Vous êtes sur la page 1sur 4

clll

Cinquinia nnada,N*' 93
l - tlfr.JfcU ii

DINS AQUESTE NUMEROT :

L'Ouncie Jous
NOUVELLA ALSACIANA

pr Selpon-DelaseabnB.

Redaa'oun : i5bis, Carriira Ferdinand-Fabre

Canta lou e lou i5 de chaca mes


Lou Numerot :

MOUNT-PELI

ministracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

Tres sus. Abounament : 4 francs l'an


j'ouintssa sabi lou mai s'amus. A Poumairu, Fiourtssac, Pintt, Mtza, tn Att, as Ounglous, Btssan, tout iou moundt sap qut tas Massihantncas soun dt bonas dansairas: pcr s'tn rtndrt comtt i a rts qu'a an un dimcncht au caf dt Ia Grilba, sus la paa dt a Rtpubiica. ' Lous Massilhantncs touma ious Mczaus t lous Bouzigaus soun sustaut ptscairts t marins n'i a dt noumbrousts qut soun tsfafs tnglouttts cins la mar au str-iicc dt la Patria. I a aussi dt fivHalbaircs dt ttrra qut fan dt bons souldats. Un v/'/prou-Otrbt toucal dis: A Massiihan lou cran i a manjat la ctr-tlla ptr dirt qut hus Massilhantncs soun dt sots : ara pourran rtspondrt tmbtjusta rasou qut s'a-Oin pas agut de ctrOtlla, saltas, auritn pas agui un t Casttlnau dt gtntral qu'a countribuat tmbtJoffrt dt RibaFocb dt Tarbts St-Africa sau- a Frana dt ias arpas das Prussians. Lou Gal st jai gau dt salud ioi un cop dc mai ou gtntra Roquts. i\aptllartn tn passant qut lou gtntral dt Montbrun, coumandant dc la ta-Oalarit dt la Granda Armada, qut sitgutt lugat a Mo.sk<rvi)a ra nascut Flouressac, un pauc mai d'una tga dt JvTassiIban. J^ou Mitjour fai ct bon v/, ms a fach tabt dt bons souldats. Ioi t.s Roquts c/t Massban qu'a tn/fOat lou Capth'tgarnf dt brancas dc auri. Vi-Oa Roquts dt Massi/han.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

MOUNT-PELI
No ! parle seriousament. E i as pas fach un bricounel de mourala ta filha ? A tort de segui Iou mouvament. Vos pas que i age fach Ia mourala. T\ pas vougut m'escout. Iu qe la cresii tant braveta. M'a dich couma ac: Maman, Margverie m'a dii de faire grve. de fais comme Les avres . Dej, I'autre jour aviu reclamat pr avudre la senmana anglesa, aguroun satisfacioun un cop de mai. Dequ vos, Norina, tani que Ious omes soun pas toutes tournats I'oustau an pla rasou de n'en proufft. Oi, ms Ia fn dau comte quau pagar tout ac ? Ser toujour Iou paure bougre... Ela Iaisses goubern ta flha? . Dequ vos? ai pas qu'aquela ! Lou plec es pres: pod* pas i Sanja res. Dinstout ac i a un quicon que me'cau te dire. Vitourina chaca jour apourtava dous panets un pichot sarjant tout ple aimable, tout ple pouit que fari pla couma bu-fl. Aquel pichotsarjant nous a mcnat Path; mma I'autre jourque jougavoun " Christus ", vegre ou pulu ausigure que i fasi 'n poutou. Ah! Ah! Ah! Alors counprenes que se troba pas pus sous dous panets me vai quit Vitourina en plan pr ne cerca una autra. Eb sabes pas, Mentina. Escouta-me. Quand Vitourinavai veni pr dinn itornars faire la mourala. Se vu pas t'escout, anars querre lou pichot sarjant.Lous laissars toutes dous... e se Diu-z-houvu crese que se metr !a rasou. De ft, "Norina, vau segui toun counsel. Te quite. Ms au mens vendrs bure lou caf, aqueste sour, I'oustau. A Ia saccarina ! No! Emb de sucre ! L'ai toucat aiceste mati.
CATAGNA DE VILAMANDA

LA TERRA RE81S
Soui un terradoufenc: es moun titre de noublessa que cambiarii pas pr res au mounde; I'amour dau terraire m'estaca el couma Ia giroundella au tiulat qu'abriga sa nisada. Adounc, sers pas suspreses de me veire apar ioi Iou pacan, Iou travalhadou. aquel de quau Mistral disi : Lou pasan, ounte que siegue, Es Iou cepoun de Ia nacioun Auran bu faire d'envencioun Fau que Ia terro se boulegue: Tant que Iou mounde noun aura pres ffn Faudra que i ague de pan e de vin Lou pasan que pendent quatre ans es estat l'oubri sublime de nosta resistena, d nosta vitria, dintra fsanous en I'aveni dins soun vilage, dins soun mas ou dins sa bria. A Iaissat Iou fusil pr I'araire ou lou manche de I'outis, e, I'esprit mai doubert Ias idias de prougrt vai ajud la renaissena ecounoumica e mourala de Ia Frana. Lou pichot prouprietri retroba soun camp que sa fenna amirabla de valhena, de traval e de testige esmouvent a fach val de soun milhou. En despich de sous esfors a degut quit s'abourri quauques cantous ounte Iou gramens, Ia bauca e Ias caussigas s'espandissoun en mstres; sous oulisses de traval soun usats ou chaplats ; Ia fauta d'engrais a fach baiss Ias recoltas de grans ou de vi e Iou cabau es endecat bougrament. Pr relev aquela situacioun cau que Iou pasan atrobe un bon crdi proche de Ias Caissas ruralas, d'engrais e de man-d'obra sufisenta Maugrat sa fretada, l'AIemagna a pougut pourt une bona ajudaa I'agricultou eouma au coumerant en faguent counsenti pr Ias bancas, un inters de pali-pat-pars, d'avanas necessrias as demoubilisats. Sus aquel pount Ia Frana a fach un ffoc de soun deb en creant Paris un ourganisme anlau. De soun coustat, estruch pr Ias " Coops " dau front, Iou pasan se groupar en sendicat pr croump toutas Ias fumuras ou drogas necitas I'entreten de sas terras. Pus miserabla s'atroba encara Ia situacioun de l'oubri agricola : mase!i,rf ou journali. El, tamben, 'garda au cor I'amour de la terra e souvta de demour au pas ounte comta troub Ias nautas pagas que, jusquas ioi, soun anadas sustoul as travalbaires de Ias usinas. Ai Ias! sabe que Ia desillusioun de mai d'un es granda car Iou pres de Ia man-d'obra agricola a pas seguit que s'en manca I'aumentacioun de la mangilha.

Un de mous amics escrivi darniirament: Quelapagademandadadespassela d'avansguerra d'un tiers ou belu de mitat, dequ i a d'estounant? pioique ce que vendn a mai qne doublat de pres. *> c< D uven dounc pas arboulisej pr ben pag nostes oubris ou varlets. Se nous refusan d'embauch Ious jouines Iiberats que vnoun nautres se viraran dors Ia vila e jamai revendran pas pus as camps. Ac ser pr noste malur e pr Iou siune : Ia vila maugrat de grossas pagas viuran peniblament e nautres seren fourats Ia foga dau traval venguda de pag ben car una mand'obra que poudn, ioi, avudre milhou comte; e pr counsequena Ia vida pus cara pr Ious uns e Ious autres en seguida de Ias fortas journadas que duren pag. Prouprietris grosses e pichots refiecbsSs un pauc, Lous campagnards que vnoun dau ' pastis " soun pas pus Ious pasans vergougnouses de davans, Soun estats prou mau tratats e mau Ioujats pendent quatre ans e mai pr avudre drech de reclam una vida pus couhfourtarella. Se reiississoun pas se fair una siuacioun au terraire nourrici desertaran Ia terra ingrata que Ious fai pati. Lou pa'san far pas una revoulucioun; far simplameni une evolucioun regretousa e Ias campagnas de Frana s'ermassiran, e s'abastardir !a raa druda e sana das " cepouns de Ia nacioun ". Se vouls que Iou terraire porte de bellas meissous e lou vignars de frucha gra3sa, ! vaures que me Iegisss, oubrs chacun dins voste rdou pr enaur Ia coundicioun dau pd-terrous, das omes de Ia terra, oubris rabustes dins Ia pas couma dins la guerra de Ia grandou dau pas.
CAUSSOU DE L'OULIVI.

Pr I'iii^namsnt h 'm \mi


Aprenn em lou pus grand plesi que la vila de Mount-Peli e las biblioutcas escoulrias dau despartament van reaupre, en doun gracious, las mounougrafias de las ^oumunas de l'Erau e las bellas publicaciouns (aigas-fortas, retrachs, etc.) pacientament acampadas pr Albert Fabre. La vusa de noste regretat coumpatriota counjplis antau piousament lou vot dau bon Miejour nau que counsacrt tant d'inteligenta ativjtat pr faire counouisse e aim noste pas. Aquel ate de generousitat patrioutica s'amerita toutas nosas lausenjas. En las escriguent aici, rendin un nouvloumage la memria dau travalhaire nioudste e afeciounat qu'ra Albert Fabre. Sabn que sous merites rou;. recounouguts e avalourats pr las persounalitats las pus eminentas ; lous temouniages de simpatia reachus pr sa familha lou dau president Poincar entre autres n'n soun la milhouna prouba. Fabre es esta un das bons oubris d'aquela bella c granda obra del'Istria de Ias Coumunas ; sottn noum du cslre counscrvat e ounourat pr elas.Eft reachent lou doun que i es fach pr las escolas de l'Erau, lou Counsel jenera! saupr, soulide, s'en souvcni.

prepaas d'ana espass 1'mH


J,ou Nouvellisf e de Lyon clau 21 d'abritu a pubicat aqutsta picboia nota:
Marscille. La ville de Marseille a remis aujourd'hui une pe iThonneur un en'ant du pays, le gnral Roques, ancien rainistre de la guerre.

Loun, 24 d'abrlcu.

vtjaqui couma stn ranstgnafs sus o qut st passa cn Frana: couss-ouUs sauprc au juslc tout o qUt st passa cn Russia ? Ebinolpr un cop ts pas Marstlbaqu'a agut aquta ounou, cs Massilhan, ilajou prou impourttnt, btn plaat sus ous bords dc 'Estanc dc fhau tnlrt Mza t Alt. Massilhan cs pas ianl grand qut JVfarsclha, ts >rai, mts a pamcns sous charmcs: aHans ia gutrra ra un das tndrtchs ounic ta

Se sabis o que m'arripa, Norina! M flha Vitourina, qu'es eniplegada couma secretria I'espitau 49, vn de veni I'ouslau pr me dire que dins l'aprs-dinnada anavoun faire la grva, " des bras-eroiss", soudis. Ah ! e perdequ ? Toujour o mma : gagnoun pas prou, travalhoun trop. Pardi, s'es courna ac, an pla rasoun de se metre en grva ! Ms diga-me quant gagnoun pr jour? Veja ! perquinaqui dins lou 8 ou 9 francs. Chabal ! soun mai pagadas qu'un fouchaire e voloun faire grva ! Quand pense que moun ome n'en gagna pas mai en escausseIant perfach. Ms vos rire?

NOUVELLA

ALSACIANA

L'Otiple ii$
ou : Pacordi dins una familha d'Aisacians I
En 1871, [ la sinnatura dal Pache de Francfort, vivi Colmar une familha de st efants que lou paire S..., e la maire, Alsacians de vilha souca, jardinis de gros grun, abarrissin aisidament. A l'aneissioun de l'Alsaa, l'ainat Jous (pus tard batejat " l'Ouncle " dins la familha e quauques cops " l'Ouncls ", en causa de sa nauta estatura e de sa larja carrura) demourt en Frana ounte ra souldat. Lou paire defuntat pauc aprs, avi recoumandat que lous autres tres pus jouines servigussoun pas l'Emperaire Alemand. E sa vusa, mesura que lous efants arrapavoun sous dch-e-nu ans, lus garnissi lou gousset, lou legendri pani coulichou e zou 1 Paures manits, nautres sn pas de " caca-a-pouncha " cau parti . E toutes anroun dins noste bu Miejour de la Frana, ounte faguroun couma l'ainat qu'avi creat una familha flourida dej de tres bus efants; n'agut pus tard cinq de mai. Soun fraire cadet Enric que mourigut jouine n'en qui^tt dous sa coumpagna, Cevenola de bona mena; Cevenola tab la fenna de Jan-Batista que dount la Frana cinq efants de mai. Soul Louvis se maridt pas e se fagut souldat. Las familhas alsacianas soun generalament noumbrousas. Dos flhas seguigurounlous quatre fraires; soula, Mari, l'ainada de toutes eisecutantlas voulountats de sou espous Bandl, demourt Colmar. D' parti d'aquel moument, la bouiru que lou Pache de Francfort fixava entre l'Alsaa e la Frana coupt tab toutas relaciouns amb lous d'alai ". Tout escs las quaucas letras que Jous lai avi mandadas roun pas que de reproches, d'stre pas, eles tab,, venguts enFrana pr amor d'interst car, desegur seguroun avantajats de tout pr lou Ri de Prussa.

II
Enln vejaqui. Vint ans passroun, trena ans, trenta-cinq ! e, dins las familhas de Jous, d'Enric, de Jan, se I0119 efants, parlavoun 'ncara de cinq-en-quatre de la Tanta d'AIsaa, sabin pas mai se lai roun morts ou en vida? L'oublid se devi f fouradamen, ouau mens hou semblava. Cada branca de Ia familha guidada pr un ideal nouvl s'enracinava de mai en mai dins lou pas ount l'avi fach souca e semblava que jamai pus l'Alsaa seri l'oujt dal mendre evenament familial. Ms, couma se dis, cau pas jamai dou de ren. " L'Ouncle " veni d'avudre sa retrta de lougis " de jandarmari, avi ioch efants e pr lus doun las darniiras becadas abarridouiras acett amb plas la plaa de coumissri de poulia que lou goubernament de la Republica li pourgissi Bruyres dins las Vosjas. La Vosjas... l'Alsaa... Colmar toucava... es pas de besoun d'stre devignaires pr saupre dequ se vai pass. La prumiira pensada de " l'Ouncle " segut o que devigns : an fa 'n tour soun pas ! sabi dej que sa sorre vivi toujour dins l'ou3al pairoulau; se sentigut oucat d'ac d'aqui, pensant que s'ra d'estrangis, noun pourri s'asset la taula familiala que revesi toujour en souveni. Reveire soun Alsaa ra estat autres cops lou pantai del'Ouncle e ioi, counsiderava aquela realisacioun fourtuita couma lou courounament d'una vida ben coumplida alservice de laFrana : " Pioi que l'Alsaa reveni pas Francesa, Diu avi

vourgut qu'el ansse l'Alsaa ". Reveire l'Alsaa! dounmai ant, dounmai aquela idia l'arrapava, e dempioi qu'ra Bruyres passava pas jour sens que n'en parlsse, evoucant de vils souvenis en d'images embeiinats ccuma lous vesoun e ous imaginoun lous pouas. L'ancan jandarma empouetisat pr l'amour de la Terra-Maire s'en anava quaucas fes pr las mountagnas cargadas de sapins, e de la cimas, seguissi dins la valada de Munster lous camins de Frana que li menavoun soun regard du sa ciutat " la pus granda, la pus richa, la pus francesa, la pus artistica, la pus libra, la pus poulida de la ravissenta Alsaa! Quaucas lgas l'asseparavoun, i avi prescripcioun sus soun cas de desercioun, tout ra pr El. S'agissi pus que d'una causa, faire l'acrdi amb lous Bandl, e alors, preni sa resoulucioun: " Vau escriure as Bandl... -n-el, ou -n-ela? -n-ela pus lu, quand supran que soui tant proche, me respoundran, me couvidaran, m'acetaran brasses douberts! " S'eisaltava antal dins sous desirs e dins sous plans, cent cops aquela idia avi bourjounejat dins sa cervella ms, cent cops avi pas escrich! E se pr contra me refusavoun? e la pu d'un refus! Oh! s'aprs lous avudre mespresats tant de tems, li ra arribat pari afaire, d'stre bufa , el tant fir, auri pas supourtat aquel afrount. El, lus perdounari be d'stre demourats ailai! Cau saupre tout perdoun sus aquesta terra ; ms Bandl, li perdounari-ti soun tour las etras de reproches e d'ensultas ounte mai de trenta ans davans lous avi qualifiats de " casca--pounchas ", de " prussians " ! epitta la mai penibla que l'on pisque adreiss as omes d'aquela Alsaa, amai las fennas!. El oublidava pas d'hou avudre escrich, eles se poudin remembr d'hou avudre legit, e lou cop que vouli faire veni soun cougnat bauch en pagant d'efants, couma es coustuma en Alsaa pr acouti quauqu'un en cridant : " Bandl es bauch... Bandl es bauci, Bandl es... " Nni " L'Ouncle " poudi pas escriure. E pioi, aprs tout, s'aginoulh! pr de dire de veire soun Alsaca, pulu mouri sens la reveire ! Mouri sens la reveire ? L'Ouncle se gardt ben de faire aquela. Mouri, dise pas, tout lou mounde hou fai... un pauc pus lu, un pauc pus tard..... ms sens reveire " soun Alsaa " estent tant procha d'Ela, l'Ouncle ra trop fin e trop rusat pr ac. Quauque jour troubt ben l'estc. " Catarineta, se digut, Catarina fars ac, faren l'acrdi, ms caur qu'ac vngue d'Eles..... " Caiarina ra una revendiraque veni de Colmar cada divendres, passava la frountiira pr veni Bruyres vendre lou jardinage e las flours que croumpava as jardinis, e, quau sap?belu Bandl!... Dej en causa que veni d'ailai, la familha li croumpavoun tout soun jardinage ; amai aquela bona femna ra d'-founs simpatica 1' " Ouncle " Jous, arribava mme la langui. Quand veni lou divendres, se plasi de barj emb'ela e li semblava qu'en venguent d'alai li pourtava ua pauc de L'r de sa ciutat, li pourtava tab lou parl de sa vila amb sas parlicularitats e sa founica de faus-bourg que, tant de briu aprs escapavoun pas l'aureha de 1' " Ouncle " e lou fasin sourrire d'aquel sourrire large, franc e rusat qu'e^s la carateristica de l'Alsacian " pina-sens-rire ". Un bou matin li dis : Catarina, cau que me fagus una coumissioun... Anars " Carirra dal faus-bourg de la Rosa Not 9 e me prendrs (escouts-me ben) un quart le granas de caulet, autant de rava, autan d'ansalada, autant de bouchimbarba! , Carriira de... "laRosa"?... carriira... (e diut lou noum alemand) vouis dire ? , Sabe pas, respond 1' " Ounc.le ". Es enc das Bandl? Sabe pas... Bandl...? m'an dich qu'aqui i avi de bona grana.... ac 's tout o que sabe. , Lou que vous a ensegnat parla d'un briu, car dempioi " setanta " ia carriira de la Rosa, (i sii nascuda), es rebatejada. L' " Ouncle " pr pareisse pas embarassat

e 'vit d'esplicaciouns coumproumetentas pretest qu'ra pressat e s'en ant en cridant: Vous donepas d'argent, dona Catarina pagaren Quand auren lou tems.,,,. aju3tt aicesta, rusada e risouiiira que sabi ben qu'un coumissri pot pas f perdre. E lou divendres de dalai pourtt las quantitats e las menas de grana coumandadas que l'Ouncle prengut sens pag. Adounc pr lou mme pres n'i'en recoumandt una liura de cada mena. Lou cop d'aprs un kil e pas jamai de sus de vira. L'Ouncle la fasi b'un pauc pari, Catarina, descroucava toujour adrechament quauque pichot detal; aprengut ansi que lous Bandl avientrege efants ou filhas... Ms l'Ouncle auri vourgut que quicon mai vengusse,que d'alai vourgussoun saupre enfin quau ra aquel ouriginal croumpaire de granas que jamai pagava pas e doublava tout cop la coumanda, jusquas tres cils! digs ? tres kils de grana de bouchimbarba ! dequ embouchimbarb la Frana e sas coulounias! L'Ouncle se pensava: Li caur vouid soun grani pr qu'enfin demandoun quicon! ".

Un matin ac arribt. Catarina t'arriba, ms viva e lsta, boudiu ! una filheta de quinze ans, afrescairida e laugiira couma un pinsard, te sauta de sa voutura e couma una pauma de gouma ressauta al col de. l'Ouncls que s'ra un pauquetetbaissat enveguent lou gste, e demourt un moumenet penjada soun col couma una preciousa medalha : Jous, Jous, es tus que nous fas aquela, ms sabn quau sis, e iu, me counouisses pas? te souvnes pas de Catarina ? Catarina Schvvartz, que las velhas de granda fsta vendi sus lou mercat amb tas sorres las banastadas de flours de voste bu jardin, que dansavian ensemble dins lou quartie qu'un cop m'avis raubat moun riban, moun nous, couma aquel d'aqui, (e fasi veire sa couifura alsaciana) e quc pr Favudre me caugut te quit faire dous poutous sus aquela gauta, qu'ra pas tant passida couma ioi?... I a de tems d'ac d'aqui, ms bota m'en souvne, es lous souls poutous qu'un jouine ome m'ague fach davans de me marid Schwartz, cali be que segusse tus... t'en souvnes? L'Ouncle l'espiava e mastrigava sa moustacha couma aqueles vils souldats que voloun pas f veire o que ressentissoun d'emouciouns bonas ou trassas. - a sorre, tutejt mai " Catarineta " n'en mourir de l'emoucioun quand vai saupre que sis soun fraire, Ela qu'a sempre tant parlat de fus, de toun fraire Enric, Louvis, Jan-Batista... Ms, alors, (rebequt 1' " Ouncle ") ma sorre noun sap ren encara?... Ms nou, ms nou, m'avi cargada de saupre s'aquel croumpaire de grana finiri pr pag e, s'endevn que sis soun fraire ! Tut ara un de tous agents de poulia m'a tout dich: Quau res, d'ounte res, qu'hou t'avi 'ntendut coun al maire de Bru^yres. E te dennnde, nautres que nous sn abarrits ensemble, que noste oustal toca lou tiu que de paire en fil revendn voste jardinade... vostas fiours... L'Ouncle embrouncat, un pauc emboutignat qu'ac marchsse pas pus vite, virava presque l'esquina aarina, ms se reprengut pensant que tout de mme ac anava pas tard Lou mme vspre Catarina ra enc das Bandl. Mari en apre'nguent la nouvella cujt toumb de l'emoucioun e mme qu'estavanigut 'sustout que Catarina i ra pas anada pr quatre-camis pr li anoun la nouvella: Eb,oun crounpaire degrana, soudis, s'apelia Jous S... , es nascut dins aiceste ousta ; aquel Jous ac's toun fraire. Touta l'ousalada s'ra acoussada -n-aqueles mot.. " L'ouncie Jous ! l'ouncle Jous ! " cridavoun lous jouinomes e las filhas, groumands vouliu saupre se i avi tab Enric, que pecaire ! ra

mort dempioi un briu, l'ouncle Louvis, Jan... La maire n'i en avi talamai parla de de Frana

qu'interessava pas l'ouncle Jous; au countrri lou demantibulava talamai que dins carriiras las pus bellas

soun " chauvinisme " lou patriotisme vrai que nais e viu de l'amour de la terra mairala, de la terra ounte on a ressavegut lou jour, ounte l'on duri viure touta sa vida e que ges d'autouritats naciounalas, emperialas, repubHcanas ou reialistas, an pas lou drech ni lou poud de destru, mes, qu'au countrri, aurin pr deb de respet, de soust e d'apar. " L'Ouncle " recounougut e afourtigut quedins l'interst de la patria alsaciana, ounte out se fai amb sentiment, mme lou coumrce, ra interessant e juste que quauques Alsacians segussoun demourats en Alsaa.

sous

ouncles

una

de las

ra tant brava Mari !

cujroun s'empougn

seriousament: Aici " Carriira Republica " veni de dire Lou Dimenche d'aprs ra Nadal, lous d'Alsaa venguroun Bruj'res, lous S... , lous Bandl, lous Vv'agner, lous Schwab s'roun dounats lou mot, arribroun cargats de tout, d'un pauquet mai aurin carrejat tout Colmar sus soun esquina; seguroun quatre-vint e quauque taula dount la soula noun aparentada ra la revendira Catarina. Un repas ! vous'n dise pas qu'ac ! Lavilha tanta Wagner que teni sous 80 ans e qu'avi vist naisse un pauc tout lou mounde de la banda presidava l'acampada ounte se trinqut l'unioun de las familhas, e la mort de lus vilha rancuna...

1'

" Ouncle " urous

fir de se ressouveni e de

reveire tout un passat aqui dedins... " Kaiser-WdheLmjLrajje " se dis ioi, coumplta Bandl. " Rue Rpubtique " redis, e en bon francs

1'

" Ouncle " que s'acapudis. " Kaier-WilhelmjLrade " repta l'autre enmai caput. RipMique ! Kaier( Adounc 1' " Ouncle " enfurounat clama de tout

cara

o qu'espargna l'independencia de nostre


pas, disi l'Ouncle, es lou riban de l'Alsaciana e soun parl loucal. Pr la questioun lenguistica " l'Ouncle " Jous avi rasoun ms meti l'eft davans la causa quand parlava de la couifura. Auri pouscut dire : " Aquel riban es la counsecracioun sus lou front de las Alsacianas, de las tradiciouns de la raa e la counfirmacioun de soun esprit d'endependencia.., Au jour d'ioi, que l'Alsaa es tournada francesa, sachen pr una aministracioun enteligenta respet las aspiraciouns d'aquel pople delicat e fin e dount lou soul ideal es estat de tout tems la libertat! Antal auri parlat Enric lou fraire defuntat de " l'Ouncle Jous " qu'ra tout simplament lou paire dal felibre que se sinna aici dejous.
DELPON-DELASCABRAS

soun gigant gargatet: R pu-bii-que !! E 'n mme tems e, d'un gste trop viu que regrett aprs, laisst s'espadass sa vigourousa manassa sus la tsta de soun cougnat li enfounsant soun capel meloun qu'avi countenas jusqu'al nivl de

L'acrdi ra fach, en Frana, las tres familhas d'Alsaa aguent vourgut, pr mai de soulennitat que la fs:a se passsse en Terra de Frana, ounte l'on pourri parl... e cant librament. Lou rve de l'ouncle segut retardat d'una semmana e pr lou prumi-de-I'an lai ant encadrat de sous dous fils ainats qu'roun 'n vacanas : l'un veni de l'Escola d'Artilhari de Versalhas, lou jouine de St-Cyr. Antal fagutsoun intradadins l'ancian oustal pairoulau. Se poudi pas milhou 'ngouli; couma lous de Frana, lous nebouts d'Alemagna roun en permissioun, mais countrarament as prumis pourtavoun l'uniforme... de soun regiment... e, au mens, cress pas qu'at-^'s o que lou mai agradt l'Ouncle quand se sarrroun d'El pr l'embrass. Li passt quicondins la closca, El lou vil souldat de la Frana que, se quicon avi ahit dins sa vida, ra b' aqueles " cajca-a-pounchaj ", dount n'avi trenta-cinq ou siis ans ader apegat las caricaturas dins soun buru, dins sa cousina... qu'el mmes, sas ouras, n'vi agut dessinat emb' aquela enscricioun ai dejous : " Nautrej louj pijjadoiu, louj melin paj us nolra tta !" Auri caugut que veguessis aquel Ome! l'r que prengut quand, tantbeis qu'ra, caugutque fagusse couma pr Catarina que se clenqusse pr prene dins sous brasses una d'aquelas " caricaturas que pourtavoun soun " pot de cambra sus la tst ! " e perdequ f? per li faire un poutou! ! e soun sang fagut la candeloa, pioiaprs aquela, una autra! ! e pioi aprs aquela una autra, una autra encara! ! !... A counouisse l'Ouncle couma sous efants lou frai. Sous councuissin, i avi dequ s'esdous elva-ouficis pensavoun que

mes

pr las cir-

sas

moustachas.

Lous

dous ouficis s'interpausroun en faguent counprene soun paire qu'ra pas chs el, qu'ra pas en Frana, lous cousins eles s'roun pas ciounats, avertits qu'roun pr la counouissi parftament

eniou-

Maire que soun fraire.

soun

ome e

Urousament que lous efants seguroun mai rasounables que sous paires, autrament se cadun preni ft e causa pr lou siu, fourmavoun dous clans e arribava qu'en plenpas alsaian, lous membres d'una mma familha, fasin lou preluda de o que devi arrib en 1914. Un cop adoucits e calmes guss tant garrut e amb cau s'roun semblables d'afaires aures

14 de decenre
.

ii8.

~m*3sa3fl&m*z

Bandl qu'ra un

tant fort que soun cougnat, cops mesurats pr recounougut descourajat

L'B8PAUSICIQUH GARRI4SUBB
Dempioi quauques jours, e pr quauques jours encara, i a au Claps una espausicioun de pintruras que soun de pintruras. Naluralament, lous e grands * journals, afairats pr Ias istrias d'escoubilhaires e Iou ravaladis pouliticaire, an dessoublidat de n'en pari. Diguen d'abord que I'espausicioun Garrigues se tn dins una sala de Ia Facultat de Ias Scienas, a Ia Blancari; e Iausen aqueles Moussus de I'Universitat d'avudre bailat Ia retirada un artista que s'hou ameriava ben. Nou Ganigues es un artista ounste e miejournau. Pntra Ious camis que counouis perdequ lous a trepats, Ious aubres que bordoun sous camps, lou vilage ounte demra, noste sourel e nosta mar. Pintra couma sentis e eouma vei aquelas causas que counou3 e qu'aima tant, e saique ac vu be de retraire de fennas bachocament couifadas cu de tstas de senatous. a unetla, pr esemple, que i disoun : <s Chalevr a e que vous baila caud ; ac vu be un tablu de batalha que fai pas pu digus. Parlen pas, aici, de tecnica e d'etiquetas. Garrigues sap soun mesti e Iou quita pas veire; n'i a tant que Iou counouissoun pas e qu'ensachoun de Iou moustr. I a de criticas faire, e belu las faren un jour. Pr [Ou moument, saluden un pintre qu'a coumprs noste pas, un franc Miejournau dinne dau Miejour e de sa bulat.
BEINAT DE LA CANOURGA.

que noun jamai s'endevendrin pas. Aga, digut ta sorre a bu stre ma na, noun jamai nous sn acourdats,

fem-

noun

jamai

nous acourdaren. Noun jamai! jamai! !... Aqueles cops de " jamai, jamai! ! " roun prounounats essus un toun de desespr que touqut 1' " Ouncle ". - Atab, (soudis aiceste), perdequ vondre que tout ai sigue alemand ! Tout, noun pas tout! noun. Ms tus, tab perdequ voudre que o qu'es en alemand sigue en francs quand hou es pas...? Vole pas o qu'es alemand. E iu, ia toutara quaranta ans que me dedefendoun lou francs. Bandl prounounct squela frasa en bon dialite alsacian, en lenga pura dal pa\s e fagut simplament e'n pauc de mots lou proucs qu'avi cujat lous metre mans... Jous escouta me : Dind nodte pa'u hou abej ben; cada icle, 011 cada mch-icle pajjan Lour-alour joii laj douminaciouiu Ludesca,francesaj, francejaj, ludejcaj. S'rian de Jan-oira-L' aubre, de- mariounetaa, jarian at founs pati-oala-pas-res. E jhi quicon... Sn AUacianj; aj 'ist laj fithaj, ta neboudaj a L'oujtal, joun couifadaj couina ta Jorre, couma ra ta malre, e taj fihaj que joun etesadas en Frana pourlavoun Lou jour de Nadal, de caplj e de rautuu couma Laj femuaj de Berlin, qu'apelLoun ac la " moda parijcnca... " in'a dich La jorre. E ac 'J jujlainenl ia " moda alemanda " que vourrin que nautres faguejian e nous 'n n'a proun coiutat d'hou faire pas. Mcdila
JUJ

quicon anava espe. Ms virt vitauvent l'esquina pr lous avudre pas pus 'aqueles cscous davans lou iols e lous dous ouficis se touquroun lou couide: s'avisan de pr darris que ious dets de son paire bougrament enervats fasin brandoulh lous pendouls de sa tuina courta de mihtri en civil e ac vouli dire fossa ! Una soula causa lou calmt; las cinq ou siis filhas, frescas e brunas e poulidas, couifadas l'alsaciana qu'roun tout de mme un pauc sa mena aquelas neboudas que l'enclausissin tout enti amb soun poulit coustume e sa couifura dal pas ! Anal, o que lou cscou avi mau fach, lou riban de l'Alsaciana refagut. Couma pauc aprs arribt tab que o que la lenga bocha anava demouli, destru, lou dialite, lou parl de l'oustal rebastigut: l'amistat, l'acrdi de toutes entre toutes. Car i agut encara

En uenta as buros dau GAL

ac, Joiu.

un

encident, lou countaren en gros e

fini-

L'ouncle avi pla coumprs : 'Parla-ni'antal, Bandl, e nous endevendren, parla-me la nostra lenga, que oublid, E s'endevengueroun dins lou parl de l'ousal, dins lou parl de familha e la fsta s'aeabt dins l'acrdi lou mai reculit, lou pus parft e lou mai durable. Un cop de retour, lou founciounri souldat, coumissri de la Republica, enmedalhat e penstounat la francesa, " l'Ouncle " milhou assabenat sus las questiouns patriouticas destrit de nous far tout d'AuGUSTE E ClRILLA RlGAUD

ren sus aqueste chapitre. Un cop enyila, aprs un coupious dejun " l'Ouncle " apeiava ias carriiras, que recounouissi ben, de soun anciana apelacioun francesa e sounava sous efants, sous nebouts, toutes! aplantat as.caire-fourcs, pr lus count aici tal souvenir d'enfana, a:lai quauca laugiir'a amoureta, quicon que lou tasi renaisse e repetava aqueles noums amb'una satisfacioun facillacoumprene. Msl'ouncle Bandl, sounbu fraire, las vi oublidadas dempioi un briu, ciouns alemandas e las repetava antal,

poutas mount-peUirencs Edicioun de 1840

Costa :

3 Vanes

!a

pratica journaliira l'avi abituat las apelacausa

Lou Gerent: Mile-Omes.

Agriculteurs Commerants Industriels


Abonnez-vous Vctre iniri esi de vous adresser

l<'liCO>0>llSTfi
9, Bouleuard Jeu-de-Paume, 9 MONTPELLIER
Vn an : 6 francs

l'Agence Mridionale d'Edition et de Publicit


9, Bd Jcu-de-Paume. Montpetlier

Imprimerie Maison d'Edition Agence de Publicit

^^^^^^^^^^

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos un coustume ta mada E que te molle couma un gant Es una causa ben coumoda : Pren un abilhaire elegant. Lou qu'a las faouns las milhounas S'atroba Plan de las Coulounas :

ATHNECINMA
13, Rue Boussairolles TOUS LES SOIRS:
Reprisentations 8 heures et demie

Drougari

POUDEROU
Z
58, {irritiri gt-|jiil|n,
MOUNT-PELIE

56

2$raue
5, Anciana Plaa de las Coulounas

MATINES:
Jeudis, Dimanches et Ftes

Spectacle Recommand aux Familles


Films Mrisliques des Premires Marques
jj^

MOUNT-PELI

ORCHESTRE SYMPHONIQUE
BAH-FVMOm AV SOVS-SOL

Oustau de counfiena renoumat dins Yl lou Claps. Tn las citras las pus 2 claras e las pus soulidas, las milbounas coulous e touta mena de drou- gari de prumiira qualitat.

Consommations de Premier Choix

#|############^

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXCXXXX* X
%

j x

Digs Marioun, D'ounte un lou renoum De l'atalb CAUSSE-FEDIRE Es qu'abilha emb goust Soulide e d'un pris dous...

x X
%

% leole "Rsmineton" Amingu


STENO-DACTYLOGRAPHIE
Brige par Mademoiselle MAGLIO
Leons, Courrier, Travaux de Machine

XXXXXXXXXXXXXXXXX^XXXXXCXXXXX X % Les Grands Magasins de Nouveauts X

X % ^ x

5$

X X

IPARIS-MONTPELLERI X (2
sont sans contredit les mieux assorlis et vendent meilleur marcb que les plus grandes Maisons de Paris.

%, 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXMXXX X Edition de 'Economiste Mridionai

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxxx
LES

X X j j| X

C..D.O.
BZIERS

ProMmes Eeonomiques de Ia Paix


Par M.
GERMAIN XMARTIN

4)>

Chapellerie
^ J

Ccrrespondant de l'Institut Professeur d'conomie politique la FaeuJt de Montpellier VIENT DE PARAITRE

5^

FASCICULE

La lete de Inm m pap i,g!!e2|P,8 !i fmu


En uente dans les principaux dpts ct VEconomise Mridional 9, Boul. Jeu-de-Paume L'exemp. o fr. 5o franco o fr.'60 Franco recommand o fr. 75 Pour les abonns de VEconomiste o fr. 40 franco

I^OjSJO^
MONTPELLIER

Vous aimerez peut-être aussi