait d’espèra n. m. poste de guet
gàbia n. f. 1. cage 2. gabie (t. de marine) gaita (far -) loc. 1. guetter 2. observer
gabièr n. m. gabier (t. de marine) gaita (far la -) loc. faire le guet
gabiòla (en -) loc. en taule (en prison) fam. gaita (gacha) n. f. (s. XIII., de gaitar / gachar) guet-
veire: en cabana teur
gabion n. m. gabion (cage contenant des pier- gaitar (gachar) v. (frc. wahtôn) guetter
res) gaitar de coa d’uèlh loc. regarder du coin de
gacha empega (far quicòm a la -) expr. faire l’œil
quelque chose à la diable gaitar de reiruèlh loc. regarder du coin de l’œil
gacha empega (far un trabalh a la -) expr. bâcler gal (jal; jau) n. m. (lat. gallus) → pol coq veire:
un travail galina, pol
gadós (es un -) loc. on ne sait par quel bout le gal (s’embufar coma un -) loc. se mettre en
prendre colère
gadós (pl. gadòsses) n. m. genêt épineux gal (se coflar coma un -) loc. prendre un air
gaëlic, ica adj. gaélique suffisant
gafa n. f. (s. XV : ń gaf ż.) gaffe gal de carrièra, dolor d’ostal expr. coq de vil-
gafa (far la -) loc. ouvrir la route lage, douleur chez-lui
gafa (sondar la -) loc. 1. tâter le terrain 2. tirer gal galina n. m. un homme efféminé
les vers du nez gal non cante pas, lo temps non pèrd un pas (e
gafar v. 1. gaffer 2. faire gaffe mai lo -) expr. rien n’arrête le temps
gafats (a -) loc. 1. à pleines mains 2. à poignées gal per la brasa (i cal passar coma lo -) loc. on
gafet, eta n. → aprendís apprentis ne peut pas faire autrement
gag (pl. gags) n. m. (s. XX., mot anglés) gag galà n. m. (s. XVII..., del francés ? castelhan) gala
gag; pl. gages (gai; jai) n. m. geai gala (non aver la -) loc. ne pas être contagieux
gai (jai) n. m. (lat. gaius) gaité (f) - Citation: (t. plaisant)
Sos servidors, tremolatz damb plaser, / en gai cren- galabontemps (pl. galabontempses) n. m.
hetz de li har desplaser, / l’amor, lo gai, la crenhença 1. jouisseur 2. viveur
s’amassen / e frem s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume galafatar v. (de l’arabi) 1. calfater 2. calfeutrer
II, 1565) galafatatge n. m. 1. calfatage 2. calfeutrage
gai coma un alleluia de Pascas (èsser -) expr. galafre, afra (/ golafre, afra) n. goinfre
être gai comme un pinson galant biais (un -) n. m. une grâce
gai coma un gal de bòria (èsser -) expr. être gai galant d’un jorn loc. amant d’un jour
comme un pinson galant, anta adj. e n. galant, ante
gai coma un peis dins l’aiga (èsser -) expr. être galantament adv. galamment
comme le poisson dans l’eau galantariá n. f. galanterie - Citation: Ieu som ací
gai coma un podaire (èsser -) expr. être gai vengut per dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs
comme un pinson petit pro grand es mon coratge, / per mostrar brava-
gai saber (lo) n. m. (s. XIV.) gai savoir, gaie sci- ment qu’ieu sabi quicomet / de çò que dins le cap la
ence musa nos trasmet (Pèire Godelin, Petita galantariá, s.
gai, gaia adj. gai, gaie XVII)
gaiament adv. gaiement galapian n. m. galapiat
gaietat n. f. gaieté galar v. 1. réjouir 2. amuser
gaina n. f. (s. XIV.) gaine galariá n. f. (s. XIV..., de l’italian ń galleria ż) ga-
gainar v. gainer lerie (d’exposition...)
gainat, ada adj. gainé, ée galàs (far -) loc. exagérer / se vanter
gainatge n. m. gainage galaup (levar lo -) loc. prendre le galop
gainièr, èra n. gainier, ère galaup (pl. falaups) n. m. galop
gaire adv. guère - Expression: gaire mai que fòls galaupa-pitança n. m. pique-assiette
(son -) (fr: ils sont à moitié fous) galaupada n. f. galopade
313
galaupada (a la -) gandir
314
gandís-te un pauc gardar una dent
315
gardarai de sautar als blats (te -) gat (aicí i a un -)
gardarai de sautar als blats (te -) expr. je vais te garrabièr n. m. 1. églantier (ronce) 2. fig.
surveiller étroitement femme mauvaise
gardariá n. f. 1. garderie 2. halte garderie garrèl (de -) loc. obliquement
gardènia n. f. (s. XVIII...) gardénia garrèl (un pauc de -) loc. un peu brouillés
gardian, ana n. (s. XIII.) 1. gardien, enne veire: (fâchés)
garda 2. gardian (de Camargue) garric n. m. (s. XII.) chêne yeuse - Expression:
gardiatge n. m. gardiage garric non fa un píbol (un -) (fr: tel père, tel fils)
garèl adj. m. qui porte à faux garriga n. f. (s. XIII.) garrigue
garent, a adj. e n. (s. XVI..., got. werjan) garant, e garriga (en -) loc. dans la garrigue
garent, enta adj. (s. XII.) garant, ante garrolha n. f. querelle (bagarre) veire: carpin-
garentida n. f. (s. XII : ń garentia ż., de garentir) har, pelejar
garantie garrolha (cercar -) loc. chercher noise
garentir v. (s. XIII., de garent) 1. garantir 2. répon- garron n. m. gîte (boucherie)
dre (caution) garròt n. m. (de garra) garrot
gargamèla n. f. (s. XIII.) → garganta 1. gorge gas (pl. gases) n. m. (s. XIX...) gaz
(anatomie) 2. fam. gargamelle gasanh n. m. (s. XII.) gain
garganta n. f. (de garg (onomatopèa)) gorge gasanha n. f. (s. XII.) 1. gain 2. profit
(anatomie) - Citation: Lo tirèron [lo pòrc], lo gasar v. (de ga) 1. passer à gué 2. mener une ac-
butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de tivité sur le gué
téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de pal- gasar v. (s. XIX...) gazer
par la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, gasatge n. m. (s. XIX...) gazage
L’uèlh de la font, 1977) gascon, ona adj. e n. (s. XII.) gascon, onne - Ci-
gargarisme n. m. (s. XIV.) gargarisme tation: Anna Maria respond qu’a l’escòla i an pas dit
gargarizar v. (s. XIV.) gargariser lo nom de son país, e que i ei dehenut parlar gascon, e
gargolhar v. gargouiller que s’es pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt
garguilh (cercar -) loc. chercher noise Lafònt, 1984)
Gasconha tolzana n. pr. f. Gascogne du Savés,
garguilh (pro de -) loc. pas tant de discussions
du Comminges...
garir v. (s. XII.) guérir - Expression: E quand pensi,
gasconisme n. m. (s. XVII...) gasconnisme
de còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor
gasificacion n. f. (s. XIX...) gazéification
brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar
gasificar v. (s. XIX...) gazéifier
de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra
capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas do- gasogèn n. m. (s. XIX...) gazogène
lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898) ; Ex- gasòli n. m. (s. XX.) gasoil
pression: garir de la fèbre per préner lo mal caud (fr: gasolina n. m. (s. XIX...) essence (moteurs)
tomber de Charybde en Scylla) gaspa n. f. 1. rafle 2. grappe de raisin 3. crème
garison n. f. guérison de petit lait
gaspacho n. m. (s. XIX..., mot castelhan) gaspacho
garissable, abla adj. guérissable
gaspilhaire, aira n. 1. celui qui gâte en grappil-
garisseire, eira n. guérisseur, euse veire:
lant 2. gaspilleur
adobaire
gaspilhar v. 1. grappiller 2. gaspiller
garita n. f. guérite
gassendisme n. m. (s. XIX...) gassendisme
garlanda n. f. (s. XIII., de l’italian) guirlande
gassendista adj. e n. (s. XVII...) gassendiste
garlandejar v. se dérouler en guirlande
gast (far lo -) loc. ravager le pays ennemi
garlandèu n. m. place entourée d’arcades
gast (pl. gastes) n. m. (s. XIII.) dévastation veire:
garlòpa f n. f. (s. XVI...) varlope degast
garnidoira n. f. (s. XIX...) garnisseuse (machine) gasta (lo tròp -) loc. le trop n’est jamais bon
garnidura n. f. (s. XIV.) garniture gasta la salsa (tròp de pèbre -) loc. il ne faut
garniment de brèç n. m. layette pas trop pousser / demander / provoquer
garnir v. 1. garnir 2. remplir (un imprimé) gastador / gastaire adj. (s. XIII.) dévastateur
garnir l’ensalada loc. assaisonner la salade (guerres anciennes)
garnir la man a loc. graisser la patte à gastar v. 1. gâter (abîmer) 2. dépenser sans
garnison n. f. (s. XV.) corr. garnison mesure
garnissatge n. m. (s. XVIII...) garnissage gasteropòde n. m. (s. XVIII...) gastéropode
garnisseire, eira n. (s. XIV.) garnisseur, euse gastronòme, òma n. (s. XIX...) gastronome
(personne) gat (a los vistons coma lo) loc. il voit très bien
garnit coma un rampam expr. bien garni / très clair
garra (alongar la -) loc. aller à grands pas gat (aicí i a un -) loc. 1. là il y a un truc, un loup
garra (jarra) n. f. (gall. garra) jarret 2. quelque chose de caché
316
gat (emportar lo -) gaudença / gaudida
gat (emportar lo -) loc. partir à la cloche de bois gatge n. m. (s. XII.) → faïna 1. gage 2. ustensile
(décamper en secret, sans payer le loyer) gatge d’amistat (un -) loc. un gage d’amitié
gat (un mièg -) n. m. un chat au lilieu de sa gatget n. m. (de l’occ. gascon) 1. ustensile (petit)
croissance 2. gadget
gat bordilha n. m. chat de gouttière gatilh n. m. (de gat (?)) corr. chatouille veire:
gat de Bernat que garda los uèlhs barrats de cotiga - Expression: crénher los gratilh (fr: craindre
páur de veire los rats (es coma lo -) expr. il ne les chatouilles)
recherche pas les difficultés gatilhar (catilhar; chatilhar) v. (de gat / cat / chat)
gat de nòu coas (te donarai un -) expr. promet- chatouiller
tre une correction violente gatilhós (aquò es pro -) loc. c’est assez délicat
gat de revèrs (s’aparar coma un -) loc. se (sensible)
défendre bec et ongle gatilhós, osa (pl. gatilhoses, osas) adj. (de gat (?)
gat e rat (èsser coma -) loc. être comme chien ) corr. chatouilleux, euse veire: cotigós
et chat gatilhós, osa (pl. gatilhoses, osas) adj. cha-
gat fèr n. m. chat sauvage touilleux, euse
gat mòrt (far -) loc. faire le mort gatjar v. (s. XIII., de gatge) gager veire: engatjar,
gat mòrt / de gats mòrts (aver un -) expr. avoir desgatjar
des dettes cachées gaton, ona n. (de gat + on, var.: caton (Leng.)) cha-
gat per lèbre (far préner -) loc. faire prendre ton - Citation: ot d’un còp se trachèt que parlava tot
des vessies pour des lanternes sol. Prèp d’el, son amic roncava doçament coma un
gat pudre n. m. putois caton. Seguret se calèt, e tot en fialant de [sòmnis],
gat que caga dins lo cendre (far d’uèlhs coma al cap d’un moment, el tanben s’adormiguèt (Enric
un -) expr. faire des yeux ronds Molin, En tutant lo grelh, 1965)
gat se penchena (es aquí que lo -) expr. voilà la gatonada (catonada; chatonada) n. f. (de gatonar)
difficulté portée de chatons
gat, gata n. (lat. cattus, var.: chat, chata (Auv.), cat, gatonar (catonar; chatonar) v. (de gat) mettre
cata (Prov.)) chat, chatte bas (chatte)
gat, quand non pòt mòrdre, escarraunha (a la gatonejaire, aira n. galant, ante, qui est cares-
gentilesa del -) expr. il est très méchant sant, ante
gata n. f. 1. gatte (t. de marine) - Expression: gatonejar v. 1. faire des chatteries 2. être en
gata e la gatina (aver la -) (fr: avoir la richesse) ; Ex- chaleur (chatte)
pression: gata que miaula non caça gaire (fr: il parle gatoniá n. f. chatterie
trop pour être efficace) ; Expression: gata, benlèu ? gatonièr, ièra adj. qui aime les chats
(non a fait los uèlhs a la -) (fr: a quelqu’un qui vante gatonièr, ièra n. qui aime les chats
trop un tiers) 2. chatte (machine de guerre médié- gatonièra (catonièra; chatoniera) n. f. (de gat /
vale) cat / chat) chatière
gata banhada (èsser una -) loc. 1. être une poule gats (tombar totjorn de patas, coma los -) loc.
mouillée 2. être tout penaud savoir toujours de tirer d’affaire
gata banhada (far la -) loc. prendre une attitude gats an d’arpas (totes los -) expr. il n’y a pas de
humble rose sans épine
gata de las nòu coas n. f. la chatte à neuf gats, mai de rats (mai de -) expr. trop de per-
queues : fouet à neuf lanières. sonnes s’occupent de cette affaire
gata faleta (far la -) loc. faire la sainte Nitouche gatsause n. m. saule marsault
gata mòrta (far la -) loc. faire la sainte Nitouche gatuènha n. f. les chats (collectif)
gata òrba n. f. colin-maillard gaubi n. m. 1. aptitude 2. habileté 3. aisance
gatadas (a -) loc. à heures perdues naturelle
gatamiaula n. f. chattemite gaubi (aver bon -) loc. avoir bonne tournure
gatamiaula (far la -) loc. faitre la chattemine gaubi (aver de -) loc. avoir de l’entregent, de
gatarràs, assa (pl. gatarrasses, assas) n. gros et l’allure
vilain chat, grosse et vilaine chatte gaubi (aver lo -) loc. être très adroit, malin
gatàs, assa (pl. gatasses, assas) n. gros chat, gaubi (non aver cap de -) loc. être gauche
grosse chatte gaubi (sense -) loc. 1. sans grâce 2. sans attrait
gatet, eta gaton, ona gatonet, eta n. (de gat, gaubi de (aver lo -) loc. avoir la force de
gata) chaton gaubi de (non aver lo -) loc. ne pas avoir le
gatetas (de -) loc. avec humilité veire: gat courage, la force de
gatetas (far -) caresser veire: gat gaubi triat (un -) loc. une grâce exquise
gatfaïn n. m. fouine gaudença / gaudida n. f. (s. XIII.) jouissance
gatfèr n. m. chat sauvage (d’un bien...) veire: gaudiment
317
gaudiment gelós coma un cocarro de sa biaça
gaudiment n. m. jouissance (plaisir) veire: gau- joveneta èran un pauc mai ròsas qu’a l’acostumada
dença, gaudida, chal (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
gaudina n. f. 1. femme libertine 2. gourgan- gauta (rire d’una -) loc. rire jaune
dine gauta (rire de -) loc. sourire moqueur
gaudinar de son amor (se -) loc. se jouer / se gauta de milhàs loc. joue potelée
moquer de son amour gauta espompida loc. joue rebondie
gaudir (gausir, jauvir) v. (s. XII., lat. gaudire < gauta lisa (la -) loc. 1. joues pleines 2. bien
gaudere) jouir rasées
gaug (aquò me fa bèla -) loc. cela me sourit gautada n. f. soufflet (gifle)
gaug (aver -) loc. avoir de la joie gautejar v. souffleter
gaug (èsser de -) loc. être de bonne humeur gautissons n. m. plur. oreillons
gaug (far -) loc. faire plaisir gavach, acha (pl. gavaches, achas) n. 1. rustre
gaug (pl. gauges) n. m. 1. joie - Citation: Elàs ! 2. qui s’exprime dans un parler jugé incorrect
Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non gavadas (far sas -) loc. faire ses gorges chaudes
te’n trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] gavat (es -) loc. il est riche come Crésus
jamai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmar- gavèl n. m. 1. javelle de sarments veire: eisser-
gat la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivote- ment 2. sarment de vigne
javas sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. gavèla (javela) n. f. (lat. gabella) javelle
XVII); Al nom del Felibritge, me fa gaug de vos por- gavelada (javelada) n. f. (de gabèla / javela) fagot
tar un salut d’amistat occitana e felibrenca (Antonin de javelles
Perbòsc, Discors de Foish, 1896); Tròp de gaug, tròp gavelar (javelar) v. (de gavèla / javela) mettre en
de novèl, tròp de prètzfachs que l’estrambordavan, javelle
l’esperavan dau matin au vèspre (Max Roqueta, Lo gavèls (a la recòlta dels -) expr. fam. aux calen-
corbatàs roge, 2003) 2. souci (plante) des grecques
gaug (tocar cèl de -) loc. être transporté de joie gavian n. m. goéland
gaug de (aver grand -) loc. 1. s’estimer heureux gavina n. f. (s. XIII.) mouette cendrée
de 2. avoir grand plaisir de gavitèl n. m. (de l’ital. gavitello) 1. bouée 2. balise
gaug de l’estudi, del trabalh... (aver lo -) loc. gavòt, òta adj. 1. gavot (du pays dauphinois)
avoir le goût des études, du travail... 2. occitan vivaro-alpin
gaug de trabalhar (aver -) loc. avoir plaisir à gavòta n. f. gavotte (danse)
travailler Gedeon n. m. Gédéon (pers. biblique) - Ex-
gaug de veire (far -) loc. faire plaisir à voir pression: Josuè, Gedeon e Samson cantarí, / los grans
gaug non te farà mal (se te fa -) expr. si tu en amics Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas,
veux, tu n’en auras pas 1567)
gaug nos i trobem mai ! (en -) loc. au plaisir de geina n. f. (s. XVI..., del francés ancian ? germanic)
vous revoir ! 1. gêne 2. tourment
gaujor n. f. joie veire: jòia geinant, anta adj. (s. XVI...) gênant, ante
gaujós, osa adj. joyeux, euse veire: joiós geinar v. (s. XVII...) 1. gêner 2. tourmenter
gaujosament adv. joyeusement gèis (pl. gèisses) n. m. (s. XIII.) → gip gypse
gaula n. f. (got. walus) 1. gaule 2. jeune plant geissar v. → gipar pratiquer la gypserie
gaular v. (de gaula) gauler geissièr n. m. (s. XIV.) → gipièr gippier, gypier
gaunha n. f. 1. ouïe du poisson 2. pêche à la (auteur des gypseries)
main dans les rivières geissièra n. f. (s. XIV...) → gipièra carrière de
gaunha (tòrcer la -) loc. 1. rechigner 2. tordre le gypse
nez gèl (geu) n. m. (s. XII.) gel
gausar v. (lat. ausare) → ausar oser - Citation: gelada n. f. (s. XII.) gelée
Manadet de floretas comunas que gausas esperar geladís (pl. geladisses) n. m. (s. XII...) engelure
dedins lo grand e mirgalhat [pertèrra] del [Lengadòc] geladura n. f. (s. XVI...) gelure
de totis tos esperfòrces, te vesi pagat en moneda de tr- gelant, anta adj. (s. XII...) gelant, ante
ufas se non te salvas per ací (Pèire Godelin, Contra tu, gelar v. (s. XII.) geler
s. XVII); Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es gelar coma de fèrre loc. geler sec
plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un sacat gelar en l’aire loc. geler sec
de páur que volián sens plan gausar, escampilhar to- gelarèia n. f. (s. XVII..., del francés) 1. gelée (de
tis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se viande, de fruits...) 2. gélatine
tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) gelat coma un ametlon loc. gelé jusqu’aux os
gauta (far -) loc. être bouche bée gelha n. f. jante de roue
gauta (jauta) n. f. (lat. gabata, var.: jauta (Lem.)) gelós coma un cocarro de sa biaça expr. jaloux
joue - Citation: Non disiá mot. Las gautas de la comme un gueux de sa besace
318
gelós coma una cabra de sa coa genitiu
gelós coma una cabra de sa coa expr. jaloux general (en -) loc. adv. en général
comme... general en cap n. m. général en chef
gelós, osa (pl. geloses, osas) adj. (s. XII.) jaloux, general, a n. (s. XV...) général, ale - Expression:
ouse Aquela òbra fuguèt remesa a la vila per lo general
gelosiá n. f. (s. XII.) jalousie - Expression: gelosiá Martinia, president del comitat parisenc, que lauvet
lo seca (la -) (fr: il est malade de jalousie) dins son discors los explorators produchs autres còps
gelosiá crebadissa loc. jalousie à crever per lo Lemosin (Josèp Ros, L’annada lemosina, 1898)
gelosiá crebadissa (a una -) expr. fam. il est general, ala adj. (s. XIV.) général, ale - Expression:
jaloux à en crever Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
gema n. f. (s. XII.) gemme (résine) proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
gemada n. f. (s. XII...) gemmage sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
gemar v. (s. XII..., mot de formacion semi-sabenta) per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramat-
gemmer (pin) ica, 1935)
gemèc n. m. plainte (gémissement) generalament adv. (s. XII : ń generalment ż.)
gemegaire, aira n. 1. geignard, arde 2. qui se généralement
plaint generalat n. m. (s. XVI..., de l’ital. generalato)
gemegant, anta adj. gémissant, ante généralat
gemegar v. geindre generalitat n. f. (s. XVII...) généralité
gemièr n. m. (s. XII...) gemmeur generalitat (de Tolosa etc.) n. f. (s. XV...) général-
gemiment n. m. (s. XIII.) gémissement ité (division administrative d’Ancien régime)
gemir v. (s. XIII.) gémir generalizable, abla adj. (s. XIX...) généralisable
gemma n. f. (s. XIII.) gemme (pierre précieuse) generalizacion n. f. (s. XVIII...) généralisation
gemma n. f. (s. XIX...) gemme (bourgeon) generalizar v. (s. XVI...) généraliser
gemmacion n. f. (s. XVIII...) gemmation (forma- generar v. (s. XIII.) générer
tion des bourgeons) generator n. m. (s. XX.) générateur (machine)
gemmar v. (s. XIX...) gemmer (bourgeonner) generator, tritz (pl. generators, trises) adj. (s.
gemmar v. (s. XIII.) orner de pierres précieuses XVI...) générateur, trice
gemmat, ada adj. (s. XIII...) gemmé, ée (de pier- generic, ica adj. e n. m. (s. XVI...) générique
res précieuses)
generós, osa (pl. generoses, osas) adj. (s. XV.)
gemmifèr, èra adj. (s. XVIII...) gemmifère (bour- généreux, euse
geons)
generosament adv. (s. XVI...) généreusement
gemmiparitat n. f. (s. XIX...) gemmiparité (bour-
generositat n. f. (s. XVI...) générosité
geon)
genèsi n. f. (s. XIV.) genèse - Citation: La grand
gemmologia n. f. (s. XX.) gemmologie (étude
[comparança] de la vida biblica e de sa lenga pastorala
des pierres précieuses)
eme aquela dis pastres e gardians de Provènça, i a
gemmologista n. (s. XX.) gemmologiste (qui
longtemps que nos avián donat idèa e gost de traduire
étudie les pierres précieuses)
en provençau lo libre de la Genèsi (Frederic Mistral,
gemmula n. f. (s. XIX...) gemmule (bourgeon)
La Genèsi, 1910)
gèn n. m. (s. XX...) gène
genèst (pl. genèstes) n. m. genêt
gèn, a suf. (gr. genês (naissença))
genetica n. f. (s. XX...) génétique
gendarma n. m. (s. XVI...) 1. gendarme 2. sol-
dat (ancien) - Citation: Montat [sus] un ginet geneticament adv. (s. XX...) génétiquement
d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e renègui, genetician, ana n. (s. XX...) généticien, enne
tot en fumant, / damb le pistolet a la man : / pics e gengiva n. f. gencive
patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al novèl gen- gèni n. m. (s. XVII...) génie
darma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) genial, ala adj. (s. XIX...) génial, ale
gendarmariá n. f. (s. XVI., del francés) gen- genibre n. m. genièvre
darmerie genic, ica adj. (s. XX...) génique / génétique
gendre n. m. gendre genièr n. m. (lat. januarius) janvier - Citation: La
genealogia n. f. (s. XIII : ń genologia ż.) généalo- fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de
gie tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e
genealogic, ica adj. (s. XV...) généalogique lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de
genealogista n. (s. XVII...) généalogiste la font, 1977) ; Expression: genièr fa lo pecat e març
generacion n. f. (s. XIII.) génération - Expres- n’es acusat (fr: on n’est pas responsable des fautes
sion: Bernartz de Ventadorn si fo de Limozin del cas- d’un prédécesseur)
tel de Ventadorn. Hom fo de paubra generacion, fils genissèr n. m. (s. XIX...) janissaire
d’un sirven qu’era forniers (Biografias dels trobadors, genital, ala adj. (s. XIII.) génital, ale
s. XIII) genitiu n. m. (s. XIII.) génitif
319
genitor, tritz (pl. genitors, trises) gèst (pl. gèstes)
genitor, tritz (pl. genitors, trises) n. (s. XII...) mesconoissença e del mesprètz de la lenga d’òc, e
géniteur, trice d’estampar las pròvas desvergonhadas de son [ig-
genocidi n. m. (s. XX.) génocide norància] (Robèrt Lafont, Per un Institut d’Estudis
genolh n. m. genou occitans, 1980)
genolhons (de -) loc. à genoux geografic, ica adj. (s. XVI...) géographique
genolhs (de -) loc. à genoux geograficament adv. (s. XVI...) géographique-
genòme n. m. (s. XX.) génome ment
genotipe n. m. (s. XX.) génotype geologia n. f. (s. XVIII...) géologie
genre n. m. (s. XIV.) genre geologic, ica adj. (s. XVIII...) géologique
gent (non i aver una -) loc. n’y avoir pas âme geologicament adv. (s. XIX...) géologiquement
qui vive geològue, òga n. (s. XVIII...) géologue
gent o bèstia (cal èsser -) expr. il faut se com- geomètre n. (s. XVII...) géomètre
porter dignement geometria n. f. (s. XIV.) géométrie
gent, enta adj. 1. gentil, ille veire: gentil, geometric, ica adj. (s. XIV...) géométrique
agradívol 2. charmant, ante geranium n. m. (s. XVI...) géranium
gentament adv. gentiment geréncia n. f. (s. XIX...) gérance
gentet (far -) loc. 1. ménager, économiser gerent, enta adj. e n. (s. XVIII...) gérant, ante
2. faire petit à petit gerir v. (s. XIII.) gérer
gentet, eta adj. 1. gentillet, ette 2. petit à petit germanic, ica adj. (s. XVI...) germanique
gentetas (a -) loc. a petits moyens germanisme n. m. (s. XVIII...) germanisme
gentil (pl. gentils) n. m. (s. XV.) arc. étranger, germanista n. (s. XIX...) germaniste
païen pour les anciens juifs
germanizant, anta adj. (s. XIX...) germanisant,
gentil, ila adj. (s. XIII...) 1. gentil, ille - Expression: ante
Mon rabat dejà s’acomòda / damb les cordonets a la
germanizar v. (s. XVI...) germaniser
mòda, / e dejà la pèl d’un conilh / lusís sul capelet gen-
germanofil, ila adj. (s. XIX...) germanophile
til (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. bien
germanofòbe, òba adj. (s. XIX..., de german + fòbe)
élevé, ée
germanophobe
gentilesa n. f. (s. XIII...) 1. gentillesse - Expres-
germanofobia n. f. (s. XIX..., de german + fobia)
sion: gentilesa del gat, quand non pòt mòrdre, escar-
germanophobie
raunha (a la -) (fr: il est très mauvais) 2. noblesse
(vieux) germanofòn, òna adj. (s. XX...) germanophone
gentilfemna n. f. femme noble (vieux) gèrme n. m. (s. XII...) germe
gentilòme (pl. gentilsòmes) n. m. (s. XII : ń gen- germenar v. (s. XIII.) germer
tils hom ż.) gentilhomme germinacion n. f. (s. XIII.) germination
gentils n. m. plur. les païens (religions) germinator, tritz (pl. germinators, trises) n. (s.
gents n. f. plur. gens - Expression: gents (trabalha XX.) germinateur, trice (personne)
lo temps plan mai que las -) (fr: le temps travaille germinator, tritz (pl. germinators, trises) adj. (s.
plus que les gens) ; Expression: gents coma son (cal XVIII...) germinateur, trice
passar las -) (fr: il faut prendre les gens comme ils gerondiu n. m. (s. XIV.) gérondif
sont) ; Expression: gents d’auta marèia (las -) (fr: les gerontocracia n. f. (s. XIX...) gérontocratie
gens de haut parage) ; Expression: gents de trabalh gerontologia n. f. (s. XX.) gérontologie
(las -) (fr: la classe ouvrière) ; Expression: gents fan gerontològue, òga n. (s. XX.) gérontologue
lo ben, non lo ben las gents (las -) (fr: les personnes ges de coratge (non aver / aver pas -) loc. être
font les biens, non les biens les personnes) ; Expres- sans force
sion: gents que (i a de -) (fr: il y a des gens qui ...) ges de manièra (de -) loc. en aucune façon
gents coma se deu loc. de gens comme il faut ges de mòda (de -) loc. d’aucune manière
gents conegudas n. f. plur. gens connus gèst (èsser de -) loc. être en rut
gents de ben loc. gens de bien gèst (pl. gèstes) n. m. (s. XIII..., lat. gestus)
gents de la meteissa jauja loc. gens de la même geste (mouvement du corps) - Citation: D’un
farine gèst rabent passèt en segonda e, sul pacte, cachèt de
gents de léser (las -) loc. les oisifs tot son pes sus l’accelerator" (Leon Còrdas, Sèt pans,
gents que (avètz de -) loc. il y a des gens qui 1977)
genuflexion n. f. (s. XIII.) génuflexion gèst (pl. gèstes) n. m. (lat. gestire) rut
geografe, afa n. (s. XVI...) géographe gesta n. f. (s. XIII., lat. gesta) 1. geste (chronique)
geografia n. f. (s. XVI...) corr. géographie 2. geste (poème épique) - Citation: E lo cant inte-
- Citation: Es encara possible a un mèstre de la rior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant
geografia, coma de l’istòria, coma de la sociologia a sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai
o de l’etnologia "miègjornalas" de se targar de la de claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt
320
gesta girament
la mòrt del grand faidit dont nos a dit la gesta (Irena giga grandalhada n. f. (occ. "gran + de + alh") un
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) gigot piqué d’ail
gestacion n. f. (s. XVIII...) gestation gigant, anta adj. e n. (s. XIII.) géant, ante -
gestapo n. f. (s. XX., de l’alemand) gestapo Citation: Tanben aicí metís, dirà le plus [ancian],
gesticulacion n. f. (s. XX.) gesticulation un gigant al temps passat èra [tan] grand [que] se
gesticular v. (s. XVI...) gesticuler tirava les brians amb un pigasson (Odde de Triors,
gesticulator, tritz (pl. gesticulators, trises) n. (s. 1578) ; Quand del mandament de Dieu las lengas se
XVI., lat. gesticulator) gesticulateur, trice trobèguen a la sepultura de la temeritat del gigant
gestion n. f. (s. XII.) gestion Nem(b)ròd, qui dirà que la nòstra non forèssa pas de
gestionari, ària adj. e n. (s. XIX...) gestionnaire l’asempre ? (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
get n. m. jet (action de jeter) gigantesc, esca (pl. gigantesques, escas) adj. (s.
getar v. jeter - Citation: Montsegur, l’as ausit, XVI...) gigantesque
l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de sa gigantisme n. m. (s. XVIII...) gigantisme
ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors gigantomaquia n. f. (s. XVI...) gigantomachie
d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn gigòt n. m. gigot veire: giga
(Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947) ; Expres- gigotar v. gigoter
sion: getar lo negre coma las sèpias (fr: écumer de gigotièra n. f. (s. XX;) gigoteuse (bébé)
rage) gilet n. m. (s. XVI..., del cast. ? arabi) gilet (vête-
getar a las arnas loc. mettre au rebut ment)
getar a las escobilhas loc. mettre au rebut gimbeleta n. f. gimblette (pâtisserie)
getar a l’estralh loc. mettre au rebut gimbeletaire, aira n. marchand de gimblettes
getar al degalh loc. mettre au rebut gimnasi n. m. (s. XVIII...) gymnase
getar de lagremas loc. répandre des larmes gimnasta n. (s. XIX...) gymnaste
getar la palma loc. renvoyer la balle gimnastica n. f. (s. XX...) gymnastique
getar la pèira e tirar lo braç loc. 1. intervenir gimnic, ica adj. (s. XX...) gymnique
dans l’ombre 2. tirer les ficelles gimpla n. f. (s. XIII.) guimpe
getar la rauba sus un bartàs loc. jeter son froc ginecèu n. m. (s. XVII...) gynécée
aux orties ginecografia n. f. (s. XX...) gynécographie
getar lo margue aprèp lo bigòs loc. 1. jeter le ginecologia n. f. (s. XIX...) gynécologie
manche après la cognée 2. se décourager ginecologic, ica adj. (s. XIX...) gynécologique
getar pels pòts loc. jeter à la figure ginecològue, òga n. (s. XIX...) gynécologue
getar un bastiment a l’aiga loc. lancer un ginet n. m. (del castelhan (jinete) ? arabi) genet
navire (cheval espagnol) - Expression: Montat [sus] un
getar una lei loc. → promulgar una lei pro- ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e
mulguer une loi renègui, tot en fumant, / damb le pistolet a la man
getar ventre loc. prendre du ventre : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al
ghètto n. m. (s. XIX..., de l’ital. ghetto) ghetto novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin,
ghettoïzacion n. f. (s. XX.) ghettoïsation s. XVII)
giba n. f. (s. XIV., lat. gibba) → bòça bosse gip n. m. gypse
gibar v. (de giba) former une bosse veire: boçar ; gipar v. pratiquer la gypserie
bocelar gipariá n. f. (de l’occ. provençal) gypserie veire:
gibbós, osa (pl. gibboses, gibbosas) adj. (s. estuc
XVI..., lat. gibbosus.) sost. gibbeux, euse veire: gipatge n. m. gypsage
gibós gipièr n. m. gippier, gypier (auteur des
gibbositat n. f. (s. XIV., de gibbós) gibbosité veire: gypseries) veire: estucaire
gibós gipièra n. f. carrière de gypse
giblar v. tordre (plier) gipós, osa (pl. gipôses, osas) adj. gypseux,
gibós, osa (pl. giboses, osas) adj. e n. (s. XIII., lat. euse
gibbosus) bossu, ue veire: boçut, gibbós gipsifèr, èra adj. (s. XIX...) gypsifère
gibosejar v. (s. XIII..., de gibós) bosseler veire: bo- gipsofila n. f. (s. XIX...) gypsophile (botanica)
cejar gipsomètre n. m. (s. XIX...) gypsomètre
gibosejat, ada adj. (s. XIII..., de gibosejar) bosselé, girada n. f. (s. XIII.) → virada 1. tour 2. révolu-
ée veire: bocejat tion
gibrar v. givrer girada n. f. galette à l’huile
gibre n. m. givre girador n. m. → giroleta girouette veire: c.f. vi-
giga n. f. (s. XII.) gigue (musique) radoira
giga n. f. gigue (cuisse de chevreuil, mouton...) girament n. m. (s. XIV.) → virada 1. rotation
veire: gigòt 2. parcours
321
girar gloriós, osa (pl. glorioses, gloriosas)
322
gloriosament gosta solet (un -)
gloriosament adv. (s. XIII.) glorieusement goma n. f. (s. XIX...) gomme (pour effacer)
glòsa n. f. (s. XIII.) glose goma n. f. (s. XII...) gomme (des arbres)
glosar v. (s. XIII.) gloser goma arabica n. f. gomme arabique
glossari n. m. (s. XVI...) glossaire gomador n. m. (s. XIX...) gommoir (récipient)
glossator, tritz (pl. glossators, trises) n. (s. XV...) gomaire, aire n. (s. XIX...) gommeur, euse (ou-
glossateur, trice vrier...)
gloton, ona adj. e n. (s. XIII.) glouton, onne gomar v. (s. XX.) gommer (effacer)
glotoniá n. f. (s. XIII.) gloutonnerie gomat, ada adj. (s. XIX...) gommé, ée (effacer)
glucide n. m. (s. XX...) glucide gomatge n. m. (s. XIX...) gommage (effacer)
glucina n. f. (s. XVIII...) glucine gomièr n. m. (s. XVII...) gommier (arbre)
glucocorticoïde adj. e n. m. (s. XX...) glucocorti- gomós, osa (pl. gomoses, osas) adj. (s. XV...)
coïde gommeux, euse (arbre...)
glucolipide n. m. (s. XX.) glucolipide gondòla n. f. (s. XVI..., de l’italian) gondole
glucòsa n. f. (s. XIX...) glucose (m) gondolièr n. m. (s. XVI...) gondolier
glucosat, ada adj. (s. XX...) glucosé, ée gorg (pl. gorgs) n. m. 1. gouffre 2. trou d’eau
glucoside n. m. (s. XIX...) glucoside dans une rivière
glut n. m. (s. XIII.) glu gorgs gròsses, se pescan los peisses gròsses
glutèn n. m. (s. XVI...) gluten (dins los -) expr. qui ne risque rien, n’a rien
glutinós, osa (pl. glutinoses, osas) adj. (s. XIV.) gorilla n. (s. XIX...) gorille
gluant, ante
gòrja (bona -) loc. gros mangeur
gnòme n. m. (s. XVI...) gnome
gòrja del lop (a la -) loc. 1. à la merci de
gnoseologia n. f. (s. XX...) gnoséologie
quelqu’un 2. sous la menace
gnòsi n. f. (s. XVII...) gnose
gorjabadat, ada (demorar -) loc. rester bouche
gnostic, ica adj. e n. m. (s. XVII...) gnostique
bée
gnosticisme n. m. (s. XIX...) gnosticisme
gòrjafin, ina n. gourmet
goapo n. m. (s. XIX..., del castelhan) gouape (n. f.)
gòrjalís, isa (pl. gòrjalises, isas) adj. qui se
gof (pl. gofes) n. m. golfe
réserve les meilleurs morceaux
gòf coma una sopa loc. trempé comme...
goró n. m. (s. XIX...) gourou
gof persic n. m. golfe persique
gorrin, ina adj. e n. fig. cochon, onne
gòf, gòfa adj. mouillé, ée
gofir v. mouiller gorrina n. f. triv. gouine
gòira n. f. buse (oiseau) veire: tartarassa, car- gorrinar v. traîner (dans de mauvais lieux) - Ex-
canàs, ruissa pression: ai gorrinat per la serena / tota la santa de la
goja n. f. serveuse (auberge) nuèit (Pèire Godelin, s. XVII)
gojat n. m. garçon veire: garçon - Expression: gos, gossa (pl. gosses, gossas) n. → can chien,
Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, chienne
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- gossa n. f. triv. lesbienne
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans gossejar v. → canhotar mettre bas (chienne)
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda gossetada n. f. → canhotada portée de chiots
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) gost (èsser d’un -) loc. avoir le même goût
gojata n. f. jeune fille gost (pl. gostes) n. m. goût
gola n. f. 1. gueule 2. ouverture 3. fam. bouche gost a caulet (a -) loc. cela a goût de chou
gola de sac (a -) loc. à foison gost de (li auriá grand -) loc. il serait agréable
golar n. m. 1. fanon de bœuf veire: colar 2. cou de
de porc gost de torna- i (un -) expr. un gôut de revenez-
golar (aver lo -) loc. avoir un visage à triple y
menton gost ni gosta (sense -) loc. sans originalité
golard mai que la loira expr. plus gourmand gost, ni gosta (non a ni / a pas ni -) loc. c’est
que... une chose sans saveur
golard, arda adj. e n. gourmand gost, se’n avança per dos (çò que se fa per -)
golardiá n. f. gourmandise expr. on travaille mieux quand on y prend goût
golaud coma un calelh expr. gourmand gosta solet (un -) n. m. 1. c’est un égoïste 2. tout
comme... pour sa gueule
golaud, auda adj. e n. 1. goulu 2. goinfre gostós, osa adj. (de gost) 1. savoureux, euse 2. fig.
gòlf n. m. (s. XVIII..., mot anglés) golf savoureux - Citation: I a, segurament, dins d’autras
golf arabic n. m. golfe arabique partidas de son òbra abondosa, un vocabulari mai
golfaire, aira n. (s. XIX...) golfeur, euse gostós, de vèrses melhor escrincelats, e quitament
goludar (se) v. se rouler à terre mai de vertadièra poesia, mas i a pas l’emocion fòrta,
323
gostós, osa grafinhós coma lo gat
prigonda que refòfa d’aquelas paginas ont tot un pas- gràcia, n’a a revèrsa (de -) (fr: elle a de la grâce en
sat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) surcroît) 2. faveur 3. pardon - Citation: Tu que per
gòt n. m. verre (pour boire), gobelet - Expres- ofensar n’aviás que tròp d’audàcia, / perqué non n’as
sion: Quand òm es davant una clara font - o davant autant per obtenir ta gràcia ? (Bertomieu Amilhan,
un bon barricòt - i a melhor a far que d’escotar lor Exercici de la fe, 1673)
[lausenjaire] : i a qu’a s’amorrar a la font - o a parar gràcia (a sa bona -) loc. a ses bonnes grâces
lo gòt (Antonin Perbòsc, Per Mon solaç, 1926) ; Ex- gràcia (de -) loc. de grâce
pression: gòt d’aiga (de qué covidas ? - te covidi d’un gràcia de Dieu (viure de la -) loc. vivre de l’air
-) (fr: à quoi m’invites-tu ? - d’un verre d’eau.) du temps
got, goda adj. (s. XI... (+ var. topon. : ń godon ż)) graciable, abla adj. (de gràcia) graciable
1. goth, gothe (peuple) veire: gotic 2. gotique graciar v. (s. XIV..., de gràcia) 1. gracier (faire
(langue...) grace) 2. donner par grace
gota n. f. goutte (liquide) veire: esclaca gràcias a loc. grâce à
gota n. f. goutte (maladie) gracil, ila adj. (s. XVI...) gracile
gotas (a fait quatre -) loc. il a fait une petite gracilitat n. f. (s. XVI...) gracilité
pluie graciós coma un agalencièr loc. aimable
gotat n. m. plein verre comme une porte de prison
gotejar v. couler goutte à goutte graciós, osa (pl. gracioses, osas) adj. (s. XIII..., de
gotent (tot -) loc. trempé par la rosée gràcia) 1. gracieux (aimable) 2. avenant, e
gotent del ròs loc. trempé par la rosée graciosada n. f. (de graciós) gracieuseté em-
gotet n. m. petit verre (liqueur...) pressée (pej.)
gotic, ica adj. e n. (s. XVII...) gothique (art) veire: graciosament adv. (s. XIV..., de graciós) gracieuse-
got ment
gouda n. m. (s. XX.) gouda (fromage) graciosar v. (de graciós) 1. gratifier veire: grati-
govèrn n. m. (s. XIII.) 1. gouvernement (poder ficar 2. faire des politesses
politic) 2. gouverne (f.)
graciosàs, assa (pl. graciosasses, assas) adj.
govèrn (aver de -) loc. avoir de l’ordre
froidement poli, ie
govèrn (donar -) loc. surveiller les travaux
graciosetat n. f. (de graciós) 1. gracieuseté
govèrn (èsser de bon -) loc. être facile à gou-
2. courtoisie
verner
gradacion n. f. (s. XIV.) gradation
govèrn (èsser de mal -) loc. être difficile à gou-
gradat, ada adj. e n. (s. XVIII...) gradé, ée
verner
grade n. m. (s. XVI...) grade
govèrn a (donar -) loc. mettre ordre à
graduacion n. f. (s. XIV.) graduation
govèrn de (jol -) loc. sous la conduite de
governable, abla adj. (s. XIX...) gouvernable gradual, ala adj. (s. XIV.) graduel, elle
governador, ora n. (s. XIII.) gouverneur (poli- gradualament adv. (s. XVI...) graduellement
tique...) veire: governaire - Citation: E per tant graduar v. (s. XIV.) graduer
donc, vosauts reis, entenetz / governadors de la tèrra, graduat, ada adj. (s. XIV...) gradué, e
aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici, / grafe suf. (gr. -graphos) -graphe
bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) graffiti n. m. plur. (s. XIX..., mot italian) graffiti
governaire, aira n. (s. XVIII...) gouverneur, euse grafia suf. (gr. graphia) -graphie
(ouvrier) veire: governador grafia n. f. (s. XIX.) graphie - Expression: Esti-
governament n. m. gouvernement (action de mam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar
gouverner) veire: govèrn nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi
governamental, ala adj. (s. XIX...) gouvernemen- scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia
tal, ale catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a las
governança n. f. (s. XV...) gouvernance qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gra-
governant, anta adj. e n. m. plur. (s. XVIII...) gou- matica, 1935) ; Expression: Mon adesion a la grafia
vernant, ante classica, a catòrze ans, quand [degun] l’emplegava
governanta n. f. (s. XVI...) gouvernante pas (...), implicava mon adesion a l’unitat lingüistica
governar v. (s. XIII.) gouverner occitana, que giscla de la grafia classica coma l’aiga
governar (se) v. se conduire de la font (Rodgièr Barta, Lexic, 1980)
gràcia n. f. (s. XIII..., lat. gratia) 1. grâce - Ci- grafic, ica suf. (de grafia) -graphique
tation: Siam quitis damb les que donan del nas a grafic, ica adj. (s. XVIII.) graphique
la lenga mondina, tant per non se poder pas em- grafinhada n. f. égratignure - Expression: grafin-
prigondir dedins la coneissença de sa gràcia, coma hada per peçuc (fr: oeil pour œil, dent pour dent)
per nos far creire qu’elis an trobat la fava a la còca grafinhar v. égratigner
de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) ; Expression: grafinhós coma lo gat expr. qui griffe comme...
324
grafinhós, osa (pl. grafinhoses, osas) grand jorn
grafinhós, osa (pl. grafinhoses, osas) adj. qui grana (per -) loc. pour la graine - Citation: Eran
agratigne segurs que tornarián pas, mas demòra totjorn un per
grafisme n. m. (s. XIX.) graphisme grana (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
grafista n. (s. XX.) graphiste granada n. f. (s. XVI...) grenade (arme) veire: mil-
grafit n. m. (s. XIX.) graphite grana - Expression: granada (bon temps, bon boièr,
grafologia n. f. (s. XIX.) graphologie bon semen, fan la pèça plan -) (fr: c’est facile quand
grafologic, ica adj. (s. XX.) graphologique la situation est favorable) ; Expression: granada e
grafològue, òga n. (s. XIX.) graphologue seguida de fòrça autras (bona annada, plan -) (fr:
graile n. m. hautbois souhait de bonne année)
grais (pl. graisses) n. m. graisse (f.) (cuisine) granadièr n. m. (s. XVII...) grenadier (militaire)
graissa n. f. graisse (mécanique) granadina n. f. (s. XIX...) grenadine
graissa (acampar de -) loc. prendre de granalha n. f. grenaille
l’embonpoint granason n. f. grenaison (formation des
graissar v. graisser graines)
graissós, osa (pl. grassoses, osas) adj. grais- granat, ada adj. 1. grené, ée 2. riche en grains
seux, euse 3. productif, ive 4. riche en événements favor-
gralha n. f. → gralha corneille ables ou pittoresques (fig. - Citation: Lo vièlh
gram n. m. chiendent (botanica) veire: tranuga pelut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un es-
- Expression: gram (avèm trapat de -) (fr: il y a des cotaire domètge de sas valentiás de Verdun se me las
difficultés) ; Expression: gram a triar (i a de -) (fr: il debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi-
y a des difficultés) atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte
gram (triar de -) loc. faire des objections granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota
gramatica n. f. (s. XII. , lat. grammatica (mot de for- mena, 1979)
macion semisabenta)) grammaire - Citation: Sens grand n. m. (de pairegrand, mairegrand) grand-
la gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala dels père, grand-mère veire: pairegrand, mairegrand,
parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdicion aujòl, a, pepin, menina - Citation: Me soveniái
(Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905) que mon grand n’aviá parlat sovent, de la decadén-
gramatician, ana n. (s. XIII..., lat. grammaticus. cia de la vila, autres còps rasonablament prospèra
Occ. med. "gramatic") grammairien coma n’èran testimònis los ostals borgeses, las bèlas
gramma n. m. (s. XVIII...) gramme avengudas e los castèls dels environs bastits al sègle
grammatical, ala adj. (s. XIV., lat. grammaticalis.) XIX al temps de la granda prosperitat de la vinha, e
grammatical, ale cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian Ver-
grammaticalament adv. (s. XVI..., de "grammati- net, Cachavièlha psicomotritz, 2018) ; Expression:
cal") grammaticalement grand coma tu (non soi tan -) (fr: je ne suis pas aussi
grammaticalitat n. f. (s. XX., de "grammatical") grand que toi) ; Expression: grand coma un senhor
grammaticalité (anar en -) (fr: vivre en grand seigneur) ; Expres-
grammaticalizacion n. f. (s. XX., de "grammatical") sion: grand gaug se se’n tira (fr: bien heureux s’il en
grammaticalisation réchappe) ; Expression: grand que tu (soi mens -) (fr:
grammaticalizar v. (s. XX., de "grammatical") je suis moins grand que toi)
grammaticaliser grand ( i a tot de -) loc. tout y est grand
grammatista n. (s. XVI..., lat. grammatista. Mot de grand (aquò’s dins lo -) loc. c’est somptueux
formacion sabenta.) grammatiste grand (tirar del -) loc. être prétentieux
grammatologia n. f. (s. XX.) grammatologie grand balanç (a -) loc. à toute volée
gramofòn n. m. (s. XIX..., de l’anglés) gramo- grand brand (a -) loc. à toute volée
phone grand brug (a -) loc. adv. bruyamment
gran n. m. grain (t. de marine). veire: gropada grand carrièra n. f. rue principale dans cer-
gran n. m. (s. XII.) grain (blé...) taines villes (adjectif épicène)
gran (a -) loc. prêt à produire grand corsa (a -) loc. à toutes jambes
gran (del bon -) loc. volaille de qualité grand dequé (non a / a pas -) loc. il n’est pas
supérieure riche
gran (es del -) loc. il est bien de la famille grand desplasença (a la -) loc. au grand dé-
gran al manjador (i a de -) expr. la place est plaisir de
bonne grand gaug a far aquò ( i a -) loc. il y a du plaisir
gran de las espigas (farem de -) expr. nous à faire cela
saurons en tirer profit grand gaug de loc. je suis bien aise de
gran de milh dins la gòrja d’un ase (aquò’s un grand gaug per tu loc. heureusement pour toi
-) expr. c’est une goutte d’eau dans la mer grand golís (un -) n. m. goinfre
grana n. f. (s. XII.) graine (qui se sème) grand jorn loc. plein jour
325
grand lanç, petit còp gratilhar
grand lanç, petit còp loc. la montagne accouche gras (pòrc delicat es jamai -) expr. il ne faut pas
d’une souris être trop difficile
grand mercés loc. merci beaucoup gras (se far -) loc. faire ses choux gras
grand pèca (una -) loc. (s. XVII.) une grosse sot- gras coma un benarric loc. gras comme...
tise gras coma un ortolan loc. gras comme...
grand que siá (per -) loc. pour grand qu’il soit gras coma un pòrc de cent escuts loc. gras
grand vela (a -) loc. à pleines voiles comme...
grand, a adj. grand, e - Citation: Mas las botigas gras coma un pòrc de molin loc. gras comme...
foguèssen pas tan grandas coma ara ni rajolantas de gras coma un tais loc. gras comme...
lum, sabiái descubrir al temps de Nadal pertot de mer- gras coma una auca loc. gras comme
avilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) gras coma una espasa / una bicicleta loc. très
granda escorsa (a la -) loc. à toutes jambes maigre
granda família n. f. famille nombreuse gras coma una grasilha expr. maigre comme
grandet, eta adj. assez grand, e gras de catla (d’un -) loc. gras comme une caille
grandiloquéncia n. f. (s. XVI...) grandiloquence gras, grassa (pl. grasses, assas) adj. gras, grasse
grandiloquent, enta adj. (s. XVI...) grandilo- grasa n. f. (s. XIV.) 1. degré 2. marche d’escalier
quent, ente grasal n. m. (s. XII.) 1. jatte 2. graal
grandiós, osa (pl. grandioses, osas) adj. (s. grasilha n. f. 1. gril - Expression: grasilha (se
XVIII..., de l’italian) grandiose regalar coma un peis sus la -) (fr: avoir de grandes
grandor n. f. (s. XII...) grandeur difficultés) 2. grille (treillis, herse...)
grandors (aver de -) loc. jouer les dédaigneux grasilha (es sus la -) loc. il est sur le gril
grands n. m. plur. grands-parents grasilha (passar a la -) loc. berner
granhòta n. f. grenouille veire: granolha grasilhada n. f. grillade
granièr n. m. (s. XIII., lat. granarium) grenier - grasilhar lo sang (se) loc. se faire du mauvais
Citation: D’aquí ven que servicials, potatges, potin- sang
gas e vin et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de grat n. m. (s. XII.) gré
palma del chai e del granièr ont non tròbi provision grat (a mon -) loc. à mon gré
que d’aire (Pèire Godelin, A París, s. XVII) ; ... se grat (a son -) loc. à sa volonté
pensava au mejan d’anar destraucar lo vielh collabo- grat (amb -) loc. de bon gré
rator qu’ara collaborava plus ges, mai s’escondiá au grat (de -) loc. de bon gré
fons de son granièr (Robèrt Lafònt, 1984) ; Expres- grat (de bon -) loc. de bon gré
sion: granièr se voida, los rats se’n van (quand lo -) grat (préner a -) loc. prendre en faveur
(fr: quand ça va mal les rats quittent le navire) grat de vos veire (me sabi -) loc. je suis heureux
granissa n. f. 1. grêle fine 2. grésil de vous voir
granivòr, òra adj. e n. (s. XVIII...) granivore grat en grat (de -) loc. de gré à gré
granja n. f. (s. XIII.) grange monastique grat fait que (es -) loc. c’est un miracle que
granjas (non trobariá un forn entre doas -) expr. grat, mal grat (bon -) loc. bon gré, mal gré
il ne trouverait pas... grata ont li prutz, non fa tòrt a deguns (qual se
granolha n. f. → granhòta grenouille -) expr. → degun il a le droit de faire ce qu’il
granolhièra n. f. (s. XX.) grenouillère (pyjama veut
bébé) gratacuol n. m. fruit de l’églantier
granulós, osa (pl. granuloses, osas) adj. (s. XIV.) gratador n. m. grattoir
granuleux, euse gratar v. gratter (avec les ongles)
grapa n. f. 1. patte 2. engourdissement des or- gratar camin loc. déguerpir
teils et des doigts gratar ont li prutz loc. toucher quelqu’un a un
grapapautas (a -) loc. à quatre pattes point sensible
grapapautas (anar a -) loc. ramper gratar país loc. déguerpir
grapas (a -) loc. à quatre pattes gratar pineda loc. déguerpir
grapas (a / de -) loc. à quatre pattes gratificacion n. f. (s. XIV..., lat. gratificatio) gratifi-
grapas (anar de -) loc. aller à quatre pattes cation
grapas (de -) loc. à quatre pattes gratificar v. (s. XIV..., lat. gratificari) gratifier
grapaud n. m. (s. XIV.) crapaud gratilhar v. 1. gratouiller 2. chatouiller
grapauds portaràn de pluma (quand los -) expr. gratilhon n. m. 1. chatouille - Citation: Tot
quand les poules auront des dents e jamai s’es tengut a me [borolar] l’agràs e me far
gras ( i a -) loc. il y a du profit qualque desaguici, aquel mistoflet dieu dels gratil-
gras (non cal tuar tot çò qu’es -) expr. il faut hons (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII); car
être prévoyant, ne pas utiliser tous ses atouts le dieu Mars, amai sa sòr, / me fan gratilhons dins
326
gratilhon grevament
le còr (Pèire Godelin, id., s. XVII) 2. un petit peu grépia (grepcha) n. f. 1. crèche (étable) - Cita-
3. grumeau de pâte tion: Dos mulets, companhons al carriòt, a l’araire,
gratilhons (far -) loc. faire des chatouilles / dins l’estable vivián coma fraire ambe fraire. / (...)
gratilhós, osa (pl. gratilhoses, osas) adj. (de / Un chaval jove, afirolat [aferonat], / a la [meteissa]
gratar) 1. chatouilleux, euse 2. d’une joie feinte grépia manjava (Aquiles Mir, Faulas, s. XIX) ; Men-
- Citation: Ieu me fau ben gratilhós dambe aquesta tre qu’èran aquí, venguèt lo temps que deviá en-
jovialitat; mès lo rire non me passa pas la gauta (Pèire fantar, e metèt al [mond] son Filh primièr nascut,
Godelin, Floreta novèla, s. XVII) qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins una grépia,
gratipautas (a / de -) loc. à quatre pattes veire: a perque i aviá pas de plaça per eles dins l’ostalariá
pautas, d’apautons (Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) 2. crèche
gratis adv. (s. XV...) gratis de Noël
gratis (a -) loc. gratuitement grépia collectiva n. f. (s. XX.) crèche collective
gratitge (donar de -) expr. 1. donner des dé- (garde enfants)
mangeaisons 2. fig. tailler des croupières grépia familiala n. f. (s. XX.) crèche familiale
gratitud n. f. (s. XV...) gratitude (garde enfants)
gratuit, uita adj. (s. XVI...) gratuit, uite (gracieux, grépia garnida (aver la -) expr. avoir trouvé un
euse) bon fromage (emploi)
grava n. f. (s. XII.) 1. grève (bord de l’eau) grépia parentala n. f. (s. XX.) crèche parentale
2. gravier (enfants)
gravador n. m. (s. XIV...) gravoir (instrument) grépia plan garnida (a la -) expr. il a trouvé un
gravadura n. f. (s. XVI...) gravure bon fromage (emploi)
gravaire, aira n. (s. XIV...) graveur, euse gres (pl. greses) n. m. grès
gravar v. (s. XIV...) graver gresièr n. m. → peirièr gésier
gravat, ada adj. (s. XIV...) gravé, ée gresièr dur (aver lo -) loc. être insensible
gravilhejar v. craquer sous la dent (sable...) grèu n. m. (lat. grevis ) sost. grief
gravitacion n. f. (s. XVIII...) gravitation grèu, grèva adj. (lat. v. grevis ) 1. corr. grave
gravitacional, ala adj. (s. XX...) gravitationnel, 2. corr. lourd, lourde (à supporter) - Expression:
elle aquò m’es de grèu (fr: cela me chagrine) ; Expression:
gravitar v. (s. XVIII...) graviter de grèu (fr: péniblement) ; Expression: es de grèu (fr:
gravitat n. f. (s. XII...) gravité c’est difficile) ; Expression: non m’es a grèu (fr: cela
grèc, grèca adj. e n. (s. XVI..., lat. graecus) → grèc, ne m’est pas désagréable) ; Expression: se non t’es
grèca grec, grecque veire: grec, grega - Citation: pas de grèu (fr: se cela ne te gêne pas) ; Expression:
Los neologismes sabents son estats formats segon los levar lo grèu (fr: redresser la situation)
principis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul greujar v. 1. léser 2. gruger
latin, dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr grèva n. f. (s. XIX., del francés) grève (cessation
Barta, Pròsas de tota mena, 1974) de travail, de se nourrir...) veire: destrabalhar,
grec, grega n. (lat. graecus (formacion populara)) → cauma
grèc, grèca grec, grecque veire: grèc, grèca, gre- grèva (dreit de -) n. m. droit de grève
gal grèva de la fam n. f. (s. XX.) grève de la faim
grecitat n. f. (s. XIX...) grécité grèva de solidaritat n. f. (s. XX.) grève de soli-
grecizar v. (s. XVI...) gréciser darité
greco-roman, ana adj. (s. XIX...) gréco-romain, greva de veire (me -) loc. cela me fait de la
aine peine
grecoboddic, ica adj. (s. XX.) gréco-bouddhique grèva generala n. f. (s. XX.) grève générale
grecolatin, ina adj. (s. XIX...) gréco-latin, ine grèva illimitada n. f. (s. XX.) grève illimitée
greda n. f. craie grèva parciala n. f. (s. XX.) grève partielle
gredon n. m. crayon grèva pateta n. f. (s.XIX.) grève du zèle veire: far
gredon de color n. m. crayon de couleur la mòla
grèga ! interj. chiche ! grèva reconductibla n. f. (s. XX.) grève recon-
grèga, pica ! loc. chiche, frappe ! (défi) ductible
gregal n. m. vent grèva salvatja n. f. (s. XX.) grève sauvage
gregon n. m. "grigou" (avare, Grec) grèva sul mont n. f. grève sur le tas
gregorian, ana adj. (s. XV...) grégorien, enne grèva sus plaça n. f. (s. XIX.) grève sur le tas
grelhar v. pousser (graine) grèva suspresa / subta n. f. (s. XX.) grève sur-
grèp n. corr. tuf (terre dure) prise
grépia (a bona -) loc. 1. il a une bonne place grèva viranta n. f. (s. XX.) grève tournante
2. il est à l’aise grevament n. m. acte de grever
327
grevament grum
grevament adv. de façon pénible veire: grava- gropar (se -) v. (de grop) 1. se grouper 2. se met-
ment tre à l’oeuvre (commencer)
grevar v. grever gropar a cantar (se -) loc. se mettre à chanter
grevar (se’n -) loc. s’en repentir gropàs (pl. gropasses) n. m. (de grop) avèrse
greva (se non te -) loc. si tu veux bien gropejar v. (de gropar) pleuvoir par ondées
grevista n. (s. XX., del francés) gréviste gropelar v. 1. grouper veire: agropelar, agropar
grífol n. m. 1. griffon 2. fontaine. 2. réunir
grífol de mos plasers loc. source de mes délices gropós, osa (pl. groposes, osas) adj. noueux,
grífol de Parpan n. m. fontaine de Purpan euse
(Toulouse) gropuscul n. m. (s. XX.) groupuscule
grilh (grelh; greu) n. (lat. gryllus) grillon gròs ! (çò qu’es -) loc. combien il est gros !
grimaça (aqueste vestit fa -) expr. ce vêtement gròs (en -) loc. tout ensemble
est mal ajusté gròs al mendre (del plus -) loc. du plus gros au
gripa n. f. (s. XVIII...) grippe (maladie) plus petit
gris, grisa (pl. grises, grisas) adj. gris, grise gròs coma un rat de tireta expr. petit comme...
groar v. couver (une maladie) gròs de (del -) loc. de la grosseur de (de la)
groar una malautiá loc. "couver" une maladie gròs de l’estiu (al -) loc. en plein été
gròs de l’ivèrn (al -) loc. en plein hiver
grola n. f. 1. savate 2. pantoufle 3. souillon
gròs de l’aigat (al -) loc. au plus fort de la crue
grola (en -) loc. le pied engagé dans la chaus-
gròs del trabalh (al -) loc. au plus fort du tra-
sure sans attaches
vail
grola (rebalar la -) loc. traîner la savate
gròs en gròs (de -) loc. grosso modo
grolh n. m. bouillonnement
gròs grum (del -) loc. 1. de la belle espèce 2. fig.
grolhament n. m. grouillement
d’une famille huppée
grolhant, anta adj. grouillant, ante
gròs mai que loc. plus gros que
grolhar v. 1. grouiller 2. remuer gròs modòl, totjorn ne vòl loc. il en veut tou-
grolhar (se) v. pron. se grouiller jours plus
grolla n. f. grolle (chaussure) gròs parlaire n. m. 1. bavard 2. volubile
gromand, a adj. e n. (del francés) gourmet - Ci- gròs qu’aquò (non es tan / es pas tan -) expr. il
tation: Ce terme répond chez nous à friand & non à n’est pas tellement gros
gourmand. Le friand recherche les morceaux délicats gròs valent n. m. très vaillant
& bien assaisonnés, le gourmand mange avec avid- gròs vent loc. grand vent
ité & intempérance (Abbé de Sauvage, Dictionnaire, gròs, gròssa (pl. gròsses, gròssas) adj. gros,
1756) grosse - Citation: Me mancava ben dètz-e-nòu sòus,
gromandejar v. manger en gourmet mas coma teniái çò plus gròs, me pensavi que çò
gromandèl, èla adj. e n. fin gourmet veire: gro- menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot virava
mand plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc (Loïsa
gromandiá n. f. qualité du gourmet Paulin, Lo vièlh libre d’images, s. XX)
gromandonejar v. manger en fin gourmet gròssa (a la -) loc. à la louche, en gros
grop n. m. (germ. kruppa) 1. nœud du bois / dia- gròssa tombada n. f. gros débit (commerce)
mant veire: nos, nosèl, sin, bronc 2. ensemble de gròsses n. m. plur. les gros bonnets
pièces de monnaie (magot) 3. groupe de person- grossièr coma palha de favas (es -) expr. c’est
nes ou autres - Citation: Es un grop admirablament un rustre
creat, e reüssit, pèr [l’estatuari] Fulcònis, d’Avinhon, grossièr coma un pan d’òrdi expr. grossier
e que fai doble onor a l’artista (Frederic Mistral, La comme...
copa felibrenca, 1868 ; Lo grop pronominal precedent grossièr, ièra adj. grossier, ière
lo vèrb es proclitic e atòn, mentre que lo grop seguis- grossièra (a la -) loc. grosso modo
sent lo vèrb es enclitic e tonic. Cal notar que, dins grossir v. grossir
aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneissiá que de grotesc, esca (pl. grotesques, escas) adj. (s. XVI...,
pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) de l’ital. grottesca) 1. grotesque (art) 2. grotesque
grop de pression n. m. groupe de pression (ridicule)
grop social n. m. groupe social (socio.) grua n. f. (s. XIII.) 1. grue (oiseau 2. machine)
gropada n. f. grain (ondée) veire: gran gruelha n. f. (lat. caryon, carulia) 1. coquille
gropada d’aiga n. f. ondée de pluie d’œuf 2. enveloppe de fruit
gropada de còps de baston n. f. grêle de coups grum n. m. grain de raisin - Expression: grum de
de bâton sal (aquò non a un / a pas un -) (fr: cela est insipide)
gropada de nèu n. f. tourbillon de neige ; Expression: grum de sal (se’n tirariá pas un -) (fr:
gropar v. (de grop) grouper cela ne vaut rien)
328
grum (tombar un -) guit davant una pompa (es coma un -)
grum (tombar un -) loc. boire un coup las tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion /
grumèl de linheta (un -) n. m. peloton de fi- junta damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s.
celle XVII)
grumicèl de burre n. m. motte de beurre guidar v. (s. XVI...) guider
guasha n. f. (s. XVII..., de l’ital. guazzo) gouache guilhador (/guilhaire) n. m. (s. XII.) 1. trompeur
guepard n. m. (s. XVIII..., del francés per l’italian veire: trichador 2. séducteur
"gattopardo") → guepard guépard guilhaire ! (as vist lo -) tu as vu cette canaille
guerdon n. m. 1. salaire 2. récompense guilhaire, aira n. faiseur, euse de dupes;
guerdon (far -) loc. 1. payer de retour 2. rendre trompeur, euse
une journée de travail 3. rendre la pareille guilhar v. (s. XII.) 1. duper - Proverbe: qual crei
guerdonar v. récompenser guilhar Guilhòt, Guilhòt lo guilha 2. tromper - Ex-
guèrle, èrla adj. (s. XIV.) 1. gauche (de travers) pression: t’an guilhat que cresi
2. qui louche guilhat, ada adj. e n. dupé, dupée
guèrra n. f. (s. XII.) guerre - Expression: Uèit ans guilhèlme n. m. (lat. guillelmus) → Guilhèm
que se trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, nom donné au rabot veire: rabòt
que la guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la guilhèlme (far -) loc. 1. faire la chaîne 2. passer
secada de l’autre avián demesit son aver, restrenhit quelque chose de main en main
sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, Guilhèm prenom (lat. Guillelmus < ger.Wilja-Helm,
1977) var.: pr. Guilheume (Gasc.)) Guillaume
guèrra (crime de -) n. m. crime de guerre (dr.) guilhemet n. m. (s. XVII.) guillemet
guèrra (la trèva de la -) n. f. le spectre de la guilhon (es de -) loc. tu es dupé veire: guilhar
guerre guimbar v. gambader veire: gamberlejar
guèrra (levar -) loc. déclarer la guerre guimbarda n. f. (s. XVII...) 1. guimbarde (danse
guèrra (los azards de la -) loc. le sort des armes 2. instrument de musique)
guèrra d’otrança n. f. guerre à outrance guimbas ensús loc. jambes en l’air
guèrra se recaliva (la -) loc. la guerre se rallume guina n. f. (lat. med. guina) guigne (cerise acide).
guerre es cridada (la -) loc. la guerre est guinareda n. f. (de guina + reda) plantation de
déclarée cerisiers à fruits acides
guerrejaire, aira n. (s. XII.) 1. guerroyeur, euse - guingasson n. m. clou de tapissier
Expression: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de guinha-coa n. m. 1. hoche-queue 2. bergeron-
Verdun se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos nette (oiseau)
caldrà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidén- guinha-coa d’araire (que) se crei grand sus una
cia : "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e com- turra (es coma lo -) expr. 1. il est imbu de lui-
prés : " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos même 2. il se croit plus fort qu’il ne l’est
bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela guinhada n. f. clin d’œil (n. m.)
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr guinhada (far la -) loc. faire un clin d’œil
Barta, Pròsas de tota mena, 1979 2. guerrier, ière guinhada val lo còp (la -) loc. cela vaut le coup
guerrejar v. (s. XII.) guerroyer d’œil
guerrièr n. m. (s. XII.) guerrier - Citation: Mas guinhar al det loc. montrer du doigt
sa femna sabiá ben que lo còr del vièlh guerrièr sag- guinhar l’uèlh loc. cligner de l’œil
nava de veire aital s’enebir aqueles remembres (Paul guinhat d’uèlh n. m. un coup d’œil
Gairaud, La sexològa, 1982) guinhon de pels n. f. mèche de cheveux
guèta (secar sa -) loc. fig. cuver son vin guinièr n. m. (de guina) cerisier à fruits acides
guètas n. f. plur. guêtres - Expression: guètas guinièr n. m. (s. XIV.) guignier
de qualqu’un (sarrar las -) (fr: être aux trousses de guinsalh n. m. (s. XVI.) corde de pendu
quelqu’un) guisa n. f. (s. XII.) guise, façon
guètas (far tibar las -) loc. marcher vite guisa (d’una autra -) loc. d’une autre manière
guètas (tirar sas -) loc. s’enfuir guisa de (en -) loc. en guise de
guètas (unas -) loc. une paire de guêtres guisièr n. m. (s. XIV.) → peirièr gésier
guètas de qualqu’un (pissar a las -) expr. triv. guisquet n. m. (s. XIII.) guichet
mépriser quelqu’un guit (anar coma una baveta a un -) expr. aller
Guianha n. pr. Guyenne - Expression: ... als sen- mal (seoir)
hors sobeyrans, lo duc de Guiayna e lo rey de Fransa guit (tremp coma un -) loc. être trempé comme
(Bouglon, Serment des consuls, s. XIV) un canard
guida n. f. (s. XVI...) guide - Expression: Pèire guit davant una pompa (es coma un -) expr. il
l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [gentila] n’y comprend rien
vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país guit, guita n. corr. canard, cane veire: tir, tiron -
de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de Citation: Non cal a filh de guita apréner de nadar, / jo
329
guit, guita g : ge (alfabet)
sabi, Dieu mercé, coma que jo tribalhi / e quin son los arg.
[mejans] del marit que li balhi (Francés de Corteta, gus coma un rat de glèisa expr. pauvre comme
La Miramonda, s. XVII) Job
guitarra n. f. (s. XIV : ń guitara ż., del castelhan) gus, gusa (pl. guses, gusas) n. gueux, gueuse
guitare gusa n. f. (de gus) 1. gueuse 2. prostituée
guitarrista n. (s. XIX...) guitariste gusalha n. f. (de gus) gueusaille
guitèrn n. m. goitre gusariá n. f. (de gus) 1. gueuserie 2. misère
guiternut, uda adj. goitreux gusàs (pl. gusasses) n. m. (de gus) grand fripon
guiton n. m. caneton veire: tiron gusejar v. (de gus) se comporter comme un
gummifèr, èra adj. (s. XIX...) gummifère gueux
gummòsi n. f. (s. XIX...) gommose (maladie des gustable, abla adj. (s. XIV.) goûtable
arbres) gustacion n. f. (s. XVI...) gustation
gus (es un tròç de -) expr. c’est un fieffé coquin gustatiu, iva adj. (s. XIV.) gustatif
gus (pl. guses) n. m. (neerl. mej. guit) 1. gueux gutural, ala adj. (s. XVI...) guttural, ale
2. arg. type (homme) arg. 3. arg. mec (homme) g : ge (alfabet) n. f. g
330
h (acha) (alfabet) hunnic, ica
331
i idonèu, èa
332
idra illuminaire, aira
333
illuminar immaterial, ala
illuminar v. (s. XIII., lat. illuminare) enluminer imaginacion descabestrada (una -) loc. une
(peinture) veire: enluminar imagination débridée / débordante
illuminat, ada adj. e n. (s. XVII...) enluminé, ée imaginal, ala adj. (s. XX.) imaginal, ale (biol.)
(peinture) veire: enluminat imaginar v. (s. XIII., lat. imaginari) imagenar sost.
illusion n. f. (s. XIV.) illusion imaginer - Citation: Nom imaginat de mestressa,
illusionar v. (s. XIX...) illusionner coma Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri, flor cones-
illusionisme n. m. (s. XX.) illusionnisme cuda, autrament Ròsa de Junon. (Pèire Godelin, Con-
illusionista n. (s. XX.) illusionniste tra, s. XVII)
illusòri, òria adj. (s. XIV...) illusoire imaginari, ària adj. e n. m. (s. XIV.) sost. imagi-
illusòriament adv. (s. XIV...) illusoirement naire
illustracion n. f. (s. XVII...) illustration imaginàriament adv. (s. XVI...) imaginairement
illustrar v. (s. XVI...) illustrer imaginatiu, iva adj. (s. XIV.) imaginatif, ive
illustrator, tritz (pl. illustrators, trises) n. (s. imago n. m. (s. XX., mot latin) imago (biol. psy.)
XIX...) illustrateur, trice imajaire, aira n. (de image) imatjaire corr.
illustre, tra adj. (s. XII. ń illustri ż) illustre - Ci- imagier, faiseur d’images
tation: Regina très illustra e très hauta princessa, / imajar v. (de image) imatjar corr. imager
inspirada amplament de celèsta saviessa, / qui, sens imajariá n. f. (s. XX., de image) imatjariá im-
córrer tan lonh en tèrra palestina, / aprés de Salomon agerie (religiosa, populaire...)
as la Santa Doctrina, / e d’un mèste plus gran que Sa- imajat, ada adj. (s. XIX., de image) imatjat corr.
lomon non hoc / e de qui Salomon sas vertuts apren- imagé, ée
goc (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565) imam n. m. (s. XVI..., de l’arabi ? turc) iman
illustrissime, ima adj. e n. (s. XV..., de l’italian) imbatable, abla adj. (s. XIX...) imbattable
illustrissime imbecil, illa adj. e n. (s. XVI...) imbécile
image n. m. (s. XIII., lat. imago, imaginis) imatge imbecillitat n. f. (s. XVII...) imbécillité
1. corr. image (oeuvre graphique) veire: magena - imbèrbe n. m. (s. XV...) imberbe
Citation: Tre que nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí imbevable, abla adj. (s. XVII...) imbuvable
que se lèvan los remembres del temps que ma vilòta imbibicion n. f. (s. XIV...) imbibition (techn.)
èra, per ieu, un libre d’images, lo primièr dubèrt da- veire: embevament
vant mos uèlhs e lo plus bèl que jamai m’es estat do- imbibir v. (s. XVI...) imbiber (techn.) veire: em-
nat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940); Son rèn que de tro- beure
cets esparpalhats, d’images coma vists pèr leis uelhs imbrandablament adv. inébranlablement
que quauqu’un mai, que se pòt pas saber d’ont vènon imbrandable, abla adj. inébranlable
e ont trestomban (Robèrt Lafont, Tua culpa, 1974) imbricacion n. f. (s. XIX...) imbrication
2. corr. image (idée) - Citation: E Dieu creèt l’òme imbricar v. (s. XIX...) imbriquer
a son image, a l’image de Dieu lo creèt, li creèt mascle imbricat, ada adj. (s. XVI...) imbriqué, ée
e femèu (Frederic Mistral, Genèsi, I, 27, 1910) ; Mas imbroglio n. m. (s. XVII..., mot italian) imbroglio
justament sa Provença (a E. Bizet) de l’Arlatenca ime, ima adj. → umid 1. humide 2. onctueux
(...) es tan faussa coma l’image oficial que se ne fan 3. doux au toucher
lo mond gràcia a Daudet e uèi a Panhòl o als ful- imèn n. m. (s. XVI...) hymen
hetons de la television (Joan Larzac, La musica occ- imenèu n. m. (s. XVI...) 1. hymen (mariage)
itana, 1970) 3. arc. image (statue, figure) 2. hyménée
image n. m. (s. XX.) imagerie (médicale, scien- imenoptèr n. m. (s. XVIII...) hyménoptère
tifique...) imitable, abla adj. (s. XVI...) imitable
image de marca n. m. (s. XX.) image de marque imitacion n. f. (s. XIII...) imitation
(f.) imitar v. (s. XV...) imiter
image medical per evaluar l’estat anatomic del imitatiu, iva adj. (s. XV...) imitatif, ive
malaut (exploracion per -) exploration par im- imitator, tritz (pl. imitators, trises) adj. e n. (s.
agerie médicale pour évaluer l’état anatomique XIV...) imitateur, trice
du malade immaculat, ada adj. (s. XV...) immaculé, ée - Ci-
image public n. m. (s. XX.) image publique (f.) tation: Que sòi era immaculada concepcion (Santa
image virtual n. m. (s. XX.) image virtuelle Bernadeta, s. XIX)
imagenaire n. m. (de image (satue, figure)) immancable que... (es -) loc. il est sûr qu’il
imaginaire arc. sculpteur, imagier (médiéval) viendra
imagièr n. m. (s. XX.) imagier (recueil d’images) immancable, abla adj. (s. XVII...) immanquable
imagièr, ièra n. (de image) imatgièr corr. faiseur, immanéncia n. f. (s. XIX...) immanence
euse d’images immanent, enta adj. (s. XIV...) immanent, ente
imaginable, abla adj. (s. XIV.) imaginable immanjable, abla adj. (s. XVII...) immangeable
imaginacion n. f. (s. XIV.) imagination immaterial, ala adj. (s. XIV.) immatériel, elle
334
immatriculacion imperial, ala
immatriculacion n. f. (s. XVII...) immatricula- immunologic, ica adj. (s. XX.) immunologique
tion immunologista adj. e n. (s. XX.) immunologiste
immatricular v. (s. XV...) immatriculer immutabilitat n. f. (s. XIV.) immutabilité
immatur, ura adj. (s. XX.) immature veire: madur immutable, abla adj. (s. XX.) immuable
imne n. m. (s. XII...) hymne
immaturitat n. f. (s. XX.) immaturité imne nacional n. m. hymne national
immediat, ata adj. (s. XIV...) immédiat, ate impaccion n. f. (s. XIX...) impaction (méd.)
immediatament adv. (s. XVI...) immédiatement impaciéncia n. f. (s. XIV., lat. impatientia) impa-
immemorial, ala adj. (s. XVI...) immémorial, ale tience
immens, ensa (pl. immenses, ensas) adj. (s. XV...) impacient, enta adj. (s. XIV.) impatient, ente
immense impacientament adv. (s. XIV...) impatiemment
immensitat n. f. (s. XIV.) immensité impacientar v. (s. XVI...) impatienter
immensurable, abla adj. (s. XIV...) 1. immensu- impactar v. (s. XX.) impacter (méd.)
rable 2. incommensurable impacte n. m. (s. XIX...) impact
immergir v. (s. XVI...) immerger impactor n. (s. XX.) impacteur (instrument)
immergit, ida adj. (s. XVII...) immergé, ée impagable, abla adj. (s. XVIII...) impayable
immeritat, ada adj. (s. XV...) immérité, ée impar, ara adj. (s. XVI...) impair, aire
immersion n. f. (s. XIV...) immersion imparable, abla adj. (s. XIV.) imparable
immigracion n. f. (s. XVIII...) immigration imparcial, ala adj. (s. XVI...) impartial, ale
immigrant, anta adj. e n. (s. XVIII...) immigrant, imparcialitat n. f. (s. XVI...) impartialité
ante impassibilitat n. f. (s. XIII...) impassibilité
immigrar v. (s. XVIII...) immigrer impassiblament adv. (s. XVI...) impassiblement
immigrat, ada adj. e n. (s. XVIII...) immigré, ée impassible, ibla adj. (s. XVIII...) impassible
imminéncia n. f. (s. XVIII...) imminence impausable, abla adj. (s. XV...) imposable
imminent, enta adj. (s. XIV...) imminent, ente impausar v. (s. XV...) imposer
immiscir v. (s. XV...) immiscer impavide, ida adj. (s. XIX...) impavide
immixcion n. f. (s. XVIII...) immixtion impaviditat n. f. (s. XIX...) impavidité
immobil, ila adj. (s. XVI...) immobile impeccablament adv. (s. XVIII) impeccablement
immobiliari, ària adj. (s. XVI...) immobilier, ière impeccable, abla adj. (s. XV...) impeccable
immobilisme n. m. (s. XIX...) immobilisme impedància n. f. (s. XX.) impédance
immobilitat n. f. (s. XIV.) immobilité impediment n. m. (s. XIV.) empêchement
immobilizacion n. f. (s. XIX...) immobilisation impedir v. (s. XIV.) empêcher
immobilizar v. (s. XVIII...) immobiliser impenetrabilitat n. f. (s. XVII...) impénétrabilité
immòble, òbla adj. e n. (s. XIII.) immeuble impenetrable, abla adj. (s. XIV...) impénétrable
immoderat, ada adj. (s. XV...) immodéré, ée impenitent, enta adj. (s. XIV...) impénitent, ente
immodèst, èsta (pl. immodèstes, èstas) adj. (s. impensable, abla adj. (s. XIX...) impensable
XVI...) immodeste imperatiu n. m. (s. XIII...) impératif - Citation: Lo
immodestia n. f. (s. XVI...) immodestie francés conjuga l’imperatiu negatiu coma lo positiu.
immolacion n. f. (s. XIII...) immolation Nautres, pel negatiu, avèm doas fòrmas [amb] una
immolar v. (s. XV...) immoler [diferéncia] de pensada plan marcada (Paul Gayraud,
immolator n. m. (s. XVI...) immolateur La sexològa, 1982)
immond, onda adj. (s. XIII...) immonde imperatiu, iva adj. (s. XIV.) impératif, ive
immondícia n. f. (s. XIII...) immondice imperceptible, ibla adj. (s. XIV...) 1. impercepti-
immoral, ala adj. (s. XVII...) immoral, ale ble 2. insaisissable (différence...)
immortal, ala (immortau, ala) adj. e n. (s. XIV.) imperdonable, abla adj. (s. XIV...) impar-
immortel, elle donnable
immortalitat n. f. (s. XII...) immortalité imperfait / imperfach (pl. imperfaches) n. m.
immortalizar v. (s. XVI...) immortaliser (s. XV..., lat. in + perfectus) imparfait (gammaire)
immudable, abla adj. (s. XX.) qui ne peut être - Citation: Lo preterit de l’indicatiu e l’imperfait
déménagé del subjonctiu que constituisson en francés parlat de
immunicion n. f. (s. XX.) immunition temps en via de disparicion, son del tot vius en lenga
immunitari, ària adj. (s. XX.) immunitaire d’Òc (Loís Alibèrt, Gramarica occitana, 1935)
immunitat n. f. (s. XIV.) immunité imperfeccion n. f. (s. XII...) imperfection
immunizacion n. f. (s. XX.) immunisation imperfectible, ibla adj. (s. XIX...) imperfectible
immunizant, anta adj. (s. XX.) immunisant, ante imperfièit, èita / imperfièch, ècha (pl. imper-
immunizar v. (s. XX.) immuniser fièches) adj. (s. XIV..., lat. in + perfectus) imparfait,
immunogèn, èna adj. (s. XX.) immunogène aite
immunologia n. f. (s. XX.) immunologie imperial, ala adj. (s. XII...) impérial, ale
335
imperialisme imprimit, ida
imperialisme n. m. (s. XIX...) impérialisme - importator, tritz (pl. importators, trises) n. (s.
Expression: Transdòlfi marmotegèt quauque ren de XVI...) importateur, trice
misteriós sus l’imperialisme clitoridian de París e co- importun, una adj. e n. (s. XVI...) importun, une
mandèt : "Li fremas dedins, partem" (Robèrt Lafònt, importunadament adv. (s. XIII...) importuné-
1984) ment
imperialista adj. e n. (s. XVI...) impérialiste importunar v. (s. XV...) importuner
impericia n. f. (s. XIV...) impéritie imposicion n. f. (s. XIV.) 1. imposition 2. impôt
imperiós, osa (pl. imperioses, osas) adj. (s. XV...) impossibilitat n. f. (s. XIV.) impossibilité
impérieux, euse impossible, ibla adj. (s. XIV.) impossible
imperissable, abla adj. (s. XVI...) impérissable impòst (pl. impòstes) n. m. (s. XV.) impôt
impermeabilitat n. f. (s. XVIII...) imperméabilité impòsta n. f. (s. XVI..., de l’italian imposta) im-
impermeabilizar v. (s. XIX...) imperméabiliser poste veire: relais
impermeable, abla adj. e n. m. (s. XVIII...) imper- impostor, ora n. (s. XVI...) imposteur, euse
méable impostura n. f. (s. XVI...) imposture
impersonal, ala adj. (s. XIV.) impersonnel, elle impoténcia n. f. (s. XIV.) impotence veire: de-
impertinéncia n. f. (s. XVI...) impertinence spoder
impertinent, enta adj. e n. (s. XVII...) imperti- impotent, enta adj. e n. (s. XIV.) impotent, ente
nent, ente veire: despoderat
imperturbable, abla adj. (s. XV...) imperturbable impracticable, abla adj. (s. XVII...) impraticable
impetigo n. m. (s. XV...) impétigo imprecacion n. f. (s. XIV...) imprécation
impetrant, anta adj. e n. (s. XIII. ń empetrador ż) imprecatòri, òria adj. (s. XVI...) imprécatoire
impétrant, ante imprecís, isa (pl. imprecises, isas) adj. (s. XIX...)
impetrar v. (s. XIII.) impétrer imprécis, ise
impetuós, osa (pl. impetuoses, osas) adj. (s. imprecision n. f. (s. XIX...) imprécision
XIII...) impétueux, euse impregnacion n. f. (s. XIV.) imprégnation
impetuosament adv. (s. XIV.) impétueusement impregnar v. (s. XVII...) imprégner veire: em-
impetuositat n. f. (s. XIII...) impétuosité prenhar
impietadós, osa (pl. impietadoses, osas) adj. (s. impresario n. m. (s. XX., mot italian) imprésario
XVI...) impitoyable imprescriptibilitat n. f. (s. XVIII..., de impre-
impietat n. f. (s. XIV.) impiété scriptible) imprescriptibilité
impiu, ia adj. (s. XV...) impie imprescriptible, ibla adj. (s. XV...) impre-
implacable, abla adj. (s. XV...) implacable scriptible
implant n. m. (s. XX.) implant impression n. f. (s. XVII...) imprimerie (tech-
implantacion n. f. (s. XVI...) implantation nique)
implantar v. (s. XVII...) implanter impression n. f. (s. XIII...) impression (senti-
implicacion n. f. (s. XVII...) implication ment)
implicar v. (s. XIV.) impliquer impressionable, abla adj. (s. XIX...) impres-
implicit, ita adj. (s. XV...) implicite sionnable
implicitament adv. (s. XV...) implicitement impressionar v. (s. XVIII...) impressionner
imploracion n. f. (s. XVIII...) imploration impressionisme n. m. (s. XIX..., del francés) im-
implorar v. (s. XIII...) implorer pressionnisme (art)
implosion n. f. (s. XX.) implosion impressionista adj. e n. (s. XIX..., del francés) im-
implosiu, iva adj. (s. XIX...) implosif, ive pressionniste (art)
imponderable, abla adj. e n. m. (s. XVIII...) im- imprevesença n. f. (s. XVII...) imprévoyance
pondérable imprevesent, enta adj. e n. (s. XVI...) imprévoy-
impopular, ara adj. (s. XVIII...) impopulaire ant
impopularitat n. f. (s. XVIII...) impopularité imprevisible, ibla adj. (s. XIX...) imprévisible
importacion n. f. (s. XVIII..., de l’anglés) importa- imprevision n. f. (s. XIX...) imprévision
tion imprevist, ista (pl. imprevistes, istas) adj. e n.
importància n. f. (s. XIV...) importance m. (s. XVI...) imprévu, ue
important, anta adj. (s. XIV...) important, ante imprimatur n. m. (s. XIX..., mot latin) imprimatur
- Expression: Dins sa cambra, Lison aviá ara un imprimenta n. f. (s. XX.) imprimante
miralh, un miralh que son cadre d’aur verd lusis- imprimible, ibla adj. (s. XX.) imprimable
siá, bavard e important davant los mòbles dels aujòls imprimir v. (s. XX., lat. imprimere) corr. im-
(Joana Bartès, Lison, 1934) primer (livres, journaux...) veire: emprémer, em-
importar v. (s. XVI..., de l’italian importare) im- premeire
porter imprimit, ida adj. e n. m. (s. XX.) imprimé, ée
importatge n. m. (s. XVI...) importation veire: emprés
336
improbabilitat inanicion
improbabilitat n. f. (s. XVII...) improbabilité in extremis loc. adv. (s. XVIII..., expr. latina) in
improbable, abla adj. (s. XVII...) improbable extremis
improductiu, iva adj. (s. XVIII...) improductif, in pace n. m. (s. XVII..., mots latins) in-pace
ive in partibus loc. adj. (s. XVII..., mots latins) in part-
impromptú n. m. (s. XVII...) impromptu ibus
imprononciable, abla adj. (s. XVI...) im- in petto loc. adv. (s. XVII..., mots italians) in petto
prononçable in plano adj. inv. e n. m. (s. XIX..., mots latins)
impròpri, ia adj. (s. XIV. ń impropri ż) impropre in-plano
impròpriament adv. (s. XIV. ń impropriament ż) in qüarto adj. inv. e n. m. (s. XVI..., mots latins)
improprement in-quarto
improprietat n. f. (s. XIV. ń improprietat ż) impro- in situ loc. adv. (s. XIX..., mots latins) in situ
priété in vitro loc. adv. (s. XIX..., mots latins) in vitro
improvisacion n. f. (s. XIX..., de improvisar) im- in vivo loc. adv. (s. XX., mots latins) in vivo
provisation in-folio adj. inv. (s. XVI...) in-folio
improvisar v. (s. XVII..., de l’italian) improviser inabitable, abla adj. (s. XIV..., de abitable) inhab-
improvisator, tritz n. (s. XIX..., de improvisar) im- itable
provisateur, trice inabitat, ada adj. (s. XIV..., de abitar) inhabité, ée
imprudéncia n. f. (s. XVI...) imprudence inabitual, ala adj. (s. XIX..., de in + abitual) inhab-
imprudent, enta adj. e n. (s. XV...) imprudent, ituel, elle
ente inabordable, abla adj. (s. XVII...) inabordable
impubèr, èra adj. e n. (s. XV...) impubère inabrogable, abla adj. (s. XVIII...) inabrogeable
impubertat n. f. (s. XIX...) impuberté inacabament adv. (s. XIX...) inachèvement
impublicable, abla adj. (s. XVI..., de publicable) inacabat, ada adj. (s. XVIII...) inachevé, ée
impubliable inaccentuat, ada adj. (s. XIX...) inaccentué, ée
impudéncia n. f. (s. XVI...) impudence
inacceptable, abla adj. (s. XVIII...) inacceptable
impudent, enta adj. e n. (s. XVI...) impudent,
inaccessible, ibla adj. (s. XIV...) inaccessible
ente
inaccion n. f. (s. XVII...) inaction
impudentament adv. (s. XVI...) impudemment
inacostumat, ada adj. (s. XVII...) inaccoutumé,
impudic, ica adj. (s. XIV...) impudique
ée
impudicament adv. (s. XV...) impudiquement
inactiu, iva adj. e n. (s. XVIII...) inactif, ive
impudicitat n. f. (s. XIV...) impudicité
inactivar v. (s. XX.) inactiver
impudor n. f. (s. XVII...) impudeur
inactivitat n. f. (s. XVIII...) inactivité
impuls (pl. impulses) n. m. (s. XIV.) impulsion
inactual, ala adj. (s. XIX...) inactuel, elle
veire: impulsion
impulsar v. (s. XVI...) impulser inadaptable, abla adj. (s. XIX...) inadaptable
impulsion n. f. (s. XIV.) impulsion veire: impuls inadaptacion n. f. (s. XIX...) inadaptation
inadaptat, ada adj. e n. (s. XIX...) inadapté, ée
impulsiu, iva adj. e n. (s. XIV.) impulsif, ive inadeqüacion n. f. (s. XX.) inadéquation
impulsivament adv. (s. XX.) impulsivement inadeqüat, ata adj. (s. XVIII...) inadéquat, ate
impulsivitat n. f. (s. XX.) impulsivité inadmissibilitat n. f. (s. XVIII...) inadmissibilité
impunidament adv. (s. XVI...) impunément inadmissible, ibla adj. (s. XV...) inadmissible
impunit, ida adj. (s. XIV.) impuni, ie inadverténcia n. f. (s. XIV...) inadvertance
impunitat n. f. (s. XIV...) impunité inagantable, abla adj. insaisissable
impur, ua adj. (s. XIII...) impur, ure inagotable, abla adj. (s. XX.) inépuisable veire:
impuritat n. f. (s. XIV. ń impuritat ż) impureté intarible
veire: puritat. inalacion n. f. (s. XVIII...) inhalation
imputabilitat n. f. (s. XVIII...) imputabilité inalator n. m. (s. XIX...) inhalateur
imputable, abla adj. (s. XIV...) imputable inalienabilitat n. f. (s. XVIII..., de in + alienabilitat)
imputacion n. f. (s. XV...) imputation inaliénabilité
imputar v. (s. XIV...) imputer inalienable, abla adj. (s. XVI..., de in + alienable)
imputrescibilitat n. f. (s. XIX...) imputrescibilité inaliénable
veire: incorruptibilitat inalienacion n. f. (s. XVIII..., de in + alienacion) in-
imputrescible, ibla adj. (s. XIX...) imputrescible aliénation
veire: incorruptible inalienat, ada adj. (s. XX., de in + alienat) inaliéné,
in absentia loc. adv. (s. XX., expr. latina) in absen- ée
tia inalterable, abla adj. (s. XIV...) inaltérable
in abstracto loc. adv. (s. XX., expr. latina) in ab- inamovible, ibla adj. (s. XVIII...) inamovible
stracto inanicion n. f. (s. XIV.) inanition
337
inanimat, ada incompeténcia
inanimat, ada adj. (s. XIV., de in + animat) corr. inchalent, a adj. (de in + chalent ; cf. chaler) in-
inanimé, ée souciant, e veire: chaler, chautar, nonchalent, a
inanitat n. f. (s. XV...) inanité
inapercebut, uda adj. (s. XVIII...) inaperçu, ue inchalentament adv. (de inchalent + ment) de
inapIicable, abla adj. (s. XVIII...) inapplicable façon insouciante
inaplicacion n. f. (s. XVII...) inapplication incidéncia n. f. (s. XIV...) incidence
inaplicat, ada adj. (s. XVII...) inappliqué, ée incident, enta adj. e n. m. (s. XIV...) incident,
inapreciable, abla adj. (s. XV...) inappréciable ente
inapte, apta adj. (s. XVIII...) inapte incidentament adv. (s. XIV...) incidemment
inaptitud n. f. (s. XVIII...) inaptitude incineracion n. f. (s. XIV.) incinération
inatacable, abla adj. (s. XVIII...) inattaquable incinerar v. (s. XIV.) incinérer
inatencion n. f. (s. XVIII...) inattention incinerator n. m. (s. XX.) incinérateur
inatentiu, iva adj. (s. XVIII...) inattentif, ive incisa n. f. (s. XVIII...) incise
inaudible, ibla adj. (s. XIX...) inaudible incisar v. (s. XII...) inciser
inauguracion n. f. (s. XIV...) inauguration incision n. f. (s. XIV.) incision
inaugurar v. (s. XIX...) inaugurer incisiu, iva adj. (s. XIV.) incisif, ive
inausit, ida adj. (s. XV...) inouï, e veire: incresable incisiva n. f. (s. XVI...) incisive
incitacion n. f. (s. XIV...) incitation
inausit, ida adj. (s. XVI...) inouï, ïe (jamais en- incitar v. (s. XIV...) inciter
tendu) incivilament adv. (s. XV...) incivilement
inca adj. e n. (s. XVII..., mot quechoa) inca incivilitat n. f. (s. XIV...) incivilité
incalculable, abla adj. (s. XVIII...) incalculable inclassable, abla adj. (s. XIX...) inclassable
incandescéncia n. f. (s. XVIII...) incandescence inclinable, abla adj. (s. XVII...) inclinable
incandescent, enta adj. (s. XVIII...) incandescent, inclinacion n. f. (s. XIII...) inclination
ente inclinar v. (s. XIII.) incliner
incantacion n. f. (s. XIV. ) incantation - Expres- inclure v. (s. XIV.) inclure
sion: Lo zin-zin [de las cigalas] montava, traucant inclús, usa (pl. incluses, usas) adj. (s. XVII...) in-
las aurelhas, moriguent dins un sospir, per tornar clus, use
renàisser e morir sens pausa, d’oras e d’oras ; Expres- incluses (los enfants -) loc. y compris les en-
sion: vagas d’armonias que sens fin s’esperlongavan fants
; Expression: misteriosa incantacion qu’aviá pres inclusion n. f. (s. XIV.) inclusion
possession del temps e de l’espaci, e que getava sus inclusivament adv. (s. XIV.) inclusivement
la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana incoatiu, iva adj. (s. XVI...) inchoatif, ive
Bartès, Lison, 1934) incoercible, ibla adj. incoercible
incantatòri, òria adj. (s. XIX...) incantatoire incoeréncia n. f. (s. XVIII...) incohérence
incapable, abla adj. (s. XV...) incapable incoerent, enta adj. (s. XVIII...) incohérent, ente
incapacitat n. f. (s. XVI...) incapacité incognito n. m. (s. XVI..., mot italian) incognito
incarcerar v. (s. XIII...) incarcérer incolòr, òra adj. (s. XVIII...) incolore
incarnacion n. f. (s. XIV...) incarnation (relig. et incombir v. (lat. Incombere) incomber
fig.) veire: encarnament incombustibilitat n. f. (s. XVIII...) incom-
incarnar v. (s. XIV...) incarner (relig. et fig.) veire: bustibilité
encarnar incombustible, ibla adj. (s. XIV...) incom-
incarnat, ada adj. (s. XVI...) incarné, ée (relig. et bustible
fig.) veire: encarnat incommensurable, abla adj. (s. XIV...) incom-
incarnat, ata adj. (s. XVI..., de l’italian) incarnat, mensurable
ate (de couleur rouge chair) incommodar v. (s. XVI..., lat. incommodare) in-
incendi n. m. (s. XII...) incendie commoder
incendiar v. (s. XVI...) incendier incommòde, òda adj. (s. XVI..., lat. incommodus)
incendiari, ària adj. e n. (s. XIII...) incendiaire incommode
incertan, ana adj. (s. XIV...) incertain, aine incommoditat n. m. (s. XV., lat. incommoditas)
incertitud n. f. (s. XIV...) incertitude 1. incommodité veire: commoditat 2. inconfort
incessant, anta adj. (s. XVI...) incessant, ante incommunicable, abla adj. (s. XV...) incommuni-
incèst (pl. incèstes) n. m. (s. XII...) inceste cable
incestuós, osa (pl. incestuoses, osas) adj. (s. incomparable, abla adj. (s. XV...) incomparable
XIII...) incestueux, euse incompatibilitat n. f. (s. XV...) incompatibilité
inchalença n. f. (de in + chaler + ença) insou- incompatible, ibla adj. (s. XV...) incompatible
ciance veire: nonchalença incompeténcia n. f. (s. XVI...) incompétence
338
incompetent, enta indegut, uda
incompetent, enta adj. e n. (s. XVI...) incompé- incorporar v. (s. XIV.) incorporer
tent, ente incorporeïtat n. f. (s. XIV.) incorporéité
incompetent (se rendre -) loc. se déclarer in- incorreccion n. f. (s. XVI..., de correccion) incor-
compétent rection
incomplèt, èta adj. (s. XIV...) incomplet, ète incorrècte, ècta adj. (s. XV..., de corrècte) incorrect,
incomplètament adv. (s. XVI...) incomplètement ecte
incompreensible, ibla adj. (s. XIV...) 1. incom- incorregible, ibla adj. (s. XIV..., de corregible) in-
préhensible 2. insaisissable (idée...) corrigible
incompreension n. f. (s. XIX...) incompréhen- incorruptibilitat n. f. (s. XIV., de corruptibilitat)
sion incorruptibilité
incomprés, esa (pl. incompreses, esas) adj. e n. incorruptible, ibla adj. (s. XIV..., de corruptible)
(s. XV...) incompris, ise incorruptible
incompressible, ibla adj. (s. XVII...) incompress- increbable, abla adj. (s. XIX...) increvable
ible incredul, ula adj. e n. (s. XIV..., de credul) incréd-
inconcebable, ibla adj. (s. XVI...) inconcevable ule
inconciliable, abla adj. (S. XVIII...) inconciliable incredulitat n. f. (s. XV., de credulitat) incrédulité
incondicional, ala adj. e n. (s. XVIII..., de condi- increpar v. → blasmar 1. blâmer 2. répriman-
cional) inconditionnel, elle - Exemple: Aqueste es der
un incondicional de O.M. incresable, abla adj. (s. XVI...) incroyable veire:
incondicionalament adv. (de incondicional) in- descresença, pas de dire
conditionalement incriminable, abla adj. (s. XIX...) incriminable
inconduita n. f. (s. XVII...) inconduite incriminacion n. f. (s. XIX...) incrimination
inconegut, uda adj. e n. (s. XVI...) inconnu, ue incriminar v. (s. XVIII...) incriminer
inconeissable, abla adj. inconnaissable incrustacion n. f. (s. XVIII...) incrustation
inconfessable, abla adj. (s. XIX...) inavouable incrustar v. (s. XX.) incruster
inconfortable, abla adj. (s. XIX...) inconfortable incubacion n. f. (XVII...) incubation
incongrú, ua adj. (s. XIV...) incongru, ue incubar v. (s. XVIII...) incuber
inconsciéncia n. f. (s. XVIII...) inconscience incubator, tritz (pl. incubators, trises) adj. e n.
inconscient, enta adj. e n. (s. XIX...) inconscient, m. (s. XIX...) incubateur, trice
ente incube n. m. (s. XIII...) incube
inconsequéncia n. f. (s. XVI...) inconséquence inculcar v. (s. XVI...) inculquer
inconsiderat, ada adj. (s. XV...) inconsidéré, ée inculpable, abla adj. (s. XIX...) inculpable
inconsisténcia n. f. (s. XX.) inconsistance inculpacion n. f. (s. XVI...) inculpation
inconsistent, enta adj. (s. XVI...) inconsistant, inculpar v. (s. XVI...) inculper
ante inculpat, ada adj. (s. XIX...) inculpé, ée
inconsistent; enta adj. (s. XX.) inconsistant, ante inculte, ulta adj. (s. XV..., lat. incultus) inculte
inconsolable, abla adj. (s. XVI...) inconsolable incultura n. f. (s. XVIII...) inculture
inconstància n. f. (s. XVIII...) inconstance incunable n. m. (s. XIX...) incunable
inconstant, anta adj. e n. (s. XIII...) inconstant, incurable, abla adj. (s. XIV.) incurable
ante incuria n. f. (s. XVII...) incurie
inconstructible, a adj. (s. XX.) inconstructible incursion n. f. (s. XIV...) incursion
incontestable, abla adj. (s. XVII...) incontestable incurvacion n. f. (s. XIV.) incurvation
incontinéncia n. f. (s. XV. ńincontinenza ż) incon- incurvar v. (s. XIX...) incurver
tinence incurvat, ada adj. (s. XVI...) incurvé, ée
incontinent adv. (s. XIII...) incontinent indecéncia n. f. (s. XVI...) indécence
incontinent, enta adj. e n. (s. XIV...) incontinent, indecent, enta adj. (s. XIV...) indécent, ente
ente indecentament adv. (s. XIX...) indécemment
incontrotlable, abla adj. (s. XIX...) incontrôlable indecís, isa (pl. indecises, isas) adj. (s. XIV.) in-
veire: controtlar décis, ise
inconvenéncia n. f. (s. XVI..., de convenir) incon- indecision n. f. (s. XVII...) indécision
venance indefectible, ibla adj. (s. XVI...) indéfectible
inconvenent, enta adj. (s. XIII..., de convenent) in- indefinible, ibla adj. (s. XVIII...) indéfinissable
convenant, ante indefinidament v. (s. XVI...) indéfiniment
inconvenient n. m. (s. XIV.) inconvénient indefinit, ida adj. (s. XIV...) indéfini, ie
incopable, a adj. (s. XIX...) incassable indeformable, abla adj. (s. XIX...) indéformable
incorporable, abla adj. (s. XIX...) incorporable indefugible, ibla adj. (s. XX.) incontournable
incorporacion n. f. (s. XIV.) incorporation indegudament adv. (s. XIV...) indûment
incorporal, ala adj. (s. XIV.) incorporel, elle indegut, uda adj. (s. XIV...) indu, ue
339
indelebil, ila individualament
indelebil, ila adj. (s. XVI...) indélébile indicator, tritz adj. (s. XIX..., de indicar) indica-
indelebilitat n. f. (s. XVIII...) indélébilité teur, trice
indelicadament adv. (s. XIX...) indélicatement indiccion n. f. (s. XIII. ń endecio ż) indiction
indelicadesa n. f. (s. XIX...) indélicatesse indici n. m. (s. XV...) indice
indelicat, ada adj. (s. XVIII...) indélicat, ate indicial, ala adj. (s. XX.) indiciel, elle
indemne, emna adj. (s. XVI...) indemne indiciblament adv. (s. XVI...) indiciblement
indemnitari, ària n. (s. XIX...) indemnitaire indicible, ibla adj. e n. (s. XIV...) indicible
indemnitat adj. (s. XIX...) indemnité indiferéncia n. f. (s. XIV...) indifférence
indemnizable, abla adj. (s. XIX...) indemnisable indiferent, enta adj. (s. XVI...) indifférent, ente
indemnizacion n. f. (s. XVIII...) indemnisation indiferentament adv. (s. XIV...) indifféremment
indemnizar v. (s. XV...) indemniser indigèna adj. e n. (s. XVIII...) indigène
indemodable, abla adj. (s. XX.) indémodable indigéncia n. f. (s. XIV.) indigence
indemonstrable, abla adj. (s. XVIII...) indémon- indigent, enta adj. e n. (s. XIII...) indigent, ente
trable indigèst, èsta (pl. indigèstes, èstas) adj. (s. XIV.)
indenegable, abla adj. (s. XVIII...) indéniable indigeste
independéncia n. f. (s. XVII...) indépendance indigestibilitat n. f. (s. XIV.) indigestibilité
independent, enta adj. e n. (s. XVI...) indépen- indigestion n. f. (s. XIV.) indigestion
dant, ante indignacion n. f. (s. XIV.) indignation
independentisme n. m. (s. XVIII...) indépendan- indignament adv. (s. XII...) indignement
tisme indignar v. (s. XIII.) indigner
independentista adj. e n. (s. XX.) indépendan- indignat, ada adj. (s. XIV...) indigné, ée
tiste indigne, igna adj. (s. XII...) indigne
indeschifrable, abla adj. (s. XVII...) in- indignitat n. f. (s. XV...) indignité
déchiffrable indigo n. m. (s. XVI..., mot castelhan) indigo
indescriptible, ibla adj. (s. XVIII...) inde- indirèctament adv. (s. XIV.) indirectement
scriptible indirècte, ècta adj. (s. XIV. ń indirect ż) indirect,
indesirable, abla adj. e n. (s. XX., de l’anglés unde- ecte
sirable) indésirable indisciplina n. f. (s. XVI...) indiscipline
indesrasigable, abla adj. (s. XVIII...) indéracin- indisciplinat, ada adj. (s. XIV...) indiscipliné, ée
able indiscrecion n. f. (s. XIV.) indiscrétion
indestructibilitat n. f. (s. XVIII...) indestructibil- indiscrèt, èta adj. e n. (s. XIV...) indiscret, ète
ité veire: discrèt
indestructiblament adv. (s. XIX...) indestruc- indiscrètament adj. (s. XIV...) indiscrètement
tiblement indiscutiblament adj. (s. XIX...) indiscutible-
indestructible, ibla adj. (s. XVIII...) indestruc- ment
tible indiscutible, ibla adj. (s. XIX...) indiscutable
indeterminacion n. f. (s. XVIII...) indétermina- veire: discutir
tion indispausar v. (s. XV...) indisposer veire: dis-
indeterminat, ada adj. (s. XIV...) indéterminé, ée pausar, embrumar
indeterminisme n. m. (s. XVI...) indéterminisme indispensable, abla adj. (s. XVI...) indispens-
indeterminista adj. e n. (s. XIX...) indéterministe able
indevinible, ibla adj. qui ne peut être deviné indisponibilitat n. f. (s. XIX...) indisponibilité
indèx (pl. indèxes) n. m. (s. XIV.) index (doigt, indisponible, ibla adj. (s. XVIII...) indisponible
table, relig. , indice). indisposicion n. f. (s. XV..., de l’italian disposto)
indian, ana adj. e n. (s. XIII...) indien, enne indisposition veire: maganha
indiana n. f. (s. XVII.) sorte de châle (étoffe im- indissociable, abla adj. (s. XX.) indissociable
primée) indissolubilitat n. f. (s. XVII..., de dissolubilitat)
Indians (entre los -) loc. chez les Indiens... indissolubilité
indica n. f. → indicacion indication indissolublament adv. (s. XIV..., de indissoluble)
indicacion n. f. (s. XIV., lat. indicatio) indication indissolublement
veire: indica indissoluble, bla adj. (s. XIV..., de dissoluble) in-
indicar v. (s. XIV.) indiquer dissoluble
indicas (préner d’ -) loc. se renseigner indistincte, inta adj. (s. XIV., lat. indistinctus)
indicatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) indicatif, indistint, a sost. indistinct, incte
ive - Citation: Lo preterit de l’indicatiu e l’imperfait individú n. m. (s. XIII...) individu
del subjonctiu que constituisson en francés parlat de individual, ala adj. (s. XV...) individuel, elle
temps en via de disparicion, son del tot vius en lenga individualament adv. (s. XVI...) individuelle-
d’Òc (Loís Alibèrt, Gramarica occitana, 1935) ment
340
individualisme inestable, abla
individualisme n. m. (s. XIX...) individualisme 2018) 2. arc. moyen mécanique - Citation: Digas
individualista adj. e n. (s. XIX...) individualiste a la bèla Maria, / que non dòrmi ni nuèit ni jorn, /
individualitat n. f. (s. XVIII...) individualité e que tu fas per industria, / çò qu’ieu practiqui per
individualizacion n. f. (s. XVI...) individualisa- amor (Gautièr, La Mòstra, s. XVII)
tion industrial, ala adj. e n. (s. XIX...) industriel, elle
individualizar v. (s. XVIII...) individualiser industrialament adv. (s. XIX...) industriellement
indivís, isa (pl. indivises, isas) adj. (s. XIV.) in- industrialisme n. m. (s. XIX...) industrialisme
divis, ise industrializable, abla adj. (s. XX.) industrialis-
indivisament adv. (s. XVI...) indivisément able
indivisible, ibla adj. (s. XIV..., de divisible) indi- industrializacion n. f. (s. XIX...) industrialisa-
visible tion
indivision n. f. (s. XVI..., de division) indivision industrializar v. (s. XIX...) industrialiser
indó, indoa adj. e n. (s. XVII...) hindou, oue industriós, osa (pl. industrioses, osas) adj. (s.
indochinés, esa (pl. indochineses, esas) adj. e n. XV...) industrieux, euse
(s. XIX...) indochinois, oise industriosament adv. (s. XV...) industrieuse-
indocil, ila adj. (s. XV...) indocile ment
indocilitat n. f. (s. XVI...) indocilité inedit, ita adj. e n. m. (s. XVIII...) inédit, ite
indoeuropèu, èa adj. e n. (s. XIX...) indo- inefablament adv. (s. XVII...) ineffable
européen, enne inefable, abla adj. (s. XV...) ineffable
indoïsme n. m. (s. XIX...) hindouisme ineficaç, aça (pl. ineficaces, aças) adj. (s. XIII. ń in-
indoïsta adj. e n. (s. XX.) hindouiste eficax ż) inefficace
indoïzacion n. f. (s. XX.) hindouisation ineficaçament adv. (s. XVIII...) inéficacement
indoléncia n. f. (s. XVI...) indolence ineficacitat n. f. (s. XVII...) inefficacité
indolent, enta adj. e n. (s. XVII...) indolent, ente inegal, ala (inegau, ala) adj. (s. XIV...) inégal, ale
indolentament adv. (s. XVIII...) indolemment inegalat, ada adj. (s. XIX...) inégalé, ée - Cita-
indolòr, òra adj. (s. XIX...) indolore tion: Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensitat
indomdable, abla adj. (s. XV...) indomptable inegalada [ni mai] per Forés - plus violent, mas mens
veire: domdar poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de nòstra
indomdat, ada adj. (s. XVI...) indompté, ée veire: istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
domdar inegalitari, ària adj. (s. XIX...) inégalitaire
indonesian, ana adj. e n. (s. XIX...) indonésien, inegalitat n. f. (s. XIV...) inégalité
enne ineligibilitat n. f. (s. XVIII..., de eligibilitat) inéli-
indubitablament adv. (s. XV...) indubitablement gibilité
indubitable, abla adj. (s. XV...) indubitable ineligible, ibla adj. (s. XVIII..., de eligible) inéligi-
induccion n. f. (s. XIII.) induction ble
inductància n. f. (s. XIX., de l’anglés) inductance ineluctablament adv. (s. XIX...) inéluctablement
inductiu, iva adj. (s. XIV.) inductif, ive ineluctable, abla adj. (s. XVIII...) inéluctable
inductivament adv. (s. XV...) inductivement inenarrable, abla adj. (s. XV...) inénarrable
inductomètre n. m. (s. XX.) inductomètre inepcia n. f. (s. XVI..., lat. ineptia) ineptie
inductor, tritz (pl. inductors, trises) adj. (s. inèptament adv. (s. XIV..., de inèpte) ineptement
XVII...) induire inèpte, inèpta adj. (s. XVI..., lat. ineptus) inepte
induire v. (s. XIV...) induire ineqüacion n. f. (s. XIX...) inéquation
induit, uita adj. (s. XIV...) induit, uite inercia n. f. (s. XIV...) inertie
indulgéncia n. f. (s. XIII.) indulgence inèrme, èrma adj. (s. XVI...) inerme
indulgent, enta adj. (s. XVI...) indulgent, ente inèrt, èrta adj. (s. XVI...) inerte
indulte n. m. (s. XV...) indult (droit eccles.) inescafablament adv. (s. XVII...) ineffaçable-
induracion n. f. (s. XV...) induration veire: en- ment
dura inescafable, abla adj. (s. XVI...) 1. ineffaçable
indurar v. (s. XIX...) indurer 2. indélébile
indurat, ada adj. (s. XIX...) induré, ée inescafat, ada adj. (s. XIX...) ineffacé, ée
industria n. f. (s. XIV., lat. industriosus) 1. indus- inesperadament adv. (s. XVI...) inespérément
trie - Citation: Me soveniái que mon grand n’aviá inesperat, ada adj. (s. XV...) inespéré, ée
parlat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps inespleitable, abla (inesplechable, abla) adj. (s.
rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los XIX..., de espleitar / esplechar) inexploitable
ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels inespleitat, ada (inesplechat, ada) adj. (s. XIX...,
environs bastits al sègle XIX al temps de la granda de espleitar / esplechar) inexploité, ée
prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e inestabilitat n. f. (s XV...) instabilité
industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz, inestable, abla adj. (s. XIV...) instable
341
inestimable, abla inflammable, abla
inestimable, abla adj. (s. XIII.) inestimable infeccion n. f. (s. XIV.) infection
inevitablament adv. (s. XV...) inévitablement infecciós, osa (pl. infeccioses, osas) adj. (s. XIX...)
inevitable, abla adj. (s. XIV...) inévitable infectieux, euse
inexacte, acta adj. (s. XIX...) inexact, acte infectant, anta adj. (s. XIX...) infectant, ante
inexactitud n. f. (s. XVII...) inexactitude infectar v. (s. XVI...) infecter
inexcusable, abla adj. (s. XV...) inexcusable infècte, ècta adj. (s. XV. ń infect ż) infect, ecte
inexisténcia n. f. (s. XVII...) inexistence infeodacion n. f. (s. XV.) inféodation
inexistent, enta adj. (s. XIX...) inexistant, ante infeodar v. (s. XV...) inféoder
inexorabilitat n. f. (s. XVII...) inexorabilité inferior, ora adj. (s. XV...) inférieur, eure
inexorablament adv. (s. XVII...) inexorablement inferioritat n. f. (s. XVI...) infériorité
inexorable, abla adj. (s. XV...) inexorable inferiorizacion n. f. (s. XIX...) infériorisation
inexperiéncia n. f. (s. XVIII...) inexpérience inferiorizar v. (s. XIX...) inférioriser
inexperimentat, ada adj. (s. XIV...) inexpéri- inferir v. (s. XIV...) inférer
menté, ée infèrn n. m. (s. XIII. (s. XII. enfern)) enfer - Expres-
inexpiable, abla adj. (s. XV...) inexpiable sion: Enfin, jo som damnat per aver fait d’usuras, /
inexplicablament adv. (s. XVI...) inexplicable- per tant de fals [contractes] e de falsas mesuras, / jo
ment lairon, jo cobés, que per un fals boissèl, / m’ai gan-
inexplicable, abla adj. (s. XV...) inexplicable hat un Infèrn e m’ai perdut le Cèl (Bertomieu Amil-
inexplicat, ada adj. (s. XVIII...) inexpliqué, ée hat, Exercici de la fe, 1673); Montsegur, l’as ausit,
inexplorable, abla adj. (s. XIX...) inexplorable l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de sa
inexplorat, ada adj. (s. XIX...) inexploré, ée ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors
inexplosable, abla adj. (s. XIX...) inexplosible d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn
inexplosiu, iva adj. (s. XIX...) inexplosif, ive (Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947)
inexpressiu, iva adj. (s. XVIII...) inexpressif, ive infernal, ala (infernau, ala) adj. (s. XIII., de infèrn)
inexpressivitat n. f. (s. XX.) inexpressivité infernal, ale
inexprimiblament adv. (s. XV...) inexprimibla- infernet n. m. 1. petit enfer m 2. fig. lieu aride,
ment difficile
inexprimible, ibla adj. (s. XV...) inexprimable infertil, ila adj. (s. XV.) infertile
inexprimit, ida adj. (s. XIX...) inexprimé, ée infertilitat n. f. (s. XV...) infertilité
inexpugnabilitat n. f. (s. XIX...) inexpugnabilité infestacion n. f. (s. XX.) infestation
inexpugnable, abla adj. (s. XIX...) inexpugnable infestar v. (s. XVI...) infester
inextinguible, ibla adj. (s. XIV...) inextinguible infidèl, èla adj. (s. XV...) infidèle
inextricablament adv. (s. XIX..., de inextricable) in- infidèlament adv. (s. XV...) infidèlement
extricablement infidelitat n. f. (s. XV.) infidélité
inextricable, a adj. (s. XIV..., lat. inextricabilis) in- infiltracion n. f. (s. XVI...) infiltration
extricable infiltrar v. (s. XVI...) 1. infiltrer 2. noyauter
infactibilitat n. f. (s. XX.) infaisabilité infiltrat, ada v. (s. XX.) infiltrer
infallibilitat n. f. (s. XVI...) infaillibilité infime, ima adj. (s.XIV. ń infimos ż) infime
infalliblament adv. (s. XV...) infailliblement infinidament adv. (s. XIV...) infiniment
infallible, ibla adj. (s. XVII...) infaillible infinit, ida adj. e n. (s. XIV.) infini, ie
infalsificable, abla adj. (s. XIX...) infalsifiable infinitat n. f. (s. XIV.) infinité
infame, ama adj. (s. XIII.) infam sost. infâme infinitesimal, ala adj. (s. XVIII...) infinitésimal,
infamia n. f. (s. XIII.) infamie ale
infant, anta n. (s. XV..., del castelhan) infant, ante infinitiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) infinitif, ive
infanteria n. f. (s. XVI..., de l’italian) infanterie infinitud n. f. (s. XVI...) infinitude
infanticida adj. e n. (s. XVI...) infanticide (agent) infirmable, abla adj. (s. XIX...) infirmable
infanticidi n. m. (s. XVI...) infanticide (acte) infirmar v. (s. XIV...) infirmer
infantil, ila adj. (s. XIV.) sost. infantile veire: infirmariá n. f. (s. XVII...) infirmerie
mainaderiá, mainadissa infirmatiu, iva adj. (s. XVI...) infirmatif, ive
infantilisme n. m. (s. XIX...) infantilisme infirme, irma adj. e n. (s. XVII...) infirme
infantilizar v. (s. XX.) infantiliser infirmièr, èra n. (s. XIV...) infirmier, ère
infarctectomia n. f. (s. XX.) infarctectomie infirmitat n. f. (s. XIII...) infirmité
infàrctus n. m. (s. XIX...) infarctus infixe n. m. (s. XIV. infix) infixe
infasable, abla adj. (s. XX.) infaisable inflacion n. f. (s. XIV.) inflation
infatigablament adv. (s. XIV...) infatigablament inflacionisme n. m. (s. XX.) inflationnisme
infatigable, abla adj. (s. XIV...) infatigable inflacionista adj. (s. XIX...) inflationniste
infatuacion n. f. (s. XVII...) infatuation inflammabilitat n. f. (s. XVII...) inflammabilité
infatuat, ada adj. (s. XVI...) infatué, ée inflammable, abla adj. (s. XIV...) inflammable
342
inflammacion ininteressat, ada
343
iniquitat insculpir
per mon iniquitat (Arnaud de Saleta, Psalme VI, s. inoculabilitat n. f. (s. XIX...) inoculabilité
XVI) inoculable, abla adj. (s. XVIII...) inoculable
injeccion n. f. (s. XIV...) injection inoculacion n. f. (s. XVI...) inoculation
injectable, abla adj. (s. XIX...) injectable inocular v. (s. XVIII...) inoculer
injectar v. (s. XVI...) injecter inoculator, tritz (pl. inoculators, trises) adj. (s.
injectat, ada adj. (s. XVIII...) injecté, ée XVIII...) inoculateur, trice
injectiu, iva adj. (s. XX.) injectif, ive inodòr, òra adj. (s. XVII...) inodore
injector, tritz (pl. injectors, trises) adj. e n. m. (s. inofensiu, iva adj. (s. XVIII...) inoffensif, ive
XIX...) injecteur, trice inondable, abla adj. (s. XIX...) inondable
injonccion n. f. (s. XIV., lat. injunctio) injonction inondacion n. f. (s. XIV.) inondation
injúria n. f. (s. XII.) injure inondar v. (s. XII...) inonder
injuriar v. (s. XIV...) injurier - Expression: Òc, mas inoperable, abla adj. (s. XIX...) inopérable
Jèsus Crist foguèt renegat per la sia família, escar- inopinadament adv. (s. XV...) inopinément
nit pel seu pòble, crucificat dins la sia vila, injuriat inopinat, ada adj. (s. XIV...) inopiné, ée
dins la lenga de Maria, la sia maire (Joan Bodon, La inoportun, una adj. (s. XIV...) inopportun, une
Quimèra, 1974) inoportunadament adv. (s. XV...) inopportuné-
injuriós, osa (pl. injurioses, osas) adj. (s. XIV. ment
ń enjurios ż) injurieux, euse inoportunitat n. f. (s. XV...) inopportunitat
injuriosament adv. (s. XIII.) injurieusement inoxidable, abla adj. (s. XIX...) inoxydable
injust, usta (pl. injustes, ustas) adj. (s. XIII.) in- inqualificable, abla adj. (s. XIX...) inqualifiable
juste inquant n. m. (s. XIV...) 1. encan 2. enchères
injustament adv. (s. XIII.) injustement publiques
injustícia n. f. (s. XIII.) injustice inquantar v. (s. XIV...) vendre à l’encan veire: en-
injustificable, abla adj. (s. XVIII...) injustifiable cantar
injustificat, ada adj. (s. XIX...) injustifié, ée inquet n. m. marché aux puces de Toulouse
inlassablament adv. (s. XX.) inlassablement inquièt coma un clistèri expr. inquiet comme
inlassable, abla adj. (s. XIX...) inlassable un clystère
innat, ada adj. (s. XVII...) inné, ée inquièt, èta adj. (s. XVI...) 1. inquiet, ète 2. en
innatisme n. m. (s. XIX...) innéisme colère
innatista adj. e n. (s. XIX...) innéiste inquietant, anta adj. (s. XVIII...) inquiétant
innatitat n. f. (s. XIX...) innéité inquietar v. (s. XIV.) 1. inquiéter 2. mettre en
innervacion n. f. (s. XIX...) innervation (méd.) colère
innocéncia n. f. (s. XIV.) innocence inquietós, osa (pl. inquietoses, osas) adj. (s.
innocent qu’innocent... loc. bien qu’innocent XVI...) souvent inquiet, ète
innocent, enta adj. (s. XIV.) 1. innocent, ente inquietud n. f. (s. XIV.) inquiétude
2. niais, aise inquisicion n. f. (s. XIV.) inquisition
innocentament adv. (s. XIV...) innocemment inquisitor n. m. (s. XIII...) inquisiteur veire: en-
innocentar v. (s. XVI...) innocenter queridor
innocuitat n. f. (s. XVIII...) innocuité inquisitorial, ala adj. (s. XVI...) inquisitorial, ale
innombrable, abla adj. (s. XIV...) innom- insaciabilitat n. f. (s. XVI...) insatiabilité
brable - Expression: Un pòble pòt pas se contentar insaciable, abla adj. (s. XIII...) insatiable veire:
[d’exprimir] sa pensada en d’innombrables parlars. remolut malplen
Los parlars populars, espelisons galhardas mas assal- insalubre, bra adj. (s. XVI...) insalubre
vatgidas d’una lenga en descasença, an una fin natu- insalubritat n. f. (s. XVI...) insalubrité
rala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire, insania n. f. (s. XIV.) 1. folie veire: insanitat 2. in-
de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc sanité
nòu, 1904) insanitat n. f. (s. XVIII...) insanité veire: insania
innomenable, abla adj. (s. XVI...) innommable insasible, ibla adj. (s. XVIII...) insaisissable (ob-
innomenat, ada adj. (s. XIV...) 1. inommé, ée jet...)
2. innominé, ée insatisfaccion n. f. (s. XVII...) insatisfaction
innovacion n. f. (s. XIII...) innovation insatisfait, aita / insatisfach, acha (pl. insatis-
innovar v. (s. XIV.) innover faches) adj. (s. XIX..., de in + satisfait) insatisfait,
innovator, tritz (pl. innovators, trises) adj. e n. aite
(s. XV...) innovateur, trice insaturat, ada adj. (s. XIX...) insaturé, ée
inoblidable, abla adj. (s. XIX...) inoubliable - inscripcion n. f. (s. XV...) inscription
Expression: Aquel miracle se fasquèt simplament, inscrit, ita adj. (s. XVI...) inscrit, ite
coma una ròsa espelís al solelh. Inoblidabla vesprada inscriure v. (s. XIII...) inscrire
d’afrairament felibrenc (Antonin Perbòsc, s. XX) insculpir v. (s. XV...) insculper
344
insecable, abla institucion
insecable, abla adj. (s. XVI...) insécable insolvent, enta adj. (s. XV...) insolvable
insècte n. m. (s. XVI...) insecte insomés, esa (pl. insomeses, esas) adj. (s. XVIII...)
insecticida adj. e n. (s. XIX...) insecticide insoumis, e
insectifugue, uga adj. e n. m. (s. XX.) insectifuge insomission n. f. (s. XIX...) insoumission
insectivòr, òra adj. (s. XVIII...) insectivore insomnia n. f. (s. XVI...) insomnie
insecuritat n. f. (s. XVIII...) insécurité insomniac, aca adj. e n. (s. XIX...) insomniaque
inseminacion n. f. (s. XX.) insémination insondable, abla adj. (s. XVI...) insondable
inseminar v. (s. XX.) inséminer insonhable, abla adj. (s. XX.) insoignable
inseminator, tritz (pl. inseminators, trises) n. (s. insonòr, ora adj. (s. XIX...) insonore
XX.) inséminateur, trice insonorizacion n. f. (s. XX.) insonorisation
insensat, ada adj. (s. XV...) insensé, ée insonorizar v. (s. XX.) insonoriser
insensibilitat n. f. (s. XIV.) insensibilité insospeitable, abla adj. (s. XIX...) in-
insensibilitat n. f. (s. XIV...) insensibilité soupçonnable
insensibilizacion n. f. (s. XIX...) insensibilisa- insospeitat, ada adj. (s. XIX...) insoupçonné, ée
tion insostenible, ibla adj. (s. XV...) insoutenable
insensibilizar v. (s. XVIII...) insensibiliser inspeccion n. f. (s. XV.) inspection
insensible, ibla adj. (s. XIII...) insensible inspectar v. (s. XVIII...) inspecter
inseparabilitat n. f. (s. XIV.) inséparabilité inspector, tritz n. (s. XVII...) inspecteur, trice
inseparable, abla adj. (s. XIV.) inséparable inspiracion n. f. (s. XIV.) inspiration
insercion n. f. (s. XIV.) insertion inspirar v. (s. XIV.) inspirer
inserible, abla adj. (s. XIX...) insérable
inspirat, ada adj. (s. XVII...) inspiré, ée - Citation:
inserir v. (s. XIV.) insérer
Regina très illustra e très hauta princessa, / inspirada
insèrt n. m. (s. XX., de l’anglés) insert amplament de celèsta saviessa, / qui, sens córrer tan
insidiós, osa (pl. insidioses, osas) adj. (s. XVII...) lonh en tèrra palestina, / aprés de Salomon as la Santa
insidieux, euse Doctrina, / e d’un mèste plus gran que Salomon non
insigne n. m. (s. XIX...) insigne hoc / e de qui Salomon sas vertuts aprengoc (Pèir de
insigne, gna adj. (s. XIV...) insigne Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
insignificant, anta adj. (s. XVIII...) insignifiant, instabilitat n. f. (s. XIII...) instabilité
ante
instable, abla adj. (s. XVI...) instable
insincèr, èra adj. (s. XVIII...) insincère
installacion n. f. (s. XIV...) installation
insinceritat n. f. (s. XVIII...) insincérité
installar v. (s. XIV.) installer
insinuacion n. f. (s. XIII.) insinuation
installator, tritz (pl. installators, trises) n. (s.
insinuar v. (s. XIII.) insinuer
XIX...) installateur, trice
insipide, ida adj. (s. XIV. ń insipid ż) insipide
instància n. f. (s. XIV.) instance
insipiditat n. f. (s. XIV.) insipidité
instant n. m. (s. XIV...) instant
insisciplinable, abla adj. (s. XVI...) indisciplin-
instant, anta adj. (s., s. XIII...) instant, ante
able
insisténcia n. f. (s. XIX...) insistance instantanèament adv. (s. XVIII...) instantané-
ment
insistir v. (s. XIV...) insister
insociabilitat n. f. (s. XVIII...) insociabilité instantaneïtat n. f. (s. XVIII...) instantanéité
insociable, abla adj. (s. XVI...) insociable instantanèu, èa adj. (s. XVII...) instantané, ée
insolacion n. f. (s. XVI...) insolation instauracion n. f. (s. XV...) instauration
insolar v. (s. XVII...) insoler instaurar v. (s. XIX...) instaurer
insoléncia n. f. (s. XVII...) insolence instaurator, tritz (pl. intaurators, trises) n. (s.
insolent, enta adj. e n. (s. XV...) insolent, ente XVI...) instaurateur, trice
- Expression: Pasmens, passant prèp de Marcon, instigacion n. f. (s. XIV.) instigation
Manuèla retenguèt son pas e, sens para ni gara, de instigar v. (s. XIV.) 1. instiguer 2. inciter 3. inten-
tot son aplomb, a son aise, muda, insolenta gaireben, ter
lo devistèt longament, sos uèlhs negres e durs plan instigar un procès loc. intenter un procès
plantats dins los seus (Leon Còrdas, La vèspa, Òc, instigator, tritz (pl. instigators, trises) n. (s.
abr. 1951) XIV...) instigateur, trice
insolentament adv. (s. XIV...) insolemment instillacion n. f. (s. XV...) instillation
insolentar v. (s. XV...) 1. insulter 2. injurier instillar v. (s. XVI...) instiller
insolentiá n. f. (s. XV...) 1. insulte 2. insolence instillator n. m. (s. XX.) instillateur
insolit, ita adj. (s. XV...) insolite instincte n. m. (s. XV...) instinct
insolubilitat n. f. (s. XVIII...) insolubilité instinctiu, iva adj. (s. XIX...) instinctif, ive
insoluble, ubla adj. (s. XVIII...) insoluble instinctivament adv. (s. XIX...) instinctivement
insolvéncia n. f. (s. XVI...) insolvabilité institucion n. f. (s. XIII.) institution
345
institucional, ala intendéncia
institucional, ala adj. (s. XIX...) institutionnel, insurreccion n. f. (s. XIV...) insurrection
elle insurreccional, ala adj. (s. XVIII...) insurrection-
institucionalizacion n. f. (s. XX.) institutionnal- nel, elle
isation intacte, acta adj. (s. XV...) intact, acte
institucionalizacion n. f. institutionnalisation intangible, ibla adj. (s. XV...) intangible
institucionalizar v. (s. XX.) institutionnaliser intarible, ibla adj. (s. XVI...) 1. intarissable veire:
institucions n. f. plur. institutions (organisa- inagotable 2. inépuisable
tion politique) integracion n. f. (s. XVIII...) intégration
institucions europèas n. f. plur. institutions integracion sociala n. f. intégration sociale
européennes integral, ala adj. (s. XIV.) intégral, ale
instituir v. (s. XIII.) instituer integralitat n. f. (s. XVII...) intégralité
institut n. m. (s. XIV.) institut integrar v. (s. XIV...) intégrer
institutor, tritz (pl. institutors, trises) adj. e n. (s. integrator, tritz (pl. integrators, trises) adj. e n.
XV...) instituteur, trice veire: regent m. (s. XIX...) intégrateur, trice
instruccion n. f. (s. XIV.) instruction - Expression: intègre, ègra adj. (s. XIII.) intègre
[A la] rèsta, jo non m’avanci pas tant de dire qu’aquò integrisme n. m. (s. XX.) intégrisme
sián de sermons faits, e non som pas tant [òrb] que jo integrista adj. e n. (s. XIX...) intégriste
non conesca que MM. les reitors, missionaris o autres integritat n. f. (s. XIV.) intégrité
n’an pas besonh de mas instruccions (B Amilhan, s. integritat d’autrú (prejudicis involontaris a l’ -)
XVII) n. m. plur. atteintes involontaires à l’intégrité
instructiu, iva adj. (s. XIV.) instructif, ive d’autrui
instructor, tritz (pl. instructors, trises) n. (s. integritat d’autrú (prejudicis volontaris a l’ -)
XIV...) instructeur, trice n. m. plur. atteintes volontaires à l’intégrité
instruire v. (s. XIV...) instruire d’autrui
instrument n. m. (s. XIII.) instrument intellècte n. m. (s. XIII...) intellect
instrumentacion n. f. (s. XIX...) instrumentation intellectual, ala adj. e n. (s. XIV.) intellectuel,
instrumental, ala adj. (s. XIV.) instrumental, ale elle
instrumentalament adv. (s. XIV. ń instrumental- intellectualament adv. (s. XVI...) intellectuala-
ment ż) instrumentalement ment
instrumentalisme n. m. (s. XX.) instrumental- intellectualisme n. m. (s. XIX...) intellectual-
isme isme
instrumentalizar v. (s. XX.) instrumentaliser intellectualizacion n. f. (s. XIX...) intellectuali-
instrumentar v. (s. XV...) instrumenter sation
instrumentista n. (s. XIX...) instrumentiste intellectualizar v. (s. XIX...) intellectualiser
insubmersible, ibla adj. e n. m. (s. XVIII...) in- intelligéncia n. f. (s. XIII.) intelligence
submersible intelligent (es bravament -) expr. il est très in-
insubordinacion n. f. (s. XVIII..., de subordinacion) telligent
insubordination intelligent que siá (per tant -) expr. si intelli-
insuccès (pl. insuccèsses, essas) n. m. (s. XVIII...) gent qu’il soit
insuccès intelligent, enta adj. (s. XV...) intelligent, ente
insufisença n. f. (s. XIV. ń insufficiencia ż) insuffi- intelligentament adv. (s. XVII...) intelligemment
sance intelligentsia n. f. (s. XX., del polonés) intelli-
insufisent, enta adj. (s. XIV...) insuffisant, ante gentsia
insuflar v. (s. XIV...) insuffler intelligibilitat n. f. (s. XVIII...) intelligibilité
insular, ara adj. e n. (s. XVI...) insulaire intelligible, ibla adj. (s. XIII...) intelligible
insularitat n. f. (s. XIX...) insularité intemperància n. f. (s. XIV...) intempérance
insulina n. f. (s. XX., de l’anglés) insuline intemperant, anta adj. (s. XVI...) intempérant,
insultar v. (s. XIV...) insulter ante
insultat, ada adj. (s. XIX...) insulté, ée intempestiu, iva adj. (s. XV...) intempestif, ive
insulte n. m. (s. XVI...) insulte (f.) intemporal, ala adj. (s. XVIII...) intemporel, elle
insuperable, abla adj. (s. XIV.) insurmontable intemporalitat n. f. (s. XX.) intemporalité
insuportablament adv. (s. XV...) insupportable- intencion n. f. (s. XII...) intention
ment intencion de (a l’ -) loc. à l’adresse de
insuportable, abla adj. (s. XIV...) insupportable intencional, ala adj. (s. XVIII...) intentionnel,
insuportar v. (s. XIX...) insupporter elle
insurgent, enta adj. e n. (s. XVIII...) insurgé, ée intencionat, ada adj. (s. XVI...) intentionné, ée
insurgir v. pron. (s. XVI...) 1. s’insurger 2. se ré- intendéncia n. f. (s. XVI..., del francés) inten-
volter dance
346
intendent, enta interpretable, abla
intendent, enta n. (s. XVI..., del francés) inten- interferent, enta adj. (s. XIX...) interférent, ente
dant, ante interferir v. (s. XIX...) interférer
intens, ensa (pl. intenses, ensas) adj. (s. XIV.) interfòn n. m. (s. XX.) interphone
intense interim n. m. (s. XV..., mot latin) intérim
intensament adv. (s. XIX...) intensément interimari, ària adj. e n. (s. XVIII...) intérimaire
intensificacion n. f. (s. XIX...) intensification interior (dins son -) loc. dans son for intérieur
intensificar v. (s. XIX...) intensifier interior, ora adj. e n. m. (s. XIV.) intérieur, eure -
intensitat n. f. (s. XVIII...) intensité - Citation: Citation: E lo cant interior qu’ausiguèt sus son cabeç
Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensitat inegal- [d’agonia] , en pensant a sos discípols fervoroses, èra
ada [ni mai] per Forés - plus violent, mas mens segurament, ambe mai de claror e mai de [plenitud],
poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de nòs- lo cant qu’enlusiguèt la mòrt del grand faidit dont
tra istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) nos a dit la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
intensiu, iva adj. (s. XIV...) intensif, ive interioritat n. f. (s. XVI...) intériorité
intensivament adv. (s. XIV...) intensivement interiorizacion n. f. (s. XIX...) intériorisation
intentar v. (s. XIV...) intenter interiorizar v. (s. XIX...) intérioriser
interaccion n. f. (s. XIX...) interaction interjeccion n. f. (s. XIV.) interjection
interactiu, iva adj. (s. XX.) interactif, ive interjectar v. (s. XIV.) interjeter
intercalar v. (s. XVI...) intercaler interlinha n. f. (s. XVII...) interligne
intercalari, ària adj. (s. XIV...) intercalaire interlocutor, tritz (pl. interlocutors, trises) n. (s.
intercambiable, abla adj. (s. XIX...) interchange- XVI..., lat. interlocutus) interlocuteur, trice veire:
able entreparlaire
intercedir v. (s. XIV...) intercéder interludi n. m. (s. XIX..., de l’anglés) interlude
intercepcion n. f. (s. XIV.) interception intermèdi n. m. (s. XVI..., de l’italian) intermède
interceptar v. (s. XVI...) intercepter intermediari, ària adj. e n. (s. XVII...) intermédi-
intercession n. f. (s. XIII...) intercession aire
intercessor, ora n. (s. XIII...) intercesseur intermèzzo n. m. (s. XIX..., de l’italian) inter-
intercompreension n. f. (s. XX.) intercom- mezzo
préhension interminable, abla adj. (s. XIV...) interminable
interconnectar v. (s. XX.) interconnecter intermiténcia n. f. (s. XVII...) intermittence
interconnexion n. f. (s. XX.) interconnexion intermitent, enta adj. (s. XVI...) intermittent,
intercontinental, ala adj. (s. XIX...) interconti- ente
nental, ale internacional, ala adj. (s. XIX...) international,
interdependéncia n. f. (s. XIX...) interdépen- ale
dance internacionalament adv. à l’international
interdependent, enta adj. (s. XX.) interdépen- internacionalisme n. m. (s. XIX...) international-
dant, ante isme
interdialectalitat n. f. interdialectalité - Ci- internacionalista n. (s. XIX...) internationaliste
tation: Lo paradigma morfologic èra aquí pas gaire internacionalitat n. f. (s. XIX...) internationalité
justificat per l’interdialectalitat e mai èra d’un ren- internacionalizacion n. f. (s. XIX...) internation-
dement petit (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, alisation
1983) internacionalizar v. (s. XIX...) internationaliser
interdiccion n. f. (s. XV...) interdiction intèrnament n. m. (s. XIX...) internement
interdire v. (s. XIII...) interdire internar v. (s. XIX...) interner
interdisciplinari, ària adj. (s. XX.) interdisci- internat n. m. (s. XIX...) internat
plinaire internauta n. (s. XX.) internaute
interdisciplinaritat n. f. (s. XX.) interdisciplinar- intèrne, èrna adj. e n. (s. XVI...) interne
ité internet n. m. (s. XX.) internet
interdit, ita adj. e n. m. (s. XV...) interdit, ite interpausar v. (s. XIV...) interposer
interdits n. m. plur. interdits (comportements interpellacion n. f. (s. XIV...) interpellation
réprouvés) interpellar v. (s. XIV...) interpeler
interès (pl. interèsses) n. m. (s. XV...) intérêt interplanetari, ària adj. (s. XIX..., de planetari) in-
interèssament n. m. (s. XX.) intéressement terplanétaire
interessant, anta adj. (s. XVIII...) intéressant, interpolacion n. f. (s. XIV.) interpolation
ante interpolar v. (s. XIV.) interpoler
interessar v. (s. XIV.) intéresser interpolat, ada adj. (s. XIV.) interpolé, ée
interessat, ada adj. (s. XVI...) intéressé, ée interposicion n. f. (s. XIV.) interposition
interfasa n. f. (s. XX.) interphase interprèt, èta n. (s. XIV...) interprète
interferéncia n. f. (s. XVIII...) interférence interpretable, abla adj. (s. XIV.) interprétable
347
interpretacion intrant, anta
interpretacion n. f. (s. XIV.) interprétation rima la rason per que ieu vos ai [dedicat] lo libre, e ara
interpretar v. (s. XIV.) interpréter ieu vos vòli demostrar en pròsa, [se] vos plai, la rason
interpretatiu, iva adj. (s. XIV.) interprétatif, ive per que ieu l’intituli lo Banquet (Augièr Galhard, s.
interregne (/ inter-regne) n. m. (s. XIV...) inter- XVI)
règne intitulat n. m. (s. XVII..., de intitular) intitulé
interrogacion n. f. (s. XIV., lat. interrogatio) inter- intocable, abla adj. (s. XVI...) intouchable
rogation intolerable, abla adj. (s. XIII...) intolérable
interrogar v. (s. XIV., lat. interrogare) interroger intolerància n. f. (s. XVI...) intolérance
interrogatiu, iva adj. (s. XIV., lat. interrogativus) intolerant, anta adj. (s. XVII...) intolérant, ante
interrogatif, ive intonacion n. f. (s. XIV...) intonation
interrogativament adv. (de interrogatiu) interrog- intoxicacion n. f. (s. XIX...) intoxication
ativement intoxicar v. (s. XIX...) intoxiquer
interrogator, tritz (pl. interrogators, trises) adj. intra (ont qual sòrt, qual -) loc. où on assiste à
e n. (s. XVI..., lat. interrogator) interrogateur, trice un vrai va-et-vient
interrogatòri n. m. (s. XIV., lat. interrogatorius) in- intra-muros adv. e adj. inv. (s. XIX...) intra-muros
terrogatoire intra-uterin, a adj. intra-utérin veire: extra-
interrompre v. (s. XVI...) interrompre uterin
interrupcion n. f. (s. XIV...) interruption intracommunitari, ària adj. (s. XX.) intracommu-
interrupcion volontària de prensa n. f. inter- nautaire
ruption volontaire de grossesse intractable, abla adj. (s. XV...) intraitable veire:
interruptor, tritz (pl. interruptors, trises) adj. e inflexible
n. m. (s. XVI...) interrupteur, trice intrada n. f. (s. XIII.) entrée - Citation: De còs-
intersason n. f. (s. XX.) intersaison sols anavan presentar [lo] pabilhon a lor senhor, que
interseccion n. f. intersection fasiá son intrada dedins lor vilata (Pèire Godelin,
intersindical, ala adj. e n. f. (s. XVII...) intersyn- s. XVII); L’intrada en vila jos los arcanels de fu-
dical, ale elhatge, entre doas alinhadas de mais endrapelats,
interstellar, ara adj. (s. XX., del lat. inter + stellaris) se faguet amb la musica e las bandieiras trusc a la
interstellaire [comuna] onte lo [còssol] n’Esteve Brindel, reçau-
interstici n. m. (s. XVI...) interstice guet de l’organizator general, En Loís de Nussac
interurban, ana adj. (s. XIX...) interurbain, aine [l’exposicion] (...) qu’ocupava atí quatre belas salas
interval n. m. (s. XIII...) intervalle (Josep Ros, L’annada Lemosina, 1898)
interval (dins aqueste -) loc. dans cet intervalle intrada del bèl temps loc. arrivée de la belle
intervencion n. f. (s. XIV...) intervention saison
intervencionisme n. m. (s. XIX...) intervention- intrada lo perilh (a l’ -) loc. 1. qui ne tente rien
nisme n’a rien 2. il y a toujours une part de risque
intervenent, enta n. (s. XVI...) intervenant, ante intradòs (pl. intradòsses) n. m. (s. XVII...) intra-
intervenir v. (s. XIV.) intervenir dos
interversion n. f. (s. XVI...) interversion intradusible, ibla adj. (s. XVII..., de tradusible) in-
intervertir v. (s. XVI...) 1. intervertir 2. inverser traduisible - Exemple: Aquel obratge mal escrit es
interview n. f. (s. XIX..., mot anglés) interview intradusible
veire: entrevista intransigéncia n. f. (s. XIX...) intransigeance
interviewaire, aira n. (s. XX.) intervieweur, euse intransigent, enta adj. (s. XIX...) intransigeant,
veire: entrevistaire ante
interviewar v. (s. XIX...) interviewer veire: entre- intransigent, enta adj. (de transigir) transigeant,
vistar ante
intervocalic, ica adj. (s. XIX...) intervocalique intransitiu, iva adj. (de in + transitiu) intransitif,
intestat, ada adj. (s. XIII...) intestat ive
intestin, ina adj. e n. m. (s. XIV...) intestin, ine intransitiu, iva adj. (s. XVII...) intransitif, ive
intestinal, ala adj. (s. XV...) intestinal, ale intransitivitat n. f. (s. XX., de in + transitivitat) in-
intimacion n. f. (s. XV.) intimation transitivité
intimar v. (s. XV.) intimer intransmissible, ibla adj. (s. XIX..., de in + trans-
intime, ima adj. (s. XIV...) intime missible) intransmissible
intimidacion n. f. (s. XVI...) intimidation intransportable, abla adj. (s. XVIII...) intrans-
intimidar v. (s. XVI...) intimider portable
intimista adj. (s. XIX...) intimiste intrant del mes (l’ -) loc. le début du mois
intimitat n. f. (s. XVII...) intimité intrant, anta adj. (s. XVI...) insinuant, ante
intitular v. (s. XVI., lat. b. intitulare) intituler veire: intrar v. (s. XII.) 1. entrer - Expression: a l’intrant
titolar - Citation: Mossur, ieu vos ai demonstrat en del mes (fr: au début du moi) ; Citation: Aquò’s el
348
intrar investiment
que m’a pregada de metre totas mas tenèbras en un inutilament adv. inutilement - Expression: inu-
volum, per li donar [mejan] e conduita d’intrar, o per tilament li parlatz (fr: il est inutile que vous lui par-
la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal de s’Aimieta liez)
(Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII) 2. pénétrer inutilitat n. f. (s. XIV...) inutilité
- Expression: la setmana intrant (fr: au début de la inutilizable, abla adj. (s. XIX...) inutilisable
semaine) invalidar v. (s. XV...) invalider
intrar (acabatz d’ -) loc. entrez donc ! invalide, ida adj. e n. (s. XVI...) invalide
intrar (donatz-vos la pena d’ -) loc. prenez la invaliditat n. f. (s. XVI...) invalidité
peine d’entrer invariabilitat n. f. (s. XVII...) invariabilité
intrar dins lo redond loc. entrer dans l’arène invariablament adv. (s. XV...) invariablement
intrar en pache loc. entamer en négociations invariable, abla adj. (s. XIV...) invariable
intrar primièr (far -) loc. 1. tenir la porte à invariant, anta adj. (s. XIX...) invariant, ante
2. faire les honneurs à invasion n. f. (s. XII...) invasion
intrat de las vitras (es -) expr. il est entré par invasiu, iva adj. (s. XVIII...) invasif, ive
les fenêtres invectiva n. f. (s. XV...) invective
intraüterin, ina adj. (s. XIX...) intra-utérin invencion n. f. (s. XV.) sost. invention - Citation:
intravenós, osa (pl. intravenoses, osas) adj. (s. Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras in-
XIX...) intraveineux, euse vencions ten tant de plaça per totis les camins de
intrepide, ida adj. (s. XV...) intrépide la sciéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un
intrepiditat n. f. (s. XVII...) intrépidité [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
intriga n. f. (s. XVI...) intrigue que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
intrigant, anta adj. e n. (s. XVI..., de l’ital. intrig- ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
ante) 1. intriguant, ante 2. intrigant XVII).
intrigar v. (s. XVI..., de l’ital. intrigare) intriguer invençut, uda adj. (s. XV...) invaincu, ue - Cita-
intrinsèc, èca adj. (s. XIV.) intrinsèque tion: Admiracion deu monde e glòria de nòste atge, /
intrinsècament adv. (s. XIV.) intrinsèquement quan jo contempli en mi ton invençut coratge / com
introbable, abla adj. (s. XVII...) introuvable un ròc marterat d’ardentas peirassadas (Pèir de Gar-
introduccion n. f. (s. XIV. ń entroductio ż) intro- ròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
duction invendable, ibla adj. (s. XVIII..., de vendable) in-
vendable
introductible, a adj. (s. XX.) introductible
invendut, uda adj. e n. m. (s. XVIII...) invendu,
introductiu, iva adj. (s. XVI...) introductif, ive
ue
introductor, tritz (pl. introductors, trises) adj. e
inventa bolòfas n. m. conteur de balivernes
n. (s. XVI...) introducteur, trice
inventar v. (s. XV...) inventer
introduire v. (s. XIV. ń entroduire ż) introduire
inventari n. m. (s. XIII.) inventaire
introït n. m. (s. XIV.) introït
inventiu, iva adj. (s. XV...) inventif, ive
intromission n. m. (s. XIV.) intromission
inventivitat n. f. (s. XX.) inventivité
intronizacion n. f. (s. XIV...) intronisation
inventor, tritz (pl. inventors, trises) n. (s. XV...,
intronizar v. (s. XIII...) introniser lat. inventor, inventrix) inventeur, trice
introspeccion n. f. (s. XIX..., de l’anglés) intro- invèrs, èrsa (pl. invèrses, èrsas) adj. e n. m. (s.
spection XVII...) inverse
introspectiu, iva adj. (s. XIX...) introspectif, ive invèrsament adv. (s. XVIII...) inversement
introvertit, ida adj. (s. XX.) introverti, ie inversar v. (s. XIX...) inverser
intruit, ita adj. (s. XVIII...) intruit, ite inversemblable, abla adj. (s. XVIII...) invraisem-
intrús, usa (pl. intruses, usas) adj. e n. (s. XIV.) blable
intrus, use inversemblança n. f. (s. XVIII...) invraisem-
intrusion n. f. (s. XIV...) intrusion blance
intubacion n. f. (s. XX., de l’anglés) intubation inversion n. f. (s. XVI...) inversion
intuicion n. f. (s. XVI...) intuition inversor n. m. (s. XIX...) inverseur
intuitiu, iva adj. (s. XV...) intuitif, ive invertebrat, ada adj. e n. (s. XIX...) invertébré, ée
intuitivament adv. (s. XVI...) intuitivament invertir v. (s. XIII...) invertir
inumacion n. f. (s. XV...) inhumation invertit, ida adj. e n. (s. XIX...) inverti, ie
inuman, ana adj. (s. XIV...) inhumain, e investigacion n. m. (s. XIV...) investigation
inumanitat n. f. (s. XIV...) inhumanité investigar v. (s. XIV.) 1. investiguer 2. scruter
inumar v. (s. XV...) inhumer veire: sebelir investigator, tritz (pl. investigators, trises) adj.
inusable, abla adj. (s. XIX...) inusable e n. (s. XVI...) investigateur, trice
inusitat, ada adj. (s. XV...) inusité, ée investiment n. m. (s. XVIII..., angl. investment) in-
inutil, ila adj. (s. XIV.) inutile vestissement (économie)
349
investiment ira (préner en -)
350
iradament Isla de Haut
iradament adv. (s. XII.) avec colère irregularitat n. f. (s. XIV., de in + regularitat) ir-
iraga n. f. ivraie régularité
iragar (s’) v. pron. être infesté d’ivraie irremediable, abla adj. (s. XV...) irrémédiable
irange n. m. (s. XIII..., de l’ital. ? arabi ? persan) irremissible, ibla adj. (s. XIII...) irrémissible
orange irremplaçable, abla adj. (s. XIX...) irremplaçable
irangeda n. f. (s. XX.) orangeraie veire: iranjariá irreparable, abla adj. (s. XV., de reparable) irré-
irangièr n. m. (s. XIV...) oranger parable - Citation: En art, ont la personalitat es
iranian, ana adj. (s. XIX...) iranien, enne gaireben tot, l’òbra inacabada [non] es jamai compl-
iranjada n. f. (s. XVII...) 1. orangeade 2. oronge ida per un autre : la mòrt de l’obrièr causa donc plan
(champignon). una pèrda irreparabla (Antonin Perbòsc, Per Cap-
iranjariá n. f. (s. XVII...) orangerie vath la Lana, 1924)
iranjat n. m. (s. XVII...) 1. confiture d’orange irrepressible, ibla adj. (s. XIX...) irrépressible
2. oronge irrepropchable, abla adj. (s. XV...) irréprochable
iranjat, ada adj. (s. XVI...) orangé, ée irresistible, ibla adj. (s. XVII...) irrésistible
iraquian, ana adj. e n. (s. XX.) iraquien, enne irresolgut, uda adj. (s. XVI...) irrésolu, ue
iràscer (s’) v. pron. (s. XIV.) 1. s’irriter 2. se met- irresolucion n. f. (s. XVI...) irrésolution
tre en colère irrespècte n. m. (s. XVIII...) irrespect
irascibilitat n. f. (s. XIV.) irascibilité irrespectuós, osa (pl. irrespectuoses, osas) adj.
irascible, ibla adj. (s. XII...) irascible (s. XVII...) irrespectueux, euse
irat, ada adj. (s. X...) 1. en colère 2. irrité, ée irrespirable, abla adj. (s. XVIII...) irrespirable
Ircània n. pr. f. Hyrcanie (anc. Pays d’Asie irresponsabilitat n. f. (s. XVIII...) irresponsabil-
Mineure) f. - Expression: La mar Ircània [Hirca- ité
nia], Càspia e l’ocean pregon, / e l’Eufrates sentic irresponsable, abla adj. (s. XVIII...) irrespons-
mon navigatge prompt (Pèir de Garròs, Lissandre, able
1567) irreveréncia n. f. (s. XIV.) irrévérence
irís (pl. irises) n. m. (s. XIV.) iris (plante, œil) irreverenciós, osa (pl. irreverencioses, osas) adj.
irisacion n. f. (s. XIX...) irisation (s. XVIII...) irrévérencieux, euse
irisar v. (s. XVIII...) iriser irreversibilitat n. f. (s. XX.) irréversibilité
irlandés, esa (pl. irlandeses, esas) adj. e n. (s. irreversible, ibla adj. (s. XIX...) irréversible
XVI...) irlandais, aise irrevocable, abla adj. (s. XV...) irrévocable
ironda n. f. hirondelle irrigable, abla adj. (s. XIX...) irrigable
ironda de l’ostal (l’ -) loc. qui fait la joie de la irrigacion n. f. (s. XIV.) irrigation
maison (enfant...) irrigar v. (s. XIX...) irriguer
ironia n. f. (s. XIV.) ironie irritabilitat n. f. (s. XVII...) irritabilité
ironia de la sòrt loc. ironie du sort irritable, abla adj. (s. XVIII...) irritable
ironic, ica adj. (s. XV...) ironique irritacion n. f. (s. XV...) irritation
ironicament adv. ironiquement irritar v. (s. XIII.) irriter
ironista n. (s. XVIII...) ironiste irrupcion n. f. (s. XV...) irruption - Expression:
ironizar v. (s. XVII...) ironiser Vesiá dins lo primièr movement subre-realista que i
irós, osa (pl. iroses, irosas) adj. (s. XII.) furieux èra estat dels mai afogats l’irrupcion dels primaris, al
irosta n. f. 1. fétu 2. écharde sens universitari del mot, dins la cultura e aquò li
irracional, ala adj. (s. XIV.) irrationnel, elle agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra
irradiacion n. f. (s. XIV...) irradiation un esclatament a un moment donat dels quadres de
irradiar v. (s. XIX..., lat. irradiare) irradier l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr.
irreal, ala adj. (s. XVIII...) irréel, elle 1951)
irrealista adj. (s. XX.) irréaliste irsut, uta adj. (s. XIV...) hirsute
irrealitat n. f. (s. XIX...) irréalité isard n. m. isard
irrealizable, abla adj. (s. XIX...) irréalisable iscla n. f. → isla île
irreconciliable, abla adj. (s. XVI...) irréconcili- isla n. f. (s. XIII.) île veire: iscla
able Isla de Baish n. pr. (Designacion per localizacion
irrecuperable, abla adj. (s. XIV...) irrécupérable geografica en referéncia a una localitat vesina) → Isla
irrecusable, abla adj. (s. XVIII...) irrécusable Jordan L’Isle-Jourdain (ville, 32)
irreductible, ibla adj. (s. XVII...) irréductible Isla de Haut n. pr. (Designacion per localizacion ge-
irreductible, ibla n. (s. XX.) 1. irréductible ografica en referéncia a una localitat vesina) → Isla
2. jusqu’au-boutiste En Dodon L’Isle-en-Dodon (ville, 31)
irrefutable, abla adj. (s. XVIII...) irréfutable Isla En Dodon n. pr. (En Dodon del nom d’un de
irregular, ara adj. (s. XIV.) irrégulier, ère sos senhors medievals. A conservat la particula onori-
351
Isla En Dodon italianizant, anta
fica classica.) L’Isle-en-Dodon (ville, 31) veire: issar v. (s. XVI..., de l’alemand) 1. hisser 2. hausser
L’Isla de Haut issa ! interj. (s. XVI...) hisse !
Isla en Jordan (l’) n. pr. (Jordan del nom de sos isterectomia n. f. (s. XIX...) hystérectomie
senhors medievals. Portavan en Gasconha las armas isteria n. f. (s. XVIII...) hystérie
dels comtes de Tolosa (crotz de las dotze pèrlas, uèi isteric, ica adj. (s. XVI...) hystérique
emblèma occitan)) → L’Isla en Jordan corr. L’Isle- isterografia n. f. (s. XX.) hystérographie
Jourdain (ville, 32) veire: L’Isla de Baish - Cita- isterotomia n. f. (s. XVIII...) hystérotomie
tion: ń Senhors, mot fo la ost meravilhosa e gran / istme n. m. (s. XVI...) isthme
del comte de Tolosa e d’aicels de Tolzan : / Tholoza e istòria n. f. (s. XIII.) corr. histoire - Citation: Eths
Moysac i son e Montalban / e Castel Sarrazi e la Isla avèn leishat per istòria / deus hèits eroïcs la memòria
en Jordan ż (Cançon de la Crosada, IX). / e, quant a la causa rustica, / eths n’avèn descriut la
Isla Jordan (comtat de l’ -) n. pr. (Lo darrièr practica / qui, per Columella, es estada / despuish en
comte èra lo futur rei Loís XVIII.) comté de L’Isle- latin translatada (Pèir de Garròs, 1567); Es encara
Jourdain possible a un mèstre de la geografia, coma de l’istòria,
islam n. m. (s. XVII..., de l’arabi) islam coma de la sociologia o de l’etnologia "miègjornalas"
islamic, ica adj. (s. XIX...) islamique de se targar de la mesconoissença e del mesprètz de la
islamisme n. m. (s. XVII...) islamisme lenga d’òc, e d’estampar las pròvas desvergonhadas
islamista adj. e n. (s. XIX...) islamiste de son [ignorància] (Robèrt Lafont, Per un Institut
islamizacion n. f. (s. XX.) islamisation d’Estudis occitans, 1980); Anna Maria respond qu’a
islamizar v. (s. XIX...) islamiser l’escòla i an pas dit lo nom de son país, e que i ei de-
islandés, esa (pl. islandeses, esas) adj. e n. (s. henut parlar gascon, e que s’es pas vertat qu’ajam pas
XVIII...) islandais, aise cap d’istòria (Robèrt Lafont, 1984)
Islas d’Aur (las) n. pr. f. Iles d’Hyères istòria (dins l’aram de l’ -) loc. au cours de
(Provence) l’histoire
isleta n. f. îlot istorian, ana n. (s. XIII...) historien, enne
isocèl, èla adj. (s. XVI...) isocèle istoriar v. (s. XV...) 1. historier - Citation: ... per
isocròn, òna adj. (s. XVII...) isochrone la istoria qu’a fayta en lo libre de las istorias en lo
isoglòssa n. f. (s. XX.) isoglosse quel son istoriatz totz los contes de la present villa de
isolable, abla adj. (s. XIX...) isolable Tholoza (Comptes capitularis, 1491) 2. enjoliver
isolacion n. f. (s. XVIII...) isolation istòrias (pas tant d’ -) loc. pas tant de façons
isolacionisme n. m. (s. XX.) isolationnisme istoriat, ada adj. (s. XVI...) historié, ée
isolacionista n. (s. XX.) isolationniste istoric, ica adj. historique - Citation: ... çò qu’ua
isoladament adv. (s. XVIII...) isolément. traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor retro-
isolament n. m. (s. XVIII..., del francés) isolement bar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recur-
isolant, anta adj. e n. m. (s. XX.) isolant, ante rents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats per
isolar v. (s. XVII...) isoler un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas simi-
isolat n. m. (s. XX.) isolat laras, evocacion de personnatges mes o mens istorics
isolat, ada adj. (s. XIX.) isolé, ée o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de
isolator n. m. (s. XIX...) isolateur son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas de
isomèr, èra adj. e n. m. (s. XIX...) isomère batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
isomòrfe, òrfa adj. (s. XIX...) isomorphe istoricament adv. (s. XVII...) historiquement
isòp n. m. (s. XII.) hysope istoricisme n. m. (s. XX.) historicisme
isopòde, òda adj. (s. XIX...) isopode istoricitat n. f. (s. XIX...) historicité
isotèrme, èrma adj. (s. XIX...) isotherme istoriografe, afa n. (s. XIV. ń ystoriografi ż) histo-
isotòp n. m. (s. XX.) isotope riographe
isotròp, òpa adj. (s. XIX...) isotrope istoriografia n. f. (s. XIV...) historiographie
ispanic, ica adj. (s. XVI...) hispanique Istre n. pr. Istres
ispanisme n. m. (s. XVIII...) hispanisme istrion n. m. (s. XVI...) histrion
ispanizant, anta adj. e n. (s. XX.) hispanisant, Itàlia / Italia n. pr. Italie - Citation: ń – Que poiràs
ante tu har rei, quan auràs tempestat / l’Itàlia, la Sicília e
ispano-american, ana adj. e n. (s. XIX...) hispano- qu’auràs conquistat / lo monde universau ? ż (Pèir
américain, aine de Garròs, Pirrus, 1567); Torna sovent a la memòria
ispanofòn, òna adj. e n. (s. XIX...) hispanophone de la siá mamà, aquel valent que trobèt la mòrt en 43,
Israèl n. pr. m. Israël corr. Israël jol cèl d’Italia (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
israelian, ana adj. e n. (s. XX.) israélien, enne italian, ana adj. e n. (s. XIII...) italien, enne
israelita adj. e n. (s. XV...) israélite italianisme n. m. (s. XVI...) italianisme
issalabre, bra adj. 1. hargneux, euse italianizant, anta adj. e n. (s. XX.) italianisant,
2. grincheux, euse ante
352
italianizar i!
353
ja jardinatge
ja adv. (s. XII., lat. jam) 1. corr. déjà - Exemple: Joan jamai adv. (s. XIII.) corr. jamais - Citation: Tre que
èra ja partit quand arribèt a l’ostal. 2. corr. certes - nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los
Exemple: ja, i èra anat l’an passat 3. corr. bien - remembres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un
Exemple: ja qu’èra del país, non sabiá la lenga libre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e
ja i vau ! loc. j’y vais ! lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin,
ja pòt venir loc. il peut certes venir Nadalet, 1940); Jamai soi pas estat coma los autres.
ja que loc. conj. puisque - Citation: Se Gripís èra Jamai. Perque soi Catòia (Joan Bodon, Lo libre de
uòu, be se caldriá fisar / que seriá fresc e còit, que ja Catòia, 1966) ; Expression: jamai s’es fait bugada que
ven de susar (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII) non se siá secada (fr: c’est dans l’ordre des choses) ;
(fr.: ) ; Exemple: Coneissiá plan l’endreit ja que i aviá Expression: jamai sant de país faguèt miracle (fr: nul
viscut n’est prophète en son pays) ; Expression: jamai un
ja que pòt èsser que loc. cela peut bien être ase non a fait un chaval (fr: vous ne le changerez
que pas) ; Expression: jamai vailet cerquèt de remontar
jaba interj. 1. soit 2. j’y consens lo mèstre (fr: jamais le petit ne chercha à enrichir le
jaba (a -) loc. à profusion gros) ; Expression: e jamai me venes veire ! (fr: tu ne
jaç (l’avètz al -) loc. iron. il est dans son lit viens jamais me voir)
jaç (pl. jaces) n. m. (s. XII.) 1. gîte - Citation: jamai (a -) loc. à tout jamais
Sus, sus deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, jamai (al grand -) loc. à tout jamais
de pès, mirpa ! Espiatz com era bada: / sembla lo jamai de la vida loc. jamais de la vie
hilh de la graula ahamada ! Plan li poiré la sèrp au jamai plus (que -) loc. au plus haut point
còrs entrar (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. litière jamai pus loc. jamais pus - Exemple: Aquel libre,
3. gisement se non lo crompri ara non lo retrobarai jamai pus
jaç carbonièr n. m. filon de mine de charbon jamai tala fèsta loc. on n’a jamais rien vu de
jaç de pòrc n. m. filet de porc pareil
jaça n. f. 1. bergerie - Expression: jaça i èra en- jamai vos avenga de loc. gardez-vous bien de
cara (la -) (fr: la place était encore chaude) 2. couche jamaïcan, ana adj. e n. (s. XIX..., de l’arawak) ja-
(géologie...) maïcain, e.
jaça de nèu loc. couche de neige jambin n. m. nasse d’osier
jacint n. m. (s. XIV.) jacinthe jambin (èsser dins lo -) loc. 1. être dans la nasse
jacobin, ina adj. e n. (s. XIII...) 1. jacobin, ine (pris au piège) 2. être dans l’embarras
(dominicain 2. nationaliste français) janeta n. f. genette
jacobinisme n. m. (s. XVIII...) jacobinisme jangolada n. f. 1. glapissement 2. plainte
jacomard n. m. (s. XV., del francés ? occitan (Jacme)) (chien)
1. jacquemart 2. nigaud jangolament n. m. glapissement (chien) veire:
jactància n. f. (s. XIV.) jactance jaupilhariá
jade n. m. (s. XVII..., del castelhan) jade jangolar v. 1. glapir veire: jaupilhar - Expression:
jaguar n. m. (s. XVIII..., del castelhan ? guaraní) jangolar de pregàrias (fr: marmonner des prières)
jaguar 2. geindre (chien)
jaiet n. m. (s. XIII...) jais jangolum n. m. plaintes d’un chien
jaire v. 1. coucher - Citation: Èra amorós jansemin n. m. (s. XIV..., de l’arabi) jasmin
qu’amorós, lo medecin Luc Narès. E cada còp jansenisme n. m. (s. XVII.) jansénisme
que jasiá [amb] ela, s’empusava aquel fuòc (Paul jansenista adj. e n. (s. XVII.) janséniste
Gayraud, La sexològa, 1982) ; Expression: jaire coma japonés, esa (pl. japoneses, esas) adj. e n. (s.
las polas (se -) (fr: se coucher avec les poules) 2. (v. XVI..., del japonés) japonais, aise
pron.) se coucher 3. gésir japonisme n. m. (s. XIX...) japonisme
jaissa n. f. postillon (salive) japonista n. (s. XIX...) japoniste
jaissaire, aira n. postillonneur, euse japonizant, anta adj. (s. XIX...) japonisant, ante
jaissar v. postillonner jaqueta n. f. (s. XIX..., de l’occ. ancian jaca) jaque-
jaissós, osa adj. 1. qui postillonne 2. bilieux, tte
euse jardin n. m. (s. XII. ń gardin ż) jardin d’agrément
jalon n. m. (s. XVII..., del francés) jalon veire: veire: òrt
marca jardin d’enfants n. m. (s. XX.) jardin d’enfants
jalonaire, aira n. (s. XIX...) jalonneur, euse jardinar v. (s. XIV...) jardiner
jalonament n. m. (s. XIX...) jalonnement jardinariá n. f. (s. XX.) jardinerie
jalonar v. (s. XVII...) jalonner jardinatge n. m. (s. XVI...) jardinage
354
jardinejar jockey
355
jogadís, issa (pl. jogadisses, issas) jonquièra
jogadís, issa (pl. jogadisses, issas) adj. jogging n. m. (s. XX., mot anglés) jogging
1. jouable 2. qui est mobile (pièce mécanique) joglaire, aira n. jongleur, euse
jogador, airitz (pl. jogadors, airises) n. (s. XIII.) joglar n. m. (s. XII.) qui chante les œuvres des
joueur professionnel (sport, casino...) veire: jo- troubadours et effectue des tours d’adresse au
gaire Moyen Age veire: joglaire
jogaire masc n. m. un joueur heureux joglar v. (s. XII.) jongler
jogaire que pissa al trauc de l’aiguièr (un -) expr. joglariá n. f. (s. XII.) jonglerie
triv. un joueur très chanceux joguejar v. avoir du jeu (cartes)
jogaire, aira n. (s. XIII.) joueur, euse (plaisir, am- joguet n. m. (s. XIII.) 1. jouet 2. petit jeu
ateur...) veire: jogador, jogarèl joguet en pelucha n. m. jouet en peluche
jogalha n. f. joujou jògui que (te -) loc. je te parie que
jogar v. (s. XI.) 1. jouer 2. mettre au défi veire: joguina n. f. goût du jeu.
jogar que joguina (far -) loc. faire fête à quelqu’un
jogar a brutla vista loc. jouer à coup sûr jogum n. m. passion du jeu.
jogar à còp sec loc. jouer à coup sûr jòi n. m. (s. XII.) 1. joie veire: gaug 2. plaisir
jogar a còp segur loc. jouer à coup sûr 3. bonheur
jogar a de bon loc. jouer avec enjeu jòia n. f. (s. XII.) 1. joie veire: gaug - Expression:
jogar a deure loc. jouer sur parole jòia de vila, dolor d’ostal (fr: quand le père s’amuse,
jogar a la mosqueta loc. corr. s’éviter les enfants souffrent) 2. bonheur 3. (Moyen Age)
jogar a la rafa loc. 1. tout rafler au jeu 2. tout récompense 4. joyau
rafler (tout gagner) jòias (non es dins sas -) expr. il n’est pas con-
jogar a la segura loc. jouer à coup sûr tent
jogar a las totas loc. jouer le tout pour le tout joièl n. m. (s. XII.) joyau
jogar a pè-ranquet loc. jouer à la marelle joielariá n. f. 1. joaillerie 2. bijouterie
jogar a tèsta o crotz loc. jouer à pile ou face joielièr, ièra n. 1. joaillier, ère 2. bijoutier, ère
jogar a tòca-ròca loc. jouer à chat perché joiós, osa (pl. joioses, esas) adj. (s. XII.) joyeux,
jogar a tota rèsta loc. hasarder ses dernières euse veire: gaujós
ressources joiosament adv. (s. XII.) joyeusement veire: gau-
jogar aürós loc. jouer de bonheur josament
jogar d’escalfeta loc. s’échauffer au jeu / se joker n. m. (s. XX., mot anglés) joker
prendre au jeu jol ; jols prep. (occ. "jos + lo".) 1. sous le 2. sous
jogar de cap loc. réfléchir à quelque chose les
jogar de las arpas loc. voler (voleur) jol cobèrt de loc. sous le couvert de
jogar de las escampetas loc. prendre la poudre jòli, jòlia adj. (s. XIII., del francés ? escandinau an-
d’escampette cian) → polit 1. coquet, ette 2. joli, ie
jogar de per rire loc. jouer pour le plaisir jòliament adv. (s. XIII.) → polidament 1. coquet-
jogar de sa rèsta loc. hasarder ses dernières tement 2. joliment
ressources jolivetat n. f. (s. XIII.) 1. coquetterie 2. agrément
jogar del coide loc. lever le coude (boire) jolverd n. m. 1. persil 2. triv. poils pubiens
jogar del malaür loc. jouer de malheur jolverdassa n. f. grande cigüe
jogar del pè loc. s’enfuir jompet n. m. escarpolette veire: balançador
jogar del pifre loc. croquer le marmot Jonatàs n. m. Jonathan (pers. biblique) - Ex-
jogar la contra loc. jouer à quitte ou double pression: Josuè, Gedeon e Samson cantarí, / los grans
jogar la dobla loc. jouer à quitte ou double amics Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas,
jogar qualqu’un loc. manquer à sa parole 1567)
jogar que loc. mettre au défi de jonc n. m. jonc - Expression: jonc (tremolar coma
jogar son dequé loc. jouer ses biens un -) (fr: trembler comme une feuille)
jogarèl, èla adj. joueur, euse (qui aime jouer) jonca n. f. (s. XVI..., del javanés) jonque
jogariái una cabra roja (m’i -) expr. je parierais joncada n. f. 1. jonchée 2. fromage frais
n’importe quoi joncar v. joncher
jogassejar v. 1. mal jouer 2. jouer sans atten- joncassa n. f. endroit couvert de joncs veire:
tion (cartes...) jonquièra
jogat jol pont (a -) loc. c’est un gamin de jonccion n. f. (s. XV..., lat. junctio) jonction (t.
Toulouse technique) veire: junta
jogavan qual ririá lo primièr expr. ils jouaient jonquièra n. f. endroit où pousse le jonc veire:
à qui rirait le premier joncassa
joggaire, aira n. (s. XX., de l’anglés) joggeur, euse joquièr n. m. poulailler veire: galinièra - Ex-
joggar v. (s. XX., de l’anglés) jogger pression: Les pols an brandit las alas pels joquièrs e
356
joquièr jorns van en demens (los )
revelhat a còps de cocorescas tota la família pòrtabar- jorn martiri (un -) loc. une journée de souf-
bòlas (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) france
jordanian, ana adj. e n. jordanien, enne jorn obrant n. m. un jour de semaine
jorn n. m. (s. XII.) 1. jour - Expression: Pèire l’òrb jorn prèp autre loc. jours consécutifs
e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, / jorn quora autre (un -) loc. un jour sur deux
partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de Car- jorn redond n. m. un pont entre deux fêtes
mentrant, / per a plaser véser las minas / de las to- jorn redond (préner un -) loc. faire le pont
stonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta jorn subre setmana (un -) loc. un jour de se-
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) maine
; Expression: Me mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas jorn va blanquejar (lo -) loc. le jour va se lever
coma teniái çò plus gròs, me pensavi que çò menut jorn venent (lo -) loc. le jour suivant
tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot virava plan, jorn-emenda n. m. jour-amende
e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, jornada n. f. (s. XIII.) 1. journée 2. journée de tra-
Lo vièlh libre d’images) ; Expression: jorn de s’ajaire vail - Citation: L’ivèrn, lo paire de Riqueta fasiá en-
(es a plen -) (fr: elle est au terme d’accoucher) ; Ex- cara [qualques ] jornadas per [un], per l’autre. Mas
pression: jorn dels sèts gauges (un -) (fr: un jour de causissiá sos emplegaires, fasiá pas qun trabalh que
grande joie) ; Expression: jorn ne passa un (cada -) seguèsse (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn,
(fr: les jours passent) ; Expression: jorn non es jor- 1980)
nada (lo primièr -) (fr: le premier jour ne compte pas) jornada (viure de la -) loc. vivre au jour le jour
; Expression: jorn se baton, de nuèit rauban amassa jornada (viure del jorn a la -) loc. vivre au jour
(de -) (fr: s’entendre comme larrons en foire) 2. lu- le jour
mière 3. passage de lumière jornada de santat loc. journée (de travail) peu
jorn (a l’aut del -) loc. vers midi pénible
jorn (a la bona del -) loc. au milieu du jour jornada de tira (la -) loc. la journée continue
jorn (abenar lo -) loc. mettre à profit le jour jornadièr, ièra adj. 1. quotidien veire: quotidian
jorn (bèl -) loc. un beau jour (projet) 2. de chaque jour
jorn (cada -) loc. tous les jours jornal n. m. (s. XIII.) 1. journal (presse) - Ci-
jorn (davant -) loc. à l’aube tation: Los jornals ne van parlar, benlèu botaràn lo
jorn (de -) loc. pendant le jour retrach del Cosselh (Pèire Miremont, L’espion, 1952)
jorn (es encara -) loc. il fait encore jour 2. journée de travail
jorn (èsser -) loc. faire jour jornalament adv. (s. XIII : ń jornalmen ż) jour-
jorn (l’autre -) loc. il y a quelque temps nellement
jorn (préner un marrit -) loc. se faire du mau- jornalièr, ièra adj. e n. journalier, ière
vais sang jornalisme n. m. (s. XVIII...) journalisme
jorn a falit (lo -) loc. il ne fait plus jour jornalista n. (s. XVIII...) journaliste
jorn a la jornada (del -) loc. vivre au jour le jornalistic, ica adj. (s. XIX...) journalistique
jour jorns (èsser a -) loc. avoir ses jours (être bien
jorn a la mòrt (un -) loc. un jour malheureux ou mal disposé)
jorn a sa nuèit (cada -) loc. il y a toujours un jorns (èsser a -) loc. être d’humeur changeante
revers à la médaille / une part d’ombre jorns (èsser a sos grands -) loc. être au plus
jorn après n. m. le jour d’après haut, à son apogée
jorn davant l’autre (viure un -) loc. vivre au jorns abans la mòrt (aquò’s tres -) expr. pour se
jour le jour moquer d’un mal insignifiant
jorn de gràcia loc. jour heureux jorns creisson (los ) loc. les jours croissent
jorn de la Cèna (lo -) loc. le jeudi saint jorns darrièr lo solelh ( i a pro de -) expr. de-
jorn de marrana (un -) loc. un jour malheureux main il fera jour
jorn de uèi (al -) loc. de nos jours jorns demesisson (los ) loc. les jours décrois-
jorn del ganhar es la velha del pèrdre (lo -) expr. sent
1. rien n’est jamais acquis 2. tel qui rit vendredi, jorns mèrman (los ) loc. les jours décroissent
dimanche pleurera jorns primaics (als -) loc. au printemps
jorn d’abans n. m. la veille jorns que non se nombran (despuèi de -) expr.
jorn d’aur n. m. jour heureux depuis des jours sans nombre
jorn d’òbra n. m. un jour de semaine jorns s’acorchan (los -) loc. les jours raccourcis-
jorn e nuèit (entre -) loc. entre chien et loup sent
jorn entre autre loc. un jour sur deux jorns se fan grands (los ) loc. les jours croissent
jorn falís (lo -) loc. le jour baisse jorns un (cada dos -) loc. un jour sur deux
jorn falit (a -) loc. au crépuscule jorns van en demens (los ) loc. les jours
jorn levant loc. soleil levant décroissent
357
jos junta
jos prep. (s. XII.) 1. sous veire: sota - Expression: jovialament adv. (s. XIX..., de jovial) jovialement
Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians jovialitat n. f. (s. XVI., de jovial) jovialité - Ci-
proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima tation: Ieu me fau ben gratilhós dambe aquesta jovi-
sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent alitat, mès le rire non me passa pas la gauta (Pèire
per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramat- Godelin, Floreta novèla, s. XVII).
ica, 1935) 2. dessous jubè n. m. (del latin: "jube, domine, benedicere
jos color de loc. → pretèxte sous prétexte de ż (denhe, Senhor, me benesir)) clôture entre le
jos escampa de loc. sous prétexte de chœur des chanoines et le nef dans les cathé-
jos la capa del cèl loc. sous la voûte du ciel drales (souvent disparue)
jos la capa del solelh loc. sous le soleil jubè menar (a -) loc. (del latin: "jube, domine,
jos la ròda del solelh loc. sur terre benedicere ż) forcer quelqu’un à se soumettre
jos pena de loc. sous peine de jubilacion n. f. (s. XII...) jubilation
jos quinze jorns loc. dans quinze jours jubilar v. (s. XVIII...) jubiler
josaiga (carrièra -) n. f. (s. XII. (arc.)) → ghètto jubilèu n. m. (s. XIV.) jubilé
1. ghetto (josieu) veire: jutariá, judaïc 2. quartier judaïc, ïca adj. (s. XV...) judaïque
juif au Moyen Âge judaïcament adv. (s. XV...) judaïquement
josiba n. f. jujube judaïcitat n. f. (s. XX.) judaïcité
josieu, ieva adj. e n. (s. XII.) juif, ive judaïsme n. m. (s. XIII...) judaïsme
josta adv. (s. XIII.) près de judaïzant, anta adj. (s. XVII...) judaïsant, ante
Josuè n. m. Josué (pers. biblique) - Expression: judaïzar v. (s. XIV.) judaïser
Josuè, Gedeon e Samson cantarí, / los grans amics Judèa n. f. Judée (Palestine)
Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) judeocristianisme n. m. (s. XIX...) judéo-
joule n. m. (s. XIX..., de James Prescott Joule) joule christianisme
(phys.) veire: kilojoule judici n. m. (s. XII.) 1. jugement 2. discernement
jove adj. e n. (s. X.) 1. jeune veire: jovent - Ci- judiciarament adv. (s. XV...) judiciairement
tation: Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc judiciari, ària adj. (s. XIV.) judiciaire
dròlles a l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just judiciós, osa (pl. judicioses, osas) adj. (s. XVI...)
s’aviá la fòrça de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, judicieux, euse
1977); Dins totes los cloquièrs trelhonavan las cam- judiciosament adv. (s. XVII...) judicieusement
panas. Per qual classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja judo n. m. (s. XX., mot japonés) judo
pels òmes e pels joves que devon quitar la femna e los judoka n. (s. XX., mot japonés) judoka
dròlles, o lo paire e la maire, en lor daissant trabalh e jugular v. (s. XX.) juguler
pensaments, e que fòrça non tornaràn ? Pels regimes jugular, ara adj. (s. XVI...) jugulaire
que van cabussar, pels empèris que se van desbose- jujitsu n. m. (s. XX., del japonés) jiu-jitsu
lar ? Pel campèstre e per las vilòtas occitanas que se julhet n. m. juillet
voidaràn ? Per un país que ne demorarà desparaulat jumenta n. f. (s. XIV.) bête de somme
? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985) ; Expres- jumping n. m. (s. XX., mot anglés) jumping
sion: jove cavala vièlh chaval (a -) (fr: à jeune femme jun (èsser de -) loc. être à jeun
vieux mari) 2. petit ami, petite amie junaire, aira n. (de junar) jeûneur, euse veire: de-
jovença n. f. (s. XII...) 1. jeunesse 2. jouvence junar
jovencèl, èla n. (s. XII.) jouvenceau, celle junar v. (s. XII., lat. jejunare) 1. jeûner 2. se priver
jovenet, eta n. (s. XI.) petit jeune de
joveneta n. f. petite jeune fille - Citation: Non june n. m. (de junar) jeûne
disiá mot. Las gautas de la joveneta èran un pauc mai junega n. f. génisse veire: vedèla
ròsas qu’a l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, jungla n. f. (s. XVIII..., de l’anglés) jungle
1982) junh n. m. (s. XIII.) juin
jovenisme n. m. (s. XX.) jeunisme junh e julhet, boca banhada e conilh sec expr.
jovenòme n. m. jeune homme - Expression: triv. en été, on ne pense qu’au travail
jovenòme (es encara -) (fr: il n’est pas marié (céli- junhenc, enca adj. de juin
bataire)) junhent n. m. 1. confluent 2. trait d’union.
jovent n. m. (s. XII.) 1. jeune homme júnher v. (s. XII.) 1. joindre 2. atteler au joug
2. l’ensemble des jeunes gens júnher las espatlas loc. hausser les épaules
joventa n. f. jeune fille veire: plegar las espatlas
joventejar v. faire le jeune homme júnher los bots loc. joindre les deux bouts
joventut n. f. (s. XIII.) 1. jeunesse (âge de la vie) junt, junta adj. e n. m. joint, jointe
2. l’ensemble des jeunes junta n. f. point de rencontre, jonction veire:
jovial, a adj. (s. XVI., ital. joviale < lat. jovialis < jonccion
Jupiter, jovis) jovial, e junta n. f. (s. XVI..., del castelhan) junte
358
juntada de (una -) jutjament
juntada de (una -) loc. une pleine main de l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977) 2. pas beau-
juntadoira n. f. (s. XX.) jointeuse (machine) coup
juntar v. 1. jointoyer 2. ajuster 3. assembler just (tot bèl -) loc. adv. 1. tout juste 2. précisé-
4. correspondre - Citation: Pèire l’òrb e Guilhèm la ment
guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, / partiguèn un just çò que cal (aver -) loc. n’avoir que le strict
jorn de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per nécessaire
a plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas, just e just loc. 1. tout juste 2. à peine
/ e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion just, justa (pl. justes, justas) adj. (s. XIII.) 1. juste
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. exactement 3. comme il faut
juntar los caps loc. joindre les deux bouts justa n. f. (s. XII.) joute
juntar qualqu’un loc. prendre sa revanche sur justacòrs (pl. justacòrses) n. m. (s. XVII..., del
quelqu’un francés) justaucorps
juntat de (un -) loc. une pleine main de justaire, aira n. (s. XIII.) jouteur
junta (aquò -) loc. ça marche justament adv. justement - Citation: Per çò que
juntura n. f. (s. XIII.) 1. jointure 2. articulation tu as justament / de ma causa hèit jutjament / e sus
3. soudure (entre la réserve et la récolte) ton sèti venerable / t’es segut com jutge equitable (Ar-
jupa n. f. (s. XII., de l’italian ? arabi) jupe naud de Saleta, Psalme IX, s. XVI)
jupièr, ièra n. (s. XIV.) jupier, ière justar v. (s. XIII.) jouter
Jupitèr tronant n. m. Jupitèr tonnant justesa n. f. (s. XVII...) justesse
jupiterian, ana adj. (s. XVIII...) jupitérien, enne justícia n. f. (s. XIII.) justice
jupon n. f. (s. XII.) jupon justícia (en -) loc. en droit de
jurada n. f. (s. XV.) jury justícia (tirar en -) loc. assigner en justice
jurada populara n. f. jury populaire f (juridic) justícia dels minors n. f. justice des mineurs
juraire, aira n. (s. XII.) 1. personne qui prête justiciable, bla adj. e n. (s. XIII.) justiciable
serment 2. qui dit des jurons veire: renegaire justícias n. f. plur. 1. les bois de justice 2. la
3. blasphémateur, trice potence
jurament n. m. (s. XIV.) 1. serment 2. allégeance justicièr, ièra adj. e n. (s. XIV.) justicier, ière
jurament (far -) loc. prêter serment justificable, abla adj. (s. XVIII...) justifiable
justificacion n. f. (s. XIII.) justification
juranson n. m. (s. XIX.) jurançon (vin)
justificant, anta adj. (s. XIV...) justifiant, ante
jurar v. (s. XII.) 1. jurer - Citation: Amor, ací,
(théologie)
jura per una de las ribièras d’Infèrn, grand segrament
justificar v. (s. XIV.) justifier
dels dieus (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) 2. blas-
phémer, dire des jurons veire: renegar justificat, ada adj. (s. XIX..., de justificar) justifié,
ée - Citation: Lo paradigma morfologic èra aquí pas
jurar Dieu e diable loc. jurer ses grands dieux
gaire justificat per l’interdialectalitat e mai èra d’un
jurassian, ana adj. e n. (s. XIX...) jurassien, enne
rendement petit (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana,
jurassic, ica adj. e n. (s. XIX...) jurassique
1983)
jurat, ada adj. e n. (s. XV.) 1. jurat 2. assermenté,
justificatiu, iva adj. e n. (s. XVI...) justificatif, ive
ée 3. juré 4. membre d’un jury
justificator, tritz (pl. justificators, trises) adj. e n.
juratòri, òria adj. (s. XIII.) juratoire
(s. XVI...) justificateur, trice
juridic, ica adj. (s. XV.) juridique. jutariá n. f. (s. XIII.) → ghetto juiverie (hist.
juridicament adv. (s. XV.) juridiquement quartier juif) veire: josaiga
juridiccion n. f. (s. XII.) juridiction jute n. m. (s. XIX..., de l’anglés) jute (toile)
juridiccional, ala adj. (s. XVI...) juridictionnel jutge (aborniar un -) expr. fam. corrompre un
juridisme n. m. (s. XX.) juridisme juge
jurisconsulte n. m. (s. XIV...) jurisconsulte jutge màger n. m. (s. XV.) 1. juge mage 2. juge
jurisprudéncia n. f. (s. XVII...) jurisprudence principal
jurista n. (s. XIV...) juriste jutge, jutja n. (s. XII.) juge
jus (pl. jusses) n. m. (s. XV.) → chuc jus jutjable, abla adj. (s. XIV...) jugeable
jusquiam n. m. (s. XIV.) jusquiame jutjament n. m. (s. XII.) 1. jugement (justice) -
just (aquò’s non es tant / es pas tant -) expr. il Citation: Per çò que tu as justament / de ma causa
ne faut pas y regarder de si près hèit jutjament / e sus ton sèti venerable / t’es segut
just (coma de -) loc. 1. à juste titre 2. comme de com jutge equitable (Arnaud de Saleta, Psalme IX, s.
raison XVI) 2. discernement 3. opinion
just (èsser -) loc. être court jutjament n. m. bon sens
just (tot -) loc. 1. à peine - Citation: Quand la jutjar v. (s. XII.) 1. juger 2. apprécier - Citation:
filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a l’ostal, ieu ... òm a acostumat d’enviar (...) dos obrièrs, non pas
lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça de téner coma d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar
359
jutjar j : ji (alfabet)
puèi a la discrecion de sos enemics, mas coma de cap- juxtapausable, abla adj. (s. XX.) juxtaposable
itanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari juxtapausar v. (s. XVIII...) juxtaposer
(B. Amilhan,1673) juxtaposicion n. f. (s. XVII..., lat. juxta + posicion)
jutjariá n. f. (s. XII...) jugerie juxtaposition
juvenil, ila adj. (s. XIV.) juvénile j : ji (alfabet) n. m. j
360
k (ca) (alfabet) kolkòz
361
kolkozian, ana kyrie eleison
kolkozian, ana adj. e n. (s. XX.) kolkhozien, kreutzer n. m. (XVIII..., mot alemand) kreutzer
enne (monnaie autrichienne)
Komintèrn n. m. (s. XX., del rus) Komintèrn kromir n. m. (s. XX., mot arabi) kroumir (chaus-
kopek n. m. (s. XVII..., mot rus) kopeck son)
koròs n. m. (s. XX., mot grèc) kouros krypton n. m. (s. XIX..., del grèc) krypton
korrigan n. m. (s. XIX..., mot breton) korrigan ksi n. m. ksi (14e lettre de l’alphabet grec)
(lutin) kung-fu n. m. (s. XX., mots chineses) kung-fu
kurd, uda adj. e n. m. (s. XVII..., del kurd) kurde
kosovar, ara adj. (s. XX., de l’albanés) kosovar
kurdofil, ila adj. e n. (s. XX.) kurdophile
koweitian, ana adj. (s. XX., de l’arabi) koweitien,
kurdofòn, òna adj. e n. (s. XX.) kurdophone
enne
kyat n. m. (s. XX., del birman) kyat (monnaie
krach n. m. (s. XIX..., mot alemand) krach birmane)
kraft n. m. (s. XX., mot alemand) kraft kylix (pl. kylixes) n. f. (mot grèc) kylix (coupe
krak n. m. (s. XII..., de l’arabi) krak (des cheva- antique)
liers) kymric, ica adj. (s. XIX..., mot galés) kymrique,
kremlin n. m. (s. XVIII..., mot eslau) kremlin cymrique (gallois)
kremlinològue, òga n. (s. XX.) kremlinologue kyrie eleison n. m. (mots grècs) kyrie eleison
362
l èla (alfabet) laid coma lo diable de Bitèrna
363
laid coma lo pecat lampa
laid coma lo pecat expr. laid comme le péché lait maternizada (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait
laid coma pissa-can expr. laid comme... maternisé (bébés)
laid, laida adj. (s. XIII.) laid, laide veire: lag lait se brossa (la -) loc. le lait tourne
laidesa n. f. (s. XIII.) → laidor laideur laitança n. f. (s. XIV...) laitance (poissons) veire:
laidor n. f. laideur veire: laidesa agró, lait
lairadís (pl. lairadisses) n. m. aboiement laitaríá (lachariá; leitaria) n. f. (s. XIV..., de lait /
répété lach / lèit) laiterie
lairament n. m. (s. XIII.) aboiement laitenc, enca / lachenc, ena adj. (de lait / lach)
lairar v. (s. XIII., var.: 1 / japar (Auv.)) aboyer veire: laité, ée (poissons)
jaupar laitièr, ièra (lachièr, ièra; leitassèr, èra) n.
lairar a l’eretatge de loc. courir après l’héritage 1. laitier, ière 2. amateur de lait
de laiton (lachon; leiton) n. m. petit lait veire:
gaspa
lairon n. m. (s. XIII.) 1. voleur (littéraire) veire:
laitós, osa (lachós, osa ; pl. laitoses / lachoses;
panaire, raubaire 2. larron
leitós, osa) adj. (de lait / lach / lèit) laiteux, euse
laironalha n. f. (s. XVI.) 1. les voleurs 2. les lar-
laituènha / lachuènha n. f. laitage
rons (pl.)
laituga (lachuga; laituja; leituga) n. f. (s. XIV., de
laironici n. m. (s. XIV.) larcin
lait /lach / lèit) laitue
lairons de Pisa (far los -) expr. s’entendre
lalejar v. 1. gazouiller 2. balbutier (bébé)
comme larrons en foire
lallera n. f. 1. amusement 2. divertissement
laissa n. f. laisse (poésie) - Citation: ... çò qu’ua 3. noce
traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor retro- lallèra (far -) loc. 1. se divertir 2. faire la noce
bar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recur- lama n. f. (lat. lamina (del francés ?)) 1. lame
rents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats per (couteau) 2. lame (mer)
un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas simi-
lama n. f. lama (animal)
laras, evocacion de personnatges mes o mens istorics
lamar v. (de lama) recouvrir d’eau
o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de
lambrada n. f. série d’éclairs veire: lieuçada
son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas de
lambrar v. faire des éclairs veire: lieuçar
batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
lambrejada n. f. série d’éclairs (plus intense)
laissa n. f. 1. étagère 2. rayon (bibliothèque)
veire: lieucejada
3. rayonnage (id.) 4. tablette 5. bande de terre
lambrejar v. faire des éclairs. veire: lieucejar
en terrasse
lambret n. m. éclair veire: lieuç, lamp
laissa n. f. legs veire: legat lambrusca (lambruscha) n. f. (s. XIV ń labrusca ż.)
laissar v. → daissar 1. laisser 2. abandonner 1. lambrusque 2. fam. femme grande et maigre
lait (préner un banh de -) loc. se délecter lambruscar v. grappiller
lait / lach (pl. laches) n. m. / f. (lat. lac, lactis) lait lambrusquejar v. grappiller
veire: laitança - Citation: A pena fosquèri nascut lamèlla n. f. (lat. lamella) lamelle
que ma maire se trobèt [sense] lait, calguèt cercar lamellar, ara adj. (s. XVIII..., lat. lamella) lamel-
de noirissa e mon paire dont èri lo prumièr fruit, a laire
fòrça de rodar, ne trobèt una a En Menon que depend lamellat, ada adj. (s. XVIII..., lat. lamella) lamellé,
d’aquesta [parròquia], m’i portèt e aquò’s aquí que e
som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) lamellifòrme, a adj. (s. XIX..., lat. lamella) lamel-
lait anti-reflux (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait liforme
anti-reflux (bébés) lamellós, osa adj. (s. XVIII/..., lat. lamella)
lait artificiala (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait arti- lamelleux, euse
ficiel (bébés) lamentablament adv. (s. XV...) lamentablement
lait de creissença (nenets) lait de croissance lamentable, abla adj. (s. XIV...) lamentable
(bébés) veire: lait de seguida lamentacion n. f. (s. XIII.) lamentation
lait de primièra enfança n. m. / f. (s. XX.) lait de lamentar (se) v. pron. (s. XI...) se lamenter
premier âge làmia n. f. (s. XIV.) requin
lait de segonda enfança n. m. / f. (s. XX.) lait de laminador n. m. (s. XVII...) laminoir
deuxième âge laminar v. (s. XVI...) laminer
lait de seguida (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait de laminatge n. m. (s. XVIII...) laminage
suite (bébés) veire: lait de creissença lamp n. m. (s. XIV.) → lambret éclair veire: lieuç
lait ipoallergenica (HA) n. m. / f. (s. XX.) lait - Expression: lamp (dins lo país es un -) (fr: tout le
hypoallergénique (HA) monde y court)
lait maternala (nenets) n. m. / f. lait maternel lamp (dins un -) loc. dans un éclair
(bébés) lampa n. f. (s. XIV.) lampe
364
lampa es mòrta (la -) lanissa
lampa es mòrta (la -) loc. la lampe s’est éteinte landrar v. 1. flâner 2. errer
lampada n. f. lumière vive landrejaire, aira n. 1. flâneur 2. qui erre
lampadari n. m. (s. XVI...) lampadaire landrejar v. 1. flâner 2. errer (répétitif)
lampant, anta adj. 1. brillant, ante 2. rapide lànfia n. f. (s. XVI..., de l’italian) 1. simagrée
comme l’éclair 2. minauderie 3. cancan
lampar v. 1. briller veire: lampejar 2. faire des lanfiejar v. 1. minauder 2. cancaner
éclairs 3. fuir comme un éclair lanfiós, osa adj. 1. dédaigneux, euse 2. qui
lampejar v. 1. briller veire: lampar 2. faire des minaude 3. cancanier
éclairs 3. fuir comme un éclair lanfrar v. manger avec avidité
lampejar (d’un -) loc. 1. promptement lanfrariá n. f. goinfrerie
2. comme l’éclair langor n. f. (s. XII.) langueur
lampesa n. f. (s. XIV.) 1. lampe 2. cul-de-lampe langorós, osa (pl. langoroses, osas) adj. (s. XVI...)
lampesa (en -) loc. en cul-de-lampe langoureux, euse
lampesièr n. m. lustre langorosament adv. (s. XVI...) langoureusement
lampion n. m. (s. XVI..., de l’italian) lampion langosta n. f. (s. XIII.) langouste
lampista n. (s. XVIII...) lampiste langostièr n. m. (s. XVIII...) langoustier
lampresa n. f. (s. XIV.) lamproie langostièra n. f. langoustière (filet à lan-
lana n. f. (s. XIII.) laine goustes)
lana agrumelada n. f. pelote de laine languiguèt (se -) loc. l’ennui le prit
lana surja n. f. laine surge languiment n. m. (s. XIII., de languir) langueur
lanada n. f. récolte de la laine languir v. (s. XIII., lat. languire) languir veire:
lanaire, aira n. ouvrier, ère en laine laguiar
lanar v. peigner le drap languir (non cal / cal pas -) loc. il faut avoir de
lanariá n. f. lainerie la patience
lanatge n. m. lainage languir (se) v. pron. se languir
lanç (d’un sol -) loc. d’un seul élan languir lo bèl temps loc. attendre le beau
lanç (pl. lances) n. m. (s. XII.) 1. élan 2. lancée temps
3. jet languison n. f. (de languir) état de la personne
lanç (préner -) loc. prendre de l’élan qui se languit - Citation: Apropiatz-vos, ò bèl nas
lanç (tocar de còp e de -) loc. toucher d’emblée d’esquina de cranc bulhit ! per escotar cossí en vos
lança n. f. (s. XII., lat. lancea) lance - Citation: seguint e non vos trobant, ieu me som cent còps ren-
... mès al lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de dut a la mercé de la paura [cosina], qu’en trista lan-
plumas agudas (Pèir de Garròs, 1567) guison me drubissiá la finèstra de las dents, e sense
lançada n. f. élancement fustièr la me piejava de [crosada] (Pèire Godelin, Tre-
lançadoira n. f. navette de tisserand sena floreta, s. XVII)
lançador n. m. (s. XX.) lanceur (aéron.) languissent, enta adj. languissant, ante
lançaflamas n. m. (s. XX.) lance-flammes languit, ida adj. (de languir) 1. espéré, e 2. at-
lançagranadas n. m. (s. XX.) lance-grenades tendu, e avec empressement
lançaire, aira n. m. lanceur, euse (personne) languitòri n. m. (s. XIX., de languir) iron. maladie
lançament n. m. lancement de langueur (ironic)
lançar v. 1. lancer 2. ruer 3. élancer languitòri (aquí i a la grana de -) expr. iron.
lancejada n. f. lancement c’est une source d’ennuis
lancejant, anta adj. (s. XVI...) lancinant, ante languitòri (aver lo -) loc. iron. avoir la maladie
lanceta n. f. (s. XV.) lancette de langueur (ironique)
lanci n. m. pluie accompagnée de la foudre languiu, iva adj. qui porte à la tristesse, à
lanci (al -) loc. au diable l’ennui
lanci (far lo -) loc. faire le diable à quatre languívol adj. (de languir) qui porte à la
lancièr n. m. (s. XII.) lancier tristesse, à l’ennui
land (d’un sol -) loc. d’un seul coup lanha n. f. (s. XIII.) 1. plainte - Expression: lanha
land en land (de -) loc. ouvert à deux battants (aver la -) (fr: être dans l’affliction, le chagrin) 2. af-
landa n. f. lande fliction
landar coma un lapin loc. courir comme un lanha (aver la -) loc. être de mauvaise humeur
lapin lanhar (se) v. pron. (s. XIII.) 1. se plaindre
landau n. m. (s. XX., allemand) landau (voiture 2. avoir du souci
d’enfant). lanhós, osa (pl. lanhoses, osas) adj. soucieux,
landés, esa (pl. landeses; esas) adj. landais, euse (inquiet)
aise lanièr, èra adj. lainier, ère
landièr n. m. 1. landier 2. chenet lanissa n. f. 1. lainage 2. amas de laine
365
lanolina lateralament
lanolina n. f. (s. XIX..., de l’alemand) lanoline largaire, aira n. (s. XX.) largeur (parachutage)
lanós, osa (pl. lanoses, osas) adj. (s. XIV.) largament adv. (s. XIII.) 1. largement
laineux, euse 2. généreusement
lantèrna n. f. (s. XIII.) lanterne largar v. (s. XIII.) 1. lâcher 2. prodiguer 3. larguer
lanterna (vielha -) n. f. triv. vieille coquine (t. de marine) 4. élargir les voiles 5. s’éloigner
lanternièr n. m. (s. XIII.) lanternier 6. se débarrasser
lanuginós, osa (pl. lanuginoses, osas) adj. (s. largar las amarras loc. larguer les amarres
XIV.) lanugineux, euse largar vela loc. mettre à la voile
lanum n. m. 1. odeur de laine 2. bêtes à laine largatge n. m. largage
lanut (tropèl -) n. m. animaux à laine largor n. f. (s. XIII.) 1. largeur 2. libéralité
lanut, uda n. m. laineux, euse largós, osa (pl. largoses, osas) adj. 1. libéral,
lapidacion n. f. (s. XIV.) lapidation ale 2. généreux, euse
lapidar v. (s. XIV.) lapider veire: acairar, acalhau- larguejar v. (s. XIII.) 1. être généreux 2. faire des
dar largesses
lapidari, ària adj. (s. XIV.) lapidaire larguesa n. f. (s. XIII.) 1. largesse 2. libéralité
lapidator n. m. (s. XV...) lapidateur larièr n. m. 1. foyer veire: fogal 2. âtre
lapidificacion n. f. (s. XVII...) lapidification laringal, ala adj. (s. XX.) laryngal, ale
lapidificar v. (s. XVI...) lapidifier laringe n. f. (s. XVI...) larynx
lapin bartassièr n. m. → conilh lapin domes- laringectomia n. f. (s. XIX...) laryngectomie
tique rendu à la vie sauvage laringian, ana adj. (s. XVIII...) laryngien, enne
lapin de defòra n. m. → conilh lapin sauvage laringisme n. m. (s. XIX...) laryngisme
lapin de sa coa (adreit coma un -) expr. mal- laringiti n. f. (s. XIX...) laryngite
adroit laringologia n. f. (s. XVIII...) laryngologie
lapin domèrgue n. m. → lapin lapin domes- laringologic, ica adj. (s. XVIII...) laryngologique
tique laringològue, òga n. (s. XX.) laryngologue
lapin que seguir una lèbre (val mai téner un -) laringostenòsi n. f. (s. XX.) laryngosténose
expr. mieux vaut un tiens que deux tu l’auras laringotomia n. f. (s. XVII...) laryngotomie
lapin, ina n. (s. XIII.) lapin, ine (domestique) larze n. m. → mèle mélèze
veire: conilh las, lassa (pl. lasses, lassas) adj. 1. las, lasse
lapinada n. f. portée d’une lapine 2. fatigué, ée
lapinar v. 1. lapiner veire: conilhar 2. mettre lasanha n. f. (s. XVIII..., de l’ital. ń lasagna ż)
bas (lapine) lasagne
lapinièra n. f. cage à lapins veire: conilhièra lasc, a (pl. lasques, lascas) adj. (lat. laxus, laxare)
lapinon / lapinòt n. m. lapereau veire: conilhon 1. lâche (tissus, étoffe) veire: 2. détendu, e
lasciu, iva adj. (s. XV...) lascif, ive
lapon, ona adj. e n. (s. XVII..., del suedés) lapon, lascivament adv. (s. XVI...) lascivement
onne veire: sami, sàmia lascivitat n. f. (s. XVI...) lascivité
laporda n. f. bardane (plante) lasèr n. m. (s. XX., mot anglés) laser
lapse n. m. (s. XIII...) laps (temps) lasins adv. → aquí dedins là-dedans - Expres-
lapsus n. m. (s. XIX..., mot latin) lapsus sion: Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta
lard n. m. lard per còsta, / le descarat còp que son trait / dins mon
lard (far de -) loc. fam. se reposer outre mesure paure còrs aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, /
le retira damb una estòrça / afin que le cap barbelat,
lardadoira n. f. lardoire - Expression: lardadoira /que s’èra lasins clavelat, / tirès per la metissa traça, /
mai gròssa que los lardons (aver la -) (fr: avoir les le còr [desregat] de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet,
yeux plus grands que le ventre) s. XVII)
lardar v. (s. XIII.) larder lassar v. 1. lasser 2. fatiguer.
lardon n. m. lardon lassièra n. f. fatigue
lardonar v. larder lassitud n. f. (s. XIV...) lassitude
larg n. m. (s. XII.) 1. "largue" (t. de marine) : lassús adv. → aquí dessús là-dessus
allure d’un bateau prenant le vent 2. le large lata n. f. 1. latte 2. baguette 3. houssine
larg (far -) loc. faire place latar v. latter
larg (pro -) loc. il y a de la marge latejar v. gauler
larg e en long (en -) loc. en long et en large laténcia n. f. (s. XIX...) latence
larg, larga adj. (s. XII.) 1. large 2. généreux latent, enta adj. (s. XIV...) latent, ente
larga (donar la -) loc. remettre en liberté lateral, ala adj. (s. XIV.) latéral, ale
larga (préner a -) loc. prendre le large lateralament adv. (s. XIV. ń lateralment ż) latérale-
largada n. f. vent du large ment
366
lateralitat lavaire, aira
lateralitat n. f. (s. XX.) latéralité (méd.) laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es
lateralizacion n. f. (s. XX.) latéralisation (méd.) mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta
lateralizat, ada adj. (s. XX.) latéralisé, ée (méd.) que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
lateroposicion n. f. (s. XX.) latéroposition laus (pl. lauses) n. m. (s. XII.) éloge
(méd.) laus de tira-t’enlà (non es un / es pas un -) expr.
lateropulsion n. f. (s. XX.) latéropulsion (méd.) ce n’est pas un petit éloge
latèx (pl. latèxes) n. m. (s. XVIII...) latex lausa n. f. (s. XIII.) 1. lauze, pierre plate (toits)
latin, ina adj. e n. (s. XI.) latin, ine - Expression: - Expression: Lo vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de
Los neologismes sabents son estats formats segon los qué ne virava, mantenent que, per res de res, levariá
principis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul pas la lausas e qu’aquela sarralha diabolica èra bona
latin, dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr que per tot abrasugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
Barta, Pròsas de tota mena, 1974) 2. ardoise pour écrire
latinejar v. affecter de parler latin lausa fina n. f. → lausòta ardoise
latinisme n. m. (s. XVI...) latinisme lausada n. f. toiture de lauzes veire: clujada,
latinista n. (s. XV...) latiniste teulada
latinitat n. f. (s. XIV...) latinité lausaire, aira n. 1. ardoisier 2. poseur de lauzes
latinizacion n. f. (s. XVIII...) latinisation lausar v. 1. daller 2. faire un toit de lauzes
latinizar v. (s. XVI...) latiniser lausar v. (s. XII.) louer (éloge) veire: logar
latinoamerican, ana n. (s. XX.) latino-américain lausenja n. f. (s. XII.) louange - Expression:
latitud n. f. (s. XIII.) latitude lausenja (a bon vin pas de -) (fr: un bon produit n’a
latitudinal, ala adj. (s. XVIII...) latitudinal, ale pas besoin de réclame)
laton n. m. (s. XIII.) laiton veire: auricalc lausenjaire, aira n. (s. XVI...) louangeur, euse
latria n. f. (s. XIII.) (t. eccl.) latrie, adoration veire: lausaire
latrina n. f. (s. XIV.) latrines (n. f. pl.) lausenjar v. (s. XII...) louanger
latz (pl. lases) n. m. (s. XIII.) → costat 1. côté lausèrt n. m. lézard vert veire: lusèrp cernalha
veire: caire, band 2. flanc lauseta n. f. alouette veire: alauseta - Expression:
lau n. m. → lavanca avalanche veire: avalanca Mon còr, mai que mai, pataquejava coma aquel de la
laudable, bla adj. (s. XIV.) louable (louange) lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs de
laudanum n. m. (s. XIV.) laudanum Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant "dins
laudas n. f. plur. (s. XIII.) laudes la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. XX)
laudatiu, iva adj. (s. XVIII...) laudatif, ive lausièr n. m. carrière de lauzes
laudator, tritz (pl. laudators, trises) n. (s. XVI...) lausièra n. f. ardoisière
laudateur, trice lausor n. f. (s. XII.) louange veire: laus, lausenja
laurable, abla adj. (de laurar) labourable veire: - Citation: A lausor, onor e glòria de Dieu, onor e
laurador profièit del rei nòstre sobeiran senhor, e per demon-
laurada n. f. labour strar la veraia reveréncia, fidelitat e subjeccion de las
lauradís, dissa (pl. lauradisses, issas) adj. gens dels tres estats del present país de Lengadòc...
arable (Casèrn de dolença, 1424)
laurador, doira adj. (de laurar, var.: laurader, era lausòta n. f. ardoise veire: lausa fina
(Gasc.)) 1. qui est prêt à être labouré 2. qui doit
laüt n. m. (s. XIII., ar. al’ ud) luth
être labouré veire: laurable
laütaire, aira n. joueur, euse de luth
lauragués, esa (pl. lauragueses, esas) adj. e
laütariá n. f. (s. XVIII..., de laüt, var.: laütaria (Gasc.))
n. m. lauraguais, aise - Citation: Aquel par-
lutherie
lar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, reviscolat
laütièr, ièra n. (s. XVII..., de laüt) luthier, ière
en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá, non
laütista n. (s. XVII..., de laüt) luthiste
pas solament als pacans lauragueses, mas encara a
la [màger] part dels felibres lengadocians, coma tròp lava n. f. (s. XVIII..., de l’italian) lave
sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de lavabilitat n. f. (s. XIV...) qui peut être lavé
Castèlnòu d’Arri, 1927) lavable, abla adj. (s. XIV...) lavable
lauraire, aira n. laboureur (m.) lavabo n. m. (s. XIX...) lavabo
laurar v. labourer - Expression: laurar dreit (te lavabo (far lo -) loc. passer un savon (gronder)
farai -) (fr: je te ferai marcher droit) lavaci n. m. (s. XIV.) grosse averse
laurason n. f. temps du labour lavaci de plors (un -) loc. un torrent de larmes
lauratge n. m. labourage lavada de cap (una -) loc. une réprimande
laureat, ata n. (s. XIV.) lauréat, ate lavadoira n. f. (s. XX.) lave-linge (machine à
laurièr n. m. (s. XIII., lat. laurus) laurier - Citation: laver le linge) veire: lavalinge
I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa lavador n. m. (s. XII.) lavoir
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e lavaire, aira n. (s. XII...) laveur, euse
367
lavalinge legalament
lavalinge n. m. (s. XX.) lave-linge veire: lèbre (venir -) loc. 1. s’impatienter 2. se fâcher
lavadoira lebreta n. f. levrette (chien) veire: lebrièr
lavament n. m. (s. XIII.) lavement, clystère veire: lebretar v. mettre bas (lièvre)
clistèri lebrieirum n. m. humeur vagabonde veire:
lavanca n. f. avalanche veire: lau umor lebrièra
lavanda n. f. (s. XIII..., de l’italian) lavande lebrièr n. m. (s. XIII.) lévrier (chien) veire: le-
lavandat, ada adj. (s. XVII...) lavandé, ée breta
lavandièra n. f. (s. XII.) lavandière (qui lave) lec n. m. 1. cochonnet 2. but (jeu)
lavandièra n. f. lavanderaie, lieu couvert de lec (aver lo -) loc. 1. être maître du jeu 2. avoir
lavandes veire: lavandièra 1 la parole
lavanha n. f. 1. lavogne 2. étendue d’eau lec (montar lo -) loc. pousser à bout
lavar v. (s. XIII.) laver - Expression: De femnas lèc (montar lo -) loc. 1. fam. pousser le bouchon
se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan 2. pousser à bout
se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de lec (picar al -) loc. toucher le but
petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda lec (téner lo -) loc. 1. mener le jeu 2. être maître
per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá du jeu
lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ; Expres- lec, leca adj. (s. XII.) 1. gourmand, ande 2. friand,
sion: lavar lo cap d’un ase, òm pèrd son lessiu (a -) ande
(fr: on perd son temps et ses efforts à raisonner un leca (se préner a la -) loc. tomber dans le pan-
imbécile) neau
lavar lo cap loc. réprimander quelqu’un lecada n. f. 1. lippée veire: lecal 2. coup de
lavariá n. f. (s. XVI...) 1. laverie 2. blanchisserie langue 3. petite portion
lavassar v. 1. mal laver veire: lavassejar 2. faire lecafròia n. f. lèchefrite
une averse lecaire, aira n. 1. lécheur, euse 2. gourmand,
lavassejar v. 1. mal laver veire: lavassar 2. faire ande
une averse (idée de répétition) lecal n. m. 1. bouchée veire: lecada 2. collation
lavatge n. m. (s. XV...) lavage lecaplats n. m. 1. goinfre 2. pique-assiette
lavavaissèla n. m. (s. XX.) lave-vaisselle (m.) lecar v. (s. XII.) lécher - Citation: Vielhassa, as fait
veire: vaisseladoira lo mal: te lo pòdes lecar (Francés de Corteta, s. XVII)
lavís (pl. lavises) n. (s. XIX., fr. lavis) lavis lecarèl, èla adj. agréable
laxatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) laxatif, ive lecariá n. f. (s. XIV.) friandise
laxisme n. m. (s. XX.) laxisme lecat que non pas agafat (val mai èsser -) expr.
laxista n. (s. XX.) laxiste la flatterie ne nuit pas
lazarista n. m. (s. XVIII...) lazariste lecat, ada adj. 1. soigné, ée 2. élégant, ante
lebrat, ata n. levraut lector n. m. (s. XX.) lecteur (appareil) veire: leg-
lebratós, osa (pl. lebratoses, osas) adj. gi- eire
boyeux, euse lector, tritz (pl. lectors, trises) n. (s. XIII.) lecteur,
lèbre n. f. (s. XIII.) lièvre - Expression: Una lèbre ? trice (livre, journal, édition, abbayes...) veire:
[Grandmercé], pauròt, e tan melhor ! Tombarà plan : legeire
veni de covidar quauques [prèires] vesins a venir dis- lectorat n. m. (s. XX.) lectorat (ensemble des
nar doman passat, te respondi qu’i tiraràn la carn de lecteurs)
pels òs (Paul Froment, La lèbre, 1894) ; Expression: lectura n. f. (s. XV...) lecture
Per una plaça al camin de fèrre, es a la pòrta d’aquel lecturas (aver de -) loc. être lettré veire: letroferit
mossur que vos cal anar tustar. Portatz-li una lèbre
(Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, 1980) ; Ex- lefinhar v. 1. dédaigner 2. mépriser
pression: lèbre (aquò’s sus la coa de la -) (fr: c’est lefinhós, osa (pl. lefinhoses, osas) adj. 1. dé-
impossible à obtenir) ; Expression: lèbre (lo que se daigneux, euse veire: estafinhós 2. méprisant,
lèva matin aganta la -) (fr: l’avenir appartient à ceux ante
qui se lèvent tôt) ; Expression: lèbre (val mai téner un lega n. f. envie (goûter) veire: lecar, legueta,
lapin que seguir una -) (fr: mieux vaut un tiens que lenga - Expression: lega (aqueste projècte me fa -)
deux tu l’auras) ; Expression: lèbre entre las cambas (fr: ce projet me tente)
(totas las vertats que ditz, li passa una -) (fr: c’est un lèga n. f. (s. XIII.) lieue
menteur) legacion n. f. (s. XIII.) légation
lèbre (coitar lo lebrièr davant la -) loc. mettre legada n. f. distance d’une lieue
la charrue avant les bœufs legadís (pl. lagadisses) n. m. saindoux veire:
lèbre (far venir -) loc. faire perdre patience sagin
lèbre (levar la -) loc. soulever un point sensible legal, ala adj. légal, ale
lèbre (tirar a una -) loc. tirer un lièvre legalament adv. légalement
368
legalisme lene, lena
369
lenga leonin, ina
que menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla- lengaire, aira n. 1. bavard, arde 2. indiscret, ète
castèls, ni non la parlavan, ni non la comprenián [...] lengar v. 1. parler de façon indiscrète 2. médire
aquela lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980) ; Ex- 3. parler à tort et à travers
pression: lenga (es fòrt de la -) (fr: c’est un vantard) ; lengasièr, ièra adj. (var.: lengasèr, èra (Gasc.))
Expression: lenga (non a levat -) (fr: il n’a pas dit un lengassada n. f. 1. pique (langage) 2. raillerie
mot) ; Expression: lenga (non aver que / aver pas que lengatejar v. 1. tirer la langue 2. passer la
-) (fr: n’avoir que la jactance / la gueule) ; Expres- langue sur les lèvres.
sion: lenga a a Roma va (qui -) (fr: avec sa langue, on lengatge n. m. (s. XII.) langage - Citation: Noiri-
peut aller partout) ; Expression: lenga a badar (non gat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl,
aver -) (fr: n’avoir rien à dire) ; Expression: lenga a e capable de desrambulhar tota sòrta de concepcion e
levar (non aver -) (fr: n’avoir rien à dire) ; Expres- per aquò digne de se carrar dambe un plumacho de
sion: lenga me fa tifa-tafa (la -) (fr: la langue me dé- prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII); D’un co-
mange de dire) ; Expression: lenga me larda de dire stat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restren-
(la -) (fr: la langue me démange de dire) ; Expression: hent lo vocabulari als sols besonhs locals de l’autre,
lenga que s’atrapa al cèl de la boca (aver la -) (fr: avoir aprèp aquel apauriment dont patís a un moment do-
très soif) 2. idiome nat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de
lenga (levar -) loc. 1. parler 2. s’exprimer novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc
lenga (préner -) loc. prendre la parole nòu, 1904)
lenga (sortir la -) loc. tirer la langue lengatge descadençat loc. langage décousu
lenga amb qualqu’un (préner -) loc. s’informer lengós, osa adj. (s. XIII.) verbeux
auprès de quelqu’un lengue (totjorn cal que -) expr. il faut toujours
lenga amotlada n. f. langue affilée qu’il parle à tort et à travers
lenga d’òc n. f. langue d’oc - Citation: Ai es- lenguejar v. (s. XII.) langueyer
crit qualques cartas postalas que lo regent de Tynec lengueta n. f. 1. languette veire: legueta
s’a emportadas : aquel brave òme èra vengut reculhir 2. langue affilée (dégoiser)
d’autografes sul [casèrn] de son escòla : i ai escrit lo lenguetar loc. dégoiser, tenir des discours friv-
mieu en lenga d’òc (Josèp Salvat, Diurnal de la de- oles ou médisants
portacion, 1975) lengut, uda adj. (s. XII.) bavard, arde
lenga de fusta n. f. langue de bois lenha n. f. bois de chauffage
lenga de pelha n. f. mauvaise langue lenhàs (pl. lenhasses) n. m. (de lenha) grosse
lenga de sèrp n. f. langue de vipère bûche
lenga d’escorpiu n. f. langue de vipère lenhièr n. m. 1. bûcher - Citation: Montsegur, l’as
lenga logat n. m. flatteur payé ausit, l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de
lenga mondina n. f. langue toulousaine (des sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors
Raimonds) - Expression: Siam quitis damb les que d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn
donan del nas a la lenga mondina, tant per non se (Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947) 2. réserve
poder pas emprigondir dedins la coneissença de sa de bois de chauffage
gràcia, coma per nos far creire qu’elis an trobat la fava lenhós, osa (pl. lenhoses, osas) adj. se dit d’un
a la còca de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) lieu où il y a du bois de chauffage veire: lignós
lenga m’a virat (la -) loc. ma langue a fourché lenificant, anta adj. (s. XIX...) lénifiant, ante
lenga m’escapa de (la -) loc. la langue me dé- lenificar v. (s. XIII.) lénifier
mange de dire leninisme n. m. (s. XX.) léninisme
lenga occitana n. f. langue occitane leninista adj. e n. (s. XX.) léniniste
lenga serpentina loc. langue de vipère lenitat n. f. (s. XIV.) 1. douceur 2. délicatesse
lengada n. f. 1. coup de langue 2. brocard lenitiu, iva adj. (s. XIV.) lénitif, ive
3. pique lent, lenta adj. (s. XII.) lent, ente
Lengadòc n. pr. m. (s. XIV., de lenga d’òc) lentament adv. (s. XIV.) lentement
Languedoc - Citation: En parlant de Lengadòc, nos lenticular, ara adj. (s. XIII.) lenticulaire
referissèm, non pas a la província reiala de l’ancian lentilha n. f. (s. XII.) 1. lentille 2. tache de
[regime], mas puslèu al grop de païses qu’emplegan rousseur
los parlars lengadocians (L. Alibèrt, Gramatica occi- lentilha n. f. (s. XX.) lentille (optique)
tana, 1935) lentilhós, osa (pl. lentilhoses, osas) adj. (s. XIII.)
lengadocian, ana adj. e n. (s. XIX.) languedo- marqué, ée de taches de rousseur
cien, enne - Citation: En evocant aquela fin tragica lentisc (pl. lentisques) n. m. (s. XIV.) lentisque
e gloriosa de la patria lengadociana, cossí mon esperit lentor n. f. (s. XIV...) lenteur
seriá pas trevat pel sovenir del grand istorian-trobaire leon, leona n. (s. XII.) lion, lionne
dels Albigeses, Napoleon Peirat (Antonin Perbòsc, leonat n. m. (s. XIV.) lionceau
Discors de Foish, 1896) leonin, ina adj. (s. XIV.) léonin, ine
370
leopard lèva los uèlhs de dessús (non li -)
leopard n. m. (s. XIII.) léopard leton, ona adj. e n. (s. XIX...) letton, onne
lepada n. f. 1. lippée 2. coup de langue letra n. f. (s. XII.) lettre
lepaire, aira n. 1. lécheur, euse 2. gourmand, letra (bolar una -) loc. cacheter une lettre
ande letra (plegar una -) loc. fermer une lettre
lepar v. (s. XIV.) 1. laper 2. flatter letra a la pòsta (aver una -) expr. triv. se trouver
lepet, eta adj. e n. 1. friand, ande 2. gourmet enceinte hors mariage
lèpra n. f. (s. XIII.) lèpre letra de cambi n. f. lettre de change
leprós, osa (pl. leproses, osas) adj. e n. (s. XIII.) letraferit, ida adj. (s. XVI...) 1. lettré, ée 2. féru
lépreux, euse veire: ladre de littérature (ironique)
leprosariá n. f. (s. XVI...) léproserie letras (ajustar las -) loc. épeler les lettres
lequid, ida adj. 1. liquidé, ée veire: liquide letras de mòtle n. f. plur. caractères
2. décavé, ée 3. sans tache d’imprimerie (plomb)
lèri, lèria adj. 1. joyeux, euse 2. guilleret 3. bien letrat, ada adj. (s. XIII.) lettré, ée
portant, ante letrièr n. m. (s. XIV.) lutrin
lès (pl. lèses) n. m. 1. lé 2. largeur d’étoffe letruda n. f. bas bleu
lèsa n. f. 1. bande d’étoffe 2. planche de jardin letruda adj. 1. bas-bleu (péj.) 2. femme raison-
(culture) neuse (pej.)
lesamajestat n. f. (s. XIV...) lèse-majesté letz (èsser de -) loc. être de bonne de bonne
lesbian, ana adj. e n. f. (s. XVIII...) lesbien, enne humeur
lesca n. f. (s. XII.) tranche (pain, viande...) letz (pl. leses) n. m. 1. bonne humeur 2. gaieté
lesca de cambajon n. f. tranche de jambon 3. dans de bonnes dispositions
lesena n. f. → alzena alène lèu adv. (s. XII.) 1. vite 2. bientôt
lesena ! (quina -) loc. quel esprit fin !
lèu n. m. 1. poumon d’animal 2. mou
léser n. m. (s. XII.) loisir
lèu (trobar d’òsses dins un -) expr. trouver à
léser (a -) loc. à loisir
redire
léser (aver -) loc. avoir le temps
lèu fait ! (e -) loc. dare-dare ! veire: adara, ara
léser (aver de -) loc. avoir du loisir
per ara
léser (de -) loc. dans le désœuvrement
lèu-lèu adv. très vite
léser (dona-me -) loc. donne-moi le temps
leucemia n. f. (s. XIX...) leucémie
léser (èsser de -) loc. 1. être sans préoccupation
leucemic, ica adj. (s. XX.) leucémique
2. avoir du loisir
leucocit n. m. (s. XIX...) leucocyte
leserós, osa (pl. leseroses, osas) adj. (s. XIII.)
désœuvré, ée leucocitòsi n. f. (s. XIX...) leucocytose
lesinhanenc, enca adj. e n. de Lésignan (Aude) leucòsi n. f. (s. XIX...) leucose
lesion n. f. (s. XIII.) lésion leuda n. f. (s. XIII.) 1. leude 2. droit de péage
lesir v. (s. XVI...) léser leudièr n. m. (s. XIV.) 1. leudier 2. receveur de
lesquejar v. couper en tranches la leude
lesqueta n. f. petite tranche leugièr coma un sarri loc. très agile
lessiu n. m. (s. XIII.) lessive (produit) leugièr, èra adj. (s. XII.) léger, ère
lessivar v. (s. XIV...) lessiver leugièrament adv. (s. XIII.) légèrement
lèst (pl. lèstes) n. m. (s. XIII..., del neerl.) lest leugieretat n. f. (s. XIX...) légèreté (poids)
lèst coma un petachin cosseguit per un brau leujariá n. f. (s. XIII.) 1. fig. légèreté veire: occ.
expr. leste comme gascon : ń leugeria ż. - Expression: Pus amors
lèst coma una auca travada expr. leste tornet en leujaria (Gaucèm Faidit, Chant e deport, s.
comme... (antiphrase) XIII) ; Expression: Ta leugeria encartada serà / coma
lèst, lèsta (pl. lèstes, lèstas) adj. (s. XVI..., de l’ital. es digna, e peus cantons irà (Pèir de Garròs, Eglògas,
lesto) 1. leste 2. agile 3. prêt 1567) 2. frivolité 3. inconstance
lèsta (a la -) loc. en toute hâte lèumens adv. (s. XIV.) habituellement
lèsta (l’aver totjorn -) loc. avoir la répartie lèus n. f. plur. (s. XIV.) mou (poumons
prompte d’animaux) veire: palmon
lèstament adv. (s. XVII...) lestement lèva (aver de -) loc. avoir du débit (commerce)
lestar v. (s. XIV...) lester leva (es totjorn de -) loc. il est toujours prêt à
lestatge n. m. (s. XIV...) lestage lèva (èsser de -) loc. être prêt à partir
lestesa n. f. agilité veire: agilitat lèva d’ora pòt pissar ont vòl (qui se -) expr.
let n. m. → lèc 1. cochonnet 2. but (jeu) l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt
letal, ala adj. (s. XV...) létal, ale lèva la palha (ne -) loc. il excelle en cela
letargia n. f. (s. XIV.) léthargie lèva los uèlhs de dessús (non li -) loc. il ne
letargic adj. (s. XIV.) léthargique cesse de la regarder
371
lèva matin aganta la lèbre (lo que se -) libanés, esa (pl. libaneses, esas)
lèva matin aganta la lèbre (lo que se -) expr. levar la pèl (se -) loc. se tuer au travail
l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt levar la set (se -) loc. étancher sa soif
lèva un cada matin (se’n -) expr. les imbéciles levar las cambas (non pòdi plus -) expr. je ne
ne manquent pas peux plus mettre un pied devant l’autre
lèva, lo diable lo bacèla (qui dona e puèi -) expr. levar lenga loc. 1. parler 2. répondre
donner, c’est donner, reprendre, c’est voler levar lenga (non poder -) loc. ne pas avoir voix
leva-coide n. m. ivrogne veire: bandarri au chapitre
levada n. f. 1. levée veire: levada 2 2. digue levar lo comandament loc. retirer le comman-
3. jetée 4. enrôlement dement
levada n. f. (s. XIV.) 1. mou veire: levada 1 2. fres- levar lo govèrn loc. retirer le commandement
sure (boucherie) levar lo mafre (se -) loc. se tuer à la tâche
levada (a la bèla -) loc. 1. sitôt levé 2. au débotté levar quicòm de la boca per qualqu’un (se -)
levadís, issa (pl. levadisses, issas) adj. qui peut expr. se priver en faveur de quelqu’un
se soulever (mobile) levar tèma (non ne cal -) loc. il ne faut pas en
levador n. m. levier veire: agre parler
levador, levairitz (pl. levadors, lavairises) n. → levarà de dejós (aquò me -) loc. cela com-
levandièr accoucheur, euse pensera ma perte)
levadura n. f. (s. XIV.) levure levarà pas jamai los pesolhs a las favas expr. il
levalhas n. f. plur. relevailles est stupide
levam n. m. (s. XIV.) levain levariá pas un ase d’una riba expr. c’est un in-
levam (botar -) loc. souffler la discorde capable
levam per nòu meses (botar -) expr. triv. en- levariái pas de camin per el (non me -) expr. je
grosser une fille suis aussi fier qu’un autre
levandièr, èra n. accoucheur, euse veire: lev- levat prep. 1. sauf veire: manca - Expression: levat
ador de la boca (me l’as -) (fr: j’allais le dire) ; Expression:
levant n. m. 1. levant 2. orient levat lo pè que te vesi la sòla (non as / as pas -) (fr: je
levant (al -) loc. à l’Est te vois venir) 2. excepté
levantés, esa (pl. levanteses, levantesas) adj. e levat aquò loc. sauf cela
n. 1. du levant 2. levantin, ine levatàs (tombar coma un -) loc. plat (tomber à
levar v. 1. lever (pâte) veire: levar 1 2. fermenter plat
levar v. (s. XII.) 1. lever veire: levar 2 - Expression: levatge n. m. levage
Roja de fred, enlai se lèva / la luna al front mirgal- levats en l’aire (los iranges se son -) expr. le
hat d’òr ; Expression: / sus aquela palhada nuèva / prix des oranges est monté en flèche
d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, levita n. (s. XII..., de l’ebrieu) lévite - Expression:
1897) 2. soulever 3. enlever 4. ôter levita a qualqu’un (carga la -) (fr: se décharger d’une
levar (entre se -) loc. au saut du lit faute sur quelqu’un) ; Expression: levita non fa lo
levar abans ora (se -) loc. se lever de bonne mossur (la -) (fr: l’habit ne fait pas le moine)
heure levitacion n. f. (s. XIX..., de l’anglés) lévitation
levar de camin (se -) loc. céder le pas levitic, ica adj. (s. XII...) lévitique
levar de davant (se -) loc. 1. débarrasser le lexèma n. m. (s. XX.) lexème veire: morfèma
plancher 2. déguerpir 3. ne pas demander son lexic n. m. (s. XVI...) lexique
reste lexical, ala adj. (s. XIX...) lexical, ale
levar de dejós (se -) loc. se tirer d’affaire lexicalizacion n. f. (s. XX.) lexicalisation
levar de la crassa (se -) loc. être de basse extrac- lexicalizar v. (s. XX.) lexicaliser
tion lexicografe, afa n. (s. XVI...) lexicographe
levar de la rason (se -) loc. n’être pas lexicografia n. f. (s. XVIII...) lexicographie
raisonnable lexicografic, ica adj. (s. XIX...) lexicographique
levar de posca (levar de -) loc. fam. courir très lexicologia n. f. (s. XVIII...) lexicologie
vite lexicologic, ica adj. (s. XIX...) lexicologique
levar de taula (se -) quitter la table lexicològue, òga n. (s. XIX...) lexicologue
levar del camin (aquò non val lo -) expr. 1. cela li pron. pers. lui
ne vaut rien 2. ça ne vaut pas la peine de se liana n. f. (s. XVI..., del francés) liane
baisser pour le ramasser lianha n. f. liasse
levar del camin de qualqu’un (se -) expr. céder liasson n. m. gras-double
le pas à quelqu’un libacion n. f. (s. XV...) libation
levar del mièg (se -) loc. se tirer d’embarras liban n. m. (s. XVII..., de l’arabi) 1. corde 2. amarre
levar del respècte (se -) loc. manquer de respect libanés, esa (pl. libaneses, esas) adj. e n. (s. XX.)
levar del traïn (se -) loc. sortir de la routine libanais, aise
372
libèl lictor
libèl n. m. (s. XIII.) libelle - Expression: Los librari, ària n. (s. XIV.) libraire
nostres libèls s’escampilhavan que prometian la ven- librariá n. f. (s. XIV.) librairie
guda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E libre n. m. (s. XI...) livre - Expression: Monsur, ieu
proclamàvem que las nacions èran en armas per nos vos ai demonstrat en rima la rason per que ieu vos
deliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ai [dedicat] lo libre, e ara ieu vos vòli demostrar en
libellar v. (s. XV...) libeller pròsa, [se] vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo
libellista n. (s. XVII...) libelliste Banquet (Augièr Galhard, s. XVI) ; Expression: Tre
liberable, abla adj. (s. XIX...) libérable que nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan
liberacion n. f. (s. XIV.) libération los remembres del temps que ma vilòta èra, per ieu,
liberal arbitre n. m. libre arbitre un libre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs
liberal, ala adj. (s. XIII.) 1. libéral, ale e lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin,
2. généreux, euse - Citation: Demanda’m donc e Nadalet, 1940) ; Expression: libre dels escafats (me-
ma man liberala / per eretat las gents te balharà / e tre al -) (fr: passer l’éponge) ; Expression: libre, l’as
los estrems de la tèrra totala / a ton voler era assub- legit ? (lo -) (fr: tu as lu le livre ?)
jectirà (Arnaud de Saleta, Psalme II, s. XVI) libre (tornar un -) loc. rendre un livre
liberalament adv. (s. XIV. ń liberalmens ż) libres non tiran gaire / tiran pas gaire (los ) loc.
libéralement les livres ne se vendent guère
liberalisme n. m. (s. XIX...) libéralisme libresc, esca (pl. libresques, escas) adj. (s. XVI...)
liberalitat n. f. (s. XIII...) libéralité livresque
liberalizacion n. f. (s. XIX...) libéralisation libret n. m. (s. XIX...) livret (brochure, pro-
liberalizar v. (s. XVIII...) libéraliser gramme, catalogue...) veire: libretto
liberar v. (s. XV...) libérer libretista n. (s. XIX...) librettiste
liberat, ada adj. (s. XX.) libéré, ée - Expression: La libretto n. m. (s. XIX..., mot italian) libretto
mòrt d’Hitler es desmentida, e se parla pas de la fin de (théâtre...) veire: libret
la guèrra. Cal totjorn esperar. Pr’aquò dison que los liça n. f. 1. fil de trame 2. fil de pêcheur 3. lice
internats chècs del camp son liberats aqueste maitin. liça (botar en -) loc. donner l’occasion
Qué voldriá dire aquò ? (Josèp Salvat, Diurnal de la liça (botar qualqu’un en -) loc. décider
deportacion, 1975) quelqu’un à
liberat, ada adj. (s. XX.) libéré, ée liça (metre qualqu’un en -) loc. 1. engager
liberator, tritz (pl. liberators, trises) adj. e n. (s. 2. mettre en train
XVI...) libérateur, trice - Citation: Diu es mon ròc
licantròp n. m. (s. XVI...) lycanthrope
e ma très hòrta tor, / Diu es ma pèira e mon liberator
licantropia n. f. (s. XVI...) lycanthropie
(Arnaud de Saleta, Psalme XVIII, s. XVI)
licean, ana n. (s. XIX..., de licè(u) X an) lycéen,
liberatòri, òria adj. (s. XIX...) libératoire
enne
liberian, ana adj. e n. (s. XX.) libérien, ienne
licéncia n. f. (s. X.) 1. sost. licence (diplôme)
libertari, ària adj. e n. (s. XX.) libertaire
2. sost. licence (permission) 3. sost. licence (dé-
libertat n. f. (s. XIV.) liberté - Citation: E tant
sordre)
que lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas aurot-
licenciament n. m. (s. XVI...) licenciement
ges / t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria
e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867); licenciar v. (s. XIII.) licencier
Las mans mieunas, per l’esquina, balhan la libertat licenciat, ada adj. licencié, ée - Expression: Plus
al sosten, que se’n ane (Paul Gairaud, La sexològa, per ordenança deu Cosselh au licenciat de Romans
1982) per aumòina per çò qu’avé predicat [...], plus per
libertat d’associacion n. f. liberté d’association crompa de papèr [...], plus a frair Ramonet d’Ossau...
(juridic) (Condes de Pau, s. XV)
libertat per anar e venir n. f. liberté d’aller et licenciat, ada en dreit n. licencié, ée en droit
venir (juridic) licenciós, osa (pl. licencioses, osas) adj. (s. XVI...)
libertat, egalitat, fraternitat n. f. liberté, égal- licencieux, euse
ité, fraternité licenciosament adv. (s. XVI...) licencieusement
libertats fondamentalas n. f. libertés fonda- licèu n. m. (s. XIX..., lat. lyceum < gr.
mentales lukeion) 1. lycée (enseignement) 2. lycée (péri-
libertin, ina adj. e n. (s. XVI...) libertin, ine ode d’enseignement)
libertinatge n. m. (s. XVII...) libertinage lichi n. m. (s. XX.) litchi
libian, ana adj. e n. (s. XVII...) libyen, enne licit, ita adj. (s. XIII...) licite
libidinal, ala adj. (s. XX.) libidinal, ale licitacion n. f. (s. XVI...) licitation
libidinós, osa (pl. libidinoses, osas) adj. (s. licitament adv. (s. XIII...) licitement
XIII...) libidineux, euse licòl n. m. licol
libido n. f. (s. XX.) libido lictor n. m. (s. XIV...) licteur (Rome)
373
lieit (batejar lo -) limonièr
lieit (batejar lo -) loc. fam. faire lestement son lignina n. f. (s. XIX...) lignine (chim.)
lit lignit n. m. (s. XVIII...) lignite
lièit (bridat al -) loc. cloué au lit lignitifèr, èra adj. (s. XIX...) lignitifère
lièit (téner -) loc. tenir le lit lignitós, osa (pl. lignitoses, osas) adj. (s. XX.)
lièit / lièch (pl. lièches) n. m. (s. XII., lat. lectum) ligniteux, euse
lit lignivòr, òra adj. (s. XIX...) lignivore veire:
lièit plegable n. m. lit parapluie xilofague
lieitièra n. f. (s. XIV.) litière veire: palhat lignós, osa (pl. lignoses, osas) adj. (s. XVI..., lat.
lièja n. f. 1. luge 2. traineau lignosus) → lignós ligneux, euse veire: lenhós -
lieuç (èsser lo tron e lo -) loc. être vif comme Exemple: Existisson las plantas lignosas e las plan-
l’éclair tas erbacèas
lieuç (pl. lieuces) n. m. → lambret éclair veire: ligòs (pl. ligòsses) n. m. affaire embrouillée
lamp veire: litigi
lieuçada n. f. série d’éclairs veire: lambrada ligossaire, aira n. 1. chicaneur, euse 2. procé-
lieuçar v. faire des éclairs veire: lambrar durier, ière
lieucejada n. f. série d’éclairs (plus intense) ligossar v. 1. embrouiller une affaire 2. chi-
veire: lambrejada caner
lieucejar v. faire des éclairs veire: lambrejar ligossejar v. 1. embrouiller une affaire 2. chi-
lifada n. f. 1. frôlement 2. partie frôlée caner
lifar v. 1. frôler 2. effleurer. ligòt n. m. ligot (petit fagot pour allumer le
lifre coma l’anquièr d’un tais expr. gras, potelé feu)
comme... ligotar v. ligoter
lifre, fra adj. 1. gras, asse 2. potelé, ée 3. en ligur, ura adj. (s. XIX...) ligure
bonne santé ligurian, ana adj. (XIX...) ligurien, enne
liftar v. (s. XX.) lifter lillipucian, ana adj. e n. (s. XVIII...) lilliputien,
lifting n. m. (s. XX., mot anglés) lifting enne
liga n. f. lien lima n. f. (s. XII.) lime - Citation: Aprèp aver totis
liga n. f. (s. XVII..., de l’italian) ligue los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes en
liga n. f. (occitan ancian) → aliatge alliage forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : /
liga n. f. 1. lie 2. vase Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor
liga (de bona -) loc. de bon aloi veire: aliatge, / nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la
liga lima (Pèire Godelin, s. XVII)
liga (de tota -) loc. de toute sorte limadura n. f. (s. XII.) limure
liga val mai que lo fial (la -) expr. ça ne vaut limaire, aira n. limeur, euse
rien limalha n. f. limaille
liga val mai que lo fial (la -) expr. la peau vaut limar v. (s. XII.) 1. limer 2. polir
plus que la bête
limatge n. m. limage
ligadura n. f. (s. XIII.) ligature
limauc n. m. limace
ligadurar v. ligaturer
limbes n. m. plur. (s. XIV.) limbes
ligaire, aira n. (s. XVI...) ligueur, euse
limfa n. f. (s. XVII...) lymphe
ligaire, aira n. lieur, euse
limfangiti n. f. (s. XIX...) lymphangite
ligam n. m. lien
limfatic, ica adj. (s. XVII...) lymphatique
ligam social n. m. lien social (socio.)
ligament n. m. (s. XIII.) ligament limfoïde, ïda adj. (s. XIX...) lymphoïde
ligams familials n. m. plur. liens familiaux liminar, ara adj. (s. XVI...) liminaire
ligança n. f. allégence limit n. m. (s. XIV.) 1. limite 2. borne
ligant, anta adj. e n. m. liant, ante limitable, abla adj. (s. XIX...) limitable
ligar v. (Lat. ligare) 1. lier - Citation: La dificul- limitacion n. f. (s. XIV.) limitation
tat de l’ortografia occitana es ligada a son eficacitat limitar v. (s. XIV.) limiter
(Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983) 2. join- limitat, ada adj. (s. XIV.) limité, ée
dre 3. atteler 4. épaissir (sauce) limitatiu, iva adj. (s. XVI...) limitatif, ive
ligar v. (s. XVI...) liguer limitativament adv. (s. XIX...) limitativement
ligason n. f. liaison limitròfe, òfa adj. (s. XV...) limitrophe
lige n. m. (s. XII.) lige (vassal) veire: ligança limon n. m. (s. XIII.) citron veire: citron
lignicòla adj. (s. XIX...) lignicole limon n. m. (s. XIII.) corr. limon
lignificacion n. f. (s. XIX...) lignification limonada n. f. limonade
lignificar (se) v. pron. (s. XVII...) se lignifier limonadièr n. m. limonadier
lignificat, ada adj. (s. XVII...) lignifié, ée limonièr n. m. citronnier
374
limós, osa (pl. limoses, osas) lis, lisa (pl. lises, lisas)
limós, osa (pl. limoses, osas) adj. (s. XIV.) linièra n. f. 1. champ de lin 2. marchande de
limoneux, euse lin
limositat n. f. (s. XIV.) fait d’être limoneux linjariá n. f. lingerie
limpa n. f. liquide gluant (escargots) linogravadura n. f. (s. XX.) linogravure
limpada n. f. glissade (sur quelque chose de linoleum n. m. (s. XIX..., mot anglés) linoléum
visqueux) linotipe n. f. (s. XIX., de l’anglés) linotype
limpar n. f. glisser (sur quelque chose de linotipia n. f. (s. XIX...) linotypie
visqueux) linotipista n. (s. XX.) linotypiste
limpide, ida adj. (s. XVI...) limpide linotipista n. (s. XX.) linotypiste
limpiditat n. f. (s. XVII...) limpidité linx (pl. linxes) n. m. (s. XII...) lynx
limpós, osa (pl. limposes, osas) adj. 1. gluant, lipide n. m. (s. XX.) lipide
ante 2. visqueux, euse lipidic, ica adj. (s. XX.) lipidique
lin n. m. (s. XIII.) lin lipositat n. f. (s. XIV.) lippitude
lina n. f. (s. XIV...) linette (graine de lin) liposoluble, ubla (/lipo-soluble, ubla) adj. (s.
linacèas n. f. plur. (s. XIX...) linacées XX.) liposoluble
linason n. f. récolte du lin liposuccion (/lipo-succion) n. f. (s. XX.) liposuc-
linda gojata (una -) loc. une svelte jeune fille cion
linde, linda adj. 1. limpide 2. clair, claire lipotimia n. f. (s. XVI...) lipothymie
lindesa n. f. limpidité liquefaccion n. f. (s. XIV.) liquéfaction
lindós, osa (pl. lindoses, osas) adj. limpide liquefactible, ibla adj. (s. XVI...) liquéfiable
linear, ara adj. (s. XIV...) linéaire liquefactor n. m. (s. XX.) liquéfacteur (appareil)
liquefactor, tritz (pl. liquefactors, trises) adj. e
linearament adv. (s. XVI...) linéairement
n. m. (s. XX.) liquéfiant, ante
linearitat n. f. (s. XX.) linéarité
liquefar v. (s. XIV...) liquéfier
linge n. m. (s. XIII.) linge veire: lin
liquèn n. m. (s. XVI...) lichen (bot., biol.)
linge, linja adj. 1. svelte 2. mince 3. délié, ée
liquenic, ica adj. (s. XX.) lichenique
lingesa adj. 1. sveltesse 2. minceur
liquenificacion n. f. (s. XX.) lichenification
lingièr, èra n. (s. XIII...) linger, ère
liquenina n. f. (s. XX.) lichenine
lingòt n. m. (s. XIV., de l’occ. provençal) lingot
liquenoïde, oïda adj. (s. XIX...) lichenoïde
veire: lenga
liquidable, bla adj. (s. XVIII...) liquidable
lingotar v. (s. XX.) lingoter
liquidacion n. f. (s. XV...) liquidation (judici-
lingotatge n. m. (s. XX.) lingotage aire...)
lingotièr n. m. (s. XX.) lingotier liquidar v. (s. XVI...) liquider (régler)
lingotièra n. f. (s. XVII...) lingotière liquidar (se) v. payer ses dettes
lingotifòrme, òrma adj. (s. XIX...) lingotiforme liquidatiu, iva adj. (s. XIX...) liquidatif, ive
lingüal, ala adj. (s. XVIII...) lingual, ale liquidator, tritz (pl. liquidators, trises) adj. (s.
lingüista n. (s. XVII...) linguiste XVIII...) liquidateur, trice
lingüistic, ica adj. e n. f. (s. XIX...) linguistique liquide, ida adj. e n. m. (s. XIV. ń liquid ż) liquide
- Citation: Mon adesion a la grafia classica, a catòrze veire: lequid
ans, quand [degun] l’emplegava pas (...), implicava liquiditat n. f. (s. XIV.) liquidité (qui est liq-
mon adesion a l’unitat lingüistica occitana, que gis- uide)
cla de la grafia classica coma l’aiga de la font (Rodgièr liquiditat n. f. (s. XVIII...) liquidité (argent)
Barta, Lexic, 1980) liquor n. f. (s. XIII.) corr. liqueur
lingüistica n. f. linguistique - Citation: Riscavi liquorista n. (s. XVIII...) liquoriste
antau de m’embarrar dins mon sistèma, noirit de liquorós, osa (pl. liquoroses, osas) adj. (s. XVI...)
lingüistica (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) liquoreux, euse
lingüisticament adv. (s. XIX...) linguistique- lira n. f. (s. XIII.) lyre
ment lira n. f. (s. XIX..., mot italian) lire (monnaie)
linha n. f. (s. XII.) 1. ligne (écrit, pêche...) liri n. m. (s. XIV.) corr. lys - Citation: Nom imag-
2. cordeau inat de mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E se
linha de carga n. f. ligne de flottaison tira de liri, flor conescuda autrament Ròsa de Junon
linha d’aiga n. f. ligne de flottaison (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII)
linhada n. f. (s. XIII.) 1. lignée 2. descendance liric, ica adj. (s. XVIII...) lyrique
linhar v. tracer une ligne (au cordeau) liricament adv. (s. XVII...) lyriquement
linhatge n. m. (s. XII.) 1. lignage 2. famille 3. as- lirisme n. m. (s. XIX...) lyrisme
cendance lis coma postarèl expr. lisse comme...
linhòl n. m. ligneul lis, lisa (pl. lises, lisas) adj. (s. XII.) 1. lisse
linièr, ièra adj. (s. XIII...) linier (relatif au lin) 2. poli, ie 3. uni, ie
375
lisa lòc (a -)
376
lòc (donar -) long viatge
lòc (donar -) loc. donner lieu logaire, aira n. (de logar) loueur, euse veire: lo-
lòc (en darrièr -) loc. en dernier lieu gador
lòc (en primièr -) loc. en premier lieu logar v. (lat. locare) louer (loyer...)
lòc (en qualque -) loc. quelque part logar (se) v. pron. → embauchar se faire
lòc (en temps e -) loc. en temps et lieu embaucher comme journalier veire: engatjar,
lòc (préner -) loc. prendre place / rang préner
lòc abandonat n. m. lieu désert logaritme n. m. (s. XVII...) logarithme
lòc agradiu (es un -) loc. c’est un lieu agréable logat n. m. (s. XVI.) lieu loué veire: locacion -
lòc comun n. m. lieu commun Expression: logat per pastre (s’es -) (fr: il est devenu
lòc de (al -) loc. prep. au lieu de - Expression: berger)
... mès al lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de logic, ica adj. (s. XIII...) logique
plumas agudas (Pèir de Garròs, 1567) logica n. f. (s. XIV.) logique
lòc de (en -) loc. au lieu de logicament adv. (s. XVIII...) logiquement
lòc de naissença n. m. lieu de naissance logicial n. m. (s. XX., del francés "logiciel") logiciel
lòc de trabalh n. m. lieu de travail logician, ana n. (s. XIII.) logicien, enne
lòc e plaça (en son -) loc. en son lieu et place logicisme n. m. (s. XX.) logicisme
lòc geometric n. m. lieu géométrique logicista adj. e n. (s. XX.) logiciste
lòc mai (en qualque -) loc. quelque part logigramma n. m. (s. XX.) logigramme
ailleurs logistic, ica adj. (s. XVI...) logistique
lòc segur (en) loc. en lieu sûr logistica n. f. (s. XIX...) logistique
locacion n. f. (s. XIII., lat. locatio) location loguièr n. m. (s. XIII.) loyer
(loyer...) loira n. f. 1. loutre veire: aloirar 2. fam. femme
local, ala adj. e n. m. (s. XIII.) local, ale légère
localament adv. (s. XV...) localement
loirar v. (s. XII.) leurrer
localisme n. m. (s. XX.) localisme
loire n. m. (s. XII.) leurre veire: cimbèl
localitat n. f. (s. XVI...) localité
Lomanha n. f. Lomagne (pays de Gascogne)
localizable, abla adj. (s. XIX...) localisable
lombalgia n. f. (s. XX.) lombalgie
localizacion n. f. (s. XX.) localisation
lombar, ara adj. (s. XV...) lombaire
localizar v. (s. XVIII...) localiser
lombard, arda adj. e n. (s. XII...) lombard, arde
localizator n. m. (s. XX.) localisateur (instru-
ment radiol.) lombet n. m. (de lomb) filet de porc - Citation: La
fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de
localizator, tritz (pl. localizators, trises) adj. (s.
tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet
XIX...) localisateur, trice
e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh
locatari, ària n. (s. XV...) locataire
de la font, 1977)
locatiu, iva adj. (s. XIII..., de locacion) locatif, ive
lombric n. m. (s. XIII.) lombric
lòcdit n. m. (s. XIX...) lieu-dit
locion n. f. (s. XIV., lat.b. lotio) lotion lòna n. f. (s. XIV.) 1. lagune veire: laguna
locion capillara n. f. (s. XX.) lotion capillaire 2. marais
locomocion n. f. (s. XVIII...) locomotion londonian, ana adj. e n. (s. XVIII..) londonien,
locomotiva n. f. (s. XIX...) locomotive enne
locomotor, tritz (pl. locomotors, trises) adj. (s. long (es puèi tròp -) loc. par trop long
XVII...) locomoteur, trice long (èsser -) loc. dépasser le but
locomotritz (pl. locomotrises) n. f. (s. XX.) loco- long (tirar de -) loc. traîner en longueur
motrice long camin, palha pesa (a -) expr. tout est re-
Lòcs Sants n. m. plur. Lieux Saints latif
lòctenença n. f. (s. XV...) lieutenance long coma Quaresma loc. long comme un jour
lòctenent, enta n. (s. XVI...) lieutenant sans pain
locucion n. f. (s. XVII...) locution long coma tot uèi loc. long comme un jour sans
locutor, tritz (pl. locutors, trises) n. (s. XX.) lo- pain
cuteur, trice long de (al -) loc. le long de
lofa n. f. vesse long de (del -) loc. tout le long de
lofar v. vesser long de (lo -) loc. le long de
logable, a adj. (de logar) louable (location) long de Garona (de -) expr. le long de la
logadís, issa (pl. logadisses, issas) adj. (de logar) Garonne
à louer long de l’ivèrn loc. au cours de l’hiver
logador, airitz (pl. logadors, airises) n. (de logar) long de l’aiga loc. le long de l’eau
qui emploie des journaliers veire: logaire, em- long e de caire (de -) loc. en long et en large
plegaire, patron, logador long viatge voyage au long cours
377
long, fai-i un aucet (se t’es -) lucana
long, fai-i un aucet (se t’es -) expr. débrouille lop dins lo pargue (embarrar lo -) loc. intro-
toi avec pour t’en servir duire le loup dans la bergerie (introduire le)
long, longa adj. (s. XII., lat. longus) 1. corr. long, lop la manja (la fred, jamai lo - expr. il fait tou-
longue - Expression: long coma una agulhada (fr: jours aussi froid
très long (objet)) 2. corr. lent, lente 3. corr. tardif, lop, loba n. (s. XIII., lat. lupus) 1. loup, louve
ive 4. corr. stagnant, ante - Expression: mesfisa-te - Citation: Enqüara anuèit entre can e lop èri / per
de l’aiga longa (fr: méfie-toi de l’eau qui dort) l’Arramèr (Pèir de Garròs, s. XVI); Mès que ? lo lop
long-corrièr n. m. (s. XX.) long-courrier (avion) s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i
veire: mejan-corrièr cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acor-
longa (de -) loc. 1. longtemps encore 2. depuis sat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi,
longtemps 3. sans cesse / sans relâche veire: segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni
sense pausa d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon
longa del temps (a la -) loc. à la longue veire: a umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor
longa fin (Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII) 2. bar
longa del temps (a la -) loc. avec le temps (poisson)
longa del temps (per la -) loc. au cours des siè- lop-cervièr n. m. (s. XII..) loup-cervier
cles lópia n. f. (s. XVII...) loupe
longa dels sègles (per la -) loc. au cours des loquaç, aça (pl. loquaces, aças) adj. (s. XVIII...)
siècles loquace
longa fin (a -) loc. à la longue veire: a la longa loquacitat n. f. (s. XV...) loquacité
del temps lor pron. pers. leur
longa man (de -) loc. de longue date lor adj. poss. leur
longa proada (non far -) loc. ne pas rester lòrd n. m. (s. XVI..., mot anglés) lord
longtemps lord, lorda adj. (lat. v. lurdus ) 1. corr. sale -
longa tòca (de -) loc. de longue date Expression: lord coma un bast (fr: sale comme un
longamai adv. longtemps encore peigne) 2. corr. malpropre
longament adv. (s. XII.) longuement Lorda n. pr. Lourdes
lordejant, anta adj. salissant, ante veire: tacadís
longanha adj. fam. lambin, ine
longanhejar v. 1. trainer 2. fam. lambiner
lordejar v. salir
longanimitat n. f. (s. XIII.) longanimité
lordièra n. f. saleté
longevitat n. f. (s. XVIII...) longévité
los en preguèt... loc. il les en pria
longièra n. f. allonge
lòsa n. f. 1. limon veire: limon 2. vase
longitud n. f. (s. XIII.) longitude
loseròt, òta adj. e n. (s. XIX.) lozérien, enne
longitudinal, ala adj. (s. XIV...) longitudinal, ale lòt n. m. (s. XVII...) lot
longor n. f. (s. XII...) longueur lotar v. (s. XVII...) mettre en loterie
longtemps adv. (s. X...) longtemps - Expression: lotariá n. f. (s. XVI..., de l’italian) loterie
longtemps que dure la partida (per tan -) (fr: aussi lotariá (botar a la -) loc. prendre un billet de
longtemps que dure la partie) loterie
longuejar v. 1. lambiner 2. hésiter lotejaire, aira n. (s. XX.) lotisseur, euse
longuet de buòu n. m. filet de bœuf lotejament n. m. (s. XX.) lotissement (habita-
lonhdan, ana adj. (s. XII., lat. longitanus) lointain, tions)
aine veire: luènh; de luènh lotejar v. (s. XX.) lotir
lop (a ausit petar lo -) expr. il connaît le monde lòtja n. f. (s. XII.) loge
lop (a vist lo -) loc. il est enroué lòtja de la luna (a la -) loc. à la belle étoile
lop (a vist lo -) loc. elle a perdu sa virginité lotjaire, aira n. logeur, euse
lop (anar al pas de -) loc. marcher à pas de loup lòtjament n. m. (de lotjar) logement
lop (aver ausit petar lo -) expr. faire des siennes lotjar v. loger
lop (escur coma la gòrja del -) expr. noir lòto n. m. (s. XVIII..., mot italian) loto
comme... lòtus n. m. (s. XVI..., mot latin) lotus
lop (èsser dins la maissa del -) loc. être dans la lubric, ica adj. (s. XIII.) lubrique
gueule du loup lubricitat n. f. (s. XIII.) lubricité
lop (fa tant negre coma dins la tuta del -) expr. lubrificacion n. f. (s. XIX...) lubrification
on y voit comme dans un tunnel lubrificar v. (s. XIV...) lubrifier
lop (far la coa del -) loc. aller à la queue leu-leu lubrificator, tritz (pl. lubrificators, trises) adj. (s.
lop (far la dança del -) loc. faire l’amour XX.) lubrifiant, ante
lop al pargue (daissar anar lo -) loc. laisser en- lucaire, aira n. lorgneur, euse
trer le loup dans la bergerie lucana n. f. 1. lucane 2. cerf-volant
378
lucana lunatic, ica
379
luna ? (quora torna la -) lynchatge
luna ? (quora torna la -) loc. quand sera la nou- Dins sa cambra, Lison aviá ara un miralh, un mi-
velle lune ? ralh que son cadre d’aur verd lusissiá, bavard e im-
luneta n. f. (s. XVII...) lunette portant davant los mòbles dels aujòls (Joana Bartès,
luneta de longa vista loc. (s. XVII.) lunette Lison, 1934) 2. briller
d’approche lusor n. f. (s. XII...) lueur - Expression: Joan de la
lunetariá n. f. lunetterie taula, levèt lo cap. Pel primièr còp vegèt la serviciala.
lunetas n. f. plur. (s. XVII..., de luna) lunettes La plegava tota, la claror que montava de la flamba
- Citation: Per le mens, mentre que vivi me con- viva. Jogava sul front cande, la lusor del calelh (Joan
sòli de que mas feblessas m’an quistat una calòta per Bodon, 1953)
crubir ma nèu, un baston per me virar le jauparèl lusor (metre en -) loc. mettre en lumière
dels debasses, e las lunetas per imaginar le veire plus luta (en -) loc. en lutte
grand quand le vudi doçament a vòstra santat (Pèire luta (lucha) n. f. (s. XII.) lutte
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) luta de (far -) loc. faire assaut de
luquet n. m. allumette veire: aluqueta luta sociala n. f. lutte sociale (socio.)
luquet d’irange n. m. un morceau d’écorce lutaire, aira n. lutteur, euse
d’orange lutar v. (s. XII.) 1. lutter 2. se battre
lusc, lusca (pl. lusques, luscas) adj. 1. qui lutar a bona man loc. lutter loyalement
louche 2. douteux (personnage louche) lutas (a -) loc. en lutte
luscre n. m. crépuscule veire: calabrun, crepus- luterian, ana adj. e n. (s. XVII.) luthérien, enne
cul luterianisme n. m. (s. XVI...) luthérianisme
luscre (al -) loc. au crépuscule lutz (pl. luses) n. f. (s. XII.) 1. lumière naturelle
lusent, enta adj. luisant, ante - Expression: Res, 2. clarté
per ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclapons de lutzcambra (lutzchambra) n. f. 1. ver luisant
sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e 2. luciole
tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa lux (pl. luxes) n. m. (s. XX.) lux (unité
Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) d’éclairement)
lúser v. → lusir 1. luire 2. briller luxacion n. f. (s. XVI...) luxation
luserna n. f. (lat. lucerna) → luserna → luxar v. (s. XVI...) luxer
lutzcramba 1. luzerne (occ.) veire: ausèrda luxe n. m. (s. XVI...) luxe
2. ver luisant 3. lumière chétive 4. lumière in- luxemborgés, esa (pl. luxemborgeses, esas) adj.
termittante e n. luxembourgeois, oise
lusèrp n. m. corr. lézard vert veire: aluserpit luxmètre n. m. (s. XX.) luxmètre
lusida n. f. 1. jet de lumière - Expression: Una luxosament adv. (s. XIX...) luxueusement
lusida morruda vèn banhar mas parpelas e salisse de luxuós, osa (pl. luxuoses, osas) adj. (s. XVIII...)
mon estabordiment (Max Allier, L’Emperau, 1977) ; luxueux, euse
Expression: 2. éclaircie du temps 3. rémission luxúria n. f. (s. XIII.) luxure
d’une maladie luxuriància n. f. (s. XVIII...) luxuriance
lusida de l’aiga (la -) loc. le miroitement de luxuriant, anta adj. (s. XVI...) luxuriant, ante
l’eau luxuriós, osa (pl. luxurioses, osas) adj. (s. XII.)
lusiment n. m. 1. éclat 2. action de luire luxurieux, euse
lusir v. (s. XII.) 1. luire veire: lúser - Expression: luxuriosament adv. (s. XIII.) luxurieusement
Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, lynchaire, aira n. (s. XIX..., de l’anglés) lyncheur,
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- euse
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans lynchar v. (s. XIX..., de l’anglés (nom d’òme))
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda lyncher
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: lynchatge n. m. (s. XIX..., de l’anglés) lynchage
380
m (èma) (alfabet) madòna
381
madraga magre, magra
pesca pèr [plaser]. Lo promier fai la pesca en grand, magistralament adv. (s. XV...) Magistralement
[sovent] au larg de la mar; come dison: fai lo grand magistrat, ata n. m. (s. XIV.) magistrat, ate
art. Mena de còps que i a una pescadoira, tèn una magistratura n. f. (s. XV...) magistrature
madraga, etc. Lo pescaire, eu, fai que l’art menut magma n. m. (s. XVII...) magma
long de la costiera (Carles Arnoux, Lo breviari dau magnanimament adv. (s. XIII...) magnanime-
gent parlar provençau) ment
madràs n. m. (s. XVIII..., de la vila d’Índia) madras magnanime, ima adj. (s. XIII...) magnanime
madrat, ada adj. madré, ée magnanimitat n. f. (s. XIV., lat. magnanimitas)
madrigal n. m. (s. XVI..., de l’italian) madrigal sost. magnanimité
madrilenc, enca adj. e n. madrilène magnat n. m. (s. XVI..., del polonés) magnat
madur, ura adj. 1. mûr, mûre 2. fam. un peu fou, magnèsi n. m. (s. XIX...) magnésium
folle magnesia n. f. (s. XVI...) magnésie
madurament n. m. mûrissement magnetic, ica adj. (s. XVII...) magnétique
madurar v. mûrir magneticament adv. (s. XIX...) magnétiquement
maestria n. f. (s. XIX..., de l’italian) → mestria magnetisme n. m. (s. XVII...) magnétisme
maestria magnetizable, abla adj. (s. XIX...) magnétisable
màfia n. f. (s. XIX..., del sicilian) mafia magnetizacion n. f. (s. XVIII...) magnétisation
mafiós, osa (pl. mafioses, osas) adj. (s. XX.) magnetizar v. (s. XVIII...) magnétiser
mafieux, euse magnetizator, tritz (pl. magnetizators, trises) n.
maganha n. f. 1. malfaçon 2. mauvais travail (s. XVIII...) magnétiseur, euse
3. querelle 4. guigne magnetofòn n. m. (s. XIX...) magnétophone
maganha (a de -) loc. c’est un fourbe magnetogèn, èna adj. (s. XIX...) magnétogène
maganha (sense -) loc. sans difficulté magnetoscòpi n. m. (s. XX.) magnétoscope
maganhaire, aira n. qui travaille mal magnific, ica adj. (s. XV.) magnifique - Citation:
maganhar v. 1. fam. bousiller 2. mal travailler Tu reconeishes plan que tot çò que tu ès, / tas val-
maganhar un trabalh loc. bâcler un travail ors, ton poder tan magnific com es / e ton bon esperit
maganhat (èsser tot -) loc. être mal en point tengues de sas mercés (Pèir de Garròs, Psaumes. A
maganhon n. m. mauvais professionnel... la Regina, 1565)
veire: maquinhon magnificament adv. (s. XIV...) magnifiquement
maganhós, osa (pl. maganhoses, osas) adj. magnificar v. (s. XIV.) magnifier
1. mal disposé 2. fourbe magnificat n. m. (s. XIV..., mot latin) magnificat
magazin n. m. (s. XIV., de l’arabi) magasin (en- (religions)
trepôt) veire: botiga magnificat, ada n. m. (s. XIV...) magnifié, ée
magazin n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) magazine magnificéncia n. f. (s. XIV.) magnificence - Ex-
magazinatge n. m. (s. XX.) magasinage pression: magnificéncia de la Candelosa (veire la -)
magazinièr n. m. (s. XVII...) magasinier (fr: voir trente-six chandelles)
magdalenian, ana adj. e n. m. (s. XIX..., de la cauna magnitud n. f. (s. XX.) magnitude
de la Magdalena en Peiregòrd) magdalénien, enne magnum n. m. (s. XIX..., mot latin) magnum
(préhist.) magòt n. m. (s. XV...) → monin magot (singe)
magena n. f. (occ. imagena < lat. imaginis) 1. im- magra sason quand un lop manja l’autre expr.
age veire: image 2. médaille 3. santon ça va mal quand les loups se mangent entre eux
magenc, enca adj. e n. f. 1. de mai 2. crue de magrament adv. maigrement
printemps magre coma Quaresma loc. maigre comme
magencar v. 1. faire les travaux du mois de mai (faire)
2. grossir (rivière) magre coma un chòt loc. maigre comme
màger adj. (s. XIII.) 1. mage (juge mage) veire: magre coma un clavèl loc. maigre comme
major 2. plus grand 3. supérieur magre coma un cocut loc. maigre comme
màger al mendre (del -) loc. du plus grand au magre coma un jaç de lebre loc. maigre comme
plus petit magre coma un pè de busard loc. maigre
màger filh loc. fils aîné comme
màger filha loc. fille aînée magre coma un picatalh loc. maigre comme
màger part (la -) loc. la majeure partie magre coma un picverd loc. maigre comme
magia n. f. (s. XVI...) magie veire: mague magre coma una ascla loc. maigre comme
magic, ica adj. (s. XIII...) magique magre coma una bicicleta loc. maigre comme
magicament adv. (s. XVI...) magiquement magre coma una cleda loc. maigre comme
magician, ana n. (s. XIV...) magicien, enne magre coma una espasa expr. maigre comme
magistèri n. m. (s. XIV.) magistère un clou
magistral, ala adj. (s. XIII...) magistral, ale magre, magra adj. 1. maigre 2. aride
382
magrebin, ina mainaderiá
magrebin, ina adj. e n. (s. XIX..., de l’arabi) la prada 2. plusieurs veire: mant, mantun - Cita-
maghrébin, ine tion: Mai d’una èran aquí a esperar
magrejar v. devenir / rester maigre veire: magre mai en mai (de -) loc. adv. de plus en plus
mai encara (e -) loc. corr. et plus encore
magrestin, ina adj. maigrichon, onne veire: ma- mai esquerrièr (lo -) loc. le plus différent
gre mai lèu (al -) loc. au plus vite
magret n. m. magret (viande de canard) mai mèstre (lo -) loc. celui qui a le plus haut
magrièra n. f. → magror maigreur maladive rang
magrinèl, èla adj. maigrelet, ette veire: magre mai que loc. 1. pourvu que 2. à condition que
magrir v. maigrir - Citation: S’aqueste Març, fraire d’Abril, / fòra de
magror n. f. maigreur veire: magrièra páur e de perilh, / torna damb son bèl equipatge, / nos
mague n. m. (s. XV...) mage le pregarem a sopar, / mai que non vòlga vin, ni pan,
magyar, ara adj. e n. (s. XIX..., mot ongrés) magyar, / e que se pòrte companatge (Pèire Godelin, Segonda
are floreta, s. XVII)
mahometan, ana adj. e n. (s. XVI..., de l’arabi) ma- mai que fòrça loc. vraiment beaucoup
hométan mai que mai loc. prep. 1. surtout veire: subre-
mai adv. (lat. magis) 1. corr. plus - Citation: De- tot - Expression: Garòna mai que mai carreja, / e
morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de las fonts plus
dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que netas / sent a susor de las rainetas (Pèire Godelin, s.
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E XVII) ; Expression: Conven de persiègre aquel tra-
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire balh d’unificacion dins lo vocabulari e mai que mai
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ; Expression: es mai dins la morfologia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) ;
car a la mèca qu’a l’òli (fr: il mange plus qu’il ne Expression: Mon còr, mai que mai, pataquejava coma
boit) ; Expression: i a mai de temps que de vida (fr: aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus
une vie n’y suffirait pas ) ; Expression: mai d’ases, los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en
mai de pets (fr: il est inutile d’être aussi nombreux ) cantant "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s.
; Expression: mai l’ase a la coa longa, melhor se vira XX) 2. tant et plus
las moscas (fr: il faut se donner les moyens ) ; Ex- mai que mai la nuèit loc. le plus souvent la
pression: d’ont mai la plaga es perilhosa, d’ont mai nuit
la marca es poderosa (fr: à vaincre sans péril on tri- mai que pro loc. plus qu’il n’en faut
omphe sans gloire ) ; Expression: mai lo boc pudís, mai que tu / qu’aquò (i a -) loc. il n’y a pas que
mai la cabra l’ama (fr: des goûts et des couleurs... ) ; toi / que cela
Expression: al mai lo diable a, al mai volriá aver (fr: mai quita (la -) loc. la plus petite / modeste...
plus on en a, plus on en veut ) ; Expression: d’ont mai serem, mai rirem expr. plus on est de fous
mai n’a, d’ont mai ne vòl (fr: plus il en a, plus il en plus on rit
veut ) ; Expression: d’ont mai òm se baissa, d’ont mai mai seretz, mens faretz expr. plus vous serez,
òm fa veire lo cuol (fr: les mauvaises actions nous moins vous ferez
trahissent ) 2. davantage - Expression: i a mai de mai se’n manca loc. tant s’en faut
gents bèstias que d’ases crestians (fr: il y a beaucoup mai sovent que çò que vòl loc. plus souvent
de personnes stupides ) 3. encore qu’il ne veut
mai n. m. 1. mai 2. fleur d’aubépine mai vièlh que loc. plus âgé que
mai (a qui lo -) loc. a qui en fera le plus maid n. f. 1. maie veire: pastièra 2. pétrin (m.)
mai (en -) loc. 1. d’ailleurs 2. en sus 3. par sur- maidire v. enchérir
croît maidisent, enta n. enchérisseur, euse
mai (lo -) loc. 1. tout au plus 2. davantage veire: maidita n. f. enchère
de mai maienc, enca adj. du mois de mai. veire: mai
mai (lo dos de -) loc. le deux mai mainada n. f. (de mainat) → mainatge 1. corr. les
mai (per lo -) loc. tout au plus enfants 2.
mai (qualqu’un -) loc. quelqu’un d’autre mainadada n. f. (de mainada) corr. famille nom-
mai (que -) loc. 1. d’autant plus 2. de plus belle breuse
mai (tornar -) loc. de nouveau mainadalha n. f. (de mainada + alha) fam. mar-
mai (tot al -) loc. adv. tout au plus maille
mai (tot lo -) loc. tout au plus mainadar v. (de mainat) → enfantar corr. enfan-
mai (val -) loc. il vaut mieux ter
mai de léser loc. plus de temps mainadejar v. (de mainat) corr. tomber en en-
mai de lo dire loc. rien que de le dire fance veire: repapiar
mai d’un, una loc. → mai d’un 1. plus d’un mainaderiá n. (de mainat) mainatjum corr. en-
veire: plusors - Exemple: Mai d’un chaval èran dins fantillage veire: mainadesca, mainadissa
383
mainadesc, -esca (pl. mainadesques, -escas) majoracion
384
majoral, ala mal passatge
majoral, ala adj. e n. (s. XIII.) 1. principal, ale mal bragat loc. mal culotté
2. supérieur, eure 3. maître-berger 4. majoral du mal breu n. m. mauvais sort
Félibrige mal capusat loc. mal taillé
majoralat n. m. (s. XIX.) majoralat (Félibrige) mal contentar (de -) loc. difficile à contenter
majorana n. f. (s. XIV.) marjolaine mal crebament te venga ! loc. tu peux crever !
majorant, anta adj. (s. XIX...) majorant, ante mal d’aqueles que (a lo -) expr. c’est comme
(math.) ceux qui
majorar v. (s. XIX...) majorer mal de (a lo -) loc. il a le même défaut / le même
majordòme n. m. (s. XIV.) 1. majordome - Expres- problème
sion: ń Ne fes son majordome ż (Abreujat de l’Ancian mal de (pel -) loc. à cause de
e del Novèl Tèstament) ; Expression: ń En ayssi que mal de (tirar -) loc. être mécontent de
te fay majordome ż (Leys d’amors, s. XIV.). 2. maire mal de cap n. m. mal à la tête
du palais mal de còr, òli de soqueta (a -) expr. le mal de
majoreta n. f. (s. XX., de l’american) majorette cœur se noie dans l’alcool
majoritari, ària adj. (s. XX.) majoritaire mal de dents n. m. mal aux dents
majoritat n. f. (s. XIV.) majorité mal de ieu (a del -) loc. il a le même problème
majoritat civila n. f. majorité civile / maladie que moi
majoritat silenciosa n. f. (s. XX.) majorité silen- mal de la mòrt n. m. → agonia agonie
cieuse mal de maire n. m. → isteria hystérie (f.)
majoritat simpla (a la -) loc. à la majorité rela- mal de masclum n. m. → colica nefretica col-
tive ique néphrétique veire: colica
majuscul, ula adj. e n. f. (s. XVI...) majuscule mal de pèrdre mon temps (m’es de -) Sup-
mal n. m. (s. XI., lat. malum, var.: mau (Gasc., Leng., porte pas de perdre mon temps (je ne)
Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) sost. mal - Citation: mal de tèrra n. m. → epilepsia épilepsie
Es de l’escòla, per una granda part qu’es vengut lo mal de ventre n. m. mal au ventre
mal, es de l’escòla que vendrà, se volèm, lo remèdi mal de Vènus n. m. (s. XIX.) maladie vénéri-
(Antonin Perbòsc, Discors de Castèlnòu, 1926) enne
mal adv. (s. XI., lat. male, var.: mau (Gasc., Leng., mal digestir (de -) loc. difficile à digérer
Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) mal mal d’endura n. m. mal sans remède
mal (aquò m’es de -) loc. c’est une chose difi- mal encontre n. m. mauvaise rencontre
cile pour moi à supporter mal endralhar (se -) loc. prendre le mauvais
mal (lo gròs del -) loc. le fort d’une maladie chemin
mal (m’es de -) loc. cela m’est désagréable mal esquinç (de -) loc. 1. difficile à déchirer
mal (non es que de / es pas que de -) loc. tu 2. fig. de mauvais gré
souffres mais tu n’en mourras pas mal estrenar loc. graisser la patte
mal (o a pas fait per -) loc. il n’était pas malin- mal fait loc. mal tourné
tentionné mal famat, ada loc. mal famé
mal (préner per -) loc. prendre en mauvaise mal far / cantar... (de -) loc. difficile à faire /
part chanter...
mal (te’n prendrà -) loc. il t’en cuira mal far non pòt durar / pòt pas durar expr. mal
mal (te’n saurà -) loc. il t’en cuira faire ne dure pas
mal (tirar -) loc. se chagriner mal fargat loc. mal fait
mal a (tirar -) loc. avoir de la peine à mal fisat (èsser -) loc. 1. être déçu 2. avoir
mal a l’òs (aver lo -) expr. être corrompu donné sa confiance à tort
jusqu’à la moelle mal govèrn n. m. mauvais gouvernement
mal a tòrt loc. injustement mal long n. m. → malautiá cronica maladie
mal a viure (tirar -) loc. gagner péniblement sa chronique
vie mal long n. m. maladie chronique
mal aisat (èsser -) loc. ne pas être aisé mal lunat (èsser -) loc. être de mauvaise
mal aja ! interj. 1. qu’il soit maudit ! 2. malheur humeur
! mal matin (aver lo -) loc. se lever du pied
mal assentimentit (èsser -) loc. avoir de mau- gauche
vais sentiments mal non fa, mal non pensa (qui -) expr. qui mal
mal atrencat, ada loc. mal accoutré ne fait, mal ne pense
mal avís (per un -) loc. par mégarde mal non i aja (autre -) loc. ce n’est qu’un petit
mal avisada (per -) loc. par mégarde malheur
mal blanc n. m. → candidòsi bucala muguet mal pagaire n. m. mauvais payeur
(méd.) mal passatge n. m. mauvais passage
385
mal pensar malas (a -)
mal pensar loc. avoir de mauvaises pensées mala tenguda (una -) loc. une mauvaise gestion
mal per lo que tomba loc. tant pis pour celui malabèstia n. f. monstre imaginaire qui hante
qui tombe les rues la nuit
mal pichon, gròs emplastre (a -) expr. il ne faut malabèstia (apara-te de la -) loc. ne fais pas de
pas exagérer les difficultés / en rajouter mauvaise rencontre
mal que siá (bèl -) loc. pas étonnant que malacara n. f. 1. mauvaise mine veire: bonacara,
mal reganhat loc. mal disposé cara 2. mauvais accueil
mal siá loc. maudit soit malacarat, ada adj. e n. (s. XVI.) sale gueule veire:
mal tombat loc. mal venu cara
mal traire loc. tourner mal maladobat, ada adj. e n. 1. mal arrangé, ée
mal trobar, menar... (de -) loc. difficile à trou- 2. mal fagoté, ée 3. malfaçon 4. mésaventure
ver, conduire... maladreça n. f. maladresse
mal tron se i vau ! loc. le diable m’emporte si... maladreit, eita (maladrech, echa; pl. mal-
mal uèlh (de -) loc. de mauvais œil adreches, echas) adj. e n. (s. XII.) maladroit, oite
mal va quand... loc. c’est mauvais signe malafaita n. f. (s. XIII., de mal + far, var.: malafacha
quand.. (Leng.)) méfait - Expression: malafaita (m’a jogat
mal veire que (non es de / es pas de -) loc. il est una -) (fr: il m’a joué un sale tour)
évident que... malafaita (a la -) loc. en fraude
mal ven a chaval, e se’n torna a pè (lo -) expr. le malafaita (en -) loc. en flagrant délit
malheur arrive vite et s’en va lentement malafaita (trobar qualqu’un en -) loc. prendre
mal vestits, la pelha (als -) expr. il pleut tou- sur le fait
jours sur les mouillés malafaitièr, ièra / malfachièr, ièra adj. e n. (de
mal, mala adj. (s. IX., lat. malus, var.: mau, mala mal + fait / fach) malfaisant, ante veire: malfa-
(Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) → mar- seire
rit corr. mauvais, aise - Expression: mala èrba non malafam n. f. 1. famine veire: fam, talent 2. dis-
torra / torra pas (fr: les mauvaises herbes ne meurent ette (hist.)
jamais) ; Expression: mala novèla, lo vent la pòrta (fr: malafin n. f. triste fin veire: (triv.) putafin
une mauvaise nouvelle est vite répandue)
malagent n. f. les mauvaises gens veire: gent
mal- pref. (lat. malus) corr. mal-
malaiga n. f. eau putride veire: aiga
mala n. f. (s. XII., frc. malha) 1. corr. malle - Expres-
malaise n. m. (s. XIII.) 1. malaise veire: aise
sion: far la mala (fr: partir) 2. corr. valise 3. corr.
2. mal-être
coffre de voiture
malaisit, ida adj. 1. difficile veire: aisit 2. mal
mala (far a -) loc. faire à mauvais dessein
commode 3. maladroit
mala (far la -) loc. 1. plier bagage veire: partir,
malaja ! interj. maudit soit !
dire adieu 2. partie 3. s’échapper
mala (o préner tot a la -) loc. prendre tout au malamanha n. f. 1. discorde 2. péril
pire malament adv. 1. corr. méchamment 2. corr. en
mala (tocar al fons de la - loc. mettre ses plus mauvaise part
beaux habits malamòrt n. f. mort tragique veire: bonamòrt
mala cara loc. 1. mauvais visage 2. mauvaise malan n. m. 1. mauvaise année veire: an
mine 2. temps de malheur
mala fin n. f. mauvaise fin malandra n. f. maladie de langueur
mala fin (a -) loc. après tout veire: dins tot aquò malandrin n. m. 1. vaurien 2. malandrin
mala fòrça (a -) loc. à toute force malandrós, osa (pl. malandroses, osas) adj.
mala fòrça (de -) loc. brutalement - Expression: 1. malingre 2. maladif, ive
Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, malanha n. f. → pensament 1. inquiétude
/ le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs 2. souci (m.)
aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb malanhós, osa (pl. malanhoses, osas) adj.
una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins soucieux, euse (inquiet)
clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] malan ! (li venga lo -) interj. qu’il soit maudit !
de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) malaprés, esa (pl. malapreses, esas) adj. e n.
mala ora (a la -) loc. à la mauvaise heure 1. malappris, ise veire: malestruit 2. malhon-
mala páur (de -) d’une peur bleue nête
mala pena (a -) loc. 1. difficilement 2. à grand malaquita n. f. (lat. malachites) malachite
peine malària n. f. (s. XIX..., de l’italian) malaria veire:
mala regardadura loc. mauvais regard paludisme
mala restada loc. long retard malas (a -) loc. 1. en mauvaise part 2. mali-
mala set loc. grande soif cieusement
386
malas (a de -) maldobtança
387
maldobtar malparat
maldobtar v. avoir une prémonition malha a son debàs (aver una -) expr. 1. être at-
malediccion n. f. (s. XIV., lat. maledictio) malédic- teint dans sa réputation 2. n’être pas sans re-
tion proche
malefic, ica adj. (s. XVI..., lat. maleficus) malé- malha escorruda n. f. maille filée
fique malhet n. m. maillet veire: malh
malefici n. m. (s. XIII., lat. maleficium) maléfice malhòl n. m. jeune vigne
veire: malaveg malhòt n. m. (s. XVI...) 1. maillot 2. langes
malencontre n. m. mauvaise rencontre malhòt de banh n. m. maillot de bain
malencontre (aver un -) loc. avoir un coup dur malhotar v. emmailloter
malencontre (per -) loc. malencontreusement malhum n. m. → ret réseau
malensenhat, ada adj. mal appris, ise / élevé, malícia n. f. (s. XII...) 1. malice veire: colèra
ée veire: malestruit 2. colère
malent, enta adj. méchant, ante veire: marrit malícia (far -) loc. donner du dépit
malentendut n. m. malentendu malícia (venir roge de -) loc. se fâcher tout
malés, esa (pl. maleses, esas) adj. e n. malais, rouge
aise maliciós, osa (pl. malicoses, osas) adj. (s. XII...)
malesa n. f. méchanceté 1. malicieux, euse 2. colérique
maligne, igna adj. (s. XV...) malin, igne
malèsser n. m. (occ. "mal + èsser") mal-être - Ex-
pression: malèsser (èsser dins lo -) (fr: être dans la malignitat n. f. (s. XII...) malignité
gêne) malingèrt, èrta adj. mal tenu, ue - Expression:
Pluton, Proserpina e totis les estatjants de son os-
maleta n. f. 1. mallette 2. valise
tal malingèrt [venon] moninas quand me plai (Peire
malfactor, tritz (pl. malfactors, trises) n. (s. XII.,
Godelin, s. XVII).
lat. malefactor) malfaiteur veire: malfasent, ben-
malinstruit, uita n. (occ. ń mal + instruit ż) →
factor
malensenhat 1. malappris 2. mal-élevé 3. mal-
malfait (maufait; maufach; pl. maufaches) n. m.
otru
méfait
malleabilitat n. f. (s. XVII...) malléabilité
malfargat, ada adj. e n. 1. mal fichu, ue veire:
malleabilizacion n. f. (s. XIX...) malléabilisation
fargar 2. mal ficelé, ée
malleabilizar v. (s. XIX...) malléabiliser
malfaseire, eira n. (s. XIII.) malfaisant, ante
malleable, abla adj. (s. XIV...) malléable
veire: far
malmaridat, ada (maumaridat, ada) adj. e n.
malfasença n. f. malfaisance 1. mal marié, ée veire: maridar 2. pingouin
malfasent, enta adj. e n. malfaisant, ante veire: malmenar (maumenar) v. malmener
malfaseire malmenar (se) v. se mal comporter
malfasièr, ièra adj. e n. désobligeant, ante malnet, eta adj. malpropre veire: netejar
malformacion n. f. (s. XIX...) malformation veire: malnolent, enta adj. malodorant, ante veire:
fòrma nòler
malgalbiat, ada adj. 1. mal tourné, ée 2. sans malnutricion n. f. (s. XIX..., de l’anglés) malnutri-
grâce tion veire: noirir
malgalhard, arda adj. mal en point veire: gal- malon n. m. carreau de terre cuite
hard malon n. m. fam. bobo
malganhat n. m. 1. bien mal acquis veire: gan- malonaire, aira n. carreleur, euse veire: malon
har 2. profit illicite malonar v. 1. carreler veire: caladar 2. paver
malgastar v. 1. gâter - Expression: malgastar son malonatge n. m. carrelage
argent (fr: gaspiller son argent) 2. se gâter (temps) malonèst, èsta (pl. malonèstes, èstas) adj. e
malgovèrn (maugovèrn) n. m. 1. mauvais gou- n. 1. malhonnête veire: onèst 2. impoli, ie
vernement veire: govèrn 2. mauvaise adminis- 3. grossier, ère
tration 3. mauvaise conduite malonièra n. f. 1. briqueterie veire: malon
malgraciós, osa (pl. malgracioses, osas) adj. e n. 2. fabrique de carreaux de brique
maussade malor n. f. 1. malignité veire: mal - Expres-
malgrat (maugrat) prep. malgré sion: malor de quicòm (la -) (fr: la douleur de quelque
malgrat sas gents expr. contre l’avis de sa chose) 2. âpreté
famille malora n. f. 1. mauvaise heure veire: ora
malh n. m. maillet veire: malhet 2. hasard malencontreux
malha n. f. maille malordit n. m. 1. malfaçon 2. méfait
malha (de la grand -) loc. 1. de la belle espèce malparada n. f. 1. mésaventure 2. malheur
2. d’une famille huppée malparat n. m. 1. péril 2. malheur
388
malparlar man (los gòts en -)
389
man (téner sa -) mand de (èsser a -)
man (téner sa -) loc. garder sa bonne direction mancadís, issa (pl. mancadisses, issas) adj. sus-
man (venir a -) loc. avoir en main ceptible (il se vexe)
man d’aur n. f. main heureuse mancament n. m. 1. manquement 2. faute
man d’aur (aver la -) loc. avoir la main mancament (far un -) loc. commettre une faute
heureuse mancança (per -) loc. faute de
man de Dieu (es la -) loc. c’est un remède sou- mancant, anta adj. manquant, ante
verain mancar v. (lat. mancus ) 1. corr. manquer - Cita-
man dreita (a -) loc. → a dreita à droite tion: Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e op-
man d’òbra n. f. main d’œuvre ulents qu’aviau tot a [ronfle], lor mancava pas res,
man d’òbra (a -) loc. au travail èron respectats e aimats dins lor país coma de [mond]
man espompida n. f. maint potelée que podiau e que fasiau plaser quand n’èron pregats
man esquèrra (a -) loc. → a esquèrra à gauche (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Me mancava ben dètz-
man esquerrièr (èsser -) loc. être gaucher e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs, me pensavi
man fada n. f. main heureuse / habile que çò menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot
man fada (a la -) loc. il est habile de ses mains virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc
(Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images) 2. corr. omet-
man fait (de -) loc. fait à la main
tre - Exemple: pòt gaire mancar que non diga (fr: il
man grèva (aver la -) loc. avoir la main lourde
ne peut guère éviter de dire) 3. corr. offenser - Exem-
man mòrta n. f. main morte
ple: aquel òme, non lo cal mancar (fr: cet homme est
man pausada (a -) loc. à tête reposée
très susceptible) 4. corr. faillir - Exemple: manquèt
man pesuga (aver la -) loc. avoir la main lourde a se copar lo còl (fr: il faillit se casser la figure)
man revèrsa n. f. revers de la main mancar (lo val mai tuar que -) loc. il ne faut pas
man sul colet (botar la -) loc. prendre au collet le vexer, il le prendrait très mal
man tastas (a -) loc. à tâtons veire: a palpas mancar a qualqu’un loc. commettre une faute
manada n. f. (s. XIX..., del castelhan) manade envers qualqu’un
(troupeau de bovidés) - Expression: manada de mancar bèla (la -) loc. l’avoir échappé belle
gents (una -) (fr: un tas de gens) mancar classa loc. manquer la classe
manadièr n. m. (s. XX.) manadier (conducteur mancar de gaire (non se’n -) loc. ne s’en falloir
de troupeau) veire: manada, mainatgièr de peu
manadon, manadet n. m. petite poignée (d’un mancar de gaire (se’n -) loc. s’en falloir de peu
objet) veire: manat - Expression: Manadet de flo- mancar lo caire (se -) loc. se fourvoyer
retas comunas que gausas esperar dedins lo grand e mancar perir loc. manquer mourir
mirgalhat [pertèrra] del [Lengadòc] de totis tos esper- mancar son paire loc. manquer de respect à son
fòrces, te vesi pagat en moneda de trufas se non te père
salvas per ací (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) mancar un cors loc. sécher un cours
manat, manada n. f. 1. contenu d’une main mancar (se) v. commettre une faute
veire: man 2. botte (légume) mancat (a -) loc. il a failli (mourir...)
manatjaire, aira n. (s. XIX..., de l’anglés) manager manca (se’n -) loc. il s’en / tant s’en faut
veire: mainatgièr mancha n. f. (s. XVI., de l’italian mancia) → men-
manats (a -) loc. à pleine main dicitat 1. quête 2. mendicité
manca prep. 1. moins (soustraction) veire: levat mancha (far la -) loc. (s. XVI...) ń faire la
2. sauf (exception) manche ż
manca n. f. 1. manque 2. omission manchego n. m. (s. XIX..., mot castelhan)
manca (de ben se -) loc. il s’en faut bien manchego (fromage)
manca (èsser de -) loc. 1. manquer 2. être en manchó / mandjó adj. e n. (s. XVIII..., mot tongóz)
moins mandchou, oue
manca de gaire (se’n -) loc. peu s’en faut manchon n. f. manchon
manca de l’espatla (a la -) loc. au défaut de mand n. m. 1. envoi veire: mandar 2. impul-
l’épaule sion
manca de sèt jorns (en -) loc. en moins de sept mand (aver -) loc. avoir l’ordre
jours mand (donar -) loc. donner l’ordre
manca pas de destorbes loc. les incidents se mand (levar -) loc. 1. donner un contror-
multiplient dre veire: contròrdre 2. abandonner un projet
manca un bol (li -) loc. il est toqué 3. cesser de travailler
manca un brocon a son fagòt (li -) expr. il mand de (a -) loc. sur le point de
manque de jugement mand de (donar -) loc. → encargar charger
manca una bolida (li -) expr. il manque de juge- (quelqu’un) de
ment mand de (èsser a -) loc. être sur le point de
390
mand de (far -) manega
mand de (far -) loc. 1. faire mine de 2. menacer mandar los uèlhs sus loc. jeter les yeux sur
de mandar préner loc. ajourner
mand de partit (a -) loc. sur le départ mandar quérre loc. envoyer chercher
mandadís (pl. mandadisses) n. m. envoi mandar un siscle loc. jeter un cri
mandagòt n. m. (s. XVI.) animal fabuleux qui mandarèl, èla n. jeune aide fournier /
fournit des pièces d’or à celui qui le possède boulanger veire: mandaire - Expression: Ací les
mandaire, aira n. 1. messager, ère veire: messat- avèm les mandarèls del forn d’endacòm, ont les Cu-
gièr 2. envoyé, ée pidonets, enfants de Vènus, fan còire lors rigolistis
mandaire, aira n. aide fournier / boulanger (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
- Expression: Las comodidats del mestièr m’an fait mandarèla (far la -) loc. se rafraîchir / boire un
botar mandaire, e depisti tot aprendís d’autre menes- coup
tral de se véser mai de pan sus taula (Pèire Godelin, mandarin n. m. (s. XVI..., del portugués ? malai)
Ramelet mondin, s. XVII) mandarin
mandala n. m. mandala mandarina n. f. (s. XVIII..., del castelhan) man-
mandament n. m. → comandament 1. mande- darine
ment - Expression: Quand del mandament de Dieu mandarinat n. m. (s. XVIII...) mandarinat
las lengas se trobèguen a la sepultura de la temeri- mandat n. m. (s. XV...) mandat - Expression: man-
tat del gigant Nembròd, qui dirà que la nòstra non dat (far veire çò que lo Bon Dieu li a -) (fr: montrer
forèssa pas de l’asempre ? (Pèire Godelin, Ramelet, s. sa nudité)
XVII) 2. ordre mandatar v. (s. XIX...) mandater
mandar v. 1. envoyer veire: enviar - Expression: mandatari, ària n. (s. XVI...) mandataire
Vos ai mandat per vos donar mos òrdres (Pèire Mire- mandats (cumul dels -) n. m. cumul des man-
mont, L’espion, 1952) ; Expression: Leis eròis ar- dats
riban las au terme de la carrièra ; Expression: abans mandibula n. f. (s. XVIII...) mandibule veire:
de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au refec- maissa
tòri e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984) ; Expres- mandolina n. f. (s. XVIII..., de l’italian) mando-
sion: mandar / remandar un projècte a dètz-e-uèit (fr: line
renvoyer un projet sine die) ; Expression: mandar a mandòrla n. f. (s. XX., de l’italian) mandorle (hist.
Puègcèlsis ; a Bòsols (fr: envoyer promener / au dia- art)
ble) ; Expression: mandar al bòsc (fr: envoyer paître) mandòrra n. f. (s. XVI...) mandore (musique)
; Expression: mandar al diable (fr: envoyer au diable) mandra n. f. 1. renard, arde veire: vop, guèine,
; Expression: mandar al fons de quaranta (fr: mettre rainard - Expression: mandra (arribar / apastar / la
aux oubliettes) ; Expression: mandar bèl (li -) (fr: ne -) (fr: faire de la propagande (attirer le renard vers le
pas y aller de main morte) ; Expression: mandar cofir piège)) ; Expression: mandra dins una pèl d’ase (es
de muscles (fr: envoyer paître) ; Expression: mandar una -) (fr: il est plus malin qu’il n’en a l’air) 2. per-
far lanlèra (fr: evoyer paître) ; Expression: mandar la sonne rusée 3. entremetteuse
man a l’esquipòt (fr: trouver le magot) ; Expression: mandra (tirar a la -) loc. tirer au flanc
mandar los panièrs ont lo peis dona (fr: être oppor- mandragora (a ausit cantar la -) expr. il a la pré-
tuniste) ; Expression: mandar pénher de gàbias (fr: tention de tout savoir
envoyer paître) ; Expression: mandar rasclar de botas mandragora (aquò val una -) expr. c’est une
(fr: envoyer paître) ; Expression: mandar rasclar de mine d’or
canas (fr: envoyer paître) ; Expression: mandar sotar mandrat n. m. renardeau
de muscles (fr: envoyer paître) 2. expédier 3. lancer mandre n. m. 1. mandrin 2. manivelle 3. touril-
4. convoquer lon 4. fam. pénis
mandar bèl loc. frapper juste mandrilh n. m. 1. poinçon 2. instrument de
mandar cagar a la vinha expr. triv. envoyer tourneur
paître mandrin n. m. mandrin
mandar de fions loc. envoyer des piques mandrinar v. 1. mandriner 2. percer avec un
(paroles blaissantes) mandrin
mandar la man sus loc. porter la main sur manducacion n. f. (s. XVIII...) manducation
mandar la pèira e amagar lo braç loc. agir dans (méd.)
l’ombre manducator, tritz (pl. manducators, trises) adj.
mandar lo viatge en dètz-e-uèit loc. renvoyer (s. XIX...) manducateur, trice (méd.)
ń sine die ż maneflariá n. f. flagornerie
mandar los braces loc. tendre les bras manèfle (far -) loc. flagorner
mandar los pès loc. 1. donner des coups de manèfle, èfla adj. e n. flagorneur, euse
pieds 2. ruer maneflejar v. flagorner
mandar los uèlhs loc. lancer des regards manega n. f. rangement
391
manegança manitòrta (far la -)
392
manivèla manjar un bocin
manivèla n. f. (s. XIX..., del francés) manivelle manjar a qualqu’un son blat car (far -) expr. ru-
manja (aquò non es / es pas / de ma -) expr. cela iner quelqu’un
n’est pas à mon goût manjar a se far petar la pèl del ventre expr.
manja a crèba-pança expr. il mange comme un manger énormément
ogre manjar calhadas loc. boire du petit lait
manja coma un ressaire expr. il mange comme manjar coma un boièr expr. manger comme un
un ogre ogre
manja lo gal del senhor, cent ans après raca manjar coma un destruci expr. manger comme
las plumas (qui -) expr. il faut se garder de la un ogre
vengeance des puissants manjar coma un porcèl expr. 1. manger comme
manja ni beu (non -) loc. il ne mange ni ne boit un cochon 2. s’empiffrer
manja palha, lo que fa ren manja fen (lo que manjar coma un serraire expr. manger comme
trabalha -) expr. ce n’est pas celui qui travaille un ogre
qui profite le plus de son labeur manjar de bauca expr. crever de faim
manja que descalada expr. il mange comme un manjar de buòu a l’estofada expr. étouffer son
ogre veire: calada dépit
manja que destèrra expr. il mange comme un manjar de favas loc. bredouiller fam.
ogre manjar de porquet amb de sàlvia expr. se
manja que fa tremolar expr. il mange terrible- délecter
ment manjar de regardèlas expr. regarder les autres
manja tot a son disnar, li rèsta res per son sopar manger
(qui -) expr. il faut être prévoyant manjar dins sos cinquanta expr. être dans la
manja, gat, que romiaràs expr. 1. chat repu ron- cinquantaine
ronne 2. un bon repas rend conciliant manjar fava loc. donner sa langue au chat
manja-quand-n’a n. m. crève-la-faim manjar faveta loc. donner sa langue au chat
manja-quand-tròba n. meurt-de-faim veire: manjar fòrça estofada expr. souffrir sans se
brama-sopa plaindre
manjable, abla adj. (de manjar) mangeable veire: manjar la granhòta (se -) expr. faire faillite
manjador manjar las aurelhas (se -) expr. se ruiner en
manjacapelan n. → anticlerical fam. anticléri- folles dépenses
cal, ale veire: capelan, reitor manjar las sangs (se -) loc. se ronger
manjacrestian n. m. → antropofague fam. an- d’inquiétude
thropophage veire: crestian manjar lo ben de sèt glèisas expr. être prodigue
manjadís, issa (pl. manjadisses, issas) adj. → manjar lo ben d’un diocèsi expr. être prodigue
comestible comestible manjar lo camin loc. dévorer le chemin
manjadoira n. f. mangeoire manjar lo fenolh per la racina expr. manger les
manjador, doira adj. (de manjar, var.: minjader, era pissenlits par la racine
(Gasc.)) bon à manger veire: manjable manjar lo lard loc. manquer à la règle
manjadreit n. m. (s. XX.) buffet (réception) manjar lo pan del sord expr. vivre aux crochets
manjafavas n. → barbotejaire 1. fam. d’autrui
bafouilleur 2. qui articule mal manjar lo sec e mai lo verd loc. manger son
manjaganhat, ada n. parasite blé en herbe
manjaire, aira n. 1. mangeur, euse veire: manjar pels images expr. manger sans appetit
prodigue 2. prodigue manjar pro de sopeta expr. donner sa langue
manjamèl e manjafèl son vesins expr. il faut se au chat
méfier des obséquieux manjar sant Crespin e las alsenas (se -) expr.
manjan los pichons (los peisses gròsses -) expr. travailler sans aucun profit
les gros poissons mangent les petits manjar sas tèrras loc. dissiper son bien
manjança n. f. → vermina 1. vermine veire: caci- manjar sec e verd loc. faire de folles dépenses
bralha 2. parasite 3. mauvaise herbe manjar son blat en verd loc. manger son blé en
manjapaures n. m. → usurièr 1. usurier 2. ex- herbe
ploiteur manjar son cabal loc. manger son patrimoine
manjar n. m. → noiridura 1. nourriture - Ex- manjar son dequé loc. manger son bien
pression: ; Expression: 2. manger manjar son sadol loc. manger à satieté
manjar v. manger - Expression: ; Expression: manjar sopas sul cap loc. dominer de la tête et
manjar (ton -) loc. ta préoccupation de manger des épaules
manjar a crèba-pança loc. s’empiffrer manjar tot son afanatge expr. manger son bien
manjar a la porcion loc. manger à la carte manjar un bocin loc. manger un morceau
393
manjar un mossèc mantilha
manjar un mossèc loc. casser la croûte manobrant, anta adj. (s. XIX...) manœuvrant,
manjar un pan mal afanat expr. jouir d’une ante
sinécure manobrar v. (s. XVII...) manœuvrer veire: obrar
manjar un talhon loc. casser la croûte manobrièr n. m. (s. XVII...) manœuvrier veire:
manjar una bocada loc. manger un morceau obrièr
manjar verd e sec loc. être prodigue manomètre n. m. (s. XVIII...) manomètre
manjarèl (amor -) expr. amour intéressé manon de claus n. m. trousseau de clefs
manjarèl, èla adj. appétissant, ante manòtas n. f. plur. (s. XV.) menottes (police)
manjarèlas (aver las fèbres -) expr. avoir bon veire: man
appétit manpòt, òta adj. e n. qui a les mains gourdes
manjariá n. f. abus de pouvoir - Expression: veire: man
manjariá dins l’aurelha d’un ase (ne -) (fr: j’en manquet, eta adj. e n. manchot, ote veire: man
mangerais sur la tête d’un taigneux) ; Expression: mans (aver entre -) loc. avoir en mains
manjariá las ramas de cent malhòls (fr: il est très mans (de las doas -) loc. à deux mains
dépensier) ; Expression: manjariá las ramas de sèt mans (entre -) loc. entre les mains
vinhas (fr: il est très dépensier) ; Expression: man- mans (èsser de -) loc. être en mains
jariá lo diable amb las banas (fr: il est affamé) ; Ex- mans (far las doas -) loc. 1. avoir deux emplois
pression: manjariá ont los autres patirián (fr: c’est 2. faire son travail et celui d’un autre
un homme très capable) mans (non me ven en -) loc. je ne l’ai pas en
manjariá (de -) loc. des faux frais mains
manjariái un curat farcit de cantaridas (me -) mans (tustar de -) loc. conclure un marché
expr. j’ai très faim mans de pata (aver de -) loc. avoir des mains
manjariatz de potons (la -) loc. elle est jolie à molles
croquer mans de pati (aver de -) loc. être malhabile
manjasants (/manja-sants) n. m. bigot mans dels revendeires (sèm entre las -) expr.
manjat de deutes (èsser -) loc. être criblé de nous sommes dans de sales draps (nous
dettes n’avons plus de moyen d’agir) veire: non sèm
blancs
manjat sant Crespin mai las alzenas (aver -)
mans d’aur (aver las -) loc. être très habile
expr. avoir tout dépensé
mans fadas (aver las -) loc. être très habile
manjat una gata (a -) loc. il est enroué
mans negras fan manjar lo pan blanc (las -) expr.
manjatiu, iva adj. → apetitós appétissant, ante
il faut respecter les travailleurs
manjatívol (pl. manjatívols) adj. bon a manger
mans seguras (entre -) loc. entre de bonnes
manjucar v. 1. grignoter 2. picorer. mains
manjuquejar v. manger sans appétit mans tenon farina (bonas -) expr. 1. un bon ou-
manlèu n. m. emprunt (chose, objet...) veire: vrier s’en sort toujours 2. je n’en démords pas
emprumt mans traucadas (a las -) loc. c’est un panier
manlèva n. f. bascule d’un puits percé
manlevaire, aira n. emprunteur, euse (chose, mans traucadas (aver las -) expr. avoir les
objet...) mains percées
manlevar v. emprunter (chose, objet...) - Ex- mansuetud n. f. (s. XIII...) mansuétude
pression: D’un costat, lo pòble laissa s’apaurir son mant, anta adj. maint, mainte
lengatge en restrenhent lo vocabulari als sols besonhs manta n. f. mante (vêtement sans manches)
locals ; Expression: de l’autre, aprèp aquel apauri- mantasta (a la -) loc. adv. pêche à la main veire:
ment dont patís a un moment donat, lo pòble aug- a la gaunha
menta lo vocabulari en manlevant de novèls mots a mantèl n. m. 1. manteau veire: màntol 2. cou-
la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904) vercle (maie, pressoir...)
manna n. f. (s. XII..., mot ebrèu) manne mantelar v. 1. couvrir d’un manteau veire: des-
mannat, ada adj. 1. gentil, ille 2. bien arrangé, mantelar 2. couvrir
ée mantelet (far lo -) loc. traîner une aile blessée
manne del jorn (tot lo -) loc. tout au long du (oiseau)
jour / de la journée manten n. m. 1. maintien 2. soutien
manòbra n. f. (s. XVII...) manœuvre (tentative) manteneire, eira n. mainteneur
manòbra n. m. (s. XX.) manœuvre (ouvrier) mantenença n. f. maintenance
manòbra (far -) loc. servir de manœuvre manténer v. 1. maintenir veire: man 2. se main-
manòbra per un curat (fariá un bon -) expr. tenir
c’est un fainéant manténer caud loc. tenir au chaud
manobrable, abla adj. (s. XX.) manœuvrable mantilha n. f. (s. XVIII..., del castelhan) mantille
394
mántol mar-sòl
mántol n. m. grand manteau d’homme veire: maquina per escriure n. f. machine à écrire
mantèl - Expression: Mès aquò siá pro dit per ara, maquina per lavar n. f. machine à laver
/ que le cèl son mántol prepara, / contrapuntat, tan maquina-espleit n. f. (s. XX.) machine-outil
plen que vuèit, / de las estelas de la nuèit (Pèire maquinacion n. f. (s. XIII. ń machinatio ż) machi-
Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) nation
mantun, una adj. inv. (de mant X mai d’un) → maquinal, ala adj. (s. XVII...) machinal, ale
mant, a 1. maint, mainte veire: mai d’un - Exem- maquinar v. (s. XIII. ń machinar ż) sost. machiner
ple: Mantun se retrobèron arroïnats per la crisi. Dins - Citation: E pertant honan de vergonha, / e de mau
mantuna estructura sovent lexicalizada (Preposicion acarada tronha / hujan, trebolats de lors sens, / los qui
+ Nom) l’article es absent. 2. plus d’un, d’une - Ex- de’m pèrder maquinavan (Pèir de Garròs, Psaume 6,
emple: Mantuna istòria . Ne coneissi mantun. 1565)
manual n. m. (s. XVI...) manuel (livre) maquinariá n. f. (s. XIX...) machinerie
manual, ala adj. e n. (s. XVI...) manuel, elle maquinhon n. m. (s. XVI..., del francés? occ. maga-
manualament adv. (s. XIV...) manuellement nhon) maquignon veire: maganhon
manufactura n. f. (s. XVII...) manufacture maquinhonar v. (s. XVI...) maquignonner veire:
manufacturable, abla adj. (s. XIX...) manufac- maganhonar
turable maquinhonatge n. m. (s. XVI...) maquignon-
manufacturar v. (s. XVII...) manufacturer nage
manufacturièr, ièra adj. e n. (s. XVIII...) manufac- maquinisme n. m. (s. XVIII...) machinisme
turier, ière maquinista n. (s. XVII...) machiniste
manuguet n. m. menuet
maquís (pl. maquises) n. m. (s. XIX..., del còrs)
manuscrit, ita adj. e n. (s. XVI., del latin)
maquis
1. manuscrit, ite veire: man - Expression: Excel-
maquisard, arda n. m. (s. XX.) maquisard veire:
léncia deu manuscrit d’Oxford ? Òc. Mès n’ei pas
camisard
qu’un manuscrit" (Pèire Bèc, 2014, p. 7) 2. (m.)
mar n. f. mer - Expression: Mon còr, mai que
manuscrit
mai, pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái
manutencion n. f. (s. XIX...) manutention
tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins
manutencionari, ària n. (s. XVIII...) manuten-
lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar blosa de
tionnaire
l’aire (Julieta Dissèl, s. XX) ; Expression: mar aprèp
maoïsme n. m. (s. XX.) maoïsme
los peisses (voler la -) (fr: vouloir le beurre et l’argent
maoïsta n. (s. XX.) maoïste
du beurre) ; Expression: mar e mai la balena (aver la -
mapa n. f. carte géographique
) (fr: avoir tous les atouts en main) ; Expression: mar
mapamundi n. m. (s. XIII...) mappemonde (f.)
non brutla pas (la -) (fr: il n’y a pas le feu au lac) ;
maqueta n. f. (s. XVIII..., de l’italian) maquette Expression: mar passada, amor oblidada (fr: loin des
maquetista n. (s. XX.) maquettiste yeux loin du cœur)
Maquiavèl n. m. (s. XIX..., de Niccolò Machiavelli)
mar (auta -) n. f. haute mer
machiavel
mar (delà la -) loc. outre-mer
maquiavelic, ica adj. (s. XIX...) machiavélique
mar (es blanca -) loc. la mer est sereine
maquiavelisme n. m. (s. XVIII...) machiavélisme
mar (far un trauc a la -) n. couler (bateau)
maquilhaire, aira n. (s. XIX...) maquilleur, euse
mar (l’espandida de la -) loc. l’étendue de la
maquilhar v. (s. XIX..., del neerl.) maquiller veire:
mer
fardar
mar als Angleses (far la -) loc. apprendre à son
maquilhatge n. m. (s. XIX...) maquillage
père à faire des enfants
maquina n. f. (s. XVI...) machine
maquina de cafè n. f. (s. XX.) machine à café mar deliura n. f. marée haute
maquina de calcular n. f. (s. XX.) machine à mar e monts (far -) loc. faire monts et
calculer veire: calculatritz merveilles
maquina de cóser n. f. (s. XX.) machine à coudre mar enauçada loc. mer agitée
veire: cosedoira mar es auta (la -) loc. la mer est agitée
maquina de fotocopiar n. f. (s. XX.) machine à mar granda n. f. → ocean atlantic océan atlan-
photocopier veire: fotocopiadoira tique
maquina de guèrra n. f. machine de guerre mar gròssa n. f. mer houleuse
maquina de lavar n. f. machine à laver mar lisa n. f. mer d’huile
maquina de vapor n. f. (s. XX.) machine à mar plena n. f. marée haute
vapeur mar sema n. f. marée basse
maquina de vendemiar n. f. machine à ven- mar-aire adj. (s. XX.) mer-air (militaire)
danger mar-mar adj. (s. XX.) mer-mer (militaire)
maquina per comptar n. f. machine à calculer mar-sòl adj. (s. XX.) mer-sol (militaire)
395
marabot marginalitat
marabot n. m. (s. XIX..., de marabot) marabout marcat (l’ai -) loc. j’ai mis mon pied dessus
(oiseau) marcat de (córrer suls -) n. aller sur les brisées
marabot n. m. (s. XVI..., de l’arabi) marabout (per- de
sonne, tente) marcejar v. faire des giboulées
marasme n. m. (s. XVI...) marasme marcesc, esca (pl. marcesques, escas) adj. de
maratge n. m. 1. rivage veire: marina 2. plage mars veire: març
maraton n. m. (s. XIX..., de la vila grèca) marathon marcescada n. f. giboulée (de mars) veire: març
maratonian, ana n. (s. XIX...) marathonien, enne
marbradura n. f. (s. XVII...) marbrure marcha n. f. (s. XVI...) → camin marche (action
marbrar v. (s. XVII...) marbrer de marcher)
marbrariá n. f. (s. XVIII...) marbrerie marchaire, aira n. → caminaire marcheur, euse
marbre n. m. (s. XV...) marbre m. marchapè n. m. (s. XIV...) marchepied
marbre (tira un peçuc al -) loc. il lésine sur tout marchar v. (s. XIII..., lat. marcare) → caminar
marbrièr n. m. (s. XIX...) marbrier m. marcher
marbriu, iva adj. → marmorèu marmoréen, marchon n. m. nez de marche (d’escalier) veire:
enne (relatif au marbre) grasa
marc n. m. (s. XIV...) résidu (café, raisin, olives, marcial, ala adj. (s. XVI...) martial, ale
etc.) veire: raca marcian, ana adj. e n. (s. XVI...) martien, enne
març (pl. marces) n. m. mars (mois) veire: di- marcir v. 1. flétrir veire: passir 2. faner
marts marèia n. f. (s. XVIII..., del francés) 1. marée
marca n. f. (s. XI..., del germanic ancian, var.: marcha (haute, basse) veire: mar, marina; subèrna
(Lem., Auv., Viv. Alps)) sost. marche (région fron- 2. poisson de mer (marché)
tière) (istòria) - Exemple: la marcha lemosina es al marèia negra n. f. (s. XX ;) marée noire
nòrd de l’Occitania marèia umana n. f. (s. XX.) marée humaine
marca n. f. (s. XVI..., del germanic ancian) 1. corr. marescal (marescau; mareschau) n. m. (s. XIII...)
marque - Expression: marca que i a quicòm que 1. maréchal (militaire) veire: faure 2. maréchal-
truca (fr: c’est signe de/que) 2. trace 3. sorte de ferrant.
pain 4. corr. repère (sur un objet...) veire: sen- marescala n. f. (s. XIX...) maréchale
hal marescalat n. m. (s. XIX...) maréchalat
marca (es bona -) loc. c’est bon signe marescalciá n. f. (s. XVIII...) maréchaussée
marca de se (aquò -) loc. cela va sans dire marga n. f. manche (vêtement)
marca d’aquò (per -) loc. pour preuve de cela marga (aver grand -) loc. être influent
marca la pluèja (aquò -) loc. ça veut dire qu’il marga (aver longa -) loc. avoir le bras long
va pleuvoir marga (èsser de la -) loc. faire partie de
marca mal loc. quelqu’un qui a mauvaise mine l’intrigue
marca plan (aquò -) loc. c’est bon signe marga (lo ten per la -) loc. 1. il le tient 2. il
marca suau (un -) loc. qui bat froid l’empêche d’agir
marcador n. m. (s. XX.) marqueur (crayon, in- marga longa (aver la -) loc. avoir le bras long
strument...) margar v. 1. emmancher 2. assembler 3. fourrer
marcaire, aira n. (s. XVI...) marqueur, euse (per- 4. se faufiler
sonne, sport...) margarida n. f. 1. marguerite - Expression:
marcamal n. m. 1. mauvaise passe 2. homme à margarida (a la bona -) (fr: à la bonne franquette)
mine patibulaire 2. reine-marguerite
marcamal se passeja expr. 1. ça va mal 2. c’est margarideta n. f. pâquerette veire: pimpanèla -
la série noire Expression: Los cocuts alucan candèlas sus los taps,
marcar v. (s. XVI...) 1. marquer 2. indiquer las primavèras e las margaridetas floquejan, lo cocut
marcar v. poser le pied canta au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr e los
marcar de se loc. aller de soi sharments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes
marcar la finimond expr. présager la fin du d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
monde margarina n. f. (s. XIX...) margarine
marcar lo pas loc. marquer le pas margas de camisa (en -) loc. en manches de
marcar lo pè loc. faire du pied chemise
marcar mal loc. v. 1. être de mauvais augure margas (se rebussar las -) loc. se retrousser les
veire: auguri 2. marquer mal manches
marcar plan loc. v. 1. être de bon augure veire: marge n. m. (s. XVI...) 1. marge 2. bord 3. bor-
auguri 2. présenter bien dure
marcassin n. m. marcassin marginal, ala adj. e n. (s. XV...) marginal, ale
marcassita n. f. (ar. marqachita) marcassite marginalitat n. f. (s. XX.) marginalité
396
marginalizacion marrida fin (far -)
397
marrida passa mascanhaire, aira
marrida passa n. f. moment défavorable mars (èsser dins las grandas -) expr. être dans
marrida sang non pagan pas un sòu de deutes les grandes affaires
(tres litres de -) expr. le souci n’arrange pas les mars e monts (far -) loc. faire monts et
choses merveilles
marrida sentida n. f. mauvaise odeur marselhés, esa adj. (de Marselha) marseillais,
marrida sòna (una -) loc. un mauvais son de aise veire: focèu
cloche marsoïn n. m. marsouin veire: pòrc marin
marrida tèsta n. f. mauvaise tête Marta fila, puèi debana expr. le bonheur n’a
marridariá dins lo ventre (non aver que / aver qu’un temps
pas que -) expr. être plein de fiel / méchanceté martegala n. f. (de la vila de Martegues) 1. martin-
marridas figuras n. f. plur. figures incon- gale 2. courroie 3. martingale (jeu)
venantes Martegue (lo -) n. pr. Martigues
marriment n. m. 1. tristesse 2. corr. peine 3. corr. martèl (a gròs enclutge, gròs -) expr. il faut
souci savoir adapter ses moyens
marrimentejar n. 1. corr. affliger 2. corr. mettre martèl (martèu; marteu; martèth) n. m.
en peine - Expression: non t’en marrimenteges pas 1. marteau veire: tustet, tustador 2. heurtoir
(fr: ne t’en mets pas en peine) martèl pilon n. m. (s. XIX...) marteau-pilon
marrir (se) v. pron. s’affliger martèl-pic n. m. (s. XIX...) marteau-piqueur
marrit afar quand lo margue val mai que la bal- martelada n. f. coup de marteau
aja expr. mauvaise affaire qu’un couple mal martelaire n. marteleur (personne)
assorti / qu’une mauvaise association martèlament n. m. martèlement
marrit atalar (es de marrit -) loc. il est d’un car- martelar v. marteler
actère difficile martelat, ada adj. (s. XV...) martelé, ée
marrit balanç (un -) n. m. une démarche vacil- martelatge n. m. (s. XVI...) martelage
lante (une) martin pescaire n. m. martin-pêcheur veire:
marrit cap n. f. mauvaise tête bernat pescaire, guilhèm pescaire
marrit colar n. m. mauvaise tête martir, ira n. (s. XII.) martyr (personne) veire:
marrit coma la gala loc. très méchant martiri
marrit coma la gala expr. mauvais comme martiri n. m. (s. XIII., lat ecl. martyrium < gr. mar-
tyrion) sost. martyre (acte) veire: martir - Ex-
marrit coma la ronha expr. méchant comme
pression: Elàs ! Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit
marrit coma l’ase roge / negre expr. mauvais
mon martiri, / non te’n trufes pas, se te plai, / coma
comme
jo non feguí [faguèri] jamai / quand le bèl uèlh de
marrit coma un escorpiu expr. mauvais comme
Peironèla / t’aviá desmargat la cervèla / e que, tot en-
marrit coma un gat bòrni expr. mauvais comme jaurit e baug, / vivotejavas sense gaug (Pèire Godelin,
marrit coma un un ase expr. mauvais comme Ramelet Mondin, s. XVII)
marrit coma una verruga expr. méchant comme martirium n. m. (s. XIX...) martyrium
marrit de páur loc. saisi de peur martirizar v. (s. XII..., lat. med. martirizare) sost.
marrit gran lo qu’a tròp d’abèts expr. il com- martyriser
mence par enrober les choses martirològi n. m. (s. XIII., lat. med. martyrologium)
marrit gus (un -) n. m. un sale type sost. martyrologe
marrit jorn (un -) n. m. un jour malheureux martirologia n. f. (s. XVII..., de martirològi) sost.
marrit mal n. m. 1. maladie incurable 2. un mal martyrologie
sans remède martirologic, ica adj. (s. XVII...) martyrologique
marrit mercat (val mai se desdire que far un -) martirologista n. (s. XVII...) martyrologiste
expr. il vaut mieux se dédire que faire un mau- martror n. f. (s. XIII.) Toussaint
vais marché marxisme n. m. (s. XIX...) marxisme
marrit voler n. m. mauvaise volonté marxista adj. e n. (s. XIX...) marxiste
marrit, ida adj. mauvais, aise mas conj. mais
marron adj. e n. (s. XVI...) marron (fruit, couleur) mas (pl. mases) n. m. → bòrda 1. mas veire:
marronièr n. m. (s. XVI...) marronnier bòria, capmas 2. ferme
marroquinariá n. f. (s. XVII...) maroquinerie masatge n. m. (s. XIII.) hameau veire: maine
marroquinièr n. m. (s. XVI...) maroquinier masc, masca (pl. masques, ascas) n. m. (lat. ma-
Mars n. pr. Mars (mytho.) - Expression: Ara per gus < gr. magos) → bruèis sorcier, ère veire: faitil-
segonda botada, / vòli la guèrra trompetada ; Expres- hièr
sion: car le dieu Mars, amai sa sòr, / me fan gratil- masca n. f. personne masquée
hons dins le còr (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. mascanha n. f. travail mal fait
XVII) mascanhaire, aira n. qui travaille mal
398
mascanhar masuc
mascanhar v. travailler mal massacradors déquia l’ora que Diu, de tos maus sado-
mascanhon n. m. mauvais ouvrier rat, ses plus te comportar, ton cap m’a deliuratanç
mascar v. (ital. maschera) 1. masquer 2. déguiser t’ès constituït cap deus massacradors déquia l’ora que
3. cacher Diu, de tos maus sadorat, ses plus te comportar, ton
mascarada n. f. mascarade cap m’a deliurat
mascaradura n. f. 1. barbouillage 2. noircissure massacrar v. (s. XVI., del francés) 1. massacrer
mascarar v. (s. XIV.) 1. barbouiller 2. noircir 2. bousiller
mascaret n. m. (de l’occ. gascon) mascaret (bœuf massacrar (se) v. se tuer au travail
tacheté, vague déferlante dans les estuaires) massacre n. m. (s. XVI., del francés) → chaple
mascariá n. f. (occ. masc) → brueissariá sorcel- massacre - Expression: massacre (trabalhar coma
lerie un -) (fr: travailler très durement)
massaire, aira n. masseur, euse
mascariá n. f. (occ. mascar) → mascariá
massaliòta adj. e n. (s. XIX...) massaliote veire:
supercherie - Exemple: Comprenguèt pro lèu
marselhés
qu’aquela proposicion èra una engana, una mascariá
massapan n. m. massepain
mascariá literària n. f. supercherie littéraire
massar v. → agropar grouper
- Exemple: Al s. XIX, se publiquèron en occitan
massar v. (s. XVIII..., de l’arabi) masser
qualques famosas mascariás literàrias
massatge n. m. massage veire: quinesiterapia
mascle adj. e n. m. (s. XIII.) 1. mâle 2. viril, ile
massicòt n. m. (s. XIX..., de Guillaume Massiquot
masclejar v. se donner l’air viril
ou Massicot) massicot (instrument)
masclum n. m. 1. jeunes gens (garçons) 2. les
massicotaire, aira n. (s. XIX...) massicoteur
hommes
massicotar v. (s. XIX...) massicoter
masclum (mal de -) coliques néphrétiques massificacion n. f. (s. XX.) massification
veire: colicas nefreticas massificar v. (s. XX.) massifier
mascòta n. f. 1. mascotte veire: masc 2. objet, massificator, tritz (pl. massificators, trises) adj.
animal fétiche (s. XX.) massificateur, trice
masculin, ina adj. (s. XIII.) masculin, ine massís (pl. massisses) n. m. (s. XII.) massif mon-
masculinitat n. f. (s. XIII...) masculinité tagneux
masculinizar v. (s. XVIII...) masculiniser massís, issa (pl. massisses, issas) adj. (s. XII.)
masèl (far -) loc. 1. tuer le cochon 2. préparer la massif, ive
viande massissament adv. massivement
masèl (masèu; maseu; masèth) n. m. → mast n. m. (s. XIV.) corr. mât - Citation: Aquí le
afachament 1. abattoir veire: chaple 2. fig. mas- vaissèl èra d’una tina, un ast èra mast, la vela una
sacre toalha, e l’artilhariá de cinquanta flascous, damb lor
masoquisme n. m. (s. XIX..., de Sacher Masoch) glo-glo-glo espaurissián totis les abitants de las aigas
masochisme saladas (Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638)
masoquista n. (s. XIX...) masochiste mastar v. mâter
massa n. f. (s. XII.) masse d’armes mastegaire, aira n. 1. mâcheur 2. goinfre
massa n. f. (s. XII.) 1. masse 2. amas mastegar v. (s. XII.) 1. mâcher veire: masticar
massa salariala n. f. (s. XX.) masse salariale 2. fig. bredouiller
massacraire, aira (massacrador, ora) n. (s. XVI., masteguejar v. mâchouiller
de massacrar) massacreur, euse - Citation: anç mastic n. m. (s. XIII.) mastic (matière)
t’ès constituït cap deus massacradors déquia l’ora que masticacion n. f. (s. XIV.) mastication (action de
Diu, de tos maus sadorat, ses plus te comportar, ton mâcher)
cap m’a deliurat. anç t’ès constituït cap deus mas- masticar v. mastiquer (mastic) veire: mastegar
sacradors déquia l’ora que Diu, de tos maus sado- masticatge n. m. masticage (de mastic) veire:
rat, ses plus te comportar, ton cap m’a deliuratanç masticacion
t’ès constituït cap deus massacradors déquia l’ora mastin, ina n. (s. XIII.) mâtin, ine (gros chien)
que Diu, de tos maus sadorat, ses plus te compor- mastiti n. f. (s. XIX...) mastite (méd.)
tar, ton cap m’a deliuratanç t’ès constituït cap deus mastodont n. m. (s. XIX...) mastodonte
massacradors déquia l’ora que Diu, de tos maus sado- mastulhar v. 1. mâcher 2. (fig). remâcher (pen-
rat, ses plus te comportar, ton cap m’a deliurat.anç sée)
t’ès constituït cap deus massacradors déquia l’ora mastulhar (se) v. s’appliquer à
que Diu, de tos maus sadorat, ses plus te comportar, mastulhat, ada adj. 1. remâché, ée 2. fig. ex-
ton cap m’a deliurat.anç t’ès constituït cap deus mas- pliqué, ée
sacradors / déquia l’ora que Diu, de tos maus sadorat masturbacion n. f. (s. XVI...) masturbation
(Pèir de Garròs, Annibal, 1567)ses plus te compor- masturbar v. (s. XIX...) masturber
tar, ton cap m’a deliurat.anç t’ès constituït cap deus masuc n. m. buron veire: buron
399
mat mazurka
mat n. m. mat (échecs) matinet adv. de bon matin - Citation: Eran par-
mat adj. → fòl fou tits de Severac pro matinet (Paul Gairaud, La sex-
mat de cadena n. m. fou à lier ològa, 1982)
mat, mata adj. mat, mate (couleur) matinet n. m. petit matin
mata n. f. 1. buisson 2. fam. poils pubiens matinièr, ièra adj. (s. XII.) matinal, ale (très tôt)
matabuòu n. m. → afachament abattoir (arch.) matràs (pl. matrasses) n. m. 1. flèche (arc) 2. fig.
matalàs (pl. matalasses) n. m. (s. XIII..., de maladroit, lourdaud
l’italian ? arabi) matelas matriarcat n. m. (s. XIX...) matriarcat
matalassaire, aira n. matelassier, ière matricial, ala adj. (s. XIX...) matriciel, elle
matalassar v. 1. faire un matelas 2. matelasser matriciar v. (s. XX.) matricier
matamòro n. m. (s. XVI..., del castelhan) mata- matriciatge n. m. (s. XX.) matriçage
more matricida adj. e n. (s. XVI...) matricide (agent)
matar v. (s. XII.) faire mat (échecs) matricidi n. m. (s. XVI...) matricide (acte)
matar v. 1. humilier 2. mater matricula n. f. (s. XV...) matricule
matat, ada de lassièra loc. accablé, ée de fa- matriculacion n. f. (s. XVII...) immatriculation
tigue matricular v. (s. XVI...) immatriculer
match (pl. matches) n. m. (s. XIX..., mot anglés) matrimòni n. m. (s. XIII.) → maridatge mariage
match matrimonial, ala adj. (s. XIII.) matrimonial, ale
matematic, ica adj. (s. XIV.) mathématique matrimonialament adv. (s. XIII. ń matrimonial-
matematicas n. f. plur. (s. XIV.) mathématiques men ż) matrimonialement
matematician, ana n. (s. XIV...) mathématicien, matritz (pl. matrises) n. f. (s. XVI...) matrice
enne (tech.) veire: mairitz
matèria n. f. (s. XV., lat. b. materia) 1. corr. matière matrona n. f. (s. XIV.) matrone
2. corr. matériau maturacion n. f. (s. XIV.) maturation
matèria grisa n. f. (s. XIX...) matière grise maturator n. m. (s. XX.) maturateur
material n. m. matériau veire: matèria maturitat n. f. (s. XV.) maturité
material n. m. matériel matutinal, ala adj. (s. XIV.) matutinal
material, ala adj. (s. XIII.) matériel, elle maurassian, ana adj. (s. XX., de Carles Mauràs)
materialament adv. (s. XIV. ń materialmen ż) maurassien, enne
matériellement maure, maura adj. e n. (s. XII...) maure
materialisme n. m. (s. XVIII...) matérialisme maurèl, èla adj. brun, brune
materialista adj. e n. (s. XVI...) matérialiste maurista n. (s. XVII...) mauriste (religions)
materialitat n. f. (s. XV...) matérialité mausolèu n. m. (s. XVI...) mausolée
materializacion n. f. (s. XIX...) matérialisation mauta n. f. (de mautar) meute (chiens)
materializar v. (s. XVIII...) matérialiser mautar v. (lat. movitare) mettre en mouvement
maternal, ala adj. (s. XIV.) maternel, elle maxillar, ara adj. e n. (s. XIV.) maxillaire
maternalament adv. (s. XIV...) maternellement maxima n. f. (s. XIV...) maxime
maternar v. (s. XX., de l’anglés) materner maximal, ala adj. (s. XIX...) maximal, ale
maternatge n. m. (s. XX., de l’anglés) maternage maximalisme n. m. (s. XX.) maximalisme
maternitat n. f. (s. XV...) maternité maximalista adj. e n. (s. XX., de maximum + ista)
matin n. m. (s. XII.) matin - Citation: Tròp maximaliste - Citation: Quora se pensa a la prudén-
de gaug, tròp de novèl, tròp de prètzfachs que cia practica del maximalista Mistral, òm alena d’aise
l’estrambordavan, l’esperavan dau matin au vèspre en vesent qu’enfin es possible de dire qu’una cultura
(Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003) ; Expression: vertadièrament renais amb la renaissença d’un pòble
matin aganta la lèbre (lo que se lèva -) (fr: l’avenir ap- (Robèrt Lafont, Sobre l’alienacion, in Viure 1, 1965).
partient à ceux qui se lèvent tôt) ; Expression: matin maximum n. m. (s. XVIII...) maximum
non deu empachar de partir (la plueja del -) (fr: la maxwell n. m. (s. XX., de J. C. Maxwell) maxwell
pluie du matin n’arrête pas le pèlerin) (phys.)
matin (ara de -) loc. ce matin même maya adj. e n. (s. XIX..., del maya) maya
matin (de -) loc. de grand matin mazot n. m. (s. XX., del rus ? arabi) mazout
matin (es partit de -) loc. il est parti le matin - Expression: Meteguèt a la vela e quand lo mazot
matin al ser (del -) loc. du matin jusqu’au soir s’estrifèt, quand se levèt l’aura d’amont ; Expression:
matinada n. f. (s. XII.) matinée comencèt sa navigacion (Robèrt Lafònt, 1971, p. 56)
matinada (a fin de -) loc. a la fin de la matinée mazotar v. (s. XX.) mazouter
matinada grassa (coar la -) loc. faire la grasse mazotat, ada adj. (s. XX.) mazouté, ée
matinée mazotatge n. m. (s. XX.) mazoutage
matinal, ala adj. (s. XIV.) du matin mazotièr n. m. (s. XX.) mazouteur (navire)
matinas n. f. plur. (s. XIII.) matines mazurka n. f. (s. XIX..., mot polonés) mazurka
400
me Mediterranèa
me pron. pers. corr. me - Citation: pren-te lo capèl Godelin, Contra, s. XVII); Èra amorós qu’amorós, lo
que me vas trapar una ensolelhada (fr: prend ton cha- medecin Luc Narès. E cada còp que jasiá [amb] ela,
peau, tu vas avoir une insolation) ; Expression: cresi s’empusava aquel fuòc (Paul Gayraud, La sexològa,
que m’es tròp granda aquela vèsta (fr: je crois que 1982)
cette veste est trop grande pour moi) ; Expression: me medecina n. f. (s. XIII.) médecine
soi tacat la camisa (fr: j’ai taché ma chemise) ; Expres- medecins : la tèrra tapa lors defauts (los cal-
sion: me soi crompat un polit costume (fr: j’ai acheté adaires an coma los -) expr. les paveurs ont
un beau costume) ; Expression: se m’as besonh, diga- le même avantage que les médecins: la terre
me (fr: si tu as besoin de moi, dit-le) ; Expression: me cache leurs défauts
cambi los pantalons (fr: je change de pantalon) medeire, eira n. → segaire, aira moissonneur,
meca (mecha) n. f. (s. XIII.) 1. mèche veire: vorma euse (vx)
2. morve mèdia n. m. (s. XX., de l’american) media
meca al calelh (non a pas mai -) expr. il n’a plus Mèdia / Media n. pr. Médie (anc. Pays d’Asie
les moyens Mineure) - Expression: Passant victoriós, Pàrtia e
mecanic, ica adj. e n. f. (s. XIV.) mécanique Mèdia guastè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
mecanician, ana n. (s. XIV. ń mecanic ż) mécani- mediacion n. f. (s. XVI...) médiation
cien, enne - Citation: Aquel mecanician seguèt es- median, ana adj. e n. f. (s. XV...) médian, ane
tonat que la dameta i tombèsse tan [lèu] a mestrejar mediatèca n. f. (s. XX.) médiathèque
una automobila (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) mediatic, ica adj. (s. XX.) médiatique
mecanisme n. m. (s. XVIII...) mécanisme mediatizacion n. f. (s. XX.) médiatisation
mecanizar v. (s. XX.) mécaniser mediatizar v. (s. XX.) médiatiser
mecanization n. f. (s. XIX...) mécanisation mediator de la Republica n. m. médiateur de
mecanografia n. f. (s. XX.) mécanographie la République (juridic)
mecanografic, ica adj. (s. XX.) mécanographique mediator, tritz (pl. mediators, trises) n. (s. XIV.,
mecènas n. m. (s. XVI., lat. maecenas) mécène lat. mediator) médiateur, trice
meçorga n. f. mensonge - Expression: meçorga medicacion n. f. (s. XIII.) médication
mal cordurada (fr: mensonge effronté) ; Expression:
medicaire, a n. fam. mauvais médecin
meçorga que diguèt non l’escanèt (la primièra -) (fr:
medical, ala adj. (s. XVIII...) médical, ale
c’est un menteur)
medicalament adv. (s. XVII...) médicalement
meçorgas (es un colombièr de -) expr. c’est un
medicalizacion n. f. (s. XX.) médicalisation
tissu de mensonges
meçorguièr coma un abrasaire expr. menteur medicalizar v. (s. XX.) médicaliser
comme un arracheur de dents medicalizat, ada adj. (s. XX.) médicalisé, ée
meçorguièr coma un armanac expr. menteur medicament n. m. (s. XIV.) médicament
comme medicamentós, osa (pl. medicamentoses, osas)
meçorguièr coma un desrabaire de dents expr. adj. (s. XVI...) médicamenteux, euse
menteur comme un arracheur de dents medicinal, ala adj. (s. XII..., lat. medicinalis, var.:
meçorguièr coma un lende expr. menteur medicinau (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.))
comme un arracheur de dents medecinal sost. médicinal, ale
meçorguièr, ièra adj. e n. (s. XIII.) menteur, euse medicolegal, ala adj. (s. XIX...) médico-légal
meçorguièrs (d’aqueles -) loc. quels menteurs medicosocial, ala (/medico-social, ala) adj. (s.
mecut, uda adj. e n. morveux, euse veire: XX.) médico-social, ale
vormelós medieval, ala adj. (s. XIX...) médiéval, ale
medalha n. f. (s. XV..., de l’italian) 1. médaille medievisme n. m. (s. XIX...) médiévisme
2. fam. tache de gras sur un vêtement medievista adj. e n. (s. XIX...) médiéviste -
medalhaire, aira n. (s. XIX...) médailleur, euse Expression: Quan èri dròlle, en efèit, lo men pair,
medalhar v. (s. XIX...) médailler qui n’èra pas un medievista ni tanpòc un filològue
medalhat, ada adj. e n. (s. XVII...) médaillé, ée mès un òme intellectualament curiós, aubèrt, letra-
medalhièr n. m. (s. XVII...) médaillier (meuble) herit e de recargue poèta occitan, be’m disèva que’s
medalhon n. m. (s. XVI..., de l’italian) médaillon podèva léger la Chanson de Roland de duas faiçons
medecin n. m. (s. XIV...) → mètge médecin - diferentas: sia a la francesa, sia a la gascona (Pèire
Citation: Car fòrt sovent cal anar córrer cercar los Bèc, 2014, p. 5).
medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris] e [an- mediòcre, òcra adj. (s. XVI...) médiocre
timòni], coma qui va cercar un furet per tirar lo mediocritat n. f. (s. XIV.) médiocrité
conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI); Nom meditacion n. f. (s. XIII.) méditation
imaginat de mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E meditar v. (s. XVI...) méditer
se tira de liri, flor conescuda, autrament Ròsa de meditatiu, iva adj. (s. XIV.) méditatif, ive
Junon. Tot del long au ditz un brave medecin (Pèire Mediterranèa n. f. Méditerranée
401
mediterranèu, èa melicós, osa (pl. melicoses, osas)
mediterranèu, èa adj. e n. (s. XVI..., lat. mediterra- mèl e mai la brèsca (vòl la -) loc. il veut le
neus) méditerranéen, enne beurre et l’argent du beurre
medium n. m. (s. XVI...) médium mèl en boca (aver de -) loc. parler sur un ton
mèdius n. m. (s. XVI...) médius mielleux
medòc n. m. (d’un parçan de Gasconha) médoc mèla n. f. lame (couteau...)
(vin) melancolia n. f. (s. XIV., lat. melancho-
mèdre v. → segar moissonner (vx) lia < gr. melagkholia) malenconiá; melanconia;
medulla n. f. (s. XIII.) médulla (biol.) malenconizar sost. mélancolie (filosofia)
medullar, ara adj. (s. XIV.) médullaire melancolic, a adj. e n. (s. XIV., lat. melancholi-
medullós, osa (pl. medulloses, osas) adj. (s. cus < gr.melagkholikos) melanconic; malencòni;
XVI...) médulleux, euse malenconizar sost. mélancolique - Citation:
medusa n. f. (s. XVIII...) méduse Pròp las aigas babilonicas / grans arrius de lermas gi-
meeting n. m. (s. XVIII..., mot anglés) meeting tavan / nòstas amnas melancolicas... (Pèir de Garròs,
megafòn n. m. (s. XIX..., de l’anglés) mégaphone Psaume 137, 1565) ; Citation: La pola d’un teston
megalit n. m. (s. XIX...) mégalithe sembla que siá panada; / cal èstre plan mossur per
megalitic, ica adj. (s. XIX...) mégalithique crompar la perlic. / De viure de badals òm ven melan-
megalocefal, ala adj. (s. XX.) mégalocéphale colic; / crèdit mòr de talent e non beu que vinada
megaloman, ana adj. e n. (s. XIX...) mégalomane (Pèire Godelin, La floreta novèla, s. XVII).
megalomania n. f. (s. XIX...) mégalomanie melancolicament adv. (s. XVI..., de melancolic)
megalopòli n. f. (s. XX., de l’anglés) mégalopole sost. mélancoliquement
megalosaure n. m. (s. XIX...) mégalosaure melanesian, ana adj. e n. (s. XIX...) mélanésien,
megatona n. f. (s. XX.) mégatonne enne
megawatt n. m. (s. XX.) mégawatt melanina n. f. (s. XIX...) mélanine
megòt n. m. mégot melanòma n. m. (s. XIX...) mélanome
mehari n. m. (s. XVII..., de l’arabi) mehari melar v. emmieller
meharista n. (s. XIX...) méhariste melassa n. f. (s. XVI...) mélasse
méisser v. (s. XIII.) 1. faire couler 2. verser à melat n. m. miellure (exsudation sucrée des
boire arbres)
meisson n. f. (s. XIII.) moisson mèle n. m. mélèze veire: mèlze
meissonar v. (s. XII.) moissonner meleta n. f. 1. petits poissons 2. menu fretin
meissonièr, ièra n. (s. XIV.) moissonneur melhor adv. (s. XII., lat. meliorem) → mièlhs
meitadar v. (s. XII.) 1. mi-partir 2. diviser par mieux veire: mièlhs - Expression: melhor es de se
moitié calar (son -) (fr: le mieux pour lui est de se taire)
meitadat, ada adj. mi-parti, ie melhor (çò -) loc. le meilleur - Citation: Lo gros
meitadièr, ièra n. 1. métayer, ère veire: bordièr catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon /
2. méteil e dins lo plat pren çò melhor / atanlèu que virèm
meitat n. f. (s. XII.) moitié l’esquina (August Benezet, Menudas tròbas, 1926)
meitat cuèit adj. mi-cuit ; La fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que ve-
mejan de (pel -) loc. par le moyen de niam de tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel
mejan, ana adj. e n. m. (s. XIII.) moyen, enne - caçolet e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud,
Expression: ... se pensava au mejan d’anar destrau- L’uèlh de la font, 1977)
car lo vielh collaborator qu’ara collaborava plus ges, melhor (me tròbi -) loc. je vais mieux
mai s’escondiá au fons de son granièr (Robèrt Lafònt, melhor (pel -) loc. au mieux...
1984) melhor (se préner çò -) loc. choisir le meilleur
mejan-corrièr n. m. (s. XX.) moyen-courrier melhor, ora adj. (s. XII., lat. meliorem ) meilleur,
(avion) veire: long-corrièr eure
mejan-oriental, ala adj. (s. XX., de Mejan-Orient) melhorament n. m. (s. XII., de melhorar) 1. fait
moyen-oriental de rendre meilleur veire: amelioracion 2. mieux
mejana (en -) loc. en moyenne être
mejanament adv. (s. XIV.) moyennement melhorament (i a de -) loc. il y a du mieux
mejançant prep. (s. XIII...) moyennant melhorança n. f. (de melhorar) fait de rendre
mejançar v. (s. XIII.) moyenner meilleur
mejançariá n. f. (s. XIII...) mitoyenneté melhorança (i a de -) loc. il y a du mieux
mejancièr, ièra adj. (s. XIII.) moyen, enne melhorar v. (s. XII., de melhor) améliorer (rendre
mejanenc, enca adj. (s. XIII.) mitoyen, enne meilleur) veire: ameliorar
mejanet n. m. → anular annulaire (doigt) melica n. f. hydromel
mejanet n. m. annulaire (doigt) melicós, osa (pl. melicoses, osas) adj. mielleux,
mèl (mèu, meu) n. f. miel euse
402
melicosament menar brug (non -)
403
menar brug (non ne cal -) mentalitat
menar brug (non ne cal -) loc. il ne faut pas en menganas (far de -) loc. flatter
parler menganós, osa (pl. menganoses, osas) adj.
menar coma un barbet loc. mener par le bout 1. flatteur, euse 2. minaudier, ière
du nez menhir n. m. (s. XIX..., mots bretons (men hir : pèira
menar de raissa loc. rechigner longa)) → peiraplantada menhir veire: peirafita
menar de volume loc. faire du volume menimós, osa (pl. menimoses, osas) adj. minu-
menar dòl loc. se lamenter tieux, euse
menar dur loc. traiter rudement menina n. f. 1. fam. grand-mère veire: maire-
menar d’aise loc. traiter avec ménagements grand, grand 2. femme âgée
menar d’aura loc. faire de l’embarras meninge n. f. (s. XV...) méninge
menar far loc. emmener faire meningiòma n. m. (s. XX.) méningiome
menar fòrça fum loc. faire de l’embarras meningiti n. f. (s. XIX...) méningite
menar jòia loc. se livrer à la joie meningitic, ica adj. (s. XIX...) méningitique
menar l’ast loc. 1. tourner la broche 2. tenir son meningo-encefaliti n. f. (s. XX.) méningo-
affaire en main encéphalite
menar la farandòla loc. marcher en tête meningocòc n. m. (s. XX.) méningocoque
menar lo ben loc. diriger l’exploitation menisc (pl. menisques) n. m. (s. XVII...)
menar lo brande loc. exemple (donner l’) ménisque
menar lo compendi loc. être dans l’embarras menopausa n. f. (s. XIX...) ménopause
menar lo grand batre loc. mener grand train de menorquin, ina adj. e n. (de Menòrca) mi-
vie norquin, ine
menar l’estiu loc. travailler pendant le temps mens adv. moins
des récoltes mens (al -) loc. au moins
menar marrida vida loc. vivre dans la mens (pel -) loc. à tout le moins
débauche mens (per aquò -) loc. malgré cela
menar mestièr loc. exercer un métier mens (tot al -) loc. adv. tout au moins
menar misèria loc. crier misère mens avanças (al -) loc. moins tu avances...
menar pel cabèstre loc. mener par le bout du mens de (a -) loc. 1. à moins de 2. excepté de
nez mens dita (a la -) loc. au rabais
menar per la capçana loc. mener par le bout du mens dita (adjudicacion a la -) loc. adjudica-
nez tion au rabais
menar per las narras loc. mener par le bout du mens parlas (al -) loc. moins tu parles...
nez mens que (de -) loc. à moins que
menar pèrdre loc. conduire à sa perte mensdire v. baisser le prix
menar pèrdre qualqu’un loc. conduire mensdita n. f. rabais
quelqu’un à sa perte menstruacion n. f. (s. XVIII...) menstruation
menar plan loc. traiter avec ménagements menstrual, ala adj. (s. XIV.) menstruel
menar regde loc. mener rudement menstruas n. f. plur. (s. XIV.) menstrues veire:
menar rejunt loc. agir selon la règle, avec ordre flors
menar un ben loc. exploiter un domaine mensual, ala adj. (s. XVIII...) → mesadièr men-
mencion n. f. (s. XIII.) mention veire: mençon suel, elle
mencionar v. (s. XIII...) mentionner veire: mensualitat n. f. (s. XIX...) mensualité
mençonar mensualizacion n. f. (s. XX.) mensualisation
mençon n. f. mention mensualizar v. (s. XX.) mensualiser
mençonar v. (s. XIV.) mentionner mensuracion n. f. (s. XIV.) mensuration
mendic, iga n. (s. XII.) mendiant, ante mensvalença n. f. moins-value
mendicant, anta n. (s. XIII...) mendiant, ante ment n. f. 1. esprit 2. mémoire
mendicar v. (s. XIII. ń mendigar ż) mendier ment (pèrdre la -) loc. perdre l’esprit
mendicitat n. f. (s. XIII...) mendicité ment (téner -) loc. 1. être attentif (avoir à
mendre adj. 1. moindre 2. plus petit l’esprit) 2. faire attention
mendre (lo plus -) loc. le plus petit ment (téner d’a -) loc. surveiller (garder en tête)
menèl, èla adj. e n. m. 1. petit, ite 2. auriculaire menta n. f. (s. XII., lat. mentha) corr. menthe
(doigt) veire: meçorga - Exemple: nòl a menta (fr: ça sent
menerbés, esa (pl. menerbeses, esas) adj. e n. la menthe / fig : tu ments)
(de la vila de Menèrba) minervois, oise mental, ala adj. (s. XIV.) mental, ale
menèstra (far la -) loc. faire la cuisine mentalament adv. (s. XIV. ń mentalment ż) men-
menestral n. m. (s. XII.) artisan veire: artisan talement
mengana n. f. 1. flatterie 2. minauderie mentalitat n. f. (s. XIX...) mentalité
404
mentastre mercandejar (non li -)
405
mercantil, ila merme, merma
mercantil, ila adj. (s. XVI..., de l’italian) mercan- merchand de pèls d’anguilas (un -) n. m.
tile gagne-petit
mercantilisme n. m. (s. XIX...) mercantilisme merchand d’aiga nafa n. m. marchand de chan-
merçar v. commercer sons (intrigant)
merçariá n. f. (s. XIII.) mercerie merchand d’embarràs n. m. faiseur
mercat (bon -) loc. bon marché d’embarras
mercat (merchat) n. m. (s. XIII.) marché merchand grossièr n. m. marchand en gros
mercat (téner -) loc. vendre au marché merchand, anda adj. e n. (lat. mercatantem < mer-
mercat (tres femnas e un aucat tenon un -) expr. catare (pel nòrd occ.)) marchand, ande - Citation:
trois femmes et un oison font un marché Un jorn de promier abrial que son mestre l’avia en-
mercat (val mai se desdire que far un marrit -) viat a Tula crompar un bleston de fial de fer en coire,
expr. il vaut mieux se dédire que faire un mau- seguet totas las botigas de la vila per far sa comession
vais marché e se’n tornet a detz oras del ser furiós contra los mer-
mercat a tèrme n. m. marché à terme (écon.) chands que [non] an pas çò que chal per contentar
las practicas (Alfred Marpilhat, Las [fadardiás] de
mercat al comptant n. m. maché au comptant
Marsalet, 1899); Per se vestir, se trobava pas res. O
(écon.)
caliá esperar un briu e cigonhejar; balhar un plec de
mercat comun n. m. (s. XX.) marché commun
salcissa, un tròç de lard al merchand (Paul Gairaud,
mercat dels bens e dels servicis n. m. marché
La sexològa, 1982)
des biens et services (écon.)
mercièr, ièra n. mercier, ière
mercat dels cambis n. m. marché des changes mercuri n. m. (s. XIV.) mercure
(écon.)
mercuriala n. f. (s. XVI...) mercuriale
mercat derivat n. m. marché dérivé (écon.) mèrda n. f. merde
mercat fait ! loc. marché conclu ! merdós, osa (pl. merdoses, osas) adj. e n. (s. XIII.)
mercat financièr n. m. marché financier (écon.) merdeux, euse
mercat poirit (far un -) vendre à vil prix merenga n. f. (s. XVII..., del polonés) meringue
mercé n. f. (s. XII.) 1. merci (dépendance) merguèz (pl. merguèzes) n. f. (s. XX., de l’arabi)
veire: mercés - Citation: Apropiatz-vos, ò bèl nas merguez
d’esquina de cranc bulhit ! per escotar cossí en vos meridian, ana adj. e n. f. (s. XIII.) méridien, enne
seguint e non vos trobant, ieu me som cent còps ren- meridional, ala adj. (s. XIII.) méridional, ale
dut a la mercé de la paura [cosina], qu’en trista lan- meritant, anta adj. (s. XVIII...) méritant, ante
guison me drubissiá la finèstra de las dents, e sense meritar v. (s. XV..., de merit) corr. mériter
fustièr la me piejava de [crosada] (Pèire Godelin, Tre- meritat (s’o es plan -) loc. il ne l’a pas volé veire:
sena floreta, s. XVII) 2. grâce - Citation: Tu re- s’ameritar
coneishes plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton meriti n. m. (s. XII., lat. meritum + i) mérite
poder tan magnific com es / e ton bon esperit tengues meritòri, òria adj. (s. XIV.) méritoire
de sas mercés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, merlar v. (s. XII.) créneler
1565) 3. miséricorde merlaton n. m. jeune merle
mercé a loc. grâce à mèrle n. m. (s. XII.) merle
mercé a (de -) loc. adv. grâce à merlet n. m. créneau
mercé de (a la -) loc. à la merci de merletar v. créneler
mercejament n. m. (s. XII.) remerciement merluç (coitar lo -) loc. être dans la misère
mercejant Dieu loc. grâces à Dieu merluç (pl. merluces) n. m. (s. XIII.) 1. merlus
mercejar v. (s. XIII.) remercier 2. merlan (poisson)
mercenari, ària n. (s. XIII.) mercenaire merluç (tirassar lo -) loc. tirer le diable par la
mercés interj. (lat. merces, mercedem) corr. merci ! queue
(politesse) veire: mercé - Citation: Tu m’as tractat merluça n. f. morue
uèi, camarada; / grand mercés, que plaser m’as fait ; / merluçaire n. m. pécheur de morue
mès non me dones plus de lait, / sonque d’aquela que merlucièr, ièra n. marchand, ande de morue
m’agrada, / damb que fan chauchòla al grilh, / e que mermament n. m. (s. XIII.) 1. diminution
se mols per un dosil (Pèire Godelin, La floreta novèla, 2. baisse
s. XVII) mermar la pitança (se -) loc. se priver de
mercés (pl. merceses) n. m. merci (politesse) manger
veire: mercé merme, merma adj. 1. amoindri, ie 2. diminué,
merchand de grimaças n. m. → ipocrita hyp- ée
ocrite mermèc, èca adj. (mot de l’occ. gascon) débile
merchand de mòrt subita (un -) n. m. homme veire: pèc, nèci, mondorro - Expression: Si som
peu sérieux en affaires jo ton, enqüara que n’ac volhas, / e non som pas, com
406
mermèc, èca mesprètz (cargar de -)
tu m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt, mondorro, ni mermèc que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
(Pèir de Garròs, Eglògas, 1557) 3. (pron.) se mêler 4. s’ingérer
mèro n. m. mérou mesclatge n. m. action de mélanger
merovingian, ana adj. e n. (s. XIX...) mescle n. m. mélange
mérovingien, enne mesclum n. m. 1. mélange, mesclun (salade)
mes (cada -) loc. tous les mois 2. imbroglio
mes (cada primièr del -) loc. tous les premiers mescomptar (se) v. (s. XIII.) se tromper dans ses
du mois prévisions
mes (l’intrant del -) loc. le début du mois mescompte n. m. 1. mécompte 2. erreur
mes (pl. meses) n. m. (lat. mensis) mois - Ci- mesconeissença n. f. (s. XIII.) méconnaissance
tation: A la fèsta s’i pensava tres meses a l’avança mesconéisser v. (s. XIII.) méconnaître
e los pols de devián demandar perqué èran tant plan mescreire v. (s. XII.) ne pas croire
noirits (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) mescresença n. f. (s. XIII.) 1. incroyance veire:
mes (tombar lo -) échoir le loyer creire 2. incrédulité
mes ? (quant tenèm del -) expr. le combien mescresent, enta adj. (s. XI...) 1. mécréant, ante
sommes-nous ? veire: incredul 2. incrédule
mes que cor (lo -) loc. le courant du mois mesenga n. f. mésange
mes, a mes (lo qu’a -) loc. chacun à la fin trouve meses (entre quatre -) loc. dans quatre mois
son compte mesestimar v. (s. XVI...) mésestimer
mes, mesa (pl. meses, esas) adj. mis, mise
mesfait / mesfach (pl. mesfaches) n. m. (de mes-
mesa n. f. 1. mise 2. offre 3. enjeu
far) méfait
mesa (afilatar la -) loc. voler la mise
mesfar v. (s. XIII.) 1. méfaire 2. faire le mal
mesa (metre sa -) expr. fam. se mêler à une con-
mesfisança n. f. méfiance
versation
mesfisar (se) v. pron. se méfier - Expression:
mesa a jorn loc. mise à jour (journée, calen-
Mesfisa-te dels que non son vestits coma los autres
drier)
; Citation: Mesfisa-te de ta mamà. Es fina qu’es
mesa al jorn loc. 1. mise au jour (à la lumière)
fina aquela santa persona (Paul Gairaud, La sexològa,
2. découverte
1982)
mesa en examèn n. f. mise en examen
mesfisós, osa (pl. mesfisoses, osas) adj. méfiant
mesa que (non es de / es pas de -) loc. il n’est
mesgarda n. f. mégarde
pas question que
mesolha n. f. 1. moelle 2. mie de pain
mesacòrd n. m. désaccord veire: acòrdi
mesacòrd (èsser de -) loc. être en désaccord mesolitic, ica adj. e n. m. (s. XX.) mésolithique
mesada n. f. 1. durée du mois 2. salaire du mesopotamian, ana adj. (s. XIX...) mé-
mois 3. mensualité sopotamien, enne
mesadièr, ièra adj. mensuel, elle veire: mensual mesoterapia n. f. (s. XX.) mésothérapie
mesparlar v. (s. XII.) médire veire: maldire, mal-
mesaliança n. f. mésalliance parlar
mesaliar (se) v. pron. se mésallier mespla / mespola n. f. nèfle
mesar v. miser mespla a mòrdre (non i aver una -) expr. n’avoir
mesaventura n. f. mésaventure rien à y voir
mescalina n. f. (s. XX., del mexican) mescaline mesplièr n. m. néflier
mescla n. f. (s. XII.) mélange mespréner (se) v. pron. se méprendre
mesclada n. f. (s. XII.) 1. mêlée 2. combat mespresa n. f. méprise
mescladament adv. (s. XIII.) 1. confusément mespresable, abla adj. (s. XIV.) méprisable
2. pêle-mêle mespresaire, aira n. (s. XIII.) qui méprise
mescladís (pl. mescladisses) n. m. mauvais mespresar v. (s. XIII., de mes + presar) corr.
mélange mépriser
mesclador n. m. mélangeur (instrument) mespresat, ada adj. méprisé, ée - Expression:
mesclador n. m. (s. XX.) mitigeur (robinet) Puish doncas que plasut vos a / ritmes en gascon com-
mescladura n. f. mixture pausar, / de mi vos n’èratz pas estat / en vaganaut
mesclanha n. f. (s. XII.) 1. mêlée 2. vilain sollicitat /a préner la causa damnada / de nòsta lenga
mélange mespresada (Pèir de Garròs, 1567)
mesclar v. (s. XII.) 1. mêler 2. mélanger - Citation: mespresós, osa (pl. mespresoses, osas) adj. (s.
I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa XIII.) méprisant, ante
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e mesprètz (cargar de -) loc. accabler de mépris
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesprètz (pl. mesprèses) n. m. (s. XIII...) mépris
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta - Citation: Acampem le mesprètz damb le mesprètz, e
407
mesprètz (pl. mesprèses) mesurar cadun a sa cana
de totas lors paraulas ufladas e trufandièras fasam de mèstre d’afars loc. homme d’affaires (vièlh)
mòbles de bodofla (Pèire Godelin, s. XVII) mèstre d’ostal loc. maître d’hôtel (vièlh)
mesprètz (tractar de -) loc. traiter avec mépris mèstre es tamborinaire, lo vailet es dançaire
mesprètz de (far -) loc. faire fi de (quand lo -) expr. le maître donne l’exemple
mesquin, ina adj. (s. XII., de l’arabi) 1. mesquin, mèstre, tra n. (lat. magister) 1. maître, esse veire:
ine 2. chétif, ive 3. misérable mestressa - Citation: Mèstre, metètz-las a l’espròva
mesquinariá n. f. (s. XVII...) mesquinerie abans de vos [decidir] (J. F. Bladèr, La gardaira de
mesquinejar v. 1. lésiner 2. vivre chichement piòts, 1874) 2. instituteur, trice 3. titre des no-
messa n. f. (s. XII., lat. ecl. missa) corr. messe - taires, avocats...
Expression: lo darrièr de la messa (fr: le dernier coup mestrejaire, aira n. qui joue au maître veire:
(de cloche) de la messe) ; Expression: tot çò que ditz mèstre
non es messa (fr: tout ce qu’il dit n’est pas parole mestrejar v. (de mèstre) 1. maîtriser - Citation:
d’Evangile) Aquel mecanician seguèt estonat que la dameta i
messa (préner la -) loc. être ordonné prêtre tombèsse tan [lèu] a mestrejar una automobila (Paul
messa es despuntada (la -) loc. la messe est Gairaud, La sexològa, 1982) 2. régenter
commencée mestrejar la páur loc. surmonter la peur
messa grand n. f. grand-messe mestressa n. f. (s. XVII., lat. magister) 1. maîtresse
messa granda n. f. grand messe (amante) veire: mèstra - Citation: Joan-Guilhem,
messatge n. m. (s. XII.) message per alassament e estent totei lei besonhas qu’aviá,
messatgièr, ièra n. (s. XII.) messager, ère e mai perque voliá èstre un pauc mai sovent
messatjariá n. f. (s. XIII.) messagerie ambé sei mestressas, diguèt ren e laissèt a Pèire
messianic, ica adj. (s. XIX...) messianique Baglione l’organizacion de la manifestacion (Glaudi
messianisme n. m. (s. XIX...) messianisme Barsòtti, Lo capitani de la Republica, 2012) 2. arc.
messias n. m. (s. XIII.) messie amoureuse (sens classique) - Citation: Nom
mestièr n. m. 1. métier - Citation: Òc, òc-ben, imaginat de mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E se
saique, son aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la tira de liri, flor conescuda, autrament Ròsa de Junon.
vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas fan mestièr Tot del long au ditz un brave medecin (Pèire Godelin,
nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) ; Expression: Contra, s. XVII);
mestièr vòl son obrièr (cada -) (fr: chacun son métier) mestria n. f. maîtrise, autorité
2. besoin mestura n. f. (s. XIII.) 1. mélange veire: mixtura
mestièr (aver -) loc. avoir besoin 2. méteil
mestièr (far -) loc. avoir besoin mesturet n. m. pain de maïs
mestièr còsta d’apréner (tot -) expr. 1. Métier
mesura n. f. (s. XII...) 1. mesure - Citation:
qui rentre (c’est le) 2. rien ne se fait sans efforts
[Aqueste] fasiá manjar per mesura e discrecion le
mestièr es (se -) loc. si besoin
fen a son rossin per un trauc de barrica, de páur
mestieral n. m. → artisan artisan
que n’esclatèsse per ne manjar tròp (Odde de Triors,
mestís, issa (pl. mestisses, issas) adj. e n. (s. XII.) 1578); Enfin, jo som damnat per aver fait d’usuras, /
métis, isse per tant de fals [contractes] e de falsas mesuras, / jo
mestissar n. m. (s. XIX...) métisser lairon, jo cobés, que per un fals boissèl, / m’ai ganhat
mestissat, ada adj. (s. XIX...) métissé, ée un Infèrn e m’ai perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat,
mestissatge n. m. (s. XIX...) métissage Exercici de la fe, 1673) 2. cadence 3. modération
mèstra n. f. (de mèstre) maîtresse de maison - Ci-
mesura (a -) loc. à mesure veire: a proporcion
tation: I a que la man de la mèstra per adobar aquela
mesura (per -) loc. avec mesure
salsa amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola
mesura (sense -) loc. sans compter
e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò
es mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta mesura que (a -) loc. à mesure
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) mesurable, abla adj. (s. XIV.) mesurable
mèstra femna n. f. maîtresse femme mesuradament adv. (s. XIII.) 1. avec mesure
mèstre (cal estacar l’ase ont lo vòl lo -) expr. fais 2. modérément
ce qu’on te dit sans poser de questions mesurador n. m. (s. XIX...) mesureur (instru-
mèstre (èsser a -) loc. être en condition ment)
mèstre (èsser sensat lo -) loc. être apparem- mesuraire, aira n. (s. XII...) mesureur, euse (per-
ment le maître sonne)
mèstre (far -) loc. tromper son mari (cocufier) mesurar v. (s. XII.) mesurer
mèstre (val cent escuts d’èsser -) loc. tout le mesurar a sa cana loc. apprécier selon ses
monde ne peut pas commander mérites
mèstre Bolegon (èsser -) expr. être remuant mesurar cadun a sa cana loc. mesurer chacun à
mèstre de dança loc. maître à danser ses mérites
408
met perilh en res (que -) metre en ardas (se -)
met perilh en res (que -) loc. téméraire veire: meteis, eissa adj. (s. XII.) même
temerari metem qu’aja loc. supposons que
meta (qual n’a, ne -) expr. que les riches payent metempsicòsi n. f. (s. XVI...) métempsychose
metabolisme n. m. (s. XIX...) métabolisme metèo n. f. (s. XX.) météo
metacarp n. m. (s. XVI...) métacarpe meteòr n. m. (s. XII...) météore
metacisme n. m. (s. XIV.) métacisme meteorit n. m. (s. XIX...) météorite (m.) (f.)
metafasa n. f. (s. XX.) métaphase meteorologia n. f. (s. XVI...) météorologie
metafisic, ica adj. e n. f. (s. XIII... / s. XVI...) méta- meteorologic, ica adj. (s. XVI...) météorologique
physique meteorologista n. (s. XVIII...) météorologiste
metafisician, ana n. (s. XIV...) métaphysicien, mètge (es tengut per -) loc. il passe pour
enne médecin
metafòra n. f. (s. XIV., lat. metaphora < gr.) sost. mètge de las aucas (un -) expr. un mauvais
métaphore (literatura) médecin
metaforic, ica adj. (s. XIV..., de metafòra) sost. mé- mètge de las cabras (un -) expr. un mauvais
taphorique (literatura) médecin
metafòricament adv. (s. XVII..., de metaforic) sost. mètge de las tòras (un -) expr. un mauvais
métaphoriquement médecin
metal n. m. (s. XII.) métal mètge, mètja n. (s. XII.) médecin
metal n. f. marmite en métal (fonte) veire: ola metòde n. m. (s. XVI...) méthode
metalenga n. f. (s. XX.) métalangue
metodic, ica adj. (s. XV...) méthodique
metalengatge n. m. (s. XX.) métalangage
metodista adj. e n. (s. XVIII...) méthodiste
metalinguistic, ica adj. (s. XX.) métalinguis-
metodologia n. f. (s. XIX...) méthodologie
tique
meton per mètge (lo -) loc. il passe pour
metalleïtat n. f. (s. XX.) métalléité
médecin
metallic, ica adj. (s. XVI...) métallique
metonimia n. f. (s. XIV.) métonymie
metallifèr, èra adj. (s. XIX...) métallifère
metrai la pèira al pitre (non ne -) expr. je
metallizacion n. f. (s. XIV...) métallisation
n’aurai aucun regret
metallizar v. (s. XIV...) métalliser
metraire, aira n. (s. XIX...) métreur, euse
metallizator adj. e n. m. (s. XX.) métalliseur (pis-
tolet) metrar v. (s. XIX...) métrer
metallizator, tritz (pl. metallizators, trises) n. (s. metratge n. m. (s. XIX...) métrage
XX.) métalliseur, euse (personne) metre v. (s. XII., lat. mittere) 1. corr. mettre - Ci-
metalloïde n. m. (s. XIX...) métalloïde tation: Mèstre, metètz-las a l’espròva abans de vos
metallurgia n. f. (s. XVII...) métallurgie [decidir] (J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874) ;
metallurgic, ica adj. (s. XVIII...) métallurgique Expression: se metre a l’onor del mond (fr: se faire
metallurgista n. (s. XVIII...) métallurgiste une position honorable) ; Expression: non o cal metre
metam que loc. → metam que me siái enganat en boca (fr: ce n’est pas la peine d’en parler) ; Expres-
1. considerons que - Exemple: metam que te siás sion: metre a non plus (fr: excéder) 2. corr. placer
copada una camba 2. admettons que 3. corr. percer (dents) - Exemple: lo nenon met la
metamorfic, ica adj. (s. XIX...) métamorphique dent ulhal (fr: le bébé a la canine qui perce)
metamorfosar v. (s. XIX...) métamorphoser veire: mètre n. m. (s. XVIII...) mètre
mudar metre a l’eissut (se -) loc. se mettre à couvert
metamorfòsi n. f. (s. XV...) métamorphose metre a la ròda (se -) loc. pousser à la roue
metan n. m. (s. XIX...) méthane metre a la sosta (se -) loc. se mettre à couvert
metanièr n. m. (s. XX.) méthanier (navire) metre a non plus (se -) loc. se mettre dans tous
metastasi n. f. (s. XVI...) métastase ses états
metatars (pl. metatarses) n. m. (s. XVI...) mé- metre a pòst (se -) loc. se mettre en place
tatarse metre a sang e aiga (se -) loc. suer sang et eau
metatèsi n. f. (s. XIV. ń methatezis ż) métathèse metre al mièg (se -) loc. s’interposer
mete que mete, baste que pete ! expr. marche metre al talh (se -) loc. se mettre au travail
ou crève metre avocat (se -) loc. s’installer comme avo-
metèc, èca n. (s. XVIII...) métèque cat
meteis (çò -) loc. la même chose metre dins la pena (se -) loc. se mettre dans
meteis (es çò -) loc. c’est la même chose l’embarras
meteis (es pas çò - / non es çò -) loc. ce n’est pas metre dins las penas (se -) loc. encourir les
la même chose rigueurs de la loi
meteis orèmus (èsser al -) loc. en être au même metre d’acòrdi (se -) loc. tomber d’accord
point metre en ardas (se -) loc. piquer une colère
409
metre en assegurança (se -) miègjorn (al -)
metre en assegurança (se -) loc. se mettre en micmac n. m. (s. XII. ń michmah ż, del neerlandés)
sûreté micmac
metre en campanha (se -) loc. (s. XVII.) se micocolièr n. m. (s. XVI...) micocoulier veire: fal-
mettre en campagne - Expression: Açò siá dit abreguièr
sense comparason, solament per gandir nòstre Non- micologia n. f. (s. XIX...) mycologie
rés d’aqueste repròpche, que perqué se met en cam- micològue, òga n. (s. XIX...) mycologue
panha be sembla sordament s’estimar quicomet (Pèire micòsi n. f. (s. XIX...) mycose
Godelin, Contra tu, s. XVII) micro n. m. (s. XX.) micro
metre en despensa (se -) loc. se mettre en frais micro-informatica n. f. (s. XX.) micro-
metre en garda (se -) loc. être sur ses gardes informatique
metre en postada (se -) loc. se mettre en posi- micròbi n. m. (s. XIX...) microbe - Expression:
tion / garde Bacterias dins l’èr, e micròbis, infusòris dins l’aiga
metre en postura de (se -) loc. se mettre en de- (Robèrt Lafònt, 1971, p. 103)
voir microbian, ana adj. (s. XIX...) microbien, enne
metre en targa (se -) loc. se mettre en défense microcefal, ala adj. (s. XIX...) microcéphale.
metre en (se -) loc. se métamorphoser en microcirurgia n. f. (s. XX.) microchirurgie
metre la pèira al pièit per aquò (non se -) expr. microclima n. m. (s. XX.) microclimat
1. ne pas se frapper pour cela 2. ne pas se casser microcòsme n. m. (s. XIV...) microcosme
la tête pour cela microeconomia n. f. (s. XX.) micro-économie
metre lo cap jos l’ala (se -) loc. être confus microfilme n. m. (s. XX.) microfilm
metre maçon (se -) loc. s’installer comme microfòn n. m. (s. XIX..., de l’anglés) microphone
maçon micrometric, ica adj. (s. XIX...) micrométrique
metre pèrdre (se -) loc. courir à sa perte micron n. m. (s. XIX...) micron
metre sal ni òli (non -) loc. parler sans ménage- microonda n. f. (s. XIX...) micro-onde
ment microordinator n. m. (s. XX.) microordinateur
metric, ica adj. e n. f. (s. XV...) métrique microorganisme n. m. (s. XX.) micro-organisme
mètro n. m. (s. XX.) métro microscòpi n. m. (s. XVII...) microscope
metrologia n. f. (s. XVIII...) métrologie microscopic, ica adj. (s. XVIII...) microscopique
metronòme n. m. (s. XIX...) métronome microtòme n. m. (s. XIX.) microtome
metropòli n. f. (s. XIV...) métropole micut, uda adj. plein de mie (pain)
metropòli d’equilibri n. f. (s. XX.) métropole mièg (a -) loc. à demi
d’équilibre mièg (al -) loc. au milieu
mièg (èsser de -) loc. être complice / "de mèche"
metropolitan, ana adj. e n. m. (s. XIV.) métropoli-
tain, aine mièg (se tirar del -) loc. se tirer d’embarras
mièg camin (a -) loc. à mi-chemin
meuca n. f. 1. manque veire: pèca 2. échec
mièg can (un -) n. m. un jeune chien qui n’a
meuca (far -) loc. 1. manquer (échouer) veire:
pas fini de grandir
pecar 2. rater 3. être bredouille
mièg cercle n. m. demi-cercle en géométrie
mexican, ana adj. e n. (s. XIX...) mexicain, aine
mièg de (al -) loc. au milieu de
mezzanina n. f. (s. XX., mot italian) mezzanine
mièg estrós (a -) loc. à moitié
mi n. m. mi (mus.)
mièg gat n. m. un jeune chat qui n’a pas fini
mi pron. pers. → ieu arc. moi
de grandir
miasma n. m. (s. XVII...) miasme mièg mòrt adj. à demi mort
miauladís (pl. miauladisses) n. m. miaule- mièg nud adj. demi-nu
ments répétés mièg ròdol n. m. demi-cercle
miaular v. miauler mièg ventre n. m. demi-portion de repas
mica n. f. mica mièg ventre de mongetas expr. une demi-
mica (mija) n. f. (s. XI.) 1. mie 2. bribe portion de repas
mica amb de crosta (de -) loc. pain sec mièg, mièja (pl. mièges, mièjas) adj. 1. mi
micalha n. f. miettes 2. demi
micalhar v. émietter mièg-dieu n. m. (de mièg + dieu) demi-dieu
micar v. paner miègjorn n. m. (s. XIII.) midi
micarèla n. f. petite miette miègjorn (al -) loc. au sud
micha n. f. (s. XII.) 1. miche 2. gros pain miègjornal, ala adj. corr. méridional, ale
michetas (far -) loc. faire envie - Citation: Es encara possible a un mèstre de la
michon n. m. petit pain geografia, coma de l’istòria, coma de la sociologia
michor n. f. → mostor 1. moiteur 2. chaleur o de l’etnologia "miègjornalas" de se targar de la
douce mesconoissença e del mesprètz de la lenga d’òc, e
410
miègjornal, ala mina
d’estampar las pròvas desvergonhadas de son [ig- mildió n. m. (s. XIX..., de l’anglés mildew) mildiou
norància] (Robèrt Lafont, Per un Institut d’Estudis milen, ena adj. num. (s. XIII.) millième
occitans, 1980) milgrana n. f. (s. XII.) grenade (fruit)
mièja asta (a -) loc. en berne milgranièr n. m. (s. XIV.) grenadier (arbre)
mièja bastonada (aquò’s -) loc. cest un demi- milh n. m. (s. XVII.) → milhòc maïs veire: turguet
mal
mièja còsta (a -) loc. à mi-côte milh menut n. m. millet veire: milhet
mièja ora n. f. demi-heure milhada n. f. gâteau de maïs
mièja-votz (a -) loc. adv. à mi-voix milhàs (pl. milhasses) n. m. millasse (pâtis-
mièjament adv. moyennement serie à base de bouillie de maïs) veire: milhas-
mièjanuèit / mièjanuèch n. f. (de mièg + nuèit / son
nuèch) minuit milhasson n. m. → milhàs millasse (pâtisserie
mièjas (a -) loc. entreprise à moitié à base de bouillie de maïs) veire: milhàs
mièjas (far a -) loc. faire à mi-fruit milhavés, esa (pl. milhaveses, esas) adj. e n. (de
mièlhs adv. mieux veire: melhor - Expression: la vila roergata de Milhau) millavois, oise
mièlhs fait (aquò non me fa / me fa pas / lo pompilh -) milhet n. m. millet veire: milh menut
(fr: cela me fait une belle jambe) miliard n. m. (s. XVI...) milliard
mièlhs (a fauta de -) loc. faute de mieux miliardari, ària adj. e n. (s. XIX...) milliardaire
mièlhs en mièlhs (de -) loc. de mieux en mieux miliarden, ena adj. (s. XX.) milliardième
mieu ! adj. poss. mon cher ami ! milícia n. f. (s. XVI...) milice
mieu (al -) loc. chez moi milician, ana n. (s. XX.) milicien, enne
mieu (aquò non es del -) expr. ce n’est pas dans milièr n. m. (s. XIII.) millier
mes habitudes milion adj. num. (s. XIV.) million
mieu (aquò’s pas del -) loc. ce n’est pas mon milionari, ària adj. e n. (s. XVIII...) millionnaire
habitude milionen, ena adj. (s. XVI...) millionième
mieu, miá (pl. mieus, miás) adj. poss. mien, militant, anta adj. e n. (s. XIX...) militant, ante
mienne militantisme n. m. (s. XX.) militantisme
mieu, tieu, sieu... (es -) loc. c’est à moi, à toi, à militar v. (s. XIII.) militer
lui... militar, ara adj. e n. (s. XIV...) militaire
mifa n. f. action de renifler veire: mifar militarisme n. m. (s. XVIII...) militarisme
mifada n. f. reniflement militarista adj. e n. (s. XIX...) militariste
mifaire, aira n. 1. renifleur, euse 2. morveux, militaroindustrial, ala adj. (s. XX.) militaro-
euse industriel
mifar v. renifler millenari, ària adj. e n. m. (s. XV...) millénaire
mifla n. f. 1. gifle 2. chiquenaude millesime n. m. (s. XVI...) millésime
miflar v. gifler milliar, ara adj. (s. XVII...) milliaire
miflut, uda adj. joufflu, ue milligramma n. m. (s. XVIII...) milligramme
migala n. f. (s. XV...) mygale millilitre n. m. (s. XVIII...) millilitre
migon n. m. 1. crottin de brebis 2. colombine millimètre n. m. (s. XVIII...) millimètre
migracion n. f. (s. XV...) migration millimetric, ica adj. (s. XIX...) millimétrique
migrana n. f. (s. XIV. ń emigraena ż) migraine millivòlte n. m. (s. XX., d’Alessandro Volta) milli-
migrant, anta n. (s. XX.) migrant, ante volt
migrar v. (s. XVI...) migrer mimar v. (s. XIX...) mimer
migrator, tritz (pl. migrators, trises) adj. (s. mimarèla n. f. 1. éblouissement 2. berlue
XIX...) migrateur, trice mimarèlas (far -) loc. éblouir, donner la berlue
migratòri, òria adj. (s. XIX...) migratoire mimarèlas (los uèlhs me fan -) loc. je suis
miguetas (far -) loc. caresser ébloui
mila n. f. (s. XIX..., de l’anglés) mille (distance) mime, mima n. (s. XVI...) mime
mila adj. num. (s. XVI.) mille mimetic, ica adj. (s. XIX...) mimétique
mila (un de -) loc. un sur mille mimetisme n. m. (s. XIX...) mimétisme
mila mals (totes los -) loc. toutes les mimica n. f. (s. XVI...) mimique
méchancetés mimòsa n. f. mimosa
milan n. m. (s. XII.) milan mina n. f. (s. XIV.) mine (gisement)
milanés, esa (pl. milaneses, esas) adj. e n. mi- mina n. f. 1. apparence - Expression: Pèire l’òrb
lanais, aise e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, /
milanta adj. indef. un grand nombre partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de Car-
milanta (un de -) loc. un sur mille mentrant, / per a plaser véser las minas / de las to-
milapatas n. m. mille-pattes stonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta
411
mina miopia
412
miosòtis (pl. miosotises) mission
miosòtis (pl. miosotises) n. f. (s. XVI...) myoso- mirga (murja) n. f. souris veire: rata, ratòta - Ci-
tis tation: Tot en trotinejant sus un montairon d’òrdi, /
Miquèl l’Ardit (far -) loc. faire des rodomon- dins un recanton de granièr, / doas mirgas, que vivián
tades tranquillas e d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, /
mira n. f. 1. mire 2. visée 3. fig. but [s’enchipravan] de la pitança (Aquiles Mir, La doas
mira (aver en -) loc. avoir en vue mirgas, s. XIX)
mira (levar de -) loc. 1. déconcerter / désorien- mirgalhadura n. f. 1. diaprure 2. bigarrure
ter 2. mettre hors de soi mirgalhar v. 1. diaprer 2. bigarrer
mira (préner -) loc. 1. prendre sa mire 2. viser mirgalhat, ada adj. 1. diapré, ée - Expression:
mira sus (préner -) loc. prendre modèle sur Manadet de floretas comunas que gausas esperar
mirabèla n. f. mirabelle dedins lo grand e mirgalhat [pertèrra] del [Lengadòc]
mirabelièr n. m. mirabellier (prunier) de totis tos esperfòrces, te vesi pagat en moneda de
trufas se non te salvas per ací (Pèire Godelin, Con-
miracle n. m. (s. XIII.) miracle - Expression:
tra tu, s. XVII) ; Expression: Tot [m’annóncia] la
Caravirar les elements es un escais de mos miracles
part que prenètz a la fèsta de uèi, òmes, femnas, fil-
(Peire Godelin, s. XVII) ; Expression: Aquel mira-
has, gojats, vos vesi totes endimenjats, las fardas [...]
cle se fasquèt simplament, coma una ròsa espelís al
pus bèlas son sortidas, los ribans mirgalhats lusisson,
solelh. Inoblidabla vesprada d’afrairament felibrenc
e totes siatz dins la pus granda [netetat] (Joan Loís
(Antonin Perbòsc, s. XX)
Fornèrs, s. XVIII) 2. bigarré, ée
miracle (a -) loc. à profusion
mirgalhejar v. 1. se diaprer 2. chatoyer.
miracle (far -) loc. faire l’important
mirgas (rosegat de las -) loc. rongé par les
miracle (non fa / fa pas -) loc. ce n’est pas
souris
fameux
Mirmidons n. m. plur. Myrmidons (mytholo-
miracles (n’a tant fait coma sant Pèire de -) expr. gie grecque)
c’est un vantard mirpa n. f. (occitan gascon) paresseuse (vx)
miraculós, osa (pl. miraculoses, osas) adj. (s. mirra n. f. (s. XIII.) myrrhe
XIV.) miraculeux, euse
mirta n. f. (s. XIII.) myrte
miralh n. m. (s. XII.) miroir - Expression: Cadun, misantròp, òpa adj. e n. (s. XVI...) misanthrope
al miralh de son arma tròba son accion bèla ; Expres- misantropia n. f. (s. XVI...) misanthropie
sion: cadun al bonhon de l’aunor tira damb qualque misantropic, ica adj. (s. XVI...) misanthropique
qualitat que li en done (Pèire Godelin, Contra tu, miserabilisme n. m. (s. XX.) misérabilisme
s. XVI) ; Expression: Los uèlhs que son lo miralh miserabilista adj. (s. XX.) misérabiliste
de l’anma, devon èsser tranquilles e abaissats dins
miserable de ieu ! expr. misérable que je suis !
una veusa (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-
miserable, abla adj. e n. (s. XIV.) misérable
Ceselha, 1785) ; Expression: Dins sa cambra, Lison
misèria n. f. (s. XIII., lat. miseria) corr. misère
aviá ara un miralh, un miralh que son cadre d’aur
misèria (mostrar -) loc. avoir l’air misérable
verd lusissiá, bavard e important davant los mòbles
misèria de vin, petits forrups loc. pauvre vin,
dels aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934)
petites gorgées
miralhar v. 1. réfléchir (reflet) 2. miroiter 3. se
misèria me tuteja (la -) loc. je suis dans la mis-
mirer
ère
miralhejar v. miroiter
misericòrdia n. f. (s. XIII., lat. misericordia) sost.
miralhet n. m. 1. petit miroir 2. miroir aux alou- miséricorde
ettes misericòrdia perduda (veire -) loc. n’avoir plus
miralhet (far -) loc. faire miroiter aucun recours
miralhièr n. m. miroitier misericordiós, osa adj. (s. XIII.) miséricordieux,
miralhs crebats (aver los -) loc. avoir la voix euse
éraillée misogin, ina adj. e n. (s. XVIII...) misogyne
miranda n. f. 1. belvédère 2. lieu élevé misoginia n. f. (s. XIX...) misogynie
miranda (far -) loc. faire merveille miss (pl. misses) n. f. (s. XVIII..., mot anglés) miss
miranda de (far -) loc. faire étalage de (reine de beauté)
miranda de quicòm (far -) loc. montrer avec missal (far -) loc. 1. changer ses habitudes
ostentation 2. brûler une étape
mirar v. (s. XII.) 1. observer 2. viser missal (missau) n. f. (s. XII...) missel
mirar (se) v. se mirer - Expression: Roja de fred, missara n. f. loir
enlai se lèva / la luna al front mirgalhat d’òr ; Ex- missi dominici n. m. plur. (s. XVIII..., mots latins)
pression: / sus aquela palhada nuèva / d’argent fin se missi dominici
mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, 1897) missile n. m. (s. XX., mot latin) missile
miratge n. m. (s. XVIII...) mirage mission n. f. (s. XIV...) mission
413
missionari, ària moblat, ada
missionari, ària adj. e n. (s. XVII...) missionnaire tas similaras, evocacion de personnatges mes o mens
- Expression: [A la] rèsta, jo non m’avanci pas tant istorics o mitics sus la sola sonoritat, de còps ara-
de dire qu’aquò sián de sermons faits, e non som pas bizanta de son nom, descripcions repetitivas e este-
tant [òrb] que jo non conesca que MM. les reitors, orotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de
missionaris o autres n’an pas besonh de mas instruc- Rotland, 2014
cions (B Amilhan, s. XVII) mitificar v. (s. XX.) mythifier
missiva n. f. (s. XV...) 1. missive 2. lettre mitigacion n. f. (s. XIV...) mitigation
mistèri n. m. (s. XII..., lat. mysterium < gr. mitigar v. (s. XIII.) mitiger
mustêrion) sost. mystère - Citation: Aviá panat mitigat, ada adj. (s. XVI...) mitigé, ée
del parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl / son parlar mitilicòla adj. (s. XX.) mytilicole
florit de mistèri (Paul Froment, Fantasia, 1899) mitilicultor, tritz n. (s. XX.) mytiliculteur, trice
misteriós, osa (pl. misterioses, osas) adj. (s. XV...) mitilicultura n. f. (s. XIX...) mytiliculture
mystérieux, euse - Citation: Transdòlfi marmotegèt mitilotoxina n. f. (s. XIX...) mytilotoxine
quauque ren de misteriós sus l’imperialisme clitorid- mitologia n. f. (s. XIV...) mythologie
ian de París e comandèt : "Li fremas dedins, partem" mitologic, ica adj. (s. XV...) mythologique
(Robèrt Lafònt, 1984) mitològue, òga n. (s. XVI...) mythologue
mistèris (cercar de -) loc. chercher des faux- mitoman, ana n. (s. XX., lat. mythos + mania)
fuyants, des détours mythomane
mistèris (cercar de -) loc. fournir de mauvaises mitomania n. f. (s. XX., lat. mythos + mania)
raisons mythomanie
mistic, ica adj. e n. (s. XIV...) mystique mitra n. f. (s. XIII.) mitre
misticisme n. m. (s. XIX...) mysticisme mitralha n. f. (s. XIV..., del francés) mitraille
mistificacion n. f. (s. XVIII...) mystification mitralhadoira n. f. (s. XIX..., del francés) mi-
mistificar v. (s. XVIII..., del francés) mystifier trailleuse (arme) veire: fusilh mitralhador - Ex-
mistificator, tritz (pl. mistificators, trises) n. (s. pression: Una mitralhadoira acompanhava lo canon,
XVIII...) mystificateur son tir menut chaplava lo brancum dei euses e lo for-
mistofla n. f. godelureau nit deis avaus (Robèrt Lafònt, 1983)
mistoflet, eta adj. e n. 1. poupin, ine - Cita- mitralhaire, aira n. (s. XVIII..., del francés) mi-
tion: Tot e jamai s’es tengut a me [borolar] l’agràs trailleur (personne)
e me far qualque desaguici, aquel mistoflet dieu dels mitralhar v. (s. XIX..., del francés) mitraille
gratilhons (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) mitralhatge n. m. (s. XX., del francés) mitraillage
2. mignon, onne miular v. (s. XIV.) miauler
mistonar v. câliner mixador n. m. (s. XX., de l’anglés) mixer (appareil
mistós, osa (pl. mistoses, osas) adj. 1. doux, ménager) veire: mesclador
douce 2. caressant, ante 3. affable mixar v. (s. XX., de l’anglés) mixer
mistralada n. f. coup de mistral (vent) mixatge n. m. (s. XX.) mixage veire: mescla
mistralenc, enca adj. e n. (s. XIX.) mistralien, mixcion n. f. (s. XIV.) mixtion
enne (de F. Mistral) - Expression: Estimam qu’al mixomatòsi n. f. (s. XX.) myxomatose
punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradi- mixte, mixta adj. (s. XIII.) mixte
cions classicas, los resultats de l’estudi scientific de mixtitat n. f. (s. XX.) mixité
la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, mixtura n. f. (s. XIV.) mixture
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas mnemotecnic, ica adj. (s. XIX...) mnémotech-
èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, nique
1935) mobil, ila adj. e n. m. (s. XIV...) mobile
mitan n. m. 1. milieu - Expression: mitan, coma mobileta n. m. (s. XX.) mobylette
un dimècres (es al -) (fr: au milieu comme...) 2. mi- mobiliari, ària adj. e n. m. (s. XVIII...) mobilier,
tan ère
mitan (al -) loc. au milieu mobilitat n. f. (s. XIII...) mobilité
mitan (lo just -) loc. le moyen terme mobilitat sociala n. f. mobilité sociale (socio.)
mitan d’aqueste sègle (sul -) loc. vers la moitié mobilizable, abla adj. (s. XIX...) mobilisable
de ce siècle mobilizacion n. f. (s. XVIII...) mobilisation
mitana n. f. (s. XIX..., del francés) mitaine mobilizar v. (s. XIX...) mobiliser
mite n. m. (s. XIX...) mythe mobilizator, tritz adj. (s. XX.) mobilisateur
mitic, ica adj. (s. XIX...) mythique - Citation: ... çò moblar v. (s. XIII...) meubler
qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor moblat, ada adj. e n. m. (s. XIII...) meublé
retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs mòble adj. e n. m. (s. XIII.) meuble - Citation:
recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tip- Acampem le mesprètz damb le mesprètz, e de totas
izats per un adjectiu passapertot, laissas a represas di- lors paraulas ufladas e trufandièras fasam de mòbles
414
mòble mofle, mofla
de bodofla (Pèire Godelin, s. XVII); Dins sa cambra, modelaire, aira n. (s. XVI...) modeleur, euse
Lison aviá ara un miralh, un miralh que son cadre modelar v. (s. XVI...) modeler
d’aur verd lusissiá, bavard e important davant los modelatge n. m. (s. XIX...) modelage
mòbles dels aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934) modelisme n. m. (s. XX.) modélisme
mòble espesotat n. m. meuble qui a un pied modelista n. (s. XIX..., de l’italian) modéliste
cassé moderacion n. f. (s. XIV.) modération
moca n. f. risée moderar v. (s. XV.) modérer
moca de qualqu’un (èsser la -) loc. être la risée moderato adv. (s. XIX..., mot italian) moderato
de quelqu’un moderator, tritz (pl. moderators, trises) n. (s.
moca del mond (èsser la -) loc. être la risée de XV...) modérateur, trice
quelqu’un modern style n. m. (s. XIX..., mots angleses) mod-
moca-te vormelós ! loc. ne parle pas de choses ern style
qui ne sont pas de ton âge modèrne, èrna adj. (s. XIV...) moderne - Citation:
mocador n. m. mouchoir En mès d’aquò, los problèmas pausats per Jonin a
mocaire, aira n. moqueur veire: trufaire prepaus de la sua revirada en francés modèrne que’s
mocal n. m. 1. coup sur le nez veire: nasada pausan diferentament dab l’occitan gascon (Pèire Bèc,
2. soufflet La canta de Rotland, 2014, p. 6)
mocalhon n. m. lumignon modernisme n. m. (s. XIX...) modernisme
mocandièr, ièra n. moqueur veire: trufandièr modernista adj. e n. (s. XVIII...) moderniste
mocar (mochar) v. 1. moucher 2. frapper sur le modernitat n. f. (s. XIX...) modernité
nez 3. river son clou modernizacion n. f. (s. XIX...) modernisation
mocar (se -) v. se moquer veire: se trufar modernizar v. (s. XVIII...) moderniser
mocar la candèla a loc. river son clou à modernizator, tritz (pl. modernizators, trises)
mocar un insolent loc. clouer le bec à un inso- adj. e n. (s. XX.) modernisateur, trice
lent modèst, èsta (pl. modèstes, èstas) adj. (s. XIV...)
mocariá n. f. moquerie veire: trufariá modeste
mocassin n. m. (s. XVIII..., de l’algonquin) mo- modestia n. f. (s. XIV...) modestie
cassin modic, ica adj. (s. XVII...) modique
mocat (èsser -) loc. 1. être bien attrapé 2. fig. modicitat n. f. (s. XVI...) modicité
être mouché modificable, abla adj. (s. XVII...) modifiable
mocat (se trobar -) loc. être très attrapé, modificacion n. f. (s. XIV.) modification
mouché vertement modificar v. (s. XIV.) modifier
mocion n. f. (s. XIII...) motion modificator, tritz (pl. modificators, trises) adj. e
mòda n. f. (s. XIV...) mode - Expression: La filha n. (s. XIX...) modificateur, trice
d’un bon artisan / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants modilh n. m. groin
a la mòda novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire modilhar v. fouiller du groin
Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Expression: mòda (non modista n. f. (s. XVII...) modiste
n’es pas mai la -) (fr: cela ne se fait plus) modòl n. m. 1. tas 2. monceau
mòda (a la -) loc. à la mode modolon n. m. 1. tas de foin 2. petite pelote
mòda (a la bona -) loc. tout bonnement 3. boule de neige
mòda (a ma -) loc. à ma façon modolons (a -) loc. par tas
mòda (es la grand -) loc. c’est très à la mode modul n. m. (s. XVI...) module
mòda de (a -) loc. 1. à la façon - Expression: Pan, modulacion n. f. (s. XIV.) modulation
per se far solaç e se brembar totjorn de sa mestressa modulacion de frequéncia n. f. (s. XX.) modula-
avalida, copèc de canèls, e les ajustèc damb de cera tion de fréquence
a mòda d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s. modular v. (s. XIV.) moduler
XVII) 2. en guise de modulator, tritz (pl. modulators, trises) adj. e n.
mòda de (aver -) loc. avoir moyen de (s. XX.) modulateur, trice
mòda de trufariá (en -) loc. pour se moquer moèrra n. f. (s. XVII..., de l’angl. mohair) moire
mòda per tot ( i a -) loc. il y a moyen à tout moerradura n. f. (s. XIX...) moirure
mòda que (de -) loc. de sorte que moerraire, aira n. (s. XIX.) moireur, euse
modal, ala adj. (s. XVI...) modal, ale moerrar v. (s. XVIII...) moirer
modalitat n. f. (s. XVI...) modalité moerrat, ada adj. (s. XVII...) moiré, ée
mòde n. m. (s. XIII. ń modi ż) mode moerratge n. m. (s. XIX.) moirage
mòde de vida n. m. mode de vie (socio.) mofa n. f. mousse
modèl n. m. (s. XVI..., de l’italian) modèle mofla n. f. moufle
modèl cultural n. m. modèle culturel (socio.) mofle, mofla adj. (de l’occ. ancian mof) moelleux,
modèl social n. m. modèle social (socio.) euse
415
moflejar momia
moflejar v. être moelleux, euse molherar v. (s. XII.) → esposar prendre femme
moflet n. m. (s. XIII.) 1. "mouflet" 2. enfant veire: maridar
potelé 3. moelleux molin n. m. (s. XII.) moulin
moflon n. m. (s. XVIII..., de l’italian) mouflon molin (virar l’aiga a son -) loc. 1. interpréter à
moftí n. m. (s. XVII..., de l’arabi) mufti son avantage 2. apporter de l’eau à son moulin
moguda n. f. 1. remuement 2. soulèvement molin a ròda n. m. moulin à aube
mois, moissa (pl. moisses, moissas adj. 1. hu- molin bladièr n. m. moulin à blé
mide veire: ime 2. moite molin d’aiga n. m. moulin à eau
moissal n. m. → mosquilh moustique molin de cafè n. m. moulin à café
moissalièra n. f. moustiquaire molin de prat n. m. capitule (fleur de pissenlit
moissalós, osa (pl. moissaloses, osas) adj. à maturité) - Citation: Le petit camparòl que culhís
plein de moustiques un pastor, / le tutet que l’òm fa sur un cap de can-
moissals nos acaban (los ) expr. nous sommes ton, / ombra, polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga, /
dévorés par les moustiques petit molin de prat, a la sason primaiga, / qu’es ade-
moissalum n. m. les moustiques sara flor, e dins un pauc serà / un floquet de borrilhs
moisse, moissa adj. écourté, ée que le vent desfarà (Pèire Godelin, Segonda floreta, s.
moissèla n. f. grappillon XVII)
moisselaire, aira n. grappilleur, euse molin de vent n. m. moulin à vent
moissena n. f. moissine (grappe de raisin cueil- molina n. f. (s. XIII.) moulin à eau
lie avec le sarment) molinar v. (s. XIII.) → mòler 1. moudre 2. (v.
mojòl n. m. 1. moyeu 2. jaune d’œuf intr.) tourbillonner 3. (v. pron.) s’ébouler
mòl (tirar -) loc. agir mollement molinariá n. f. (s. XIII.) meunerie (commerce de
mòl e tròba dur (cercar -) loc. 1. ne pas avoir de la farine)
chance 2. sousestimer quelqu’un molinariá n. f. (s. XX.) meunerie (les meuniers)
mòl, mòla (mòu, mòla) adj. mou, molle molinariá n. f. (s. XIX...) minoterie
mòla n. f. (s. XIII.) meule molinejar v. tournoyer
mòla 1. relâche 2. rabais 3. quartier (guerre) molinet n. m. 1. moulinet 2. pirouette
mòla (far la -) loc. (s. XX.) 1. travailler lentement molineta n. f. (s. XX.) moulinette
/ mollement 2. faire la grève perlée molinièr, ièra n. m. (s. XIII.) 1. meunier, ière
mòla (lo vent -) loc. le vent faiblit 2. minotier
mòla (non i aurà -) loc. il n’y aura pas de mollusc (pl. mollusques) n. m. (s. XVIII...) mol-
quartier (guerre) lusque
molaire, aira n. meuleur (personne) molon n. m. (s. XIII.) 1. amas 2. pâté de maisons
mòlament adv. (s. XIII.) mollement 3. quartier
molar v. 1. mollir 2. lâcher 3. céder 4. donner molon (préner al -) loc. prendre sur le tas
molar l’estrena loc. donner un pourboire molonada n. f. 1. multitude 2. grande quantité
molar, ara adj. e n. f. (s. XIV.) meulier, ère molons (a -) loc. en tas, en foule
Molàs (Arnaud de) n. m. (del vilatge landés de molza n. f. traite (laiterie...)
l’artista) Arnaud de Moles (sic) molzedoira n. f. (s. XX.) trayeuse (machine)
molassa n. f. molasse molzeire, eira n. trayeur, euse (personne)
molecula n. f. (s. XVII...) molécule mólzer v. traire
molecular, ara adj. (s. XVIII...) moléculaire mólzer la ratèla (se -) loc. rire beaucoup
mòler v. moudre mólzer la ratela (se -) loc. se dilater la rate (faire
molesa n. f. (s. XIV.) mollesse rire)
molesquina n. f. (s. XIX..., de l’anglés) moleskine molzuda n. f. traite (lait)
molestacion n. f. (s. XV.) molestation moment n. m. (s. XIII.) moment veire: passada,
molestar v. (s. XV.) molester passa
moleta n. f. 1. molette veire: mòla 2. petite moment (aquò fa un brave -) loc. il y a beau
meule temps
moleta n. f. omelette veire: pascada moment (d’aqueste -) loc. en ce moment
moleta (virar come una -) expr. changer sou- moment (tot un -) loc. un long instant
vent d’opinion veire: mòla moment a moment (de -) loc. d’un moment à
molgut; uda adj. moulu, ue l’autre
molhèr n. f. (s. XII., lat. mulier) épouse - Cita- moment que (dins lo -) loc. au moment où
tion: Camandiu, davant sa molhèr, gausèt pas beure momentanèament adv. (s. XV...) momentané-
e cridar coma fasiá ièr a la beguda del bal, los dròlles ment
boleguèron pas tant e i aviá dins sa tenguda mens de momentanèu, èa adj. (s. XIV...) momentané, ée
crenta que de respècte (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) momia n. f. (s. XVI..., del latin med. ? arabi) momie
416
momificacion monitorat
417
monitoratge montant
monitoratge n. m. (s. XX.) monitoring monotòn, òna adj. (s. XVIII...) monotone
monitòri, òria adj. e n. m. (s. XIII.) monitoire monotonia n. f. (s. XVII...) monotonie
monitorial, ala adj. (s. XVI...) monitorial, ale monotrifasat, ada adj. (s. XIX...) monotriphasé,
monocefal, ala adj. (s. XIX...) monocéphale ée
monocit n. m. (s. XX.) monocyte monsen n. m. (arch. honor.) monsieur
monòcle n. m. (s. XIX...) monocle monsenhor n. m. (s. XIII.) monseigneur
monocromatic, ica adj. (s. XIX...) monochroma- monstrància n. f. (s. XVI...) monstrance
tique monstre de natura (un -) n. m. homme dé-
monocròme, òma adj. (s. XVIII...) monochrome naturé
monocular, ara adj. (s. XX.) monoculaire veire: monstre sacrat n. m. (s. XX., cf. Jean Cocteau)
ocular monstre sacré
monocultura n. m. (s. XX.) monoculture monstre, tra n. m. (s. XIV.) monstre
monodia n. f. (s. XVI...) monodie monstruós, osa (pl. monstruoses, osas) adj. (s.
monodic, ica adj. (s. XIX...) monodique XIV.) monstrueux, euse
monofasat, ada adj. (s. XX.) monophasé, ée monstruosament adv. (s. XIV...) monstrueuse-
monofille, illa adj. (s. XIX...) monophylle ment
monofisisme n. m. (s. XVIII...) monophysisme monstruositat n. f. (s. XIV.) monstruosité
monofisit, ita adj. e n. (s. XVII...) monophysite mont n. m. 1. mont 2. montagne
monogame, ama adj. (s. XV...) monogame monta n. f. 1. monte 2. haras
monogamia n. f. (s. XVI...) monogamie
monta ? (quant -) loc. à combien s’élève ?
monogamic, ica adj. (s. XIX...) monogamique
monta-davala (far lo -) loc. avoir des hauts et
monografia n. f. (s. XVIII...) monographie
des bas
monogramma n. m. (s. XVII...) monogramme
montacargas n. m. (s. XIX...) monte-charge
monolingüe, güa adj. e n. (s. XX.) monolingue
montada n. f. (s. XIV.) 1. montée 2. hausse des
monolingüisme n. m. (s. XX.) monolinguisme
prix
monolit n. m. (s. XVIII...) monolithe
montada del temps (la -) loc. la venue des
monolitic, ica adj. (s. XX.) monolithique
beaux jours
monolitisme n. m. (s. XIX...) monolithisme
montadavala n. m. 1. terrain accidenté
monologar v. (s. XIX...) monologuer
2. péripétie
monològue n. m. (s. XV...) monologue
monomania n. f. (s. XIX...) monomanie montadavala (far lo -) loc. avoir des hauts et
des bas
monomaniac, aca adj. e n. (s. XIX...) 1. mono-
mane 2. monomaniaque montador n. m. (s. XIII.) 1. montoir 2. raidillon
monòmi n. m. (s. XVII...) monôme (algèbre, étu- montaire, aira n. 1. monteur, euse (ouvrier)
diants...) veire: jockey 2. jockey
monomotor, tritz (pl. monomotors, trises) adj. e montairon n. m. tas, amas, monticule - Expres-
n. (s. XX.) monomoteur, trice sion: Tot en trotinejant sus un montairon d’òrdi, /
monoparental, ala adj. (s. XX.) monoparental, dins un recanton de granièr, / doas mirgas, que vivián
ale tranquillas e d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, /
monoplaça adj. e n. (s. XX.) monoplace [s’enchipravan] de la pitança (Aquiles Mir, La doas
monoplan n. m. (s. XX.) monoplan mirgas, s. XIX)
monopòli n. m. (s. XIII.) monopole montalbanés, esa (pl. montalbaneses, esas) adj.
monopolista n. (s. XIX...) monopoliste montalbanais, aise
monopolistic, ica adj. (s. XX.) monopolistique montament n. m. (s. XIII.) montement (Ascen-
monopolizacion n. f. (s. XIX...) monopolisation sion de la Vierge)
monopolizar v. (s. XVI...) monopoliser montanha n. f. (s. XII.) montagne
monopolizator, tritz (pl. monopolizators, montanha (auta -) n. f. haute montagne
trises) n. (s. XIX...) monopolisateur, trice montanha (en -) loc. dans la montagne
monosillaba (/mono-sillaba) n. m. (s. XV.) montanha en montanha (de -) direction Nord-
monosyllabe Sud (en)
monosillabic, ica (/mono-sillabic, ica) adj. (s. montanhas Pirenèas; las Pirenèas n. f. → los
XV...) monosyllabique Pirenèus les montagnes Pyrénées; les Pyrénées
monospèrme, èrma adj. (s. XVIII...) montanhenc, enca adj. e n. (s. XIII.) de la mon-
monosperme veire: espèrma tagne
monospermia n. f. (s. XVIII...) monospermie montanhòl, òla adj. e n. montagnard, arde
monoteïsme n. m. (s. XIX...) monothéisme montanhós, osa (pl. montanhoses, osas) adj.
monoteïsta adj. e n. (s. XIX...) monothéiste montagneux, euse
monoteïstic, ica adj. (s. XX.) monothéistique montant n. m. montant
418
montant sus (préner lo -) moresc, esca (pl. moresques, escas)
montant sus (préner lo -) loc. prendre moral, ala adj. e n. m. (s. XIV.) moral, ale
l’ascendant sur morala n. f. (s. XVII...) morale
montar v. (s. XII.) 1. monter - Expression: mon- moralament adv. (s. XIV. ń moralmen ż) morale-
tar a l’arbre, cal aver lo cuol net (davant -) (fr: pour ment
monter haut, il ne faut rien avoir à se reprocher) ; Ex- moralisme n. m. (s. XVIII...) moralisme
pression: montar una craca a qualqu’un (fr: mystifier moralista n. (s. XVII.. ;) moraliste
quelqu’un) 2. faire un montage moralitat n. f. (s. XIV.) moralité
montar a pel loc. monter (à cheval) à cru moralizacion n. f. (s. XIX...) moralisation
montar al cubricèl expr. fam. monter à la tête moralizar v. (s. XIV...) moraliser
montar als nívols loc. porter aux nues moralizator, tritz (pl. moralizators, trises) adj.
montar d’assetons loc. monter en amazone (s. XIX...) moralisateur, trice
montar en bicicleta loc. aller à bicyclette moratòri n. m. (s. XX.) moratoire
montar en cervèla loc. prendre la tête moratòri, òria adj. (s. XVIII...) moratoire
montar lo lec loc. pousser à bout morbide, ida adj. (s. XIX..., lat. morbidus) mor-
montar ni davalar (non -) loc. demeurer sta- bide
tionnaire morbidesa n. f. (s. XVII..., ital. morbidezza) sost.
montar sas ardas loc. 1. monter sur ses grands morbidesse (art)
chevaux 2. piquer une colère morbiditat n. f. (s. XIX., de morbide) morbide
montar sul forn (far -) loc. mettre au pied du mordaças n. f. plur. 1. pincettes à feu 2. mor-
mur daches
montar sus sa figuièra loc. monter sur ses mordada n. f. rebuffade
grands chevaux mordal n. m. → mordedura morsure
montar una trapèla loc. tendre un piège mordalha n. f. serre-museau pour chevaux
montatge n. m. (s. XX.) montage mordassa n. f. 1. lippe 2. babine
Montbasilhac n. pr. Monbazillac (ville) mordassada n. f. 1. un coup de dent 2. une
montbasilhac n. m. (del nom de la vila) monbazil- morsure
lac (vin) mordassar v. mordre fortement
montbasilhaqués, esa (pl. montbasilhaqueses, mordedura n. f. morsure veire: mordal,
esas) adj. monbazillacois, oise mordissal
montet n. m. 1. petit tas 2. monticule mordeire, eira n. 1. celui qui mord 2. mordeur,
montgolfièra n. f. (s. XVIII..., dels fraires Mont- euse
golfier) montgolfière mordejar v. mordiller
montilha n. f. dune mordent, enta adj. e n. m. mordant, ante
montjòia n. f. (s. XII.) montjoie mordida n. f. → mordedura morsure
Montpelhièr n. pr. Montpellier (ville, 34) mordir v. → mòrdre mordre
montpelhierenc, enca adj. (de Montpelhièr) mordissal n. m. 1. morsure veire: mossec
montpelliérain, aine 2. coup de dent
monts e còlas (per -) loc. par monts et par vaux mòrdre v. (s. XII., lat. mordere) mordre veire: mòs,
monts e per combas (per -) loc. par monts et mordir - Citation: Fug, jauparèl, e fai-t’en rè, / o que
par vaux segon l’òrdre / sortèm de parlar de darrèr / afin que
monts Pirenèus; los Pirenèus n. m. plur. les trobèssas ont mòrdre (Pèire Godelin, A l’envejós, s.
monts Pyrénées; les Pyrénées veire: montanhas XVII); Vos vòli pas far vòstre procès, mès se caduna
Pirenèas d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças
montura n. f. monture (animal de selle, bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
lunettes) mòrdre a la poma loc. 1. fig. mordre a
monument n. m. (s. XIII.) monument l’hameçon 2. tomber dans le piège
monumental, ala adj. (s. XIX...) monumental, ale morena n. f. 1. murène 2. lamproie
monumentalitat n. f. (s. XIX...) monumentalité morena n. f. filetage (pas de vis) veire: vitz
mon ; mos adj. poss. 1. mon 2. mes morenar v. visser veire: visar
moquet (èsser -) loc. être penaud morenas n. f. plur. (s. XIV.) hémorroïdes veire:
moquet, eta adj. 1. penaud, aude 2. confus, emoroïdas
use - Citation: Cresi pas çaquelà, e ne soi moquet, morent, enta adj. e n. 1. moribond, onde veire:
que cap de nòstres occitans desoccitanizats aja pensat moribond 2. mourant, ante
que sas paraulas poguèssen portar frucha al dedins de morenta (far la -) loc. prendre des airs languis-
l’exagòn (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) sants
moqueta n. f. (s. XX.) moquette mòrer v. → morir mourir
moquetar v. (s. XX.) moquetter moresc, esca (pl. moresques, escas) adj. → mau-
mora n. f. loup (masque) resc 1. mauresque 2. moresque
419
morfèma mòrs (pl. mòrses)
morfèma n. m. (s. XX.) morphème mornarós, osa (pl. mornaroses, osas) adj. mo-
Morfèu n. m. (gr. Morpheús) Morphée rose
morfiar v. bâfrer mòrne adj. (s. XII. ń morn ż) morne
morfina n. f. (s. XIX...) morphine mornifla n. f. 1. mornifle veire: nasada 2. coup
morfinoman, ana adj. e n. (s. XIX...) morphino- sur le nez
mane mornurós, osa (èsser -) loc. avoir le cafard
morfinomania n. f. (s. XIX...) morphinomanie morrada n. f. (s. XIV.) coup sur le museau
morfologia n. f. (s. XIX..., All. morphologie) mor- morralh n. m. muselière
phologie - Citation: Conven de persiègre aquel tra- morralhar v. 1. morailler 2. museler
balh d’unificacion dins lo vocabulari e mai que mai morralhas n. f. morailles
dins la morfologia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) morranchon n. m. minois
morfologic, ica adj. (s. XIX..., de morfologia) mor- morre ! (faguèt un -) expr. il fit une tête !
phologique - Citation: Lo paradigma morfologic èra morre (copar lo -) loc. casser la gueule à
aquí pas gaire justificat per l’interdialectalitat e mai quelqu’un
èra d’un rendement petit (Robèrt Lafont, L’ortografia morre (de -) loc. la face contre terre
occitana, 1983) morre (far lo -) loc. faire la tête
mòrga n. f. (s. XVII..., del francés) → depositòri morre (far un pam de -) loc. être contrarié
morgue (cadavres) morre (mor) n. m. (s. XIV.) 1. museau 2. fam.
moribond, onda adj. e n. (s. XV...) moribond, visage 3. trogne
onde veire: morent morre (rompre lo -) loc. casser la gueule à
moridor n. m. (s. XX.) mouroir quelqu’un
morigenar v. (s. XIV.) morigéner morre (se chucar lo -) expr. se bécoter (fam.
morilha n. f. (s. XV.) morille pej.)
moriment n. m. → agonia 1. agonie 2. mort morre (tombar de -) loc. tomber face contre
terre
morina n. f. → epizootia épizootie
morre a triple barbòt (aver un -) expr. avoir un
morir v. (s. XII.) mourir veire: mòrer - Citation:
visage à triple menton
A pena santa Ceselha aviá l’atge de rason que vodèt
morre de (far -) loc. faire fi de
sa virginitat a Jèsus Crist, n’aviá pas mai de cinc o
morre de faïna n. m. museau de fouine
sièis ans qu’èra resolguda de morir [verge] (Joan Loís
morre de fichoira n. m. museau pointu
Fornèrs, s. XVIII) ; Morir totes dos al còp ? (Paul
morre de fus n. m. museau pointu
Gairaud, La sexològa, 1982) ; Expression: morir (s’ai
de -) (fr: si je dois mourir) ; Expression: morir jos la morre de mostèla n. m. museau pointu
chaminièra (se daissar -) (fr: se laisser mourir dans morre d’escalfalièit n. m. 1. un visage plein de
l’abandon) santé 2. visage de pleine lune
morre fait (aver lo -) expr. être adulte
morir de la fred loc. mourir de froid
morre ponchut n. m. chafouin
morir de lagui loc. mourir de chagrin
morre tòrt n. m. air faux
morir de lanha loc. mourir de chagrin
morre-bordon (de -) loc. la face contre terre
morir de mala fam loc. mourir de faim
morre-bordon (tombar de -) loc. mordre la
morir de rire (n’i a per -) loc. c’est à mourir de
poussière
rire
morrefina n. f. bégueule
morir d’anequelit loc. mourir d’inanition morrejada n. f. 1. fam. coup sur le visage /
morir d’estranci (se -) loc. se morfondre museau 2. chute sur le visage
morir en concèpte de santetat loc. mourir en morrejar v. 1. montrer le museau 2. fam.
odeur de sainteté pointer le nez 3. mordre la poussière
morir just loc. mourir sans fortune morrelevar v. être présomptueux
morir per morir loc. puisqu’il faut mourir un morrelevat (es un -) loc. c’est un présomptueux
jour morrena n. f. moraine
morirà que lo mai malaut expr. il faut mourir morron n. m. mouron des oiseaux
un jour morrut, uda adj. 1. lippu, ue 2. renfrogné, ée
morisc, isca (pl. morisques, iscas) adj. e n. (s. - Citation: Un pauquet risolièr, un pauquet mor-
XVI...) morisque rut coma sempre, disiá pas res de ieu (Max Allièr,
moriscaud, auda n. (s. XVI...) 1. à peau brune L’Emperau, 1977).
2. moricaud (péjoratif en français) mors n. f. plur. (s. XII...) mœurs
moriscauda (oliva -) n. f. variété d’olive noire mòrs (pl. mòrses) n. m. (lat. morsus) mors
mormolh n. m. murmure (cheval) veire: mòs
mormolhar v. mumurer mòrs (pl. mòrses) n. m. (lat. morsus) 1. bouchée
mormon, ona n. mormon, one veire: bocada 2. coup de dent
420
mòrsa mossèl del gromand
mòrsa n. m. (s. XVI..., del rus ? lapon) morse (ani- mortièr n. m. (s. XIII.) mortier (cuisine) - Expres-
mal) sion: mortièr sentís totjorn a l’alh (lo -) (fr: on ne
mòrse n. m. (s. XIX..., de Samuel Morse) morse peut pas cacher ses origines, sa condition)
(alphabet) mortificacion n. f. (s. XIV.) mortification
morsèl n. m. (s. XIII., de mòrs) morceau veire: mortificar v. (s. XIV.) mortifier
tròç, mòrs, bocin mòrtnat, ada adj. e n. (s. XX.) mort-né, mort-née
morsura n. f. (s. XIII.) morsure veire: mordissal, veire: morton
morsal, nhac morton n. m. 1. mort-né veire: mòrt nat 2. avor-
mòrt (a -) loc. implacablement ton
mòrt (es de tot -) loc. il est réellement mort mòrts (los vius e los -) loc. les vivants et les
mòrt (es mai -) loc. il est bien mort morts
mortuari, ària adj. (s. XV...) mortuaire
mòrt (èsser al trespàs de la -) loc. être à l’article
mòs d’ostal (un -) loc. un coin pour se loger
de la mort
mos, mossa (pl. mosses, mossas) adj. (s. XII.)
mòrt (lo pas de la -) loc. le trépas
émoussé, ée
mòrt (préner un jorn a la -) loc. perdre un jour mosaïc, ïca adj. e n. f. (s. XIV.) mosaïque
de vie en raison du désespoir, de l’émotion, de
mosca n. f. (s. XII.) mouche - Expression: mosca
la peur...
blava (seguir la -) (fr: faire des châteaux en Espagne) ;
mòrt abans-ora (una -) loc. une mort pré- Expression: mosca fa renar un gròs ase (una pichona
maturée -) (fr: un grain de sable peut bloquer la machine) ; Ex-
mòrt entre las dents (téner la -) expr. être un pression: mosca li serà un tavan (la primièra -) (fr: la
mort en sursis première épreuve lui sera difficile à surmonter)
mòrt lo can, mòrta la ràbia expr. mort le chien, mosca far un tavan (d’una -) loc. il a tendance
morte la rage à exagérer
mòrt peleta (la -) n. f. spectre de la mort moscalh n. m. (s. XII.) émouchette
mòrt que camina (un -) n. m. mort-vivant moscalha n. f. les mouches
mòrt subta del noirigat n. f. (s. XIX...) mort moscalhat, ada adj. moucheté, ée
subite du nourrisson moscalhon n. m. (s. XIV.) 1. moucheron 2. fig.
mòrt temps n. m. morte-saison amateur de vin
mòrt, degun fa per degun (a la -) expr. on est moscovita adj. e n. moscovite
seul devant la mort mosida (aquela non es / es pas -) loc. celle-là
mòrt, mòrta adj. e n. (s. XII.) mort, morte - Ex- est un peu forte !
pression: La dolor monta del còr als pòts, coma una mosidura n. f. moisissure
aiga que vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es mosir v. (s. XIV.) moisir
la seuna, lo païsan plora sos mòrts ambe de mots mosit (non es / es pas -) loc. c’est un homme
patetics e vertadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934) ; Ex- fort, vaillant
pression: Vaquí, Madama, las paraulas pas de créser mosit (sentir a -) loc. sentir le moisi
qu’aquel blasfemator a ausadas prononciar sul sulhet mosit, ida adj. moisi, ie
de sa mòrt (Robèrt Lafònt, 2001 mosquet n. m. (s. XVI...) mousquet veire: mosca
mòrt, tèrra sus (es mai -) loc. il est mort et en- mosqueta n. f. (s. XVI..., de l’italian ? castelhan ?
terré arabi) mosquée
mòrt-mòrt (es -) loc. il est réellement mort mosquetada n. f. (s. XVI.) mousquetade
mòrta de fred n. f. lépiote élevée mosquetaire n. m. (s. XVI.) mousquetaire
(champignon) veire: camparòl mosquetar v. moucheter
mòrta la sèrp, mòrt lo verin loc. nous voici mosquetièra n. f. 1. rideau pour arrêter les
débarrassés de ce problème mouches 2. moustiquaire
mòrta-sason n. f. (s. XX.) morte-saison mosqueton n. m. (s. XVI...) mousqueton
mosquilh n. m. moustique
mortaisa n. f. (s. XII..., de l’arabi) mortaise
mossairon n. m. mousseron
mortaisadoira n. f. (s. XIX...) mortaiseuse
mossaka n. f. (s. XX., mot turc) moussaka
mortaisaire, aira n. (s. XX.) mortaiseur, euse mossar v. pron. 1. mordiller 2. mordre à
(personne) l’hameçon
mortaisar v. (s. XIV...) mortaiser mossa ! (aquò -) ça gaze !
mortaisat, ada adj. (s. XX.) mortaisé, ée mossec n. m. 1. bouchée 2. morceau 3. coup de
mortaisatge n. m. (s. XIX...) mortaisage dent
mortal, ala adj. (s. XII.) mortel, elle mossegada n. f. morsure
mortalatge n. m. 1. carnage 2. épizootie mossegar v. mordre, mordiller veire: mòrdre
mortalitat n. f. (s. XVIII...) mortalité mossèl del gromand n. m. sot-l’y-laisse
421
mosseladura motiu
mosseladura n. f. partie mordue; trace de mor- mostós, osa (pl. mostoses, osas) adj. 1. plein,
sure pleine de moût 2. barbouillé, ée de moût
mosselar v. 1. mordre à belles dents veire: mòstra n. f. (s. XIV.) 1. montre 2. exposition 3. re-
morselar 2. morceler vue de troupes
mosselàs (pl. mosselasses) n. m. gros morceau mòstra (far -) loc. faire étalage
mosselon n. m. petit morceau mòstra de (far -) loc. affecter de
mossenh n. m. (s. XII.) monsieur (onorific) veire: mòstra de solelh n. f. cadran solaire (m)
sénher mostraire, aira n. démonstrateur (vendeur)
mossénher n. m. (s. XII.) 1. monseigneur veire: veire: demonstrator
monsenhor 2. chef de groupe de travailleurs mòstrament n. m. démonstration (vente) veire:
agricoles demonstracion
mòssi n. m. (s. XVI..., de l’italian) mousse mòstran (per tot çò que los uèlhs me -) loc.
(matelot) pour tout l’or du monde
mossur n. m. (s. XVI..., del francés) monsieur (pej. mostrança n. f. démonstration (vente) veire:
idèa d’umilitat davant lo superior) - Expression: demonstracion
Per una plaça al camin de fèrre, es a la pòrta d’aquel mostrar v. (s. XIV.) 1. montrer - Citation: dins
mossur que vos cal anar tustar. Portatz-li una lèbre lo segond mostrarai quna es la castetat que devon
(Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, 1980) ; Ex- aver las femnas veusas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
pression: mossur de Sant Just (èsser -) (fr: être gêné 2. faire une "démonstration" commerciale
d’argent) ; Expression: mossur, un pauc mai d’argent mostrar al det loc. montrer du doigt
(pas tant de -) (fr: trop poli pour être honnête) mostrar miracle loc. accomplir un miracle
mossur (far lo -) loc. vivre en bourgeois mostrar tot (se -) loc. se montrer nu
mossur (mièg -) n. m. demi bourgeois mostrar vint ans loc. paraître avoir vingt ans
mossur al lièit, las bragas se secan (un -) un mot n. m. (s. XII.) mot - Citation: Quand siam es-
miséreux qui donne le change tats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais,
mossur just n. m. petit bourgeois monsur vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, vos
mossur rasclet (far -) loc. fam. décamper caldriá donar un mot d’edificacion a mon pòble (Joan-
mossuralha n. f. (de mossur + alha) 1. fam. les pe- Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Citation: Lo lum dançava e
tits messieurs - Citation: A per aquí, dempuèi 1920, Lison ambe sa maire èran solas dins lo ròdol de clar-
dempuèi que nòstre pòble, emborniat per de propagan- tat: ara defòra èra nuèit clausa e a l’entorn de las
das de totas menas, e per sègre l’exemple de tota la doas femnas, las causas, dintradas dins l’ombra, sem-
mossuralha, es arribat a creire que sa lenga valiá pas blavan escotar los mots que disián pas (Joana Bartés,
ren... (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965) 2. les Lison, 1934) ; Citation: Jos l’influéncia d’aquela lei
bourgeois generala, los ancians proparoxitòns (mots accentuats
sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana lenga [...]
mossurejar v. faire le monsieur
an desplaçat l’accent per se cambiar en paroxitòns
mossuret n. m. petits œillets veire: giroflada
(Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
mossuròt n. m. 1. petit monsieur 2. freluquet
mot adv. (s. XI : "molt") → fòrça ; plan beaucoup
most (pl. mostes) n. m. (s. XIV.) moût - Cita-
(arch.) - Expression: e motz d’autre baros que en la
tion: Setembre es una abelha bandada de most (Leon
ost avia, / de Bergonha [Borgonha] e de Fransa e de
Còrdas, La Vèspa, Òc, abr. 1951)
ves Normandia (Cançon de la crosada, s. XIII)
mostacha n. f. (s. XV..., de l’italian) moustache mot (e ieu ni -) loc. 1. je ne répondis pas 2. je
mostacha (a brutla -) loc. à brûle-pourpoint ne dis mot
mostacha (a sa -) loc. à son nez et à sa barbe mot de santa Clara (lo -) loc. 1. le fin mot 2. la
mostachut, uda adj. moustachu, ue clé du mystère 3. mot de passe 4. code
mostar v. barbouiller de moût mot granat n. m. mot riche
mostarda n. f. (s. XIV.) moutarde - Expression: mot non tombèt pas en palha (lo -) expr. ce mot
mostarda (gents amb gents e tripas amb -) (fr: qui se ne tomba pas dans l’oreille d’un sourd
ressemble s’assemble) mot per mot loc. mot à mot
mostardariá n. f. fabrique de moutarde mòta n. f. butte artificielle (castrale...) veire:
mostardièr n. m. 1. pot à moutarde 2. fabricant turra
de moutarde motard, arda n. (s. XX.) motard veire: mòto
moste, mosta adj. moite motàs, assa (pl. motasses, motassas) n. grosse
mostèla n. f. (s. XIII.) belette veire: polida motte (élévation de terre)
mostelon n. m. (s. XIII.) petit de la belette motèl n. m. (s. XX., de l’angloamerican) motel
mostièr n. m. → monastèri monastère veire: motet n. m. (s. XIII.) 1. motet 2. dicton 3. locu-
monestièr tion
mostor n. f. moiteur motiu n. m. (s. XIV...) motif
422
motivacion mulatièr
423
mulet, eta museobús (pl. museobuses)
[meteissa] grépia manjava (Aquiles Mir, Faulas, s. muralhas (rasclar las -) loc. raser les murs
XIX) murar v. (s. XIII.) murer
multa n. f. punition, amende murena n. f. (s. XII...) murène
multicolòr, òra adj. (s. XX.) multicolore muret / mureta n. muret, murette
multicultural, ala adj. (s. XX.) multiculturel, elle murèx (pl. murèxes) n. m. (s. XVI...) murex
multiculturalisme n. m. multiculturalisme (so- muride n. m. (s. XIX...) muridé
cio.) murmur n. m. (s. XIII.) murmure
multidisciplinari, ària adj. (s. XX.) multidisci- murmur se bolega (lo -) loc. le bruit se répand
plinaire (dire)
multietnic, ica adj. (s. XX.) multiethnique murmurar v. (s. XIII.) murmurer
multifòrme, òrma adj. (s. XX.) multiforme murtre n. m. (s. XIV., frc. morthor) corr. meurtre
multilateral, ala adj. (s. XX.) multilatéral, ale murtrièr, ièra adj. e n. (s. XIV.) meurtrier, ère
multilingüisme n. m. (s. XX.) multilinguisme murtrir v. (s. XIII.) meurtrir
multimèdia adj. (s. XX.) multimédia mus (pl. muses) n. m. (s. XII.) museau veire:
multimilionari, ària adj. e n. (s. XX.) multimil- morre
lionnaire musa n. f. (s. XI.) muse - Citation: Ieu som ací
multinacional, ala adj. (s. XX.) multinational, vengut per dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs
ale petit pro grand es mon coratge, / per mostrar brava-
multinacionala (entrepresa) n. m. multina- ment qu’ieu sabi quicomet / de çò que dins le cap la
tionale (écon.) musa nos trasmet (Pèire Godelin, Petita galantariá, s.
multipartidisme n. m. multipartisme (polit.) XVII)
multiple, ipla adj. e n. m. (s. XIV...) multiple musaire, aira adj. (s. XII.) 1. lambin, ine
multiplèx (pl. multiplèxes) n. m. (s. XX.) multi- 2. musard, arde
plex musairejar v. musarder
multiplicacion n. f. (s. XIV.) multiplication musar v. 1. muser 2. attendre en vain
multiplicar v. (s. XIII.) multiplier musaranha n. f. (s. XV...) musaraigne
multiplicator, tritz adj. e n. m. (s. XX., lat. multi- musard, arda n. musard, arde
plcator) multiplicateur, trice musc (pl. musques) n. m. (s. XIII.) musc
multiplicitat n. f. (s. XIV.) multiplicité muscada n. f. muscade
multiracial, ala (/multi-racial, ala) adj. (s. XX.) muscada (/notz muscada) n. f. (s. XII.) muscade
multiracial, e (noix muscade)
multirecidivista (/multi-recidivista) adj. e n. (s. muscadèl, èla adj. qui sent le musc
XX.) multirécidiviste muscadèla n. f. muscadelle (poire)
multisecular, ara (multisecular, ara) adj. (s. XX.) muscadet n. m. (s. XIV.) muscadet (vin)
multiséculaire - Citation: De segur, aqueth gascon muscadièr n. m. muscadier (arbre)
literari au servici d’un tèxte venerable e multisecular, muscar v. musquer
que pòt en primièr destariolar, mès fòrça mens que muscardina n. f. muscardine (maladie vers à
[l’anglo-normand] de l’auba deu sègle dotze (Pèire soie)
Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6). muscat (/vin muscat) n. m. (s. XIV...) muscat (vin
multitud n. f. (s. XII.) multitude muscat)
municion n. f. (s. XVI...) munition muscat, ada adj. (s. XII.) musqué, e
municipal (cosselh -) n. m. conseil municipal musclar v. (s. XVIII...) muscler
municipal, ala adj. (s. XIII.) municipal, ale musclat, ada adj. (s. XVI...) musclé, ée
municipalitat n. f. (s. XVIII...) municipalité muscle n. m. (s. XII.) muscle
municipalizar v. (s. XX.) municipaliser muscle n. m. moule (coquillage) veire: mòtle
municipi n. m. conseil municipal musclièr, ièra n. m. 1. écailler veire: militicultor
munificéncia n. f. (s. XIV...) munificence 2. marchand, ande de moules
munificent, enta adj. (s. XIX...) munificent, enta musclièra n. f. parc à moules
munir v. munir musculacion n. f. (s. XX.) musculation
mur n. m. (s. XIII.) mur veire: paret muscular, ara adj. (s. XVII...) musculaire
mur de faissa n. m. mur de soutènement musculatura n. f. (s. XIX...) musculature
mur de sostenement n. m. mur de soutène- musculocutanèu, èa adj. e n. m. (s. XVIII...)
ment musculo-cutané, ée
mural, ala adj. (s. XVIII...) mural, ale musculós, osa (pl. musculoses, osas) adj. (s.
muralha n. f. (s. XIII., de mur) corr. muraille XIV...) musculeux, euse
muralha mejana n. f. mur mitoyen museal, ala adj. muséal, ale
muralhar v. (s. XV...) 1. entourer de murs museobús (pl. museobuses) n. m. (s. XX.)
2. murer muséobus
424
museografe, afa mutualizar
425
n (èna) (alfabet) naja
426
nan, nana / nanet, eta natura (de -)
nan, nana / nanet, eta adj. e n. (s. XII.) nain, nas (tirar lo babòt del -) loc. tirer les vers du
naine nez
nanisme n. m. (s. XIX...) nanisme nas (tombar de -) loc. tomber la tête la première
nanotecnologia n. f. (s. XX.) nanotechnologie nas a la romana n. nez aquilin
nantés, esa (pl. nanteses, esas) adj. nantais, nas darrièr l’aurelha (cercar lo -) expr. chercher
aise midi à quatorze heures
nap n. m. navet nas davant quicòm (fronzir lo -) loc.
napalm n. m. (s. XX., de ń na ż (naftenat) e de 1. mépriser 2. dédaigner
ń palm ż (palmitat)) napalm nas e nas loc. 1. face à face 2. nez à nez
napoleon n. m. (s. XIX.) napoléon (pièce d’or) nas en còsta loc. (s. XVII.) nez aquilin - Expres-
napoleonian, ana adj. (s. XIX.) napoléonien, sion: Le nas pareisserà de còsta / lis, longuet e faitet
ienne en còsta... (Pèire Godelin, Prumièra floreta, s. XVII)
napolitan, ana adj. e n. (s. XVI...) napolitain, nas fin (aver lo -) loc. 1. avoir l’odorat
aine développé 2. fig. avoir du flair
narbonés, esa (pl. narboneses, esas) adj. e n. nas long (far lo -) loc. 1. avoir l’air contrarié
narbonnais, aise 2. être dépité
narcís (pl. narcises) n. m. (s. XVI...) narcisse nas per nas loc. nez à nez
(botanica) veire: cocuda nas pertot (prestar son -) loc. fourrer son nez
narcissic, ica adj. (s. XIX...) narcissique partout
narcissisme n. m. (s. XIX...) narcissisme nas virat (non i a lo / i a pas lo -) loc. il n’a pas
narcoanalisi n. f. (s. XX.) narcoanalyse envie de faire cela
narcòsi n. f. (s. XX.) narcose nasada n. f. nasarde (coup sur le nez)
narcoterapia n. f. (s. XX.) narcothérapie nasal, ala adj. (s. XII.) nasal, ale
narcotic, ica adj. (s. XIV...) narcotique nasalitat n. f. (s. XVIII...) nasalité
nasalizacion n. f. (s. XIX...) nasalisation
narcotrafic n. m. (s. XX.) narcotrafic
nasalizar v. (s. XIX...) nasaliser
narcotraficant, anta n. (s. XX.) narcotrafiquant,
nasard n. m. gros nez
ante
nascut dedins (aqueste vestit, i sembli -) expr.
narga n. f. raillerie
je suis à l’aise dans ce vêtement
nargar v. narguer
nascut en mala luna loc. né sous une mauvaise
narra n. f. (s. XII.) narine
lune - Expression: Marcabruns, lo fills Na Bruna,
narra (aver bona -) loc. avoir du flair
/ fo engendraz en tal luna / qu’el saup d’amor cum
narracion n. f. (s. XIV.) narration degruna (Marcabrun, s. XII)
narrada n. f. 1. reniflement 2. fig. intuition nascut, uda adj. né, née
narrada de quicòm (aver una -) avoir vent de nasejaire, aira adj. 1. curieux, euse 2. qui met
quelque chose son nez partout
narrar v. (s. XII.) 1. narrer 2. raconter nasejar v. 1. mettre son nez partout 2. se mon-
narratiu, iva adj. (s. XV...) narratif, ive trer
narrator, tritz (pl. narrators, trises) n. (s. XV...) nases (de -) loc. la face contre terre
narrateur, trice nasic n. f. 1. narine veire: narra 2. naseau
narrejaire, aira adj. qui parle du nez nasilhar v. (s. XVI...) nasiller veire: narrejar
narrejar v. 1. parler du nez veire: nasilhar, ron- nasitòrt n. m. (s. XIII.) nasitort (cresson alénois)
car 2. ronfler nassa n. f. nasse
narrut, uda 1. qui a du nez (intuitif) 2. rusé nas... a la cara (aquò non a de -) loc. cela n’a
narsa n. f. fondrière pas de sens
nartèx (pl. nartèxes) n. m. (s. XVIII...) narthex nat, nada adj. aucun, aucune veire: cap - Cita-
narval n. m. (s. XVIII..., del danés ? islandés) nar- tion: Tu n’auràs nat ni repaus ni relambi / per aver
val hèit de la boha lo cambi (Pèir de Garròs, Eglòga V,
nas (aquò non li passèt lo -) loc. cela ne l’a pas 1567)
impressionné nata n. f. natte
nas (aver de -) loc. avoir du flair natacion n. f. (s. XVI...) natation
nas (aver quatre pams de -) loc. avoir une natal, ala adj. (s. XV...) natal, ale veire: nadalenc
grande déception natalista adj. (s. XX.) nataliste
nas (de -) loc. la face contre terre natalitat n. f. (s. XIX...) natalité
nas (donar del) loc. 1. mépriser 2. dédaigner natiu, iva adj. (s. XIII.) natif, ive
nas (levar lo -) loc. prendre une attitude arro- nativitat n. f. (s. XII.) nativité
gante natura n. f. (s. XII., lat. natura) corr. nature
nas (pl. nases) n. m. (s. XII.) nez natura (de -) loc. de par sa nature
427
natura (en -) necessitat
natura (en -) loc. d’après nature navigable, abla adj. (s. XV...) navigable
natural (al -) loc. d’après nature navigacion n. f. (s. XIII...) navigation veire: nave-
natural (enfant -) n. m. enfant naturel jament - Expression: Meteguèt a la vela e quand
natural, ala adj. (s. XII.) naturel, elle lo mazot s’estrifèt, quand se levèt l’aura d’amont ;
naturalament adv. (s. XIII : naturalment) na- Expression: comencèt sa navigacion (Robèrt Lafònt,
turellement 1971, p. 56)
naturalisme n. m. (s. XVI...) naturalisme navigacion auturièra n. f. navigation au long
naturalista adj. e n. (s. XIX...) naturaliste cours
naturalizacion n. f. (s. XVI...) naturalisation navigant, anta adj. e n. (s. XVI.) navigant, ante
(acte juridique) navigar v. (s. XIV...) naviguer veire: navejar
naturalizacion n. f. (s. XVII...) naturalisation navigator, tritz (pl. navigators, trises) n. (s.
(histoire naturelle) XVI...) navigateur, trice veire: navejaire
naturalizar v. (s. XV...) naturaliser navili n. m. (s. XIII.) → flòta flotte (marchande,
naturalizat, ada adj. e n. (s. XVI...) naturalisé, ée armée...)
naturisme n. m. (s. XVIII...) naturisme naviri n. m. (s. XIV : navigi) navire veire: vaissèl,
naturista adj. e n. (s. XIX...) naturiste batèl
nau n. f. (s. XII.) 1. nef (navire) 2. nef (église) nazí, ia adj. e n. (s. XX., mot alemand) nazi
nau (rampant d’una -) n. m. inclinaison d’un nazisme n. m. (s. XX.) nazisme
navire ne pron. (s. XI.) en
nauc n. m. auge ne varietur loc. adv. (mots latins) ne varietur
nauca n. f. 1. auge (grande) 2. vasque neandertalian, ana adj. (s. XX., del nom d’una val
naucada n. f. augée de Renania) néandertalien, enne
nauclèr / nauchièr n. m. (s. XIII.) nocher nèbla n. f. (s. XII.) 1. brume 2. brouillard
naufragaire, aira n. (s. XIX...) naufrageur, euse nèbla (aver la -) loc. avoir la vue trouble
naufragar v. (s. XVI...) 1. naufrager 2. faire nèbla (far -) loc. pulluler
naufrage.
nèbla (tot li -) loc. rien ne lui réussit
naufragat, ada adj. e n. (s. XIV...) naufragé, ée
nebladís (pl. nebladisses) n. m. nappe de
naufragi n. m. (s. XV...) naufrage - Expression:
brouillard
naufragi al pòrt (far -) (fr: échouer au but)
nebladura n. f. pourriture des plantes par le
naufragièr, ièra n. naufragé, ée
brouillard veire: poiridièr
naulage n. m. (s. XIV.) 1. naulage 2. fret
neblar v. 1. bruiner 2. fig. attrister
naular v. voguer
neblarés n. m. 1. grande étendue de brouillard
naulejar v. affréter
2. brouillard "à couper au couteau"
nauquet n. m. petite auge
neblós, osa (pl. nebloses, osas) adj. brumeux,
nausa n. f. 1. lagune 2. prairie marécageuse
euse
nausèa n. f. (s. XVI...) nausée veire: bescòr
nauseabond, onda adj. (s. XVIII...) nauséabond, nebot, oda n. m. (s. XII.) neveu, nièce
onde nebulizacion n. f. (s. XX.) nébulisation
naut, nauta adj. e n. m. (Lat. altus (n + aut)) → aut, nebulizator n. m. (s. XX.) nébuliseur
auta corr. haut, haute nebulós, osa (pl. nebuloses, osas) adj. (s. XIV...)
nautic, ica adj. (s. XV...) nautique nébuleux, euse
nautisme n. m. (s. XX.) nautisme nebulosa n. f. (s. XVII...) nébuleuse
nautonièr n. m. (s. XII.) nautonier nebulosament adv. (s. XIX...) nébuleusement
nautor n. f. (de naut ) → auçada corr. hauteur nebulositat n. f. (s. XV...) nébulosité
naval, ala adj. (s. XIV...) naval, ale nec (demorar -) loc. rester interdit (stupéfait)
navarrés, esa (pl. navarreses, esas) adj. e n. nec, neca adj. (s. XII.) 1. penaud, aude veire: nèci
navarrais, aise 2. déconcerté, ée
navejaire, aira n. 1. qui fait du bateau 2. plai- necar v. 1. déconcerter 2. rendre penaud
sancier necessari (èsser -) loc. être nécessaire
navejament n. m. (s. XIII.) action de faire du necessari, ària adj. e n. m. (s. XIII., lat. necessar-
bateau veire: navigacion ius) sost. nécessaire - Citation: ... òm a acostumat
navejar v. (s. XIII.) faire du bateau veire: navigar d’enviar (...) dos obrièrs, non pas coma d’espions per
reconéisser la plaça e l’abandonar puèi a la discrecion
naveta n. f. (s. XIII.) navette (tisserand, coursier, de sos enemics, mas coma de capitanis expèrts, per
espace...) veire: nau jutjar del [socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673).
navicular, ara adj. (s. XV...) naviculaire (anato- necessaris (far sos -) loc. faire ses besoins
mia) necessitat n. f. (s. XIII., lat. necessitas) sost. néces-
navigabilitat n. f. (s. XIX...) navigabilité sité
428
necessitós, osa (pl. necessitoses, osas) negociat, ada
necessitós, osa (pl. necessitoses, osas) adj. (s. nefretic, ica adj. (s. XIV...) néphrétique
XVI...) nécessiteux, euse nefrita n. f. (s. XVIII...) néphrite (miner.)
nèci coma un rauba-sauma expr. sot comme... nefriti n. f. (s. XIX...) néphrite (méd.)
veire: pèc nefrologia n. f. (s. XIX...) néphrologie
nèci que l’aiga longa (es mai -) expr. il est plus negable, abla adj. (s. XVII...) niable veire: ne-
sot que... veire: pèc gadís
nèci que non sai (es -) loc. il est très sot veire: negacion n. f. (s. XIV.) corr. négation - Citation:
pèc Se me fise ai dificultats qu’ai agudas, nòstre organ-
nèci, nècia adj. (s. XII., lat. nescius) 1. corr. ni- isme a evoluït devers un neò-felibrisme qu’es sa nega-
ais, niaise veire: nèc, pèc - Citation: Si som jo cion fondamentala (Robèrt Lafont, 1980)
ton, enqüara que n’ac volhas, / e non som pas, com negacionista adj. e n. (s. XX.) négationniste
tu m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt, mondorro, ni mer- negada n. f. (s. XVIII...) noyade
mèc (Pèir de Garròs, Eglògas, 1557) ; Citation: Ai, è negadís de plors (uèlh -) loc. œil noyé de
! viratz aquela abelha / que çampar nècia coma jo, / larmes
pensava véser qualque flor (Pèire Godelin, Prumièra negadís, issa (negadisses, issas) adj. 1. qui peut
floreta, s. XVII). 2. corr. sot être noyé veire: negable 2. qui veut se noyer - Ci-
nèciament adv. (s. XII : nesciament) 1. sottement tation: E quand pensi, de còps, que ma polida aimada
2. niaisement / de sos potons d’amor brèça un autre amorós / una en-
neciàs, assa (pl. neciasses, assas) adj. e n. gros veja me pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra
nigaud e freja e d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec
neciejada n. f. 1. sottise 2. folâtrerie e garir mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial,
neciejar v. (s. XII : nesciejar) niaiser, faire le niais 1898)
necièra n. f. (s. XIII.) 1. manque veire: sofraita negador n. m. endroit où l’on peut se noyer
2. disette veire: negator
necierós, osa (pl. necieroses, osas) adj. nécessi- negar v. (s. XIII.) nier veire: denegar - Expres-
teux, euse veire: sofraitós sion: negar (se val mai virar del mièg de l’aiga que
neciesa n. f. (s. XIV nescieza) niaiserie s’acabar -) (fr: mieux vaut renoncer que s’entêter
necior n. f. niaiserie dans l’erreur)
nècis (d’aqueles -) n. ces idiots negar (nejar) v. noyer
nècis (vòl de -) n. m. bande d’imbéciles negar dins un clòsc d’uòu (se -) loc. se noyer
necite (èsser -) loc. être nécessaire dans un verre d’eau
necite, ita adj. 1. nécessaire veire: necessari negar dins un culhièr d’aiga (se -) loc. se noyer
2. urgent dans un verre d’eau
necitge n. m. naïveté negar dins un pam d’aiga (se -) loc. se noyer
necitjada n. f. enfantillage dans un verre d’eau
necrofagia n. f. (s. XIX...) nécrophagie negar l’afar loc. refuser l’affaire
necrofague, aga adj. e n. (s. XIX...) nécrophage negat, ada adj. (s. XIII...) chose niée
necrofilia n. f. (s. XIX...) nécrophilie negat, ada adj. e n. noyé, ée
necrofòr, òra adj. (s. XIX...) nécrophore negatiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) négatif, ive
necrològi n. m. (s. XVII...) nécrologe negativament adv. (s. XIV...) négativement
necrologia n. f. (s. XVIII...) nécrologie negativisme n. m. (s. XIX...) négativisme
necrologic, ica adj. (s. XVIII...) nécrologique negativitat n. f. (s. XIX...) négativité
necrològue, òga n. (s. XIX...) nécrologue negator, tritz (pl. negators, negatrises) adj. e n.
necromancia n. f. (s. XIII.) nécromancie (s. XVIII...) négateur, trice veire: negador
necromancian, ana n. (s. XIII.) nécromancien, negligéncia n. f. (s. XIV.) négligence
enne negligent, enta adj. (s. XIII.) négligent, ente
necropòli n. f. (s. XIX...) nécropole negligentament adv. (s. XIII...) 1. négligemment
necrosar v. (s. XVIII...) nécroser 2. avec négligence
necrosat, ada adj. (s. XVIII...) nécrosé, ée negligible, ibla adj. (s. XIX...) négligeable
necròsi n. f. (s. XVII...) nécrose negligir v. (s. XIV...) négliger
necrotic, ica adj. (s. XX.) nécrotique negligit, ida adj. (s. XVII...) négligé, ée
nectar n. m. (s. XV...) nectar negòci n. m. (s. XII.) négoce
nectarina n. f. (s. XX.) nectarine negociabilitat n. f. (s. XVIII...) négociabilité
neerlandés, esa (pl. neerlandeses, esas) adj. e n. negociable, abla adj. (s. XVII...) négociable
(s. XIX...) néerlandais, aise negociacion n. f. (s. XVI...) négociation
nefast, asta (pl. nefastes, astas) adj. (s. XIV...) né- negociant, anta n. (s. XVI...) négociant, ante
faste negociar v. (s. XIV...) négocier (discussion)
nefrectomia n. f. (s. XX.) néphrectomie negociat, ada adj. négocié, ée
429
negociator, tritz (pl. negociators, negociatrises) nèrvi
430
nèrvi vague nevassada
nèrvi vague n. m. (s. XVII...) nerf vague (méd.) nèu (caucar la -) loc. damer la neige
veire: nèrvi pneunogastric nèu (neu) n. f. (s. XII.) neige
nervin, ina adj. relatif aux nerfs nèu (tot -) loc. couvert de neige
nerviós, osa (pl. nervioses, osas) adj. (s. XII.) nèu carbonica n. f. neige carbonique
1. nerveux, euse 2. musclé, ée nèu fa sòla (la -) loc. la neige s’attache sous les
nerviosament adv. nerveusement pieds
nèrvis li an mancat (los ) loc. ses nerfs ont nèu fondent n. f. neige fondante
craqué nèu polverosa n. f. neige poudreuse
nèrvis li mòron (los ) loc. elle est à bout de nèu s’acossomís (la -) loc. la neige s’apaise /
nerfs fond
nerviut, uda adj. 1. nerveux (viande...) 2. qui a nèu tomba a solada (la -) loc. il neige abondam-
du nerf (homme) ment
nervositat n. f. (s. XIV.) nervosité nèu vièlha n. f. neiges éternelles
nescafè n. m. (s. XX., nom depausat ń Nes(tlé) ż + nèula n. f. (s. XIII.) 1. gaufre 2. oublie
ń café ż) nescafé neulièr n. m. 1. gaufrier 2. moule à gaufres
nestorian, ana n. (s. XIII..., de Nestorius (relig.)) neuralgia n. f. (s. XIX...) névralgie
nestorien, enne neuralgic, ica adj. (s. XIX...) névralgique
nestorianisme n. m. (s. XIX...) nestorianisme neurastenia n. f. (s. XIX...) neurasthénie
net (tirar al -) loc. tirer au clair neurastenic, ica adj. (s. XIX...) neurasthénique
net coma un anèl loc. propre comme un sou neurita n. f. (s. XIX...) névrite
neuf neurocirurgia n. f. (s. XX.) neurochirurgie
net coma un boquet loc. propre comme un sou neurofisiologia n. f. (s. XX.) neurophysiologie
neuf
neurofisiologic, ica adj. (s. XX.) neurophysi-
net coma un calici loc. propre comme un sou ologique
neuf
neurofisiologista n. (s. XX.) neurophysiologiste
net de quicòm (èsser -) loc. être innocent de
neurogèn, èna adj. (s. XIX...) neurogène
quelque chose
neurologia n. f. (s. XIX...) neurologie
net e clar loc. clair et net
neurològue, òga n. (s. XIX...) neurologue
net e clar (lo vos disi -) expr. je vous le dis clair
neuròna n. f. (s. XIX...) neurone
et net
neuropat, ata n. (s. XIX...) névropathe
net, neta adj. (s. XII.) 1. propre - Citation: E per
neuropatia n. f. (s. XX.) névropathie
tant donc, vosauts reis, entenetz / governadors de
la tèrra, aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de neuroquimia n. f. (s. XX.) neurochimie
vici, / bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565); neuròsi n. f. (s. XVIII...) névrose
Garòna mai que mai carreja, / e degun potz n’es san- neurotic, ica adj. (s. XIX...) 1. névrosé, ée
itós, / e l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor de 2. névrotique
las rainetas (Pèire Godelin, s. XVII) 2. net, nette neurovegetatiu, iva adj. (s. XX.) neurovégétatif,
netament adv. (s. XII.) 1. nettement 2. propre- ive
ment neutralisme n. m. (s. XX.) neutralisme
netejable, abla adj. (s. XVI...) nettoyable neutralista adj. e n. (s. XX.) neutraliste
netejada n. m. nettoyage neutralitat n. f. (s. XIV...) neutralité
netejadissa n. f. grand nettoyage neutralizacion n. f. (s. XVIII...) neutralisation
netejadoira n. f. (s. XX.) nettoyeuse (machine) neutralizant, anta adj. e n. m. (s. XIX...) neutral-
netejador n. m. (s. XX.) nettoyant veire: autonete- isant, ante
jant, anta neutralizar v. (s. XVII...) neutraliser
netejaire, aira n. nettoyeur, euse (personne) neutralizator, tritz (pl. neutralizators, trises)
netejament n. m. nettoiement adj. e n. m. (s. XX.) 1. neutralisateur 2. trice
netejar (netiar) v. (s. XII.) nettoyer neutre, tra adj. (s. XIII.) neutre
netejar la farda a qualqu’un loc. tailler un cos- neutron n. m. (s. XX.) neutron
tume (médire) - Expression: [Sénher], respondèc nevada n. f. chute de neige
un per tots (...), ai páur que vos aurián melhor nete- nevadís, issa (pl. nevadisses, issas) adj.
jat la farda, se forradura de flascon nos avèssa mai neigeux, euse
escalfat le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) nevairat n. m. grande chute de neige
netejat, ada adj. nettoyé, ée nevar v. (s. XII.) neiger
netetat n. f. 1. netteté 2. propreté nevar (tornar -) loc. 1. reneiger veire: repartir
nèu (anar a la -) loc. aller à la neige 2. neiger à nouveau
nèu (blanc coma -) loc. blanc comme neige nevàs (pl. nevasses) n. m. masse de neige
nèu (canon a -) n. m. canon à neige nevassada n. f. tempête de neige
431
nevassadas (tirar -) nilotic, ica
nevassadas (tirar -) loc. lancer des boules de ni per vos frisar lo pel loc. corr. vous aurez
neige beau faire
nevassar v. neiger en quantité ni quant val ni quant còsta loc. corr. à brûle-
nevassós, osa (pl. nevassoses, osas) adj. pourpoint (brusquement)
(temps) de neige ni tu ni vos loc. ambigu
nevatada n. f. légère couche de neige ni un ni l’autre loc. corr. ni l’un ni l’autre
nevejar, nevatejar v. 1. neiger légèrement niçard, arda adj. e n. 1. niçois, oise 2. du pays
2. neigeoter de Nice
nevenc, enca adj. (s. XIV.) 1. neigeux, euse 2. re- nickèl n. m. (s. XVIII..., del suedés / alemand)
latif à la neige nickel
nevièr / nevièra n. (s. XII.) "névé" (de l’occ. gas- nickelar v. (s. XIX...) nickeler
con) nickelat, ada adj. (s. XIX...) nickelé, ée
nevós, osa (pl. nevoses, osas) adj. neigeux, nickelifèr, èra adj. (s. XIX...) nickélifère
euse Nicomac de Gerasa n. pr. m. Nicomaque de
newtòn n. m. (s. XX., nom de persona) newton Gérase
(mesure de force) nicotina n. f. (s. XIX..., de Nicot, nom de persona)
newtonian, ana adj. (s. XVIII..., d’un nom de per- nicotine
sona) newtonien, enne nictalòp, òpa adj. e n. (s. XVI...) nyctalope
nhac n. m. 1. coup de dent (manger) 2. gnaque nictalopia n. f. (s. XVII...) nyctalopie
(f.) nidificacion n. f. (s. XIV.) nidification
nhacada n. f. morsure nidificar v. (s. XIV.) nidifier. veire: nisar
nhacar v. 1. manger avec bruit 2. mordre 3. don- nidificator, tritz (pl. nidificators, trises) adj. e n.
ner un coup de dent (s. XX.) nidificateur, trice
nhòca n. f. → bonha contusion, bosse au front nièla n. m. (s. XII.) nielle
nhòcas e bachòcas (cercar -) loc. chercher plaies nielar v. (s. XII.) nieller
et bosses nient n. m. (s. XII.) néant veire: nonres, anientar
ni conj. (s. XII., lat. nec) corr. ni nièr, nièra adj. (s. XI., lat. nigra, var.: ner, nera
ni aquí ni aquò loc. corr. en aucune façon (Gasc.)) → negre arc. noir, noire veire: nièra -
ni aquò ni aquí loc. corr. en aucune façon Citation: Entreseinhs e cavals blanc e niers / veirem
ni bèla ni bona loc. corr. d’aucun intérêt en brieu (Bertram de Born, Mies sirventes, s. XII.)
ni bret ni mut loc. corr. il n’esr pas muet (il sait nièra n. f. (de l’occ. ancian nièr (negre)) puce veire:
se faire entendre) piuse
ni can ni lop loc. corr. d’aucun parti nièra n. f. → piuse corr. puce veire: nèir
ni carn ni peis loc. corr. ni chair ni poisson nierada n. f. beaucoup de puces
(équivoque) nieram n. m. les puces
ni en tant ni en quant loc. corr. en aucune façon nièras (coar las -) loc. faire la grasse matinée
ni l’ai vist ni tocat loc. corr. ni d’Eve ni d’Adam nieret / nieron n. m. puceron
ni mai ni manca loc. corr. ni plus ni moins nierós, osa adj. qui est plein de puces
ni mai ni mens loc. corr. ni plus ni moins nietzschean, ana adj. (s. XIX..., d’un nom de per-
ni non ... ni non... loc. corr. ni l’un, ni l’autre sona) nietzschéen, enne
(en opposition) - Citation: En cò de Tòcassòm, Hir- nifara n. f. 1. ruse 2. astuce
ihòu s’assadolha, / ni non li còsta ren, ni n’es content nifla n. f. 1. morve 2. odeur 3. grimace dé-
jamai: / e Tòcassòm li ditz : Qu’es aquò que vòls daigneuse
mai ? / N’as de pan, n’as de vin, n’as de pòrc, n’as nifla (tirar la -) loc. renifler
d’andolha (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII) niflada n. f. prise (tabac...)
(fr.: ) ; Expression: ni non viu, ni non crèba (fr: il ne niflal n. m. reniflement
vit, ni ne meurt (arbre, plante...)) niflar v. 1. renifler 2. flairer
ni per aquela loc. corr. loin de s’en tenir à niflard, arda n. qui espionne
ni per aquò loc. corr. ce qui n’empêche pas • niflejar v. ne cesser de renifler
malgré tout nigaud, auda adj. (s. XVI..., de Nicodèmes) ni-
ni per cridar loc. tu (il ...) a beau crier gaud, aude
ni per far la fina loc. corr. vous aurez beau faire nigerian, ana adj. (s. XX.) nigérien, enne
ni per grimacejar ni per ren loc. fam. tout bon- nihilisme n. m. (s. XIX..., del mot latin nihil) ni-
nement hilisme
ni per quant loc. corr. à aucun prix nihilista adj. e n. (s. XVIII..., del mot latin nihil) ni-
ni per tot adv. → çaquelà corr. cependant • hiliste
néanmoins • pourtant veire: per aquò nilotic, ica adj. (s. XIX..., de Nil) nilotique
432
nimai nocejar
nimai conj. (de ni + mai) 1. corr. ni même • pas nitrificar v. (s. XVIII...) nitrifier
même • ni non plus - Citation: Aicesta n’èra pas sa nitrificator, tritz adj. (s. XIX...) nitrificateur, trice
filha, ni mai pel sang, ni mai per la lèi (Paul Gairaud, nitrobacteria n. f. (s. XIX...) nitrobactérie
1980) 2. pas moins que - Citation: Lo paure ase se nitroglicerina n. f. (s. XIX...) nitroglycérine
sauvariá als quatre pès, nimai agèsse lo fuòc a la coeta nitrós, osa (pl. nitroses, osas) adj. (s. XIV.) ni-
(Paul Gayraud, La sexològa, 1982) treux
nimai el loc. même pas lui nitrositat n. f. (s. XIV.) caractère de ce qui est
nimai un professional loc. 1. il est plus fort nitreux
qu’un professionnel 2. un professionnel n’en nivacion n. f. (s. XX.) nivation
aurait pas fait autant nival, ala adj. (s. XIX...) 1. nival 2. nivéal, ale
nimai una reina loc. elle est plus belle qu’une (botanica)
reine nivèl (nivèu; niveu) n. m. (s. XIV.) niveau
nimbar v. (s. XIX...) nimber - Citation: L’experiéncia pedagogica d’una vintena
nimbe n. m. (s. XVII...) nimbe d’annadas ara nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls
nimesenc, enca adj. e n. nîmois, oise (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
nimfa n. f. (s. XIII..., lat. / gr. nympha) ninfa sost. nivèl de (al -) loc. au niveau de
nymphe - Citation: Jo som Nimfa gascoa, era es nivèl de vida n. m. niveau de vie (socio.)
ara Gascoa, / son marit es Gascon, e sos subjèts Gas- niveladoira n. f. (s. XX.) niveleuse (engin)
cons (Guilhèm deu Bartàs, Dialògue de las nimfas, nivelaire, aira n. (s. XVI...) niveleur, euse (per-
1579); La finta ditz que Siringa Nimfa boscassièra, sonne)
perseguida de Pan, forèc, a sa metissa pregària, cam- nivèlament n. m. (s. XVI...) nivellement
biada en canavièra salvatja (Pèire Godelin, s. XVII) nivelar v. (s. XIV...) niveler
nimfèa n. f. (s. XVI...) 1. nymphéa 2. nénuphar nivelatge n. m. (s. XVII...) nivellement
nimfomana n. f. (s. XIX...) nymphomane nívol n. f. (s. XII.) nuage
nimfomania n. f. (s. XVIII...) nymphomanie nivolada n. f. nuée
nina n. f. (s. XIV.) prunelle nivolar (se) v. pron. se couvrir de nuages
nina sòm (far la -) loc. faire dodo (enfants) nivolàs (pl. nivolasses) n. m. gros nuage
ninarèl, èla n. petit enfant veire: nin, nina nivolejar v. 1. se couvrir de nuages 2. être
ninòi, òia adj. e n. → ingenú, ua naïf, naïve nuageux
veire: candide, da nivoleta n. f. luette
ninoietat n. f. (occ. ninòi) naïveté nivolina n. f. 1. brume 2. brouillard léger
nipa n. f. 1. nippe 2. guenille nivolós, osa (pl. nivoloses, osas) adj. nuageux,
nipon, ona adj. e n. nippon, onne veire: japonés euse
nívols (tombar de las -) loc. tomber des nues
nirvana n. m. (s. XIX..., mot sanskrit) nirvâna nívols de l’an passat (las -) loc. les neiges
nis (pl. nises) n. m. nid d’antan
nis (préner la maire al -) loc. découvrir le pot nivomètre n. m. (s. XX.) nivomètre
aux roses nivometria n. f. (s. XX.) nivométrie
nis de la sèrp (anar quèrre lo -) loc. aller nivositat n. f. (s. XX.) nivosité
chercher la lune nò-nò n. m. (enfant) dodo
nis de la sèrp (èsser al -) loc. être aux abois nobelizable, abla adj. (s. XX.) nobélisable
nis de la sèrp (lo -) n. m. le nœud de l’affaire nobiliari, ària adj. (s. XVII...) nobiliaire
nisada n. f. nichée nòblament adv. (s. XIV.) noblement
nisador n. m. nichoir nòble, nòbla adj. e n. (s. XII.) noble - Citation:
nisal n. m. boulin de pigeonnier Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents
nisar v. nicher qu’aviau tot a [ronfle], lor mancava pas res, èron re-
nisejar v. être au nid spectats e aimats dins lor país coma de [mond] que
nistar / nistejar / nistassejar v. 1. fureter podiau e que fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan
2. flairer 3. s’informer Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Los que menavan vida nòbla
nistejaire, aira / nistassejaire, aira n. 1. fure- [...] per castèls o sembla-castèls, ni non la parlavan,
teur, euse 2. curieux, euse ni non la comprenián [...] aquela lenga dels vailets
niston n. m. bambin qui furète (Paul Gairaud, 1980)
nistós, osa (pl. nistoses, osas) adj. 1. curieux, noblesa n. f. (s. XIII.) noblesse
euse 2. indiscret, ète noblilhon n. m. 1. petit noble 2. nobliau
nitrat n. m. (s. XVIII...) nitrate nòça n. f. (s. XII.) 1. noce 2. bamboche
nitre n. m. (s. XIII.) 1. nitre 2. salpêtre nòça (èsser de -) loc. être invité à une noce
nitric, ica adj. (s. XVIII...) nitrique nocejaire, aira n. noceur, euse
nitrificacion n. f. (s. XVIII...) nitrification nocejar v. faire la noce
433
nocion nomar
nocion n. f. (s. XIV.) notion prumièr fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En
nociu, iva adj. (s. XIV.) nocif, ive Menon que depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt
nocivitat n. f. (s. XIV...) nocivité veire: nòser; e aquò’s aquí que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs,
nosença; nosent, enta; nociu, iva s. XVIII); A la fèsta s’i pensava tres meses a l’avança
noctambul, ula adj. e n. (s. XVIII...) noctambule e los pols de devián demandar perqué èran tant plan
noctambulisme n. m. (s. XVIII...) noctambu- noirits (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
lisme noirir al sucre e a l’aiga-ròsa loc. 1. être aux
nocturne, urna adj. (s. XIV : nocturn) nocturne - petits soins 2. élever dans du coton
Citation: Puèi, foguèt l’autre, lo de l’Òrt de l’Agonia noirissa n. f. (de noirir, var.: neurissa (Gasc.))
/ amb son trople nocturne e ta susor de sang (Juli noiriça corr. nourrice - Citation: A pena fosquèri
Cabainas, Òme de Dieu, 1951) nascut que ma maire se trobèt [sense] lait, calguèt cer-
nodal, ala adj. (s. XIX...) nodal, ale car de noirissa e mon paire dont èri lo prumièr fruit,
nodositat n. f. (s. XVI...) nodosité a fòrça de rodar, ne trobèt una a En Menon que de-
nodul n. m. (s. XV...) nodule pend d’aquesta [parròquia], m’i portèt e aquò’s aquí
nodulós, osa (pl. noduloses, osas) adj. (s. XIX...) que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
noduleux, euse noirissent, enta adj. (de noirir) nourrissant, ante
noga n. f. (lat. nux, nucis ) → notz corr. noix - noirissièr, ièra adj. (de noirir) nourricier, ère
Expression: noga de tròp, crebèron l’ase (per una -) nòisa n. f. 1. querelle 2. noise 3. chagrin
(fr: la goutte qui fait déborder le vase) noisença n. f. (s. XIII.) → nosença nuisance
nogalh n. m. (s. XIII., de noga) corr. amande nolença n. f. parfum
d’une noix nolent, enta adj. 1. parfumé, ée 2. odorant, ante
nogalhar v. (de nogalh) corr. cerner les noix nòler v. (lat. olere > in + olere) 1. sost. exhaler un
nogalhon n. m. (s. XIV. , de nogalh) 1. corr. moitié parfum - Expression: E me trobèri dins la rèirebotiga
de l’amande de la noix 2. corr. petite amande escura, siegut sus una saca, una tassa dins las mans.
des fruits à noyau 3. corr. partie charnue de Lo cafè caud, brutlant e sucrat, un beuratge negre de-
la côtelette - Citation: D’una costèla tendra, fina, sconegut dins mon país, cossí noliá ! E me reviscolèt
/ m’a desraubat lo nogalhon: / lo gròs catàs de la (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ; Exemple: nòl a
vesina / sap plan causir lo bon talhon (August Be- menta (fr: ça sent la menthe / fig : tu ments) 2. corr.
nazet, Menudas pròvas, 1926) sentir bon
nogareda n. f. (de noga, var.: nojareda (Lem., Auv., nòler a loc. sentir à
Viv. Alps)) corr. noiseraie veire: nosièra, nogaret nom n. m. (s. XII.) nom veire: prenom, subrenom,
nogaròl n. m. (de noga) corr. plantation de noyer escaisnom - Citation: Nom imaginat de mestressa,
nogat n. m. (de noga ) 1. corr. nougat 2. corr. coma Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri, flor cones-
tourteau de noix 3. corr. poudingue (geologia) cuda, autrament Ròsa de Junon. Tot del long au ditz
nogatièr, ièra n. (de nogat) 1. corr. fabricant de un brave medecin (Pèire Godelin, Contra, s. XVII);
nougat 2. corr. marchand de nougat Anna Maria respond qu’a l’escòla i an pas dit lo nom
nogatina n. f. (s. XX., de nogat) corr. nougatine de son país, e que i ei dehenut parlar gascon, e que s’es
noguièr n. m. (s. XII., de noga, var.: noguèr (Gasc.), pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt,
nogier (Lem., Auv., Viv. Alps), nogeir (Auv.)) → 1984)
noguièr corr. noyer (arbre) veire: nosièr nom comun n. m. nom commun - Citation: Los
nòire v. (s. XII.) → nòser corr. nuire noms comuns presis dins un sens general e indeter-
nòire (se) v. attenter à ses jours minat o dins un sens collectiu s’emplegan sens article
noiridor n. (de noirir) porc d’un an dins una mesura plan mai granda qu’en francés (Loís
noiridura n. f. (s. XIII., lat. nutritura) nourriture Alibèrt, Gramatica occitana, 1935)
noirigat, ata n. (lat. nutricare) corr. nourrisson nom de (conegut pel -) loc. connu sous le nom
- Citation: Noirigat de Tolosa, me plai de mantenir de
son lengatge bèl, e capable de desrambulhar tota sòrta nom de la violeta (i metre lo -) loc. faire son
de concepcions e per aquò digne de se carrar dambe deuil de
un plumacho de prètz e d’estima (Pèire Godelin, Pru- nom de la violeta (li donar lo -) loc. faire son
mièra fmoreta, s. XVII) deuil de
noirigatge n. m. (lat. nutricare) nourrissage (éle- nom s’avalisca (son -) loc. le diable l’emporte
vage) nomada adj. e n. (s. XVIII...) nomade
noiriguièr, ièra n. (s. XIII., lat. nutricare) 1. nour- nomadisme n. m. (s. XIX...) nomadisme
risseur, euse (éleveur) 2. éleveur nomar v. donner un nom veire: nomenar, nom-
noiriment n. m. (de noirir) → placenta placenta inar - Expression: I avèva un còp ua hemna que
noirir v. (lat. nutrire) nourrir - Citation: A pena s’aperava Supèrba, la bien nomada. Era gloriosa
fosquèri nascut que ma maire se trobèt [sense] lait, coma un cent de polhs, e s’èra lotjat au cap de se hèr
calguèt cercar de noirissa ; e mon paire dont èri lo botar dens las litanias (J. F. Bladèr, Armanhac, 1867)
434
nombre noncalença
435
noncalent, enta nòstra dòmna de bon córrer lo sauvèt
noncalent, enta adj. (s. XIII. ń nonchalent ż) non- normar v. (s. XX.) normer
chalant, ante veire: caler nòrmas n. f. plur. normes (règles de conduite
noncaler v. (s. XIII.) 1. être nonchalant veire: dans un groupe social) (socio.)
caler 2. ń nonchaloir ż normat, ada adj. (s. XX.) normé, ée
nonchalença n. f. (de non + chaler + ença) noncha- normatiu, iva adj. (s. XIX...) normatif, ive
lance veire: inchalença, chaler norvegian, ana adj. e n. norvégien, enne
nonchalent, a adj. (de non + chalent; cf. chaler) nos pron. pers. (s. XII.) nous
nonchalant, e veire: inchalent nos crida que temps es d’acabar loc. il nous
nonchalentament adv. (de nonchalent + ment) dit qu’il est temps de terminer
nonchalamment nos en (parlèt...) loc. il nous en parla
nonci n. m. (s. XVI..., de l’italian nunzio) nonce nos tenèm loc. nous sommes voisins contigus
noncura n. f. (s. XIII., de non + cura) sost. indif- nosador n. m. 1. articulation veire: articulacion,
férence veire: noncurància - Expression: metre a juntura 2. jointure
noncura (fr: ne pas se soucier / ne pas tenir compte) nosadura n. f. incommodité physique
noncurància n. f. (s. XIII., de non + curància) → nosar v. (s. XII.) 1. nouer - Expression: Uèit ans
incuria → negligéncia 1. rare incurie 2. rare nég- que se trobavan a vendémias sens aver nosat los caps,
ligence que la guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la
nondegun n. m. → degun personne (aucune) secada de l’autre avián demesit son aver, restrenhit
nonent (de -) loc. 1. lentement 2. doucement sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans,
nònna n. f. (s. XIII.) nonne (religieuse) 1977) 2. former le fruit
nonpacient, enta adj. impatient nosar los bots loc. faire la soudure (subsis-
nonparièr, ièra adj. (s. XVI.) nonpareil, eille tance)
nonrés n. m. (s. XIII.) néant veire: nient nosar los correjons loc. nouer les deux bouts
nonres (botar a -) loc. réduire à néant nosautres, autras pron. pers. nous autres
nonrés (dins -) loc. dans un instant, dans nosèl n. m. (s. XIII.) 1. nœud 2. articulation
moins que rien nosèl corredís n. m. nœud coulant
nonsen n. m. (s. XII.) non-sens nosèlament n. m. (s. XIV.) action de nouer
nonvalor n. f. (s. XVI...) non-valeur noselar v. (s. XIV.) nouer
nonvolença n. f. non vouloir noselat, ada adj. 1. noué, ée 2. vigoureux, euse
nòra n. f. (s. XIII.) 1. bru 2. belle- fille noselós, osa (pl. noseloses, osas) adj. (s. XIV.)
nòrd n. m. nord noueux
nòrd-african, ana adj. e n. (s. XX.) nord-africain, noselut, uda adj. noueux, euse
aine nòsement n. m. 1. action de nuire 2. dommage
nòrd-american, ana adj. e n. (s. XIX...) nord- nosença n. f. corr. nuisance
américain, aine nosent, enta adj. corr. nuisible
nòrd-èst n. m. (s. XIII...) nord-est noseta n. f. (de notz) 1. corr. petite noix 2. corr.
nòrd-oèst n. (s. XVII...) nord-ouest rotule
nordic, ica adj. (s. XIX...) nordique noseta del genolh (la -) n. f. → rotula rotule
nordista adj. e n. (s. XIX...) nordiste (anatomia)
nòria n. f. (s. XX., mot castelhan) → potz-rodièr ; nosiblament adv. (s. XVI...) nuisiblement
posaraca noria nosible, ibla adj. (s. XIV...) nuisible
nòrma n. f. (s. XIX...) 1. norme 2. règle nosièr n. m. (de notz ) → noguièr corr. noyer
normal, ala adj. (s. XVIII...) normal, ale (arbre) (agricultura)
normalian, ana n. (s. XIX...) normalien, enne nosièra n. f. (de notz) → nogareda corr. noiseraie
normalitat n. f. (s. XIX...) normalité nosilha n. f. (de notz ) corr. petite noix
normalizacion n. f. (s. XIX...) normalisation - nosilhon n. m. 1. cerneau 2. petite noix
Expression: Cresi que se’n cal téner, per ara a una nosocomial, ala adj. (s. XIX...) nosocomial, ale
normalizacion dins lo crusòl de caduna de las qua- nosografia n. f. (s. XVIII...) nosographie
tre variantas principalas. Es vertat que, demest elas, nosologia n. f. (s. XVIII...) nosologie
l’occitan mejan - amb sa fòrma lengadociana centrala nostalgia n. f. (s. XVIII...) nostalgie
- es demorat per excelléncia fidèl a nòstra lenga clas- nostalgic, ica adj. e n. (s. XIX...) nostalgique
sica. Aquò li dona una valor segura de referéncia. nostalgicament adv. (s. XIX...) nostalgiquement
Aquò li dona pas cap de primautat, cap de privilègi nòstra Dòmna n. f. (s. XII...) 1. notre Dame
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. Vierge Marie
normalizar v. (s. XX.) normaliser Nòstra Dòmna d’Agost n. f. fête de
normalizator, tritz (pl. normalizators, trises) l’Assomption
adj. e n. (s. XX.) normalisateur, trice nòstra dòmna de bon córrer lo sauvèt expr. il
normand, anda adj. e n. normand, ande trouva son salut dans la fuite
436
nòstra dòmna de las cambas lo sauvèt nuançat, ada
nòstra dòmna de las cambas lo sauvèt expr. il nòu, nòva (nau, nava) adj. (s. XII.) neuf, neuve
trouva son salut dans la fuite veire: novèl - Citation: Alara, la mainadeta qu’èri,
nòstre (al -) loc. chez nous deliurada de l’escòla, començava de carrièra en car-
nòstre propdan loc. notre prochain rièra de s’assabentar dins lo sol libre que sos uèlhs e
nòstre Sénher ! interj. seigneur Dieu ! veire: son còr totis nòus posquèssen legir sens ajuda (Loïsa
Senhor Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
nòstre Senhor n. m. notre Seigneur novacion n. f. (s. XIV...) novation
nòstre, nòstra adj. poss. (s. XII.) nôtre novator, tritz (pl. novators, trises) adj. e n. (s.
nòta n. f. (s. XIII.) note - Citation: D’autres an tas- XVI...) novateur, trice
tat e an sabut dire l’encantament de nòstra tèrra priv- novèl n. m. nouveau - Citation: Tròp
ilegiada ; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bate- de gaug, tròp de novèl, tròp de prètzfachs que
gar un còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièra- l’estrambordavan, l’esperavan dau matin au vèspre
ment, dins la simfonia dels poètas occitans, la nòta do- (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003)
lorosa de l’anma lengadociana, nòta que monta d’un novèl vengut n. m. nouveau venu
luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) novèl, èla adj. (s. XII.) nouveau, elle veire: nòu
nota bene (N.B.) loc. (s. XVIII..., mots italians) nota novèla n. f. (s. XV..., de l’italian ń novella ż) nou-
bene (N.B.) velle (litt.) - Citation: A escríver qué, Dieu deu cèu,
nòta falsa n. f. fausse note dab ua tau celeritat, ua tau febrilitat, ua tau sagacitat
notabilitat n. f. (s. XIII...) notabilité ? Mès la novèla, Dieu vivant, la novèla... (Pèire Bèc,
notablament adv. (s. XIV.) notablement Contes de l’unic, 1977)
notable, abla adj. (s. XIV.) notable novèla n. f. (s. XII.) nouvelle (information)
notacion n. f. (s. XIV.) notation novèla (rasclar una -) loc. démentir une nou-
notadament adv. (s. XV...) notamment velle
notar v. (s. XVI...) noter - Expression: Lo grop novelaire, aira n. (s. XII : noellaire) → novelista
pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men- auteur de nouvelles
tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic. novèlament adv. (s. XII.) nouvellement
Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an- novelari, ària adj. 1. novice 2. débutant, ante
ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, novelet, eta adj. (s. XII.) tout nouveau, toute
Gramatica, 1935) nouvelle
notari, ària n. (s. XIII., lat. notarius) corr. notaire noveletat n. f. (s. XIII.) 1. ce qui est nouveau
notariá n. f. (s. XIII.) étude de notaire veire: novetat 2. primeur
notarial, ala adj. (s. XVI...) notarial, ale novelista n. (s. XVII..., de l’italian ń novellista ż)
notariat n. m. (s. XV...) notariat (fonction) 1. nouvelliste 2. auteur de nouvelles
notariat, ada adj. (s. XIII.) notarié, ée novelum n. m. renouveau
notícia n. f. (s. XIV.) notice novembre n. m. (s. XIV.) novembre
notificacion n. f. (s. XV...) notification noven, ena adj. (s. XII.) neuvième
notificar v. (s. XIV.) notifier novena n. f. (s. XIII.) neuvaine
notificatiu, iva adj. (s. XIV.) notificatif, ive novenament adv. (s. XIV.) neuvièmement
notòri, òria adj. (s. XIV.) notoire - Citation: Entrò novetat n. f. (s. XIV.) 1. ce qui est neuf 2. nou-
quan vanitat notòria / e la mensonja frustratòria / en- veauté
ter vosautes aurà cors ? (Arnaud de Saleta, Psalme nòvi, nòvia n. (s. XIII.) 1. fiancé, ée 2. nouveaux
IV, s. XVI) mariés
notòriament adv. (s. XIII.) notoirement noviada n. f. fiancée
notorietat n. f. (s. XV...) notoriété novial, ala (noviau, ala) adj. → nupcial 1. nup-
notz (pl. noses) n. f. (s. XII., lat. nux, nucis) → tial, ale 2. relatif à la noce
notz corr. noix veire: noga noviatge n. m. corbeille de mariage
notz avara (una -) n. f. noix cerneuse noviatge n. m. 1. fiançailles 2. lune de miel
notz de tròp, crebèron l’ase (per una -) expr. la 3. trousseau
goutte qui fait déborder le vase novici, ícia adj. e n. (s. XIII., lat. novicius) sost.
nòu (autrament res de -) loc. (cf. J. F. Bladèr : "Au- novice veire: novelari, ària
tament i a pas arren de nau" (La visita deu Bordilèr)) noviciat n. m. (s. XVI...) noviciat
tout va très bien madame la marquise nòvis n. m. plur. nouveaux mariés
nòu (fait de -) loc. fait à neuf nuança n. m. (s. XVIII., del francés) nuance
nòu (nau) adj. num. card. neuf (chiffre) nuançament n. m. (s. XXI.) nuancement
nòu coma un pifre (èsser -) loc. 1. être très naïf nuançar v. (s. XIX.) nuancer veire: calhetar, cal-
2. novice hetejar
nòu e mièja (a -) loc. à neuf heures et demie nuançat, ada adj. (s. XIX.) nuancé, ée veire: cal-
nòu pèls (levar las -) loc. gruger hetat
437
nuançatge nutacion
nuançatge n. m. (s. XXI.) nuançage nuèit amb lo jorn (es coma la -) loc. c’est dif-
nuancièr n. m. (s. XX.) nuancier férent du tout au tout
nubil, ila adj. (s. XVI...) nubile veire: maridador nuèit clausa (a -) loc. à nuit close
nuca n. f. (s. XIV.) nuque nuèit de l’afart (la -) loc. la nuit de Noël
nuclear, ara adj. (s. XIX...) nucléaire nuèit destressonada loc. nuit d’insomnie
nuclearizacion n. f. (s. XX.) nucléarisation nuèit dins los armaris (cercar la -) loc. chercher
nuclearizar v. (s. XX.) nucléariser midi à quatorze heures
nuclèu n. m. (s. XIX...) noyau (cellule, atome, nuèit e jorn (entre -) loc. entre chien et loup
informatique...) veire: nuèit es encra (la -) loc. la nuit est très noire
nuclèu n. m. (s. XX.) nucléus (arch. préhist.) nuèit escura (a -) loc. à nuit close
silex utilisé pour débiter des éclats de pierre) nuèit faita (a -) loc. à nuit close
nuclèu, èa adj. (s. XX.) nucléé, ée nueit sarrada loc. nuit close
nud (dins son -) loc. dans sa nudité nuèit sarrada (a -) loc. à nuit close
nud, nuda adj. (s. XII., lat. nudus) corr. nu, nue nueitada n. f. nuitée
nuda (filha venguda, maire -) expr. belle-fille nueitejar v. travailler de nuit
venue, mère inexistante nueitenc, enca adj. de la nuit (noctambule...)
nudet, eta adj. (de nud) corr. à moitié nu, nue veire: nocturne
nudisme n. m. (s. XX.) nudisme nul de tota nullitat (es -) loc. il est tout à fait
nudista n. (s. XX.) nudiste nul
nuditat n. f. (s. XIII., lat. nuditas) nudetat corr. nul, nulla adj. (s. X.) nul, nulle
nudité nullament adv. (s. XII...) nullement
nuèit (a boca de -) loc. à l’entrée de la nuit nullitat n. f. (s. XIII.) nullité
nuèit (a clausa de -) loc. à nuit close numeracion n. f. (s. XIV...) numération
nuèit (a l’aut de la -) loc. Minuit (vers) numeral, ala adj. e n. (s. XV...) numéral, ale - Ci-
nuèit (a la -) loc. à la nuit tation: Existís de nombroses adjectius qualificatius o
nuèit (a la boca de la -) loc. à la nuit tombante substantivats formats suls numerals, que servisson
nuèit (a la negra -) loc. à nuit noire sovent a designar de mesuras o de causas en rela-
nuèit (agantat per la -) n. surpris par la nuit cion amb lo nombre (Loís Alibèrt, Gramatica occi-
nuèit (aicí lo bon Dieu i passèt que de -) expr. tana, 1935)
c’est un pays désolé numerari n. m. (s. XVI...) numéraire
nuèit (anar contra -) loc. marcher de nuit numerator (pl. numerators) n. m. (s. XV..., lat.
nuèit (ara fa un an de -) loc. les jours sont numerator) numérateur
courts, les nuits sont longues numerator, tritz (pl. numerators, trises) adj. (s.
nuèit (bona -) loc. bonne nuit XV..., lat. numerator) numérateur, trice
nuèit (cridaire de -) n. m. veilleur de nuit autre- numeric, ica adj. (s. XVII...) numérique
fois veire: revelhaire numericament adv. (s. XVII...) numériquement
nuèit (de -) loc. la nuit numerizacion n. f. (s. XX.) numérisation
nuèit (èsser -) loc. faire nuit - Expression: "il est numerizar v. (s. XX.) numériser
nuit" (Jules Vallès, L’enfant, s. XIX) ; Expression: numerizator (pl. numerizators) n. m. (s. XX.)
Lo lum dançava e Lison ambe sa maire èran solas numériseur (appareil)
dins lo ròdol de clartat: ara defòra èra nuèit clausa numèro n. m. (s. XVI..., de l’italian) numéro
e a l’entorn de las doas femnas, las causas, dintradas numèro (acertar un fòrt -) loc. tirer un bon
dins l’ombra, semblavan escotar los mots que disián numéro
pas (Joana Bartés, Lison, 1934) numerotacion n. f. (s. XIX...) numérotation
nuèit (l’astor vei la -) loc. méfie-toi des mal- numerotar v. (s. XVII...) numéroter
faisants numismat, ata n. (s. XIX...) numismate
nuèit (nuèch, pl. nuèches; nuech) n. f. nuit - numismatic, ica adj. e n. f. (s. XVIII...) numisma-
Citation: Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son tique
màntol prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, / nupcial, ala adj. (s. XIV.) nuptial, ale veire: novial
de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. - Expression: La castetat, mas sòrs, es la pus bèla
XVII) [paradura] qu’una [nòvia] pòsca portar al leit nup-
nuèit / nuèch (pl. nuèches) n. f. (lat. nox, noctis) cial (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
nuit - Citation: Per faire davalar lo tripon, lo lombet nupcialament adv. (s. XII : nupcialmen) nuptiale-
e tota la seguida, avèm begut un còp de blanqueta e ment
avèm cantat. Es après sopar que se tauleja. La nuèit nus e crus (èsser -) loc. être dénué de tout
es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) nus, nusa (pl. nuses, nusas) adj. → nud, nuda
nuèit al jorn, non i a de muralha (de la -) on nu, nue
n’est pas tout noir ou tout blanc nutacion n. f. (s. XVIII...) nutation (astron., bot.)
438
nutricion nylon
439
o obrièr pauc d’espleits (a bon -)
o conj. de coord. ou mon mal adocir / quand m’onoratz d’una visita (Pèire
o pron. pers. neutre 1. cela 2. le Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
ò interj. oh obligat, ada adj. e n. (s. XIII...) obligé, ée
o (o) (alfabet) n. f. o obligatòri, òria adj. (s. XIV...) obligatoire
oasi n. m. (s. XVIII...) oasis obligatòriament adv. (s. XIX...) obligatoirement
oata n. f. (XVII..., de l’italian) ouate obliquitat n. f. (s. XIV...) obliquité
obediéncia n. f. (s. XII.) obédience oblit n. m. (s. XII.) oubli
obelisc (pl. obelisques) n. m. (s. XVI...) obliteracion n. f. (s. XVIII...) oblitération
obélisque obliterar v. (s. XVI...) oblitérer
obèrt coma de barrat (n’i a tant d’ -) loc. il y a obliterat, ada adj. (s. XVI...) oblitéré, ée
le pour et le contre obliterator, tritz (pl. obliterators, trises) adj. (s.
obèrt, èrta adj. (de obrir) ouvert, erte XIX...) oblitérateur, trice
obèrtament adv. 1. ouvertement 2. à visage dé- oblong, onga adj. (s. XV...) oblong, ongue
couvert obnubilacion n. f. (s. XV...) obnubilation
obertura n. f. (s. XIV.) ouverture obnubilar v. (s. XIII...) obnubiler.
obès, èsa (pl. obèses, èsas) adj. e n. (s. XIX...) obòl n. m. (s. XIII...) obole
obèse òbra n. f. (s. XII.) 1. œuvre - Expression: En art,
obesir v. (s. XII.) obéir ont la personalitat es gaireben tot, l’òbra inacabada
obesissença n. f. (s. XII...) obéissance [non] es jamai complida per un autre : la mòrt de
obesissent, enta adj. (s. XII...) obéissant, ante l’obrièr causa donc plan una pèrda irreparabla (An-
tonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924) 2. travail
obesitat n. f. (s. XVI...) obésité
òbra (aver pro -) loc. être très occupé
objeccion n. f. (s. XIII.) objection
òbra (bona -) n. f. bonne action
objectar v. (s. XIII...) objecter
òbra (èsser en -) loc. être occupé
objectar (non i a res a -) loc. il n’y a rien à ob-
òbra (metre en -) loc. mettre en pratique
jecter
òbra de caritat n. f. bonne œuvre
objècte n. m. (s. XIV...) objet
òbra de longa n. f. travail de longue haleine
objècte transicional (nenet) objet transition-
òbra faita li fa gaug loc. le travail fait ne lui
nel (doudou de bébé...)
fait pas peur
objectiu, iva adj. e n. m. (s. XVII...) corr. objectif,
òbra mannada (aquò’s una -) loc. c’est une
ive - Citation: L’objectiu es de metre la lenga en boca,
œuvre magnifique
de far aquesir los elements morfologics e sintaxics
òbra per (aver grand -) loc. avoir toutes les
de basa, dins una progression organizada (Miquèla
peines du monde pour
Stenta, Lenga e Païs d’òc, 1997, nř 31)
òbra prima n. f. ouvrage fin, précieux
objectivament adv. (s. XIV...) objectivement
obrador n. m. (s. XII.) 1. atelier 2. ouvroir
objectivar v. (s. XIX...) objectiver
obrant, anta adj. (s. XII...) ouvrable veire: colent,
objectivitat n. f. (s. XX.) objectivité enta
objector n. m. (s. XVIII...) objecteur obrar v. (s. XII., de òbra) travailler, œuvrer, agir
oblacion n. f. (s. XIII., lat. oblatio) sost. oblation - Citation: Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tor-
oblia n. f. (s. XII.) oublie nant a las sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat
oblic, ica adj. (s. XIII.) oblique al reviscolament nacional en adoptant, en retrobant,
oblicament adv. (s. XIV...) obliquement per delà los parlars populars abastardits e franciman-
oblicar v. (s. XIII...) obliquer dejats, la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp
oblidaire, aira n. (s. XII...) marchand d’oublies Ros, 1905)
oblidar n. m. (s. XII.) oublier (un objet, un acte) òbras n. f. plur. travaux (voie publique...)
oblidós, osa (pl. oblidoses, osas) adj. (s. XII.) òbras bonas (las -) n. f. plur. les bonnes œuvres
1. oublieux, euse 2. négligent, ente obratge n. m. (s. XII.) 1. ouvrage 2. travail
obligacion n. f. (s. XIII.) obligation obratjar v. ouvrager
obligança n. f. (s. XIV.) obligeance obratjat, ada adj. ouvragé, ée
obligant, anta adj. (s. XVII...) obligeant, ante obrejar v. (s. XII..., de obrar) 1. travailler
obligantament adv. (s. XVII...) obligeamment 2. œuvrer 3. être à l’œuvre
obligar v. (s. XIII., lat. obligare, var.: oblijar (Auv.)) obreta n. f. (s. XII...) petit travail
obliger - Citation: Amics que, per m’obligar tròp, obridor n. m. (s. XX.) ouvre-boîtes veire: clau
/ me venètz véser qualque còp / dins la crambeta obrièr pauc d’espleits (a bon -) à bon ouvrier
d’un ermita, / vos non sauriatz creire cossí / ieu senti peu d’outils
440
obrièr, èra occitan lemosin
obrièr, èra n. (s. XIII., de òbra) ouvrier, ère - Cita- obstacle n. m. (s. XIII...) obstacle
tion: ... òm a acostumat d’enviar (...) dos obrièrs, obstetrica n. f. (s. XIX...) obstétrique
non pas coma d’espions per reconéisser la plaça e obstetrical, ala adj. (s. XIX...) obstétrical, ale
l’abandonar puèi a la discrecion de sos enemics, mas obstetrician, ana n. (s. XIX...) obstétricien, enne
coma de capitanis expèrts, per jutjar del [socors] obstinacion n. f. (s. XIII.) obstination
qu’es necessari (B. Amilhan,1673); Josèp Ros es lo obstinadament adv. (s. XVI...) obstinément
primairenc obrièr que, tornant a las sorgas blosas de obstinar (s’) v. pron. (s. XIII.) s’obstiner
nòstras tradicions, a obrat al reviscolament nacional obstinat, ada adj. (s. XIII.) obstiné, ée
en adoptant, en retrobant, per delà los parlars popu- obstruccion n. f. (s. XVI...) obstruction
lars abastardits e francimandejats, la lenga nacionala obstruïr v. (s. XVI..., lat. obstruere) obstruer
(Antonin Perbòsc, En Josèp Ros, 1905) obtencion n. f. (s. XIV...) obtention
obriment n. m. (s. XIV., de obrir) corr. ouverture obténer v. (s. XIII...) obtenir
veire: obertura
obturacion n. f. (s. XVI...) obturation
obrir v. (s. XII., lat. p. operire < aperire) corr. ou-
obturar v. (s. XVI..., lat. obturare) obturer
vrir - Expression: obrir d’uèlhs coma de palmas (fr:
obturator, tritz (pl. obturators, trises) adj. e n. (s.
ouvrir de grands yeux)
XVI...) obturateur, trice
obrir de grand land loc. ouvrir à deux battants
obtús, obtusa (pl. obtuses, usas) adj. (s. XVI...)
obrir de pan en pan loc. ouvrir entièrement
obtus, use
obrir la session loc. ouvrir la séance
obús (pl. obuses) n. m. (s. XVI...) obus
obrir lo talh loc. commencer un travail
obusièr n. m. (s. XVIII...) obusier
obrir una letra loc. décacheter une lettre (ou-
obviar v. (s. XIV.) obvier
vrir l’enveloppe) veire: tancar una letra
òc adv. (s. XII.) oui - Citation: Verament òc, coma
obscèn, èna adj. (s. XVI...) obscène
se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les
obscenitat n. f. (s. XVI...) obscénité
uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson
obscuracion n. f. (s. XX.) obscuration (astr.,
dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII) ;
méd.) veire: escuresiment, escurament
Òc, òc-ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se
obscurantisme n. m. (s. XIX..., fr. obscurantisme)
ganhar la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas
escurantisme sost. obscurantisme
fan mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
obscurantista adj. e n. (s. XIX..., fr. obscurantista )
òc (aquò’s -) loc. c’est certain
escurantista sost. obscurantiste
òc-ben adv. oui, bien sûr
obscurator n. m. (s. XIX...) obscurateur (techn.)
veire: escurador òc-ben ! interj. oui, bien sûr - Citation: Òc, òc-
obscuritat n. f. (s. XIX..., lat. obscuritas) escuritat ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se gan-
sost. obscurité (sens figuré) veire: escuresina har la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas fan
mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
obsedir v. (s. XIV...) obséder
obsedit, da adj. (s. XVII...) obsédé, ée òc-ben plan loc. oui, absolument sûr
obséquias n. f. plur. (s. XIII.) obsèques òc-ben qu’es ! / òc-ben òc ! loc. certainement !
obsequiós, iosa (pl. obsequioses, osas) adj. (s. òc-plan adv. oui, bien sûr
XIV...) obséquieux, euse òc-va ! loc. fam. allons donc !
obsequiosament adv. (s. XIX...) obséquieuse- ocarina n. f. (s. XIX..., mot italian) ocarina (m.)
ment (musique)
obsequiositat n. f. (s. XVI...) obséquiosité ocasion n. f. (s. XII : ń ocaison ż) occasion
observable, abla adj. (s. XVI...) observable ocasional, ala adj. (s. XVII...) occasionnel, elle
observacion n. f. (s. XVI...) 1. observation 2. re- ocasionalament adv. (s. XIV...) occasionnelle-
marque ment
observància n. f. (s. XIII.) observance ocasionar v. (s. XII: ńocaisonar ż) occasionner
observar v. (s. XIII.) observer. occident n. m. (s. XIII.) occident
observator, tritz (pl. observators, trises) n. (s. occidental, ala adj. e n. (s. XIII.) occidental, ale
XIV..., lat. observator) observateur, trice occidentalizar v. (s. XIX..., de Occident) occiden-
observatòri n. m. (s. XVII...) observatoire taliser
obsession n. f. (s. XIX...) obsession occipital, ala adj. (s. XV...) occipital, ale
obsessional, ala adj. (s. XX.) obsessionnel, elle occiput n. m. (s. XIII.) occiput
obsessiu, iva adj. (s. XIX...) obsédant, ante occitan (nòrd -) n. m. nord-occitan (lingüistica)
obsidiana n. f. (s. XVII...) obsidienne
obsolescéncia n. f. (s. XX., de l’anglés) obsoles- occitan auvernhat n. m. occitan auvergnat
cence occitan estandard n. m. occitan standard
obsolescent, enta adj. (s. XX.) obsolescent, ente occitan gascon n. m. occitan gascon
obsolèt, èta adj. (s. XVI...) obsolète veire: caduc occitan lemosin n. m. occitan limousin
441
occitan lengadocian odorat
occitan lengadocian n. m. occitan languedo- oceanografic, ica adj. (s. XIX...) océanographique
cien ociós, osa (pl. ocioses, osas) adj. (s. XIII.) oisif,
occitan medieval n. m. (s. XX.) occitan médiéval ive
veire: ancian provençal / provençal ancian ociositat n. f. (s. XIII.) oisiveté
occitan mejan n. m. occitan moyen. - Citation: oclusion n. f. (s. XIX...) occlusion
Cresi que se’n cal téner, per ara a una normalizacion oclusiu, iva adj. (s. XX.) occlusif, ive
dins lo crusòl de caduna de las quatre variantas prin- òcre n. m. (s. XIV.) ocre
cipalas. Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan - octaèdre n. m. (s. XVI...) octaèdre
amb sa fòrma lengadociana centrala - es demorat per octan n. m. (s. XIX...) octane
excelléncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona octava n. f. (s. XIII.) octave
una valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap octet n. m. (s. XX.) octet (informatique, chimie)
de primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas octòbre n. m. (s. XIV.) octobre
de tota mena, 1979) octogenari, ària adj. e n. (s. XVI...) octogénaire
occitan niçard n. m. occitan niçard octogòn n. m. (s. XVI...) octogone
occitan provençal n. m. (s. XX.) occitan octogonal, ala adj. (s. XVI...) octogonal, ale
provençal octopòde, òda n. (s. XIX...) octopode m.
occitan sarrat loc. (s. XIX.) occitan soutenu octosillaba (/octo-sillaba) n. f. (s. XVII...) octo-
occitan sarrat (en -) loc. en bon occitan syllabe
occitan vivaroalpin n. m. occitan vivaro-alpin octosillabe, aba (/octo-sillabe) adj. (s. XVII...) oc-
occitan, ana adj. (s. XIX.) occitan, ane - Expres- tosyllabe
sion: Josèp Ros es pas solament lo grand trobaire octosillabic, ica (/octo-sillabic, ica) adj. (s. XVII...)
de la Chançon lemosina, lo reviudador qu’a [incar- octosyllabique
nat] l’anma de son terraire: es lo precursor de la octuple, upla adj. (s. XIV...) octuple
vertadièra Renaissença occitana (Antonin Perbòsc, ocular, ara adj. (s. XV...) oculaire
1905) ; Expression: çò qui m’avè tocat de tira en oculista n. (s. XVI...) oculiste
Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui portava
ocultacion n. f. (s. XV...) occultation
a la patria, e que crei que la communicava a tots los
ocultar v. (s. XIV..., lat. occultare) 1. occulter
qui l’apressavan e qui devienguèn los sons amics...
2. cacher
(Simin Palay, 1940) ; Expression: De drollassas dau
ocultator n. m. (s. XX.) occulteur
MLF se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna
oculte, ulta adj. (s. XII...) occulte
amb élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es
ocultisme n. m. (s. XIII...) occultisme
tradicionalament fallocentrica, la pròva n’eran aque-
lei quatre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens ocultista adj. e n. (s. XIX...) occultiste
pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984) oculus n. m. (s. XIX...) oculus (archit.)
Occitania n. f. Occitanie - Citation: Victi- ocupacion n. f. (s. XIV.) occupation
mas de la tirania / se vènon dins l’Occitania (J. A. ocupant, anta adj. e n. (s. XV...) occupant, ante
Peiròtas, 1813-1858) ; La nomenclatura geografica ocupar v. (s. XIII.) occuper
d’Occitania es pas estada estalviada dins son adapta- ocupar fòrça loc. absorber beaucoup - Exemple:
cion al francés a partir de la mitat del sègle setzen ont a un mestièr que l’ocupa fòrça
la lenga d’òc es descaçada de l’usatge escrit (Loís Al- ocupat, ada adj. (s. XIII.) occupé, ée
ibèrt, Òc, nř 199, 1956) ; Quant ne faguèt de presics, ocurréncia n. f. (s. XV...) occurrence
l’abat Salvat, dins totes los ròdols d’Occitania ! Dieu ocurrent, enta adj. (s. XV...) occurrent, ente
sol o sap (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) òda n. f. (s. XV...) ode
occitanian, ana adj. (s. XIX.) lit. occitanien, enne odalisca n. f. (s. XVII..., del turc) odalisque
occitanisme n. m. (s. XX.) occitanisme òdi n. m. (s. XIV.) 1. haine veire: asirar 2. aver-
occitanista adj. e n. (s. XX.) 1. occitaniste (mili- sion 3. répugnance
tant) 2. occitaniste (spécialiste) òdi (aver en -) loc. avoir en aversion
occitanizacion n. f. (s. XX.) 1. occitanisation òdi (li èsser en -) loc. lui être odieux
(influence) - Exemple: L’occitanizacion del francés òdi (préner en -) loc. prendre en grippe
comencèt al s. XII e s’amplifiquèt al. s. XIII abans de òdi (venir en -) loc. prendre en grippe
conéisser de pics als s. XVI-XVII e al s. XIX. 2. occ- òdi a qualqu’un (venir en -) devenir odieux à
itanisation (traduction) quelqu’un
occitanizar v. (s. XX.) occitaniser veire: reocci- odiós, osa (odioses, osas) adj. (s. XIV.) odieux,
tanizar euse
ocean n. m. (s. XII...) océan odissèa n. f. (s. XIX...) odyssée
oceanian, ana adj. (s. XIX...) océanien, enne odor n. f. (s. XII.) odeur
oceanic, ica adj. (s. XVI...) océanique odorant, anta adj. (s. XIII...) odorant, ante
oceanografia n. f. (s. XIX...) océanographie odorat n. m. (s. XVI...) odorat
442
odorós, osa (pl. odoroses, osas) òli de soca
odorós, osa (pl. odoroses, osas) adj. (s. XII.) oftalmia n. f. (s. XIII.) ophtalmie
odorant, ante oftalmic, ica adj. (s. XVI...) ophtalmique
oelha n. f. 1. brebis veire: feda - Expression: oftalmologia n. f. (s. XVIII...) ophtalmologie
oelha que belega pèrd un mòs (fr: il ne faut pas lâcher oftalmologic, ica adj. (s. XIX...) ophtal-
la proie pour l’ombre / perdre son temps en paroles) mologique
2. fig. ouaille oftalmològue, òga n. (s. XIX...) ophtalmologiste
oelhaire, garda ton tropèl expr. occupe-toi de ofuscar v. (s. XIV.) offusquer
ce qui te regarde ogiva n. f. (s. XIII..., del francés (anglonormand))
oelhas tròp comptadas, lo lop las a manjadas ogive
expr. à trop surveiller son bien on finit par le ogival, ala adj. (s. XIX...) ogival, ale
perdre oïdal, ala suf. (gr. -eidès < eidos) -oïdal, ale
oelhièr, ièra n. → pastre berger, ère veire: pas- oïde-, oïda suf. (gr. -eidès, de eidos) oïde
tor, pastorèl oïdium n. m. (s. XIX...) oïdium
oèst n. m. (s. XIV..., de l’anglés) ouest veire: po- oire n. m. (s. XII.) outre
nent, occident oïstití n. m. (s. XVIII..., del francés (Buffon)) ouis-
ofegament n. m. (s. XIV...) suffocation titi
ofegar v. (s. XIV.) suffoquer oitanta adj. quatre-vingts veire: quatre-vint
ofensa n. f. (s. XIII.) offense oitanten, ena adj. quatre-vingtième
ofensant, anta adj. (s. XVII...) offensant, ante oiten, ena adj. (s. XII.) huitième
ofensar v. (s. XIII : ń offendre ż) offenser. - Expres- oitena n. f. (s. XIV...) huitaine
sion: Tu que per ofensar n’aviás que tròp d’audàcia, òi ! / oi ! interj. aïe ! ouille !
/ perqué non n’as autant per obtenir ta gràcia ? okàz (pl. ocazes) n. m. (s. XVIII..., del rus) oukase
(Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673) ola n. f. (s. XIII.) 1. marmite - Expression: ola (es
ofensiu, iva adj. (s. XVI...) offensif, ive lo topin que se trufa de l’ -) (fr: c’est l’hôpital qui se
ofensiva n. f. (s. XVI...) offensive moque de la Charité) 2. pot
ofensor n. m. (s. XVII...) offenseur ola (i anar amb tota l’ -) loc. vider son sac
ofèrta n. f. (s. XIV.) 1. offre 2. offrande olada n. f. (s. XV.) 1. contenu de la marmite
ofèrta publica d’aquisicion n. f. offre 2. potée
publique d’achat (OPA) écon. olandés, esa adj. (s. XIII...) hollandais, aise
ofertòri n. m. (s. XIV...) offertoire oleaginós, osa (pl. oleaginoses, osas) adj. e n. (s.
ofici n. m. (s. XIII.) 1. office - Expression: L’ofici XVI...) oléagineux, euse
dels sants apòstols, per plan còler lors fèstas e obtenir oleastre n. m. (s. XIV.) oléastre (olivier sauvage)
lor proteccion (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, veire: olivastre
1673) 2. fonction oleïcultor, tritz (pl. oleïcultors, trises) n. (s. XX.)
oficial, ala adj. (s. XIV.) officiel, elle - Expression: oléiculteur, trice
D’un costat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge oleïcultura n. f. (s. XX.) oléiculture
en restrenhent lo vocabulari als sols besonhs locals ; oleoducte n. m. (s. XX.) oléoduc
Expression: de l’autre, aprèp aquel apauriment dont òler v. (s. XII.) sentir (exhaler de l’odeur)
patís a un moment donat, lo pòble augmenta lo vocab- olfaccion n. f. (s. XVI...) olfaction
ulari en manlevant de novèls mots a la lenga oficiala olfactiu, iva adj. (s. XVI...) olfactif, ive
(Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904) olha n. f. (s. XVI..., del Walon) houille
oficialament adv. (s. XVIII...) officiellement olhièra n. f. (s. XVI...) houillère
oficialitat n. f. (s. XIII...) officialité òli n. m. (s. XII.) huile - Expression: òli al calelh (i
oficializacion n. f. (s. XX.) officialisation far coma l ’-) (fr: être très efficace) ; Expression: òli
oficializar v. (s. XIX...) officialiser als peses (i a d’ -) (fr: il y a du profit) ; Expression:
oficiar v. (s. XVI...) officier òli bolhent (èsser dins l’ -) (fr: être dans ses transes) ;
oficièr n. m. (s. XIV.) officier Expression: òli d’endura (met-i d’ -) (fr: souffre sans
oficina n. f. (s. XIII.) officine rien dire)
oficinal, ala adj. (s. XVIII...) officinal, ale òli (rajada d’ -) n. f. filet d’huile
oficiós, osa (pl. oficioses, osas) adj. (s. XVI...) of- òli (tombar l’ -) loc. commettre un faute diffi-
ficieux, euse cile à reparer
ofrenda n. f. (s. XIII.) offrande òli (tranquil coma d’ -) loc. tranquille comme
ofrent e darrièr metent (al mai -) expr. au plus òli al blèst (metre d’ -) loc. garnir la lampe
offrant òli als peses (aver d’ -) loc. 1. être aisé finan-
òfrer v. → ofrir offrir cièrement 2. avoir du beurre dans les épinards
ofrir v. (s. XII.) offrir veire: òfrer òli de cade n. m. huile de cade
ofrir l’aiga loc. offrir un verre d’eau òli de coide n. m. huile de coude
ofsèt n. m. (s. XX.) offset òli de soca n. m. le jus de la treille
443
òli sus tot (vòl èsser l’ -) ombrum
òli sus tot (vòl èsser l’ -) loc. il prétend être en tirant l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
supérieur en tout d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
oliaire, aira n. marchand (m) d’huile veire: olièr ombra n. f. ombre (m.) (poisson)
ombra (far -) loc. porter ombrage
oliar v. (s. XII.) huiler ombra (metre a l’ -) loc. mettre en prison
olièr, ièra n. (s. XIV.) potier, ière ombra (portar marrida -) loc. être un person-
olièra n. f. 1. huilier 2. burette nage louche, suspect
olieta n. f. œillette (pavot dont on tire une ombra calheta loc. mi-ombre
huile) ombra pel còrs (préner l’ -) expr. lâcher la proie
olifant n. m. (s. XII.) olifant (cor) pour l’ombre
oligarca n. m. (s. XX.) oligarque ombrada n. f. lieu ombragé veire: ombrièra
oligarquia n. f. (s. XIV...) oligarchie ombrada (aver la vista -) loc. avoir la vue trou-
oligarquic, ica adj. (s. XIV...) oligarchique ble
oligocèn, èna adj. (s. XIX...) oligocène ombrar v. ombrer, ombrager
oligoelement n. m. (s. XX.) oligoélément ombratge n. m. (s. XII.) ombrage
olimpiada n. f. (s. XIV.) olympiade ombrejar v. (s. XII.) 1. ombrager 2. faire de
olimpian, ana adj. (s. XVI...) olympien, enne l’ombre.
olimpic, a adj. (s. XVI...) olympique ombrèla n. f. (de l’italian) ombrelle
oliós, osa (pl. olioses, osas) adj. huileux, euse ombrenc (a l’ -) loc. 1. à l’ombre 2. au nord
oliu n. m. (s. XIII.) lieu planté d’oliviers veire: ombrenc, enca adj. 1. ombreux, euse 2. om-
montoliu, oliveda, oliveta brageux, euse 3. au nord
oliva n. (s. XIII.) olive ombreta n. f. ombre légère veire: ombrina
olivada n. f. cueillette des olives ombrièra n. f. (s. XII.) lieu ombragé veire: om-
olivar v. oliver (cueillir des olives) brada
olivas (agotar las -) loc. pressurer le peuple ombrièra (far -) faire ombrage
olivastre, astra adj. olivâtre veire: oleastre ombrilha n. f. pénombre
oliveda n. f. oliveraie veire: oliveta ombrina n. f. ombre légère veire: ombreta
oliveta n. f. olivette (plantation d’oliviers) ombrina n. f. ombrine (poisson)
ombriu, iva adj. (s. XII.) ombrageux, euse
olivièr n. m. (s. XIII.) olivier veire: oliu
ombrum n. m. ombre (en général)
olmada n. f. (s. XIII.) ormaie
òme n. m. 1. homme - Citation: Tot [m’annóncia]
olmat n. m. ormeau veire: olme
la part que prenètz a la fèsta de uèi, òmes, femnas,
olme n. m. (s. XIII.) orme veire: olmat
filhas, gojats, vos vesi totes endimenjats, las fardas
olmièra n. f. oulmière (pépinière d’ormeaux)
[...] pus bèlas son sortidas, los ribans mirgalhats lu-
olocaust (pl. olocaustes) n. m. (s. XIII.) holo-
sisson, e totes siatz dins la pus granda [netetat] (Joan
causte
Loís Fornèrs, s. XVIII); E Dieu creèt l’òme a son im-
olografe, afa adj. (s. XVII...) holographe age, a l’image de Dieu lo creèt, li creèt mascle e femèu
olografia n. f. (s. XX.) holographie (Frederic Mistral, Genèsi, I, 27, 1910); Dins totes los
ologramma n. m. (s. XX.) hologramme cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual classe-
olor n. f. (s. XIII.) 1. odeur 2. parfum jan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves
òlva n. f. balle de céréales que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e
òm pron. indef. (s. XIII.) on - Expression: ... òm la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que
a acostumat d’enviar (...) dos obrièrs, non pas coma fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar,
d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar puèi pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre
a la discrecion de sos enemics, mas coma de capita- e per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un
nis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari (B. país que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jau-
Amilhan,1673). rés e Occitania, 1985) ; Expression: òme (lo diable
ombelic n. m. (s. XIII.) nombril veire: embonilh non serà totjorn a la pòrta d’un paure -) (fr: le mal-
ombilicacion n. f. (s. XX.) ombilication heur ne peut pas durer) ; Expression: òme a ferrar las
ombilical, ala adj. (s. XV...) ombilical, ale moscas (es -) (fr: il est très habile de ses mains) ; Ex-
ombilicat, ada adj. (s. XVIII...) ombiliqué, ée pression: òme acabat (un -) (fr: homme ruiné / usé)
ombra n. f. (lat. umbra) ombre - Citation: E ; Expression: òme de cervèla en clòsca (fr: homme de
quand pensi, de còps, que ma polida aimada / de sos tête) ; Expression: òme non val lo margue de l’escoba
potons d’amor brèça un autre amorós / una enveja me (aqueste -) (fr: il ne vaut pas grand-chose) ; Expres-
pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra e freja e sion: òme non val lo margue de l’estrilha (aqueste -)
d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec e garir (fr: il ne vaut pas grand-chose) ; Expression: òme
mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898); pastat amb d’aiga de merluça (es un -) (fr: c’est un
M’arresti beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir homme nonchalant) ; Expression: òme per esquinçar
444
òme omològue, òga
lo capèl (non es un / es pas un -) (fr: il ne salue pas) omeisme n. m. (s. XVI..., de omean) homéisme
; Expression: òme sense poder (es un sant -) (fr: un omelia n. f. (s. XIV.) homélie
brave homme sans influence) 2. mari omenatge n. m. (s. XII.) hommage
òme ! (l’ -) interj. brave homme ! omenet n. m. petit homme
òme ! (mon -) interj. fam. mon brave ! omeopat, ata n. (s. XIX...) homéopathe
òme (aquò non es lo trabalh d’un -) expr. omeopatia n. f. (s. XIX...) homéopathie
1. c’est indigne d’un homme 2. c’est une indig- omeopatic, ica adj. (s. XIX...) homéopathique
nité (trabalh = conduite de vie) omeric, ica adj. (s. XVI...) homérique
òme (èsser a l’abric d’un -) loc. avoir un bon òmes (la pasta dels -) loc. la crème des hommes
mari òmes d’aquesta mesura (los -) loc. les hommes
òme (far de son -) loc. faire l’important de cette trempe
òme (tròç d’ -) n. m. bout d’homme ometre v. (s. XIV..., lat. omittere) omettre
òme (un trace d’ -) n. m. sale type omicida adj. e n. (s. XII.) homicide (agent)
òme (una bèla planta d’ -) loc. un beau jeune omicidi n. m. (s. XII.) homicide (acte)
homme omicidi involontari n. m. homicide involon-
òme / femna de (bon) govèrn n. personne taire (juridic)
d’ordre omicidi volontari n. m. homicide volontaire
òme a despart (un -) n. m. un homme singulier (juridic)
òme amb tot lo pel loc. homme accompli omicròn n. m. omicron
òme de biais loc. homme adroit omission n. m. (s. XIV...) omission
òme de bon loc. homme d’élite omnibús (pl. omnibuses) n. m. (s. XIX...) om-
òme de bona pasta loc. la crème des hommes nibus
òme de fisança n. m. homme de confiance omnipoténcia n. f. (s. XIV.) 1. omnipotence
òme de fisar n. m. homme de confiance 2. toute-puissance
òme de fusta n. m. homme sans énergie Omnipotent n. pr. m. Omnipotent - Citation:
òme de govèrn n. m. homme d’ordre E d’invocar no’s curan nullament / l’Omnipotent ?
òme de grand poder n. m. homme puissant (Arnaud de Saleta, Psalme XIV, s. XVI)
òme de l’ase (l’ -) loc. l’homme à l’âne omnipotent, enta adj. (s. X., lat. omnipotens)
òme de la bona n. m. homme d’élite 1. sost. omnipotent, ente - Citation: leva-te donc,
òme de la còsta plena n. m. homme important, ò Dieu poderós, / e rend tota aparenta / ta fòrça om-
notable nipotenta (Arnaud de Saleta, s. XVI) 2. sost. tout-
òme de marca n. m. homme considérable puissant, toute-puissante
òme de palha n. m. prête-nom omnipreséncia n. f. (s. XIX...) omniprésence
òme de pata n. m. homme lâche omnipresent, enta adj. (s. XIX...) omniprésent,
òme de patz n. m. homme paisible ente
òme de pel n. m. homme viril omnisciéncia n. f. (s. XVIII...) omniscience
òme de primièra leva n. m. homme de pre- omniscient, enta adj. (s. XVIII...) omniscient,
mière ente
òme de sen n. m. homme d’esprit omnispòrts adj. inv. (s. XX.) omnisports
òme de sentiment n. m. homme d’honneur omnivòr, òra adj. (s. XVIII...) omnivore
òme de sojorn n. m. homme oisif / rentier omo- pref. (gr. homos) homo-
òme de tria n. m. homme d’élite omofòbe, òba adj. e n. (s. XX., de omo (sexual) +
òme del besonh n. m. homme obligeant fòbe) homophobe
òme deliberat n. m. homme décidé omofobia n. f. (s. XX., de omo(sexualitat) + fobia)
òme doble n. m. personne à double visage homophobie
òme d’eleit loc. homme d’élite omofòn, òna adj. (s. XIX...) homophone
òme d’esclaire loc. homme éclairé omofonia n. f. (s. XVIII...) homophonie
òme mai fòrt que la tèrra pòrta / pòrte (l’ -) loc. omogeneïtat n. f. (s. XVI...) homogénéité
l’homme le plus fort du monde omogeneïzar v. (s. XIX...) homogénéiser
òme mal fondat n. m. homme de mauvaise foi omogeneïzator, tritz (pl. omogeneïzators,
òme mal pastat loc. homme mal bâti trises) adj. e n. m. (s. XX.) homogénéisateur,
òme plan bastit n. m. homme taillé en Hercule trice
òme plan nascut n. m. homme de cœur omogenèu, èa adj. (s. XIII., lat. homogeneus < gr.
òme plombat n. m. fig. homme de poids homogenês) homogène veire: eterogenèu
òme sense fètge n. m. un homme lâche omologacion n. f. (s. XVI...) homologation
òme sense poder n. m. homme sans influence omologar v. (s. XV...) homologuer
omean, ana adj. e n. (gr. hómoios) homéen, ène omologia n. f. (s. XIX...) homologie
omèga n. m. oméga omològue, òga adj. e n. (s. XVI...) homologue
445
omonime, ima onorable, abla
omonime, ima adj. e n. (s. XVI...) homonyme ongrat adj. e n. m. (s. XV...) → sanat ; crestat
omonimia n. f. (s. XVI...) homonymie 1. hongre veire: castrat 2. châtré
omoplat n. m. (s. XIV...) omoplate veire: paleta ongrés, ongresa (pl. ongreses, esas) adj. (s. XV...)
omosexual, ala / omo-sexual, ala adj. e n. (s. hongrois, oise
XIX..., gr. homos + sexual) homosexuel, elle - Cita- onguent n. m. (s. XIII.) onguent
tion: Un bon companh per ieu es aquel cosin omosex- oniric, ica adj. (s. XIX...) onirique
ual (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) onirisme n. m. (s. XX.) onirisme
omosexualitat / omo-sexualitat n. f. (s. XIX..., de oniromancia n. f. (s. XVII...) oniromancie
omosexual) homosexualité oniromancian, ana n. (s. XIX...) oniromancien,
omotèrme, èrma adj. (s. XIX...) homotherme enne
omotermia n. f. (s. XIX...) homothermie onix (pl. onixes) n. m. (s. XIV.) onyx
onagre n. m. (s. XIV.) onagre onomastic, ica adj. e n. f. (s. XVI...) onomastique
onanisme n. m. (s. XVIII...) onanisme onomatopèa n. f. (s. XIV.) onomatopée
onça n. f. (s. XIII...) once (félin) onor n. m. (s. XII., var.: aunor (Gasc.)) 1. hon-
onça n. f. (s. XIII.) phalange neur - Citation: Aquò b’es, a plan tot pensar, / son
onça n. f. (s. XIII., lat. uncia) once (mesure) país mau recompensar / mès, de ma part, jo’vs asse-
oncejar v. remuer les doigts guri / e religiosament vos juri / que jo’scriurèi damb
oncle n. m. (s. XII.) 1. oncle 2. tonton veeméncia, / no’m cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá
oncle devèrs paire n. m. oncle paternel que siam tots acordats / e d’ua conspiracion bandats
oncles e nebots n. m. toute la famille / per l’onor deu païs sosténguer / e per sa digni-
oncle devèrs maire n. m. oncle maternel tat manténguer (Pèir de Garròs, Epistòla,1567); A
onctuosament adv. (s. XVI...) onctueusement la taula d’onor, Madama la comtessa de Valon que
onctuositat n. f. (s. XIV.) onctuosité [presidís], a a sa drecha Mossur Beiran, a [son es-
onda n. f. (s. XII...) 1. onde 2. bouillon querra] lo doctor Prioleau dont la genta dòmna se
onda (virar l’ -) loc. commencer à bouillir troba en fàcia, entre Mossur de Pebeire e lo comte
ondada n. f. (s. XII...) 1. flot 2. vague 3. ondée de Bretàs, l’explorator (L’annada Lemouzina, 1897)
ondas (a bèlas -) loc. à gros bouillons ; Expression: onor (abril fa la flor, mai n’a l’ -) (fr: le
ondejament n. m. (s. XII...) ondoiement prédécesseur fait le travail, le successeur en retire le
ondejant, anta adj. (s. XII...) ondoyant, ante bénéfice) ; Expression: onor del mond (se metre a l’ -)
ondejar v. (s. XIV.) ondoyer (fr: se faire une position honorable) 2. (f. plur.) las
ondós, osa (pl. ondoses, osas) adj. (s. XVIII...) onors : les honneurs
houleux, euse onor (a son -) loc. en son honneur
ondradura n. f. 1. parure 2. ornement onor (al senhor l’ -) loc. à tout seigneur tout
ondrar / ondrejar v. 1. orner 2. parer honneur
ondulacion n. f. (s. XVII...) ondulation onor (ben d’ -) loc. très honoré
ondular v. (s. XVIII..., lat. undulare) onduler onor (far d’ascles a l’ -) expr. 1. faire une brèche
ondulatòri, òria adj. (s. XVIII...) ondulatoire à l’honneur 2. agir contre l’honneur veire: far
onerós, osa (pl. oneroses, osas) adj. (s. XVI...) d’òscas a l’onor
onéreux, euse onor (far d’òscas a l’ -) loc. 1. faire une brêche
onèst, èsta (pl. onèstes, estas) adj. (s. XIII.) à l’honneur 2. agir contre l’honneur
1. honnête 2. poli, ie onor (far emenda d’ -) loc. faire amende honor-
onèstament adv. (s. XIII.) 1. honnêtement able
- Expression: No’t lèishes pautejar mès dret a onor (l’eissèrva d’ -) loc. le chemin de
l’Excelléncia / deu Prince, onèstament, vè har la l’honneur
reveréncia (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. poli- onor (s’acampar d’ -) loc. acquérir de l’honneur
ment onor (tot en tot -) loc. en tout bien tout honneur
onestetat n. f. (s. XIII.) 1. honnêteté 2. politesse onor de (a l’ -) loc. en l’honneur de
onestetats (far d’ -) loc. faire des politesses onor de (se téner a -) loc. se faire un honneur
ongan (ujan) adv. (s. XII.) cette année de
ongla n. f. (s. XII.) ongle onor per tu (aquò non es d’ -) loc. cela ne te fait
onglada n. f. onglée pas honneur
onglas (non aver que sas vint -) expr. ne rien onor per tu (aquò’s d’ -) loc. cela te fait honneur
posséder onorabilitat n. f. (s. XIX...) honorabilité
onglas per se rascar (li a daissat las -) expr. il onorablament adv. (s. XII...) honorablement
lui a laissé les yeux pour pleurer onorable, abla adj. (s. XV.) honorable
ongles (anar als vint -) loc. se délecter onorar v. (s. XIII.) honorer - Expression: Am-
onglon n. m. 1. griffe 2. serre ics que, per m’obligar tròp, / me venètz véser
onglut, uda adj. pourvu, ue d’ongles qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vos
446
onorar ora (arribar en mala -)
non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal ado- oportun, una adj. (s. XIV : “opportun”) opportun,
cir / quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, une
Ramelet Mondin, s. XVII) oportunament adv. (s. XV...) opportunément
onorari, ària adj. (s. XV...) honoraire oportunisme n. m. (s. XIX...) opportunisme
onoraris n. m. plur. (s. XVIII...) honoraires (m. oportunista n. (s. XIX...) opportuniste
pl.) oportunitat n. f. (s. XIV : “opportunitat”, lat. op-
onorat, ada adj. (s. XIX...) honoré, ée portunus) opportunité - Citation: Serà coma l’arbe
onorific, ica adj. (s. XV...) honorifique plantat / au long d’ua ribèra correnta / qui pòrta a
onors (far las -) loc. faire les funérailles l’oportunitat fruta saborosa e plasenta (Pèir de Gar-
ont adv. (s. XII.) où ròs, ĺPsaume I, 1565)
ont que loc. à quel point oposicion n. f. (s. XIV : ń oppozitio ż) opposition
ont que siá loc. adv. n’importe où oposicional, ala adj. (s. XX.) oppositionnel, elle
onta n. f. (s. XIII., occ. ancian (s. XII) : anta) → oposit, ita adj. (s. XIV...) opposite
vergonha honte opression n. f. (s. XIV.) oppression
ontable, abla adj. (s. XII...) honteux, euse (acte...) opressor, ora n. (s. XIV...) oppresseur
veire: vergonhable opriment, enta adj. (s. XVIII...) opprimant, ante
ontas n. f. plur. parties honteuses (testicules) oprimir v. (s. XIV : ń opprimer ż) opprimer
ontologia n. f. (s. XVII...) ontologie oprimit, ida adj. e n. (s. XVI...) opprimé, ée
ontologic, ica adj. (s. XVIII...) ontologique opròbri n. m. (s. XII...) opprobre
ontós, ontosa (pl. ontoses, osas) adj. (s. XII..., occ. òps n. m. plur. (s. XII.) 1. besoin 2. commodité
ancian : antos) honteux, euse (personne) òps (per -) loc. comme il convient
onusian, ana adj. e n. (s. XX.) onusien, enne optar v. intr. (s. XV...) opter
onzada n. f. vague optatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) optatif, ive
onze adj. num. onze optic, ica adj. e n. f. (s. XIV.) optique
onze oras de la nuèit loc. vingt-trois heures optician, ana n. (s. XVII...) opticien, enne
onzen, ena adj. num. onzième optimal, ala adj. (s. XX.) optimal, ale
opac, opaca adj. (s. XIV...) opaque optimisme n. m. (s. XVIII...) optimisme veire:
opacificar v. (s. XIX...) opacifier pessimisme
opacitat n. f. (s. XVI...) opacité optimista adj. e n. (s. XVIII...) optimiste veire:
opal n. m. (s. XII...) opale pessimista
opalanda n. f. (s. XIII., angl. ancian) rare houp- optimizacion n. f. (s. XX., de l’anglés) optimisa-
pelande tion
opalescéncia n. f. (s. XIX...) opalescence optimizar v. (s. XX., de l’anglés) optimiser
opalescent, enta adj. (s. XVIII...) opalescent, ente opuléncia n. f. (s. XIV.) opulence
opalina n. f. (s. XIX...) opaline opuléncia (viure amb -) loc. vivre dans
opausable, abla adj. (s. XIX...) opposable l’opulence
opausant, anta adj. (s. XIV...) opposant, ante opulent, enta adj. (s. XIV...) opulent, ente - Ex-
opausant, anta n. (s. XIV...) opposant, ante pression: Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e
opausar v. (s. XII...) opposer opulents qu’aviau tot a [ronfle] ; Expression: lor man-
opausat, ada adj. opposé, ée cava pas res (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
opcion n. f. (s. XIV.) option opuscul n. m. (s. XIV...) opuscule
opcional, ala adj. (s. XX.) optionnel, elle òr adv. e conj. (s. XII...) or - Expression: Òr
opèra n. m. (s. XVII..., de l’italian) opéra vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta
operable, abla adj. (s. XIX...) opérable un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd
operacion n. f. (s. XIII.) opération de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un
operacional, ala adj. (s. XX.) opérationnel, elle rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna,
operar v. (s. XV...) opérer 1897)
operator, tritz (pl. operators, trises) adj. e n. (s. òr n. m. (s. XVI., del francés) → aur or (métal)
XIV..., lat. operator, operatrix) opérateur, trice ora n. f. rendez-vous
operatòri, òria adj. (s. XVIII...) opératoire ora n. f. (s. XII.) heure - Expression: E quand sèt
opercul n. m. (s. XVIII...) opercule oras avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant
opereta n. f. (s. XIX...) opérette Miquèl, me caliá partir... Mas, en me’n tornant, aviái
opinar v. intr. (s. XIII.) opiner d’alas que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX)
opinion n. f. (s. XIII.) opinion ora (a bona -) loc. de bonne heure
opinion publica n. f. opinion publique (socio.) ora (a la bona -) loc. à la bonne heure
opinion publica n. f. opinion publique ora (anar d’aquesta -) loc. aller de ce pas
opioman, ana n. (s. XX.) opiomane ora (arribar en bona -) loc. bien arriver
opium n. m. (s. XIV.) opium ora (arribar en mala -) loc. mal arriver
447
ora (aver totjorn bèla -) ordenar
ora (aver totjorn bèla -) loc. 1. être paresseux òrb, òrba adj. e n. (s. XII., lat. orbus) corr. aveugle
2. être souvent en retard veire: cec - Citation: Pèire l’òrb e Guilhèm la guida,
ora (d’ -) loc. 1. de bonne heure veire: d’abora / dròlles e de fòrt [genta] vida, / partiguèn un jorn
2. tôt de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per a
ora (d’a bona -) loc. de bonne heure plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas,
ora (dins mièja -) loc. dans une demi-heure / e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion
ora (encara d’ -) loc. encore de bonne heure (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
ora (entre aicí e una -) loc. dans une heure òrba lutz (a l’ -) loc. entre chien et loup
ora (es una -) loc. il est une heure òrba lutz (a l’ -) loc. lit. au crépuscule
ora d’ara (a l’ -) loc. 1. actuellement 2. à l’heure òrbament n. m. (s. XIII.) aveuglément
actuelle veire: ara orbar v. (s. XIII.) → eissorbar aveugler
ora de (es -) loc. il est temps de òrbas (a -) loc. à l’aveuglette
ora de bon solelh seca plan de bugadas (una -) òrbe n. m. (s. XVI...) orbe (sphère céleste)
expr. rien ne vaut une bonne explication orbita n. f. (s. XIV...) orbite
ora s’engruna (l’ -) loc. le temps s’écoule orbital, ala adj. (s. XIX...) orbital, ale
oracle n. m. (s. XII...) oracle òrca n. f. (s. XVI...) orque
orada n. f. heure (durée) òrda n. f. (occ.méd. ordir) → tòca-senh arc. tocsin
orador n. m. (s. XII., lat. ecl. oratorium) → oratòri òrda n. f. (s. XVI..., tartar : orda, horda) horde
arc. oratoire ordalia n. f. (s. XVII...) ordalie
oral, orala adj. (s. XVII...) oral, orale ordenable, abla adj. (s. XII..., de ordenar) 1. or-
oralament adv. (s. XIX...) oralement donnable (ordre) veire: òrdre 2. qui peut être
oralitat n. f. (s. XIX...) oralité ordonné (ordre)
orant, anta n. personnage priant (sculpture ordenada n. f. (s. XVI..., de ordenar) ordonnée
méd.) (math.)
orar v. (s. XII.) → pregar arc. prier - Citation: ordenador n. m. (de ordenar) ordonnateur (in-
Orar per sos persecutors (Matfre Ermengaud, Bre- formatique)
viari d’amor, s. XIII) ordenador, airitz (pl. ordenadors, airises) n. (s.
orari, ària adj. e n. m. (s. XVII...) horaire XIII., de ordenar) → intendent arc. économe, in-
oras (a bèlas -) loc. 1. en temps opportun 2. par- tendant, ante - Exemple: Fasiá administrar sas pro-
fois prietats per un ordenador
oras (picar las -) expr. sonner les heures (hor- ordenaire, a n. (de ordenar) 1. ordonnateur, trice
loge) (administrateur des dépenses) 2. ordonnateur,
oras (son doas -) loc. il est deux heures trice (qui ordonne et règle des événements)
oras (sus las dètz -) loc. aux environs de dix ordenança n. m. (de ordenar) officier attaché à
heures un supérieur
oras (sus las quatre -) loc. aux environs de qua- ordenança n. f. (s. XV., de ordenar) 1. ordonnance
tre heures (mise en ordre) 2. ordonnance (disposition lég-
oras del matin (cinc -) loc. cinq heures islative) - Citation: Plus per ordenança deu Cosselh
oras manca dètz (cinc -) loc. cinq heures moins au licenciat de Romans per aumòina per çò qu’avé
dix predicat [...], plus per crompade papèr [...], plus a
oras pican (las -) loc. les heures sonnent frair Ramonet d’Ossau... (Condes de Pau, s. XV);
oras seralas (las -) loc. les heures du soir Jo narrarèi e non tirèi secret /deu Tot-Potent lo per-
(emph.) petuau decret / perque de tots l’ordenança entenuda /
orason n. f. (s. XIII.) oraison sia recebuda (Pèir de Garròs,Psaume II, 1565) 3. or-
orator, tritz (pl. orators, trises) n. (s. XIV..., lat. donnance (ordre de paiement) ; 4. ordonnance
orator) sost. orateur, trice (art) (prescription médicale)
oratòri n. m. (s. XIII., lat. orarorium) sost. oratoire ordenançament n. m. (de ordenançar) 1. or-
m. veire: orador donnancement (administration : ordre de
oratòri, òria adj. (s. XV., lat. oratorius) sost. ora- paiement) 2. ordonnancement (service chargé
toire (parole) (escòla) veire: orator - Exemple: de- du contrôle des commandes dans les en-
viá son succès a sas qualitats oratòrias (fr: il de vait treprises)
son succès à ses qualités oratoires) ordenançar v. (de ordenança) ordonnancer (ad-
oratorian n. m. (s. XVIII., del francés "oratorien") ministration : ordre de paiement)
sost. oratorien (ecclesiastic) ordenar v. (s. XII., lat. ordinare) 1. corr. ordon-
oratòrio n. m. (s. XVIII..., de l’italian) sost. oratorio ner (mettre en ordre) 2. corr. ordonner (donner
(musica) des ordres) 3. corr. ordonner (prescrire médi-
òrb i veiriá (un -) loc. ce n’est pas bien difficile calement) 4. sost. ordonner (prêtrise)
448
ordenat, ada origan
ordenat, ada adj. (de ordenar) 1. corr. ordonné, e Orfèu n. pr. m. (gr. Orpheús) Orphée
(rangé, en ordre) 2. sost. ordonné, e (mathéma- organ n. m. (s. XII...) organe
tique) organic, ica adj. (s. XIV.) organique
òrdi n. m. (s. XIII.) orge organicament adv. (s. XVI...) organiquement
òrdi (ros coma l’ -) loc. roux comme... organigramma n. m. (s. XX.) organigramme
ordiat n. m. (s. XV.) orgeat organisme n. m. (s. XVIII...) corr. organisme - Ci-
ordidoira n. f. (s. XV...) ourdissoir (appareil) tation: Se me fise ai dificultats qu’ai agudas, nòstre
ordiment n. m. (s. XIV.) action d’ourdir organisme a evoluït devers un neò-felibrisme qu’es sa
ordinacion n. f. (s. XIV., lat. ordinatio) ordination negacion fondamentala (Robèrt Lafont, 1980)
(prêtrise) organista n. (s. XIII...) organiste
ordinal n. m. (s. XVI..., lat. ordinalis) ordinal
organizable, abla adj. (s. XIX...) organisable
(livre de prière)
organizacion n. f. (s. XIV..., de organizar) organ-
ordinal, a adj. e n. m. (s. XIV., lat. ordinalis) ordi-
isation - Citation: Joan-Guilhem, per alassament e
nal, ale
estent totei lei besonhas qu’aviá, e mai perque voliá
ordinand n. m. (s. XVII..., lat. ordo, ordonis) ordi-
èstre un pauc mai sovent ambé sei mestressas, diguèt
nand (qui est destiné aux ordres sacrés)
ren e laissèt a Pèire Baglione l’organizacion de la
ordinant n. m. (lat. ordo, ordinis) ordinant
manifestacion (Glaudi Barsòtti, Lo capitani de la Re-
(évêque conférant les ordres sacrés)
publica, 2012)
ordinari (d’ -) loc. ordinairement
organizacions umanitàrias n. f. organisations
ordinari (es son -) loc. c’est son habitude
humanitaires (socio.)
ordinari, ària adj. e n. m. (s. XII., lat. ordinarius)
ordenari corr. ordinaire organizar v. (s. XIV., de organ) organiser - Cita-
ordinàriament adv. (s. XIV., de ordinari) sost. or- tion: Festas organizadas pel quatren anniversari de
dinairement la fondacion del Bornat
ordinatician, a n. (s. XX., de ordinator) ordinati- organizat, ada adj. (s. XVII...) organisé, ée
cien, enne (programmateur...) organizator, tritz (pl. organizators, trises) n. (s.
ordinator n. m. (s. XX., lat. ordinator) ordenador, XVIII...) organisateur, trice - Citation: L’intrada
ordinador corr. ordinateur (informatique) - Ci- en vila jos los arcanels de fuelhatge, entre doas alin-
tation: Pantaissava de verificar si formulas sus un hadas de mais endrapelats, se faguet amb la musica
ordinator (Robèrt Lafònt, 1971, p. 45) e las bandieiras trusc a la [comuna] onte lo [còssol]
ordinogramma n. m. (s. XX., de ordinator) ordino- n’Esteve Brindel, reçauguet de l’organizator general,
gramme En Loís de Nussac [l’exposicion] (...) qu’ocupava
ordir v. (s. XII.) ourdir (préparer le tissage) atí quatre belas salas (Josep Ros, L’annada Lemosina,
ordisseire, eira n. (s. XIV : ń ordidor ż) ourdisseur 1898)
(personne) orgasme n. m. (s. XIX...) orgasme
òrdre n. m. (s. XII., lat. ordo) ordre (comman- orgia n. f. (s. XVI...) orgie
dement) - Citation: Fug, jauparèl, e fai-t’en rè, / o orgiac, aca adj. (s. XVIII...) orgiaque
que segon l’òrdre / sortèm de parlar de darrèr / afin òrgue n. m. (s. XIV.) → orguena orgue
que trobèssas ont mòrdre (Pèire Godelin, A l’envejós, orguèlh n. m. (s. XII.) orgueil
s. XVII); Vos ai mandat per vos donar mos òrdres orguelhar v. (s. XII.) enorgueillir
(Pèire Miremont, L’espion, 1952) orguena n. f. (s. XII...) orgue
òrdre n. m. (lat. ordo) ordre (rangement...) orgulhós, osa (pl. orgulhoses, osas) adj. (s. XII.)
òrdre n. m. (lat. ordo) ordre (religieux) orgueilleux, euse
òrdre estreit loc. observance étroite orgulhosament adv. (s. XIII.) orgueilleusement
òrdre estreit (donar l’ -) loc. donner un ordre orient n. m. (s. XIII.) 1. orient 2. est
précis
orient (a / de l’ -) loc. à l’Est
òrdre public n. m. ordre public (juridic)
orientacion n. f. (s. XIX...) orientation
òrdres (es jos sos -) loc. il est sous ses ordres
oriental, ala adj. e n. (s. XIII.) oriental, ale
ordura n. f. (s. XIII.) → bordilha ordure
oreada n. f. (s. XV...) oréade orientalista adj. e n. (s. XVIII...) orientaliste
orèmus n. m. (s. XVI..., mot latin) orémus orientar v. (s. XVI...) orienter
orèmus (far d’ -) loc. fam. faire des cérémonies orientator n. m. (s. XIX...) orienteur (appareil)
oreta n. f. petite heure orientator, tritz (pl. orientators, trises) n. (s.
oreta (dins una -) loc. dans une petite heure XIX...) 1. orienteur euse (pédagogue) 2. mili-
orfanèl, èla adj. e n. (s. XIII.) orphelin, ine taire...)
orfanelat n. m. (occ. anc. orfanat) orphelinat orièra n. f. 1. lisière 2. bord
orfeon n. m. (s. XVIII...) orphéon orifici n. m. (s. XIV.) orifice
orfeonista n. (s. XIX...) orphéoniste origan n. m. (s. XIV.) origan
449
origina orticultura
origina n. f. (s. XIII..., lat. origo, originis) origine orquestral, ala adj. (s. XIX...) orchestral, ale
- Expression: origina (aquí un bel lum de son -) (fr: orquestrar v. (s. XIX...) orchestrer
voilà ce qui trahit son origine) orquidacèas n. f. plur. (s. XIX...) orchidacées
original, ala adj. e n. (s. XIII., lat. originalis, var.: orquidèa n. f. (s. XVIII...) orchidée (botanica)
originau, ala (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, òrras (aver las -) loc. adv. être de mauvaise
Prov., Niça)) 1. corr. original, ale 2. sost. originel, humeur
elle òrre (far -) loc. faire horreur
originalament adv. (s. XIV..., de original) òrre, òrra adj. (s. XIII.) horrible
originaument 1. sost. originalement 2. sost. orig- orrible, ibla adj. (s. XIII.) horrible
inellement orrific, ica adj. (s. XVI...) horrifique
originalitat n. f. (s. XIV..., de origina) corr. origi- orripilacion n. f. (s. XIV.) horripilation
nalité orripilar v. (s. XIX...) horripiler
originari, ària adj. (s. XIV..., lat. b. originarius) sost. orror n. f. (s. XIII.) horreur
originaire ors formiguièr n. m. (s. XVIII...) fourmilier veire:
originàriament adv. (s. XVI..., de originari) sost. formiguièr
originairement ors, orsa (pl. orses, orsas) n. (s. XIV.) ours, ourse
orizont n. m. (s. XIV.) horizon - Expression: Òr - Citation: Apèras-tu rigor, tacanh, dic-jo lavetz, /
vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta quan l’orsa sos orsats lecant mantua vetz, / horma
un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd d’aquera carn la ruda e leja massa ? (Pèir de Garròs,
de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un Eglògas, 1567)
rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna, òrsa n. f. 1. côté d’où vient le vent 2. bâbord
1897) òrsa (anar a l’ -) loc. redresser sa situation
orizontal, ala adj. (s. XVI...) horizontal, ale òrsa (cercar -) loc. chercher des détours
orizontalitat n. f. (s. XVIII...) horizontalité òrsa (venir a l’ -) loc. remonter le courant
orjat n. f. orgeat veire: ordiat òrsa e a poja (a -) loc. tant bien que mal
orjòl n. m. orgelet orsalhièr n. m. montreur d’ours
orladura n. f. (s. XIII.) 1. bordure 2. ourlet orsat n. m. (s. XIV.) ourson - Expression: Apèras-
orlar v. (s. XIII.) ourler tu rigor, tacanh, dic-jo lavetz, / quan l’orsa sos orsats
òrle n. m. 1. ourlet 2. bord (vase) 3. margelle lecant mantua vetz, / horma d’aquera carn la ruda e
4. lisière (forêt) leja massa ? (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
òrle de (a l’ -) loc. au bord de orsatièr n. m. chasseur d’ours
òrle del potz (’ -) loc. la margelle du puits orsin n. m. oursin
òrle del topin (l’ -) le rebord du pot orson n. m. bonnet à poil
orlhagués, esa (pl. orlhagueses, esas) adj. e n. òrt n. m. (s. XII.) jardin potager - Expression:
aurillacois, oise òrt (n’avètz d’aquò [de menta] de l’ -) (fr: vous avez
ormòna n. f. (s. XX., de l’anglés) hormone menti)
ormonal, ala adj. (s. XX.) hormonal, ale òrt de plasença n. m. → jardin jardin de plai-
ormonogenèsi n. f. (s. XX.) hormonogénèse sance
ormonoterapia n. f. (s. XX.) hormonothérapie òrta n. f. grand jardin potager
ornament n. m. (s. XIII.) ornement òrta (anar per -) loc. 1. courir les champs
ornamentacion n. f. (s. XIX...) ornementation 2. vagabonder
ornamental, ala adj. (s. XIX...) ornemental, ale òrta (èsser per -) loc. battre la campagne
ornamentista n. (s. XIX...) ornemaniste òrta (per -) loc. à travers champs
ornar v. (s. XIV.) orner òrta anar per -) loc. 1. aller de-ci de-là
ornat, ada adj. (s. XIV...) orné, ée 2. vagabonder
ornitologia n. f. (s. XVII...) ornithologie ortada n. f. jardinage
ornitologic, ica adj. (s. XVII...) ornithologique ortalécia n. f. (s. XIII.) 1. jardinage 2. légumes
ornitologista n. (s. XX.) ornithologiste (m. pl.)
ornitològue, òga n. (s. XVIII...) ornithologiste ortalha n. f. 1. légumes veire: ortalécia 2. pro-
ornitomancia n. f. (s. XIX...) ornithomancie duits du jardin
ornitorinc n. m. (s. XIX...) ornithorynque òrtas n. f. plur. jardins potagers
orodatador n. m. (s. XX.) horodateur veire: ora ortenc, enca adj. (s. XIV.) de jardin
orogenèsi n. f. (s. XX.) orogénèse orténsia n. f. (s. XIX..., del francés żHortense ż.)
orografia n. f. (s. XIX...) orographie hortensia
oronge n. f. oronge ortic n. m. ortie (f.)
oroscòp n. m. (s. XIX...) horoscope orticultor, tritz (pl. orticultors, trises) n. (s.
orquestra n. f. (s. XVI...) orchestre XIX...) horticulteur, trice
orquestracion n. f. (s. XIX...) orchestration orticultura n. f. (s. XIX...) horticulture
450
ortiga (ortija) ostal (tornar a l’ -)
ortiga (ortija) n. f. (lat. urtica) ortie oscar v. (s. XII.) cocher (marquer d’une entaille)
ortigada (ortijada) n. f. (de ortigar / ortijar) veire: òsca
piqûre d’ortie oscar v. (de òsca) cocher, encocher
ortigar (ortijar) v. (de ortiga / ortija) piquer avec oscillacion n. f. (s. XVIII...) oscillation
des orties oscillar v. (s. XVIII...) osciller
ortigon n. m. petite ortie oscillator n. m. (s. XX.) oscillateur
ortodòxe, òxa adj. e n. (s. XV...) orthodoxe oscillatòri, òria adj. (s. XVIII...) oscillatoire
ortodoxia n. f. (s. XVI...) orthodoxie oscillografe n. m. (s. XIX...) oscillographe
ortofonia n. f. (s. XIX...) orthophonie oscillogramma n. m. (s. XX.) oscillagramme
ortofonic, ica adj. (s. XIX...) orthophonique oscilloscòpi n. m. (s. XIX...) oscilloscope
ortofonista n. (s. XIX...) orthophoniste òsi suf. (gr. ôsis) -ose (méd.)
ortogonal, ala adj. (s. XVI...) orthogonal, ale osmòsi n. f. (s. XIX...) osmose
ortogonalament adv. (s. XVI...) orthogonala- ospici n. m. (s. XVIII...) hospice
ment ospitalièr, ièra adj. (s. XII.) hospitalier, ère veire:
ortogonalitat n. f. (s. XVI...) orthogonalité espitalièr
ortografia n. f. (s. XIV.) orthographe - Citation: ospitalitat n. f. (s. XIV.) hospitalité
lo còrs se duèrb coma un portal de prima / la nuèch ospitalizacion n. f. (s. XIX...) hospitalisation
s’ensenha / lo jorn se pren / tot es possible a una condi- ospitalizar v. (s. XIX...) hospitaliser veire: espital
cion practica /magica / unica / impossibla / e simpla
/ cal desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Bo- òssa n. f. (s. XIII.) 1. ossature 2. vigueur
rassa, 1974); La dificultat de l’ortografia occitana es ossamenta n. f. squelette veire: esquelet
ligada a son eficacitat (Robèrt Lafont, L’ortografia oc- ossaments n. m. plur. ossements (m. pl.)
citana, 1983) osseïna n. f. (s. XIX...) osséine
ortografiar v. (s. XV...) orthographier òsses dins un lèu (cercar d’ -) expr. chercher
ortografic, ica adj. (s. XVIII...) orthographique des poils sur un œuf
ortograficament adv. (s. XVIII...) or- òsses dins un lèu (trobar d’ -) expr. trouver à
thographiquement redire
ortolan n. m. (s. XV.) 1. jardinier 2. ortolan òsses en plaça (m’a mes los -) expr. il m’a rendu
(oiseau) la vie
ortopedia n. f. (s. XVIII...) orthopédie òsses tanben (a sos -) expr. il n’est pas sans re-
ortopedic, ica adj. (s. XVIII...) orthopédique proches
ortopedista n. (s. XVIII...) orthopédiste osset n. m. 1. osselet 2. petit os
orvari n. m. (de l’occ. gascon horvira X fr. hourvari) ossifèr, èra adj. (s. XIX...) ossifère (géol.)
1. détour veire: horvirar 2. hourvari (chasse) ossificacion n. f. (s. XVII...) ossification
veire: horvira 3. tumulte ossificar v. (s. XVII...) ossifier
orvaris (cercar d’ -) loc. (de d’occ. gascon "horvira") ossifluent, enta adj. (s. XX.) ossifluent, ente
1. chercher des faux fuyants 2. chercher des pré- ossifòrme, òrma adj. (s. XX.) ossiforme
textes ossós, osa (pl. ossoses, osas) adj. (s. XIII.) osseux,
òs (l’a dins l’ -) loc. c’est dans sa nature euse
òs de guina n. m. noyau de guigne ossuari n. m. (s. XVIII...) ossuaire
òs de persèc n. m. noyau de pêche ossut, uda adj. ossu, ue
òs roganhat a pauc de carn expr. il vaut mieux òst (pl. òstes) n. m. (s. XII.) → armada armée
ne pas passer après les autres (médiev.)
òs-bertram n. m. → còccix fam. coccyx ostal (a l’ -) loc. à la maison / chez soi
òsca n. f. 1. encoche veire: oscar 2. entaille ostal (èsser a l’ -) loc. être chez soi
òsca ! interj. bravo ! (digne d’être marqué ostal (non met de fanga a mon -) expr. il ne met
d’une encoche / d’une pierre blanche) pas les pieds chez moi
òsca (aquela passa l’ -) loc. celle-là est un peu ostal (non tornar enfangar l’ -) loc. ne plus
forte ! remettre les pieds à la maison
òsca (far son -) faire sa provision ostal (ostau) n. m. (s. XII.) 1. maison - Cita-
òsca (passar -) loc. dépasser les limites / bornes tion: Aquò’s el que m’a pregada de metre totas mas
òsca (reglar l’ -) loc. 1. régler son compte / sa tenèbras en un volum, per li donar [mejan] e conduita
dette 2. fig. tuer quelqu’un (gangsters) d’intrar, o per la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal
òsca al bròc loc. 1. à noter 2. à marquer d’une de s’Aimieta (Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII);
pierre blanche Lo meu faudal es plen de fòlas brancas : alucarem
òsca de tot (far -) loc. tenir compte de tout un fuòc brandal, / anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa
òsca per l’esquipa ! interj. bravo l’équipe ! Paulin, 1940) 2. hôtel particulier
òsca segura (a -) loc. à coup sûr ostal (tornar a l’ -) loc. rentrer à la maison
451
ostal a plan-pè (metre son -) otratjant, anta
ostal a plan-pè (metre son -) expr. ruiner sa osteosintèsi n. f. (s. XX.) ostéosynthèse
famille osteotomia n. f. (s. XVIII...) ostéotomie
ostal amb fòrça aise (un -) loc. une maison con- ostessa n. f. (s. XII..., lat. hospes, itis) corr. hôtesse
fortable (de l’air...)
ostal bastit amb d’escupinha loc. chateau de ostia n. f. (s. XIII.) hostie
cartes ostil, ostila adj. (s. XV...) hostile
ostal dels píbols (l’) expr. la maison aux peu- ostilitat n. f. (s. XIII.) hostilité
pliers ostracisme n. m. (s. XVI...) ostracisme
ostal nòble n. m. hôtel particulier ostracizar v. (s. XVIII...) ostraciser
ostal non brutla pas (l’ -) loc. il n’y a pas ur- ostreïcòla adj. (s. XIX...) ostréicole
gence ostreïcultor, tritz (pl. ostreïcultors, trises) n. (s.
ostal nòstre (a l’ -) loc. chez nous XIX...) ostréiculteur, trice
ostal pairal n. m. maison de famille ostreïcultura n. f. (s. XIX...) ostréiculture
ostal rejunt loc. maison rangée ostrogot, oda adj. e n. (s. XVII...) ostrogoth, othe
ostalada n. f. 1. maisonnée - Expression: osta- veire: got, visigot
lada de piscoalha (una -) (fr: une pleine maison de òs (pl. òsses) n. m. (s. XIII.) 1. os - Citation: Los
marmots) 2. famille abandonèron dins un camp e los cans, las agraulas e
ostalariá n. f. (s. XIII.) 1. hôtellerie veire: hotèl las agaças los roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr,
- Citation: Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps La gardaira de piòts, 1874). 2. noyau de fruit
que deviá enfantar, e metèt al [mond] son Filh prim- otaria n. f. (s. XIX., gr. ôtarion) otarie
ièr nascut, qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins otic, ica adj. (s. XIX...) otique
una grépia, perque i aviá pas de plaça per eles dins otiti n. f. (s. XIX...) otite
l’ostalariá (Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) otologia n. f. (s. XVIII...) otologie
; Rintravan a l’ostalariá tótei leis sers, leis informa- otoman, ana adj. (s. XVII..., del turc : nom d’òme))
tors de premsa, que li restava plus qu’a cercar sus de ottoman, ane
televisions satellizadas un rebat dei novelas (Robèrt otomicòsi n. f. (s. XX.) otomycose
Lafònt, 1996) 2. corps de logis otoplastia n. f. (s. XX.) otoplastie
ostalàs (pl. ostalasses) n. m. (de ostal + otorinolaringologista n. (s. XX.) oto-rhino-
aug.) grande maison - Citation: Aquel ostalàs de- laryngologiste
viá servir de refugi als contrabandièrs que venián otorragia n. f. (s. XIX...) otorragie
d’Andòrra e qu’avèm encontrats pus tard dins lo vi- otorrèa n. f. (s. XIX...) otorrhée
latge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) otoscleròsi n. f. (s. XX.) otosclérose
ostalet n. m. (s. XIV.) petite maison otra prep. e adv. 1. outre 2. au delà (de)
ostalièr, ièra adj. (s. XII.) 1. qui s’occupe de sa otra (en -) loc. en outre
maison veire: casanièr 2. casanier, ière otra aquò loc. en outre
ostament n. m. (s. XIV.) retranchement otracuidament n. m. (s. XII.) → otracuidança
ostar v. (s. XII.) ôter outrecuidance
ostarda n. f. outarde otracuidança n. f. (s. XII..., de otracuidar) sost. out-
ostatge n. m. (s. XII.) otage recuidance veire: otracujança
òste, ostessa n. (s. XIII.) hôte, hôtesse otracuidat (èsser -) loc. être outrecuidant
ostensiblament adv. (s. XVIII...) ostensiblement otracuidat, ada adj. (s. XIII., de otracuidar) sost.
ostensible, ibla adj. (s. XIX...) ostensible outrecuidant, ante veire: otracujat
ostensòri n. m. (s. XVI...) ostensoir otracujar v. (s. XII., de otra + cujar) sost. se mon-
ostentacion n. f. (s. XIV...) ostentation trer outrecuidant veire: cuidar
ostentator, tritz (pl. ostentators, trises) adj. (s. otramar adv. outre-mer
XVI...) ostentateur, trice veire: ostentatòri otramar n. m. outre-mer
ostentatòri, òria adj. (s. XVI...) ostentatoire veire: otramar adj. outremer (bleu)
ostentator otramar (departaments d’ -) n. m. plur. départe-
osteocondriti n. f. (s. XX.) ostéochondrite ments d’outre-mer
osteocondròsi n. f. (s. XX.) ostéochondrose otramarin, ina adj. (s. XII.) d’outre-mer
osteofibròsi n. f. (s. XX.) ostéofibrose otramonts adv. (s. XVI.) outre-monts
osteologia n. f. (s. XVI...) ostéologie otrança n. f. (s. XIII...) outrance
osteologic, ica adj. (s. XIX...) ostéologique otrança (a tota -) loc. à outrance
osteològue, òga n. (s. XIX...) ostéologue otrapassar v. (s. XII.) outrepasser
osteopata n. (s. XX.) ostéopathe otrar v. (s. XII...) 1. outrer 2. dépasser
osteopatia n. f. (s. XX.) ostéopathie otratge n. m. (s. XIII., lat. ultra) outrage
osteoporòsi n. f. (s. XIX...) ostéoporose otratjant, anta adj. (de otratjar) outrageant, ante
osteòsi n. f. (s. XIX...) ostéose otratjant, anta adj. (de otratjar) outrageant, ante
452
otratjar ozonolisi
453
p pe (alfabet) pagant, mossur se recomanda (en -)
454
pagar (paiar) país (l’anar d’un -)
Fornèrs, s. XVIII) ; Encara l’ausissi lo paure mon pagina n. f. (s. XIV.) page (livre) - Citation: I a,
paire : "Cal sèt pans per passar la setmana, un per segurament, dins d’autras partidas de son òbra abon-
cada jorn, e lo darrièr es lo que mai còsta de pagar." dosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor es-
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) ; Òc, òc-ben, saique, crincelats, e quitament mai de vertadièra poësia, mas
son aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la vida; e i a pas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas
benlèu son pas plan pagadas. Mas fan mestièr nòble paginas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) Gai Saber, 1940)
pagar amb de moneda d’arlequin loc. payer en paginacion n. f. (s. XIX...) pagination
monnaie de singe paginar v. (s. XIX...) paginer
pagar censa loc. payer tribut pagòda n. f. (s. XVI..., del portugués ? tamol)
pagar de son còrs loc. payer de sa personne pagode
pagar e morir, avèm totjorn lo temps (entre -) pagui ! (bota, que -) va, je paie !
expr. il faut mourir un jour pairal, ala (pairau, ala) adj. (de paire) paternel,
pagar en moneda de trufas loc. payé en mo- elle veire: paternal
queries - Expression: Manadet de floretas comu- pairastre n. m. (s. XII.) 1. parâtre 2. beau-père
nas que gausas esperar dedins lo grand e mirgalhat (second mari de la mère)
[pertèrra] del [Lengadòc] de totis tos esperfòrces, te pairbon n. m. (de pair + bon) grand-père veire:
vesi pagat en moneda de trufas se non te salvas per pairegrand, pepin
ací (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) paire n. m. (s. XII.) père - Expression: A pena
pagar jamai (prestar a -) loc. prêt à fonds per- fosquèri nascut que ma maire se trobèt [sense] lait,
dus calguèt cercar de noirissa ; Expression: e mon paire
pagar la barganhòla loc. donner des pots de dont èri lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt
vin una a En Menon que depend d’aquesta [parròquia],
m’i portèt e aquò’s aquí que som estat noirit (Joan-
pagar la salsa loc. payer les pots cassés
Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: Encara l’ausissi
pagar larg loc. payer généreusement
lo paure mon paire : "Cal sèt pans per passar la set-
pagar lo tamborin per far dançar los autres expr. mana, un per cada jorn, e lo darrièr es lo que mai
être le dindon de la farce còsta de pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) ; Ex-
pagar l’embastada loc. payer pour les autres pression: paire amassaire, filh esparricaire (fr: à père
pagar l’escòt loc. payer sa part avare, fils prodigue) ; Expression: paire fa Carnaval,
pagar l’escotisson loc. payer son écot los filhs fan Quarèsme a l’ostal (quand lo -) (fr: quand
pagar mai que çò que pesa expr. se faire avoir le père s’amuse, les enfants souffrent) ; Expression:
pagar per pagar loc. puisqu’il faut payer paire portava sabatons quand nasquèt (son -) (fr: il
pagar son degut loc. payer sa dette fait le fier)
pagar son equivalent loc. payer sa quote-part paire (tira de son -) loc. il ressemble à son père
pagar tintin loc. payer comptant paire lo paure el (mon -) loc. feu mon père
pagar truquet loc. payer rubis sur l’ongle paire ni lo filh (lo -) loc. ni le père, ni le fils
pagar truquet-truquet loc. payer comptant paire tot pastat (son -) loc. son père tout craché
pagar un pic loc. offrir un verre paire tot patrat (son -) loc. son père tout craché
pagaràs (la me -) loc. tu m’en répondras pairegrand n. m. (de paire + grand) grand-père
veire: pepin, mairegrand, pairbon, grand
pagat (se téner per -) loc. être satisfait
paire ? (qué fa ton -) loc. quel est le métier de
pagat d’avança, mal servit expr. il ne faut ja-
ton père ?
mais payer d’avance
pairin n. m. (s. XVI...) parrain
page n. m. (s. XIV..) page (jeune garçon de cour) pairinar v. (s. XX.) parrainer
pagèla n. f. 1. mesure 2. dimension (bois, pairinatge n. m. (s. XX.) parrainage
vin...) pairòl (pairòu) n. m. (s. XII.) chaudron
pagèla (de sa -) loc. de son acabit pairòl que mascara la padena (es lo -) expr.
pagèla (far bona -) loc. faire bonne mesure c’est l’hôpital qui se moque de l’infirmerie
pagelar v. 1. mesurer 2. arpenter pairòla n. f. grand chaudron
pagela (es de ma -) loc. il est de ma taille / force pairolada n. f. contenu d’un chaudron
pagés, esa (pl. pageses, esas) n. (s. XII.) pairolariá n. f. chaudronnerie
1. paysan, anne riche veire: païsan, pacan 2. pro- pairolièr n. m. (s. XII.) chaudronnier
priétaire pairòls del capitòli n. m. plur. iron. les niches
pagesa (far la -) loc. se tenir les mains sur les contenant les bustes de la salle des Illustres, à
anches Toulouse
pagesiá n. f. (s. XII.) paysannerie veire: païsa- país (èsser totjorn per -) loc. courir le monde
nariá país (l’anar d’un -) loc. les habitudes d’un pays
455
país (lo languiment del -) paleolitic
país (lo languiment del -) loc. le mal du pays élément d’une hélice) 4. corr. pala (raquette en
país (pl. païses) n. m. pays - Citation: Pèire bois – pelote basque) (espòrt)
l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] palaci n. m. (s. XX., de l’anglés palace) palace (hô-
vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país tel de luxe) veire: palatz
de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de palada n. f. pelletée
las tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / paladar n. m. (s. XIV.) palais (de la bouche)
junta damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. paladas (a -) loc. à la pelle
XVII) ; Anna Maria respond qu’a l’escòla li an pas paladas (a bèlas -) loc. à grandes pelletées
dit lo nom de son país, e que i ei dehenut parlar gas- paladin n. m. (s. XVI..., de l’ital. paladino) paladin
con, e que s’es pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria veire: palatz
(Robèrt Lafònt, 1984) paladoira n. f. (s. XX., de palada, var.: paladera
país abondant n. m. pays plantureux (Gasc.)) palejaira; paladaira corr. pelleteuse
país de cocanha n. m. 1. jardin des délices - Ex- palafren n. m. (s. XII., lat. b. paraveredus) palefroi
pression: A ! paure país de Cocanha, / tos macarrons veire: fren, palafrenièr
tan renomats / non son que de crostets rumats / prèp palafrenièr n. m. (s. XII...) palefrenier
de las còcas de Sant Anha (Pèire Godelin, s. XVII) palairon n. m. paleron (boucherie)
2. pays de cocagne Palais n. pr. m. (lat. Palladius < Pallas) rare Palais
país de cocanha, / qual lo mai dòrm, aquel mai veire: Sant-Palais
ganha (al -) expr. au pays de cocagne, qui dort palanc n. m. 1. palan 2. grue
le plus, gagne le plus palanca n. f. palanche (ustensile de bois pour
país de Pampaligòssa, qui non pòt carrejar, porter deux seaux)
trigòssa (al -) expr. chacun fait comme il peut palanca n. f. 1. palanque (passerelle) veire:
país del milhàs (lo -) le Lauragais potz-rodièr 2. puits à bascule
país descobèrt (en -) loc. en rase campagne palangrar v. palangrer
país estrangièr, las vacas tuman los buòus (en palangre n. m. palangre (lignes pour la pêche
-) expr. ailleurs tout est différent en mer)
país non es planièr (tot lo -) expr. il n’y a pas palangrièr n. m. palangrier (pêcheur et bateau)
de roses sans épines palatal, ala adj. (s. XVII...) palatal, ale (lingüis-
país provesit (èsser en -) loc. ne pas manquer tica)
de ressources palatalizacion n. f. (s. XIX...) palatalisation
país qu’anaretz, coma faràn, faretz (al -) expr. à (lingüistica)
Rome, comme les Romains palatalizar v. (s. XX.) palataliser (lingüistica)
païsan, ana n. m. paysan, anne palatalizat, ada adj. (s. XX.) palatalisé, ée
païsanariá n. f. (s. XVI...) paysannerie veire: pa- (lingüistica)
gesiá palatin, ina adj. (s. XII...) palatin, ine veire:
païsatge n. m. (s. XVI...) paysage - Cita- palatz
tion: A la votz del trobaire, plenament armonizada palatinat n. m. (s. XVII...) palatinat
ambe lo païsatge, las combas e las sèrras s’emplenan palatoplastia n. f. (s. XX.) palatoplastie
d’ombras, ressurgidas de la prigondor del passat palatz (pl. palases) n. m. (s. XI. , lat. palatium)
(Irena, Bonnet, Lo Gay Saber, 1940) palais sost. palais (édifice) (arquitectura) veire:
païsatgista n. (s. XVII...) paysagiste Palais (prenom) - Citation: Aqueths an plan com-
paísbassòl, òla adj. habitant, ante du Bas- plit e ganhat lor jornada / en vos edificar un palatz
Languedoc en aucèu, / sens se plànher jamès de pena o de susada
paissèl n. m. (s. XII.) 1. échalas 2. tuteur (piquet) (J. Nolens, La flaüta gascona, 1897)
paisselar v. 1. échalasser 2. ramer palavèrs (pl. palavèrses) n. m. bêche
pàisser v. paître palavèrsa amb l’òs Bertram expr. triv. il mange
pàisser pel belar (quitar lo -) loc. lâcher la proie les pissenlits par la racine
pour l’ombre palaversar v. bêcher (pelleverser)
paissièra n. f. (s. XIII.) 1. chaussée de moulin palejar v. 1. pelleter 2. travailler avec la pelle
veire: barratge 2. digue de rivière ou la pelle-bêche
paissièra (trobar la -) loc. faire une fortune palenc n. m. (s. XII.) palissade veire: palissada
rapide palencar v. (s. XII...) bâtir une palissade
pal (pau) n. m. (s. XII.) pieu paleocrestian, ana adj. (s. XX.) paléochrétien,
pala n. f. (s. XIII., lat. pala) 1. corr. pelle - Expres- enne
sion: cal que pala e pic nos separen (fr: restons unis paleografe, afa n. (s. XIX...) paléographe
jusqu’à la mort) ; Mot Compausat: pala del fòc (fr: paleografia n. f. (s. XVIII...) paléographie
pelle à feu) 2. corr. pale (partie plate de la rame) paleolitic n. m. (s. XX.) paléolithique veire: edat
(espòrt) 3. corr. pale (élément de roue à aube, de pèira
456
paleolitic, ica palotejar
paleolitic, ica adj. (s. XIX...) paléolithique veire: palhièr n. m. (s. XII.) 1. pailler 2. meule de paille
edat de la pèira palhòla n. f. chapeau de paille
paleontologia n. f. (s. XIX...) paléontologie pali (i anar amb lo -) loc. y aller avec la croix et
paleontològue, òga n. (s. XIX...) paléontologue la bannière
palés, esa (pl. paleses, esas) adj. e n. palois, palimpsèst (pl. palimpsèstes) n. m. (s. XVI...)
oise (habitant de Pau) palimpseste
palestinian, ana adj. e n. (s. XX.) palestinien, palindròme n. m. (s. XVIII...) palindrome
enne palingenesia n. f. (s. XVI...) palingénésie
palet n. m. palet (jeu) veire: pala palingenesic, ica adj. (s. XVII...) palingénésique
paleta n. f. (s. XIII.) petite pelle veire: pala palinodia n. f. (s. XVI...) palinodie
paleta n. f. palette (boucherie) veire: pala palís (pl. palisses) n. m. 1. palis veire: pal 2. clô-
paleta n. f. (s. XVII...) 1. palette (peintre) veire: ture
pala 2. plateau de chargement palissada n. f. (s. XIV.) palissade veire: palenc
palfèrre (paufèrre; paufer) n. m. 1. levier veire: palissar v. (s. XIV...) palisser
pal 2. barre à mine palle coma las cendras expr. pâle comme
palfic n. m. (de palficar) palafi, balafi 1. corr. pieu palle, palla adj. (s. XIII.) pâle - Expression: Òr
veire: pal 2. sost. pilotis 3. corr. jeu d’enfant vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta
(morceau de bois que l’on jette) - Expression: a un esclaire, apuèi grandís ; Expression: / al bòrd
palfic (fr: à foison, en abondance) de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un
palficar (se -) v. (de pal + ficar) palaficar 1. sost. rai daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna,
se prélasser sur son siège 2. corr. s’immobiliser 1897)
d’étonnement - Expression: demorar palficat (fr: pallevar v. → soslevar soulever - Expression: Se
rester pétrifier) 3. corr. s’imposer - Expression: se contentèt de parpelejar en pallevant un pauquet las
palficar pertot (fr: se mêler de tout) ussas e comprenguère que me covidava antau a li dic-
palha n. f. (s. XII., Lat. palea, palearium) 1. corr. tar sa respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977)
paille - Expression: aver pro palha dins sos esclòps palli n. m. (s. XIII.) 1. dais 2. drap mortuaire
(fr: être aisé) ; Expression: la palha non val lo cau- palliacion n. f. (s. XIII.) palliation
catge (fr: le jeu n’en vaut pas la chandelle) ; Ex- palliar v. (s. XIII., lat. palliare) pallier
pression: lo que trabalha manja palha, lo que fa ren palliatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII., lat. pallativus)
manja fen (fr: ce n’est pas celui qui travaille qui prof- palliatif, ive
ite le plus de son labeur) ; Expression: d’una palha palliment n. m. palissement
far un palhièr (fr: exagérer beaucoup; faire un monde pallinejar v. commencer à pâlir
de tout) 2. corr. défaut du métal pallinèl, èla adj. pâlot, ote
palha ! (copem -) loc. 1. restons-en là ! 2. n’en pallir v. pâlir
parlons plus ! 3. lit. brisons-là ! pallissent, enta adj. (s. XVI...) pâlissant
palha (aver la -) loc. remporter le pompon pallium n. m. (s. XI..., mot latin) pallium
palha (copar -) loc. être brouillé (fâché) pallor n. f. (s. XIII.) pâleur
palha (non tombar en -) loc. ne pas tomber palma n. f. (s. XIII.) paume (main) veire: pam
dans l’oreille d’un sourd palma n. f. (s. XX.) palme (natation)
palha al lièit (aver de -) loc. fam. avoir de palma n. f. (s. XIV.) 1. palme 2. récompense
l’aisance palmada n. f. (s. XIII.) coup de la paume de la
palha corta (tirar a -) loc. tirer à la courte paille main
palhabard n. m. torchis palmar v. faire rebondir une balle
palhaça n. m. (s. XVIII., ital. pagliaccio) corr. palmareda n. f. (s. XVII...) palmeraie
clown palmarés (pl. palmareses) n. m. (s. XIX...) pal-
palhada n. f. 1. jonchée de paille - Expression: marès
Roja de fred, enlai se lèva / la luna al front mirgal- palmat, ada adj. (s. XII.) palmé, ée
hat d’òr ; Expression: / sus aquela palhada nuèva / palmièr n. m. (s. XIII.) palmier
d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, palmifòrme, òrma adj. (s. XIX...) palmiforme (ar-
1897) 2. litière 3. couche de neige chit.)
palhar v. (s. XII.) 1. pailler 2. rempailler palmipède adj. (s. XVI...) palmipède
palhard, arda n. paillard, arde palmon n. m. (s. XIII : ń polmo ż) poumon
palhardariá n. f. (s. XIII.) paillardise palmonista adj. e n. → tuberculós tuberculeux,
palhassa n. f. (s. XIII., de palha) paillasse euse veire: pulmonari
palhasson n. m. (de palha) paillasson palomba n. f. 1. palombe 2. pigeon ramier
palhat n. m. litière (étable) veire: leitièra palombièra n. f. 1. abri pour la chasse aux
palheta n. f. (de palha) 1. fétu (de paille) 2. dé- palombes 2. filet pour les palombes
tente, gâchette (d’une arme) palotejar v. se conduire comme un rustre
457
palp pan sus la cleda (aver de -)
palp n. m. (s. XII..., de palpar) → tocar 1. toucher pamput, uda adj. qui a beaucoup de feuilles
veire: tacte 2. fig. tact (vigne)
palp (al -) loc. au toucher pams (a -) loc. par empans
palpa bocin (non s’i -) loc. il y va franchement pams sul cap (n’ai quatre -) loc. j’en ai par-
palpabilitat n. f. (s. XIX...) palpabilité dessus la tête
palpable, abla adj. (s. XIV.) palpable pan n. m. (s. XII.) pain - Expression: Encara
palpacion n. f. (s. XIX...) palpation l’ausissi lo paure mon paire : "Cal sèt pans per pas-
palpament n. m. (s. XII.) attouchement sar la setmana, un per cada jorn, e lo darrièr es lo que
palpar v. (s. XII., lat. palpare) corr. palper - Ci- mai còsta de pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
tation: Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron, l’estirèron pan n. m. pan (du vêtement)
sul platèu, cap penjant. E el de téner de bramar, pan (afanar son -) loc. gagner péniblement sa
mas lo Chòcho agèt lèu fait de palpar la garganta e vie
d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, pan (agaitar de -) loc. regarder de côté
1977) ; Exemple: a palpas (fr: à tâtons) ; Exemple: pan (anar al -) loc. aller acheter du pain
palpar la fèbre (fr: tâter le pouls) pan (ven del -) expr. il vien d’acheter son pain
palpas (a -) loc. à tâtons pan a (préner lo -) loc. acheter son pain chez
palpator n. m. (s. XX.) palpeur (appareil) pan a la boca a qualqu’un (metre lo -) expr.
palpejar v. 1. palper légèrement 2. tâtonner procurer un emploi / un moyen d’existence à
palpets (a -) loc. à tâtons quelqu’un
palpitacion n. f. (s. XVI...) palpitation pan a la man (donar lo -) expr. donner des
palpitant, anta adj. (s. XVI...) palpitant, ante moyens d’existence
palpitar v. (s. XIV.) palpiter pan a la panièra (aver de -) expr. ne manquer
paludarium n. m. (s. XIX...) paludarium de rien
paludicòla adj. (s. XIX...) paludicole pan acodat n. m. pain mal levé
paludièr, ièra n. (s. XVIII...) paludier, ière pan al forn (aver brutlat lo -) expr. être de mau-
paludisme n. m. (s. XIX...) paludisme vaise humeur
palun n. f. (s. XII : ń palus ż.) 1. palud 2. marais pan banhat n. m. pan bagnat
3. terre d’alluvions pan brescat n. m. pain bien levé
palunenc, enca adj. paludéen, enne veire: lacus- pan brun d’ostal val mai que lo pan blanc de
tre crompa (lo -) expr. mieux vaut faire soi-même
palunièr n. m. paludier que demander aux autres
palunós, osa (pl. palunoses, osas) adj. (s. XIV : pan calelhat n. m. pain bien levé
ń paludos ż) marécageux, euse pan de biaça n. m. cotte mal taillée
palussar v. 1. se frotter le dos 2. frayer avec pan de las nòças n. m. lune de miel
quelqu’un 3. triv. palucher pan de las nòças (èsser al -) loc. vivre sa lune
palustre n. m. (s. XIV.) palustre de miel
pam n. m. (s. XII : ń palm ż.) empan veire: palma pan del gòrp n. m. salaire du fossoyeur
pam de gat (a -) loc. de très près pan d’ostal n. m. pain de ménage
pam de morre (far un -) loc. avoir l’air contrarié pan e lo cotèl (aver lo -) loc. avoir ce qu’il faut
pam de nas n. pied de nez pour réussir
pam per pam n. m. point par point pan florit n. m. pain moisi
Pamfília / Pamfilia n. pr. Pamphylie (ville an- pan ganhat (aver lo -) loc. avoir la vie
tique d’Asie Mineure) - Expression: La Pamfília matérielle assurée
[Pampilia] corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la pan ganhat (aver son -) loc. avoir la vie
Pisídia e la dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, matérielle assurée
1567) pan li farai sopa (de tal -) expr. je lui rendrai la
pampa n. f. pampre de la vigne veire: pampol monnaie de sa pièce
pampa n. f. (s. XVIII..., del cast. ? quechua) pampa pan li farai tala sopa (de tal -) expr. je lui
pamparruga n. f. 1. chevelure veire: cabeladura rendrai exactement la monnaie de sa pièce
2. perruque pan nòu n. m. pain frais
pampatge n. m. feuillage de la vigne pan pausat n. m. pain rassis
pampejar v. pousser des pampres pan salsat n. m. pain trempé
pampinacion n. f. (s. XIV.) épamprage pan senhat n. m. pain bénit
pampinar v. (s. XIV.) épamprer pan senhat (ne fa son -) expr. il en fait son régal
pampol n. m. (s. XIV.) → pampa pampre pan sobra (lo -) loc. il y a des restes de pain
pampolejar v. trembloter comme des pampres pan sus la cleda (aver de -) expr. ne manquer
(joues, seins...) de rien
458
pan sus pala (aquò es -) panificacion
pan sus pala (aquò es -) expr. c’est un profit panat, ada adj. volé, ée veire: raubat
certain panatòri n. m. 1. vol veire: raubatòri - Expres-
pan talhat (aver son -) expr. avoir son pain as- sion: Aquò que son nòstras aventuras, amai d’autres
suré petits panatòris d’amor, que se le monde les sabiá,
pan, n’i a de sobra (de -) expr. du pain, nous en bèla pausa a que nòstres estats serián a la pauleta,
avons de reste d’aquí enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire
pana n. f. panne (élément de charpente) Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. larcin
pana n. f. panne de porc panauçar v. trousser (sa robe)
pana n. f. panne (avarie) pança n. f. (s. XII.) 1. panse 2. bedaine
pana n. f. tache de rousseur pança (a mai d’uèlh que de -) loc. il a les yeux
pana n. f. velours grossier - Expression: Pru- plus gros que le ventre
mièrament, per plan piafar, / un mántol nòu me farai pançada n. f. ventrée
far / d’un drap de vint escuts la cana, / doblat de velós pançada de rire (far una -) loc. étouffer de rire
o de pana, / e vestirai cada maitin / un abilhament de pançar v. 1. mettre du ventre 2. être bombé
satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) (mur)
pana (coma que -) loc. à la dérobée pancarta n. f. pancarte
pana (de -) loc. produit d’un vol pançarut, uda adj. ventru, ue
pana (en -) loc. adv. en panne pancejar v. 1. mettre du ventre 2. être bombé
pana (ne vendon coma que -) expr. "ça se vend (mur)
comme des petits pains" (sic) panceta n. f. (s. XII.) petite panse
panacèa n. f. (s. XVI...) panacée panceta n. f. gros ventre
panada n. f. (s. XII.) 1. panade 2. bouillie de pancossièr, ièra n. (s. XIV., de pan + cossièr (de cos-
pain 3. panure sir)) → fornièr arc. boulanger, ère qui pétrit le
panador n. m. endroit où il y a des vols pain (sans le cuire) veire: fornièr
panador, doira adj. (de panar, var.: panader, era pancreàs (pl. pancreasses) n. m. (s. XVI...) pan-
(Gasc.)) 1. ravissant, ante 2. fam. à croquer (en- créas
fant...) pancreatectomia n. f. (s. XX.) pancréatectomie
panaire, aira n. voleur, euse veire: raubaire pancreatic, ica adj. (s. XVII...) pancréatique
panaires (un clapièr de -) loc. un repaire de pancreatiti n. f. (s. XIX...) pancréatite
voleurs pançut, uda adj. ventru, ue
panama n. m. (s. XIX...) panama (chapeau) panda n. m. (s. XIX..., mot nepalés) panda
panamerican, ana adj. (s. XX.) panaméricain, pandemia n. f. (s. XVIII..., gr. pan + demos)
aine pandémie
panamericanisme n. m. (s. XX.) panamérican- pandorèl n. m. pan de chemise
isme panegiric n. m. (s. XVI...) panégyrique
panamericanista adj. e n. (s. XX.) panamérican- panegirista adj. e n. (s. XVI...) panégyriste
iste panèl n. m. 1. lange, couche de bébé 2. pan
panar v. (s. XII.) 1. paner veire: micar 2. garnir d’étoffe
de pain, de panure panèl n. m. (s. XII.) panneau
panar v. (s. XII.) 1. dérober veire: raubar - Ex- paneuropèu, èa adj. (s. XX.) paneuropéen, enne
pression: Aviá panat del parpalhòl / la talha fina, al panflet n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) pamphlet
rossinhòl / son parlar florit de mistèri (Paul Froment, panfletaire, aira n. (s. XVIII..., de panflet) pam-
Fantasia, 1899) ; Expression: Los qu’an pas ausit tin- phlétaire
dar Nadalet dins lor enfança pòdon pas se far una pangermanisme n. m. (s. XIX...) pangerman-
idèa de tot lo gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre isme
campanièr, qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos son- panica n. f. (s. XVI...) panique
ava, uèit jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, panicaut n. m. panicaut
durant una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, panièr n. m. (s. XII.) panier
1940) 2. voler panièr (far córrer lo -) loc. distribuer des pots
panar n. m. action de voler (larcin) de vin
panar la fàcia (se -) loc. se voiler la face panièr de vendemiar n. m. panier à vendange
panarabi, àbia adj. (s. XX.) panarabe panièra n. f. grand panier
panarabisme n. m. (s. XX.) panarabisme panieraire, aira n. m. vannier
panariç (pl. panarices) n. m. (s. XIV : ń panarici ż) panierat n. m. panier (contenu)
panaris veire: mal blanc panièrs son descarbats ! (los ) expr. le temps
panat (n’es -) loc. il en est frustré des cadeaux, c’est fini !
panat, ada adj. qui a des taches de rousseur panificable, abla adj. (s. XIX...) panifiable
panat, ada adj. pané, ée panificacion n. f. (s. XVIII...) panification
459
panificar paradigma
panificar v. (s. XVII...) panifier papetièr, ièra n. (s. XIX...) papetier, ière
panoccitan, ana adj. (s. XX.) panoccitan, ane papièr n. m. (s. XIII.) papier - Expression: papièr
panolha n. f. gros ventre es un bon ase (lo -) (fr: on peut faire tout dire au pa-
panolha (metre de -) loc. 1. grossir 2. prendre pier)
du lard papier de traça n. m. papier à décalquer
panoplia n. f. (s. XVI...) 1. panoplie (jouets) 2. ar- papieron n. m. (s. XIII...) 1. petit papier 2. bout
moirie (armes) de papier
panorama n. m. (s. XVIII..., mot anglés) panorama papièrs parlan, barbas se calan expr. on se tait
panoramic, ica adj. (s. XIX...) panoramique devant les documents
panòta n. f. 1. flûte de pain veire: pan papilionacèu, èa n. (s. XVIII...) papilionacée
2. baguette de pain papirus n. m. (s. XIV : ń papiri ż) papyrus
panotejar v. vivre de petits larcins veire: panar papisme n. m. (s. XVI...) papisme veire: papa
papista n. m. (s. XVI...) papiste veire: papa
pansarilha n. f. raisin sec papon n. m. (s. XV.) → grand aïeul veire: pepin
pansarilhar (se) v. pron. 1. se sécher 2. se flétrir paprika n. f. (s. XIX..., mot ongrés) paprika
panta n. f. 1. partie de plaisir 2. ventrée paquebòt n. m. (s. XVII..., del francés ? anglés
panta (aquò es sa -) loc. c’est son goût packet-boat) paquebot
pantais n. m. (s. XII.) 1. rêve fiévreux paquet n. m. (s. XVI..., del neerl. pak) paquet
2. cauchemar 3. asthme 4. essoufflement paquetar v. (s. XVI...) empaqueter
pantaisar v. (s. XII.) 1. rêver fiévreusement paquetejar v. médire
2. panteler paquidèrme n. m. (s. XVIII...) pachyderme
pantaisós, osa (pl. pantaisoses, osas) adj. (s. paquistanés, esa (pl. paquistaneses, esas adj. e
XII...) 1. rêveur, euse 2. pantelant, ante n. (s. XX.) pakistanais, aise
pantalons n. m. plur. (s. XIX..., de l’italian) pan- par, para adj. e n. (s. XII.) pair, paire (égaux) veire:
talon veire: bragas paratge
pantas (far sas -) loc. faire des siennes para la bessa (bèstia) loc. 1. prends garde à toi
panteïsme n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) pan- 2. sois prudent
théisme para lo cofin (a -) loc. à profusion
panteon n. m. (s. XV...) panthéon para ni gara (sense -) loc. 1. à brûle-pourpoint
pantèra n. f. (s. XIV.) panthère 2. par surprise
pantografe n. m. (s. XVIII...) pantographe para-gara (far lo -) loc. faire de l’embarras
pantomima n. f. (s. XVIII...) pantomime parabalas (gilet) n. m. (s. XX.) pare-balles (gilet)
pantugar v. 1. haleter 2. panteler parabanda n. f. parapet
papa n. m. (s. XII.) pape veire: papautat parabastada n. f. grande quantité en vrac
papà n. m. papa veire: paire parabastar v. bouleverser (sens concret)
papa n. f. bouillie pour les enfants, au lait et parabelugas n. m. 1. pare-étincelles 2. pare-feu
sucre parabòla n. f. (s. XIV.) parabole (Evangiles)
papa al sucre (es la -) expr. il est très choyé parabòla n. f. (s. XVI...) parabole (math...)
papach (pl. papaches) n. m. 1. jabot (d’oiseau) parabolic, ica adj. (s. XVI...) parabolique
2. fam. haut du torse, poitrine parabrisa n. m. (s. XX., del francés) parebrise
papach cofle (a lo -) loc. il est repu paracasudable, abla adj. (s. XX.) parachutable
papach-rós (pl. papach-roses) n. m. rouge- paracasudar v. (s. XX.) parachuter
gorge (oiseau) paracasudas n. m. (s. XVIII...) parachute
papafard n. m. 1. papelard 2. paperasse paracasudatge n. m. (s. XX.) parachutage
papagai n. m. (s. XIII., de l’arabi) 1. perroquet paracasudisme n. m. (s. XX.) parachutisme
2. papegai (jeu) paracasudista n. (s. XX.) parachutiste
papaia n. f. (s. XVI..., del cariba) papaye (botanica) parada n. f. 1. parade 2. étalage
parada (far bèla -) loc. monter en épingle •
papaièr n. m. (s. XVII...) papayer (botanica) avancer des arguments de façon exagérée
papal, ala adj. (s. XIII.) papal, ale veire: papa parada (far bèla -) loc. se mettre en vedette
papautat n. f. (s. XIV...) papauté veire: papa parada (préner -) loc. 1. reculer pour mieux
papejar v. manger petitement sauter 2. prendre de l’élan
papessa n. f. (s. XV...) papesse paradar v. parader
papet (es tot son -) loc. il ressemble à son paradigma n. m. (s. XIV., lat. paradigma
grand-père < gr. paradeigma) paradigme - Citation: Lo
papet / papeta n. m. → grand fam. grand-père paradigma morfologic èra aquí pas gaire justificat
veire: pepin per l’interdialectalitat e mai èra d’un rendement pe-
papetariá n. f. (s. XIX...) papeterie tit (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
460
paradigmatic, ica paraula (a ma -)
paradigmatic, ica adj. (s. XX., de paradigma) paranòia n. f. (s. XIX...) paranoïa
paradigmatique paranoiac, aca adj. (s. XX.) paranoïaque
paradís (pl. paradises) n. m. (s. XII.) paradis parapenda n. m. (s. XX.) parapente
paradís fiscal (pl. paradises fiscals) n. m. par- paraplegia n. f. (s. XVI...) paraplégie
adis fiscal (juridic) paraplegic, ica adj. (s. XIX...) paraplégique
paradisiac, aca adj. (s. XVI...) paradisiaque parapluèja n. m. (s. XVII...) parapluie
parador n. m. foulon parapsicològue, òga n. m. (s. XX.) parapsycho-
paradòxa n. f. (s. XV...) paradoxe logue
paradoxal, ala adj. (s. XVI...) paradoxal, ale parar v. (s. XIII.) 1. parer - Citation: Bensai
paradoxalament adv. (s. XVI...) paradoxalement per qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu
paradura n. f. (s. XVII...) parure sota Lucili, aviái [demembrat] de saber escrimar
parafanga n. m. (s. XIX...) garde-boue d’espasa. Paravi doncas de quarta, ponhet torçut
parafar v. (s. XIX...) parapher (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001) 2. éviter 3. tendre
parafe n. m. (s. XIX...) paraphe (la main, quelque chose...) - Citation: Quand òm
parafina n. f. (s. XVI...) paraffine es davant una clara font - o davant un bon barricòt
parafòc n. m. garde-feu - i a melhor a far que d’escotar lor [lausenjaire] : i a
parafrasejar v. (s. XVI...) paraphraser qu’a s’amorrar a la font - o a parar lo gòt (Antonin
parafrasi n. f. (s. XVI...) paraphrase Perbòsc, Per Mon solaç, 1926)
parafred (aver un bon -) loc. être vêtu chaude- parar v. (s. XIII.) 1. orner 2. apprêter 3. se parer
ment parar l’aurelha loc. 1. tendre l’oreille 2. prêter
paragara ! n. m. attention ! veire: gara !, aten- l’oreille
cion parar la bòla loc. arrêter la boule
paragòge n. m. (s. XIV.) paragoge parar la man loc. tendre la main
paragogic, ica adj. (s. XIV...) paragogique parar lo capèl loc. tendre son chapeau (mendi-
paragojar v. (s. XIV.) paragoger ant)
paragrafe n. m. (s. XIII : ń paragraifo ż) para- parar (se’n -) loc. esquiver le coup
graphe parasit, ita adj. (s. XVII...) parasite
paraire n. m. (s. XIV.) apprêteur (drap) parasitar v. (s. XVI...) parasiter
paralieuç (pl. paralieuces) n. m. (s. XVIII...) para- parasitari, ària adj. (s. XIX...) parasitaire
tonnerre parasitisme n. m. (s. XIX...) parasitisme
paralisant, anta adj. (s. XIX...) paralysant, ante parasòl (para-sòl) n. m. (s. XVI..., de l’italian)
veire: paralisi parasol
paralisar v. (s. XIII : ń paraliticar ż) paralyser parat coma un reliquiari loc. couvert de bijoux
paralisi n. f. (s. XIII.) paralysie paratge n. m. foulage des draps
paralitic, ica adj. e n. (s. XIII.) paralytique paratge n. m. (s. XII.) égalité entre pairs
paraliticament adv. (s. XIII.) paralytiquement (trobadors)) veire: paritat
parallèl, èla adj. (s. XIV.) parallèle paratge (de bèl -) loc. de vieille famille
parallèlament adv. (s. XVI...) parallèlement paratges n. m. plur. (s. XVI..., del castelhan) 1. par-
parallelepipède n. m. (s. XVI...) parallélépipède age 2. contrée
parallelipedic, ica adj. (s. XVI...) paral- paratíbia n. m. (s. XX.) pare-tibia
lélipédique paratoalha n. m. dessous de plat
parallelisme n. m. (s. XVII...) parallélisme paratrucs n. m. (s. XX.) pare-chocs
parallelizacion n. f. (s. XIX...) parallélisation paraula n. f. (s. XII., lat. parabola) parole - Ci-
parallelizar v. (s. XIX...) paralléliser tation: Acampem le mesprètz damb le mesprètz, e
parallelizator n. m. (s. XX.) paralléliseur de totas lors paraulas ufladas e trufandièras fasam
parallelogramma n. m. (s. XVI...) parallélo- de mòbles de bodofla, ten (Pèire Godelin, s. XVII) ;
gramme Expression: paraula (sense apondre una quita -) (fr:
parallelogrammatic, ica adj. (s. XVIII...) paral- sans ajouter un seul mot) ; Expression: paraula dita
lélogrammatique es ròc getat e ròc getat non a de coa (fr: ce qui est
paralogic, ica adj. (s. XIV...) paralogique dit, est dit) ; Expression: paraula dita, pèira getada
paralogisme n. m. (s. XIV.) paralogisme (fr: ce qui est dit, est dit) ; Expression: paraula en
paramamèl n. m. (s. XX.) protège mamelon boca (aver la -) (fr: avoir le don de la parole) ; Expres-
parament n. m. (s. XIII.) 1. parement 2. orne- sion: paraula lorda, aurelhas sordas (a -) (fr: on ne
ment 3. devanture répond pas à des propos grossiers) ; Expression: pa-
parament de taula n. m. service de table raula pèga (darrièr una sèga, non digas / digas pas -)
paramètre n. m. (s. XVIII...) paramètre (fr: attention aux oreilles indiscrètes)
parangon n. m. (s. XVI..., del cast. ? italian) paraula (a ma -) loc. 1. à ma voix 2. à mon com-
1. parangon 2. modèle mandement
461
paraula (adreçar la -) parièr (res de -)
462
parièr, ièra parlar dins lo fin
parièr, ièra adj. e n. m. plur. (s. XII.) 1. pareil, parlar n. m. parler - Expression: Un pòble
eille veire: sògre 2. égal, ale 3. homonymes pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada en
(beaux-parents entre eux...) d’innombrables parlars. Los parlars populars, es-
parièrs (se far amb sos -) expr. fréquenter ses pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en
semblables descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc
parietal, ala adj. (s. XV...) pariétal, ale a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en
París ! (non ès estat a -) expr. à quelqu’un qui mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904)
laisse imprudemment une porte ouverte parlar v. (s. XII.) parler - Citation: Tot d’un còp se
París (aicí coma a -) expr. ici comme ailleurs trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son amic ron-
(c’est comme ça) cava doçament coma un caton. Seguret se calèt, e tot
París (en pagar, capèls de -) expr. iron. il suffit en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, el tan-
de payer... ben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo grelh,
parisenc (lo -) triv. l’arrière train 1965); Los que menavan vida nòbla [...] per castèls
parisian, ana (/parisenc, enca) adj. (s. XIV...) o sembla-castèls, ni non la parlavan, ni non la com-
parisien, enne prenián [...] aquela lenga dels vailets (Paul Gairaud,
parisianisme n. m. (s. XVI...) parisianisme 1980); Anna Maria respond qu’a l’escòla [li] an pas
parisillabic, ica adj. (s. XIX...) parisyllabique dit lo nom de son país, e que i ei dehenut parlar gas-
paritari, ària adj. (s. XIV.) paritaire con, e que s’es pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria
paritat n. f. (s. XIV.) parité (Robèrt Lafònt, 1984)
paritat entre òmes e femnas n. f. parité entre parlar (aquò s’apèla -) loc. voilà qui est parler
les hommes et les femmes parlar (es un mòde de -) loc. c’est une manière
pariu, iva adj. → parièr pareil, eille - Expression: de parler
Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla pausa me parlar (èsser a -) loc. être en train de parler
som espoilat a cercar qui non pensa saber quicomet parlar (m’escapava de li en -) expr. il me dé-
(Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) mangeait de lui en parler
parking n. m. (s. XX., mot anglés) parking veire: parlar (se) v. se fréquenter (amoureux)
aparcament parlar a loc. faire la cour à
parla (lo prat -) loc. à l’œuvre on connaît parlar a las muralhas loc. prêcher dans le
l’ouvrier désert
parla de longa loc. il ne cesse de parler parlar a son ase loc. se parler à soi-même
parla papièr, cala-te lenga expr. on se tait de- parlar a tustas e a bustas loc. parler à tort et à
vant les documents travers
parla sense relambi loc. il ne cesse de parler parlar a una joventa loc. faire la cour à une je-
parla solet (aquò -) loc. cela va sans dire une fille
parla tròp a la favor de sa lenga expr. il ne sait parlar adomaiselit n. m. langage doucereux
pas tenir sa langue parlar amb las gròssas dents expr. ronchonner
parlada n. f. causerie parlar amb lo pecic loc. parler avec recherche
parlada (dins una -) loc. en quelques mots parlar coma se deu loc. parler raisonnablement
parladís (pl. parladisses) n. m. 1. discours parlar coma un clergue d’àngel expr. parler
2. causerie 3. bruit de voix 4. parler local comme un ange
parlador n. m. (s. XII.) parloir veire: parlar parlar coma una puta sense practica expr. triv.
parladura n. f. (s. XII.) (péj.) langage parler sans cesse
parlaire (gròs -) n. m. 1. bavard 2. volubile parlar cotat loc. parler preuves à l’appui
parlaire (pichon -) n. m. 1. taiseux 2. taciturne parlar crestian loc. parler en langage clair
parlaire, aira n. (s. XII.) 1. parleur, euse 2. nar- parlar de babòrd a tribòrd expr. parler à tort et
rateur, celui qui parle - Citation: Cartèl per les à travers
agraulats, Baccus es lo parlaire (Pèire Godelin, Tre- parlar de ceba e respondre d’alhet expr. répon-
sena floreta, s. XVII) dre à côté
parlament n. m. (s. XII.) parlement parlar de la fenèstra loc. 1. parler de haut 2. le
parlament europèu n. m. parlement européen prendre de haut
parlamentar v. (s. XIII.) parlementer parlar de las gròssas dents expr. parler avec
parlamentari, ària adj. e n. (s. XVII...) parlemen- colère
taire parlar de rèsta loc. parler trop
parlamentarisme n. m. (s. XIX...) parlemen- parlar de sa vida (far -) loc. mener mauvaise
tarisme vie
parlan d’alh, respond ceba (li -) expr. il répond parlar del nas loc. nasiller
toujours à côté parlar dins lo fin loc. parler de façon distin-
parlant per respècte (en -) Respect (sauf votre) guée
463
parlar d’alh e respondre de cebas parroquian, ana
parlar d’alh e respondre de cebas expr. répon- parodia n. f. (s. XVII...) parodie
dre à côté parodiar v. (s. XVI...) parodier
parlar e dos entendre ( i a un -) loc. ses propos parodic, ica adj. (s. XIX...) parodique
sont ambigus parodista n. (s. XVIII...) parodiste
parlar entre dents loc. parler entre ses dents paronime n. m. (s. XIX...) paronyme
parlar gras loc. tenir des propos licencieux paronimia n. m. (s. XIX...) paronymie
parlar gròs loc. hausser le ton paronimic, ica adj. (s. XIX...) paronymique
parlar per trufa loc. parler en se moquant paronomasia n. m. (s. XIV.) paronomase
parlar per trufariá loc. parler en se moquant paroxisme n. m. (s. XIV.) paroxysme
parlar plan loc. 1. bien parler (opposé à "parlar paroxitòn n. m. (s. XVI...) paroxyton veire: ox-
ponchut") 2. parler occitan itòn, proparoxitòn - Expression: Jos l’influéncia
parlar ponchut loc. parler français avec d’aquela lei generala, los ancians proparoxitòns (mots
l’accent parisien accentuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana
parlar redond loc. parler bref lenga [...] an desplaçat l’accent per se cambiar en
parlar sabent coma un libre loc. parler comme paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
un livre parpalhièr, ièra adj. e n. (de parpalhon, var.: parpal-
parlar sense badar (non se pòt -) expr. on ne hèr, èra (Gasc.)) corr. qui papillonne (léger,
peut parler sans s’impliquer volage)
parlar sense frangeta loc. parler sans détours parpalhièras n. f. plur. (de parpelhièr, var.: parpal-
parlar sense franja loc. parler sans détours hèras (Gasc.)) corr. choses de rien
parlar suau loc. parler bas parpalhòl n. m. (s. XIII., var.: parpalhòu (Gasc.))
parlar tan fin loc. parler aussi bien 1. papillon veire: vagin - Citation: Aviá panat del
parlar tròp a la favor de sa lenga loc. ne pas parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl / son parlar florit
tenir sa langue de mistèri (Paul Froment, Fantasia, 1899) 2. fam.
parlar tròp crestian (non -) loc. parler mal sexe féminin (fam.)
parlar tu que tu loc. parler familièrement parpalhòt, òta n. (s. XVI.) parpaillot (protestant)
parlar vesiat loc. langage affecté parpèl n. m. (s. XIV.) paupière
parlariá n. f. (s. XII.) bavardage parpèla d’agaça n. f. une vétille
parlas de pomas, respond de peras (li -) expr. il parpelada n. f. (s. XIV.) mouvement de
répond toujours à côté paupières
parlatòri n. f. parloir veire: parlador parpelas d’agaças (de -) loc. des vétilles
parlatz ! (que non -) expr. que ne parlez-vous ! parpèlas d’agaças (son de -) expr. ce ne sont
parlatz aisat (ne -) loc. vous en parlez à votre que des vétilles
aise parpèlas d’agaças (viure de -) loc. vivre de l’air
parlatz, arriban ! (quand me -) loc. quand on du temps
parle du loup... ! parpelejar v. battre des paupières - Expression:
parlatz ! (quand me -) loc. quand on pense que Se contentèt de parpelejar en pallevant un pauquet
parlava que jamai loc. il parlait plus que ja- las ussas e comprenguère que me covidava antau a li
mais dictar sa respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977)
parlavi... (vos en -) loc. je vous en parlais parquet n. m. (s. XVII..., mot francés) parquet (as-
parla ! (quand se -) loc. quand on pense que semblage de lames de bois)
parlem d’autre loc. parlons d’autre chose parquetadoira n. f. (s. XX.) parqueteuse (ma-
parlem de çò que sap mal (non -) expr. ne par- chine)
lons pas de ce qui fâche parquetaire, aira n. (s. XVII...) parqueteur, euse
parli de figa e me ditz rasim expr. nous ne par- (personne)
lons pas de la même chose parquetar v. (s. XVII...) parqueter
parlicada n. f. babillage parquetariá n. f. (s. XIX...) parqueterie
parlièr, ièra n. m. (s. XII.) bavard parquetatge n. m. (s. XVII...) parquetage
parli (se te -) loc. c’est que parricida adj. e n. (s. XIII...) parricide (personne)
parlussejar v. chuchoter parricidi n. m. (s. XIII...) parricide (acte)
parmesan, ana adj. e n. (s. XVI..., de l’italian) parròquia n. f. (s. XII., lat. parochia < gr. paroikia)
1. parmesan, ane (de Parme) 2. fromage parme- corr. paroisse
san parròquia (n’aver un que non es de la -) expr.
Parnassa n. pr. Parnasse (mytho.) - Expression: une chose dépareillée
Un Zefir cortisan i passa, / totjorn fresquet e musque- parroquial, ala adj. (s. XIII., de parròquia) corr.
tat, / e per creissença de beutat, / una font i ven de paroissial, ale
Parnassa (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) parroquian, ana adj. (s. XII., de parròquia) corr.
parnassian, ana adj. (s. XIX...) parnassien, enne paroissien, enne
464
parsimonia partit (los cauds d’un -)
465
partit (los escalfats del -) passada de fèbre (una -)
partit (los escalfats del -) loc. les têtes chaudes pasmason n. m. (s. XII.) pâmoison
du parti pasmens adv. → per aquò → çaquelà 1. pour-
partit de (tirar -) loc. tirer parti de tant veire: per aquò, çaquelà, totun - Citation:
partit per (préner -) loc. prendre parti pour Pasmens, passant prèp de Marcon, Manuèla reten-
partit quand ieu (es -) loc. il est parti en même guèt son pas e, sens para ni gara, de tot son aplomb, a
temps que moi son aise, muda, insolenta gaireben, lo devistèt longa-
Partit Socialista n. pr. (s. XX.) Parti Socialiste ment, sos uèlhs negres e durs plan plantats dins los
- Citation: En 1985, après la mesa al demembrièr de seus (Leon Còrdas, La vèspa, Òc, abr. 1951) 2. néan-
la proposicion de lèi nř 2157 del Partit Socialista, la moins
pòrta entredubèrta semblariá que se tornèsse puslèu passa n. f. 1. court moment veire: moment, pas-
tancar (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985) sada 2. triv. passe (prostitution)
partitiu, iva adj. (s. XIV...) partitif, ive passa n. f. 1. passe (sport) 2. occasion 3. pas-
partits los tres (èran -) loc. tous les trois étaient sage (oiseaux)
partis passa (aquò me -) loc. je ne peux pas le con-
partits politics n. m. plur. partis politiques cevoir
parts (préner las -) loc. prendre fait et cause passa (dins aquesta -) loc. dans cette occur-
pour rence
parts de qualqu’un (préner las -) loc. prendre passa (far ben la -) loc. profiter des circon-
la défense de quelqu’un stances
parucion n. f. (s. XVII...) parution passa (fas ben la -) expr. ça tombe bien pour
pas prep. (s. XII.) pas (négation) toi
pas (pl. passes) n. m. (s. XII., lat. passus) 1. corr. passa (una bona -) loc. un bon moment
pas - Expression: a pas de gat (fr: avec précaution) passa de las catlas n. f. la saison des cailles
; Expression: a pas ranquet (fr: à cloche-pied) ; Ex- passa dels camparòls n. f. la saison des
pression: d’a pas (fr: doucement / au pas) ; Expres- champignons
sion: anar lo pas (fr: aller au pas) ; Expression: a pas passa la rega (que -) loc. 1. exorbitant 2. qui
de galejon (fr: à pas comptés) ; Expression: a pas de dépasse la mesure
gatet (fr: à pas de loup) ; Expression: al pas de la vaca
passa lo cap del nas (non -) loc. ça n’a aucun
(fr: à petits pas / tranquillement) ; Expression: al pas
effet
del lop (fr: à pas de loup) ; Expression: pas d’escolan
passa l’òsca (que -) loc. qui dépasse les bornes
(fr: pas de clerc) 2. allure - Exemple: acorchar lo pas
(qui abuse)
(fr: ralentir l’allure) 3. passage - Citation: Eth èra
passa que t’ai vist loc. 1. passe ton chemin 2. à
anat usmar ja tres còps a ta pòrta, / tres còps s’en
d’autres !
es tornat en darrèr, de tau sòrta / qu’un arrossin qui
dobta un mau pas a passar, / tira lo pè tres còps, ara passa raça (aqueste -) loc. il est pire que ses
enlà, puish ençà (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) ; Ex- parents
pression: a tot pas (fr: à tout moment) passable, bla adj. (s. XIV...) passable
pascada n. f. omelette veire: moleta passacarrièra n. m. défilé (passacaille)
pascada (rire coma una -) loc. rire de tout son passacion n. f. (s. XV...) passation
cœur passada n. f. (s. XII.) 1. passade (engoue-
pascajon n. m. crêpe (pâtisserie) ment passager) veire: moment, passa - Expres-
pascal n. m. (s. XX.) pascal (unité de pression) sion: Estarem pas dins aquesta cambra ! me venguèt
pascal, ala adj. (s. XIII.) pascal, ale una passada puòi (Max Allier, L’Emperau, 1977) ;
Pascas (per unas -) loc. à l’occasion d’une fête Expression: passada (aqueste vestit m’a fait una bona
de Pâques -) (fr: il m’a fait un bon usage) ; Expression: passada
Pascas abans Rampam (far -) loc. consommer la fèsta, adieu lo sant (fr: on oublie vite ses résolu-
le mariage avant le sacrement tions) 2. moment
Pascas abrialas n. f. plur. Pâques d’avril passada (aquesta -) loc. ces jours-ci
Pascas, i a totjorn mai cabras que cabrits (per passada (de -) loc. en ne faisant que passer
-) expr. tout ne va pas toujours comme on le passada (digam de -) loc. soit dit en passant
souhaite passada (èsser de -) loc. être de passage
pashà n. m. (s. XV..., del turc ? persan) pacha passada (far cadun sa -) loc. passer chacun à
pasiblament adv. (s. XIII.) paisiblement veire: son tour
patz passada (m’a jogat una mala -) loc. il m’a joué
pasible, bla adj. (s. XIII.) paisible un mauvais tour
pasiment n. m. (s. XIII...) 1. dallage 2. carrelage passada bèla (l’aver -) loc. l’avoir échappé
pasimentar v. (s. XIII.) 1. daller 2. carreler belle
pasmar v. (s. XII.) pâmer passada de fèbre (una -) loc. un accès de fièvre
466
passada dels melons (per la -) passat (far un bon -)
passada dels melons (per la -) loc. à la période passar davant la pòrta (me -) loc. passer devant
des melons chez moi
passadas (a -) loc. par périodes passar de (se -) loc. s’abstenir de veire:
passadís, issa (pl. passadisses, issas) adj. pas- s’absténer de
sager, ère passar de cap loc. oublier
passadisme n. m. (s. XX.) passéisme veire: pas- passar de malautiá a vida finida loc. passer de
sat vie à trépas
passadista adj. e n. (s. XX.) passéiste passar de mòda loc. être démodé
passadoira n. f. (s. XVII...) passoire passar dura (la -) loc. avoir la vie dure
passador n. m. (s. XIII.) 1. crible veire: crivèl, vira passar en color loc. peindre
2. trouée 3. flèche passar entre dos aires loc. passer en courant
passadreit n. m. (s. XVI...) passe-droit passar flor loc. perdre sa jeunesse
passaire n. m. passeur passar franc loc. passer sans s’arrêter
passaman de prestidigitator (un -) loc. un tour passar jos sa barreta (lo far -) loc. dominer
de prestidigitateur quelqu’un
passamans n. m. plur. tours de prestidigitation passar l’espasa banda a banda loc. passer
passant, anta n. passant, ante l’épée au travers du corps
passapaís n. m. 1. pèlerin 2. vagabond passar l’òsca loc. dépasser les bornes (abuser)
passapòrt n. m. (s. XVI..., de passa + pòrt) passe- passar la camba loc. 1. se mettre en travers
port 2. mettre les pieds quelque part
passar v. (s. XII., lat. v. passare) 1. corr. passer - passar la cauç loc. blanchir à la chaux
Citation: Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis passar la docina loc. dorer la pilule
emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le passar las cauças (se -) loc. enfiler son pantalon
brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis passar lis loc. 1. passer furtivement 2. effleurer
tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima un sujet
/ sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII) passar lo ramèl loc. être un peu ivre
; Citation: Avalisca le gus de qui la man profana / passar l’agulha loc. enfiler l’aiguille
ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp passar l’aiga loc. traverser la rivière
passa lo còp d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un passar l’esponga loc. passer l’éponge
fogairon del temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet passar l’òsca loc. dépasser les bornes
Mondin, s. XVII) ; Exemple: se passar las mans pel passar maltemps a qualqu’un (far -) loc. faire
morre (fr: en venir aux mains) ; Exemple: val mai la vie dure à quelqu’un
passar per pèc que per fòl (fr: il ne faut pas avoir passar pel coissin loc. remettre une décision
peur de passer pour un imbécile) ; Exemple: far pas- au lendemain
sar qualqu’un jos sa barreta (fr: tenir quelqu’un sous passar pels ostals loc. aller de porte en porte
sa dépendance) ; Exemple: l’ai vist a passar (fr: je l’ai passar pena loc. 1. avoir du souci 2. être en
vu passer) 2. corr. dépasser peine
passar ! (aquò aviá de -) loc. 1. c’était le destin passar pena per loc. être inquiet pour
2. cela devait arriver passar per l’estamina (far -) loc. faire subir une
passar (far -) loc. transmettre épreuve
passar (far un bon -) loc. durer (faire bon us- passar per malha loc. 1. passer entre les mailles
age) 2. oublier
passar (la) rega loc. dépasser les bornes passar per malha (far -) loc. 1. escamoter
passar (se trobar de -) loc. passer par hasard 2. passer au travers
passar al fogairon loc. purifier par le feu passar per uèlh loc. 1. disparaître 2. s’éclipser
passar al regal loc. se faire avoir passar profès loc. prononcer ses vœux (reli-
passar al sedaç loc. expurger gions)
passar al trencant de l’espasa loc. passer au fil passar ras expr. (s. XX.) voler en rase motte
de l’épée passar sa peresa loc. surmonter sa paresse
passar al trenquet de l’espasa loc. passer au fil passar sofraita (ne -) loc. en avoir manqué
de l’épée passar talent loc. souffrir de la faim
passar al vinagre loc. envenimer la conversa- passar una bèla vida loc. passer une vie
tion agréable
passar bèla (la -) loc. passer une vie agréable passaròsa n. f. passerose, rose trémière veire:
passar bèla (la se -) loc. se la couler douce ròsa
passar bona (la se -) loc. se la couler douce passaròtas (far las -) loc. faire le va-et-vient
passar camin loc. (s. XVII.) suivre son chemin passat (far un bon -) loc. faire du profit
467
passat al blau (èsser -) pastissar
passat al blau (èsser -) loc. être le dindon de la passion (jol poder de la -) loc. sous l’empire de
farce la passion
passat d’aiga a la mar / al riu (n’a pro -) expr. il passion (jos l’empèri de la -) loc. sous l’empire
a coulé de l’eau sous les ponts de la passion
passat d’aiga jol pont (a -) loc. c’est très loin- passional, ala adj. (s. XIII...) passionnel, elle
tain passionar v. (s. XIII.) passionner
passat per l’estamina (a -) loc. c’est un rusé passionat, ada adj. (de passion) passionné, ée -
passat pertot loc. au bout du compte Citation: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos
passat temps (a -) loc. jadis l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra,
passat, ada n. m. passé, ée - Citation: Una dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida mai
flor que retrobava, una rauba qu’aimava Miquèl, un significativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins
ròdol ont s’èran aimats, totas las vinhas de Lau- La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940)
reta. Lors doas vidas èran estadas tant estrechament passir v. 1. faner 2. flétrir
mescladas que Miquèl dins son passat èra pertot, passit, ida adj. 1. fané, ée 2. flétri, ie
coma dins lo blat la rosèla (Joana Bartès, Lison, passiu n. m. passif (écon.)
1934); A la votz del trobaire, plenament armonizada passiu, iva adj. (s. XIII.) passif, ive
ambe lo païsatge, las combas e las sèrras s’emplenan passivament adv. (s. XIV.) passivement
d’ombras, ressurgidas de la prigondor del passat passivitat n. f. (s. XVII...) passivité
(Irena, Bonnet, Lo Gay Saber, 1940) past (pl. pastes) n. m. (s. XII.) pâture
passat, ada adj. (de passar) passé, ée pasta n. f. pâte
passatemps (auràs una rauba de verd espèra pasta n. f. (s. XII.) pâte
doblat de -) expr. on te donne de faux espoirs pasta (es de bona -) loc. une bonne pâte
passatemps (pl. passatempses) n. m. (s. XVI...) d’homme
passe-temps pasta de gojat (una bona -) loc. un bon garçon
passatge n. m. (s. XII.) passage veire: passar pasta dels òmes (la -) loc. la crème des hommes
passatgièr, ièra adj. e n. (s. XIV...) passager, ère pastam (non saber çò que -) loc. ne pas savoir
passatz a l’esquerrièr loc. passez à ce qu’on fait
gauche (chantier) pastar v. (s. XIII.) → prestir 1. pétrir 2. gâcher
passatz lo ga loc. venez sans crainte / profitez (du plâtre, du mortier)
de l’occasion pastèca n. f. (s. XVI..., del port. ? hindi ?arabi)
pastèque
passatz pena (non -) loc. ne vous faites pas de
souci pastèl n. m. (s. XVII..., de l’ital. pastello) pastel
(crayon)
passavila n. m. (de passar + vila) défilé (de
pastèl n. m. (s. XV.) 1. pastel (teinture) veire: èrba
troupes, etc.) veire: desfilar
de pastèl, èrba de sant Felip, èrba de Lauragués,
passe ieu loc. je passe (jeu)
còca 2. la couleur bleue 3. la plante
passejada n. f. promenade veire: passar, perme-
pastelièr, ièra n. (s. XV.) pastellier, ière (com-
nada
merçant du pastel)
passejaire, aira n. promeneur, euse veire: per-
pastelista n. (s. XIX...) pastelliste (artiste)
menaire
pastenaga n. f. (s. XIV.) 1. carotte veire: caròta
passejar v. promener veire: passar, permenar - 2. pastenague (poisson)
Citation: Era pas tota rota coma qui se passeja (Pèire pastenc n. m. (s. XIII.) pâturage
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
pastencs (los abondoses -) loc. les gras pâ-
passejar entre dos loc. se promener à deux turages
passerat n. m. (s. XII.) moineau pastièra n. f. pétrin
passerats (tirar sa podra als -) loc. gaspiller ses pastilha n. f. (s. XVIII., lat. pastillum) pastille
moyens pastilhon n. m. (de pastilha) 1. petite pastille
passet (d’a -) loc. doucement, ne vous bous- 2. fam. pilule contraceptive (fam.) - Exemple: E
culez pas / nous avons tout notre temps òc, as oblidat lo pastilhon ! (tatà Felicia)
passèt a Tòni, a tu tanben te passarà expr. ce pastís (alongar lo -) loc. lambiner
mal te passera pastís (pl. pastisses) n. m. 1. pâtée veire: past
passèt que de nuèit (aicí lo bon Dieu i -) expr. 2. fig. confusion 3. pastiche
c’est un endroit désolé pastís (pl. pastisses) n. m. (s. XX.) pastis (bois-
passèt un temps que loc. il y eut un temps où son alcoolisée)
passe ! ; ane loc. soit ! pastís (pl. pastisses) n. m. pâtisserie gasconne
passible, ibla adj. (s. XVI...) passible pastissaire, aira n. pasticheur veire: imitator
passiflòra n. f. (s. XIX...) passiflore (botanica) pastissar v. 1. pasticher veire: imitar 2. sur-
passion n. f. (s. XIII.) passion charger
468
pastissariá patiment (levar del -)
469
patin patron bèla ora
patin n. m. 1. pièce de charpente 2. chaussure patrat, ada adj. (lat. patratus) corr. achevé, ée -
à semelle de bois Expression: es son paire tot patrat (fr: c’est son père
patin n. m. (s. XVII...) patin tout craché) ; Expression: es el tot patrat (fr: c’est
patin cofin loc. fam. etc. son portrait tout craché) ; Expression: tot patrat (fr:
patin e cofin (e -) loc. et ainsi de suite identique)
patina n. f. (s. XVIII..., de l’italian) patine (oxyda- patria n. f. (s. XVI...) patrie - Citation: E tant que
tion) lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas aurotges /
patinadoira n. f. (s. XIX...) patinoire t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria e tu
patinaire, aira n. (s. XVIII...) patineur, euse la libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867); çò qui
patinament n. m. (s. XX.) patinage (oxydation) m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occitana,
patinar v. (s. XVIII...) patiner l’amor qui portava a la patria, e que crei que la com-
patinar v. (s. XIX...) patiner (oxydation) municava a tots los qui l’apressavan e qui devienguèn
los sons amics... (Simin Palay, 1940) ; Administra-
patinatge n. m. (s. XIX...) patinage (patins)
tor, es aquel títol que li prepausèron. Per servir la
patineta n. f. trottinette
patria (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
patir v. (s. XII.) 1. souffrir - Citation: D’un co-
patrial, ala adj. (s. XIV.) de la patrie
stat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restren-
patriarca n. m. (s. XIII.) patriarche
hent lo vocabulari als sols besonhs locals, de l’autre,
aprèp aquel apauriment dont patís a un moment do- patriarcal, ala adj. (s. XIII.) patriarcal, ale
nat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de patriarcat n. m. (s. XIII...) patriarcat
novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc patrici n. m. (s. XIV.) patrice
nòu, 1904); Van veire los pichons, los que patisson, patrician, ana adj. e n. (s. XIV.) patricien, enne
los malauts, los vièlhs. Se mainan de los far suenhar. patricòla n. f. boniment
Fan rampèl a las sòrres de caritat (Paul Gairaud, La patricolaire, aira n. brocanteur, euse
sexològa, 1982) ; Expression: patir coma las pèiras patricolar v. 1. brocanter 2. faire de la brocante
del camin (fr: souffrir beaucoup) ; Expression: patir patricolatge n. m. brocante
coma un ase de gipièra (fr: souffrir par son travail) patrifassi n. m. (occ. "pastar + fàstic") tripotage,
; Expression: patir coma una sèrp (fr: souffrir beau- salmigondis, manigance
coup) 2. supporter patrifassièr, ièra n. tripotier, chicaneur
patir (crenta de -) loc. de peur de souffrir patrifassis (far de -) loc. faire des tripotages
patir (non se poder pas -) loc. ne pas tenir en patrimòni n. m. (s. XIII., lat. patrimonium) sost.
place patrimoine
patir (per non -) loc. pour ne pas souffrir patrimonial, ala adj. (s. XIII., lat. patrimonialis, var.:
patir las vivas loc. souffrir beaucoup patrimoniau, ala (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps,
patir lo martiri loc. souffrir beaucoup Prov., Niça)) sost. patrimonial, ale
patiràs (èsser lo -) loc. être le bouc émissaire patriòta n. (s. XV...) patriote
Patiràs (far sant -) loc. souffrir de la faim patriotic, ica adj. (s. XVIII...) patriotique
patiràs (pl. patirasses) n. m. 1. souffre-douleur patrioticament adv. (s. XVIII...) patriotiquement
2. souffrance - Citation: Cap d’editor non se voldriá patriotisme n. m. (s. XVIII...) patriotisme
mainar d’aquela confession: lo patiràs d’una anma patrocadas n. f. plur. sornettes (rumeurs)
canda (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) patrocina n. f. procédure, paperasserie de
patiràs (trobar un -) loc. 1. trouver une tête de plaidoiries
turc 2. trouver un bouc émissaire patrocina (amar la -) loc. être procédurier
patís de se decidir loc. il répugne à se décider patrocinar v. (s. XIII.) combiner, manigancer
patissi de me decidir loc. cela me coûte de me patrolha n. f. (s. XVI...) patrouille veire: patolha
décider patrolha (batre -) loc. patrouiller
patogèn, èna adj. (s. XX.) pathogène patrolhaire, aira n. (s. XX.) patrouilleur, euse
patoleta n. f. petite tape (personne)
patolh n. m. 1. bourbier 2. gâchis patrolhar v. (s. XVI..., del francés ? occ. ń patolhar ż)
patolhar v. patauger (marcher dans la boue) patrouiller veire: patolhar
veire: pautejar, margolhar, patrolhar patrolhièr n. m. (s. XX.) patrouilleur (navire,
patolhièr n. m. 1. bourbier 2. gâchis avion) veire: gardacòsta
patolhós, osa (pl. patolhoses, osas) adj. patron n. (s. XIII.) patron - Expression: Colatz
1. boueux, euse 2. fangeux, euse la fèsta de santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa,
patologia n. f. (s. XVI...) pathologie qu’après aver gardat la flor de sa virginitat tota sa
patologic, ica adj. (s. XVI...) pathologique vida, feniguèt per versar son sang per la glòria de Jè-
patós, osa (pl. patoses, osas) adj. 1. mou sus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
comme une chique (chiffe) 2. avachi, ie patron bèla ora n. m. homme irrésolu
470
patron de la barca paure que paure
471
paure qui non pòt prometre (es plan -) pautejament
paure qui non pòt prometre (es plan -) expr. pausa (èsser a -) loc. faire halte veire: s’estancar
bien pauvre celui qui ne peut promettre
paure roganhon n. m. pauvre diable pausa (sense -) loc. sans relâche veire: de longa
paure sòrt n. m. riste destinée pausa (una bèla -) loc. un bon moment
paure venent (a tot -) loc. à tout venant pausa a (bèla -) loc. il y a longtemps - Ex-
paure, paura adj. 1. pauvre - Expression: Açò pression: Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla
ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, pausa me som espoilat a cercar qui non pensa saber
/ le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII)
aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb pausa ni cèssa (non aver ni / aver pas ni -) loc.
una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins n’avoir pas de répit
clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] pausa ni musa (sense -) loc. Trêve ni délai
de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Ex- (sans)
pression: Encara l’ausissi lo paure mon paire : "Cal pausacap n. m. (s. XX.) repose-tête
sèt pans per passar la setmana, un per cada jorn, e lo pausada n. f. 1. repos 2. halte 3. reposée
darrièr es lo que mai còsta de pagar." (Leon Còrdas, (gibier)
Sèt pans, 1977) 2. défunt pausada (far quicòm a sa -) loc. faire quelque
paures (s’abraçar coma de -) expr. s’embrasser chose à loisir
comme du bon pain pausadament adv. (s. XIII., de "pausar") 1. posé-
pauretat n. f. pauvreté ment 2. tranquillement
paure ! interj. hélas ! misère ! pausadas (a -) loc. à loisir
paurièra n. f. (s. XIII.) pauvreté veire: pauretat pausada (dins sa -) loc. dans sa réflexion
paurièra n. f. (s. XIII.) → pauretat pauvreté pausadís, issa (pl. pausadisses, issas) adj. (de
paurilha n. f. les pauvres "pausar") 1. tranquille 2. reposé, ée 3. calme
paurós coma una arna loc. très poltron pausadissa n. f. (de "pausar") long repos
paurós, osa adj. (s. XIII.) 1. peureux, euse 2. ef- pausador n. m. (de "pausar") 1. lieu de repos
frayant, ante 2. lieu où l’on dépose
paurosament adv. (s. XIII : ń paorosamen ż) pausapè n. m. (s. XX.) repose-pied
1. peureusement 2. craintivement pausar v. (s. XII., lat. pausare) 1. poser - Citation:
pauròt, òta adj. e n. 1. pauvre petit, ite - Ex- Se levèt; balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man
pression: Una lèbre ? [Grandmercé], pauròt, e tan esquèrra sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La
melhor ! Tombarà plan : veni de covidar quauques sexològa, 1982) ; Expression: pausar en doble sièis (se
[prèires] vesins a venir disnar doman passat, te re- -) (fr: se planter debout en évidence) 2. apposer
spondi qu’i tiraràn la carn de pels òs (Paul Froment, 3. déposer 4. se reposer
La lèbre, 1894) 2. mon brave garçon pausar la gauta / l’aurelha loc. se coucher pour
pauruc, uga adj. (de paure + uc) corr. peureux, dormir
euse - Expression: de paurucs ne salvarem qualques- pausar la ralha loc. 1. rabaisser le ton 2. devenir
unes (fr: des peureux nous en sauverons quelques- moins arrogant
uns) ; Expression: pauruc coma un lapin (fr: peureux pausar las armas loc. déposer les armes
comme ...) pausar lo dòl loc. quitter le deuil
paurucs se’n salvarà qualques unes (de -) expr. pausar per escrit loc. mettre par écrit
ceux qui ne prennent aucun risque sont hors pausar una tenda loc. tendre un piège
de danger (ironic) pausas (a bèlas -) loc. de temps à autre
paurum n. m. pauvreté pausas e a lassas (a -) loc. au point de lasser
paus (la mar retomba a -) expr. la mer redevient tout le monde
calme pausas (bèlas -) loc. il y a bien longtemps
paus (pl. pauses) n. m. (de "pausar") 1. repos pauta n. f. 1. patte 2. main 3. membre
2. pose pautas (anar a -) loc. aller à pied
pausa n. f. (s. XIII.) 1. pause - Expression: pautas (de -) loc. à quatre pattes
Aquò que son nòstras aventuras, amai d’autres pe- pautas (es casut de -) loc. il est tombé sur les
tits panatòris d’amor, que se le monde les sabiá, bèla mains
pausa a que nòstres estats serián a la pauleta, d’aquí pautas (tombar de -) loc. tomber sur les mains
enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire Godelin, pautejadoira n. f. (s. XX.) pataugeoire
Ramelet mondin, s. XVII) 2. répit pautejaire, aira n. (s. XX.) pataugeur, euse
pausa n. f. pose (action de poser, attitude) pautejament n. m. (s. XIX...) 1. pataugeage
pausa n. f. (de "pausar") 1. repos 2. répit 3. mo- 2. pataugement
ment pautejar v. 1. patauger (marcher dans la boue)
pausa (a -) loc. au repos veire: pauta, fanga, patolhar, margolhar - Expres-
pausa (èsser a -) loc. se reposer sion: No’t lèishes pautejar mès dret a l’Excelléncia
472
pautejar pebrina
/ deu Prince, onèstament, vè har la reveréncia (Pèir pè (trobar esclòp de son -) loc. trouver chaus-
de Garròs, Eglògas, 1567) 2. barboter 3. fig. salir, sure à son pied
critiquer outrageusement pè (trobar sabaton de son -) loc. trouver chaus-
pautra n. f. 1. lie de vin 2. boue sure à son pied
pavaire, aira n. paveur, euse pè arrièr (tirar -) loc. se dédire
pavament n. m. (s. XIII.) pavement pè arrièr (tirar -) loc. faire faux bond veire: far
pavar v. (s. XII...) 1. paver veire: caladar 2. car- blanca, far brost
reler pè bordon (far -) loc. tenir de pied ferme
pavat n. m. (s. XIV...) 1. pavé veire: calada pè bordon ! interj. halte-là !
2. pavement pè d’andèrs n. m. trépied
pavat d’aur (coma lo cèl d’estelas) loc. cousu pè d’andèrs (far lo -) loc. faire le pied de grue
d’or pè d’òbra (a -) loc. 1. sur le chantier 2. à pied
pavatge n. m. (s. XIV...) pavage d’œuvre
pavés (pl. paveses) n. m. (s. XIV..., de l’italian pè d’un bonhon (téner -) loc. ne pas céder d’un
ń pavese ż, de ń Pavia ż) 1. pavois (bouclier pouce
2. pavillon de navire) pè de loc. près de
pavesar v. (s. XVII...) 1. pavoiser (brandir les pè de bomba n. m. pied bot
boucliers 2. hisser les pavillons du navire) pè de la crotz (al -) loc. au pied du crucifix
paviment n. m. (s. XII...) pavement pè de la lèbre (lo -) loc. la piste du lièvre
pè de pòrc (far un -) loc. faire un pas de clerc
pavon, ona n. (s. XII : ń pao ż.) paon, onne
pè del fòc (al -) loc. au coin du feu
pavonar / pavonejar v. 1. se pavaner 2. faire la
pè d’anca n. m. pied bot
roue
pè e d’ongla (de -) loc. 1. bec et ongle
pavonat, ada adj. (s. XII : ń paonat ż.) nuancé, ée
2. d’arrache-pied
veire: calhetat, nuançat
pè eissut (a -) loc. à pied sec
pavòt n. m. (s. XIII : ń papaver / paver ż.) pavot
pè en cima (de -) loc. de fond en comble (de)
pè n. m. pied - Expression: pè desferrat (aver pè levat (a -) loc. au pied levé (au)
totjorn un -) (fr: ne pas pouvoir rester en place) ; Ex-
pè levat (far son trabalh a -) loc. faire son tra-
pression: pè dins la sabata (far téner lo -) (fr: faire
vail avec négligence
se conduire selon les règles) ; Expression: pè dins la
pè levat trabalhar (a -) loc. travailler avec nég-
vinha (aver un -) (fr: être un peu ivre) ; Expression:
ligeance
pè dins lo morralh (metre lo -) (fr: faire une gaffe) ;
pè pesuc (far -) loc. ralentir le pas
Expression: pè dins lo sabaton (far téner lo -) (fr: agir
pè ranquet (al -) loc. à cloche-pied - Citation:
selon la règle) ; Expression: pè se m’es endormit (lo
Mès cèrtas, zèst ! las bonas aventuras van entà nos
-) (fr: j’ai des fourmis dans le pied) ; Expression: pè
al pè ranquet (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
val melhor que doas escaças (un -) (fr: il ne faut pas
pè sus banc (metre -) loc. 1. ramer avec force
courir de risque inutile) ; Expression: pè, coma nòstre
2. fig. travailler avec ardeur
can (a -) (fr: à pied)
pè-ranquet (a -) loc. adv. à cloche-pied
pè (a -) loc. à pied
peada n. f. empreinte du pied veire: pesada
pè (entre aver virat lo -) loc. sitôt le dos tourné peatge n. m. (s. XIII.) péage
pè (èsser de bon -) loc. être dans de bonnes pebrada n. f. (s. XII.) 1. poivrade 2. crise de rage
dispositions pebrar v. poivrer
pè (èsser en -) loc. être en bonne voie pebrariá n. f. (s. XIV.) poivrerie
pè (levar lo -) loc. s’en aller (fam). pebrat, ada adj. 1. poivré, ée 2. fig. salace
pè (marcar lo -) loc. marcher sur les pieds - Ci- pebre n. m. (s. XIII., lat. piper) poivre - Citation:
tation: Pòdes ben dire cossi mossur Estre balhava le I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa
biais a madomaisèla Chòsa: gara que li marca le pè amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e
(Pèire Godelin, Tresena Floreta, s. XVII) laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es
pè (non se pòt virar lo -) loc. on ne peut pas mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta
faire un pas que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
pè (préner lo -) loc. 1. prendre la piste du gibier pèbre (far -) loc. enrager, pester
(chiens) 2. fig. prendre l’habitude pebre (far de -) loc. pester, enrager
pè (se tirar una espina del -) loc. se tirer pèbre d’ase n. m. → sadrèia sariette
d’embarras pèbre gasta la salsa (tròp de -) loc. il ne faut
pè (téner -) loc. suivre pied à pied pas trop pousser / demander / provoquer
pè (tirar lo -) loc. boîter pebrejar v. être en colère
pè (trapar l’esclòp a son -) loc. trouver l’âme pebrièr n. m. (s. XIII.) poivrier
sœur / ce que l’on désire pebrina n. f. 1. poivron 2. piment
473
pebrina pedofil, ila
pebrina n. f. 1. pébrine 2. maladie des vers à pecat (non l’ai -) loc. je ne l’ai pas manqué
soie pecejar v. 1. mettre en pièces 2. rapiécer
pebron n. m. poivron peceta n. f. piécette
pebrós, osa (pl. pebroses, osas) adj. très épicé, pecic n. m. pincée (petite quantité) - Citation:
ée Encara un pecic de sal, un pecic de frigola (Pèire
pebròt n. m. piment Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
pèc ! (non es estar -) n. faut-il être idiot ! pecic al marbre (tira un -) loc. il lésine sur tout
pèc coma un rauba-sauma expr. sot comme... pecigada n. f. pinçon
veire: nèci pecigar v. pincer
pèc que l’aiga longa (es mai -) expr. il est plus pecilhar v. 1. réduire en petits morceaux 2. (v.
sot que... veire: nèci pron.) se gercer
pèc que non sai (es -) expr. il est très sot veire: pècs en sentinèla quand plòu (botan los -) expr.
nèci en période de difficultés, on pousse les idiots
pèc, pèga adj. e n. (s. XII.) 1. niais, aise veire: nèci devant
- Expression: Si som jo ton, enqüara que n’ac volhas, pectoral, ala adj. e n. m. pectoral, ale
/ e non som pas, com tu m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt, peculi n. m. (s. XIII.) pécule
mondorro, ni mermèc (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) pecúnia n. f. (s. XIII.) argent (monnaie)
2. stupide pecuniari, ària adj. (s. XIII.) pécuniaire
pèça n. f. (s. XII.) 1. pièce (monnaie 2. apparte- pecuniós, osa (pl. pecunioses, osas) adj. (s. XIV.)
ment 3. partie...) pécunieux, euse
pèca n. f. (s. XIV.) 1. faute - Expression: Los libes pedaç n. m. cheville (poésie)
doncas son perits / mès non pas los bons esperits / qui pedaces (far de -) loc. faire des dettes
las pècas corregiràn / quan corregir las voleràn (Pèir pedagogia n. f. (s. XV...) pédagogie
de Garròs, 1567) 2. erreur 3. défectuosité pedagogic, ica adj. (s. XVII...) pédagogique
pèça (donar la -) loc. 1. graisser la patte 2. don- - Citation: L’experiéncia pedagogica d’una vintena
ner un pourboire d’annadas ara nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls
pèça (far lusir la -) loc. promettre de l’argent / (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
un pourboire pedagogicament adv. (s. XIX...) pédagogique-
peca (préner -) loc. se détériorer ment
pecadilha n. (s. XVI..., del castelhan) peccadille pedagògue, òga n. (s. XIV : ń pedagoc ż.) péda-
pecador, ora / airitz (pechador, ora / airitz; gogue
pechaire, aira) n. (s. XII.) pécheur, euse veire: pedala n. f. (s. XVI..., de l’italian) pédale
pecaire - Citation: Qu’ieu siá le pecador dels [pièges] pedalar v. (s. XIX...) pédaler
pecadors, / que per dessús mon cap [l’impudéncia] re- pedalatge n. m. (s. XIX...) pédalage
bofe, / e que, damb tot aquò l’enemic non m’estofe, / pedalièr n. m. (s. XIX...) pédalier
plan me val, Senhor Dieu, que vos ètz pietadós (Pèire pedalo n. m. (s. XX.) pédalo
Godelin, De la mòrt de N. S, s. XVII) pedant, anta adj. e n. (s. XVI..., de l’italian) pédant,
pecaire ! interj. (s. XII.) misère ! ante, cuistre veire: sabentàs
pecar v. (s. XII., lat. peccare, var.: pechar (Viv. Alps)) pedantariá n. f. (s. XVI...) pédanterie
pécher - Citation: Eran polidas(...), talament polidas pedantèsc, esca (pl. pedantèsques, escas) adj. (s.
qu’aurián fait virar lo cap al quite sent Antòni dins XVI...) pédantesque
lo desèrt, e aimablas... Que vos dirai. De carn atal ne pedantisme n. m. (s. XVI...) pédantisme
fariá pecar mai d’un lo divendres, coma disiá l’autre pederasta n. m. (s. XVI...) pédéraste
jorn un de mos amics... N’i ajusti pas mai ! (Paul pederastia n. f. (s. XVI...) pédérastie
Froment, Menuts afars de la vita, 1894) pederastic, ica adj. (s. XIX...) pédérastique
peçar v. mettre en pièces pèdescauç (anar a -) loc. aller pieds nus
pecar v. (lat. peccare) 1. rater veire: far meuca pèdescauç, auça (pl. pèdescauces, auças) adj. e
2. se tromper n. 1. nu-pieds veire: descauç 2. va-nu-pieds
pecar a la virada loc. manquer le virage pèdestal n. m. (s. XV...) 1. piédestal 2. piédouche
pecar de camin (se -) loc. se tromper de chemin pedèstre, èstra adj. (s. XV...) pédestre
pecar far loc. manquer / oublier de faire pediatre, atra n. (s. XX.) pédiatre
pecat ! (que -) loc. quel dommage ! pediatria n. f. (s. XIX...) pédiatrie
pecat (pechat) n. m. (s. XI.) péché pedicul n. m. (s. XVI...) pédicule
pecat (portar lo-) loc. avoir sur la conscience pediculat, ada adj. (s. XVIII...) pédiculé, ée
pecat a la virada (a -) loc. il a manqué / raté son pedicur, ura n. (s. XVIII...) pédicure
virage pedicuria n. f. (s. XX.) pédicurie
pecat acusa (lo -) loc. les faits sont accablants pedigree n. m. (s. XIX...) pedigree
pecat criminal n. m. péché mortel pedofil, ila adj. e n. (s. XX.) pédophile
474
pedofilia peitas (anar a -)
475
peitavin, ina pelhandra
peitavin, ina adj. e n. (s. XI.) poitevin, ine pèl e l’òs (aver que la -) loc. avoir que la peau
peitral n. m. (s. XII.) 1. poitrail - Expression: sur les os
peitral (un tira la cengla, l’autre lo -) (fr: tirer à hue pèl e las carbas (non a que la -) loc. il n’a que
et à dia) 2. partie du harnais la peau et les os
peitrina n. f. (s. XII.) poitrine (boucherie) veire: pèl e l’òs (a sonque la -) loc. il n’a que la peau
pièit et les os
peitrinari, ària adj. (s. XVIII...) 1. poitrinaire 2. tu- pèl e l’òs (non aver que la -) loc. n’avoir que la
berculeux, euse peau et les os
pejorança n. f. (s. XII.) 1. fait d’empirer 2. dégra- pèl e pelada (i quitar -) loc. y laisser la peau
dation pel fa son degot (cada -) loc. je suis trempé de
pejorar v. (s. XII.) → apejurar empirer veire: sueur
pièger, sordejar pel me fa degot (cada -) loc. je suis trempé de
pejoratiu, iva adj. (s. XVIII...) péjoratif, ive - Ex- sueur
pression: Se parlava nagaire de sièis dialèctes d’òc pèl val mai que la bèstia (la -) expr. ça ne vaut
(...). I a quicòm de pejoratiu - una flaira de patés - rien
dins aquel mot de dialècte e mai que mai quicòm de pèl, l’ase (jos la -) loc. aller au-delà des ap-
convencional, que ne fa incèrt l’emplec. Ont comença parences
un dialècte e ont finís (Rogièr Barta, Pròsas de tota pela (n’es una que -) loc. celle-là est drôle
mena, 1979) pelada n. f. pelade
pèl (del diable ven l’anhèl, al diable torna la -) pelalha n. f. (s. XIV.) 1. pelure 2. dépouille
expr. bien mal acquis ne profite jamais
pelanha n. f. pelure - Expression: pelanha (sa vida
pel (èsser de bon -) loc. fam. être de bon poil non ten que de la -) (fr: sa vie ne tient qu’à un fil)
pèl (levar la -) loc. écorcher veire: escorgar
pelar v. (s. XII.) 1. peler 2. éplucher
pèl (non cap pas dins sa -) expr. il crève de rire
pelardon n. m. petit fromage de chèvre
pèl (non saber qué far de sa -) loc. s’ennuyer à
pelat n. m. écorchure - Expression: pelat coma un
mourir
cuol de monina (fr: pelé comme...)
pèl (pèth; pèu; peu) n. f. (s. XII.) peau - Citation:
pelatge n. m. (s. XIV.) pelage
Sus donc! Fasètz-nos veire una pèl delicada / que diu
pelaudar v. 1. peloter 2. fig. étriller
sentir l’ulhet e la ròsa muscada (Francés de Corteta,
s. XVII) pelblanc, anca adj. e n. → canut fam. chenu, ue
pel (piau) n. m. (s. XI.) 1. poil veire: cabèlhs (qui a des cheveux blancs)
2. cheveux pelbufar (se) v. s’ébourriffer
pel (quand parlas de la bèstia, li veses lo -) expr. pelegantièr n. m. marchand de peaux
quand tu parles du loup, tu lui vois la queue pelegiu adj. m. (s. XIV.) querelleur
pel (tot -) loc. tout velu pelegrin, ina n. (s. XIII.) pèlerin, ine veire:
pel amb qualqu’un (aver un -) loc. avoir une romieu
altercation pelegrinatge n. m. (s. XIII.) pèlerinage veire:
Pèl d’Ase n. f. Peau d’Ane (conte) romievatge
pèl de gat (gat aiguièr) n. f. peau de chagrin peleja n. m. (s. XIII.) querelle, dispute veire:
pel de vent (non i a un -) loc. il ne fait pas un pelejada
souffle de vent pelejada n. f. (s. XIII...) querelle veire: peleja
pèl del ventre empegada a l’esquina (aver la -) pelejar v. (s. XIII.) 1. quereller 2. disputer
expr. être affamé pelejar (se) v. 1. se battre - Citation: ... e s’apèra
pèl del ventre li fa pas de plec (la -) expr. c’est frair Zop (...) / apròp qu’agoc de cigòt en correja, /
un gros mangeur hèit tots los maus deusquaus Dieu se peleja, / eth s’en
pel d’aire (non i a un -) loc. il ne fait pas un vengoc ací l’an deu bissèst (Pèir de Garròs, Eglògas,
souffle d’air 1567) 2. combattre
pel d’aire (un -) loc. un souffle d’air pelenc n. m. pelouse veire: pelosa
pel d’eissut (non aver / aver pas -) loc. être pelha n. f. 1. chiffon - Expression: pelha fresca
trempé jusqu’aux os a qualqu’un (téner la -) (fr: secouer les puces à
pel d’eissut (sense un -) loc. être trempé quelqu’un) 2. haillon
jusqu’aux os pelha (quitar la -) loc. jeter son froc aux orties
pèl d’un caldriá escanar l’autre (de la -) expr. ils pelha a la bugada (metre sa -) loc. s’ingérer
ne valent pas mieux l’un que l’autre dans les affaires d’autrui / dans une conversa-
pèl e borra (i daissar -) loc. y laisser du sien tion
pel e borra de (ne tirar -) loc. fam. en tirer tout pelhaire, aira n. chiffonnier, ère veire: pelharòc
ce qu’on peut veire: tirar coma d’un cambajon
(ne -) pelhandra n. f. guenille
476
pelhandrós, osa (pl. pelhandroses, osas) penchenièr (plorar coma un -)
pelhandrós, osa (pl. pelhandroses, osas) adj. pena n. f. (s. XIII.) 1. rocher 2. escarpement
1. en haillons 2. gueux pena (a -) loc. à peine - Expression: A pena santa
pelhar v. houspiller Ceselha aviá l’ [edat] de rason que vodèt sa virginitat
pelharòc n. m. chiffonnier veire: pelhaire a Jèsus Crist ; Expression: n’aviá pas mai de cinc o
pelhas (tirassar las -) loc. traîner ses guenilles sièis ans qu’èra resolguda de morir [verge] (Joan Loís
pelhós, osa adj. 1. en haillons 2. filandreux, Fornèrs, s. XVIII)
euse pena (a pro -) loc. péniblement
pelhòt n. m. chiffon pena (botar dins la -) loc. causer des ennuis -
pelican n. m. (s. XIV.) pélican Expression: òsas
pelissa n. f. (s. XII.) pelisse pena (me fa -) loc. cela me fait de la peine
pelissariá n. f. (s. XIII.) pelleterie pena (tirar -) loc. être en peine
pelissièr, ièra n. (s. XII.) pelletier, ère pena (traire -) loc. être en peine
pellèra (far la -) loc. vivre en fainéant pena (viure a mala -) loc. vivre à grand peine
pellevar (se) v. s’hérisser le poil pena d’emenda (sus -) loc. sous peine
pellicula n. f. (s. XIII.) pellicule d’amende
pellicular, ara adj. (s. XIX...) pelliculaire pena d’esmenda (sus -) loc. sous peine
pelliculat, ada adj. (s. XIX...) pelliculé, ée d’amende
pellong, onga adj. e n. aux cheveux longs pena de (èsser en -) loc. manquer de
pèlmudar v. changer de peau pena de confiscacion (sus -) loc. sous peine de
pelmudar v. changer de poil confiscation
pelós, osa (pl. peloses, osas) adj. e n. m. (s. XIII.) pena de multa (sus -) loc. sous peine d’amende
1. poilu, poilue 2. bogue 3. fam. pubis feminin pena per (tirar -) loc. 1. avoir de la peine pour
pelòta n. f. 1. pelote 2. balle 2. se faire du souci pour
peloton n. m. 1. pelote 2. peloton 3. boule de penal (còdi -) n. m. code pénal (dr.)
neige penala internacionala (cort -) n. f. cour pénale
pelràs, asa (/pel-ras, asa) adj. e n. qui a le poil internationale (CPI)
(animal) / les cheveux (homme) ras. penalitat n. f. (s. XIV.) pénalité
pelrós, ossa (/pel-rós, ossa) adj. e n. 1. aux penalizacion n. f. (s. XX.) pénalisation
cheveux roux 2. rouquin, ine penalizar v. (s. XIX..., de l’anglés ń to penalize ż)
pelrosset, eta (/pel-rosset, eta) n. qui a des pénaliser
cheveux blonds penals (antecedents -) n. m. plur. casier judici-
pels (a rebors de -) loc. à rebrousse poil aire
pels (en -) loc. tête nue penalty n. m. (s. XX., mot anglés) pénalty
pels (i daissar de -) loc. y perdre penar v. (s. XII.) 1. peiner 2. se fatiguer
pels (montar a -) loc. monter à cru (cheval) penas complementàrias n. f. plur. peines com-
pèls a qualqu’un (levar las sèt -) loc. injurier plémentaires (juridic)
copieusement penche (piente) n. f. (s. XII., lat. pecten, inis)
pels blancs (metre de -) loc. pousser des peigne
cheveux blancs veire: canut penchenada (pientada) n. f. (de penchenar / pien-
peltirar v. 1. prendre aux cheveux veire: tirapèl tar) 1. coup de peigne 2. (fig.) peignée (rixe)
2. tirer les cheveux 3. tirailler penchenador n. m. (s. XIX...) peignoir
peltirat de tot caire tiraillé de tous côtés penchenaire, aira (pientador, ora) n. (s. XIV., de
pelucha n. f. (s. XIX..., del francés; cf. occ. "pelucar") penchenar / pientar) peigneur
peluche penchenar (pientar) v. (s. XII., lat. pectinare)
pelusons n. m. plur. duvet peigner
pelussa n. f. (s. XVI.) peluche penchenar en arrièr (se -) loc. en prendre son
pelut, uda adj. (s. XII.) 1. poilu, ue - Expression: parti
Lo vièlh pelut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas penchenar la gata loc. se disputer
un escotaire domètge de sas valentiás de Verdun se penchenar (se -) [pientà’s] v. (lat. pectinare) 1. se
me las debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un peigner 2. fig. se prendre aux cheveux 3. fig. se
repapiatge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un donner une peignée
raconte granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas penchenat, ada (pientat, ada) adj. (de penchenar
de tota mena, 1979) 2. velu, ue / pientar) peigné, ée
pel (tot -) loc. très velu pencheni (me’n -) loc. je m’en moque
pel ; pels art. def. contract. (occ. "per + lo".) 1. par penchenièr (pientèr, èra) n. m. (de penchenar /
le 2. par les pientar) fabriquant de peignes
pèmont (/piemont) n. m. piémont penchenièr (plorar coma un -) expr. fam.
pena n. f. (s. XII.) peine pleurer comme un veau
477
penda pensable, bla
penda n. f. 1. pente veire: panta 2. fig. penchant peninsula n. f. (s. XVI...) péninsule
3. inclination peninsular, ara adj. (s. XVI...) péninsulaire
penda (aver de -) loc. 1. être enclin à 2. avoir penís (pl. penisses) n. m. (s. XVII...) pénis veire:
un penchant pour (jeu, sport...) falus, (fam.) bica
penda (far la -) loc. être en pente peniténcia n. f. (s. XIII., lat. poenitentia) péni-
pendable, abla adj. pendable (qui mérite tence veire: penedença - Citation: Demest los
d’être pendu) bons préner assisténcia / e de comparèr hugirà /
pendejar v. pendiller veire: pendilhar dejà damnada en sa consciéncia / perque lo Sen-
pendent prep. pendant hor d’excelléncia / d’aqueths qui l’an en reveréncia
pendent, enta adj. e n. m. (s. XVII..., de pendre, var.: / coneish plan lo camin tengut :/mès abusar de sa
penent (Gasc.)) 1. qui pend 2. pendant d’oreille cleméncia, / amear tarda peniténcia, / per camin de
3. qui penche (versant) tau consequéncia, / a bon pòrt degun n’es vengut
pendeson n. f. (s. XIV...) pendaison veire: penja- (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565)
ment penitenciari, ària adj. (s. XIX...) pénitentiaire
pendilha n. 1. pendoir 2. pendant d’oreille penitencièr n. m. (s. XIX...) pénitencier
pendilha (botar a la -) loc. mettre de côté penitent, enta adj. e n. (s. XVII...) pénitent, ente
pendilha (demorar a la -) loc. fam. coiffer sainte penja a l’aurelha (aquò li -) loc. cela lui pend
Catherine au nez
pendilhar v. (s. XII.) pendiller veire: pendejar penja aitant (te’n -) loc. 1. il t’arrivera la même
pendre v. (s. XI.) 1. pendre veire: penjar - Citation: chose 2. ça te pend au nez
S’o fasiái, per aquò vòli que l’òm me pende ! (Francés penjadís, issa adj. 1. qui pend 2. pentu, ue
de Corteta, Sancho Pança, s. XVII) 2. pencher 3. in- penjador n. m. 1. portemanteau veire: pòrta-
cliner mantèl 2. pendoir
pendul n. m. (s. XVII...) pendule veire: relòtge penjador, oira adj. → pendable pendable (qui
penedement n. m. (s. XIII.) repentance veire: mérite d’être pendu)
penedença penjal n. m. (s. XIX...) 1. pente 2. penchant
penedença n. f. (s. XII.) → peniténcia 1. péni- penjalut, uda adj. en pente
tence veire: penedement 2. repentir 3. regret penjar n. m. pendaison
penedent, enta n. repentant, ante penjar v. 1. suspendre 2. pencher 3. être en
penedre (se) v. pron. (s. XIII.) 1. se repentir 2. re- pente
gretter penjar (non val lo -) loc. il ne vaut pas la corde
pènegre n. m. → mesenga mésange charbon- pour le pendre.
nière veire: capnegre penjar lo cremalh loc. fixer son domicile
pènegre, a adj. e n. pied-noir (rapatrié) penjar l’abit a la figuièra loc. jeter son froc aux
penejar v. remuer les pieds orties
penequejar v. sommeiller penjar l’ala loc. faiblir / décliner
penequet n. m. petit somme penjar l’aurelha loc. avoir l’oreille basse
penequet (far un -) loc. faire la sieste penna n. f. (s. XII.) 1. penne 2. grosse plume
penetrabilitat n. f. (s. XVI...) pénétrabilité pennat, ada adj. (s. XIV.) empenné, ée (plume)
penetrable, abla adj. (s. XIV...) pénétrable pennositat n. f. (s. XIV.) pennosité
penetracion n. f. (s. XIV.) pénétration penon n. m. (s. XIII.) 1. pennon 2. bannière
penetrant, anta adj. (s. XIV...) pénétrant, ante penon n. m. 1. petit pied 2. peton
penetrar v. (s. XIII.) pénétrer penós, osa (pl. penoses, osas) adj. (s. XIV.)
penetrat, ada adj. (s. XVII...) pénétré, ée pénible
penh n. f. loge à porcs penosament adv. (s. XIV.) péniblement
penheire, eira n. (s. XIII.) peintre (artisan) veire: penotejar v. remuer les pieds
pintor pensa-te ! loc. ce n’est pas possible !
pénher v. (s. XII.) peindre pensable que (es -) loc. il est probable que
penhon n. m. pignon (roue) pensable, bla adj. (s. XVII...) 1. pensable 2. imag-
penian, ana adj. (s. XIX...) pénien, enne inable
penibilitat n. f. (s. XX.) pénibilité pensada n. f. (s. XII...) pensée (idée, fleur) - Ci-
peniblament adv. (s. XVI...) péniblement - Ex- tation: Un pòble pòt pas se contentar [d’exprimir]
pression: Son prètzfach èra coma un castèl de sable sa pensada en d’innombrables parlars. Los par-
arborat peniblament per la man d’un enfant e que lars populars, espelisons galhardas mas assalvatgi-
n’i a pro d’un còp de det per lo faire cabussar (Joana das d’una lenga en descasença, an una fin naturala
Bartès, Lison, 1934) : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire, de
penible, bla adj. (s. XII...) pénible s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc
penicillina n. f. (s. XX.) pénicilline nòu, 1904); Me sembla que l’essencial de la pensada
478
pensada pequinés, esa (pl. pequineses, esas)
de Prospèr Estieu, la clau de sa vida felibrenca, vida pensatiu, iva adj. (s. XII...) 1. pensif, ive
de poèta e d’òme d’accion, ten dins La Cançon occi- 2. rêveur, euse - Citation: Vesi [Saturn] le pensatiu,
tana, expression cremanta e fòrta de sa fe (Irena Bon- e Jupitèr le dessarra-pericles (Pèire Godelin, Segonda
net, Lo Gai Saber, 1940) floreta, 1619)
pensada (a la -) loc. Instantanément, avec la pensèri negar (me -) loc. j’ai failli me noyer
rapidité de la pensée pensèsses plus a aquò (non -) loc. si tu pouvais
pensada (l’enairada de la -) loc. l’élévation de ne plus y penser
la pensée pensi que (me -) loc. je pense que
pensadís, issa (pl. pensadisses, issas) adj. pension n. f. (s. XV.) pension
1. pensable 2. capable de penser pension (viure de -) loc. vivre de ses rentes
pensaire, aira n. (s. XII...) penseur, euse pension a vida n. f. pension viagère
pensament n. m. (s. XII.) souci (anxiété) veire: pensionari, ària adj. e n. (s. XIV...) pensionnaire
pensar, perpensar - Citation: Dins totes los clo- pensionat n. m. (s. XVIII...) pensionnat
quièrs trelhonavan las campanas. Per qual classejan Pentacosta (Pendagosta) n. f. (s. XIII.) 1. pen-
? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que de- tecôte 2. chèvrefeuille
von quitar la femna e los dròlles, o lo paire e la maire, Pentacosta (per -) loc. pour la Pentecôte
en lor daissant trabalh e pensaments, e que fòrça non Pentacosta cerièras gosta (per -) expr. à Pen-
tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, pels em- tecôte goûte les cerises
pèris que se van desboselar ? Pel campèstre e per las pentagòn n. m. (s. XIII...) pentagone
vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país que pentagonal, ala adj. (s. XVI...) pentagonal, ale
ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Oc- pentença n. f. (s. XIII.) repentance
citania, 1985) Pentesilèa n. f. (s. XVI.) Penthésilée, reine des
pensament n. m. (s. XVI...) pansement Amazones (mythologie) - Expression: Ací Pente-
pensament (aver de -) loc. avoir du souci silèa, audaciosa amazona, / non bat los Mirmidons au
pensament (èsser en -) loc. être soucieux (in- costat de Bellona (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
quiet) pentiment n. m. (s. XIII.) 1. repentir 2. remords
pensament (tot li fa -) loc. il est préoccupé de 3. regret
peu pentir v. 1. donner du regret 2. se repentir
pensament amorós n. m. peine d’amour pentir (se’n -) loc. s’en mordre les doigts (re-
gretter)
pensamentós, osa (pl. pensamentoses, osas)
pènud, pènuda adj. → pèdescauç 1. pieds-nus
adj. soucieux, euse (inquiet)
2. va-nu-pieds
pensaments non pagan un deute (cent -) expr.
penultime, ima adj. (s. XIV : ń penultim ż.) pénul-
il ne sert à rien de se faire du souci
tième
pensaments, aqueste fariá pas onze (s’aviái de
peon n. m. (s. XIII...) pion
-) expr. c’est le moindre de mes soucis
peonet n. m. (s. XII.) pion (jeu)
pensar v. (s. XIII.) 1. panser une plaie 2. soigner
pepida n. f. (s. XIII.) pépie
3. choyer
pepida (aver la -) loc. fig. avoir très soif
pensar v. (s. XI...) 1. penser - Citation: Aital èran pepidós, osa (pl. pepidoses, osas) adj. (s. XIII.)
venguts lo brave monde. Se pensavan que res se podiá qui a la pépie
pas far se quelque politicaire, grand o pichon, vos aju- pepin n. m. → pairegrand fam. grand-père
dava pas (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, veire: menina, grand
1980); De drollassas dau MLF se vougueron prene
peplum n. m. (s. XVI..., mot latin) 1. péplum (tu-
Anna Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa
nique) 2. film évoquant l’Antiquité
que la civilizacion occitana es tradicionalament fallo-
pequin n. m. 1. malingre 2. pékin (non mili-
centrica, la pròva n’eran aquelei quatre masclàs que
taire)
s’eran cargat doas filhetas sens pensar de li fisar lo
pequinatge (èsser dins lo -) loc. être dans la
volant (Robèrt Lafònt, 1984) 2. réfléchir 3. man-
misère
quer de
pequinés, esa (pl. pequineses, esas) adj. e n.
pensar de (se -) loc. envisager de pékinois, oise
pensar que (es de mal -) loc. il est insupport- per prep. (lat. per) 1. corr. par - Exemple:
able de penser que començarai per dire que (fr: je commencerai par dire
pensars viradisses (a de -) loc. il est versatile que) ; Locucion: per aicí, per ailà (fr: par ci, par là)
pensas (metre a las -) loc. donner à réfléchir ; Locucion: a per aquí (fr: par là / environ) ; Locu-
pensat morir (s’es -) loc. il a failli mourir cion: en per aquí (fr: par là / dans cette direction) ;
pensat pèrdre (l’avèm -) loc. il a failli mourir Locucion: per aut (fr: par le haut) ; Locucion: per
pensatge n. m. (s. XVIII...) 1. pansage 2. panse- caires e cantons (fr: dans tous les coins) ; Locucion:
ment per çò que (fr: parce que / car) ; Locucion: o faguèt
479
per per caires e cantons
de per el (fr: il l’a fait lui-même (de par lui)) ; Locu- cion: per aiçabàs ; Locucion: per aiçamont ; Locucion:
cion: per fòrça (fr: par force) ; Citation: per tal astre per aiçaval ; Locucion: per aicí ; Locucion: per ailà ;
(fr: par hasard / d’aventure) ; Locucion: per aiçà (fr: Locucion: per ailabàs ; Locucion: per ailalin ; Locu-
de ce côté-ci / à cet endroit) 2. pour - Expression: cion: per ailamont ; Locucion: per ailaval ; Locucion:
benlèu me prenètz per un autre (fr: vous ne m’aurez per aital ; Locucion: per alin ; Locucion: per amon-
pas aussi facilement) ; Locucion: per vendémias (fr: daut ; Locucion: per amont ; Locucion: per amor de
pour les / aux vendanges) ; Locucion: per Nadal (fr: (fr: afin de) ; Locucion: per amor que (fr: afin que)
pour / à Noël) ; Locucion: per aquò (fr: pour celà ; Locucion: per aquesta arma (fr: par ma foi) ; Locu-
/ néanmoins / tout de même / malgré tout) ; Locu- cion: per aquí (fr: par ici) ; Locucion: per aquò (fr:
cion: per aquò d’aquí (fr: pour cela / à cause de cela) ; pour celà) ; Locucion: per ara (fr: pour le moment)
Locucion: per aquò mens (fr: malgré cela) ; Locucion: ; Locucion: per aval (fr: en aval / en bas / là-bas) ;
per fait de (fr: quant à cela) ; Locucion: per qué far Locucion: per çò que (fr: parce que) ; Citation: per
? (fr: à quoi bon !) ; Locucion: per Sant-Joan (fr: davant (fr: par devant) ; Citation: per darrièr (fr: par
pour la Saint-Jean) ; Locucion: per Sant-Miquèl (fr: derrière) ; Citation: per deçà (fr: par deça / de ce côté-
pour la Saint-Michel) ; Locucion: per Sant-Tomàs (fr: ci) ; Locucion: per delà (fr: au-delà / de l’autre côté) ;
pour la Saint-Thomas) ; Locucion: per tant que vol- Locucion: per dedins (fr: par dedans) ; Locucion: per
guèsse... (fr: il eut beau vouloir) ; Locucion: per tot defòra (fr: par dehors) ; Locucion: per enlà (fr: par
jamai (fr: à tout jamais) ; Citation: Un còp, per tot là-bas) ; Citation: per fin de (fr: afin de) ; Citation:
jamai, la Mòrt, tot a bèl talh, / endròm dedins [lo] per fin que (fr: afin que) ; Locucion: per quant a (fr:
clòt [lo] pagés e [lo] nòble (Pèire Godelin, s. XVII) pour ce qui est de) ; Locucion: per tal de (fr: afin de)
; Locucion: per totjorn (fr: pour la vie) ; Locucion: ; Locucion: per tant (fr: pour autant) ; Locucion: per
per vendre (fr: à vendre) 3. corr. doit être / des- tant que (fr: pour autant que) ; Locucion: per dejós
tiné à / sur le point de - Expression: tot aquò es (fr: par dessous) 5. corr. dans, parmi - Locucion:
per rasar (fr: Tout cela doit être rasé / est destiné à per l’èrba (fr: dans l’herbe)
être rasé) ; Expression: aquel camp es per segar (fr: per aicí, per ailà loc. par ci, par là
ce champ doit être moissonné) ; Expression: sèm per per aquí (a -) loc. → environ 1. vers là 2. envi-
vendemiar (fr: nous sommes sur le point de vendan- ron
ger) ; Locucion: per logar (fr: à louer / destiné à la per aquí (en -) loc. par là
location) ; Locucion: per manjar (fr: à manger / des- per aquò loc. conj. 1. néanmoins 2. tout de
tiné à être mangé) ; Locucion: per que (fr: pour que / même 3. malgré tout 4. pour cela
parce que / afin que) ; Locucion: per tal de (fr: afin de) per aquò d’aquí loc. à cause de cela
; Locucion: per tal que (fr: afin que) 4. corr. afin de - per aquò mens loc. malgré cela
Citation: per aiçàde ce côté-ci / à cet endroit (fr: de ce per aut loc. par le haut
côté-ci / à cet endroit) ; Locucion: per aiçalin ; Locu- per caires e cantons loc. dans tous les coins
480
zoomòrfe, òrfa zoomòrfe, òrfa
481
per el (o faguèt de -) per manjar
per el (o faguèt de -) loc. il l’a fait de lui-même per l’èrba loc. dans l’herbe
per fait de loc. quant à cela per logar loc. à louer
per fòrça loc. par force per manjar loc. à manger
482
zoomorfisme zoomorfisme
483
per qué far ? per rasar
per qué far ? loc. à quoi bon ! per rasar loc. à raser
484
zooplancton zusuba
485
per tal astre per tot jamai
per tal astre loc. conj. 1. par hasard veire: azard vouloir...
2. d’aventure per tot jamai loc. à tout jamais - Expression: Un
per tal de loc. prep. afin de còp, per tot jamai, la Mòrt, tot a bèl talh, / endròm
per tal que loc. conj. → perque afin que dedins [lo] clòt [lo] pagés e [lo] nòble (Pèire Godelin,
per tant que volguèsse... n. il eut beau s. XVII)
486
zusubièr z : izèda (alfabet)
487
pera peremptòri, òria
488
peremptòriament perilh de mar (èsser en grand -)
peremptòriament adv. (s. XIV.) péremptoire- perfilografe n. m. (s. XX.) profilographe (instru-
ment ment)
perenne, enna adj. (s. XVI...) pérenne perfin n. f. fin dernière
perennitat n. f. (s. XII...) pérennité perfin (a la -) loc. à la fin des fins
perennizacion n. f. (s. XVI...) pérennisation perforacion n. f. (s. XIII., lat. perforatio) perfora-
perennizar v. (s. XVI...) pérenniser tion (médical)
pereqüacion n. f. (s. XV...) péréquation perforant, anta adj. (de perforar) perforant, ante
peresa n. f. (lat. pigritia) paresse - Expression: (médical)
peresa de verificar me soi enganat (fr: en négligeant perforar v. (s. XIII., lat. perforare) 1. perforer
de vérifier, je me suis trompé) (médical) 2. trouer
peresós, osa (pl. peresoses, osas) adj. (de peresa) perforator, tritz (pl. perforators, trises) adj.
→ pigre paresseux, euse - Expression: un peresós, (s. XIX..., de perforar) perforateur, trice veire:
per un pas ne fa dos forador
peresosament adv. (de peresós) paresseusement perforatritz (pl. perforatrises) n. f. (s. XIX..., de
perfar v. (s. XIII.) parfaire perforar) perforatrice (machine)
perfeccion n. f. (s. XIII.) perfection - Citation: performança n. f. (s. XIX..., de l’anglés ? francés)
Pèire l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt performance
[genta] vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del performant, anta adj. (s. XIX...) performant, ante
bon país de Carmentrant, / per a plaser véser las perfum n. m. (s. XVI..., de l’italian) parfum veire:
minas / de las tostonetas mondinas, / e saber se lor aromat
perfeccion / junta damb la reputacion (Pèire Godelin, perfumaire, aira n. (s. XVI...) parfumeur
Ramelet, s. XVII); Demest la rica espelison de poè- perfumar v. (s. XVI..., de l’italian) parfumer
tas que, despuèi Mistral, an reviscolat la produccion perfumariá n. f. (s. XIX...) parfumerie
literària occitana, Prospèr Estieu representa, ambe la perfumat, ada adj. (s. XVI...) parfumé, ée
perfeccion classica de la fòrma, l’equilibre e la varietat
perfusion n. f. (s. XX.) perfusion
(Irena Bonnet, Gai Saber, 1940)
pèrga n. f. (s. XIII.) 1. perche 2. gaule
perfeccionament n. m. (s. XVIII...) perfection-
pergamin n. m. (s. XII.) parchemin
nement
pergaminar v. (s. XII...) parcheminer
perfeccionar v. (s. XV...) perfectionner
pergaminièr, ièra n. (s. XII.) parcheminier
perfeccionista adj. e n. (s. XIX...) perfectionniste
pergar v. (s. XIII...) 1. mesurer 2. arpenter
veire: perfeccionaire
3. gauler (des fruits)
perfectibilitat n. f. (s. XIX...) perfectibilité
pergòla n. f. (s. XX., de l’italian) pergola
perfectible, ibla adj. (s. XVIII...) perfectible
perfendre v. (s. XIII.) pourfendre pericardi n. m. (s. XVI...) péricarde
perfidament adv. (s. XVII...) perfidement pericardic, ica adj. (s. XIX...) péricardique
perfide, ida adj. (s. XII...) perfide pericarditi n. f. (s. XIX...) péricardite
perfidia n. f. (s. XIV...) perfidie periclada n. f. coups de tonnerre, de foudre
perfièit, ièita (perfièch, iècha; pl. perfièches, periclada d’amor n. f. coup de foudre (amour)
ièchas; perfech, echa) adj. (s. XII., lat. perfectus) pericle n. m. foudre - Citation: Vesi [Saturn] le
parfait, aite pensatiu, e Jupitèr le dessarra-pericles (Pèire Godelin,
perfièitament / perfièchament adv. (s. XI., de per- Segonda floreta, 1619)
fièit / perfièch) parfaitement pericle d’òme n. m. foudre de guerre
perfil n. m. (s. XIII.) bordure de tissus periclitar v. (s. XIII...) péricliter
perfil n. m. (s. XVII..., de l’italian) profil (visage...) peridural, ala adj. e n. f. (s. XX.) péridurale
perfiladoira n. f. (s. XX.) profileuse (machine) perièr n. m. (s. XIV.) poirier
perfilador n. m. (s. XX.) profileur (instrument) periferia n. f. (s. XIV...) périphérie
perfiladura n. f. parfilure periferic, ica adj. e n. m. (s. XIX...) périphérique
perfiladura (es la -) loc. c’est une fine lame perifrasi n. f. (s. XIV., lat. periphrasis < gr. pe-
perfilaire, aira n. (s. XX.) profileur, euse (per- riphrazein) périphrase
sonne : criminologie, marketing...) perifrastic, ica adj. (s. XVI., gr.) périphrastique
perfilaire, aira n. (s. XX.) profileur, euse (per- perigolada n. f. bruit du tonnerre
sonne qui utilise une profileuse) perilh n. m. (s. XII.) danger veire: dangièr, mal-
perfilar v. (s. XVII..., de l’italian) profiler (vis- parat - Expression: perilh en ren (metre -) (fr: ne rien
age...) craindre)
perfilar v. (s. XIV.) parfiler (tissus) perilh (a -) loc. il y a danger
perfilat n. m. (s. XX.) profilé (métallurgie) perilh (metre al -) loc. mettre en danger
perfilatge n. m. profilage perilh de mar (èsser en grand -) loc. il navigue
perfilatge n. m. (s. XX.) profilage (tech.) au milieu des dangers
489
perilh de mòrt (en corrent -) perpetualament
perilh de mòrt (en corrent -) loc. au péril de sa permanéncia n. f. (s. XIV.) permanence
vie permanent, enta adj. e n. m. (s. XIV.) permanent
perilh de mòrt (èsser en -) loc. être en danger permanganat n. m. (s. XIX...) permanganate
de mort permeabilitat n. f. (s. XVIII...) perméabilité
perilh en res (non metre -) loc. être téméraire permeable, abla adj. (s. XVI...) perméable
perilhar v. (s. XII.) 1. risquer 2. être en péril permenada n. f. → passejada promenade - Ex-
3. péricliter pression: ... per las permenadas, musicas, [vespral-
perilhós, osa adj. (s. XII.) 1. périlleux, euse has], parauletas de sucre, presents, filhòls, bals,
2. dangereux, euse [balets], corsas de baga e totas apartenenças amorosas
perilhosament adv. 1. périlleusement veire: (Peire Godelin, s. XVII).
dangierosament 2. dangereusement permenador n. m. promenoir
perimètre n. m. (s. XVI...) périmètre permenaire, aira n. → passejaire promeneur,
perimir (se) v. pron. (s. XIX...) se périmer euse
perimit, ida adj. (s. XIX...) périmé, ée permenar v. → passejar promener - Citation:
perinèu n. m. (s. XVI...) périnée Avalisca lo pòrc; que s’angue permenar ! (Francés
periòde n. m. (s. XIV...) période veire: pontan- de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
nada permés, esa (pl. permeses, esas) adj. permis,
periodic, ica adj. e n. m. (s. XIV...) périodique ise
periodicament adv. (s. XVII...) périodiquement permetes (ne dirai res que non me lo -) expr. je
periodicitat n. f. (s. XVII...) périodicité n’en dirai rien que tu me le permettes
peripatetician, ana n. (s. XIX...) péripatéticien, permetre v. (s. X.) permettre
enne permission n. f. (s. XV...) permission
peripecia n. f. (s. XVII....) péripétie permissionari, ària n. (s. XVII...) permission-
periple n. m. (s. XVII...) périple naire
peripneumonia n. f. (s. XIV.) péripneumonie permissiu, iva adj. (s. XX.) permissif, ive
perir v. (s. XII...) périr, mourir - Citation: Baisatz permissivitat n. f. (s. XX.) permissivité
las mans de son hilh tant amat, / que contra vos no’u permutabilitat n. f. (s. XIX...) permutabilité
vejatz animat, / perquedegun son camin non falhisca permutable, abla adj. (s. XIV.) permutable veire:
/ e non perisca (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) mudar
perir (a l’agrat de -) loc. au risque de mourir permutacion n. f. (s. XIV.) permutation
perir (en corrent fortuna de -) loc. au péril de permutant, anta adj. e n. (s. XVI...) permutant,
sa vie ante
perir carivend loc. vendre cher sa peau permutar v. (s. XIII.) permuter veire: mudar
periscòpi n. m. (s. XIX...) périscope permutatritz (pl. permutatrises) n. f. (s. XIX...)
perissable, abla adj. (s. XIV...) périssable permutatrice (appareil)
(mourir) pernassada n. f. fessée
perissable, abla adj. (s. XII : ń peridor, oira ż) pernassada (tirar una -) loc. recevoir une fessée
périssable (denrées...) perniciós, osa (pl. pernicioses, osas) adj. (s. XIII.)
peristil n. m. (s. XVI...) péristyle pernicieux, euse
peritonèu n. m. (s. XVI...) péritoine peronèu n. m. (s. XVI...) péroné
peritoniti n. f. (s. XIX...) péritonite perorar v. intr. (s. XIV...) pérorer
perjur, ura n. (s. XII.) parjure (personne) perorason n. f. (s. XVI...) péroraison
perjurar (se) v. pron. (s. XII.) se parjurer perpendicular, ara adj. (s. XIII.) 1. perpendicu-
perjuri n. m. (s. XI.) 1. faux serment 2. parjure laire 2. (droite) perpendiculaire
(action) perpendicularament adv. (s. XIV.) perpendicu-
pèrla n. f. (s. XIII.) perle - Expression: La filha d’un lairement
bon artisan / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a perpendicularitat n. f. (s. XVIII...) perpendicu-
la mòda novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire larité
Godelin, Ramelet, s. XVII) perpensar v. intr. (s. XIII.) 1. réfléchir veire: pen-
pèrla de l’uèlh n. f. prunelle de l’œil sament - Citation: Demorèron totes a perpensar. Un
pèrla de mon uèlh (es la -) loc. c’est la prunelle secret, es plan aisit a dire. SEmblava qu’èran da-
de mes yeux vant un sacat de páur que volián sens plan gausar,
perlar v. (s. XV...) 1. perler 2. orner de perles escampilhar totis amassa. E se sarrèron un paux mai
perlat, ada adj. (s. XV.) perlé, ée cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
perlecar (se) - se perlechar v. se pourlécher 1977) 2. méditer
perlejar v. (s. XV...) perler perpetrar v. (s. XIII.) perpétrer
perlongament n. m. prolongement perpetual, ala adj. (s. XIII.) perpétuel, elle
perlongar (perlonjar) v. prolonger perpetualament adv. (s. XIII.) perpétuellement
490
perpetuar pertot (d’en -)
perpetuar v. (s. XIII.) perpétuer las filhas, dins lo segond mostrarai quna es la caste-
perpetuitat n. f. (s. XV.) perpétuité tat que devon aver las femnas veusas, e dins lo [tre-
perpinhanés, esa (pl. perpinhaneses, esas) adj. sen] vos aprendrai quna es la castetat que deu reg-
e n. perpignanais, aise nar entre las personas maridadas, car aquela vertut
perplèxe, èxa adj. (s. XIV...) perplexe non deu pas nos abandonar jamai dins qun estat que
perplexitat n. f. (s. XIV...) perplexité siagam (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII); Mesfisa-te de ta
perpont n. m. (s. XII.) pourpoint mamà. Es fina qu’es fina aquela santa persona (Paul
Gairaud, La sexològa, 1982) ; Expression: persona
perqué pron. interr. corr. pourquoi - Citation: A
es una barata (aquesta -) (fr: elle a une apparence
la fèsta s’i pensava tres meses a l’avança e los pols se
trompeuse)
devián demandar perqué èran tan plan noirits (Pèire
persona (dreit de la -) n. m. droit de la per-
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
sonne
perque conj. parce que
persona de requista loc. 1. personne distinguée
perqué (a son -) loc. il a ce qu’il lui faut
2. personne de distinction
perqué (far lo -) loc. employer les moyens persona dobla (es una -) loc. 1. c’est un Janus
nécessaires 2. une personne à deux visages
perquisicion n. f. (s. XV...) perquisition persona morala n. f. personne morale (juridic)
perquisicionar v. (s. XIX...) perquisitionner
perrec n. m. 1. haillon veire: petaç 2. chiffon persona recaptada n. f. personne rangée
perruca n. f. (s. XV...) perruque persona recaptada n. f. personne rangée,
perruquièr, ièra n. (s. XVI...) 1. coiffeur, euse réservée
2. perruquier personal n. m. (s. XIV.) personnel
persan, ana adj. e n. (s. XVIII...) persan, ane personal, ala adj. (s. XIV.) personnel, elle
persec n. m. 1. pêche (fruit) 2. fig. coup personalament adv. (s. XIV.) personnellement
persecucion n. f. (s. XIII.) persécution personalitat n. f. (s. XIV.) personnalité - Expres-
persecutar v. (s. XVII...) persécuter sion: En art, ont la personalitat es gaireben tot, l’òbra
persecutat, ada adj. (s. XVII...) persécuté, ée inacabada [non] es jamai complida per un autre : la
persecutor, tritz (pl. persecutors, trises) n. (s. mòrt de l’obrièr causa donc plan una pèrda irrepara-
XIII., lat. persecutor) persécuteur veire: secutaire bla (Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924)
- Citation: Orar per sos persecutors (Matfre Ermen- personalitat (auta -) n. f. haute personnalité
gaud, Breviari d’amor, s. XIII) personalizacion n. f. (s. XIX...) personnalisation
perseguent, enta n. poursuivant, ante personalizar v. (s. XVIII...) personnaliser
perseguida n. f. poursuite personas annadidas n. f. plur. personnes âgées
veire: vièlhs
perseguièr n. m. (s. XII.) pécher
personatge n. m. (s. XIII.) personnage
perseguièra n. f. (de perseguièr) lieu planté de
personeta (non i a -) loc. il n’y a pas un chat
pêchers
personificacion n. f. (s. XVIII...) personnification
perseguir v. (s. XIII.) poursuivre - Expression: La
personificar v. (s. XVIII...) personnifier
finta ditz que Siringa, Nimfa boscassièra, perseguida
perspectiu, iva adj. (s. XIV.) perspectif, ive
de Pan, [foguèt], a sa meteissa pregària, cambiada en
perspectiva n. f. (s. XIV.) perspective
canavièra salvatja (Pèire Godelin, s. XVII)
perspicaç, aça (pl. perspicaces, aças) adj. (s.
perseverància n. f. (s. XIII.) persévérance
XVIII...) perspicace
perseverant, anta adj. (s. XIII...) persévérant, perspicacitat n. f. (s. XV...) perspicacité
ante persuadir v. (s. XIV...) persuader
perseverar v. (s. XIII.) persévérer persuadit, ida adj. (s. XIV...) persuadé, ée
Pèrsia n. f. Perse (Iran antique) - Expression: ... persuasion n. f. (s. XIII.) persuasion
traversè lo Granic, la Pèrsia catulhè, / Dari de sa tiara persuasiu, iva adj. (s. XIV.) persuasif, ive
e scèptre despulhè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567). pertèrra n. m. (s. XVI..., de per + tèrra) corr.
persiana n. f. (s. XVIII..., del francés ? persan) per- parterre
sienne pertinéncia n. f. (s. XIV...) pertinence
persic, ica adj. (s. XVIII...) persique pertinent, enta adj. (s. XVII...) pertinent, ente
persisténcia n. f. (s. XV...) persistance pertirar v. (occ. per + tirar) 1. tirer à soi 2. tirer
persistent, enta adj. (s. XIV...) persistant, ante avec force
persistir v. intr. (s. XIV...) persister pertòca (çò que nos -) loc. ce qui nous intéresse
persona n. f. (s. XII.) personne (individu) - Ci- pertocant, anta adj. émouvant, ante
tation: Mon sermon serà [divisit] en tres punts : pertocar v. 1. concerner 2. émouvoir
dins lo prumièr vos detalharai, per sa conduita, la pertot adv. partout
castetat de santa Ceselha, e çò que dirai regardarà pertot (d’en -) loc. partout
491
pertot (de -) pescadoira
pertot (de -) loc. de toutes parts pès (se tirar de pels -) loc. se sortir de là
pertot (en -) loc. en tous lieux pès al caud (aver los -) loc. être à l’aise, riche
pertot las femnas fan d’òmes loc. partout il y a pès blancs (aver los quatre -) loc. 1. avoir carte
des hommes blanche 2. avoir pleine liberté
perturbacion n. f. (s. XIV.) perturbation pès e mans a çò qu’òm ditz (far -) loc. broder
perturbar v. (s. XIII.) perturber sur le récit
perturbatiu, iva adj. (s. XIV.) → subversiu, iva pès es tombat (de -) loc. il est tombé sur ses
subversif, ive pieds
perturbator, tritz (pl. perturbators, trises) adj. e pes gal n. m. (s. XX.) poids coq (boxe)
n. (s. XIII..., lat. perturbator) perturbateur, trice pès junts (a -) loc. à pieds joints
pertús (pl. pertuses) n. m. (lat. pertusus) 1. trou pès junts (a quatre -) loc. au galop
2. tunnel 3. gorge (montagne) 4. pertuis pes leugièr n. m. (s. XX.) poids léger (boxe)
pertús dins l’aiga (far un -) loc. faire un travail pès li bolhisson (los ) loc. il est impatient de
inutile partir
pertusador n. m. (de pertusar) perçoir pes mejan n. m. (s. XX.) poids moyen (boxe)
pertusaire, aira n. (de pertusar) personne qui pes mosca n. m. (s. XX.) poids mouche (boxe)
perce pes pesant n. m. (s. XX;) poids lourd (camion)
pertusament n. m. (de pertusar) percement (tun- pes pesant n. m. (s. XX.) poids lourd (boxe)
nel, rue...) pes pluma n. m. (s. XX.) poids plume (boxe)
pertusana n. f. (ital. partigiana) pertuisane (arme pès primièrs (los -) loc. les pieds devant (mort)
ancienne) pes semipesant n. m. (s. XX.) poids mi-lourd
pertusar v. (s. XI., lat. p. pertusiare < lat. cl. (boxe)
pertusus) percer (mur, tunnel...) veire: traucar,
pès suls capfoguièrs (los ) loc. fam. à son aise
foradar, forar
pès sus banc (metre -) loc. donner un coup de
pertusat, ada adj. (de pertusar) percé, ée - Exem-
collier veire: donar una bona butada
ple: Dins lo Tolzan, un pont pertusat donèt son nom
pès tancats (a -) loc. à la pétanque veire: petanca
a un vilatge
pertusatge n. m. (de pertusatge) perçage (or-
pès tancats (a -) loc. à pieds joints veire: petanca
eille...)
pertusolar v. (de pertús) faire de petits trous
pes viu loc. viande sur pied
pertusós, osa (pl. pertusoses, osas) adj. (s. XIV.,
pesa n. f. (s. XIX...) (triv.) pèze (argent)
de pertús) → porós poreux
pesa de (me -) loc. il m’est difficile de
peruèlh n. m. 1. maléfice 2. sort 3. mauvais œil
pesada n. f. (s. XIII.) trace de pied
peruèlh (aver lo -) loc. avoir le mauvais œil
peruvian, ana adj. e n. (s. XVIII...) péruvien, pesada n. f. (s. XIII...) pesée
enne pesaire, aira n. (s. XIII.) peseur (personne)
pervenca (pervencha) n. f. (s. XIII...) pervenche pesaletras n. m. (s. XX.) pèse-lettre
pervenir v. (s. XII...) parvenir pesanenes n. m. (s. XX.) pèse-bébé
pervèrs, èrsa (pl. pervèrses, èrsas) adj. (s. XIII.) pesant, anta adj. lourd, lourde
pervers, erse pesantament adv. lourdement
pervèrsament adv. (s. XIII.) perversement pesantesa n. f. (fig.) lourdeur (esprit)
perversion n. f. (s. XIV...) perversion pesantor n. f. (s. XIX..., del francés) pesanteur
perversitat n. f. (s. XIII.) perversité pesar v. (s. XII...) peser
pervertiment n. m. (s. XIV...) pervertissement pesar (es de mal -) loc. il est d’un caractère dif-
pervertir v. (s. XIII.) pervertir ficile
pervesir v. (s. XIV...) 1. pourvoir 2. munir 3. ap- pesar al fial loc. peser exactement
provisionner pesar sas rasons loc. peser ses paroles
pès ! (de -) loc. debout ! (pour quelqu’un qui pesar sul còr loc. donner du regret
est couché) veire: dreit, dreita - Expression: Sus, pesatge n. m. (s. XIII.) pesage
sus deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès, pesca n. f. (s. XIII., de pescar, var.: pescha (Lem.,
mirpa ! Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la Auv., Viv. Alps)) pêche (poissons)
graula ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar pescada n. f. (de pescar) 1. droit de pêche 2. ré-
(Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) sultat de la pêche
pès (als quatre -) loc. ventre à terre pescadera n. f. (occ. gascon. de pescat) corr. pas-
pes (en -) loc. en équilibre sion, manie de la pêche (maladie imaginaire)
pès (metre jols -) loc. mettre aux oubliettes pescadoira n. f. (de pescadoira (adj.), var.: pescadera
(dossier, demande...) (Gasc.), peschadoira (Lem., Auv., Viv. Alps)) corr.
pes (plur. : peses) n. m. (s. XII...) poids pêcherie
492
pescador, oira pestós, osa (pl. pestoses, osas)
pescador, oira adj. (de pescar , var.: pescader, era pescat, ada adj. (de pescar, var.: peischat, ada (Lem.,
(Gasc.), peischador, doira (Lem., Auv., Viv. Alps)) Auv., Viv. Alps)) pêché, ée
corr. favorable / relatif à la pêche (lieu, temps...) pescatièr, ièra n. (s. XVI., de pescat, var.: pescatèr,
pescador, ora / airitz n. (s. XII. , var.: peschador, èra (Gasc.)) → pescatièr corr. poissonnier - Cita-
dora / airitz (Lem., Auv., Viv. Alps)) pêcheur, euse tion: B’es plan vertat qu’es causa urosa / de pescar
(professionnel, elle) veire: pescaire - Citation: Lo quan l’aiga es trebosa, / e mès vau èster pescatèr / que
pescador pesca pèr mestier e lo pescaire pesca pèr hotjador, ni saumatèr (Pèir de Garros, s. XVI).
[plaser]. Lo promier fai la pesca en grand, [sovent] pescatilha n. f. (de pescat + ilha (dim. pej.))
au larg de la mar; come dison: fai lo grand art. Mena 1. menu fretin 2. menue monnaie
de còps que i a una pescadoira, tèn una madraga, pescolhar v. intr. (de pescar + olhar (aug. pej.))
etc. Lo pescaire, eu, fai que l’art menut long de la 1. patauger veire: pautejar 2. barboter - Cita-
costiera (Carles Arnoux, Lo breviari dau gent parlar tion: Tot còp, lo dijòus, a la piscina, anavan pescolhar
provençau) (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
pescadòta n. f. (de pescada + dim.) petite pêche pescorlejar v. (de pescar + orlar + ejar) patauger
(peu fructueuse) pescotejar v. (de pescar + otar + ejar) pêcher peu
pescaire de linha n. m. pêcheur à la ligne sérieusement
pescaire de linha (pescaire -) n. m. pêcheur à pese n. m. (s. XV.) → céser petit pois
la ligne pesolh (polh; peulh) n. m. (s. XIII.) 1. pou 2. fig.
pescaire, aira n. (s. XII., de pescar, var.: peschaire, pedzouille
aira (Lem., Auv., Viv. Alps)) pêcheur, euse (ama- pesolh revengut (de son antica misèria) n. m.
teur) veire: pescador - Citation: Lo pescador pesca parvenu, ue (nouveau riche)
pèr mestier e lo pescaire pesca pèr [plaser]. Lo pesolh reviudat n. m. parvenu, ue (nouveau
promier fai la pesca en grand, [sovent] au larg de la riche)
mar; come dison: fai lo grand art. Mena de còps que pesolhet (far -) loc. chercher vainement à pren-
i a una pescadoira, tèn una madraga, etc. Lo pescaire, dre sa revanche / se venger
eu, fai que l’art menut long de la costiera (Carles pesolhièr n. m. lieu envahi par les poux
Arnoux, Lo breviari dau gent parlar provençau) pesolhina (la -) n. f. les pouilleux
pescairolet, a n. (de pescaire + olet) petit pêcheur pesolhós, osa (pl. pesolhoses, osas) adj. (s. XIII.)
(malhabile) pouilleux, euse
pescalha n. f. (de pescar + dim. pej.) 1. fretin pesolhós, osa (pl. pesolhoses, osas) n.
2. poiscaille 1. pouilleux, euse 2. va-nu-pieds
pescaluna n. (var.: peschaluna (Lem., Auv., Viv. pesolhosa (es una camisa -) loc. c’est une af-
Alps)) 1. rêveur 2. lunatique faire louche
pescan los peisses gròsses (dins los gorgs pesolhs an montat sul velors (los -) expr. ce
gròsses se -) expr. on n’a rien sans risque sont des parvenus
pescar v. (s. XII., lat. piscare, var.: peschar (Lem., Viv. peson, ona / peon, ona n. (s. XII.) piéton
Alps, Auv.)) pêcher - Citation: Anirem totis a Pin- pesonièr, ièra adj. (s. XIII.) piétonnier
saguèl / pescar la sòfia e lo barbèl (Cançon populara) ; pesquièr n. m. (s. XII., de pescar, var.: pesquèr
Expression: pescar amb la cana (fr: pêcher à la ligne) (Gasc.), peschier (Lem., Auv., Viv. Alps)) vivier à
; Expression: pescar bòrni (aquò es un -) (fr: c’est un poissons
gain facile) pesquit n. m. vairon (petit poisson) veire:
pescar a l’aiga trebola loc. pêcher en eau trou- rabòta
ble pesquitejar v. (de pesquit + ejar) taquiner le pois-
pescar a la cana loc. pêcher à la ligne son
pescar a la trebolina loc. pêcher en eau trouble pessimisme n. m. (s. XVIII...) pessimisme
pescar al molon loc. prendre sur le tas pessimista adj. (s. XVIII...) pessimiste
pescar un barbèl loc. tomber dans l’eau pèsta e recabús loc. malheur sur malheur
pescar un pofre loc. 1. éprouver une déconv- pèsta e recalivada loc. malheur sur malheur
enue 2. prendre un rateau pèsta lo baug ! (la -) loc. la peste soit du fou !
pescar un raubaire loc. attraper un voleur pesticida adj. e n. m. (s. XX.) pesticide
pescar una malautiá loc. contracter une mal- pestifèr, èra adj. (s. XIV...) pestifère
adie pestiferat, ada adj. e n. (s. XVI...) pestiféré
pescariá n. f. (s. XIII., de pescar, var.: peschariá pestiléncia n. f. (s. XIII.) pestilence
(Lem., Auv., Viv. Alps)) corr. poissonnerie veire: pestilencial, ala adj. (s. XIV.) pestilentiel, elle
pescadoira pestilent, enta adj. (s. XIV.) pestilent, ente
pescat n. m. (de pescat (adj.)) arc. poisson pêché pestós, osa (pl. pestoses, osas) adj. (s. XVI...) pes-
(marchandise) teux, euse
493
pesuc (un tròç de -) pibola
pesuc (un tròç de -) loc. un gros lourdaud veire: pèterrós, osa (pl. pèterroses, osas) n. (de pè + ter-
trace rós) fam. paysan
pesuc, uga adj. (s. XIII.) 1. pesant, ante 2. qui fait peticion n. f. (s. XIII.) pétition
du poids peticionar v. intr. (s. XVII...) pétitionner
pet n. m. 1. pet 2. explosion peticionari, ària n. (s. XVIII...) pétitionnaire
pet (far lo -) loc. faire le guet petilhament n. m. pétillement veire: peteja-
pet a la luna (far un -) loc. faire une folie ment
pet de pericle n. m. coup de foudre (orage) petilhar v. intr. pétiller veire: pet
pet de vièlha n. m. pet de nonne (pâtisserie) petilhós, osa (pl. petilhoses, osas) adj. pétil-
pet sus fuelha (far -) loc. 1. disparaître (comme lant, ante
les sorcières) 2. se dérober petit pas (al -) loc. à petits pas
peta n. f. crotte, fiente petit, ita adj. (s. XII.) 1. petit, ite veire: pichon,
peta (aver una bèla -) loc. avoir très peur (ar- pichòt - Citation: Ieu som ací vengut per dire, en
got) mon lengatge, / que s’è le còrs petit pro grand es
petaç (pl. petaces) n. m. 1. chiffon 2. rapiéçage mon coratge, / per mostrar bravament qu’ieu sabi
3. (fig.) pauvre fille (cf. pétasse) quicomet / de çò que dins le cap la musa nos trasmet
petaçar v. 1. rafistoler - Expression: De femnas (Pèire Godelin, Petita galantariá, s. XVII) 2. petit
se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan enfant 3. petit garçon, petite fille
se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de petitament adv. (s. XIII.) petitement
petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda petitesa n. f. petitesse
per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá petnar v. intr. 1. ruer 2. regimber 3. trépigner
lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. rapiécer petnar dels quatre pès loc. ruer des quatre fers
3. ravauder petnejar 1. ruer 2. regimber 3. trépigner
petaçar (se) v. pron. 1. fig. se raccommoder petrificacion n. f. (s. XVI...) pétrification
2. fam. se débrouiller - Citation: Non coneissi petrificar v. (s. XVI...) pétrifier
l’adreça mas me vau petaçar petrificat, ada adj. (s. XVII...) pétrifié, ée
petaçatge n. m. 1. rapiéçage 2. raccommodage petrodollar n. m. (s. XX.) pétrodollar
petace (que se -) loc. qu’il se débrouille fam. petroleta n. f. → ciclomotor 1. petite moto veire:
petachin n. m. 1. peureux 2. surnom des avi- petarèl 2. cyclomoteur
gnonnais hérité de la garde pontificale petròli n. m. (s. XIII...) pétrole
petaçon n. m. 1. petite pièce de tissus veire: petrolièr n. m. (s. XX.) pétrolièr (bateau)
pegòt 2. fam. cordonnier petrolièr, ièra adj. (s. XX.) pétrolier, ère
petadoira n. f. (s. XVIII...) pétoire petrolifèr, èra adj. (s. XIX...) pétrolifère
petaire, aira n. fam. péteur, euse petroquimia n. f. (s. XX.) pétrochimie
petal / petala n. (s. XVIII...) pétale (botanica) petroquimic, ica adj. (s. XX.) pétrochimique
petanca n. f. (de l’occ. ń a pès tancats ż) pétanque petroquimista n. (s. XX.) pétrochimiste
petancaire, aira n. m. joueur, euse de boules petulància n. f. (s. XVI...) pétulance
petar v. intr. 1. péter 2. détoner 3. exploser petulant, anta adj. (s. XIV...) pétulant, ante
petar la ratèla (se -) loc. fam. étouffer de rire petúnia n. f. (s. XIX..., del portugués) pétunia
petar las bretèlas (trabalhar a se far -) expr. fam. (botanica)
travailler avec acharnement piafada n. f. parade ostentation veire: parada,
petar lo lop (a ausit -) loc. fam. il connaît le ostentacion
monde piafar v. 1. se montrer - Expression: Prumièra-
petard n. m. 1. pétard 2. explosion ment, per plan piafar, / un mántol nòu me farai far /
petarèl n. m. → ciclomotor fam. cyclomoteur d’un drap de vint escuts la cana, / doblat de velós o de
petarrada n. f. pétarade pana, / e vestirai cada maitin / un abilhament de satin
petat a vèspras (a -) loc. 1. fam. il a fait quelque (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. faire le
chose d’incongru 2. elle a perdu sa virginité (je- beau 3. parader
une fille) pialhar v. intr. piailler
petat lo cordon (a -) loc. fam. elle a perdu sa pianista n. (s. XIX...) pianiste
virginité piano n. m. (s. XVIII..., de l’italian) piano
petat un cercle (a -) loc. fam. il est devenu fou pianofòrte n. m. (s. XVIII..., mot italian) pi-
petega (aver la -) loc. fam. avoir très peur (ar- anoforte
got) pibala n. f. 1. pibale 2. civelle
petega de (aver la -) loc. fam. griller d’envie de píbol n. m. (s. XIII.) peuplier
petejament n. m. pétillement píbol (tombar del -) loc. tomber des nues
petejar v. intr. pétiller pibola n. f. peuplier noir
494
pibolada picar lo plastre
pibolada n. f. pholiote (champignon de peu- picada (aver una -) loc. le poisson mord à
plier, piboulade) l’hameçon
piboleda n. f. peupleraie picadís (pl. picadisses) n. m. 1. action de frap-
pibolièra n. f. pépinière de peupliers per, de tailler la pierre 2. fig. répétition d’une
pic n. m. blessure par une pointe - Expression: même chose
L’un sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont picadís, issa adj. 1. susceptible 2. prêt à frapper
s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; Expression: l’autre, picadoira n. f. hachoir
que mila pics alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs picadura n. f. piqûre (méd.)
despartit en estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) picalha n. f. 1. argent 2. monnaie
; Expression: Montat [sus] un ginet d’Espanha, / picalhon n. m. picaillon (monnaie du Piémont,
travèrsi la rasa campanha, / e renègui, tot en fumant, argent)
/ damb le pistolet a la man : / pics e patacs ! / alarma pican tres oras loc. trois heures sonnent
! Alarma ! Qui ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire picanhar v. 1. quereller 2. taquiner
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) picanhièr, ièra / picanhós, osa adj. e n.
pic n. m. (s. XIV.) pic (sommet) 1. querelleur, euse 2. taquin, ine
pic n. m. (s. XII.) 1. pic (outil) 2. pioche picapol n. picpoul (cépage)
pic n. m. (s. XII.) pic (oiseau) picar v. (s. XX.) 1. piquer (machine à coudre)
pic (a tot -) loc. à tout moment - Expression: E d’a genolhons sus lo lièch, desnuda
pic (amb lo -) loc. avec la pointe coma una victòria, piquèt de las mans amb una fòga
pic (aquò’s lo -) loc. c’est le point sensible de manida (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. taper à
pic (de -) loc. sur le coup la machine 3. frapper 4. applaudir
pic (tombar un -) loc. boire un coup picar n. m. 1. heurt 2. frappe
pic (vos en saurà al -) loc. il vous en cuira picar v. sonner (heure) - Expression: E quand sèt
pic al cremalh ! interj. fam. ça se fête ! (alimenta- oras avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant
cion) veire: òsca ! Miquèl, me caliá partir... Mas, en me’n tornant, aviái
pic al cremalh (far un -) loc. Marquer d’une d’alas que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX)
pierre blanche veire: òsca picar v. mordre (pêche à la ligne)
pic de cinc oras (sul -) loc. à cinq heures pile picar v. 1. vexer 2. offenser
pic de miègjorn (sul -) loc. à midi pile picar (pichar) v. (s. XII.) creuser (pioche)
pic de sèt oras (sul -) loc. à sept heures pile picar a la pòrta loc. frapper à la porte
pic e repic n. m. double sonnerie d’horloge picar a la virada loc. échouer à un examen / aux
pic es aquí (lo -) loc. c’est là le hic élections
pic o de pelada (de -) loc. d’une façon ou d’une picar al lec loc. réussir
autre picar d’enveja loc. prendre l’envie
pic o pelada (aver -) loc. y arriver de toute picar d’esquina loc. tomber à la renverse
façon picar de la dalha (al -) loc. au moment décisif
pic o pelada (de -) loc. fam. couci-couça veire: picar de la dalha (es aquò lo -) loc. c’est ici la
aital aital, entre pauc e mens difficulté
pic o pelada (ben n’aurai -) expr. j’en tirerai picar de la dalha (lo -) n. m. 1. le point névral-
bien quelque chose gique 2. le nœud de l’affaire 3. le moment dé-
pic, l’estèla (a cada -) loc. 1. tous les coups por- cisif
tent 2. il ne manque jamais son coup picar de las mans loc. 1. battre des mains 2. ap-
pica n. f. (s. XIII.) pique plaudir
pica ! (aquò -) loc. il fait très froid picar de miègjorn (al -) loc. sur le coup de midi
pica (anar de -) loc. rivaliser picar de tachas loc. claquer des dents (planter
pica (préner la -) loc. prendre la mouche des clous)
pica ? (aquò - ) loc. ça mord ? (pêche à la ligne) picar del cap loc. se cogner la tête
pica se fa mal (qual se -) loc. iron. qui se gène picar dins l’uèlh loc. donner dans l’œil
se fait mal picar ferme loc. frapper fort
pica, ben que pica (quand -) loc. quand il picar just loc. frapper juste
frappe, il frappe fort picar la dalha loc. 1. rabattre la faux 2. fig.
picacotèl (a -) loc. à couteaux tirés tailler une bavette
picacotèls amb (èsser a -) loc. être à couteaux picar lo cambe loc. broyer le chanvre
tirés avec picar lo gip loc. 1. battre le plâtre 2. fig. être
picada n. f. 1. coup 2. piqûre 3. poisson pris à dans la misère
l’hameçon (pêche) picar lo lin loc. broyer le lin
picada (cercar la -) loc. prendre ses précautions picar lo martèl loc. frapper à la porte
picada (trobar la -) loc. trouver le joint picar lo plastre loc. battre le plâtre
495
picar menut pigre que s’escavela en córrer (es tant -)
496
pigre, gra pintor, ora
dins lor enfança pòdon pas se far una idèa de tot lo pimparèl, èla adj. 1. pimpant, ante veire: pim-
gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre campanièr, pant 2. fier
qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, uèit pimpilhós, osa (pl. pimpilhoses, osas) adj.
jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, durant 1. délicat, ate 2. fantasque
una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) pimpinèla n. f. pimprenelle
2. craintif à pimpon n. m. pompon
pigrejar v. intr. (s. XIV...) paresser pimponar / pimponejar v. 1. pomponner 2. dor-
pigresa n. f. (s. XIV.) paresse loter
pijama n. m. (s. XX., del japonés ) pyjama pin n. m. (s. XII.) pin
pila n. f. 1. abreuvoir 2. tas 3. pile de pont pin non fa un cade (un -) loc. un chien ne fait
4. pile électrique pas un chat
pila (en -) loc. en foule pinacle n. m. (s. XIII...) pinacle
pila d’amics (una -) n. f. une foule d’amis pinacotèca n. f. (s. XIX...) pinacothèque
pila ni malha (non aver ni / aver pas ni -) loc. pinassa n. f. (s. XV., de pin) → pinassa 1. corr.
être sans le sous barque de charge à fond plat veire: gabarra, pin
pilador n. m. pilon veire: pilon 2. corr. péniche
pilaire, aira n. pileur, euse pinassièr, ièra n. patron de péniche
pilar n. m. (s. XIII.) pilier pinastre n. m. 1. pinastre 2. pin maritime
pilar v. (s. XIII.) 1. piler 2. broyer pinça n. f. pince
pilar de pèbre loc. se sentir fatigué pinçament n. m. pincement
pilas (a -) loc. à foison pincar v. 1. parer 2. embellir
pilastre n. m. (s. XIII., de l’italian) pilastre pinçar v. 1. pincer 2. serrer
Pilat (duna del -) n. f. (de l’occ. gascon "duna o
pinçard / pinçon n. m. pinson
tuca deu Pilat") dune du Pilat (Arcachon)
pincèl n. m. (s. XII.) 1. pinceau 2. blaireau (pour
pilhar v. (s. XIII.) 1. piller 2. prendre
rasage)
pilhard n. m. (s. XIII.) pillard
pindaric, ica adj. (s. XVI...) pindarique
pilhatge n. m. (s. XIII.) pillage
pindarisme n. m. (s. XVI...) pindarisme
pilon n. m. (s. XII.) pilon veire: pilador
pindarizar v. (s. XVI...) pindariser
pilòna n. m. (s. XVIII...) pylône
pineda n. f. pinède veire: pin
pilòr n. m. (s. XVI...) pylore
ping-pong n. m. (s. XX., de l’anglés) ping-pong
pilorectomia n. f. (s. XX.) pylorectomie
piloric, ica adj. (s. XVIII...) pylorique pingüin n. m. (s. XVI..., de l’anglés) pingouin
pilorisme n. m. (s. XX.) pylorisme pinha n. f. (s. XII.) 1. pigne 2. pomme de pin
piloroclasia n. f. (s. XX.) pyloroclasie pinhon n. m. pignon (de maison, de machine)
pilós, osa (pl. piloses, osas) adj. (s. XIX...) pileux, pinhon n. m. (s. XIV.) 1. pignon 2. amande de
euse veire: pelós pin
pilositat n. f. (s. XIV.) pilosité pinquet (a -) loc. adv. 1. avec parcimonie veire:
pilòt n. m. (s. XIV..., de l’italian) pilote far gintet 2. très peu
pilòt n. m. 1. tas 2. pilotis Pinsaguèl (lo faure de -) loc. le forgeron de Pin-
pilotar v. (s. XV...) piloter saguel
pilotatge n. m. (s. XV...) pilotage pint, pinta adj. peint, peinte veire: pénher
pilula n. f. (s. XIV., lat. pilula) pilule pinta n. f. pinte
pilular, ara adj. (s. XIX..., de pilula) pilulaire pintada mèstra (una -) loc. une cuite magistrale
pilulièr n. m. (s. XVIII...) pilulier pintaire, aira n. 1. buveur, euse veire: pintar,
pilulièr n. m. (s. XX., de pilula) pilulier pinta 2. ivrogne
piment n. m. (s.XII.) piment pintar v. 1. boire sans mesure - Expression:
pimentar v. (s. XIX...) pimenter pintar coma un amolaire (fr: boire beaucoup) 2. se
pimentièr n. m. (s. XIII.) pimentier saouler
pimenton n. m. piment pintarda n. f. (s. XVII..., del portugués) pintade
pimpa / pimpalhadura n. f. parure pinton n. m. 1. demi-litre 2. chopine
pimpalhar (se) v. se faire une beauté pintonar v. 1. chopiner 2. boire avec excès
pimpanèla n. f. 1. pâquerette 2. fig. jeune co- pintonejar v. 1. chopiner 2. boire avec excès
quette pintor animalièr n. m. peintre animalier
pimpant, anta adj. (s. XVI...) pimpant, ante veire: pintor, ora n. (s. XIV.) peintre (artiste) veire: pen-
pimparèl heire
pimpar (se) v. se faire une beauté pintoresc, esca (pl. pintoresques, escas) adj. (s.
pimpar / pimpalhar v. (s. XII.) 1. parer 2. rendre XVIII..., de l’italian) pittoresque - Citation: Lo pin-
pimpant toresc deu s’escafar davant la precision. Tota lenga de
497
pintoresc, esca (pl. pintoresques, escas) pistar
civilizacion es paura de mots e rica de sens (Robèrt piròl, òla adj. 1. fou, folle 2. niais, aise
Lafont, Òc, oct.1948, p. 32) pirolisar v. (s. XX.) pyrolyser
pintorlar / pintorlejar v. 1. peinturlurer 2. bar- pirolisi n. f. (s. XX.) pyrolyse
bouiller piroman, ana n. (s. XIX...) pyromane
pintorlatge n. m. barbouillage piromania n. f. (s. XIX...) pyromanie
pintura n. f. (s. XIII.) peinture pirotecnic, ica adj. (s. XVII...) pyrotechnique
pionièr, a n. (s. XIX..., del francés) pionnier, ère pirotecnician, ana n. (s. XX.) pyrotechnicien,
piós, osa (pl. pioses, osas) adj. (s. XII.) pieux, enne
euse piscicatòri, òria adj. (s. XX.) piscicatoire
piosament adv. (s. XVI...) pieusement piscicòla adj. (s. XIX...) piscicole
piòt que non sai (es -) loc. il est très sot piscicultor, tritz (pl. piscicultors, trises) n. m. (s.
piòt, piòta n. (s. XVII., onomatopèa, var.: polòi XIX...) pisciculteur, trice
(Gasc.)) 1. corr. dindon / dinde (agricultura) piscicultura n. f. (s. XIX...) pisciculture
2. corr. nigaud, nigaude piscina n. f. (s. XIII.) piscine - Citation: Tot còp, lo
pipa n. f. (s. XIII.) pipe - Expression: pipa dijòus, a la piscina, anavan pescolhar (Paul Gairaud,
(s’abroncar al fum d’una -) (fr: s’embarrasser pour La sexològa, 1982)
un rien) piscivòr, òra adj. (s. XVIII...) piscivore
pipa (tubar la -) loc. avoir du dépit Pisídia / Pisidia n. pr. Pisidie (anc. Pays d’Asie
pipa-redòla (a -) loc. adv. en roulant sur soi- Mineure) - Expression: La Pamfília [Pampilia]
même comme un tonneau veire: a rotla barricòt corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la
dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
pipa-redòla (far -) loc. rouler comme un ton- pissa (tremolar coma un pòrc quand -) expr.
neau trembler comme une feuille
pipaire n. m. fumeur de pipe pissa, pis n. → urina fam. pisse, urine
pipar v. (lat. pippare) corr. fasciner veire: fascinar pissa-fred n. m. 1. Grincheux (un) 2. pisse-
froid
pipar (non ne -) loc. ne pas dire un mot pissada n. f. 1. jet d’urine 2. jaillissement
pipeline n. f. (s. XIX..., de l’anglés) pipe-line pissadoira n. f. → urinal 1. triv. pissoir 2. uri-
piperacèas n. f. plur. (s. XIX...) pipéracées (botan- noir
ica) pissador n. m. 1. triv. pot de chambre 2. urinal
piperada n. f. piperade pissaire, aira n. fam. pisseur, euse
piperic, ica adj. (s. XIX...) pipérique pissalait n. m. (de pissar + lait, var.: pissalach
piperina n. f. (s. XIX...) pipérine (Leng.)) pissenlit (botanica)
piperonal n. m. (s. XIX..., mot alemand) pipéronal pissaprim n. m. 1. quelqu’un de parcimonieux
pipòts (als quatre -) loc. à la renverse, en dans ses actions 2. un petit bras / un petit
roulant joueur
pipòts (tombar als quatre -) loc. tomber à la pissar v. (s. XII.) 1. pisser veire: tombar d’aiga
renverse 2. uriner 3. jaillir 4. ruisseler 5. pleuvoir à verse
piracant n. m. pyracantha pissar a las guètas de qualqu’un expr. triv.
piramida n. f. (s. XIV...) pyramide mépriser quelqu’un
piramidal, ala adj. (s. XIV.) pyramidal, ale pissar en poma d’asagador loc. être ivre de
piramidalament adv. (s. XVIII...) pyramidale- suffisance
ment pissar l’aret (daissar -) loc. 1. laisser tomber
pirata n. m. (s. XIII...) pirate 2. ne plus s’occuper de
piratar v. (s. XVI...) pirater pissarada n. f. 1. flaque d’urine 2. gros jet
piratariá n. f. (s. XVI...) piraterie d’urine
piratatge n. m. (s. XX.) piratage pissarèl n. m. → urètra 1. petit jet 2. urètre
pirenenc, enca adj. e n. (de Piren(èus) X enc) pisson n. m. pipi
Pyrénéen, enne pisson (far -) loc. faire pipi veire: pissar
pirenèu, nèa adj. (de Pirenèu) → pirenenc, a lit. pissós, osa (pl. pissoses, osas) adj. pisseux,
pyrénéen, enne - Exemple: los monts pirenèus, las euse
montanhas pirenèas pista n. f. piste
Pirenèus n. m. plur. (lat. Pyrenaeus > gr.) pistacha n. f. (s. XIII..., de l’italian) pistache
Pyrénées pistachièr n. m. (s. XVI...) 1. pistachier (arbre)
piròga n. f. (s. XVII..., del castelhan? caribe) 2. vert galant
pirogue pistaire, aira n. pisteur, euse
pirogravadura n. f. (s. XX.) pyrogravure pistar v. (lat. v. pistare) 1. piler 2. broyer
pirogravaire, aira n. (s. XX.) pyrograveur, euse pistar v. 1. pister 2. surveiller
498
pistil plafonièr
499
plaga plànher lo necessari (se -)
que defòra vila òm sap, / qu’ieu n’aja metut [sus] ma plan la me pagatz loc. vous me la baillez belle
plaga (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) plan me val loc. il me convient parfaitement
plaga (enverinar una -) loc. infecter une plaie plan neblat (un -) loc. un plan avorté
plaga vos agradar loc. veuillez agréer plan pè (a -) loc. de plain-pied
plagi n. m. (s. XVII..., gr. plagios) plagiat plan planet loc. 1. lentement 2. doucement
plagiar v. (s. XIX...) plagier plan pro loc. assez bien
plagiari, ària n. (s. XVI...) plagiaire plan talament que loc. si bien que
plagista n. (s. XX.) plagiste plan vos en val ! loc. tant mieux pour vous !
plai / platz (se te -) loc. s’il te plaît plan, plana adj. (s. XII.) 1. plan, plane 2. uni, ie
plaid (plag; plaig) n. m. (s. XII.) 1. plaidoyer 3. plan
2. procès 3. plaid (histoire) plana n. f. (s. XII., lat. planus) plaine
plaidable, abla adj. (s. XIII...) plaidable plana (per la -) loc. en rase campagne
plaidar / plaidejar v. (s. XII.) plaider planador n. m. (s. XX.) planeur (avion)
plaidariá n. f. (s. XIII.) plaidoirie planar v. intr. planer
plaideja los sieus (cadun -) expr. chacun prie planareda n. f. (de plana + reda) grande suite de
pour sa paroisse plaines
plaidejaire n. m. (s. XII.) plaideur planariá n. f. (de plana) 1. suite de plaines 2. sur-
plaidejat n. m. (s. XVII.) plaidoyer face
plaire v. (s. XII.) plaire planassa n. f. (de plana + assa) grande plaine
plais (pl. plaisses) n. m. haie de jardin - Ci-
planastèl n. m. plateau (géol.)
tation: Bel m’es qu’ieu chant e coindei / Pois l’aur’
planca (plancha) n. f. (s. XII.) 1. planche
es dous’ e.l temps gais / E / pels vergiers e pels plais
2. passerelle
/ Aug lo retint e.l gabei / Que fan l’auzelet menut /
plancat (planchat) n. m. / f. (s. XIII.) → ponde
Entre.l blanc e.l vert e.l vaire / Adonc se deuria traire
plancher
/ Cel que vol qu’amors l’ajut / Vas captenensa de drut
plançòl n. m. plant d’arbre
(Raimond de Miraval, s. XII)
plançolièr n. m. → plantolièr 1. pépinière
plaja n. f. (s. XIX..., de l’italian) plage
2. lieu couvert de plans d’arbres
plan adv. (s. XII.) 1. bien - Citation: Qu’ieu siá
le pecador dels [pièges] pecadors, / que per dessús planctofague, aga adj. (s. XX.) planctophage
mon cap l’impudença rebofe, / e que, damb tot aquò planctologia n. f. (s. XX.) planctologie
l’enemic non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu, plancton n. m. (s. XX., de l’alemand) plancton
que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de N. planctonic, ica adj. (s. XX.) planctonique
S, s. XVII) ; Expression: plan far (a acabat de -) (fr: planejar v. intr. 1. être plan 2. s’aplanir
il ne fera jamais rien de bon) 2. beaucoup - Citation: planesa n. f. (s. XIV.) 1. petite plaine 2. planèze
Òc, òc-ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se planeta n. f. (s. XIV., lat. planeta < gr. planêtês)
ganhar la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas planète - Citation: Aquel a totjorn tengut le cap
fan mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) entre doas aurelhas que [non a] ausit parlar de Pa-
plan (aquò’s aquí lo -) loc. voilà ce qu’il faut tracòlis [...], tan grand astrològue, que laissa les as-
faire tres a lòc, e que sense consideracion de las planetas,
plan (aquò’s lo -) loc. voilà ce qu’il faut faire ten totjorn las siètas plan netas (Peire Godelin, s.
plan (non es lo / es pas lo -) loc. ce n’est pas XVII).
opportun planeta (aquò èra ma / sa -) loc. 1. c’était le des-
plan (non es tot / es pas tot -) loc. ce n’est pas tin 2. cela devait arriver
facile planetari, ària adj. (s. XIX..., de planeta) plané-
plan (tirar un -) loc. former un projet taire
plan (tot li es -) loc. rien ne l’arrête planh n. m. (s. XII.) 1. plainte 2. chant funèbre
plan amb el (non es / es pas -) loc. il est toqué 3. complainte
plan ben loc. très bien plánher v. (lat. plangere) 1. plaindre - Expression:
plan camin (a -) loc. sur un chemin égal, plánher (es de -) (fr: il est à plaindre) 2. regretter
régulier plànher v. (s. XII.) 1. plaindre 2. regretter
plan cant n. m. (s. XII...) plain-chant plànher (èsser de -) loc. être à plaindre
plan coratjós, osa loc. très courageux plànher de graissa (se -) loc. abondance de
plan de miègjorn (al -) loc. en plein midi bien ne nuit pas
plan del jorn (al -) loc. en plein jour plànher l’argent loc. regretter son argent (être
plan dire (a lo -) loc. à la vérité parcimonieux)
plan encontrat (a -) loc. il a su saisir sa chance plànher lo dòl loc. présenter ses condoléances
plan fait loc. 1. bien fait 2. bien tourné plànher lo necessari (se -) loc. se refuser le
plan far loc. bien faire - Expression: . nécessaire
500
planheriái (trobèsse un topinon d’aur, non me’n -) plaser
planheriái (trobèsse un topinon d’aur, non plantar un clavèl loc. 1. planter un clou 2. fig.
me’n -) expr. abondance de bien ne nuit pas contracter une dette
planhi l’argent (non -) loc. je ne regrette pas plantat a la crosada loc. planté en quinconce
mon argent plantat a l’esquaire loc. planté en quinconce
planhòl n. m. (s. XIII.) 1. petit plateau 2. petite plantat coma un image loc. planté comme un
plaine terme
planièr adj. 1. plat - Expression: Tot en trotine- plantat coma un palfic loc. planté comme un
jant sus un montairon d’òrdi, / dins un recanton terme
de granièr, / doas mirgas, que vivián tranquillas e plantat coma un sause loc. planté comme un
d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan] terme
de la pitança (Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX) plantat en galís loc. planté en quinconce
2. aisé 3. facile plantat sul nas (me l’a -) loc. il me l’a reproché
planièr (tot li es -) loc. il ne voit pas les prob- vertement
lèmes plantatge n. m. plantage (action de planter)
planièr (veire tot -) loc. voir tout en rose, sans veire: plantage
problème plantatz aquí un bròc loc. restons-en là
planièr coma la man loc. plat comme la main plantejar una question loc. soulever des dis-
planièr, èra adj. 1. plat, plate 2. (fig.) facile cussions
(sans obstacle) planti un bròc per un autre còp loc. j’en reste
planificable, abla adj. (s. XX.) planifiable là, nous y reviendrons
planificacion n. f. (s. XX.) planification plantièr n. m. (s. XIV.) 1. jeune vigne 2. école
planificar v. (s. XX.) planifier buissonnière 3. escapade
planificator, tritz adj. e n. (s. XX.) planificateur, plantièr (far -) loc. 1. faire une fugue 2. faire
trice l’école buissonnière
planisfèri n. m. (s. XVI...) planisphère plantigrade, ada adj. (s. XVIII...) plantigrade
planissa n. f. (s. XII.) esplanade plantolièr n. f. pépinière veire: plançolièr, plan-
planning n. m. (s. XX.) planning tièr
planòl n. m. plateau (géol.) plantolierista n. (s. XX.) pépiniériste
planpè n. m. 1. rez-de-chaussée 2. plain-pied planura n. f. 1. plaine 2. surface plane
planpunh n. m. 1. poignée 2. pleine main plap n. m. (s. XIV.) tache
planpunh (a -) loc. à pleine main plapar v. (s. XIV.) tacheter
plant n. m. 1. plant 2. cépage plaqueta de chocolat n. f. tablette de chocolat
veire: barra
plant daissar en -) loc. planter là quelqu’un
plasença n. f. (s. XII.) 1. plaisance 2. endroit
planta n. f. (s. XII.) 1. plante (botanica) 2. planta-
agréable
cion veire: plantacion
plasent (es fòrça -) loc. il est très sympathique
planta n. f. (s. XII.) plante des pieds
plasent, enta adj. (s. XVI...) 1. plaisant, ante veire:
planta-i un cade (non i a d’item, -) loc. il n’y a
agradiu 2. agréable
pas à dire
plasentariá n. f. (s. XVI...) plaisanterie
planta-li un cade ! loc. il faut te résigner
plaser n. m. (s. XII.) plaisir - Citation: Santa Ce-
plantacion n. f. (s. XIV.) plantation
selha nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau
plantada n. f. (s. XIII.) 1. plantation 2. jeune vi- tot a [ronfle], lor mancava pas res, èron respectats
gne e aimats dins lor país coma de [mond] que podiau
plantador n. m. plantoir e que fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís
plantage n. m. (s. XIII.) plantain veire: plantatge Fornèrs, s. XVIII); A tot moment, nos cal demesfisar
plantaire, aira n. (s. XIV.) planteur, euse davant la família (...). Aver l’atencion ponchuda; vel-
plantar v. (s. XIII.) 1. planter - Expression: Era har que las pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner
plan lo corrent que montava per a mesura que la drecha o mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas
conca del camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se cridar : - Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel
me nèga lo carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, lièch (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) ; Expression:
Sèt pans, 1977) 2. immobiliser plaser cabras, lo boc es vièlh (a -) (fr: doucement, ne
plantar bordon loc. s’établir quelque part vous bousculez pas / nous avons tout notre temps /
plantar cavilha loc. se fixer quelque part il y en aura pour tout le monde) ; Expression: plaser
plantar lo pati loc. mettre en désordre pesolhs, la nuèit es longa (a -) (fr: doucement, ne vous
plantar qualqu’un aquí loc. planter là bousculez pas / nous avons tout notre temps / il y en
quelqu’un aura pour tout le monde)
plantar son bròc loc. fixer son domicile plaser (a -) loc. 1. à loisir - Expression: Pèire l’òrb
plantar un bròc loc. suspendre le travail e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [gentila] vida,
501
plaser (a -) plegar los braces
/ partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de platina ! (n’a una -) loc. il a la langue bien pen-
Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las to- due
stonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta platinifèr, èra adj. (s. XIX...) platinifère
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) platissal d’espasa loc. coup du plat de l’épée
2. doucement platitud n. f. (s. XVII...) 1. platitude 2. sottise
plaser (amb -) loc. je vous en prie (réponse à platonic, ica adj. (s. XVIII...) platonique
"merci") platonicament adv. (s. XIX...) platoniquement
plaser dels sants ! (es lo -) loc. c’est le Paradis ! platonician, ana adj. e n. (s. XIV...) platonicien,
plaser e volontat (a -) loc. Volonté (à) enne
plasma n. m. (s. XIX...) plasma platonisme n. m. (s. XVII...) platonisme
plasmatic, ica adj. (s. XIX...) plasmatique plausibilitat n. f. (s. XVII...) plausibilité
plastic n. m. (s. XX., mot anglés) plastic (explosif) plausiblament adv. (s. XVI...) plausiblement
plastic, ica adj. e n. m. (s. XVI...) plastique plausible, ibla adj. (s. XVI...) plausible
(matière) plèbe n. f. (s. XIII..., lat. plebs) plèbe veire: plèu
plasticar v. (s. XX.) plastiquer (explosion) plebèu, èa adj. e n. (s. XIV..., lat. plebeius)
plastician, ana n. (s. XX.) plasticien, enne plébéien, enne
(artiste) plebèu, plebèa adj. (s. XIV...) plébéien, enne
plasticitat n. f. (s. XVIII...) plasticité plebiscit n. m. (s. XIV..., lat. plebiscitum)
plastificacion n. f. (s. XX.) plastification plébiscite
plastificant n. m. (s. XX.) plastifiant (industrie) plebiscitar v. (s. XIX..., de plebiscit) plébisciter
plastificant, anta adj. (s. XX.) plastifiant, ante plebiscitari, ària adj. (s. XIX...) plébiscitaire
plastificar v. (s. XX.) plastifier plebiscite n. m. plébiscite
plastrar v. (s. XIV...) plâtrer plec n. m. (s. XIII.) 1. pli (de vêtement) 2. levée,
plastrariá n. f. (s. XIV...) plâtrerie aux cartes
plastre n. m. (s. XIV.) plâtre veire: gip plec (a -) loc. 1. comme il faut 2. à la perfection
plec (préner lo -) loc. prendre le pli
plastrièr n. m. (s. XIV...) plâtrier veire: gipièr
plec a plec (de -) loc. à plate couture
plastron n. m. (s. XVII..., de l’italian) plastron
plec de braç (a -) loc. à force de bras
plat n. m. (s. XV.) 1. plat (vaisselle) - Expres-
plec de gargalhòl (a -) loc. adv. 1. à tue-tête 2. à
sion: plat e sieta (far qualqu’un -) (fr: dire du bien
plein gosier
en présence de quelqu’un et du mal en son absence)
plega (far sa -) loc. faire sa part du travail
2. mets
plegable, abla adj. (s. XVI...) pliable
plat (daissar tot a -) loc. laisser sans rien
plegadís, issa (pl. plegadissesn issas) adj. (s.
plat barbièr n. m. plat à barbe
XIV.) 1. souple - Citation: En mès d’aquò, los prob-
plat d’injúrias (un -) n. m. une bordée
lèmas pausats per Jonin a prepaus de la sua revirada
d’injures
en francés modèrne que’s pausan diferentament dab
plat, plata adj. (s. XII.) plat, plate
l’occitan gascon, lenga populara, encara plegadissa e
platabanda n. f. (s. XIII...) plate-bande polimòrfa, de cap au francés academic, codificat dinc a
platafòrma n. f. (s. XV...) plateforme l’extrème, on lo mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei
platafòrma de lançament n. f. (s. XX.) rampe de hòrabanit o deu mens sentit coma "chocant" (Pèire
lancement Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6) 2. flexible
platament adv. (s. XV...) platement 3. pliant, ante
platana n. f. (s. XIV., lat. platanus) 1. platanier plegadoira n. f. (s. XVI...) plieuse (machine)
2. platane - Citation: M’èri mes contra la paret e plegador n. m. (s. XVII...) plioir (ustensile pour
d’ont èri la vesiái ela, e darrièr ela las platanas del plier)
canal, e darrièr las platanas, las colinas d’Ovelhan plegadura n. f. (s. XVI...) 1. pliure 2. pli 3. artic-
(Ives Roqueta, Lengadòc roge, 1984). ulation
platàs de peguesas (un -) une bordée d’injures plegaire, aira n. (s. XVI...) plieur, euse (per-
platat, platada n. m. / f. plat (contenu) sonne)
platèl n. m. plateau plegament n. m. (s. XIV.) 1. pliement 2. pliure
platèla n. f. 1. omoplate 2. hachoir plegar v. (s. XIII., var.: plejar (Gasc.)) 1. plier
platin n. m. (s. XVIII..., del castelhan) platine 2. fléchir 3. envelopper 4. se soumettre
platina (aver bona -) loc. avoir la langue bien plegar (las i -) loc. plier bagage
pendue plegar botiga loc. abandonner son commerce
platinaire, aira n. (s. XX.) platineur, euse plegar la taula loc. lever le couvert
platinar v. (s. XIX...) platiner plegar las cadièras loc. ranger les chaises
platinat, ada adj. (s. XX.) platiné, ée plegar las espatlas loc. hausser les épaules
platinatge n. m. (s. XIX...) platinage plegar los braces loc. croiser les bras
502
plegar los mòrts plorar que se devorir
plegar los mòrts loc. ensevelir les morts plinta n. f. (s. XVI...) plinthe
plegar los uèlhs loc. 1. mourir 2. fermer les plòga (d’aquí que -) loc. avant qu’il ne pleuve
yeux plòga, lo blat sortirà pas (que non -) expr. s’il
plegar matinas loc. être ruiné ne pleut pas, le blé ne sortira pas
plegar paquet loc. plier bagage plòga demorarà (que non -) expr. s’il ne pleut
plegar qualqu’un coma un libre loc. mater pas, il restera
quelqu’un ploguèsse (quand -) loc. quand même il pleu-
plegar sas cauquilhas loc. prendre ses affaires vrait
et partir / mourir ploguèsse deman ! loc. s’il pouvait pleuvoir
plegatge n. m. (s. XIX...) pliage demain !
plegatiu, iva adj. 1. flexible 2. fig. docile plomb n. m. (s. XII.) 1. plomb veire: plombet
pleiades n. f. plur. (s. XIV : ń pliades ż) pléiades 2. fil à plomb
(étoiles) plomb a l’ala (aver un -) loc. être dans une sit-
plen (en -) loc. en plein uation critique (entreprise...)
plen canèl (a -) loc. à flots, en abondance plombar v. (s. XII.) 1. surplomber 2. vérifier
plen capèl de (un -) n. m. un chapeau rempli l’aplomb
de - Exemple: Aviá de cerièras un plen capèl plombariá n. f. (s. XIV...) plomberie
plen coma un bornat loc. plein comme un œuf plombat, ada adj. (s. XIII...) plombé, ée
plen davantal (un -) n. m. un tablier rempli - plombatge n. m. (s. XV...) plombage
Exemple: Aviá un plen davantal de pomas plombet n. m. fil à plomb
plen de cap (a -) loc. à tue-tête plombet (al -) loc. perpendiculairement
plen de man (a -) loc. 1. à pleines mains 2. à plombièr n. m. (s. XIII...) 1. plombier
poignées 2. plombeur
plen de ... (a -) loc. à plein + substantif plombifèr, èra adj. (s. XIX...) plombifère
plen noguièr / casse (de -) loc. en noyer / chêne plond, a adj. (lat. profondus) → prigond pro-
massif fond, e - Citation: Nòstra lenga a las raices plondas.
plen punh (a -) loc. adv. à pleines mains S’èra pas aital, n’a bèl temps que seriá escanada, amu-
plen, plena adj. plein, pleine - Citation: Mès dida, enterrada, que se’n parlariá pas mai. Amb aquò,
aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son mántol jamai coma duèi aviá pas sentit lo dangèr d’èstre
prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, / de las desrabada per tot de bon (Enric Molin, En tutant lo
estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) grelh, 1965)
plenas pòchas (las -) n. m. plur. les poches rem- plor n. m. (s. XII.) pleur
plies - Exemple: Aviá las plenas pòchas de dragèias plor a l’uèlh (aver lo -) loc. avoir la larme à
plenièr, ièra adj. (s. XII.) 1. plénier, ère 2. com- l’œil
plet, ète plora (quora ritz, quora -) loc. tantôt il pleut,
plenipotenciari, ària adj. e n. (s. XVII...) plénipo- tantôt il fait soleil
tentiaire plora lo pan que manja (se -) expr. il lésine sur
plenissonant, anta adj. (s. XIV.) voyelle qui tout
ń sonne plein ż veire: semissonant plora que se desparpèla loc. il pleure à
plenitud n. f. (s. XIV...) plénitude chaudes larmes
plenor n. f. → plenitud plénitude ploradís, issa (pl. ploradisses, issas) adj.
plenponh n. f. 1. poignée 2. pleine main 1. éploré, ée 2. qui fait pleurer
plenpunhar (a -) loc. prendre à deux mains ploraire, aira n. (s. XIII.) pleureur, euse
pleonasme n. m. (s. XIV.) pléonasme ploramicas n. qui pleure famine
plesiosaure n. m. (s. XIX...) plésiosaure ploramicas del castèl n. pleurnicheur (sans
pletòra n. f. (s. XVIII...) pléthore raison valable)
pletoric, ica adj. (s. XIV...) pléthorique plorar v. (s. XII.) pleurer
plèu n. f. (lat. plebs) → plèbe arc. plèbe plorar a bolhons loc. pleurer à chaudes larmes
pleura n. f. (s. XVI...) plèvre plorar coma un cadèl loc. pleurer comme un
pleural, ala adj. (s. XIX...) pleural, ale veau
pleurèsi n. f. (s. XIII., lat. m. pleuresis) sost. plorar coma un penchenièr loc. pleurer comme
pleurésie (medecina) plorar coma una Magdalena loc. pleurer
pleuresia n. f. (s. XIV.) pleurésie comme...
pleuretic, ica adj. (s. XIII...) pleurétique plorar de rire loc. rire aux larmes
pleuretic, ica adj. (s. XIII., lat. med. pleureticus) plorar lo pan (se -) loc. se priver
sost. pleurétique (medecina) plorar pan loc. pleurer misère
plexiglàs n. m. (s. XX., nom depausat) plexiglass plorar que se devorir loc. pleurer amèrement -
plèxus n. m. (s. XVI...) plexus Citation: plorava que se devorissiá
503
plorar un molon pluralitat
504
pluralizacion poderós (tot -)
pluralizacion n. f. (s. XX.) pluralisation pòcha n. f. (frq. pokka) 1. poche veire: sacòt - Ci-
pluricellular, ara adj. (s. XIX...) pluricellulaire tation: Pòdi ben dire que les comedians, encara que
plurilingüe, ingua adj. (s. XX.) plurilingue rares, se tròban plus sovent a l’Escut que l’escut a
plurilingüisme n. m. (s. XX.) plurilinguisme ma pòcha (Pèire Godelin, Floreta novèla, s. XVII);
plus adv. (s. XII.) plus (mathématiques...) veire: De femnas se sarravan amb de fial e d’agulhas. De-
mai - Expression: Plus per ordenança deu Cosselh au mandavan se i aviá pas de botons de tornar cóser, de
licenciat de Romans per aumòina per çò qu’avé pred- pòchas de petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben
icat [...], plus per crompa de papèr [...], plus a frair de farda per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada
Ramonet d’Ossau... (Condes de Pau, s. XV) ; Ex- seriá lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ; Ex-
pression: Garòna mai que mai carreja, / e degun potz pression: pòcha (metre la man a la -) (fr: payer) ;
n’es sanitós, / e l’aiga de las fonts plus netas / sent a Expression: pòcha çò qu’òm i a pas botat (non se pòt
susor de las rainetas (Pèire Godelin, s. XVII) tirar de la -) (fr: la plus belle fille du monde ne peut
plus aise loc. (s. XVII.) plus à son aise donner que ce qu’elle a) 2. sachet
plus pauc (al -) loc. au moins pòcha descordurada (rire coma una -) loc. rire
plus pauc trenta (n’i a al -) loc. il y en a au à gorge déployée
moins trente pòchas (las mans a las -) expr. les mains dans
plus primièr (lo -) loc. le tout premier les poches
plus quita persona (la -) loc. la moindre per- pochejar v. (de pòcha) fouiller dans ses poches
sonne pochet n. m. (de pòcha) gousset
plus se claure loc. ne plus se dominer pocheta n. f. pochette
pochon n. m. 1. gousset 2. chopine
plus-que-perfait n. m. (s. XVI...) plus-que-
parfait pocion n. f. (s. XVI...) potion
poda n. f. 1. taille (de la vigne) 2. ébranchage
plusors adj. e pron. indef. (s. XII.) plusieurs veire:
mai d’un; mantun podadoira n. f. (s. XIV.) serpe veire: volam
podador n. m. (s. XIV.) serpette
Pluton n. pr. Pluton (mythol.)
podaire a la mòrt n. m. homme à théories ab-
Pluton n. pr. Pluton (planète)
solues
plutòni n. m. (s. XX.) plutonium
podaire, aira n. (s. XIV.) 1. celui qui taille la vi-
pluvial, ala adj. (s. XIV.) pluvial, ale
gne 2. élagueur
pluvièr n. m. (s. XIII.) pluvier (oiseau)
podar v. (s. XIII.) 1. tailler la vigne 2. ébrancher
pluviomètre n. m. (s. XVIII...) pluviomètre podar a l’antica loc. suivre la routine
pluviometria n. f. (s. XIX...) pluviométrie podàs (pl. podasses) n. m. grosse serpe
pluviòse n. m. (s. XVIII...) pluviôse (mois révo- podason n. f. taille (vigne, etc.)
lutionnaire) podença n. f. → podestat puissance (force,
pluviositat n. f. (s. XX.) pluviosité vigueur...) veire: poténcia
pneumatic amb clavèls n. m. pneu à clous podent tabasar l’ase, tusta sus las banastas
pneumatic de nèu n. m. pneu neige (non -) expr. il se venge de quelqu’un sur un
pneumatic, ica adj. e n. m. (s. XX.) 1. pneuma- autre
tique 2. pneu poder n. m. pouvoir - Citation: Tu reconeishes
pneumologia n. f. (s. XIX...) pneumologie plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton poder tan
pneumològue, òga n. (s. XIX...) pneumologue magnific com es / e ton bon esperit tengues de sas mer-
pneumonia n. f. (s. XVIII...) pneumonie cés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
pneumonic, ica adj. e n. (s. XVII...) pneu- poder v. (s. XII., lat. v. potere) corr. pouvoir -
monique Expression: se se pòt ! (fr: est-il possible !)
poblar v. (s. XIII.) peupler poder de (a -) loc. à force de
pòble n. m. peuple - Expression: Quand siam es- poder de l’argent (lo -) loc. la puissance / le
tats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, pouvoir de l’argent
monsur vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, poder de la paraula (lo -) loc. le pouvoir de la
vos caldriá donar un mot d’edificacion a mon pòble parole
(Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: Un poder executiu n. m. pouvoir exécutif
pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada poder legislatiu n. m. pouvoir législatif
en d’innombrables parlars. Los parlars populars, es- poder mai (a non -) loc. 1. jusqu’au bout 2. à
pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en l’envi
descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc poder mai (non ne -) loc. n’en pouvoir mais
a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en poder virar (non se’n -) loc. ne pouvoir s’en
mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904) défendre / défaire
poce n. m. pouce poderós (tot -) loc. tout-puissant / toute-
poce (metre lo -) loc. mettre les pouces puissante
505
poderós, osa (pl. poderoses, osas) poleton
poderós, osa (pl. poderoses, osas) adj. (s. XI.) poetic, ica adj. (s. XV...) poétique
puissant, ante - Citation: leva-te donc, ò Dieu poeticament adv. (s. XV..., de poetic) poétique-
poderós, / e rend tota aparenta / ta fòrça omnipo- ment
tenta (Arnaud de Saleta, s. XVI); Mas, per aquels pofiàs (pl. pofiasses) n. m. 1. qui est ventru
que s’estacaràn a cercar, jos l’estrop embelinant del 2. poufiasse
vèrbe, l’anma del poèta, fièra, dreita, poderosa, pas- pofre n. m. poulpe
sionada de vertat, la partida mai significativa de son pogròm n. m. (s. XX.) pogrom
òbra, cresi que la trobaràn dins La Cançon Occitana poila n. f. 1. croupière 2. fessier
(Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940) poila (virar la -) loc. tourner le dos
poderosament adv. (s. XIII.) puissamment poire n. m. (s. XIV.) pus
poders publics n. m. plur. pouvoirs publics poiridièr n. m. (s. XIII.) 1. pourridié veire: poirir
pòdes córrer loc. tu peux toujours courir veire: 2. maladie de la vigne
poder poiridor n. m. 1. pourrissoir 2. foyer
pòdes far per ieu (non -) loc. tu ne peux pas d’infection
m’être utile poiridura / poirièra n. f. (s. XIII.) pourriture
pòdes nosar tos correjons ! expr. veux-tu te poiriment n. m. (s. XIV.) pourriture
dépêcher ! poirir v. (s. XII.) pourrir
pòdi ! (que non -) loc. que ne le puis-je ! poirir un dròlle loc. fam. gâter un enfant
pòdi (fau tant coma -) loc. je fais de mon mieux poirit de la fortuna (èsser lo -) loc. fam. être
/ ce que je peux gâté par la fortune
pòdi concebre (non lo -) loc. je ne peux pas le poirit de sciéncia (èsser -) loc. fam. être très
concevoir savant
pòdi de quicòm (se vos -) loc. si je peux vous poirit de sòus (èsser -) loc. fam. être très riche
aider / me rendre utile poirit, ida adj. (s. XII...) pourri, ie
pòdi descabeçar (non m’o -) loc. je ne peux pas poison n. m. / f. poison
m’ôter cette idée de la tête poisonariá n. f. (coll.) les poisons
pòdi encapar (non lo -) loc. je ne peux pas le poisonièr, ièra n. empoisonneur, euse
concevoir poja n. f. tribord
pòdi endurar (non m’i -) loc. ne pas pouvoir se pojar arrièr loc. lâcher pied
supporter en tel lieu pokèr n. m. (s. XIX..., mot anglés) poker
pòdi èsser en ren (non ne -) loc. je ne peux pas pol n. m. (s. XIII.) coq veire: gal, galina, pola - Ex-
en profiter / en être maître pression: Les pols an brandit las alas pels joquièrs e
pòdi patir (non m’i -) loc. je ne supporte pas revelhat a còps de cocorescas tota la família pòrtabar-
cet endroit bòlas (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) ; Ex-
pòdi plus téner (non me -) loc. je ne peux plus pression: pol de carrièra, dolor d’ostal (fr: joli cœur
me tenir debout dehors, malheur de sa famille)
pòdi tirar seda (non ne -) loc. je ne peux rien pòl n. m. (s. XIII...) pôle
en tirer pol de quartièr loc. coq de village
podium n. m. (s. XVIII...) podium pola n. f. (s. XII.) poule veire: galina - Expression:
podologia n. f. (s. XX.) podologie pola de deman (val mai l’uòu de uèi que non pas la -)
podologic, ica adj. (s. XX.) podologique (fr: mieux vaut un tiens que deux tu l’auras)
podològue, òga n. (s. XX.) podologue polalha n. f. volaille veire: aujam
podra als aparrats (tirar sa -) loc. gaspiller ses polalhièr n. m. 1. poulailler 2. volailler
moyens polar, ara adj. (s. XIX...) polaire
poèma n. m. (s. XIII...) poème polaritat n. f. (s. XVIII...) polarité
poesia n. f. (s. XVI...) poésie - Citation: La poe- polarizable, abla adj. (s. XX.) polarisable
sia serà totjorn una poesia del còr, baste que lo poèta polarizacion n. f. (s. XIX...) polarisation
[August Forès] sente dins sa carn bategar las dolors polarizant, anta adj. (s. XIX...) polarisant, ante
de l’umanitat (Renat Nelli, Òc, oct.1948) polarizar v. (s. XIX...) polariser
poèta n. m. (s. XIV.) poète - Expression: Talament polastre n. m. gros poulet
qu’un paure poèta es costrent de far coma los sanson- polat, polet n. m. (s. XIII.) poulet
haires : quand sonan devant la pòrta d’un catolic, so- poldíndia n. m. (s. XVII.) → piòt dindon
nan de cançons, quand son devant la pòrta d’un de la poleja n. f. poulie
religion, sonan de psalmes, e de la faiçon contentan polemic, ica adj. e n. f. (s. XVI...) polémique
tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI) polemicar v. intr. (s. XIX...) polémiquer
poetastre, astra n. (de poèta + astre) presque polemista n. (s. XIX...) polémiste
poète, mauvais poète polenta n. f. (s. XIV.) polenta
poetessa n. f. (s. XV..., de poèta + essa) poétesse poleton n. m. → pousin poussin
506
polh politic, ica
polh n. m. (de l’occ. Gascon) → pesolh pou - polin (cavala pradièra non pòt dire de qual es
Expression: I avèva un còp ua hemna que s’aperava lo -) expr. il ne connaît pas le détail de ses af-
Supèrba, la bien nomada. Era gloriosa coma un cent faires (autre traduction moins discrète)
de polhs, e s’èra lotjat au cap de se hèr botar dens las polin, ina n. (s. XII.) 1. poulain 2. pouliche
litanias (J. F. Bladèr, Armanhac, 1867) polinaire, aira n. brunisseur (de métaux)
polhar v. injurier veire: cantar polhas polinar v. brunir (polir les métaux)
poliandre, andra adj. (s. XIX...) polyandre polinar v. 1. mettre bas (jument) 2. pouliner
poliandria n. f. (s. XVIII...) polyandrie polinièra n. f. poulinière veire: èga
poliartriti n. f. (s. XX.) polyarthrite pòlio n. f. (s. XX.) polio (myélite)
polícia n. f. (s. XVII...) police (sécurité publique) poliomieliti n. f. (s. XX.) poliomyélite
veire: polissa polip n. m. (s. XIV.) polype
polícia (custòdia de la -) n. f. garde à vue (po- polipòde n. m. (s. XIV : ń polipodi ż.) polypode
lice) polipoïde, ïda adj. (s. XIX...) polypoïde
polícia scientifica n. f. police scientifique polipós, osa (pl. poliposes, osas) adj. (s. XVI...)
policièr, ièra adj. e n. (s. XVII...) policier, ère polypeux, euse
policlinica n. f. (s. XX.) polyclinique polir v. (s. XII.) 1. polir 2. rendre lisse 3. fig. per-
policròme, òma adj. (s. XVIII...) polychrome fectionner
policromia n. f. (s. XIX...) polychromie polisemia (/poli-semia) n. f. (s. XIX...)
policultura n. f. (s. XX.) polyculture polysémie
polida n. f. → mostèla belette polisemic, ica (/poli-semic, ica) adj. (s. XX.)
polida coma un anèl loc. jolie comme un cœur polysémique
polida esclapa de filha (una -) loc. un beau brin polisillabe, aba (/poli-sillabe, aba) adj. e n. (s.
de fille XIX...) polysyllabe
polidament adv. (s. XIII.) 1. gentiment 2. poli- polisillabic, ica (/poli-sillabic, ica) adj. (s. XIX...)
ment polysyllabique
polidesa n. f. 1. fait d’être joli veire: polidor (f.) polisintetic, ica (/poli-sintetic, ica) adj. (s. XIX...)
2. gentillesse 3. politesse veire: cortesia polysynthétique
polispèrme, èrma adj. (s. XVIII...) polysperme
polidetament adv. (s. XIV.) 1. joliment 2. déli-
polissa n. f. (s. XV : ń polissia ż.) police (docu-
catement
ment) veire: polícia
polidor n. f. joliesse veire: beutat, polidesa
polissable, abla adj. (s. XIV.) polissable
polidor n. m. polissoir veire: Polidòr
polit coma un anèl loc. joli comme un cœur
Polidòr n. m. Polydore (mythologie grecque)
polit coma un solelh loc. beau comme le jour
polidura n. f. polissure
polit cort-bolhon (un -) loc. un fameux gâchis
polièdre n. m. (s. XVII...) polyèdre
polit golís (un -) loc. un goulu invétéré
poliedric, ica adj. (s. XIX...) polyédrique
polit que polit loc. très, très joli
polifague, aga adj. e n. (s. XVI...) polyphage polit tròç de filha (un -) loc. un beau brin de
polifasat, ada adj. (s. XX.) polyphasé, ée fille
polifille, illa adj. (s. XIX...) polyphille polit, ida adj. joli, ie - Expression: E èra aqueste
polifòn, òna adj. (s. XIX...) polyphone Bosombas sògre de la cunhada de la rèira cunhada de
polifonia n. f. (s. XIX...) polyphonie l’aujolet, la quala quidem cunhada per plan sofrir le
polifonic, ica adj. (s. XIX...) polyphonique cunh s’ajaguèc d’un jolit, polit, polidet e berotèl fil-
poligame, ama adj. (s. XVI...) polygame het (Odde de Triors, 1578) ; Expression: De femnas
poligamia n. f. (s. XVI...) polygamie se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan
poligamic, ica adj. (s. XIX...) polygamique se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de
poliglòt, òta adj. (s. XVII...) polyglotte petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda
poligòn n. m. (s. XVI...) polygone per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá
poliment n. m. (s. XIV.) polissage lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
polimèr, èra adj. e n. (s. XIX...) polymère politecnic, ica adj. (s. XVIII...) polytechnique
polimòrfe, òrfa adj. (s. XIX...) polymorphe - Ci- politecnician, ana n. (s. XIX...) polytechnicien,
tation: En mès d’aquò, los problèmas pausats per enne
Jonin a prepaus de la sua revirada en francés mod- politeïsme n. m. (s. XIX...) polythéisme
èrne que’s pausan diferentament dab l’occitan gascon, politeïsta adj. e n. (s. XIX...) polythéiste
lenga populara, encara plegadissa e polimòrfa, de cap politic, ica adj. (s. XVII...) politique
au francés academic, codificat dinc a l’extrème, on lo politica n. f. (s. XVII...) politique - Citation: Que
mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei hòrabanit o deu deu estar content lo Dastròs de véser qu’a l’entorn
mens sentit coma "chocant" (Pèire Bèc, La canta de d’eth que son venguts ací, en aquesta catedrala, au
Rotland, 2014, p. 6) despiet de las virolèras de la politica, los d’Aush, los
507
politica pompida
de Tolosa, los de Pau, los de mei lonh enlà, tots los qui polverejar v. (de polverar) réduire en poudre
vòn que posquim víver pr’ací las gents dens un arrai polverejar v. (s. XII.) réduire en poudre
de patz e d’amistat (C. Lafarga, Dus devisets gascons, polverièr n. m. (s. XVI...) poudrier (cosmétique)
1932) polverièra n. f. (de polvera) 1. poudrerie
politica de desvolopament n. f. politique de 2. poudrière
développement polverièra n. f. (s. XII. (tourbillon de poussière))
politica familiala n. f. politique familiale poudrerie, poudrière
politicaire, aira n. politicien (péjoratif) - Ex- polverin n. m. (s. XVI., ital. polverino) pulvérin
pression: Aital èran venguts lo brave monde. Se pen- polverós, osa (pl. polveroses, osas) adj. (s. XIV.)
savan que res se podiá pas far se quelque politicaire, poudreux, euse
grand o pichon, vos ajudava pas (Paul Gairaud, Per polverosa (nèu -) n. f. neige poudreuse
las colomnas de Tarn, 1980) polzin n. m. poussin veire: poleton
politician, ana adj. e n. (s. XVIII...) politicien, polzinada n. f. couvée de poussins
enne polzinièra n. f. → cremèl 1. cage à poussins
politizacion n. f. (s. XX.) politisation 2. les Pléiades (constellation) veire: cloqueta
politizar v. (s. XVII...) politiser poma n. f. (s. XII.) 1. pomme - Expression: Quand
politologia n. f. (s. XX.) politologie siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin
politològue, òga n. (s. XX.) politologue del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur
politric n. m. (s. XIV : ń politri ż.) polytrique Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion a
polivalent, enta adj. (s. XIX...) polyvalent, ente mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. poignée
pòlka n. f. (s. XIX..., mot polonés) polka de porte
pollèn n. m. (s. XVIII...) pollen poma d’amor n. f. → tomata tomate
pollinia n. f. (s. XIX...) pollinie pomada n. f. (s. XIV.) pommade - Citation: A tu
pollinic, ica adj. (s. XIX...) pollinique me’n vau, paure pastor, / afin que del metís baston
pollinifèr, èra adj. (s. XIX...) pollinifère / que m’a tota A tu me’n vau, paure pastor, / afin
pollinizacion n. f. (s. XIX...) pollinisation que del metís baston / que m’a tota la carn macada, /
pollinizator, tritz adj. e n. m. (s. XX.) pollinisa- tu me forniscas la pomada ; car per remèdis, non n’i a
teur, trice cap, / dels que defòra vila òm sap, / qu’ieu n’aja metut
pollinòsi n. f. (s. XX.) pollinose [sus] ma plaga (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s.
pollucion n. f. (s. XIII.) pollution XVII)
polluir v. (s. XX.) polluer pomar v. intr. pommer
pòlo n. m. (s. XIX..., del tibetan) polo pomareda n. f. pommeraie
polonés, esa (pl. poloneses, esas) adj. e n. (s. pomastre n. m. pommier sauvage
XVI...) polonais, aise pomat n. m. (s. XIII.) cidre veire: perat
polpras n. f. plur. blanc de volaille pomçadoira n. f. (s. XX., de pomçar) ponceuse
polprièr n. m. (s. XIII.) pourpier (machine)
pols (a tot -) loc. à perdre haleine pomçaire, aira n. (s. XIX..., de pomçar) ponceur,
pols (d’un -) loc. d’un élan euse (personne)
pols (pl. polses) n. m. (s. XIV.) pouls pomçar v. (s. XIII..., de pomce) poncer
pols (reténer lo -) loc. retenir son haleine pomce n. m. (s. XIII..., lat. pomex, -icis) ponce
pols (téner lo -) loc. retenir sa respiration pomèl n. m. (s. XIII.) pommeau
pols de (al -) loc. sous la poussée de pomèla n. f. 1. pomme d’arrosoir 2. pommelle
polsa n. f. 1. poussière 2. balle des céréales pomelar v. 1. pommeler 2. grisonner (cheveux)
polsa (far de -) loc. faire l’important / des em- pomelat adj. (s. XIII.) pommelé, ée
barras Pomerania n. pr. Pomeranie (pays de Pologne)
polsa (far fòrça -) loc. faire l’important / des pometa n. f. (s. XIII.) 1. petite pomme 2. pom-
embarras mette
polsada (préner -) loc. reprendre haleine pomièr n. m. (s. XII.) pommier
polsament n. m. (s. XIV.) respiration pompa n. f. (s. XIII...) 1. pompe 2. apparat
polsar v. 1. respirer 2. haleter pompa n. f. 1. fouace 2. galette
polsar espés loc. haleter fort pompa n. f. (s. XV...) pompe (liquides)
polta n. f. → rausa 1. lie de vin 2. dépôt vaseux pompar v. (s. XVI...) pomper (liquide)
polvera n. f. (s. XII., lat. pulvis, pulveris, var.: pou- pompatge n. m. (s. XX.) pompage
vera (Lem.)) poudre (explosif, cosmétique...) pompelmós (pl. pompelmoses) n. m. (s. XVII...,
polverar v. (s. XVII..., de polvera) poudrer (cos- del neerlandés) pamplemousse
métique) pompet n. m. 1. galette 2. gâteau
polverat, ada adj. (s. XVII..., de polverar) poudré, pompeta n. f. petite galette
ée pompida n. f. coup
508
pompidor pont
pompidor n. m. 1. palier 2. promenoir ponchut, uda adj. (s. XII., de ponch) 1. corr.
pompièr n. m. (s. XVI...) pompier (incendies...) pointu - Citation: ... mès al lòc de lanças ponchu-
pompièr n. m. (s. XIX...) (péj.) pompier (art : de das, / armem-nos de plumas agudas (Pèir de Garròs,
style académique) Poësias, 1567) 2. corr. malin - Expression: aver
pompierisme n. m. (s. XIX...) (péj.) pom- l’esperit ponchut coma un cuol de tina (fr: ne pas
piérisme (art) être très malin) 3. corr. fin 4. corr. aigu, e
pompilh n. m. (lat. pulpa, pulpiculus (occ. med. ponctuacion n. f. (s. XVI..., de ponctuar) ponctua-
polpilh)) corr. mollet (jambe) (anatomia) - Expres- tion
sion: aquò non me fa lo pompilh mièlhs fait (fr: ça me ponctual, ala adj. (s. XIV..., lat. m. punctualisLaux)
fait une belle jambe) ponctuel, elle
pompir v. 1. fouler 2. piétiner 3. trépigner ponctualament adv. (s. XVI..., de ponctual)
pompir de pès loc. frapper du pied de colère ponctuellement
ponctualitat n. f. (s. XVII..., de ponctual) ponctu-
pompir la pòrta loc. heurter à la porte
alité
pompista n. (s. XX.) pompiste
ponctuar v. (s. XV..., lat. punctuare) ponctuer
pompon n. m. petit gâteau (biscuit)
ponctuat, ada adj. (de ponctuar) ponctué, ée
pomponar v. 1. pomponner 2. dorloter ponde n. m. plancher veire: plancat
pompós, osa (pl. pomposes, osas) adj. (s. XIV.) ponderacion n. f. (s. XV...) pondération
1. pompeux, euse 2. majestueux, euse ponderar v. (s. XIV...) pondérer
pomposa, vedèl cagarós (vaca -) expr. on ne ponderat, ada adj. (s. XVIII...) pondéré, ée
saurait garantir la descendance ponderator, tritz (pl. ponderators, trises) adj. (s.
pomposament adv. (s. XIV...) pompeusement XVI...) pondérateur
pompositat n. f. (s. XIV.) pompe (ostentation) ponderós, osa (pl. ponderoses, osas) adj. (s. XIV.)
ponçatge n. m. (s. XIX...) ponçage pondéreux veire: pesuc
ponccion n. f. (s. XIV., lat. punctio) ponction ponderositat n. f. (s. XIV.) pondérosité
ponccionar v. (s. XIX..., de ponccion) ponctionner pondièra n. f. (de pondre) poule pondeuse
ponch n. m. (lat. punctus) → punt point pondre v. (s. XIV.) pondre
ponchada n. f. (de ponchar) 1. piqûre 2. coup ponduda n. f. ponte
d’aiguillon ponent n. m. (s. XIII.) 1. ponant 2. couchant
ponchada (far una -) loc. pousser une pointe ponent (al -) loc. à l’ouest veire: colcant, marin
(escrime) poney n. m. (s. XIX..., de l’anglés) poney
ponchaire, aira n. (de ponchar) 1. piqueur, euse ponh ni me maca (aquò non me -) loc. je m’en
2. picador (corridas) 3. pointeur (pétanque) moque
ponchar v. (de ponch) 1. piquer 2. aiguillonner ponha (a la -) loc. à la force du poignet
3. fig. taquiner (fig. ponhedissa n. f. (de pónher) point de côté
ponchar (se -) v. (de ponch) se piquer (aiguille) ponhedura n. f. (de pónher) piqûre (sensation)
ponchason n. f. (de ponhar) 1. point douloureux ponhedura de la carn (la -) loc. l’aiguillon de
2. piqûre (insecte...) la chair
ponhejar v. (de pónher) 1. picoter 2. démanger
ponchat per l’ambicion loc. poussé par
l’ambition ponhement n. m. (de pónher) action de piquer
ponhent, enta adj. (de pónher) fig. poignant,
ponchejar v. intr. (de ponchar) 1. poindre veire:
ante (fig.)
puntejar 2. commencer à paraître
pónher v. (lat. pungere) 1. piquer 2. aiguillonner
ponchièr n. m. (de ponchar) 1. étai 2. pointal
3. mordre (serpent)
ponchon n. m. (de ponchar) 1. aiguillon
ponheson n. f. (de pónher) 1. piqûre 2. dé-
2. poinçon 3. faîte
mangeaison
ponchonada n. f. (de ponchonar) coup ponhet n. m. (de ponh) poignet - Citation: Ben-
d’aiguillon sai per qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb
ponchonadoira n. f. (de ponchonar) poinçon- tu sota Lucili, aviái [demembrat] de saber escrimar
neuse (instrument) d’espasa. Paravi doncas de quarta, ponhet torçut
ponchonaire, aira n. (de ponchonar) poinçon- (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001)
neur, euse (personne) ponhet (a som de) loc. au bout du poing
ponchonar v. (de ponchon) 1. aiguillonner ponhon n. m. (de ponh) triv. pognon
2. poinçonner 3. taquiner 4. harceler ponhor n. f. (de pónher) 1. picotement 2. piqûre
ponchut (aquò’s pro -) loc. c’est assez clair (insecte...)
ponchut coma un cuol de tina (aver l’esperit -) pont n. m. pont - Expression: pont Sant Miquèl,
expr. fam. ne pas être très malin me quitèt (lo -) (fr: quitta au pont Saint-Michel (il
ponchut coma una agulha loc. très pointu me))
509
pont (clau de -) porgir ajuda
pont (clau de -) n. f. éperon de pile de pont descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc
pont d’aram (un -) n. m. un pont suspendu a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en
pont d’aur (far un -) loc. favoriser quelqu’un mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904)
pont penjant (un -) n. m. un pont suspendu popularament adv. (s. XVI...) populairement
pontanèl n. m. ponceau popularitat n. f. (s. XVIII...) popularité
pontannada n. f. plur. (de l’italian) 1. période popularizacion n. f. (s. XIX...) popularisation
2. année commencée popularizar v. (s. XVII...) populariser
pontannada (dins nòstra -) loc. à l’heure populisme n. m. (s. XX.) populisme
actuelle populista adj. e n. (s. XX.) populiste
pontar v. intr. faire un pont populós, osa (pl. populoses, osas) adj. (s. XIV.)
pontife n. m. (s. XV...) pontife populeux, euse
pontifical, ala adj. (s. XIV.) pontifical, ale pòrc n. m. (s. XIII., lat. porcus) porc veire: tesson
pontificar v. intr. (s. XIV...) pontifier - Citation: La fèsta tombava plan, al mes de genièr,
pontificat n. m. (s. XIII.) pontificat fa que veniam de tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa,
pontilhas (cercar de -) loc. 1. pointilleux (être) salat pel caçolet e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire
2. chicaner Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ; Expression: pòrc
popa n. f. (s. XIII.) poupe (navire) (anar coma de punhets a un -) (fr: aller comme des
popa n. f. (s. XIII.) → sen sein veire: popar manchettes à un cochon) ; Expression: pòrc (anar
popa (arribar en -) loc. arriver par un vent fa- coma una esquila a un -) (fr: aller mal (seoir)) ; Ex-
vorable pression: pòrc (donar de confitura a un -) (fr: donner
popa de cabra (far la -) loc. pantalon qui fait des perles à un cochon) ; Expression: pòrc a mièjas es
des poches aux genoux (un) tostemps magre (un -) (fr: une affaire partagée fonc-
popada n. f. (de popar) téée tionne difficilement) ; Expression: pòrc delicat non
popaire, aira n. (de popar) celui, celle qui tète es jamai gras (fr: il ne faut pas être trop difficile) ;
popar v. (s. XIII.) téter Expression: pòrc dins un semenat de peses (un -) (fr:
popard n. m. 1. poupard veire: popar 2. gros un éléphant dans un magasin de porcelaine) ; Expres-
bébé sion: pòrc e mai l’argent (lo -) (fr: le beurre et l’argent
popardièra n. f. fam. femme aux gros seins du beurre) ; Expression: pòrc quand pissa (tremolar
poparèla n. f. (de popar) corr. biberon coma un -) (fr: trembler comme une feuille)
popat de bona lait (a -) loc. c’est quelqu’un de pòrc a l’arpast (un -) loc. un porc à l’engrais
bien / de fort pòrc marin n. m. → marsoïn marsouin
popat lait de sauma (a -) expr. il n’est pas très pòrc-espin n. m. (s. XIV.) porc-épic
malin pòrc-marin n. m. (s. XIV.) cochon d’Inde
pòpe n. m. (s. XVII..., del rus) pope porcada n. f. troupeau de porcs
popèl n. m. 1. mamelon 2. bout du sein porcariá (porchariá) n. f. (s. XIII.) 1. porcherie
popèl (al -) loc. au sein (enfant) 2. saleté 3. obscénité
popèl (èsser al -) loc. être au sein porcatièr, ièra n. 1. porcher, ère veire: porquièr
popièra n. f. tétine 2. marchand de porcs
popon n. m. (de popa) 1. fam. poupon 2. enfant porcatièra n. f. enclos pour les porcs
potelé porcèl n. m. (s. XIII.) → tesson pourceau
popon n. m. (de popar) fam. lait en t. enfantin porcèla n. f. (s. XIII...) → truèja truie
poponar v. pouponner (choyer un bébé) porcelada n. f. portée de porcs
poponar (se -) v. se choyer, être coquet porcelana n. f. (s. XIII..., de l’italian) porcelaine
popons n. m. plur. (de popa) petits seins (ado- porcelar v. mettre bas (truie)
lescente). t. enfantin porcelar v. intr. (s. XIV.) mettre bas (truie) veire:
popòta n. f. 1. popote veire: pòt 2. repas tessonar
d’enfant porcelat n. m. porc gras
populaça n. f. (s. XVI..., de l’ital. ń populaccio ż) porcelièra n. f. (de porcèl) truie reproductrice
populace (péj.) porcelum n. m. (coll.) les petits cochons
populàcia n. f. (s. XVI..., de l’ital. populaccio) lit. porcin, ina adj. (s. XIV.) porcin, ine
populace veire: cacibralha - Citation: Coma ditz porcion n. m. (s. XIII.) portion
Volaire : "Un tal cridal sedusís pertot la populàcia" porcion (a la rata -) loc. proportionnellement à
(Joan Bodon, La Quimèra, 1974). pòre n. m. (s. XIV : ń pors ż.) pore (f.)
populacion n. f. (s. XIV...) population porfir n. m. (s. XIV : ń porfiri ż) porphyre
popular, ara adj. (s. XV.) populaire - Expression: pòrge n. m. (s. XIV.) porche
Un pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada porgiment n. m. action d’apporter
en d’innombrables parlars. Los parlars populars, es- porgir v. apporter
pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en porgir ajuda loc. porter secours
510
porgir la man pòrtapluma
porgir la man loc. 1. tendre la main 2. mendier pòrta sul nas (aver -) loc. trouver porte close
porgir socors loc. v. donner secours pòrta tarnada n. f. porte à deux battants
pornografe, afa n. (s. XVIII...) pornographe pòrta tombanta n. f. porte battante
pornografia n. f. (s. XIX...) pornographie pòrta vergonha (me -) loc. cela me fait honte
pornografic, ica adj. (s. XIX...) pornographique pòrta-avions n. m. (s. XX.) porte-avions
porós, osa (pl. poroses, osas) adj. (s. XIV.) pòrta-fenèstra n. f. (s. XX.) porte-fenêtre
poreux, euse pòrta-servietas n. m. (s. XX.) porte-serviettes
porositat n. f. (s. XIV.) porosité veire: toalhon
porporat, ada adj. (s. XIII.) pourpré, ée pòrtabagatges n. m. (s. XIX...) porte-bagages
porpra n. f. (s. XIII.) pourpre pòrtabandièra n. m. (s. XIX...) porte-drapeau
porquet n. m. (s. XIII.) viande de porc portable, abla adj. 1. portable veire: portador
porquièr (lo rei non seriá son -) expr. il est très 2. téléphone /ordinateur portable
orgueilleux pòrtacigaretas n. m. (s. XIX...) porte-cigarettes
porquièr, ièra (porchièr, ièra) n. (s. XIII.) pòrtaclaus n. m. (s. XX.) porteclés
porcher, ère veire: porcatièr pòrtacontenedors n. m. (s. XX.) porte-
porrada (far una -) loc. faire une boulette / conteneurs veire: contenedor
bévue pòrtacòp adj. frappant, ante
porrat n. m. (de pòrre) jeune poireau - Citation: portada n. f. portée
I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa portada (a la -) loc. prix accessible
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e portadoira (paret -) n. f. mur porteur
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es portador, adoira adj. 1. porteur, euse veire:
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta portable 2. qui porte (mur, branche...)
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) portadura n. f. (s. XIII.) 1. portée 2. progéniture
pòrre n. m. (s. XIII.) poireau - Expression: pòrre 3. transport 4. port 5. maintien
(non aurà lo blanc del -) (fr: il ne s’en vantera pas) portadura (es sa -) loc. c’est son tempérament
pòrres e los caulets (entre Sant Pèire e Sant pòrtaelicoptèrs n. m. (s. XX.) porte-hélicoptères
Paulet, planta los -) expr. entre la Saint-Pierre pòrtaempèut n. m. (s. XIX...) porte-greffe
et la Saint-Paul, plante les poireaux et les pòrtafais n. m. (s. XVI...) → faissièr portefaix
choux pòrtafuelha n. m. (s. XVI...) portefeuille
porret / porriòl n. m. poireau de vignes pòrtagredon n. m. (s. XVIII...) porte-crayon
porron n. m. bouteille pour boire à la régalade portaire, aira n. (s. XIII.) 1. porteur, euse 2. fac-
pòrt n. m. (s. XII.) 1. port (de mer) 2. col (mon- teur (poste)
tagne) portal n. m. (s. XII.) portail - Expression: portal,
pòrt (arribar a bon -) loc. arriver à bon port vau quèrre la machòta (espèra-me al -) (fr: va voir
pòrt (venir a -) loc. arriver à bon port ailleurs si j’y suis)
pòrt de fusilh (a -) loc. à portée de fusil portalièra n. f. 1. grande porte 2. fenêtre (de
pòrt de mar n. m. port de mer grange) 3. jambages (de porte)
pòrta n. f. porte - Expression: pòrta son pan, per- pòrtamantèl n. m. portemanteau veire: pen-
tot l’a (qual -) (fr: celui qui se suffit à lui-même ne jador
doit rien à personne) pòrtament n. m. (s. XIII..., de portar) portement
pòrta (clavar -) loc. fermer la porte à clé pòrtamoneda n. m. (s. XVI...) porte-monnaie
pòrta (totes los vents non trucan la meteissa -) portanèl n. m. 1. portillon 2. guichet
loc. chacun voit midi à sa porte portanèla n. f. petite porte
pòrta a brand loc. porte ouverte à deux battants pòrtanenet, ventral, dorsal, en bricòla, en eis-
pòrta alandada loc. porte ouverte à deux bat- sarpa n. m. (s. XX.) porte-bébé, ventral, dorsal,
tants en bandoulière, en écharpe
pòrta barrada (a -) loc. à huis clos portant, anta adj. portant, ante
pòrta carretièra n. f. porte cochère pòrtaparaula n. m. (s. XVI...) porte-parole
pòrta de darrièr (èsser -) loc. être fourbe / pòrtapluma n. m. (s. XIX...) porte-plume
déloyal / faux portar v. (s. XII.) porter - Expression: E quand sèt
pòrta obèrta a brand loc. porte ouverte à deux oras avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant
battants Miquèl, me caliá partir... Mas, en me’n tornant, aviái
pòrta obèrta de bat en bat loc. porte ouverte à d’alas que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX) ; Ex-
deux battants pression: çò qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra
pòrta obèrta de land en land loc. porte ouverte la soa fe occitana, l’amor qui portava a la patria, e que
à deux battants crei que la communicava a tots los qui l’apressavan e
pòrta per pòrta (demorar -) loc. habiter porte à qui devienguèn los sons amics... (Simin Palay, 1940)
porte ; Expression: portar coma un peis (se -) (fr: se porter
511
portar posicionament
à merveille) ; Expression: portar coma un quatòrze portar pena per loc. être inquiet pour
d’as (se -) (fr: se porter à merveille) ; Expression: portar peruèl loc. porter le guignon
portar de bren a la truèja del molinièr (fr: porter de portar respècte loc. inspirer le respect
l’eau à la rivière) ; Expression: portar d’aiga a la mar portar socors loc. porter secours
(fr: porter de l’eau à la rivière) ; Expression: portar portar solaç loc. 1. réconforter 2. soulager
d’aiga a Ròse (fr: porter de l’eau à la rivière) ; Expres- portar sul còl loc. 1. porter un fardeau 2. fig.
sion: portar lo bast, nais amb la cengla (qual deu -) supporter avec peine
(fr: l’origine sociale est déterminante) portar sus la palma de la man loc. avoir en
portar (la) senténcia loc. rendre une sentence haute estime
portar a cabrit loc. porter à la chèvre morte portar tòrt loc. causer du tort
portar a la còla loc. porter à califourchon sur portar vergonha loc. faire honte
les épaules pòrtas (èsser per las -) loc. être réduit à la men-
portar a pelharòt loc. porter à califourchon sur dicité
le dos pòrtas de darrièr (cercar -) loc. eviter d’en venir
portar a pelhas loc. porter sur le dos au fait
portar a sant Cristòl loc. porter sur le cou portat sul cap del det (èsser -) expr. avoir la
portar al cabrumièr / cabrimèr loc. (de cabrum / faveur publique
cabrum X cabrit) porter à la chèvre morte portat sus la palma de la man (èsser -) expr.
portar aut (lo -) loc. vivre en grand seigneur jouir d’une grande popularité
portar bèl loc. porter haut la tête pòrtatinal n. m. porteur de vendange
portar bèl loc. être bien habillé portatiu, iva adj. portatif, ive
portar bissèst loc. porter malheur pòrtavista n. m. (s. XIX...) longue-vue
portar coma un prior (se -) loc. se porter comme pòrtavotz (pl. pòrtavoses) n. m. (s. XIX...) porte-
un charme (arbre) voix
portar coma una maia loc. porter en triomphe portèl n. m. (s. XII.) → guisquet guichet
portar contra loc. porter tort pòrti aquò sus las espatlas loc. cela me pèse
portar còp loc. porter tort portic n. m. (s. XIII.) portique
portar crenta loc. inspirer de la crainte portièr n. (s. XII.) 1. portier, ière 2. concierge
portar de peiras al clapàs loc. porter de l’eau à portièra n. f. (s. XX.) portière
la rivière portisson n. m. 1. petite porte veire: guisquet
portar de vestits de dimenge loc. mettre des 2. guichet 3. fig. introduction
habits de dimanche pòrto n. m. (s. XVIII..., de la vila portuguesa) porto
portar de vestits dels jorns obrants loc. mettre pòrts del país (als -) loc. aux portes du pays
des habits de tous les jours portuari, ària adj. (s. XX.) portuaire
portar de vestits d’estiu loc. mettre des habits Portugal n. pr. Portugal
d’été portugués, esa (pl. portugueses, esas) adj. e n.
portar dòl loc. (s. XVII.) porter le deuil (s. XVI...) portugais, aise
portar en palma de man loc. faire la louange portulan n. m. (s. XVI..., de l’italian) portulan
de quelqu’un posador n. m. puisoir (ustensile)
portar esglasi loc. Inspirer l’horreur / l’effroi posaire / poaire n. m. fausse note : ń canard ż
portar fresa loc. rapporter des nouvelles posaire, aira n. m. (s. XII.) puiseur, puisatier
portar l’arma loc. présenter les armes (personne)
portar la clau loc. porter la culotte posandièr, ièra n. (s. XIII.) puiseur, euse
portar la mòrt a la boca loc. être en danger de posar v. (s. XII.) puiser
mort posaraca n. f. (s. XII.) puits à roue veire: potz-
portar las bragas loc. porter la culotte rodièr
portar las cauças loc. gouverner chez soi posatièr, ièra n. puisatier
portar lo còr sus la man loc. avoir le cœur sur posca n. f. 1. poussière - Expression: Traucant
la main sols la rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quil-
portar l’aurelha bassa loc. avoir l’oreille basse hats, / d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abil-
portar mòrga loc. garder rancune hats (Paul Froment, Nadal, 1897) 2. bruine
portar nòire a qualqu’un loc. nuire à poscar v. bruiner
quelqu’un poscós, osa (pl. poscoses, osas) adj. pous-
portar onorament loc. avoir de la déférence siéreux, euse
portar orror loc. faire horreur poseta n. f. épuisette
portar pèira al clapàs loc. porter de l’eau à la posicion n. f. (s. XIV., lat. positio) position
rivière posicionament n. m. (s. XX., de "posicionar") posi-
portar pena loc. avoir du souci tionnement
512
posicionar pòt far (tot non -)
posicionar v. (s. XX., de "posicion") positionner postar v. (s. XVI...) poster (à un poste)
posicionator n. m. (s. XX.) positionneur (ap- postar v. intr. mettre un plancher
pareil) postarèl n. m. planchette
posicionatritz (pl. posicionatrises) n. f. (s. XX.) postarèla n. f. volige
positionneuse (machine) postèl n. m. (s. XIII.) poteau
posicionista n. (s. XX.) positionniste postèla n. f. (s. XIII.) planchette
posita (a -) loc. adv. à portée postèma n. f. (s. XIII.) 1. pus 2. suppuration
posita (aver a -) loc. avoir à sa disposition postemós, osa (pl. postemoses, osas) adj. (s.
positiu, iva adj. (s. XIV.) positif, ive XIV.) purulent, ente
positivisme n. m. (s. XIX...) positivisme postèr n. m. (s. XX., mot anglés) 1. poster 2. af-
positivista adj. e n. (s. XIX...) positiviste fiche
posologia n. f. (s. XIX...) posologie posterior, ora adj. (s. XV..., lat. posterior) sost.
posquejar v. intr. faire de la poussière postérieur, eure
posquina n. f. pluie fine posteriòri (a -) loc. adv. (s. XVII..., del latin) a pos-
possa n. f. (s. XIII.) → sen 1. sein veire: popa teriori
2. mamelle posterioritat n. f. (s. XV..., de posterior) sost.
possedir v. (s. XII.) posséder postériorité (juridic)
possession n. f. (s. XIII.) possession - Expression: posteritat n. f. (s. XII., lat. posteritas) sost.
Lo zin-zin [de las cigalas] montava, traucant las au- postérité
relhas, moriguent dins un sospir, per tornar renàisser postèrla n. f. (s. XIII.) poterne
e morir sens pausa, d’oras e d’oras ; Expression: va- pòstfaci n. f. (s. XVIII...) postface veire: prefaci
gas d’armonias que sens fin s’esperlongavan ; Expres- postièr, ièra n. (s. XIX...) postier, ère
sion: misteriosa incantacion qu’aviá pres possession postís, issa (pl. postisses, issas) adj. (s. XVII..., de
del temps e de l’espaci, e que getava sus la comba l’italian) postiche
abrasada una sensacion d’eternitat (Joana Bartès, Li- postissaire, aira n. (s. XX.) posticheur
son, 1934) pòstmodèrne, a adj. (s. XX., de pòst + modèrne)
possessiu, iva adj. (s. XIV.) possessif, ive post-moderne
possessor n. m. (s. XIII.) possesseur pòstoperatòri, òria adj. (s. XX., de pòst + operatòri)
possibilitat n. f. (s. XIII.) 1. possibilité post-opératoire
2. chances (possibilités) pòstposicion n. f. (s. XX.) post-position
possibilitats de (aver de -) loc. avoir des pòstposicion n. f. (lat. post + posicion) postposi-
chances de tion
possible (al -) loc. au plus haut degré pòstsincronizar v. (s. XX.) postsynchroniser
possible, ibla adj. (s. XIII.) possible - Citation: postulant, anta n. (s. XV...) postulant, ante
Quora se pensa a la prudéncia practica del maximal- postular v. (s. XIII.) postuler
ista Mistral, òm alena d’aise en vesent qu’enfin es postulat n. m. (s. XVIII...) postulat
possible de dire qu’una cultura vertadièrament renais postume, postuma adj. (s. XV..., lat.b. posthumus)
amb la renaissença d’un pòble (Robèrt Lafont, Sobre sost. posthume
l’alienacion, in Viure 1, 1965). postura n. f. (s. XVI..., mot italian) posture
possibles (far sos -) loc. faire son possible postura de (en -) loc. en situation de
pòst (pl. pòstes) n. f. (s. XIII.) planche postura de (èsser en -) loc. être en mesure de
pòst (pl. pòstes) n. m. (s. XIX...) 1. poste 2. place pòt n. m. lèvre veire: boca - Expression: La
pòst (pl. pòstes) n. m. (s. XX.) poste de radio castetat, mas sòrs, es la pus bèla [paradura] qu’una
pòst a fin (de -) loc. d’un bout à l’autre - Ci- [nòvia] pòsca portar al leit nupcial. E ! quna de
tation: Aviá vistalhat lo jornal, legida, de pòst a fin, vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela
la [pagina] de l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son rauba blanca que Dieu [li] carguèt en naissent ? Vos
fachas per fenhantejar. Pensava pas a res. Cutava vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas
(Paul Gayraud, La sexològa, 1982) se mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas
pòst a fin (de -) loc. d’un bout à l’autre (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
pòst avançat n. m. (s. XVI...) avant-poste pòt n. m. (lat. pottus) pot veire: topin
pòst-partum n. m. (s. XX., del latin) post-partum pòt (a -) loc. au goulot (boire) veire: boca
pòst-scriptum n. m. (s. XVII..., loc. latina) post- pòt (beure a -) loc. boire au goulot
scriptum pòt (far lo -) loc. 1. être sur le point de pleurer
pòsta n. f. (s. XVII..., mot italian) poste (courrier...) (enfant) veire: boca 2. faire la moue
pòsta (a la -) loc. commodément pòt comptar per una ! (la -) loc. il l’a échappée
postal, ala adj. (s. XIX...) postal, ale belle ! veire: poder
postam n. m. → ponde plancher veire: plancat pòt far (tot non -) loc. il ne peut pas tout faire
postar v. (s. XIX....) poster (le courrier) veire: poder
513
pòt mai (non se -) potona
pòt mai (non se -) loc. on ne peut mieux veire: poténcias (las grandas -) n. f. plur. les grandes
poder puissances
pòt parlar sense badar (non se -) expr. on ne poténcias d’argent (las -) n. f. plur. les puis-
parle pas sans risque veire: poder sances d’argent
pòt tondre las fedas, mas non las escorjar (se poténcias mondialas n. f. plur. les puissances
-) expr. il ne faut pas en demander trop veire: mondiales
poder potent, enta adj. puissant (politique,
pòt virar aquela (se la -) loc. s’il en réchappe économie...) veire: poderós
veire: poder potentat n. m. (s. XVI...) potentat
pòt virar las moscas (se -) loc. il est capable de potestat n. m. (s. XI.) 1. puissance divine, in-
se débrouiller veire: poder fernale veire: poténcia - Citation: Plan se pòt tenir
pòta n. f. 1. grosse lèvre veire: boca 2. lippe l’òme fièr, / b’es [aürós] tres còps amai quatre, / uèi
potable, abla adj. (s. XVII...) potable veire: topin que per el Dieu ven combatre / totas las potestats
pòtafin (far lo -) 1 loc. faire la fine bouche veire: d’Infèrn (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
boca 2. puissance paternelle, maritale... veire: potén-
pòtafin, ina 1 n. fine gueule veire: boca cia
potariá n. f. (s. XV.) poterie veire: topin potestat de marit (èsser en -) loc. arc. être en
potassa n. f. (s. XVI..., del neerl.) potasse puissance de mari
potassi n. m. (s. XIX...) potassium potestat pairala n. f. arc. puissance paternelle
potasson n. m. → merluç poutassou (poisson) potet n. m. baiser veire: poton - Expression:
veire: pòt Jamès non t’ei pro potejada, / los longs potets son los
potat n. m. potée veire: topin melhors (J. Nolens, La flauta gascona, 1897)
potatge n. m. potage veire: topin pòtfendut, uda n. qui a un bec de lièvre veire:
potatge (alongar lo -) loc. 1. ajouter de l’eau boca
dans le potage veire: topin 2. fig. entraîner des potièr, ièra n. (s. XV.) potier, ière veire: topin
retards potina n. f. poutine (alevin de sardine) veire:
potatgièr n. m. foyer de cuisine veire: topin topin
potejar v. donner un baiser - Expression: Jamès potinador n. m. (de potinar) → fonhador
non t’ei pro potejada, / los longs potets son los mel- boudoir veire: fonhador
hors (J. Nolens, La flaüta gascona, 1897) potinaire, aira n. (de potinar) boudeur, euse
poténcia n. f. (s. XIV.) 1. potence veire: salada potinar v. (de pòt) bouder veire: fonhar, far lo pòt
2. gibet
poténcia n. f. 1. puissance politique, militaire, potinga n. f. (occ. pòt X topin) 1. (fam. pej.) po-
spirituelle... veire: potestat 2. puissance d’un tion veire: topin - Citation: D’aquí ven que servi-
moteur, d’une machine... veire: potestat 3. puis- cials, potatges, potingas e vin et ceteràs de despensa
sance (mathématiques...) m’an fait un jòc de palma del chai e del granièr
poténcia (en -) loc. en puissance ont non tròbi provision que d’aire (Pèire Godelin, A
poténcia (ramèl de -) n. m. gibier de potence París, s. XVII) 2. remède
poténcia (tota -) loc. toute-puissance potinós, os (pl. potinoses, osas) adj. (de potinar)
poténcia (unitat de -) n. f. unité de puissance boudeur, euse
poténcia (volontat de -) n. f. volonté de puis- potja n. f. (lat. podium) poutge
sance poton n. m. 1. baiser veire: baisat, pòt - Expres-
poténcia cinc (uèit -) n. f. huit puissance cinq sion: E quand pensi, de còps, que ma polida aimada /
poténcia d’un motor (la -) loc. la puissance de sos potons d’amor brèça un autre amorós / una en-
d’un moteur veja me pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra
poténcia de Roma (la -) n. f. la puissance de e freja e d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec
Rome e garir mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial,
poténcia economica n. f. puissance 1898) ; Expression: Mas aquel òme despuèi dos ans es
économique desmamat de careças de femna. Sens que Lison n’aja
poténcia enemiga n. f. puissance ennemie la sentida, lo sang [li] monta al cap, sos uèlhs venon
poténcia militara n. f. puissance militaire fosques, e tot d’un còp, son poton fòl marca la boca de
poténcia morala n. f. puissance morale Lison d’un ferre brosent (Joana Bartés, Lison, 1934) ;
poténcia publica n. f. puissance publique Expression: poton (esclafar un -) (fr: faire claquer un
potencial, ala adj. (s. XIV.) potentiel, elle baiser) 2. bisou
potencialament adv. (s. XIV.) potentiellement poton (esclafar un -) loc. faire claquer un
potencialitat n. f. (s. XIX...) potentialité baiser
potencializacion n. f. (s. XX.) potentialisation poton de pana loc. baiser volé veire: boca
potencializar v. (s. XX.) potentialiser potona n. f. gros baiser
514
potonada / potonejada precedir
potonada / potonejada n. f. série de baisers practicar v. (s. XIII.) pratiquer - Expression: Digas
veire: boca a la bèla Maria, / que non dòrmi ni nuèit ni jorn, /
potonar v. 1. embrasser veire: boca 2. donner e que tu fas per industria, / çò qu’ieu practiqui per
un baiser amor (Gautièr, La Mòstra, s. XVII)
potonarèl, èla adj. 1. affectueux, euse - Expres- practicar l’usura loc. pratiquer l’usure
sion: Maire tan bòna, tan risolhiera e tan potonarèla practician n. m. (s. XV...) praticien
! (Baptista Bonet, Vida d’enfant, 1894) 2. qui aime prada n. f. (s. XII.) 1. pré 2. grand pré
donner des baisers pradal n. m. (s. XII.) 1. pré 2. grand pré
potonejar v. multiplier les baisers veire: boca pradariá n. f. (s. XIII.) prairie
potonièra n. f. bouche (style plaisant) veire: pradèl n. m. (s. XIII.) → cobèrt préau
boca pradet / pradelet n. m. (s. XII.) 1. petit pré 2. rosé
pòts (apuntar los -) loc. pincer les lèvres veire: des prés (champignon)
boca pradeta n. f. petit pré
pòts (aquò es passar de mèl pels -) expr. c’est pradièr, ièra adj. 1. relatif aux prés 2. des prés
un vrai plaisir / délice veire: boca pradièra non pòt dire de qual es lo polin (cav-
pòts (de la punta dels -) loc. du bout des lèvres ala -) expr. 1. il ne connaît pas le détail de ses
veire: boca affaires 2. (sens plus concret possible)
pòts (de la punta dels -) loc. du bout des lèvres pradon n. m. petit pré
pòts (de la punta dels -) loc. du bout des lèvres pragmatic, ica adj. (s. XIX...) pragmatique
pòts (far los -) loc. mettre la bouche en cul de pragmatisme n. m. (s. XIX...) pragmatisme
poule veire: boca prangièra n. f. sieste veire: sèsta
pòts (lo rire non li passa los -) expr. il rit jaune prangièra (far -) loc. faire la sieste
veire: boca prat n. m. (s. XII.) pré
pòts (lo rire suls -) loc. le sourire aux lèvres prat batalhièr n. m. (s. XII...) champ de bataille
veire: boca prautir v. 1. fouler 2. pétrir 3. trépigner
pòts (rire suls -) loc. rire au nez prealable (sense autre -) loc. sans autre préam-
bule
pòts (se’n lecar los -) loc. s’en lécher les
prealable, abla adj. (s. XIV...) préalable
babines veire: boca
preambul n. m. (s. XIV..., lat. b. praeambulus) sost.
pòts e morres (far -) loc. bouder
préambule
pòts e pòts lèvres à lèvres veire: boca
preavís (pl. preavises) n. m. (s. XIV...) préavis
pòts e pòts (èsser -) loc. s’embrasser sur la
prebenda n. f. (s. XIII...) prébende
bouche veire: boca
prebendar v. (s. XIV.) prébender
pòts en pòts (de -) loc. de bouche à oreille
prebòst (pl. prebòstes) n. m. (s XIII., lat. praeposi-
pòts en pòts (lo -) n. m. le bouche à oreille tus) prévôt
pòts lises (se’n far los -) loc. s’en régaler veire: prebostat n. f. (s. XIV.) prévôté
boca precalfatge n. m. (s. XX.) préchauffage
pòts sarrats (téner los -) loc. pincer les lèvres precari, ària adj. (s. XIII.) précaire
veire: boca precariá n. f. (s. XIII.) précarité
potz (pl. poses) n. m. (s. XIII.) puits - Expression: precàriament adv. (s. XVII...) précairement veire:
Garòna mai que mai carreja, / e degun potz n’es san- precariá
itós, / e l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor de precarizacion n. f. précarisation
las rainetas (Pèire Godelin, s. XVII) precaucion n. f. (s. XVI...) précaution
potz de sant Patrici (a lo -) n. m. il est très riche precaucionar v. (s. XVII...) précautionner
potz rodièr n. m. puits à roue precaucionar (se) v. prendre ses dispositions /
practic, ica adj. (s. XIV.) pratique - Citation: précautions
Quora se pensa a la prudéncia practica del maximal- precaucionós, osa (pl. precaucionoses, osas)
ista Mistral, òm alena d’aise en vesent qu’enfin es adj. (s. XVII...) précautionneux, euse
possible de dire qu’una cultura vertadièrament renais precaucionosament adv. (s. XIX...) précaution-
amb la renaissença d’un pòble (Robèrt Lafont, Sobre neusement
l’alienacion, in Viure 1, 1965). precedent, enta adj. (s. XIII...) précédent, ente
practica n. f. (s. XIII.) pratique precedentament adv. (s. XV...) précédemment
practica plus (aquò non se -) loc. cela ne se fait precedir v. (s. XIII.) précéder - Expression: Lo grop
plus pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men-
practicabilitat n. f. (s. XIX...) praticabilité tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic.
practicable, abla adj. (s. XVI...) praticable Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an-
practicament adv. (s. XIII.) pratiquement ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt,
practicant, anta adj. (s. XIX...) pratiquant, ante Gramatica, 1935)
515
precèpte pregar (prejar)
precèpte n. m. (s. XII...) précepte tation: Predicator / tenc per meillor / quan fai l’obra
precèptor, tritz (pl. precèptors, trises) n. pré- que manda far (Pèire Cardenal, s. XIII)
cepteur, trice prediccion n. f. (s. XVI...) prédiction
preceptor, tritz (pl. preceptoses, osas) n. (s. XV..., predictiu, iva adj. (s. XX., de l’anglés) prédictif,
lat. praeceptor) précepteur, trice ive
preceptoral, ala adj. (s. XVIII., de preceptor) pré- predileccion n. f. (s. XV...) prédilection
ceptoral, ale predire v. (s. XIII...) prédire
preceptorat n. m. (s. XVII., de preceptor) précep- predispausar v. (s. XV...) prédisposer
torat predisposicion n. f. (s. XVIII...) prédisposition
precession n. f. (s. XVII...) précession predit, dita adj. (s. XIII.) prédit, ite
preciós, osa (pl. precioses, osas) adj. (s. XII.) pré- predominància n. f. (s.XVI...) prédominance
cieux, euse predominant, anta adj. (s. XIV...) prédominant,
preciosament adv. (s. XV...) précieusement ante
preciositat n. f. (s. XIV.) préciosité predominar v. (s. XVI..., de pre + dominar) pré-
precipici n. m. (s. XVI...) précipice dominer
precipitacion n. f. (s. XV...) précipitation preeminéncia n. f. (s. XIV., lat. praeeminentia)
precipitadament adv. (s. XVI...) 1. précipitam- sost. prééminence
ment 2. en hâte preeminent, enta adj. (lat. praeeminens) préémi-
precipitar v. (s. XVI...) précipiter nent, ente
precipitat n. m. (s. XVI...) précipité preempcion n. f. (s. XVI...) préemption
precipitat, ada adj. (s. XVI...) précipité, ée preemptar v. (s. XX.) préempter
preexisténcia n. f. (s. XVI..., de pre + existéncia)
precís, isa (pl. precises, isas) adj. (s. XIV...) 1. pré-
préexistence
cis, ise 2. précis
preexistent, enta adj. (s. XVI...) préexistant, ante
precisament adv. (s. XIII.) précisément
preexistir v. (s. XV..., lat. praeexistere) préexister
precisar v. (s. XVIII...) préciser
prefabricat, ada adj. (s. XX.) préfabriqué, ée
precision n. f. (s. XVI...) précision
prefaci n. m. (s. XV...) préface
precòç, òça (pl. precòces, òças) adj. (s. XVII...)
prefaciar v. (s. XVIII...) préfacer
précoce
prefècte, ècta n. (s. XIII : ń prefeit ż.) préfet, ète
precòçament adv. (s. XIX...) précocement
prefectoral, ala adj. (s. XIX...) préfectoral, ale
precocitat n. f. (s. XVII...) précocité
prefectura n. f. (s. XIV...) préfecture
precompte n. m. précompte
preferéncia n. f. (s. XIV...) préférence - Citation:
preconcebut, uda adj. (s. XVII...) préconçu, ue E ma maire, sènsa se mai faire pregar, entamenava
preconeissença n. f. (s. XIV.) préconnaissance de preferéncia aquesta (Baptista Bonet, Vida d’enfant,
preconizacion n. f. (s. XIII.) préconisation 1894)
preconizar v. (s. XVII...) préconiser preferencial, ala adj. (s. XX.) préférentiel, ielle
preconizator, tritz (pl. preconizators, trises) n. preferiblament adv. (s. XVII...) préférablement
(s. XVII...) préconisateur, trice preferible, ibla adj. (s. XVI...) préférable
precursor, sora (pl. precursors, soras) n. (s. XV...) preferir v. (s. XIII.) préférer
précurseur - Citation: Josèp Ros es pas solament lo prefiguracion n. f. (s. XVII...) préfiguration
grand trobaire de la Chançon lemosina, lo reviudador prefigurar v. (s. XIII...) préfigurer
qu’a [incarnat] l’anma de son terraire: es lo precur- prefixacion n. f. (s. XIX...) préfixation
sor de la vertadièra Renaissença occitana (Antonin prefixal, ala adj. (s. XX.) préfixal, ale
Perbòsc, 1905) prefixar v. (s. XV...) préfixer
preda n. f. (s. XIV.) 1. proie 2. prise prefixe n. m. (s. XVIII...) préfixe
predator, tritz (pl. predators, trises) n. m. (s. XX.) prègadieu n. m. (s. XVII...) prie-Dieu
prédateur prègadieu-bernada / prègajoana n. f. mante
predecessor, ora (pl. predecessors, oras) n. m. (s. religieuse
XIII., lat. praedecessor) sost. prédécesseur pregaire, aira n. 1. qui prie veire: prior 2. qui
predestinacion n. f. (s. XIV.) prédestination sollicite
predestinar v. (s. XIII.) prédestiner pregant, anta adj. e n. (s. XII...) → orant priant,
predestinat, ada adj. e n. (de predestinar) prédes- ante
tiné, ée pregar (prejar) v. (s. XII...) 1. prier - Citation:
predicacion n. f. (s. XIII.) prédication veire: Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents
presic qu’aviau tot a [ronfle] lor mancava pas res, èron re-
predicant, anta n. (s. XVI...) prédicant, ante spectats e aimats dins lor país coma de [mond] que
predicator, tritz (pl. predicators, trises) n. m. podiau e que fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan
(s. XIII.) prédicateur, trice veire: presicaire - Ci- Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. supplier
516
pregària préner brica garda (non -)
pregària n. f. (s. XII..., lat. precaria, var.: preguièra preliminar, ara adj. (s. XVII...) préliminaire veire:
(Leng., Prov.), prejària (Lem., Auv., Viv. Alps)) sost. ribassejar
prière (religions) - Citation: Lo Gran tas pregàrias preludi n. m. (s. XVI...) prélude
entena, / lo Dieu de Jacòb te dehena (Pèir de Gar- preludiar v. (s. XVII...) préluder
ròs, Psaumes, 1565); La finta ditz que Siringa, prematur, ura adj. (s. XVII...) prématuré, ée
Nimfa boscassièra, perseguida de Pan, [foguèt], a premeditacion n. f. (s. XIV...) préméditation
sa meteissa pregària, cambiada en canavièra salvatja premeditar v. (s. XIV...) préméditer
(Pèire Godelin, s. XVII) prémer v. (s. XII.) presser (appuyer)
pregària (cridar la -) loc. (loc.) dire la prière à prèmi n. m. (s. XII.) prix (récompense)
haute voix premiar v. (s. XII.) récompenser (donner un prix
pregavi (los en -) loc. (loc.) je les en priais (eux) à quelqu’un)
preguièra n. f. (s. XII.) → pregària prière premícias n. f. plur. (s. XII..., lat. primitiae)
prèire n. m. (s. XII.) prêtre 1. prémices (premiers fruits) 2. prémices (élé-
prèire n. m. praire (mollusque) ments annonciateurs)
preire bartassièr n. m. (s. XVIII.) prêtre réfrac- premissa n. f. (s. XIV...) prémisse (raison-
taire (Révolution) nement)
preiressa n. f. (s. XII...) prêtresse premissa n. f. (s. XIV..., lat. praemissa) prémisse
preison n. f. (s. XI., lat. prensionem) prison premonicion n. f. (s. XIX...) prémonition
preisonièr, ièra n. (s. XII.) prisonnier, ière - Ci- premonitòri, òria adj. (s. XIX...) prémonitoire
tation: ... abandonet Peitieus e tornet s’en en Nor- premsa n. f. (s. XII.) presse
mandia e laisset los preisoniers per sagrament e per premsada n. f. (s. XII....) 1. pressée 2. pressage
ostatges... (Razo. Bertran de Born lo filh). premsapurèa n. m. (s. XX.) presse-purée
prèissa n. f. 1. foule 2. hâte premsar v. (s. XII.) 1. presser 2. pressurer
preissa ( i a -) loc. il y a urgence premsatge n. m. (s. XII...) 1. pressage 2. pressur-
preissa ( i an -) loc. il y a la foule age
preissa (aver -) loc. être en vogue premunir v. (s. XIV...) prémunir
preissa (en granda -) loc. de toute urgence prenable, abla adj. (de préner) prenable veire:
prèissa (en tota -) loc. en toute hâte prenedor
prendre v. (lat/ prehendere) → préner → préner
preissa (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas ur-
1. prendre 2. attraper
gence
prenedor, doira adj. (de préner, var.: preneder, era
preissa de se tirar d’aquí (aver -) loc. avoir hâte
(Gasc.)) qui est à prendre veire: prenable
de sortir de là
preneire, eira n. (s. XIII.) preneur (personne)
preissar v. 1. accélérer 2. presser
prenement n. m. (s. XII...) prise
preissièra (en grand -) loc. en toute hâte
préner v. (s. XI., lat. prehendere / prendere) →
preistòria n. f. (s. XIX..., de pre + istòria) sost.
préner 1. prendre 2. embaucher 3. attraper
préhistoire
préner (a ben o tot -) loc. à tout prendre
preistoric, ica adj. (s. XIX..., de preistòria) sost.
préner (lo) balanç loc. prendre de l’élan
préhistorique
préner (non i a que de -) loc. il n’y a qu’à pren-
prejudical, ala adj. (XVIII...) préjudiciel, elle dre
prejudici n. m. (s. XIII.) préjudice préner (s’i -) loc. s’y laisser prendre
prejudiciable, abla adj. (s. XIV.) préjudiciable préner (se) loc. devenir de la glace (eau)
prejudicial, ala adj. (s. XIII.) préjudiciel, elle préner a grat loc. prendre en faveur
prejudiciar v. (s. XIV...) préjudicier préner a la leca (se -) loc. tomber dans le pan-
prejudicis involontaris a l’integritat d’autrú n. neau
m. plur. atteintes involontaires à l’intégrité préner a la pròva loc. faire subir une épreuve
d’autrui à quelqu’un
prejudicis volontaris a l’integritat d’autrú n. m. préner a la tasta loc. faire subir une épreuve à
plur. atteintes volontaires à l’intégrité d’autrui quelque chose
prejutjar v. (s. XV...) préjuger préner a renda loc. prendre à location
prejutjat n. m. (s. XV...) préjugé préner a tissa loc. prendre en grippe
prejutjats n. m. plur. préjugés (juridic) préner al còrs loc. appréhender au corps
prelat n. m. (s. XIII., lat. med. praelatus) sost. préner al molon loc. prendre sur le tas
prélat préner al revèrs loc. prendre mal les choses
prelatura n. f. (s. XIII., lat. praelatura) sost. préla- préner avantatge loc. tirer parti
ture (religions) préner bota per barral loc. prendre des vessies
prelèvament n. f. (s. XVIII...) prélèvement pour des lanternes
prelevar v. (s. XVII...) prélever préner brica garda (non -) loc. ne pas se soucier
517
préner cap o autre préner un bon biais
préner cap o autre loc. se terminer d’une façon préner la val tòrta loc. 1. prendre une voie dé-
ou d’une autre tournée 2. sortir du droit chemin
préner carrièra loc. 1. s’acheminer 2. prendre préner la volada loc. prendre son essor
telle rue 3. embrasser une profession préner lanç loc. prendre de l’élan
préner chòt per cardelina loc. prendre martre préner las avanças loc. prendre les devants
pour renard préner las parts loc. prendre fait et cause pour
préner çò melhor (se -) loc. choisir le meilleur préner las parts de qualqu’un loc. prendre la
préner colors loc. prendre des couleurs défense de quelqu’un
préner coma d’esca loc. prendre feu facilement préner leiçons loc. prendre des leçons
préner corsa loc. prendre de l’élan préner lenga loc. prendre la parole
préner d’aise (lo -) loc. le prendre à son aise préner lenga amb qualqu’un loc. s’informer
préner d’alen loc. prendre courage auprès de quelqu’un
préner de bon loc. prendre la chose sérieuse- préner lo bol loc. commencer à bouillir
ment préner lo córrer loc. se mettre à courir
préner de quicòm (se -) loc. prendre garde à préner lo davant loc. prendre les devants
préner de vòlha loc. prendre des forces préner lo dessús loc. surmonter la maladie
préner d’aucet loc. hausser le ton préner lo dessús (ne -) loc. surmonter la
préner d’indicas loc. se renseigner douleur
préner en asirança loc. prendre en haine préner lo fum loc. se mettre en colère
préner en descaça loc. prendre en aversion préner lo montant sus loc. prendre l’ascendant
préner en falsada loc. prendre par trahison sur
préner en ira loc. prendre en grippe préner lo pan a loc. acheter son pain chez
préner en òdi loc. prendre en grippe préner lo pè loc. prendre l’habitude
préner en tissa loc. prendre en grippe préner lo plec loc. prendre le pli
préner en traïson loc. prendre par trahison préner lo solelh loc. prendre le soleil
préner exemple a loc. suivre l’exemple de préner lòc loc. prendre place / rang
préner fòc coma l’esca loc. prendre feu comme préner l’alongui loc. partir de chez soi
l’amadou préner l’avança loc. prendre les devants
préner garda (se -) loc. se tenir sur ses gardes préner mira loc. 1. prendre sa mire 2. viser
préner gat per lèbre (far -) loc. faire prendre préner mira sus loc. prendre modèle sur
des vessies pour des lanternes préner palada loc. 1. reculer pour mieux sauter
préner l’acorcha loc. prendre le raccourci 2. prendre de l’élan
préner l’afar pels aurelhons loc. prendre préner partit per loc. prendre parti pour
l’affaire résolument en mains préner pè sus loc. prendre l’ascendant sur
préner la barutla loc. dégringoler préner peca loc. se détériorer
préner la biaça loc. être réduit à la mendicité préner per ben loc. prendre en bien
préner la bisca loc. se fâcher tout rouge préner per doçor loc. prendre par la douceur
préner la cisampa loc. prendre froid préner per mal loc. prendre en mauvaise part
préner la corruda loc. prendre sa course préner polsada loc. reprendre haleine
préner la davalada loc. 1. péricliter 2. se faire préner qualqu’un a despart loc. prendre
vieux quelqu’un à part
préner la desbranda loc. tomber en déconfiture préner qualqu’un de son biais loc. prendre
préner la descampeta loc. prendre la poudre quelqu’un par son faible
d’escampette préner qualqu’un per amusarèla loc. prendre
préner la desfila loc. prendre la tangente quelqu’un comme tête de Turc
préner la fortuna al pel loc. saisir la chance préner qualqu’un per cap de turc loc. prendre
avant qu’elle ne s’échappe quelqu’un comme tête de Turc
préner la fresca loc. prendre le frais prèner qualqu’un sus la cauda loc. prendre sur
préner la frescura loc. prendre le frais le fait
préner la larga loc. prendre le large préner sas amiras loc. s’orienter
préner la machòta loc. prendre une cuite préner sos aises loc. prendre ses aises
préner la maire al nis loc. découvrir le pot aux préner tèrra loc. aborder la côte
roses préner tot a la mala (o -) loc. prendre tout au
préner la messa loc. être ordonné prêtre pire
préner la monina loc. s’enivrer préner tot pel petit cap (o -) loc. tâtillonner
préner la pica loc. prendre la mouche préner un aire loc. prendre froid
préner la vaca e mai lo vedèl loc. triv. épouser préner un banh de lait loc. se délecter
une fille-mère préner un bon biais loc. prendre tournure
518
préner un jorn a la mòrt presbita
préner un jorn a la mòrt loc. perdre un jour de prepaus (a aquel -) loc. à ce sujet
vie en raison du désespoir, de l’émotion, de la prepaus (a tot -) loc. à tout propos
peur... prepaus (pl. prepauses) n. m. (de prepausar)
préner un jorn redond loc. faire le pont 1. propos 2. discours 3. dessein
préner un marrit jorn loc. se faire du mauvais prepaus coma un calfalièit d’estiu (aquò’s a -)
sang expr. cela vient comme un cheveu sur la soupe
préner un raubaire loc. attraper un voleur prepaus de (a -) à propos de
préner una culèfa loc. prendre une cuite prepausable, abla adj. (s. XVIII..., de "prepausar")
préner una ganarra loc. prendre une cuite proposable
préner vam loc. prendre de l’élan prepausar v. (s. XIV..., lat. proponere X pausar) pro-
préner vam de loc. décider de poser - Citation: Administrator, es aquel títol que li
préner (se i -) loc. s’y mettre prepausèron. Per servir la patria (Paul Gairaud, La
prenhat n. m. (s. XIII.) → fètus fœtus sexològa, 1982)
prenhesa n. f. (s. XIV.) → prensa grossesse veire: prepausat, ada n. (s. XVII...) préposé, ée
emprenhament preponderància n. f. (s. XVIII...) prépondérance
prèni-quiti (a -) loc. à tour de rôle preponderant, anta adj. (s. XVIII...)
prenom n. m. (s. XIV.) prénom prépondérant, ante
prenominacion n. f. (s. XIV.) prénomination preposicion n. f. (s. XIV.) préposition
prens adj. (s. XII : ń prenh ż.) 1. enceinte (femme) preposicional, ala adj. (s. XIX...) prépositionnel,
- Expression: Aprèp aver totis los dits / dins un bon elle
peis emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb prepositiu, iva adj. (s. XVII...) prépositif, ive
le brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / prepositivament adv. (s. XIX...) prépositivement
totis tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una prepuci n. m. (s. XIII.) prépuce
rima / sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. prerafaelita adj. e n. (s. XIX..., de pre + rafaelita)
XVII) 2. plein de préraphaélite
prens (es -) loc. elle est enceinte preretirada n. f. corr. préretraite
prensa n. f. (s. XII...) grossesse veire: prenhesa preretirada (/pre-retirada) n. f. (s. XX.) prére-
prenupcial, ala adj. (s. XX.) prénuptial, ale traite
preocupacion n. f. (s. XV...) préoccupation prerintrada n. f. (s. XX., de pre + rintrada) corr.
preocupant, anta adj. (s. XX.) préoccupant, ante prérentrée
preocupar v. (s. XIII.) préoccuper prerogativa n. f. (s. XIII.) prérogative
preocupar de (se -) loc. se soucier de preromantic, ica adj. (de pre + romantic) sost.
preocupat, ada adj. (s. XV...) préoccupé, ée prtéromantique (literatura)
prèp (pròp; pròpche) prep. près - Citation: ot preromantic, ica (/pre-romantic, ica) adj. (s. XX.)
d’un còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son préromantique
amic roncava doçament coma un caton. Seguret se preromantisme n. m. (de pre + romantisme) sost.
calèt, e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, préromantisme (literatura)
el tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo près adv. près
grelh, 1965) pres a fust (s’es -) loc. il s’est pris lui-même au
prèp de (al -) loc. auprès de piège
preparacion n. f. (s. XIII., lat. praeparatio) prépa- pres al sedon loc. pris au collet (lapin...)
ration pres lo balanç (a -) loc. il a failli (devenir sol-
preparar v. (s. XIII., lat. praeparare) préparer - Ci- dat...)
tation: Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son pres vam de se maridar (a -) loc. l’idée lui est
manto prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, venue de se marier
/ de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, presa n. f. (s. XIII.) 1. prise 2. capture
s. XVII); Quand siam estats entre la poma e lo for- presa de corrent n. f. (s. XX.) prise de courant
matge, vèrs la fin del repais, monsur vòstre reitor presa e la mesa (la -) loc. la recette et la dépense
m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá donar un mot (vx)
d’edificacion a mon pòble. i ai respondut cossí aquò se presada n. f. (s. XIII...) estimation
pòt far, som pas brica preparat ? (Joan-Loís Fornèrs, presagi n. m. (s. XIV...) présage
s. XVIII) presagiar v. (s. XVI...) présager
preparatius n. m. plur. (s. XIV...) préparatifs presaire, aira n. (s. XIII...) priseur, euse
preparator, tritz (pl. preparators, ises) n. (s. presar v. (s. XII.) 1. priser veire: prètz 2. estimer
XVI..., lat. preparator) préparateur, trice presar (se) loc. être content de soi (vaniteux)
preparatòri, òria adj. (s. XIV..., lat. praeparatorius) presar pas (non se -) loc. ne pas être fier
préparatoire presbicia n. f. (s. XVIII...) presbytie
prepaus (a -) prep. à-propos presbita adj. e n. (s. XVII...) presbyte
519
presbitèri prestidor
presbitèri n. m. (s. XII...) presbytère veire: cami- me fassen prestar, si lor plai, en pagant coma es le
nada degut, l’èstre de lor vesina, la quala vesina demòra a
presciéncia n. f. (s. XIII.) prescience èstre, près d’èstre, coma qui va a èstre (Odde de Tri-
prescripcion n. f. (s. XIII., lat. praescriptio) pre- ors, 1578)
scription presicar v. (s. XII.) prêcher
prescriptible, ibla adj. (s. XIV..., de prescripcion) presicar al vent loc. prêcher dans le désert
prescriptible presicar per sa biaça loc. prêcher pour sa
prescrit, a adj. (s. XV..., de prescriure) prescrit, e paroisse
prescriure v. (s. XIII., lat. praescribere) prescrire presicar per sa gòrja loc. triv. en vouloir que
presedéncia n. f. (s. XVI..., de pre + sedéncia) sost. pour sa gueule
préséance presicar per son sant loc. prêcher pour sa
preseleccion n. f. (s. XX., de pre + seleccion) sost. paroisse
présélection presidéncia n. f. (s. XIV.) présidence
preseleccionar v. (s. XX., de pre + seleccionar) sost. presidencial, ala adj. (s. XVIII...) présidentiel,
présélectionner (espòrt) elle
preséncia n. f. (s. XIII.) présence - Citation: Lo presidencialisme n. m. (s. XX.) présidential-
jorn susdit en preséncia deusdits auditors e gardas isme
rendon conde Bertranet de Nabalhas, garda l’an pros- presidencialista n. (s. XX.) présidentialiste
mar passat, deu carc qui avé de guarderia (Condes de president de la Republica n. m. président de
Pau, s. XV); Car mos enemics estonats / en darrèr la République
se’n son retornats, / trebucat an, sens resisténcia / a president del cosselh n. m. président du con-
la vista de ta preséncia (Arnaud de Saleta, Psalme IX, seil
s. XVI) president, enta n. président, ente
preséncia (una bèla -) loc. 1. un beau physique presidir v. (s. XIV...) présider
2. une belle prestance presompcion n. f. (s. XIII.) présomption
present n. m. (s. XIII.) présent (conjugaison) presomptiu, iva adj. (s. XIV.) présomptif, ive
present n. m. (s. XIII.) cadeau veire: capdèl presomptuós, osa (pl. presomptuoses, osas) adj.
present d’esquina (far un -) loc. tourner le dos (s. XIII.) présomptueux, euse
present, enta adj. e n. m. (s. XII.) 1. présent, ente presomptuosament adv. (s. XIV.) pré-
2. présent somptueusement
presentable, abla adj. (s. XVI...) présentable pressentida n. f. pressentiment
presentacion n. f. (s. XIII.) présentation pressentiment n. m. (s. XVI...) pressentiment
presentar v. (s. XIII.) présenter pressentir v. (s. XVI...) pressentir
presentar (sense ieu me -) loc. si je ne m’étais pression n. f. (s. XVII...) pression
pas présenté... pressurizacion n. f. (s. XX.) pressurisation
presentar sos vòts loc. présenter ses vœux pressurizar v. (s. XX., de l’anglés) pressuriser
presentator, tritz (pl. presentators, trises) n. (s. pressurizat, ada adj. (s. XX.) pressurisé, ée
XV...) présentateur, trice prèst (pl. prèstes) n. m. (s. XII.) prêt (argent...)
presents (far de -) loc. offrir des cadeaux prèst, prèsta (pl. prèstes, prèstas) adj. (s. XIV.)
presep n. m. (s. XIV.) → grépia crèche de Noël 1. prêt, prête 2. preste
preservacion n. f. (s. XV.) préservation prestacion n. f. (s. XV...) prestation
preservar v. (s. XIII.) 1. préserver 2. garantir prestacions socialas n. f. prestations sociales
preservatiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) préservatif, prestaire, aira n. (s. XII.) prêteur, euse
ive prèstament adv. (s. XIV.) 1. prestement 2. sans
preservator, tritz (pl. preservators, trises) adj. (s. hésitation
XVI...) préservateur, trice prestància n. f. (s. XVI...) prestance
presic n. m. (s. XII.) sermon veire: predicacion prèstanom n. m. prête-nom
- Expression: Quant ne faguèt de presics, l’abat Sal- prestar v. (s. XII.) prêter
vat, dins totes los ròdols d’Occitania ! Dieu sol o sap prestar a (se -) loc. se prêter à
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) prestar a pagar jamai loc. prêt à fonds perdus
presic ... (sus aquel bèl -) loc. sur ces bonnes prestar son nas pertot loc. fourrer son nez
paroles... partout
presicaire, aira n. m. (s. XIII., de presicar, var.: presi- prestatari, ària n. (s. XIX...) prestataire
cador, adora / airitz (Gasc., Prov.)) sost. prêcheur prestesa n. f. (s. XVI..., de l’italian) prestesse
(religions) veire: predicator - Citation: Vai dire a prestidigitacion n. f. (s. XIX...) prestidigitation
Dòna Vidala que demòra al canton dels presicadors, prestidigitator, triz (pl. prestidigitators, trises)
o ben a dòna Antònia que demòra a la carrièra de n. (s. XIX...) prestidigitateur, trice
Colomièrs près dels estudis, o ben a Peirona ... que prestidor n. m. → maid pétrin
520
prestigi primaic, aiga
prestigi n. m. (s. XVI...) prestige prètzfait va a fial d’aiga (aqueste -) expr. ce tra-
prestigiós, osa (pl. prestigioses, osas) adj. (s. vail marche tout seul
XVI...) prestigieux, euse prevaler v. intr. (s. XV...) prévaloir
prestir v. pétrir veire: cossir prevaricacion n. f. (s. XII..., lat. praevaricatio) pré-
presumible, ibla adj. (s. XVI...) présumable varication
presumir v. (s. XIII.) 1. présumer 2. supposer prevaricar v. (s. XIV..., lat. praevaricari) prévari-
3. prétendre quer
presumit, ida adj. (s. XII...) présumé, ée prevaricator, tritz (pl. prevaricators, trises) n. (s.
presupausar v. (s. XIV., de pre + supausar) XIV., lat. praevaricator) sost. prévaricateur, trice
pre-supausar sost. présupposer prevencion n. f. (s. XIII.) prévention
presupausat, ada adj. e n. m. (s. XX., de presu- prevenéncia n. f. (s. XVIII...) prévenance
pausar) pre-supausat, ada sost. présupposé, ée prevenent, enta adj. (s. XVI...) prévenant, ante
presuposicion n. f. (s. XV..., de pre + suposicion) prevenir v. (s. XIII.) 1. devancer 2. prévenir
pre-supposicion présupposition 3. avertir
presura n. f. (s. XIV.) présure
preventiu, iva adj. (s. XIX...) préventif, ive
presurar v. (s. XIV.) 1. présurer 2. cailler
prevesença n. f. (s. XV...) prévoyance
pretendent, enta n. (s. XV...) prétendant, ante
prevesent, enta adj. (s. XVI...) prévoyant, ante
pretendre v. (s. XV...) prétendre
previsible, ibla adj. (s. XIX...) prévisible
pretension n. f. (s. XV...) prétention
pretensiós, osa (pl. pretensioses, osas) adj. (s. prevision n. f. (s. XIII.) prévision
XVIII...) prétentieux, euse prigond (al -) loc. au plus profond
pretensiosament adv. (s. XIX...) prétentieuse- prigond non se fa lo fòc que lo fum non sòrte
ment (tant -) expr. la vérité finit toujours par sortir
pretericion n. f. (s. XIII.) 1. prétérition 2. omis- du puits
sion prigond, onda adj. 1. profond, onde 2. fig.
preterit n. m. (s. XIII.) prétérit (grammaire) - Ci- profond - Citation: I a, segurament, dins d’autras
tation: Lo preterit de l’indicatiu e l’imperfait del sub- partidas de son òbra abondosa, un vocabulari mai
jonctiu que constituisson en francés parlat de temps gostós, de vèrses melhor escrincelats, e quitament
en via de disparicion, son del tot vius en lenga d’Òc mai de vertadièra poësia, mas i a pas l’emocion fòrta,
(Loís Alibèrt, Gramarica occitana, 1935) prigonda que refòfa d’aquelas paginas ont tot un pas-
pretextar v. (s. XVI...) prétexter sat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
pretèxte n. m. (s. XVI...) prétexte - Expression: prigondor n. f. profondeur
Le contentament qu’ieu recebi per ací, me fa cercar prim, prima adj. (lat. primus, primarius) 1. corr.
pretèxte d’i demorar (Pèire Godelin, Ramelet mondin, premier - Expression: de prim abòrd (fr: de prime
s. XVII) abord) ; Expression: lo prim de totes (fr: celui qui
pretor n. m. (s. XIII.) préteur (magistrat romain) tient la première place) 2. corr. mince - Expression:
pretòri n. m. (s. XIV.) prétoire prim coma una agulhada (fr: très mince) 3. corr. fin
pretorial, ala adj. (s. XIV...) prétorial, ale - Expression: veire prim (fr: être perspicace) 4. corr.
pretorian, ana adj. e n. (s. XIII...) prétorien, enne rigoureux - Expression: èsser prim amb los principis
pretura n. f. (s. XV...) préture (fr: être très à cheval sur les principes)
prètz (arredondir lo -) loc. arrondir le prix prima n. f. printemps - Expression: lo còrs se
prètz (arrestar lo -) loc. fixer le prix duèrb coma un portal de prima / la nuèch s’ensenha
prètz (pl. prèses) n. m. (s. XII.) 1. prix (payer) / lo jorn se pren / tot es possible a una condicion
2. valeur, estime - Citation: Noirigat de Tolosa, practica /magica / unica / impossibla / e simpla / cal
me plai de mantenir son lengatge bèl, e capable de desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Borassa,
desrambulhar tota sòrta de concepcione per aquò 1974)
digne de se carrar dambe un plumacho de prètz e prima n. f. prime
d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) prima (sèm de -) c’est le printemps
prètz corrent n. m. prix courant primadièr, ièra n. 1. meneur, euse 2. chef de
prètz de còst n. m. prix de revient file
prètz marcat (a -) loc. à prix marqué primaïc, aiga adj. 1. précoce 2. hâtif, ive
prètz que còsta (al -) loc. à prix coûtant primaic, aiga adj. hâtif, précoce - Citation: Le pe-
prètz segur (a -) loc. à prix fixe tit camparòl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm
prètzfait n. m. (de prètz + fait, var.: prètzfach, fa sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum,
pl. prètzfaches (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov., Niça)) bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason pri-
1. corr. forfait 2. tâche 3. corr. entreprise maiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un
prètzfait (a -) loc. à forfait floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin,
prètzfait (trabalhar a -) loc. travailler à la tâche Segonda floreta, s. XVII)
521
primairenc, enca privilegiar
primairenc, enca adj. (de prima) 1. précoce - Ci- primsòm n. m. premier sommeil
tation: Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tornant primsòm (a -) loc. au premier sommeil
a las sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat al re- prince, princessa n. (s. XII.) prince, esse (fils,
viscolament nacional en adoptant, en retrobant, per fille de roi, épouse de prince)
delà los parlars populars abastardits e francimande- princèp n. m. (s. XII.) prince (souverain)
jats, la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp princèps adj. (s. XIX..., mot latin) (inv.) princeps
Ros, 1905) 2. hâtif, hâtive (édition...)
primalba n. f. pointe du jour princièr, ièra adj. (s. XVIII...) princier, ère
primalba (a -) loc. au point du jour princilhon n. m. 1. princillon (péj.) veire:
primalba (a la -) au point du jour prinçòt 2. "petit prince" (péj.)
primament adv. 1. finement 2. exactement principal, ala adj. e n. (s. XIII.) principal, ale
3. parcimonieusement principalament adv. (s. XIII : ń principalmen ż.)
primar v. (s. XII.) primer principalement
primari, ària adj. (s. XVIII...) primaire principat n. m. (s. XIII.) principauté
primat n. m. (s. XIV.) primat principi n. m. (s. XII., lat. principium) sost.
primats n. m. plur. (s. XIX...) primates principe - Citation: Los neologismes sabents son es-
primautat n. f. (s. XII...) primauté - Expression: tats formats segon los principis de Fabra e d’Alibèrt,
Cresi que se’n cal téner, per ara a una normalizacion tant sul grèc coma sul latin, dins la tradicion especi-
dins lo crusòl de caduna de las quatre variantas prin- fica de l’occitan (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena,
cipalas. Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan - 1974)
amb sa fòrma lengadociana centrala - es demorat per principis (èsser prim amb los -) loc. être à
excelléncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona cheval sur les principes
una valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap principis republicans n. m. plur. principes
de primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas républicains (juridic)
de tota mena, 1979) prinçòt, òta n. petit prince (enfant)
primavèra n. f. primevère (botanica) - Expres- prior, prioressa n. (s. XII / XIII.) prieur, eure
sion: Los cocuts alucan candèlas sus los taps, las pri- (monastère)
mavèras e las margaridetas floquejan, lo cocut canta priorat n. m. (s. XIV.) prieuré
au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr e los shar- priòri (a -) n. m. (s. XVII..., del latin) a priori
ments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes prioritari, ària adj. (s. XX.) prioritaire
d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) prioritat n. f. (s. XIV.) priorité
primavèra n. f. (s. XIII.) primevère prisma n. m. (s. XVII...) prisme
primejar v. être chiche prismatic, ica adj. (s. XVII...) prismatique
primejar (n’i a per -) loc. il faut y regarder de privacion n. f. (s. XIV.) privation
près privadament adv. (s. XIV.) 1. en privé 2. en parti-
primièr (bèl -) loc. tout premier culier 3. confidentiellement
primièr (çò -) loc. d’abord privadesa n. f. (s. XIV.) 1. privauté 2. familiarité
primièr (d’en -) loc. 1. au premier chef 2. en privar v. (s. XIII.) 1. priver 2. apprivoiser 3. (v.
premier lieu 3. avant tout pron.) se priver 4. s’abstenir
primièr (de -) loc. tout d’abord privat, ada adj. (s. XII.) privé, ée intime
primièr (en -) loc. en premier lieu privatiu, iva adj. (s. XVI...) privatif, ive
primièr (lo bèl -) loc. le tout premier privatizacion n. f. (s. XX.) privatisation
primièr (tombar cap -) loc. tomber la tête la privatizar v. (s. XX.) privatiser
première privilègi n. m. (s. XIII., lat. privilegium) privilège
primièr es al molin, engrana (qual -) loc. pre- - Citation: Cresi que se’n cal téner, per ara a una
mier arrivé, premier servi normalizacion dins lo crusòl de caduna de las qua-
primièr ministre n. m. premier ministre tre variantas principalas. Es vertat que, demest elas,
primièr vengut (lo -) loc. le premier venu l’occitan mejan - amb sa fòrma lengadociana centrala
primièr, ièra adj. (s. XII.) premier, ière - es demorat per excelléncia fidèl a nòstra lenga clas-
primièra (man) (de -) loc. homme d’élite sica. Aquò li dona una valor segura de referéncia.
primièra borra (de -) loc. de première qualité Aquò li dona pas cap de primautat, cap de privilègi
primièra vista (a -) loc. 1. à première vue 2. de (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
prime abord privilegiar v. (s. XIII., de privilègi) privilégier
primièrament adv. (s. XII.) premièrement privilegiat, ada adj. (s. XIII..., de privilègi) priv-
primitiu, iva adj. e n. (s. XIV.) primitif, ive ilégié, ée - Citation: D’autres an tastat e an sabut
primogenitura n. f. (s. XIV.) primogéniture dire l’encantament de nòstra tèrra privilegiada ;
primor n. f. (s. XII...) primeur d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar un còr
primordial, ala adj. (s. XIV.) primordial, ale uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament, dins
522
privilegiat, ada procuraire, aira (/ procurador, airitz
la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de problèma n. m. (s. XIV...) problème
l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luentan problematic, ica adj. (s. XV...) problématique
passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) procapitalista adj. e n. procapitaliste
pro adv. (s. XII., lat. prode < prodesse) assez - Ci- procatalan, ana adj. procatalan, ane
tation: Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son procatalan, ana n. (s. XX.) procatalan, ane
manto prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, procediment n. m. (s. XVI...) 1. procédé 2. dé-
/ de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. marche (intellectuelle...)
XVII); L’abilhament de pluma qui crobís ma [prestàn- procedir v. (s. XIII.) 1. procéder 2. émaner
cia], mustra pro que jo’m trufi d’eths (G. Bedot, s. 3. provenir
XVII); Cal metre taula. Amb una n’i aurà pas pro procedura n. f. (s. XIV...) procédure
(Pèire Gougaud, L’uèlh de la font, 1977) ; Expression: procedurièr, ièra adj. e n. (s. XIX...) procédurier,
pro de jorns darrièr lo solelh ( i a -) (fr: demain il fera ière
jour) ; Expression: pro pena d’aicí, pro pena d’ailà (fr: procès (pl. procèsses) n. m. (s. XIII.) 1. procès
il y a des inconvénients des deux côtés) ; Expression: - Citation: La castetat, mas sòrs, es la pus bèla
pro tèrras jol solelh qu’an besonh de despeirar ( i a -) [paradura] qu’una [nòvia] pòsca portar al leit nup-
(fr: il y a du travail pour tous) cial. E ! quna de vosautras [se] pòt flatar de n’aver
pro (bon -) loc. bon profit pas sulhat aquela rauba blanca que Dieu [li] carguèt
pro (de bèl -) loc. de beaucoup en naissent ? Vos vòli pas far vòstre procès, mès se
pro (far bon -) loc. faire du profit caduna d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, veiriam
pro (pas -) loc. trop peu fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. pro-
pro belegat (a -) loc. il a assez couru les filles cessus
pro de dit ! loc. assez de paroles ! procèssus n. m. processus
pro de garguilh loc. pas tant de discussions proclamacion n. f. (s. XIV.) proclamation
pro de salamalècs ! loc. trêve de salamalecs ! proclamar v. (s. XIV...) proclamer - Expression:
pro far (a -) loc. avec peine, difficilement Los nostres libèls s’escampilhavan que prometian la
pro larg loc. il y a de la marge venguda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E
pro o tard loc. tôt ou tard proclamàvem que las nacions èran en armas per nos
pro pena (a -) loc. péniblement desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
pro que / de (non -) loc. non content de proclitic, ica adj. (s. XIX...) proclitique - Expres-
pro vos faga (bon -) loc. (s. XVII.) grand bien sion: Lo grop pronominal precedent lo vèrb es pro-
vous fasse clitic e atòn, mentre que lo grop seguissent lo vèrb es
pro-alemand, anda adj. e n. proallemand enclitic e tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr
pro-american, ana adj. e n. (s. XX.) proaméricain, cas, la lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns
aine (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
pro-anglés, esa adj. e n. proanglais, aise proconsul n. m. (s. XIII.) proconsul - Expression:
proa n. f. (s. XIII., lat. prora) proue (t. de marine) Aquels jutges qu’es ordinaris si cum es proconsuls
- Expression: proa sus (metre la -) (fr: mettre le cap (Code Justinian)
sur) proconsular, ara adj. (s. XVI...) proconsulaire
proa (d’a -) loc. de proue proconsulat n. m. (s. XVI...) proconsulat
proa (en -) loc. en proue procreacion n. f. (s. XIV.) procréation
proada n. f. 1. profit 2. avantage procrear v. intr. (s. XIV.) procréer
proada (far -) loc. 1. réussir dans les affaires procura n. f. (s. XVIII...) procure (office du pro-
2. faire merveille cureur)
proada (far bona -) loc. réussir procura (donar -) loc. donner procuration
probabilitat n. f. (s. XIV...) probabilité procura (far -) loc. donner procuration
probablament adv. (s. XIV...) probablement procuracion n. f. (s. XIV.) procuration veire:
probable, abla adj. (s. XIV...) probable procura
probacion n. f. (s. XVI...) probation procuraire, aira (/ procurador, airitz n. (s. XIII.)
probaina (/probage) n. m. (s. XIV.) provin - Ex- procureur veire: procurator - Expression: Plus per
pression: Probage es lo novel ram nayshent del flagel ordenança deu Cosselh au licenciat de Romans per
o summitat de la vit jazen jus terra (Eluc. de las aumòina per çò qu’avé predicat [...], plus per crompa
propr.) de papèr [...], plus a frair Ramonet d’Ossau... (Con-
probainar v. (s. XIV.) provigner des de Pau, s. XV) ; Expression: Lo commissari deu
probainatge n. m. (s. XVII...) provignage assignar la partida, o sos procuraires, e los balhar de-
probant, anta adj. (s. XVI...) probant, ante lai de tres jorns, o plus,per comparir (Fòrs e costumas
probatòri, òria adj. (s. XVII...) probatoire de Bearn, 1552) ; Expression: E gardas e procuradors
pròbe, pròba adj. (s. XV...) 1. probe 2. honnête / que son establits per gardar / exegir e administrar
probitat n. f. (s. XV...) probité (Brev. d’amor, s. XIII).
523
procurar progressiu, iva
procurar v. (s. XIII.) procurer profanator, tritz (pl. profanators, trises) adj. e n.
procurator, tritz (pl. procurators, trises) n. m. (s. (s. XVI..., lat. profanator) profanateur, trice
XVII...) procurateur veire: procuraire profanatòri, òria adj. (de profanar) profanatoire
pròda (far -) loc. venir en renfort profasa n. f. (s. XX.) prophase
prodèl n. m. 1. renfort 2. aide profecia n. f. (s. XIII.) prophétie
prodèl (far -) loc. 1. apporter son aide 2. faire profeitablament adv. (s. XIII...) profitablement
renfort profeitable, abla adj. (s. XIII.) profitable
prodetonant n. m. (s. XX..., de detonant) prodéto- profeitar v. (s. XIII.) 1. profiter 2. bénéficier
nant 3. mettre à profit
prodigalitat n. f. (s. XIII.) prodigalité - Expres- profeitós, osa (pl. profeitoses, osas) adj. (s. XII.)
sion: Donar ses rason ni ses mesura (...) es prodigali- 1. qui profite 2. profiteur
tat (Arbre de batalhas). profeitosament adv. (s. XIII.) de façon à en tirer
prodigar v. (s. XVI...) verbe profit
prodigi n. m. (s. XIV...) prodige proferir v. (s. XIII.) proférer
prodigiós, osa (pl. prodigioses, osas) adj. (s. profés, èssa (pl. profèsses, èssas) n. (s. XIII.)
XIV...) prodigieux, euse profès, professe (religion)
prodigiosament adv. (s. XVI...) prodigieusement professar v. (s. XIII.) professer
prodigue, iga adj. (s. XIII., lat. prodigus) prodig profession n. f. (s. XIII.) profession
sost. prodigue - Citation: Prodigues so es desgas- profession argentosa n. m. une profession lu-
taire de las soas causas (Còdi de Justinian) crative
prodomia n. f. (s. XIII.) prud’homie professional, ala adj. e n. (s. XIX...) profession-
produccion n. f. (s. XIII.) production - Citation: nel, elle
Demest la rica espelison de poètas que, despuèi Mis- professionala (formacion -) n. f. formation pro-
tral, an reviscolat la produccion literària occitana, fessionnelle
Prospèr Estieu representa, ambe la perfeccion classica professor, ora n. (s. XIV...) professeur - Citation:
de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Se levèt; balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man
Gai Saber, 1940) esquèrra sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La
productibilitat n. f. (s. XVIII...) productibilité sexològa, 1982)
productible, ibla adj. (s. XVIII...) productible professoral, ala adj. (s. XVII...) professoral, ale
productiu, iva adj. (s. XIV.) productif, ive professorat n. m. (s. XVII...) professorat
productivisme n. m. (s. XX.) productivisme profèta n. m. (s. XIII.) prophète
productivista adj. (s. XX.) productiviste profèta boscàs n. m. prophète de malheur
productivitat n. f. (s. XVIII...) productivité profèta raspalh n. m. prophète de malheur
productor, tritz (pl. productors, trises)à adj. e n. profetessa n. f. (s. XIV.) prophétesse
(s. XVIII...) producteur, trice profetic, ica adj. (s. XV...) prophétique
produire v. (s. XIII.) produire profetizar v. (s. XII.) prophétiser
produit (produch; pl. produches) n. m. (s. XVI...) profièit (profièch; pl. profièches) n. m. (s. XI., lat.
produit profectus) 1. profit 2. bénéfice 3. avantage
produit carrejadís loc. produit transportable / profièit de (a -) loc. par surcroît de
d’importation pròfrancés, esa adj. e n. profrançais, aise
produit, uita adj. (s. XIII...) produit, uite profusion n. f. (s. XV...) profusion
proeminéncia n. f. (s. XVI...) proéminence progenitura n. f. (s. XV...) progéniture
proeminent, enta adj. (s. XVI...) proéminent, prognat, ata adj. (s. XIX...) prognathe
ente programma n. m. (s. XIX.) programme
proesa n. f. (s. XII.) 1. prouesse 2. fable 3. sor- programmable, abla adj. (s. XX.) programmable
nette programmacion n. f. (s. XX.) programmation
pròespanhòl, òla adj. e n. proespagnol, ole programmar v. (s. XX.) programmer
pròeuropèu, èa adj. e n. (s. XX.) pro-européen, programmat, ada adj. (s. XX.) programmé, ée
enne programmator n. m. (s. XX.) programmateur
profan, ana n. f. (s. XIII..., lat. profanus) profane - (système)
Citation: Avalisca le gus de qui la man profana / ven programmator, tritz n. (s. XX.) 1. programma-
de ronçar pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp passa teur, trice 2. programmeur, euse (personne)
lo còp d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un fo- progrès (pl. progrèsses) n. m. (s. XVII...) progrès
gairon del temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet progressar v. intr. (s. XIX...) progresser
Mondin, s. XVII) progression n. f. (s. XIII...) progression
profanacion n. f. (s. XV..., lat. profanatio) profana- progressisme n. m. (s. XIX...) progressisme
tion progressista adj. e n. (s. XIX...) progressiste
profanar v. (s. XVI..., lat. profanare) profaner progressiu, iva adj. (s. XIV.) progressif, ive
524
progressivitat pronominal, ala
progressivitat n. f. (s. XIX...) progressivité prometeïc, ica adj. (s. XIX..., de Prometèu)
proïbicion n. f. (s. XV., lat. prohibitio) sost. prohi- prométhéen, enne
bition (dreit) prometeire, eira n. (s. XII.) prometteur, euse
proïbir v. (s. XIII., lat. prohibere) sost. prohiber Prometèu n. pr. m. (s. XVI., gr. Promêtheús)
(dreit) Prométhée - Citation: Despuish qu’ambicion se
proïbit, ida adj. (de proïbir) sost. prohibé, ée gaha en l’esperit / d’un òme generós, de coratge es-
(dreit) veire: enebit, ida berit, /era sembla l’austor qui tostemps pericava /lo
proïbitiu, iva adj. (s. XIV., de proïbir) sost. pro- còr de Prometèus e jamès n’acabava (Pèir de Garròs,
hibitif, ive (dreit) Pirrus, 1567)
pròitalian adj. e n. (s. XX., de prò + italian) corr. prometre v. (s. XII.) promettre - Expression: Los
pro-italien, ienne nostres libèls s’escampilhavan que prometian la ven-
projeccion n. f. (s. XIV...) projection guda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E
projeccionista n. (s. XX.) projectionniste proclamàvem que las nacions èran en armas per nos
projectar v. (s. XV...) projeter desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
projècte n. m. (s. XVI...) projet prometre a man tocada loc. promettre sur
projècte tombat en corcha loc. un projet man- l’honneur
qué prometre de (se -) loc. faire vœu de
projectil n. m. (s. XVIII...) projectile prometre la papa al sucre loc. promettre la lune
projector n. m. (s. XIX...) projecteur veire: con- prometre mai de carn que de formatge loc.
ceptor promettre un service avec allusion érotique
proletari, ària adj. e n. (s. XVIII...) prolétaire prometre mai de formatge que de pan loc. faire
proletarian, ana adj. (s. XIX...) prolétarien, enne de belles promesses
proletariat n. m. (s. XIX...) prolétariat prometre mai de pitança que de pan loc.
proletarizacion n. f. (s. XX.) prolétarisation promettre plus de beurre que de pain
proletarizar v. (s. XX.) prolétariser promiscuitat n. f. (s. XVIII...) promiscuité
prolifèr, èra adj. (s. XVIII...) prolifère promocion n. f. (s. XX., de l’anglés) promotion
proliferar v. intr. (s. XIX...) proliférer (vente, rabais)
prolific, ica adj. (s. XVIII...) prolifique promocion n. f. (s. XIV., lat. promotio) 1. promo-
tion (grade) 2. promotion (soutien)
prolixe, ixa adj. (s. XIV : ń prolix ż.) prolixe
promocional, ala adj. (s. XX., de l’anglés) promo-
prolixitat n. f. (s. XIV.) prolixité
tionnel, elle (vente)
prològue n. m. (s. XIII.) prologue - Expression: ń
promogut, uda adj. e n. (s. XIX...) promu, ue
Aiso es lo prologues de la regla... e sona aytan pro-
logues com comensamen de paraulas ż (Règla de S. promontòri n. m. (s. XIV.) promontoire
Beneset) ; Expression: ń Non ausavan far prologue promotor, tritz (pl. promotors, trises) n. (s. XIV...,
ni sermon ż (Vida de S. Honorat) : Aqueu que fa lo de promocion) promoteur, trice
prològue [se] presènta (Claudi Bruèis, s. XVII) ; Ex- promòure v. (s. XIII., lat. promovere) promouvoir
pression: Prològue de la nuèit fait per la mascarada de promovible, ibla adj. (s. XIX...) promouvable
Cleosandre en Carmentrant (Pèire Godelin, s. XVII). promptament adv. (s. XIV...) promptement
prolongacion n. f. (s. XIV.) prolongation prompte coma un bolhon de cogorda (es -) expr.
prolongament n. m. (s. XIII.) prolongement il est très soupe au lait
prolongar v. (s. XIII.) prolonger prompte, prompta adj. (s. XVI...) prompt, ompte
prolongar (sense gaire -) loc. sans trop de re- promptitud n. f. (s. XV...) promptitude
tard promulgacion n. f. (s. XVIII...) promulgation
prolongat, ada adj. (s. XIII...) prolongé, ée promulgar v. (s. XIII.) promulguer
prolongator, tritz (pl. prolongators, trises) n. (s. promulgar una lei loc. promulguer une loi
XX.) prolongateur, trice promulgator, tritz (pl. promulgators, trises) adj.
promés, esa (pl. promeses, esas) adj. e n. (s. XIII.) e n. (s. XVI...) promulgateur, trice
1. promis, ise 2. fiancé, ée pronar v. (s. XVI...) prôner
promessa n. f. (s. XIII.) promesse - Citation: A pròne n. m. (s. XII...) prône
l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se pronom n. m. (s. XIII.) pronom - Expression: Cal
quilhèt per una declaracion solemna : "Vos caldrà notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga anciana
venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gra-
"Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés : matica, 1935)
" prendrem la monina ensems" o, se volètz, "nos ban- pronominal, ala adj. (s. XVIII...) pronominal, ale
darem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela - Expression: Lo grop pronominal precedent lo vèrb es
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr proclitic e atòn, mentre que lo grop seguissent lo vèrb
Barta, Pròsas de tota mena, 1979) es enclitic e tonic (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
525
pronominalament prospectar
526
prospectiu, iva provesir
prospectiu, iva adv. (s. XIX...) prospectif, ive protestant, anta adj. e n. (s. XVI...) protestant,
prospectiva n. f. (s. XX.) prospective ante
prospector, tritz (pl. prospectors, trises) n. (s. protestantisme n. m. (s. XVII...) protestantisme
XIX...) prospecteur, trice protestar v. (s. XIII.) protester
prospèctus n. m. (s. XVIII...) prospectus protestatari, ària adj. e n. (s. XIX...) protestataire
prospèr, èra adj. (s. XII : ń prosperos ż, lat. pros- protetic, ica adj. (s. XIX...) prothétique
perus) prospère - Citation: Me soveniái que mon protide n. m. (s. XIX...) protide
grand n’aviá parlat sovent, de la decadéncia de la vila, protocòl n. m. (s. XIV : ń prothcolle ż) protocole
autres còps rasonablament prospèra coma n’èran tes- protocollari, ària adj. (s. XIX...) protocolaire
timònis los ostals borgeses, las bèlas avengudas e los protomartir n. m. (s. XIII : żprotomartre ż.) pro-
castèls dels environs bastits al sègle XIX al temps de tomartyr
la granda prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut proton n. m. (s. XX., mot anglés) proton
talhièrs e industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psi- prototipe n. m. (s. XVI...) prototype
comotritz, 2018) protozoari n. m. (s. XIX...) protozoaire
prosperar v. (s. XIV...) prospérer protuberància n. f. (s. XVII...) protubérance
prosperitat n. f. (s. XIII., lat. prosperitas) sost. protuberant, anta adj. (s. XVI...) protubérant,
prospérité - Citation: Aquel que manjava las cer- ante
ièras [amb] de mericles, afin que semblèsson de griòts, pròva n. f. (s. XII.) 1. preuve - Citation: ; A
non deviá sonque s’ajudar de l’enveja que fa trobar las l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se
prosperitats de son vesin plus grandas (Pèire Godelin, quilhèt per una declaracion solemna : "Vos caldrà
s. XVII); Me soveniái que mon grand n’aviá par- venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia :
lat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés :
rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos ban-
ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels darem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela
environs bastits al sègle XIX al temps de la granda promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr
prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e Barta, Pròsas de tota mena, 1979; De drollassas dau
industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz, MLF se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna
2018) amb élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es
prostata n. f. (s. XVI...) prostate tradicionalament fallocentrica, la pròva n’eran aque-
prostatic, ica adj. e n. m. (s. XVIII...) prostatique lei quatre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens
prosternacion n. f. (s. XVI...) prosternation pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984);
prosternar (se) v. pron. (s. XV...) se prosterner 2. épreuve 3. essai 4. échantillon
prostetic, ica adj. (s. XX.) prosthétique pròva (préner a la -) loc. faire subir une
prostitucion n. f. (s. XIII...) prostitution épreuve à quelqu’un
prostituir v. (s. XVI...) prostituer pròva de (a -) loc. à preuve de
prostituit, ida n. (s. XVI...) prostitué, ée pròva qu’es vertat loc. c’est la preuve que c’est
prostracion n. f. (s. XVIII...) prostration vrai
prostrar v. (s. XIII.) prostrer pròvament n. m. (s. XIII.) 1. épreuve 2. essai
prostrat, ada adj. (s. XIX...) prostré, ée 3. test
protagonista n. (s. XIX...) protagoniste provar v. (s. XII : ń proar ż.) prouver - Citation:
proteccion n. f. (s. XIII.) protection - Expression: L’experiéncia pedagogica d’una vintena d’annadas
L’ofici dels sants apòstols, per plan còler lors fèstas e ara nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls (Robèrt
obtenir lor proteccion (Bertomieu Amilhan, Exercici Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
de la fe, 1673) provar qualqu’un loc. faire subir une épreuve
proteccion del patrimòni n. f. protection du Provença (en -) loc. en Provence
patrimoine provençal ancian n. m. (s. XIX., de Provença (sens
proteccion sociala n. f. protection sociale larg)) → occitan medieval arc. ancien provençal
proteccionisme n. m. (s. XIX...) protectionnisme provençal, ala (provençau, ala) adj. e n. (s. XII :
proteccionista adj. e n. (s. XIX...) protectionniste ń proensal ż) provençal, ale
protector, tritz (pl. protectors, trises) adj. e n. (s. provenéncia n. f. (s. XIX...) provenance
XIV.) protecteur, trice provenir v. intr. (s. XVII...) provenir
protectorat n. m. (s. XVIII...) protectorat provèrbi n. m. (s. XIII.) proverbe
protegir v. (s. XIV...) protéger provèrbi (tombar en -) loc. passer en proverbe
protegit, ida adj. (s. XVIII...) protégé, ée proverbial, ala adj. (s. XV...) proverbial, ale
proteïforme, a adj. (s. XVIII...) protéiforme provesiment n. m. (s. XIII...) approvision-
proteïna n. f. (s. XIX...) protéine nement
protèsi n. f. (s. XIV.) prothèse provesiment de brèç n. m. layette
protèsta / protestacion n. f. (s. XIII.) protestation provesir v. (s. XIII.) pourvoir
527
provesisseire, eira puat, ada
provesisseire, eira n. pourvoyeur, euse prunèla n. f. (s. XIII.) prunelle (de l’œil)
provesit, ida adj. (s. XIII.) 1. pourvu, ue 2. acha- prunelièr n. m. (s. XIII.) prunellier veire: espin
landé negre, agranhonièr
proveta n. f. (s. XVI...) 1. éprouvette 2. échantil- prunhon n. m. brugnon
lon prunhonièr n. m. brugnonier
providéncia n. f. (s. XIII., lat. providentia) sost. prunièr n. m. (s. XIII.) prunier
providence - Citation: Quan jo’m soveng dehens prusiment n. m. (s. XIV.) démangeaison veire:
mon lheit / de tu mon Diu, e que jo pensi / en ta prusor
divina providéncia (Arnaud de Saleta, Psalme LXIII, prusir v. (s. XII., lat. prurire) 1. démanger
1583) 2. éprouver une démangeaison
providéncia (estat -) n. m. état providence prusir (se -) v. (lat. prurire) avoir des dé-
providencial, ala adj. (s. XVIII...) providentiel, mangeaisons
elle prusir de parlar loc. avoir envie de parler
providencialament adv. (s. XIX...) providen- prusor n. f. (s. XIV.) démangeaison veire: prusi-
tiellement ment
província n. f. (s. XII.) province prussian, ana adj. e n. (s. XVI...) prussien, enne
provincial n. m. (s. XIII...) provincial (religieux) psalme n. m. (s. XIII.) psaume - Expression: Los
provincial, ala adj. e n. (s. XVII...) provincial, ale VII psalmes penitencials (Cat. dels apostols) ; Expres-
provincialisme n. m. (s. XVIII...) provincialisme sion: David en la prophetia, / dis, en un salme que
provision n. f. (s. XIV., lat. provisio) provision - fes (Peire Cardenal, s. XIII) ; Expression: Talament
Citation: D’aquí ven que servicials, potatges, potin- qu’un paure poèta es costrent de far coma los sanson-
gas e vin et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de haires : quand sonan devant la pòrta d’un catolic, so-
palma del chai e del granièr ont non tròbi provision nan de cançons, quand son devant la pòrta d’un de la
que d’aire (Pèire Godelin, A París, s. XVII) religion, sonan de psalmes, e de la faiçon contentan
provisional, ala adj. (s. XVI...) provisionnel, elle tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI)
provisor, ora n. (s. XIII...) proviseur psalmista n. (s. XIII.) psalmiste
provisorat n. m. (s. XIX...) provisorat psalmodia n. f. (s. XIII.) psalmodie
provisòri, òria adj. (s. XV...) provisoire psalmodiar v. (s. XV...) psalmodier
provocacion n. f. (s. XIII ;) provocation psaltèri n. m. (s. XIII..., lat. psalterium) psautier
provocant, anta adj. (s. XVIII...) provocant, ante - Citation: Mès damb lo bon secors deu Creator,
provocar v. (s. XIII.) provoquer jo’spèri / que tu veiràs en brèu, Gascon, tot lo psautèri
provocator, tritz (pl. provocators, trises) adj. e n. (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, s. XVI)
(s. XVI...) provocateur, trice psaltèri n. m. (s. XIII.) psautier
proxenèta n. (s. XVI...) proxénète pseudonime n. m. (s. XVII...) pseudonyme
proxenetisme n. m. (s. XIX...) proxénétisme psicanalisar v. (s. XX.) psychanalyser
proximitat n. f. (s. XVI...) proximité psicanalisi n. f. (s. XX.) psychanalyse
pro ! interj. 1. halte-là ! 2. assez ! psicanalista n. (s. XX.) psychanalyste
prudariá n. f. (s. XVII...) pruderie psico-somatic, ica adj. (s. XX.) psychosomatique
prudéncia n. f. (s. XIII : ń prudenza ż., lat. pru- psicodrama n. m. (s. XX., de l’anglés) psy-
dentia) prudence - Citation: Quora se pensa a chodrame
la prudéncia practica del maximalista Mistral, òm psicologia n. f. (s. XVII...) psychologie - Citation:
alena d’aise en vesent qu’enfin es possible de dire Aquò’s pro seriós; una psicologia de las finas (Paul
qu’una cultura vertadièrament renais amb la renais- Gairaud, La sexològa, 1982)
sença d’un pòble (Robèrt Lafont, Sobre l’alienacion, psicologic, ica adj. (s. XVIII...) psychologique
in Viure 1, 1965). psicològue, òga n. (s. XX.) psychologue
prudent, enta adj. (s. XII...) prudent, ente psicopata adj. e n. (s. XIX...) psychopathe
prudòme n. m. prud’homme psicòsi n. f. (s. XIX...) psychose
prudòme (cosselh dels -) n. m. conseil des psicoterapeuta n. (s. XX.) psychothérapeute
prud’hommes psicoterapia n. f. (s. XIX...) psychothérapie
pruina n. f. (s. XIV.) bruine psiquiatre, atra n. (s. XIX...) psychiatre
pruna n. f. (s. XII.) 1. prune 2. pruneau psiquiatria n. f. (s. XIX...) psychiatrie
pruna (far de -) loc. être de mauvaise humeur psiquiatric, ica adj. (s. XIX...) psychiatrique
pruna salvatja n. f. → prunèl prunelle veire: psiquic, ica adj. (s. XIX...) psychique
agranhon psiquisme n. m. (s. XIX...) psychisme
pruna seca n. f. pruneau pterodactil n. m. (s. XIX...) ptérodactyle
prunareda n. f. prunelaie pterosaure n. m. (s. XIX...) ptérosaure
prunèl n. m. (s. XIII.) prunelle (prune sauvage) pua n. f. 1. pointe 2. dent (outil)
veire: agranhon, pruna salvatja puat, ada adj. armé de dents, de pointes (outil)
528
pubèr, èra punir
pubèr, èra adj. (s. XIV...) pubère pullovèr n. m. (de l’anglés) pullover
pubertat n. f. (s. XII.) puberté pullular v. intr. (s. XIV...) pulluler
pubescéncia n. f. (s. XIX...) pubescence pullulatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. pullulatif, ive
pubescent, enta adj. (s. XVI...) pubescent, ente 2. propre à pulluler
pubian, ana adj. (s. XVIII...) pubien, enne pulmonar, ara adj. (s. XVI...) pulmonaire
pubís (pl. pubisses) n. m. (s. XVI...) pubis pulsacion n. f. (s. XIII.) pulsation
public, ica adj. e n. m. (s. XIII.) public, ique pulsacion n. f. (s. XIV.) pulsation
publica (ajuda -) n. f. aide publique pulsar v. (s. XX.) pulser
publica (fòrça -) n. f. force publique pulsatil, ila adj. (s. XIV.) pulsatile
publicable, abla adj. (s. XVII..., de publicar) pub- pulsatiu, iva adj. (s. XIV...) pulsatif, ive
liable pulsatòri, òria adj. (s. XX.) pulsatoire
publicacion n. f. (s. XIII., lat. publicatio) publica- pulsion n. f. (s. XVII...) pulsion
tion pulsional, ala adj. (s. XX.) pulsionnel, elle
publicacion (dreit de -) n. m. droit de publica- pulsometre n. m. (s. XIX...) pulsomètre
tion pulsor n. m. (s. XX.) pulseur
publicament adv. (s. XIII., de public) sost. pulsoreactor (/pulso-reactor) n. m. (s. XX.) pul-
publiquement soréacteur
publican n. m. (s. XIII.) 1. publicain 2. hérétique pulverizable, abla adj. (s. XIV..., de pulverizar)
publicar v. (s. XIII., lat. publicare < publicus) pub- pulvérisable
lier pulverizacion n. f. (s. XIV..., de pulverizar) pul-
publicista n. (s. XVIII...) publiciste vérisation
publicitari, ària adj. (s. XX.) publicitaire pulverizar v. (s. XIV..., lat. pulverizare) pulvériser
publicitat n. f. (s. XIX...) publicité pulverizator n. m. (s. XIX..., de pulverizar) pul-
pudent, enta adj. (s. XIV.) 1. puant, ante 2. fétide vérisateur
pudentor n. f. (s. XIII...) 1. puanteur veire: pulveruléncia n. f. (s. XIX..., de pulverulent) pul-
pudesina 2. infection vérulence
pudesina n. f. (s. XIII...) → pudentor 1. puanteur pulverulent, a adj. (s. XVIII..., lat. pulverulentus)
2. infection pulvérulent, e
pudibond, onda adj. (s. XV...) pudibond, onde puma n. m. (s. XVII..., del cast. ? quechua) puma
pudic, ica adj. (s. XIV...) pudique punh n. m. (s. XII., lat. pugnus, var.: ponh (Leng.))
pudicament adv. (s. XIV...) pudiquement poing
pudicitat n. f. (s. XV...) pudicité punh (a plec de -) loc. à la force du poignet
pudir v. (s. XIII.) puer punh (far d’uèlhs coma lo -) loc. menacer des
pudir a vin loc. fam. sentir le vin yeux
pudiriá pas al fòc loc. fam. il est très maigre punh (far lo -) loc. menacer du poing
pudor n. f. (s. XVI...) pudeur punha n. f. (s. XII., de punh, var.: ponha (Leng.))
puèg; pl. puèges (pueg) n. m. (s. XII.) colline 1. poigne veire: ponhon 2. force du poignet
Puègcèlcis ! (a -) loc. au diable Vauvert ! punha (aver bona -) loc. avoir bonne poigne
puèges e combas (a -) loc. par monts et par punhada n. f. (s. XIII.s., de punhar, var.: ponhada
vaux (Leng.)) 1. poignée 2. manche
puèi adv. 1. ensuite 2. puis punhal n. (s. XV., de punh, var.: ponhal (Leng.))
puella n. f. (s. XIV.) jeune fille veire: piucèla 1. poignard 2. couperet
puericultor, tritz (pl. puericultors, trises) n. (s. punhar v. (s. XIII., var.: ponhar (Leng.))
XX.) puériculteur, trice 1. s’efforcer 2. faire preuve de pugnacité
puericultura n. f. (s. XIX...) puériculture punhat n. m. (s. XIV., de punh, var.: ponhat (Leng.))
pueril, ila adj. (s. XIV.) puéril, ile poignée (contenu d’une main)
puerilitat n. f. (s. XIV...) puérilité punhats (a -) loc. à poignées
puget n. m. (s. XII...) 1. monticule veire: pujòl punhats mossur Castanhièr ! (a -) loc. vous
2. colline pouvez manger avec vos mains !
pugilat n. m. (s. XVI...) pugilat punhet (a som de -) n. à la force des poignets
pugilista n. m. (s. XVIII...) pugiliste punhs tot faits (venir amb los còps de -) expr.
pujada n. f. (s. XII.) montée arriver avec des intentions agressives
pujador, telesquí n. m. (s. XX ;) remonte-pente punicion n. f. (s. XIII.) punition veire: castig
pujant (al -) loc. à l’Est punidor, doira adj. (s. XV., de punir, var.: punider,
pujar v. (s. XII., lat. podiare) 1. corr. monter - Ex- era (Gasc.)) arc. qui mérite d’être puni
emple: tornèt a pujar (fr: il remonta) 2. gravir puniment n. m. action de punir
pujòl n. m. (s. XIV.) monticule punir v. (s. XIII.) 1. punir veire: castigar
pulègi n. m. (s. XIV.) pouliot (botanica) 2. châtier
529
punissable, abla puruléncia
punissable, abla adj. (s. XV..., de punir) puniss- puntet n. m. (de punt) 1. petit point 2. petite
able veire: castigador, punidor pointe
punit, ida adj. puni, ie veire: castigat puntetas (a -) loc. sur la pointe des pieds
punitiu, iva adj. (s. XVIII...) punitif, ive puntetas (far -) loc. se dresser sur la pointe des
punt n. m. (s. XIII., lat. punctum, puncta, var.: ponch, pieds
ponches (Leng.), ponch, ponchs (Prov.)) point - Cita- puntets (far -) loc. se dresser sur la pointe des
tion: Mon sermon serà [divisit] en tres punts : dins pieds
lo prumièr vos detalharai, per sa conduita, la castetat puntièr, ièra n. (de punt) adroit au tir, bon tireur
de santa Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas... - Citation: [Los poètas tenon] que lo puntièr Cupidon
(Joan Loís Fornèrs, s. XVIII); Estimam qu’al punt de tira de doas viras (Pèire Godelin, s. XVII)
vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradicions clas- puntilhisme n. m. (s. XIX..., fr. pointillisme)
sicas, los resultats de l’estudi scientific de la lenga, la pointillisme (art)
grafia mistralenca e la grafia catalana, sens tròp nos puntilhista adj. (s. XIX..., fr. pointilliste) pointil-
alunhar de las costumas a las qualas èm avesats de- liste (art)
spuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) puntilhós, os adj. (s. XX., ital. puntiglioso)
punt (a -) loc. à point pointilleux veire: menimós
punt (d’a -) loc. à point punts de dissabte (far de -) loc. coudre à longs
punt a sa boca (metre un -) loc. se tenir bouche points (couture)
cousue (se taire) punts de santa Anna (far de -) loc. faire courir
punt d’interrogacion loc. point d’interrogation la main (couture)
punt de referéncia n. m. corr. point de repère pupil, illa n. (s. XIII.) pupille (d’un tuteur)
punt de vista loc. point de vue pupilla n. f. (s. XIII.) pupille (de l’œil)
punt del jorn (al -) loc. au pont du jour pupillari, ària adj. (s. XIII.) pupillaire
punt que (al -) loc. au moment que pupillaritat n. f. (s. XIII.) pupillarité
punt rasclat (aquò’s un -) loc. c’est un point pur, pura adj. (s. XIII.) pur, pure
réglé purament adv. (s. XIII.) purement
punta n. f. (de punt, var.: poncha (Leng.)) → punta purèia n. f. (s. XIII..., del francés) corr. purée (ali-
1. pointe - Expression: punta o pel talon, cal que se mentacion)
n’ane lo sabaton (per la -) (fr: tout a une fin) 2. fichu puretat n. (s. XIII., lat. b. puritas) sost. pureté
triangulaire veire: puritat
punta (tot li va de -) loc. 1. il a le sort contraire purga n. f. (s. XVI...) 1. purge 2. purgatif 3. pur-
2. tout lui va de travers gation
purgacion n. f. (s. XIII.) purgation
punta de l’espasa (a la -) loc. à la pointe de
purgador n. m. (s. XIV.) 1. purgeur (robinet...)
l’épée
2. purgeoir
punta de l’argent (a la -) loc. moyennant fi-
purgament n. m. (s. XIII.) 1. purgation 2. purifi-
nances
cation
punta del jorn n. f. le point du jour
purgar (purjar) v. (s. XIII.) 1. purger 2. curer 3. se
punta del jorn (a la -) loc. au point du jour
purger
punta del nas n. f. le bout du nez
purgatiu, iva adj. (s. XIV.) purgatif, ive
punta del solelh n. f. lever du soleil purgatòri n. m. (s. XIII.) purgatoire
punta del solelh (a la -) loc. au lever du soleil purificacion n. f. (s. XIV.) purification
punta d’alba n. f. point du jour purificar v. (s. XIV.) purifier
punta d’alba (a -) loc. au point du jour purificatiu, iva adj. (s. XIV.) purificatif, ive
punta d’alba al calabrun (de -) loc. du matin purificator, tritz (pl. purificators, trises) adj. (s.
au soir XVI...) purificateur, trice
puntadoira n. f. (s. XX., de puntar, var.: puntadera purificatòri, òria adj. (s. XVIII...) purificatoire
(Gasc.)) pointeuse (machine) purisme n. m. (s. XVIII...) purisme
puntaire, aira n. (de puntar) pointeur (boules) purista adj. e n. (s. XVI...) puriste
puntal n. (de punt) sommet aigu puritan, ana adj. e n. (s. XVI...) puritain, aine
puntapè n. m. un coup de pied puritanisme n. m. (s. XVII...) puritanisme
puntar v. (s. XIII..., de punt) 1. pointer (tirer, puritat n. f. (s. XIII., lat. puritas) → puretat sost.
viser) 2. pointer (contrôler) pureté - Citation: Mas mans blancas jo teng / e a
puntatge n. m. (s. XIII., de puntar) 1. pointage las lavar veng / en innocéncia e puritat (Arnaud de
2. péage Saleta, Psalme XXVI)
puntejar v. (s. XVII..., de punt) pointiller veire: purpurenc, enca adj. (s. XIV.) 1. purpurin, ine
puntilhar 2. pourpré, ée
puntejat n. m. (s. XVIII..., de puntejar) pointillé puruléncia n. f. (s. XVI...) purulence
530
purulent, enta putschista
purulent, enta adj. (s. XII...) purulent, ente putan n. f. (s. XIII.) triv. putain veire: puta
pus adv. 1. plus veire: plus, mai 2. davantage putanejar v. intr. (s. XII.) triv. fréquenter les
pusillanime, ima adj. (s. XIII..., lat. b. pusillanimis, prostituées
de pusillus animus) pusillanim sost. pusillanime putanièr n. m. (s. XII.) 1. triv. putassier
pusillanimitat n. f. (s. XIII., lat. bas pusillanimitas) 2. coureur de filles
sost. pusillanimité putanièr ! interj. triv. putain ! - Expression: Lo
puslèu adv. plutôt dròlle ditz de "gros mots" ! Que ne disèm pas jamai
pustula n. f. (s. XIII.) pustule nosauts, putanièr ! (paraula ausida)
pustulós, osa (pl. pustuloses, osas) adj. (s. XIV.) putatiu, iva adj. (s. XIV...) putatif, ive
pustuleux putnais, aisa (pl. putnaises; aisas) adj. e n. f. (s.
put qu’enfalena loc. ça pue à couper la respira- XII., lat. putinasius) 1. punais, aise veire: bernat
tion pudent 2. punaise
puta n. f. (s. XII., lat. puta) triv. pute veire: putan - putrefaccion n. f. (s. XIII.) putréfaction
Expression: Un còp fa pas puta putride, ida adj. (s. XIV : ń putrid ż.) putride
puta fin (far -) loc. très mal finir putsch (pl. putshes) n. m. (s. XX., mot alemand)
puta sense practica (parlar coma una -) expr. putsch
triv. parler sans cesse putschista adj. e n. (s. XX.) putschiste
531
qüadragenari, ària quant tenèm del mes ?
qüadragenari, ària n. (s. XVI...) quadragénaire qualqu’un (quauqu’un) pron. indef. quelqu’un
qüadragesima n. f. (s. XIV.) quadragésime qualqu’un mai loc. quelqu’un d’autre
qüadrangle n. m. (s. XIII...) quadrangle qualqu’un mai loc. quelqu’un d’autre
qüadrangular, ara adj. (s. XV...) quadrangulaire qualqu’un, una pron. indef. quelqu’un, une
quadrant n. m. (s. XIII.) 1. quart de cercle qualque (quauque) pron. indef. (s. XIII.) quelque
2. quadrant qualque lòc (en -) loc. quelque part
qüadratic, ica adj. (XVIII...) quadratique qualque lòc mai (en -) loc. quelque part
qüadratura n. f. (s. XV...) quadrature ailleurs
qüadri-reactor n. m. (s. XX.) quadriréacteur qualque ren (quauque res) pron. indef. quelque
qüadriannal, ala adj. (s. XVII...) quadriennal, ale chose veire: ren
qüadricèps (pl. qüadricèpses) n. m. (s. XVIII...) qualque ren mai pron. indef. quelque chose
quadriceps d’autre / de plus veire: ren
qüadricromia n. f. (s. XX.) quadrichromie qualque res (quauque res) pron. indef. quelque
qüadriga n. f. (s. XVII...) quadrige chose veire: quicòm
qüadrilatèr n. m. (s. XVI...) quadrilatère qualque res (totes an son -) expr. personne
qüadrilateral, ala adj. (s. XVI...) quadrilatéral, n’est parfait
ale qualqu’un (far per -) loc. faire à la place de
quadrilhatge n. m. (s. XIX...) quadrillage quelqu’un
qüadrimotor n. m. (s. XX.) quadrimoteur qualqu’una li serà corta loc. il finira par lui ar-
qüadruman, ana adj. e n. (s. XVIII...) quadru- river malheur
mane qualqu’un... coma un melon (far -) loc. duper
qüadrupède n. m. (s. XIV : ń quadrupedal ż ; quelqu’un
ń quadrupedi ż) quadrupède quand pron. interr. (s. XII.) quand
qüadruplar v. (s. XVI...) quadrupler quand conj. (s. XII.) 1. quand 2. lorsque 3. en
qüadruplats, adas n. plur. (s. XX.) quadruplés même temps 4. même si
qüadruple, upla adj. e n. m. (s. XIII...) quadruple quand asague ... loc. il a beau arroser
qüaker n. m. (s. XVII...) quaker quand e quand loc. 1. sur le champ 2. tout de
qual (quau) pron. interr. qui veire: lo qual, la suite
quala, qui, quin, quina, que, dont quand en quand loc. de temps à autre
qual a aquí, qual a aquò expr. chacun a ses mis- quand en quand (de -) loc. adv. de temps en
ères temps
qual que siá loc. qui que ce soit (n’importe
quand non cal loc. mal à propos
lequel : fonction de la personne) veire: qui que
quand valiá mai (de -) loc. combien il valait
siá, qué que siá, quin que siá
mieux
qual, quala ; quals, qualas pron. rel. 1. qui
quant adv. (s. XII.) combien
veire: lo qual, la quala, qui, quin, quina, que,
quant (en -) loc. à combien
dont 2. lequel, laquelle 3. celui qui, celle qui
quant (ni per -) loc. à aucun prix
qualificable, abla adj. (s. XIX...) qualifiable
qualificable, abla adj. (s. XIX...) qualifiable quant a loc. prep. (s. IX.) quant à
qualificacion n. f. (s. XV...) qualification quant a (per -) loc. quant à
qualificar v. (s. XV...) qualifier quant a ? loc. quel âge a-t-il ?
qualificat, ada adj. (s. XV...) qualifié, ée quant a la rèsta (per -) loc. au demeurant
qualificatiu, iva adj. (s. XVIII...) qualificatif, ive - quant de ieu loc. quant à moi
Citation: Existís de nombroses adjectius qualificatius quant de ieu (per -) loc. quant à moi
o substantivats formats suls numerals, que servisson quant de temps a ? loc. quel âge a-t-il ?
sovent a designar de mesuras o de causas en rela- quant me costèsse loc. quoi qu’il m’en coûte
cion amb lo nombre (Loís Alibèrt, Gramatica occi- quant monta ? loc. à combien s’élève ?
tana, 1935) quant que loc. combien que
qualificator, tritz (pl. qualificators, trises) adj. e quant que còste loc. quoi qu’il en coûte
n. (s. XVII...) qualificateur, trice quant que siá loc. quel que soit le nombre
qualitadós, osa (pl. qualitadoses, osas) adj. (s. quant te donan ? loc. combien gagnes-tu ?
XIII...) de qualité quant tenèm ? loc. le combien sommes-nous ?
qualitat n. f. (s. XIII.) qualité (date)
qualitatiu, iva adj. (s. XIV.) qualitatif quant tenèm del mes ? loc. le combien
qualitativament adv. (s. XV...) qualitativement sommes-nous ?
532
quant valiá mai (de -) qué i a ? (de -)
quant valiá mai (de -) loc. combien il valait quasi jamai adv. (de quasi + jamai) corr. quasi-
mieux ment jamais
quanta n. m. plur. (s. XX.) quanta quasi professional, e adj. (de quasi + professional)
qüantic, ica adj. (s. XX.) quantique corr. quasi professionnel, elle
quantificable, abla adj. (s. XX.) quantifiable quasi-fraire n. m. (de quasi + fraire) corr. quasi-
quantificacion n. f. (s. XX.) quantification frère
quantificar v. (s. XIX...) quantifier quasi-professional, a n. (de quasi + professional)
quantificat, ada adj. (s. XX.) quantifié, ée corr. quasi-professionnel, elle
quantificator n. m. (s. XX.) quantificateur quasi-simultaneitat n. f. (de quasi + simultaneitat)
(math....) sost. quasi-simultanéité
quantificator n. m. (s. XX.) quantifieur (lingüis- quasi-totalitat n. f. (de quasi + totalitat) corr.
tica) quasi-totalité
quantitat n. f. (s. XIII.) quantité quasiment adv. (de quasi + ment)
quantitatiu, iva adj. (s. XIV.) quantitatif, ive qüaternari, ària adj. e n. m. (s. XIV.) quaternaire
quantitativament adv. (s. XX.) quantitativement quatre adj. num. (s. XII.) quatre
quantitativista adj. e n. (s. XX.) quantitativiste quatre (a bèls -) loc. quatre (à)
(économie) quatre galaups (als -) loc. au grand galop
quantitometric, ica adj. (s. XX.) quantito- quatre pams sul cap (n’ai -) loc. j’en ai par-
métrique (radiol.) dessus la tête
qüantum n. m. (s. XVIII...) quantum quatre pès (als -) loc. ventre à terre - Citation:
quaranta adj. num. (s. XII.) quarante Lo paure ase se sauvariá als quatre pès, ni mai agèsse
lo fuòc a la coeta (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
quaranta ans mai passa loc. quarante ans et
plus quatre pipòts (als -) loc. à la renverse, en
roulant
quaranten n. f. (s. XIII.) quarantième
quatre uèlhs veson melhor que dos loc. il faut
quarantena n. f. (s. XVII...) quarantaine
se concerter / en discuter
quarantenari, ària adj. e n. m. (s. XIX...) quaran-
quatre vents (als -) loc. aux points cardinaux
tenaire
quatre vents (los) n. m. plur. tous les vents
quarantenat n. m. ensemble de quarante
quatren, ena adj. num. (s. XIII..., de quatre) qua-
quaresma n. f. (s. XII.(s.XIV : ń quaresme ż), lat.
trième - Citation: Festas organizadas pel quatren
quadragesima) carême
anniversari de la fondacion del Bornat (L’Annada
qüark (pl. qüarks) n. m. (s. XX., mot de James
lemouzina, 1897)
Joyce) quark (particule élémentaire)
quatrenament adv. (s. XVII...) quatrièmement
quarrat de tèrra loc. coin de terre
quatrin n. m. (s. XVI..., de quatre) quatrain
quart n. m. (s. XII.) quart qüattrocento n. m. (s. XIX..., mot italian) quattro-
quarteron n. m. (s. XIV.) 1. quarteron veire: cento
mestiç 2. quarteron (petit nombre) qüatuòr n. m. (s. XVIII..., del latin) quatuor
quarteron, ona n. (s. XVIII..., del castelhan "cuar- qué pron. interr. (lat. quid ) 1. corr. que veire: qui,
teron") quarteron, onne qual, quin, que, dont - Expression: qué covidas ?
qüartet n. m. (s. XX., de l’anglés) quartette - te covidi d’un gòt de vin de Bordèu (de -) (fr: que
quartetto n. m. (s. XIX..., mot italian) quartette m’offres-tu ? - un verre de vin de Bordeaux) 2. corr.
quartièr n. m. (s. XII.) quartier (morceau, partie) quoi 3. corr. n’est-ce pas ? - Expression: vendràs,
quartièr n. m. quartier (ville) qué ? (fr: tu viendras, n’est-ce pas ?)
quartièr sensible n. m. quartier sensible que conj. que
qüartz (pl. qüartzes) n. m. (s. XVIII..., de que pron. rel. que (personnes, choses, neutre)
l’alemand) quartz veire: qui, qual, quin, dont
qüartzic, ica adj. (s. XIX...) quartzique qué (aver de -) loc. être aisé financièrement
qüartzifèr, èra adj. (s. XIX...) quartzifère que (lo -) loc. celui qui
quartzificat, ada adj. (s. XIX...) quartzifié, ée que / quin bòl loc. 1. quelle capture 2. quel
qüartzita n. m. (s. XIX...) quartzite coup de chance
qüartzós, osa (pl. qüartzoses, osas) adj. (s. qué causir (aver de -) loc. avoir largement le
XVIII...) quartzeux, euse choix
quasi adv. (s. XIV...) quasi, presque veire: qué fa loc. ce qu’il fait
gaireben qué fa ton paire ? loc. quel est le métier de ton
quasi elegit, ida adj. (de quasi + elegit) corr. quasi père ?
élu, e qué far (aver de -) loc. avoir de l’aisance
quasi impossible adv. (de quasi + impossible) corr. que far res (abans -) loc. avant de rien faire
quasi impossible qué i a ? (de -) loc. qu’y a-t-il ?
533
que jamai plus quicòm
que jamai plus loc. au plus haut point querelar v. (s. XVII...) quereller (débat d’idées)
que mai loc. de plus belle veire: carpinhar, pelejar
qué me cardinejatz ! loc. que me chantez-vous quermès (pl. quermèses) n. m. (s. XIX..., de l’arabi
là ! ? persan) kermès (chêne)
qué me dises, me sonas ? loc. tu m’ennuies querós, osa adj. 1. vermoulu, ue veire: querat,
qué me sòbri ? loc. qu’est-ce que j’y gagne ? cussonat 2. charançonné
qué ne vira ? (de -) loc. de quoi s’agit-il ? querosèn n. m. (s. XIX...) kérosène
qué non cal ausir ? loc. que faut-il entendre ! quèrre v. chercher (un objet localisé) - Expres-
qué non cal veire ; qué cal pas veire loc. que sion: quèrre la machòta (espèra-me al portal, vau -)
ne faut-il voir ! (fr: va voir ailleurs si j’y suis)
que non pas ! loc. certes non ! quèrre (vendrà sense anar -) loc. il viendra de
que non venètz ? ; que non parlatz ? loc. que lui-même
ne venez-vous ? quèrre ! (vai-te -) loc. va te faire voir !
qué pecat ! loc. quel dommage ! quèrre ! (vai-te’n me -) loc. je suis bien embar-
qué que còste loc. quoi qu’il en coûte rassé !
qué que m’arribe loc. quoi qu’il m’arrive querubin n. m. (s. XI...) chérubin
qué que siá loc. pron. quoi que ce soit veire: question n. f. (s. XII.) question
qual que siá, qui que siá, quin que siá question (agrejar una -) loc. soulever un lièvre
qué que siá (aquò non es -) loc. ce n’est pas une questionaire, aira n. (s. XVI...) questionneur
mince chose questionar v. (s. XIV.) questionner
que s’acomòde loc. qu’il s’arrange questionari n. m. (s. XVI...) questionnaire
que s’acomòden loc. qu’ils s’arrangent entre questions (aver de -) loc. avoir une altercation
eux questions amb qualqu’un (aver de -) loc. avoir
que se petace loc. fam. qu’il se débrouille une altercation
qué servís ? (de -) loc. à quoi cela sert-il ? questor n. m. (s. XVIII...) questeur
que siá lo dit loc. qu’il soit dit questura n. f. (s. XVII...) questure
qué (i) fasèm ? (de -) loc. comment faire ?
que s’adòbe loc. qu’il se débrouille
que ? (es -) loc. interr. est-ce que ?
qué talòs ! loc. quel dégât !
qui pron. interr. e excl. qui
que tron me vòl ? loc. que diable me veut-il ?
qui pron. rel. qui (identité de la personne :
qué vira ? (de -) loc. de quoi s’agit-il ?
ń Florian ż) veire: quin, qual, que, dont
que vos (s’èri çò -) loc. si j’étais à votre place
qui que siá loc. pron. qui que ce soit (n’importe
quebequés, esa (pl. quebequeses, esas) adj. e n.
qui : identité de la personne) veire: qual que siá,
(s. XVIII...) québécois, oise
qué que siá, quin que siá
quèc (non èsser / èsser pas -) loc. avoir la
quiasma n. m. (s. XIX...) chiasme
langue bien pendue
quicha n. f. (s. XIX..., de l’alsacian) quiche (tarte)
quèc, quèca adj. bègue veire: bedòs
quichada n. f. pression
quèca n. f. → penís fam. pénis quichadura n. f. contusion
quechua n. m. (s. XVIII...) quechua quichaire, ra n. 1. qui presse 2. fig. qui abuse
quèco n. m. vaurien quichal n. m. pression
quèli n. m. vase de nuit quichar v. e n. m. 1. presser - Expression:
quenèla n. f. (s. XVIII..., de l’alemand) quenelle Lo motor partiguèt e s’engalinèt au primièr quichar
(gastr.) d’accelerator (Robèrt Lafònt, La Fèsta, 1984) 2. fig.
quequejaire, aira n. bégayeur, euse abuser 3. ń aller trop loin ż 4. pression
quequejar v. bégayer quichar sus l’accelerator loc. appuyer sur
quèra n. f. charançon veire: cusson l’accélérateur
querar v. charançonner veire: cussonar quicòm pron. indef. (lat. quicumque, var.: quauquar-
querat, ada adj. 1. vermoulu, ue veire: cussonat, ren (Gasc., Lem., Prov.), quaucom, quaucòm (Gasc.))
ada, querós 2. charançonné corr. quelque chose - Expression: i a quicòm que
quèrba n. f. anse (de panier, etc.) truca (fr: il y a quelque-chose qui ne va pas)
querèla n. f. (s. XVI...) querelle (débat d’idées) quicòm n. m. (de quicòm (pron.)) sost. un
veire: brega, riòta - Citation: Querèla d’un pastor quelque-chose - Citation: D’un quicòm de vesiat sa
contra un satiri per una descripcion de ledor (Pèire paraula seguida, / un guinhon frisotat que se tòrç en
Godelin, Prumièra floreta, s. XVII) anèl, / un lambrec amorós qu’escapa de son uèlh / sur
querèla dels ancians e dels modèrnes n. f. (s. tota autra beutat la tenen acomplida (Pèire Godelin,
XVII.) querelle des anciens et des modernes Prumièra floreta, s. XVII) ; Expression: aquel afar a
querèla dels images n. f. querelle des images un quicòm d’estranh (fr: cette affaire a un quelque-
querelant, anta n. → planhent plaignant chose d’étrange)
534
quicòm (coma -) quincairòla
quicòm (coma -) loc. d’une façon ou d’une prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos ban-
autre darem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela
quicòm (cossí -) loc. 1. tant bien que mal 2. en promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr
fin de compte 3. d’une façon ou d’une autre Barta, Pròsas de tota mena, 1979
quicòm (se préner de -) loc. prendre garde à quilhet n. m. coquetier
quicòm de mai loc. plus (quelque chose de) quilo (abrev. k) n. m. (s. XVIII...) kilo
quicòm es de dire, es quicòm mai de far loc. quilogramma (abrev. kg) n. m. (s. XVIII...) kilo-
Dire au faire (il y a loin du) gramme
quicòm i a, la gata coeteja loc. iron. on nous quilometratge n. m. (s. XIX....) kilométrage
cache des choses quilomètre (abrev. km) n. m. (s. XVIII...) kilo-
quicòm jos la còfa (a -) loc. il a quelque chose mètre - Citation: Veni d’engolir mai de dos cents
dans la tête quilomètres per de sendarèls qualques còps rebeluts
quicòm mai loc. adv. autre chose (Sergi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís
quicòm mai que mai loc. chose extraordinaire Stevenson, 2019)
quicòm me còrna que loc. quelque chose me quilometric, ica adj. (s. XIX...) kilométrique
dit quilowatt (abrev. kw) n. m. (s. XX.) kilowatt
quicòm m’o disiá loc. j’en ai eu le pressenti- quilowatt-ora n. m. (s. XX.) kilowattheure
ment quimèra n. f. (s. XVI...) chimère
quicòm o me disiá loc. quelque chose me dis- quimeric, ica adj. (s. XVI...) chimérique
ait quimia n. f. (s. XIV...) chimie
quicòm prèp (a -) loc. adv. à peu de chose près quimic, ica adj. (s. XVI...) chimique
quicòm que me rosiga ( i a -) loc. quelque quimicament adv. (s. XVII...) chimiquement
chose me tourmente quimioterapia n. f. (s. XX.) chimiothérapie
quicòm que truca ( i a -) loc. il y a quelque quimista n. (s. XVI...) chimiste
chose qui cloche quimòno n. m. (s. XX..., del japonés) kimono
quicomet n. m. un petit quelque chose - Ex- quin arçon d’òme ! loc. quel homme ennuyeux
pression: Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla !
pausa me som espoilat a cercar qui non pensa saber quin bòl ! loc. quelle chance / aubaine !
quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) quin caminar ! loc. (s. XVII.) quelle fière allure
quicòm : la galina coa ! ( i a -) loc. 1. iron. il y ! - Citation: Banda me l’ast ! Quin caminar ! / quin
a un événement imminent 2. quelque chose se torn de cap a l’Espanhòla! (Pèire Godelin, Lo crocant,
prépare iron. s. XVII)
quid pro quo n. m. (s. XV..., mots latins) quipro- quin que siá loc. pron. n’importe lequel (per-
quo sonne ou chose)
quidam n. m. (s. XIV..., mot latin) quidam quin temps tira ? loc. quel temps fait-il ?
quiet, eta adj. (s. XIII...) tranquille quin un, quina una pron. indef. lequel, laquelle
quietament adv. (s. XV.) 1. tranquillement quin vent que faga loc. qu’il pleuve ou qu’il
2. ń en toute quiétude ż vente
quietisme n. m. (s. XVII...) quiétisme quin vent que tire loc. (s. XVII.) quoi qu’il arrive
quietista n. (s. XVII...) quiétiste quin, ina pron. interr. lequel, laquelle (per-
quietud n. f. (s. XV...) quiétude sonne ou chose) veire: qui, qual, que, qué, dont
quilada n. f. cri perçant
quiladissa n. f. cris perçants répétés quin, quina adj. indef. quel, quelle veire: qui,
quilament n. m. glapissement qual, que, qué, dont
quilar v. 1. glapir 2. pousser des cris perçants quina n. f. quine (loto) - Expression: quina bèla
quilha n. f. (s. XIII..., de l’alemand) quille estela vos adutz ? (fr: quel bon vent vous amène ?)
quilhaire, aira n. (s. XIII...) quilleur quina alupada ! loc. quel coup d’œil !
quilhar v. 1. dresser - Expression: Traucant sols quina bona aura te mena loc. quel bon vent
la rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, t’amène ?
/ d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abilhats quina ententa ? (a -) loc. dans quel but ?
(Paul Froment, Nadal, 1897) 2. fam. être en érec- quina lesena ! loc. quel esprit fin !
tion quina ora es ? loc. quelle heure est-il ?
quilhar (se) v. se dresser - Expression: A l’ora quina raça d’idèa ! loc. quelle drôle d’idée !
de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quil- quina regolada ! loc. quelle noce !
hèt per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir quina vista aviatz ? loc. quel but poursuiviez-
a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos vous ?
emmoninarem". Avètz plan legit e comprés : " quincairòla n. f. croupion
535
quincanèla quora ritz, quora plora
quincanèla n. f. → bancarota 1. faillite 2. ban- le veire plus grand quand le vudi doçament a vòstra
queroute santat (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
quincanèla (far -) loc. fondre les plombs (faire quiston, ona n. → quistaire quêteur, euse
faillite) quita sas bragas (non -) loc. il ne le quitte pas
quincanelaire, aira n. → bancarotièr banquer- d’un pas
outier quitament adv. (s. XII.) même
quincar v. 1. dire un mot 2. parler quitament n. m. (s. XIII.) 1. séparation 2. rupture
quincar una (non ne -) ne pas dire un mot quitament lo biais de se senhar (non a / a pas -)
quinçon n. m. pinson expr. il ne sait rien faire
quinconci n. m. (s. XVI...) quinconce quitança n. f. (s. XV.) quittance
quinesiterapeuta n. (s. XX.) kinésithérapeute quitar v. (s. XII.) quitter
quinesiterapia n. f. (s. XX.) kinésithérapie quitar la pelha loc. jeter son froc aux orties
quinina n. f. (s. XIX...) quinine quitar la rauba loc. enlever sa robe
quinoa n. m. (s. XIX..., mot quechua) quinoa quitar lo córrer per anar plan loc. modérer sa
quinquagenari, ària adj. e n. (s. XVI...) quin- fougue
quagénaire quitar lo pàisser pel belar loc. lâcher la proie
quinquagesima n. f. (s. XIV.) quinquagésime pour l’ombre
quinquennal, ala adj. (s. XV.) quinquennal, ale quitar los uèlhs de dessús (non -) loc. ne pas
quinquennat n. m. (s. XX.) quinquennat lâcher du regard
quinquet n. m. (s. XVIII..., nom d’òme) quinquet quitar pèl e pelada (i -) loc. y laisser la peau
quitar sa lei loc. → abjurar abjurer
quinquina n. f. (s. XVI..., del cast. ? quechua) quin-
quina quite (aver de -) loc. avoir du surplus
quite (pas un -) loc. pas un seul
quinta n. f. (s. XIII.) quinte (musique)
quite de me tuar loc. au risque de me tuer
quinta esséncia de (tirar la -) loc. tirer la
quite director (lo -) loc. le directeur lui-même
quintessence de
quite libre (non ai un / ai pas un -) loc. je n’ai
quintal (quintau) n. m. (s. XII.) quintal
pas un seul livre
quintesséncia n. f. (s. XIII...) quintessence
quite per recomençar loc. sauf à recommencer
quintet n. m. (s. XIX..., de l’italian) quintette
quite un (pas un -) loc. pas un seul
quintós, osa (pl. quintoses, osas) adj. (s. XVI...)
quite, quita adj. (s. XIII.) quitte - Expression: Eran
quinteux, euse
polidas(...), talament polidas qu’aurián fait virar lo
quintuplar v. (s. XV...) quintupler cap al quite sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas...
quintuple, upla adj. e n. m. (s. XV...) quintuple Que vos dirai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo
quinze adj. num. (s. XII.) quinze divendres, coma disiá l’autre jorn un de mos amics...
quinze ans lo diable èra bèl (a -) loc. il a mal N’i ajusti pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de
tourné la vita, 1894)
quinzen adj. (s. XIII.) quinzième quites amics (mos -) loc. même mes amis
quinzena n. f. (s. XIII.) quinzaine (imprécis) quiti de luènh (non lo -) loc. je le suis de près
quinzenada n. f. (s. XIII...) quinzaine (de jours) quitina n. f. (s. XIX...) chitine
quinzenat n. m. (s. XIII...) ensemble de quinze quitinós, osa (pl. quitinoses, osas) adj. (s. XIX...)
(précis) chitineux, euse
quiòsc (pl. quiòsques) n. m. (s. XIX..., de l’italian quitran n. m. (s. XIII. ń alquitran ż) goudron
? turc) kiosque quitranar v. goudronner
quiqueta n. f. (fam.) pénis (d’enfant) quocient n. m. (s. XV...) quotient
quiriquiquí onom. cocorico quora ara, quora après loc. par intervalles
quiromancia n. f. (s. XIV...) chiromancie quora en quora (de -) loc. de temps en temps
quiromancian, ana n. (s. XVI...) chiromancien, quora ençà, quora enlà loc. tantôt par-ci, tantôt
enne par-là
quiroptèr n. m. (s. XVIII...) chiroptère quora l’autre (un -) loc. à tour de rôle
quist (pl. quistes) n. m. kyste quora ne serem al sanctus ? expr. quand aurez-
quista n. f. (s. XIII., de quistar) 1. quête 2. collecte vous fini de parler ?
quistaire, aira n. (de quistar) 1. quêteur, euse quora ni quand (ni -) loc. jamais de la vie
2. mendiant, ante quora ni quora loc. n’importe quand
quistar v. (s. XIII., lat. quaesita) 1. quêter 2. iron. quora quand loc. tôt ou tard
obtenir (charité) - Citation: Per le mens, mentre quora que siá loc. n’importe quand
que vivi me consòli de que mas feblessas m’an quistat quora que venga loc. à quelque moment que
una calòta per crubir ma nèu, un baston per me virar quora ritz, quora plora loc. tantôt il pleut, tan-
le jauparèl dels debasses, e las lunetas per imaginar tôt il fait soleil
536
quora torna la luna ? q : cu (alfabet)
quora torna la luna ? loc. quand sera la nou- quotar v. (s. XV...) coter
velle lune ? quotidian, ana n. (s. XII.) quotidien, enne
quora ? pron. interr. quand ? quotidianament adv. (s. XIII.) quotidiennement
qüorum n. m. (s. XVII...) quorum quotitat n. f. (s. XV...) 1. quotité 2. quote-part
quòta n. f. (s. XVII...) 1. cote 2. quota quotizacions socialas n. f. plur. cotisations so-
quòta-part n. f. (s. XVI...) quote-part ciales (socio.)
quotable, abla adj. (s. XIX...) cotable quotizar v. (s. XVI...) cotiser
quotacion n. f. (s. XVI...) cotation q : cu (alfabet) n. m. q
537
r (èrra) (alfabet) racaire, aira
538
racar radiotelescòpi
racar v. 1. fam. vomir 2. (fig.) raquer (payer, rad n. m. (s. XX.) rad (unité de radiation)
cracher au bassinet) rada n. f. (s. XV..., de l’anglés rad) rade
raçat, ada adj. (s. XX.) racé, ée radabèl n. m. 1. rillette 2. friton 3. lardon
racejar v. tenir de sa famille pour son caractère radal n. m. feu (de joie, de broussaille)
racial, ala adj. (s. XX.) racial, ale radar n. m. (s. XX., de l’anglés) radar
racièr, ièra adj. e n. (s. XX.) raceur, euse (animal radarista n. (s. XX.) radariste
reproducteur) radassa (far la -) loc. paresser
racina n. f. (s. XIII.) → rasic racine (végétation) radèl n. m. (s. XIII.) radeau
veire: raiç radiacion n. f. (s. XIX..., lat. radiatio) 1. radiation
racina n. f. (s. XVII...) racine (mathématiques) 2. rayonnement
racina cairada n. f. (s. XIII...) racine carrée radial, ala adj. (s. XV...) radial, ale (anatomie)
racina cubica n. f. (s. XIII...) racine cubique radiala adj. e n. f. (s. XX.) radiale (autoroute)
racinar v. (s. XVII...) → rasigar raciner radian n. m. (s. XX., de l’anglés) radian (unité de
racinat, ada adj. (s. XVII...) → rasigat raciné, ée mesure)
racinatge n. m. (s. XVII...) → rasigatge racinage radiància n. f. (s. XX., de radiant) radiance
racinian, ana adj. (s. XVIII...) racinien, enne (de radiant, anta adj. (s. XIX...) radiant, ante
Racine) radiar v. (s. XIX...) radier (faire disparaître)
raciologia n. f. (s. XX.) raciologie radiari, ària adj. (s. XVIII...) radiaire
racion n. f. (s. XVII...) ration radiator n. m. (s. XIX...) radiateur - Expression:
racional, ala adj. (s. XIII.) rationnel, elle Anèt prene d’aiga al Brestalon amb una conserva, per
racionalament adv. (s. XIX...) rationnellement lo radiator (Robèrt Lafònt, 1984)
racionalisme n. m. (s. XIX...) rationalisme radical, ala adj. e n. (s. XIV.) 1. radical, ala 2. rad-
racionalista n. (s. XVI...) rationaliste ical
racionalitat n. f. (s. XIX...) rationalité radical-socialisme n. (s. XIX...) radical-
racionalizacion n. f. (s. XIX...) rationalisation socialisme
racionalizar v. (s. XIX...) rationaliser radical-socialista adj. e n. (s. XIX...) radical-
racionament n. m. (s. XIX...) rationnement socialiste
racionar v. (s. XVII...) rationner radicalament adv. (s. XX.) radicalement
racisme n. m. (s. XX.) racisme radicalisme n. m. (s. XIX...) radicalisme
racista adj. e n. (s. XX.) raciste radicalizacion n. f. (s. XX.) radicalisation
rack (pl. racks) n. m. (s. XX., de l’anglés) rack radicalizar v. (s. XX.) radicaliser
racket n. m. (s. XX., mot anglo-american) racket radicula n. f. (s. XIX...) radicule, radicelle
racketaire, aira n. (s. XX.) racketteur, euse radicular, ara adj. (s. XIX...) radiculaire
racketar v. (s. XX.) racketter radiculiti n. f. (s. XX.) radiculite
racolaire, aira n. (s. XVIII., de racolar (còla)) radiestesia n. f. (s. XX.) radiesthésie
racoleur, euse (militaire et dérivé) veire: còla, radiestesista n. (s. XX.) radiesthésiste
acolar ràdio n. f. (s. XX.) radio - Expression: D’explosions
racolar v. (de re + còla + ar) racoler (militaire et atomicas avián emmudit li ràdios de tot l’Oriènt
dérivé) veire: acolar (còla), còla arabi (Robèrt Lafònt, 1971, p. 20)
racolatge n. m. (s. XVIII., de racolar (còla)) raco- radioactiu, iva adj. radioactif, ive
lage (militaire et dérivé) radioactivitat n. f. (s. XIX...) radioactivité
racolatge public n. m. racolage public (prosti- radiodifusar v. (s. XX.) radiodiffuser
tués) jur. radiodifusion n. f. (s. XX.) radiodiffusion
racontar v. raconter veire: tornar contar radiofonia n. f. (s. XIX...) radiophonie
raconte n. m. récit - Expression: Lo vièlh pe- radiofonic, ica adj. (s. XIX...) radiophonique
lut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un es- radiografia n. f. (s. XIX...) radiographie
cotaire domètge de sas valentiás de Verdun se me las radiografiar v. (s. XIX...) radiographier
debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi- radioguidatge n. m. (s. XX.) radioguidage
atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte radiologia n. f. (s. XX.) radiologie
granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota radiològue, òga n. (s. XIX...) radiologue
mena, 1979) radiós, osa (pl. radioses) adj. (s. XIV.) radieux,
racorchir v. raccourcir euse
racòrd n. m. raccord radioscopia n. f. (s. XIX...) radioscopie
racòrdament n. m. raccordement radiotelefòn n. m. (s. XX.) radiotéléphone
racordar v. raccorder veire: tornar acordar radiotelefonia n. f. (s. XX.) radiotéléphonie
racornir v. racornir radiotelegrafia n. f. (s. XX.) radiotélégraphie
racrocar (racrochar) v. (de acrocar) raccrocher radiotelegrafista n. (s. XX.) radiotélégraphiste
veire: tornar acrocar radiotelescòpi n. m. (s. XX.) radiotélescope
539
radiotelevisat, ada raissa de còps (una -)
540
raissa de peguesas (una -) ramelar
raissa de peguesas (una -) loc. une bordée de rallye (pl. rallyes) n. m. (s. XIX..., mot anglés) ral-
sottises lye
raissa de peguesas (una -) loc. une bordée ralucar v. rallumer veire: tornar alucar
d’injures ram (arram) n. m. (s. XII., lat. ramus) rameau
raissada n. f. cahot rama n. f. 1. rame 2. feuillage 3. pampre
raja n. f. raie (poisson) rama n. f. (s. XIV..., del castelhan ? arabi) rame de
raja n. f. ardeur (du soleil) papier
rajà n. m. (s. XVII..., portugués ? sanskrit) rajah rama, pauc rasim (bèla -) loc. une belle ap-
raja del solelh (a la -) loc. en plein soleil parence peut être trompeuse
raja del temps (a la -) loc. à la rigueur du temps ramada n. f. douleurs de l’enfantement veire:
rajada n. f. 1. filet (liquide) 2. averse prens
rajada (far la -) loc. faire bonne mesure ramada n. f. 1. ramade veire: tropèl, escabòt
rajada d’òli n. f. filet d’huile 2. grand troupeau
rajadura n. f. 1. écoulement 2. ruissellement ramada n. f. (s. XII.) 1. ramée veire: branca,
rajal n. m. cascade plueja 2. jonchée 3. averse
rajant de l’aiga (al -) loc. au fil de l’eau ramada (non soi tombat de la darrièra -) loc. je
ne suis pas né de la dernière pluie
rajant, anta adj. ruisselant, ante
ramadan n. m. (s. XVI..., de l’arabi) 1. ramadan
rajar v. (s. XII., lat. radiare, var.: arrajar (Gasc.))
(fête) 2. (fam.) ramdam (agitation, tapage)
1. couler 2. jaillir 3. rayonner
ramadas de còps (una -) loc. une volée de coups
rajar a pissòls loc. couler par jets
ramadoira n. f. 1. tuteur 2. échalas
rajòl n. m. 1. jet de liquide - Expression: L’un
ramar (arramar) v. (s. XII., de ram) 1. ramer des
sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont
légumes veire: desramar 2. couvrir de feuillage
s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; Expression: l’autre,
ramassada n. f. ondée, averse
que mila pics alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs
ramat n. m. troupeau ovin veire: tropèl, escabòt
despartit en estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
2. rayon lumineux
ramat (arramat) n. m. (de ram) grand nombre
rajòl (a bèl -) loc. à gros bouillons
veire: plan, fòrça
rajòl (far -) loc. ruisseler
ramatge n. m. (s. XII.) 1. ramage veire: ram
rajòla n. f. carreau (de terre cuite) 2. feuillage 3. chant des oiseaux
rajòla n. f. 1. ruisseau 2. rigole 3. caniveau ramatge n. m. ramage (motif de broderie) veire:
rajolant, anta adj. 1. ruisselant, ante - Expres- ram
sion: Mas las botigas foguèssen pas tan grandas coma ramatjar v. gazouiller
ara ni rajolantas de lum, sabiái descubrir al temps de rambada n. f. rambarde veire: rambar
Nadal pertot de meravilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh rambalejada n. f. remue-ménage
libre d’images, 1940) 2. rayonnant, ante rambalh n. m. 1. tapage 2. agitation 3. désordre
rajolar v. 1. ruisseler 2. rayonner 4. tracas
rajòls (a -) loc. en cascade rambalh (a -) loc. à profusion
rajustar v. rajuster veire: tornar ajustar rambalh (far de -) loc. faire de l’embarras
ralh n. m. (s. XIX..., de l’anglés ? francés) rail rambalh (metre en -) loc. mettre en désordre
(train...) rambalh (sense -) loc. sans ostentation
ralh n. m. 1. caquet 2. babil rambalhadís (pl. rambalhadisses) n. m. → con-
ralh de securitat n. m. (s. XX.) rail de sécurité fusion confusion
ralha n. f. (de ralhar) sost. raillerie (literatura) rambalhar v. faire du désordre
ralhaire, aira n. (de ralhar ) sost. railleur, euse rambalhar / rambalhejar v. 1. s’agiter bruyam-
(literatura) veire: ralharèl ment 2. embrouiller
ralhament n. m. (de ralhar ) sost. action de railler rambalhièr, ièra adj. e n. → confús 1. brouillon
veire: ralhariá, ralha 2. confus
ralhar v. (s. XII., lat. p. ragulare < b. lar. ragere) rambalhós, osa (pl. rambalhoses, osas) adj.
→ se trufar 1. sost. railler (literatura) veire: befar, 1. embrouillé, ée 2. embarrassant, ante
escarnir 2. corr. se moquer (literatura) rambar v. 1. acculer 2. ôter du passage
ralharèl, èla n. (de ralhar ) sost. aimable railleur rambulhar v. 1. brouiller 2. embrouiller
veire: ralhaire ramèl n. m. (s. XII.) rameau veire: ram
ralharèl, èla adj. (de ralhar ) sost. qui se plait à ramèl de poténcia n. m. gibier de potence
railler (literatura) veire: trufandièr ramelar v. 1. couvrir de rameaux 2. enguirlan-
ralhariá n. f. (de ralhar ) sost. raillerie der
raliament n. m. (s. XIV...) ralliement ramelet n. m. 1. petit rameau - Expression: Açò
raliar v. rallier veire: aliar siá dit de fregada contra les trufandièrs, en favor de
541
ramelet rapacitat
la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a for- rancar v. (de ranc) 1. enlever de grosses pier-
nit de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui, per res d’un champ 2. travailler d’arrache-pieds
destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire 3. fournir de gros efforts
Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. bouquet rancareda n. f. (de ranc) 1. falaise 2. rochers
ramièr n. m. 1. ramier veire: ram 2. pigeon 3. amas de roches
sauvage rance, rança adj. rance
ramièr n. m. (s. XII.) 1. petit bois inondable (en rancejar v. rancir
bord de rivière) 2. îlot boisé ranch n. m. (s. XX., mot angloamerican ? del castel-
ramificacion n. f. (s. XVI...) ramification han rancho) ranch
ramificar v. (s. XIV.) ramifier ràncio n. m. (s. XVII..., mot castelhan) rancio
ramilha n. f. 1. ramille veire: ram 2. petites rancir v. rancir
branches rançon n. f. (s. XIII...) rançon
ramonaire n. m. (s. XVI...) ramoneur rançonaire, aira n. (s. XV...) rançonneur, euse
ramonar v. (s. XV...) ramoner veire: ram rançonament n. m. (s. XIV...) rançonnement
ramonar per la sueja loc. travailler pour des rançonar v. (s. XIV.) rançonner
prunes rancòr n. f. (s. XIII.) rancœur
ramonatge n. m. (s. XV...) ramonage m. rançor n. f. rance (odeur, goût)
ramondin, ina / mondin, ina adj. 1. raymondin rancòr (de -) loc. avec peine
2. habitant de Toulouse rancós, osa adj. (de ranc) rocheux, euse
ramós, osa (pl. ramoses, osas) adj. touffu, ue rançum n. m. rance (odeur, goût)
rampa n. f. crampe rancunhar v. rencogner
rampa n. f. (s. XIII.) rampe rancura n. f. (s. XII.) 1. rancune 2. patronage
rampa de lançament n. f. (s. XX.) rampe de 3. protection d’un saint
lancement rancurar v. (s. XII.) 1. reprocher 2. plaindre
rampam n. m. (s. XIII., lat. ramus + palmae, var.: rancurós, osa (pl. rancuroses, osas) adj. (s. XII.)
pr. rampaum (Gasc.)) rameau bénit veire: pam, rancunier, ère
palma randa / randal n. m. haie veire: baranha, tanca,
rampant d’una nau n. m. inclinaison d’un randura
navire randòla / randoleta n. f. → ironda hirondelle
rampèl n. m. (s. XVI.) défi veire: escomesa randolar / randolejar v. 1. rôder 2. vagabonder
rampèl (far -) loc. 1. rivaliser 2. défier 3. errer
rampèl (far -) loc. 1. être aussi fort veire: rapèl randonada n. f. (s. XII.) randonnée
- Citation: Van veire los pichons, los que patisson, randonaire, aira n. (s. XX.) randonneur, euse
los malauts, los vièlhs. Se mainan de los far suen- randonar v. (s. XII.) randonner
har. Fan rampèl a las sòrres de caritat (Paul Gairaud, randura n. f. haie veire: baranha, tanca, randa,
La sexològa, 1982) 2. se mesurer à 3. faire concur- randal
rence 4. rendre coup pour coup randurar v. entourer d’une haie
rampelada n. f. 1. rappel 2. roulement de tam- ranfina (de -) loc. de justesse
bour rangol (pl. rangols) n. m. râle
rampelar v. 1. se mesurer à quelqu’un - Cita- rangolar v. râler veire: repotegar
tion: S’en man mos hilhs avèn lo temps passat ten- rangolejar v. râler (fréquentatif)
guda / la pluma com lo hèr, jo poirí rampelar, / mès rangolós, osa (pl. rangoloses, osas) adj. râlant,
entre eths denquiaci Pallàs s’es vista muda : / car ante
eths mes amat plan hèr que plan parlar (Guilhèm deu rangolum n. m. râlement
Bartàs, Dialògue de las Nimfas, 1579) 2. battre le ranoncle n. m. renoncule
rappel ranquejar v. (s. XIV.) boiter
rampon n. m. crampon ranquet (a pè -) loc. à cloche-pied
ramponar v. cramponner ranquet, eta adj. légèrement boiteux, euse
rampònha n. f. 1. fièvre qui persiste 2. dispute ranquièra n. f. boiterie
rampònha (cercar -) loc. chercher noise ranquilhós, osa (pl. ranquilhoses, osas) adj.
ramponhar v. quereller boiteux, euse
ran de loc. près de rantela davant los uèlhs (aver de -) loc. ne pas
ran de (al -) loc. auprès de y voir clair (ne pas être lucide)
ran de tèrra (a -) loc. en rase motte (avion) ranura n. f. rainure
ranc n. m. (ar. rakka) 1. roc escarpé 2. écueil rap n. m. (s. XX., mot anglés) rap (musique)
ranc, ranca adj. e n. (frc. rank, var.: arranc, arranca rapaç, aça (pl. rapaces, rapaças) adj. e n. m. (s.
(Gasc.)) boiteux, euse veire: garrèl XII.) rapace
rancada (a vòga -) loc. à force de rames rapacitat n. f. (s. XIV.) rapacité
542
rapalhon rasclador
rapalhon n. m. raidillon [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
rapar v. (s. XIV.) → arrapar 1. saisir 2. emporter que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
3. (v. pron.) s’agripper ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
rapaton n. m. le diable XVII). ; Citation: I èstre fòrt grand, es fòrt rare (Pèire
rapèl n. m. (s. XIV...) rappel veire: apèl Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
rapèla-te que lo solelh monta tot suau e tomba rarefaccion n. f. (s. XIV.) raréfaction veire: arrari-
lèu expr. 1. la roue de la fortune... 2. la roche ment
Tarpéienne... rarefactiu, iva adj. (s. XIV.) raréfactif, ive
rapelar v. (s. XI...) rappeler veire: tornar apelar rareficar v. (s. XIV.) → arrarir raréfier veire: se far
rapiamus (far -) loc. rafler tout clar
rapiar v. → panar 1. voler veire: raubar 2. rap- rarissime, ima adj. (s. XVI..., de l’italian) rarissime
iner raritat n. f. (s. XIV.) rareté
rapidament adv. (s. XVII...) rapidement raritats n. f. plur. ce qui est rare
rapide, ida n. m. (s. XVI...) rapide ras adv. ras, tout contre
rapiditat n. f. (s. XVI...) rapidité ras (a -) loc. à ras bord
rapilhar v. grappiller veire: rapugar ras (al -) loc. adv. tout près
rapin n. m. 1. grimpeur 2. voleur ras (un veire -) loc. un verre plein à ras bord
rapina n. f. (s. XII.) rapine ras a ras loc. bord à bord
rapinaire n. m. → panaire 1. voleur veire: ras de loc. près de
raubaire 2. maraudeur 3. rapace ras de (a -) loc. tout près de
rapinar v. 1. voler 2. dérober ras de (al -) loc. prep. auprès de
rapinariá n. f. action de rapiner ras e ras loc. bord à bord
rapòrt n. m. (s. XIII...) 1. rapport 2. relation ras, rasa (arras, arrasa) adj. (lat. rasus < radere)
3. revenu ras, rase
raportador n. m. (s. XVII...) rapporteur (instru- ras, rasa (pl. rases, rasas) adj. ras
ment de géométrie) ras-enjós (un veire -) loc. un verre qui n’a pas
raportaire, aira n. m. (s. XIV...) rapporteur (as- été rempli à ras bord
semblée, justice...) rasa n. f. 1. limite 2. lisière 3. allée de jardin
raportar v. (s. XII...) rapporter veire: tornar apor- rasada n. f. (de ras) rasade (verre à ras bord)
tar veire: ras
rapròpchament n. m. (s. XV...) rapprochement rasal n. m. épervier (filet de pêche)
rapropchar v. (s. XIV...) rapprocher veire: tornar rasar (arrasar) v. (s. XII..., de ras) raser
apropchar rasatge n. m. (s. XVIII...) rasage
rapsòde n. m. (s. XVI...) rhapsode rasca n. f. (s. XIII.) 1. teigne 2. gale
rapsodia n. f. (s. XVI...) rhapsodie rascal n. m. 1. brou de noix 2. écale 3. noix
rapsodic, ica adj. (s. XIX...) rhapsodique verte
rapte n. m. (s. XVI...) → panatòri rapt veire: rascalar v. 1. écaler 2. tondre
raubatòri rascalha n. f. 1. raclure veire: rascar 2. racaille
raptor n. m. (s. XIV.) ravisseur veire: raubaire rascanhadura n. f. (de rascanhar) égratignure
rapuga n. f. grappillon rascanhar v. (de rascar + aug.) égratigner
rapugar v. grappiller veire: rapilhar rascanhós, osa (pl. rascanhoses, osas) adj.
raqueta n. f. (s. XVI...) raquette (jeu, neige) 1. rugueux, euse 2. escarpé, ée
raquetaire, aira n. (s. XVIII...) raquetteur, euse rascanhut, uda adj. (de rascanhar) 1. escarpé, ée
(neige) veire: racketaire - Citation: L’endreit es rascanhut, traversut, ribas-
raquialgia n. f. (s. XVIII...) rachialgie sut. Un país de singlars e autres còps de lops (Pèire
raquialgic, ica adj. (s. XVIII...) rachialgique Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. rude au toucher
raquian, ana adj. (s. XIX...) rachidien, enne rascar v. (lat. rasicare) 1. racler 2. ratisser
raquidian, ana adj. (s. XIX...) rachidien, enne rascàs, assa (pl. rascasses, assas) adj. e n. 1. mal-
raquís (pl. raquisses) n. m. (s. XVI...) rachis propre 2. avare
raquitic, ica adj. (s. XVIII...) rachitique rascassa n. f. rascasse veire: rasca
raquitigèn, èna adj. (s. XX.) rachitigène rascla n. f. racle
raquitisme n. m. (s. XVIII...) rachitisme rascla (far -) loc. rafler tout
rara n. f. 1. clairière 2. limite rascla (n’es una que -) loc. celle-là est drôle
rarament adv. (s. XIII.) rarement rasclada n. f. → crisi 1. crise (medecina) 2. accès
rare, rara adj. (s. XII., lat. rarus) corr. rare - Ci- douloureux
tation: Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de rasclada n. f. 1. raclée 2. ratissage
raras invencions ten tant de plaça per totis les camins rascladís (pl. trascladisses) n. m. raclement
de la sciéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un rasclador n. m. (s. XVI...) racloir
543
rascladura rassa d’injúrias
544
rassada raubalong
rassada n. f. lézard ocellé veire: cernalha, en- plus melancolic alisar la ratèla" (Pèire Godelin, s.
grisòla XVII)
rassar v. 1. rejeter 2. mettre au rebut ratetas / ratòtas (a sas -) loc. il met ses
rassegurar v. (s. XII...) rassurer veire: tornar asse- quenottes
gurar, reassegurar raticida adj. e n. m. (s. XX.) raticide
rassièr n. m. moellon ratièr n. m. chien ratier
raste, rasta adj. 1. sec, sèche 2. pelé, ée ratièr, ièra (arratèr, èra) adj. e n. f. 1. ratier, ière
rastèl (arrastèth; rastèu; rasteu) n. m. 1. rastel (chien) 2. ratière 3. piège à rats (m)
2. réunion pour boire. (râtelier) ratificacion n. f. (s. XIV., lat. med. ratificatio) sost.
rastèl (rastèth; arrastèth; rastèu; rasteu n. m. ratification
1. râteau 2. râtelier (écurie) ratificar v. (s. XIII., lat. med. ratificare) sost. ratifier
rastèl de l’esquina n. m. → colomna verte- ratificator, tritz (pl. ratificators, trises) n. (s.
brala fam. colonne vertébrale veire: cadena de XVII...) ratificateur, trice
l’esquina (fam.) ratigàs (pl. ratigasses) n. m. 1. caprice 2. accès
rastelada n. f. râtelée (de fièvre)
rastelar v. 1. râteler 2. ratisser ratinhòla n. f. → mirga souris
rastelatge n. m. 1. ratissage 2. râtelage raton, ona n. → mirga 1. petite souris veire:
rastelejar v. lésiner ratòta 2. fam. dent de lait
rastelièr (arrastelièr) n. m. → rastèl râtelier ratonada n. f. 1. nichée de rats 2. ratonnade
(mangeoire) (violence raciste)
rastelièr la vaca manja plan (davant lo -) expr. ratòta n. f. petite dent (enfantin) veire: raton
certains profitent de leur position rats (mai de gats, mai de -) loc. trop de person-
rastolh n. m. chaume (moisson) veire: cluèg - nes s’occupent de cette affaire
Expression: Mon còr, mai que mai, pataquejava coma rats i anisan (los -) loc. c’est un endroit aban-
aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus donné
los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en ratuga n. f. → mirga souris
cantant "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. ratugar v. ronger (souris)
XX) ratum n. m. les rats (collectif)
rastolhar v. déchaumer rauba n. f. vol (larcin) veire: raubament,
rastracuèro adj. e n. m. (s. XIX..., de raubatòri, panatòri
l’ispanoamerican) rastaquouère rauba n. f. (s. XIII.) 1. robe - Expression: La
rastum n. m. brûlé (odeur) castetat, mas sòrs, es la pus bèla [paradura] qu’una
rastumar v. 1. roussir 2. brûler [nòvia] pòsca portar al leit nupcial. E ! quna de
rasum-potum n. m. (latin de fantaisie) verre plein vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela
à ras bord rauba blanca que Dieu [li] carguèt en naissent ?
rat calhòl n. m. lérot veire: rat miralhièr (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: Una flor
rat d’aiga n. m. rat d’eau que retrobava, una rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol
rat de camp n. rat des champs ont s’èran aimats, totas las vinhas de Laureta. Lors
rat dins un palhièr (èsser coma un -) expr. vivre doas vidas èran estadas tant estrechament mescladas
sans soucis que Miquèl dins son passat èra pertot, coma dins lo
rat entre doas noses (coma un -) loc. comme blat la rosèla (Joana Bartès, Lison, 1934) 2. pelage
l’âne de Buridan (indécis) rauba (quitar la -) loc. enlever sa robe
rat talpièr n. m. mulot rauba (traça de -) n. f. vieille robe usée
rat, rata (arrat, arrata) n. rat, rate rauba aplecada n. f. robe plissée
rata (per ma -) loc. pour ma part rauba de pibola n. f. fam. costume en sapin
ratafalha (de -) loc. rien de bon rauba de verd espèra (auràs una -) expr. on te
ratafiat n. m. (s. XVII..., del latin rata fiat) ratafia donne de faux espoirs
rataire, aira n. chasseur de rats raubadís, issa (pl. raubadisses, issas) adj.
ratalha (arratalha) n. f. (coll.) les rats facile à dérober
ratapenada n. f. (s. XII.) 1. chauve-souris 2. fig. raubagalina n. 1. voleur de poules 2. ma-
mot mal formé raudeur
ratar v. chasser les rats raubaire (préner un -) loc. attraper un voleur
ratàs, assa (pl. ratasses, assas) n. 1. gros rat raubaire coma una agaça loc. voleur comme...
2. fam. avare raubaire estradièr n. m. voleur de grands
ratèla n. f. (s. XIII.) → mèlsa rate (organe) - Ex- chemins
pression: Car les [traits] bigarrats de son dròlle dis- raubaire, aira n. (s. XII.) → panaire 1. voleur,
cors, / sa postura, son cant, sos passes e sos torns, / euse 2. ravisseur, euse
podián, plaguès o non, d’una invencion novèla, /al raubalong n. m. 1. fam. homme de loi 2. avocat
545
raubament reba
raubament n. m. (s. XIII.) → raubatòri 1. vol reactivar v. (s. XVIII...) réactiver veire: tornar ac-
2. enlèvement tivar
raubar v. (s. XII.) → panar 1. dérober 2. enlever reactivitat n. f. (s. XX.) réactivité
3. ravir reactor n. m. (s. XIX...) réacteur
raubar l’adieu loc. fausser compagnie readaptacion n. f. (s. XIX...) réadaptation
raubar l’adieu loc. partir sans saluer readaptar v. (s. XIX...) réadapter veire: tornar
raubariá n. f. (s. XII.) hardes (f. pl.) adaptar
raubariá (pl. raubariás) n. f. (s. XII...) 1. vol reagir v. (s. XIV...) réagir
2. pillage real, ala adj. (s. XIV...) réel, elle
raubat l’ase, meton la sarralha (quand an -) expr. realisme n. m. (s. XIX...) réalisme
il est inutile d’agir quand il est trop tard realista adj. e n. (s. XVI...) réaliste
raubatòri n. m. (s. XIV.) 1. rapt 2. enlèvement realitat n. f. (s. XVI...) réalité - Expression:
rauc, rauca (arrauc, arrauca; rauche, raucha) adj. L’idèa mèstra es la, coma se vei, d’una 0ccitània
(s. XII.) rauque [Occitania] futura, unificada, totalament apoder-
raucós, osa (pl. raucoses, osas) n. enroué, ée ada de las esplechas estatalas, dessenhada tre ara,
raufèl n. m. → rangol 1. râle 2. respiration dif- en distància maximala de la realitat, per qualques
ficile tecnicians-ideològs [ideològues] (Robèrt Lafont, Or-
raufelar / raufelejar v. → rangolar râler tografia, 1971)
raufelós, osa adj. → rangolós 1. qui a le râle realizacion n. f. (s. XVI...) réalisation
2. qui a la voix cassée realizar v. (s. XV...) réaliser
raufinhar v. 1. ronger 2. pleurnicher 3. ron- realizator, tritz (pl. realizators, trises) n. (s.
chonner XIX...) réalisateur, trice
raujòla n. f. rissole realpolitik n. f. (s. XX., mot alemand) realpolitik
raumit pel mal n. rongé par le mal (maladie) reanimacion n. f. (s. XX.) réanimation
raunhar v. 1. rogner 2. gratter 3. (v. intr.) reanimar v. (s. XVI...) ranimer veire: tornar ani-
grogner 4. grommeler mar, reviscolar
raunhòla n. f. → bramèca fam. personne pleur- reanimator, tritz (pl. reanimators, trises) n. (s.
nicheuse XX.) réanimateur, trice
rauquejar / rauquilhar v. avoir la voix rauque reapareguda n. f. (s. XIX..., de re + apareguda)
rauquet, eta adj. un peu rauque veire: rauc réapparition (sens profane) veire: aparicion,
rauquièra n. f. (s. XIII.) enrouement apareguda
rauquilhejar v. être un peu enroué reaparéisser v. (s. XIX..., de re + aparéisser) réap-
rauquilhós, osa adj. qui a la voix rauque paraître veire: tornar aparéisser
rauquilhós, osa (pl. rauquilhoses, osas) adj. (s. reaparelhar v. (s. XVII...) rappareiller veire:
XII.) un peu enroué, ée tornar aparelhar
raus / rausèl n. m. (s. XII.) roseau reapréner v. (s. XVIII...) réapprendre veire: tornar
rausa n. f. (s. XII.) 1. lie 2. tartre 3. dépôt apréner
rausa (aver bona -) loc. avoir la mine fleurie reaprovesiment n. m. (s. XIX...) réapprovision-
raviòli n. m. plur. (s. XIV..., mot italian) ravioli (m. nement veire: aprovesiment
pl.) reaprovesir v. (s. XIX...) réapprovisionner veire:
ravisar (se) v. pron. se raviser veire: tornar tornar aprovesir
avisar rearmament n. m. (s. XVIII...) réarmement veire:
ràzzia n. f. (s. XIX..., mot arabi algerian) razzia armament
razziar v. (s. XIX...) razzier rearmar v. (s. XVIII...) réarmer veire: tornar armar
re n. m. (s. XIII...) ré (note)
re (en -) loc. en arrière reassajar v. (s. XIX..., de re + assajar) réessayer
reabilitable, abla adj. (s. XIX...) réhabilitable reassegurança n. f. (s. XX.) réassurance (contrat)
reabilitacion n. f. (s. XV...) réhabilitation veire: assegurança
reabilitar v. (s. XIII...) réhabiliter reassegurar v. (s. XX.) réassurer (contrat) veire:
reabilitat, ada adj. e n. (s. XIX...) réhabilité, ée tornar assegurar
reabituar v. (s. XVI..., de re + abituar) réhabituer reauçament n. m. (s. XVI...) rehaussement
reaccion n. f. (s. XVII...) réaction reauçar v. (s. XIII...) rehausser veire: tornar auçar
reaccionari, ària adj. e n. (s. XVIII...) réaction-
naire reaviada n. f. (s. XX.) redémarrage (entreprise...)
reacostumar v. (s. XVII...) réhabituer veire: veire: desamarratge
tornar acostumar reaviar v. (s. XX.) → tornar aviar redémarrer (en-
reactiu, iva adj. (s. XVIII...) réactif, ive treprise...) veire: tornar aviar, desamarrar
reactivacion n. f. (s. XX.) réactivation reba n. f. → epidemia épidémie
546
rebais (pl. rebaisses) rebotir
547
rebotonar recaud (un lièit -)
rebotonar v. reboutonner veire: tornar botonar recaliu n. m. (s. XII.) braise sous la cendre
rebraç (a doble -) loc. au plus haut degré recalivar v. (s. XII.) 1. réchauffer 2. rallumer
rebraçar (se) v. pron. 1. lever les bras (contre recalivar v. avoir une rechute
quelqu’un) 2. fig. se révolter recambi n. m. rechange
rebrèc n. m. 1. rebut 2. haillon 3. avorton recampar v. 1. ramasser 2. se réunir
rebrècs (non far de -) loc. ne rien laisser recampar l’argent loc. rentrer dans son argent
rebregar v. 1. froisser 2. chifonner recampar son argent loc. recouvrer ses
rebrondada n. f. 1. élagage 2. fig. réprimande créances
rebrondar v. 1. élaguer 2. émonder recampar sos fons loc. faire rentrer ses fonds
rebrondilhas n. f. plur. branches coupées recanada n. f. ricanement
rebrondum n. m. branches coupées recanar v. ricaner
rebrot n. m. 1. rejeton veire: regèt 2. rejet recantar v. 1. répéter 2. faire écho
(plante) recanton n. m. recoin - Expression: Tot en trotine-
rebrotar v. repousser jant sus un montairon d’òrdi, / dins un recanton
rebuc n. f. → volam serpe de granièr, / doas mirgas, que vivián tranquillas e
rebufada n. f. rebuffade veire: bufar d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan]
rebufar v. 1. rabrouer 2. rejeter - Citation: Ací de la pitança (Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX)
bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí recantonar (se) v. pron. se rencogner
le cèl trona, e tan ferotjament que le plus grand de recap (de -) loc. derechef
nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pensava pas recapelar v. 1. remettre son chapeau 2. fig. re-
de mens que de far per tot jamai a catitòrba damb les faire une toiture
peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) recapi, àpia adj. 1. rétif, ive 2. revêche
rebugar v. 1. élaguer 2. émonder recapitulacion n. f. (s. XIII...) récapitulation
rebulhir v. 1. s’échauffer 2. fermenter 3. fig. recapitular v. (s. XIII.) récapituler
souffrir recapitulatiu, iva adj. e n. m. (s. XIX...) 1. récapit-
rebús n. m. 1. retroussis 2. repli ulatif, ive 2. récapitulatif
rèbus n. m. (s. XVI...) rébus recaptada (persona -) n. f. personne rangée
rebusar v. 1. rebuter 2. décourager recaptador n. m. refuge
rebussar v. retrousser (habits) recaptaire, aira n. 1. cachottier, ière 2. receleur
rebussar las margas (se -) loc. se retrousser les recaptaire, aira n. receleur, euse
manches recaptar (arrecaptar) v. (s. XIII.) 1. ranger 2. loger
rebutar v. → refusar 1. refuser 2. rebuter 3. re- - Citation: La paura automobila èra demorada unes
pousser cinc ans clauseguda a Latason, dins aquela escura
rèc n. m. → rega 1. ruisseau 2. rigole 3. sillon ont, dins lo temps, se podián recaptar tres o quatre
d’arrosage ou d’évacuation chavals (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) 3. receler
reca (de -) loc. adv. derechef 4. rentrer chez soi 5. se réfugier
recabalar (se) v. se remonter recaptat (èsser -) loc. être réservé
recabironar v. remplacer les chevrons recaptat (tot es -) tout est en lieu sûr
recabús n. m. rechute de maladie recapte (arrecapte) n. m. 1. ménage (entretien)
recabús (pl. recabusses) n. m. rechute (mal- 2. recel 3. refuge
adie) recapte (donar -) loc. porter remède
recabús (tombar en -) loc. avoir une rechute recapte (es un bon -) loc. c’est une bonne pré-
recabussada n. f. retour d’une maladie caution
recabussar v. 1. replonger veire: tornar cabussar recarga n. f. recharge
2. faire une rechute recarga (venir a la -) loc. revenir à la charge
recabussar v. 1. replonger 2. faire une rechute recargable, abla adj. (s. XX.) rechargeable
(maladie) recargar (recharjar) v. (de re + cargar...) recharger
recaçar v. prendre à la volée recargue (de -) loc. → per subrepés par-dessus
recaçar qualqu’un loc. relever quelqu’un / lui le marché
river son clou recarir v. renchérir
recaire v. rechuter veire: tornar caire recast (pl. recastes) n. m. reproche
recaladar v. repaver veire: tornar caladar recastenar v. 1. reprocher 2. blâmer
recalar v. 1. recaler 2. reprendre en sous-œuvre recasuda n. f. rechute
3. baisser le prix 4. se remettre sur pied recaucar v. 1. fouler à nouveau veire: tornar
recalcificacion n. f. (s. XX.) recalcification veire: caucar 2. fig. rabâcher
calcificacion recauçar (rechauçar) v. (de re + cauçar...)
recalcificar v. (s. XX.) recalcifier veire: calcificar rechausser
recalcitrant, anta adj. récalcitrant, ante recaud (un lièit -) loc. un lit encore chaud
548
recauquilh recobrir
549
recofinhament recriminator, tritz (pl. recriminators, trises)
550
recrocar (se) redistribucion
551
redistribuïr refendre (arrefénder)
redistribuïr v. (s. XX.) redistribuer. veire: tornar reduccion del temps de trabalh n. f. réduction
distribuir du temps de travail (RTT)
redoblament n. m. (s. XIV...) redoublement reductible, ibla adj. (s. XVI...) réductible
redoblant, anta adj. (s. XIX...) redoublant, ante reductiu, iva adj. (s. XIV.) réductif, ive
redoblar v. (s. XIII...) redoubler reductor, tritz (pl. reductors, trises) adj. (s. XVI...)
redobtable, abla adj. (s. XIV.) redoutable réducteur, trice
redobtar v. (s. XIII.) redouter reduire (al -) loc. en somme
redòl n. m. espace circulaire reduire (arredusir) v. (s. XII., lat. reducere) ré-
redòla n. f. roulette duire
redoladas (a / de -) loc. en roulant reedicion n. f. (s. XIX...) réédition f
redolar v. 1. rouler sur soi-même 2. dé- reedificacion n. f. (s. XV.) réédification
gringoler reedificar v. (s. XIII.) réédifier
redoléncia n. f. (s. XIV.) parfum reeditar v. (s. XIX...) rééditer veire: tornar editar
redolent, enta adj. (s. XIV.) odorant, ante reeducacion n. f. (s. XX.) rééducation
redolet / redolada n. f. roulade reeducar v. (s. XX.) rééduquer
redolets (a -) loc. en roulades reeleccion n. f. (s. XIX...) réélection
redols (a -) loc. par endroits reelegir v. (s. XIX...) réélire veire: tornar elegir
redòls (far venir a -) loc. faire venir à propos reencontre n. m. (s. XX.) retrouvailles (n. f. pl.)
dans la conversation veire: retrobada
reequilibrar v. (s. XX.) rééquilibrer
redond (en -) loc. en rond
reequilibratge n. m. (s. XX.) rééquilibrage
redond (parlar -) loc. parler clair et précis
reequilibri n. m. (s. XX.) rééquilibre
redond, onda (arredon, ona) adj. e n. m. (s. XII.)
reestructuracion n. f. (s. XX.) restructuration
1. rond, ronde veire: rotonditat - Citation: Cal
reestructurar v. (s. XX.) restructurer veire: tornar
totjorn far mai de cinc fautas / es a cinc fautas e mièja
estructurar
que la vertat comença / que la tèrra es redonda / jòcs
reexaminar v. (s. XX., de re + examinar) réexam-
de l’enfant que sap pas / de l’òme que sap tròp (An-
iner veire: tornar examinar
drieu Combetas, Borassa, 1974) 2. potelé, ée (en-
reexpedicion n. f. (s. XX.) réexpédition
fant)
reexpedir v. (s. XX.) réexpédier veire: tornar ex-
redondament adv. (s. XIII.) rondement
pedir
redondança n. f. (s. XVII...) redondance
refalsada n. f. action improvisée
redondant, anta adj. (s. XVII...) redondant, ante
refalsada (far quicòm de -) loc. agir sans prépa-
redondar v. (s. XIII.) 1. redonder 2. déborder
ration, par hasard
3. abonder
refalsada (trobar quicòm de -) loc. trouver par
redondèl, èla adj. (s. XIV.) rondeau (poésie,
hasard
danse)
refar v. (s. XII.) 1. refaire veire: tornar far 2. ré-
redondesa n. f. (s. XIII.) 1. rondeur 2. rotondité parer 3. rafistoler 4. dédommager
redondet, eta adj. (s. XII.) rondelet, ette refar (se -) v. se remettre d’une maladie
redondièra n. f. (de redond) 1. espace non refàstic n. m. 1. dégoût 2. répugnance
labouré au centre du champ veire: redond refastigar v. (de re + fastigar) faire le dégoûté
2. rond-point refastigós (far lo -) loc. faire le difficile
redondir v. arrondir refastigós, osa (pl. refastigoses, osas) adj. 1. dé-
redonds (los jorns -) loc. jours entre deux jours daigneux, euse 2. délicat, ada
chômés refaudir (se) v. pron. se blottir
redonhar v. rogner refeccion n. f. (s. XIV.) réfection
redòrta n. f. (s. XIII.) 1. hart 2. clématite 3. lien refectòri n. m. (s. XIV. : ń refector ż) réfectoire
de fagot - Expression: Leis eròis arriban las au terme de la
redòrta de (tirar -) loc. tirer parti de carrièra ; Expression: abans de li celebrar la glòria,
redota n. f. (s. XVI..., de l’italian) redoute (fortifi- caudrà lei mandar au refectòri e au dormitòri (Robèrt
cation) Lafònt, 1984)
redre v. 1. rendre 2. fatiguer 3. se lasser refend n. m. refend
redreçador n. m. (s. XIX...) redresseur (appareil) refendre (arrefénder) v. (de re + fendre) refendre
redreçaire, aira n. (s. XVI...) redresseur, euse referéncia n. f. (s. XIX...) référence - Expression:
(personne) Cresi que se’n cal téner, per ara a una normalizacion
redreçament n. m. (s. XII...) redressement dins lo crusòl de caduna de las quatre variantas prin-
redreçar (arredreçar) v. (s. XII., de re + dreçar) re- cipalas. Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan -
dresser amb sa fòrma lengadociana centrala - es demorat per
reduccion n. m. (s. XIV.) réduction excelléncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona
552
referéncia refrigeracion
una valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap refondre los despens loc. rembourser les
de primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas dépens
de tota mena, 1979) reforçar v. (s. XIII.) renforcer
referencial, ala adj. e n. m. (s. XX.) référentiel, refòrma n. m. (s. XVII..., de fòrma) réforme veire:
elle fòrma
referenciar v. (s. XX.) référencier reformable, abla adj. (s. XV..., de fòrma) ré-
referenciat, ada adj. (s. XX.) référencié, ée formable
referendari, ària adj. (s. XIV.) référendaire reformacion n. f. (s. XIV., de fòrma) réformation
referendum n. m. (s. XIX...) référendum reformador n. m. (s. XX., de forma) réformeur
referir v. (s. XII.) référer (instrument de raffinage)
refermar v. (s. XII.) 1. raffermir 2. renforcer reformar v. (s. XIV., de fòrma) reformer
refermar dins (se -) loc. se borner à reformat n. m. (s. XX., de forma) réformat (raffi-
refermar un còssol loc. réélire un élu nage)
refernir v. → endilhar hennir reformat, ada adj. e n. (s. XVI..., de fòrma) ré-
refèu n. m. (s. XIV.) arrière-fief formé, ée
refilar v. (s. XIV.) refiler reformatge n. m. (s. XX., de forma) 1. reforming
refistolar v. 1. rafistoler 2. réparer 2. reformage (raffinerie)
reflam n. m. 1. flamboiement 2. réverbération reformator (pl. reformators) n. m. (s. XVII., lat.
reformator) réformateur (protestant)
reflecténcia n. f. (s. XX.) réflectance (physique)
reformator, atritz (pl. reformators, trises) adj. e
reflectir v. (s. XIII.) 1. refléter veire: reflechir
n. (s. XIV..., lat. reformator, trix) réformateur, trice
2. réfléchir (optique)
(politique, écononmie, morale...)
reflectit, ida adj. (s. XVIII...) réfléchi, ie
reformatòri, tòria adj. (s. XIII..., de fòrma) réfor-
(physique, linguistique)
matoire
reflectiu, iva adj. (s. XIX...) réflectif, ive
reformisme n. m. (s. XX., de fòrma) réformisme
reflectivitat n. f. (s. XIX...) réflectivité (réflexe)
reformista n. (s. XX., de fòrma) réformiste
reflectografia n. f. (s. XX.) réflectographie
refortiment n. m. renforcement
reflectomètre n. m. (s. XX.) réflectomètre
refortir v. 1. renforcer 2. réconforter
reflector, tritz (pl. reflectors, trises) adj. (s. XIX...)
refraccion n. f. (s. XIV.) réfraction
1. réflecteur, trice 2. réfléchissant
refraccionista n. (s. XX.) réfractionniste (oph-
reflectorizat, ada adj. (s. XX.) réflectorisé
tal.)
reflèx (pl. reflèxes) n. m. (s. XX., mot anglés) re- refractar v. (s. XVIII...) réfracter
flex
refractari, ària adj. e n. (s. XVI...) réfractaire
reflèxe n. m. (s. XIV.) réflexe refractiu, iva adj. (s. XVIII...) réfractif, ive
reflèxe d’ejeccion (alaitament) n. f. (s. XX.) refractomètre n. m. (s. XX.) réfractomètre
réflexe d’éjection (allaitement) refractometria n. f. (s. XX.) réfractométrie
reflexibilitat n. f. (s. XVIII...) réflexibilité refractor n. m. (s. XX.) réfracteur
reflexible, ibla adj. (s. XVIII...) réflexible refrangibilitat n. f. (s. XVIII..., de l’anglés) réfran-
reflexion n. f. (s. XIV.) réflexion gibilité
reflexiu, iva adj. (s. XIV.) 1. réfléchi, ie (gram.) refrangible, ibla adj. (s. XVIII..., de l’anglés)
2. réflexif (philos.) réfrangible
reflexivizacion n. f. (s. XX.) réflexivisation (lin- refranh n. m. (s. XII.) refrain
guistique) refredidor n. m. 1. refroidisseur veire: refriger-
reflexogèn, èna adj. (s. XX.) réflexogène (réflexe) ator 2. refroidissoir
reflexoterapia n. f. (s. XX.) réflexothérapie refrediment n. m. (s. XIV...) refroidissement
reflorir v. refleurir veire: tornar florir refredir (refregir) v. (s. XII., de re + fredir...) →
refluir v. (s. XIV...) refluer fredir refroidir
reflux (pl. refluxes) n. m. (s. XVI...) reflux veire: refrenament n. m. (s. XIV.) retenue
flus refrenar v. (s. XII.) 1. réfréner 2. retenir
reflux gastro-esofaguian (nenets) n. m. (s. XX.) refresc (pl. refresques) n. m. boisson
reflux gastro-oesophagien rafraîchissante
refolament n. m. refoulement refrescada n. f. 1. rafraîchissement 2. rinçage
refolar v. refouler 3. fig. réprimande
refolèri n. m. 1. caprice 2. lubie refrescament n. m. (s. XII.) rafraîchissement
refolir v. raffoler refrescar (refreschar v. (s. XII., de re + frescar...)
refonda n. f. (s. XIII.) refonte rafraîchir
refondre v. (s. XIII.) 1. refondre 2. reverser refrescar un acte loc. reconduire un contrat
3. ajouter refrigeracion n. f. (s. XIV.) réfrigération
553
refrigerant, anta regardèlas (disnar de -)
refrigerant, anta adj. (s. XVI...) réfrigérant, ante regalar coma un peis sus la grasilha (se -) expr.
refrigerar v. (s. XIII...) réfrigérer être très mal à l’aise
refrigerator n. m. (s. XX.) réfrigérateur veire: re- regalécia n. f. (s. XIII. : ń regulecia ż) réglisse
fredidor regalejar v. (de rèc / rega) ruisseler
refringéncia n. f. (s. XVIII...) réfringence regalèmus n. m. (de galar) 1. fam. festin 2. ri-
refringent, enta adj. (s. XVIII...) réfringent, ente paille
refugi n. m. (s. XIV., lat. refugium) refuge - Cita- regalhardir v. ragaillardir
tion: Aquel ostalàs deviá servir de refugi als contra- regàlia n. f. (s. XIII.) régale (hist.)
bandièrs que venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats regalian, ana adj. (s. XIII...) régalien, enne
pus tard dins lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la reganhada n. f. mauvais accueil
font, 1977) reganhadament adv. de mauvaise grâce
refugiar (se) v. (s. XV...) se réfugier reganhal n. m. rechignement
refugiat, ada adj. e n. (s. XV...) réfugié, ée reganhant los uèlhs (en -) loc. en jetant un re-
refulgéncia n. f. (s. XIV.) 1. éclat 2. splendeur gard de colère
refús (a -) loc. à profusion reganhar (arreganhar) v. (lat. re + caneus +
refús (pl. refuses) n. m. (s. XII. : ń refut ż, de are) 1. rechigner 2. montrer les dents (chien)
refusar) refus 3. rudoyer
refús de justícia n. m. déni de justice reganhar (arreganhar) v. (de re + ganhar) regag-
refús d’i anar, se condemnèt expr. en refusant ner veire: tornar ganhar
d’y aller, il se condamna reganhar de las dents loc. montrer les dents
refusa, musa (qui -) loc. on ne doit pas rater
reganhar del uèlhs loc. 1. lancer des regards
une occasion
furieux 2. regarder avec colère
refusable, abla adj. (s. XIV...) refusable
reganhar las dents loc. montrer les dents
refusaire (a bon demandaire, bon -) expr. on
reganhàs (pl. reganhasses) n. m. 1. rire sar-
peut toujours demander, on ne risque que le
donique 2. ricanement
non
reganhat (far lo -) loc. faire le difficile
refusaire, aira n. refuseur, euse*
reganhat, ada adj. 1. rechigné, ée 2. de mau-
refusar v. (s. XII., lat. refusare) refuser
vaise humeur
refusat, ada adj. e n. (s. XII...) refusé, ée
reganhon n. m. → ressopet réveillon
refutable, bla adj. (s. XVI...) réfutable
refutacion n. f. (s. XIII...) réfutation reganhós, osa (pl. reganhoses, osas) adj.
hargneux, euse
refutar v. (s. XVI...) réfuter
rega (arrega; reja) n. f. (gall. rica) 1. sillon veire: reganhut, uda adj. 1. fig. rugueux 2. revêche
rèc 2. trait 3. ligne 4. rangée regantar v. 1. rattraper 2. regretter une erreur
rega (passar la -) expr. 1. outrepasser les conve- regard n. m. (s. XII.) 1. regard 2. égard
nances 2. dépasser les limites regard alupadís n. m. regard de convoitise
rega (sortir de la -) n. dépasser les bornes veire: regard de (al -) loc. 1. eu égard à 2. en ce qui
passar l’òsca, passar la rega, téner la rega concerne
rega (téner la -) loc. suivre le droit chemin regarda venir (un -) n. m. lieu d’où l’on voit
rega (téner la -) expr. respecter les convenances venir de loin
rega (tener la -) loc. suivre la bonne voie veire: regardador del pes n. m. arc. vérificateur des
sortir de la rega poids et mesures
regaitar (regachar) v. (de re + gaitar...) regarder regardador, airitz (pl. regardadors, airises) n.
veire: regardar arc. verificateur, trice
regal n. m. (s. XIV..., de galar) régal regardadura n. f. 1. regard 2. action de regarder
regalada n. f. (de galar) régal regardar v. (s. XII.) 1. regarder - Expression: Mon
regalada (viure a la -) loc. vivre joyeusement sermon serà [divisit] en tres punts : dins lo prumièr
regalament n. m. (de rèc / rega) ruissellement vos detalharai, per sa conduita, la castetat de santa
regalant, anta adj. (de rèc / rega) ruisselant Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas (Joan Loís
regalar v. (s. XVI..., de galar) 1. régaler - Ex- Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: regardar qualqu’un
pression: Lo vièlh pelut de 14 avia lèu comprés que sus las espatlas (fr: regarder quelqu’un avec mépris)
trobariá pas un escotaire domètge de sas valentiás 2. surveiller 3. concerner
de Verdun se me las debanava en francés, tant i a regardar de loc. prendre garde de
qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs me re- regardar de coa d’uèlh loc. (XVII.) regarder du
galèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu (Rodg- coin de l’œil
ièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. réjouir regardèla n. f. plaisir des yeux
regalar v. (de rèc / rega) 1. couler 2. dégoutter regardèlas (disnar de -) loc. regarder déjeuner
3. suinter les autres
554
regardèlas (viure de -) reglamentari, ària
regardèlas (viure de -) loc. vivre de l’air du regime n. m. (s. XV...) régime (politique) - Ci-
temps tation: Dins totes los cloquièrs trelhonavan las cam-
regardons (de -) loc. adv. → regassada regarder panas. Per qual classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja
ń de travers ż pels òmes e pels joves que devon quitar la femna e los
regardós, osa (pl. regardoses, osas) adj. 1. re- dròlles, o lo paire e la maire, en lor daissant trabalh e
gardant, ante 2. méticuleux, euse pensaments, e que fòrça non tornaràn ? Pels regimes
regarnir v. (s. XIII...) regarnir veire: tornar garnir que van cabussar, pels empèris que se van desbose-
lar ? Pel campèstre e per las vilòtas occitanas que se
regassada n. f. regard de travers veire: regar- voidaràn ? Per un país que ne demorarà desparaulat
dons (de -) ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985)
regassar v. 1. regarder de travers - Expres- regime n. m. régime (santé)
sion: regassar los uèlhs coma una cabra mòrta (fr: regime n. m. (s. XIX...) régime (moteur)
minauder d’un air plaintif) 2. écarquiller les yeux regime de las retiradas n. m. régime des re-
regassar los uèlhs loc. 1. écarquiller les yeux traites
2. regarder de travers regime especial n. m. régime spécial
regastinhar v. 1. rechigner 2. se rebiffer regime matrimonial n. m. régime matrimonial
regatar v. revendre veire: tornar vendre regime parlamentari n. m. régime parlemen-
regatièr, ièra n. → revendeire revendeur, euse taire
regaudença n. f. réjouissance regime presidencial n. m. régime présidentiel
regaudiment (rejauviment) n. m. (de regaudir...) regiment n. m. régiment - Expression: regiment
réjouissance dels pas geinats (èsser del -) (fr: être sans gêne)
regaudir (rejauvir) v. (de re + gaudir) réjouir regimentari, ària adj. (s. XVIII...) régimentaire
regaunhaire, aira n. qui contrefait regina n. f. (s. XI.) → reina arc. reine - Citation:
regaunhar v. 1. contrefaire 2. grimacer Regina très illustra e très hauta princessa, / inspirada
regaussar los uèlhs loc. montrer le blanc des amplament de celèsta saviessa, / qui, sens córrer tan
yeux lonh en tèrra palestina, / aprés de Salomon as la Santa
Doctrina, / e d’un mèste plus gran que Salomon non
regdament adv. rudement / beaucoup
hoc / e de qui Salomon sas vertuts aprengoc (Pèir de
regde coma pel de tais loc. raide comme...
Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
regde coma un alh loc. droit comme un ń I ż
region n. f. (s. XIII.) région
regde coma un gal loc. raide comme - Expres-
regional (cosselh -) n. m. conseil régional
sion: regde coma un gal al mièg de las galinas
regional, ala adj. (s. XVI...) régional, ale
regde coma un matràs loc. raide comme la jus-
regionalisme n. m. (s. XIX...) régionalisme
tice
regionalista n. (s. XX...) régionaliste
regde coma un pal loc. raide comme
regionalizacion n. f. (s. XX.) régionalisation
regde òme (un -) n. m. drôle d’individu
regionalizar v. (s. XX.) régionaliser
regde, regda adj. (s. XIII.) 1. raide 2. rapide
regir v. (s. XIII.) diriger, régir
regdesir v. (s. XIII...) raidir
regisclada n. f. éclaboussure veire: regiscle
regdor n. f. (s. XII...) raideur regisclar v. éclabousser
regèl n. m. regel regiscle n. m. → regisclada éclaboussure
regéncia n. f. (s. XV...) régence registracion n. f. (s. XIX...) régistration
regeneracion n. f. (s. XIII., lat. regeneratio) (musique)
régénération registrar v. (s. XIV.) → inscriure inscrire veire:
regenerar v. (s. XIII., lat. regenerare) régénérer enregistrar
regenerat, ada adj. (s. XVII..., de regenerar) registre n. m. (s. XIV.) registre
régénéré, ée règla n. f. (s. XII., lat. regula) 1. règle (convention)
regenerator, tritz (pl. regenerators, trises) adj. (s. 2. règle (objet)
XV..., de regenerar) régénérateur, trice règla a plomb n. f. → plombet fil à plomb
regent, enta n. instituteur, trice reglable, bla adj. (s. XIX...) réglable
regent, enta n. (s. XIV...) régent, ente regladament fait (aquò’s -) loc. c’est fait
regentar v. (s. XIV...) régenter régulièrement
regèt n. m. rejet (méd.) veire: rebrot règlament n. m. (s. XVI...) règlement
regetar v. (s. XII.) rejeter reglamentacion n. f. (s. XIX..., del francés) règle-
regiblar v. 1. retordre 2. river un clou mentation
regicida n. (s. XVI...) régicide (personne) reglamentar v. (s. XVIII..., del francés) règle-
regicidi n. m. (s. XVI...) régicide (acte) menter
regidor n. m. (s. XIII.) → regisseire régisseur reglamentari, ària adj. (s. XVIII..., del francés) ré-
regime n. m. (s. XVII...) régime (linguistique) glementaire
555
reglar reïnjectar
556
reïnscripcion rejunt (menar -)
557
rejunt (ostal -) relotjariá
rejunt (ostal -) n. m. maison rangée relaxant, anta adj. (s. XX.) relaxant, ante
rejunt (téner -) loc. garder à vue relaxar v. (s. XIV.) relaxer
rejunta (cambra -) n. f. chambre rangée relaxat, ada adj. (s. XIV.) relaxé, ée
rejunta (fractura -) n. f. fracture réduite relaxator, tritz (pl. relaxators, trises) adj. e n. m.
relacion n. f. (s. XIV., lat. relatio) sost. rela- (s. XX.) relaxateur, trice
tion - Citation: Existís de nombroses adjectius qual- relaxe n. m. (s. XIV. : ń relaxi ż) → relaxacion re-
ificatius o substantivats formats suls numerals, que laxe (jurid.)
servisson sovent a designar de mesuras o de causas relaxoterapia n. f. (s. XX.) relaxothérapie
en relacion amb lo nombre (Loís Alibèrt, Gramatica relectura n. f. (s. XVI...) relecture
occitana, 1935) relegacion n. f. (s. XIV...) relégation
relacional, ala adj. (s. XX.) relationnel, elle relegar v. (s. XV.) 1. reléguer 2. éloigner
relacions internacionalas n. f. plur. (s. XX.) rela- relegir v. (s. XII...) relire veire: tornar legir
tions internationales relencar v. s’imbiber
relacions publicas n. f. plur. (s. XX.) relations relenquir v. 1. ne pas pouvoir suivre 2. aban-
publiques donner
relacions sexualas n. f. plur. (s. XX.) relations relenquir (se -) v. se laisser aller; abandonner
sexuelles relent, enta adj. e n. m. (s. XIII. : ń reles ż) 1. hu-
relais (pl. relaisses) n. m. (s. XIII.) relais veire: mide 2. moite 3. odeur d’humidité
relèva relèu n. m. (s. XIII.) relief
relais (pl. relaisses) n. m. (s. XIII.) relâche relèva n. f. (s. XIX...) 1. relève veire: relais 2. re-
relaisset n. m. 1. tablette 2. margelle lais (travail)
relambi n. m. 1. répit - Citation: Tu n’auràs releva (èsser a la -) loc. se relayer
nat ni repaus ni relambi / per aver hèit de la boha relevaire, aira n. (s. XX.) 1. qui remplace 2. qui
lo cambi (Pèir de Garròs, Eglòga V, 1567) ; Era relaie 3. qui relève
d’aqueles que pòdon viure que cremats sens relambi relevament n. m. relèvement
per un fuòc qu’en dedins los consomís, e qu’al luòga relevar v. (s. XII.) 1. relever veire: relais
de los tuar, los reviuda sens fin coma lo Fènix antic ( 2. rétablir 3. relayer
Joana Bartés, Lison, 1934) 2. relâche relevar un edifici loc. restaurer un édifice
relambi (sense -) loc. 1. sans cesse 2. sans répit relevat n. m. (s. XVIII...) extrait de registre
relambi (trabalhar sense -) loc. travailler sans relha n. f. soc de charrue
relâche religadura n. f. (s. XVI...) reliure
relambi (donar de -) donner du répit religaire, aira n. (s. XIII...) relieur, euse
relança n. f. (s. XX.) relance (poker...) religar v. (s. XIV., de re + ligar, var.: arreligar (Gasc.))
relançament n. m. relance (économie...) relier (reliure)
relançar v. relancer religion n. f. (s. XII.) religion - Expression: Ta-
relapse, apsa adj. e n. (s. XIV. : ń relaps ż) relaps lament qu’un paure poèta es costrent de far coma
relarg n. m. espace où l’on relâche le bétail los sansonhaires : quand sonan devant la pòrta d’un
relargar v. 1. relarger veire: larg 2. libérer le catolic, sonan de cançons, quand son devant la pòrta
bétail 3. relâcher un animal d’un de la religion, sonan de psalmes, e de la faiçon
relargar (se) v. faire le généreux contentan tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI)
relargatge n. m. 1. relargage 2. action de lâcher religion (aver de -) loc. avoir de la piété
le bétail religion (non aver de -) loc. être un mécréant
relassar (se) v. se provoquer une hernie religionari, ària n. (s. XVI...) religionnaire
relat n. m. relation (récit) religiós, osa (pl. religioses, osas) adj. e n. (s.
relatar v. remplacer des lattes veire: tornar latar XIII.) religieux, euse
religiosament adv. (s. XIII.) religieusement
relatar v. (s. XIV...) relater religiositat n. f. (s. XIX...) religiosité
relatiu, iva adj. (s. XIV., lat. relativus) sost. relatif, relíquia n. f. (s. XIII.) relique
ive reliquiari n. m. (s. XVI.) reliquaire
relativament adv. (s. XIV., de relatiu) sost. rela- relogar v. (s. XIII...) louer à nouveau veire: tornar
tivement logar
relativisme n. m. (s. XIX...) relativisme relòtge n. m. (s. XV.) horloge
relativista n. (s. XIX...) relativiste relòtge (amodar lo -) loc. remonter la pendule
relativitat n. f. (s. XIX...) relativité relòtge (arrelòtge) n. (s. XII., lat. horologium) hor-
relativizacion n. f. (s. XX.) relativisation loge
relativizar v. (s. XX.) relativiser relotgièr, ièra n. (s. XIV...) horloger, ère
relaxacion n. f. (s. XIV.) 1. relaxation 2. relâche- relotgièr (non soi pas -) loc. je ne répète pas
ment relotjariá n. f. (s. XVII...) horlogerie
558
relucaire, aira remolin (arremolin)
559
remolina (lo vent -) renègament
560
renegar (arrenegar) repapiar
renegar (arrenegar) v. (s. XII.) 1. renier - Citation: renovacion n. f. (s. XIV.) rénovation
Montat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa renovar v. (s. XIV.) rénover
campanha, / e renègui, tot en fumant, / damb le pisto- renovator, tritz (pl. renovators, trises) adj. e n.
let a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui (s. XIV...) rénovateur, trice
ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet renovèl n. m. (s. XIV...) renouveau
Mondin, s. XVII); Òc, mas Jèsus Crist foguèt renegat renovelable, abla adj. (s. XIV...) renouvelable
per la sia família, escarnit pel seu pòble, crucificat renovèlament n. m. (s. XIV.) renouvellement
dins la sia vila, injuriat dins la lenga de Maria, la sia renovelar v. (s. XII.) renouveler
maire (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. dire des renovelar las bubas loc. rappeler de mauvais
jurons 3. maugréer 4. jurer (contraster: couleur, souvenirs
vêtement) renovelar una plaga loc. 1. rouvrir une plaie
renegar sa vida loc. se donner au diable 2. réveiller un mauvais souvenir 3. tourner le
renegat, ada adj. e n. (s. XII.) renégat, ate couteau dans la plaie
renegociacion n. f. (s. XX.) renégociation renòvi, renòvia n. veuf ou veuve se remariant
renegociar v. (s. XX.) renégocier renovièr n. m. (s. XII.) 1. usurier 2. prêteur sur
renegon n. m. accès de colère gages
reng n. m. 1. rang - Expression: Macat era Pepito renovum n. m. 1. huîtres de reproduction
de la tactica en fonzor que li aviá donat aqueu segon 2. larves (naissain)
reng dins la victòria avenidoira, un ròtle de reserva rensenhament n. m. (s. XV..., de ensenhar) ren-
en soma (Robèrt Lafònt, 1984) 2. bon ordre seignement
reng (a de -) loc. à la file
renumerar v. (s. XIII.) rémunérer
reng (de -) loc. adv. l’un derrière l’autre
renumeratòri, òria adj. (s. XVI...) rémunératoire
rengada n. f. 1. rangée 2. file
renviar v. → tornar renvoyer veire: tornar en-
rengar v. (s. XII.) 1. ranger 2. mettre en rang
viar
rengar (se) v. se ranger
reobertura n. f. réouverture
rengueta (en -) loc. en file
reoccitanizar v. (s. XX.) réoccitaniser - Exemple:
renguièra n. f. 1. rangée 2. file
Despuèi qualques annadas an reoccitanizats fòrça
renguièra (en / per -) loc. à la file
noms de vilas e de vilatges
renguierada n. f. 1. contenu d’une rangée 2. en-
reorganizacion n. f. réorganisation
filade
reorganizar v. réorganiser veire: tornar organi-
renhòta n. f. 1. querelle 2. gronderie
zar
renhòta (cercar -) loc. chercher noise
reorganizator, tritz (pl. reorganizators, trises)
renom n. m. (s. XIII.) 1. renom - Expression: Mes
adj. e n. réorganisateur, trice
ne manca pas jamès de díser hòrt a qui vòu l’enténer
: "L’Armanhac [licor] qu’ei lo flòc e lo renom de reorientacion n. f. réorientation
la Gasconha" (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) reorientar v. réorienter veire: tornar orientar
2. réputation reorquestracion n. f. (s. XIX...) réorchestration
renomenada n. f. (s. XIII.) renommée veire: reorquestrar v. (s. XIX...) réorchestrer veire:
renom tornar orquestrar
renomenar v. (s. XIII.) renommer (donner un reostat n. m. (s. XIX...) rhéostat (électr.)
nouveau nom) veire: tornar nomenar repagar v. repayer veire: tornar pagar
renomenat, ada adj. (s. XIII.) renommé, ée veire: repaire n. m. (s. XII.) 1. repaire 2. asile
renom repais (pl. repaisses) n. m. repas - Citation:
renom (a un laid -) loc. il a mauvaise réputa- Quand siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs
tion la fin del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : mon-
renonciacion n. f. (s. XIII.) renonciation sur Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion
renonciament n. m. (s. XIII.) renoncement a mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
renonciar v. (s. XIII.) renoncer repaissar v. faire de bons repas, des banquets
renonciar los estudis loc. renoncer aux études repàisser (se) v. pron. se repaître
renós coma un aganit loc. râler comme un repaissòla n. f. bombance
voleur repaisson n. m. (de repais) collation (repas
renós coma un can que pòrta un òs expr. léger)
hargneux comme repalmar v. rebondir
renós coma una gata bòrnia expr. hargneux repapiaire, aira n. radoteur, euse
comme repapiar v. radoter
renós, osa (pl. renoses, osas) adj. 1. hargneux, repapiatge n. m. radotage - Expression: Lo vièlh
euse 2. grognon, onne pelut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un es-
renosar v. renouer veire: tornar nosar cotaire domètge de sas valentiás de Verdun se me las
561
repapiatge repols (pl. repolses)
debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi- repentir (se) v. pron. (s. XII.) se repentir veire: se
atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte penedre
granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota repercussion n. f. (s. XIV.) répercussion
mena, 1979) repercutir v. (s. XIV.) répercuter
reparable, abla adj. (s. XV., de reparar) → repara- repertòri n. m. (s. XIV...) répertoire
ble réparable veire: reparador repertoriar v. (s. XX.) répertorier
reparacion n. f. (s. XV., b. lat. reparatio) répara- repesca n. f. (s. XX.) repêchage (examen...)
tion repescar (repeschar) v. (s. XX., de re + pescar)
reparar v. (s. XII., lat. reparare) réparer veire: ado- repêcher
bar repetaçar v. 1. rapetasser veire: tornar petaçar
reparar lo maladobat loc. trouver la solution 2. rapiécer
au problème repetaçatge n. m. 1. rapetassage 2. rapiéçage
reparator, tritz (pl. reparators, trises) adj. (s. repeticion n. f. (s. XIV.) répétition
XIV..., lat. reparator) → reparator réparateur, trice repetir v. (s. XIII., lat. repetere) → repetir répéter
- Citation: un acte reparator; una accion reparatritz veire: tornar dire
repareguda n. f. (de re + pareguda) fait de repetitiu, iva adj. (s. XIII...) répétitif, ive - Cita-
reparaître tion: ... çò qu’ua traduccion ritmada e permet benl-
reparéisser v. (de re + paréisser) reparaître hèu de milhor retrobar (estile formular, emistiquis o
reparlar v. reparler veire: tornar parlar vèrses sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, per-
reparticion n. f. (s. XIV..., de repartir. Pel francés.) sonatges tipizats per un adjectiu passapertot, laissas
répartition veire: partison a represas ditas similaras, evocacion de personnatges
repartida n. f. répartie (parole...) mes o mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de
repartiment n. m. (s. XVI...) répartement (im- còps arabizanta de son nom, descripcions repetitivas
pôts) e esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta
repartir v. (s. XVI..., de re + partir (partejar)) → de Rotland, 2014
repartir 1. répartir veire: tornar partir 2. dis- repetitivitat n. f. (s. XX.) répétitivité
tribuer repetitor, tritz (pl. repetitors, trises) n. (s. XVII...,
de repetir) répétiteur, trice
repartitiu, iva adj. (s. XIX...) répartitif, ive
repartitor n. m. (s. XVIII..., de repartir (partejar). Pel repic (arrepic) n. m. (de re + pic) 1. coups des
francés.) répartiteur (impôts)
heures (horloge) 2. refrain
repic (ven de sonar lo -) expr. la réplique vient
repasimar v. 1. apaiser 2. adoucir (quelqu’un)
de sonner
repassa n. f. 1. seconde distillation de l’eau de
repicada (arrepicada) n. f. (de repicar) répétition
vie 2. volée de coups 3. farine mêlée de son
des coups de l’heure
repassa (far bona -) loc. revoir un travail
repicar (arrepicar) v. (de re + picar) sonner à nou-
repassar v. repasser (refaire, réviser) veire:
veau (horloge, cloches)
tornar passar
repimpar (se) v. pron. 1. s’attifer à nouveau
repassar un cobèrt loc. remanier une toiture
2. se requinquer
repastar v. repétrir replaçar v. replacer
repatriament n. m. (s. XVII....) rapatriement replanar v. 1. aplanir veire: tornar planar
repatriar v. (s. XX.) rapatrier 2. niveler
repaus (aprèp tres jorns de fèsta, cal un jorn de replantar v. replanter veire: tornar plantar
-) expr. il ne faut pas abuser des bonnes choses replastrar v. (s. XX.) replâtrer veire: tornar plas-
repaus (pl. repauses) n. m. (s. XII.) repos - Cita- trar
tion: Tu n’auràs nat ni repaus ni relambi / per aver replec n. m. (s. XIV.) repli
hèit de la boha lo cambi (Pèir de Garròs, Eglòga V, replegament n. m. (s. XX.) repliement
1567) replegar v. (s. XVIII...) replier veire: tornar plegar
repausador n. m. reposoir
repausar v. (s. XII.) reposer veire: tornar pausar replegar los clavèls loc. rabattre le caquet
repè (far -) loc. → rèirepè retourner sur ses pas replica n. f. (s. XIV...) réplique
repè (per -) loc. → rèirepè 1. à nouveau 2. par replicacion n. f. (s. XIV.) → reïteracion réitéra-
réitération tion
repel (a -) loc. adv. à rebrousse-poil replicament n. m. (s. XIV.) redoublement
repensar v. (s. XIX...) repenser replicar v. (s. XIV.) 1. répliquer 2. réitérer
repentença n. f. (s. XIV.) repentir repòblament n. m. (s. XVI...) repeuplement
repentida n. f. 1. repentir 2. regret repoblar v. (s. XIII...) repeupler
repentida (en -) loc. partir sans faire son lit repols (pl. repolses) n. m. → rebat 1. reflet
repentiment n. m. (s. XIV.) repentir 2. trace
562
repompèl, a requist, ista (pl. requistes, istas)
repompèl, a adj. 1. dodu 2. rebondi reproductor, tritz (pl. reproductors, trises) adj.
repompida n. f. 1. retentissement 2. re- e n. (s. XVIII...) reproducteur, trice
bondissement reproduire v. (s. XVII...) reproduire
repompida (de -) loc. en rebondissant reprografia n. f. (s. XX.) reprographie
repompir v. → rebombir 1. rebondir veire: reprografiar v. (s. XX.) reprographier
repalmar 2. retentir repropchar v. (s. XII.) 1. reprocher 2. peser sur
reponchon n. m. (lat. rapunculus (raba pichona) > l’estomac
re + poncha + on) raiponce (botanica) repròpche n. m. (s. XIII.) 1. reproche - Expression:
repopet (lo -) n. m. 1. le jeune veau 2. le veau Açò siá dit sense comparason, solament per gandir
sous la mère nòstre Nonrés d’aqueste repròpche, que perqué se
repòrt n. m. 1. report 2. rapport met en campanha be sembla sordament s’estimar
reportar v. rapporter des faits quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) ; Ex-
reportatge n. m. (s. XIX...) reportage pression: repròpche d’un onglon (non li farem -) (fr:
reportèr n. m. (s. XIX..., de l’anglés) reporter il est à l’abri de tout reproche) 2. aigreur d’estomac
reportièr, ièra n. (s. XIV...) rapporteur, euse (qui repròpchi li podèm mandar (aqueste -) expr. ce
rédige des rapports) reproche peut lui être fait
reposc (aver lo -) loc. subir les conséquences reprovèrbi n. m. (s. XIV.) proverbe veire:
reposc (pl. reposques) n. m. rejaillissement provèrbi
reposcar v. rejaillir reptacion n. f. (s. XVII...) 1. reptation 2. action
repotegada n. f. gronderie de ramper
repotegaire, aira n. 1. qui conteste 2. râleur, reptar v. (s. XIV.) ramper
euse reptil n. m. (s. XIV.) reptile
repotegar v. 1. gronder 2. râler reptilian, ana adj. (s. XIX...) reptilien, enne
repotinar v. récriminer republica n. f. (s. XV...) république
repòtis (arrepòtis) n. m. sing. coup sur les republican, ana adj. e n. (s. XVI...) républicain,
lèvres aine
repreensible, ibla adj. (s. XIV...) répréhensible repudiacion n. f. (s. XIV...) répudiation
repreension n. f. (s. XIV.) répréhension repudiar v. (s. XIII...) répudier
repreneire, eira n. (s. XX.) repreneur, euse
repugnància n. f. (s. XIV.) répugnance
repréner v. (s. XII.) 1. reprendre veire: tornar
repugnar v. (s. XIV.) répugner
préner 2. recommencer
repulsion n. f. (s. XIV...) répulsion
represa n. f. (s. XIII...) 1. reprise (de reprendre)
repulsiu, iva adj. e n. m. (s. XIV...) répulsif, ive
2. raccommodage
reputacion n. f. (s. XIV.) réputation - Expres-
represalha n. f. (s. XV..., de l’italian) représailles
sion: Pèire l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de
representacion n. f. (s. XIV.) représentation
fòrt [genta] vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, /
representant, anta n. (s. XVI...) représentant,
del bon país de Carmentrant, / per a plaser véser las
ante
minas / de las tostonetas mondinas, / e saber se lor
representar v. (s. XIV.) représenter
perfeccion / junta damb la reputacion (Pèire Godelin,
representatiu, iva adj. (s. XIV.) représentatif, ive
Ramelet, s. XVII)
representativitat n. f. (s. XX.) représentativité
reputar v. (s. XIV.) réputer
repression n. f. (s. XIX...) répression
reputat, ada adj. réputé, ée
repressiu, iva adj. (s. XVIII...) répressif, ive
reprim n. m. → reviure regain (agricultura) requerir v. (s. XII.) 1. requérir 2. exiger
veire: redalh requèsta n. f. (s. XIV.) requête
reprimenda n. f. (s. XVI...) réprimande requièm n. m. (s. XIII.) requiem
reprimendar v. (s. XVII...) réprimander requilhar (arrequilhar) v. (de re + quilhar)
reprimir v. (s. XIV...) réprimer dresser veire: tornar quilhar
reprobacion n. f. (s. XV...) réprobation requincar / requinquilhar v. requinquer
reprobar v. (s. XIII...) 1. réprouver 2. condamner requisicion n. f. (s. XIII.) réquisition
reprobat, ada adj. e n. (s. XIX...) réprouvé, ée requisicionar v. (s. XVIII...) réquisitionner
reprobator, tritz (pl. reprobators, trises) adj. e n. requisitòri n. m. (s. XVI...) réquisitoire
(s. XVIII...) réprobateur, trice requist (ès ben -) loc. tu te fais désirer
reproduccion n. f. (s. XVII...) reproduction requist (lo vin se fa -) loc. les coups son rares
reproduccion sociala n. f. reproduction sociale (chez notre hôte)
(socio.) requist (un meriti -) loc. un mérite distingué
reproductible, ibla adj. (s. XVIII...) repro- requist (un plat -) loc. un plat exquis
ductible requist, ista (pl. requistes, istas) adj. 1. exquis,
reproductiu, iva adj. (s. XVIII...) reproductif, ive ise 2. recherché, ée 3. excellent, ente
563
requist, ista (sètz ben -) resinós, osa (pl. resinoses, osas)
requist, ista (sètz ben -) loc. vous vous faites rescaud (reschaud) n. m. 1. réchaud veire:
désirer fornèl 2. cendres chaudes
requista n. f. (s. XII...) 1. requête 2. recherche resclantida n. f. retentissement
requista (èsser de -) loc. être recherché, exquis, resclantir v. retentir
rare, distingué resclaure v. (s. XIV.) renfermer
requista (una pensada -) loc. une pensée déli- resclausa n. f. (s. XIV.) écluse
cate resclausada n. f. (s. XIV.) éclusée
requista de (en -) loc. à la recherche de resclausaire, aira n. (s. XIV...) éclusier, ère
requit n. m. (s. XII...) acquittement rescossa n. f. (s. XIII., de "rescorsa") rescousse
res adv. rien - Citation: Aquò fa pas res m’a dit rescòst (de -) loc. en cachette
el, avètz lo cap pro farcit de bonas causas per n’aver rescòst, òsta (pl. rescòstes, òstas) adj. caché
pas besonh d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) veire: amagat, escondut
; Expression: res, lo rei pèrd sos dreits (ont i a -) (fr: rescridar v. 1. crier de nouveau veire: tornar es-
celui qui n’a rien n’a rien à perdre) cridar 2. se récrier
res (aquò’s pas -) loc. cet homme ne vaut pas rescriure v. (s. XIII...) récrire veire: tornar escriure
grand chose
res (aquò’s patan pas -) loc. cela ne représente rese n. m. → lagast tique
rien du tout reseda n. f. (s. XVI...) réséda
res (aquò’s patin-patan pas -) loc. cela ne resèrva n. f. (s. XIV...) réserve - Expression: Soi
représente rien du tout estat mogut, dins ma recèrca, per la consciéncia de
res (non m’es -) loc. il ne m’est rien l’unitat occitana, sens cap de resèrva de cap de mena
res ? (avètz mai -) loc. avez-vous autre chose ? (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1974)
res a manjar, los ases se nhacan (quand non an resèrva (gardar sa -) loc. rester sur son quant-à-
-) loc. quand rien ne va plus viennent les af- soi
frontements resèrva de cambi n. f. réserve de change (écon.)
res a se (non aver / aver pas -) loc. être généreux reservacion n. f. (s. XV.) réservation
reservar v. (s. XIV.) réserver
res al trabalh (non i a -) loc. rien de tel que le
reservas (sense -) loc. sans réserve
travail
reservista n. (s. XIX...) réserviste
res coma (non i a -) loc. rien ne vaut
residéncia n. f. (s. XIII.) 1. résidence 2. ensemble
res de melhor loc. rien de mieux
d’immeubles ń résidentiels ż
res de parièr loc. rien de semblable
residéncia segondària n. f. (s. XX.) résidence
res de res loc. rien de rien
secondaire
res de tan bon far (non i a -) loc. il n’y a rien de residencial, ala adj. (s. XX., de residéncia) résiden-
plus facile tiel, eIle
res mai (non i a -) loc. il n’y a rien de plus resident, enta n. (s. XVII...) résident, ente
res non còst (a -) loc. gratuitement residir v. (s. XIV...) résider
res non èra (coma se de -) loc. comme si de rien residú n. m. (s. XIV..., lat. residuum) résidu
n’était residual, ala adj. (s. XIX..., de residú) résiduel,
res non se cal desdire (de -) loc. il ne faut jurer eIle
de rien resignacion n. f. (s. XIV.) résignation
res per el (non a / a pas -) loc. il n’a aucune resignar v. (s. XIV.) résigner
qualité resiliable, abla adj. (s. XIX...) résiliable
res que non lo fòrcen (non farà / farà pas - ) loc. resiliacion n. f. (s. XV...) résiliation
il ne fera rien à moins qu’on ne le force resiliar v. (s. XVI...) résilier
res qu’en lo dire loc. rien que de le dire resiliéncia n. f. (1924, angl. resilience) 1. sost.
resal n. m. → ret réseau (foin, pêche) veire: mal- résilience (mecanica) 2. sost. résilience (psicolo-
hum gia)
rescalfar v. réchauffer - Expression: [Sénher], re- resiliéncia n. f. (s. XX., angl. resilience < lat. resilen-
spondèc un per tots (en virant la trumada damb una tia) 1. résilience (phys.) 2. fig. résilience (résis-
pefonariá), ai páur que vos aurián melhor netejat la tance aux épreuves) fig.
farda, se forradura de flascon nos avèssa mai escalfat resilient, enta adj. (s. XX., angl. resitlent < lat re-
le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) siliens) 1. sost. résilient, ante (fisica) 2. sost.
rescapar v. (s. XX., del francés picard) réchapper résilient, ente (psicologia)
veire: escapar resina n. f. (s. XIII...) résine
rescapat, ada adj. e n. (s. XX., del francés picard) resinièr, ièra n. (s. XIX...) résinier
rescapé, ée resinós, osa (pl. resinoses, osas) adj. (s. XVI...)
rescaptar v. 1. racheter 2. recouvrer résineux, euse
564
resisténcia ressarcir
resisténcia n. f. (s. XIV.) résistance - Citation: Car resplendir v. (s. XII...) resplendir
mos enemics estonats / en darrèr se’n son retornats, / resplendor n. f. (s. XII...) splendeur
trebucat an, sens resisténcia / a la vista de ta presén- respond coma vòl la demanda expr. il répond
cia (Arnaud de Saleta, Psalme IX, s. XVI) du tac au tac
resistent, enta adj. e n. (s. XVI...) résistant, ante respond de pera quand li parlan de poma expr.
resistir v. (s. XIII.) résister il répond à côté de la question
resòl n. m. → timpan tympan (oreille) veire: respondedor n. m. (s. XX.) répondeur (télé-
ausidor phone)
resolgut, uda adj. (s. XIV...) résolu, ue - Expres- respondeire, eira n. (s. XII.) 1. répondeur (pers.)
sion: A pena santa Ceselha aviá l’ [edat] de rason que 2. garant, ante
vodèt sa virginitat a Jèsus Crist ; Expression: n’aviá respondre v. (s. XII.) répondre - Expression:
pas mai de cinc o sièis ans qu’èra resolguda de morir Quand siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs
[verge] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) la fin del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : mon-
resolucion n. f. (s. XIV.) résolution sur Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion
resòlver v. (s. XIV..., lat. resolvere) résoudre - Ci- a mon pòble ; Expression: i ai respondut cossí aquò se
tation: A cada pas son mal empira; se resòlv enfin de pòt far, som pas brica preparat ? (Joan-Loís Fornèrs,
parlar (Suzon de Terson, Poësias, s. XVII) s. XVIII) ; Expression: Anna Maria respond qu’a
resonància n. f. (s. XV...) résonance l’escòla i an pas dit lo nom de son país, e que i ei de-
resonzar v. rogner (retailler) henut parlar gascon, e que s’es pas vertat qu’ajam pas
respalma n. f. penture de porte cap d’istòria (Robèrt Lafònt, 1984)
respalmar v. rebondir respondre fins amen loc. 1. répliquer jusqu’au
respectabilitat n. f. (s. XVIII...) respectabilité bout 2. avoir le dernier mot
respectable, abla adj. (s. XV...) respectable respons (pl. responses) n. m. (s. XII.) 1. répons
respectar v. (s. XVI...) respecter - Expression: 2. réplique
Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents responsa n. m. (s. XII...) réponse - Expression: re-
qu’aviau tot a [ronfle] ; Expression: lor mancava pas sponsa (a fòla demanda, cap de -) (fr: à sotte question,
res ; Expression: èron respectats e aimats dins lor país point de réponse) ; Expression: responsa cauciga la
coma de [mond] que podiau e que fasiau plaser quand demanda (sa -) (fr: sa réponse est sans réplique)
n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) responsabilitat n. f. (s. XVIII...) responsabilité
respècte n. m. (s. XV..., lat. respectus) 1. sost. responsabilizar v. (s. XX.) responsabiliser
respect - Citation: Camandiu, davant sa molhèr, responsable de (se far -) loc. assumer toute la
gausèt pas beure e cridar coma fasiá ièr a la beguda responsabilité
del bal, los dròlles boleguèron pas tant e i aviá dins sa responsable, abla n. (s. XX.) responsable
tenguda mens de crenta que de respècte (Leon Còrdas, responsable, bla adj. (s. XIV.) responsable
Sèt pans, 1977) 2. sost. égard - Expression: entresen- resposc (pl. resposques) n. m. éclaboussure
har de respècte (fr: désigner au respect) ; Expression: resposcar v. 1. rejaillir 2. éclabousser
respècte a (fr: au sujet de) ; Expression: al respècte de respòsta n. f. (s. XII.) 1. riposte 2. réplique
(fr: à l’égard de / par rapport à) ; Expression: en / per respostar v. (s. XII...) 1. riposter 2. répliquer
respècte de (fr: eu égard à) ; Citation: a respècte de respotit, ida adj. 1. qui fait la tête 2. malgra-
vos (fr: par rapport à vous) ; Citation: cieux, euse
respècte de la vida privada n. m. respect de la resquilha n. f. 1. glisse 2. fig. resquille
vie privée (juridic) resquilhaire, aira n. 1. glisseur, euse 2. fig.
respectiu, iva adj. (s. XIV.) respectif, ive resquilleur, euse
respectuós, osa (pl. respectuoses, osas) adj. (s. resquilhar v. 1. glisser 2. patiner 3. fig.
XVI...) respectueux, euse resquiller (tricher)
respelida n. f. 1. retour à la vie veire: renais- resquilheta n. f. galet plat (ricochets)
sença 2. éclosion resquilheta (de -) loc. par ricochet
respelir v. 1. éclore 2. se ranimer resquilhon (de -) loc. par ricochet
respièit / respièch (pl. respièches) n. m. (s. XII., resquilhós, osa (pl. resquiloses, osas) adj. glis-
lat. respectus) répit veire: respècte sant, ante
respir n. m. (s. XV...) respiration rèssa n. f. scie
respirable, abla adj. (s. XVIII...) respirable ressabuda (de -) loc. corr. à l’improviste • au
respiracion n. f. (s. XIV.) respiration dépourvu - Exemple: préner de ressabuda (fr: pren-
respiralh n. m. (s. XIV. : ń espiralh ż) soupirail dre au dépourvu)
respirar v. (s. XIII.) respirer ressaca n. f. ressac
respiratòri, òria adj. (s. XVI...) respiratoire ressaire, aira n. scieur, euse
resplendent, enta adj. (s. XII...) resplendissant, ressar v. scier
ante ressarcir v. 1. recoudre 2. repriser
565
ressarrar rèstas (donar -)
ressarrar v. 1. resserrer veire: tornar sarrar 2. re- ressòrt n. m. (s. XIII.) 1. ressort (juridiction
streindre 2. élasticité)
ressasiament n. m. (de ressassiar) rassasiement ressortir v. (s. XIV...) ressortir
ressasiant, anta adj. (de ressasiar) rassasiant ressòrts (los grands -) n. m. plur. les grands
ressasiar v. (s. XII..., lat. satiare + re-) 1. rassasier moyens
veire: assadolar 2. assouvir (instinct ...) ressum n. m. → ressilha sciure veire: ressegum,
ressasir v. (s. XVI...) ressaisir veire: tornar sasir bren de ressèc
ressaut n. m. (s. XII.) 1. ressaut 2. cahot ressurgir v. (lat. surgere) ressurgir - Citation: I a,
ressautar v. (s. XIII.) → bassacar 1. rebondir 2. ca- segurament, dins d’autras partidas de son òbra abon-
hoter 3. tressaillir dosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor es-
ressautons (de -) loc. adv. (s. XIII...) en sursaut crincelats, e quitament mai de vertadièra poësia, mas
ressèc n. m. scierie i a pas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas
ressèga adj. e n. f. 1. rabâcheur, euse 2. rengaine paginas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo
ressèga (arressèga) n. f. (de ressegar) scie passe- Gai Saber, 1940)
partout ressuscitar v. (s. XII...) ressusciter
ressèga (engatjar la -) loc. 1. engager la scie rèst (pl. rèstes) n. m. chapelet d’ails, d’oignons
2. fig. avoir des difficultés pour commencer rest d’alh loc. chapelet d’ail
une action, une tâche rèsta n. f. reste - Expression: rèsta res per son
ressèga (far anar la -) loc. pratiquer l’usure sopar (qui manja tot a son disnar, li -) (fr: il faut être
ressèga (tirar la -) loc. 1. tirer la scie 2. fig. reni- prévoyant)
fler rèsta ( (a tota -) loc. du / au reste
ressegaire, aira (arressegaire, aira) n. (de rèsta (i anar a tota -) loc. y aller de toutes ses
ressegar) scieur de long forces
ressegar (arressegar) v. (lat. re + secare) 1. scier rèsta (per quant a la -) loc. au demeurant
en long 2. fig. rabâcher resta a dire que (non -) loc. il faut ajouter que
resseguièr, ièra n. scieur, scieuse de long rèsta de (non -) loc. il ne cesse / arrête pas de
resseguir (/ressègre) v. 1. suivre à nouveau
restabliment n. m. (s. XIII...) rétablissement
2. parcourir 3. repasser un travail
restablir v. (s. XIV.) rétablir
resseguir / ressègre la plaja / la carrièra loc.
restacar v. rattacher
suivre la plage / la rue...
restant, anta adj. e n. m. restant, ante
resseguir / ressègre las glèisas loc. visiter les
églises restar v. (s. XIII.) 1. rester - Expression: Verament
resseguir / ressègre lo camin loc. refaire le òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le
chemin nas e les uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda
le fisson dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin,
resseguir / ressègre un libre loc. compulser /
s. XVII) ; Expression: Rintravan a l’ostalariá tótei
parcourir un livre
leis sers, leis informators de premsa, que li restava
ressegum n. m. → ressilha sciure
plus qu’a cercar sus de televisions satellizadas un re-
ressemenar v. (s. XIV...) ressemer veire: tornar
bat dei novelas (Robèrt Lafònt, 1996) 2. demeurer
semenar
3. cesser 4. être en reste
ressentida n. f. (s. XX.) ressenti
restar al cavilhièr loc. 1. rester célibataire
ressentiment n. m. (s. XIV...) ressentiment
2. coiffer sainte Catherine
ressentir v. (s. XIII...) ressentir
resset n. m. 1. petite scie 2. égoïne restar al cogorlièr loc. 1. rester célibataire
ressilha n. f. sciure veire: ressegum, bren de 2. coiffer sainte Catherine
ressèc restar al cròc loc. 1. rester célibataire 2. coiffer
ressolar v. (occ. sòla) traîner les pieds sainte Catherine
ressolar v. ressemeler restar amb un pam de nas loc. 1. rester penaud
ressolar v. apaiser 2. rester "tout couillon"
ressolatge n. m. ressemelage restar baston plantat loc. faire le pied de grue
resson n. m. (s. XII.) → èco 1. écho 2. retentisse- restar de dètz èuros loc. devoir dix euros
ment restar de ressautons loc. rester sur le qui-vive
ressonar v. (s. XIII.) 1. retentir 2. résonner restar de venir loc. tarder à venir
ressonar l’aire (far -) loc. faire retentir les airs restar deure loc. être en reste
ressopar v. réveillonner restar devent loc. être en reste
ressopet n. m. réveillon restar en una loc. rester sans rien dire
ressorgentar v. sourdre à nouveau restar mocat (moquet) loc. rester penaud
ressórger v. (s. XII.) 1. suinter 2. resurgir restar sense dessèrt loc. être privé de dessert
ressorsa n. f. (s. XVI...) ressource rèstas (donar -) loc. être plus fort / supérieur
566
restauracion reticuloperitonita
567
reticulòsi / reticuloendoteliòsi retrocession
568
retrofusada reverdir
retrofusada n. f. (s. XX.) rétrofusée revelat, ada adj. (de revelar) révélé, ée
retrogradacion n. (s. XIV.) rétrogradation revelator, tritz (pl. revelators, trises) adj. e n. m.
retrogradar v. (s. XIV.) rétrograder (s. XIX..., lat. revelator) révélateur, trice
retrograde, ada adj. (s. XVIII...) rétrograde revelh n. m. (s. XII.) 1. réveil 2. réveille-matin
retronadís (pl. retronadisses) n. m. bruit du / revelhadís, issa (pl. revelhadisses, issas) adj.
de tonnerre 1. qui a le sommeil léger 2. qui est vigilant
retroniment (pl. retroniments) n. bruit du ton- revelhadís (se téner -) loc. ne dormir que d’un
nerre œil
retronir v. 1. tonner 2. faire un bruit de ton- revelhaire n. m. veilleur de nuit autrefois
nerre 3. retentir revelhar v. (s. XII.) → despertar réveiller - Ex-
retroprojector n. m. (s. XX.) rétroprojecteur pression: Les pols an brandit las alas pels joquièrs e
retrospectiu, iva adj. e n. f. (s. XX.) rétrospectif, revelhat a còps de cocorescas tota la família pòrtabar-
ive bòlas (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
retrovisor n. m. (s. XX.) rétroviseur revelhon n. m. → ressopet 1. réveillon 2. séré-
retrucar los cèrcles loc. fam. remettre les pend- nade
ules à l’heure reven n. m. 1. revenu 2. croissance
rets (dins las -) loc. dans les filets reven (aquò me -) loc. cela me plaît / m’agrée
rets socialas n. f. réseaux sociaux reven (me -) loc. il me souvient
retutèla n. f. chose, machin indéterminés qui revenda n. f. revente
manquent - Expression: retutèla (cal qu’aja la -) (fr:
revendeire, eira n. m. (s. XIII.) revendeur, euse
il lui manque quelque chose)
revendre v. (s. XIII.) revendre veire: tornar ven-
retutèla (fai-li -) expr. 1. donne-lui ce qui lui
dre
manque 2. aide-le
revenge n. m. (s. XVI...) revanche
reubarba n. f. (s. XII.) rhubarbe
revengisme n. m. (s. XIX...) revanchisme
rèuma n. f. (s. XIV.) rhume veire: reumàs
reumatismal, ala adj. (s. XVIII...) rhumatismal, revengut n. m. (s. XIV...) revenu veire: reven
ale revengut minimum d’insercion n. m. revenu
reumatisme n. m. (s. XVI...) rhumatisme minimum d’insertion (RMI) jur.
reumatizant, anta adj. e n. (s. XVI...) rhumati- revenguts n. m. plur. revenus (ménages...) so-
sant, ante cio.
reumatoïde, oïda adj. (s. XX.) rhumatoïde revenir v. (s. XII.) revenir
reumatologia n. f. (s. XX.) rhumatologie revenjaire, aira n. (s. XIX...) revanchard, arde
reumatologic, ica adj. (s. XX.) rhumatologique revenjar (se) v. pron. (s. XIII.) prendre sa re-
reumatològue, òga n. (s. XX.) rhumatologue vanche
reumós, osa (pl. reumoses, osas) adj. 1. en- reventar v. 1. abonder en trop grande quantité
rhumé, ée 2. sujet aux rhumes 2. rebuter
reünificacion n. f. (s. XX.) réunification reventat (es -) loc. c’est suranné
reünificar v. (s. XX.) réunifier reverar v. (s. XV...) révérer
reünificator, tritz (pl. reünificators, trises) adj. e reverbèr n. m. (s. XVIII...) réverbère
n. (s. XX.) réunificateur, trice reverberacion n. f. (s. XIV.) réverbération
reünion n. f. (s. XV...) réunion reverberar v. (s. XIV...) réverbérer
reünir v. (s. XV...) réunir reverdejar v. (s. XII.) redevenir vert veire: tornar
reüssida n. f. (s. XVII., de l’italian) réussite veire: verdejar
escasuda, pèca reverdir v. (s. XII.) reverdir veire: tornar verdir
reüssir v. (s. XVI., de l’italian) réussir veire: capi- reveréncia n. f. (s. XIII.) 1. révérence (révérer)
tar, escaire, pecar - Citation: A lausor, onor e glòria de Dieu, onor e
reütilizacion n. f. (s. XX.) réutilisation profièit del rei nòstre sobeiran senhor, e per demon-
reütilizar v. (s. XX.) réutiliser strar la veraia reveréncia, fidelitat e subjeccion de las
revaloracion n. f. (neologisme) réévaluation gens dels tres estats del present país de Lengadòc...
veire: avaloracion (Casèrn de dolença, 1424); Demest los bons préner
revalorar v. (s. XX., neologisme) réévaluer veire: assisténcia / e de comparèr hugirà / dejà damnada
avalorar en sa consciéncia / perque lo Senhor d’excelléncia
revalorizacion n. f. (s. XX.) revalorisation / d’aqueths qui l’an en reveréncia / coneish plan lo
revalorizar v. (s. XX.) revaloriser camin tengut :/mès abusar de sa cleméncia, / amear
reveire v. revoir veire: tornar veire tarda peniténcia, / per camin de tau consequéncia, / a
revelacion n. f. (s. XIV., lat. ecl. revelatio) révéla- bon pòrt degun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume
tion I, 1565) 2. révérence (s’incliner) - Citation: No’t
revelar v. (s. XII..., lat. revelare) révéler lèishes pautejar mès dret a l’Excelléncia / deu Prince,
569
reveréncia revocacion
onèstament, vè har la reveréncia (Pèir de Garròs, revirar (arrevirar) v. (s. XII.) retourner veire:
Eglògas, 1567) traduire
reverenciós, osa (pl. reverencioses, osas) adj. (s. revirar (se); arrevirà’s v. 1. se retourner
XVIII...) révérencieux, euse 2. changer d’opinion
reverend, enda adj. e n. (s. XIII.) révérend, ende revirar camin loc. rebrousser chemin
revergar v. redresser une branche revirar de qualqu’un (se -) loc. se méfier de
revèrs (al -) loc. 1. à rebours 2. à l’envers quelqu’un
revèrs (pl. revèrses) n. m. (s. XII.) 1. envers 2. re- revirar los clavèls loc. river son clou à
vers 3. verso quelqu’un
revèrs (préner al -) loc. prendre mal les choses reviròla n. f. tournoiement
revèrs de (al -) loc. au rebours de revirolar v. tournoyer
revèrs de (far -) loc. s’opposer à revirolet n. m. pirouette
revèrs, èrsa adj. adverse revisar v. (s. XIII...) réviser
revèrsa n. f. renverse reviscòl n. m. 1. retour à la vie 2. réanimation
revèrsa (a -) loc. à profusion reviscolament n. m. (de reviscolar) retour à la vie
revèrsa (man -) loc. revers de la main - Citation: Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tor-
revèrsa (tombar a la -) loc. tomber à la renverse nant a las sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat
revèrsa partida loc. partie adverse al reviscolament nacional en adoptant, en retrobant,
reversal, ala adj. (s. XIII.) reversal, ale per delà los parlars populars abastardits e franciman-
revèrsament n. m. (s. XII...) reversement dejats, la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp
reversar v. (s. XII.) 1. renverser veire: tornar ver- Ros, 1905)
sar 2. faire faillite reviscolar (arreviscolar) v. (s. XIV., lat. revivis-
culare) 1. revenir à la vie - Citation: Aquel par-
reverseta (de -) loc. à la renverse
lar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, reviscolat
reverseta (nadar de -) loc. nager sur le dos
en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá, non
reverseta (tombar de -) loc. tomber à la ren-
pas solament als pacans lauragueses, mas encara a
verse
la [màger] part dels felibres lengadocians, coma tròp
reversibilitat n. f. (s. XX.) réversibilité
sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de
reversible, ibla adj. (s. XIX...) réversible
Castèlnòu d’Arri, 1927) 2. ragaillardir
reversièr, ièra adj. → reborsièr contrariant, ante
reviscolar (se), arreviscolà’s v. (lat. revivisculare)
reversinar v. retrousser
revenir à la vie
reversinar las mostachas (se) loc. se retrousser revision n. f. (s. XIII...) révision
la moustache
revisionisme n. m. (s. XX.) révisionnisme
reversion n. f. (s. XIV.) réversion revisionista adj. e n. (s. XX.) révisionniste
revèrt n. m. ressemblance revisitar v. (s. XVII.) revisiter veire: tornar visitar
revèrta son fraire loc. il ressemble à son frère - Expression: Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar,
revertar v. ressembler à còsta per còsta, / le descarat còp que son trait / dins
revertar (se -) v. se ressembler mon paure còrs aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça,
revertegar v. → rebussar trousser / le retira damb una estòrsa / afin que le cap barbelat,
revertegar lo cotilhon (se -) loc. relever sa jupe /que s’èra lasins clavelat, / tirès per la metissa traça, /
revesir v. décider par le sort le còr [desregat] de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet,
revestiment n. m. (s. XIII., de revestir) revêtement s. XVII)
revestir v. (s. XIII., de vestir) 1. revêtir 2. rhabiller revista n. f. (s. XIX...) revue
3. mettre des habits neufs revitalizacion n. f. (s. XX.) revitalisation veire:
revigorant, anta adj. (s. XX.) revigorant, ante reviudament
revigorar v. (s. XX.) revigorer revitalizant, anta adj. e n. m. (s. XX.) revitalisant,
revira n. f. 1. réplique 2. riposte ante veire: reviudant
revira mainatge n. m. remue-ménage revitalizar v. (s. XX.) revitaliser veire: reviudar
revira-siulet n. m. (var.: revira-shiulet (Gasc.)) fam. reviudament n. m. action de ranimer, de reviv-
gifle veire: revira-vai-te’n, reviramarion ifier
revira-vai-te’n n. m. fam. gifle veire: revira- reviudant, anta adj. e n. revivifiant, ante
siulet / shiulet, reviramarion reviudar v. (viure + vida) ranimer, revivifier
reviracoet n. m. tête-à-queue reviure n. m. (s. XII.) 1. regain 2. renaissance
revirada n. f. revirement reviure v. (s. XII.) revivre veire: tornar viure
reviraman n. m. une gifle du revers reviviscéncia n. f. (s. XVI...) reviviscence
reviramarion n. m. fam. gifle veire: revira-vai- reviviscent, enta adj. (s. XIX...) reviviscent, ente
te’n, revira-siulet / shiulet revocable, bla adj. (s. XIII.) révocable
revirament n. m. (s. XVI...) revirement revocacion n. f. (s. XIV.) révocation
570
revocar rigorós amb los principis (èsser -)
revocar v. (s. XIII.) révoquer ribièra n. f. (s. XII., lat. riparia, var.: ribèra, arribèra
revogada (a la -) loc. à force de rames (Gasc.)) 1. corr. rivière (vallée fluviale) veire: bol-
revoidar v. 1. regorger 2. déborder bena, sèrra 2. corr. rivière (cours d’eau) veire:
revòl n. m. 1. remous 2. tourbillon riu, flume - Citation: Amor, ací, jura per una de las
revòlta n. f. (s. XVI...) révolte ribièras d’Infèrn, grand segrament dels dieus (Pèire
revoltar v. (s. XVI..., de l’italian) révolter Godelin, Contra, s. XVII)
revoltar (se) v. 1. se révolter 2. fig. secouer le ribieral n. m. → maire 1. lit de rivière 2. rive
joug boisée
revolucion n. f. (s. XIV.) révolution ribla n. f. hie (outil de paveur)
revolucion culturala n. f. (s. XX.) révolution cul- riblar v. 1. river 2. riveter 3. disposer des pavés
turelle rible n. m. rivet
revolucionar v. (s. XVIII...) révolutionner ribon-ribaina adv. 1. bon gré, mal gré 2. coûte
revolucionari, ària adj. e n. (s. XVIII...) révolu- que coûte 3. malgré tout
tionnaire. ric coma la mar loc. riche comme Crésus
revolum n. m. 1. tourbillon 2. bouleversement ric coma un porcatièr loc. très riche
revolumada de mond loc. attroupement de per- ric e ric / ric a ric loc. adv. 1. tout juste 2. exacte-
sonnes ment
revolumar v. 1. tourbillonner 2. bouleverser ric, rica (riche, richa) adj. (s. XII., frc. rîki) corr.
revolvèr n. m. (s. XIX..., de l’anglés) révolver riche
revolvina n. f. (s. XII.) ritournelle ricament adv. (s. XII.) 1. richement 2. puissam-
revòlzer v. 1. enrouler 2. bouleverser ment
revulsion n. f. (s. XVI...) révulsion ricàs, assa (pl. ricasses, assas) adj. e n. richard,
revulsiu, iva adj. (s. XVI...) révulsif, ive arde
rhèsus negatiu n. m. (s. XX.) rhésus négatif ricin n. m. ricin
rhèsus positiu n. m. (s. XX.) rhésus positif rictus n. m. (s. XIX..., mot latin) rictus
riba n. f. 1. rive d’un cours d’eau 2. lisière d’un ridèla n. f. ridelle
champ ridicul, ula adj. (s. XV...) ridicule
riba non es per aquel ase (aquela -) loc. ce qui ridiculizar v. (s. XVII...) ridiculiser
se prépare n’est pas pour lui rif o de raf (de -) loc. d’une manière ou d’une
ribairenc, enca adj. riverain, aine autre
ribairés (pl. ribaireses) n. m. rivage rifa-rafa adv. en tous sens
riban n. m. 1. ruban - Expression: Tot rifada (de -) loc. à la volée
[m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, rifanhada n. f. ricanement
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- rifanhar v. 1. ricaner 2. rire sottement
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans rifla e de rafla (de -) loc. de bric et de broc
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda riga-miga (far la -) loc. faire de mauvais plis
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. copeau (vêtement)
3. longue file riga-raga n. f. → carrasclet 1. crécelle veire:
riban bèl n. m. 1. fig. longue file (grand ruban) tarabastèla - Expression: riga-raga, res ! (aquò’s -
veire: cordelada 2. ribambelle ) (fr: c’est une dispute / un bruit sans importance)
ribàs (pl. ribasses) n. m. 1. rive escarpée 2. dispute
2. talus escarpé rigal n. m. → barba-rós rouge-gorge
ribas (se tirar de -) loc. se tirer d’affaire rigaudon n. m. (s. XVII., de Rigaud (dança
ribassejar v. 1. suivre la rive 2. (fam.) draguer provençala)) rigaudon
(flirt) rigidament adv. (s. XVII...) rigidement
ribassut, uda adj. en talus - Citation: L’endreit es rigide, ida adj. (s. XVI...) rigide veire: regde
rascanhut, traversut, ribassut. Un país de singlars e rigidificar v. (s. XX.) rigidifier
autres còps de lops (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, rigiditat n. f. (s. XVII...) rigidité
1977) rigor n. f. (s. XIV.) rigueur - Citation: Apèras-tu
ribatge n. m. (s. XII.) rivage rigor, tacanh, dic-jo lavetz, / quan l’orsa sos orsats
ribaud, auda n. (s. XIII.) 1. ribaud, aude veire: lecant mantua vetz, / horma d’aquera carn la ruda e
arlòt 2. canaille leja massa ? (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
ribaudiá / ribaudariá n. f. (s. XIII.) → libertinatge rigor de lei (a -) loc. par la force de la loi
1. libertinage 2. débauche rigorisme n. m. (s. XVII...) rigorisme
ribeja de loc. il est sur le point de rigorista adj. e n. (s. XVII...) rigoriste
ribejar v. 1. longer la rive veire: ribassejar 2. cô- rigorós amb los principis (èsser -) être à
toyer cheval sur les principes
571
rigorós, osa (pl. rigoroses, osas) ris (pl. rises)
rigorós, osa (pl. rigoroses, osas) adj. (s. XIV.) rire (non cal se’n / cal pas se’n -) loc. il ne faut
rigoureux, euse pas s’en moquer
rigorosament adv. (s. XIV...) rigoureusement rire (non es per / es pas per -) loc. il n’y a pas
rigòt n. m. (s. XIII.) 1. touffe 2. tresse de cheveux sujet à rire
rima n. f. (s. XII.) rime - Citation: Mossur, ieu vos rire (non far que -) loc. ne cesser de rire
ai demonstrat en rima la rason per que ieu vos ai [ded- rire (non i a per / i a pas per -) loc. il n’y a pas
icat] lo libre, e ara ieu vos vòli demostrar en pròsa, de quoi rire
[se] vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet rire (non o pren per -) loc. il ne plaisante pas
(Augièr Galhard, s. XVI); Andemelè, Cucòis e jo, / rire (quand aquò vòl -) loc. quand les choses
totis tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una vont dans le bon sens
rima / sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. rire (ríser; arríser; arríder) v. (s. XII., lat. ridere)
XVII) 1. rire 2. frémir (cuisson)
rima (non aver de -) loc. ne rimer à rien rire a creba-pança (far un -) loc. crever de rire
rimaire, aira n. (s. XVI...) rimeur, euse rire a l’ombra d’un calelh loc. rire à propos de
rimalha n. f. (s. XVI...) mauvaise poésie rien
rimalhaire, aira n. (s. XVI...) rimailleur, euse rire a s’escanar loc. s’étouffer de rire
rimalhar v. (s. XVI...) rimailler rire amb los àngels loc. rire aux anges
rimar v. (s. XII.) 1. rimer 2. versifier rire coma d’aucons loc. rire comme...
rimar v. (s. XII.) brûler (faire trop cuire) rire coma un ase dins un brèç loc. avoir un rire
rimassejar v. (s. XVI...) rimailler forcé
rimor n. f. rigueur du temps rire coma una ascla loc. rire comme...
ring (pl. rings) n. m. (s. XIX..., mot anglés) ring rire coma una pascada loc. rire de tout son
ringa n. f. → diarrèa diarrhée veire: foira cœur
ringa-ranga onom. bruit d’objets frottés rire coma una pòcha descordurada loc. rire à
gorge déployée
ringaire, aira n. → diarreïc 1. foireux 2. ringard
rire d’aurelha loc. 1. rire sous cape 2. rire dans
ringar v. foirer (diarrhée) veire: foirar
sa barbe
ringoleta n. f. → engrisòla lézard gris veire: sin-
rire de can n. m. rire forcé, hypocrite
sòla, cernalha claupèire, clau de sant Pèire
rire de can (far un -) loc. 1. rire du bout des
riniti n. f. (s. XIX...) rhinite
dents 2. rire forcé, hypocrite
rinoceront / rinocèros (pl. rinoceronts /
rire de can, non passa las dents (fa un -) expr.
rinoceroses) n. m. (s. XIV.) rhinocéros
c’est un hypocrite
rinofaringiti n. f. (s. XX.) rhinopharyngite
rire de gauta n. m. sourire moqueur
rintrada n. f. (s. XVI..., de re + intrada) rentrée
rire de mercadièr n. m. un rire du bout des
(scolaire, sociale, littéraire...)
lèvres
rintrar v. entrer à nouveau veire: tornar intrar rire de son riset loc. rire de sa propre plaisan-
riòta n. f. (s. XIII.) 1. querelle - Expression: riòta terie
(sense -) (fr: sans problème / contestation) 2. débat rire del fum loc. rire de rien / à tout propos
ripa-rapa adv. par hasard rire del lop tant que non a passat camin (non
ripar v. 1. glisser 2. déraper se cal -) expr. il faut être prudent avec ses en-
riquesa n. f. (s. XII.) richesse nemis
riquiquí n. m. 1. fam. petit doigt 2. un doigt rire d’una gauta loc. rire jaune
d’eau-de-vie rire en dedins loc. rire sous cape
rire (amor de -) loc. histoire de rire rire las gents (far -) loc. prêter à rire
rire (bofar lo -) loc. pouffer de rire rire los coides (me fas -) loc. tu me fais bien
rire (de per -) loc. 1. pour rire 2. pas sérieuse- rire !
ment rire non li passa la gauta (lo -) expr. il rit jaune
rire (far un bèl -) loc. rire à gorge déployée rire non li passa los pòts (lo -) expr. il rit jaune
rire (far un brave -) loc. rire à gorge déployée rire que d’una gauta loc. rire du bout des dents
rire (far un sadol de -) loc. mourir de rire rire que riràs loc. et de rire
rire (far una pançada de -) loc. étouffer de rire rire se torsiá (del -) loc. il se tordait de rire
rire (far una partida de -) loc. rire beau- rire suls pòts loc. rire au nez
coup avec des amis rire suls pòts (lo -) loc. le sourire aux lèvres
rire (n’i a per -) loc. il y a de quoi rire rire sus la cara de qualqu’un loc. faire un
rire (n’i a per morir de -) loc. c’est à mourir de sourire faux / hypocrite à quelqu’un
rire rire (se -) v. se moquer veire: mocar
rire (n’i a per venir fòl de -) loc. c’est à mourir ris (pl. rises) n. m. (s. XIII., de l’italian) riz
de rire ris (pl. rises) n. m. (s. XII.) arc. rire
572
risada / risalha ròck (pl. ròcks)
risada / risalha n. f. risée ritz que li passa pas las dents expr. son rire est
risarèl, èla adj. qui rit toujours forcé
risc (pl. risques) n. m. (s. XVI..., de l’italian) ritz, quora plora (quora -) loc. tantôt il pleut,
risque tantôt il fait soleil
risc de cambi n. m. risque de change (écon.) riu (arriu) n. m. 1. rivière 2. ruisseau
risca res ne faguèt dos loc. qui ne risque rien riu d’aiga n. m. cours d’eau
n’a rien (il lui reste ces deux mots) riu de las aigas claras expr. ruisseau aux eaux
riscar v. (s. XVI...) risquer - Citation: Riscavi antau claires
de m’embarrar dins mon sistèma, noirit de lingüis- riu del debrembièr n. m. → riu de demembrièr
tica (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) fleuve de l’oubli (Léthé)
riscar al sòrt (se -) loc. tenter sa chance riu del demembrièr n. m. fleuve de l’oubli
riscar sa vida loc. risquer sa vie (Léthé) veire: debrembièr
riscós, osa (pl. riscoses, osas) adj. (s. XVII...) riule, riula adj. 1. vif, vive 2. gaillard, arde
risqué, ée rival (tombar un -) loc. torpiller un rival
risejar v. rire un peu rival / rivatèl n. m. petit ruisseau
risent, enta adj. riant, ante rival, ala adj. (s. XVII...) rival, ale
riset n. m. (s. XII.) petit sourire rivalitat n. f. (s. XVII...) rivalité
riseta n. f. sourire d’enfant rivalizar v. (s. XVIII...) rivaliser
risi pas (non me -) loc. je ne plaisante pas rizofague, aga adj. (s. XVIII...) rhizophage
rizòma n. m. (s. XIX...) rhizome
risiblament adv. risiblement
robina n. f. 1. roubine 2. canal d’assèchement,
risible, ibla adj. risible
de dérivation
risicultor, tritz (pl. risicultors, trises) n. (s. XX.)
robinet n. m. robinet veire: grifol, canèla
riziculteur, trice
roble n. m. (s. XVII...) rouble (monnaie russe)
risicultura n. f. (s. XX.) riziculture
robòt n. m. (s. XX., del chèc (lit. K. Capek)) robot
risièra n. f. (s. XVIII...) rizière
robotica n. f. (s. XX.) robotique
risolent, enta adj. e n. souriant, ante
robotician, ana n. (s. XX.) roboticien, enne
risolet (arrisolet; arridolet) n. m. (de rire) petit robotizacion n. f. (s. XX.) robotisation
sourire robotizar v. (s. XX.) robotiser
risolièr, ièra adj. corr. rieur, euse - Citation: Un robrir v. rouvrir veire: tornar obrir
pauquet risolièr, un pauquet morrut coma sempre, robust, usta (pl. robustes, ustas) adj. (s. XI...) ro-
disiá pas res de ieu (Max Allièr, L’Emperau, 1977). buste
rispa n. f. pelle à cendres robustesa n. f. (s. XIX...) robustesse
rispa n. f. 1. bise 2. vent froid ròc (arròc) n. m. (s. XII.) 1. roc 2. rocher
risques e perilhs (a sos -) loc. à ses risques et ròc de Foish n. m. château de Foix (réverbéra-
perils veire: risc tion dans les nuages)
rit, rita n. → guit canard, cane veire: tiron ròc de Navrosa (Nabrosa) (lo -) n. m. le rocher
rite n. m. (s. XV...) rite de Naurouse
ritmar v. (s. XIV...) rythmer - Citation: Qu’ei sa- ròc mòrt n. m. roche qui se délite
jat de har un vèrs qui no’s semblèsse au franciman, ròca (arròca; ròcha) n. f. (s. XII...) 1. roche 2. gros
un vèrs rimat e ritmat (Miquèu Camelat, Letra a rocher 3. château fort
Léonce Couture, 1899); ... çò qu’ua traduccion rit- rocada n. f. 1. amas de rochers 2. terrain
mada e permet benlhèu de milhor retrobar (estile for- rocheux
mular, emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, cavil- rocada n. f. (s. XIX...) rocade (jeu d’échecs, voie
has de tota traca, personatges tipizats per un adjec- de circulation)
tiu passapertot, laissas a represas ditas similaras, evo- ròcafòrt n. m. → ròca château fort
cacion de personnatges mes o mens istorics o mitics rocafòrt n. m. roquefort (fromage)
sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de son nom, rocalha n. m. (s. XVII..., de l’italian) rocaille
descripcions repetitivas e esteorotipadas de batalhas, (style)
etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 rocalha n. f. rocaille veire: ròc
ritme n. m. (s. XIV...) rythme rocalhós, osa (pl. rocalhoses, osas) adj. ro-
ritmic, ica adj. (s. XIV.) rythmique cailleux, euse
riton n. m. → guiton caneton veire: tiron Ròcamajor n. f. Rocamadour (ville, 46)
ritual, ala adj. e n. m. (s. XVI...) rituel, elle rocambolesc, esca adj. (s. XIX...) rocambolesque
ritualament adv. (s. XX.) rituellement rocareda n. f. tas de rochers
ritualizacion n. f. (s. XX.) ritualisation rocassut, uda (pl. rocassuts, udas) adj. rocheux,
ritualizar v. (s. XX.) ritualiser euse
ritz (tot li -) loc. tout lui réussit ròck (pl. ròcks) n. m. (s. XX., mot anglés) rock
573
rockaire, aira ròl
rockaire, aira n. (s. XX.) rockeur, euse ròdol n. m. 1. espace circulaire (clairière,
rococò adj. e n. m. (s. XIX..., del francés) rococo rond de plantes, de champignons...) - Expres-
(art) sion: Una flor que retrobava, una rauba qu’aimava
rocon onom. roucoulement Miquèl, un ròdol ont s’èran aimats, totas las vin-
roconada n. f. roucoulement has de Laureta. Lors doas vidas èran estadas tant
roconar v. roucouler estrechament mescladas que Miquèl dins son passat
ròda (arròda) n. f. (s. XII.) 1. roue 2. ronde (jeu èra pertot, coma dins lo blat la rosèla (Joana Bartès,
d’enfants) 3. halo de la lune Lison, 1934) 2. endroit
ròda (tancar una -) loc. caler une roue ròdol (al meteis -) loc. au même point
ròda (tirar una -) loc. arc. tracer une circon- ròdor n. m. (s. XIII.) redoul (sorte d’arbrisseau)
férence roergàs, assa (pl. roergasses, assas) / roergat,
ròda de la fortuna vira mai que la del molin (la ata (roergats, adas) adj. e n. rouergat, ate
-) expr. la roue de la fortune... rofle (a -) loc. à foison
ròda de recambi n. f. roue de secours roganhar (arroganhar) v. → rosegar 1. ronger
ròda de relais n. f. roue de secours 2. fig. rager (ronger son frein) 3. fig. grogner;
ròda del mond n. f. tour du monde bougonner
ròda del mond (far la -) loc. faire le tour du roganhon n. m. 1. ce qui a été rongé 2. fig. roga-
monde ton
rodadas (de -) loc. en roulant rogasons n. f. plur. (s. XII.) rogations - Expres-
rodaire, aira n. rôdeur, euse sion: rogasons (far lo torn de las -) (fr: prendre le
rodal n. m. (de ròda, var.: rodau (Gasc., Leng., Lem., chemin des écoliers)
Auv., Viv. Alps, Prov.)) rondèu 1. corr. cercle de rogatòri, òria adj. (s. XVI...) rogatoire
danseurs • rondeau - Exemple: lo rodal de sant roge (far bavar lo -) loc. casser la gueule à
Joan (fr: le cercle / ronde de la saint Jean) 2. corr. quelqu’un
ornière roge coma un gal loc. rouge comme (personne)
rodanenc, enca adj. (s. XIX...) rhodanien, enne roge d’escaravissa (d’un -) loc. rouge comme...
rodar v. (s. XIII.) → rotlar rouler roge, roja (rog, roja; arrog,arroja) adj. e n. m.
rodar v. (s. XX.) roder (un moteur...) (lat. rubeus) rouge - Citation: Roja de fred, enlai se
rodar (arrodar) v. rôder (hanter les lieux) - Cita- lèva / la luna al front mirgalhat d’òrsus aquela pal-
tion: A pena fosquèri nascut que ma maire se trobèt hada nuèva / d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul
[sense] lait, calguèt cercar de noirissa e mon paire Froment, Nadal, 1897)
dont èri lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt rogejar v. (s. XIV.) tirer sur le rouge
una a En Menon que depend d’aquesta [parròquia], rogenc, enca adj. (s. XIV.) rougeâtre
m’i portèt e aquò’s aquí que som estat noirit (Joan- roget n. (de roge ) corr. rouget (poisson) • oronge
Loís Fornèrs, s. XVIII) (champignon) • aoûtat (acarien) (istòria)
rodar coma un pòrc magre / malaut rôder roget, eta adj. 1. un peu rouge 2. rouget (pois-
comme... son) 3. oronge
rodar l’antifa loc. 1. courir le monde 2. courir rogièr n. m. grès rouge
la prétantaine rogièra n. f. → rabòta vairon
rodar lo termenal loc. 1. rôder près des lieux rogieràs n. m. terrain de grès rouge
clos, domaines agricòles 2. vaguer çà et là rogieròla n. f. rougeur du ciel
rodassejar v. 1. rôder sans cesse 2. tourner dans rogilhon n. m. → rosèla coquelicot
les parages roginèl, èla adj. qui tire sur le rouge
rodat, ada adj. (s. XX.) rodé, ée (moteur) roginós, osa (pl. roginoses, osas) adj. rougeâtre
rodatge n. m. (s. XX.) 1. rouage 2. rodage rogir v. (s. XII.) rougir
ròdavèrsa n. f. (s. XIX.) roue hydraulique roïna (arroeina) n. f. (s. XIII., lat. ruina) ruine
rodèl n. m. → aturrador rouleau roïnar (arroeinar) v. (s. XII., de roïna) ruiner
rodèla n. f. (s. XIII.) 1. tranche 2. rondelle roïnós, osa (pl. roïnoses, osas) adj. (s. XIII.) ru-
3. rouelle ineux, euse
rodelar v. 1. rouler 2. dégringoler roire n. m. (s. XIII.) chêne rouvre veire: casse,
rodelet n. m. 1. petit cercle 2. groupe restreint garric
rodelet (far lo -) loc. faire le cercle (entourer) roireda n. f. rouvraie veire: cassanha, garriga
rodet n. m. → giroleta 1. rouet 2. girouette roitas (aver las -) loc. avoir les joues empour-
rodeta n. f. roulette prées
rodièr n. m. charron roja n. f. garance
rodilhar v. regarder autour de soi rojana n. f. gros ver rouge veire: vèrm
rododendron n. m. (s. XVI...) rhododendron rojor n. f. (s. XIII.) rougeur
veire: abardal ròl n. m. 1. rondin 2. bûche 3. rouleau d’étoffe
574
ròm ronha per se gratar (cercar la -)
ròm n. m. (s. XIX...) 1. rom 2. romanichel rompre / brutlar companhiá loc. (s. XVII.)
rom n. m. (s. XVII..., de l’anglés) rhum fausser compagnie
roman n. (s. XII., de l’occ. ancian romanç) roman rompre busqueta loc. 1. rompre avec un
(litt.) amoureux 2. se brouiller avec quelqu’un
roman, ana adj. romain, aine rompre companha loc. 1. se séparer 2. fausser
roman, ana adj. e n. roman, ane (linguistique) compagnie
romana n. f. balance romaine rompre lo vent loc. détourner le vent
romança n. f. (s. XVI..., del castelhan) romance rompre l’aiga loc. détourner l’eau
romançar v. (s. XIII.) romancer romput, uda adj. rompu, ue veire: rot
romancièr, ièra n. (s. XI.) romancier, ière rona n. f. 1. mauvaise humeur veire: ruca
romand, anda adj. (s. XVI...) romand, ande (Su- 2. grognement
isse francophone) ronar v. 1. ronfler veire: roncar - Expression: Sus,
romanèl n. m. → oronja oronge sus deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès,
romanés, esa (pl. romaneses, esas) adj. (s. XIX...) mirpa ! Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la
roumain, aine graula ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar
romanesc, esca (pl. romanesques, escas) adj. (s. (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567); Ací bufa l’autan,
XIX...) romanesque aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl trona,
romanic, ica adj. (s. XX.) roman, ane (art) e tan ferotjament que le plus grand de nòstres cap-
romanin n. m. (s. XIII.) romarin itanis, Armand de Lòrt, non pensava pas de mens
que de far per tot jamai a catitòrba damb les peisses
romanista n. (s. XVIII...) romaniste
(Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) 2. grogner
romantic, ica adj. e n. (s. XIX...) romantique
3. maugréer
romantisme n. m. (s. XIX...) romantisme
ronça (a la -) loc. à la dérive
romb n. m. turbot
ronçada n. f. 1. ruée 2. bousculade
rombe n. m. (s. XX.) rhombe / rombe
roncadís (pl. roncadisses) n. m. ronflement
(géométrie)
roncaire, aira n. ronfleur, euse veire: roflaire
rómec / romèc (arromèc) n. f. (s. XII., lat. rumex,
roncament (pl. roncaments) n. action de ron-
-icis) ronce
fler
rómec non pòrta rasim (la -) expr. on n’en tirera
roncar v. (lat. runcare) ronfler veire: roflar - Cita-
rien de bon
tion: ot d’un còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp
romèca n. f. croquemitaine
d’el, son amic roncava doçament coma un caton. Se-
romegada n. f. 1. roncier 2. déchirure de ronce guret se calèt, e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un
romegaire, aira n. 1. coupeur de ronces 2. fig. moment, el tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En
ronchonneur, euse tutant lo grelh, 1965)
romegar v. (de rómec, var.: arromegar (Gasc.)) ronçar (arronçar) v. (s. XII.) 1. jeter - Citation:
1. couper des ronces 2. fig. ronchonner Avalisca le gus de qui la man profana / ven de ronçar
romegàs (pl. romegasses) n. m. hallier de pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp passa lo còp
ronces d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del
romeguièra n. f. champ de ronces temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
romevatge (pl. romevatges) n. m. (s. XIII., de XVII) 2. lancer 3. jeter dehors 4. mettre à bas
l’occ. ancian "romeu") pèlerinage ronçar (se -) v. (var.: arronçà’s (Gasc.)) 1. s’élancer
romiar v. (s. XIII.) ruminer 2. se ruer
romiau onom. miaou ronçar pel sòl loc. 1. jeter à terre - Citation:
romieu, ieva n. (s. XII.) pèlerin, ine veire: pele- Avalisca le gus de qui la man profana / ven de ronçar
grin pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp passa lo còp
romp paga e los tròces son sieus (qual -) expr. d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del
1. on doit payer les pots cassés 2. qui casse paie temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
rompe-còl n. m. casse-cou XVII) 2. mettre à bas
rompecòl n. casse-cou rondinaire, aira n. 1. ronchon, onne
rompecuol n. m. 1. (fam.) casse-gueule (pas- 2. grincheux, euse
sage abrupt, glissant) 2. fig. affaire hasardeuse rondinar v. 1. grogner 2. ronchonner
rompedura n. f. (s. XIII.) 1. fracture 2. hernie ronflar v. (lat. runcare) → roncar ronfler
veire: ruptura ronfle n. m. 1. courant veire: flus 2. flux
rompedura (rejúnher una -) loc. réduire une ronfle (a -) loc. 1. en abondance 2. fam. à gogo
fracture ronha n. f. (s. XIII.) 1. gale 2. balayures
rompents (èsser suls -) loc. être en danger de ronha (cercar -) loc. noise (chercher)
mort ronha per se gratar (cercar la -) expr. 1. triv. se
rompre v. (s. XIII.) 1. rompre 2. briser chercher des ennuis 2. triv. se compromettre
575
ronhon ròssec
ronhon n. m. (s. XIII.) rognon (animal) veire: ren rosega sus cinquanta loc. il approche des cin-
quante ans
ronhonada n. f. (s. XIII.) 1. selle de mouton, de rosega-paures n. m. exploiteur, trice
chevreuil (boucherie) 2. rognonnade rosegadís (pl. rosegadisses) n. m. action de
ronhós, osa (pl. ronhoses, osas) adj. (s. XIII.) ronger
galeux, euse rosegadís del temps (lo -) loc. l’usure du temps
ropa n. f. 1. grand manteau 2. houppelande rosegador n. (s. XX.) rongeur, euse (ordre ani-
ropia n. f. roupie (monnaie) mal)
ropilhada n. f. fam. sommeil de courte durée rosegar v. (s. XIII.) ronger - Expression: Los aban-
ropilhaire, aira n. fam. dormeur, euse donèron dins un camp e los cans, las agraulas e las
ropilhar v. 1. fam. roupiller 2. dormir agaças los roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr, La
roquet n. m. grosse bobine gardaira de piòts, 1874) ; Expression: Uèit ans que se
trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, que la
roqueta n. f. (s. XIII.) petite roche
guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la secada
roqueta n. f. (s. XVI..., de l’italian) roquette
de l’autre avián demesit son aver, restrenhit sa vida,
(salade)
rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
roqueta n. f. (s. XIV..., de l’italian) roquette (mili-
rosegar los dets (se’n -) loc. s’en mordre les
taire)
doigts
ros coma l’aur loc. roux comme...
rosegar los dets (se’n -) loc. s’en mordre les
ros coma l’òrdi loc. roux comme... doigts
ros, rossa (pl. rosses, rossas) adj. roux, rousse rosegar los ponhets (se -) loc. se ronger les po-
ròsa adj. rose (couleur) - Citation: Non disiá mot. ings
Las gautas de la joveneta èran un pauc mai ròsas qu’a rosegat de las mirgas loc. rongé par les souris
l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) ; Ex- rosegon n. m. 1. rogaton 2. reste de ce qui a été
pression: ròsa sense fisson (non i a / i a pas - ) (fr: il rongé
n’y a pas de rose sans épine) rosèl n. m. (s. XII.) → rosièra roseraie
ròsa (arròsa) n. f. (s. XII., lat. rosa) rose (fleur) rosèla n. f. coquelicot - Expression: Una flor que
- Citation: Aquel miracle se fasquèt simplament, retrobava, una rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont
coma una ròsa espelís al solelh. Inoblidabla vesprada s’èran aimats, totas las vinhas de Laureta. Lors doas
d’afrairament felibrenc (Antonin Perbòsc, s. XX) vidas èran estadas tant estrechament mescladas que
ròsa de Junon n. f. → liri lys blanc (botan- Miquèl dins son passat èra pertot, coma dins lo blat
ica) - Expression: Nom imaginat de mestressa, coma la rosèla (Joana Bartès, Lison, 1934)
Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri, flor conescuda roselièra n. f. roselière
autrament Ròsa de Junon. Tot del long au ditz un rosenc, enca adj. (s. XIV.) rosâtre
brave medecin (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) rosent, enta adj. incandescent, ente (forge)
ròsa muscadèla n. f. rose muscadelle - Citation: rosentar v. chauffer le fer au rouge
Verament òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos rosentir v. chauffer à blanc
fiuletar le nas e les uèlhs encara que le tavar a cabus- roseòla n. f. roséole
sets rebonda le fisson dins [sos extasis amoroses] roseta n. f. (s. XVI...) rosace (archit.)
(Pèire Godelin, s. XVII) roseta n. f. (s. XII.) rosette
rosada n. f. (s. XIII.) gelée blanche rosièr (arrosèr) n. m. (s. XII., de ròsa) rosier
rosage n. m. (s. XVI...) → rododendron rhodo- rosièr de tot l’an n. m. rosier remontant
dendron rosièra (pl. rosièras) n. f. rosière (jeune fille)
rosal n. m. rosée rosilh n. m. (s. XII.) → rovilh rouille
rosareda n. f. roseraie rosilhar v. (s. XIV.) → rovilhar rouiller
rosari n. m. rosaire rosilhon n. m. → rovilhon lactaire
ròsas e flors (veire que -) expr. voir tout en rose (champignon)
ròsas mai polidas finisson grata-cuol (las -) expr. rosilhós, osa (pl. rosilhoses, osas) adj. (s. XII.) →
les plus belles choses ont une fin rovilhós rouillé, ée
rosat, ada adj. e n. m. (s. XIII.) 1. rosé, ée 2. vin rosina n. f. 1. bruine 2. rosée
rosé rosor n. f. roseur
ròse, ròsa adj. rose (couleur) - Expression: Res, rosquilha n. f. sorte de gâteau rond
per ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclopons de ròssa n. f. (s. XIII.) rosse (mauvais cheval)
sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e rossa (ne far una de -) loc. faire un sale coup
tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa rossada n. f. rossée
Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) rossar v. rosser
rosega ( i a quicòm que me -) loc. quelque ròssec n. m. → rascle 1. filet traînant (pêche)
chose me tourmente 2. herse (agricultura)
576
ròssec de trabalh rubrica (a de -)
ròssec de trabalh n. m. bourreau de travail rota (tota -) loc. continuellement la route - Ci-
rossegar v. (s. XII.) 1. herser 2. traîner tation: Era pas tota rota coma qui se passeja (Pèire
rossegar (se) v. aller en se traînant Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
rossegar la potarga loc. traîner la galère rotacion n. f. (s. XIV...) rotation
rossegat dels cans loc. traîné par les chiens rotacional, ala adj. (s. XX.) rotationnel, elle
(charogne...) (physique)
rossejar v. tirer sur le roux rotacisme n. m. (s. XX.) rhotacisme
rossèl, èla adj. roux, rousse rotar v. roter
rosselhonés, esa (pl. rosselhoneses, esas) adj. (s. rotas menon de tot mond (las -) expr. il faut de
XVIII...) roussillonnais, aise tout pour faire un monde
rosselon n. m. louis d’or rotatiu, iva adj. (s. XIX...) rotatif, ive
rossenc, enca adj. roussâtre rotativa n. f. (s. XIX...) rotative
rosset, eta adj. qui tire sur le roux rotativista n. (s. XX.) rotativiste
rossiment n. m. roussissement rotator adj. e n. m. (s. XVII...) rotateur
rossin n. m. (s. XII.) → chaval cheval (arch.) rotatòri, tòria adj. (s. XVIII...) rotatoire
rossin n. m. → chaval cheval (arch.) - Expres- rotièr, ièra adj. e n. (s. XX.) routier, ière
sion: [Aqueste] fasiá manjar per mesura e discrecion rotina n. f. (s. XVI...) routine
le fen a son rossin per un trauc de barrica, de páur rotina (de -) loc. par longue habitude
que n’esclatèsse per ne manjar tròp (Odde de Triors, rotinièr, ièra adj. (s. XVIII...) routinier, ière
1578) rotlada n. f. (s. XVII...) roulade
rossinhòl (rossinhòu; roshinhòu) n. m. (s. XII.) rotlada (far la -) loc. faire le repas de fin des
rossignol - Citation: Aviá panat del parpalhòl / la travaux
talha fina, al rossinhòl / son parlar florit de mistèri rotlador n. m. rouleau à pâtisserie
(Paul Froment, Fantasia, 1899) rotlament n. m. (s. XVI...) roulement
rossir v. roussir rotlar v. (s. XIII.) 1. rouler 2. enrouler 3. passer
rossòla n. f. rissole le rouleau (agricultura)
rotlatge n. m. (s. XVI...) roulage
rossolar v. rissoler
ròtle n. m. (s. XII...) 1. rôle - Expression: Macat era
rossor n. f. (s. XIII.) rousseur
Pepito de la tactica en fonzor que li aviá donat aqueu
rosta n. f. 1. raclée 2. rossée
segon reng dins la victòria avenidoira, un ròtle de
rostar v. rosser
reserva en soma (Robèrt Lafònt, 1984) ; Expression:
rostida n. f. aliment grillé (pain grillé, châ-
ròtle (téner son -) (fr: jouer son rôle) 2. liste
taigne...)
ròtle / rotlon n. m. (s. XIII.) rouleau (agricultura)
rostidoira n. f. (s. XX.) rôtissoire veire: rodèl
rostidor n. m. lieu exposé au soleil rotlet n. m. cerceau (jouet)
rostir v. 1. rôtir 2. fig. roustir 3. fig. dépouiller rotleta n. f. roulette (jeu)
4. fig. décaver au jeu rotlòta n. f. roulotte
rostir v. rôtir rotonda n. f. (s. XV...) rotonde
rostissariá n. f. (s. XIX...) rôtisserie rotonditat n. f. (s. XIV.) rotondité
rostisseire, eira n. rôtisseur, euse rotor n. m. (s. XIV...) rotor
rostit (èsser -) loc. pèrdre au jeu rotula n. f. rotule (anatomia)
rostit, ida adj. 1. être rousti, ie 2. décavé, ée rotula n. f. (s. XV...) rotule
3. fichu roturièr, ièra adj. e n. (s. XIV...) roturier, ière
rostit, ida adj. e n. m. rôti round n. m. (s. XIX..., mot anglés) round (boxe...)
rostol n. m. → aturrador rouleau pour émotter rove n. m. → roire chêne rouvre
(agr.) roveda n. f. → roireda rouvraie
rostolar v. 1. passer le rouleau pour émotter rovilh n. m. rouille
2. (fig. fam.) remplir le verre à ras bord rovilhadura n. f. → oxidacion oxydation
rostons n. m. plur. → testiculs triv. roustons rovilhar v. rouiller
veire: (fam) colha, (triv.) robinhòlas rovilhon n. m. lactaire (champignon)
ròstre n. m. (s. XIV...) rostre rovilhós, osa (pl. rovilhoses, osas) adj. rouillé,
rostum n. m. odeur de brûlé ée
ròt n. m. (s. XII.) rot (digestion) rubeòla n. f. (s. XIX...) rubéole
rot coma de l’entièr (se trufar del -) expr. se rubés, esa (pl. rubeses, esas) adj. (s. XIV...) rubi-
moquer du tiers comme du quart cond, onde
rot, rota (arrot, arrota) adj. (de rompre) → romput rubís (pl. rubises) n. m. (s. XVI...) rubis
rompu, ue rubrica n. f. (s. XIV.) rubrique
rota n. f. (s. XIII...) route rubrica (a de -) loc. il est rusé
577
ruca rutle, rutla
578
s èssa (alfabet) saber ont lo diable a fait fòc
579
saber ont lo diable ten sas ferramentas sacal
saber ont lo diable ten sas ferramentas expr. sabon n. m. (s. XIII.) savon
être fin comme un renard sabonada n. f. 1. eau savonneuse 2. savonnée
saber plan mandar lo fion expr. savoir bien par- 3. fam. réprimande
ler sabonar v. savonner
saber plus a qual s’avodar (non -) expr. ne plus sabonariá n. f. savonnerie
savoir à quel saint se vouer sabonatge n. m. savonnage
saber plus que se’n dire (non -) expr. ne plus saboneta n. f. savonnette
savoir quoi penser sabonièr, ièra n. 1. savonnier, ière 2. savon-
saber que far de sa pèl (non -) expr. s’ennuyer nerie
à mourir sabonós, osa (pl. sabonoses, osas) adj. savon-
saber qué vòl dire de loc. savoir ce qu’il en neux, euse
coûte de sabor n. f. (s. XII.) saveur - Citation: Dins la lenga
saber quina rama tòrcer (non -) expr. il ne sait modèrna [lo sufixe -dor] es pauc usitat e a una sabor
plus de quel côté se tourner netament arcaïca (L. Alibèrt, Gramatica, 1935)
saber quina rega préner (non -) expr. ne pas saboral n. m. morceau de viande (jambon...)
savoir quel parti prendre pour donner du goût à la soupe, au ragoût
saber se vendràn ? loc. à savoir s’ils viendront saborar v. (s. XII.) savourer
saber sul cap del det loc. savoir sur le bout des sabòrd n. m. sabord
doigts saborejar v. 1. savourer 2. avoir du goût
saber tot pam per pam loc. tout savoir point saborós, osa adj. (s. XII.) savoureux, euse - Cita-
par point / d’un bout à l’autre tion: Serà coma l’arbe plantat / au long d’ua ribèra
saber-far n. m. savoir-faire correnta / qui pòrta a l’oportunitat fruta saborosa e
saber-viure n. m. savoir-vivre plasenta (Pèir de Garròs, ĺPsaume I, 1565)
saberut, uda adj. e n. (s. XIII.) 1. (ironique) sa- saborosament adv. (s. XIII.) savoureusement
vant, ante 2. érudit, ite saborum n. m. 1. ce qui donne la saveur 2. os
sabes-me ? loc. saurais-tu me dire ? dans la soupe
sabètz que i a ? loc. savez-vous la nouvelle ? sabotaire, aira n. (s. XIX...) saboteur, euse
sabi çò que ne val l’òsca expr. je sais ce que sabotar v. (s. XIII.) corr. saboter
cela vaut sabotatge n. m. (de sabotar) corr. sabotage
sabi ieu ? (qué -) loc. corr. est-ce que je sais ! sabraca adj. 1. maladroit, oite 2. patraque
sabi lo fin del fin loc. je sais tout à fond sabrada n. f. travail mal fait
sabi lo fin fons de tot loc. je sais tout à fond sabraire n. m. (s. XVIII...) sabreur
sabi mai ! (e que -) loc. et que sais-je encore ! sabrar v. (s. XVII...) 1. sabrer 2. bâcler 3. fig. criti-
sabi qué (un non -) n. m. un je-ne-sais-quoi quer avec malveillance
sabi qui (un non -) n. m. (s. XVI.) un je-ne-sais- sabre n. m. (s. XVI..., de l’alemand) sabre
qui - Citation: Qué volètz mès ? Un jo-non-sabi- sabre e cotèl (a -) loc. à couteaux tirés
qui hugè tot nud qui’m hèc las dents claquir de paur sabuda n. f. su (n. m.)
qu’agü (P. Garròs, Eglòga 1, s. XVI) sabuda de (a la -) loc. au su de
sabi tant ! (e que -) loc. et que sais-je encore ! sabut mal (me’n a -) loc. il m’en a su mauvais
sabiái de te veire (se -) loc. si j’étais sûr de te gré
rencontrer sabut per cascada (l’ai -) loc. je l’ai su par rico-
sabir n. m. (s. XIX..., del castelhan ń saber ż) sabir chet
sabla n. f. → sable sable (m.) sac n. m. (s. XII.) 1. sac 2. pillage 3. saccage
sabladoira n. f. sableuse (machine) sac (a boca de -) loc. 1. à foison 2. a plein sac
sablaire, aira n. sableur, euse (personne) sac (a gola de -) loc. 1. à foison 2. a plein sac
sablar v. 1. sabler 2. ensabler sac (aver lo -) loc. recevoir congé (être con-
sablàs n. m. 1. amas de sable 2. banc de sable gédié)
sable n. m. (s. XII. ń sablon ż) sable veire: sabla sac de dormir n. m. sac de couchage
sable porgat n. m. sable passé au crible sac de verin n. m. sac à malice
sablièr n. m. sablier saca n. f. grand sac - Expression: saca de meçorgas
sablièra n. f. sablière (carrière de sable) (èsser una -) (fr: être un grand menteur) ; Expression:
sablina n. f. sable très fin saca de sòm (èsser una -) (fr: être un grand dormeur)
sablonar v. sabler (écurer avec du sable) ; Expression: saca de vin... (èsser una -) (fr: être un
sablonenc, enca / sablonós, osa adj. sablon- grand buveur)
neux, euse saca (téner la -) loc. être complice d’un vol
sablós, osa (pl. sabloses, osas) adj. (s. XIII.) saca de rats n. f. un panier de crabes
sableux, euse sacada n. f. sac (contenu)
sablum n. m. terrain sablonneux sacal n. m. 1. coup 2. rossée
580
sacamand, anda sagata
sacamand, anda n. 1. scélérat, ate 2. débauché, sacripant n. m. (s. XVIII..., de l’italian) sacripant
ée sacristan n. m. (s. XII.) sacristain
sacamandejar v. intr. mener une vie dissolue sacristia n. f. (s. XIV.) sacristie
sacapautràs (pl. sacapautrasses) n. m. lour- sacro-sant, santa adj. (s. XVI...) sacro-saint,
daud sainte
sacar v. 1. recevoir / donner congé 2. saquer sacsabelada n. f. kyrielle
sacar pels pòts loc. jeter à la figure sadic, ica adj. e n. (s. XIX...) sadique
sacar qualqu’un loc. médire de quelqu’un sadisme n. m. (s. XVIII...) sadisme
sacarifèr, èra adj. (s. XIX...) saccharifère sadol (a son -) loc. à satiété
sacarificacion n. f. (s. XIX...) saccharification sadol (n’aver un -) loc. 1. en avoir plus qu’assez
sacarificar v. (s. XIX...) saccharifier - Citation: LO rei Mo, de la dinastia dels Tcheo,
sacarina n. f. (s. XIX...) saccharine n’aviá son sadol de la vida (Max Roqueta, Lo corbatàs
sacarós, osa (pl. sacaroses, osas) adj. (s. XIX...) roge, 2003) 2. ń en avoir par-dessus la tête ż
sacchareux, euse sadol de rire (far un -) loc. mourir de rire
sacaròsa n. f. (s. XIX.) saccharose (m) sadol, ola adj. (s. XIII., lat. satullus, var.: sadoth,
sacàs (pl. sacasses) n. m. (s. XII.) grand sac sadora (Gasc.)) corr. repu, ue • rassasié veire:
sacat de favas (es un -) loc. c’est une affaire cofle
louche sadolada n. f. (de sadolar) repas copieux
sacatge n. m. (s. XVI...) → bassacada ; bassacatge sadolada (a -) loc. à satiété
saccage sadolar v. (s. XIV., de sadol) 1. rassasier veire: ban-
sacatjar v. (s. XV..., de l’italian) → bassacar dar, ebriar 2. fig. soûler (ennuyer)
saccager sadolum n. m. (de sadol) → sacietat 1. satiété
sacat n. m. (de sac) un plein sac - Citation: De- 2. dégoût
morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a sadomasoquisme n. m. (s. XX., de l’alemand)
dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que sadomasochisme
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E sadomasoquista adj. e n. (s. XX.) sado-
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire masochiste
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) sadrèia n. f. (s. XIII.) sarriette veire: pèbre d’ase
sacerdòci n. m. (s. XV..., lat. sacerdotium) sacer- safari n. m. (s. XX., del swahili ? arabi) safari
doce safic, ica adj. (s. XIV...) saphique
sacerdotal, ala adj. (s. XIII., lat. sacerdotalis) sacer- safir n. m. (s. XIII.) saphir
dotal, ale safirenc adj. e n. m. (s. XIV.) saphiré
sacietat n. f. (s. XIV.) satiété safisme n. m. (s. XIX...) saphisme
sacòcha n. f. (s. XVII..., de l’italian ń saccoccia ż.) safran n. m. (s. XIII., del latin med. ? arabo-persan)
sacoche safran
sacon n. m. → pòcha 1. sachet 2. pochette safran (far de -) loc. 1. faire une fugue 2. l’école
sacon de man n. m. sac à main buissonnière
sacralitat n. f. (s. XIII...) sacralité safranada n. f. 1. absence injustifiée 2. école
sacralizacion n. f. (s. XX.) sacralisation buissonnière
sacralizar v. (s. XX.) sacraliser safranar v. (s. XII.) 1. assaisonner de safran
sacrament n. m. (s. XIII.) sacrement 2. faire l’école buissonnière
sacramental, ala adj. (s. XII.) sacramentel, elle safranièr, ièra n. (de safran) 1. commerçant de
sacramentari, ària adj. e n. (s. XVI...) sacramen- safran 2. cultivateur de safran
taire safranièra n. f. safranière
sacrat, ada adj. e n. m. (s. XII...) sacré, ée safranós (es un pauc -) expr. il sent le souffre
sacre n. m. (s. XII...) sacre safranós, osa adj. (de safran) fam. sujet à caution
sacre, sacra adj. maudit, ite (juron) safre n. m. 1. grès limoneux 2. molasse
sacrificar v. (s. XIII., lat. sacrificare) sacrifier saga n. f. (s. XVIII...) saga (récit)
sacrificator, tritz (pl. sacrificators, trises) n. (s. saga n. f. (s. XII.) saie (étoffe)
XIII., lat. sacrificator, trix) sacrificateur, trice sagaç, aça (pl. sagaces, aças) adj. (s. XVIII...)
sacrificatòri, òria adj. (s. XVI...) sacrificatoire sagace
sacrifici n. m. (s. XIII., lat. sacrificium) sacrifice sagacitat n. f. (s. XIV., lat. sagacitas) sagacité -
sacrificial, ala adj. (s. XX., de sacrifici) sacrificiel, Citation: A escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau
elle celeritat, ua tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la
sacrificiat, ada adj. e n. (de sacrificiar) sacrifié, ée novèla, Dieu vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes
sacrilègi n. m. (s. XIII.) sacrilège (acte) de l’unic, 1977)
sacrilègue, èga adj. e n. (s. XIII...) sacrilège sagaia n. f. (s. XVII...) sagaie
(agent) sagata n. f. 1. surgeon 2. rejeton
581
sagatada salèrn
sagatada n. f. coup de couteau la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs
sagataire n. m. égorgeur (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
sagatar v. 1. tailler 2. égorger 3. poignarder sal (se’n tirariá pas un grum de -) expr. cela ne
sagèl n. m. (s. XII., lat. pop. sigellum) 1. sost. sceau vaut rien
- Citation: Senhat de seis senhets, sagelat del sagèl sal gemma n. f. (s. XIII.) sel gemme
verd e per quitança faita de la man de son secretari e sal ni òli (metre ni -) loc. dire sans ménage-
sagelada de son grand sagèl (Annals de Tolosa, 1443) ments
2. corr. cachet (administration) 3. corr. timbre- sala n. f. (s. XII.) 1. salle 2. maison forte
poste sala d’espèra n. f. salle d’attente
sagelar v. (s. XII., de sagel + ar) 1. sceller 2. ca- sala d’estar n. f. salle de séjour
cheter (timbrer une lettre) 3. oblitérer salabrós, osa (pl. salabroses, osas) adj. 1. salé,
sagelat, ada adj. (s. XIII., de sagelar) 1. corr. scellé, ée 2. savoureux, euse
ée - Citation: Senhat de seis senhets, sagelat del sagèl salabrum n. m. 1. air salé 2. sol salé (inflores-
verd e per quitança faita de la man de son secretari e cences) 3. eau salée
sagelada de son grand sagèl (Annals de Tolosa, 1443) salabrun n. m. l’air de la mer
2. corr. cacheté, ée 3. corr. timbré, ée salaç, aça (pl. salaces, aças) adj. (s. XVI...) salace
sageta n. f. (s. XII.) flèche veire: vira, flècha salacitat n. f. (s. XVI...) salacité
sagin n. m. (s. XIII.) saindoux salada n. f. 1. salade veire: ensalada 2. salaison
sagital, ala adj. sagittal, ale salada n. f. (s. XVI.) 1. fourches patibulaires
sagitari n. m. (s. XIII.) sagittaire (zodiaque) veire: poténcia 2. gibet
sagna de galhardiá expr. il resplendit de santé saladèla n. f. petite oseille
sagnaire, aira n. (s. XIII.) saigneur, euse saladièr, ièra n. → ensaladièr saladier
sagnament n. m. (s. XVII...) saignement saladoira n. f. saleuse (neige)
sagnar v. (s. XIII.) saigner - Citation: Mas sa femna salador n. m. saloir
sabiá ben que lo còr del vièlh guerrièr sagnava de saladura n. f. (s. XIII.) salure
veire aital s’enebir aqueles remembres (Paul Gairaud, salamalèc n. m. (s. XIII.) salamalec
La sexològa, 1982) salamalècs ! (pro de -) loc. trêve de salamalecs !
sagnariá n. f. → afachament 1. tuerie veire: salamandra n. f. (s. XIII.) salamandre
masèl 2. abattoir salanc n. m. 1. salanque veire: sal 2. terrain salé
sagnia n. f. (s. XVI.) saignée (méd.) salant adj. 1. salant veire: sal 2. relatif au sel
sagnièra n. f. → emorragia hémorragie salar n. m. action de saler
sagnós, osa (pl. sagnoses, osas) adj. (s. XIII.) salar v. (s. XII.) 1. saler 2. (fig. et fam.) faire
sanglant, ante payer cher
sagoïn n. m. (s. XVI..., del portugués ? del tupi) salar (ton -) loc. ta manie de saler
sagouin (singe) salari n. m. (s. XIII., lat. salarium) corr. salaire
sagrament n. m. (s. XII...) serment salari minimum interprofessional de creis-
sagramentejar v. (s. XIII.) 1. jurer veire: renegar sença n. m. salaire minimum interprofession-
2. blasphémer nel de croissance (SMIC) jur.
sagrar v. (s. XII.) → sagrejar 1. sacrer 2. jurer salarial, ala adj. (s. XX., de salari, var.: salariau
3. blasphémer (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Niça, Prov.))
sagrejar v. intr. jurer veire: sagrar corr. salarial, ale
saharian, ana adj. e n. (s. XIX...) saharien, enne salariar v. (s. XX., de salari) corr. salarier
sailar v. 1. couvrir 2. envelopper salariat, ada adj. e n. (s. XVIII..., de salariar) 1. corr.
saile n. m. 1. manteau 2. pardessus salarié, ée 2. corr. salariat
saique adv. → benlèu 1. peut-être - Citation: salason n. f. salaison veire: salada
Òc, òc-ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se salat n. m. salé - Citation: La fèsta tombava plan,
ganhar la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas al mes de genièr, fa que veniam de tuar lo pòrc: i aviá
fan mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) tripon, salsissa, salat pel caçolet e lo lombet, çò mel-
2. sans doute - Citation: Avètz de temps de sòbra, hor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
saique ! me faguèt frejament (Max Allier, L’emperau, salat d’aujam n. m. salé de volaille
1977) salatge n. m. (s. XX.) salage (neige)
sajó n. m. sajou salde n. m. (s. XVII..., de l’italian) solde (dif-
sal (levar la -) loc. critiquer avec finesse férence entre le crédit et le débit) écon.
sal (sau) n. f. (lat. sal) sel - Citation: I a que la salde financièr n. m. solde financier (écon.)
man de la mèstra per adobar aquela salsa amb por- salèrn n. (de la vila de Salèrn en Auvèrnhe) 1. salers
rats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal (nom d’une race de vaches (f.) 2. d’un fromage
e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb (m) 3. d’une liqueur (f.)
582
salernés, esa salsifranha
salernés, esa adj. salersois, oise (habitant de salpic n. m. (de saupicar, var.: saupic (Gasc., Leng.,
Salers, en Auvergne) Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) 1. corr. saupoudrage
salfinar v. 1. sentir 2. deviner 3. pressentir 2. corr. éclaboussure veire: esposc
salhar v. 1. haler 2. tirer avec un câble salpicada n. f. (de salpicar, var.: saupicada (Gasc.,
salhent, enta adj. saillant, ante Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) 1. corr. ce
salhiá n. f. (s. XII.) saillie qu’on saupoudre en une fois 2. fam. volée de
salhir v. 1. sortir 2. se montrer 3. être saillant coups
saliç n. m. saule blanc veire: sause salpicadura n. f. (de salpicar, var.: saupicadura
salic, ica adj. (s. XIV...) salique (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) corr. par-
salicilic, ica adj. (s. XIX...) salicylique tie saupoudrée
salicòrn n. m. (s. XVI...) salicorne (f.) (bot.) salpicaire, aira n. (de salpicar, var.: saupicaire, aira
salida n. f. 1. sortie 2. saillie (partie saillante) (Gasc., Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) 1. corr.
salièra n. f. (s. XII.) 1. salière 2. (fig. fam.) creux celui qui saupoudre 2. corr. celui qui met du sel
sous-claviculaire dans ses paroles
salin, ina adj. 1. salin, ine veire: sal 2. marais salpicar v. (s. XIII., var.: saupicar (Gasc., Leng., Lem.,
salant Auv., Viv. Alps, Prov.)) saupoudrer
salina n. f. (s. XIII.) saline veire: sal salpicat n. m. (de salpicar, var.: saupicat (Gasc.,
salinièr n. m. (s. XV.) 1. mortier (pour piler) Leng., Lem., Auv., Prov., Viv. Alps)) corr. saupiquet
2. coffre à sel salpicatge n. m. (de salpicar, var.: saupicatge (Gasc.,
salinitat n. f. salinité Leng., Lem., Auv., Viv. Alps, Prov.)) corr. action de
salir v. (lat. salire) 1. sortir, se montrer veire: eis- saupoudrer
sir, sortir - Proverbe: non pòt salir d’un sac que çò salsa (far -) loc. manquer son coup
que i a ; Citation: Una lusida morruda vèn banhar salsa (saussa) n. f. (s. XIII.) 1. sauce - Citation: I a
mas parpelas e salisse de mon estabordiment (Max que la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb
Allier, L’Emperau, 1977) 2. être saillant porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr,
saliva n. f. (s. XIII.) 1. salive 2. écume sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat
saliva (far -) loc. en faire venir l’eau à la bouche amb la sang e remena que remenaràs, tasta que tas-
saliva (n’empassar la -) loc. en avoir l’eau à la taràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. fig.
bouche bagarre
salivacion n. f. (s. XVI...) salivation salsa (tròp de pèbre gasta la -) loc. il ne faut
salival, ala adj. (s. XIV.) salivaire pas trop pousser / demander / provoquer
salivar v. (s. XIV.) 1. saliver 2. écumer 3. déferler salsa a l’aucèl sense aver vist la pluma (non cal
(vagues) far la -) expr. il ne faut pas vendre la peau de
salivar de plaser (far -) loc. faire venir l’eau à l’ours avant de l’avoir tué
la bouche salsa abans d’aver vist lo peis (non cal far la -
salivejar v. 1. saliver 2. écumer ) expr. il ne faut pas vendre la peau de l’ours
salivenca n. f. (s. XIV.) → lavanda lavande avant de l’avoir tué
salmastre, tra adj. saumâtre salsa amb lo pè (virar la -) loc. commettre une
salmoira n. f. saumure maladresse
salmon n. m. (s. XIII.) saumon salsa de (far -) loc. revenir toujours au même
salmonèla n. f. (de. E. Salmon) salmonelle (biol.) sujet
salmonelòsi n. f. (de. E. Salmon) salmonellose salsa fòrta (trobar la -) loc. trouver la chose ex-
(méd.) agérée
salmonicultor, tritz n. (s. XX.) salmoniculteur, salsa mirapeis n. f. (s. XIX., del duc de Levís-
trice Mirapeis) sauce mirepoix (gastr.)
salmonicultura n. f. (s. XX.) salmoniculture salsada n. f. 1. fam. saucée 2. averse
salmonide n. m. (s. XIX...) salmonidés salsairon n. m. (s. XV.) saucier
salnitre n. m. (s. XIII.) salpêtre salsar v. 1. saucer - Expression: salsar sas lescas
salòbre n. m. 1. air salin 2. air marin a qualqu’un (far -) (fr: importuner quelqu’un par de
salon n. m. salon petites tracasseries, vexations) 2. tremper
salòp, òpa adj. e n. triv. salaud, salope salsar dins un afar loc. tremper dans une af-
salopar v. (de salòp) 1. souiller 2. triv. bacler un faire
travail salsar lo pan loc. tremper le pain dans la sauce
salopariá n. f. (de salòp) triv. saloperie salsefic n. m. (s. XVII..., de l’italian) salsifis
salopejar v. (freq. de salopar) 1. triv. souiller salsièr d’auca n. m. pot de confit d’oie
2. triv. bâcler un travail salsièra n. f. saucière
salopeta n. f. salopette salsifranha n. f. (s. XIII.) → saxifraga saxifrage
583
salsissa (saussissa) sanar un trabalh
584
sanatòri sanitat
585
sanitós, osa (pl. sanitoses, osas) Santa Vèrge (la -)
sanitós, osa (pl. sanitoses, osas) adj. 1. salubre Sant-Emilion n. pr. m. (s. XVIII...) Saint-Emilion
2. fortifiant, ante 3. sain, saine (vila de Gasconha)
sanqueta n. f. sang frit de volaille Sant-Esperit (lo -) n. pr. m. Saint-Esprit
sanscrit, ita adj. e n. m. (s. XIX..., de l’indoarian sant-estèfe n. m. (s. XVIII...) saint-estèphe (vin)
ancian) 1. sanscrit, ite 2. sanscrit (langue) Sant-Estèfe de Tolosa (catedrala -) n. pr. m.
sansoira n. f. 1. terrain salé 2. salicorne Saint-Etienne (cathédrale de Toulouse)
sansolha n. f. souillon Sant-Flor n. pr. m. Saint-Flour
sansònha n. f. (lat. symphonia (o grèc sumphô- Sant-Joan (far -) loc. arc. changer de maître
nia)) 1. cornemuse - Expression: sansònha (totjorn Sant-Joan (l’èrba de -) n. f. l’herbe de Saint-
la meteissa -) (fr: toujours la même chanson) 2. ren- Jean
gaine 3. (fig. fam.) personne ennuyeuse Sant-Joan (la fèsta de -) n. f. la fête de la Saint-
sansonhaire, aira n. 1. joueur, euse de corne- Jean
muse - Expression: Talament qu’un paure poèta es Sant-Joan (per -) loc. pour la Saint-Jean
costrent de far coma los sansonhaires : quand so- Sant-Joan (per -) loc. pour la Saint-Jean
nan devant la pòrta d’un catolic, sonan de cançons, Sant-Josèp (per -) loc. pour la Saint-Joseph
quand son devant la pòrta d’un de la religion, sonan Sant-Miquèl (far -) loc. v. changer de maître /
de psalmes, e de la faiçon contentan tot lo [mond] patron
(Augèr Galhard, s. XVI) 2. fig. rabâcheur, euse Sant-Nari n. pr. m. (de "Sant-Nasari") Sanary-sur-
sansonhar v. 1. jouer de la cornemuse 2. (fig. Mer (83)
fam.) rabâcher Sant-Nectari n. m. Saint-Nectaire (ville
sansonhariá n. f. rabâchage d’Auvergne)
sant Ansèm n. m. saint Anselme sant-nectari n. m. saint-nectaire (fromage)
sant Bertram n. m. saint Bertrand Sant-Ofici n. pr. m. (s. XVII...) Saint-Office
sant de país (es un -) loc. c’est un incompris Sant-Paire n. pr. m. (s. XII.) Saint-Père
sant del país non fa miracle expr. nul n’est Sant-Patiràs (far -) loc. souffrir de la faim
prophète en son pays Sant-Paul de vença n. m. Saint-Paul de Vence
Sant Empèri roman germanic (lo -) n. m. le Sant-Remèsi n. m. (lat. remedius) Saint-Rémy
Saint Empire romain germanique Sant-Roma de Sarnon n. pr. m. (de Roman)
sant Joan Boca d’aur loc. saint Jean Bouche Saint-Rome de Cernon
d’or Sant-Romieg n. (lat. remigius) Saint-Rémy de
sant Joan Boca d’Aur (èsser -) loc. parler avec Provence
franchise Sant-Sarnin n. f. Saint-Sernin (basilique de
sant Miquèl Arcàngel n. m. saint Michel Ar- Toulouse) veire: sant Sadornin
cange Sant-Sepulcre n. pr. m. (s. X.) Saint-Sépulcre
sant Pèire n. pr. m. saint Pierre Sant-Seren n. m. Saint-Céré
sant Remesi n. pr. m. (lat. remedius) saint Rémy sant-simonian, ana (pl. sant-simonians, anas)
veire: sant Romieg n. saint-simonien, ienne
sant sa candela (a cada -) expr. chacun veut être Sant-Sinòdi n. m. (s. XVI...) Saint-Synode
honoré santa (l’Escriptura -) n. f. l’Ecriture sainte
sant Sadornin n. m. saint Saturnin veire: Sant- santa (la setmana -) n. f. la semaine sainte
Sarnin santa Bibla (la -) n. f. la sainte Bible
sant vòl lutz (cada -) expr. chacun veut être santa briga (una -) loc. un tant soit peu
honoré santa de la nuèit (la -) loc. toute la nuit - Ex-
sant, santa adj. e n. (s. XII.) saint, sainte - Expres- pression: ai gorrinat per la serena / tota la santa de la
sion: A pena santa Ceselha aviá l’ [edat] de rason que nuèit (Pèire Godelin, s. XVII) ; Expression:
vodèt sa virginitat a Jèsus Crist ; Expression: [non] santa de la nuèit (tota la -) loc. durant toute la
aviá pas mai de cinc o sièis ans qu’èra resolguda de nuit
morir [verge] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) santa deliurança ! loc. bon débarras !
Sant-Africa n. pr. m. (de Africanus > African) santa Enimia n. f. sainte Enimie (personne)
Saint-Afrique veire: Santa-Enimia
Sant-Anha n. pr. m. (de Anhan) Saint-Agne Santa Fàcia (la -) n. f. la Sainte Face
sant-bernat (can -) n. m. chien saint-bernard santa Família (la -) n. f. la sainte Famille
Sant-Carles (la gara -) n. f. la gare Saint- santa Nitòca (far la -) loc. faire la sainte Ni-
Charles à Marseille touche
Sant-Castòr (la catedrala -) n. f. la cathédrale santa Paciéncia n. f. patience à toute épreuve
Saint-Castor à Nîmes santa Sofia n. f. sainte Sophie (personne) veire:
sant-emilion n. m. saint-émilion (vin de Saint- Santa-Sofia
Emilion) Santa Vèrge (la -) n. f. la Sainte Vierge
586
santa vida (tota la -) sargotièra
santa vida (tota la -) loc. toute la vie sàpias (es pas que non lo -) loc. ce n’est pas que
Santa-Crotz de verenha n. f. Sainte-Croix des tu l’ignores
vendanges: 14 septembre - Citation: Bigarrat sapiatz (non es qu’o -) loc. comme vous le
apròp las ensenhas, / coma Senta-Crotz de Verenhas, savez
/ jo camini de tau compàs / que la grua mia sos pas sapiditat n. f. (s. XIII.) sapidité
(Pèir de Garros, Eglògas, 1567) sapiéncia n. f. (s. XI., lat. sapientia) 1. sost.
Santa-Enimia n. pr. f. Sainte-Énimie (village) savoir (sapience) - Citation: Aici comencza lo libre
Santa-Julia (per -) loc. pour la Sainte-Julie de sapiencia (Dublin, bibla valdesa, s. XIV.) 2. sost.
Santa-Repausòla n. pr. f. fam. cimetière sagesse
Santa-Sesa n. f. (s. XVII...) Saint-Siège veire: pa- sapient n. m. (s. XII.) sage - Expression: sapient
pautat (los bericles non fan / fan pas / lo -) (fr: l’habit ne fait
Santa-Sofia n. pr. f. Sainte-Sophie (église de pas le moine)
Constantinople) veire: santa Sofia sapient (far -) loc. informer
santas fonts n. f. plur. fonts baptismaux (les) saprofit, ita adj. (s. XIX...) saprophyte
santat n. f. (s. XIII.) santé saquejal n. m. 1. secousse veire: sac 2. cahot
sante batent del jorn (tot lo -) expr. toute la saquejar v. 1. secouer (un sac pour le vider)
sainte journée veire: sacatjar 2. cahoter
sante del jorn (tot lo -) expr. toute la sainte saquet n. m. (s. XII.) → pòcha sachet
journée saqueta n. f. 1. petit sac 2. panier repas
santetat n. f. (s. XIII.) sainteté sarabanda n. f. (s. XVII..., del castelhan ? persan)
santirolet n. m. → santon santon veire: santon sarabande
sarcasme n. m. (s. XIV. ń sarcasmos ż) sarcasme
santmiquèl n. m. 1. lépiote 2. coulemelle
sarcastic, ica adj. (s. XVIII...) sarcastique
santon n. m. santon veire: sant, santirolet
sarcidura n. f. 1. reprise (couture) 2. (fig. fam.)
santonièr, ièra n. santonnier, ière
rossée
sants àngels (los -) n. m. plur. les saints anges
sarcir v. 1. repriser veire: petaçar - Expression:
sants apòstols (los -) n. m. plur. les saints
De femnas se sarravan amb de fial e d’agulhas. De-
apôtres
mandavan se i aviá pas de botons de tornar cóser, de
sants òlis (los -) n. m. plur. les saintes huiles
pòchas de petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben
sap n. m. (s. XIII.) → avet sapin - Expression: sap de farda per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada
dire (non -) (fr: il ne sait pas s’exprimer) ; Expres- seriá lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. (fig.
sion: sap dire ń de pan ż (non -) (fr: il est incapable fam.) rosser
de dire) ; Expression: sap mal de (me -) (fr: il me dé- sarcisseire, eira n. (s. XIII. ń sarcidor ż) ravaudeur,
plait de) ; Expression: sap ont penjar lo lum (non -) euse
(fr: il ne sait pas de quel côté se tourner) ; Expression: sarclaire, aira n. (s. XIV.) sarcleur, euse
sap plus çò que pesca (non -) (fr: il radote) ; Expres-
sarclar v. (s. XIV.) sarcler
sion: sap que cent que cèrcan (val mai un que -) (fr:
sarcocola n. f. (s. XIV.) sarcocole (botanica)
mieux vaut un qui sait que cent qui cherchent)
sarcofague n. m. (s. XVII...) sarcophage
sap bon (aquò me -) loc. cela m’est agréable
sarcòma n. m. (s. XVII...) sarcome (méd.)
sap çò que pasta (non -) loc. il ne sait pas ce sard, sarda adj. e n. sarde
qu’il dit
sarda n. f. (s. XIII.) sardine - Expression: sarda
sap cossí se poda loc. il connaît son affaire sul pan qu’un perdigal que vòla (val mai una -) (fr: il
sap de nises d’agaças (ne -) loc. c’est un rusé ne faut pas lâcher la proie pour l’ombre) ; Expression:
sap donar ni torn, ni vòlta (non li -) expr. ([im- sarda sul pan qu’un perdigal que vòla (val mai una -)
age du labour]) il ne sait pas par quel bout s’y (fr: tenir vaut mieux que courir)
prendre sarda cuèita (s’i veire coma una -) expr. 1. ne
sap l’estèc loc. il est très adroit rien y voir 2. n’y voir goutte
sap mal (aquò -) loc. c’est désagréable / vexant sardana n. f. (del catalan) sardane (danse)
sap mal de (me -) loc. il me déplaît de sardil n. m. (s. XIII.) → sarga serge
sap sas gràcias loc. c’est un rusé sardinariá n. f. (s. XIX...) sardinerie
sap sos afars loc. c’est son affaire sardinièr, ièra adj. e n. (s. XVIII...) sardinier, ière
sap viure loc. il sait se comporter en société sardònia n. f. (s. XIII.) sardoine
sapa n. f. 1. bêche (à lame large) 2. sape sardonic, ica adj. (s. XIV.) sardonique
sapaire n. m. sapeur sarg n. m. sargue (poisson)
sapajó n. m. (s. XVII..., del tupi) sapajou sarga n. f. (s. XIII.) serge
sapar v. 1. saper 2. calfeutrer sarga (far de -) loc. faire de la mauvaise be-
sapar (se) v. 1. se parer 2. bien s’habiller sogne
sàpia mal (non te -) expr. ne t’en déplaise sargotièra n. f. (s. XVI...) sorbetière
587
sargotir satellit artificial
588
satellizable, abla sautabarralhas / sautabarranhas
satellizable, abla adj. (s. XX.) satellisable mal à tirer quelque chose de cet individu !) 2. gros
satellizacion n. f. (s. XX.) satellisation boyau (charcut.)
satellizar v. (s. XX.) satelliser - Expression: Rin- saumada n. f. (s. XIII.) charge d’une bête de
travan a l’ostalariá tótei leis sers, leis informators de somme
premsa, que li restava plus qu’a cercar sus de televi- saumalièr n. m. (s. XIV...) 1. sommelier (arch.)
sions satellizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, 2. conducteur de bêtes de somme (arch.) 3. of-
1996) ficier chargé des vivres (arch.)
satin n. m. (s. XIV..., del castelhan ? arabi ? vila de saumalièr n. m. (s. XIX...) 1. sommelier 2. per-
China) satin - Expression: Prumièrament, per plan sonne chargée des vins restaurants...)
piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un drap de saumièr n. m. (s. XIII.) bête de somme
vint escuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e saumièr n. m. 1. sommier (lit) 2. sorte de
vestirai cada maitin / un abilhament de satin (Pèire poutre
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) saumon n. m. → asiron ânon
satinada n. f. étoffe imitant le satin saumoneta n. f. roussette (poisson)
satinaire, aira n. (s. XIX...) fabricant ou marc- saunièr n. m. saunier (marchand de sel)
hand de satin saupa n. f. saupe (poisson)
satinar v. (s. XVII...) satiner saure, saura (saur, saura) adj. → blond ; jaune
satinatge n. m. (s. XIX...) satinage 1. blond, blonde (matière, objet) - Citation: Res,
satinet / satineta n. (s. XIX...) étoffe qui a per ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclapons de
l’aspect du satin sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e
satinós, osa (pl. satinoses, osas) adj. (s. XVII...) tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa
satiné, ée Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. arc. jaune
satir n. m. (s. XIV...) satyre 3. roux, rousse
satira n. f. (s. XIV...) satire saurèl n. m. saurel (poisson)
satirar (se) v. se tuer à la tâche saurengar v. rissoler
satiri n. m. (s. XIV.) satyre - Citation: Elàs ! Ça saureta n. f. immortelle (botanica)
disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non sauriái ne morir (quand -) loc. dussé-je en
te’n trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] mourir
jamai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmar- saurir v. 1. blondir 2. fumer des poissons
gat la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivote- saurra n. f. 1. sable - Expression: saurra (de tot
javas sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. far -) (fr: faire ventre de tout) ; Expression: saurra en
XVII) pòcha (non aver -) (fr: avoir la bourse vide (délestée))
satiric, ica adj. (s. XIV...) satirique 2. lest
satirista n. (s. XVII...) satiriste saurra (far -) loc. 1. se lester 2. fig. manger et
boire
satirizar v. (s. XVI...) satiriser
saurrar v. 1. lester 2. fig. remplir la panse
satisfaccion n. f. (s. XIII.) satisfaction
sause n. m. (s. XII.) saule
satisfar v. (s. XIII., lat. satisfacere) 1. satisfaire
sause long n. m. saule pleureur
2. assouvir (satisfaire un désir)
sauseda n. f. (s. XIV.) saulaie
satisfasent, enta adj. (s. XVII...) satisfaisant, ante
sausenada n. f. champignon du saule
satisfecit n. m. (s. XIX..., mot latin) satisfecit
sausenada n. f. (de sause) champignon du saule
saton n. m. 1. coup violent 2. trique veire: pibolada
satrapa n. m. satrape - Citation: Las Índias segotí saut n. m. 1. saut 2. chute d’eau • cascade veire:
damb sos reis e Satrapas... (Pèir de Garròs, Lissandre, tombant / tombada d’aiga
1567) saut (d’un prim -) loc. d’un bond
saturabilitat n. f. (s. XIX...) saturabilité saut (far lo -) loc. faire le pas décisif
saturable, abla adj. (s. XIX...) saturable saut a la perga n. m. saut à la perche
saturacion n. f. (s. XVIII...) saturation saut del bacèl (far lo -) loc. faire un saut de
saturar v. (s. XVIII...) saturer carpe
saturat, ada adj. (s. XVIII...) saturé, ée saut picarèl (far lo -) loc. faire la culbute (ru-
saturator n. m. (s. XIX...) saturateur ine)
saturnalas n. f. plur. (s. XIV...) saturnales sauta de l’idèa (non li -) expr. il ne peut se sor-
saturnian, ana adj. (s. XVI...) saturnien, ienne tir de l’idée
saturnisme n. m. (s. XIX...) saturnisme sauta d’aiga n. f. chute d’eau
saüc n. m. (s. XII.) → sambuc sureau sauta-ròcs n. m. fam. coureur de jupons
saugràs (pl. saugrasses) n. m. arbre de Judée sauta-sauta n. m. bilboquet
sauma n. f. (s. XIII.) 1. ânesse - Expression: sautabarralhas / sautabarranhas n. m. ma-
sauma ! (la vos caldrà fissar, la -) (fr: vous aurez du raudeur
589
sautabartàs, assa scisma
sautabartàs, assa n. 1. maraudeur 2. fille légère scelerat, ata adj. e n. (s. XVI., lat. sceleratus)
sautabernat / sautaboc n. f. → sautarèla scélérat, ate - Citation: L’òme qui damb gents scel-
sauterelle erats / non s’acosselha, ni camina... (Pèir de Garròs,
sautacavalet n. m. saute-mouton Psaume I, 1565)
sautada n. f. ń coup de filet ż scèna n. f. (s. XVII...) scène
sautador n. m. → ga 1. gué 2. sautoir scenari (/scenàrio) n. m. (s. XX., de l’italian) scé-
sautaire, aira n. sauteur, euse nario
sautar v. 1. sauter - Expression: Ja levava l’un pè, scenarista n. (s. XX.) scénariste
le descarat [colòs], / per sautar dins le cèl vesin de scèna (metre en -) loc. mettre en scène
quatre pams, / quand Jupitèr sasic un fólzer de tres sceneta n. f. (s. XVIII...) 1. saynète 2. sketch
brancs... (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Expres- scenic, ica adj. (s. XVIII...) scénique
sion: sautar las cervèlas (me fa -) (fr: il me casse la scenografia n. f. (s. XVI...) scénographie
tête) 2. saillir 3. oublier quelque chose sceptic, ica adj. (s. XVI...) sceptique
sautar a la cambeta loc. sauter à cloche pied scepticisme n. m. (s. XVII...) scepticisme
sautar coma un cabrit loc. sauter comme un sceptre n. m. (s. XI...) sceptre - Expression: ...
cabri traversè lo Granic, la Pèrsia catulhè, / Dari de sa tiara
sautar de la cabra al perièr loc. passer du coq à e sceptre despulhè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567).
l’âne sceptre n. m. sceptre - Citation: Ò Dieu, ton
sautar la cleda loc. s’émanciper tròne eternalament dura / e a jamés ton sceptre non
sautar los blats loc. sortir du devoir procura / que l’equitat (Arnaud de Saleta, Psalme
sautar l’adieu loc. partir sans adieu XLV, s. XVI)
sautar una estapa loc. brûler une étape sciatic, ica adj. e n. f. (s. XIII.) sciatique
sautarèl, èla adj. (de sautar) 1. corr. qui aime sciéncia n. f. (s. XII.) science - Expression: Es-
sauter veire: sautaire 2. corr. enfant plein de crivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras inven-
vivacité veire: aluserpit, ida cions ten tant de plaça per totis les camins de la scién-
sautarèla n. f. (s. XII., de sautarèl) 1. corr. cia, que [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte]
saltarelle (danse) 2. corr. sauterelle 3. corr. comun sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la
fausse équerre fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège
sautarelejar v. sautiller nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). ;
Expression: sciéncia se tròba escarsa (ma -) (fr: ma
sautejant, anta adj. → sautorlejant sautillant,
science est prise en défaut)
ante veire: sauticant
sciéncia escarsa (aver la -) loc. être limité dans
sautejar v. → sautorlejar sautiller veire: sauticar
ses connaissances
sciéncia-ficcion n. f. (s. XX.) science- fiction
sautets (a -) loc. par bonds
scientament adv. (s. XIV.) sciemment
sauticant, anta adj. → sautorlejant sautillant,
scientific, ica adj. e n. (s. XIV...) corr. scientifique -
ante veire: sautejant
Citation: Estimam qu’al punt de vista de la grafia, cal
sauticar v. → sautorlejar sautiller veire: sautejar
conciliar nòstras tradicions classicas, los resultats de
l’estudi scientific de la lenga, la grafia mistralenca e
sautin-sautant loc. tout en sautant
la grafia catalana, sens tròp nos alunhar de las costu-
sautorlejant, anta adj. sautillant, ante veire: mas a las qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Al-
sauticant, sautejant ibèrt, Gramatica, 1935); Ai la conviccion qu’aquela
sautorlejar v. sautiller veire: sauticar, sautejar equipa non pòt plus tolerar lo trabalh scientific coma
sauvconduit n. m. (s. XII...) sauf-conduit l’ai totjorn concebut e coma lo concebe encara (Robèrt
sauve, sauva adj. sauf, sauve Lafont, 1980)
savai n. m. (s. XII.) → capon lâche scientificament adv. (s. XVII...) scientifiquement
savi en dreit loc. versé en droit scientificitat n. f. (s. XX.) scientificité
savi, sàvia adj. (s. XIII...) 1. sage (personne pru- scientisme n. m. (s. XX.) scientisme
dente 2. enfant calme) scientista n. (s. XX.) scientiste
saviament adv. (s. XIII.) sagement scindir v. (s. XIII.) scinder
saviesa n. f. (s. XIII.) sagesse scintillacion n. f. (s. XIII.) 1. scintillement
savina n. f. (s. XIII.) sabine (botanica) 2. scintillation
savoiard, arda adj. e n. (s. XVI...) savoyard, arde scintillant, anta adj. (s. XVI...) scintillant, ante
saxifraga n. f. (s. XIII...) saxifrage scintillar v. intr. (s. XIV...) 1. briller 2. scintiller
saxofòn n. m. (s. XX.) saxophone scintillator n. m. (s. XX.) scintillateur (phys.)
saxofonista n. (s. XX.) saxophoniste scintillomètre n. m. (s. XX.) scintillomètre
saxon, ona adj. e n. (s. XVI...) saxon, onne scisma n. f. (s. XIII.) → esquisma schisme
590
scismatic, ica sectarisme
scismatic, ica adj. (s. XIII.) → esquismatic schis- secar v. casser les pieds - Expression: secar lo
matique gresièr (se -) (fr: s’obstiner) ; Expression: secar lo
scissil, ila adj. (s. XVII...) scissile peirièr (se -) (fr: s’obstiner)
scission n. f. (s. XV...) scission secar (sechar) v. (s. XIII.) 1. sécher 2. tarir 3. triv.
scissionista adj. e n. (s. XX.) scissionniste tuer 4. fam. répondre sèchement 5. fig. ennuyer
scissiparitat n. f. (s. XIX...) scissiparité quelqu’un
Scítia / Scitia n. pr. Scythie - Expression: Jo vençú secar de figas loc. s’ennuyer
Capadòcia [Cappadocia], e Scítia, e Paflagònia (Pèir secar la paraula a qualqu’un loc. couper la pa-
de Garròs, Lissandre, 1567). role à quelqu’un
scòpi suf. (gr. skopos) -scope secar las figas loc. monter en graine (tarder à
scopia suf. (gr. skopia) -scopie se marier)
scotch (pl. scotches) n. m. (s. XX., mot anglés) secar lo gòt loc. vider son verre
scotch (boisson) secar sus la planta loc. sécher sur pied
se conj. si secaresa n. f. (s. XIII.) → secada sécheresse
se adv. si secar (se -) v. s’ennuyer à mourir
se (en -) loc. en soi secason n. f. 1. séchage 2. dessiccation
se (èsser tot en -) loc. ne pas être expansif secator n. m. (s. XIX...) sécateur
se (trabalhar per -) loc. travailler à son compte seccion n. f. (s. XVI...) 1. section 2. rayon (maga-
se, s’ pron. pers. corr. se, soi - Expression: aquí se sin)
manja e se beu tot çò que se pòrta (fr: ici on mange seccion vestits n. f. rayon vêtements (magasin)
et on boit tout ce qu’on porte) ; Expression: s’es em- seccionament n. m. (s. XIX...) sectionnement
portada la clau de l’ostal (fr: il a emporté la clé de la seccionar v. (s. XIX...) sectionner
maison) seccionator n. m. (s. XX.) sectionneur (appareil)
se-disent artista... n. m. soi-disant artiste... secession n. f. (s. XVI...) sécession
se-meteis loc. soi-même
secessionista adj. e n. (s. XIX...) sécessionniste
seba (far cridar -) loc. réduire à merci
secodeire, eira n. celui qui secoue
sebelir v. (s. XIII.) ensevelir
secodre v. (s. XII.) 1. secouer 2. jeter 3. asséner
sebissa n. f. (s. XII.) → randal haie
4. rosser
sebratge n. m. sevrage
secodre de pautas (se -) loc. se jeter à plat ven-
sebum n. m. (s. XVIII..., mot latin) sébum
tre
sec coma un estelon expr. sec comme...
secodre ras loc. jeter à bas, à terre
sec coma un vira l’ast expr. sec comme...
secoduda n. f. (s. XII.) → secotida secousse
sec coma una virosta expr. sec comme...
secotida n. f. secousse veire: secoduda
sec, seca (sec, secha) adj. e n. (s. XII.) sec,
secrecion n. f. (s. XV...) sécrétion
sèche - Citation: De femnas se sarravan amb de fial
e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de botons secret n. m. (s. XII., lat. secretum) secret - Ci-
de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biaudas de tation: Demorèron totes a perpensar. Un secret, es
sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb aquel plan aisit a dire. SEmblava qu’èran davant un sacat
polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La de páur que volián sens plan gausar, escampilhar to-
Quimèra, 1974) tis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al fòc,
seca (donar sus una -) échouer à un examen / a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ;
aux élections Expression: secret coma un còp de canon (fr: discret
seca (far una -) loc. tomber dans un piège comme... antiphrase)
secada (sechada) n. f. (s. XIII.) sécheresse - Cita- secret de la sàlvia n. m. secret de Polichinelle
tion: Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver secret tomba dins un potz (amb el lo -) loc. 1. il
nosat los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de sait garder un secret 2. c’est un tombeau
malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver, secret, eta adj. e n. m. (s. XII.) secret, ète
restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, secreta (a la -) loc. en secret
Sèt pans, 1977) secretament adv. (s. XIII.) secrètement
secadoira n. f. séchoir à châtaignes...) secretar v. (s. XVIII...) sécréter
secador n. m. (de secar, var.: secader (Gasc.), secretari, ària n. (s. XIII.) secrétaire
sechador (Lem.)) séchoir - Expression: secador (es secretariat n. m. (s. XVI...) secrétariat
un -) (fr: il est très ennuyeux) secretejar v. iron. se dire des secrets
secafetge n. (de secar + fetge) → importun fam. secretós, osa (pl. secretoses, osas) adj. 1. secret,
importun, une veire: secaire ète 2. mystérieux, euse
secaire, aira n. (de secar) fig. importun sècta n. f. (s. XIII., lat. secta) secte
secant, anta adj. (s. XVI..., lat. secans) sécant, ante sectari, ària adj. (s. XVI..., de sècta) sectaire
secanta n. f. (s. XVII..., de secant) sécante sectarisme n. m. (s. XIX..., de sectari) sectarisme
591
sectator, tritz (pl. sectators, sectatrises) segondàriament
sectator, tritz (pl. sectators, sectatrises) n. (s. segaire, aira (segador, ora, airitz; sejador, ora,
XV..., lat. sectator) → sectator sectateur, trice airitz) n. (s. XIV., de segar...) moissonneur, euse
sector n. m. (s. XVI..., lat. sector) secteur segairòl n. m. 1. épervier 2. crécerelle
sectorizacion n. f. (s. XX.) sectorisation segal n. m. / f. seigle veire: segòl
secular, ara adj. (s. XIII.) 1. séculaire 2. séculier, segalar n. m. ségala (terre à seigle)
ière segalièra n. f. champ (de seigle)
secularizar v. (s. XVI...) séculariser segar (sejar) v. (s. XII.) moissonner
secum n. m. 1. bois mort 2. feuilles sèches ségarés n. m. brouillard épais (à couper au
securitat n. f. (s. XIII., lat. securitas) corr. sécu- couteau)
rité veire: seguretat - Exemple: los pompièrs asse- sègas (per -) loc. aux moissons
guravan la securitat de las personas (fr: les pompiers segasons (sejasons) n. f. plur. (de segar ) mois-
assuraient la sécurité des personnes) son
securitat sociala n. f. sécurité sociale seglar, ara adj. (s. XIII.) → secular séculier (arch.)
securizacion n. f. (s. XX.) sécurisation sègle n. m. (s. XII., lat. saeculum) siècle - Ci-
securizant, anta adj. (s. XX.) sécurisant, ante tation: Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensi-
securizar v. (s. XX.) sécuriser tat inegalada [ni mai] per Forés - plus violent, mas
secutaire, aira n. 1. qui pourchasse 2. fig. im- mens poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de
portun, une nòstra istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940);
secutament n. m. 1. poursuite 2. fig.) fait Me soveniái que mon grand n’aviá parlat sovent, de
d’importuner la decadéncia de la vila, autres còps rasonablament
secutar v. 1. poursuivre 2. fig. importuner prospèra coma n’èran testimònis los ostals borgeses,
seda n. f. (s. XIII.) 1. soie 2. gerçure du sein las bèlas avengudas e los castèls dels environs bastits
sedaç (pl. sedaces) n. m. 1. crible 2. tamis al sègle XIX al temps de la granda prosperitat de la
sedaçar v. tamiser vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Flo-
sedacion n. f. (s. XIV.) sédation rian Vernet, Cachavièlha psicomotritz, 2018)
sedar v. (s. XIII.) calmer segment n. m. (s. XVI...) segment
sedariá n. f. (s. XIV...) soierie segmentacion n. f. (s. XIX...) segmentation
sedatiu, iva adj. 1. sédatif, ive 2. sédatif segmentar v. (s. XIX...) segmenter
sedejar v. (s. XII.) avoir soif segmentari, ària adj. (s. XIX...) segmentaire
sedentari, ària adj. (s. XV...) sédentaire segòl n. m. (s. XIII.) → segal seigle
sedentaritat n. f. (s. XIX...) sédentarité segon prep. (s. XIII.) selon - Expression: Fug, jau-
sedentarizacion n. f. (s. XX.) sédentarisation parèl, e fai-t’en rè, / o que segon l’òrdre / sortèm de
sedentarizar v. (s. XX.) sédentariser parlar de darrèr / afin que trobèssas ont mòrdre (Pèire
sedicion n. f. (s. XIII.) sédition Godelin, A l’envejós, s. XVII)
sediciós, osa adj. (s. XIV...) séditieux, euse segon brug loc. d’après le bruit qui court
sediment n. m. (s. XVI...) sédiment segon çò dit loc. comme convenu
sedimentacion n. f. (s. XIX...) sédimentation segon çò que sabi loc. à ma connaissance
sedimentari, ària adj. (s. XIX...) sédimentaire segon l’argent, la besonha loc. marchandise
sedon n. m. lacet (chasse) pour argent
sedon (pres al -) loc. pris au collet (lapin...) segon lo cosselh del vesin loc. sur le conseil
sedós, osa (sedoses, osas) adj. soyeux, euse du voisin
seduccion n. f. (s. XIV.) séduction segon l’usança loc. selon l’usage
seductor, tritz (pl. seductors, trises) adj. e n. (s. segon mon pauc de coneissença loc. à mon
XVII..., lat. seductor) 1. séducteur, trice 2. sub- humble avis
orneur, euse segond bond (de -) loc. après coup.
seduire v. (s. XIV.) séduire segond, onda adj. (s. XII.) second, onde - Expres-
sedusent, enta adj. (s. XVI...) séduisant, ante sion: Mon sermon serà [divisit] en tres punts : dins
sèga n. f. (s. XIII.) 1. haie 2. roncier lo prumièr vos detalharai, per sa conduita, la castetat
sèga n. f. → segada moisson de santa Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas ;
sèga (de -) loc. 1. dans la suite 2. régulièrement Expression: dins lo segond mostrarai quna es la caste-
segable, abla adj. (de segar) qui peut être tat que devon aver las femnas veusas ; Expression: e
moissonné, ée veire: segador dins lo [tresen] vos aprendrai quna es la castetat que
segadoira n. f. (s. XX.) moissonneuse (machine) deu regnar entre las personas maridadas (Joan Loís
segadoira-batedoira n. f. (s. XX.) moissonneuse- Fornèrs, s. XVIII)
batteuse segondament adv. (s. XIII.) secondement
segador, doira adj. (de segar, var.: segader, era segondar v. (s. XII.) 1. seconder 2. aider
(Gasc.)) qui est prêt à être moissonné veire: segondari, ària adj. (s. XIII.) secondaire
segable segondàriament adv. (s. XIII.) secondairement
592
sègre sèm en tira
sègre v. (s. XI.) → seguir 1. suivre - Citation: A per d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e,
aquí, dempuèi 1920, dempuèi que nòstre pòble, em- selon mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait
borniat per de propagandas de totas menas, e per sè- de mon amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s.
gre l’exemple de tota la mossuralha, es arribat a creire XVII); Eran segurs que tornarián pas, mas demòra
que sa lenga valiá pas ren... (Enric Molin, En tutant totjorn un per grana (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
lo grelh, 1965) 2. accompagner 1977) 2. fiable 3. sans danger
segregacion n. f. (s. XX.) ségrégation segurament adv. (s. XIII., de segur) sûrement - Ci-
segregacion sociala n. f. ségrégation sociale tation: I a, segurament, dins d’autras partidas de son
(socio.) òbra abondosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses
segregacionista adj. e n. (s. XX.) ségrégation- melhor escrincelats, e quitament mai de vertadièra
niste poesia, mas i a pas l’emocion fòrta, prigonda que
segregar v. (s. XX.) ségréger refòfa d’aquelas paginas ont tot un passat ressurgís
segregat, ada adj. (s. XX.) ségrégé, ée (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
segregatiu, iva adj. (s. XX.) ségrégatif, ive seguretat (dreit a la -) n. m. droit à la sûreté
segren n. m. → apreension 1. appréhension sèire v. (s. XII.) → assietar 1. asseoir veire: séser
2. sombre pressentiment 2. siéger 3. seoir
segrenós, osa (pl. segrenoses, osas) adj. 1. ob- seisen, ena adj. num. ord. sixième
scur, ure 2. effrayant, ante seissanta adj. num. card. soixante
seguent prep. → segon 1. suivant 2. selon seissanten, ena adj. num. ord. 1. soixantième
seguent, enta adj. suivant, ante 2. soixantaine
seguida n. f. 1. suite - Citation: Per faire davalar sèla n. f. (s. XIII.) selle - Expression: sèla, brida pas
lo tripon, lo lombet e tota la seguida, avèm begut un (cada còp que -) (fr: il n’achève pas toujours ce qu’il
còp de blanqueta e avèm cantat. Es après sopar que commence)
se tauleja. La nuèit es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh sèla, Dieu dona bast e aurà crostièr (a qui non
de la font, 1977) ; Expression: seguida (se la pluèja a vòl -) expr. 1. on ne sait pas ce que le sort nous
una bèla -) (fr: si la pluie est suivie du beau temps) réserve 2. il ne faut pas trop demander
2. conséquence selar v. (s. XIII...) seller
seguida (de -) loc. adv. → sul pic 1. tout de suite selariá n. f. (s. XIV...) sellerie
2. de façon suivie seleccion n. f. (s. XVII...) sélection
seguida de (en -) loc. 1. à la suite de 2. par la seleccionar v. (s. XIX...) sélectionner
suite de seleccionat, ada adj. (s. XX.) sélectionné, ée
seguidor, ora n. suiveur, euse seleccionator, tritz (pl. selecionators, trises) n.
seguiment n. m. (s. XIII.) → seguida 1. suite (s. XX.) sélectionneur, euse
2. accompagnement selectiu, iva adj. (s. XIX...) sélectif, ive
seguir v. (s. XIII.) 1. suivre veire: sègre - Expres- selectivitat n. f. (s. XX.) sélectivité
sion: seguir (val mai téner que -) (fr: mieux vaut selector n. m. (s. XX.) sélecteur (tech.)
tenir que courir) ; Expression: seguir qualqu’un de selenit, ita adj. (s. XX.) sélénite (de la lune)
tras en tras (fr: suivre quelqu’un pas à pas) 2. ac- selenològue, òga n. (s. XX.) sélénologue
compagner selfdefensa n. f. (s. XX., de l’anglés) self-défense
seguir de tras en tras loc. suivre pas à pas selfservici n. m. (s. XX., de l’anglés) self-service
seguir la pesada loc. 1. suivre la piste 2. filer selha n. f. (s. XII.) → ferrat seau
une personne selhatge n. m. sillage
seguir un afar loc. veiller au grain selhon n. m. sillon
seguirà v. la suite au prochain numéro selhonar v. sillonner
seguís d’aquí que loc. il s’ensuit que selièr n. m. (s. XIII.) sellier
seguit (de -) loc. → aitanlèu aussitôt selon n. m. tabouret
segur (a prètz -) loc. à prix fixe selva n. f. (s. XIII., lat. silva) forêt
segur (al -) loc. à coup sûr selva (dins la -) loc. dans les futaies
segur (de -) loc. adv. 1. sans doute 2. assuré- sèm al brande loc. c’est la débâcle
ment sèm al cachar de la clau loc. c’est le moment
segur (pel -) loc. assurément décisif
segur que vendrà (es -) expr. c’est sûr qu’il sèm al sanctus loc. c’est le moment décisif
viendra sèm al tres de junh loc. nous sommes le trois
segur, ura adj. (s. XII.) 1. sûr, sûre - Citation: Mès juin
que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun sèm en bèl loc. c’est une période de beau
per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e temps
coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, sèm en luna vièlha loc. c’est la pleine lune
que jo pòdi, segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] sèm en tira loc. nous sommes sur ce travail
593
sèm mòrts ni malauts (se non -) semosta
sèm mòrts ni malauts (se non -) expr. si Dieu semblant, anta adj. approchant, ante
nous prête vie semblar v. (s. XII., lat. similare) 1. corr. sembler -
sèm pas d’un gost (non -) expr. nous n’avons Citation: Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es
pas les mêmes goûts plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un sacat
sèm plan tancats expr. nous sommes bien lotis de páur que volián sens plan gausar, escampilhar to-
sèm, al bolhent de la bugada (i -) expr. nous tis amassa. E se sarrèron un pauc mai cap al fòc, a
sommes au moment de vérité se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ;
sèm, i sèm ! (i -) expr. à la guerre comme à la Expression: semblar un ecce-homo (fr: être tout en-
guerre sanglanté) 2. corr. ressembler - Expression: sem-
sèm, ont los ases desbastan (i -) expr. nous blar lo rabit de la grépia (fr: être naïvement étonné)
sommes au moment de vérité ; Expression: semblava un espaurugal (fr: il était
sem, sema adj. 1. diminué, ée 2. maigre très mal vêtu) ; Exemple: semblava sa maire (fr: elle
semafòr n. m. (s. XIX...) sémaphore ressemblait à sa mère) 3. corr. être - Expression: aquò
semal n. f. comporte pòt semblar... (fr: cela peut être...)
semalièr n. m. barre (pour porter les com- semen n. m. semence veire: semença
portes) semenadís (pl. semenadisses) n. m. semis
semals (a -) loc. 1. par comportes, en quantité semenador n. m. semoir
2. en utilisant des comportes semenaire, aira n. (s. XIII.) semeur, euse (per-
semantic, ica adj. e n. f. (s. XIX...) sémantique sonne)
sembla (me -) loc. ce me semble semenalhas n. f. plur. (s. XIII.) semailles
sembla avís que loc. on dirait que semenar v. (s. XII.) 1. semer - Expression: semenar
sembla bon (se vos -) loc. si bon vous semble d’agulhas (fr: faire un travail inutile) 2. fam. aban-
sembla de bon (non -) loc. cela ne semble pas donner derrière soi
valable / vrai... semenason n. f. (de semenar) temps des se-
sembla pas de bon loc. cela paraît invraisem- mailles
blable semenat n. m. 1. semis 2. champ ensemencé
sembla qu’a tot permission loc. il se croit tout semenat (virar del -) loc. 1. chasser d’un lieu
permis 2. virer
sembla sa maire loc. il ressemble à sa mère semença n. f. (s. XIII.) → semen semence
sembla sortit del trauc d’un sause expr. il n’a semenilh (semenilhas) n. f. semis de petites
jamai rien vu graines
sembla tot (lo -) loc. c’est tout son portrait semestral, ala adj. semestriel, elle
sembla un caramentrant expr. il est mal habillé semèstre n. m. semestre
sembla un nanet contra el expr. il semble un semi-automatic, ica adj. (s. XX.) semi-
nain à côté de lui automatique
sembla un pal vestit loc. il est très maigre semi-auxiliar n. m. (s. XX.) semi-auxiliaire
semblablament adv. (s. XIV.) semblablement semi-remòrca n. m. (s. XX.) semi-remorque
semblable (far lo -) loc. faire de même semicircular, ara adj. semi-circulaire
semblable, abla adj. e n. (s. XIV.) semblable semiconductor, tritz (pl. semiconductors,
semblament adv. (s. XIII.) à ce qui semble trises) adj. semi-conducteur, trice
semblan coma los dos uèlhs (se -) expr. ils se semiconsèrva n. f. semi conserve
ressemblent comme deux gouttes d’eau semiconsonanta n. f. (s. XIX...) semi-consonne
semblan l’ola (los tròces -) expr. tel père, tel fils seminal, ala adj. (s. XIII.) séminal, ale
semblan mai que l’agaça e lo cocut (non se -) seminari n. m. (s. XVI...) séminaire
expr. ils ne se ressemblent pas seminarista n. m. (s. XVII...) séminariste
semblança n. f. (s. XII.) 1. apparence 2. ressem- semiologia n. f. (s. XX.) sémiologie
blance semiològue, òga n. (s. XX.) sémiologue
semblant n. m. (s. XII.) 1. semblant - Expression: semiotic, ica adj. e n. f. (s. XVI...) sémiotique
semblant de plorar (far en -) (fr: faire semblant de semiotica n. f. (s. XX.) sémiotique
pleurer (faire)) 2. apparence semiotician, ana n. (s. XX.) sémioticien, enne
semblant (a mon -) loc. à mon avis semison n. f. (de semir) consomption
semblant (far -) loc. faire semblant semita adj. e n. (s. XIX...) sémite
semblant (far bon -) loc. faire contre mauvaise semivocala n. f. (s. XIX...) semi-voyelle
fortune bon cœur semola n. f. (s. XVII..., de l’italian) semoule
semblant (far lo -) loc. v. faire semblant semondre v. 1. proposer 2. faire une offre
semblant (per -) loc. semblablement semonsa n. f. (lat. semons < submonere) semonce
semblant de res (far un -) loc. ne faire semblant semonsar v. (de semonsa) semoncer
de rien semosta n. f. 1. offre 2. proposition
594
semosta de crompa (una -) senhoratge
semosta de crompa (una -) loc. une proposition senhal n. m. (de senhar ) 1. corr. signal (point
d’achat de référence) 2. corr. repère veire: marca, refer-
semosta de maridatge (una -) loc. une proposi- éncia 3. corr. signe infâmant (répression contre
tion de mariage l’occitan)
semperviva n. f. (s. XIV.) → barbajòl joubarbe senhalaire, aire n. (s. XIX...) signaleur, euse (ser-
sempiternal, ala adj. (s. XIII. ń sempitern ż) sem- vice des signaux)
piternel, elle senhalament n. m. signalement
sempre adv. (s. XI.) → totjorn corr. toujours veire: senhalament (tirar lo -) loc. prendre le signale-
tostemps - Citation: Un pauquet risolièr, un pau- ment
quet morrut coma sempre, disiá pas res de ieu (Max senhalar v. (de senhal) 1. corr. signaler 2. corr.
Allièr, L’Emperau, 1977). repérer veire: marcar
sempre (per -) loc. pour toujours senhalièr n. m. signet (livre)
sen n. m. → sens 1. sens 2. sagesse 3. raison senhar v. 1. faire le signe de la croix - Expres-
sen n. m. (s. XII.) 1. sein veire: pièit - Expres- sion: non aver quitament lo biais de se senhar (fr: ne
sion: Sa rauba, fièra e sens plec, mòla / son joine sen savoir rien faire) 2. bénir
que non tremòla / quand marcha, mai s’arredonís / senhar (se) v. 1. faire le signe de la croix, se
tant ferme, que subran fernís / vòste còr dabans la signer - Citation: Jèsus! Senha-te, tonha (Francés
chatona (Teodòr Aubanèl, s. XIX) 2. poitrine de Corteta, Ramonet, s. XVII) 2. bénir
senat n. m. (s. XIII.) sénat senhat, ada adj. → signat signé, ée - Citation:
senat, ada adj. sensé, ée veire: sensat Senhat de seis senhets, sagelat del sagèl verd e per
senatconsulte (/senatusconsulte) n. m. (s. XIII.) quitança faita de la man de son secretari e sagelada
sénatus-consulte de son grand sagèl (Annals de Tolosa, 1443)
senator, tritz (pl. senators, trises) n. m. (s. XIII.) sénher n. m. (s. XII.) monsieur - Expression: sén-
sénateur her curat sap sos afars (fr: chacun sait ce qui le re-
senatorial, ala adj. (s. XVI...) sénatorial, ale garde)
sencer, era adj. (lat. sincerus) sence, sença 1. corr. Sénher ! (nòstre -) exclam. Seigneur Dieu !
entier, ière 2. corr. intact, acte veire: sincèr sénher capelan loc. monsieur le curé
sendarèl (sendarèu; sendareu) n. m. (de sendièr) sénher curat loc. monsieur le curé
petits sentiers - Citation: Veni d’engolir mai de dos sénher grand n. m. un ancien (homme)
cents quilomètres per de sendarèls qualques còps rebe- senhet n. m. → signatura signature - Citation:
luts (Sergi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís Senhat de seis senhets, sagelat del sagèl verd e per
Stevenson, 2019) quitança faita de la man de son secretari e sagelada
sendièr n. m. (s. XII., lat. semitarius) sentier veire: de son grand sagèl (Annals de Tolosa, 1443)
sendarèl, sendièra Senhor n. pr. m. Seigneur (Dieu) - Citation: Sen-
hor! non m’arreprengas / quand corroçat devengas /
sendièra n. f. (s. XIII.) 1. sentier 2. chemin
per mon iniquitat (Arnaud de Saleta, Psalme VI, s.
sendre v. 1. démanger 2. cuire (douleur)
XVI)
sened n. m. → asemblada 1. assemblée
Senhor n. m. 1. le Seigneur veire: Dieu - Expres-
2. comité
sion: Qu’ieu siá le pecador dels [pièges] pecadors, /
senegalés, esa (pl. senegaleses, esas) adj. e n. (s.
que per dessús mon cap [l’impudéncia] rebofe, / e que,
XX.) sénégalais, aise
damb tot aquò l’enemic non m’estofe, / plan me val,
senepion n. m. → sarrampion rougeole Senhor Dieu, que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De
senescal (seneschau) n. m. (s. XIII.) sénéchal la mòrt de N. S, s. XVII) 2. Dieu
senescalciá (seneschauciá) n. f. (s. XV.) senhor (nòstre -) n. m. notre Seigneur
sénéchaussée senhor l’onor (al -) loc. à tout seigneur tout
senèstre, tra adj. (s. XII.) → esquèrra gauche honneur
senet n. m. (s. XIII..., de l’arabi) séné senhor, oressa n. (s. XIII.) seigneur, euresse - Ci-
sengle pron. un pour chacun tation: ... per son trebalh de pinhe lo libre vermelh
senglot n. m. (s. XII., lat. singluttus) 1. hoquet on son pinctz los senhos de capitols (Comptes capit-
2. râle des mourants 3. sanglot ularis, 1440); De còssols anavan presentar [lo] pa-
senglot (aver lo -) loc. avoir le hoquet veire: sen- bilhon a lor senhor, que fasiá son intrada dedins lor
glot vilata (Pèire Godelin, s. XVII); Amor, eretièr de las
senglotar v. (s. XIII., lat. singluttare) 1. hoqueter plaças dont Vènus se vanta d’èstre senhoressa (id.)
2. sangloter senhoral, ala (senhorau, ala) adj. (s. XII.)
senh n. m. (s. XIII.) 1. cloche 2. signature 3. seing seigneurial, ale
senha n. f. → potzrodièr noria veire: potz senhorament n. m. (s. XIII.) → senhoriá
senhador n. m. → aigasenhadièr bénitier veire: seigneurie
benechièr senhoratge n. m. (s. XII.) seigneuriage
595
senhorejar sentir
senhorejar v. intr. (s. XII.) 1. dominer 2. jouer au sense-vòlha n. 1. sans-volonté, courage 2. in-
maître dolent
senhoriá n. f. (s. XII.) seigneurie veire: senhora- senserigalha n. f. 1. mésange bleue 2. baliv-
ment erne 3. bagatelle
senil, ila adj. (s. XIII.) sénile senses (dins totes los -) loc. en tous sens
senilh n. m. (s. XV...) serin senses (los cinc -) n. m. plur. les cinq sens
senilisme n. m. (s. XX.) sénilisme sensibilitat n. f. (s. XIII.) sensibilité
senilitat n. f. (s. XIX...) sénilité sensibilizacion n. f. (s. XIX...) sensibilisation
seniòr n. m. (s. XIX..., de l’anglés ? latin) senior sensibilizar v. (s. XIX...) sensibiliser
senon conj. sinon sensibilizator, tritz adj. e n. (s. XIX...) sensibil-
sens prep. (s. XII.) → sense sans - Expression: sens isateur, trice
(aquò non a cara de -) (fr: cela n’a pas une ombre de sensiblament adv. (s. XIV...) sensiblement
bon sens) ; Expression: sens (aquò non a cara de bon sensible, ibla adj. (s. XIV.) sensible
-) (fr: cela n’a pas une ombre de bon sens) sensitiu, iva adj. e n. f. (s. XIV.) 1. sensitif, ive
sens (acampar de -) loc. acquérir du bon sens 2. sensitive
sens (cargar de -) loc. devenir raisonnable sensorial, ala adj. (s. XIX...) sensoriel, elle
sens (lo -) loc. le bon sens sensual, ala adj. (s. XIII.) sensuel, elle
sens (pl. senses) n. m. direction sensualitat n. f. (s. XIV.) sensualité
sens (pl. senses) n. m. 1. sens (pensée) veire: sent n. m. → sentor 1. odeur 2. senteur
sen - Citation: Los noms comuns presis dins un sent bon (se -) loc. ça sent bon
sens general e indeterminat o dins un sens collectiu sent qu’empèsta loc. cela empeste
s’emplegan sens article dins una mesura plan mai senteire, eira n. (de "sentre" (arch.)) celui qui sent
granda qu’en francés (Loís Alibèrt, Gramatica occi- (métier)
tana, 1935) 2. signification senténcia n. f. (s. XIII., lat. sententia) sost. sen-
sens (virar lo -) loc. perdre la raison tence
sens cobèrt (de -) loc. langage hermétique sentenciar v. intr. (s. XIII.) prononcer, donner
sens collectiu n. m. sens collectif - Citation: Los une sentence
noms comuns presis dins un sens general e indeter- sentenciós, osa (pl. sentencioses, osas) adj. (s.
minat o dins un sens collectiu s’emplegan sens article XIII.) sentencieux, euse
dins una mesura plan mai granda qu’en francés (Loís sentenciosament adv. (s. XVI...) sentencieuse-
Alibèrt, Gramatica occitana, 1935) ment
sens contra (al -) loc. tout au contraire senticós, osa (pl. senticoses, osas) adj.
sens general n. m. sens général - Citation: Los pointilleux, euse
noms comuns presis dins un sens general e indeter- sentida n. f. → odorat 1. odorat 2. flair
minat o dins un sens collectiu s’emplegan sens article 3. pressentiment
dins una mesura plan mai granda qu’en francés (Loís sentida (aver -) loc. avoir un pressentiment
Alibèrt, Gramatica occitana, 1935) sentida (aver bona -) loc. avoir du flair
sens ni centena (non aver ni / aver pas ni -) loc. sentida (n’i aver la -) loc. s’y attendre
ne pas avoir le sens commun sentida de la causa (aver -) loc. avoir vent de la
sensacion n. f. (s. XIV.) sensation chose
sensacional, ala adj. (s. XIX...) sensationnel, elle sentida de quicòm (aver -) loc. avoir vent de
sensacionalisme n. m. (s. XX.) sensationnal- quelque chose
isme sentiment n. m. (s. XII.) 1. sentiment veire: as-
sensacionalista adj. (s. XX.) sensationnaliste sentimentat 2. avis
sensat, ada adj. → senat sensé, ée sentimental, ala adj. (s. XVIII...) sentimental, ale
sense prep. → sense sans veire: sens - Cita- sentimentalisme n. m. (s. XIX...) sentimental-
tion: Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis isme
emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le sentimentalitat n. f. (s. XIX...) sentimentalité
brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / sentiments egrègis loc. sentiments distingués
totis tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una sentiments mai causits loc. sentiments distin-
rima / sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. gués
XVII) sentina n. f. (s. XIII.) sentine
sense-biais n. → malbiaissut maladroit, oite sentinèla n. f. (s. XVI..., de l’italian) sentinelle
sense-còr n. sans-cœur veire: gaita
sense-èime n. écervelé, ée sentir n. m. → palp 1. toucher 2. sensation
sense-èime (tustar coma un -) loc. frapper sentir v. (s. XII.) 1. sentir veire: sentre, solfi-
comme un sourd nar - Citation: Garòna mai que mai carreja, / e de-
sense-papièr n. (s. XX.) sans-papier gun potz n’es sanitós, / e l’aiga de las fonts plus
596
sentir seria
netas / sent a susor de las rainetas (Pèire Godelin, sepultura n. f. (s. XIII., lat. sepultura) sost. sépul-
Ramelet, s. XVII) ; Lo Felibrige es establit, coma ture - Citation: Quand del mandament de Dieu las
pòrta l’estatut, pèr sauvar nòsta lenga; e, en sauvant lengas se trobèguen a la sepultura de la temeritat del
la lenga sentèm au fons dau còr que gandirem de mai gigant Nembròd, qui dirà que la nòstra non forèssa
tot çò que fai portar la tèsta drecha a l’òme (Frederic pas de l’asempre ? (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
Mistral, Santa Estèla d’Avinhon, 1877) 2. éprouver sequèla n. f. (s. XIV.) séquelle
3. ressentir - Citation: L’un sentiá d’un estòc de- sequéncia n. f. (s. XII...) séquence
sclavar las costèlas, / per ont s’estorissiá la sang a bèl sequenciacion n. f. (s. XX.) séquençage
rajòll’autre, que mila pics alongavan pel sòl, / vesiá sequencial, ala adj. (s. XX.) séquentiel, elle
son paure còrs despartit en estèlas (Pèire Godelin, sequenciator n. m. (s. XX.) séquenceur
Ramelet, s. XVII) sequestracion n. f. (s. XIX...) séquestration
sentir a loc. répandre une odeur sequestrar v. (s. XIII., lat. sequestrare) sost.
sentir a mosit loc. sentir le moisi séquestrer
sentir a rabinat loc. sentir à brûlé sequestrat, ada adj. e n. (s. XIV., de sequestrar)
sentir a vin loc. sentir le vin sost. séquestré, ée - Citation: Los Sequestrats
sentir al bon loc. sentir bon d’Altona (Jean-Paul Sartre, s.XX)
sentir al fum loc. sentir la fumée sequèstre n. m. (s. XIII., lat. sequestrum) sost.
sentir de narra loc. avoir du nez / du flair séquestre
sentir grat a qualqu’un de loc. → saber grat sequièr n. m. lieu ensoleillé
savoir gré, être reconnaissant sequièra n. f. (s. XIV.) sécheresse
sentir grèu de sa persona (se -) loc. se sentir sequòia n. f. (s. XIX..., del nom d’un cap indian)
fatigué séquoia (botanica)
sentir lo cuol palhós (se -) loc. se sentir ser n. m. (s. XI.) soir veire: vespre - Expression:
merdeux (en faute) Rintravan a l’ostalariá tótei leis sers, leis informa-
sentir lo rumat loc. sentir le roussi tors de premsa, que li restava plus qu’a cercar sus de
sentir l’uscle loc. sentir à fagot televisions satellizadas un rebat dei novelas (Robèrt
sentir son feble loc. connaître son point faible Lafònt, 1996)
sentís a l’armari loc. cela sent le renfermé ser (a -) loc. ce soir
sentís a vielhum loc. c’est suranné ser (al -) loc. le soir
sentís l’arlan loc. ça sent mauvais ser (ara de -) loc. ce soir-même veire: arser
sentor n. f. (s. XIV...) → odor 1. odeur veire: flaira, ser (de -) loc. dans la soirée
sent 2. senteur ser (sul -) loc. sur le soir
sentorassa n. f. mauvaise odeur serà pas mai (aquò non ne -) loc. il n’y aura pas
sentorós, osa adj. odorant, ante de suites
sentre v. → sentir 1. sentir 2. éprouver 3. ressen- serac n. m. (s. XVIII...) sérac
tir serada n. f. soirée veire: vesprada, vesperal
sepal n. m. (s. XVIII...) sépale (botanica) serafin n. m. (s. XIII.) séraphin
separable, abla adj. (s. XIV...) séparable seral, ala adj. du soir
separacion n. f. (s. XIII.) séparation seralh n. m. (s. XIV..., de l’italian ? persan) sérail
separar v. (s. XIV.) séparer veire: sopartir serbe n. m. (s. XIII.) 1. sénevé 2. moutarde
separatisme n. m. (s. XIX...) séparatisme sauvage (botanica)
separatista adj. e n. (s. XVIII...) séparatiste sèrbi, sèrbia adj. e n. (s. XIX...) serbe
separator, tritz (pl. separators, trises) adj. e n. m. serbo-croat, ata adj. e n. (s. XIX...) serbo-croate
(s. XVI...) séparateur (instrument) seren, ena adj. (s. XII.) serein, eine
sépia n. f. (s. XIV.) seiche serena n. f. (s. XIV.) sirène
sèpia (far los uèlhs de -) loc. faire les yeux doux serena n. f. brise du soir
sepion n. m. petite seiche serena n. f. (s. XII.) 1. rosée du soir - Expression:
septenat n. m. (s. XIX..., del francés) septennat Ai gorrinat per la serena / tota la santa de la nuèit
septentrion n. m. (s. XIII.) septentrion (Pèire Godelin, s. XVII) 2. fraîcheur de la nuit
septentrional, ala adj. (s. XIII.) septentrional, ale serena (a la -) loc. à la belle étoile
septic, ica adj. (s. XVI...) septique serenada n. f. (s. XII.) sérénade - Expression: non
septicemia n. f. (s. XX., de l’anglés) septicémie mancava ges de vesprada / de faire ausir de serenada
septuagenari, ària adj. e n. (s. XIV...) septuagé- (Claudi Bruèis, s. XVII)
naire serenitat n. f. (s. XIV.) sérénité
septuplar v. (s. XV...) septupler serenta n. f. épicéa (botanica)
septuple, upla adj. (s. XV...) septuple serga n. f. (s. XII.) serge
sepulcral, ala adj. (s. XVII...) sépulcral, ale sergent n. m. (s. XVIII..., del francés) sergent
sepulcre n. m. (s. XII.) sépulcre seria n. f. (s. XVIII...) série
597
seriá plan una ! (aiçò ne -) servicis
seriá plan una ! (aiçò ne -) loc. ce serait drôle ! sèrra n. f. → ressega scie
seriá vinagre (quand tot -) loc. ce n’est pas la sèrra n. f. (s. XVII...) serre (agriculture)
mer à boire sèrra n. f. (lat. serra) → rèssa 1. corr. scie veire:
serial, ala adj. (s. XIX...) sériel, elle ressèga 2. corr. serre (colline) veire: bolbena,
seriar v. (s. XIX...) sérier ribièra
serigrafia n. f. (s. XX.) sérigraphie sèrra (a tota -) loc. par le chemin le plus court
serin, ina n. (s. XV...) serin (oiseau) sèrra de mar n. f. poisson-scie
seringa n. f. (s. XIII.) seringue serradura n. f. (s. XIII.) → serralha serrure
seringar v. (s. XIX.) seringuer serralha n. f. (s. XII.) serrure veire: serradura
seringat n. m. (s. XVII...) seringa (arbrisseau) serret n. m. égoïne
seriós coma un gat quand pissa expr. sérieux serrilhon n. m. monticule
comme... serum n. m. (s. XVI..., mot latin) sérum
seriós, osa (pl. serioses, osas) adj. (s. XIV...) sèrv, sèrva n. (s. XII.) serf, serve (servitude
sérieux, euse - Citation: Aquò’s pro seriós; una psi- sèrva n. f. (s. XIII.) 1. réservoir 2. vivier
cologia de las finas (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) 3. réserve
sermar v. (s. XII.) 1. mouiller (le vin) veire: (fam.) servador adj. e n. m. conservateur (alimen-
batejar 2. mettre de l’eau dans son vin taire...)
serment n. m. (s. XIII.) → eisserment sarment servant, anta adj. e n. qui se conserve
sermon n. m. (s. XI...) sermon - Expression: [A servar v. (s. XIII.) conserver (denrées...)
la] rèsta, jo non m’avanci pas tant de dire qu’aquò servar (èsser per -) loc. c’est à conserver / pour
sián de sermons faits, e non som pas tant [òrb] que jo être conservé
non conesca que MM. les reitors, missionaris o autres servatge n. m. servage
n’an pas besonh de mas instruccions (B Amilhan, s. servent, enta n. (s. XII.) 1. servant, ante 2. servi-
XVII) ; Expression: Mon sermon serà [divisit] en tres teur, servante
punts (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) serventa (far -) loc. faire la révérence
sermonaire, aira n. (s. XII.) sermonneur, euse servici n. m. (s. XII.) service - Citation: E per
sermonar v. (s. XII.) sermonner tant donc, vosauts reis, entenetz / governadors de
seropositiu, iva adj. (s. XX.) séropositif, ive la tèrra, aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de
serós, osa (pl. seroses, osas) adj. (s. XIV...) → vici, / bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565);
aquós séreux, euse (méd.) De segur, aqueth gascon literari au servici d’un tèxte
serositat n. f. (s. XIX...) sérosité (méd.) venerable e multisecular, que pòt en primièr destario-
sèrp n. f. (s. XII.) serpent - Expression: Sus, sus lar, mès fòrça mens que [l’anglo-normand] de l’auba
deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès, mirpa deu sègle dotze (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014,
! Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la graula p. 6).
ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir servici (èsser de -) loc. être de service
de Garròs, Eglògas, 1567) ; Expression: sèrp (anar servici (far -) loc. rendre service
quèrre lo nis de la -) (fr: aller chercher la lune) servici (far lo -) loc. faire le service militaire
sèrp (far la -) loc. serpenter servici (far un -) loc. rendre un service
sèrp de mestièr ! interj. fichu métier ! servici public n. m. service public
sèrp monetària n. f. (s. XX.) serpent monétaire servici tecnic n. m. service technique - Ex-
sèrp ponh (la -) loc. le serpent mord pression: Joan aviá fach sos estudis segondaris a Be-
serpar v. ramper sièrs, ont son paire, engenhaire de l’Escòla centrala,
serpatejar v. 1. serpenter 2. ramper bailejava lo servici tecnic del camin de fèrre (Rodgièr
serpaton n. m. petit serpent Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
serpejar v. intr. serpenter serviciable, bla adj. serviable
serpent n. (s. XII.) serpent (monstre...) servicial, ala n. (s. XIV...) 1. serviteur, servante
serpentari n. m. (s. XIX...) serpentaire (oiseau) - Citation: Joan de la taula, levèt lo cap. Pel primièr
serpentària n. f. (s. XIII...) serpentaire (plante) còp vegèt la serviciala. La plegava tota, la claror que
serpentin, ina adj. (s. XIII.) tortueux, euse montava de la flamba viva. Jogava sul front cande, la
serpentina n. f. (s. XIII.) serpentine (botanica) lusor del calelh (Joan Bodon, 1953) 2. garde-malade
serpentós, osa (pl. serpentoses, osas) adj. sin- - Citation: D’aquí ven que servicials, potatges, potin-
ueux, euse gas e vin et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de
serpiginós, osa (pl. serpiginoses, osas) adj. (s. palma del chai e del granièr ont non tròbi provision
XIV.) de la nature des serpents que d’aire (Pèire Godelin, A París, s. XVII)
serpilhièra n. f. serpillière veire: tòrca, torcon serviciós, osa (pl. servicioses, osas) adj. servi-
serpol / serpolet n. m. (s. XIV., lat. serpyllum) ser- able
polet (botanica) servicis n. m. plur. (s. XX.) 1. les services
sèrpvolanta n. f. cerf-volant 2. secteur tertiaire
598
servidor sèxt (pl. sèxtes)
servidor n. m. (s. XII.) serviteur veire: servicial, set (èsser abrandat de -) loc. avoir très soif
servent - Citation: Sos servidors, tremolatz damb sèt annadas de fila loc. sept années de suite
plaser, / en gai crenhetz de li har desplaser, / l’amor, sèt beutats (a las -) loc. elle est d’une grande
lo gai, la crenhença s’amassen / e frem s’abracen (Pèir beauté
de Garròs, Psaume II, 1565) sèt fèls virats (a los -) loc. il a le diable au corps
servidor (far -) loc. faire la révérence sèt oras del ser loc. dix-neuf heures
servieta n. f. serviette setanta adj. num. card. soixante-dix
servieton n. m. 1. serviette (d’enfant) 2. bavette setanten, ena adj. num. ord. soixante-dixième
servil, ila adj. (s. XIII.) servile setembral, ala adj. de septembre
servilitat n. f. (s. XVI...) servilité setembre n. m. (s. XII.) septembre - Expression:
serviment n. m. action de servir Setembre es una abelha bandada de most (Leon Còr-
servir v. (s. XII.) servir - Citation: Mentretant, das, La Vèspa, Òc, abr. 1951)
lo que fa la doctrina abans vèspras, se poirà servir seten, ena adj. num. ord. septième
dels fondaments del Salut que trobarà p. 38 (B. sètge n. m. siège (encerclement)
Amilhan, 1673) ; Administrator, es aquel títol que sètge (levar lo -) loc. lever le siège (d’une ville)
li prepausèron. Per servir la patria (Paul Gairaud, sèti n. m. siège (pour s’asseoir...)
La sexològa, 1982) sèti nenet n. m. (s. XX.) siège auto (bébé)
servir a tota òbra loc. servir à tout usage setmana n. f. semaine - Expression: Los cocuts
servir un plat de peguesas loc. servir un plat alucan candèlas sus los taps, las primavèras e las mar-
de sottises (insulter) garidetas floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz la
servís de ne parlar (non -) loc. il est inutile d’en vinha que i va de bon còr e los sharments e’s doblan
parler d’ua setmana a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond La-
servís de res que li parletz (non -) loc. il est jús, Armanhac II, 1991) ; Expression: setmana dels
inutile que vous lui parliez sèt dimenges (far la -) (fr: ne rien faire) ; Expression:
servitud n. f. (s. XIII., lat. servitudo) servitude setmana dels tres dijòus (la -) (fr: la semaine des qua-
- Citation: Regina atau regnar poscas urosament, / tre jeudis)
atau nos governar tu poscas longament, / atau pause setmana intrant (la -) loc. la semaine prochaine
ton hilh, ornat de gràcias raras, / lo jun de servitud setmana que ven (la -) loc. la semaine
sus las nacions barbaras (Pèir de Garròs, Psaumes. A prochaine
la Regina, s. XVI) setmanada n. f. 1. semaine (durée 2. salaire)
sesa n. f. (s. XII., lat. sedere, var.: seda (Gasc.)) setmanal, ala adj. → setmanièr 1. hebdo-
1. sost. siège épiscopal veire: Santa-Sesa 2. sost. madaire 2. semainier, ière
cathédrale setmanièr, ièra adj. e n. m. 1. hebdomadaire
sesca n. f. 1. typha (botanica) 2. massette veire: setmenal 2. semainier, ière
3. glaïeul setòri, òria adj. e n. sétois, oise
séser v. → sèire 1. siéger 2. seoir setze adj. num. card. (s. XIII.) seize
sesètz-vos sus un formiguièr e digatz-me quala setzen, ena adj. num. ord. (s. XIII.) seizième
vos a fissat ? expr. on ignore d’où vient le coup setzena n. f. (s. XIII.) seizaine
/ l’accusation / la fuite seu n. m. suif
sesilha n. f. séance - Expression: sesilha (non seuse (/selze) n. m. → silèx silex
poder téner -) (fr: ne pas pouvoir rester en place) seuseron (/selzeron) n. m. → silèx silex
sesilha (èsser en -) loc. 1. être en séance 2. iron. sevèr, èra adj. (s. XII...) sévère - Expression:
être en repos La cara d’aquela femna èra sevèra, auturosa benlèu
sesilha (téner -) loc. tenir séance / siéger (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
sesquièr, sesquièra n. m. marécage sevèrament adv. (s. XVI...) sévèrement
session n. f. (s. XVII...) session severitat n. f. (s. XII...) sévérité
sèsta n. f. → prangièra 1. sexte 2. sieste sevicis n. m. plur. (s. XIII...) sévices
sèsta (far -) loc. faire la sieste sexagenari, ària adj. e n. (s. XV...) sexagénaire
sestèrci n. m. (s. XVI...) sesterce (monnaie ro- sexagesima n. f. (s. XIV.) sexagésime
maine) sèxe n. m. (s. XIII.) sexe
sestièr n. m. (s. XII...) setier sexisme n. m. (s. XX.) sexisme
sestina n. f. (s. XIX..., de l’italian) sextine (poésie) sexista adj. (s. XX.) sexiste
set n. f. soif sexologia n. f. (s. XX.) sexologie
sèt adj. num. card. sept - Expression: E quand sèt sexològue, òga n. (s. XX.) sexologue
oras avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant sexoterapeuta n. (s. XX.) sexothérapeute
Miquèl, me caliá partir... Mas, en me’n tornant, aviái sexoterapia n. f. (s. XX.) sexothérapie
d’alas que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX) sèxt (pl. sèxtes) adj. num. ord. (s. XIV.) → seisen
set (amodar la -) loc. étancher sa soif sixième
599
sextament sifilis (pl. sifilisses)
600
sifilitic, ica simoniac
sifilitic, ica adj. e n. (s. XVII...) syphilitique silici n. m. (s. XIX...) silicium
sifon n. m. (s. XIII...) siphon silicòna n. f. (s. XIX...) silicone
sifonar v. (s. XIX...) siphonner siliconar v. (s. XX.) siliconer
sigillari, ària adj. (s. XV...) sigillaire siliconat, ada adj. (s. XX) siliconé, ée
sigillat, ada adj. (s. XVI...) sigillé, ée siliconatge n. m. (s. XX.) siliconage
sigillografia n. f. (s. XIX...) sigillographie silicòsi n. f. (s. XX.) silicose
sigillografic, ica adj. (s. XIX...) sigillographique sillaba n. f. (s. XII.) syllabe - Expression:
sigla n. f. (s. XVIII..., del latin) sigle (m.) Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
sigma n. m. (s. XVII..., letra de l’alfabet grèc) sigma proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
sigmatic, ica adj. (s. XX.) sigmatique sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
sigmatisme n. m. (s. XX.) 1. sigmatisme (ling. per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramat-
2. psych.) ica, 1935)
signalar v. (s. XIII.) signaler (police...) sillabari n. m. (s. XVI...) syllabaire
signaletic, ica adj. (s. XIX...) signalétique sillabic, ica adj. (s. XVI...) syllabique
signaletica n. f. (s. XX.) signalétique sillogisme n. m. (s. XIV.) syllogisme
signalizacion n. f. (s. XX.) signalisation siloèta n. f. (s. XVIII..., del francés) silhouette
signalizar v. (s. XX.) signaliser silvèstre, èstra adj. (s. XIX...) sylvestre
signalizator, tritz (pl. signalizators, trises) n. (s. silvicòla adj. (s. XIX...) sylvicole
XX.) signalisateur, trice silvicultor, tritz (pl. silvicultors, trises) n. (s.
signar v. (s. XII.) signer (signature) veire: senhar XIX...) sylviculteur, trice
silvicultura n. f. (s. XIX...) sylviculture
signat çai-jos loc. signé ci-dessous simbiòsi n. f. (s. XIX..., de l’alemand ? grèc) sym-
signatari, ària n. (s. XVII...) signataire biose
signatura n. f. (s. XV...) signature simbòl n. m. (s. XIV...) symbole
signe n. m. (s. XII.) 1. signe 2. symbole 3. inten- simbolic, ica adj. (s. XIX...) symbolique - Cita-
tion tion: Qui n’a comprés melhor la valor simbolica ?
signe val lo còp (lo -) loc. c’est l’intention qui (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
compte simbolisme n. m. (s. XIX...) symbolisme
signet n. m. (s. XIV.) 1. seing 2. signet simbolista adj. e n. (s. XIX...) symboliste
significacion n. f. (s. XIII.) signification simbolizar v. (s. XVIII...) symboliser
significància n. f. (s. XIII.) signifiance simetria n. f. (s. XVI...) symétrie
significant n. m. (s. XX.) signifiant (lingüistica) simetric, ica adj. (s. XVI...) symétrique
significant, anta adj. (s. XVI...) signifiant, ante simfonia n. f. (s. XII.) symphonie - Citation:
significar v. (s. XI.) signifier D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament de
significat n. m. (s. XX.) signifié nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot çò
significatiu, iva adj. (s. XIV.) significatif, ive - Ci- que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a
tation: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc-
l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra, citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta
dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida mai que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai
significativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins Saber, 1940)
La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940) simfonic, ica adj. symphonique
significativament adv. (s. XIV.) significative- Simforian n. m. Symphorien
ment simian, ana adj. (s. XIX...) simien, enne
sil /silo n. m. (s. XIV.) silo simiesc, esca (pl. simiesques, escas) adj. (s.
silatge (/silotatge) n. m. (s. XX.) silotage veire: XIX...) simiesque
ensilatge similar, ara adj. (s. XVI...) similaire - Citation:
silenci n. m. (s. XIII.) silence ... çò qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de
silenci (far -) loc. faire silence milhor retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses
silenciós, osa (pl. silencioses, osas) adj. (s. XVI...) sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, person-
silencieux, euse atges tipizats per un adjectiu passapertot, laissas a
silenciosament adv. (s. XVIII...) silencieusement represas ditas similaras, evocacion de personnatges
silenci ! interj. silence ! mes o mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de
silèx (pl. silèxes) n. m. (s. XVI...) silex veire: còps arabizanta de son nom, descripcions repetitivas
seuse e esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta
silfe n. m. (s. XVII...) sylphe (myth.) de Rotland, 2014
silfida n. f. (s. XVII...) sylphide (myth.) similitud n. f. (s. XIII...) similitude
silice n. f. (s. XVIII...) silice simonia n. f. (s. XIII.) simonie
silicèu, èa adj. (s. XVIII...) siliceux, euse simoniac n. m. (s. XII.) simoniaque
601
simpatia sinovial, ala
602
sinsòla sobrar
sinsòla n. f. → engrisòla lézard gris veire: cer- noirit de lingüistica (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu,
nalha 1968)
sintactic, ica adj. (s. XIX..., de l’alemand) syntac- sistèmas electorals n. m. plur. systèmes élec-
tique toraux (juridic)
sintagma n. m. (s. XX.) syntagme sistematic, ica adj. (s. XVI...) systématique
sintaxi n. f. (s. XVI...) syntaxe sistematizacion n. f. (s. XIX...) systématisation
sintaxic, ica adj. (s. XIX...) syntaxique sistematizar v. (s. XVIII...) systématiser
sintèsi n. f. (s. XIV., gr. sunthesis) sost. synthèse sistemic, ica adj. e n. f. (s. XX.) systémique
- Citation: Per fin, ajustarem qu’una lenga pòt pas sistòla n. f. (s. XVI...) systole
se limitar a un terrador e un sol temps. Deu èsser sistre n. m. schiste
la sintèsi dels parlars naturals de tota la nacion e la site n. m. (s. XIV..., de l’italian ń sito ż) site
sintèsi de la lenga dels escrivans ancians e modèrns situacion n. f. (s. XIV..., lat. situare) situation -
(Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) Citation: "La consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, en-
sintetic, ica adj. (s. XVII...) synthétique decada ò desaviada devers un subre-ieu, es aquò que
sintetizar v. (s. XIX...) synthétiser ditz tota situacion (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968)
sintetizator n. m. (s. XX.) synthétiseur situacionisme n. m. (s. XX.) situationnisme
sintonizar v. (s. XX.) syntoniser situacionista adj. e n. (s. XX.) situationniste
sinuós, osa adj. (s. XVI...) sinueux, euse situar v. (s. XIV.) situer
sinuositat n. f. (s. XVI...) sinuosité siulada n. f. (de siular, var.: fiulada, hiulada, shiu-
sinus n. m. (s. XVI..., mot latin) sinus (anatomia) lada (Gasc.)) → siulada sifflement
sinus n. m. (s. XVI..., mot latin ? arabi) sinus siuladís (pl. siuladisses) n. m. (de siular) → siu-
(géom.) ladís sifflement prolongé
sinusiti n. f. (s. XX.) sinusite siulaire, aira n. (de siular) → siulaire siffleur,
sionisme n. m. (s. XIX...) sionisme euse
sionista adj. e n. (s. XIX...) sioniste siular v. (lat. sibilare, var.: fiular; hiular; shiular;
sirèna n. f. (s. XIX...) sirène (avertisseur) siblar; eissiblar (Gasc.)) → siular 1. siffler veire: fi-
sirgar v. intr. 1. s’agiter 2. se démener ular 2. fam. boire excessivement
sirgon n. m. 1. bruit confus 2. chants d’oiseaux, siular coma una calandra loc. siffler comme...
dispute... siulèl n. m. (de siular) → siulèl sifflet (objet)
siriac n. m. (s. XVII...) syriaque siulet n. m. (de siular, var.: shiulet, fiulet, hiulet
sirian, ana adj. e n. (s. XIX...) syrien, enne (Gasc.)) coup de sifflet
siringe n. f. syrinx siuletar v. (de siular) → siuletar siffloter
siròc n. m. (s. XIII.) sirocco veire: eisseròc siure n. m. liège
siròp n. m. (s. XII..., de l’arabi) sirop siurièr n. m. chêne-liège
sirpa n. f. mégère snack / snack-bar (pl. snacks / snacks-bars) n.
sirupós, osa (pl. siruposes, osas) adj. (s. XVIII...) m. (s. XX.) snack (/ snack-bar)
sirupeux, euse sobeiran, ana adj. e n. (s. XII., lat. superanus
sirventés n. m. (s. XIII.) 1. sirventès 2. poésie < super) 1. souverain, aine - Citation: A lausor,
politique onor e glòria de Dieu, onor e profièit del rei nòstre
sisa n. f. 1. rangée 2. base 3. assise 4. couche sobeiran senhor, e per demonstrar la veraia reverén-
5. filon cia, fidelitat e subjeccion de las gens dels tres estats
sisal n. m. (s. XX.) sisal (botanica) del present país de Lengadòc... (Casèrn de dolença,
siscladís (pl. siscladisses) n. cris perçants pro- 1424) 2. suzerain, aine
longés sobeiranament adv. (s. XIII.) souverainement
sisclal n. m. cri aigu veire: sisclet sobeiranetat n. f. (s. XII...) souveraineté
sisclar v. intr. (s. XII.) 1. crier 2. piailler sobeiranetat n. f. (s. XII...) souveraineté
siscle n. m. (s. XII.) cri aigu sòbra n. f. (s. XIII.) 1. reste - Expression: sòbra que
siscle (mandar un -) loc. pousser un cri manca (val mai -) (fr: il vaut mieux faire envie que
sisclet n. m. 1. cri aigu veire: sisclal 2. loquet pitié) 2. excédent
sisme n. m. (s. XX.) séisme sòbra (en -) loc. en sus
sismic, ica adj. (s. XIX...) sismique sòbra (la -) loc. 1. le surplus 2. ce que le com-
sismicitat n. f. (s. XIX...) sismicité merçant donne en plus
sismografe n. m. (s. XIX...) sismographe sòbra de (per -) loc. pour comble de
sismogramma n. m. (s. XX.) sismogramme sobraire, aira adj. (s. XIII...) économe
sismologia n. f. (s. XIX...) sismologie sobramar v. (s. XII.) aimer à l’excès
sismològue, òga n. (s. XX.) sismologue sobramor n. m. (s. XII.) amour excessif
sistèma n. m. (s. XVI...) système - Citation: sobrar v. 1. être en trop 2. outrepasser 3. dé-
Riscavi antau de m’embarrar dins mon sistèma, passer
603
sobrar los autres (a -) sòfia
sobrar los autres (a -) loc. à surpasser les autres socialista adj. e n. (s. XIX...) socialiste
sobrar un carpan (se -) loc. y gagner une gifle socializacion n. f. (s. XIX...) socialisation
sobrar una bofa (se -) loc. y gagner une gifle socializar v. (s. XVIII...) socialiser
sòbras (de -) loc. 1. en surplus 2. de reste - Ci- socials (avantatges -) n. m. plur. avantages so-
tation: Avètz de temps de sòbra, saique ! me faguèt ciaux
frejament (Max Allier, L’emperau, 1977) socials (eleits -) n. m. plur. élites sociales (so-
sòbras (per -) loc. par surcroît cio.) f. plur.
sòbras (n’i a de -) loc. il en reste societal, ala adj. (s. XX.) sociétal, ale
sobrat, ada adj. riche, abondant societari, ària n. (s. XVIII...) sociétaire
sobreta n. f. soubrette, servante supplémen- societat n. f. (s. XI.) société
taire veire: sòbra societat anonima n. f. (s. XIX...) société
sòbri ? (qué me -) loc. qu’est-ce que j’y gagne anonyme
? societat de consum n. f. (s. XX.) société de con-
sòbri, sòbria adj. (s. XII...) sobre sommation
sobrièr n. m. 1. factotum veire: factotum 2. ou- societat de las Nacions n. f. (s. XX.) société des
vrier employé à diverses tâches Nations
sobrietat n. f. (s. XIII.) sobriété societat industriala n. f. (s. XX.) société indus-
sobtament adv. (s. XIII.) subitement veire: sobte trielle
sobtar v. 1. surprendre veire: suspréner 2. faire societat sabenta n. f. (s. XIX.) société savante
peur 3. hâter societat secreta n. f. (s. XIX...) société secrète
sobte, sobta adj. (s. XIII.) subitement sociocultural, ala adj. (s. XX.) socio-culturel, elle
soc n. m. (s. XIV.) 1. tronc 2. souche 3. billot socioeconomic, ica adj. (s. XX.) socioé-
soc de Nadal loc. bûche de Noël conomique
soca (socha) n. f. (s. XIV.) 1. souche 2. cep socioeducatiu, iva adj. (s. XX.) socio-éducatif,
socam n. m. 1. les ceps 2. la vigne ive
socar v. souquer sociolingüistica n. f. (s. XX.) sociolinguistique
socar v. 1. heurter 2. (v. intr.) trimer sociologia n. f. (s. XIX...) corr. sociologie
sòci, sòcia n. 1. associé, ée 2. partenaire 3. so- - Citation: Es encara possible a un mèstre de la
ciétaire geografia, coma de l’istòria, coma de la sociologia
sociabilitat n. f. sociabilité o de l’etnologia "miègjornalas" de se targar de la
sociable, abla adj. (s. XVI...) sociable mesconoissença e del mesprètz de la lenga d’òc, e
social (actor -) n. m. acteur social d’estampar las pròvas desvergonhadas de son [ig-
social (cambiament -) n. m. changement social norància] (Robèrt Lafont, Per un Institut d’Estudis
(socio.) occitans, 1980)
social (conflicte -) n. m. conflit social (socio.) sociologic, ica adj. (s. XIX...) sociologique
social (contracte -) n. m. contrat social (socio.) sociològue, òga n. (s. XIX...) sociologue
social (crusòl -) n. m. 1. creuset social 2. melt- socioprofessional, ala adj. (s. XX.) socioprofes-
ing pot sionnel, elle
social (dialògue -) n. m. dialogue social (socio.) socioprofessionalas (categorias -) n. f. plur.
social (fait -) n. m. fait social (socio.) catégories socioprofessionnelles
social (grop -) n. m. groupe social (socio.) sòcle n. m. (s. XVII..., de l’italian) socle
social (moviment -) n. m. mouvement social socorreire, eira n. qui porte secours veire: aju-
(socio.) daire
social, ala adj. (s. XVI...) social, ale socórrer v. (s. XII.) secourir
sociala (accion -) n. f. action sociale socorrisme n. m. (s. XX.) secourisme
sociala (ajuda -) n. f. aide sociale socorrista n. (s. XX.) secouriste
sociala (classa -) n. f. classe sociale (socio.) socors n. m. plur. (s. XII.) secours
sociala (coesion -) n. f. cohésion sociale (socio.) socratic, ica adj. (s. XVI...) socratique
sociala (conformitat -) n. f. conformité sociale soda n. f. (s. XVI..., del latin med. ? arabi) soude
(socio.) sòda n. m. (s. XIX..., de l’anglés) soda
sociala (mobilitat -) n. f. mobilité sociale (so- sodanés, esa (pl. sodaneses, esas) adj. e n. (s.
cio.) XIX..., de l’arabi) soudanais, aise
socialas (convencions -) n. f. plur. conventions sòdi n. m. (s. XIX..., de l’anglés) sodium
sociales (socio.) sodomia n. f. (s. XII...) sodomie
socialdemocracia n. f. (s. XIX...) social- sodomita n. (s. XIV.) sodomite
démocratie sodomizar v. (s. XVI...) sodomiser
socialdemocrata n. (s. XX.) social-démocrate sòfa n. m. (s. XVI..., de l’arabi) sofa
socialisme n. m. (s. XIX...) socialisme sòfia n. f. (var.: abla (Auv.)) ablette
604
Sofia solecisme
Sofia n. f. Sophie (prénom féminin) sòl (pel -) loc. adv. par terre
sofisma n. m. (s. XIII.) sophisme sol se cosselha, tot sol se repend (qui tot -) expr.
sofisme n. m. (s. XIX..., de l’arabi) soufisme il ne peut s’en prendre qu’à lui-même
sofista n. (s. XII.) sophiste sol, sola (sou, sola) adj. seul, seule veire: solet
sofistic, ica adj. e n. f. (s. XIII...) sophistique sòla n. f. 1. plante du pied 2. semelle 3. sole
sofisticacion n. f. (s. XIII.) sophistication (poisson) 4. base 5. fondation
sofisticar v. (s. XIII.) sophistiquer sòla (levar -) loc. s’enfuir
sofisticat, ada adj. (s. XX.) sophistiqué, ée sòla (tirar -) loc. marcher en traînant les pieds
sofisticator, tritz n. (s. XX.) sophistiqueur, euse solaç (far -) loc. 1. réconforter - Expression: Pan,
soflament n. m. (s. XIII.) soufflement per se far solaç e se brembar totjorn de sa mestressa
soflar v. (s. XIV.) → bufar souffler avalida, [copèt] de canèls, e [los ajustèt amb] de cera
soflar lo most loc. boire le vin nouveau a mòda d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s.
soflariá n. f. (s. XIX...) soufflerie XVII) 2. soulager 3. consoler
sofle n. m. (s. XIII...) → buf souffle solaç (lo trabalh es un -) expr. le travail fait
soflet n. m. (s. XV...) 1. soufflet 2. camouflet oublier la peine
sofraita (far -) loc. faire défaut solaç (pl. solaces) n. m. (s. XII.) 1. soulagement
sofraita (far -) loc. 1. faire défaut 2. manquer 2. agrément 3. plaisir
sofraita (n’aver -) loc. 1. en avoir besoin 2. en solaç (se far -) loc. se consoler
être dépourvu solaç (se téner -) loc. 1. se consoler 2. se donner
sofraita / sofracha n. f. (s. XII., lat. suffracta) consolation
1. dénuement 2. manque 3. besoin solaç (téner -) loc. 1. consoler 2. tenir compag-
sofraita de (aver -) loc. manquer de nie
sofraitós, osa (èsser -) loc. être dans le besoin solaçar v. (s. XII.) 1. soulager 2. se divertir
sofraitós, osa (pl. sofraitoses, osas) / sofrachós, solada n. f. jonchée
osa (pl. sofrachoses, osas) adj. (s. XIII., de sofraita solairar v. exposer au soleil
/ sofracha) 1. souffreteux, euse veire: patir 2. né- solairòl n. m. endroit ensoleillé
cessiteux, euse solament adv. (s. XII.) seulement
sofrar v. (s. XVII...) soufrer solana n. f. 1. soulane (versant de montagne
sofratge n. m. (s. XIX...) soufrage au soleil) 2. vent d’Est
sofre n. m. (s. XIII...) soufre solar v. 1. paver 2. carreler 3. ressemeler
sofrença n. f. (s. XII.) → patiment souffrance solar, ara adj. solaire
veire: sofriment solari / solarium n. m. (s. XVIII...) solarium veire:
sofrença (aver -) loc. avoir patience solelhador
sofrent n. m. (s. XII. ń sofridor ż) → pacient pa- solastalgia n. f. (2003 (Glenn Albrecht), lat. so-
tient (méd.) veire: patir lari/sōlācium X (solus, desolare) + gr. -algia) so-
sofriment n. m. (s. XII...) → patiment 1. souf- lastalgie
france veire: sofrença 2. tolérance 3. privation sòlda n. f. (s. XII..., de l’italian) solde
sofrir v. (s. XII.) 1. souffrir 2. supporter soldada n. f. (s. XII.) → sòlda solde (paie)
sofrologia n. f. (s. XX.) sophrologie soldadar v. (s. XII.) → soldar solder
sofrològue, òga n. (s. XX.) sophrologue soldadièra n. f. (s. XII.) fille à soldat
sògre, sògra n. (s. XII.) beau-père, belle-mère - soldar v. (s. XVII..., de l’italian) solder
Expression: E èra aqueste Bosombas sògre de la cun- soldat n. m. (s. XV..., de l’italian) soldat
hada de la rèira cunhada de l’aujolet, la quala quidem soldat (far -) loc. être soldat
cunhada per plan sofrir le cunh s’ajaguèc d’un jolit, soldat arderós n. m. un vaillant soldat
polit, polidet e berotèl filhet (Odde de Triors, 1578) soldata n. f. (s. XVII...) soldate
soís, soïssa (pl. soisses, soissas) adj. e n. (s. XV..., soldatalha n. f. soldatesque
de l’alemand) 1. suisse 2. suisse, suissesse soldatesca n. f. (s. XVI..., de l’italian) soldatesque
soïssa (far -) loc. manger en égoïste soldaton n. m. petit soldat (soldat de plomb)
sòja n. f. (s. XIX..., de l’anglés / alemand ? manchó ? soldièr n. m. (s. XII.) 1. soudard 2. mercenaire
japonés) soja solecisme n. m. (s. XIV.) solécisme
sojorn n. m. (s. XII.) séjour solelh n. m. (s. XII.) soleil - Expression: solelh a
sojorn (daissar -) loc. laisser du répit asclar lo cap (un -) (fr: un soleil de feu) ; Expression:
sojorn (dreit de -) n. m. droit de séjour solelh a encara una ora d’aut (lo -) (fr: il reste une
sojornar v. intr. (s. XII.) séjourner heure avant le coucher du soleil) ; Expression: solelh
sòl n. f. 1. sol veire: ièra, aira 2. aire de battage colc, las cigalas se calan (amb lo -) (fr: quand ça va
sòl n. m. (s. XIII...) sol (musique) mal, on ne les entend plus) ; Expression: solelh de
sòl (al -) loc. par terre miègjorn (d’aplomb coma un -) (fr: droit comme un
sòl (alongar pel -) loc. étendre par terre ń I ż) ; Expression: solelh lusís, non fa besonh de luna
605
solelh solitud
(quand lo -) (fr: quand on a le mieux, le secondaire bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela
est inutile) ; Expression: solelh pica fèrme (lo -) (fr: promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr
le soleil tape fort) ; Expression: solelh qu’an besonh Barta, Pròsas de tota mena, 1979
de despeirar ( i a pro tèrras jol -) (fr: il y a du travail solemnitat n. f. (s. XII...) solennité
pour tous) ; Expression: solelh s’engorga (lo -) (fr: solenca n. f. fête de fin de travaux agricoles
le temps se couvre) ; Expression: solelh, totes pòdon soler v. (lat. solere) avoir l’habitude de
claure (al -) (fr: il y place pour tous sous le soleil) solesa n. f. → solitud solitude
solelh (a la raja del -) loc. en plein soleil solet, eta adj. (s. XIII.) 1. unique 2. tout seul,
solelh (jos la ròda del -) loc. sous le soleil toute seule - Citation: Mès que ? lo lop s’enfug;
solelh (la mendre escandilhada de -) loc. le tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i cor a
moindre petit morceau de soleil tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat,
solelh (lo mendre rai de -) loc. le moindre jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi,
rayon de soleil segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni
solelh (préner lo -) loc. prendre le soleil d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon
solelh a l’autre (d’un -) loc. du lever au coucher umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor
du soleil (Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
solelh a solelh (de -) loc. du levant au couchant soletament adv. (s. XIII.) tout seul
solelh calfa (lo -) loc. le soleil tape solèu n. m. (s. XIII...) 1. haut-le-cœur 2. nausée
solelh colc loc. soleil couchant solèu (donar lo -) loc. soulever le cœur (donner
solelh colc (a -) loc. 1. au crépuscule 2. au soleil envie de vomir)
couchant 3. à l’ouest solèvament n. m. (s. XIII...) 1. soulèvement 2. ré-
solelh colc (al -) loc. au soleil couchant volte
solelh de lèbre n. m. soleil faible (digne d’un solevar v. (s. XIII.) soulever
clair de lune) solèx (pl. solèxes) n. m. (s. XX.) solex
solelh fa pargue (lo -) loc. le soleil fait un halo solfègi n. m. (s. XVIII..., de l’italian) solfège
solelh fa ròda (lo -) loc. le soleil fait un halo solfejar v. (s. XIII...) solfier
solelh intrant (a -) loc. au coucher du soleil solfinar v. 1. sentir 2. deviner 3. pressentir
solelh intrat (a -) loc. à la tombée du jour solfre n. m. (s. XIII.) soufre veire: solpre
solelh levant n. m. le soleil levant solhadura n. f. souillure
solelh levant (a -) loc. à l’Est solhar (/sulhar) v. 1. salir - Expression: E !
solelh levat (a -) loc. soleil levant quna de vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sul-
solelh pica (lo -) loc. le soleil tape hat aquela rauba blanca que Dieus i carguèt en nais-
solelh tabasa (lo -) loc. le soleil tape sent ? Vos vòli pas far vòstre procès, mès se caduna
solelh treslutz n. m. le soleil levant d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças
solelh tresmont (a -) loc. à soleil couchant bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. souiller
solelh tusta (lo -) loc. le soleil tape 3. déshonorer
solelh va traucar (lo -) loc. le soleil va percer solharda n. f. 1. souillarde 2. souillon
les nuages solidar v. (s. XIV.) affermir
solelhada n. f. coup de soleil (insolation) solidari, àría adj. (s. XVII...) solidaire
solelhada n. f. apparition du soleil (entre les solidaritat n. f. (s. XVII...) solidarité
nuages) solidaritat e cooperacion internacionala n. f.
solelhador n. m. 1. lieu ensoleillé 2. terrasse solidarité et coopération internationale
solelhant n. m. versant sud solidarizar (se) v. pron. (s. XIX...) se solidariser
solelhant (al -) loc. au sud solide adv. certainement
solelhar v. (s. XII.) 1. exposer soleil 2. faire soleil solide n. m. solide (matière)
solelhar (al -) loc. au sud solide (non ne soi -) loc. je n’en suis pas sûr
solelhàs (un gròs -) expr. un soleil de plomb solide, ida adj. (s. XIV...) solide - Citation: Las
solelhenc, enca adj. relatif au soleil promessas an lo còr solide, un còr que truca fèrme
solelhet n. m. (s. XII.) petite apparition du soleil coma l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
solelhièr n. m. terrasse exposée au soleil solidificacion n. f. (s. XVI...) solidification
solelhós, osa (pl. solelhoses, osas) adj. en- solidificar v. (s. XVIII...) solidifier
soleillé, ée soliditat n. f. (s. XIII.) solidité
solemne, emna adj. (s. XIV...) solennel, elle - Ex- solièr n. m. (s. XII.) 1. grenier 2. fenil
pression: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de solilòqui n. m. (s. XVIII...) soliloque
Verdun se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos solista n. (s. XIX..., de l’italian) soliste
caldrà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidén- solitari, àría adj. e n. (s. XIII.) solitaire
cia : "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e com- solitàriament adv. (s. XIV.) solitairement
prés : " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos solitud n. f. (s. XIV...) solitude
606
sollicitacion somsiment
sollicitacion n. f. (s. XV...) sollicitation somiar v. (de somniar X sòm, var.: sauniar, saunejar
sollicitar v. (s. XI.) solliciter - Expression: Puish (Gasc.)) → somniar sost. songer • rêver
doncas que plasut vos a / ritmes en gascon compausar, somicar v. intr. gémir
/ de mi vos n’èratz pas estat / en vaganaut sollicitat /a somission n. f. (s. XVI...) soumission
préner la causa damnada / de nòsta lenga mespresada sommacion n. f. (s. XIII...) sommation
(Pèir de Garròs, 1567) sommar v. (s. XIII...) sommer
sollicitator, tritz (pl. sollicitators, trises) n. (s. sommari n. m. (s. XIII.) sommaire
XIV.) solliciteur, euse sommàriament adv. (s. XIII.) sommairement
sollicitud n. f. (s. XIII.) sollicitude sommitat n. f. (s. XIII.) sommité
sòlo n. m. (s. XVIII., de l’italian) solo veire: sol somnambul, ula adj. e n. (s. XVII...) somnam-
solombrar v. (s. XIII.) mettre ou être à l’ombre bule
solombre, bra adj. (s. XIII...) 1. sombre 2. obscur, somnambulisme n. m. (s. XVIII...) somnambu-
ure lisme
solombrós, osa adj. (s. XIII...) 1. sombre 2. om- sòmni n. m. (s. XIII., lat. somnium) → sòmni →
bragé, ée 3. taciturne sòmni 1. songe veire: pantais - Citation: Sòm-
solombrut, uda adj. (s. XIII...) 1. sombre nis dau matin (Max Roqueta, 1937) ; Sòmnis de la
2. sournois, oise nuòch (id.,1942) ; Citation: E lo sòmni de mesura /
solprar v. → sofrar soufrer qu’escampavas dins lo cèu, / que ritz, sòrre e sorras-
solpre n. m. → sofre soufre tre, / pron e còntra, la grand lutz.... (Enric Espieux,
solstici n. m. (s. XIII.) solstice Tròbas I, Sobèrna, 1951). 2. sost. rêve veire: pantais,
solubilitat n. f. (s. XVIII...) solubilité sòmi
soluble, ubla adj. (s. XIII...) soluble sòmni (per -) loc. en rêve
solucion n. f. (s. XIII.) solution sómnia d’aglands (truèja magra -) expr. on rêve
solvença n. f. (s. XVII...) solvabilité à ce qu’on n’a pas
solvent, enta adj. (s. XVI...) solvable somniada n. f. (de somniar) rêverie
sòlver v. (s. XVI...) 1. dissoudre 2. résoudre
somniadís (pl. somniadisses) n. m. (de somniar)
solvut (tot -) loc. tout trempé
rêvasserie
sòm n. m. (s. XII.) sommeil
somniaire, aira n. (s. XIII.) 1. songeur, euse
sòm n. f. envie de dormir
2. rêveur, euse
som n. m. (s. XIII.) sommet
somniant, anta adj. (s. XII., de somniar) songeur,
sòm (acampar -) loc. être gagné par le sommeil
euse
sòm (aver una bèla -) loc. avoir très envie de
somniar v. (s. XIII., lat. somniare, var.: sauniar,
dormir
saunejar (Gasc.)) 1. sost. songer veire: somiar
sòm (far -) loc. faire la sieste
- Citation: Ai longtemps somniat d’una edicion de
som (lo fin -) loc. le fin fond
trobadors, o d’un trobador, que seriá lisa de tota carga
sòm (tombar de la -) loc. tomber de sommeil
critica, critica al sens ont aquò s’entend per un ro-
sòm a las cardelinas (fariá venir la -) expr. il est
manista (Max Roqueta, Òc, oct.1948, p. 35) 2. sost.
très ennuyeux
rêver
sòm assegurat loc. sommeil profond
somniassejar v. (de somniar) rêvasser
sòm en qualque endreit (aver -) loc. être obligé
somnifèr, èra adj. e n. m. (s. XVI...) somnifère
de découcher
somnolar v. (s. XIII...) somnoler
sòm me capleva (la -) loc. je tombe de sommeil
som, soma adj. → prigond 1. profond, onde somnoléncia n. f. (s. XIII.) somnolence
2. creux, euse somnolent, enta adj. (s. XIII.) somnolent, ente
soma n. f. (s. XIII.) somme (quantité) somondre (/ somonsar) v. (s. XII.) semoncer
somatic, ica adj. (s. XIX...) somatique somonsa n. f. (s. XII.) semonce
somatizar v. (s. XX.) somatiser somòure v. 1. exciter 2. soulever
somelhar / somelhejar v. (s. XII.) sommeiller sompet n. m. flaque
somelhós, osa (pl. somelhoses, osas) adj. (s. XII.) somptuari, ària adj. (s. XVI...) somptuaire
1. ensommeillé, ée 2. qui a toujours sommeil somptuós, osa (pl. somptuoses, osas) adj. (s.
somés / somesa (pl. someses, esas) n. 1. pis XIII.) somptueux, euse
2. mamelle somptuositat n. f. (s. XV...) somptuosité
somés, esa (pl. someses, esas) adj. (s. XIII...) somsida n. f. (de somsir) corr. ravage • dégât •
1. soumis, ise 2. obéissant, ante maladie
sometre v. (s. XIII., lat. submittere) soumettre somsiment n. m. (s. XIII.) 1. engloutissement
sometre a votacion loc. mettre aux voix 2. naufrage veire: naufragi
sòmi n. m. (occ. sòm X sòmni) → sòmni → sòmi somsiment n. m. (de somsir) corr. plainte • ac-
1. songe veire: pantais 2. rêve veire: pantais tion de geindre
607
somsir soparèl
somsir v. (s. XIII., lat. sumere (?)) corr. piétiner sondar la gafa loc. 1. tâter le terrain 2. tirer les
• abîmer • rendre malade • engloutir • vexer vers du nez
- Expression: somsir l’òrt (me vengas pas -) (fr: ne sondatge n. m. (s. XVIII...) sondage
viens pas piétiner mon jardin) sondatge d’opinion n. m. (s. XX.) sondage
somsir (far -) loc. corr. faire morfondre dans d’opinion
l’attente (faire trépigner d’impatience) • acca- sonet n. m. (s. XII.) sonnet veire: son
bler sonhaire, aira n. m. soigneur
somsir (se) v. (de somsir) corr. se morfondre • sonhar v. (s. XII.) soigner
geindre sonhat, ada adj. soigné, ée
somsir de còps loc. corr. rouer de coups sonhós, osa (pl. sonhoses, osas) adj. (s. XII.)
somsir jos sos pès loc. corr. fouler aux pieds soigneux, euse
somsisseire, a n. fam. qui se plaint toujours • sonhosament adv. (s. XII...) soigneusement
qui geint sonjament n. m. (s. XIII.) → sòmni songe
somsit, ida adj. (de somsir) corr. affligé, ée • ac- sonòr, òra adj. (s. XVI...) sonore
cablé, ée • vexé, ée • détérioré (chose) sonoritat n. f. (s. XIV.) sonorité - Citation: ... çò
somsit, ida de fred loc. corr. transi de froid qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor
sòm (se rebondre dins la -) loc. s’enfoncer dans retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs
le sommeil recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tip-
son n. m. (s. XII.) son (audition) izats per un adjectiu passapertot, laissas a represas di-
sonada n. f. 1. cri 2. son 3. timbre (son) tas similaras, evocacion de personnatges mes o mens
sonaire, aira n. joueur, euse (mus.) istorics o mitics sus la sola sonoritat, de còps ara-
bizanta de son nom, descripcions repetitivas e este-
sonalha n. f. (s. XIII.) sonnaille veire: son
orotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de
sonalhièr n. m. animal du troupeau portant la
Rotland, 2014
clochette
sonorizacion n. f. (s. XX.) sonorisation
sonar v. (s. XII.) 1. sonner - Citation: Talament
sonorizar v. (s. XIX...) sonoriser
qu’un paure poèta es costrent de far coma los san-
sonque adv. 1. seulement - Expression: Cossí ?
sonhaires : quand sonan devant la pòrta d’un catolic,
Cada bon companhon / aurà mestressa sonque jo ? /
sonan de cançons, quand son devant la pòrta d’un
Cadun trobarà sa caduna, / e jo non trobarai pas una
de la religion, sonan de psalmes, e de la faiçon con-
? / Non fumetís ! Que si farai ; Expression: / e se
tentan tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI); Se
la que [cortesarai] / n’es de còrs e [d’esperit] triada, /
cantas bravament, se danças per compàs, / compaire
tornatz me far manjar civada (Pèire Godelin, Ramelet
Tòcasòm, non m’en estoni pas; / car una levador, que
mondin, s. XVII) 2. à moins que 3. sauf (excep-
t’apapaissonava, / ditz que quand tu naissiás ta maire
tion)
te sonava (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII);
sonque (pas -) loc. pas même
Los qu’an pas ausit tindar Nadalet dins lor enfança
sonsida n. f. 1. tassement 2. lieu piétiné
pòdon pas se far una idèa de tot lo gaug que la vida lor
son ; sos adj. poss. 1. son 2. ses
a panat. Lo nòstre campanièr, qu’alara èra pas vièlh,
sopa n. f. (s. XII.) soupe
ni pigre, lo nos sonava, uèit jorns avant Nadal, cada
ser aprèp l’Angèlus, durant una ora (Loïsa Paulin, sopa (trempar -) loc. tremper la soupe
Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. jouer (d’un in- sopa de caulets n. f. soupe aux choux
strument) 3. appeler 4. interpeller sopa de morre loc. soupe à la grimace
sonar a brand loc. sonner à la volée sopada n. f. (s. XV.) 1. gros souper 2. gros dîner
sopada (aver una -) loc. avoir du monde à dîner
sonar campana a martèl loc. sonner le tocsin
ou à souper
veire: tòca-senh
sopaire, aira n. 1. soupeur, euse 2. convive
sonar de grand balanç loc. sonner a toute volée
sopaires (aver de -) loc. avoir du monde à dîner
sonar de la flaüta loc. jouer de la flûte
ou à souper
sonar del violon loc. jouer du violon
sopapa n. f. (s. XIX..., del francés) soupape
sonar las danças loc. jouer les airs
sopar v. (s. XII.) dîner (repas du soir) - Citation:
sonar lo tòca-sènh loc. sonner le tocsin Per faire davalar lo tripon, lo lombet e tota la seguida,
sonar los classes loc. sonner le glas avèm begut un còp de blanqueta e avèm cantat. Es
sonar trenhon loc. sonner le carillon après sopar que se tauleja. La nuèit es longa (Pèire
sonariá n. f. sonnerie Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
sonata n. f. (s. XVII..., de l’italian) sonate sopar n. m. (s. XII.) dîner
sonatina n. f. (s. XIX...) sonatine sopar (qui manja tot a son disnar, li rèsta res
sonda n. f. (s. XII...) sonde per son -) expr. il faut être prévoyant
sondaire, aira n. (s. XX.) sondeur, euse soparèl n. m. → ressopet 1. réveillon 2. souper
sondar v. (s. XIV...) sonder (à la nuit)
608
sopartida sortilhièr
sopartida n. f. (s. XIII...) 1. séparation 2. distri- sorneta n. f. 1. sornette veire: sorna 2. conte
bution court
sopartir v. (s. XIII.) 1. distribuer veire: partir, sornetas n. f. plur. sornettes (fausses informa-
partejar 2. diviser tions)
sopièr n. m. amateur de soupe sorniàs, assa (pl. sorniasses, assas) adj.
sopièra n. f. (s. XVIII...) soupière sournois veire: sorn
sople, sopla adj. (s. XII...) 1. souple 2. flexible sornièra n. f. → escurina 1. obscurité
soplesa n. f. (s. XVI...) 1. souplesse 2. agilité 2. ténèbres
3. docilité sornura n. f. obscurité - Citation: I a un moment
soporific, ica adj. (s. XVI...) soporifique de la jornada, que nomam calabrun, onte l’ombra dau
soprano n. (s. XVIII., mot italian) soprano vèspre cuerb lo cèu e la terra de sornura, de dòu
soquet n. m. souche rabougrie e de malanconiá (F. Mistral, Prefaci a Aquiles Mir,
soquet (daissar lo -) loc. laisser quelque chose Cançon de la lauseta, 1907)
à désirer sornut, uda adj. → sornarut 1. morose 2. taci-
soquet (tombar coma un -) loc. tomber raide turne 3. sournois, oise
sora n. f. (de l’arabi) sourate sorra n. f. 1. sable vaseux 2. lest
sòrba n. f. (s. XVI...) sorbe sorrar v. lester
sòrbas (non es per de / es pas per de -) expr. ce sorrastra n. f. demi-sœur
n’es pas pour des prunes sòrre n. f. (s. XII.) sœur - Citation: Non disián res
sorbet n. m. (s. XVI, de l’italian ? turc ? arabi) sor- las doas sòrres. Eran pas qu’elas (Paul Gairaud, La
bet sexològa, 1982)
sorbetièra n. f. (s. XIX.) sorbetière sòrre de caritat n. f. soeur de charité - Citation:
sorbièr n. m. (s. XIII...) sorbier Van veire los pichons, los que patisson, los malauts,
sord (far lo -) loc. faire la sourde oreille los vièlhs. Se mainan de los far suenhar. Fan ram-
sord coma un araire loc. sourd comme pèl a las sòrres de caritat (Paul Gairaud, La sexològa,
sord coma un panièr loc. sourd comme... 1982)
sord coma un topin loc. sourd comme un pot sòrre devèrs la maire n. f. sœur utérine
sord coma una becada loc. sourd comme... sorreta n. f. petite sœur
sord coma una cavèca loc. sourd comme... sorretas n. f. plur. sœurs jumelles
sord coma una pala loc. sourd comme... sorsa n. f. (s. XII...) source veire: surgent, dotz,
sord, sorda adj. e n. (s. XI.) sourd, sourde font
sordament adv. sourdement - Expression: Açò sòrt n. f. (s. XII.) 1. sort - Expression: sòrt
siá dit sense comparason, solament per gandir nòstre a qualqu’un (far un -) (fr: obtenir une situation /
Nonrés d’aqueste repròpchi, que perqué se met en métier à quelqu’un) 2. destin 3. sortilège
campanha be sembla sordament s’estimar quicomet sòrt es reglat (son -) loc. son compte est bon
(Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) sòrta n. f. (s. XVI...) 1. sorte - Expression: Noiri-
sordanha adj. e n. f. (fam.) dur, dure d’oreille gat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl,
(m. e f.) e capable de desrambulhar tota sòrta de concepcion ;
sordeis adj. (s. XII.) pire que tout veire: pièg Expression: e per aquò digne de se carrar dambe un
sordejar v. (s. XII.) → pejorar empirer plumacho de prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII)
sordet n. m. bécassine (oiseau) 2. espèce
sordide, ida adj. (s. XV...) sordide sòrta que (de -) loc. de sorte que
sordièra n. f. (s. XIV.) → surditat surdité sortent de (al -) loc. au sortir de
sordina n. f. sourdine sòrter v. → sortir sortir
sordre v. intr. 1. sourdre 2. jaillir sortida n. f. (s. XIII...) sortie
sòrga n. f. 1. caquet 2. babil sortida n. f. entrée en scène
sòrga (aver -) loc. tenir tête en conversant sortida (far una bèla -) loc. faire une entrée en
sorgent n. m. source veire: sorsa scène
sòrgo n. m. (de l’italian) sorgho sortida de (a la -) loc. au sortir de
sorire v. intr. (s. XII..., lat. subridere) sourire sortida de secors n. f. sortie de secours
sorire sus la boca (lo -) loc. le sourire aux lèvres sortilègi n. m. (s. XIII...) sortilège
sorisent, enta adj. (s. XII...) souriant, ante sortilhièr n. m. (s. XII.) → faitilhièr 1. sorcier
soritz (pl. sorises) n. f. → mirga souris 2. jeteur de sort
sornariá n. f. sournoiserie sortir v. (s. XIII.) sortir veire: sòrter - Expression:
sornarut, uda adj. 1. morose veire: sornut 2. tac- Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi,
iturne 3. sournois, oise òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen-
sorne, sorna adj. (s. XIII. ń sorn ż) 1. obscur, ure jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans
2. sombre mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda
609
sortir sosta
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: sosemplegat, ada adj. (s. XX.) sous-employé, ée
sortir de las bragas d’un borgés (fr: être issu d’un sosentendre v. (s. XVII...) sous-entendre
bourgeois) ; Expression: sortir de las bragas d’un sosentendut n. m. (s. XVIII...) sous-entendu
nòble (fr: être issu d’un noble) ; Expression: sortir sosespècia n. f. (s. XIX...) sous-espèce
de las bragas d’un pacan (fr: être issu d’un paysan) sosesquipament n. m. (s. XX.) sous-équipement
sortir de malautiá loc. relever de maladie sosesquipat, ada adj. (s. XX.) sous-équipé
sortir de ribas loc. tirer d’affaire sosestimar v. (s. XIX...) sous-estimer
sortir de ribas (se -) loc. 1. se tirer d’affaire sosexpausar v. (s. XIX...) sous-exposer (photo)
2. (fam) se tirer le cul des ronces veire: espausar
sortir del fangàs loc. tirer d’affaire / du bour- sosexposicion n. f. (s. XX.) sous-exposition
bier (photo) veire: espausar
sortir del gròs grum loc. être d’une famille sosgrop n. m. (s. XIX...) sous-groupe
huppée sosia n. m. (s. XVII...) sosie
sortir del palhàs loc. sortir de la misère soslàupia n. f. 1. auvent 2. porche
sortir (se’n -) loc. s’en sortir soslinhar v. (s. XVIII...) souligner
sortit (me’n soi -) loc. je m’en suis tiré soslòctenent n. m. (s. XVII...) sous-lieutenant
sos adj. poss. (s. XII.) ses sosman n. m. (s. XVI...) sous-main
sosalimentacion n. f. (s. XX.) sous-alimentation sosmarin, ina adj. e n. m. (s. XVIII...) 1. sous-
sosalimentat, ada adj. (s. XX.) sous-alimenté, ée marin, ine 2. sous-marin
sosarrendar v. (s. XVI...) → soslogar sous-louer sosoficièr n. m. (s. XVIII...) sous-officier
sosc (pl. sosques) n. m. → sòmni 1. rêve 2. pen- sosòme n. m. (s. XX.) sous-homme
sée sosòrdre n. m. (s. XVII...) sous-ordre
soscada n. f. → reflexion 1. réflexion 2. rêve sospagar v. (s. XX.) sous-payer
soscadissa n. f. → reflexion 1. réflexion 2. pen- sospèit n. m. (s. XIII..., de sospeitar, var.: sospèch, pl.
sée sospèches (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov., Niça)) sost.
soscaire (èsser al -) loc. être hors de péril soupçon
soscaire, aira n. → pensaire penseur, euse sospeitable, abla adj. (s. XIII..., de sospeitar, var.:
soscap n. m. (s. XVIII...) sous-chef sospechable, abla (Leng.)) soupçonnable
soscar v. intr. (lat. suspicare, var.: soschar (Lem., sospeitar v. (s. XIII., lat. suspicere, var.: sospechar
Auv., Viv. Alps)) 1. penser veire: pensar, perpen- (Leng.)) 1. soupçonner 2. suspecter
sar - Citation: ... m’estiri sus mon lèit, mentre qu’a sospeitat, ada adj. (s. XIX., de sospeitar, var.:
mon costat lo [còssol] de Tolosa [retira ?] sas cauc- sospechat, ada (Leng.)) qui est soupçonné, ée
etas, e sosqui a l’Academia: l’an passat i legissiái sospeitós, osa adj. (s. XIII., lat. suspicere, var.:
mon rapòrt sul concors de lenga d’òc, qui lo legís on- sospechós, osa (Leng.)) 1. soupçonneux, euse
gan ? (Josèp Salvat, Diurnal de la deportacion, 1975) 2. méfiant, ante
2. corr. réfléchir - Citation: Tirèri camin en soscant sospesar v. (s. XIII...) soupeser
a las capacitats intuitivas e cognitivas de las vacas. sospir n. m. (s. XII.) 1. soupir (respirer) 2. soupir
Aquesta semblava pas acceptar lo cambiament (Sèrgi (musique) - Citation: Totis n’èm qu’un sospir a sa
Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, trista musica, / que la pròva de nau a son aritmetica
2019) (Pèire Godelin, segonda floreta, s. XVII).
soscavar v. miner sospiralh n. m. (s. XIII.) soupirail veire: es-
soscripcion n. f. (s. XVI..., lat. subscriptio) perdalh
souscription (publicacion...) sospirant, anta n. (s. XIII...) soupirant, ante
soscriptor, tritz (pl. soscriptors, trises) n. (s. sospirar v. (s. XII.) soupirer
XVII..., lat. subscriptor) 1. souscripteur (à une sospoblat, ada adj. (s. XX.) sous-peuplé, ée
parution) 2. souscripteur (emprumt...) sosprefècte, ècta n. (s. XIX...) sous-préfet, sous-
soscriure v. (s. XVI..., lat. subscribere) souscrire préfète
soscutanèu, èa adj. (s. XVIII...) sous-cutané, ée sosprefectura n. f. (s. XIX...) sous-préfecture
sosdesvolopament n. m. (s. XX.) sous- sosprior n. m. (s. XIII.) sous-prieur
développement sosproduccion n. f. (s. XX.) sous-production
sosdesvolopat, ada adj. (s. XX.) sous-développé, sosproduit n. m. (s. XIX...) sous-produit
ée sosprogramma n. m. (s. XX.) sous-programme
sosdiaconat n. m. (s. XVII...) sous-diaconat sosproletari, ària n. (s. XX.) sous-prolétaire
sosdiague n. m. (s. XVII...) sous-diacre sosproletariat n. m. (s. XX.) sous-prolétariat
sosdirector, tritz (pl. sosdirectors, trises) n. (s. sossecretari, ària n. (s. XIX...) sous-secrétaire
XVIII...) sous-directeur, trice sossignar v. (s. XVI...) soussigner
sosemplec n. m. (s. XX., de sos + emplec) sous- sossignat, ada adj. (s. XVI...) soussigné, ée
emploi sosta n. f. (s. XIII.) 1. abri 2. aide
610
sosta sovenir (se)
611
sovent subrabondància
Galhard, s. XVI) ; Expression: Mon còr, mai que e los colars de longa subjeccion / qui, devath eths, si
mai, pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái regnan, nos demòra, / gitem là-hòra (Pèir de Garròs,
tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins Psaume II, 1565)
lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar blosa de subjècte n. m. (s. XI. ń subjet ż, lat. subjectum) su-
l’aire (Julieta Dissèl, s. XX) jet
soviet n. m. (s. XX., mot rus) soviet subjectiu, iva adj. (s. XIV..., lat. escol. subjectivus)
sovietic, ica adj. (s. XX.) soviétique subjectif, ive
sovietològue, òga n. (s. XX.) soviétologue subjectivitat n. f. (s. XIX..., de subjectiu) subjec-
spaghetti n. m. plur. (s. XIX..., mot italian) tivité
spaghetti subjonctiu n. m. (s. XIV., lat. subjunctivus)
sprint n. m. (s. XX., mot anglés) sprint subjonctif - Citation: Lo preterit de l’indicatiu
suau adv. (de suau (adj.)) 1. corr. tout doux e l’imperfait del subjonctiu que constituisson en
2. doucement 3. corr. tranquillement francés parlat de temps en via de disparicion, son del
suau (demorar -) loc. corr. garder son calme tot vius en lenga d’Òc (Loís Alibèrt, Gramarica occi-
suau (far -) loc. corr. se taire veire: se calar tana, 1935)
suau (far tot -) loc. 1. corr. faire tout doux 2. corr. subjugacion n. f. (s. XIV., de subjugar) subjuga-
agir avec précaution tion
suau (tot -) loc. corr. tout bonnement / simple- subjugar v. (s. XIV., lat. b. subjugare) subjuguer
ment sublièra n. f. 1. sablière 2. charpente
suau, suava adj. (lat. suavis) 1. corr. doux, douce sublimacion n. f. (s. XIX..., lat. alq. sublimatio)
2. tranquille 3. corr. calme sublimation
suau ! interj. (de suau) corr. silence ! sublimar v. (s. XIV., lat. sublimare) sublimer
suavament adv. (s. XVI..., de suave) → suavement sublimat, ada adj. (s. XIV., de sublimar) 1. sub-
sost. limé, ée 2. sublimé
suave, suava adj. (s. XVI..., lat. suavis) sost. suave sublime, ima adj. (s. XV..., lat. sublimis) sublime
veire: suau, deliciós, requist subliminal, ala adj. (s. XIX..., al. del lat. sub + li-
suavet (tot -) loc. corr. tout doucement men) subliminal, ale
suavitat n. f. (s. XVI..., lat. suavitas) suavetat sost. sublimitat n. f. (s. XIV., lat. sublimitas) sublimité
suavité submergible, ibla adj. (s. XVIII..., de submergir)
sub- pref. (lat. sub) sub- submersible
subaerian, ana adj. (s. XIX..., de sub + aerian) sub- submergir v. (s. XIV..., lat. submergere) sub-
aérien, enne merger
subalpin, a adj. (s. XVIII..., de sub + alpin) sub- submersion n. f. (s. XIV..., lat. submersio) submer-
alpin, une sion
subaltèrne, èrna adj. e n. (s. XV..., lat. subalternus) subordinacion n. f. (s. XVII..., lat. subordina-
subalterne tio) 1. subordination (ordre établi) 2. subordi-
subconscient, enta adj. e n. m. (s. XIX..., de sub + nacion (dépendance) 3. subordination (lingüis-
conscient) subconscient tica) - Exemple: conjonccion de subordinacion, que
subdevesir v. (s. XIV..., de sub + devesir) subdi- religa una proposicion subordinada a una proposicion
viser dont depend
subdivision n. f. (s. XVII..., lat. subdivisio) subdi- subordinada adj. e n. (s. XVII..., de subordinar)
vision subordonnée (lingüistica) - Exemple: Las proposi-
subduccion n. f. (c. 1960, lat. subductio) subduc- cions subordinadas pòdon èsser introduitas per un
tion pronom relatiu (subordinadas relativas).
subèc n. m. → apoplexia 1. apoplexie subordinant, a adj. e n. m. (s. XVII..., de subor-
2. évanouissement dinar) subordonnant, e (lingüistica) - Exemple:
subintrant, anta adj. (s. XVIII..., lat. subintrans) conjonccion subordinanta
subintrant, ante (méd.) subordinar v. (s. XV..., lat. subordinare) subordon-
subir v. (s. XVI..., lat. subire) 1. subir 2. supporter ner
subit, ida adj. (de subir) subit, ite subordinat, ada adj. (s. XVII..., de subordinar) sub-
subjacent, enta adj. (s. XIV., lat. subjacens) sous- ordonné, e
jacent, ente subordinat, ada n. (de subordinar) subordonné,
subjeccion n. f. (s. XV., lat. subjectio) sujétion - Ci- e (sos ses ordres)
tation: A lausor, onor e glòria de Dieu, onor e profièit subornacion n. f. (s. XIV..., lat. med. subornatio)
del rei nòstre sobeiran senhor, e per demonstrar la ve- subornation
raia reveréncia, fidelitat e subjeccion de las gens dels subornar v. (s. XIII..., lat. subornare) suborner
tres estats del present país de Lengadòc... (Casèrn de subrabondància n. f. (s. XIV., de subrabondar)
dolença, 1424); Trenquem los laç de lor dominacion / subreabondància corr. surabondance
612
subrabondar subreplan
subrabondar v. (s. XIV., de subre + abondar) subredesvolopat, ada adj. (s. XX.) surdéveloppé,
subreabondar corr. surabonder ée
subrabondós, osa (pl. subrabondoses, osas) subredire v. (s. XVI...) surenchérir
adj. (s. XIV., de subrabondar) subreabondós corr. subredita n. f. (s. XVI...) surenchère
surabondant subredòsi n. f. (s. XX.) 1. surdose 2. overdose
subrabondosament adv. (s. XIV., de subre + subredotat, ada adj. (s. XX.) surdoué, ée
abondós) subreabondosament corr. surabon- subrefais (pl. subrefaisses) n. m. 1. surcharge
damment 2. placenta
subractiu, iva adj. (s. XIV.) subreactiu corr. surac- subrefar v. faire payer trop cher
tif, ive subrefin, ina adj. surfin, ine
subractivitat n. f. (s. XIX...) subreactivitat corr. subrefòrt, òrta adj. (s. XIV. ń sobrefort ż) très fort
suractivité subregelacion n. f. (s. XX.) surgélation
subragut, uda adj. (s. XIV.) subreagut sost. subregelar v. (s. XX.) surgeler
suraigu subregelat, ada adj. (s. XX.) surgelé, ée
subralimentacion n. f. (s. XIX..., de subre + ali- subregelator n. m. (s. XX.) surgélateur
mentacion) subrealimentacion sost. suralimenta- subregenerator, tritz (pl. subregenerators,
tion trises) n. (s. XX.) surgénérateur, trice
subralimentar v. (s. XIX..., de subre + alimentar) subreieu n. m. (s. XIX..., subre + ieu) sost. surmoi
subrealimentat sost. suralimenter (psicologia) veire: l’aquò, lo ieu - Citation: "La con-
subran adv. 1. soudain 2. à l’improviste sciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò desaviada
subrauçada n. f. (s. XIX..., de subrauçar) devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota situacion
subreauçada corr. surélévation (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968)
subrauçar v. (s. XIX..., de subre + auçar) subreauçar subrejorn (de -) loc. au milieu du jour
surélever • surhausser subrejorn (al -) loc. au grand jour
subre prep. sur veire: sus subremar prep. (de subre + mar) au-dessus du
subre (èsser de -) loc. 1. être en plus 2. être su- niveau de la mer
perflu subrementon n. m. double menton veire: golar
subrebaissar v. (s. XVII...) surbaisser
subrebèl, èla adj. (s. XIV. ń sobrebel ż) très beau subremesura n. m. (s. XIV. ń sobremesura ż) sur-
subrebon, ona adj. (s. XIII.ń sobrebon ż) très bon mesure
subrecalfa n. f. (s. XX.) surchauffe subremesurar v. (s. XIV. ń sobreamesurar ż) sur-
subrecalfar v. (s. XX.) surchauffer mesurer
subrecapacitat n. f. (s. XX.) surcapacité subremontar v. (s. XIV...) surmonter
subrecar, ara adj. très cher, chère subremontar la dolor loc. surmonter la
subrecarga n. f. (de subre + carga) 1. surcharge douleur
2. iron. subrécargue ğ (t. de marine). Personage subremortalitat n. f. (s. XX.) surmortalité
à bord représentant l’armateur. subremplec n. m. (s. XX.) suremploi
subrecarga (per -) loc. par surcroît subrenadar v. (s. XIV. ń sobrenadar ż) surnager
subrecargar v. (s. XIII. ń sobrecargar ż, de subre + subrenatural, ala adj. (s. XVI...) 1. surnaturel,
cargar..., var.: subrecharjar (Auv.)) surcharger elle 2. surnaturel
subrecèl n. m. (de subre + cèl) ciel de lit subrendeman n. m. (s. XVIII..., de subre + ende-
subrecilh / ilha n. m. / f. (s. XIII. ń sobrecilh ż, lat. man) corr. surlendemain
supercilium o subre + cilh) sourcil subrendeutament n. m. (de subre + endeutament)
subrecompausat, ada adj. (s. XVIII..., de subre + sost. surendettement
compausat) surcomposé, ée (conjug.) subrenom n. m. (s. XIII. ń sobrenom ż) surnom
subreconsum n. m. (s. XX., de subre + consum) subrenomenar v. (s. XII...) surnommer
surconsommation subrenuèit (de -) loc. à nuit close
subrecòst (pl. subrecòstes) n. m. (s. XX., de subre subrepaga n. f. 1. gratification 2. bonne paie
+ còst) surcoût subrepassar v. (s. XVI...) surpasser
subrecreis (pl. subrecreisses) n. m. (s. XIII..., de subrepcion n. f. (s. XIV..., lat. jur. subreptio) sub-
subre + creis) surcroît reption
subrecréisser v. (s. XIII. ń sobrecreisser ż, de subre subrepelís (pl. subrepelises) n. m. (s. XIII. ń so-
+ créisser) surcroître brepelitz ż) surplis
subrecubèrta n. f. (s. XX., de subre + cubèrta) ja- subrepés (per -) loc. par-dessus le marché
quette (livre) subrepés (pl. subrepeses) n. m. 1. surcharge
subredent n. f. (s. XVI..., de subre + dent) surdent 2. surplus
subredesvolopament n. m. (s. XX.) sur- subrepèsca n. f. (s. XX.) surpêche
développement subreplan n. m. surface veire: plan, superficia
613
subreplús (pl. subreplusses) subsidiàriament
subreplús (pl. subreplusses) n. m. (s. XIII. ń so- subretot adv. surtout veire: sustot - Expres-
breplus ż) surplus sion: Al contrari de çò que se pòt creire, èra subre-
subrepoderós, osa (pl. subrepoderoses, osas) tot a l’intrada de l’ivèrn que las carrièras, per ieu,
adj. (s. XX.) surpuissant, ante s’animavan (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
subrepopulacion n. f. (s. XX.) surpopulation 1940)
subrepoténcia n. f. (s. XX.) surpuissance subrevaler v. (s. XII. ń sobrevaler ż) survaloir
subrepression n. f. (s. XX.) surpression subrevenguda n. f. 1. survenance 2. survenue
subreprètz (pl. subrepreses) n. m. (s. XX.) sur- subrevenir v. intr. (s. XII...) survenir
prix subrevèsta n. f. pardessus
subreproduccion n. f. (s. XX.) surproduction subrevestit n. m. (s. XX., de subre + vestit) survête-
subreproduccion n. f. (s. XIX...) surproduction ment
subreproduire v. (s. XX.) surproduire subrevida n. f. (s. XVI...) survie
subreptici, ícia adj. (s. XIII..., lat. subrepticius) subreviure v. (s. XIV. ń sobreviure ż) survivre
subreptice subrevivença n. f. (s. XVII...) survivance
subreptíciament adv. (s. XIV..., de subreptici) subrevivent, enta adj. e n. (s. XVI...) survivant,
subrereal, ala adj. (s. XX., de subre + real) sost. ante
surréel, elle subrevolar v. (s. XX.) survoler (avion)
subrerealisme n. m. (s. XX., de subre + realisme) subrexpausar v. (s. XIX...) surexposer (photo)
sost. surréalisme (literatura) subrexposicion n. f. surexposition (photo)
subrerealista adj. e n. (s. XX., de subre + realista) subrimpression n. f. (s. XX., de subre + impression)
sost. surréaliste (art) - Expression: Vesiá dins lo subreimpression corr. surimpression
primièr movement subrerealista que i èra estat dels subrinformacion n. f. (s. XX., de subre + informa-
mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens univer- cion) subreinformacion sost. surinformation
sitari del mot, dins la cultura e aquò li agradava, car subrinformat, ada adj. (s. XX., de subre + informat)
s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra un esclata- subreinformat sost. surinformé, ée
ment a un moment donat dels quadres de l’elèit cul- subrintendent, enta n. m. (s. XVI...)
tural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr. 1951) subreintendent sost. surintendant
subreregenerator, tritz adj. e n. (s. XX., de subre + subrogacion n. f. (lat. subrogatio) subrogation
regenerator) sost. surrégénérateur, trice (juridic)
subrereservacion n. f. (s. XX., de subre + reserva- subrogar v. (s. XIV..., lat. subrogare) subroger (ju-
cion) 1. sost. surréservation 2. surbooking ridic)
subresaut n. m. (de subre + saut) 1. corr. soubre- subrogat, ada adj. (s. XVII..., de subrogar) sub-
saut 2. corr. sursaut rogé, e (juridic)
subresaut (en -) loc. corr. en sursaut veire: sub- subrogatiu, iva adj. (s; XIX..., de subrogacion) sub-
resaut rogatif, ive (juridic)
subresautar v. (s. XVI..., de subre + sautar) corr. subrogatòri, òria adj. (s. XIX..., de subrogacion)
sursauter subrogatoire (juridic)
subreseire v. (s. XIV. ń supersedir ż, de subre + seire) subròme n. m. (s. XIX..., de subre + òme) subreòme
sost. surseoir (dreit) sost. surhomme
subresèit n. m. (s. XVII..., de subre + sèit) sost. subrondar v. 1. submerger 2. déborder 3. sur-
sursis nager
subrespleita n. f. (s. XX., de subre + espleitar, var.: subrora adv. à une heure indue
subresplecha (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov., Niça)) subrora loc. (de subre ora) corr. à une heure in-
sost. surexploitation due
subrespleitar (subresplechar) v. (s. XX., de es- subruman, ana adj. (s. XVI...) sost. surhumain,
pleitar / esplechar) surexploiter aine
subresquipament n. m. (s. XX.) suréquipement subsequent, enta adj. (s. XIII., lat. subsequens, en-
subresquipar v. (s. XX.) suréquiper tis) subséquent, ente
subrestar v. (de subre + estar) 1. sost. dominer subsequentament adv. (de subsequent) sub-
2. sost. survivre 3. sost. résister séquemment
subrestimacion n. f. (s. XIX..., de subre + estima- subsidéncia n. f. (s. XVI..., lat. subsidentia) subsi-
cion) sost. surestimation dence (méd.)
subrestimar v. (s. XVII...) surestimer subsidi n. m. (s. XIV., lat. subsidium) subside
subresulfatat, ada adj. (s. XX., de subre + sulfatat) subsidiari, ària adj. (s. XVI..., lat. subsidiarius)
corr. sursulfaté, ée subsidiaire
subretaxa n. f. (s. XVIII...) surtaxe subsidiàriament adv. (s. XVI..., de subsidiari) sub-
subretension n. f. (s. XX.) surtension sidiairement
614
subsidiaritat sucratge
subsidiaritat n. f. (s. XX., de subsidiari) subsidiar- subtropical, ala adj. (s. XIX..., de sub + tropical)
ité subtropical, ale
subsisténcia n. f. (s. XVII..., de subsistir) subsis- suburban, ana adj. (s. XIV..., lat. suburbanus) sub-
tance urbain, aine
subsistent, enta adj. e n. (s. XVII..., de subsistir) subvencion n. f. (s. XV., lat. b. subventio) subven-
subsistant, ante tion
subsistir v. (s. XIV..., lat. subsistere) subsister subvencionar v. (s. XIX..., de subvencion) subven-
subsonic, a adj. (s. XX., de sub + sonic) sub- tionner
sonique subvenir v. (s. XVI..., lat. subvenire) subvenir
substància n. f. (s. XIII., lat. substantia) substance subversion n. f. (s. XII..., lat. subversio) subver-
substancial, ala adj. (s. XIV., lat. substancialis ) sion
substantiel, elle subversiu, iva adj. (s. XVIII..., lat. subversum) sub-
substancialament adv. (s. XV..., de substancial) versif, ive
substantiellement subversivament adv. (s. XIX..., de subversiu) sub-
substancialisme n. m. (s. XIX..., lat. substancialis) versivement
substantialisme (philos.) subvertir v. (s. XIII..., lat. subvertere) subvertir
substancialitat n. f. (s. XVIII..., lat. substancialis) suc n. m. (s. XII.) → chuc suc
substantialité suc n. m. (s. XII.) 1. sommet 2. crâne
substantiu n. m. (s. XIII., lat. substantivum) sub- suc (préner -) loc. prendre goût
stantif (philos., gramm.) suc ni muc (aquò non a ni -) loc. cela ne vaut
substantivacion n. f. (s. XX., de substantivar) sub- rien / n’a aucun goût
stantivation suc plan garnit (aver lo -) avoir la tête bien
substantivament adv. (s. XVII..., de substantiu) pleine
substantivement sucada n. f. coup sur la tête
substantivar v. (s. XIV., lat. substantivus) substan- sucapelat, ada adj. → calvet (Fam.) chauve
tiver
sucar v. (s. XIV.) → chucar sucer
substantivat, ada adj. (s. XIV..., de substantivar)
succedanèu, èa adj. e n. m. (s. XIX..., lat. succeda-
substantivé, ée - Citation: Existís de nombroses ad-
neus) 1. succédané, été 2. succédané
jectius qualificatius o substantivats formats suls nu-
succedir v. intr. (s. XII.) succéder
merals, que servisson sovent a designar de mesuras
succès (pl. succèsses) n. m. (s. XVI...) succès
o de causas en relacion amb lo nombre (Loís Alibèrt,
succession n. f. (s. XIII.) succession
Gramatica occitana, 1935)
substitucion n. f. (s. XIII., lat. substitutio) substi- successiu, iva adj. (s. XIV...) successif, ive
tution successivament adv. (s. XIII.) successivement
substituible, ibla adj. (s. XX., de substituir + ibla) successor n. m. (s. XIII., lat. successor) sost. suc-
substituable cesseur
substituïr v. (s. XII., lat. substituere) substituer succincte, incta adj. (s. XV...) succinct, incite
substitut n. m. (s. XV. ń substituit ż, lat. substitutus) succion n. f. (s. XIV.) succion
substitut succombir v. (s. XIV...) 1. succomber 2. ne pas
substitutiu, iva adj. (s. XIX..., lat. substitutivus) résister
substitutif, ive succositat n. f. (s. XIV.) relatif au suc
substrat n. m. (s. XVIII..., lat. substratum) substrat succube n. m. (s. XIV...) succube
subsumir v. (s. XIX..., lat. subsumere (sub + succuléncia n. f. (s. XVIII...) succulence
sumere)) subsumer succulent, enta adj. (s. XVI...) succulent, ente
subtament adv. soudainement succursala n. f. (s. XVII...) succursale
subtar v. 1. surprendre 2. faire peur succursalisme n. m. (s. XX.) succursalisme
subte adv. tout à coup succursalista adj. e n. (s. XX.) succursaliste
subte (de -) loc. en sursaut sucós, osa (pl. socoses, osas) adj. (s. XIV.) plein
subte, subta adj. 1. vite 2. rapidement de suc veire: chucós
subterfugi n. m. (s. XIV..., lat. b. subterfugium) sucrar v. (s. XV...) sucrer
subterfuge sucrariá n. f. (s. XVII...) sucrerie
subtil, ila adj. (s. XI., lat. subtilis) sost. subtil, ile sucrat, ada adj. sucré, ée - Expression: E me
subtilament adv. (s. XIII. ń subtilment ż, de subtil) trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca,
subtilement una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant
subtilitat n. f. (s. XIII., lat. subtilitas) subtilité e sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon
subtilizacion n. f. (s. XVI..., de subtilizar) subtili- país, cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La
sation Quimèra, 1974)
subtilizar v. (s. XV..., de subtil) subtiliser sucratge n. m. (s. XIX...) sucrage
615
sucre superlatiu
sucre n. m. (s. XIV.) sucre - Expression: Res, per sul; suls art. def. contr. (occ. "sus + lo".) 1. sur le
ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclopons de su- 2. sur les
cre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e sulcòp adv. 1. tout de suite 2. sans délai 3. sur
tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa le champ
Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) sulcuol n. m. → paterlada fessée
sucre (es un -) loc. ce fruit est excellent sulfamida n. f. (s. XX.) sulfamide
sucre (èsser un -) loc. être tout miel, tout sucre sulfat n. m. (s. XVIII...) sulfate
(personne) sulfatacion n. f. (s. XX.) sulfatation
sucre (l’ama coma de -) loc. il en fait ses délices sulfatadoira n. f. (s. XX., del francés) → maquina
sucrièr n. m. (s. XVI...) sucrier de sulfatar sulfateuse (machine)
sucrièr, èra adj. (s. XVI...) sucrier, ère sulfataire, aira n. (s. XX., del francés) sulfateur,
sud n. m. (s. XII..., de l’anglés) sud eusse (personne)
sud-african, ana adj. e n. (s. XX.) sud-africain, sulfatar v. (s. XIX...) sulfater
aine sulfatat, ada adj. (s. XIX...) sulfaté, été
sud-american, ana adj. e n. (s. XIX...) sud- sulfatatge n. m. (s. XIX...) sulfatage
américain, aine sulfit n. m. (s. XVIII...) sulfite
sud-èst n. m. (s. XV...) sud-est sulfur n. m. (s. XVIII...) sulfure
sud-oèst n. m. (s. XV...) sud-ouest sulfuric, ica adj. (s. XVIII...) sulfurique
sudacion n. f. (s. XIX...) sudation sulfurós, osa (pl. sulfuroses, osas) adj. (s. XVI...)
sudista adj. e n. (s. XIX...) sudiste 1. sulfureux, euse (relatif au souffre) 2. fig. sul-
sudorific, ica adj. e n. (s. XVI...) sudorifique fureux, euse (inquiétant, doûteux)
suedés, esa (pl. suedeses, esas) adj. e n. (s. XVI...) sulhet n. m. seuil - Expression: Vaquí, Madama,
suédois, Oise las paraulas pas de créser qu’aquel blasfemator a
suedina n. f. (s. XX.) suédine ausadas prononciar sul sulhet de sa mòrt (Robèrt
suèlh n. m. → sulhet seuil Lafònt, 2001)
suènh n. m. (s. XII.) soin sulpic adv. tout de suite veire: de seguida
sufire v. intr. (s. XII.) suffire sultan, ana n. (s. XIII.) sultan, âne
sufís qu’es poderós, se crei tot permés expr. sumerian, ana adj. e n. (s. XIX..., de Sumèr)
parce qu’il est puissant, il se croit tout permis sumérien, ienne
sufisença n. f. (s. XIV. ń sufficiencia ż) suffisance - sumir v. (lat. sumere) 1. se consumer sans brûler
Expression: Siam quitis damb les que donan del nas (bois) 2. fig. languir
a la lenga mondina, tant per non se poder pas em- sumir dins la misèria loc. croupir dans la mis-
prigondir dedins la coneissença de sa gràcia, coma ère
per nos far creire qu’elis an trobat la fava a la còca de sup, supa adj. e n. myope
la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) supausar v. (s. XIII.) supposer
sufisent, enta adj. (s. XIV. ń sufficient ż) suffisant, supèl n. m. monticule
ante superar v. 1. surmonter 2. dépasser
sufisentament adv. (s. XIV. ń sufficientment ż) suff- supèrbe, èrba adj. (s. XIII. ń superbios ż) superbe
isamment - Expression: I avèva un còp ua hemna que s’aperava
sufixacion n. f. (s. XIX...) suffixation Supèrba, la bien nomada. Era gloriosa coma un cent
sufixe n. m. (s. XIX...) suffixe de polhs, e s’èra lotjat au cap de se hèr botar dens las
sufocacion n. f. (s. XIV.) suffocation litanias (J. F. Bladèr, Armanhac, 1867)
sufocar v. (s. XIV. ń sufogar ż) suffoquer superbenefici n. m. (s. XX.) superbénéfice
sufragant n. m. (s. XIV.) suffragant supèrbia n. f. (s. XI.) superbe
sufrageta n. f. (s. XX.) suffragette supercampion, ona n. (s. XX.) superchampion,
sufragi n. m. (s. XIV...) suffrage one
sufragi dirècte e indirècte n. m. suffrage direct superestructura n. f. (s. XIX...) superstructure
et indirect (juridic) superficia n. f. (s. XIV.) superficie veire: subre-
sufragi universal n. m. suffrage universel plan
sufragis n. m. plur. suffrages (vote...) socio. superficial, ala adj. (s. XIV.) superficiel, elle
suggerir v. (s. XV...) suggérer superficialament adv. (s. XIV...) superficielle-
suggestion n. f. (s. XIV.) suggestion ment
suggestiu, iva adj. (s. XIX...) suggestif, ive superflú, ua adj. (s. XIV...) superflu, ue
suggestivitat n. f. (s. XX.) suggestivité supergrand n. m. (s. XX.) super-grand
suicidar (se) v. pron. (s. XVIII...) se suicider superior, ora adj. e n. (s. XII...) supérieur, eure
suicidari, ària adj. (s. XX.) suicidaire superioritat n. f. (s. XV...) supériorité
suicidi n. m. (s. XVIII...) suicide (acte) superlatiu n. m. (s. XIV., lat. b. superlativus) sost.
suja n. f. (s. XII.) suie superlatif
616
superlatiu, iva sustentator, tritz (pl. sustentators, trises)
superlatiu, iva adj. (s. XIV., lat. b. superlativus) surgent n. m. (lat. surgere) source
sost. superlatif, ive surgentar v. (lat. surgere) sourdre
supermercat n. m. (s. XX.) supermarché surgir v. (lat. surgere) surgir
superpausar v. (s. XVIII...) superposer surre n. m. → siure liège
superpetrolièr n. m. (s. XX.) superpétrolier surrièr n. m. → siurièr chêne-liège
superposicion n. f. (s. XVII...) superposition sus prep. (s. XII.) sur
superpoténcia n. f. superpuissance susada n. f. suée
superpoténcia n. f. (s. XX.) superpuissance susar (suar) v. (s. XIII.) suer
superproduccion n. f. (s. XX.) superproduction susar a plena pèl loc. suer beaucoup
superprofièit / subreprofièch (pl. subre- susar coma un vedèl loc. suer beaucoup
profièches) n. m. (s. XX., de subre + profièit / proc- susar encre (far -) loc. se donner beaucoup de
fièch) superprofit peine
supersonic, ica adj. (s. XX.) supersonique susar las sèt pèls loc. suer sang et eau
supersticion n. f. (s. XIII.) superstition susar los pompilhs (me fa -) expr. il me fait
supersticiós, osa adj. (s. XIV...) superstitieux, suer (il m’ennuie)
euse susar sang e aiga loc. suer sang et eau
supervisar v. (s. XX.) superviser
susar son pan loc. gagner péniblement sa vie
supièra n. f. → miopia myopie
susar tres camisas expr. transpirer en abon-
supin n. m. (s. XIII...) supin (gram.)
dance
suplantar v. (s. XII...) supplanter
susari n. m. (s. XIII.) suaire
suplement n. m. (s. XIV.) supplément
susceptibilitat n. f. (s. XVIII...) susceptibilité
suplementari, ària adj. (s. XVIII...) supplémen-
susceptible, ibla adj. (s. XVI...) 1. susceptible
taire
2. capable
suplent, enta adj. e n. (s. XVIII...) suppléant, ante
suscitar v. (s. XIII.) susciter
supletiu, iva adj. e n. (s. XVI...) supplétif, ive
susdit, ita adj. e n. (s. XIV...) susdit, ite
suplica n. f. (s. XVI...) supplique
suplicacion n. f. (s. XIII.) supplication susor n. f. (s. XIII.) sueur - Expression: "Garòna
suplicar v. (s. XII.) supplier mai que mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, /
suplici n. m. (s. XV..., lat. supplicium) sost. sup- e l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor de las
plice rainetas (Pèire Godelin, s. XVII)
supliciar v. (s. XVI...) supplicier susor (èsser tremp de -) loc. être trempé de
suplir v. (s. XIV.) 1. suppléer 2. acquiescer sueur
suplís en tot (lo -) loc. il acquiesce à tous ses susós, osa (pl. susoses, osas) adj. en sueur
désirs suspècte, ècta adj. e n. (s. XIV. ń suspect ż, lat. sus-
supòrt n. m. (s. XV...) support pectus) suspect
suportable, abla adj. (s. XV...) supportable suspendre v. (s. XV.) 1. pendre 2. suspendre
suportar v. (s. XIII.) supporter 3. différer
suposicion n. f. (s. XIV...) supposition suspens (en -) loc. adv. en suspens
supòsitori n. m. (s. XIII. / s. XX.) suppositoire suspens (en -) loc. en souffrance
supòst (pl. supòstes) n. m. suppôt suspension n. f. (s. XIV.) suspension
supraconductivitat n. f. (s. XX.) supraconductiv- suspensiu, iva adj. (s. XIV.) suspensif, ive
ité suspensòri n. m. (s. XIV.) suspensoir
supraconductor, tritz (pl. supraconductors, suspicion n. f. (s. XII., lat. suspicio) suspicion
trises) adj. e n. (s. XX.) supraconducteur, trice susprenent, enta adj. (s. XVII...) surprenant, ante
supranacional, ala adj. (s. XX.) supranational, suspréner v. (s. XVI..., de sus + préner) surprendre
ale - Citation: Soi susprés de constatar cossí aquela bor-
supranacionalitat n. f. (s. XX.) supranationalité gada es fòrça toristica (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
supremacia n. f. (s. XVII...) suprématie d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
suprème, èma adj. (s. XVI...) suprême suspresa n. f. (s. XVI...) surprise
supression n. f. (s. XIV...) suppression sustentacion n. f. (s. XIV.) sustentation
suprimir v. (s. XIV...) supprimer sustentar v. (s. XIII.) sustenter
supurar v. (s. XVI...) suppurer sustentar un malaut loc. sustenter un malade
suputar v. (s. XVI...) supputer (nourrir)
surf (pl. surfes) n. m. (s. XX., mot american) surf sustentator, tritz (pl. sustentators, trises) adj. e
surf a vela n. m. planche à voile n. (s. XIII.) sustentateur, trice (qui nourrit) - Ci-
surfaire, aira n. (s. XX.) surfeur, euse tation: ń sustentator e cosselhador de mon filh [difer-
surfar v. (s. XX.) surfer éncia de sufixes entre lo mot sabent e lo mot popular.
surge n. m. suint NDLR.] ż (1262, Doat).
617
sustot svastica
sustot adv. → subretot surtout veire: mai que susvenir v. (s. XII...) survenir
mai sutura n. f. (s. XIV.) suture
susvelhant, anta n. (s. XX., del francés) surveil- suturar v. (s. XIX...) suturer
lant, ante svastica n. f. (s. XIX..., del sanscrit) svastika
618
t’, te tal que
619
tal sèla que non brida taloneta
tal sèla que non brida expr. il n’achève pas tout Aviá panat del parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl /
ce qu’il entreprend son parlar florit de mistèri (Paul Froment, Fantasia,
tal se’n ritz qu’un jorn se’n cauça expr. il ne 1899)
faut pas dire fontaine je ne boirai pas de ton talha n. f. (s. XIII.) 1. taille 2. ancien impôt - Ex-
eau pression: levar la talha (fr: percevoir les impôts)
tal X (un -) loc. un sieur X talhable, abla adj. (s. XIV.) taillable
tal, tala (tau, tala) adj. e pron. indef. (s. XII.) tel, talhada n. f. (s. XV.) 1. taillade 2. coupure 3. en-
telle taille 4. coupe (de bois)
tal, una tala (un -) un tel talhadís (pl. talhadisses) n. m. taillis
tala n. f. 1. dégât 2. tare 3. tuile talhador n. m. (s. XIV.) 1. tailloir 2. planche (à
talabrena n. f. salamandre veire: alabrena découper)
talament adv. (s. XIII : ń talment ż) tellement talhadura n. f. (s. XIII.) coupure
talament que loc. tellement que talhafèrre n. m. burin
talament que (ben -) loc. à tel point que talhagredon n. m. taille-crayon
talar v. 1. meurtrir 2. endommager talhaire n. m. (s. XIV.) tailleur (de pierre)
talassoterapia n. f. (s. XIX...) thalassothérapie talhandièr n. m. (s. XIII.) taillandier
talc n. m. (s. XVI...) talc talhant, anta adj. 1. taillant, ante 2. coupant,
talent n. f. talent ante
talent n. f. (s. XI.) 1. faim 2. envie talhants n. m. plur. 1. ciseaux (tailleur,
talent de nòu jorns (aver una -) expr. avoir très ferblantier) veire: cisèls 2. forces de tondeur
faim talhar v. (s. XIII.) 1. tailler, couper 2. (v. intr.)
talent de trabalhar (aver -) expr. avoir envie de couper
travailler talhatepa n. f. tondeuse à gazon veire: tonde-
talent es bona cosinièra (la -) expr. on ne doira
chipote pas quand on a faim talhatge n. m. (s. XIII.) action de tailler
talent fa sortir la sèrp del bartàs (la -) expr. la talhièr n. m. (lat. taliare (?)) 1. atelier veire: òbras,
faim fait sortir le loup du bois tindol - Citation: Me soveniái que mon grand n’aviá
talent me rosiga (la -) expr. j’ai très faim parlat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps
talent m’escana (la -) expr. j’ai très faim rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los
talent pica, es bona la mica (quand la -) expr. ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels
quand on a faim le pain est bon environs bastits al sègle XIX al temps de la granda
talent que la vesi córrer (ai una -) expr. je suis prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e
affamé industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz,
talentuós, osa (-pl. talentuoses, osas) adj. (s. 2018) 2. chantier (construction...)
XIX...) talentueux, euse talhòla n. f. large ceinture d’étoffe
talh n. m. (s. XII.) 1. entaille 2. tranchant talhon n. m. (s. XIII.) tranche : portion - Ex-
3. morceau 4. tranche 5. façon pression: Lo gros catàs de la vesina / sap plan causir
talh (a -) loc. à point (ouvrage) lo bon talhon / e dins lo plat pren çò melhor / atan-
talh (a bèl -) loc. 1. sans distinction - Expression: lèu que virèm l’esquina (August Benezet, Menudas
Un còp, per tot jamai, la Mòrt, tot a bèl talh, / en- tròbas, 1926)
dròm dedins le clòt le pagés e le nòble (Pèire Godelin, talhon d’Adam n. m. pomme d’Adam
s. XVII) 2. à vue d’œil 3. en bloc talhonar v. couper en morceaux
talh (aquò me ven al -) cela arrive à point talhvirar v. émousser
talh (copa a -) loc. coupe réglée talibaud n. m. lourdaud
talh (de doble -) loc. à double tranchant talion n. m. (s. XIII.) talion
talh (metre un trabalh en -) loc. 1. mettre en talisman n. m. (s. XVI..., de l’arabi ? grèc) talisman
chantier 2. entamer un travail talmud n. m. (s. XIII., de l’ebrèu) talmud
talh (picar sul -) loc. retourner le couteau dans talmudic, ica adj. (s. XVIII...) talmudique
la plaie talmudista n. (s. XVI...) talmudiste
talh (tustar sul -) loc. parler trop librement talòcha n. f. taloche (plâtrerie...)
talh (venir a -) loc. venir à propos talon n. m. (s. XI.) talon - Expression: talon, cal
talh d’un cotèl n. m. le tranchant, la lame d’un que se n’ane lo sabaton (per la punta o pel -) (fr: tout
couteau a une fin)
talh de l’espasa (lo -) loc. tranchant de l’épée talonada n. f. trace (de talon)
talh de parlar (èsser en -) loc. être en train de talonaire, aira n. m. (s. XX.) talonneur, euse
parler (rugby)
talha n. f. 1. taille (mesure) - Expression: talha talonar v. talonner
a talh (fr: à mesure) 2. tour de taille - Citation: taloneta n. f. talonnette
620
talonièra tancador
621
tancadura tant per òme
tancadura n. f. (s. XIII.) fermeture tant de causas a far; perqué tant cridar 3. tellement
tancaire, aira n. personne qui ferme - Exemple: es tant brave aquel dròlle 4. autant - Ci-
tancar v. (s. XIII., de tanca) 1. fermer veire: tation: Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de
barrar, tampar 2. cacheter une lettre (fermer raras invencions ten tant de plaça per totis les camins
l’enveloppe) veire: obrir de la sciéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un
tancar l’aiga, lo gas ... loc. couper l’eau, le gaz... [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
tancar las dents loc. enfoncer les dents que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
tancar lo cotèl loc. plonger le couteau ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
tancar lo jòc loc. fermer le jeu XVII).
tancar lo portal loc. fermer (avec une barre) le tant ami loc. 1. j’aime mieux 2. je préfère
grand portail tant auriá valgut loc. il aurait autant valu
tancar qualqu’un loc. clouer le bec à quelqu’un tant aürós coma loc. aussi heureux que
tancar un clavèl loc. 1. planter un clou 2. fig. tant coma loc. conj. autant que - Citation: Aquel
contracter une dette (fig.) òme èra tan paure coma nosauts e aviá prèp de setanta
tancar una ròda loc. caler une roue ans (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
tancat (restar -) n. rester planté là tant cridar (non i a per -) loc. ce n’est pas la
tancat una espina (me soi -) loc. je me suiis pris peine de tant crier
une épine tant de biais qu’un tesson qu’arca a l’escala (a
tancat, ada adj. 1. fermé, ée 2. fig. interloqué, -) expr. il s’y prend mal
ée tant de fait (serà -) loc. ce sera autant de fait
tancatge n. m. action de fermer tant de gents, tant de dires expr. il y a autant
tancatz-lo ! loc. arrêtez-le ! d’opinions que de gens
tandèm n. m. (s. XIX..., de l’anglés) tandem tant digam que loc. conj. supposons que
tangar v. (s. XVII..., del germanic) tanguer tant digam qu’aja tot vist expr. à supposer que
tangatge n. m. (s. XVII...) tangage j’aie tout vu
tangent, enta adj. (s. XVII...) tangent, ente tant digam loc. comme qui dirait
tangenta n. f. (s. XVII...) tangente tant dit tant fait loc. sitôt dit, sitôt fait
tangible, ibla adj. (s. XIV.) tangible tant e lèu loc. adv. → tanlèu aussitôt veire:
tango n. m. (s. XIX..., de l’ispanoamerican) tango sulpic
tanhença n. f. → parentat parenté tant e mai loc. tant et plus
tanhença n. f. (de tànher) parenté tant e quand loc. → aitanlèu 1. aussitôt 2. tout
tanhent, enta adj. (s. XIII., de tànher) proche (par- de suite 3. dès que
ents, voisins...) tant e tant loc. côte à côte
tànher v. (s. XII.) 1. convenir 2. être proches
tant en tant (de -) loc. de temps à autre
tànher (se) v. pron. être lié par la parenté / prox-
tant èra que (se -) loc. s’il arrivait que
imité
tant fa tant va loc. 1. sitôt dit, sitôt fait 2. on
tanièra n. f. tanière
récolte ce qu’on a semé
tanin n. m. tannin
tant fa, tant va loc. sitôt dit, sitôt fait
tank (pl. tanks) n. m. (s. XIX..., de l’anglés)
tant fai, tant vai loc. on écolte ce qu’on a semé
1. citerne 2. tank
tant fai, tant vai loc. compte d’abord sur toi-
tankista n. (s. XX.) tankiste
même
tanlèu adv. aussitôt - Expression: tanlèu dit, tan-
lèu fait (fr: sitôt dit, sitôt fait) ; Expression: tanlèu tant faràs, tant trobaràs loc. compte d’abord
qu’a fait de vos (fr: quand il n’a plus besoin de vous) sur toi-même
; Expression: tanlèu sortit de l’uòu (fr: sitôt sorti de tant i a loc. 1. quoi qu’il en soit 2. en un mot
l’œuf) 3. après tout
tanlèu que loc. conj. 1. aussitôt que 2. dès que tant i a que loc. 1. si bien que 2. bref
tanlèu sortit de loc. au sortir de tant li fa coma... loc. ça lui fait autant d’effet
tanpauc adv. non plus que...
tanplan adv. 1. aussi bien 2. tout de même tant mai loc. → aitant autant
tanquèt (çò que diguèt los -) loc. ce qu’il dit les tant mai que loc. d’autant plus que
laissa sans voix tant me’n diràs ! loc. tu m’en diras tant !
tanquèt aquí (me -) loc. il me planta là tant ni quand (ni -) loc. en aucune façon
tant (autre -) loc. encore autant tant ni quand (ni -) loc. en aucune façon
tant (davant consonanta començant un adjec- tant pauc val loc. ça ne vaut pas plus
tiu o un advèrbi : tan) adv. (s. XII., lat. tantum) tant per cadun (non n’i a / n’i a pas -) expr. il a
1. aussi, si - Exemple: tant espés coma lo det ; tan une une belle/longue vie
grand coma son fraire 2. tant, autant - Exemple: a tant per òme loc. tant par tête
622
tant plòu aicí coma alà tarabustar
tant plòu aicí coma alà expr. nous avons tous tapa-te l’uèlh qu’as la gauta cofla ! expr. le mal
les mêmes problèmes est fait
tant plus loc. d’autant plus tapada n. f. 1. tapée 2. grande quantité
tant que loc. conj. 1. tant que 2. autant que tapador, oira n. 1. bouchon 2. couvercle
3. tandis que 4. au point que 3. éteignoir
tant que (ben -) loc. si bien que tapamaganha n. m. cache-misère
tant que (per -) loc. 1. bien que 2. pour si bien tapament n. m. bouchage
que tapapresa n. f. (s. XX?) cache prise (électricité)
tant que de Dieu poguèt loc. (s. XVII.) de toutes tapar v. taper (t. de marine : boucher)
ses forces tapar v. 1. boucher 2. fermer 3. couvrir 4. cacher
tant que de far (a -) loc. tant qu’à faire tapar lo nas e non dire mot (se -) expr. 1. on est
tant que lo mond serà mond expr. jusqu’à la obligé d’en passer par là 2. il faut savoir sur-
fin des temps monter sa répugnance
tant que lo nas me fumarà expr. tant que je taparèl n. m. 1. petit tertre 2. butte
vivrai tapas n. f. (s. XX., del castelhan) tapas
tant que los uèlhs i veson expr. à perte de vue tapasuau n. pince-sans-rire
tant que m’agrada (de -) expr. tellement il me tapat (es estat lèu -) expr. cela a été vite fait /
plaît réglé
tant que viras fas lo torn expr. nous tournons tapera n. f. câpre
en rond taperada n. f. 1. sauce aux câpres 2. tapenade
tant siá pauc loc. adv. tant soit peu taperièr n. m. câprier
tant va l’ase al molin que ne sap lo camin expr. taperièra n. f. lieu planté de câpriers
il a une longue expérience tàpia n. f. 1. torchis veire: palhabart 2. pisé
tant val loc. mieux vaut tapinòsi n. f. (s. XIV.) tapinose (rhét.)
tant val aquel que ten coma aquel qu’escotela tapiòca n. m. (s. XVII..., del portugués ? del tupi-
expr. le complice ne vaut pas mieux que le guarani) tapioca
coupable tapir v. 1. fouler 2. tasser 3. se tapir
tant val dire loc. pour ainsi dire tapir n. m. (s. XVI..., del tupí) tapir (anim.)
tant val la saca coma lo barral expr. ils ne va- tapís (/tapit) (pl. tapisses) n. m. (s. XIII.) tapis
lent pas mieux l’un que l’autre tapís (alongar lo -) loc. amuser la galerie
tant val morir del mal que del remèdi expr. au- tapissar v. tapisser
tant mourir du mal que du remède tapissariá n. f. (s. XIV...) 1. tapisserie 2. papier
tanta n. f. tante veire: sian - Expression: ieu ai vist peint
le paire de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina ger- tapissièr, ièra n. (s. XIV...) tapissier, ière
mana del fraire de mon paire qu’èra mon oncle... que tapon n. m. 1. tapon 2. chiffon pour boucher
coneguèc les ases demest las aucas (Odde de Triors, un récipient
1578) taponar v. 1. boucher soigneusement 2. calfeu-
tanta devèrs maire n. f. tante maternelle trer
tanta devèrs paire n. f. tante paternelle taqueta n. f. (s. XIII.) petite tache
Tantal n. m. (s. XVI...) Tantale taquicardia n. f. (s. XIX...) tachycardie
tantara (èsser en -) 1. être sens dessus-dessous taquimètre n. m. (s. XIX...) tachymètre
2. être dans le doute tara n. f. (s. XV.) tare (pesage)
tantarra n. f. 1. agitation veire: en tantara tara n. f. tare (défaut) veire: deca
2. bombance 3. indécision tarabast (pl. tarabastes) n. m. 1. vacarme 2. bil-
tantarra (en -) loc. à grand bruit lot pour entraver
tantarra (metre en -) loc. mettre en peine tarabastada n. f. grande quantité
tantarra l’agafa (la -) loc. sa lubie le prend tarabastal (pl. tarabastals) n. m. 1. vacarme
tantet n. m. (s. XIV.) tantinet veire: tarabast 2. billot pour entraver veire:
tantolhar (se) v. pron. se crotter tartabast
tantòst adv. 1. tantôt 2. il y a peu de temps 3. cet tarabastar / tarabastejar v. 1. faire du bruit
après-midi 2. importuner 3. tarabuster
taoïsme n. m. (s. XIX..., del chinés) taoïsme tarabastèl n. m. 1. heurtoir 2. battant de cloche
taoïsta adj. e n. (s. XIX...) taoïste 3. billot d’entrave 4. personne vive et agitée
tap n. m. 1. bouchon - Expression: tap (far sautar tarabastèla n. f. 1. crécelle 2. fig. bavard 3. im-
lo -) (fr: découvrir le pot aux roses) 2. tertre 3. tuf portun
tapa n. f. ce qui permet de boucher tarabastèri n. m. 1. tapage 2. querelle
tapa n. f. tape (t. de marine : bouchon pour tarabustar v. 1. tarabuster veire: tabustar
obstruer les canons) 2. faire du bruit 3. importuner
623
tarabustejar tasta que tastaràs
tarabustejar v. (de tarabustar + frequentatiu) 1. im- tarifari, ària adj. (s. XX.) tarifaire
portuner de façon continue - Citation: Non pas tarificacion n. f. (s. XIX...) tarification
d’espasas agusadas, / ni lanças de sang ahamadas : tariment n. m. (s. XIII.) tarissement
/ òm sap pro que l’arnés lusent / nos es de natura tarir v. (s. XIII.) 1. tarir 2. épuiser
plasent / 2. faire du bruit tarnada n. f. crue du Tarn
taradoira n. f. (lat. b. taratrum, var.: taradera (Gasc.)) tarnagàs (pl. tarnagasses) n. m. pie-grièche
grande tarière tarós, osa (pl. taroses, osas) adj. taré, ée veire:
taraire n. m. tarière tacat
tarantèla n. f. (s. XVIII..., de l’italian) tarentelle taròt n. m. tarot
tarantula n. f. (s. XVI..., de l’italian) tarentule tarranhar v. 1. exciter veire: assetjar 2. impor-
tarar v. tarer (abîmer) veire: endecar tuner
tarar v. (s. XVIII...) tarer (peser) tarridar v. 1. agacer veire: assetjar 2. exciter
tarasca n. f. (de la vila de Tarascon) tarasque 3. taquiner 4. harceler
taravèl n. m. (lat. terebellum) 1. billot ser- tars (pl. tarses) n. m. tarse
vant d’entrave 2. ancien trépan 3. fig. homme tartalhar v. (s. XII.) 1. balbutier 2. grelotter
écervelé tartan n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) 1. couleur
taravèla n. f. (s. XIII., lat. terebellum) 1. tar- fauve 2. châle
ière moyenne veire: taradoira, traucadoira 2. fig. tartana n. f. 1. tartane 2. buse (oiseau)
femme écervelée (fig.) tartana n. f. tartane (bateau de pêche)
taravelar v. (de taravèla) 1. percer avec la tarière tartanat, ada adj. → faubin de couleur fauve
2. transpercer 3. fig. importuner (fig.) tartaràs, tartarassa (pl. tatarasses, assas) n. (s.
Tarba n. pr. Tarbes XIII.) rapaces au vol lourd
tard n. m. (s. XII.) soirée tartarin n. m. 1. tartarin 2. diable 3. maure
tard adv. tard tartifla n. → patana pomme de terre veire: trufa
tard (al mai -) loc. au plus tard
tard (de -) loc. tardivement tartra n. f. tarte veire: crostada
tard (pro o -) loc. tôt ou tard tartre n. m. (s. XVI...) tartre veire: rausa
tard o a temps (a -) loc. tôt ou tard tartrièra n. f. plat à tarte
tard o d’ora loc. tôt ou tard tartuga n. f. (s. XII.) tortue
tard o temps loc. tôt ou tard tartugar / tartuguejar v. importuner
tard o temps (a -) loc. adv. tôt ou tard tasca n. f. (s. XIII.) 1. besace 2. poche 3. droit de
tard quand Dieu ajuda (aquò non est tròp -) champart (hist.)
expr. il n’est jamais trop tard tàser v. → calar taire veire: tàser
tarda n. f. (s. XII.) 1. soirée 2. heure tardive tassa n. f. (s. XIII., de l’arabi) tasse (récipient) -
tardança n. f. 1. retard 2. heure tardive Expression: E me trobèri dins la rèirebotiga escura,
tardar v. (s. XII.) 1. tarder 2. retarder siegut sus una saca, una tassa dins las mans. Lo
tardièr (èsser -) loc. se retarder cafè caud, brutlant e sucrat, un beuratge negre de-
tardièr, ièra adj. (s. XII.) en retard sconegut dins mon país, cossí noliá ! E me reviscolèt
tardiu, iva adj. (s. XIII.) tardif, ive (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
tardival n. m. récolte d’arrière-saison tassada n. f. tasse (contenu)
tardívol adj. m. (de tardiu + ol ) corr. très tardif tassèl n. m. tasseau
tardor n. f. (s. XIII.) → autom automne tasson n. m. petite tasse
tardura n. f. heure tardive tast (al per non -) loc. sans le faire goûter aux
targa n. f. démarche assurée autres
targa n. f. (s. XII.) 1. joute sur l’eau veire: téner tast (pl. tastes) n. m. (s. XIII.) 1. essai 2. petit
targa 2. bouclier / plastron des jouteurs morceau pour goûter
targa (téner -) loc. 1. faire front 2. tenir tête tasta n. f. 1. échantillon 2. dégustation
targaire n. m. jouteur tasta (a la -) loc. 1. à tâtons veire: a palpas, a la
targar v. (s. XIII.) corr. jouter gaunha 2. pêche à la main
targar (se) v. pron. corr. se targuer - Citation: tasta (doç a la -) loc. doux au goût
Es encara possible a un mèstre de la geografia, coma tasta (préner a la -) loc. faire subir une épreuve
de l’istòria, coma de la sociologia o de l’etnologia à quelque chose
"miègjornalas" de se targar de la mesconoissença e tasta que tastaràs loc. et chacun de goûter - Ci-
del mesprètz de la lenga d’òc, e d’estampar las pròvas tation: I a que la man de la mèstra per adobar aquela
desvergonhadas de son [ignorància] (Robèrt Lafont, salsa amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola
Per un Institut d’Estudis occitans, 1980) e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò
tarifa n. f. (s. XVII..., de l’italian ? arabi) tarif es mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta
tarifar v. (s. XVIII...) tarifer que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977
624
tastadissa taxidermia
625
taxidermista teleguidatge
taxidermista n. (s. XIX...) taxidermiste teis (pl. teisses) n. m. (s. XIV.) if (arbre)
taylorisme n. m. (s. XX., del nom d’una persona) teisme n. m. (s. XVIII...) théisme
taylorisme teissament n. m. (s. XIV.) tissage
taylorizacion n. f. (s. XX.) taylorisation teissandièr, ièra n. (s. XIII.) → teisseire tisserand,
te n. m. té (pièce en forme de T) ande veire: teissièr
te pron. pers. (s. XII.) corr. te - Expression: se lo teisseire, eira n. tisserand, ande veire: teissièr,
te vòls préner, lo te prénes (fr: si tu veux le prendre, teissandièr
tu le prends) ; Expression: te li ai dit quicòm (fr: je téisser v. tisser
lui ai dit son fait (tutoiement)) ; Expression: lo te teissièr, ièra n. → teisseire tisserand, ande veire:
fas aisit, tu ! (fr: tu l’as facile, toi !) ; Expression: teissandièr
pren-te lo capèl que me vas trapar una ensolelhada teissum n. m. trame
(fr: prend ton chapeau, tu vas avoir une insolation) teissut n. m. tissu
; Expression: quita-te los esclòps abans d’intrar (fr: teit n. m. (s. XIII., var.: tech (Leng., Prov., Niça))
ôte tes sabots avant d’entrer) ; Expression: t’ai alisat 1. toit veire: teulada, lausada 2. gouttière
/ alisada la camisa (fr: j’ai repassé ta chemise) ; Ex- 3. chéneau
pression: cresi que t’es tròp granda aquela vèsta (fr: teit de doas aigas n. m. un toit à deux pentes
je crois que cette veste est trop grande pour toi) teit de quatre aigas n. m. un toit à quatre
tè n. m. (del chinés ) corr. thé (alimentacion) pentes
te deum n. m. (s. XV..., mots latins) te deum tela n. f. (s. XII.) 1. toile 2. membrane
tè tu, tè ieu loc. à toi, à moi tela (aquò fa ma -) cela fait mon affaire
tè tu, tè ieu (èsser -) loc. se disputer à qui mieux telada n. f. pièce de toile
mieux teladura n. f. (s. XV.) toilure
tè tu, tè ieu (far -) loc. partager également telar (se) v. se voiler
teatral, ala adj. (s. XVI...) théâtral, ale telaranha n. f. toile d’araignée
teatralament adv. (s. XVIII...) théâtralement telariá n. f. toilerie
teatralitat n. f. (s. XIX...) théâtralité telas (far las -) loc. agoniser
teatralizar v. (s. XX.) théâtraliser telas se tòcan (las -) loc. j’ai les poches / porte-
teatre n. m. (s. XIII...) théâtre feuille vides
Tèbas n. f. Thèbes (anc. Egypte) - Expres- telatge n. m. → teissut tissu
sion: En mon començament, sens rason peremptòria, telatièr, ièra n. fabricant / marchand de toile
/ de Tèbas aterrè la ciutat e la glòria (Pèir de Garròs, telecabina n. f. (s. XX.) télécabine
1567) telecargar v. (s. XX.) télécharger
tebés, esa (pl. tebeses, esas) adj. (s. XIII.) tiède telecomanda n. f. (s. XX.) télécommande
tebesa n. f. (s. XIII.) tiédeur telecommunicacion n. f. (s. XX.) télécommuni-
tebesir v. (s. XIII.) 1. tiédir 2. attiédir cation
tèc n. m. (s. XVIII..., del portugués) teck teleconferéncia n. f. (s. XX.) téléconférence
tèc, èca adj. 1. stupide 2. ébahi, ie telecopia n. f. (s. XX.) 1. télécopie 2. fax
teca n. f. 1. gifle 2. coup porté telecopiador n. m. (s. XX.) télécopieur
teca n. f. 1. thèque (pseudo-grécisme) 2. cosse teledistribucion n. f. (s. XX.) télédistribution
3. gousse teleensenhament n. m. (s. XX.) télé-
tecnic, ica adj. technique enseignement
tecnician, ana n. technicien, enne - Expres- teleescriptor n. m. (s. XX.) téléscripteur
sion: L’idèa mèstra es la, coma se vei, d’una 0ccità- teleesquí n. m. (s. XX.) téléski
nia [Occitania] futura, unificada, totalament apoder- teleferic n. m. (s. XX.) téléphérique
ada de las esplechas estatalas, dessenhada tre ara, telefilme n. m. (s. XX.) téléfilm
en distància maximala de la realitat, per qualques telefòn n. m. (s. XIX...) téléphone
tecnicians-ideològs [ideològues] (Robèrt Lafont, Or- telefòn portable n. m. téléphone portable
tografia, 1971) telefonada (far una -) loc. passer un coup de fil
tecnocrata n. technocrate telefonar v. (s. XIX...) téléphoner
tecnocratic, ica adj. technocratique telefonic, ica adj. (s. XIX...) téléphonique
tecnologia n. f. technologie telefonista n. (s. XIX...) téléphoniste
tecnologic, ica adj. technologique telegrafe n. m. (s. XVIII...) télégraphe
tectonica n. f. (s. XIX..., de l’alemand ? grèc) tec- telegrafiar v. (s. XIX...) télégraphier
tonique telegrafic, ica adj. (s. XVIII...) télégraphique
tèdi n. m. 1. ennui 2. chagrin telegrafista n. (s. XIX...) télégraphiste
tedi (levar lo -) loc. chasser l’ennui telegramma n. m. (s. XIX...) télégramme
tediós, osa adj. ennuyeux, euse teleguidar v. (s. XX.) téléguider
teièra n. f. (s. XVIII...) théière teleguidatge n. m. (s. XX.) téléguidage
626
teleobjectiu temporizator, tritz (pl. temporizators, trises)
627
temps temps non o ditz (lo -)
léser (far quicòm a -) (fr: faire quelque chose à loisir) ; temps (los tres quarts del -) loc. la plupart du
Expression: temps es per aquò (quand lo -) (fr: quand temps
le temps s’y prête) ; Expression: temps es plan virat temps (per -) loc. adv. jadis
(lo -) (fr: c’est le temps qui convient) ; Expression: temps (tot a -) loc. à point nommé
temps es poirit (lo -) (fr: le temps est trop longtemps temps (tot d’un -) loc. adv. aussitôt
pluvieux) ; Expression: temps ne ven un autre (après temps ? (quant avètz de -) loc. quel âge avez-
un -) (fr: les modes changent) ; Expression: temps per vous ?
l’ase e un temps pel molinièr ( i a un -) (fr: chacun temps a (bèl -) loc. adv. jadis veire: un còp èra,
selon ses intérêts) ; Expression: temps per ora (a -) (fr: (los) autres còps
au moment favorable) ; Expression: temps plan mai temps a vida (lo qu’a -) loc. le temps c’est la vie
que las gens (trabalha lo -) (fr: le temps travaille plus temps avenidor n. m. 1. le temps à venir
que les gens) ; Expression: temps que l’òme disnava, 2. l’avenir
lo temps s’adobava (del -) (fr: il faut savoir prendre temps colent n. m. le temps des fêtes / chômé
son temps) ; Expression: temps que non torne (non i a temps daurat n. m. Âge d’or - Citation: Ò Prince,
-) (fr: il n’y a rien de nouveau sous le soleil) ; Expres- diràs tu, en qui vertut s’avança / damb los ans au
sion: temps que trempa, un temps que destrempa ( i gran pas, qui coas l’esperança / d’un aute temps dau-
a un -) (fr: après la pluie le beau temps) ; Expression: rat (Pèir de Garròs, Poesias, 1567)
temps se crompa pas a la liura (lo -) (fr: il ne faut temps de (del -) loc. sous le régime de
pas perdre son temps) ; Expression: temps se’n va e temps de calandra (fa un -) loc. il fait un temps
lo temps ven (lo -) (fr: la roue du temps ne cesse de très beau
tourner) ; Expression: temps, femna e fortuna viran temps de comanda (un -) loc. un temps idéal
coma la luna (fr: rien n’est jamais acquis) 2. temps temps de lop (un -) loc. un temps de chien
(météo) 3. âge 4. époque - Citation: Tre que nos temps de nèu n. m. temps de neige
[acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los re- temps de nèu (fa -) loc. le temps est à la neige
membres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un li- temps del diable (un -) loc. un temps affreux
bre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e temps dels vièlhs (del -) loc. de mémoire
lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, d’homme
Nadalet, 1940) temps destorbe (a -) loc. à temps perdu
temps (a -) loc. adv. 1. à temps 2. à temps voulu temps destorniós n. m. temps variable
temps (a la raja del -) loc. à la rigueur du temps temps dreit n. m. vent du nord
temps (a passat -) loc. 1. autrefois 2. dans le temps dreit (fa -) loc. le vent souffle du nord
temps (le)
temps (al cap d’un -) loc. au bout d’un certain temps d’Enric lo Quatren (del -) loc. sous
temps Henri IV
temps (amb aquel -) loc. 1. par ces temps-ci temps e jamai (de tot -) loc. en tout temps
2. par les temps qui courent temps e léser (a -) loc. à loisir
temps (autre -) loc. jadis temps e lòc (en -) loc. en temps et lieu
temps (cal far coma lo -) loc. il faut prendre le temps e memòria perduda (per -) loc. depuis
temps comme il vient la nuit des temps
temps (çò que farà lo -) loc. ce que sera le temps temps e memòria perduda (per -) loc. de temps
temps (del -) loc. pendant ce temps immémorial
temps (dins lo trebolum del -) loc. dans la nuit temps en temps (de -) loc. temps en temps (de)
des temps temps encre n. m. temps sombre, froid
temps (dins un res de -) loc. dans un éclair temps es bas (lo -) loc. le temps est au Sud
temps es cofit (lo -) loc. le temps est maussade
temps (d’aicí pauc de -) loc. sous peu
temps es debàs (lo -) loc. venter du sud
temps (es coma -) loc. il est temps
temps es macat (lo -) loc. le temps est incertain
temps (èsser a -) loc. être sur le point
temps es malaut (lo -) loc. le temps est incer-
d’accoucher
tain
temps (èsser de -) loc. avoir le même âge temps esperlucat loc. ciel étoilé
temps (èsser de son -) loc. avoir son âge temps gai n. m. temps frais
temps (èsser del meteis -) loc. avoir le même temps larg n. m. temps favorable
âge temps me dura (lo -) loc. je trouve le temps
temps (far son -) loc. faire le service militaire long
temps (ganhar -) loc. gagner du temps temps non es de durada (aquel -) loc. ce temps
temps (lo mai del -) loc. la plupart du temps ne durera pas
temps (los tres quarts del -) loc. les trois-quarts temps non o ditz (lo -) loc. ce n’est pas le bon
du temps moment
628
temps o jamai non (es -) tendror
temps o jamai non (es -) loc. c’est le moment temptator, tritz (pl. temptators, trises) adj. e n.
ou jamais (s. XVI..., lat. temptator) tentateur, trice
temps passat n. m. jadis ten aquel dròlle ? (de qui -) loc. à qui ressem-
temps per temps loc. suivant les circonstances ble cet enfant ?
temps per temps loc. selon les circonstances ten ben de plaça loc. il est encombrant / gênant
temps per tot ( i a -) loc. il y a un temps pour ten coma aquel qu’escotela (tant val aquel que
tout -) expr. le complice ne vaut pas mieux que le
temps perdut (recobrar lo -) loc. rattraper le coupable
temps perdu ten de cantar loc. il ne cesse de chanter
temps que (del -) loc. 1. tandis que 2. pendant ten l’esteva loc. il tient bien son affaire
que ten mai de viraga que de blat expr. il a plus de
temps que Bèrta filava (del -) loc. au bon vieux mauvais que de bon
temps ten pas pus que de l’albenca (non -) expr. il n’a
temps que Dieu aja loc. au temps jadis - Expres- plus qu’un souffle de vie
sion: A Roma, temps que Dieus aja, per intrar dins ten sa lenga, ten la dels autres (qual -) expr. qui
lo temple d’Aunor caliá passar per le de la Vertut. parle peu impose le respect
L’allegoria n’es pas de mal trobar (Pèire Godelin). ten-te a l’èrba ! loc. ne lâche rien ! Accroche-toi
temps que Dieu veja loc. au temps jadis !
temps que las bèstias parlavan (del -) loc. dans ten-te a la grépia ! loc. fam. tu as une bonne
la nuit des temps place, garde-la.
temps que sant Josèp èra jovenòme (del -) expr. ten-te dreit loc. 1. prends garde à toi 2. sois
1. il y a belle lurette 2. dans l’ancien temps prudent 3. reste sur tes gardes
temps que sèm (al -) loc. 1. de nos jours tenable, abla adj. tenable
2. actuellement tenaç, aça (pl. tenaces, aças) adj. (s. XVI...)
temps que sèm (del -) loc. à ce jour 1. tenace 2. visqueux, euse
temps sas usanças (a cada -) loc. autres temps, tenacitat n. f. (s. XIV...) ténacité
autres mœurs
tenalhas n. f. plur. (s. XIII.) tenailles
temps se bolega (lo -) loc. le temps va changer
tenancièr n. m. (s. XIV.) tenancier
temps se bota al bèl (lo -) loc. le temps se met
tenca n. f. tanche (poisson)
au beau
tenda n. f. (s. XII.) 1. tente 2. tenture 3. bâche
temps se cofla (lo -) loc. le temps se gâte
4. piège
temps se degalha (lo -) loc. le temps se gâte
tenda n. f. tendon
temps se lèva (lo -) loc. le temps s’éclaircit
tendar v. 1. mettre des tentures 2. bâcher
temps se pren (lo -) loc. le temps se couvre
tendat, ada adj. bâché, ée
temps suau n. m. temps serein
temps s’abèla (lo -) loc. le temps se rassérène tendèla n. f. piège à oiseaux veire: trapèla, tra-
temps s’acalora (lo -) loc. le temps se radoucit padèla
temps s’adòba (lo -) loc. le temps s’améliore tendelh n. m. (s. XII.) tenture
temps s’emborrissa (lo -) loc. le temps se gâte tendéncia n. f. (s. XIII...) tendance
temps s’encabana (lo -) loc. le temps se couvre tendencial, ala adj. (s. XIX...) tendanciel, elle
temps torna al bèl (lo -) loc. le temps se met au tendenciós, osa (pl. tendencioses, osas) adj. (s.
beau XX.) tendancieux, euse
temps vièlh n. m. bon vieux temps tendeson n. f. action de tendre veire: tension
temps vira a la pluèja (lo -) loc. le temps se met tendièr n. m. (s. XIII.) tendeur (objet)
à la pluie tendièr, ièra n. m. marchand forain
temps vira al bèl (lo -) loc. le beau temps arrive tendiniti n. f. (s. XX.) tendinite
temps vòl cambiar (lo -) loc. le temps va tendon n. m. (s. XVI...) tendon
changer tendre v. (s. XIII.) tendre - Expression: tendre tal
tempses (a -) loc. adv. en temps voulu que gredons (fr: tendre comme de la craie)
tempses aujòls (los) n. m. plur. les anciens tendre, tendra adj. tendre - Expression: tendre tal
temps que gredons (fr: tendre comme de la craie)
tempses son clauses (los -) loc. les temps sont tendresa n. f. (s. XIV.) tendresse
révolus tendron n. m. 1. tendron 2. rejeton 3. jeune
temps ? (dins quant de -) loc. dans combien de animal 4. jeune personne
temps ? tendror n. f. (s. XX.) tendreté
temptacion n. f. (s. XIII., lat. temptatio) tentation tenèbras n. f. plur. (s. XIII.) ténèbres - Cita-
temptar v. (s. XIV., lat. temptare) tenter tion: Aquò’s el que m’a pregada de metre totas mas
temptar la gafa loc. tâter le terrain tenèbras en un volum, per li donar [mejan] e conduita
629
tenèbras téner qualqu’un dejós
d’intrar, o per la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal téner centena loc. écouter en silence
de s’Aimieta (Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII) téner claus (se -) loc. vivre retiré
tenebrós, osa (pl. tenebroses, osas) adj. (s. XIII.) téner conversacion loc. être en conversation
ténébreux, euse téner còp loc. tenir bon
tenebrositat n. f. (s. XIII.) ténébrosité téner coti-coti loc. serrer de près
teneire, eira n. m. (s. XIII.) détenteur, trice téner d’a ment loc. surveiller (garder en tête)
tenèm ? (quant -) loc. le combien sommes- téner d’agachons loc. 1. être aux aguets 2. épier
nous ? (date) téner de loc. ne pas cesser de
tenèm del mes / uèi ? (quant -) loc. nous téner de loc. 1. tenir de 2. avoir reçu de
sommes le combien du mois téner de bramar (de -) loc. sans cesser de crier
tenement n. m. (s. XIII.) domaine rural veire: - Citation: Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron, l’estirèron
bòrda, capmàs sul platèu, cap penjant. E el de téner de bramar,
tenença n. f. (s. XIII.) 1. tenue 2. maintien mas lo Chòcho agèt lèu fait de palpar la garganta e
tenencièr, ièra n. tenancier, ère d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
tenent (aquí -) loc. juste à côté 1977)
tenent (tot d’un -) loc. sans interruption téner de fintat loc. tenir à l’œil
tenent compte de loc. compte tenu de téner de graciosadas loc. courtiser assidûment
tenent, enta adj. 1. attenant, ante 2. tenace téner de trabalhar n. ne pas cesser de travailler
téner v. (s. XI.) 1. tenir - Expression: Me mancava téner èime de loc. s’occuper de
ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs, téner en baptisme loc. tenir sur les fonts bap-
me pensavi que çò menut tombariá tot sol un jorn tismaux
d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel téner fisa (se -) loc. 1. avoir bon espoir
jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images) ; 2. compter sur
Expression: téner coma la pega (se -) (fr: s’entendre téner l’eissèrva loc. fig. suivre le bon chemin
comme larrons en foire) ; Expression: téner de cami- téner l’esteva dreita loc. bien mener son affaire
nar (fr: continuer à marcher) ; Expression: téner de / entreprise
cantar (fr: continuer à chanter) ; Expression: téner téner la balança loc. être impartial
de cridar (fr: ne pas cesser de crier) ; Expression: téner la barra loc. 1. tenir tête 2. être déterminé
téner de plòure (fr: continuer à pleuvoir) ; Expres- téner la rega loc. suivre le droit chemin
sion: téner la mòrt entre las dents (fr: être un mort en téner la saca loc. être complice d’un vol
sursis) ; Expression: téner la pelha fresca a qualqu’un téner lo cabús loc. garder rancune
(fr: secouer les puces à quelqu’un) ; Expression: téner téner lo cantèl e lo cotèl loc. être le maître
lo pè dins la sabata (far -) (fr: faire se conduire selon téner lo comparant loc. donner la réplique
les règles) ; Expression: téner l’alen coma un cabus- téner lo lec loc. 1. mener le jeu 2. être maître
saire (fr: garder le silence) ; Expression: téner que du jeu
seguir (val mai -) (fr: mieux vaut tenir que courir) téner lo pols loc. retenir sa respiration
; Expression: téner qu’esperar (val mai -) (fr: tenir téner lo traïn loc. suivre la routine
vaut mieux que courir) ; Expression: téner sesilha téner los pòts sarrats loc. pincer les lèvres
(non poder -) (fr: ne pas pouvoir rester en place) ; téner l’aiga loc. être étanche
Expression: téner un lapin que seguir una lèbre (val téner l’asparsor loc. c’est un bigot
mai -) (fr: mieux vaut un tiens que deux tu l’auras) téner marrida vida loc. avoir une mauvaise
2. avoir 3. contenir 4. élever 5. ressembler à conduite
téner (bèla) fisa en (se -) loc. avoir confiance en téner ment loc. être attentif (avoir à l’esprit)
téner (lo) còp loc. tenir tête téner mercat loc. vendre au marché
téner (non se poder -) loc. ne pas pouvoir se téner pè loc. suivre pied à pied
tenir / supporter téner pè d’un bonhon loc. ne pas céder d’un
téner a loc. 1. s’appliquer à 2. tenir à pouce
téner a l’estaca loc. tenir en laisse téner per loc. être partisan de
téner a onor de... (se -) loc. se faire un honneur téner per compàs loc. (s. XVII.) conduire selon
de les règles
téner arrenat, ada loc. tenir en bride téner per estacat (se -) loc. se croire obligé
téner balança loc. en équilibre téner per pagat (se -) loc. être satisfait
téner ben (se -) loc. s’habiller avec goût téner per sabut loc. tenir pour acquis
téner bon loc. 1. tenir bon 2. résister téner per un bot loc. prendre ses précautions
téner bon (se -) loc. être satisfait téner plan los enfants loc. s’occuper correcte-
téner burèu loc. s’assembler pour délibérer ment des enfants
téner cap loc. tenir tête téner plan (se -) loc. se bien conduire
téner carga loc. soutenir le choc / l’attaque téner qualqu’un dejós loc. dominer quelqu’un
630
téner qualqu’un jos tèrçmondisme
téner qualqu’un jos loc. maîtriser quelqu’un tennís n. m. (de l’anglés? francés) tennis
téner rabit, ida (se -) loc. se trouver ravi (con- tenon de graciosadas (la -) loc. on la courtise
tent) beaucoup
téner rejunt loc. garder à vue tenòr n. m. (s. XV., de l’italian) ténor
téner remós, osa loc. tenir en respect tenor n. f. (s. XIII.) teneur
téner revelhadís (se -) loc. ne dormir que d’un tensiomètre n. m. (s. XX.) tensiomètre
œil tension n. f. (s. XIX...) tension (artérielle) veire:
téner sa man loc. garder sa bonne direction tendeson
téner sa mina loc. tenir son sérieux tension n. f. (s. XIX.) tension (électr.) veire: ten-
téner sesilha loc. tenir séance / siéger deson
téner solaç loc. 1. consoler 2. tenir compagnie tenson n. f. (s. XII.) tenson (poésie)
téner solaç (se -) loc. 1. se consoler 2. se donner tensor n. m. (s. XX., de l’anglés) tenseur (math.)
consolation tensorial, ala adj. (s. XX.) tensoriel, elle (math.)
téner son alen loc. retenir sa respiration tentacul n. m. (s. XVIII...) tentacule
téner son bòl loc. avoir son magot tentacular, ara adj. (s. XIX...) tentaculaire
téner sostilha loc. tenir ferme tentativa n. f. (s. XVII..., lat. tentativa) tentative
téner targa loc. 1. faire front 2. tenir tête teocracia n. f. (s. XVII...) théocratie
téner tot lo camin loc. 1. avoir les chevilles qui teodolit n. m. (s. XVIII...) théodolite
enflent 2. tenir le haut du pavé teologal, ala adj. (s. XIV...) théologal, ale
téner una (ne -) loc. être ivre teologia n. f. (s. XIV.) théologie
téner una bèla (ne -) loc. être ivre teologian, ana n. (s. XIV.) théologien, enne
téner una filha en cambra loc. entretenir une teologic, ica adj. (s. XIV...) théologique
maîtresse teorèma n. m. (s. XVI...) théorème
teneritud n. f. (s. XIII.) → tendror tendreté teoria n. f. sost. théorie - Citation: Enfin l’an
teneson n. f. (s. XIII.) 1. constance - Expression: trapat, lo filosòfe de la non-violéncia, crestian de
teneson (sense -) (fr: sans consistance) 2. consis- subrepés! E quand siás teorician, se sap ben que
tance 3. fermeté 4. résolution 5. persévérance l’essencial per tu es pas tant la victòria de ta lucha
teneson (non aver -) loc. ne plus y tenir (dé- que lo triomfe de la teoria (Joan Larzac, Aici e ara,
couragement) mai de 1979)
teneson (non aver de -) loc. être inconstant teoric, ica adj. (s. XIV...) théorique
tengam e tengam (far -) loc. adv. 1. faire teorician, ana n. (s. XVI...) théoricien, enne
donnant-donnant 2. faire un troc teorizar v. (s. XIX...) théoriser
tengam far ! loc. continuons ! passons outre ! teosòfe, òfa n. (s. XVIII...) théosophe - Expression:
tengam-tengam loc. donnant, donnant En fòra d’aquel cas, qualques mots sabents pòdon
tenguda n. f. (s. XIII.) 1. tenue - Expression: servar e final : filosòfe, teosòfe, fotografe, catalògue,
Camandiu, davant sa molhèr, gausèt pas beure e filològue, fonografe, regionalisme (Loís Alibèrt, Le
cridar coma fasiá ièr a la beguda del bal, los dròlles lengadocian literari, 1923)
boleguèron pas tant e i aviá dins sa tenguda mens de teosòfe, òfa n. (s. XVIII...) théosophe
crenta que de respècte (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) teosofia n. f. (s. XVIII...) théosophie
2. habillement 3. constance 4. session tepa n. f. gazon
tenguda (de -) loc. avec persistance tepar v. gazonner
tenguent, tenguent loc. donnant, donnant tepat n. m. lieu couvert de gazon
tenguèt aquí (me -) loc. il me tint le bec dans tepat, ada adj. gazonné, ée
l’eau tepatge n. m. gazonnement
tenguèt de charrar fins al ser expr. il parla sans tepièra n. f. pelouse
arrêt jusqu’au soir tepós, osa (pl. teposes, osas) adj. gazonneux
tengut (a -) loc. sans cesse terapeuta n. (s. XVIII...) thérapeute
tengut (trabalhar a ) loc. travailler sans relâche terapeutic, ica adj. (s. XV...) thérapeutique
tengut coma un laire (soi -) expr. je suis retenu terapia n. f. (s. XIX...) thérapie
par les affaires (iron). terapia n. f. (al. therapie < gr. therapeia) thérapie
tengut per (èsser -) loc. être considéré comme (méd.)
tenheire, eira n. m. (s. XIV.) teinturier terapia suf. (gr. therapeia) thérapie
ténher v. (s. XII.) teindre teratologia n. f. (s. XVIII...) tératologie
teni plan (non i -) loc. je ne suis pas très chaud tèrç (pl. tèrces) n. m. (s. XIV.) tiers
pour... tercet n. m. (s. XVII..., de l’italian) tercet
tènia n. m. ténia terciari, ària adj. e n. m. (s. XVIII...) tertiaire
tenifugue, uga adj. e n. m. tenifuge tèrçmond n. m. (s. XX.) tiers-monde
tenilha n. f. telline (coquillage) tèrçmondisme n. m. (s. XX.) tiers-mondisme
631
tèrçpont terrèstre, èstra
tèrçpont n. m. (s. XIII...) 1. tiers-point (arch.) tout est relatif) ; Expression: tèrra, bon boièr (a bona
2. lime triangulaire -) (fr: c’est facile quand la situation est favorable) ;
terebentina n. f. (s. XIV.) thérébenthine Expression: tèrra, marrit camin (bona -) (fr: on n’a
tergal n. m. (s. XX., marca depausada) tergal rien sans effort)
tergiversar v. (s. XVI...) tergiverser tèrra (dins la -) loc. dans la terre
teriaca n. f. (s. XIV.) thériaque tèrra (per -) loc. adv. par terre
termal, ala adj. (s. XVII...) thermal, ale tèrra (préner -) loc. aborder la côte
termalisme n. m. (s. XIX...) thermalisme tèrra (sus -) loc. sur terre
tèrmas n. f. plur. (s. XIII...) thermes tèrra abladívol n. f. la terre à blé
tèrme n. m. (s. XIV...) 1. terme 2. mot tèrra bladièra n. f. terre à blé
tèrme n. m. (s. XVII...) 1. limite 2. borne 3. fin tèrra bolegadissa n. f. terre meuble
tèrme suf. (gr. thermos) -therme tèrra cobèrta (n’i a -) loc. le sol en est jonché
tèrme (tombar -) loc. échoir le loyer tèrra de solelh n. f. terre arable
tèrme, non deu (lo qu’a -) expr. on ne doit rien tèrra dels Baus (la -) n. f. la vallée des Baux
avant l’échéance tèrra salva (en -) loc. en lieu sûr
termejar v. borner Tèrra santa (la -) n. f. la Terre sainte
termenal n. m. domaine délimité tèrra trisa n. f. terre meuble
termia suf. (de tèrme) -thermie tèrra tufa n. f. terre marneuse
termic, ica suf. (de tèrme) -thermique terradas n. f. plur. décombres
termic, ica adj. (s. XIX...) thermique terrador n. m. terroir veire: terraire
termina n. f. 1. borne d’un champ 2. limite de terradorenc, enca adj. du terroir
propriété tèrrafòrt n. m. terre argileuse
termina (sense -) loc. sans limite tèrragela n. f. → argila argile
terminal, ala adj. e n. (s. XX., de l’anglés) terminal, terraire n. m. (s. XIII.) → terrador terroir veire:
ale territòri - Expression: Josèp Ros es pas solament lo
terminar v. (s. XIV.) → acabar 1. borner veire: grand trobaire de la Chançon lemosina, lo reviudador
finir 2. limiter 3. terminer qu’a [incarnat] l’anma de son terraire: es lo precur-
terminason n. f. (s. XIV..., de termenason X termina- sor de la vertadièra Renaissença occitana (Antonin
cion) 1. achèvement 2. terminaison
Perbòsc, 1905)
terminologia n. f. (s. XIX...) terminologie terral n. m. (s. XII.) 1. relatif à la terre 2. vent
terminus n. m. (s. XIX..., de l’anglés) terminus venu des terres
termit n. m. (s. XVIII.. ., de l’anglés) termite terralha n. f. poterie de terre
termitièra n. f. (s. XIX...) termitière
terralhada n. f. → terranha terreau
termodinamic, ica adj. e n. f. (s. XIX...) thermo-
terralhar v. remuer / transporter de la terre
dynamique
terralhatge n. m. terrassement
termoelectric, ica adj. (s. XIX...) thermoélec-
terralhièr n. m. potier
trique
tèrramaire n. f. (s. XIII.) terre nourricière
termogèn, èna adj. (s. XIX...) thermogène
terranha n. f. terreau veire: terralhada
termomètre n. m. (s. XVII...) thermomètre - Ex-
tèrraplen n. m. terre-plein
pression: termomètre es descendut jol zèro (lo -) (fr:
le thermomètre est descendu au-dessous de zéro) ; Ex- terrar v. apporter de la terre
pression: termomètre marca dètz grases al dejós (lo -) terrassa n. f. levée de terre
(fr: le thermomètre marque moins dix) terrassa n. f. terrasse (habitation)
termonuclear, ara adj. (s. XX.) thermonucléaire terrassament n. m. terrassement
termostat n. m. (s. XIX...) thermostat terrassar v. couvrir de terre
ternari, ària adj. (s. XIII.) ternaire terrassar v. terrasser (vaincre)
tèrne, tèrna adj. (s. XVI...) terne terrassièr n. m. terrassier veire: terrejaire
ternir v. (s. XIV...) ternir tèrratrem (/ tèrratremol) n. m. (s. XIII.) tremble-
teron n. m. → font 1. fontaine 2. source ment de terre
tèrra n. f. terre - Expression: Cal totjorn far mai terrejada n. f. terre transportée
de cinc fautas / es a cinc fautas e mièja que la vertat terrejaire n. m. → terrassièr terrassier
comença / que la tèrra es redonda / jòcs de l’enfant terrejar v. remuer la terre
que sap pas / de l’òme que sap tròp (Andrieu Combe- terren n. m. (s. XII.) terrain - Expression: terren
tas, Borassa, 1974) ; Expression: tèrra bon boièr (a sablonós es de mal córrer (fr: il faut être patient de-
bona -) (fr: c’est facile quand la situation est favor- vant la difficulté)
able) ; Expression: tèrra mòla (far de traucs en -) (fr: terren d’espòrt n. m. terrain de sport
faire des choses faciles) ; Expression: tèrra val un es- terrenal, ala adj. (s. XII.) terrien, enne
cut la cartonada quand la lèbre i es dessús (la -) (fr: terrèstre, èstra adj. (s. X.) terrestre
632
terré ! testicul
terré ! interj. diable ! (exclamation tessons non s’engraissan amb aiga clara (los -)
d’étonnement) expr. iron. il faut manger
terriblament adv. (s. XIV...) terriblement tèst n. m. test (examen)
terrible, ibla adj. (s. XIII.) terrible tèst (pl. tèstes) n. m. (s. XIII.) tesson (poterie...)
terrièr n. m. (s. XII.) 1. livre terrier 2. amas de tèsta n. f. (s. XII.) 1. tête veire: cap - Citation: Lo
terre Felibrige es establit, coma pòrta l’estatut, pèr sauvar
terrificar v. (s. XVIII...) terrifier nòsta lenga; e, en sauvant la lenga sentèm au fons
terrilha n. f. terre fine dau còr que gandirem de mai tot çò que fai portar la
terrina n. f. terrine tèsta drecha a l’òme (Frederic Mistral, Santa Estèla
terrís (pl. terrisses) n. m. plat de terre d’Avinhon, 1877) 2. mémoire 3. extrémité 4. som-
terrissa n. f. pisé met
territòri n. m. (s. XIII.) territoire tèsta (aver de cascavèls en -) loc. avoir martel
territorial, ala adj. (s. XVIII..., de territòri) territo- en tête
rial, ale tèsta (aver de martelets en -) loc. avoir martel
territoriala (collectivitat locala o -) n. f. collec- en tête
tivité locale ou territoriale (adm.) tèsta (far de sa -) loc. faire à sa tête
territorialitat n. f. (s. XIX...) territorialité tèsta (picar de la -) loc. se cogner la tête
territòris d’otramar n. m. plur. territoires tèsta aquí loc. obstinément
d’outre-mer tèsta bassa (i donar -) loc. y aller tête baissée
terror n. f. (s. XIII.) terreur tèsta de cabrit loc. écervelé (nigaud)
terrorisme n. m. (s. XVIII...) terrorisme tèsta desmargada (aver la -) loc. perdre la rai-
terrorista adj. e n. (s. XVIII.. .) terroriste son
terrorizar v. (s. XIX...) terroriser tèsta dins lo sac (metre la -) loc. réduire à merci
terrós, osa (pl. terrosses, ossas) adj. (s. XII.) ter- tèsta e crotz loc. avers et revers (pièce de mon-
reux, euse naie)
tertre n. m. (s. XII.) tertre tèsta non li fornís pas (la -) loc. il n’est pas très
tes (pl. tesses) n. m. banc de sable intelligent
tesa n. f. torche de bois résineux tèsta o crotz (a -) loc. à pile ou face
tesaur n. m. (s. XII., lat. thesaurus) corr. trésor tèsta tartugada (aver la -) loc. avoir martel en
- Citation: Sàpias que Diu, d’un tesaur excellent, / tête
per abusar, non t’a pas hèit present (Pèir de Garròs, tèsta vèrsa loc. tête bèche
Epistòla A.H.B., 1567) ; Plus desirar nos cau / aque- tèsta-punta (tombar de -) loc. tomber la tête la
ths qu’un gran tesaur / ni l’aur fin qu’òm enveja (Ar- première
naud de Saleta, Psalme XIX, s. XVI) testada n. f. 1. migraine 2. mal de tête
tesaurariá n. f. (s. XIV., de tesaurièr) sost. tré- testaire, aira / testator, tritz n. (s. XIII.) testateur,
sorerie trice
tesaurièr, ièra n. (s. XIV., lat. b. thesaurarius) sost. tèstament n. m. (s. XIII.) testament - Expression:
trésorier veire: clavaire, aira A la [meteissa] tempora, m’escriviá una longa letra
tesaurizacion n. f. (s. XVIII..., de tesaurizar) sost. qu’enclaus un brave pauc de sa pensada : es per aquò
thésaurisacion qu’està plan de ne citar aicí qualques passatges ont
tesaurizar v. (s. XIV..., lat. b. thesaurizare) Delbosquet escapola sens se’n trachar un tròc de son
tresaurejar sost. thésauriser tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, Per Capvath
tesaurizator, tritz (pl. tesaurizators, trises) n. (s. la Lana, 1924)
XIX...) thésaurisateur, trice testamentari, ària adj. (s. XIV.) testamentaire
tescum n. m. trame veire: téisser tèstanud, uda adj. 1. tête nue 2. nu-tête
tèsi n. f. (s. XVI...) thèse testar v. 1. faire son testament, tester 2. té-
tesic n. m. 1. tic 2. manie moigner
tesicar v. avoir des tics testard, arda adj. e n. (s. XIII.) → testut têtu, ue
tesicós, osa (pl. tesicoses, osas adj. 1. qui a des testejar v. tenir tête
tics 2. maniaque testicul n. m. (s. XIII.) testicule
tessèla n. f. tache de rousseur testimòni n. m. (s. XII., lat. testimonium) sost.
tesseladura n. f. tavelure témoin - Citation: Tots personatges son admetuts
tesselar v. taveler en testimònis si son de bona fama (Fòrs e costumas
tesson n. m. 1. corr. cochon de lait - Expression: de Bearn, 1552); Me soveniái que mon grand n’aviá
adreit coma un tesson de sa coa (fr: maladroit) 2. corr. parlat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps
pourceau • porcèl veire: pòrc rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los
tessonada n. f. portée d’une truie ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels
tessonar v. mettre bas (truies) environs bastits al sègle XIX al temps de la granda
633
testimòni tieu (ès tot -)
prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e teule, e encara lo copèron (èran tres per portar un -)
industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz, (fr: c’était des incapables (comme vous...))
2018) teule canal n. m. tuile canal
testimonial, ala adj. (s. XIII., de testimòni) sost. teule vist (a -) loc. toit sans plancher (tuiles
testimonial, ale visibles)
testimoniar v. (s. XIII., de testimòni) sost. té- teulet n. m. tuileau
moigner teulièr n. m. (s. XIII.) 1. tuilier 2. briquetier
testimoniatge n. m. (s. XIV., de testimoniar) sost. teulièra n. f. (s. XIII.) → teulariá 1. tuilerie 2. bri-
témoignage queterie
testosteròna n. f. (s. XX., de test(icul), (e)ster(òl) e teulissar v. → teular couvrir de tuiles
(orm)òna) testostérone (méd.) teulissièr n. m. → teulaire couvreur de tuiles
testosteròna n. f. (s. XX.) testostérone teulisson n. m. appentis
testudariá n. f. entêtement teune, teuna adj. (s. XIV.) ténu, ue
testut (far del -) loc. faire le malin teunesa n. f. (s. XIV.) 1. ténuité 2. minceur
testut coma l’ase roge loc. têtu comme... teunesir v. amincir
testut coma un ase loc. têtu comme... teunet, eta adj. 1. très ténu 2. mince
testut, uda adj. e n. têtu, ue veire: testard tèxte n. m. (s. XIV.) texte - Citation: De segur,
teta n. f. 1. sein 2. mamelle aqueth gascon literari au servici d’un tèxte venera-
tetacraba n. f. engoulevent ble e multisecular, que pòt en primièr destariolar, mès
tetada n. f. tétée fòrça mens que [l’anglo-normand] de l’auba deu sègle
tetaire, aira n. enfant qui tète beaucoup dotze (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6).
tetania n. f. (s. XIX...) tétanie textil, ila adj. e n. m. (s. XVIII...) textile
tetanic, ica adj. (s. XVI...) tétanique textual, ala adj. (s. XV...) textuel, elle
tetanizacion n. f. (s. XIX...) tétanisation textura n. f. (s. XIV.) texture
tetanizar v. (s. XIX...) tétaniser tè ! interj. tiens ! cri pour appeler les animaux
tetanòs (pl. tetanòses) n. m. (s. XVI...) tétanos tiara n. f. tiare - Expression: ... traversè lo Granic,
tetar v. (s. XIII.) → popar 1. téter 2. fam. les la Pèrsia catulhè, / Dari de sa tiara e sceptre despulhè
boules de pétanque quand elles se touchent (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567).
tetar doç (aver lo -) loc. être mielleux tiba ! (aquela -) loc. c’est trop fort !
tetarèl n. m. biberon tiba (n’es una que -) celle-là est drôle
tetarèla n. f. téterelle (protection sein) tibadura n. f. 1. action de tendre 2. tension
tetelon n. m. tétin tibar v. 1. tendre 2. bander (muscle...) 3. se
tetina n. f. (s. XII.) téton raidir
teton n. m. 1. sein 2. mamelle tibar l’arquet loc. tendre son arc
tetra-sillabe, aba adj. e n. m. (s. XVII...) tétrasyl- tibar l’artelh loc. mourir
labe tibar l’arquet loc. 1. tendre l’arc 2. s’ajuster
tetraèdre n. m. (s. XVII...) tétraèdre 3. s’enfuir
tetralogia n. f. (s. XVIII.. .) tétralogie tibar l’aurelha loc. tendre / dresser l’oreille
tetraplegia n. f. (s. XX.) tétraplégie tibat, ada adj. 1. tendu, ue 2. repu, ue 3. soûl,
tetraplegic, a adj. e n. (s. XX.) tétraplégique soûle
tetrarca n. m. (s. XIV., lat. tetrarches < gr. tetrarkhês) tibetan, ana adj. e n. (s. XIX...) tibétain, aine
sost. tétrarque (istòria) tíbia n. f. (s. XVI...) tibia
tetrarcat n. m. (s. XVIII..., de tetrarca) sost. tetrar- tibla n. f. truelle veire: palustra
chat tiblada n. f. truellée veire: palustrada
tetrarquia n. f. (s. XIV., lat. tetrarchia) 1. sost. té- tica-taca n. m. tic-tac
trarchie (istòria) 2. sost. tétrarchie (istòria) ticket n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) ticket
teula n. f. brique veire: teule tièra n. f. 1. rangée 2. file 3. suite
teulada n. f. toiture de tuiles tièra (a -) loc. en ligne
teulaire n. m. couvreur (toits) veire: teulissaire tièra (a la -) loc. à la file
teular v. couvrir un toit de tuiles veire: teulissar tièra (far -) loc. gagner la partie
tièra (per -) loc. à la file
teulariá n. f. 1. tuilerie veire: teulièra 2. brique- tierada n. f. contenu de la rangée
terie tieu ! (aquò’s plan -) loc. c’est bien fait pour toi
teulat n. m. toit de tuiles !
teulat (tombar del -) loc. 1. tomber en déconfi- tieu (aquò non es del -) loc. ce n’est pas ta pro-
ture 2. déchoir 3. tomber de haut pre idée
teule n. m. (s. XIII.) tuile - Expression: teule (li tieu (çò -) loc. ce qui est à toi
farián batejar un -) (fr: c’est un sot) ; Expression: tieu (ès tot -) loc. tu t’appartiens
634
tieu (lo), tiá / tia (la) tipic, ica
tieu (lo), tiá / tia (la) pron. poss. 1. le tien, la les ecclésiastiques sont des hommes comme les autres)
tienne 2. ton, ta 2. sonner 3. bourdonner aux oreilles
tieu (soi lo -) loc. je suis ton égal tindarèl, èla adj. 1. qui tinte - Expression:
tieu amic (un -) loc. Un de tes amis Aquel potonet tindarèl e viu (August Forès, s. XIX)
tifa-tafa n. m. 1. palpitation du cœur 2. impul- 2. sonore
sion tindarèla (una votz -) loc. une voix sonore
tifa-tafa lo pren (quand lo -) loc. quand sa tindèl n. m. filet (boucherie)
manie le prend tindèla n. f. tranche de lard
tifoïde, ïda adj. e n. f. (s. XIX...) typhoide tindelon n. m. petite tranche (jambon...)
tifon n. m. (s. XVI..., de l’italian) typhon tindol n. m. gouffre (terrain calcaire)
tifus (pl. tifuses) n. m. (s. XVII...) typhus tindol n. m. 1. sot 2. imbécile
tigrat, ada adj. (s. XVII...) tigré, ée tindonar / tindorlejar v. carillonner
tigre, tigra n. (s. XIV.) tigre, esse tinèl n. m. (s. XIII., de tina) 1. cuvier 2. réfectoire
tigron n. m. tigron de couvent
tija n. f. (s. XVI..., del francés) tige veire: camba tinha n. f. 1. teigne 2. engelure
tilda n. f. (s. XIX..., del castelhan) tilde tinhassa n. f. tignasse
tildat, ada n. f. tildé, ée tinhassièr, ièra adj. e n. 1. hirsute 2. qui a la
tilha n. f. cabine de bateau teigne
tilhac n. m. 1. tillac 2. pont de bateau tinhon n. m. chignon
timbal n. m. 1. précipice 2. escarpement tinhós, osa (pl. tinhoses, osas) adj. (s. XIII.)
timbala n. f. timbale teigneux, euse
timbol, ola adj. fou, folle (un peu) tinòl n. m. cuvier
timbrar v. 1. timbrer 2. marquer 3. tendre
tint n. m. → tindament tintement
timbrat, ada adj. 1. timbré, ée 2. fam. toqué, ée
tint n. m. (lat. tinctus, var.: tench (Leng., Lem., Prov.))
timbre n. m. (s. XV. ; s. XIX...) 1. timbre 2. timbre-
corr. teint - Citation: Dos pòts, dont le tint natural
poste
/ mata le pus roge coralh, / tenent ma vista tan pi-
timidament adv. (s. XVI...) timidement
pada, / qu’ieu pensi qu’una giroflada, / en fugint la
timide, ida adj. e n. (s. XVI...) timide veire: ver-
man dels pastors, / a portat aquí dos brotons / d’una
gonhós
coloreta vermelha (Pèire Godelin, Prumièra floreta, s.
timiditat n. f. (s. XV...) timidité XVII)
timon n. m. (s. XIII.) 1. timon 2. gouvernail
tinta n. f. (s. XIII.) 1. encre 2. teinte 3. teinture
timonièr m n. m. (s. XIII...) timonier
tintaina (far -) loc. passer une nuit de veille
timpan n. m. (s. XVII...) tympan (audit.) veire:
tintainar / tintainejar v. 1. solliciter veire: asset-
ausidor
jar 2. tracasser
timpan n. m. (s. XVI...) tympan (archit.)
tintaina n. f. envie folle
tina n. f. (lat. tina) grande cuve pour la ven-
tintaire, aira n. (s. XIII.) → tinturièr teinturier
dange - Expression: aver l’esperit ponchut coma un
cuol de tina ; Citation: Aquí le vaissèl èra d’una tina, tintamarre / tintamarro n. m. (de l’occ. gascon)
un ast èra mast, la vela una toalha, e l’artilhariá de tintamarre
cinquanta flascous, damb lor glo-glo-glo espaurissián tintar v. (s. XIII.) 1. teinter veire: ténher 2. tein-
totis les abitants de las aigas saladas (Pèire Godelin, dre
Tresena floreta, 1638) tintièr n. m. encrier
tinal n. m. (de tina) cellier tintorlar / tintorlejar v. 1. chanceler 2. vaciller
tind de la campana (al -) loc. au son de la cloche tintura n. f. (s. XIII.) → tenhedura teinture
tind, tíndol n. m. 1. tin 2. chantier soutenant tinturariá n. f. (s. XIII...) teinturerie
un tonneau / bateau... tinturièr, ièra n. (s. XIV.) teinturier, ière
tindadís (pl. tindadisses) n. m. → tindament tip, tipa adj. repu, ue
tintement tipar v. typer
tindal n. m. 1. coup de cloche 2. son clair tipe n. m. type
tindament n. m. tintement veire: tindadís tipic, ica adj. typique
tindar v. 1. tinter - Expression: Los qu’an pas tipizar v. (s. XX., de tipe) typiser - Citation: ... çò
ausit tindar Nadalet dins lor enfança pòdon pas se qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor
far una idèa de tot lo gaug que la vida lor a panat. retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs
Lo nòstre campanièr, qu’alara èra pas vièlh, ni pi- recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tip-
gre, lo nos sonava, uèit jorns avant Nadal, cada ser izats per un adjectiu passapertot, laissas a represas di-
aprèp l’Angèlus, durant una ora (Loïsa Paulin, Lo tas similaras, evocacion de personnatges mes o mens
vièlh libre d’images, 1940) ; Expression: tindar (se istorics o mitics sus la sola sonoritat, de còps ara-
las sotanas èran de bronze las ausiriam sovent -) (fr: bizanta de son nom, descripcions repetitivas e este-
635
tipizar tirapels (pl. tirapelses)
orotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de tira-veni (far lo -) loc. faire le va-et-vient
Rotland, 2014 tirabòta n. m. tirebotte
tipografe, afa n. (s. XVI...) typographe tiracambas (a -) loc. à toutes jambes
tipografia n. f. (s. XVI...) typographie tiracotèl (a -) loc. à couteaux tirés
tipografic, ica adj. (s. XVI...) typographique tiracotèls amb (èsser a -) être à couteaux tirés
tipologia n. f. (s. XIX...) typologie avec
tir n. m. (s. XVII...) tir tirada n. f. (s. XIII.) 1. portée (arme...) 2. débit
tir, tira n. → guit canard, cane 3. débouché 4. traite, tirée de chemin
tira n. f. 1. traction - Expression: tira (son d’un es- tirada n. f. tirade (théâtre)
cut de -) (fr: ils sont en désaccord pour des broutilles) tirada (d’una -) loc. d’une seule traite
; Expression: tira la coa del can, se lo gafa n’a lo dreit tirada (tot d’una -) loc. tout d’une traite
(qui -) (fr: celui qui est dans son tort n’a rien à dire) tirador n. m. tiroir
2. traite de chemin 3. distance tirafons (pl. tirafonses) n. m. tire-fond
tira (aver de -) loc. avoir du débit (commerce) tiraire de plans n. m. intrigant
tira (aver de -) loc. avoir du débit (commerce) tiraire, aira n. (s. XII.) tireur, euse
tira (cal ventar del vent que -) loc. 1. il faut tiralait / tiralach (pl. tiralaits / tiralaches) n. m.
s’adapter à la situation 2. fig. savoir retourner (de tira + lait / lach) tire-lait
sa veste tiralhaire n. (s. XVIII...) tirailleur
tira (de -) loc. 1. d’affilée - Expression: çò qui tiralhament n. m. (s. XVI...) tiraillement
m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occi- tiralhar v. (s. XVI...) tirailler
tana, l’amor qui portava a la patria, e que crei que la tiralinha n. m. (s. XVII...) tire-ligne
communicava a tots los qui l’apressavan e qui devien- tiralonga n. m. 1. délai 2. retard
guèn los sons amics... (Simin Palay, 1940) 2. tout de tiramandil (a -) loc. 1. avec peine 2. en se tirail-
suite lant
tira (èsser en -) loc. être en train, après un ou- tirament n. m. 1. traction 2. tiraillement
vrage 3. tirage
tira (tot de -) loc. tout de suite tiran n. m. (s. XIII.) tyran
tira (tot d’una -) loc. d’une seule traite tirannia n. (s/ XII., lat. tyrannis) sost. tyrannie
tira de long loc. il s’étend en longueur tirannia n. f. (s. XIV., lat. tyrannus) sost. tyrannie
tira de son paire loc. il ressemble à son père tirannic, ica adj. (s. XIV...) tyrannique
tira l’arrigòu (a -) loc. (de Gasconha) à tire larigot tirannicida n. (s. XV...) tyrannicide (personne)
(à arrache racines) tirannicidi n. m. (s. XV...) tyrannicide (acte)
tira la cengla, l’autre lo peitral (un -) loc. tirer tirannizar v. (s. XIV...) tyranniser
à hue et à dia tirannosaure n. m. (s. XIX...) tyrannosaure
tira que vira (e -) loc. et ainsi de suite tirant n. m. fossé d’écoulement
tira qui pòt (a -) loc. 1. à qui mieux-mieux 2. à tirant n. m. tirant (pour tirer)
l’envi tirapè n. m. tire-pied
tira un peçuc al marbre loc. il lésine sur tout tirapel (a -) loc. 1. à la foire d’empoigne 2. à la
tira un temps coma (quand -) loc. à notre / cette gribouillette
époque tirapels (pl. tirapelses) n. m. 1. bardane
tira, l’autre buta (un -) loc. l’un tire, l’autre 2. glouteron (botanica)
pousse tirar v. (s. XII., lat. tirare) → s’acaminar 1. corr.
tira, tu, petit ! loc. sers-toi, l’ami ! tirer - Citation: Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron,
tira-bota-al-sac (a -) loc. à qui mieux mieux l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de téner de
tira-l’uèlh adj. inv. tape-à-l’œil bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de palpar la gar-
tira-laissa (far -) loc. lambiner ganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh
tira-li ! loc. tire-lui dessus ! de la font, 1977) ; Expression: tirar de la pòcha çò
tira-l’alfa n. m. resquilleur, euse veire: resquil- qu’òm i a pas botat (non se pòt -) (fr: la plus belle
haire fille du monde ne peut donner que ce qu’elle a) ; Ex-
tira-mòla n. m. 1. longueurs 2. retards 3. moyen pression: tirar de qualqu’un coma d’un cambajon (fr:
dilatoires exploiter quelqu’un) 2. retirer veire: traire 3. ex-
tira-mòla (far -) loc. 1. lambiner 2. hésiter traire - Citation: Car fòrt sovent cal anar córrer cer-
tira-mòla (mossur -) loc. personne indécise, car los medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris]
sans consistance e [antimòni], coma qui va cercar un furet per tirar
tira-qui-pòt (a -) loc. à l’envi lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI)
tira-sang n. m. → sangsuga sangsue 4. s’acheminer - Citation: Tirèri camin en soscant
tira-sòu n. m. grippe-sou a las capacitats intuitivas e cognitivas de las vacas.
tira-te un pauc loc. écarte-toi un peu Aquesta semblava pas acceptar lo cambiament (Sèrgi
636
tirar tiravent
Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, tirar l’enche loc. renifler (faire remonter la
2019) 5. corr. faire - Expression: tirar un marrit morve). triv.
temps (fr: faire mauvais temps) tirar l’uèlh loc. être trop voyant
tirar ! (fai -) interj. en route ! tirar mal loc. être en peine
tirar (a bèl -) loc. sans cesse tirar mal a loc. avoir de la peine à
tirar (far -) loc. aller en avant tirar mal a viure loc. gagner péniblement sa
tirar (se) v. se tirer d’affaire vie
tirar a la mandra loc. tirer au flanc tirar mal de loc. être mécontent de
tirar a la palha corta loc. tirer à la courte paille tirar Màrius ! (fai -) interj. fouette cocher
tirar al net loc. tirer au clair tirar marrit loc. tirer un mauvais numéro
tirar al net loc. tirer au clair tirar mòl loc. agir mollement
tirar camin loc. poursuivre son chemin tirar nevassadas loc. lancer des boules de neige
tirar cap a loc. aller vers - Expression: D’una besiada que tirava neuassadas
tirar costièr loc. (s. XVII.) 1. tirer à côté 2. man- (Pèire Godelin, s. XVII)
quer la cible / le but tirar partit de loc. tirer parti de
tirar còta a rèire loc. 1. détourner la tête tirar pè arrièr loc. 1. se dédire 2. faire faux bond
2. passer outre tirar pel e borra de loc. tirer la quintessence
tirar d’argent loc. retirer de l’argent de
tirar d’eclipsi loc. sortir de l’obscurité (faire tirar pena loc. être en peine
connaître) tirar pena per loc. 1. avoir de la peine pour 2. se
tirar davant loc. marcher en tête faire du souci pour
tirar de barreja loc. tirer d’embarras tirar per arrièr loc. faire faux bond
tirar de dejós (se -) loc. se tirer d’affaire tirar redòrta de loc. tirer parti de
tirar de l’arc loc. tirer à l’arc tirar sa polvera als aparrats loc. gaspiller ses
tirar de la boca loc. 1. dire ce qu’un autre allait moyens
dire 2. sortir de la bouche tirar sa polvera als passerats loc. gaspiller ses
tirar de la crassa (se -) loc. sortir de la misère moyens
tirar de lagremas loc. arracher des larmes tirar sòla loc. marcher en traînant les pieds
tirar de long loc. traîner en longueur tirar tabat loc. priser du tabac
tirar de pels pès (se -) loc. se sortir de là tirar un autre de dita loc. surenchérir sur
tirar de raça loc. être bien de sa famille quelqu’un
tirar de ribas (se) loc. se tirer d’affaire tirar un compte loc. dresser un compte
tirar del grand loc. être prétentieux tirar un plan loc. former un projet
tirar del mièg (se -) loc. se tirer d’embarras tirar una ancada loc. recevoir une fessée
tirar dreit loc. aller directement tirar una aurelhada loc. se faire tirer l’oreille
tirar d’aquí (se -) loc. décamper tirar una espina del pè (se -) loc. se tirer
tirar d’eclipsi loc. éclaircir un malentendu / d’embarras
tirer de l’obscurité tirar una paterlada loc. recevoir une fessée
tirar d’embolh loc. tirer quelqu’un d’embarras tirar una pernassada loc. recevoir une fessée
tirar en justícia loc. assigner en justice tirar-molar v. tirer et lâcher soudain
tirar glòria de loc. tirer vanité de tirariá pas un grum de sal (se’n -) expr. cela ne
tirar l’espasa loc. tirer l’épée vaut rien
tirar la carròta loc. fam. soutirer de l’argent tirar (se -) loc. 1. sortir, se dégager 2. "se tirer"
tirar la castanha loc. tirer les marrons du feu tirar (se’n -) loc. s’en sortir
tirar la nifla loc. renifler tirassa n. f. tirasse (filet de chasse ou de pêche)
tirar la quinta esséncia de loc. tirer la tirassada n. f. 1. traînée 2. sillage 3. fam. prosti-
quintessence de tuée
tirar la rason loc. tirer un prix raisonnable tirassar v. (s. XIII.) 1. tirailler 2. traîner 3. haler
tirar lo babòt del nas loc. tirer les vers du nez tirassar las pelhas loc. traîner ses guenilles
tirar lo bòl loc. lever le filet tirassar lo merluç loc. tirer le diable par la
tirar lo capèl (se -) loc. ôter son chapeau queue
tirar lo pè loc. boiter veire: ranquejar tirassons (anar de -) loc. ramper
tirar lo senhalament loc. prendre le signale- tirat prep. → levat 1. sauf 2. excepté 3. à part
ment tiratap n. m. tire-bouchon
tirar los annóncis loc. publier les bans tiratge n. m. tirage
tirar l’aufa a qualqu’un loc. soutirer de l’argent tiratz, perdonatz-lo expr. allez, pardonnez-lui
à quelqu’un tiravent n. m. (de tira + vent) courant d’air
tirar l’enca (non poder -) loc. être sans force tiravent n. m. courant d’air
637
tiravièlha tocar (èsser a -)
638
tocar (tochar) tombar d’abocons
tocar (tochar) v. (s. XII.) 1. toucher - Citation: çò tolerant, anta adj. (s. XVI...) tolérant, ante
qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occ- tolerar v. (s. XIII.) tolérer
itana, l’amor qui portava a la patria, e que crei que la tolièr n. m. (s. XIX..., del francés) tôlier
communicava a tots los qui l’apressavan e qui devien- tolieu n. m. (s. XII.) tonlieu (droit médiév.)
guèn los sons amics... (Simin Palay, 1940) 2. jouer tollorar v. 1. soigner 2. choyer
d’un instrument 3. être contigu tolonenc, enca adj. toulonnais, aise
tocar al fons de la mala loc. mettre ses plus tolosan, ana / tolosenc, enca adj. toulousain,
beaux habits aine (de la ville) veire: tolzan - Expression: Açò
tocar cèl de gaug loc. être transporté de joie siá dit de fregada contra les trufandièrs, en favor de
tocar de còp e de lanç loc. toucher d’emblée la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a for-
tocar de còp e volada loc. toucher d’emblée nit de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui, per
tocar de la guitarra loc. jouer de la guitare destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire
tocar de la tambora loc. battre la grosse caisse Godelin, Ramelet, s. XVII)
tocar de man loc. se serrer la main Tolzan n. m. 1. pays toulousain veire: mondin
tocar del tambor loc. jouer du tambour 2. habitant du pays toulousain
tocar d’arcada loc. aller droit au but tolzan n. m. ancienne monnaie occitane
tocar fèrre loc. arriver à ses fins tolzan, ana adj. (de "marca tolosanum" (s. VIII)) du
tocar la man loc. serrer la main pays toulousain veire: mondin, tolosan
tocar lo brande loc. donner l’impulsion toma n. f. 1. tomme 2. fromage frais de vache
tocar lo talús [aucèl imaginari] (far -) loc. tomata n. f. (s. XVIII..., del castelh. ? astèc) tomate
se moquer de quelqu’un par de fausses es- veire: poma d’amor
pérances tomatat n. m. purée de tomate pour conserver
tocar lo tambor loc. battre le tambour tomba n. f. (s. XII.) tombe
tocar los buòus loc. conduire les bœufs à tomba de frescor loc. l’air se rafraîchit
l’aiguillon tombada n. f. (var.: 3 / menusalha (Auv.)) 1. chute
tocar man loc. serrer la main 2. cascade 3. abats 4. abattis 5. retombée 6. zone
tocar tèrra (non -) loc. être transporté de joie géographique de clientèle
tocariái pas amb una bròca de quatre pams (lo tombada (aver una gròssa -) loc. avoir une
-) expr. il est très sale, dégoûtant grosse clientèle
tòcase n. m. ânier tombada (non fa la -) loc. le compte n’y est pas
tocat de la coa de l’anhèla (es -) expr. il est sim- tombant-levant loc. d’une façon ou d’une autre
ple d’esprit tombant-levant (viure -) loc. vivre à grand
tocat de la coa de l’anhèl (èsser -) expr. être peine
simple d’esprit tombar v. (s. XII.) 1. corr. échoir - Citation: Me
tocat del Sant-Esperit (èsser -) loc. avoir un mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò
grain de folie plus gròs, me pensavi que çò menut tombariá tot sol
tocat del vent de bisa (èsser -) expr. être un peu un jorn d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a
farfelu esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh li-
tocat, ada adj. 1. toqué, ée (un peu fou) bre d’images) 2. corr. tomber (choir) - Expression:
2. touché, ée (ému, ue) aquò es plan trist e crudèl de tombar d’esquina e
tocatz-me’n una autra loc. parlons d’autre de se curar l’uèlh (fr: il faut savoir faire face aux
chose impondérables) ; Expression: es aquí qu’ai tombat
toccata n. f. (s. XVIII..., mot italian) toccata mas lunetas (fr: c’est ici que j’ai laissé tomber mes
tochin n. m. 1. tuchin 2. révoltés du Languedoc lunettes) 3. corr. abattre - Expression: uèi avèm
au Moyen Age tombat lo casse bèl (fr: aujourd’hui, nous avons
tochinariá n. f. brigandage abattu le grand chêne) 4. démolir - Expression: an
tòga n. f. (s. XIV.) toge tombat l’ostal vièlh amb la palejadoira (fr: ils ont dé-
tòga (Gàllia en -) n. f. Gaule en toge (Narbon- moli la vieille maison avec une pelle mécanique / pel-
naise) leteuse)
toison n. f. (s. XII.) → aus toison tombar (se -) v. se laisser choir
toja n. f. ajonc tombar als quatre pipòts loc. tomber à la ren-
tojar n. m. lieu ou poussent les ajoncs verse
tòla n. f. (s. XVII..., del francés ? occ. ń taula ż) tôle tombar cap primièr loc. tomber la tête la pre-
veire: taula mière
tolariá n. f. (s. XIX...) tôlerie tombar còrfalhit loc. tomber en pâmoison
toledan, ana adj. tolédan, ane tombar d’abocadents loc. tomber face contre
tolerable, abla adj. (s. XIII.) tolérable, able terre
tolerància n. f. (s. XIII.) tolérance tombar d’abocons loc. tomber face contre terre
639
tombar d’aiga tòrcha
tombar d’aiga loc. uriner (en termes choisis) tònus n. m. (s. XIX...) tonus
veire: pissar, urinar, escampar d’aiga topazi n. m. (s. XIV.) topaze
tombar en recabús loc. avoir une rechute topin n. m. (s. XII.) pot de terre allant au feu -
tombar totjorn de patas, coma los gats loc. Expression: topin (cadun sap qué li bol dins lo -) (fr:
1. savoir toujours se tirer d’affaire 2. retomber il ne peut pas ignorer cela) ; Expression: topin que se
toujours sur ses pattes, comme les chats trufa de l’ola (es lo -) (fr: c’est l’hôpital qui se moque
tombarèl n. m. tombereau de la Charité)
tombassièr n. m. fossoyeur veire: tombièr topina n. f. (s. XII.) 1. toupine 2. pot de terre à
tombat n. m. drop (rugby) deux anses (confit...)
tombat en palha (non es / es pas -) loc. ce n’est topinada n. f. potée
pas tombé dans l’oreille d’un sourd topinambor n. m. (s. XVII..., del tupí) topinam-
tombèl n. m. tombeau bour
tombièr n. m. fossoyeur veire: tombassièr topinar, topinejar v. s’occuper à la cuisine
tombòla n. f. (s. XIX..., de l’italian) tombola topinon n. m. petit pot de terre allant au feu
tòme suf. (gr. tomos < temnein) -tome topografe n. m. (s. XVIII...) topographe
tòme n. m. (s. XVI...) tome (livre) topografia n. f. (s. XVI...) topographie
tomia suf. (gr. -tomia < temnein) -tomie - Citation: topologia n. f. (s. XX., de l’anglés) topologie
l’anatomia umana toponime n. m. (s. XIX...) corr. toponyme - Ci-
tomisme n. m. (s. XVIII...) thomisme tation: De segur, los toponimes locaus be son rares
ton n. m. → doat égout (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 8).
ton n. m. ton (sonorité) toponimia n. f. (s. XIX...) toponymie
ton n. m. thon toponimic, ica adj. (s. XIX...) toponymique
ton, ta adj. poss. (s. XIII.) ton, ta toponimista n. (s. XX.) toponymiste
tona n. f. (s. XIII.) tonne tòr n. m. 1. billot 2. ver du bois
tonal, ala adj. (s. XIX...) tonal, ale tòr n. m. 1. glace 2. gelée
tonalitat n. f. (s. XIX...) tonalité tor n. f. (s. XII.) → torre tour
tonatge n. m. (s. XV..., de l’anglés) tonnage tòr es fendilhat (lo -) loc. la glace est craquelée
tondedoira n. f. (s. XX.) tondeuse (cheveux, tòracebas n. f. courtilière
laine...) toracic, ica adj. (s. XVI...) thoracique
tondeire, eira n. m. (s. XIII.) tondeur, euse (per- torada n. f. langue de terre dans les marais
sonne) Torah n. f. (de l’ebrieu) Torah
tondrà n. f. (s. XIX..., del rus ? lapon) toundra toral n. m. 1. tertre 2. talus
tondre v. (s. XIII.) 1. tondre 2. fig. escroquer toralora n. f. chalumeau (musique) veire: toreta
tondut (aquò’s -) loc. c’est une affaire bouclée
tonejaire n. m. haleur de navire, de péniche torax (pl. toraxes) n. m. (s. XV...) thorax
tonejar v. haler une péniche... torb, torbilhon n. m. tourbillon
tonèl n. m. (s. XIII.) tonneau torba n. f. foule
tonèla n. f. (s. XII.) tonnelle torba n. f. tourbe
tonelariá n. f. (s. XIII...) tonnellerie torbejar, torbilhar v. tourbillonner
tonelièr n. m. (s. XIII...) tonnelier torbièra n. f. tourbière
tonha n. f. 1. pain noir 2. idiot, nigaud - Ci- tòrca n. f. (s. XIII...) torque (collier gaulois)
tation: Jèsus! Senha-te, tonha (Francés de Corteta, torcar (torchar) v. (s. XII.) 1. torcher 2. essuyer
Ramonet, s. XVII) torcedura n. f. (s. XII.) torsion (cheville...)
tòni, tònia adj. e n. (de l’occ. ń Antòni ż) nigaud, torcejar v. tortiller
aude tòrcer v. 1. venir à bout d’un travail.. 2. triv.
tonic, ica adj. (s. XVI...) tonique - Expression: Lo torcher un travail
grop pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, tòrcer v. venir à bout
mentre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tòrcer v. (s. XII.) tordre - Expression: Bensai
tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la per qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu
lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís sota Lucili, aviái [demembrat] de saber escrimar
Alibèrt, Gramatica, 1935) d’espasa. Paravi doncas de quarta, ponhet torçut
tonicitat n. f. (s. XIX...) tonicité (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001)
tonièr n. m. (s. XIX...) thonier (bateau) tòrcer brica (sense -) loc. sans tergiverser
tonificar v. (s. XIX...) tonifier tòrcer e avalar (non far que / far pas que -) expr.
tonina n. f. thonine (variété de thon) manger de grand appétit
tonsura n. f. (s. XIII.) tonsure tòrcer la gaunha loc. faire la grimace
tonsurar v. (s. XIV.) tonsurer tòrcer lo morre loc. 1. rechigner 2. tordre le nez
tonton n. m. fam. tonton tòrcha n. f. (s. XV.) torche
640
torcida tornés (pl. torneses)
641
tornièr, ièra tot d’una
642
tot del long (tot del -) trabalha lo temps plan mai que las gens
long au ditz un brave medecin (Pèire Godelin, Con- totòm (als uèlhs de -) loc. au vu et au su de tout
tra, s. XVII) ; Expression: le monde
tot d’una loc. adv. 1. sur le champ 2. tout à coup totora (de -) loc. de toute saison
tot e de tot (en -) loc. en toutes sortes de choses Totsants n. pr. (s. XII.) Toussaint - Expression:
tot e jamai loc. à tout jamais Totsants a Pentacosta, cada dessèrt es una crosta (de
tot el (es -) loc. c’est tout son portrait -) (fr: de Toussaint à Pentecôte, il n’y a plus de fruits
tot en tot (de -) loc. 1. tout à fait 2. parfaitement dans les vergers. Il reste les pâtisseries.)
tot li es cort, es Joan mal-m’agrada expr. → tot Totsants (per -) loc. pour la Toussaint
li es cort fam. il n’est jamais satisfait Totsants (per -) loc. à la Toussaint
tot quant es loc. quoi qu’il en soit totun adv. (de tot + un) 1. tout de même 2. quand
tot que loc. bien que même 3. de même que 4. cependant 5. aussi
tot, tota adj. indef. tout, toute bien 6. même chose
tot-i-cal (un -) loc. un lieu déshérité, dépourvu toxic, ica adj. (s. XVI...) toxique
de tout toxicitat n. f. (s. XIX...) toxicité
tot-poderós, tota-poderosa adj. tout-puissant, toxicologia n. f. (s. XIX...) toxicologie
toute-puissante toxicologic, ica adj. (s. XIX...) toxicologique
Tot-Potent (lo -) n. pr. m. le Tout-Puissant - Ci- toxicològue, òga n. (s. XIX.. ;) toxicologue
tation: Jo narrarèi e non tirèi secret / deu Tot-Potent toxicoman, ana adj. (s. XX.) toxicomane
lo perpetuau decret / perque de tots l’ordenança en- toxicomania n. f. (s. XX.) toxicomanie
tenuda / sia recebuda (Pèir de Garròs, Psaume II, toxicòsi n. f. (s. XX.) toxicose
1565) toxina n. f. (s. XIX...) toxine
tot-terren adj. (s. XX.) tout-terrain trabalh n. m. (s. XII., lat. b. tripalium, var.: tribalh
total, ala adj. e n. m. (s. XIV...) total, ale - Citation: (Gasc.)) 1. travail veire: tribalh - Citation: Conven
Demanda’m donc e ma man liberala / per eretat las de persiègre aquel trabalh d’unificacion dins lo vocab-
gents te balharà / e los estrems de la tèrra totala / a ulari e mai que mai dins la morfologia (Loís Alibèrt,
ton voler era assubjectirà (Arnaud de Saleta, Psalme Gramatica, 1935) 2. corr. dispositif pour ferrer
II, s. XVI) les bœufs
totalament adv. totalement - Citation: Jo èi mon trabalh (accident del -) n. m. accident du tra-
amna lhevada / entà tu devòtament / e dessús tu colo- vail
cada / ma hida totalament (Arnaud de Saleta, Psalme trabalh (còdi del -) n. m. code du travail (dr.)
XXV) trabalh (contracte de -) n. m. contrat de travail
totalitari, ària adj. (s. XX.) totalitaire (socio.)
totalitarisme n. m. (s. XX.) totalitarisme trabalh (es un borrèl de -) loc. c’est un gros tra-
totalitat n. f. (s. XIV.) totalité vailleur
totalizar v. (s. XIX...) totaliser trabalh (ròssa de -) n. bourreau de travail
totara adv. dans un instant trabalh (viure de son -) loc. vivre de son travail
totareta adv. dans un petit moment trabalh ? (qu’es aquel -) loc. que signifient ces
totèm n. m. (s. XVIII..., de l’anglés ? algonquin) façons ? C’est du propre ! (trabalh = conduite
totem de vie)
totemic, ica adj. (s. XIX...) totémique trabalh a la gacha-empega (far un -) loc. bâcler
totemisme n. m. (s. XIX.. ;) totémisme un travail
totes dos loc. tous les deux - Citation: Morir totes trabalh a pè levat (far son -) loc. faire son tra-
dos al còp ? (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) vail avec négligence
totes dos / tres / quatre... loc. tous les deux / trabalh d’un òme (aquò non es lo -) loc. 1. c’est
trois / quatre... indigne d’un homme 2. c’est une indignité (tra-
totes tocants loc. 1. en grand nombre 2. très balh = conduite de vie)
rapprochés trabalh de monina (far de -) loc. travailler mal
totjorn adv. corr. toujours veire: tostemps, sem- trabalh dels enfants n. m. travail des enfants
pre - Expression: e totjorn fas aquò ? (fr: tu fais trabalh desprofieitós (un -) loc. un travail ni
toujours cela ?) fait ni a faire
totjorn (a -) loc. à tout jamais trabalh en talh (metre un -) loc. 1. mettre en
totjorn e jamai loc. à tout jamais chantier 2. entamer un travail
totjorn mai d’òbra que de temps ( i a -) loc. on trabalh negre n. m. travail au noir
n’a jamais le temps de tout faire trabalha a la tèrra expr. c’est un/e agricul-
totjorn que (es -) loc. toujours est-il que teur/trice
totòbra n. m. 1. factotum 2. homme à tout faire trabalha lo temps plan mai que las gens expr.
totòm pron. indef. tout le monde le temps travaille plus que les gens
643
trabalha manja palha, lo que fa ren manja fen (lo que -) Tràcia
trabalha manja palha, lo que fa ren manja fen trabucar (trabuchar) v. (s. XII.) 1. achopper
(lo que -) expr. ce n’est pas celui qui travaille 2. renverser
qui profite le plus de son labeur trabuquet n. m. (s. XII.) → trabuc trébuchet
trabalha que trabalharàs loc. à force de tra- trac (a tot -) loc. adv. 1. tout à trac 2. brusque-
vailler ment
trabalha, Dieu ajuda (qual -) loc. aide-toi, le traca n. f. traque
Ciel t’aidera traca n. f. espèce, sorte
trabalha, Dieu baila (qual -) loc. aide-toi, le traça n. f. (s. XII.) corr. trace - Citation: Açò
Ciel t’aidera ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta,
trabalhador, doira adj. (de trabalhar) qui peut ête / le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs
mis en culture (agricul.) aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb
trabalhador, doira adj. (de trabalh / tribalh, var.: una estòrça / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins
trabalhader, era (Gasc.)) qui est à travailler clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat]
(champ) veire: trabalhaire de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
trabalhaire (es un gròs -) loc. c’est un gros tra- traca (de tota -) loc. de toute sorte
vailleur traça (far -) loc. durer longtemps
trabalhaire, aira n. travailleur, euse traça de rauba n. f. vieille robe usée
trabalham tant que de Dieu podèm loc. on tra- traça de vida n. f. fam. garce de vie
vaille tant qu’on peut traça de vida n. f. vie de chien
trabalhar v. (s. XII., de trabalh) corr. travailler - tracanard n. m. traquenard
Expression: trabalhar a se far petar las bretèlas (fr: tracar v. traquer
travailler avec acharnement) trace (èsser plan -) loc. être mal en point
trabalhar (aquò es ben -) loc. voilà une belle trace de capèl n. m. vieux chapeau usé
action (trabalh = conduite de vie) trace de chaval n. m. 1. haridelle 2. vieux
trabalhar (èsser a -) loc. être en train de tra- cheval
vailler trace de mond (de -) loc. des personnes peu
trabalhar (far -) loc. être client de fréquentables
trabalhar a grand dèstre loc. travailler à toute trace d’arnesc n. m. 1. sale gosse ! 2. vilain gar-
hâte nement
trabalhar a la tèrra loc. être agriculteur, trice trace d’aucèl n. m. triste sire
trabalhar a prètzfait loc. travailler à la tâche trace d’òme (un -) n. m. sale type
trabalhar a tengut loc. travailler sans relâche trace, aça adj. 1. sale individu (terme de mépris
trabalhar aicí sèm loc. travailler d’arrache-pied 2. parfois nuance affectueuse) 3. qui ne vaut
veire: de pè e d’ongla, de fèbre continua rien 4. qui est en mauvaise santé
trabalhar amb la canha loc. travailler sans trach (se donar -) loc. 1. s’aviser 2. se rendre
ardeur compte
trabalhar coma un dragàs loc. travailler comme trachamand n. m. (s. XIV..., de l’arabi) truche-
un beau diable ment
trabalhar de dos loc. faire le travail de deux trachar (se) v. (lat. tractare) → se tractar 1. se ren-
trabalhar d’èime loc. travailler sans modèle dre compte veire: tractar - Citation: A la [meteissa]
trabalhar per se loc. travailler à son compte tempora, m’escriviá una longa letra qu’enclaus un
trabalhar sense relambi loc. travailler sans brave pauc de sa pensada : es per aquò qu’està plan
relâche de ne citar aicí qualques passatges ont Delbosquet es-
trabalhar son argent (far -) loc. faire fructifier capola sens se’n trachar un tròc de son tèstament feli-
son argent brenc (Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924);
trabalhejar v. travailler sans conviction Tot d’un còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el,
traboatièr, ièra n. (lat. trans + bovem + attu + ariu) son amic roncava doçament coma un caton. Seguret
trasboatièr aide bouvier se calèt, e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un mo-
trabocar v. (lat. trans + bucca) trasbocar → estopar ment, el tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tu-
étouper tant lo grelh, 1965) 2. prendre garde 3. s’agir - Ci-
traborron n. m. (lat. trans + burria) trasborron tation: Es evident que, se se tracha d’un país ideal, se
corr. faux bourgeon (agricultura) pòt causir per el una forma linguistica quina que siá,
trabuc (trabuche) n. m. (s. XII.) 1. trébuchet veire: o naturala o perfièchament artificiala (Robèrt Lafont,
trabuquet 2. obstacle 3. action de trébucher Ortografia, 1971)
trabucada (trabuchada) n. f. 1. achoppement Tràcia n. pr. Thrace (ancien pays des Balkans) -
2. faux pas Expression: Tau me trobèc lo rei sanguinolent de Trà-
trabucament (trabuchament) n. m. (s. XIII.) → ciaquan hoc per mi pagat de la medisha gràcia (Pèir
trabuc trébuchement de Garròs, Ercules, 1567)
644
tracta dels negres trait
645
trait transformacion
trait n. m. (var.: trach (pl. traches) (Leng., Lem., Prov., transbordar v. (s. XVIII..., de trans + bòrd + ar)
Niça)) 1. distance 2. traite transborder
trait (del dit al fait i a grand -) loc. il y a loin de transbordièr n. m. (s. XIX..., de transbordar)
la coupe aux lèvres 1. transbordeur (navire: ferry-boat) 2. transbor-
traït, ida adj. trahi, trahie deur (pont mobile)
traita / tracha n. f. (s. XIII.) 1. traite 2. extraction transcendéncia n. f. (s. XVII..., de transcendent)
traitaire n. m. (s. XVII...) traiteur (restaurant) transcendance
trajècte n. m. (s. XVI...) trajet transcendent, enta adj. (s. XIV., lat. transcendens)
trajectòria n. f. (s. XVIII...) trajectoire sost. transcendant, ante
tralh n. m. 1. empreinte de pied 2. trace 3. ves- transcendental, ala adj. (s. XVI...) transcenden-
tige tal, ale
tralha n. f. 1. trace 2. traînée transcendir v. (s. XX., de transcendent) transcen-
tralhar v. 1. suivre à la trace 2. fouler aux pieds der
tralla n. f. débauche transcodificacion n. f. (s. XX., de transcodificar)
tralla (far la -) loc. faire la fête / débauche transcodage
tram n. m. tuf transcodificar v. (s. XX., de trans + codificar)
trama n. f. (s. XII.) trame transcoder
tramalh n. m. tramail (filet) transcodificator n. m. (s. XX., de trans + codificator)
tramar v. 1. tisser 2. tramer transcodeur (appareil)
trampelada (a -) loc. à pas chancelants transcontinental, ala adj. (s. XIX..., de trans + con-
trampelaire, aira n. qui titube / chancelle tinental) transcontinental, ale
trampelar v. 1. chanceler 2. tituber transcripcion n. f. (s. XVI..., lat. transcriptio) tran-
trampolada (a -) loc. démarche d’ivrogne scription
tramway (pl. tramways) n. m. (s. XIX..., de transcriptor n. m. (s. XX., de transcripcion) tran-
l’anglés) tramway scripteur (appareil)
tran n. m. chiendent transcriptor, tritz (pl. transcriptors, trises) adj. e
trandolar al vent loc. balancer au gré du vent n. (s. XVI...) transcripteur, trice
tranquil coma Baptista loc. tranquille comme transcriure v. (s. XIII.) transcrire
tranquil coma d’òli loc. tranquille comme transdanubian, ana adj. (s. XIX..., de trans + danu-
tranquil coma una bèla aiga loc. tranquille bian) transdanubien, enne
comme
transèpte n. m. (s. XIX..., lat. trans + saeptum (de
tranquil, illa adj. (s. XV...) tranquille - Expres-
l’anglés)) transept
sion: Tot en trotinejant sus un montairon d’òrdi, /
transferasa n. f. (s. XIX...) transférase
dins un recanton de granièr, / doas mirgas, que vivián
transferencial, ala adj. (s. XX.) transférentiel,
tranquillas e d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, /
elle
[s’enchipravan] de la pitança (Aquiles Mir, La doas
mirgas, s. XIX) transferibilitat n. f. (s. XIX...., de transferible)
transférabilité
tranquillitat n. f. (s. XIV.) tranquillité
tranquillizant n. m. (s. XVIII...) tranquillisant transferible, ibla adj. (s. XVI..., de transferir + ible)
tranquillizar v. (s. XV...) tranquilliser transférable
trans-renan, ana adj. (s. XIX..., de trans + renan) transferiment n. m. (s. XVIII..., de transferir + ment)
transrhénan, ane transfèrement
transaccion n. f. (s. XIII..., lat. transactio) corr. transferir v. (s. XIV..., lat. transferre) corr. trans-
transaction férer (transport)
transaccional, ala adj. (s. XIX..., de transaccion) transferir v. (s. XX., lat. transferre)
transactionnel„ elle transfèrt n. m. (s. XVIII..., lat. transfert (de l’anglés))
transafrican, ana adj. (s. XX., de trans + african) transfert (psych.)
transafricain transfèrt n. m. (s. XVIII...) transfert (transport)
transalpin, ina adj. (s. XIV..., lat. transalpinus) transfiguracion n. f. (s. XIII., lat. transfiguratio)
transalpin, ine transfiguration (religions)
transat n. m. (s. XIX..., de transatlantic) 1. transat transfigurar v. (s. XIII., lat. transfigurare) transfig-
(chaise longue) 2. transat (siège bébé...) urer
transatlantic, ica adj. e n. m. (s. XIX..., de trans- + transfigurator, tritz (pl. transfigurators, trises)
Atlantic) transatlantique adj. (s. XIX...) transfigurateur, trice
transaustralian, ana adj. (s. XIX..., de trans + aus- transformable, abla adj. (s. XVI..., de transformar
tralian) transaustralien, enne + able) transformable
transbòrdament n. m. (s. XVIII..., de transbordar) transformacion n. f. (s. XIV..., lat. ec. transformatio)
transbordement transformation
646
transformar transpirenenc, enca
transformar v. (s. XIV., lat. transformare) trans- translacion n. f. (s. XIV., lat. translatio) sost. trans-
former - Citation: Aracne [...] forèc transformada en lation
[aranha], qu’encara non pòt pas debrembar le mestièr translatar v. (s. XIII. , de translacion) sost. trans-
(Pèire Godelin, s. XVII). later - Citation: Translatet en lati la maior partida
transformat (produit -) n. m. produit trans- de la bibla dels Grexs (Apòstols, s. XIII) ; Eths avèn
formé leishat per istòria / deus hèits eroïcs la memòria / e,
transformat, ada adj. (s? XVIII..., de transformar) quant a la causa rustica, / eths n’avèn descriut la
transformé, ée practica / qui, per Columella, es estada / despuish en
transformator, tritz (pl. transformators, trises) latin translatada (Pèir de Garròs, 1567) ;
adj. e n. m. (s. XIX..., de transformar + ator) trans- translatat, ada adj. (de translatar) translaté, ée
formateur translator, tritz n. (s. XII..., de translatar) transla-
transformisme n. m. (s. XIX..., de transformar + teur, trice
isme) transformisme transliteracion n. f. (s. XIX..., de transcripcion X lat.
transformista n. (s. XIX..., de transformisme) trans- litera) translittération
formiste translucide adj. (s. XVI..., lat. translucidus)
transfrastic, ica adj. (s. XX..., de trans + frastic) translucide
transphrastique transluciditat n. f. (s. XVI..., de translucide)
transfuga n. (lat. transfuga < transfugere) translucidité
transfuge sost. transfuge transmés, esa (pl. transmeses, esas) adj. (de
transfuga n. (s. XVII..., lat. transfuga ) transfuge transmetre) transmis, ise
transfuga n. (lat. transfuga < transfugere) transmeteire, eira (pl. transmeteires, eiras) n. (s.
transfuge sost. transfuge XX.) transmetteur, euse (personne)
transfusar v. (s. XVII..., lat. transfusus) transfuser transmetre v. (s. XIX..., de trans + metre) transmet-
transfusat, ada adj. (s. XX., de transfusar) trans- tre veire: trasmetre
fusé, ée transmigracion n. f. (s. XVI..., lat. b. transmigratio)
transfusion n. f. (s. XIX..., lat. transfundere) trans- transmigration
fusion transmigrar v. (s. XVI..., lat. transmigrare) trans-
transfusional, ala adj. (s. XX., de transfusar + al) migrer
transfusionnel, elle transmissibilitat n. f. (s. XVIII..., de transmissible)
transfusionista n. (s. XVIII..., de transfusion + ista) transmissibilité
transfuseur, euse transmissible, ibla adj. (s. XVI..., lat. transmissus)
transgenic, ica adj. (s. XX.) transgénique transmissible
transgressar v. (s. XIV..., lat. transgressus) trans- transmission n. f. (s. XVIII..., lat. transmissio)
gresser transmission
transgression n. f. (s. XIII., lat. transgressio) trans- transmissor n. m. (s. XV..., de transmission) trans-
gression metteur (instrument)
transgressiu, iva adj. (s. XIX..., de transgression) transmutable, abla adj. (s. XIV..., de transmutar)
transgressif, ive transmuable
transgressor n. m. (s. XIV., lat. ecl. transgressor) transmutacion n. f. (s. XIV., lat. transmutatio)
transgresseur transmutation
transicion n. f. (s. XIV., lat. transitio) transition transmutar v. (s. XIII., lat. transmutare) transmuer
transida n. f. (s. XV..., de transir) transissement transoceanic, ica adj. (s. XIX..., de trans + oceanic)
transigir v. (s. XIV..., lat. jur. transigere) transiger transocéanique
transir v. (s. XV..., lat. transire) transir transpacific, ica adj. (s. XIX..., de trans + pacific
transistòr n. m. (s. XX., angl. trans(fer) + (res)istor) (ocean)) transpacifique
transistor transpadan, ana adj. (s. XIX..., de trans + padan (lat.
transit n. m. (s. XVII..., ital. transito < lat. transitus) Padius)) transpadan (Pô)
transit transparéisser v. (s. XVII..., de trans + paréisser)
transitar v. (s. XIX..., de transit) transiter transparaître
transitari, ària n. (s. XIX..., de transitar) transitaire transparéncia n. f. (s. XIV.) transparence
transitiu, iva adj. (s. XIV., lat. gram. transitivum transparent, enta adj. (s. XIV.) transparent, ente
(verbum)) transitif, ive transpausable, abla adj. (s. XIX...) transposable
transitivament adv. (s. XIV., de transitiu) transi- transpausar v. (s. XVII...) transposer
tivement transpiracion n. f. (s. XVI..., de transpirar) tran-
transitivitat n. f. (s. XIX..., de transitiu) transitiv- spiration
ité transpirar v. (s. XVI..., lat. transpirare) transpirer
transitòri, òria adj. (s. XIV., lat. ecl. transitorius) transpirenenc, enca adj. (s. XX., de trans + pire-
transitoire nenc) transpyrénéen, enne
647
transplantacion trascantalés, esa
648
trasferir traumatològue, òga
trasferir v. (lat. transferre) arc. porter ailleurs trastornar v. (s. XIII., de tras + tornar) corr. se re-
veire: transferir tourner • faire volte-face
trasfoguièr n. m. (de tras + foguièr) corr. chenêt trastot, ota adj. (s. XII., de tras + tot) sost. tout en-
veire: capfoguièr tier • tout à fait - Citation: Obezir es trastotz mos
trasforament n. (de trasforar) corr. transperce- coratges (Giraud de Calanson, s. XIII)
ment trasvirar v. (de tras + virar) corr. renverser •
trasforar n. (lat. transforare) corr. perforer • tourner sens dessus dessous veire: trastornar
transpercer trasvoidar v. (de tras + voidar, var.: trasvujar (Leng.),
trasfornièr, ièra n. (de tras + fornièr) corr. aide trasvojar (Prov.)) corr. décanter
boulanger (alimentacion) trau n. f. (s. XII.) poutre
trasgetar v. (s. XII., de tras + getar) corr. se remuer trauc n. f. (s. XII.) trou
• se trémousser • tressaillir veire: se bolegar trauc a la mar (far un -) loc. sombrer (bateau)
traslendar v. (de tras + lendar) corr. poser les bois trauc barrièr n. m. trou de boulin
derrière le linteau (arquitectura) trauc de l’aurelha n. m. le creux de l’oreille
traslimar v. (de tras + limar) → patir → se despa- trauc del debrembièr (al -) loc. au fond de
cientar 1. sost. souffrir 2. s’impatienter l’oubli
trasman (a -) loc. (occ. tras + man) 1. hors de trauc dins l’aiga (far un -) loc. couler à pic
portée 2. d’accès difficile trauc dins l’aire (far un -) loc. donner un coup
trasmejar v. (lat. trans + mediare) 1. détourner d’épée dans l’eau
2. faire disparaître trauc dins la luna (far un -) loc. 1. lever le pied
trasmetre v. (s. X., lat. transmittere) → enviar 2. faire faillite
1. corr. faire parvenir veire: mandar, transmetre - trauc dins l’aiga (un -) loc. un coup d’épée dans
Citation: Jo’t trasmetú l’auta setmana, / per Dordèr, l’eau
hilh de ma neboda, / dotze bèths braus codalicoda / e trauc en tèrra mòla (far un -) loc. donner un
cent motons, a l’estiugüèit / güasanhats pròp de terça coup d’épée dans l’eau
nuèit (Pèir de Garròs, Eglòga II, 1567) ; Ieu som ací
traucable, abla adj. (s. XIII.) qu’on peut percer
vengut per dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs
traucada n. f. 1. trouée 2. début du travail
petit pro grand es mon coratge, / per mostrar brava-
traucada (far -) loc. passer ses nuits à veiller
ment qu’ieu sabi quicomet / de çò que dins le cap la
musa nos tramet (Pèire Godelin, Petita galantariá, traucadoira n. f. (de traucar, var.: traucadera (Gasc.))
s. XVII) 2. corr. envoyer - Expression: trasmetre 1. vrille 2. perceuse électrique
/ mandar a Puègcelsis / a Bòsols / a Pimbol... (fr: en- traucanèu n. m. perce-neige
voyer promener) traucapaissièra n. m. barbeau (poisson)
trasmontana n. f. (s. XIII., lat. transmontana) traucar v. (s. XII.) trouer - Expression: Traucant
1. corr. étoile polaire - Expression: pèrdre la sols la rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quil-
trasmontana (fr: perdre ne nord (l’esprit)) 2. corr. hats, / d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abil-
tramontane (vent du nord) hats (Paul Froment, Nadal, 1897)
trassègre v. (de tras + sègre) corr. suivre à la piste traucar de dents loc. faire ses dents
trassègre qualqu’un loc. 1. filer une personne traular / traulhar v. → trolhar 1. fouler l’herbe,
2. suivre la trace etc. (marcher sur) 2. fouler le raisin, etc.
trassegum n. m. (de trassègre + um) lit. philtre (écraser) 3. patauger dans la boue
d’amour traumatic, ica adj. (s. XVI..., gr. traumatikos > lat.
trast (pl. trastes) n. m. 1. corr. galetas, grenier traumaticus) traumatique
• objet inutile 2. fig. personne inutile traumaticina n. f. (s. XX., de traumatic) trau-
trast del diable (un -) loc. un vacarme du dia- maticine
ble traumatisme n. m. (s. XIX..., de traumatic) trau-
trastalon n. m. (de tras + talon) corr. talonnière matisme
trastasent (en -) loc. en catimini traumatizant, anta adj. (s. XX., de traumatic) trau-
trastasent, enca adj. (de tras + tasent (de taire)) matisant, ante
trastasenc corr. honteux (qui garde le silence) traumatizar v. (s. XX.) traumatiser
• embarrassé (qui garde le silence) traumatizar v. (s. XX., de traumatic) traumatiser
trastejar v. (de trast) corr. s’agiter inutilement traumatologia n. f. (s. XIX..., de traumatic) trau-
- Proverbe: Filha que fadeja, / mirga que trasteja / matologie
seràn lèu un plat / pel galant e pel gat traumatologia n. f. (s. XIX...) traumatologie
trastirar v. (de tras + tirar) corr. tirer en arrière traumatologic, ica adj. (de traumatic) trauma-
trastornament n. m. (s. XIII., de trastornar) corr. tologique
action de se retourner • action de faire volte- traumatològue, òga n. (s. XX., de traumatic) trau-
face matologue
649
traumatopnèa trémol
traumatopnèa n. f. (s. XX., gr. trauma + pnein) traversut, uda adj. (de travèrs) 1. plein, e de tra-
traumatopnée verses 2. accidenté, e
traupir v. 1. fouler aux pieds 2. trépigner travestiment n. m. (s. XVII...) travestissement
traupir als pès loc. fouler aux pieds travestir v. (s. XVI..., ital. travestire < lat. trans +
trauquet n. m. petit trou vestire) travestir
trauquilhar v. (s. XIV.) percer de trous travestit, ida adj. e n. (s. XVI...) travesti, ie
trauquilhat, ada adj. tout percé travolh n. m. 1. travoul 2. dévidoir
trauquilhejar v. cribler de trous tre prep. dès veire: entre - Expression: Tre que
trauquilhon n. m. petit trou nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los
trava n. f. entrave remembres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un
travada n. f. (s. XIV...) travée libre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e
travar v. (s. XII.) entraver lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin,
travasar v. (lat. transvasare) trasvasar corr. Nadalet, 1940)
transvaser tre badar loc. dès le premier mot
travèl n. m. (s. XIV.) tarière tre començar loc. 1. à peine 2. sitôt que
tre que loc. conj. dès que
travelhar v. (s. XIV.) transpercer
trebol, ola adj. e n. m. (s. XII.) trouble
travèrs adv. (de traversar) 1. étendue en largeur
treboladís / trebolament n. m. 1. trouble 2. per-
2. colline transversale 3. penchant de colline
turbation
travèrs adv. (lat. transversus) 1. de biais 2. à con-
trebolafèsta n. m. trouble-fête
tresens
trebolaplaser n. m. rabat-joie
travèrs (a -) loc. à travers
trebolar v. troubler
travèrs (de ) loc. adv. de travèrs
trebolèri n. m. 1. accident 2. émotion 3. émoi
travèrs (donar dins lo -) loc. tomber dans le
trebolèri (aver lo -) loc. être tout ému
vice
trebolici n. m. 1. trouble 2. chaos 3. tribulation
travèrs (en -) loc. adv. en travers
trebolina n. f. 1. liquide trouble 2. émoi
travèrs (pel -) loc. à travers
trebolum n. m. 1. trouble 2. désordre 3. dépôt
travèrs (pl. travèrses) n. m. (s. XII.) travers (liquide)
travèrs de (a -) loc. à travers de trebucar v. trébucher - Citation: Car mos enemics
travèrs de l’espaci (a -) loc. à travers l’espace estonats / en darrèr se’n son retornats, / trebucat an,
travèrs det (un -) loc. un doigt d’épaisseur sens resisténcia / a la vista de ta preséncia (Arnaud
travèrsa n. f. (s. XII.) 1. traverse 2. raccourci de Saleta, Psalme IX, s. XVI)
travèrsa n. f. (de traversar) 1. traverse 2. raccourci trebulós, osa adj. (s. XIV.) troublé, ée
3. fig. contrariété trecimaci n. m. micmac
traversada n. f. traversée trecimaci n. m. 1. micmac 2. intrigues
traversada n. f. (de traversar) traversée par la tréfol n. m. (lat. v. trifolum < lat. cl.trifolium < gr.
mer triphullon) trèfle veire: tresfuèlh
traversan n. m. (de traversar) 1. traversin (long tregan n. m. (s. XIII.) → gronhau goujon (pois-
oreiller) 2. pièce de bois placée en travers son)
(menuiserie) tregin n. m. 1. charroi 2. convoi
traversar v. (s. XII., lat. pop. traversare < lat. treginar v. 1. transporter 2. voiturer
transversare) 1. corr. traverser (distance) - Cita- treginièr n. m. voiturier
tion: Montat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la trelha n. f. (s. XII.) treille
rasa campanha, / e renègui, tot en fumant, / damb le trelhatge n. m. treillage
pistolet a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma trelhonar v. → trenhonar carillonner - Citation:
! Qui ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Dins totes los cloquièrs trelhonavan las campanas.
Ramelet Mondin, s. XVII) 2. corr. passer à travers Per qual classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes
traversat, ada adj. (de traversar) traversé, e e pels joves que devon quitar la femna e los dròlles,
traversièr adj. (s. XII.) 1. de travers 2. contrariant o lo paire e la maire, en lor daissant trabalh e pen-
traversièr n. m. (de travèrs) 1. traversin 2. pièce saments, e que fòrça non tornaràn ? Pels regimes
de bois en travers 3. qui a l’esprit contrariant que van cabussar, pels empèris que se van desbose-
traversièr n. m. 1. traversin 2. alaise lar ? Pel campèstre e per las vilòtas occitanas que se
traversièras n. f. plur. (de travèrs) sillons pour voidaràn ? Per un país que ne demorarà desparaulat
l’écoulement des eaux ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985)
traversut, uda adj. (de travèrs) accidenté, ée trèma n. m. (s. XVIII...) tréma
(chemin...) - Citation: L’endreit es rascanhut, trementir v. 1. trembler 2. frémir
traversut, ribassut. Un país de singlars e autres còps trémol n. m. (s. XIII.) 1. tremble (arbre)
de lops (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. champignon du tremble
650
tremolada tres oras de l’aprèp-disnar
tremolada n. f. tremblement tremuèja n. f. (s. XII., lat. v. trimodia < lat. cl. tri-
tremoladís (pl. tremoladisses) n. m. → tremor modium) trémie
tremblement veire: tremolum tren n. m. (s. XIX...) train
tremoladís, issa pl. tremoladisses, issas) adj. trena n. f. (s. XIII.) 1. tresse 2. natte
tremblant trenar v. tresser
tremoladissa n. f. long tremblement trenat n. m. 1. claie 2. treillage
tremolaire, aira n. 1. trembleur, euse 2. timide trenca n. f. 1. houe 2. pioche
tremolament n. m. (s. XIV.) tremblement trenca ametlas n. m. enfonceur de portes ou-
tremolant, anta adj. 1. tremblant, ante 2. trému- vertes
lant (pseudo-latinisme) trenca randal n. m. séducteur de campagne
tremolar v. (s. XIII., lat. pop. tremulare) corr. trem- trencada (trenchada) n. f. (s. XIII., de
bler - Citation: Sos servidors, tremolatz damb plaser, trencar...) 1. tranchée 2. colique 3. douleur
/ en gai crenhetz de li har desplaser, / l’amor, lo gai, la d’accouchement
crenhença s’amassen / e frem s’abracen (Pèir de Gar- trencadura n. f. (s. XIII.) coupure
ròs, Psaume II, 1565); Tot lo còrs li tremòla e muda trencaire, aira n. (s. XIII.) trancheur, euse
de color (Francés de Corteta, Ramonet, s. XVII) ; Ex- trencament n. m. (s. XIII.) 1. tranchement 2. fig.
pression: tremolar coma lo cuol d’un agaçon (fr: trem- souci 3. peine
bler comme une feuille) ; Expression: tremolar coma trencar (trenchar) v. (s. XII.) 1. trancher 2. casser,
un fenolh (fr: trembler comme une feuille) ; Expres- briser - Citation: Trenquem los laç de lor domina-
sion: tremolar coma un jonc (fr: trembler comme une cion / e los colars de longa subjeccion / qui, devath
feuille) ; Expression: tremolar coma un pòrc quand eths, si regnan, nos demòra, / gitem là-hòra (Pèir de
pissa (fr: trembler comme une feuille) Garròs, Psaume II, 1565)
tremolason n. f. frisson trencar lo còr loc. fendre le cœur (navrer)
tremoleda n. f. tremblaie trenèl n. m. petite tresse
tremolejar v. trembloter veire: tremilièra trenhon n. m. carillon
tremolièra n. f. → tremoleda tremblaie trenhon (sonar -) loc. sonner le carillon
tremolina n. f. torpille (poisson) trenhonar v. carillonner
tremolís (far lo -) loc. être pris de tremble- trenquejar v. piocher
ments trenquet n. m. 1. tranchet 2. échine de porc
tremòlo n. m. (s. XIX..., de l’italian) tremolo trenta adj. (s. XII.) trente
tremolós, osa (pl. tremoloses, osas) adj. (s. XIV.) trenta un (demorar sus son -) loc. s’en tenir là
tremblant, ante trenta un (èsser sus son -) loc. être en grande
tremolum n. m. → tremor tremblement toilette
tremor n. f. (s. XIII.) tremblement veire: trenten, ena adj. (s. XII.) trentième
tremolum, tremoladís trentena n. f. trentaine
tremosar v. tremousser trentenari n. m. (s. XIV.) trentenaire
tremp (èsser tot -) loc. être trempé • être tout trentenat n. m. trentaine
trempé trepador n. m. (s. XIII., de trepar, var.: trepader
tremp coma un guit loc. être trempé comme un (Gasc.)) trottoir - Citation: Era sus lo trepador lo
canard patac regular de sabatons de femna dels talons aguts
tremp coma una sopa loc. trempé comme... (Max Allièr, L’Emperau, 1977)
tremp de susor (èsser -) loc. être trempé de trepan n. m. (s. XIV...) trépan
sueur trepanacion n. f. (s. XIV...) trépanation
tremp, trempa adj. (de trempar) trempé, ée trepanar v. (s. XV...) trépaner
trempa n. f. 1. action de tremper 2. trempe trepar v. (s. XII., germ. trippôn) piétiner
3. tranche de pain trempée) 4. trempe des mé- trepar (m’a pro calgut -) loc. cela m’a coûté
taux beaucoup de démarches
trempada n. f. 1. trempée 2. grosse averse 3. fig. trepejada n. f. endroit foulé
volée de coups trepejament n. m. (de trepejar) trepignement
trempar v. tremper trepejar v. (s. XIV., de trepar) trépigner
trempar camisa loc. suer beaucoup trepidacion n. f. (s. XIII...) trépidation
trempar sopa loc. tremper la soupe tres adj. num. (s. XIII.) trois - Expression: tres
trempar una sopeta loc. triv. faire l’amour èuros o demòra per l’enquantaire (fr: trois euros c’est
trempatge n. m. trempage mon dernier prix) ; Expression: tres litres de marrida
trempeta n. f. 1. pain trempé 2. mouillette sang non pagan pas un sòu de deutes (fr: le souci
trempeta (far -) loc. tremper son pain (mouil- n’arrange pas les choses)
lettes) veire: trempilhon tres èuros entre tot loc. trois euros en tout
trempilhon n. m. mouillette tres oras de l’aprèp-disnar loc. quinze heures
651
tres oras del vèspre trespassat, ada
tres oras del vèspre loc. quinze heures trescunh n. m. (de tras/tres + cunh) corr. clavette
tres-quarts n. m. (s. XIX...) trois-quarts au bout d’une cheville
tresanar v. (lat. trans + ambulare) 1. corr. aller au- trescunhar v. (de trescunh) fig. enfoncer le coin /
delà dans l’intensité : joie, douleur, maladie, clou
émotion, ennui, souffle... • aller au-delà du tresen, ena adj. (de tres + en) troisième
temps : trop séché, trop mûr, usé, moisi, pourri, tresfoliment n. m. (de tresfolir) 1. transport de
démodé, prescrit... • laisser aller : négligence, joie 2. impatience
déperdition... - Exemple: tresanar de bonaür ; tre- tresfolir v. (de tres + fòl + ir) 1. être fou de joie
sanar de dolor ; tresanar de malautiá ; reduits sovent 2. exulter
a "tresanar". 2. aller au-delà de (temps : trop sec, tresfuèlh n. m. (s. XII., de tres (chifra) + fuèlh)
trop mûr, usé, démodé, suranné, prescrit...) - 1. trèfle veire: tréfol 2. luzerne lupuline
Exemple: lo blat es tresanat (tròp sec) ; lo mètge a tresièr adv. (s. XIII.) il y a trois jours
tresanat (prescrit) un remèdi ; aqueles sabatons son treslimar v. (de tres + limar) brûler d’impatience
tresanats tresluc n. m. (de treslucar) pleine lune
tresanat, ada adj. (de tresanar) 1. être allé au delà treslucar v. (de tres + lucar) 1. entrer en pleine
de (intensité : joie, émotion, ennui, maladie...) lune 2. fig. être lunatique
2. être allé au delà de (temps passé : trop mûr, treslusent, enta adj. (de treslusir) 1. brillant, ante
trop sec, trop long, usé, démodé, suranné, pre- 2. splendide
scrit ...) - Exemple: blat tresanat (tròp madur) treslusir v. (lat. translucere) 1. scintiller 2. briller
tresbanhar v. (de tres + banhar) transpirer abon- treslusor n. f. (de treslusir) 1. éclat 2. splendeur
damment veire: tessusar, transpirar treslutz (aver lo -) loc. avoir la berlue
tresbarrar v. (de tres + barrar) corr. fermer une treslutz (èsser a son -) loc. être dans sa splen-
porte avec une barre deur
tresbastada n. f. (de tres + bastar) 1. corr. chavire- treslutz (pl. tresluses) n. m. (s. XIV., lat. trans
ment d’une charge 2. corr. fait de pencher d’un + lux) 1. clarté 2. lueur 3. crépuscule (soir ou
côté matin) 4. splendeur
tresbastament n. m. (de tresbastar) corr. chavire- tresmastes n. m. (s. XIX...) trois-mâts (bateau)
ment d’une charge tresmont n. m. (de tres + mont) 1. couchant 2. Oc-
tresbastar n. (de tres + bastar) 1. corr. faire cident
chavirer une charge 2. corr. pencher d’un côté tresmontada n. f. (de tresmontar) coucher du
(charge) soleil
tresbingar v. (de tres + bingar) 1. chanceler tresmontament n. m. (de tresmontar) montée des
2. chavirer nuages
tresboliment n. m. (de tresbolir) 1. bouillon- tresmontan, ana adj. e n. (de tresmont) 1. d’outre-
nement 2. fermentation monts 2. ultramontain
tresbolir v. (de tres + bolir) 1. bouillonner 2. fig. tresmontana n. f. (de tresmontan) tramontane
être excité (vent)
trescambar v. (lat. transcambata, var.: trescamar tresmontar v. (de tresmont) 1. se coucher (soleil)
(Gasc.)) corr. marcher péniblement 2. fig. décliner 3. décéder
trescamp n. m. (de tres + camp) 1. friche tresmudament n. m. (de tresmudar) transmuta-
2. jachère tion
trescantons n. m. (de tres (chifra) + cantons) croise- tresmudar v. (de tres + mudar) 1. sost. transmuer
ment de trois voies veire: transmutar - Citation: Prològue per les com-
trescoa n. f. (de tres + coa) croupière (harnais) panhons de [Diomèdes] tresmudats en cicnes (Pèire
trescòl n. m. (lat. trans + collis) 1. corr. point élevé Godelin, Tresena floreta, 1638) 2. sost. métamor-
à l’horizon 2. sost. coucher d’un astre phoser
trescolant, anta adj. (de trescolar) 1. qui disparaît tresmudar (se) v. (de tres + mudar) se métamor-
derrière un relief 2. fig. qui se dérobe à la vue phoser
trescolar v. (de tras / tres + colar) corr. suinter • tresparlar v. (de tres + parlar) 1. parler difficile-
soutirer veire: trasvasar ment 2. divaguer
trescolar v. (s. XIII., de tras / tres + colar) corr. fil- trespàs (pl. trespasses) n. m. (s. XIII : ń traspàs ż.,
trer • suinter • soutirer de trespassar) trépas
trescolar v. (de trescòl) corr. disparaître derrière trespas de la mòrt (al -) loc. à l’article de la mort
une hauteur trespàs de la mòrt (èsser al -) loc. être à l’article
trescondre v. (lat. tras + (es)condre) corr. se cacher de la mort
• disparaître à l’horizon veire: amagar, escondre trespassar v. (lat. transpassare) corr. franchir
(aller au-delà) • trépasser (mourir)
trescondre un afar loc. étouffer une affaire trespassat, ada adj. (de trespassar) trépassé, ée
652
trespèrdre trica
trespèrdre v. (de tres + pèrdre) 1. excéder 2. met- Peirat (Antonin Perbòsc, Discors de Foish, 1896)
tre hors de soi 2. fréquenter 3. rôder
tresperdut, uda adj. (de trespèrdre) éperdu, ue trevat dels dracs loc. hanté de fantômes
trespès (pl. respèses) n. m. (lat. tripes, tripedis) tri-sillabic, ica adj. (s. XVI...) trisyllabique
trépied tria n. f. (s. XII.) 1. trie 2. triage 3. choix 4. élite
tresplomb n. m. surplomb tria (a la -) loc. au choix
tresplombar v. surplomber tria (de -) loc. 1. de choix 2. d’élite (le dessus
tressa n. f. (s. XIII.) → trena tresse du panier)
tressaber v. savoir parfaitement triada n. f. 1. tri 2. sélection
tressaliment n. m. (s. XVI...) tressaillement triada (de -) loc. de choix
tressalir v. (s. XVI...) tressaillir triada (una ensalada mal -) loc. une affaire
tressar v. (s. XIV.) → trenar tresser louche
tressaut n. m. sursaut triadura n. f. épluchures veire: trialh
tressautar v. (s. XIV...) sursauter trialh n. m. épluchures veire: triadura
tressièis (pl. tressièisses) n. m. → aigardent triangle n. m. (s. XIV., lat. triangulum) corr. trian-
eau-de-vie gle (geometria)
tressorire v. faire un petit sourire triangulacion n. f. (s. XIX...) triangulation
tressusada n. f. (de tressusar) grosse transpira- triangular, ara adj. (s. XIV., lat. triangularis) sost.
tion veire: transsudacion triangulaire (geometria)
tressusant, anta adj. (de tressusar) en sueur triar v. (s. XIII.) 1. trier - Expression: Cossí ? Cada
tressusar v. (lat. trans + sudare) suer à grosses bon companhon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun
gouttes veire: transsudar trobarà sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? / Non
tressusor n. f. (de tressusar) grosse sueur veire: fumetís ! Que si farai ; Expression: / e se la que [corte-
transsudacion sarai] / n’es de còrs e [d’esperit] triada, / tornatz me
tressusors (aver las -) loc. avoir des sueurs far manjar civada (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s.
froides XVII) 2. choisir 3. éplucher 4. se tenir à part
trestombant n. m. contre-coup triar al det loc. trier sur le volet
trestombar v. dégringoler - Citation: Son rèn que triar de gram loc. faire des objections
de trocets esparpalhats, d’images coma vists pèr leis triar de tranuga loc. faire des objections
uelhs que quauqu’un mai, que se pòt pas saber d’ont triatge n. m. (s. XIV...) triage
vènon e ont trestomban (Robèrt Lafont, Tua culpa, tribal, ala adj. (s. XIX...) tribal, ale
1974) tribalh n. m. (lat. tripalium) 1. corr. dispositif
trestornar v. détourner pour ferrer les boeufs 2. arc. - Citation: Le trib-
tresvalar v. dévaler alh me dona pena; non demandi que quartet, / mai
tresvasar v. (lat. transvasare) transvaser que, dins la taça plena, / pòsca far nadar crostet (Pèire
tresvira n. f. trévire (cordage : t. de marine) Godelin, Segonda floreta, s. XVII)
tresvirar v. 1. bouleverser 2. renverser tribòrd n. m. (s. XV..., del neerlandés) tribord veire:
3. trévirer (t. de marine) 4. faire très peur poja
tresvirar v. (tres / tras + virar) chavirer tribú n. f. (s. XIV...) tribu
tresvirar los uèlhs loc. rouler les yeux tribulacion n. f. (s. XIV., lat. ec. tribulatio) sost.
tresvirar son prepaus loc. défigurer ses paroles tribulation - Citation: Aishí Dàvid, deu gran Goliat
tresvirat (èsser tot -) être bouleversé maçador / e de tribulacions gloriós vencedor... (Pèir
tretze adj. (s. XIII.) treize de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
tretzen, ena adj. (s. XIII.) treizième tribun n. m. (s. XIV., lat. tribunus) sost. tribun
tretzista n. (s. XX.) treiziste (rugby) tribuna n. f. (s. XV...) tribune
treule (virar lo -) loc. perdre la raison tribunal n. m. (s. XIV., lat. tribunus) sost. tribunal
trèva n. f. 1. fantôme 2. lutin (dreit)
trèva n. f. trève tribunal de comerç n. f. tribunal de commerce
trèva de la guèrra (la -) n. f. le spectre de la tribunal de granda instància n. m. tribunal de
guerre grande instance
trevaire, aira n. qui hante (les cabarets, cafés...) tribunal penal internacional n. m. tribunal pé-
trevan n. m. revenant nal international (TPI) jur.
trevança n. f. (de trevar) 1. acointance 2. fréquen- tribut n. m. (s. XIII.) tribut
tation 3. action de hanter tributari, ària adj. (s. XIII., lat. tributarius) sost.
trevar v. 1. hanter - Expression: En evocant tributaire
aquela fin tragica e gloriosa de la patria lengado- triç, iça (pl. trices, triças) adj. 1. broyé, ée
ciana, cossí mon esperit seriá pas trevat pel sovenir 2. pilé, ée 3. fig. exténué, ée
del grand istorian-trobaire dels Albigeses, Napoleon trica n. f. (s. XVII...) trique
653
trica o per raca (per -) tripariá
trica o per raca (per -) loc. d’une façon ou d’une trim e lo tram (lo -) n. m. (onomatopèas) un tas
autre de choses
trica-traca loc. sans se presser trim-tram n. m. (onomatopèa) 1. train-train 2. af-
triçador n. m. pilon fairement (travail) - Expression: ... e lo trim-trim
triçaire, aira n. 1. pileur, euse 2. fig. gros trim-tram la vielha (cançon d’Auloron)
mangeur trimaire, aira n. 1. travailleur pauvre 2. pau-
triçar v. 1. broyer 2. piler 3. fig. manger beau- vres gens 3. personne très laborieuse
coup trimar v. 1. trimer 2. travailler dur
tricentenari, ària adj. e n. (s. XX.) tricentenaire trimar coma un Samson loc. peiner comme...
tricèps n. m. (s. XVI...) triceps trimaran n. m. (s. XX., de l’anglés) trimaran
tricha n. f. (s. XIII...) 1. triche 2. tricherie trimestral, ala adj. (s. XIX...) trimestriel, elle
tricha (far de -) loc. tricher trimèstre n. m. (s. XVIII...) trimestre
trichador n. m. (s. XI., de trichar) arc. séducteur trimètre n. m. (s. XVI...) trimètre
de femmes (literatura) veire: trichaire trimotor n. m. (s. XX.) trimoteur
trichador de dòmnas n. m. (s. XII.) séducteur de trincar v. (s. XVI...) trinquer veire: trencar - Ex-
femmes (arch.) pression: trincar lo vin se’n va (a tròp -) (fr: il faut
trichaire, aira n. (s. XIII :ń trichador ż).) tricheur, mesurer ses dépenses)
euse trinitari, ària adj. e n. (s. XVI...) trinitaire
trichaire, aira n. (s. XII..., de trichar) corr. tricheur, trinitat n. f. (s. X., lat. ec. trinitas) sost. trinité
euse (jeux...) veire: trichador (religions)
trichar v. (s. XIII..., lat. pop. triccare (fòrma nòrd- trinquet n. m. mât (de misaine)
occitana)) → seduire 1. arc. tromper (séduire) trinquet n. m. échine (de porc)
(literatura) veire: enganar 2. corr. tricher au jeu trio n. m. trio
trichariá n. f. (s. XII., de trichar) corr. tricherie triòde n. m. (s. XX.) triode
trichariá n. f. (s. XIII.) tricherie triomfal, ala adj. (s. XVI.) triomphal
tricicle n. m. (s. XIX...) tricycle triomfar v. (s. XIV., lat. triumfare) sost. triompher -
tricolòr, òra adj. (s. XVIII...) tricolore Citation: Granda pròva, d’alhors, del perfèit equilibre
tricòrne, òrna adj. (s. XIX...) tricorne d’aquel engenh que domina los eveniments contin-
trident n. m. (s. XVII...) trident gents per s’enanar plus luènh trobar çò que demòra e
tridimensional, ala adj. (s. XX.) tridimension- que, fin finala, triomfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber,
nel, elle 1940)
tridol n. m. frisson triomfator, tritz n. (s. XIV...) triomphateur, trice
tridolada n. f. fait de trembler de froid triomfe n. m. (s. XIII., lat triumphus) triomf; trionf
tridolar v. 1. frisonner 2. grelotter sost. triomphe - Citation: Alara Balssanon se re-
tridolar de páur loc. trembler de peur gassèt. Los uèlhs li dolián pas e vesiá la luna dins
triennal, ala adj. (s. XIV...) triennal, ale lo cèl, los arbres, e los lops seguts en redonda que
trifasat, ada adj. (s. XX.) triphasé gornhavan de triomfe (Joan Bodon, 1953); Enfin l’an
triftong n. m. (s. XVI...) triphtongue trapat, lo filosòfe de la non-violéncia, crestian de
triga n. f. (s. XIII.) 1. hâte 2. impatience subrepés! E quand siás teorician, se sap ben que
triga (de -) loc. adv. 1. à la hâte 2. sur le champ l’essencial per tu es pas tant la victòria de ta lucha
triga de partir (me -) loc. il me tarde de partir que lo triomfe de la teoria (Joan Larzac, Aici e ara,
trigaire, aira n. lambin, ine mai de 1979)
trigar (trijar) v. 1. tarder (impacience) 2. se tripa n. f. (orig. escura) 1. tripe 2. boudin noir
hâter 3. être impatient veire: tripa negra - Proverbe: gents amb gents e
trigonometria n. f. (s. XVII...) trigonométrie tripa amb mostarda ; Citation: L’embut emplena la
trigonometric, ica adj. (s. XVIII...) tripa que, un còp estacada, se’n va prendre un banh
trigonométrique dins aquela aiga bolhenta (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
trigòs (pl. trigosses) n. m. 1. litige 2. tracas font, 1977)
3. travail pénible tripa blanca n. f. 1. boudin blanc 2. andouil-
trigòssa (a la -) loc. à la remorque (à la) lette
trigossar (se) v. aller en se traînant tripa culal n. f. rectum (boucherie)
trigossar, trigossejar v. 1. corr. traîner avec tripa de mar n. f. → pofre poulpe
peine - Citation: Al país de Pampaligòssa, / qui tripa grassa n. f. gras double
non pòt carrejar trigòssa (Pèire Godelin, s. XVII) tripa lisa n. f. petit intestin (boucherie)
2. tirailler 3. corr. se traîner tripa mèstra n. f. côlon (boucherie)
trilingüe, güa adj. (s. XVI...) trilingue tripa negra n. f. boudin noir
trilion n. m. (s. XV...) trillion tripalha n. f. tripaille
trilogia n. f. (s. XVIII...) trilogie tripariá n. f. triperie
654
tripas (li debanariái las -) trobariá un forn entre doas granjas (non -)
tripas (li debanariái las -) loc. je l’étriperais chai e del granièr ont non tròbi provision que d’aire
tripet (far -) loc. faire le diable à quatre (Pèire Godelin, A París, s. XVII); Uèit ans que se
tripeta n. f. 1. tripette 2. intestin grêle trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, que la
tripièr, ièra n. tripier, ière guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la secada
triplament adv. (s. XIV...) triplement de l’autre avián demesit son aver, restrenhit sa vida,
triplar v. (s. XIV...) tripler rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
triple n. m. (s. XIV...) triple trobar a dire loc. 1. critiquer veire: criticar
tripleta n. f. (s. XIX...) triplette 2. trouver à redire
tripòde, òda adj. (s. XIX...) tripode trobar amb la crotz de son front (se -) expr. être
tripon n. m. (de tripa) tripoux - Citation: La fèsta dénué de tout
tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de tuar trobar cara de fusta loc. trouver porte close
lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e lo trobar de coa a tot loc. trouver toujours à redire
lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de trobar de passar (se -) loc. passer par hasard
la font, 1977) trobar de venir (se -) loc. se trouver là par
triptic n. m. (s. XIX...) triptyque hasard
trisaujòl, òla n. (s. XVI...) trisaïeul, eule trobar deca en tot loc. trouver à redire en tout
trisomia n. f. (s. XX.) trisomie trobar dos (ne poiriás -) loc. tu risques de te le
trisomic, ica adj. (s. XX.) trisomique faire voler
trist e crudèl, de tombar d’esquina e de se curar trobar d’òsses dins un lèu expr. trouver à redire
l’uèlh (aquò es plan -) expr. il faut savoir faire trobar en dire loc. 1. faire défaut 2. manquer
face aux impondérables trobar esclòp de son pè loc. trouver chaussure
trist, trista (pl. tristes, tristas) adj. (s. XII.) triste - à son pied
Citation: Cantar non pòt l’òme trist e dolent (Pèir de trobar l’adobaire (anar -) loc. aller voir le re-
Garròs, Eglòga IV, 1567) bouteux
trista aisina n. f. mauvais garnement trobar l’airal (i -) loc. iron. ne retrouver que
triste sòrt qu’ai loc. que je suis malheureux l’emplacement de l’objet disparu
tristesa n. f. (s. X., de trist) tristessa corr. tristesse trobar la centena loc. résoudre la question
veire: tristum trobar la fava a la fogaça loc. trouver la fève
tristor n. f. (s. XII.) tristesse trobar la maire al nis loc. découvrir quelque
tristum n. m. tristesse chose d’important, le pot aux roses
triumvir n. m. (s. XVI...) triumvir trobar la maire ont nisa loc. découvrir le pot
triumvirat n. m. (s. XVI...) triumvirat aux roses
trivalent, enta adj. (s. XIX...) trivalent, ente trobar la paissièra loc. faire une fortune rapide
trivial, ala adj. (s. XVII..;) trivial, ale trobar la picada loc. trouver le joint
triviòls n. m. carrefour de trois chemins trobar la salsa fòrta loc. trouver la chose ex-
tròba n. f. (s. XII.) 1. invention 2. trouvaille agérée
3. poème médiéval trobar lo biais loc. trouver le procédé
tròba a caulet loc. cela a goût de chou trobar mocat (se -) loc. être très attrapé,
troba a la carrièra (non se -) loc. cela ne se mouché vertement
trouve pas sous le pied d’un cheval trobar qualqu’un en malafaita loc. prendre sur
trobada (la bona -) loc. la bonne rencontre le fait
trobador, trobaire n. m. (s. XII.) troubadour trobar que ! (mas non va se -) expr. mais ne
- Expression: Josèp Ros es pas solament lo grand voilà-t-il pas que
trobaire de la Chançon lemosina, lo reviudador qu’a trobar sabaton de son pè loc. trouver chaus-
[incarnat] l’anma de son terraire: es lo precursor de sure à son pied
la vertadièra Renaissença occitana (Antonin Perbòsc, trobar sense un ardit (se -) loc. se trouver sans
1905) ; Expression: Ai longtemps somniat d’una edi- le sou
cion de trobadors, o d’un trobador, que seriá lisa de trobar son alen (non -) loc. être essoufflé
tota carga critica, critica al sens ont aquò s’entend trobar son compte loc. (s. XVII.) trouver son
per un romanista (Max Roqueta, Òc, oct.1948, p. 35) avantage
trobadorenc, enca adj. de troubadour trobar un patiràs loc. 1. trouver une tête de turc
trobairitz (pl. trobairises) n. f. femme- 2. trouver un bouc émissaire
troubadour trobar una pèira sul camin loc. rencontrer un
trobalha n. f. trouvaille obstacle
trobar n. m. création poétique (médiev.) trobariá calhaus a Garona (non -) expr. il ne
trobar v. (s. XII., lat. tropare) trouver - Citation: trouverait pas...
D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e vin trobariá un forn entre doas granjas (non -) expr.
et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma del il ne trouverait pas...
655
tròbas ? (cossí te -) tronissada
tròbas ? (cossí te -) loc. comment va ta santé ? trombòne n. m. (s. XVI..., de l’italian) trombone
trobat la fava a la fogaça (a -) loc. il est trompa n. f. (s. XII.) 1. trompe 2. tige d’oignon
chanceux en affaires trompeta n. f. (s. XIV.) trompette
trobatz en canteson (non me -) loc. je ne suis trompetada n. f. coup de trompette
pas d’humeur à chanter trompetat, ada adj. annoncé à coups de
trobèsse un topinon d’aur, non me’n planheriái trompette - Expression: Ara per segonda botada, /
expr. abondance de bien ne nuit pas vòli la guèrra trompetada ; Expression: car le dieu
tròbi melhor (me -) loc. je vais mieux Mars, amai sa sòr, / me fan gratilhons dins le còr
tròc n. m. troc (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
tròç (del -) loc. semblable trompetista n. m. (s. XIX...) trompettiste
tròç (i anar tot d’un -) loc. y aller sans façon tron n. m. (s. XIII., lat. tonitrus) 1. tonnerre
tròç (pl. tròces) n. m. (s. XII.) 1. morceau veire: 2. foudre
trace - Expression: E quand sèt oras avián picat de- tron (anar coma un -) loc. marcher vite
spuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá par- tron (es un -) loc. 1. il ne tient pas en place
tir... Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que me por- 2. c’est un homme intrépide
tavan (Julieta Dissèl, s. XX) 2. un bout de temps tron de Dieu n. m. 1. il ne tient pas en place
3. fig. espèce de... 2. c’est un homme intrépide
tròç de loc. espèce de tron de l’aire (es un -) loc. cest un intrépide
tròç de ben (un -) loc. lopin de terre tron e lo lieuç (èsser lo -) loc. être vif comme
tròç de camin (un -) loc. un bout de chemin l’éclair
tròç de pesuc (un -) loc. un gros lourdaud tron me cure (que lo -) loc. le diable m’emporte
tròç o per brigalh (per -) loc. de toute façon tron me vòl ? (que -) loc. que diable me veut-
tròca n. f. échange il ?
tròca n. f. 1. paquet 2. rouleau trona non plòu totjorn (quand -) expr. beau-
tròca de claus n. f. trousseau de clés coup de bruit pour peu d’effet
troçal n. m. gros morceau tronada n. f. (de tronar) le bruit du tonnerre
trocar v. troquer tronadissa n. f. (de tronissa) série de coups de
trocejar v. couper en morceaux tonnerre
trocèl n. m. (s. XIII.) lange veire: borrassa - Ex- tronant, a adj. (de tronar) tonnant, a
pression: Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que tronar v. (de tron) tonner - Citation: Ací bufa
deviá enfantar, e metèt al [mond] son Filh primièr l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl
nascut, qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins trona, e tan ferotjament que le plus grand de nòstres
una grépia, perque i aviá pas de plaça per eles dins capitanis, Armand de Lòrt, non pensava pas de mens
l’ostalariá (Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) que de far per tot jamai a catitòrba damb les peisses
trocèl n. m. (s. XIII.) trousseau (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
trocèl n. m. trousseau tronar v. (s. XII.) trôner
trocelar v. emmailloter tronc n. m. (s. XII.) 1. tronc (arbre, église)
trocèlh n. m. lange 2. épine 3. écharde
trocelhar v. emmailloter troncar v. (s. XVI...) 1. tronquer 2. couper
tròces (a -) loc. par morceaux troncha n. f. 1. fam. tête (gueule) 2. personne
tròces (tot a -) loc. à bâtons rompus manquant de finesse
trocheman n. (s. XIV., de l’arabi) rare truchement troncha (far la -) loc. faire la tête (tronche)
trocièra n. f. maillot (bébé) troncha d’api loc. triv. sale gueule
trocilhon n. m. petit morceau tronçon n. m. (s. XII.) tronçon
trofèu n. m. (s. XV...) trophée tronçonadoira n. f. (s. XX.) tronçonneuse
troglodita n. m. (s. XVIII...) troglodyte tronçonar v. (s. XX.) tronçonner
troian, ana adj. troyen, enne tròne n. m. (s. XII...) trône - Citation: Ò Dieu, ton
troïka (pl. troïkas) n. f. (s. XIX..., mot rus) troïka tròne eternalament dura / e a jamés ton scèptre non
troita (trocha; trueita) n. f. truite procura / que l’equitat (Arnaud de Saleta, Psalme
trolha n. f. action de fouler, de pressurer XLV, s. XVI)
trolha bruga n. m. séducteur de campagne (qui tronha n. f. fam. trogne (vilain visage) - Ci-
foule les bruyères la nuit) tation: E pertant honan de vergonha, / e de mau
trolhar v. (s. XIV.) 1. fouler l’herbe, etc. (marcher acarada tronha / hujan, trebolats de lors sens, / los qui
sur) veire: traular - Expression: trolhar lo rasim, las de’m pèrder maquinavan (Pèir de Garròs, Psaume 6,
olivas... (fr: fouler le raisin, les olives...) 2. fouler le 1565)
raisin, etc. (écraser) 3. patauger dans la boue tronha (aver la -) loc. être renfrogné
trolhar la pastura loc. marcher dans les prés tronissa n. f. (de tronar) coup de tonnerre
non fauchés tronissada n. f. roulement de tonnerre
656
tròp truèlh
tròp suf. (gr. tropos) -trope trotinejar v. trottiner - Expression: Tot en trotine-
tròp adv. (s. XIII.) trop - Citation: Tròp jant sus un montairon d’òrdi, / dins un recanton
de gaug, tròp de novèl, tròp de prètzfachs que de granièr, / doas mirgas, que vivián tranquillas e
l’estrambordavan, l’esperavan dau matin au vèspre d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan]
(Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003) de la pitança (Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX)
tròp (aquò’s -) loc. c’en est trop trotineta n. f. (s. XX., de trotar) trottinette
tròp de pèbre gasta la salsa loc. il ne faut pas trotskista adj. e n. (s. XX., d’un nom d’òme) trot-
trop pousser / demander / provoquer skiste
tròp demandar non fa vendre loc. il ne faut pas truand, anda n. (s. XII., gallés) corr. truand, ande
être trop exigeant veire: arlòt, a - Citation: A ! Lo poitron, truand,
tròp enlòc, non es jamai bon (lo -) loc. le trop mau-acarat ! / Dejà m’avè l’arcabós encarat / per me
n’est jamais bon har díser on èran esconuts / nòstes linçòus. Mès eths
tròp fisar de (se -) loc. présumer de èran venuts (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
tròp gasta (lo -) loc. le trop n’est jamais bon truandalha n. f. (s. XII...) les truands
tròp ne vòls que brica n’auràs expr. il ne faut truandar v. (s. XII., de truand) corr. truander
pas être trop exigeant truandariá n. (s. XIII., de truandar) corr. truan-
tròp s’afisar loc. trop s’engager derie veire: truandiá
tropa n. f. (s. XV..., frc. throp) 1. corr. troupe - Ex- truandiá n. (s. XIII., de truandar) corr. truanderie
emple: una tropa de perdises (fr: une compagnie de veire: truandariá
perdrix) 2. corr. bande (personnes) veire: còla truandiá n. f. (s. XIII.) truanderie
tropèl n. m. (s. XII.) troupeau truc n. m. (s. XII.) truc (moyen, expédient)
tropèl (delargar lo -) loc. lâcher le troupeau truc n. m. (s. XII.) 1. choc - Expression: Atanben
tropèl lanut n. m. animaux à laine plan me bremba, dirà l’autre, quand le sénher paire
tropelada n. f. multitude de personnes - Ex- bailèc fòrça trucs a dòna maire dedins aquel valat que
pression: E pasmens lo brave curat, / tant [carit] e vesètz aquí, per despièit que non voliá manjar sopas
tant onorat / de sa pichòta tropelada, / aviá son anma (Odde de Triors, 1578). 2. heurt 3. coup - Citation:
entaïnada. Cregatz qu’èra pas sens rason, / car lo di- Ataca ! Mòrt de non! non pas per dètz escuts : /
menge, a son sermon / pauquis de fidèls [assistissián]/ tan bons son los [profièits] quand se parla de trucs
e los pus [exactes] i roncavan (Aquiles Mir, lo curat (Francés de Corteta, Ramonet, s. XVII)
de Cucunhan, s. XIX) truc (del meteis -) loc. du même coup
tropia n. (gr. tropos) -tropie truc (m’adormiguèt lo braç del -) expr. je ne
tropic n. m. (s. XIII.) tropique sens plus mon bras du choc
tropical, ala adj. (s. XIX...) tropical, ale truc (tombar un -) boire un coup
tropièr n. m. troupier truc a truc loc. coup sur coup
tropisme suf. (de -tropia) -tropisme truca n. f. pointe de montagne
tropisme n. m. (s. XX., de -tropisme) tropisme truca (i a quicòm que -) loc. il y a quelque
tropisme n. m. (s. XX.) tropisme chose qui cloche
trossa n. f. (lat. torsare) 1. trousse (écolier...) 2. pa- truca-autars n. m. bigot
quet (linge...) 3. charge, fardeau trucada n. f. (de trucar) coup
trossa (préner en -) loc. prendre en croupe (à trucada n. f. ensemble de coups
cheval) trucar v. 1. truquer 2. falsifier
trossar v. (lat. torsare) 1. trousser 2. retrousser trucar v. 1. heurter 2. cogner 3. battre (cœur) -
trossas (aver a sas -) loc. avoir à sa charge Citation: Las promessas an lo còr solide, un còr que
tròt n. m. (s. XII., de trotar) corr. trot veire: galaup truca fèrme coma l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
tròt canhièr n. m. petit trot font, 1977)
tròta n. f. (de trotar) corr. espace de chemin veire: trucataulièr n. m. 1. jouisseur 2. fainéant
estirada 3. désœuvré
trotada n. (s. XIX..., de trotar) corr. course de trot trucatge n. m. (s. XX.) truquage
trotaire, aira n. (de trotar) corr. trotteur, euse trucs e patacs loc. échange de coups
(personne) veire: trotièr trucs e patacs a mieja loc. 1. à nos risques et
trotar v. (s. XII., frc. trotton) corr. trotter périls 2. à risques partagés
trotejar v. (de trotar) corr. trottiner veire: trotine- truculéncia n. f. (s. XIX...) truculence
jar truculent, enta adj. (s. XV...) truculent, ente
trotejar v. (s. XII...) trottiner truèja n. f. (s. XIII.) truie - Expression: truèja
trotièr, ièra n. (s. XII., de trotar) corr. trotteur, fa de cadèls (en qui Dieu vòl ben, sa -) (fr: il y a
euse (cheval, jument) (espòrt) veire: trotaire des cadeaux empoisonnés) ; Expression: truèja ma-
trotinar n. (de trotar) corr. trottiner veire: trotine- gra sómnia d’aglands (fr: on rêve à ce qu’on n’a pas)
jar truèlh n. m. (s. XII.) 1. pressoir 2. treuil
657
trufa tube de pintura
trufa n. f. (s. XIII.) → trufariá corr. moquerie trujada n. f. portée d’une truie
trufa n. f. → patana pomme de terre trujar v. mettre bas (truie)
trufa n. f. (s. XII.) truffe (champignon) trum, truma adj. obscur, ure (ciel)
trufa (per -) loc. par dérision trumada n. f. 1. orage - Expression: [Sénher], re-
trufa de l’ola (es lo topin que se -) expr. c’est spondèc un per tots (en virant la trumada damb una
l’hôpital qui se moque de la Charité pefonariá), ai páur que vos aurián melhor netejat la
trufa-trufant loc. 1. sans en avoir l’air 2. pince farda, se forradura de flascon nos avèssa mai escalfat
sans rire le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) 2. tempête
trufa-trufant (tot -) loc. 1. sans en avoir l’air trumèl n. m. (s. XIV...) trumeau
2. pince sans rire truquejar v. cliqueter
trufada loc. plat de pommes de terre avec du trus (pl. trusses) n. m. 1. ménage 2. train de
fromage frais (Auvergne) maison
trufaire, aira n. f. marchand, ande de pommes trust (pl. trustes) n. m. trust
de terre ou de truffes tsar n. m. (s. XVII..., mot eslau) tsar
trufandièr, ièra adj. (de trufan, var.: trufandèr, èra tsarevich (pl. tsareviches) n. m. (s. XIX..., del rus)
()) corr. moqueur, euse - Citation: Acampem le tsarevitch
mesprètz damb le mesprètz, e de totas lors paraulas tsarina n. f. (s. XVIII...) tsarine
ufladas e trufandièras fasam de mòbles de bodofla. tse-tse n. f. (s. XIX..., mot bantó) mouche tsé-tsé
Ren (Pèire Godelin, s. XVII) tsunami n. m. (s. XX., del japonés) tsunami
trufandièr, ièra n. (de trufan, var.: trufandèr, èra tu pron. pers. 1. tu 2. toi
(Gasc.)) corr. moqueur, euse veire: trufaire, aira - tu de (es a -) loc. il t’incombe de lui parler
Citation: Açò siá dit de fregada contra les trufandièrs, tu ni vos (èsser ni -) loc. 1. être ni chair ni pois-
en favor de la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que son 2. être ambigu
nos a fornit de sas floretas per far le ramelet que cèrca tu per tu (èsser -) loc. 1. être intimes, familiers
qui, per destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon 2. être à tu et à toi
uèlh (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) tu que tu (èsser -) loc. 1. être intimes, familiers
trufar adj. e n. 1. truffer - Expression: trufar 2. être à tu et à toi
del rot coma de l’entièr (se -) (fr: se moquer du tiers tuada n. f. 1. bétail abattu 2. massacre
comme du quart) 2. garnir de truffes 3. chercher tuador n. m. → afachament abattoir
des truffes tuador (es quicòm de -) loc. c’est très fatigant
trufar (se) v. se moquer - Expression: Elàs ! Ça tuaire, aira n. (s. XII.) tueur, euse
disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non tuar v. (s. XII., lat. m. tutare) tuer - Citation: La
te’n trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam
jamai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmar- de tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet
gat la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivote- e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh
javas sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. de la font, 1977) ; Expression: tuar tot çò qu’es gras
XVII) ; Expression: L’abilhament de pluma qui crobís (non cal -) (fr: il faut être prévoyant, ne pas utiliser
ma [prestància], mustra pro que jo’m trufi d’eths (G. tous ses atouts)
Bedot, 1642) tuar (quite de me -) loc. au risque de me tuer
trufar de la mal-maridada (se -) se moquer de tuar a dire... (se -) loc. se fatiguer de dire...
ce qu’il peut advenir tuar de dire quicòm (se -) loc. se fatiguer de
trufarèl (l’agaitava d’un aire -) expr. il la regar- dire une chose
dait d’un air moqueur tuar lo fòc loc. éteindre le feu
trufarèl, èla adj. (de trufar) corr. moqueur, euse tuar lo lum loc. éteindre la lumière
(gentiment) veire: trufandièr, ièra tuar lo vèrme loc. boire un dernier verre
trufariá n. (s. XII., de trufar) corr. moquerie d’alcool
trufariá (en mòda de -) loc. pour se moquer tuar que mancar (lo val mai -) loc. il ne faut pas
trufet n. m. → patana pomme de terre veire: le vexer, il le prendrait très mal
trufa tuariá n. f. (s. XIII.) tuerie - Expression: tuariá
trufet, eta adj. e n. → trufandièr moqueur, euse un ase a còps de figas (non -) (fr: il n’est pas très
trufi (me’n -) loc. je m’en moque énergique)
trufi coma de l’Alcoran / de l’an quaranta (me’n tuba n. f. 1. brouillard 2. fumée
-) expr. je m’en moque comme de l’an quarante tubanèl n. m. maison enfumée
trufièr, ièra adj. 1. truffier, ère 2. relatif aux tubar v. 1. fumer 2. bruiner
truffes tubar la pipa loc. avoir du dépit
trufièra n. f. truffière (lieu où se trouvent les tubassièra n. f. grande fumée
truffes) tube n. m. (s. XVII..., del francés) tube
truisme n. m. (s. XIX...) truisme tube de pintura n. m. tube de peinture
658
tubercul tustal
659
tustar t : te (alfabet)
vencions ten tant de plaça per totis les camins de tustat (an -) loc. on a frappé (à la porte)
la sciéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un tustet n. m. 1. heurtoir 2. jeu de garnements
[subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar pour réveiller les gens
que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats, tustèt... (l’en -) loc. il l’en frappa
ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. tuta n. f. (lat. tuttus) 1. corr. trou (grillon, re-
XVII). 4. heurter 5. copier (tricher vocabulaire nard...) 2. corr. tanière
scolaire) - Exemple: ai aguda una bona nòta, mas tutaire, aira de bons dires loc. qui trouve de
aviái tustat bons mots
tustar (se) v. (lat. tustare) 1. être contigu 2. se tutar v. faire sortir le grillon de son trou
toucher (placés l’un contre l’autre) - Citation: tutejament n. m. tutoiement
Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit tutejar v. tutoyer - Expression: Totes los vièlhs la
a dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que tutejavan e semblava qu’un [respècte] e una admira-
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E cion espeliguèsson sus las bocas ambe aquel tu [famil-
se sarrèron un pauc mai cap al fòc, a se tustar (Pèire iar] (joana bartés, Lison, 1934)
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) tutèla n. f. (s. XV.) tutelle
tustar a totes los martèls loc. frapper à toutes tutelar, ara adj. tutélaire
les portes tutet n. m. guet - Citation: Le petit camparòl que
tustar coma un bòrni loc. frapper comme un culhís un pastor, / le tutet que l’òm fa sur un cap de
sourd canton, / ombra, polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga,
tustar coma un sense-èime loc. frapper comme / petit molin de prat, a la sason primaiga, / qu’es ade-
un sourd sara flor, e dins un pauc serà / un floquet de borrilhs
tustar de mans loc. conclure un marché que le vent desfarà (Pèire Godelin, Segonda floreta, s.
tustar sul talh loc. parler trop librement XVII)
tustas (a -) loc. aux coups tutet (far -) loc. faire le guet
tustas e bustas (a -) loc. (de tustas e butas ?) 1. au tutets (èsser als -) guetter
hasard 2. n’importe comment (en frappant et tutor, tritz (pl. turors, trises) n. (s. XIII., lat. tu-
en poussant) tor) sost. tuteur, trice - Citation: Si alcuna femna
tustassada n. f. (de tustar + assa + ada) grands es tutrix de sos efans (Còdi de Justinian)
coups redoublés tutorat n. m. (s. XX.) tutorat
tustassal n. m. (de tustassar X tustal) grand coup tutoria n. m. (s. XIII., de tutor) tutèla; tutoratge
donné ou reçu sost. tutelle
tustassar v. frapper à coups redoublés t : te (alfabet) n. m. t
660
u : u (alfabet) uèlhs ! (fasiá unes -)
661
uèlhs (a l’escata suls -) ulceracion
uèlhs (a l’escata suls -) loc. 1. il a des écailles uèlhs de virona (aver d’ - loc. avoir de très pe-
sur les yeux 2. il ne voit rien (il est naïf) tits yeux
uèlhs (afustar los -) loc. diriger ses regards uèlhs dessús (clavar los -) loc. fixer les yeux sur
uèlhs (agaitar dins los -) loc. regarder bien uèlhs eicilhats n. m. plur. yeux erraillés
dans les yeux uèlhs encolats sus quicòm (los -) loc. les yeux
uèlhs (alandar un pam d’ -) loc. ouvrir de rivés sur quelque chose
grands yeux uèlhs ferrats sus (aver los -) loc. avoir les yeux
uèlhs (aquò li cura los -) loc. cela lui crève les intensément fixés sur
yeux uèlhs laganhoses n. m. plur. yeux chassieux
uèlhs (cavar los -) loc. crever les yeux uèlhs macats n. m. plur. yeux cernés / pochés
uèlhs (clucar los -) loc. 1. fermer les yeux uèlhs me fan bavarilhas (los -) loc. je suis
2. cligner des yeux ébloui
uèlhs (en reganhant los -) loc. en jetant un re- uèlhs me fan mimarèlas (los -) loc. je suis
gard de colère ébloui
uèlhs (entre quatre -) loc. entre quatre-z-yeux uèlhs morents n. m. plur. regards langoureux
uèlhs (far blaugir davant los -) loc. faire miroi- uèlhs non veson lo còr non dòl (çò que los -)
ter expr. on n’est pas dégoûté par ce qu’on ne voit
uèlhs (far d’aiga d’ -) loc. fondre en pleur pas
uèlhs (far los pichons -) loc. 1. faire les yeux uèlhs que de ventre (aver mai d’ -) avoir les
doux 2. faire les yeux en coulisse yeux plus grands que le ventre
uèlhs (se’n cal barrar los -) loc. il faut en pren- uèlhs que fan bimbaròlas (aver los -) loc.
dre son parti 1. avoir la berlue 2. voir trente-six chandelles
uèlhs que fan mimarèlas (aver los -) loc. fam.
uèlhs (venir als -) loc. tomber sous les yeux
voir trente-six chandelles
uèlhs (virar los -) loc. avoir les yeux révulsés
uèlhs que traucan (aver los -) loc. avoir le re-
uèlhs a la gata, benlèu ? (non a fait los -) expr.
gard vif
a quelqu’un qui vante trop un tiers
uèlhs rantelats n. m. plur. yeux voilés
uèlhs a la sosta (aver los -) loc. avoir les yeux
uèlhs vesents (a -) loc. adv. à la vue de tous
enfoncés
uèlhs vesents (a bèls -) loc. adv. 1. à l’évidence
uèlhs a un gat (fariá los -) loc. il est habile de
2. aux yeux de tous
ses mains
uèlhs vesents (a mos -) loc. de mon point de
uèlhs blavats n. m. plur. yeux pochés (après
vue
une bagarre)
uèlhs vesents (als -) de toute évidence
uèlhs bordats d’anchòias (aver los -) expr. avoir uèlhs veson (tant que los -) loc. à perte de vue
les yeux cocards
uèlhs veson melhor que dos (quatre -) loc. il
uèlhs borruts (far los -) loc. froncer les sourcils faut se concerter / en discuter
uèlhs cirats (aver los -) loc. avoir les yeux bat- ufa n. f. groin
tus ufan n. m. 1. vanité 2. ostentation
uèlhs coma lo punh (far d’ -) loc. menacer des ufana n. f. (s. XII.) 1. arrogance 2. vanité 3. os-
yeux tentation
uèlhs coma un gat (far d’ -) loc. faire des yeux ufanós, osa (pl. ufanoses, osas) adj. (s. XII.)
ronds 1. orgueilleux, euse 2. fier, ère
uèlhs coma un gat que caga dins lo cendre (far ufanosament adv. (s. XII...) 1. orgueilleusement
d’ -) expr. faire des yeux ronds 2. ostensiblement
uèlhs darrièr lo copet (aver los -) loc. n’y voir uflar v. → enflar 1. enfler 2. enorgueillir
pas clair (lucidité) uflat, ada adj. enflé, ée veire: enflat - Expression:
uèlhs darrièr l’esquina (aver los -) loc. n’y voir Acampem le mesprètz damb le mesprètz, e de totas
pas clair (lucidité) lors paraulas ufladas e trufandièras fasam de mòbles
uèlhs de bòga (far los -) loc. ouvrir les yeux de bodofla ; Expression: ren (Pèire Godelin, s. XVII)
uèlhs de carpa bolida (far d’ -) loc. faire des ufle, ufla adj. → enfle enflé, ée
yeux de merlan frit uganaud, auda adj. e n. (s. XVI., de l’alemand)
uèlhs de dessús (non quitar los -) loc. ne pas 1. huguenot, ote 2. protestant, ante
lâcher du regard uis (pl. uisses) n. m. 1. huis 2. porte
uèlhs de falcon (aver d’ -) loc. avoir des yeux uissièr n. m. (s. XIV...) huissier (gardien, officier
de lynx ministériel)
uèlhs de sèpia (far los -) loc. faire les yeux doux ulcèra n. f. (s. XIV., lat. ulcus, ulceris) sost. ulcère
uèlhs de totòm (als -) loc. au vu et au su de tout ulceracion n. f. (s. XIII., de ulcerar) sost. ulcéra-
le monde tion (medecina)
662
ulcerar umor lebrièra
ulcerar v. (s. XIV., lat. ulcerare) sost. ulcérer umanitats n. f. plur. (s. XVII...) humanités
ulcerat, ada adj. (s. XIV., de ulcerar) sost. ulcéré, (études)
ée (medecina) umanizacion n. f. (s. XVI...) humanisation
ulceratiu, iva adj. (s. XV..., de ulcerat) sost. ul- umanizar v. (s. XVI...) humaniser
cératif, ive (medecina) umanoïde, ïda adj. e n. (s. XX.) humanoïde
ulcerogèn, èna adj. (s. XIX...) ulcérogène ume n. m. (s. XIV.) → espatla épaule
ulceroïde adj. (s. XIX...) ulcéroïde umectacion n. f. (s. XIV.) humectation
ulcerós, osa adj. (s. XIV., lat. ulcerosus) sost. ul- umectar v. (s. XIV., lat. humectare) sost. humecter
céreux, euse umector n. m. (s. XIX...) humecteur (appareil)
ulcus n. m. (s. XIII., mot latin) ulcus umeral, ala adj. (s. XVI...) huméral, ale
ulhada n. f. 1. œillade 2. raisin noir umèrus n. m. (s. XVI...) humérus (anatomia)
ulhal adj. e n. (s. XIII.) 1. relatif à l’œil 2. gouffre umicòla adj. (s. XX.) humicole
ulhat, ada adj. 1. aux gros yeux 2. qui a bonne umide, ida adj. (s. XIII : ń umid ż) humide
vue umidificacion n. f. (s. XIX...) humidification
ulhet n. m. œillet (fleur, trou de lacet...) veire: umidificar v. (s. XVII...) humidifier
mossuret - Citation: Sus donc! Fasètz-nos veire una umidificator n. m. (s. XIX...) humidificateur (ap-
pèl delicada / que diu sentir l’ulhet e la ròsa muscada pareil)
(Francés de Corteta, s. XVII) umidifugue, uga adj. (s. XIX...) humidifuge
ulheta n. f. trace d’huile sur l’eau umidimètre n. m. (s. XIX...) humidimètre
ulheton n. m. 1. œilleton 2. bourgeon umiditat n. f. (s. XIV.) humidité
ulhièra n. f. œillère umidós, osa (pl. umidoses, osas) adj. (s. XIII...)
ulterior, ora adj. (s. XVI...) ultérieur, eure moite
ulteriorament adv. (s. XVI...) ultérieurement umifèr, èra adj. (s. XX.) humifère
ultimatum n. m. (s. XVIII..., mot latin) ultimatum umificacion n. f. (s. XX.) humification
ultime, ima adj. (s. XII. : ń ultim ż) ultime umigèn, èna adj. (s. XX.) humigène
ultrà n. m. (s. XVIII...) 1. ultra 2. extrémiste umil, ila adj. (s. XII., lat. humilis) humble
ultra-sensible, ibla adj. (s. XX.) ultra-sensible umilament adv. (s. XII. : ń humilmen ż, de umil)
ultra-son n. m. (s. XX.) ultra-son humblement
ultracentrifugacion n. f. (s. XX.) ultracentrifu- umiliacion n. f. (s. XIII., lat. humiliatio) sost. hu-
gation miliation
ultracentrifugatritz (pl. ultracentrifugatrises) umiliant, anta adj. (s. XII..., de umiliar) humiliant,
n. f. (s. XX.) ultracentrifugeuse ante
ultramontan, ana adj. (s. XIV...) ultramontain, umiliar v. (s. XII., lat. ecles. humiliare) humilier
aine umilitat n. f. (s. XII., lat. ecles. humilitas) 1. hu-
ultraviolet, eta adj. e n. m. (s. XIX...) ultraviolet, milité 2. lit. misère, abaissement - Citation:
ette Patz volontèrs amia voluptat, / güèrra tostemps amia
uman, ana adj. e n. (s. XIII.) humain, aine - Cita- umilitat (Pèir de Garròs, Eglògas, 1667)
tion: D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament umor n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) humour
de nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot umor n. f. (s. XII.) 1. moiteur 2. humeur - Cita-
çò que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a tion: Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida /
portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc- e cadun per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a
citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta lo veire e coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dan-
que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai gèr es passat, que jo pòdi, segura e ses crenta deguna
Saber, 1940) / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gar-
umanament adv. (s. XII...) humainement dar tota soleta e, selon mon umor, / sonjar tant que
umanisme n. m. (s. XVIII...) humanisme me plàcia al fait de mon amor (Francés de Corteta, La
umanista adj. e n. (s. XVI...) humaniste Miramonda, s. XVII)
umanistic, ica adj. (s. XX.) humanistique umor (aver lo sens de l’ -) loc. avoir le sens de
umanitari, ària adj. (s. XIX...) humanitaire l’humour
umanitarisme n. m. (s. XIX...) humanitarisme umor (bèla -) loc. bonne humeur - Expression:
umanitarista adj. (s. XIX...) humanitariste Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis em-
umanitat n. f. (s. XII., de uman) humanité - Cita- prigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le brave
tion: La poesia serà totjorn una poesia del còr, baste chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis
que lo poèta [August Forès] sente dins sa carn bate- tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima /
gar las dolors de l’umanitat (Renat Nelli, Òc, oct. sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII)
1948) umor (èsser en -) loc. être en rut (animal)
umanitat (crime contra l’ -) n. m. crime contre umor lebrièra loc. (de lèbre) humeur vagabonde
l’humanité (dr.) veire: lebrieirum
663
umoral, ala unitat
umoral, ala adj. (s. XV...) humoral, ale resplandís [perfeitament], e tan plan que le doç gov-
umorista n. (s. XIX...) humoriste èrn als afars de la vila lor aquesís las afeccions de tot
umoristic, ica adj. (s. XIX...) humoristique le pòble (Pèire Godelin, La floreta novèla, 1646).
umorós, osa (pl. umoroses, osas) adj. (s. XV...) unes (d’ -); unas (d’ -) pron. indef. 1. quelques-
1. humide 2. moite 3. moelleux, euse uns veire: unes, qualques unes, certan 2. cer-
umors fredas n. m. plur. (s. XII...) → escròlas tains 3. une paire de
écrouelles unes cisèls loc. une paire de ciseaux
umós, osa (umoses, osas) adj. (s. XVIII...) unes talhants loc. une paire de ciseaux
humeux, euse unes, unas pron. indef. 1. une paire veire: par,
umus n. m. (s. XVIII...) humus parelh, d’unes 2. des (pour des choses qui vont
un autre (cresi que me prenètz per -) expr. je par paire : chaussures, mains, yeux ...)
crois que vous me prenez pour un idiot unhement n. m. (s. XIII.) → unccion onction
un perqué..., l’autre perqué ... (non lo vòli, -) únher v. (s. XIII.) 1. oindre (religions) 2. frotter
expr. je ne le veux pas, d’abord parce que ... et le corps d’huile, d’onguent
puis parce que ... uni-sèxe, sèxa adj. (s. XX.) unisexe
un qu’es content, es Juli expr. si quelqu’un est uniat, iata adj. e n. (s. XIX...) uniate (religions)
content, c’est bien Jules unible, bla adj. (s. XIV.) → omogenèu homogène
un que loc. s’il y a quelqu’un qui unic, unica adj. (s. XIV...) unique (une seule
un que (es -) c’est quelqu’un qui chose)
un que ..., l’autre que ... expr. d’abord parce unicambista n. (s. XX.) unijambiste
que... puis parce que... unicament adv. (s. XIX...) uniquement
un que..., una que... (un -) pron. s’il y a un unicellular, ara adj. (s. XX.) unicellulaire
homme qui..., s’il y a une femme qui... unicitat n. f. (s. XVIII...) unicité
un, una art. indef. un, une unicolòr, òra adj. (s. XX.) unicolore
unanimament adv. (s. XIV...) unanimement unicòrn n. m. (s. XIV.) licorne
unanime, ima adj. (s. XVI...) unanime unicòrne, òrna adj. (s. XII...) unicorne
unanimisme n. m. (s. XX.) unanimisme unificacion n. f. (s. XIX...) unification - Expres-
unanimista adj. e n. (s. XX.) unanimiste sion: Conven de persiègre aquel trabalh d’unificacion
unanimitat n. f. (s. XIV., lat. unanimitas) unanim- dins lo vocabulari e mai que mai dins la morfologia
ité (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
unas (demorar en -) loc. rester tranquille / si- unificar v. (s. XIV...) unifier
lencieux unificat, ada adj. (s. XIX...) unifié, ée
unas (en -) loc. → immobil immobile, sans unificator, tritz (pl. unificators, trises) adj. (s.
bouger - Expression: A ma paraula, la tèrra demòra XX.) unificateur, trice
en unas, l’aiga [non es] l’aire, e dins le fòc, non gausi unifòrmament adv. (s. XIV...) uniformément
pas metre la man (Peire Godelin, s. XVII). unifòrme, òrma adj. e n. m. (s. XIV...) uniforme
unas (estar en -) loc. rester coi uniformitat n. f. (s. XIV., de unifòrme) sost. uni-
unas cisalhas loc. une paire de cisailles formité
unas estenalhas loc. une paire de tenailles uniformizacion n. f. (s. XIX...) uniformisation
unas sabatas loc. une paire de souliers uniformizar v. (s. XVIII...) uniformiser
unccion n. f. (s. XIII., lat. unctio) onccion sost. unilateral, ala adj. (s. XX.) unilatéral, ale
onction (religions) veire: unhement, unhedura unilingüe, ingüa adj. (s. XIX...) unilingue
unctuós, osa (pl. unctuoses, osas) adj. (s. XIV., uniment n. m. (s. XVII...) 1. réunion 2. alliance
lat. untus, var.: onchós (Leng., Lem., Viv. Alps, Prov.)) union n. f. (s. XII., lat. bas unio) corr. union
sost. onctueux, euse Union Europèa n. f. Union Européenne
unctuositat n. f. (s. XIV., de untuós) onctuositat union liura n. f. union libre
sost. onctuosité unionisme n. m. (s. XIX...) unionisme
unenc, enca adj. (de un + enc) 1. corr. unifòrme unionista n. (s. XIX...) unioniste
(semblable) veire: unifòrme 2. corr. égal veire: unir v. (s. XIV.) 1. unir 2. aplanir 3. polir
egal 3. corr. de même hauteur (blé, dents...) 4. marier
unencament adv. uniformément unisson n. m. (s. XIV...) unisson
unes adj. num. 1. les uns - Expression: unes unit, ida adj. (s. X...) uni, unie
son venguts (d’ -) (fr: des personnes sont venues) unitari (estat -) n. m. état unitaire
2. quelque (environ) - Citation: Dempuèi unes unitari, ària adj. (s. XIX...) unitaire
vint ans, èri censat una siá filha (Paul Gairaud, La unitat n. f. (s. XII.) unité - Expression: Soi estat
sexològa, 1982) 3. quelques (un certain nombre) mogut, dins ma recèrca, per la consciéncia de l’unitat
4. un petit nombre - Citation: Aço disi perque sòrti occitana, sens cap de resèrva de cap de mena (Rodgièr
de trobar unis uèit brabes mossurs, en qui la vertut Barta, Pròsas de tota mena, 1974)
664
univèrs (pl. univèrses) urtar
univèrs (pl. univèrses) n. m. (s. XVI..., lat. univer- ur, ura n. (lat. urus) auroch veire: auròc
sus) univers urani n. m. (s. XIX...) uranium
universal, ala adj. (s. XIII., lat. universalis) sost. uranic, ica adj. (s. XIX...) uranique
universel, elle uranifèr, èra adj. (s. XX.) uranifère
universalament adv. (s. XII. : ń universalment ż) urat n. m. (s. XVIII...) urate
universellement urban, ana adj. (s. XIV..., lat. urbanus) sost. urbain,
universalisme n. m. (s. XIX...) universalisme aine
universalitat n. f. (s. XIV...) universalité urbanisme n. m. (s. XIX...) urbanisme
universalizacion n. f. (s. XVIII...) universalisa- urbanista n. (s. XX.) urbaniste
tion urbanitat n. f. (s. XIV...) urbanité
universalizar v. (s. XVIII...) universaliser urbanizacion n. f. (s. XX.) urbanisation
universitari, ària adj. e n. (s. XIX...) universitaire urbanizar v. (s. XIX...) urbaniser
- Expression: Vesiá dins lo primièr movement subre- urbanizat, ada adj. (s. XIX...) urbanisé, ée
realista que i èra estat dels mai afogats l’irrupcion urbi et orbi loc. (s. XIX..., expr. latine) urbi et orbi
dels primaris, al sens universitari del mot, dins la cul- urèa n. f. (s. XVIII...) urée
tura e aquò li agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion uremia n. f. (s. XIX...) urémie
del pòble èra un esclatament a un moment donat dels uremic, ica adj. (s. XIX...) urémique
quadres de l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bous- uremigèn, èna adj. (s. XIX...) urémigène
quet, Òc, abr. 1951) uretèr n. m. (s. XVI...) uretère
universitat n. f. (s. XIII., lat. universitas) 1. arc. uretic, ica adj. (s. XX.) urétique
citoyens d’une ville 2. sost. université (études) urètra n. f. (s. XVII...) urètre
univòc, òca adj. (s. XIV...) univoque urètra n. m. urètre
univocitat n. f. (s. XX.) univocité uretral, ala adj. (s. XVIII...) urétral, ale
unnic, ica adj. (s. XX.) hunnique (des Huns) uretriti n. f. (s. XIX...) urétrite
unt del Senhor (l’ -) expr. (s. XIV...) l’oint du urgéncia n. f. (s. XVI...) urgence
Seigneur (Christ...) (Bibla) urgent, enta adj. (s. XIV...) urgent, ente
unt, unta adj. e n. (s. XIV...) 1. oint veire: untat uric, ica adj. (s. XIX...) urique
2. qui a été consacré (religions) uricemia n. f. (s. XX.) uricémie (méd.)
unta n. f. → enguent onguent - Expression: unta uricosuric n. m. (s. XX.) uricosurique (méd.)
per plan anar (l’ -) (fr: ce qui manque pour faire) uricosuric, ica adj. (s. XX.) uricosurique
untadura n. f. action d’oindre uricotelic, ica adj. (s. XX.) uricotélique (veter.)
untar v. (s. XII., de únher > unt / unch, var.: onchar urina n. f. (s. XIII., lat. urina) corr. urine (anatomia)
(Leng., Lem., Viv. Alps, Prov.)) 1. corr. graisser,
huiler (machine, outil) veire: únher - Expression: urinador n. m. (s. XVIII...) urinoir veire: (fam.)
untar amb de grais d’agulhada (fr: "pousser au cul" pissador
un fainéant) ; Expression: untar la carrèla / carriòla urinal, ala adj. e n. m. (s. XIV.) urinal, ale
(fr: humecter le gosier) ; Expression: untar la pauta urinar v. (s. XIV., de urina) corr. uriner (anatomia)
(fr: graisser la patte) 2. corr. se faire des taches de veire: (fam.) pissar
graisse urinari, ària adj. (s. XVI...) urinaire
untós, untosa (pl. untoses, osas) adj. (s. XII...) urinifèr, èra adj. (s. XIX...) urinifère
graisseux, euse urinós, osa (pl. urinoses, osas) adj. (s. XVII...)
untura n. f. (s. XIII.) 1. graissage 2. tache grais- urineux, euse
seuse urna n. f. (s. XV..., lat. urna) sost. urne
un... l’autre... loc. d’abord... et puis... urobilina n. f. (s. XIX...) urobiline
un..., l’autre pron. l’un..., l’autre urobilinuria n. f. (s. XIX...) urobilinurie
uòu n. m. 1. œuf - Expression: uòu de uèi que non urocròme n. m. (s. XIX...) urochrome
pas la pola de deman (val mai l’ -) (fr: mieux vaut un urogenital, ala adj. (s. XX.) urogénital, ale
tiens que deux tu l’auras) 2. triv. testicule urografia n. f. (s. XX.) urographie
uòu a la brasa n. m. œuf à la coque urolagnia n. f. (s. XX.) urulagnie (psic.)
uòu eicilhat n. m. œuf frit urologia n. f. (s. XIX...) urologie
uòu emborniat n. m. œuf poché urologic, ica adj. (s. XX.) urologique
uòu en còca n. m. œuf à la coque urològue, òga n. (s. XX.) urologue
uòus borrats n. m. plur. œufs brouillés uron, ona adj. e n. (s. XVII..., del nòrd amerindian)
uòus de sas galinas an dos mujòls (los -) expr. huron, onne
c’est un vantard urotoxia n. f. (s. XX.) urotoxie
upa n. f. (s. XIV.) 1. huppe 2. houppe urotoxic, ica adj. (s. XX.) urotoxique
uppercut n. m. (s. XX., mot anglés) uppercut ursulina n. f. (s. XVII...) ursuline (religions)
upsilon n. m. upsilon (lettre grecque) urtar v. (s. XII.) → tustar heurter
665
urticacèa uveïti
urticacèa n. f. (s. XIX...) urticacée usual, ala adj. (s. XIII., lat. bas. usualis) corr. usuel,
urticacion n. f. (s. XVIII...) urtication elle
urticant, anta adj. (s. XIX...) urticant, ante usualament adv. (s. XVI...) usuellement
urticària n. f. (s. XIX...) urticaire usufructuari, ària n. (s. XIV., lat. usufructuarius)
urubú n. m. (s. XVIII..., mot tupí) urubu (oiseau) sost. usufruitier, ière (dreit)
uruguaian, ana adj. e n. (s. XX.) uruguayen, usufrut n. m. (s. XII.) usufruit
enne usura n. f. (s. XII.) usure (prêt à intérêt exces-
us (pl. uses) n. m. (s. XII...) 1. usage 2. coutume sif) - Expression: Enfin, jo som damnat per aver
usable, abla adj. (s. XIV.) usable fait d’usuras, / per tant de fals [contractes] e de fal-
usament n. m. (s. XIII.) 1. usure 2. (détériora- sas mesuras, / jo lairon, jo cobés, que per un fals
tion) boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e m’ai perdut le Cèl
usança n. f. (s. XII.) 1. usage 2. habitude 3. usure (Bertomieu Amilhat, Exercici de la fe, 1673)
(détérioration) usurari, ària adj. (s. XIII.) usuraire
usança (o veiràs a l’ -) loc. tu le verras à l’usage usurièr, ièra n. (s. XII.) usurier, ière
usança (per -) loc. à l’usage usurpacion n. f. (s. XIV., lat. usurpatio) sost.
usar v. (s. XII., lat. pop. usare) 1. sost. user de usurpation
2. corr. détériorer par l’usage usurpar v. (s. XIII., lat. usurpare) sost. usurper
usat, ada adj. (s. XII...) usé, ée usurpator, tritz (pl. usurpators, trises) n. (s.
usatge n. m. (s. XII., de usar) corr. usage XIV..., lat. usurpator) usurpateur, trice
usatgièr, ièra n. (s. XIV...) usager, ère usurpatòri, tòria adj. (s. XVIII...) usurpatoire
usclada n. f. partie brûlée d’un bois, d’une ut n. m. (s. XVII...) ut
lande uterin, ina adj. utérin, ine
usclar v. 1. flamber 2. roussir 3. griller 4. hâler utèrus n. m. (s. XII : ń utero ż) utérus
usclat pel solelh loc. brûlé par le soleil
util (far -) loc. rendre utile
uscle n. m. 1. brûlure 2. brûlé (odeur) 3. hâle
util, utila adj. (s. XII., lat. utilis) corr. utile
usina n. f. (s. XIX..., del picard) usine veire: fabrica
utila cambada n. f. une démarche utile
utilament adv. (s. XII. : ń utilment ż) utilement
usinar v. (s. XIX...) usiner
utilitari, ària adj. (s. XIX..., de l’anglés) utilitaire
usinatge n. m. (s. XIX...) usinage
utilitàriament adv. (s. XIX...) uitilitairement
usitat, ada adj. (s. XIII., lat. usitatus) sost. usité,
usitée utilitarisme n. m. (s. XIX..., de l’anglés) utili-
ussa n. f. 1. sourcil veire: subrecilha - Expression: tarisme
Se contentèt de parpelejar en pallevant un pauquet utilitarista adj. (s. XX.) utilitariste
las ussas e comprenguère que me covidava antau a utilitat n. f. (s. XII., lat. utilitatem) corr. utilité
li dictar sa respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977) utilizable, abla adj. (s. XIX...) utilisable
2. visière utilizacion n. f. (s. XVIII...) utilisation
ussard n. m. (s. XVII..., de l’ongrés) hussard utilizar v. (s. XVIII...) utiliser
ussas (far las -) loc. froncer les sourcils utilizator, tritz (pl. utilizators, trises) n. (s. XIX...)
ussas (levar las -) loc. sourciller utilisateur, trice
ussejar v. 1. sourciller 2. froncer les sourcils utís (pl. utisses) n. m. (lat. utensilia) → ustilh
ustensilha n. f. (s. XIV., lat. utensilia X usare) corr. outil veire: ustilh, espleit, aisina - Citation: Aquí
ustensile tròbi les utís d’un pescaire, dont me venguèc una
ustilh n. m. (lat. usitilium < utensilia) outil veire: enveja de pescar dos dotzenas de lustras per afiscar
utís, espleit, aisina l’apetit de mon mèstre (Pèire Godelin, Tresena floreta,
ustilhar v. (de ustilh) → ustilhar outiller veire: s. XVII)
aisinar utopia n. f. (s. XVI..., de l’anglés (T. More)) utopie
ustilhat, ada adj. (de ustilhar) outillé, ée utopic, ica adj. (s. XIX...) utopique
ustilhatge n. m. (de ustilh) outillage utopista n. (s. XVIII...) utopiste
ustra n. f. (s. XIII...) huître uvèa n. f. (s. XII.) uvée (de l’œil)
ustrièr, ièra n. (s. XIX...) → ostreïcultor huîtrier, uveal, ala adj. (s. XIX...) uvéal, ale
ère uveïti n. f. (s. XIX...) uvéite
666
v : ve (albabet : v bas) vagament
667
vagar valentiá
vagar v. (s. XIII., lat. vagari) 1. corr. vaguer 2. corr. vaisseladoira n. f. (s. XX.) → lavavaissèla lave-
errer vaisselle
vagina n. f. (s. XVII...) vagin veire: parpalhòl, vaisselar v. (s. XIII...) laver la vaisselle
monifla vaisselièr n. m. (s. XVI...) buffet (meuble)
vaginal, ala adj. (s. XVIII...) vaginal, ale vaissièra n. f. → vaissareda coudraie
vaginaliti n. f. (s. XIX...) vaginalite (méd.) val n. f. (s. XII.) vallée - Expression: val mai se
vaginiti n. f. (s. XIX...) vaginite desdire que far un marrit mercat (fr: il vaut mieux se
vagon n. m. (s. XIX...) wagon dédire que faire un mauvais marché)
vagotomia n. f. (s. XX.) vagotomie val ! (ben vos ne -) loc. tant mieux pour vous
vagotonia n. f. (s. XX.) vagotonie (méd.) veire: valer
vagotonic, ica adj. (s. XX.) vagotonique val mai aital loc. il vaut mieux qu’il en soit
vague n. m. (s. XVII...) 1. vague (méd.) veire: ainsi
nèrvi pneumogastric 2. nerf vague val melhor loc. il vaut mieux
vague, vaga adj. (s. XVI..., de vagar) corr. vague val mièlhs loc. il vaut mieux
(imprécis) val tòrta (préner la -) loc. 1. prendre une voie
vaguejar v. (s. XIV., de vagar + ejar) sost. divaguer détournée veire: via 2. sortir du droit chemin
vai a ton aisàs loc. ne te gêne pas val tot al mond loc. il est très sympathique
vai te far ficre loc. va te faire f... val tot l’aur de París (non -) expr. 1. il ne vaut
vai te’n camparolar loc. va te faire voir pas cher 2. il n’est pas très recommandable
ailleurs ! valable, abla adj. (de valer) valable
vai-e-vèni n. m. va-e-vient valada n. f. (s. XIII.) étendue de la vallée
vai-e-veni (far lo -) faire le va-et-vient valadada n. f. valadée (fossés dans les vignes)
vai-lai-vai n. 1. nonchalant 2. paresseux
valadar / valadejar v. (s. XIII., de valat) 1. creuser
vai-te’n vai ! loc. fam. allons donc ! des fossés 2. curer des fossés
vaicí prep. → aicí voici
valadejar v. (de valat) curer un fossé
vailet n. m. (s. XII.) valet veire: varlet - Expression:
valadet n. m. (oc. gasc. ń varadet ż) baradeau
Los que menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla-
(fossé d’écoulement)
castèls, ni non la parlavan, ni non la comprenián [...]
valadièr n. m. cantonnier chargé des fossés
aquela lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980)
valat n. m. fossé
vainilha n. f. (s. XVII..., del castelhan) vanille
vainilhat, ada adj. (s. XIX...) vanillé, ée Valàuria n. pr. Vallauris
vainilhièr n. m. (s. XVIII...) vanillier (botanica) valença n. f. (s. XII.) 1. valeur 2. vaillance
vair adj. (s. XII.) vair Valença n. pr. Valence (vila, 26)
vairar v. 1. (intr.) mûrir 2. changer de couleur valéncia n. f. (s. XIX...) valence (chimie)
vairason n. f. véraison (commencement de ma- Valéncia n. pr. Valence (Espagne)
turité des fruits) valencian, ana adj. e n. valencien, enne
vairat n. m. → macarèl maquereau veire: sauret valent (es un -) expr. homme fort, vaillant (c’est
un)
vaire, vaira adj. (s. XII.) 1. vair, vaire 2. voilé, ée valent a dire loc. 1. ce qui revient à dire 2. c’est-
(lune) 3. coloré, ée (fruits) à-dire
vairejar v. commencer à mûrir valent coma una espasa loc. très courageux
vairon n. m. vairon (poisson) veire: rabòta valent coma una formiga (es -) expr. laborieux
vairon adj. vairon (qui a les yeux de couleurs (il est très)
différentes) valent d’un sòu (non a lo / a pas lo -) expr. il
vaissa n. f. → avelanièr 1. noisetier 2. coudrier n’a pas un sou vaillant
vaissa blanca n. f. alisier valent que valent loc. 1. très vaillant 2. bien
vaissareda n. f. coudraie veire: vaissièra qu’il soit très vaillant
vaissèl n. m. (s. XIII., lat. vascellus, var.: vais- valent, enta adj. (s. XII...) 1. vaillant, ante
sèth (Gasc.), vaissèu (Prov.), vaisseu (Lem.)) 1. corr. 2. courageux, euse
vaisseau - Citation: Aquí le vaissèl èra d’una tina, valentament adv. (s. XIII.) vaillamment
un ast èra mast, la vela una toalha, e l’artilhariá valentiá n. f. (s. XIII., de valent) 1. corr.
de cinquanta flascous, damb lor glo-glo-glo espau- vaillance (ardeur au travail) 2. sost. acte de
rissián totis les abitants de las aigas saladas (Pèire bravoure - Citation: Lo vièlh pelut de 14 avia lèu
Godelin, Tresena floreta, 1638) 2. corps de bâti- comprés que trobariá pas un escotaire domètge de sas
ment 3. grand tonneau 4. veine, artère 5. pis valentiás de Verdun se me las debanava en francés,
(vache, brebis...) tant i a qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs
vaissèl (avarar un -) loc. lancer un vaisseau me regalèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu
vaissèla (vaishera) n. f. (s. XIII.) vaisselle (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
668
valentós, osa (pl. valentoses, osas) vapor
valentós, osa (pl. valentoses, osas) adj. vam de se maridar (a pres lo -) loc. l’idée lui
valeureux, euse est venue de se marier
valer v. (s. XIII.) valoir - Expression: valer de vampir n. m. (s. XVIII..., de l’alemand ? escandinau)
qualqu’un (non se poder -) (fr: ne pas pouvoir se faire vampire
obéir de quelqu’un) vampiric, ica adj. (s. XVIII...) vampirique
valer (far -) loc. faire valoir vampirisme n. m. (s. XVIII...) vampirisme
valer mai loc. valoir mieux vampirizar v. (s. XX.) vampiriser
valeriana n. f. (s. XIV...) valériane (botanica) van n. m. van (à grain)
valetudinari, ària adj. e n. (s. XV...) valétudinaire van, ana adj. (s. XII.) 1. vain, vaine 2. frivole
valiá mai (de quant -) loc. combien il valait 3. chimérique
mieux vana (far -) loc. faire une fugue / l’école buis-
validacion n. f. (s. XVI...) validation sonnière veire: safran
validament adv. (s. XVII...) validement vanadium / vanadi n. m. (s. XIX...) vanadium
validar v. (s. XV..., lat. bas validare) valider (chim.)
valide, ida adj. (s. XVI...) valide vanaire, aira n. vanneur, euse
validitat n. f. (s. XVI...) validité vanament adv. (s. XIII.) vainement
valòia n. f. haute vallée veire: val vanar v. vanner (blé...)
valon n. m. (s. XIII.) vallon veire: val vanas (auràs de -) loc. tu auras des nèfles !
valor n. f. (s. XII., lat. b. valor, valoris) 1. corr. vandal, ala adj. (s. XIII...) vandale (peuple)
valeur 2. sost. mérite - Citation: Tu reconeishes vandal, ala adj. e n. (s. XVIII...) vandale (destruc-
plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton poder tan teur)
magnific com es / e ton bon esperit tengues de sas mer- vandalisme n. m. (s. XVIII...) vandalisme
cés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565) vanegar v. (de "vanar") 1. bouger 2. secouer
valor refugi n. f. (s. XX.) valeur-refuge 3. agiter
valorizacion n. f. (s. XX.) valorisation vanegar son argent (far -) loc. faire valoir son
valorizant, anta adj. (s. XX.) valorisant, ante argent
valorizar v. (s. XX.) valoriser vanèl n. m. vanneau mâle
valorós, osa (pl. valoroses, osas) adj. (s. XII., de vanèla n. f. vanneau femelle
valor) sost. valeureux, euse vanèla n. f. (s. XIV.) 1. venelle 2. ruelle
valorosament adv. (s. XII...) valeureusement vanèla (aver la -) loc. être paresseux
valpauc n. m. (de val, valer + pauc) vaurien vanelós, osa (pl. vaneloses, osas) adj. → indo-
valsa n. f. (s. XIX..., de l’alemand) valse lent indolent, ente
valsaire, aira n. (s. XIX...) valseur, euse vanesa n. f. 1. faiblesse passagère 2. effort vain
valsar v. (s. XVIII...) valser vanitat n. f. (s. XIII., lat. vanitas) sost. vanité -
valva n. f. (s. XIX...) valve (tech.) Citation: Entrò quan vanitat notòria / e la mensonja
valva n. f. (s. XVIII...) 1. valve (zool. 2. bot.) frustratòria / enter vosautes aurà cors ? (Arnaud de
valvar, ara adj. (s. XIX...) valvaire (tech.) Saleta, Plalme IV, s. XVI)
valvula n. f. (s. XVI...) valvule (anatomia) vanitat de (far -) loc. tirer vanité de
valvular, ara adj. (s. XVIII...) valvulaire (anato- vanitós, osa (pl. vanitoses, osas) adj. (s. XVIII...,
mia) de vanitat) sost. vaniteux, euse
valvulat, ada adj. (s. XIX...) valvulé, ée vanitosament adv. (s. XVIII...) vaniteusement
valvuliti n. f. (s. XX.) valvulite (anatomia) vanta gaire val (çò que se -) expr. ce qui se
valvuloplastia n. f. (s. XX.) valvuloplastie vante ne vaut guère
vam n. m. 1. élan veire: balanç 2. impulsion vantadissa n. f. vantardise
3. (fig) entrain vantaire, aira n. (s. XII.) 1. qui vante 2. vantard,
vam (de -) loc. avec élan / entrain arde
vam (de tot son -) loc. de toutes ses forces vantar v. (s. XII.) 1. vanter - Expression: Amor,
vam (donar -) loc. lâcher la bonde eretièr de las plaças dont Vènus se vanta d’èstre sen-
vam (donar lo -) loc. 1. donner l’élan 2. encour- horessa (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) 2. flatter
ager vantar de (se -) loc. se vanter de
vam (lo farai tot d’un -) loc. je le ferai sans vantarèl (un mainat -) expr. un petit vantard
peine vantarèl, èla adj. petit vantard veire: vantaire
vam (non aver un / aver pas un -) loc. être sans vantariá n. f. flatterie
élan / découragé vantòrla adj. e n. vantard, arde
vam (préner -) loc. prendre de l’élan vapat, ada adj. éventé, ée (vin)
vam (tot de -) loc. 1. d’un seul élan 2. tout de vapor n. m. vapeur (bateau)
go vapor n. f. (s. XIII., lat. vapor) 1. corr. vapeur
vam de (préner -) loc. décider de 2. corr. buée
669
vaporizacion vaudó
670
vaur veire lo cap (ne -)
vaur n. f. → vabre 1. ravin 2. précipice vei que (se -) expr. il est clair que
vavassor n. m. (s. XII.) vavasseur veïcul n. m. (s. XVI...) véhicule
veça n. f. vesce veïcular v. (s. XIX...) véhiculer
veça de lop n. f. lupin blanc veïcular, ara adj. (s. XIX...) véhiculaire
veça de sèga n. f. vesce des haies veira n. f. → respiral soupirail veire: bojal
veça d’ase n. f. gesse des bois veiral n. m. vitre
veça negra n. f. vesce noire veirariá n. f. (s. XIV., de veire) 1. corr. verrerie (ob-
veça salvatja n. f. orobe jets en verre)) 2. corr. verrerie (fabrique) 3. corr.
vecièra n. f. champ de vesces verrerie (commerce)
vector n. m. (s. XIX..., de l’anglés) vecteur (math.) veiràs (pl. veirasses) n. (de veire) gros verre
vector, tritz (pl. vectors, trises) adj. (s. XVIII...) (boire)
vecteur, trice (bio. bot.) veiràs a l’usança (o -) loc. tu le verras à l’usage
vedèl (vedèth; vedèu; vedeu) n. m. (s. XII.) veau veirat n. m. (s. XII.) 1. verre (contenu) - Citation:
vedèl marin n. m. (s. XIV.) veau marin Que fasiái ieu dins aquel bar, davant mon veirat de
vedèla (vedela) n. f. (s. XII.) génisse bièrra ? Perqué èri pas anat al lièch ? (Joan Bodon,
vedelada n. f. 1. portée d’une vache 2. éboulis Lo libre dels grands jorns, 1964) 2. plein verre
vedelar (vederar) v. mettre bas pour une vache veiratge n. m. (de veire) → vitratge vitrage
vedelatge m n. m. vêlage veire n. m. (lat. vitrum) 1. verre (boire) - Citation:
vedelièr n. m. 1. éleveur de veaux 2. marchand Per le mens, mentre que vivi me consòli de que mas
de veaux feblessas m’an quistat una calòta per crubir ma nèu,
vedic, ica adj. (s. XIX...) védique un baston per me virar le jauparèl dels debasses, e
vedigana n. f. vigne sauvage veire: lambrusca las lunetas per imaginar le veire plus grand quand
vedilh n. m. → cordon umbilical 1. lien d’osier le vudi doçament a vòstra santat (Pèire Godelin,
2. cordon ombilical Ramelet Mondin, s. XVII) 2. verre (matière)
vedisme n. m. (s. XX.) védisme veire v. (lat. videre) voir veire: véser - Citation:
vedissa n. f. → sause-long saule pleureur Sus donc! Fasètz-nos veire una pèl delicada / que diu
veeméncia n. f. (s. XIV., lat. vehementia) sost. sentir l’ulhet e la ròsa muscada (Francés de Corteta, s.
véhémence - Citation: Aquò b’es, a plan tot pensar, XVII) ; Vos vòli pas far vòstre procès, mès se caduna
/ son país mau recompensar / mès, de ma part, jo’vs d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças
asseguri / e religiosament vos juri / que jo’scriurèi bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
damb veeméncia, / no’m cararèi, n’aurèi paciéncia / veire (aquò’s de bon -) loc. il est évident
dequiá que siam tots acordats / e d’ua conspiracion veire (es de clar -) loc. cela saute aux yeux
bandats / per l’onor deu païs sosténguer / e per sa veire (far tot -) loc. montrer sa nudité
dignitat manténguer (Pèir de Garròs, 1567) veire (lo pensèri -) loc. j’ai cru le voir
veement, enta adj. (s. XIV., lat. vehemens) sost. veire (m’èri dit de t’anar -) loc. je voulais venir
véhément, ente te voir
vegada n. f. (s. XIII., lat. vicata < vix, vicis) → vetz veire (qué non cal -) loc. que ne faut-il voir !
fois veire a la granda loc. voir les choses en grand
vegada (a la -) loc. à la fois veire aquò (de -) loc. en voyant cela
vegadas (a / de -) loc. adv. parfois veire çò que lo Bon Dieu li a mandat (far -) expr.
vegèri (lo vegèri e non lo -) loc. je le vis sans le montrer sa nudité
voir / en passant veire: veire veire coma una sarda cuèita (s’i -) expr. ne rien
vegetacion n. f. (s. XIV., lat. b. vegetatio) corr. y voir
végétation veire córrer lo vent loc. être très fin, très intel-
vegetal, ala adj. e n. m. (s. XVI...) végétal, ale ligent
vegetalisme n. m. (s. XIX...) végétalisme veire de bon uèlh loc. voir d’un bon œil
vegetalista adj. e n. (s. XIX...) végétaliste veire de camin a qualqu’un (far -) loc. donner
vegetar v. (s. XIV.) végéter du fil à retordre à
vegetarian, ana adj. e n. (s. XIX..., de l’anglés) veire despolit n. m. verre dépoli
végétarien, enne veire e l’ausir a qualqu’un (levar lo -) loc.
vegetatiu, iva adj. (s. XIII., lat. scol. vegetativus) stupéfier quelqu’un
sost. végétatif, ive veire entrumat n. m. verre dépoli
vegetativament adv. (s. XX.) végétativement veire grisas (ne -) loc. en voir de rudes
vei coma dins un sac (s’i -) expr. on y voit veire la cabra roja (s’i -) loc. 1. avoir de gros
comme dans un tunnel veire: veire problèmes 2. s’y voir les pierres
vei córrer lo vent loc. il est très sagace / intelli- veire las pèiras (se’n -) loc. 1. avoir de gros
gent veire: veire problèmes 2. s’y voir les pierres
vei que (se -) loc. il est clair que veire lo cap (ne -) loc. en voir la fin
671
veire lo fum (non -) velomotor
672
velós (pl. veloses) vendrà sense anar quèrre
cada maitin / un abilhament de satin (Pèire Godelin, venalament adv. (s. XVI...) vénalement
Ramelet Mondin, s. XVII) venalitat n. f. (s. XVI., lat. venalitas) sost. vénalité
velosat, ada adj. (s. XV...) → velotat velouté, e venar v. veiner
velot n. m. (s. XV..., de l’italian) velours veire: venar v. faisander
velós venason n. f. (s. XII., lat. venationem) sost. venai-
velot ! (es un -) loc. c’est velouté ! son
velot cremesin n. velours cramoisi vencedor n. m. → venceire arc. vainqueur -
velot de gus n. panne Citation: Aishí Dàvid, deu gran Goliat maçador / e
velot de seda n. velours de soie de tribulacions gloriós vencedor... (Pèir de Garròs,
velot de tèsta n. ruban de velours des arlési- Psaumes. A la Regina, 1565)
ennes venceire, eira n. (s. XII.) vainqueur
velot macat n. velours froissé véncer v. (s. XII.) vaincre
velotada n. f. étoffe de velours vençut, uda adj. (s. XII...) vaincu, ue
velotar v. (s. XVI...) velouter vend cabròt, tirar d’ont lo pòt ? (lo que non a
velotariá n. f. fabrique de velours cabra e -) expr. 1. il a un train de vie suspect
velotat, ada adj. (s. XIV...) velouté 2. c’est un voleur
velotatge n. m. (s. XIX...) veloutage vend coma que pana (se -) loc. ça se vend
velotet n. m. 1. petit velours 2. œillet d’Inde comme des petits pains
(botanica) venda n. f. (s. XII.) vente
velotièr, ièra n. (s. XVI...) veloutier, ière (ouvrier
venda a l’encaridor n. f. vente au dernier
fabricant du velours)
enchérisseur
velotós, osa (pl. velotoses, osas) adj. (s. XX.)
venda a tèrme n. f. vente à terme
velouteux, euse
venda al maidisent n. f. vente au dernier
velut, uda adj. (s. XII.) velu, ue
enchérisseur
ven (alara que me -) loc. alors, me dit-il
vendable, abla adj. (de vendre) vendable veire:
ven (coma -) loc. sans réflexion
vendedor
ven al talh (aquò me -) loc. cela arrive à point
vendedor, doira adj. (s. XIII., de vendre; véner,
ven de biais (aquò me -) loc. cela me plaît /
var.: veneder, era (Gasc.)) 1. qui est à vendre veire:
m’agrée
vendable 2. qui doit être vendu veire: vendable
ven de l’esquerrièr loc. il vient du mauvais
côté vendeire d’images / d’estampas n. m. marc-
ven de partir loc. il vient de partir hand d’images
ven de sonar lo repic loc. la réplique vient de vendeire, eira n. (s. XII.) vendeur, euse
sonner vendémia n. f. (s. XIV.) vendange - Expression:
ven del bòsc loc. il est mal dégrossi Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver nosat
ven del breç (me -) loc. cela me vient de nais- los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de
sance malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver,
ven en dòl (me -) loc. cela me fait de la peine restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas,
ven en mans (non me -) loc. je ne l’ai pas en Sèt pans, 1977)
mains vendemiadoira n. f. (s. XX.) vendangeuse (ma-
ven glaça (l’aiga -) loc. l’eau se transforme en chine)
glace vendemiaire, aira n. (s. XIII.) vendangeur, euse
ven per bona espècia (non -) il ne vient pas (personne)
avec de bonnes intentions vendemiar v. (s. XIII.) vendanger - Expres-
ven que loc. il arrive que sion: vendemiar abans las cridas (fr: consommer le
ven que (e -) et voici que mariage avant la date) ; Expression: vendemiar, totes
ven tot sol (aquò -) loc. cela coule de source los panièrs son bons (per -) (fr: tout est bon quand il
vena n. f. (s. XIII.) 1. veine 2. couche de terre s’agit de récolter)
3. raies dans le bois ou la pierre vendemiarèl, èla n. jeune vandangeur, euse
vena clausa n. f. engorgement (glande mam- vendémias (per -) loc. aux vendanges
maire) venderèl, èla n. petit, ite vendeur, euse
venada n. f. → marbradura marbrure vendi coma lo m’an vendut (lo te -) expr. je te
venaicin, ina adj. venaissin, ine le rapporte comme on me l’a dit
venaire n. (s. XII.) veneur (chasse) vendrà mai loc. il reviendra
venal, ala adj. (s. XIII.) relatif aux veines veire: vendrà pas encara nimai encara (non -) expr. il
venós ne viendra pas avant longtemps
venal, ala adj. (s. XII., lat. venalis) sost. vénal, ale vendrà sense anar quèrre loc. il viendra de lui-
(argent) même
673
vendre venir
vendre v. (s. XII.) vendre - Expression: vendre / t’es segut com jutge equitable (Arnaud de Saleta,
(tròp demandar non fa -) (fr: il ne faut pas être trop ex- Psalme IX, s. XVI)De segur, aqueth gascon literari
igeant) ; Expression: vendre la bèstia abans de l’aver au servici d’un tèxte venerable e multisecular, que pòt
vista (non cal / cal pas -) (fr: il ne faut pas vendre en primièr destariolar, mès fòrça mens que [l’anglo-
la peau de l’ours avant de l’avoir tué) ; Expression: normand] de l’auba deu sègle dotze (Pèire Bèc, 2014,
vendre la pèl abans d’aver la bèstia (non cal / cal pas p. 6) ;
-) (fr: il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de veneracion n. f. (s. XII...) vénération
l’avoir tué) venerar v. (s. XV...) vénérer
vendre (de bon -) loc. 1. vendable 2. facile à venerian, ana adj. (s. XV...) vénérien, enne
vendre veneta n. f. (s. XIII.) petite veine
vendre (es per -) loc. c’est à vendre venètz, prendretz l’escalfurada expr. venez
vendre (per -) loc. à vendre vous réchauffer
vendre a cambi de panocha loc. vendre à vil venga lo malan ! (li -) interj. qu’il soit maudit !
prix venga que venga loc. advienne que pourra
vendre a carn de can loc. vendre à vil prix venga que venga loc. quoi qu’il arrive
vendre a la candèla loc. vendre à la chandelle venga, n’i a pro (un que -) loc. un seul suffit
vendre a l’enquant loc. vendre aux enchères vengar de (non se -) loc. ne pas venir à bout de
vendre a meitat còire loc. vendre à moitié prix vengar de (se -) loc. venir à bout de
vendre a pòt reversat loc. vendre abondam- vengas d’ora ! expr. que tu viennes tôt !
ment venguda n. f. (s. XIII.) 1. venue 2. croissance
vendre a qualqu’un (ne -) loc. vouloir en im- 3. développement
poser à quelqu’un vengudas (a bèlas -) loc. venu à bien
vendre al detalh loc. vendre au détail venguèt (me -) loc. il me dit
vendre al fòc loc. vendre très cher - Cita- venguèt las coloretas (li -) loc. la rougeur lui
tion: Aquelas [automobilas] de davant la guèrra que monta au visage veire: arcanetas
podián córrer, se vendián al fuòc (Paul Gairaud, La vengut pel pifre, se’n torna pel tambor expr.
sexològa, 1982) bien mal acquis ne profite jamais
vendre çò que còsta loc. vendre au prix de re- vengut sense anar quèrre (èsser -) expr. être
vient venu de son propre chef
vendre en gròs loc. vendre en gros veni tan solament per te veire expr. je viens
vendre la camisa (se -) loc. se dépouiller de uniquement pour te voir
tout vèni, mona, vèni loc. minette, minou
vendre que crompar (val melhor -) loc. il vaut vèni-me-quèrre n. f. sauge, fausse-verveine
mieux vendre qu’acheter (botanica)
vendre un ben a partida brisada loc. vendre un veniá pas ! (aquò, se -) loc. s’il ne venait pas !
bien par morcellement venial, ala adj. (s. XIII.) véniel, elle
vendriá e mai vos crompariá (se -) expr. c’est venialament adv. (s. XIII : ń venialmens ż)
un homme très malin véniellement
venduda n. f. vente publique veniás mai lèu ! (que non -) expr. que ne
vend (se -) loc. à vendre venais-tu plus tôt !
venedís, issa (pl. venedisses, issas) adj. nou- venician, ana adj. (s. XIII...) vénitien, enne
veau venu (gendre...) venidas non (a idas pro, a -) loc. → vengudas le
venenifèr, èra adj. vénénifère retour ne vaut pas l’aller
venenipar, ara adj. vénénipare venidor, oira adj. 1. futur, ure 2. à venir
venenós, osa (pl. venenoses, osas) adj. (s. XIII.) veniment n. m. → venguda venue
vénéneux, euse venir v. (lat. venire, var.: vénguer / vier (Gasc.))
venent, enta adj. 1. suivant, ante veire: que ven 1. corr. venir veire: véner - Expression: venir de
2. prochain, aine pè (fr: venir à pied) ; Expression: te vesi venir amb
véner v. (lat. venire, var.: vénguer, vier (Gasc.)) → tas grandas bragas (fr: je te vois venir avec tes gros
venir arc. venir sabots) ; Expression: sense ieu venir, non aurián tra-
véner a pòrt loc. arriver à bon port balhat (fr: si je n’étais pas venu, ils n’auraient pas
véner de man loc. qui vient tout seul, travaillé) 2. corr. devenir veire: devenir - Expres-
d’inspiration, facile sion: venir bèl (fr: croître, embellir) ; Expression:
véner de sèt colors loc. passer par toutes les me fariá venir cabra (fr: il me ferait tourner en bour-
couleurs de l’arc-en-ciel rique) 3. corr. dire - Exemple: e alavetz me venguèt
venerable, abla adj. (s. XII., lat. venerabilis) sost. que caliá partir (fr: et alors il me dit qu’il fallait par-
vénérable - Citation: Per çò que tu as justament / tir) 4. corr. revenir veire: revenir - Expression: ven
de ma causa hèit jutjament / e sus ton sèti venerable a ieu de (fr: il me revient de / c’est à moi de)
674
venir (entre -) ventalha
venir (entre -) à peine arrivé vent n. m. (s. XII.) 1. vent - Expression: vent a
venir (far -) loc. (var.: hèr vénguer (Gasc.)) 1. corr. desbanar los buòus (fa un -) (fr: il fait un vent à dé-
élever - Expression: la miá vesina fa venir de guits corner un bœuf) ; Expression: vent a desrabar la coa
2. corr. cultiver - Exemple: mon autra vesina fa dels ases (fa un -) (fr: il fait un vent à décorner un
venir de caulets (fr: mon autre voisine cultive des bœuf) ; Expression: vent de boca non còsta gaire (fr:
choux) 3. corr. rendre (faire devenir) - Exemple: on peut toujours en parler) ; Expression: vent em-
tot aquò l’a fait venir pèc (fr: tout cela l’a rendu id- pòrta las promessas (lo -) (fr: autant en emporte le
iot) vent) ; Expression: vent me trencava (lo -) (fr: le vent
venir (se trobar de -) loc. se trouver là par me cinglait) 2. pet
hasard vent (anar a tot -) loc. aller à tout vent
venir a biais loc. venir à propos vent (anar contra -) loc. aller contre le vent
venir a compte loc. être profitable vent (far -) loc. il fait du vent
venir a l’atge de loc. atteindre l’âge de vent (far de -) loc. être prétentieux veire: cofleta
venir a l’òrsa loc. remonter le courant
venir a la causa loc. venir au fait vent (montar a -) loc. aller contre le vent
venir a la recarga loc. revenir à la charge vent (rompre lo -) loc. détourner le vent
venir a man loc. avoir en main vent (trencat pel -) loc. cinglé par le vent
venir a pòrt loc. arriver à bon port vent (un molin de -) n. m. un moulin à vent
venir a talh loc. venir à propos vent autan loc. (de "aut") → autan 1. vent de la
venir als uèlhs loc. tomber sous les yeux haute mer 2. vent d’autan
venir bèl, bèla loc. 1. grandir 2. devenir beau / vent bosina (lo -) loc. le vent siffle
grand vent cala (lo -) loc. le vent s’arrête
venir blau de la páur loc. d’une peur bleue vent canin n. m. vent aigre
venir cap a ieu, à tu, a el... loc. venir à moi, à vent d’a popa n. m. vent arrière / favorable
toi, à lui... vent d’a popa sus (far -) loc. 1. bénéficier d’un
vent favorable 2. avoir le vent en poupe
venir de man loc. se faire aisément
vent d’a proa n. m. vent debout / contraire
venir de sèt colors loc. passer par toutes les
vent en favor (un -) loc. un vent favorable
couleurs de l’arc-en-ciel veire: colormudar
vent en vent (de -) loc. d’Est en Ouest
venir dessús loc. fondre sur
vent folet n. m. petit tourbillon
venir d’a pè loc. aller à pied
vent mòla (lo -) loc. le vent faiblit
venir en aiga loc. être en nage (sueur)
vent negre n. m. bise
venir en camparòls loc. pousser comme des
vent penetrant loc. vent frais
champignons
vent pluèg n. m. vent du sud-ouest
venir en cendras loc. réduire en cendres
vent que copa la cara (un -) loc. un vent
venir en demens loc. dépérir de jour en jour cinglant
venir en família loc. agrandir sa famille vent remausat loc. vent calmé
venir en òdi loc. prendre en grippe vent remolina (lo -) loc. le vent tourbillonne
venir en òdi a qualqu’un loc. devenir odieux à vent s’abauca (lo -) loc. le vent s’arrête
quelqu’un vent s’amòda (lo -) loc. le vent se lève
venir en pacha loc. entamer des négociations vent s’es apasimat (lo -) loc. le vent s’est calmé
venir fòl de rire (n’i a per -) loc. c’est à mourir vent terral n. m. 1. vent de Nord-Ouest 2. de la
de rire terre
venir lèbre loc. 1. s’impatienter 2. se fâcher ventabolòfas n. qui parle pour ne rien dire
venir roge de (la) malícia loc. se fâcher tout ventabolòfas / ventabren n. 1. hâbleur veire:
rouge bufabren 2. fanfaron
venir sense anar quèrre loc. venir de son pro- ventada n. f. (s. XIII.) coup de vent
pre mouvement ventadís, issa (pl. ventadisses, issas) adj.
venir tot acorsat loc. arriver au pas de course prompt à s’éventer
venir... (aquò fa -) loc. cela cause... ventadoira n. f. ventileuse (abeille ventilant la
venjador, doira adj. (de venjar) lit. que cal venjar ruche)
veire: venjaire ventador n. m. machine à vanner
venjaire, aira n. (s. XII.) vengeur, eresse ventalh n. m. (s. XIV.) éventail
venjança n. f. (s. XII.) vengeance ventalh (l’eissaure d’un -) loc. l’air d’un éven-
venjar v. (s. XII.) venger tail
venjar de (se -) loc. venir à bout de (travail...) ventalha n. f. devanture de magasin
venós, osa (pl. venoses, osas) adj. veineux, ventalha n. f. (s. XII.) ventaille de casque
euse veire: venal (médiév.)
675
ventalhar veraiament
676
verament vergonhar
encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson dins verdós, osa (pl. verdoses, osas) adj. qui tire sur
[sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII) le vert
verbal n. m. procès-verbal (amende) verdum n. m. ce qui est vert
verbal, ala adj. (s. XIII.) verbal, ale verdura n. f. (s. XIII.) verdure veire: verd
verbalizacion n. f. (s. XIX..., del francés) verbali- veredicte n. m. (s. XVII..., lat. vere dictum) verdict
sation veren n. m. (s. XIII.) venin
verbalizar v. (s. XVII., del francés) verbaliser verenejar v. 1. empester 2. sentir mauvais
verbatim n. m. (s. XX., del latin) verbatim verenha n. f. → vendémia vendange
vèrbe n. m. (s. XIII., lat. verbum) vèrb corr. verbe verenós, osa adj. (s. XIV.) 1. vénéneux, euse
- Citation: ń verbes es apelatz... et significa alcuna 2. venimeux, euse
causa far ż; ń tuit li verbe de la prima conjugazo ż verenós, osa 1. venimeux, euse 2. vénéneux,
(Donats proensals); Mas, per aquels que s’estacaràn euse
a cercar, jos l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del verenosament adv. venimeusement
poèta, fièra, dreita, poderosa, passionada de vertat, la verenositat n. f. venimosité
partida mai significativa de son òbra, cresi que la tro- verga n. f. (s. XI., lat. virga, var.: verja (Lem., Auv.,
baràn dins La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Viv. Alps)) 1. corr. vergue (t. de marine) 2. corr.
Saber, 1940) aile de moulin à vent 3. corr. verge (battre) -
verbena n. f. (s. XIII.) verveine Exemple: las tres vergas (fr: constellation d’Orion)
vèrbia n. f. (s. XVII...) verve 4. corr. pénis 5. corr. fléau de balance 6. corr.
verbós, osa adj. (s. XIV...) verbeux, euse perche veire: perga
verbosament adv. (s. XIV...) verbeusement vergada (verjada) n. f. 1. coup de verge 2. trace
verbositat n. f. (s. XIV.) verbosité de coup de verge
verd n. m. verdure (f.) veire: verdura - Expres- vergant n. m. scion
sion: verd espèra (auràs una rauba de -) (fr: on te vergat n. m. nasse
donne de faux espoirs) ; Expression: verd espèra (au- vergat, ada adj. (s. XVI...) vergé, ée (papier...)
ràs una rauba forrada de -) (fr: on te donne de faux es- verge adj. (s. XII.) vierge
poirs) ; Expression: verd espèra doblat de passatemps vergièr n. m. (s. XII.) verger
(auràs una rauba de -) (fr: on te donne de faux es- Vergili n. pr. m. (lat. Publius Vergilius Maro) Vir-
poirs) gile (poète latin) - Citation: Mès si jo non som pas
verd coma l’èdra loc. vert comme... un aute Euripides, / ni Vergili segond, ni tèrç Me-
verd d’aram n. m. vert de gris onides, / au mens è jo l’onor, Prince de gran renom, /
verd espèra n. m. faux espoir qu’aqueste libe au hront, escriut, pòrta ton nom (Pèir
verd espèra n. m. espoir vain de Garròs, Eglògas, 1567)
verd, verda adj. (s. XII.) 1. vert, verte 2. fig. verglaç (pl. verglaces) n. m. (s. XII...) verglas
vigoureux, euse verglaçant, anta adj. (s. XVII...) verglaçant, ante
verdan, ana adj. vert olive verglaçar v. (s. XIV...) verglacer
verdas e de maduras (ne veire de -) expr. en verglaçat, ada adj. (s. XIV...) verglacé, ée
voir de vertes et de pas mûres (sic) vergonha n. f. (s. XII., lat. verecundia, var.: ver-
verdas las cerièras ! (son tròp -) expr. les cerises gonja (Auv., Leng.)) 1. corr. vergogne veire: pudor
sont trop vertes ! - Expression: un pauc de vergonha es lèu passada (fr:
verdastre, astra adj. verdâtre c’est un mauvais moment à passer) 2. corr. honte
verdaula n. f. baguette flexible 3. corr. pudeur veire: pudor 4. arc. parties géni-
verdboisset n. m. petit houx tales - Citation: Eths non m’an pas leishat un es-
verdejar v. (s. XII.) 1. verdir 2. verdoyer quindrolh / per caperar deus en.hants las vergonhas
verdenc, enca adj. → verdastre verdâtre (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
verdesca n. f. bretèche vergonha (aver -) loc. avoir honte
verdesca (far -) loc. faire merveille vergonha (aver pissat -) loc. avoir bu sa honte
verdet n. m. 1. verdier (oiseau) 2. insurgé roy- vergonha (en -) loc. d’un air confus / honteux
aliste (s. XIX) vergonha (far -) loc. faire honte
verdet n. m. → verd d’aram vert de gris vergonha darrièr lo cotet (virar la -) expr. fam.
verdet, eta adj. (s. XIII.) 1. tirant sur le vert rejeter sa honte
2. vert-de-gris vergonhable (aquò’s -) loc. c’est vraiment hon-
verdicte n. m. (s. XVII..., de l’anglés) verdict teux
verdir v. verdir vergonhable, abla adj. (s. XIV.) honteux, euse
verdolejar v. verdoyer (qui fait honte)
verdolent, enta adj. verdoyant, ante vergonhar v. (s. XII.) 1. humilier 2. faire honte
verdor n. f. (s. XII.) verdeur 3. avoir honte
677
vergonhas versant, anta
vergonhas n. f. plur. parties honteuses (testic- vermiculat, ada adj. (s. XIV...) vermiculé, ée (art)
ules) vermifòrme, a adj. (s. XVI...) vermiforme
vergonhós, osa (pl. vergonhoses, osas) adj. (s. vermifugue, uga adj. e n. m. (s. XVIII...) ver-
XII.) 1. honteux, euse (qui a honte) 2. timide mifuge
vergonhosament adv. (s. XIV.) honteusement vermina n. f. (s. XV...) vermine
verguejar v. 1. plier 2. vaciller 3. être en érec- verminacion n. f. (s. XVI...) vermination
tion verminós, osa (pl. verminoses, osas) adj. (s.
verguejatge n. m. → satiriasi obsession sex- XVI...) vermineux, euse
uelle (satyriasis) verminòsi n. f. (s. XIX...) vermonose
verguèla n. f. verge flexible vermisson n. m. (s. XIII...) vermisseau
vergueta n. f. (s. XII.) petite verge vermivòr, òra adj. (s. XVIII...) vermivore
veridic (es -) loc. c’est véridique vèrn n. m. (s. XII.) aulne veire: vèrnhe
veridic, ica adj. (s. XV...) véridique vernacular, ara adj. (s. XVIII...) vernaculaire
verificable, abla adj. (s. XIX..., de verificar) vérifi- verneda n. f. aulnaie veire: vernet, vernièra
able vernet n. m. → verneda aulnaie
verificacion n. f. (s. XIV...) vérification vèrnhe n. m. → vèrn 1. vergne 2. aulne (arbre)
verificar v. (s. XIV., lat. verificare) sost. vérifier - vernièra n. f. → verneda aulnaie veire: vernet
Citation: Pantaissava de verificar si formulas sus un vernís (pl. vernisses) n. m. (s. XII.) vernis
ordinator (Robèrt Lafònt, 1971, p. 45) vernissar v. (s. XIII.) vernir
verificatiu, iva adj. (de verificar) vérificatif, ive vernissat, ada adj. (s. XIII...) vernissé, ée
verificator, tritz (pl. verificators, trises) n. (s. vernissenc, enc adj. qui a l’aspect du vernis
XVII..., de verificar) 1. vérificateur, trice 2. véri- vernissòla n. f. poterie vernie
fieur, euse veronica n. f. véronique (botanica)
verin n. m. (s. XII...) → veren venin veronica d’aiga n. f. véronique mouron (botan-
verin (cada bèstia a son -) loc. méfie-toi de lui ica)
verinejar v. (de verin) jeter du venin verquièra n. f. (s. XIII.) dot
verinós, osa (pl. verinoses, osas) adj. (s. XII...) → verquièra e l’aument (la -) loc. la dot et les ac-
verenós 1. vénéneux, euse 2. venimeux, euse quets
verisme n. m. (s. XIX..., de l’italian) vérisme (litt., vèrre, verrat n. m. (s. XV., lat. verres) corr. verrat
art...) veire: pòrc, tesson
verista adj. (s. XIX..., de l’italian) vériste (litt., verrolh n. m. (s. XIV.) verrou veire: ferrolh
art...) verrolhar v. (s. XIV...) verrouiller
vèrme n. m. ver verrolhon n. m. (s. XIV...) loquet
vèrme (aver lo -) loc. avoir grand appétit verruga (verruja) n. f. (s. XIV.) verrue
vèrme (tuar lo -) loc. boire un dernier verre verrugós, osa (pl. verrugoses, osas) adj. (s. XIV...)
vèrme pelut (a lo -) loc. il mange comme un verruqueux, euse
ogre vèrs prep. (s. XII.) 1. vers (direction...) - Ex-
vermelh, elha adj. e n. m. (s. XII., lat. vermiculus) pression: Quand siam estats entre la poma e lo for-
sost. vermeil matge, vèrs la fin del repais, monsur vòstre reitor
vermelhejar v. (s. XIII., de vermelh) sost. rougir m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá donar un
veire: rogejar mot d’edificacion a mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s.
vermelhon adj. e n. m. (s. XIII., de vermelh) sost. XVIII) 2. rapport 3. du côté de
vermillon (petit ver a l’origine d’un colorant vèrs (pl. vèrses) n. m. (s. XII.) vers (poésie)
rouge) vèrs de çò que dises (al -) loc. par rapport à ce
vermena n. f. (s. XIV.) vermine que tu dis
vermenada n. f. vermée (vers pour la pêche) vèrs l’autre (un -) loc. l’un vers l’autre
vermenadura n. f. 1. vermoulure 2. poudre de vèrs se (aver un -) loc. avoir un chez soi
bois produite par les vers vèrsa n. f. action de déverser
vermenar v. 1. être véreux, euse 2. être attaqué versadís, issa adj. 1. qui se renverse 2. qui peut
par les vers se renverser
vermenat, ada adj. 1. véreux, euse 2. vermoulu, versador n. m. versoir de charrue
ue vèrsament n. m. (s. XII...) 1. action de verser
vermenenc, enca adj. relatif aux vers 2. versement
vermenós, osa (pl. vermenoses, osas) adj. (s. versana n. f. (s. XIII.) étendue de terre
XIII.) 1. véreux, euse 2. vermoulu, ue versant, anta adj. e n. m. (s. XII...) 1. débordant,
vermicèl n. m. (s. XVI..., de l’italian) vermicelle ante 2. (n. m.) versant
vermicular v. (s. XIV...) vermiculer (métal) versar v. (s. XII.) 1. verser - Expression: Colatz
vermicular, ara adj. (s. XV...) vermiculaire la fèsta de santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa,
678
versar vescomte, essa
qu’après aver gardat la flor de sa virginitat tota sa betas, Borassa, 1974) ; Expression: Anna Maria re-
vida, feniguèt per versar son sang per la glòria de Jè- spond qu’a l’escòla i an pas dit lo nom de son país, e
sus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Expression: que i ei dehenut parlar gascon, e que s’es pas vertat
La dolor monta del còr als pòts, coma una aiga que qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt, 1984)
vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es la se- vertat (a / per dire la -) loc. à vrai dire
una, lo païsan plora sos mòrts ambe de mots patetics vertat (a dire la -) loc. pour dire la vérité
e vertadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934) 2. répandre vertat (a un uèlh que li cai cada còp que ditz
3. pleuvoir à verse 4. se renverser una -) expr. c’est un menteur
versatil, ila adj. (s. XVI...) versatile vertat (aquò’s -) loc. c’est vrai
versemblablament adv. (de versemblable) sost. vertat (de -) loc. en vérité
vraisemblablement vertat (es -) loc. c’est vrai
versemblable, abla adj. (s. XIII., de ver + sem- vertat (s’aquò es -) loc. si cela est vrai
blable; lat. verisimilis) sost. vraisemblable vertat coma plòu de bodins (aquò’s -) loc. cela
versemblança n. f. (s. XIV., de ver + semblança; lat. paraît invraisemblable
verisimilitudo) sost. vraisemblance vertat es coma l’òli, va totjorn sus l’aiga (la -)
versemblant, anta adj. (s. XII..., de ver + semblant) expr. la vérité finit toujours par s’imposer
vraisemblable vertat mai lusenta (la -) loc. la vérité la plus
verset n. m. (s. XII.) verset éclatante
versificacion n. f. (s. XVI..., lat. versificatio) versi- vertats non son totjorn plan ditas (las -) expr.
fication toutes les vérités ne sont pas bonnes à dire
versificar v. (s. XVI..., lat. versificare) versifier vertats que ditz, li passa una lèbre entre las
versificator, tritz (pl. versificators, trises) n. (s. cambas (totas las -) expr. c’est un menteur
XVI..., lat. versificator) versificateur vertèbra n. f. (s. XV...) vertèbre
version n. f. (s. XVI...) version vertebral, a adj adj. (s. XVII...) vertébral, ale
versivòl, òla adj. qui peut se renverser vertèbras cervicalas n. f. vertèbres cervicales
vèrso n. m. (s. XVII..., del latin) verso veire: barra del còl
vertadièr, ièra adj. (s. XII.) 1. vrai, vraie - Cita- vertebrat, ada adj. e n. (s. XIX...) vertébré, ée
tion: La dolor monta del còr als pòts, coma una aiga vertelh n. m. 1. bouton 2. pustule 3. fig. énergie
que vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es la se- vertelhar v. 1. former des boutons (fleurs) 2. de-
una, lo païsan plora sos mòrts ambe de mots patetics venir pubère
e vertadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934); I a, segura- vertical, ala adj. e n. f. (s. XVI...) vertical, ale
ment, dins d’autras partidas de son òbra abondosa, verticalament adv. (s. XVI...) verticalement
un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor escrince- verticalitat n. f. (s. XVIII...) verticalité
lats, e quitament mai de vertadièra poësia, mas i a pas vertige n. m. (s. XV., lat. vertigo) corr. vertige
l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas pagi- vertiginós, osa (pl. vertiginoses, osas) adj. (s.
nas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai XIV...) vertigineux, euse
Saber, 1940) 2. certain, aine vertuós, osa (pl. vertuoses, osas) adj. (s. XIV...)
vertadièrament adv. (s. XIV.) véritablement vertueux, euse
- Citation: D’autres an tastat e an sabut dire vertuosament adv. (s. XIV...) vertueusement
l’encantament de nòstra tèrra privilegiada ; d’autres verturós, osa (pl. verturoses, osas) adj.
an cantat tot çò que pòt faire bategar un còr uman ; vigoureux, euse.
mas es el qu’a portat vertadièrament, dins la simfo- vertut n. f. (s. X.) vertu - Citation: Avalisca le gus
nia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de l’anma de qui la man profana / ven de ronçar pel sòl l’autar
lengadociana, nòta que monta d’un luentan passat de la vertut ! / Son còp passa lo còp d’aquel autre
(Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del temple de
vertadièras (li dire sas -) loc. dire son fait à Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII); ...
quelqu’un vos aprendrai quna es la castetat que deu regnar en-
vertat n. f. 1. vérité veire: verai - Citation: tre las personas maridadas, car aquela vertut non deu
Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos l’estrop pas nos abandonar jamai dins qun estat que siagam
embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra, dreita, (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
poderosa, passionada de vertat, la partida mai sig- vertut (aver una -) loc. avoir un talent
nificativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins La vertut de (aver la -) loc. avoir le don de
Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940) vesc (i a de -) loc. ce n’est pas facile
2. le vrai vesc (pl. vesques) n. m. (s. XIII.) 1. gui 2. glu
vertat n. f. vérité - Expression: Cal totjorn far mai vescada n. f. (s. XIII...) gluau
de cinc fautas / es a cinc fautas e mièja que la vertat vescomtal, ala adj. (s. XII.) vicomtal, ale
comença / que la tèrra es redonda / jòcs de l’enfant vescomtat n. m. (s. XII.) vicomté
que sap pas / de l’òme que sap tròp (Andrieu Com- vescomte, essa n. (s. XII.) vicomte, esse
679
vesedoira (non soi -) vèsta
vesedoira (non soi -) loc. je ne suis pas visible / e dins lo plat pren çò melhor / atanlèu que virèm
(regardable) l’esquina (August Benezet, Menudas tròbas, 1926)
vesedor, doira adj. (de veire, var.: veseder, era vesinal, ala adj. (s. XII...) vicinal, ale
(Gasc.)) 1. qui est à voir veire: visible 2. regard- vesinalament adv. (s. XII...) en voisins
able veire: visible vesinar / vesinejar v. (s. XII...) 1. voisiner 2. vivre
vesedor, oira adj. visible (regardable) en harmonie avec ses voisins
veseire, eira n. (s. XX.) voyeur, euse vesinat n. m. (s. XII.) voisinage
vesença n. f. (s. XIX...) voyance vesitador, airitz (pl. vesitadors, airises) n. (s.
vesenha n. f. gousse d’ail XVII.) → vesitaire, aira 1. arc. visiteur, euse
vesent de loc. en comparaison de 2. arc. inspecteur
vesent de plorar (far lo -) faire semblant de vesitaire, aira n. 1. visiteur, euse 2. inspecteur
pleurer vesitament n. m. 1. visite (action de visiter,
vesent, enta adj. 1. voyant, ante 2. évident, ente d’inspecter 2. inpection
véser v. (lat. videre) → veire voir - Citation: Açò vesitar v. 1. visiter 2. inspecter
siá dit de fregada contra les trufandièrs, en favor de vesog (pl. vesoges) n. f. (s. XII.) → volam fau-
la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a for- cille
nit de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui, per vèspa n. f. (s. XIV.) guêpe
destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire vespatièr n. m. guêpier
Godelin, Ramelet, s. XVII); Que deu estar content lo vesper n. m. (s. XIII.) Vénus (étoile)
Dastròs de véser qu’a l’entorn d’eth que son venguts vesperal, ala adj. (s. XIII...) vespéral, ale
ací, en aquesta catedrala, au despiet de las virolèras de vespertin n. m. (s. XIII.) goûter (collation
la politica, los d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los l’après-midi) veire: vespertinada
de mei lonh enlà, tots los qui vòn que posquim víver vespertinada n. f. (s. XIII...) → vespertin goûter
pr’ací las gents dens un arrai de patz e d’amistat (C. (collation) veire: vespralhada
Lafarga, Dus devisets gascons, 1932) vespertinar v. (s. XIII...) goûter (collation) veire:
vesètz-me... loc. voyez-vous... vespralhar
vesi aquò d’aicí en fòra loc. je vois ça d’ici vespièr n. m. guêpier
vesiadar v. 1. être charmant, ante 2. choyer vèspra (après -) loc. après les vêpres
3. mignarder vesprada n. f. (s. XII.) 1. après-midi - Expression:
Aquel miracle se fasquèt simplament, coma una ròsa
vesiadejar v. 1. être trop charmant, ante 2. être
espelís al solelh. Inoblidabla vesprada d’afrairament
mignard 3. se faire choyer
felibrenc (Antonin Perbòsc, s. XX) 2. soirée
vesiadèla n. f. femme mignarde
vespralh n. m. → vespertin goûter (collation)
vesiadum n. m. 1. charme (séduction) 2. gra-
vespralhada n. f. → vespertin goûter (colla-
cieuseté 3. bonne humeur
tion) veire: vespertinada
vesiadura n. f. 1. délicatesse 2. gracieuseté
vespralhar v. → vespertinar goûter (collation)
3. humeur agréable
vèspras n. f. plur. (s. XIII.) vêpres - Expression:
vesiar v. choyer un enfant Mentretant, lo que fa la doctrina abans vèspras, se
vesiat, ada n. 1. enfant gâté - Expression: Los poirà servir dels fondaments del Salut que trobarà p.
vesins son venguts a la despelocada, / los joens apari- 38 (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit cres-
ats: amorós e vesiada / en dus virats de man descohan tian, 1673).
lo cabelh, / l’estòrcen ras deu còth, darrigan sa per- vèspre n. m. (s. XIII.) 1. soirée - Citation:
ruca ; Expression: / lavetz sa punta d’aur, nusa coma Tròp de gaug, tròp de novèl, tròp de prètzfachs que
la cuca, / clareja dins los dits coma un tròç de sorelh l’estrambordavan, l’esperavan dau matin au vèspre
(Josèp Nolens, La flaüta gascona, 1897) 2. mignon, (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003) 2. après-
ne midi
vesiat, ada adj. (s. XII.) 1. choyé, ée 2. charmant, vèspre (al -) loc. adv. (s. XIII.) dans l’après-midi
ante 3. d’humeur agréable vèspre (bon -) n. m. bonsoir veire: cf. bonser
vesicula n. f. (s. XVI...) vésicule vèspre (de -) loc. ce soir
vesicular, ara adj. (s. XVII...) vésiculaire vèspre (tres oras del -) loc. quinze heures
vesiculat, ada adj. (s. XIX...) vésiculé, ée vessar v. → vessinar vesser veire: (fam.) petar
vesiculectomia n. f. (s. XX.) vésiculectomie vessiga n. f. (s. XIII.) 1. vessie veire: botiòla
vesiculiti n. f. (s. XX.) vésiculite 2. ampoule sur la peau 3. bulle
vesiculografia n. f. (s. XX.) vésiculographie vessina n. f. vesse
vesiculós, osa (pl. vesiculoses, osas) adj. (s. vessinada n. f. → flatuositat flatuosité
XVIII...) vésiculeux, euse vessinaire, aira n. vesseur, euse
vesin, ina adj. (s. XII.) voisin, ine - Expression: Lo vessinar v. vesser veire: vessar
gros catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon vèsta n. f. (ital. vesta) veste
680
vèsta (cargar la -) viatge non es maridatge (un -)
vèsta (cargar la -) loc. 1. enfiler sa veste 2. pren- vestits de dimenge loc. habits du dimanche
dre une veste (élections) vestits dels jorns obrants (cargar de -) loc. vête-
vèsta (tombar la -) loc. ôter la veste ments de tous les jours
vèsta (virar la -) loc. 1. faire volte-face vestits d’estiu (cargar de -) loc. mettre des vête-
2. changer d’opinion ments d’été
vestala n. f. (s. XIV...) vestale vestits que renegan loc. vêtements qui jurent
vestiari n. m. (s. XIII., lat. vestiarium) vestiaire veston n. m. (de vèsta) veston
vestibul n. m. (s. XVI...) vestibule veston n. m. (s. XVIII...) veston
vestida (botelha -) n. f. bouteille clissée veta n. f. (s. XIII.) 1. ruban de fil 2. cordelette
vestidura n. f. (s. XIII., lat. p. vestitura) vêture 3. filon 4. couche
vestigi n. m. (s. XIV.) vestige veta (èsser de -) loc. être bien disposé
vestiment n. m. (s. X., de vestir) 1. vêtement veta (non aver / aver pas -) loc. ne pas être bien
2. habillement 3. habillage - Citation: L’idealisme portant
anti-scientific es de l’alienacion lo vestiment costu- veteran n. m. (s. XVI...) vétéran
mièr (Robèrt Lafont, Sobre l’alienacion, in Viure, 1, veterinari, ària adj. e n. (s. XVI...) vétérinaire
1965) vetilha n. f. (s. XVI...) 1. petit ruban 2. vétille
vestimenta n. f. (de vestir) 1. les vêtements vèto n. m. (s. XVIII..., mot latin) véto
2. hardes vetust, usta (pl. vetustes, ustas) adj. (s. XIV.) vé-
vestimentari, ària adj. (s. XIX...) vestimentaire tuste
vestir v. (s. X., lat. vestire) 1. vêtir - Citation: Pru- vetustat n. f. (s. XV...) vétusté
mièrament, per plan piafar, / un mántol nòu me farai vetz (pl. veses) n. f. (s. XII., lat. vix, vicis.) → vetz
far / d’un drap de vint escuts la cana, / doblat de velós fois veire: vegada, còp, alavetz
o de pana, / e vestirai cada maitin / un abilhament veusar v. devenir veuf
de satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) veusatge n. m. veuvage
2. habiller veuse de cervèla (un -) loc. une tête sans
vestir (se -) v. (lat. vestire) 1. s’habiller 2. se parer cervelle
vestir de bèl (se -) loc. s’endimancher veuse de coratge loc. (s. XVII.) sans courage
vestir de dimenge (se -) loc. s’endimancher veuse, veusa n. (lat. viduum) corr. veuf, veuve -
vestir de leugièr (se -) loc. s’habiller légère- Citation: Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, de-
ment von èsser tranquilles e abaissats dins una veusa (J. L.
vestir la vèsta (se -) loc. enfiler sa veste Fornèrs, 1785).
vestir leugièr (se -) loc. porter un vêtement veuseta n. f. jeune veuve
léger vexacion n. f. (s. XIV.) vexation
vestís en manlevar, lèu se despolha (qui se -) vexant, anta adj. (s. XIII...) vexant, ante
expr. il est dangereux d’emprunter vexar v. (s. XIII.) vexer
vestison n. f. (s. XIII., de vestir) 1. action de se vexatòri, òria adj. (s. XVIII...) vexatoire
vêtir 2. habillage 3. prise d’habit (cérémonie) ve ! interj. → gaita ! vois !
vestisseire, eira n. (de vestir) habilleur, euse via n. f. (s. XII.) 1. voie - Citation: Lo preterit
vestit n. m. (de vestir) 1. vêtement - Expression: de l’indicatiu e l’imperfait del subjonctiu que consti-
vestit (qual a pauc de farda es lèu -) (fr: la liberté a tuisson en francés parlat de temps en via de dispari-
un prix) ; Expression: vestit a profièit d’ostal (un -) cion, son del tot vius en lenga d’Òc (Loís Alibèrt,
(fr: un vêtement un peu grand pour un enfant qui Gramarica occitana, 1935) 2. chemin 3. artère (rue)
grandira) ; Expression: vestit coma la mala páur (fr: 4. moyen
être trop vêtu) ; Expression: vestit coma una páur viabilitat n. f. (s. XIX..., lat.b. viabilis) sost. viabil-
(fr: être trop vêtu) ; Expression: vestit de curat (fr: ité (voie)
habillé en curé) 2. habit viabilizar v. (s. XX., de via, viabilitat) sost. via-
vestit (cargar un -) loc. mettre un vêtement... biliser (voie)
vestit a just de pèl (un -) loc. un vêtement trop viaducte n. m. (s. XIX..., de l’anglés) viaduc
juste de taille viafòra (cridar a mòrt -) loc. appeler au secours
vestit a miralhs loc. vêtement cousu de pièces vianda n. f. (s. XIII.) → vivenda 1. nourriture
vestit abondós loc. habit large veire: carn 2. provisions 3. vivres
vestit de cadajorn loc. vêtement de tous les viaòl (/ viòl) n. m. petit chemin
jours viatge n. m. (s. XII.) 1. voyage 2. chargement
vestit de crompa n. m. vêtement acheté tout viatge (anar al -) loc. 1. risquer le paquet
prêt, en confection 2. faire le saut
vestit tot de tacas (un -) loc. un vêtement cou- viatge blanc n. m. course (démarche) inutile
vert de taches / tout taché viatge non es maridatge (un -) loc. cela
vestit, ida adj. 1. habillé, ée 2. vêtu, ue n’engage à rien
681
viatgièr viduitat
viatgièr n. m. (s. XV..., del francés) viager nòbla [...] per castèls o sembla-castèls, ni non la parla-
viatgièr (donar en -) loc. donner son bien en van, ni non la comprenián [...] aquela lenga dels
viager vailets (Paul Gairaud, 1980) ; Expression: vida (tot
viatgièr, ièra adj. (s. XV..., del francés) viager, ère aquò es ganhar sa -) (fr: il vaut mieux peu que rien) ;
viatic n. m. (s. XVII...) viatique Expression: vida a ganhar (non i a la -) (fr: on ne peut
viatjaire, aira n. voyageur, euse pas y gagner sa vie) ; Expression: vida dels rats (aque-
viatjar v. voyager ste vestit farà la -) (fr: ce vêtement durera longtemps)
vibracion n. f. (s. XVII...) vibration ; Expression: vida non ten que de la pelanha (sa -) (fr:
vibrar v. (s. XVI...) vibrer sa vie ne tient qu’à un fil)
vibrato n. m. (s. XIX..., mot italian) vibrato vida (barreja sa -) loc. gagner sa vie pénible-
(musique) ment
vibrator n. m. (s. XIX...) 1. vibreur 2. vibrateur vida (bona -) loc. (s. XVII.) bonne conduite
(appareil) vida (de la -) loc. au grand jamais
vibratòri, òria adj. (s. XIX...) vibratoire vida (desrabar sa -) loc. gagner péniblement sa
vibre n. m. (s. XVIII...) castor vie
vibrion n. m. (s. XVIII...) vibrion (biol.) vida (èsser corta -) loc. ne plus avoir longtemps
vicari n. m. (s. XIV...) vicaire à vivre
vicariat n. m. (s. XV...) vicariat vida (far bona -) loc. faire bonne chère /
vice vèrsa adv. (s. XV..., loc. latina) vice-versa joyeuse vie
vice-rei n. m. (s. XV...) vice-roi vida (far la -) loc. faire une scène
vice-reialtat (vice-reiautat) n. f. (s. XVII...) vice- vida (far magra -) loc. vivre chichement
royauté vida (far marrida -) loc. vivre pauvrement
viceamiral n. m. (s. XIV...) vice-amiral vida (far sa -) loc. vivre sa vie
vicecancelièr, ièra n. (s. XIV.) vice-chancelier, vida (lo sol d’en -) loc. le seul survivant
ière vida (n’auretz per la -) loc. vous en aurez pour
viceconsul, ula n. (s. XVII...) vice-consul la vie
viceconsulat n. m. (s. XVII...) vice-consulat vida (per tota la -) loc. à vie
vicepresidéncia n. f. (s. XVIII...) vice-présidence vida (téner marrida -) loc. avoir une mauvaise
vicepresident, enta n. (s. XV...) vice-président, conduite
ente vida (traça de -) n. f. vie de chien
vici n. m. (s. XIII.) vice - Citation: E per tant vida de cocarro loc. vie de Bohème
donc, vosauts reis, entenetz / governadors de la tèrra, vida de gaire (far sa -) loc. vivre de peu
aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici, / vida e de mos jorns (de la -) loc. au grand ja-
bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) mais
vici (i met de -) loc. il le fait par malice vida en azard (metre sa -) loc. au péril de sa vie
vici (o fa per -) loc. il le fait par malice vida privada n. f. vie privée
viciar v. (s. XIV.) vicier vida salva (se rendre a -) loc. se rendre moyen-
viciós, osa (pl. vicioses, osas) adj. (s. XIII.) vi- nant la vie sauve
cieux, euse vida vidanta n. f. vie quotidienne
vicissitud n. f. (s. XIV...) vicissitude vida vidanta (de la -) loc. jamais de la vie
victima n. f. victime vida vidanta (per la -) loc. vous en aurez pour
victimari n. m. (s. XVI...) victimaire la vie
victòria n. f. (s. XIV.) victoire - Expression: E vidalba n. f. clématite
d’a genolhons sus lo lièch, desnuda coma una vic- vidalha n. f. vrille de la vigne veire: vit
tòria, piquèt de las mans amb una fòga de manida vidas coma los gats (aver nòu -) expr. échapper
(Max Allier, L’Emperau, 1977) ; Expression: Macat à tous les périls
era Pepito de la tactica en fonzor que li aviá donat vidassa n. f. 1. sale vie (Grande Guerre) 2. vie
aqueu segon reng dins la victòria avenidoira, un rò- de chien
tle de reserva en soma (Robèrt Lafònt, 1984) vida ! (de ma -) loc. moi vivant !
victorian, ana adj. (s. XIX...) victorien, enne vidèo n. f. (s. XX., de l’anglés) vidéo
victoriós, osa (pl. victorioses, osas) adj. (s. XIV.) video-susvelhança n. f. (s. XX.) vidéosurveil-
victorieux, euse lance
vida n. f. vie - Citation: Una flor que retrobava, videocasseta n. f. (s. XX.) vidéocassette
una rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont s’èran videoclub n. m. (s. XX.) vidéoclub
aimats, totas las vinhas de Laureta. Lors doas vidas videotèca n. f. (s. XX.) vidéothèque
èran estadas tant estrechament mescladas que Miquèl vidorlada n. f. crue du Vidourle
dins son passat èra pertot, coma dins lo blat la rosèla viduitat n. f. (s. XIII...) 1. état de veuve veire:
(Joana Bartès, Lison, 1934) ; Los que menavan vida veuse 2. veuvage
682
vièla vimenièr
683
vin violador, airitz (pl. violadors, airises)
a lo malnet (aqueste -) (fr: ce vin a mauvais goût) ; vinassós, osa adj. 1. qui est sali de vin 2. qui
Expression: vin claret es un agusafam (lo -) (fr: le vin sent le vin
clairet aiguise l’appétit) ; Expression: vin d’aquela vinatge n. m. (s. XIV...) 1. redevance sur le vin
barrica ! (tira de -) (fr: c’est une affaire mal gérée, il 2. pot-de-vin (corruption)
n’y a rien a en tirer) ; Expression: vin escapat non vinatièr n. m. 1. marchand de vin 2. ivrogne
val aiga (fr: le vin renversé ne vaut pas l’eau) ; Ex- vinatièr n. m. (s. XX.) bateau pour porter le vin
pression: vin quand lo li pagan (ama lo -) (fr: c’est vindicatiu, iva adj. (s. XV...) vindicatif, ive
un radin) ; Expression: vin se’n va (a tròp trincar lo vindicta n. f. (s. XVI...) vindicte
-) (fr: il faut mesurer ses dépenses) ; Expression: vin, vinenc, enca adj. (s. XIV.) → vinós couleur de
pas de lausenja (a bon -) (fr: un bon produit n’a pas vin
besoin de réclame) ; Expression: vin, pas d’ensenha vineta n. f. oseille
(a bon -) (fr: la qualité prime toujours) vineta menuda n. f. petite oseille
vin (aver marrit -) loc. avoir le vin mauvais vinha n. f. (s. XII., lat. vinea) vigne - Citation:
vin (batejar lo -) loc. fam. mettre de l’eau dans Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a
son vin l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça
vin a de l’avelana, de la violeta... (aqueste -) loc. de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977); Los
ce vin a goût de noisette, de violette... cocuts alucan candèlas sus los taps, las primavèras
vin aiganegat n. m. du vin noyé d’eau e las margaridetas floquejan, lo cocut canta au bòsc,
vin aspret n. m. vin aigrelet lavetz la vinha que i va de bon còr e los sharments
vin blanc n. m. vin blanc e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes d’abriu
vin blos n. m. vin pur (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
vin borret n. m. vin bourru vinhairon, ona n. vigneron, onne
vin borret n. m. vin bourru vinhal n. m. (s. XIII.) 1. les vignes 2. vigneau
vin caud n. m. vin chaud vinhas (al despampat de las -) loc. à la chute
vin claret n. m. vin clairet des feuilles
vin còit n. m. vin cuit vinheta n. f. (s. XV...) vignette (ornement : arch.,
vin de covent loc. vin coupé d’eau livre...)
vin de destreit loc. une chose faite par force vinhièr n. m. (s. XIII.) les vignes
vin de Dieu loc. nectar (très bon vin)
vinhòbre n. m. (s. XII., lat. ń vineoporus ż ? gr.
vin de mescla n. m. vin de coupage
ń ampelophoros ż) vignoble (ensemble des vi-
vin de sèrva n. m. vin de garde
gnes de la région)
vin del Ròse n. m. vin des côtes du Rhône
vinicòla adj. (s. XIX...) vinicole veire: viticòla
vin en bròca (botar -) loc. mettre en perce
vinificacion n. f. (s. XVIII...) vinification
vin encre n. m. 1. vin coloré 2. gros vin
vinificar v. (s. XVIII...) vinifier
vin espunt n. m. vin piqué, tourné
vinificator, tritz (pl. vinificators, trises) n. (s.
vin esvanat n. m. vin éventé
XVIII...) vinificateur, trice (personne)
vin fosc n. m. vin trouble
vinil n. m. (s. XIX...) vinyle
vin meitadenc n. m. vin coupé
vinilacetilèn n. m. (s. XIX...) vinylacétylène
vin novèl n. m. vin nouveau
vin primaic n. m. vin hâtif vinilic, ica adj. (s. XIX...) vinylique
vin que carreja (un -) loc. un vin qui dépose vinilogia n. f. (s. XIX...) vinylogie
vin rasclet n. m. vin âpre vinilògue, òga adj. e n. m. (s. XIX...) vinylogue
vin roge n. m. vin rouge vinós, osa adj. (s. XIV.) 1. couleur de vin veire:
vin sermat n. m. vin coupé d’eau vinenc 2. vineux, euse
vin teulat n. m. vin tuilé vinotièr, ièra n. m. → vinatièr marchand de vin
vin umorós n. m. vin moelleux vins (lo latin dels -) loc. le meilleur des vins
vin vièlh n. m. vin vieux vint adj. num. (s. XII.) vingt - Expression: vint on-
vina / vinada n. f. piquette glas (non a que sos / a pas que sos -) (fr: il ne possède
vinaça n. f. (s. XIV. : ń vinaci ż) 1. vinasse 2. marc rien)
de raisin vinten, ena adj. (s. XIII.) vingtième
vinagrariá n. f. (s. XVIII...) vinaigrerie vintenada n. f. vingtaine
vinagre n. m. (s. XIII.) vinaigre - Expression: vina- vintenat n. m. vingtaine
gre doç (non anar cercar de -) (fr: dire crûment les viòl n. m. viol
choses) viòla n. f. 1. vielle 2. viole
vinagreta n. f. (s. XIII...) vinaigrette viòla (far la -) loc. geindre
vinagrièr n. m. (s. XVI...) vinaigrier violacion n. f. (s. XIV.) violation
vinalha n. f. les vins violador, airitz (pl. violadors, airises) n.
vinar v. viner (ajouter de l’alcool au vin) joueur, euse de viole veire: viòla
684
violaire, aira virar de part
violaire, aira n. m. (s. XIV.) violeur, euse, viola- virafuèlh (far -) loc. 1. tourner la page 2. passer
teur, trice (violenter, profaner...) à autre chose
violar v. (s. XII.) violer virago n. f. (s. XV...) virago
violéncia n. f. (s. XIV.) violence viral, ala adj. viral, ale
violéncias conjugalas n. f. plur. violences con- viralengar v. employer un mot pour un autre
jugales viralengat (me soi -) loc. ma langue a fourché
violent, enta adj. e n. (s. XIV.) violent, ente - Ci- viraman n. m. tour de main
tation: Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensitat viraman (dins un -) loc. en un tour de main
inegalada [ni mai] per Forés - plus violent, mas mens viramarion n. m. fam. gifle
poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de nòstra virament n. m. 1. virement (banque) 2. rotation
istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) virament n. m. virement (t. de marine)
violentament adv. (s. XIV...) violemment viran coma la luna (temps, femna e fortuna -)
violentar v. (s. XIV...) violenter expr. rien n’est jamais acquis
violet, eta adj. (s. XIII...) violet, ette (couleur) virant, anta adj. tournant, ante
violeta n. f. (s. XII.) violette virapassa n. f. 1. saut périlleux 2. culbute
violetar /violetejar v. devenir violet virapassar v. culbuter
violetenc, enca adj. qui tire sur le violet virar v. (s. XII.) 1. tourner - Citation: Eran poli-
violetós, osa (pl. violetoses, osas) adj. qui tire das(...), talament polidas qu’aurián fait virar lo cap
sur le violet al quite sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas... Que
violièr n. m. giroflée vos dirai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo di-
violon n. m. (s. XIII.) violon vendres, coma disiá l’autre jorn un de mos amics...
violon (sonar del -) loc. jouer du violon N’i ajusti pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars
violonaire, aira n. (s. XIII...) violoneux, euse de la vita, 1894) ; Expression: virar coma una mo-
veire: violonista leta (fr: changer souvent d’opinion) ; Expression:
violonar v. (s. XIII...) jouer du violon virar del mièg de l’aiga que s’acabar negar (se val
violoncèl n. m. (s. XVIII..., de l’italian) violoncelle mai -) (fr: mieux vaut renoncer que s’entêter dans
violoncellista n. (s. XIX...) violoncelliste l’erreur) 2. détourner 3. se retourner 4. faire par-
violonièr n. m. (s. XVII...) luthier tir (chasser quelqu’un, virer) - Citation: Aquela
violonista n. (s. XIX...) violoniste veire: violon- frasa virariá un ase de per una civada (Paul Gairaud,
aire La sexològa, 1982) 5. être question - Citation: Lo
vipèra n. f. (s. XIII.) vipère vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de qué ne virava,
viperin, ina adj. (s. XIV.) vipérin, ine mantenent que, per res de res, levariá pas la lausas
vira n. f. (s. XIV.) → sageta 1. dard veire: flècha e qu’aquela sarralha diabolica èra bona que per tot
2. flèche abrasugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 6. changer
vira (e tira que -) loc. et ainsi de suite en bien ou en mal - Expression: las causas non an
vira ? (de qué ne -) loc. de quoi s’agit-il ? virat del mieu; las causas an plan virat
vira d’aquò ! (se -) loc. il s’agit bien de cela ! virar (non saber de quin bòrd -) loc. ne pas
vira de son caire (quand -) loc. quand les savoir de quel côté se tourner
choses vont dans le bon sens virar (se’n -) loc. s’en moquer (être indifférent
vira l’ast n. m. tournebroche à)
vira pas bèl loc. ça va mal virar a la carrièra loc. donner sur la rue
vira-l’ast n. m. tourne-broche virar bandièra loc. 1. tourner casaque 2. re-
vira-sòl n. m. parasol tourner sa veste (politique)
vira-solelh n. m. tournesol virar batas loc. casser sa pipe (mourir)
vira-t’enlà n. m. gifle (f.) virar bèl loc. tourner bien
vira-te aquela ! loc. prends celle-là ! virar brida loc. tourner bride
vira-te’n ça loc. tourne-toi de ce côté virar cabeça loc. perdre la raison
vira-vai-te’n n. m. gifle (f.) virar cala loc. s’en retourner
vira-vai-te’n n. m. soufflet (giffle) virar calòta loc. perdre la raison
virabiquin n. m. (s. XIV..., del neerl.) vilebrequin virar camin loc. rebrousser chemin
viraboquet n. m. (s. XVI...) bilboquet virar campana loc. devenir fou
viracanton n. m. tournant de rue virar canturla loc. perdre la raison
viracòl n. m. torticolis virar de caire loc. 1. tourner le dos 2. s’éloigner
virada n. f. 1. virage 2. tournure 3. virée virar de cap loc. mettre tête-bêche
virada del portaire n. f. tournée du facteur virar de cap (tot -) loc. tout mettre sens dessus-
viradís, issa (pl. viradisses, issas) adj. 1. incon- dessous
stant, ante 2. versatile virar de man (d’un -) loc. en un tournemain
viradoira n. f. → giroleta girouette virar de part loc. mettre de côté (repousser)
685
virar de qualqu’un (se -) visada
virar de qualqu’un (se -) loc. s’éloigner de virar qualqu’un defòra loc. mettre quelqu’un
quelqu’un pour l’éviter dehors
virar de tot biais (se -) loc. s’y prendre de toutes virar tot de part loc. tout bouleverser
les manières virar tot de part loc. tout bouleverser
virar de totes los biaisses loc. tourner de toutes virariá un ase d’un blat / d’una riba (non -) expr.
les façons c’est un incapable
virar defòra loc. mettre à la porte virariá un ase d’una riba (non -) expr. c’est un
virar del biais de la fusta (se -) loc. se plier aux incapable
crconstances virason n. f. coup de sang
virar del semenat loc. 1. chasser d’un lieu virat d’uèlh (dins un -) loc. en un clin d’œil
2. virer virat de man n. m. tour de main
virar dels quatre bòrds loc. tourner de tous virat de son caire (a -) loc. la fortune lui a souri
côtés virat del mieu (non a -) expr. je n’ai pas eu de
virar d’un caire (se -) loc. embrasser un parti chance
virar en (se -) loc. se transformer en virat d’uèlh n. m. 1. coup d’œil 2. regard rapide
virar frasa loc. 1. changer de propos 2. re- 3. dins un virat d’uèlh : très rapidement.
tourner sa veste (politique) viratge n. m. 1. virage 2. action de tourner, de
virar fulhet loc. 1. changer de propos retourner
2. changer d’avis viratorn n. m. volte-face
virar l’aiga a son molin loc. 1. interprêter à son viratorn (far un -) loc. faire volte-face
avantage 2. apporter de l’eau à son moulin viratz-vos d’aquí ! loc. fichez le camp
virar l’amolat loc. retourner les gerbes sur viravira n. m. tourniquet
l’aire viravòlta n. f. virevolte
virar l’ast loc. tourner la broche viravòut (a -) loc. en tourbillon
virar l’onda loc. commencer à bouillir vire (cossí que -) loc. quoi qu’il arrive
virar l’uèlh loc. 1. tourner de l’œil 2. mourir virginal, ala adj. (s. XIV., lat. virginalis) sost. vir-
virar la boneta loc. changer de ton ginal, ale
virar la fred loc. chasser le froid virginitat n. f. (s. XIII.) virginité - Expression:
virar la fred (se -) loc. se protéger du froid Colatz la fèsta de santa Ceselha, patrona d’aquesta
virar la poila loc. tourner le dos glèisa, qu’après aver gardat la flor de sa virginitat
virar la salsa amb lo pè loc. commettre une tota sa vida, finiguèt per versar son sang per la glòria
maladresse de Jèsus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
virar la vergonha darrièr lo cotet (virar la -) loc. virgula n. f. (s. XVI...) virgule
renoncer à toute honte viril, ila adj. (s. XIV.) viril, ile
virar la vèsta loc. 1. faire volte-face 2. changer virilament adv. (s. XV...) virilement
d’opinion virilitat n. f. (s. XV...) virilité
virar las cambas en aut loc. tomber les quatre virilizar v. (s. XIX...) viriliser
fers en l’air viròla n. f. (s. XII...) virole
virar las cambas en l’aire loc. tomber les quatre virolar v. (s. XIII...) munir de viroles
fers en l’air virolatge n. m. (s. XIX...) virolage
virar las campanas a brand loc. sonner les virolièr v. (s. XX.) ouvrier qui réalise les viroles
cloches à la volée virona n. f. 1. vrille 2. tarière
virar las dents contra qualqu’un loc. montrer virona (aver d’uèlhs de -) loc. avoir de très pe-
les dents tits yeux
virar las fondas loc. ruer violemment (cheval) vironar v. 1. percer 2. vriller
virar lo pè loc. tourner les talons virós, osa (pl. viroses, osas) adj. (s. XVII...)
virar lo pè (non se pòt -) loc. on ne peut pas vireux, euse
faire un pas virtual, ala adj. (V 515) virtuel, elle
virar lo sens loc. perdre la raison virtualament adv. (V 515) virtuellement
virar lo treule loc. perdre la raison virtualitat n. f. (s. XVII...) virtualité
virar los cantons loc. tourner les difficultés virtuós, osa (pl. virtuoses, osas) n. (s. XIV..., de
virar los talons loc. 1. déguerpir 2. tourner les l’italian) virtuose
talons virtuositat n. f. (s. XIV.) virtuosité
virar los uèlhs loc. avoir les yeux révulsés viruléncia n. f. (s. XIV.) virulence
virar l’esquina loc. tourner le dos virulent, enta adj. (s. XIV...) virulent, ente
virar l’uèlh loc. 1. tourner de l’œil 2. expirer virus n. m. (s. XV..., mot latin) virus
virar o amolar (cal -) loc. on ne peut pas faire visa n. m. (s. XVI..., mot latin) visa
deux choses à la fois visada n. f. (s. XIII...) visée
686
visar vistornat
visar v. (s. XII...) 1. regarder 2. viser (arme...) vist de las totas (n’a -) loc. il en a vu de toutes
visar v. (s. XIII...) visser veire: vitz les couleurs
visatge n. m. (s. XII.) visage vist las endevenenças loc. vu les circonstances
visc (i a de -) loc. c’est difficile / la situation
visca la Republica ! loc. Vive la République ! vist que loc. attendu que
visca ! interj. vive ! veire: òsca vist que (es tot -) il est évident que
viscèra n. f. (s. XV...) viscère (m.) vist que l’a loc. quand il l’a vu - Expression: Açò
visceral, ala adj. (s. XV...) viscéral, ale ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta,
visceralament adv. (s. XX.) viscéralement / le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs
viscoalhas n. f. plur. victuailles veire: vitalhas aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb
viscomtal, ala adj. vicomtal, ale una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins
viscomtat n. m. vicomté clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat]
viscomte, viscomtessa n. vicomte, vicomtesse - de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
Citation: Assistenta sociala... Cresi pas que se trapen vist, vista (pl. vistes, vistas) adj. (de vist < veire)
aquí, dins aquela administracion, fòrça viscomtessas corr. vu, vue - Expression: vist e agaitat, tornatz-lo
o filhas de [marqués] (Paul Gairaud, La sexològa, metre a l’estable (fr: je n’en veux pas, vous pouvez le
1982) garder) ; Expression: a vist lo bon Dieu pel dosilh (fr:
viscós, osa (pl. viscoses, osas) adj. (s. XIII.) il est ivre) ; Expression: qui m’a vist quicòm aital ?
visqueux, euse (fr: vit-on jamais une chose pareille)
viscositat n. f. (s. XIV.) viscosité vista n. f. (s. XIII.) vue - Expression: vista (bas de
viseta n. f. (de vitz) escalier à vis (colimaçon) -) (fr: qui a la vue basse)
viseta n. f. → vitz 1. escalier à vis 2. vis de vista (a corta -) loc. à courte vue
pressoir vista (a primièra -) loc. 1. à première vue 2. de
visibilitat n. f. (s. XV..., lat. visibilitas) visibilité prime abord
visiblament adv. (s. XIII.) visiblement vista (aquò li barra la -) loc. cela lui crève les
visible, ibla adj. (s. XIII., lat. visibilis) visible yeux
veire: vesedor vista (bas de -) n. m. myope
visièra n. f. (s. XIII...) visière vista (èsser a la -) loc. être en vue
visigot, oda adj. (s. XVII...) wisigoth, othe vista aviatz ? (quina -) loc. quel but
visigotic, ica adj. (s. XVII...) wisigothique poursuiviez-vous ?
vision n. f. (s. XIX...) vision (représentation) vista d’uèlh (a -) loc. à vue d’œil
vision n. f. (s. XII...) vision (relig. action de voir) vista de (en -) loc. en vue de
vision oculara n. f. transport de justice vista de nas (a -) loc. 1. à vue d’œil 2. au jugé
visionar v. (s. XX.) visionner vista de quicòm (aver una -) loc. avoir en vue
visionari, ària adj. e n. (s. XVII...) visionnaire vista e faita (a bèla -) loc. à la vue de tous
visionatritz (pl. visionatrises) n. f. (s. XX.) vi- vista ombrada (aver la -) loc. avoir la vue trou-
sionneuse ble
visita n. f. (s. XVI...) visite veire: vesita - Ex- vistacort, orta (pl. vistacorts, vistacortas) adj. e
pression: Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz n. qui a la vue basse
véser qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vistaflac, aca adj. e n. qui a la vue basse
vos non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal ado- vistal n. m. coup d’œil
cir / quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, vistalha n. f. visite en vue de mariage
Ramelet Mondin, s. XVII) vistalhada n. f. visite en vue de contrôle /
visita (far una -) loc. rendre une visite veire: d’inspection
vistalhar vistalhaire, aira n. visiteur, euse en vue de
Visitacion n. pr. f. (s. XVII.) Visitation mariage
visitandina n. f. (s. XVIII.) visitandine (re- vistalhar v. 1. visiter en vue de mariage /
ligieuse) d’inspection 2. passer en revue - Citation: Aviá
vison n. m. (s. XVIII...) vison vistalhat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pagina] de
visor n. m. (s. XIX...) viseur l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas per fen-
vispòla n. f. → beluga étincelle hantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul Gayraud,
vispre, vispra adj. 1. âpre 2. acerbe La sexològa, 1982)
vispror n. f. âpreté vistejar v. chercher des yeux, du regard
vist (m’as pro -) loc. je ne veux plus te voir / tu viston n. m. pupille (œil)
m’as assez vu vistons coma lo gat (a los -) expr. il voit très
vist ? (qual m’a -) loc. vit-on jamais ? clair
vist a passar (l’ai -) loc. je l’ai vu passer vistornar v. (s. XV.) châtrer veire: castrar, crestar
vist a ton paire (l’ai -) loc. je l’ai vu ton père vistornat adj. m. (s. XV.) châtré
687
visual, ala vivas (dins sas bonas -)
visual, ala adj. e n. m. (s. XIV.) visuel, elle viure (tirar mal a -) loc. gagner péniblement sa
visualizacion n. f. (s. XIX...) visualisation vie
visualizar v. (s. XIX...) visualiser viure a la regalada loc. vivre joyeusement
vit n. f. (s. XIII.) cep de vigne viure a l’abandon loc. s’abandonner à tous les
vital, ala adj. (s. XIII.) vital, ale vices
vitalha n. f. (s. XIII.) victuaille viure a mala pena loc. vivre à grand peine
vitalitat n. f. (s. XIX...) vitalité viure a sa volontat loc. vivre à sa guise
vitamina n. f. (s. XX., de l’anglés) vitamine viure amb opuléncia loc. vivre dans l’opulence
vitaminat, ada adj. (s. XX.) vitaminé, ée viure borgés loc. vivre de ses rentes
vitatge n. m. (s. XVI...) cépage viure coma can e gat loc. vivre en mauvais ter-
viticòla adj. (s. XIX...) viticole mes
viticultor, tritz (pl. viticultors, trises) n. (s. XIX...) viure de la gràcia de Dieu loc. vivre de l’air du
viticulteur, trice temps
viticultura n. (s. XIX...) viticulture viure de la jornada loc. vivre au jour le jour
vitra n. f. (s. XV...) vitre veire: veiriá viure de parpèlas d’agaças loc. vivre de l’air du
vitrar v. (s. XV...) vitrer temps
vitrariá n. f. (s. XIV...) vitrerie (fabrique de vit- viure de pension loc. vivre de ses rentes
res) viure de regardèlas loc. vivre de l’air du temps
vitratge n. m. (s. XVII...) vitrage (ensemble des viure de rendas loc. vivre de ses rentes
vitres) viure de son afanatge loc. vivre de son travail
vitrièr n. m. (s. XIV...) vitrier viure de son trabalh loc. vivre de son travail
vitrificabilitat n. f. (s. XX.) vitrificabilité viure del jorn a la jornada loc. vivre au jour le
vitrificable, abla adj. (s. XVIII...) vitrifiable jour
vitrificacion n. f. (s. XVI...) vitrification viure del mond (lo -) n. m. le savoir-vivre
vitrificar v. (s. XVI...) vitrifier viure d’estransi loc. vivre dans une angoisse
vitrificatiu, iva adj. (s. XX.) vitrificatif, ive permanente
vitrificator, tritz (pl. vitrificators, trises) adj. (s. viure estransinat loc. vivre dans une angoisse
XX.) vitrificateur, trice permanente
vitriòl n. m. (s. XIV.) vitriol viure marit e molhèr loc. vivre maritalement
vitriolaire, aira n. (s. XIX...) vitrioleur, euse viure reglat loc. suivre un régime alimentaire
vitriolar v. (s. XIX...) vitrioler viure sul comun de loc. vivre aux crochets de
vitriolat, ada adj. (s. XVII...) vitriolé, ée viure sus la barba de loc. vivre aux dépens de
vitriolatge n. m. (s. XIX...) vitriolage viure sus la crosta de loc. vivre aux dépens de
vitriolic, ica adj. (s. XVI...) vitriolique viure tombant-levant loc. vivre à grand peine
Vitròla n. pr. Vitrolles viure un jorn davant l’autre loc. vivre au jour
vitrós, osa (pl. vitroses, osas) adj. (s. XIII...) vit- le jour
reux, euse veire: veirenc viure un jorn davant l’autre loc. vivre au jour
vituperacion n. f. (s. XII...) vitupération le jour
vituperar v. (s. XIII.) vitupérer viures n. m. plur. (s. XII...) → vivenda vivres
vituperator, tritz (pl. vituperators, trises) n. (s. vius e los mòrts (los -) loc. les vivants et les
XVI...) vitupérateur, trice morts
vitupèri n. m. (s. XIV.) 1. vitupération 2. re- viva n. f. vive (poisson venimeux)
proche vivabilitat n. f. (s. XIX..., de vivable X viabilitat)
vitz (pl. vises) n. f. (s. XII.) 1. vis 2. escalier viabilitat 1. sost. viabilité (medecina) veire: vitali-
tournant tat 2. corr. viabilité (economia)
vitz (sarrar la -) loc. presser la conclusion vivable, vivabla adj. (s. XVI..., de viure, viu) viable
viu (copar al -) loc. couper dans le vif corr. viable
viu (sul -) loc. d’après nature vivaç, aça (pl. vivaces, aças) adj. (s. XVIII...) vi-
viu, viva adj. (s. XIII., lat. vivus) 1. corr. vif, vive vace
2. corr. vivant, ante vivacitat n. f. (s. XIV.) vivacité
viula n. f. (s. XII.) → viòla viole vivament adv. (s. XIII.) → aviat 1. vite 2. rapide-
viurai ben d’aicí la mòrt expr. il faut mourir un ment 3. vivement
jour vivarés, esa (pl. vivarteses, esas) adj. vivarais,
viure v. (s. XII., latin : vivere) vivre veire: víver aise
viure n. m. 1. subsistance - Expression: Voliá vivas (aver encara de bonas -) expr. avoir de-
dire son content. Voliá dire tanben lo viure de totis. vant soi de longues années de vie
Perque tot aicí nos ven del vin... Leon Còrdas, Sèt vivas (dins sas bonas -) loc. dans la force de
pans, 1977) 2. ce qui permet de vivre l’âge
688
vivenda volada
vivenda n. f. (s. XII.) 1. nourriture veire: vianda de cinc o sièis ans qu’èra resolguda de morir [verge]
2. viures (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. consacrer
vivendièr, ièra n. (s. XII...) vivandier, ière vodat, ada adj. (occ. vodar) voué, ée - Citation: E
vivent de (del -) loc. du vivant de per tant donc, vosauts reis, entenetz / governadors de
vivent, enta adj. → viu vivant, ante - Citation: la tèrra, aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de
Se veirà pro que l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat vici, / bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
dels vièlhs que çò que [li] a agradat, mai que mai çò vòdka n. f. (s. XIX..., del rus) vodka
que los aparenta a de contes [populars] occitans, en i vòga n. f. 1. vogue 2. mouvement d’un bateau
apondent un brave pauc de çò que s’es tròp avalit de vòga (aver -) loc. avoir cours
las literaturas, mas qu’es demorat plan vivent dins vòga rancada (a -) loc. à force de rames
nòstra lenga e dins nòstras tradicions (Antonin Per- vogaire, aira n. 1. rameur, euse 2. vogueur,
bòsc, Fablèls calhòls, 1936) euse
vivièr n. m. (s. XII.) → pesquièr vivier vogar v. (s. XIII.) voguer, ramer
vivificar v. (s. XIII.) vivifier vogar en plena mar loc. avoir une fortune bien
vivificator, tritz (pl. vivificators, trises) adj. (s. établie
XVI...) vivificateur, trice void n. m. (s. XII.) vide
vivipar, ara adj. (s. XVII...) vivipare void (far lo -) loc. faire le vide
viviparitat n. f. (s. XIX...) viviparité void, voida adj. (s. XII.) vide veire: vuèit
viviseccion n. f. (s. XVIII...) vivisection voidadís (pl. voidadisses) n. m. 1. vidange
vivotejar v. vivoter - Expression: Elàs ! Ça disi jo, 2. ordure
Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non te’n trufes voidador n. m. 1. décharge 2. bassin d’eaux
pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] jamai usées
/ quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat la voidaire, aira n. 1. qui vide 2. videur (per-
cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas sense sonne)
gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) voidança n. f. (s. XIII.) → voidadís vidange
vizir n. m. (s. XV..., del turc ? persan) vizir voidar v. (s. XIII.) vider - Expression: voidar lo
vocable n. m. (s. XIV.) vocable cofin (accoucher secrètement fam)
voidar de beure loc. verser à boire
vocabulari n. m. (s. XV...) vocabulaire - Citation:
voidar l’escudèla loc. dévoiler le pot aux roses
D’un costat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en
voidar la biaça loc. triv. vomir
restrenhent lo vocabulari als sols besonhs locals, de
l’autre, aprèp aquel apauriment dont patís a un mo- voidar lo cofin loc. triv. accoucher secrètement
ment donat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manl- voidar tota l’ola loc. 1. dire ce qu’on a sur le
evant de novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Per- cœur 2. divulguer un secret
bòsc, Fòc nòu, 1904); Conven de persiègre aquel tra- voidar un afar loc. liquider une affaire
balh d’unificacion dins lo vocabulari e mai que mai vòl n. m. (s. XIV., de volar) 1. corr. vol (aviation)
dins la morfologia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) - Exemple: lo pilòt èra partit per un vòl de reconeis-
vocacion n. f. (s. XIV.) vocation sença (fr: le pilote était parti pour un vol de recon-
naissance) 2. corr. volée (dans l’air) veire: volada
vocal, ala adj. (s. XIV.) vocal, ale
- Exemple: aqueste matin, avèm vist un vòl de guits
vocala n. f. (s. XIV : ń vocal ż) voyelle
(fr: ce matin, nous avons vu une volée de canards) ;
vocalament adv. (s. XVI...) vocalement
Exemple: los aucèls prenguèron lo vòl (fr: les oiseaux
vocalic, ica adj. (s. XIX...) vocalique prirent la volée)
vocaliza n. f. (s. XIX...) vocalise vòl (a -) loc. en troupe
vocalizacion n. f. (s. XIX...) vocalisation vòl de ben (me -) loc. il s’intéresse à moi
vocalizar v. (s. XIX...) vocaliser vòl de nècis n. m. bande d’imbéciles
vocalizator, tritz (pl. vocalizators, trises) n. (s. vòl èsser l’òli sus tot loc. il prétend être
XIX...) vocalisateur, trice supérieur en tout
vocatiu n. m. (s. XIII.) vocatif vòl la mèl e mai la brèsca loc. il veut le beurre
vociferacion n. f. (s. XII..., lat. vociferatio) sost. et l’argent du beurre
vocifération vòl ni virar ni amolar (non -) loc. il refuse de
vociferar v. (s. XIV..., lat. vociferari) sost. vociférer faire quoi que ce soit
veire: esclamatar vòl rire (quand aquò -) loc. quand les choses
vociferator, tritz (pl. vociferators, trises) n. (s. vont dans le bon sens
XIX..., de vociferacion) vociferaire sost. vociféra- vòl sèla, Dieu dona bast e aurà crostièr (a qui
teur, trice non -) expr. 1. on ne sait pas ce que le sort nous
vodar v. (s. XII.) 1. vouer - Expression: A pena réserve 2. il ne faut pas trop demander
santa Ceselha aviá l’ [edat] de rason que vodèt sa volada n. f. (s. XII.) 1. volée 2. vol d’un oiseau
virginitat a Jèsus Crist ; Expression: n’aviá pas mai 3. groupe d’oiseaux en vol
689
volada (còp e -) volontar una plaça
volada (còp e -) loc. 1. du premier coup tot o pèrd (fr: qui trop embrasse mal étreint) ; Expres-
2. d’emblée sion: non vòl virar, ni amolar (fr: il ne veut rien faire)
volada (de -) loc. 1. du premier coup 2. corr. tendre à
2. d’emblée voler (bon -) loc. bonne volonté
volada (préner la -) loc. prendre son essor voler a (ne -) loc. en vouloir à
volada (tocar de còp e -) loc. toucher d’emblée voler ensenhar los peisses a nadar expr. être
voladís, issa (pl. voladisses, issas) adj. apte à outrecuidant
voler voler la cabra e lo caulet loc. vouloir le beurre
volador, doira adj. (de volar, var.: volader, era et l’argent du beurre
(Gasc.)) prêt à s’envoler (jeune oiseau) voler la mar aprèp los peisses expr. vouloir le
vòlaguiraud n. m. → coccinella coccinelle veire: beurre et l’argent du beurre
catarineta, galineta del bon Dieu voler la mèl emai la brèsca loc. vouloir le
volalha n. f. volaille veire: aujam, polalha beurre et l’argent du beurre
volalhièra n. f. basse-cour voler la mièja e mai lo quart loc. se tailler la
volam n. m. faucille veire: vesog part du lion
volant n. m. (s. XX.) volant (véhicule) - Expres- voler mal loc. en vouloir à quelqu’un
sion: De drollassas dau MLF se vougueron prene voler mal de (se -) loc. s’en vouloir de
Anna Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa voler per qualqu’un lo mal de la mòrt expr.
que la civilizacion occitana es tradicionalament fallo- haïr à mort
centrica, la pròva n’eran aquelei quatre masclàs que voler rompre l’anguila al genolh expr. tenter
s’eran cargat doas filhetas sens pensar de li fisar lo l’impossible
volant (Robèrt Lafònt, 1984) voler sa part del crostet expr. vouloir sa part du
volants n. m. plur. (angl. flyer) flyer gâteau
volar v. (s. XIII.) voler (oiseaux...) - Citation: Es- volers (far totes sos -) loc. faire toutes ses
coti la canta abrondada; / m’embriagui de sa baudor; / volontés
mon còr, coma una ala alandada, / vòla dins la claror voletar v. (s. XIV.) voleter
(Antonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930) volguèt, atal ! (ne -) il en voulait, c’était à
volar (es de l’aucèl de -) loc. c’est dans sa na- prévoir
ture de vòlha n. f. entrain
volastrejar v. voler lourdement vòlha ! (un pauc de -) loc. un peu de courage !
volatejar v. (s. XIV.) voleter, voltiger du nerf !
volatil n. m. volaille f - Expression: volatil vòlha (bona -) loc. 1. volontaire 2. bénévole
s’asombra (pel calimàs, lo -) (fr: quand ça va mal, vòlha (èsser de bona -) loc. être de bonne
certains savent se mettre à l’abri) humeur
volatil, ila adj. (s. XII.) volatil, ile vòlha (èsser en -) loc. être de bonne humeur
volatilha n. f. (s. XIII.) volaille veire: polalha vòlha (préner de -) loc. prendre des forces
volatilizable, abla adj. (s. XIX...) volatilisable vòli (non ne -) loc. je n’en veux pas
volatilizacion n. f. (s. XVII...) volatilisation vòli dire per mas rasons loc. je veux dire par là
volatilizar v. (s. XVII...) volatiliser vòli encara que siá vertat loc. je soutiens
volcan n. m. (s. XIV., ital. volcano < lat. vulcanus) mordicus que
volcan vòli èsser (ne -) loc. je veux en être
volcanic, ica adj. (s. XVIII..., de volcan) vol- vòli ja (non -) loc. je ne veux pas / point
canique vòli parlar amb sa còfa expr. je veux lui parler
volcanisme n. m. (s. XIX..., de volcan + isme) vol- en tête à tête
canisme vòli téner tèsi (non li -) loc. je ne veux pas dis-
volcar v. 1. renverser 2. coucher cuter avec lui
voldriatz tot (lo -) loc. iron. il est tout aimable voliá morir, la vièlha que totjorn apreniá (non
volença n. f. volonté -) expr. il faut mourir un jour
voler n. m. 1. vouloir 2. volonté volièra n. f. (s. XIV...) volière
voler v. (s. XII., lat. volere) 1. corr. vouloir - Ci- volleyaire, ra n. (s. XX.) volleyeur, euse
tation: Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es volleyball n. m. (s. XX.) volley-ball
plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un sacat volont o non loc. qu’on le veuille ou non
de páur que volián sens plan gausar, escampilhar to- volont, onta adj. 1. volontaire 2. obstiné, ée
tis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al fòc, a volontadós, osa (pl. volontadoses, osas) adj. (s.
se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) ; Ex- XIII.) désireux
emple: a ne vòls aquí n’as (fr: en veux-tu en voilà) ; volontar v. 1. aimer, agréer 2. favoriser
Expression: vòl encara que siá vertat que... (fr: il sou- volontar un vestit loc. désirer quelque chose
tient mordicus que) ; Expression: qui tot vòl téner, volontar una plaça loc. désirer quelque chose
690
volontari, ària vòstre, vòstra
volontari, ària adj. (s. XIII.) volontaire voluminós, osa (pl. voluminoses, osas) adj. (s.
volontàriament adv. (s. XIV...) volontairement XVII...) volumineux, euse
volontariat n. m. (s. XIX...) volontariat voluptat n. f. (s. XIV., lat. voluptas) 1. volupté
volontarisme n. m. (s. XX.) volontarisme (plaisir) - Citation: Patz volontèrs amia voluptat, /
volontarista n. (s. XX.) volontariste güèrra tostemps amia umilitat (Pèir de Garròs, Eglò-
volontat n. f. (s. XII.) volonté gas, 1667) 2. volupté (plaisir des sens)
volontat (viure a sa -) loc. vivre à sa guise voluptuós, osa (pl. voluptuoses, osas) adj. (s.
volontièr adv. (s. XII.) volontiers XIV., lat. voluptuosus) voluptueux, euse
volontós, osa (pl. volontoses, osas) adj. (s. XII.) voluptuosament adv. (s. XIV..., de voluptuós)
1. de bonne volonté 2. zélé, ée voluptueusement
volpat n. m. (s. XII : ń volp ż) → mandra 1. renard voluta n. f. (s. XVI..., de l’italian) volute
2. renardeau vòlver v. → vòuser 1. enrouler veire: vóuser
vòls de bon, mena-me l’ast (se’n -) expr. prends 2. renverser
ta part du travail / des risques vòlzer v. 1. envelopper 2. mettre une semence
vòls, aquí n’as (a ne -) loc. en veux-tu en voilà en terre
vòlta ( a la -) loc. à tour de bras vomic, ica adj. (s. XVI...) vomique
vòlta (sense torn ni -) loc. s’exprimer sans dé- vomidura n. f. (s. XIII...) vomissure
tours vomiment n. m. vomissement
voltafàcia n. f. (s. XVII..., mots italians) → viratorn vomir v. (s. XIII.) vomir
volte-face vòmit n. m. (s. XIII.) 1. envie de vomir
voltaïc, ïca adj. e n. m. (s. XX.) voltaïque (lingüis- 2. matières vomies
tica) vòmit (far venir lo -) loc. donner envie de
voltaïc, ïca adj. (s. XIX...) voltaïque (électr.) vomir
voltaïzacion n. f. (s. XIX...) voltaïsation vomitiu, iva adj. (s. XIV...) vomitif, ive
voltar v. tournoyer vomitòri n. m. (s. XVI...) 1. vomitoire 2. vomitif
voltarian, ana adj. (s. XIX...) voltairien, enne vomitorium n. m. (s. XVI..., mot latin) vomito-
voltatge n. m. (s. XIX...) voltage rium (amphithéâtres antiques)
vòlte n. m. (s. XIX...) volt
vòra n. f. bord
voltejaire n. m. (s. XIX...) voltigeur (soldat)
vòra de loc. prep. → prèp de près de
voltejaire, aira n. (s. XVI...) voltigeur, euse (ac-
voraç, aça (pl. voraces, aças) adj. (s. XVII...) vo-
robate)
race
voltejament n. m. (s. XVI...) 1. voltige 2. action
voraçament adv. (s. XIX...) voracement
de voltiger
voracitat n. f. (s. XIV...) voracité
voltejar v. (s. XVI..., de l’italian) 1. voltiger (équi-
tation) 2. faire de la voltige vòrma n. f. (s. XIII.) morve
vòltmètre n. m. (s. XIX...) voltmètre vormèla n. f. morve qui coule (enfants) veire:
voltor n. m. (s. XII.) vautour veire: voltre meca
voltre n. m. → voltor vautour vormelhut, uda adj. → vormós morveux, euse
volubil, ila adj. (s. XVIII...) volubile veire: mecut
volubilament adv. (s. XVIII...) volubilement vormós, osa (pl. vormoses, osas) adj. morveux,
volubilis n. m. (s. XVI..., mot latin) volubilis (lis- euse veire: vormelhut, mecut
eron) vos pron. pers. (s. XII.) vous (vouvoiement) - Ex-
volubilitat n. f. (s. XVII...) volubilité pression: vos vendriá emai vos crompariá (fr: il est
voludar (se) v. 1. se rouler à terre 2. se vautrer fin comme un renard)
voludar per la posca (se -) loc. se rouler dans vos (se far dire -) expr. 1. fam. être exigeant sur
la poussière son salaire 2. savoir "se vendre"
volum n. m. 1. vol (groupe d’oiseaux) 2. at- vosautres, autras pron. pers. vous (plusieurs
troupement 3. monceau personnes) veire: vosauts, vautres
volum (en -) loc. (s. XVII.) 1. ensemble, en foule vosejament n. m. (s. XX.) vouvoiement
- Citation: Aquò’s el que m’a pregada de metre totas vosejar v. (s. XX.) vouvoyer
mas tenèbras en un volum, per li donar [mejan] e con- voses (al mai de -) loc. a la pluralité des voix
duita d’intrar, o per la pòrta, o per la finèstra, dedins vòstras paraulas vos sovengan loc. je prends
l’ostal de s’Aimieta (Pèire Godelin, tresena floreta, s. acte de ce que vous venez de dire
XVII) 2. en tas vòstre (al -) loc. chez vous
volume n. m. (s. XIV : ń volum ż.) volume (livre) vòstre (çò -) loc. 1. ce qui est à vous 2. votre
volume n. m. (s. XIII...) volume (mesure) bien
volumetria n. f. (s. XX.) volumétrie vòstre a tot far (soi -) loc. je suis à votre service
volumetric, ica adj. (s. XX.) volumétrique vòstre, vòstra adj. poss. (s. XII.) votre
691
vòstres, vòstras vuna / vunula
vòstres, vòstras pron. poss. (s. XII.) 1. vos vòuta n. f. (s. XII.) voûte (arch.)
2. vôtres voutar v. (s. XII.) voûter (arch.)
vòt n. m. (s. XIII.) 1. vœu 2. souhait 3. ex-voto voutat, ada adj. (s. XII.) vouté, ée (arch.)
vòt de (far -) loc. faire vœu de vox populi n. f. (s. XIX..., mots latins) vox populi
vòta n. f. fête votive vuèit, a / vuèg (pl. vuèges) adj. (lat. vocitus)
votacion n. f. (s. XVIII...) 1. votation 2. vote (ac- → void vide - Citation: Mès aquò siá pro dit per
tion) ara, / que le cèl son màntol prepara, / contrapuntat,
votant, anta n. (s. XVIII...) votant, ante tan plen que vuèit, / de las estelas de la nuèit (Pèire
votar v. (s. XVII..., de l’anglés) voter Godelin, Ramelet, s. XVII)
vòte n. m. (s. XVIII..., de l’anglés) vote vulcanizacion n. f. (s. XVIII..., de l’anglés) vulcan-
votiu, iva adj. (s. XIV...) votif, ive isation (caoutchouc)
vòts (far de -) loc. former des vœux vulcanizar v. (s. XVIII..., de l’anglés) vulcaniser
vòts (mos melhors -) loc. 1. mes meilleurs (caoutchouc)
vœux 2. tous mes vœux vulcanologia n. f. (s. XX., lat. vulcanus + logia)
vòts (presentar sos -) loc. présenter ses vœux volcanologie
votz (a daissar sense -) loc. à rester sans voix vulcanològue, òga n. (s. XX., lat. vulcanus + ògue)
votz (a la -) loc. en chœur volcanologue
votz (d’una sola -) loc. d’une voix unanime vulgar, ara adj. (s. XIII.) vulgaire
votz (d’una soleta -) loc. d’une seule voix vulgarament adv. (s. XV...) vulgairement
votz (pl. voses) n. f. (s. XII.) 1. voix 2. suffrage vulgaritat n. f. (s. XV...) vulgarité
votz asclada loc. voix cassée vulgarizacion n. f. (s. XIX...) vulgarisation
votz bassa (a -) loc. à voix basse vulgarizar v. (s. XIX...) vulgariser
votz boatièra n. f. voix de stentor vulgarizator, tritz (pl. vulgariozators, trises)
votz de cabra n. f. voix chevrotante adj. e n. (s. XIX...) vulgarisateur, trice
votz de cridaire n. f. voix de stentor vulgata n. f. (s. XVI...) vulgate (livres saints...)
votz de virona n. f. voix perçante vulgum pecus n. (s. XIX..., mots latins) vulgum
votz dolenta loc. voix plaintive pecus
votz escarcalhada loc. une voix criarde vulnerabilitat n. f. (s. XVIII...) vulnérabilité
votz escura (a -) loc. à voix basse vulnerable, abla adj. (s. XVII...) vulnérable
votz falhòta n. f. voix faible vulva n. f. (s. XV...) vulve
votz sisclarèla n. f. 1. voix perçante 2. voix ai- vulvar, ara adj. (s. XIX...) vulvaire
gre vulviti n. f. (s. XIX...) vulvite
votz tremolanta n. f. voix chevrotante vuna / vunula n. f. (s. XIV.) → uèla luette
692
wagnerian ww : ve doble
wagnerian adj. (s. XIX...) wagnérien, enne western (pl. westèrns) n. m. (s. XX., de l’anglés)
wàter-pòlo n. m. (s. XX., de l’anglés) water-polo western
watt (pl. watts) n. m. (s. XIX..., de l’anglés) watt
whisky (pl. whiskys) n. m. (s. XVIII..., de l’anglés
(W)
(Irlanda)) whisky
watt-ora n. m. (s. XX.) watt-heure (Wh)
wattmètre n. m. (s. XX.) wattmètre ww : ve doble n. m. w
693
x : ixa (alfabet) xilografia
694
y : i grèca (alfabet) yoga
y : i grèca (alfabet) n. f. y yard (pl. yards) n. m. (s. XVIII..., mot anglés) yard
yacht (pl. yachts) n. m. (s. XVI..., del neerlandés) (mesure)
yacht
yen (pl. yens) n. m. (s. XIX..., mot japonés) yen
yack (pl. yacks) n. m. (s. XVIII..., de l’anglés ? ti-
betan) yack yoga n. m. (s. XIX..., mot sanskrit) yoga
695
zambonha zoom
696